Cicle de parvulari

Orientacions i recursos

Avaluaci Interna de centres Exemples de prova

Cicle de parvulari

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament 1

Avaluaci Interna de centres

Nota: Cada vegada que s'esmenta pares, mestres, professors, alumnes, etc., s'enten que es fa referncia a ambds sexes indistintament. Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Edici: Servei de Difusi i Publicacions Coordinaci: Direcci General dOrdenaci Educativa Disseny coberta: Enric Jard 1a. edici: maig 1999 Maquetaci: SATOC Disseny Grfic Tiratge: 4.000 exemplars Dipsit legal: Impressi: Hostench,SA

Avaluaci Interna de centres Cicle de parvulari

ndex

Introducci _______________________________________________________________ 5 Exemples de prova per al cicle de parvulari ______________________________ 7

Exemple 1 1. Objectius _______________________________________________________________ 8 2. Normes daplicaci i desenvolupament ______________________________________ 10 3. Criteris de valoraci _____________________________________________________ 11 4. Prova _________________________________________________________________ 12 Exemple 2 1. Objectius ______________________________________________________________ 25 2. Normes daplicaci i desenvolupament ______________________________________ 27 3. Criteris de valoraci _____________________________________________________ 28 4. Prova _________________________________________________________________ 29 Full de buidatge exemple 1 ___________________________________________________ 41 Full de buidatge exemple 2 ___________________________________________________ 42

Avaluaci Interna de centres

Avaluaci Interna de centres Cicle de parvulari

Introducci

Els exemples de proves que es presenten tenen com a primer objectiu ser un punt de referncia per al centre en lelaboraci de les seves prpies proves dacord amb el seu projecte curricular. Un altre objectiu s recollir informaci referent al compliment, en diferents rees i per grup classe, de les intencions educatives explicitades en el projecte curricular de centre a lacabament del cicle de parvulari. El punt de referncia de les proves s lexemple de segon nivell de concreci deducaci infantil publicat pel Departament dEnsenyament. Cal recordar el plantejament global i integrador de les rees del currculum daquesta etapa. Les activitats dels exemples que es proposen estan dissenyades tenint en compte aquest concepte globalitzador dels aprenentatges. Les valoracions que es suggereixen han resultat adequades a les escoles on sha fet el pilotatge de les proves. Tot i amb aix, s important ressaltar que cada escola ha de fixar les seves valoracions dacord amb la prpia realitat. Els resultats de les proves no han de tenir incidncia directa en lavaluaci dels alumnes, sin que han de servir per ajudar cada centre a realitzar la seva avaluaci interna. Les proves volen conjugar criteris de validesa i de fiabilitat. Pel que fa a la validesa, sha seleccionat una mostra dobjectius al ms mplia i representativa possible i els textos i activitats que es proposen sn els pertinents a ledat dels alumnes i a lrea corresponent. El pilotatge que se nha fet ha contribut a constatar que cada prova mesura veritablement all per al que ha estat dissenyada com a instrument davaluaci. Pel que fa a la fiabilitat quant als resultats i a la seva interpretaci, i partint de la base que la prova no pot constar solament dactivitats o tasques de correcci objectiva, sha procurat que la redacci de les preguntes i de les respostes fos tcnicament correcta. Shi inclouen criteris daplicaci i criteris de valoraci per tal dassegurar que la recollida dinformaci i la interpretaci dels resultats tant si es tracta de preguntes tancades com obertes es mantinguin homognies entre diferents professors i professores i en diferents anys dutilitzaci, per tal de poder comparar resultats entre diferents grups o lnies. Els materials utilitzats sn tots originals, per tal devitar que en alguna escola ja shagin treballat en algun llibre de text, i shan seleccionat dacord amb el nivell educatiu i ledat de lalumnat. Atesa la cura que sha posat en el disseny i lelaboraci daquestes proves, i ats tamb que shan sotms a pilotatge, poden considerar-se com a exemples de referncia a lhora delaborar altres proves. Tamb poden ser utilitzades pel centre, sempre que es corresponguin, en termes generals, amb el projecte curricular de centre.

Avaluaci Interna de centres

Cicle de parvulari

Exemples de prova per al cicle de parvulari

Abans de la presentaci dels exemples de les proves per el cicle de parvulari cal fer unes consideracions prvies per reflexionar i compartir amb el professorat lasseveraci que cada infant s nic, i que el seu ritme i estil daprenentatge est relacionat fortament amb les experincies viscudes i amb el seu procs global de desenvolupament; per tant, lavaluaci ha de tenir com a principi el coneixement psicopedaggic del grup de nens i nenes a qui sadrea. Per altra banda, lobertura del currculum de letapa de leducaci infantil permet dur a terme concrecions molt diverses i, en conseqncia, fer successives aproximacions a la realitat de cada grup concret, la qual cosa ens permet una atenci ms individualitzada que consideri les possibilitats de cada infant. No obstant aix, tot i respectar aquestes qestions, shan elaborat unes proves a fi daportar uns exemples que tenen la finalitat de considerar quines respostes poden donar uns infants davant dunes activitats concretes. Shan pres com a referncia continguts del primer nivell, i shan seleccionat per a lavaluaci objectius del cicle de parvulari, del segon nivell publicat pel Departament dEnsenyament. Aquesta organitzaci curricular de les proves no respon, doncs, a una unitat de programaci tipificada. Recordem que lobjectiu final s verificar lacompliment de les intencions educatives. Aquesta selecci sha fet tenint en compte aprenentatges que es consideren significatius en aquest cicle. En sentit ampli les activitats que es presenten tenen com a eixos principals: El propi cos. Lespai. Els ssers vius. Lexpressi. La proposta se centra, per una banda, en les intencions de descoberta, experimentaci i verificaci, de lrea 1, Descoberta dun mateix i de lrea 2, Descoberta de lentorn natural i social; i, per laltra, en la funci ludicocomunicativa de lrea 3, Intercomunicaci i llenguatges. No oblidem que el cos s leina principal de qu linfant disposa per conixer el mn que lenvolta. A mesura que es va descobrint a si mateix va descobrint tamb lentorn natural i social i va donant significat als elements daquest entorn, explorant-ne les caracterstiques i qualitats. Linfant necessita establir-hi relacions, comunicar-shi, per a la qual cosa aprn a utilitzar els diversos llenguatges que se li posen a labast. Els primers descobriments estan reforats pel context familiar, per s evident que quan linfant sincorpora a lescola, aquesta s converteix en un medi molt important i esdev un dels escenaris rellevants on podr augmentar les seves possibilitats quant a ladquisici de coneixements. Ara b aquestes possibilitats es donen amb ms o menys mesura dacord amb la viabilitat i la intenci dels projectes de cada collegi. Es tracta, doncs, de recollir dades que informin sobre si aquests projectes ajuden linfant a satisfer els reptes que li planteja la seva relaci amb els diferents entorns i saber si les respostes que pot donar es dirigeixen cap als resultats esperats en definitiva, cap al desenvolupament de les capacitats establertes per letapa de leducaci infantil.

Avaluaci Interna de centres

1. Objectius
Exemple 1 rea 1: Descoberta dun mateix
Continguts de referncia: Observaci i exploraci de les necessitats i possibilitats prpies. Organitzaci dhabilitats motrius bsiques. El propi cos: esquema corporal.

Objectius de cicle: Discriminar les qualitats perceptibles dobjectes materials, imatges, persones, llocs i situacions. Analitzar perceptivament objectes, materials, persones i situacions, tenint en compte tres caracterstiques o ms. Controlar la continutat del tra. Distingir caracterstiques dalgunes parts del cos: toves-dures, mbils-immbils, les parts que nhi ha una-que nhi ha dues, que sobren-que es tanquen, que sinflen-que es desinflen, que es poden unir o encreuar entre si, que poden produir sorolls i sons, que permeten fer postures i moviments simtrics i asimtrics. Distingir les nocions espacials dorientaci, situaci i direcci. Indicar parts externes del cos i algunes de les seves funcions i utilitats.

rea 2 : Descoberta de lentorn natural i social

Continguts de referncia: Observaci i exploraci directes i observaci indirecta de qualitats perceptibles, amb els sentits, dalguns elements de lentorn i de les caracterstiques morfolgiques i funcionals dalguns ssers vius. Caracterstiques dels elements de lentorn proper. Evocaci i predicci de fets en absncia destmuls. Adaptaci a lentorn escolar. Objectius de cicle: Comparar algunes caracterstiques dels ssers vius atenent a categories universals ms generals. Observar les caracterstiques funcionals ms rellevants dalgun sser viu i comparar-les amb les daltres.

Cicle de parvulari

Descriure les caracterstiques locomotrius dels animals observats. rgans que utilitzen per desplaar-se. Aplicar la denominaci correcta a les qualitats perceptibles identificades. Recordar caracterstiques delements del marc natural. Participar, duna manera activa, en les activitats i les experimentacions proposades.

rea 3: Intercomunicaci i llenguatges

Continguts de referncia:

Llenguatge verbal Participaci i adequaci comunicativa. Domini gradual de lestructura de la frase: concordana, ordre i utilitzaci dalgun nexe. Comprensi oral de missatges emesos en contextos significatius per persones o mitjans de comunicaci. Realitzaci de diverses formes de comunicaci. Reflexi inicial sobre el llenguatge oral i escrit. Llenguatge musical Percepci i comprensi auditives Llenguatge plstic Memoritzaci visual de dades obtingudes mitjanant lobservaci. Organitzaci de la grafomotricitat. Aplicaci de tcniques bsiques: pintura, dibuix, modelatge, collage, construccions. Llenguatge matemtic Relacions qualitatives i quantitatives: per la similitud o diferncia. Per atributs comuns atenent a categories universals establertes prviament. Per ms dun atribut com. Primeres nocions de lespai: orientaci, organitzaci i direccionalitat.
Objectius de cicle: Descriure ordenadament, amb ajut dimatges o sense, diferents fets o situacions que se succeeixen en el temps duna manera habitual, relacionant-los adequadament. Imaginar i expressar qualitats sensorials per mitj de la lectura dimatges. Utilitzar frases ben estructurades en les descripcions i narracions, respectant la concordana de noms, adjectius i verbs. Reconixer textos escrits significatius sense analitzar-ne sistemticament els elements. Relacionar intutivament el llenguatge oral amb el llenguatge escrit. Manifestar i copsar diversos estats emocionals i afectius: placidesa, relaxaci, tristesa, alegria, provocats per la modulaci de la veu humana o la msica.

Avaluaci Interna de centres

Recordar dades obtingudes en la contemplaci duna obra plstica: visi de conjunt, elements, impressions personals, etc. Demostar un control progressiu del gest grfic per expressar-se en el dibuix mitjanant la forma global i el detall. Habituar-se a escoltar atentament els altres en situacions que ho demanin, respectant el torn i esperant el moment oport per parlar. Formar agrupacions amb tants elements en luna com en laltra. Aplicar la noci dequipotncia tants... com... a fi de preparar el nombre cardinal. Aplicar la noci tants elements com... i un de ms o un de menys per preparar la srie nmerica. Aplicar les nocions dorientaci, organitzaci i direccionalitat amb relaci a si mateix o a un objecte concret.

2. Normes daplicaci i desenvolupament

Es planteja la prova amb 10 activitats, les quals contenen activitats prvies i activitats individuals. En les activitats prvies, shi pretn que linfant se situ respecte a les qestions que se li plantejaran. Normalment estan pensades perqu es duguin a terme, duna manera collectiva o en petits grups, immediatament abans de la realitzaci de lactivitat individual . Llevat de la 5 i 6 totes tenen activitats prvies. Les activitats individuals, com indica el seu nom, les ha de resoldre cada infant; no obstant aix, excepte aquelles en qu cal donar una resposta oral, es poden efectuar amb tot el grup alhora, assegurant-se sempre de la comprensi correcta del que sels demana. En general, s molt important que els infants facin una bona lectura de tots els smbols i dibuixos per garantir-ne una interpretaci correcta. En lactivitat 1, inicialment, es proposa que lalumnat descobreixi una forma de representar un nen per part dun pintor (Sorolla), desprs cal que estigui atent al dictat i que reflexioni abans de concretar la resposta. En lactivitat 2 cal que recordi les qualitats perceptives que representen cada pictograma, i que apliqui les nocions que ha adquirit durant el cicle, respecte aquestes qualitats dels objectes. Lactivitat prvia els ajudar a recordar a travs de les sensacions directes aquestes qualitats. En lactivitat 3, en primer terme, es proposa una lectura visual per comprovar el coneixement que tenen entorn de les caracterstiques dels animals, desprs hauran de resseguir litinerari correcte, demostrant un bon domini de la m i un inici de la capacitat de sntesi. En lactivitat 4 sels proposa una relaci en la qual poden donar respostes amb matisos personals. En lactivitat 5 han de distingir les figures del fons i establir relacions quantitatives.

10

Cicle de parvulari

En lactivitat 6 sels presenta una situaci visual respecte a lorganitzaci espacial. Lhan de resoldre, sense cap altre suport afegit a partir de lobservaci individual. En lactivitat 7, primerament, han de memoritzar els poemes i desprs, per una banda, relacionar intutivament el llenguatge oral amb el llenguatge escrit i, per laltra, relacionar una idea amb la seva representaci grfica. En lactivitat 8 sels demana que, a ms de la discriminaci auditiva de figura-fons, facin servir la seva imaginaci i hi donin una resposta creativa. Activitat 9: en aquesta lectura de la imatge s important que desprs de participar en la conversa collectiva duna manera ordenada, respectant la intervenci de cada company o companya responguin individualment a les qestions que se li plantegin. Aquestes versen entorn de la imaginaci, levocaci i la relaci afectiva. Alhora sels demana que, per expressar-se, utilitzin frases ben estructurades . En lactivitat 10 es proposa als infants que escriguin el seu nom, per tamb, i aix s el ms important, que siguin capaos de demanar als seus amics i amigues que els escriguin el seu, per tant han de tenir iniciativa davant de lexpressi i comunicaci i a la vegada han de saber respondre als requeriments dels altres. Per ltim, han de llegir-los en veu alta davant de tothom.

Temporitzaci
Primera sessi: Activitats 1 i 2. Segona sessi: Activitats 3 i 4. Tercera sessi: Activitats 5 i 6. Quarta sessi: Activitats 7 i 8. Quinta sessi: Activitat 9. Sexta sessi: Activitat 10. Dues sessions cada setmana, preferentment el mat.

3. Criteris de valoraci
Cal recordar el plantejament global i integrador de les rees del currculum de letapa deducaci infantil. Les activitats daquests dos exemples estan dissenyades tenint en compte aquest concepte globalitzador dels aprenentatges. Aix doncs, s important plantejar lavaluaci des duna perspectiva prou mplia, entenent les respostes de lalumnat envers les activitats com la referncia per valorar globalment el conjunt dels objectius inclosos en cada activitat. Tenint en compte aquestes orientacions sobtindr una aproximaci fora real de les primeres informacions i les primeres nocions que han assolit els infants respecte els continguts seleccionats en cada prova. Si lalumnat pot resoldre les qestions com estan plantejades en la descripci de la prova, la valoraci s: Alta. Si necessita ajuda, aclariments, etc., tot i haver fet les activitats prvies proposades, per, no obstant aix, les acaba resolent, la valoraci s: Bona. Si en les activitats necessita que lensenyant lajudi fent preguntes sobre el tema per orientarlo, o b si linfant noms pot respondre oralment o mitjanant gestos, la valoraci s: Basica.

11

Avaluaci Interna de centres

4. Prova Activitat 1

Activitat prvia
Observar la representaci pictrica i anomenar les parts del cos que el mestre o la mestra determini.

Activitat individual
Assenyalar (amb un puntet, una creu o un gomet) les parts que saniran dictant:

Parts iguals que es poden tocar entre elles. Parts iguals que no es poden tocar entre elles. Parts toves. Parts dures. Parts que es poden moure. Parts que no es poden moure.

Noms cal que en trin una o dues de cada.

12

Cicle de parvulari

13

Avaluaci Interna de centres

Activitat 2

Activitat prvia
Amb els ulls tapats, experimentar les sensacions tctils dobjectes de la classe. Es demanar als infants que busquin, cada vegada, un objecte amb una qualitat tctil diferent. Cal donar un significat compartit als pictogrames que representen grficament cada qualitat. Per exemple: Dur Tou Fi Rugs

Activitat individual
Dibuixar un objecte, que no estigui present a la classe, a cada espai dacord amb el que indiquen els pictogrames corresponents.
14

Cicle de parvulari

Activitat 3

Activitat prvia
Comprovar que sha fet una lectura comprensiva de litinerari que condueix a cada animal, a partir de la interpretaci de les seves caracterstiques.

Activitat individual
Observar els animals dibuixats. Escollir-ne un i acolorir-lo. Traar el recorregut, de dalt a baix, que indiqui les caracterstiques de lanimal que sha escollit resseguint amb un llapis de color o b amb un retolador, la part del quadrat que correspongui i les lnies que els uneixen fins arribar-hi.

15

Avaluaci Interna de centres

Activitat 4

Activitat prvia
Comprovar la interpretaci correcta dels dibuixos. Conversar sobre els aliments que poden ingerir els animals dibuixats.

Activitat individual
Fixar-se en els aliments dibuixats i traar una lnia, de baix a dalt, que uneixi els que poden menjar cada un dels animals representats.

16

Cicle de parvulari

Activitat 5

Acolorir tants espais com figures shi han dibuixat.

Acolorir un espai ms que les figures que shi han dibuixat.

Acolorir un espai menys que les figures que shi han dibuixat.

17

Avaluaci Interna de centres

Activitat 6

Activitat individual
Observar les formes dibuixades a cada espai i reproduir-les en la mateixa direcci, situaci i grandria al quadrat del costat.

18

Cicle de parvulari

Activitat 7

Activitat prvia
Memoritzar uns dies abans aquests dos poemes:

Mare si fos mariner (fragment) Mare, si fos mariner Mariner de bona traa; Me niria mar endins Tot sol amb la meva barca; El vent fra un crit de goig, La vela, coloma blanca, El cor dun blau com dencs I els ulls dun verd esperana.
Miquel Mart Pol

La casa que vull (fragment) La casa que vull, Que la mar la vegi, I uns arbres amb fruits Que me la festegin. Que hi dugui un cam Lluent de rosada, No molt lluny dels pins Que la pluja amainen.
Joan Salvat-Papasseit

Activitat individual
Relacionar els poemes amb la representaci grfica. Assenyalar-los amb el smbol que els correspon.

19

Avaluaci Interna de centres

Activitat 8

Activitat prvia
Escoltar un fragment d El passeig en trineu de Leopold Mozart. En aquest fragment, juntament amb la msica, shi senten altres sons. Repetir laudici dos o tres vegades.

Activitat individual
Discrimar els sons que se senten de fons. Dibuixar el que suggereix la msica. El dibuix es pot fer amb els estris que es creguin ms adequats; llapis, ceres, pintures, retoladors,etc.

20

Cicle de parvulari

Activitat 9

Activitat prvia
Lectura visual. Repartir a tots els infants el dibuix i iniciar una conversa envers el que hi ha dibuixat. Preguntes dirigides a tot el grup-classe. Qu representa aquest dibuix? Qu hi ha? De qu deuen estar parlant aquest nen i aquesta nena? Creus que sn germans o amics?

Activitat individual
Amb el dibuix al davant, contestar les qestions segents: Pensa un nom per al nen. Pensa un nom per a la nena. La...... i el..., amb qu estan jugant? Com s laigua del mar? Com creus que s aquesta sorra? Qu faries tu amb laigua i la sorra? Creus que sho estan passant b? Per qu? Has anat alguna vegada a la platja? Recordas com es deia? Tho vas passar b? Per qu?

21

Avaluaci Interna de centres

22

Cicle de parvulari

Activitat 10

Activitat prvia
Llegir el nom propi que es t escrit als estris personals: carpeta, penjador, tisores, etc.

Activitat individual
Cada infant ha descriure, al primer quadre, el seu nom i ha de demanar a tres companys o companyes que escriguin el seu als altres requadres. Quan tots tinguin els quadres plens, cada infant ha de llegir, individualment i en veu alta, els noms que t escrits al seu full.

23

Avaluaci Interna de centres

24

Cicle de parvulari

1. Objectius
Exemple 2 rea 1: Descoberta dun mateix
Continguts de referncia: Observaci i exploraci de les necessitats i possibilitats prpies. Control global i segmentari del cos. Organitzaci dhabilitats motrius bsiques. Lespai: orientaci i organitzaci. Constncia en lactivitat.

Objectius de cicle: Discriminar les qualitats perceptibles dobjectes materials, imatges, persones, llocs i situacions. Controlar la coordinaci de diferents tipus de moviments aconseguint fer desplaaments harmnics. Representar postures diverses amb contingut simblic o sense. Adaptar la postura global i segmentria a una situaci determinada. Distingir les nocions espacials segents: dreta, esquerra, al mig, davant, darrere. Mantenir latenci i lesfor necessari per enllestir les activitats comenades.

rea 2: Descoberta de lentorn natural i social

Continguts de referncia: Observaci i exploraci directes i observaci indirecta de qualitats perceptibles, amb els sentits, dalguns elements de lentorn i de les caracterstiques morfolgiques i funcionals dalguns ssers vius. Caracterstiques dels elements de lentorn proper. Elements que configuren lentorn hum proper. Objectius de cicle: Comparar algunes caracterstiques dels ssers vius atenent-hi categories universals ms generals. Observar les caracterstiques funcionals ms rellevants dalgun sser viu i comparar-les amb les daltres. Aplicar la denominaci correcta a les qualitats perceptibles identificades. Mostrar un coneixement de les relacions de parentiu entre els membres de la famlia. Habituar-se a respectar el torn de paraules.
25

Avaluaci Interna de centres

rea 3: Intercomunicaci i llenguatges

Continguts de referncia: Llenguatge verbal. Participaci i adequaci comunicatives. Comprensi oral de missatges emesos en contextos significatius per persones o mitjans de comunicaci. Iniciaci al llenguatge escrit. Reflexi inicial sobre el llenguatge oral i escrit.

Llenguatge musical Execuci i expressi de qualitats i posibilitats del mn sonor. Percepci i comprensi auditives. Llenguatge plstic Organitzaci de la grafomotricitat. Aplicaci de tcniques bsiques: pintura, dibuix, modelatge, collage, construccions. Llenguatge matemtic Relacions qualitatives i quantitatives: per la similitud o diferncia. Per atributs comuns atenent-hi categories universals establertes prviament. Per ms dun atribut com.
Objectius de cicle: Reconxer textos escrits significatius, sense analitzar-ne sistemticament els elements. Associar alguns elements de la tira fnica amb la seva transcripci i comprensi grfica. Relacionar les combinacions de sons amb la producci de paraules diferents i significats distints. Adonar-se que diverses combinacions de paraules produeixen frases diverses. Relacionar, intutivament, el llenguatge oral amb el llenguatge escrit. Dominar els moviments bsics dels traos de lescriptura. Interessar-se per la interpretaci del llenguatge escrit. Imitar i reproduir canons o cantarelles, danses, mitjanant la veu, el cos i el moviment, ja sigui amb desplaament o sense. Associar el so a uns gestos rtmics i/o mmics. Demostrar un control progressiu del gest grfic per expressar-se en el dibuix mitjanant la forma global i el detall. Habituar-se a escoltar atentament els altres en situacions que ho demanin, respectant el torn i esperant el moment oport per parlar. Formar agrupacions amb tants elements en luna com en laltra.

26

Cicle de parvulari

Aplicar la noci dequipotncia tants... com... a fi de preparar el nombre cardinal. Aplicar la noci tants elements com... i un de ms o un de menys per preparar la srie nmerica.

2. Normes daplicaci i desenvolupament

Es planteja la prova amb 10 activitats que contenen activitats prvies i activitats individuals. En les activitats prvies shi pretn que linfant se situ respecte a les qestions que se li plantejaran. Normalment estan pensades perqu es duguin a terme, duna manera collectiva o en petits grups, immediatement abans de la realitzaci de lactivitat individual. Llevat de la 3 i 7 totes tenen activitats prvies. Les activitats individuals, com indica el seu nom, les ha de resoldre cada infant, no obstant aix, excepte aquelles en qu cal donar una resposta oral, es poden realitzar amb tot el grup alhora, assegurant-se sempre de la comprensi correcta del que sels demana. En general, s molt important que els infants facin una bona lectura de tots els smbols i dibuixos per tal de garantir-ne una interpretaci correcta. . En lactivitat 1 es proposa a lalumnat que reprodueixi corporalment cada silueta dibuixada, que sen pensi una altra, per a cada quadre, que sigui duna posici contrria, i que la representi corporalment i grficament. En lactivitat 2 es demana a linfant que recordi a curt termni, a partir de la percepci visual, el color natural de les fruites, que ha observat directament o b a travs de fotografies i/o dibuixos. En lactivitat 3 ha daplicar les nocions adquirides durant el cicle entorn de la quantificaci delements. En lactivitat 4 es proposa fer una lectura visual per comprovar la capacitat dobservaci i relaci respecte a algunes caracterstiques dels animals, i la realitzaci de la tasca dacord amb aquesta lectura. En lactivitat 5 els infants han de: saber escoltar, comenar i acabar tots alhora, caminar en rotllana, imitar moviments, reconixer les parts del cos que sanomenen. Per ltim, han de saber plasmar una posici concreta i, en conseqncia, han de relacionar el gest corporal, el llenguatge verbal i el llenguatge grfic. En lactivitat 6 es proposa fer la lectura global dunes paraules. Aquesta lectura es podr dur a terme amb el suport dels dibuixos. Tamb se li proposa que estableixi la relaci entre dues paraules iguals i que, finalment, les reprodueixi en les dues formes dexpressi que estan representades: amb el dibuix i amb la grafia.

27

Avaluaci Interna de centres

En lactivitat 7 es proposa a linfant que construeixi paraules noves a partir de la combinaci de sons voclics. Lactivitat t dues parts: a la primera noms cal que canvi les vocals per la u, i que llegeixi la paraula nova i la dibuixi; a la segona ha de ser ell el qui decidexi quina vocal pot posar-hi per tal que li surti una parula diferent, i tamb lha de llegir i dibuixar. En lactivitat 8 cal distingir-hi dues parts. A la primera, shi fa una proposta relativament senzilla si els infants coneixen els contes, per en certa manera es torna a insistir en la capacitat de sntesi: cal relacionar uns elements determinats amb un argument concret. A la segona part cal que relacioni els dibuixos, tant dels elements com dels personatges, que hi ha dibuixats en el full, amb els elements semblants que pot trobar en la coberta dels contes proposats. A la fi ha de reproduir a nivell escrit el ttol de cada conte. En lactivitat 9 ha daplicar algunes nocions de les adquirides respecte a lorganitzaci de lespai i recordar i escriure dades del seu entorn familiar. Activitat 10: a partir de lobservaci del dibuix, linfant ha daplicar els seus coneixements dorganitzaci espacial, de comprensi de la pregunta i, finalment, demostrar la seva capacitat en lescriptura.

Temporitzaci
Primera sessi: Activitat 1. Segona sessi: Activitats 2 i 3. Tercera sessi: Activitat 4. Quarta sessi: Activitat 5. Cinquena sessi: Activitat 6. Sisena sessi: Activitats 7a i 7b. Setena sessi: Activitats 8a i 8b. Vuitena sessi: Activitat 9. Novena sessi: Activitat 10. Dues sessions cada setmana, preferentment al mat.

3. Criteris de valoraci
Respecte les activitats 1, 2, 3, 4, 5, i 8a. Si linfant pot respondre les qestions com estan plantejades, la valoraci s Alta. Si necessita ajuda, aclariments, etc. tot i haver fet les activitat prvies proposades, per, no obstant aix, les acaba resolent, la valoraci s Bona. Si en les activitats necessita que el/la mestre/a lajudi fent preguntes sobre el tema per orientarlo, o b si linfant noms pot respondre oralment, la valoraci s Bsica. Respecte les activitats 6, 7a, 7b , 8b, 9 i 10. Si les resolt totes la valoraci s Alta. Si resol noms una part de la 6, i de la 7, la valoraci s Bona. Si no en resol cap, cal considerar que encara no sha iniciat el procs daprenentatge de la lectura i lescriptura.
28

Cicle de parvulari

4. Prova Activitat 1

Activitat prvia
Dibuixar a la pissarra, o b en una cartolina gran, diverses postures corporals. Demanar als nens i nenes que reprodueixin mmicament: la mateixa posici. la posici contrria. una posici diferent i que lanomenin.

Activitat individual
Dibuixar, al costat de cada quadre, qualsevol posici que sigui contrria a la que hi ha dibuixada. Reproduir-les mmicament.

29

Avaluaci Interna de centres

Activitat 2

Activitat prvia
Observar fruites duna manera natural o a travs de fotografies.

Activitat individual
Acolorir cada fruita de manera que recordi el seu color natural. Encerclar tres de les fruites dibuixades i acolorides, i dibuixar en el segon requadre tres fruites que siguin de color igual o semblanet al de les fruites encerclades.

30

Cicle de parvulari

Activitat 3

Activitat individual
Acolorir tants espais com fruites hi ha dibuixades i una ms.

Acolorir tants espais com fruites hi ha dibuixades i dues ms.

Acolorir tants espais com fruites hi ha dibuixades i una menys.

Acolorir els espais que falten perqu nhi hagi tants com fruites hi ha dibuixades.

31

Avaluaci Interna de centres

Activitat 4

Activitat prvia
Interpretar collectivament el que indiquen els senyals.

Activitat individual
Dibuixar els animals que falten tenint en compte el que indiquen els senyals.

32

Cicle de parvulari

Activitat 5

Activitat prvia
Can/dansa: En Jan petit. Cal partir duna premissa bsica: els infants ja han dut a terme activitats semblants anteriorment. La mestra o el mestre cantar la can dues o tres vegades en diferents ocasions, i, si pot ser, tamb lescoltaran en versi enregistrada.

Activitat collectiva
1. La mestra canta la can i els infants, en rotllana, han de moure la part del cos que es va anomenant. 2. Tots canten la can sense moures. 3. Per ltim tots canten i ballen la dansa fent rotllana.

Activitat individual
Dibuixar en Jan representant una estrofa determinada de la can i explicar quina s.

33

Avaluaci Interna de centres

Activitat 6

Activitat prvia
Llegir collectivament els noms que hi ha dibuixats.

Activitat individual
Llegir el nom i fer-ne el dibuix al requadre. Escriurel al costat.

34

Cicle de parvulari

Activitat 7a

Activitat individual
Canviar totes les vocals per la u i dibuixar les paraules noves que surten.

35

Avaluaci Interna de centres

Activitat 7b

Activitat individual
Canviar totes les vocals per una altra, fent que hi surti una paraula diferent. Dibuixarla al costat.

36

Cicle de parvulari

Activitat 8

Activitat prvia
Per fer la primera part daquesta activitat els nens i nenes han de conixer els contes, per tant, en el cas que no els coneguin caldr que sexpliquin uns dies abans. Per a la segona part s imprescindible tenir els contes a la classe a fi que en puguin copiar el ttol.

Activitat individual
a) Observar els dibuixos i establir relacions entre els personatges i els objectes. Unirlos amb una ratlla.

37

Avaluaci Interna de centres

b) Buscar els tres contes en que surten els personatges dibuixats i copiar, al costat de cada un, el ttol que li correspongui.

38

Cicle de parvulari

Activitat 9

Activitat prvia
Iniciar una conversa collectiva respecte a lentorn familiar dels nens i nenes a fi de situar-los i, alhora, detectar les situacions dorganitzacio familiar diversa i orientar la seva resposta, si escau.

Activitat individual
Escriure el nom propi a la lnia del mig, el del pare a la de la dreta i el de la mare a la de lesquerra.

Escriure els noms dels germans i/o germanes i algun dels familiars (avis, tiets, etc.)

39

Avaluaci Interna de centres

Activitat 10

Activitat prvia
Parlar del que representa el dibuix i concretar amb els infants el nom del nen i el de la nena, a fi de que puguin resoldre lactivitat individualment.

Activitat individual
Llegir les frases i escriure la resposta correcta a la pregunta a partir de lobservaci del dibuix.

40

Cicle de parvulari

Full de buidatge
Cicle parvulari. Exemple 1
Alumnes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 Total Act. 1 Act. 2 Act. 3 Act. 4 Act. 5 Act. 6 Act. 7 Act. 8 Act. 9 Act. 10

41

Avaluaci Interna de centres

Full de buidatge
Cicle parvulari. Exemple 2
Alumnes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 Total Act. 1 Act. 2 Act. 3 Act. 4 Act. 5 Act. 6 Act. 7a Act.7b Act.8a Act. 8b Act. 9 Act. 10

42