UNIVERS

ASTRONAUTA
Arribar a ser Astronauta pot semblar difcil i en realitat ho s, per no s impossible, els estudis relacionats amb l'Aeronutica cada any tenen ms acollida. Per formar part de la carrera Aeronutica cal tenir estudis a les Universitats corresponents, no tots els pasos disposen de centres on dur a terme aquests estudis per a la Carrera Espacial Aeronutica. En primer lloc estudiarem una carrera universitria cientfica, medicina, biologia o directament una enginyeria aeronutica, algunes de les enginyeries sn: Enginyeria Aeronutica. Enginyer Tcnic Aeronutic Especialitat Aeronaus. Enginyer Tcnic Aeronutic Especialitat Aeromotors. Enginyer Tcnic Aeronutic Especialitat Aeroports. Enginyer Tcnic Aeronutic Especialitat Aeronavegaci.

Tamb en les forces aries com a pilot s possible comenar els nostres estudis aeronutics, als Estats Units s l'Agncia Espacial de la NASA qui s'encarrega dels projectes espacials, a Europa s la ESA estant molt operatius la Cosmonutica Russa, Jap o la Xina. Si aspirem a ocupar un lloc de Astronauta en una Missi Espacial haurem d'estar en possessi de: - Ttol universitari carrera o enginyeria de, fsica, matemtiques, biologia, medicina o qumica. - Passar el corresponent test fsic de l'Agncia Espacial corresponent, en el qual cal superar entre proves fsiques, de visi i de pressi sangunia i simuladors de vol. - L'alada que cal tenir per poder ser astronauta ha de ser entre 149 i 193 cm.

MART
s e quart planeta del S ste a S lar. Cone ut com el planeta roig pels seus tons rosats els romans li van posar el nom del deu de la guerra. Abans de l'exploraci espacial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han demostrat que no en t, encara que en podria haver tingut enun passat lluny . La densitat s inferior a la de la Terra, i s 3,94 vegades la densitat de l'aigua. Un cos Mart pesaria 1/3 del seu pes a la Terra, a causa de la dbil atracci gravitatria. Una sonda europea troba, per primera vegada, aigua a Mart. L'Agncia Espacial Europea ja t un pla per portar un astronauta a Mart.

Dades sobre Mart

Tamany: radi equatorial Distncia mitjana al Sol Dia: perode de rotaci sobre l'eix Any: rbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador 3.397 km. 227.940.000 km. 24,62 hores 686,98 dies -63 C 3,72 m/s
2

La Terra
6.378 km. 149.600.000 km. 23,93 hores 365,256 dies 15 C 9,78 m/s2

Imatges de Fobos i Deimos, els petits satllits de Mart.

Dibuix de l'interior de Mart

El conei ement que es t de l'interior de Mart suggerei que pot ser modelat com una estreta escora, similar a la de la Terra, un mantell i un nucli. Si el nucli marci s dens, compost de ferro com el de la Terra o dels meteorits SNC que suposadament procedei en de Mart, llavors el radi mnim del nucli s d'uns 1300 quilmetres. Si el nucli est format per materials menys densos com una barreja de sofre i ferro, llavors el radi m im seria inferior als 2000 quilmetres.

Foto de la superfcie de Mart

El planeta Mart t una superfcie amb molts crters i canals d'origen natural. Els e periments biolgics realitzats han descobert una activitat qumica inesperada i enigmtica en el sl Marci, per no aporten cap evidncia clara sobre la presncia de microorganismes vius en el sl. Mart s auto-esterilitzant, la combinaci de radiaci ultraviolada solar que satura la superfcie, l'e trema sequera del sl i la naturalesa o idant de la qumica del sl impede i en la formaci d'organismes vius en el sl Marci. No obstant ai , roman oberta la pregunta sobre l'e istncia de vida en Mart en un passat lluny.

Foto de l'at osfera de Mart

L'atmosfera de Mart s molt ms prima que la de la Terra, amb una pressi superficial equivalent a una centsima part de la pressi superficial del nostre planeta. Les temperatures de la superfcie oscillen des de -113 C en el pol durant l'hivern, a 0 C en la cara amb llum durant l'estiu. L'atmosfera est principalment composta de di id de carboni (95.3%), nitrogen (2.7%), rgon (1.6%), i petites quantitats d'altres gasos. L'o igen, que s tan important per a nosaltres a la Terra, tot just representa un 0.13 % de

l'atmosfera de Mart. A l'atmosfera hi ha noms una quarta part de vapor d'aigua. Aix sembla suficient per a permetre que l'aigua es congeli en la superfcie de Mart. Amb tan poca quantitat d'aigua, rarament s'observen nvols en el cel Marci. E certes n estacions, algunes zones de Mart sn assotades per vents tan forts que aixequen la terra de la superfcie i llancen pols a l'atmosfera.

Grandria de Mart comparada amb la Terra . Solcs a la superfcie de Mart.

CARACTERSTIQUES DE LA MISSI:

MARS PATHFINDER
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, llenada el 1996 i la primera d'una srie de missions d'e ploraci del planeta Mart que inclouen vehicles robtics tot terreny.

Naci

Objectiu(s)

Nau Nau massa

Administraci i disseny de missi Vehicle de llanament Data de llanament Lloc de llanament

ESMC comple de llanament 17B



Lander Mars Pathfinder:

1. Sistema de imatges IMP (inclou magnetos y mesuradors de vent), 2. Espectrmetre de raigs X Alfa Prot APXS, Instruments cientfics 3. Componentes de la estructura atmosfrica y meteorolgica ASI MET.


Rover Sojourner:
1. Sistema de imatges (tres cmeres), 2. Rastrejadors lser, 3. Accelermetres, 4. Potencimetres.

No

Mars Pathfinder Estats Units Aterratge sobre Mart y operacions vehiculars (rover). Mars Pathfinder 870 kg

JPL - NASA

Delta 7925 (#D240)

4 de desembre de 1996 06:58:07 UTC

La velocitat en qu s'escura la distncia d'aquests dos planetes s de 35.400 km / h, la qual cosa portar a que a finals de desembre d'aquest any els dos planetes concretin una trobada propera, en el qual Mart es podr percebre ms illuminat que qualsevol altra estrella vis ible. De tota manera, Mart mai ser ms brillant que la Lluna.

Imatge enviada per la nau Mars Pathfinder.

Paula Gutirrez, Laura Fbrega, Jlia Valls i Judith Lpez 2n ES A