I tu qu has fet, per la democrcia?

La reacci dels diputats i diputades catalans davant condemnables fets que comport fa quinze dies la errada i errtica crida Aturem el parlament fou unnime i severa: pretendre impedir-los lentrada per a participar en el debat dels pressupostos del 2011 era inadmissible, injustificable i intolerable. Com una sola veu, oblidant-se per un dia de les seves (teriques diferncies) i sense que fos possible distinci entre esquerra i dreta, entre nacionalistes espanyols i nacionalistes catalans, acusaren als manifestants dhaver causat el major atac contra la democrcia dels darrers trenta anys. Amb posterioritat, algunes formacions poltiques cregueren necessari matisar un xic, considerant que, per ms ra que tinguessin de denunciar lactuaci violenta dalguns manifestants, potser nhavien fet un gra massa amb aquesta afirmaci. Sobretot tenint en compte que precedentment hi havia hagut atacs majors contra la democrcia, entre ells, i per damunt de tot, el de lintent de cop destat del 23 de febrer del 1981. El del 15-j pretenia aturar el Parlament; el del 23-f, no tan sols lhauria eliminat darrel, sin que hauria implicat la fi del sistema democrtic. Una vegada les aiges han tornat venturosament a la calma, potser convindria recordar el que, des de punt de vista nacional catal, fou una de les majors i ms pregones agressions contra la nostre jove i sempre assetjada democrcia: la sentncia del Tribunal Constitucional espanyol sobre lEstatut! Una sentncia aberrant i indigna que desencaden una de les majors mostres de rebuig social que sha viscut al nostre pas dels darrers anys, la manifestaci del 10 de juliol de lany passat. Un acte de protesta multitudinari que semblava que ho havia de suposar, forosament, un abans i un desprs en la manera de fer poltica a Catalunya... Ara, just en complir-se un any de la sentncia, tots plegats ens haurem de demanar: quins efectes ha produt, aquell clam dindignaci general i inqestionable? Quina ha estat la resposta dels nostres legtims representants populars? Quina soluci efectiva ens han ofert per aconseguir posar remei al que, sens dubte, fou aquest s! el major atac contra la democrcia dels darrers trenta anys? A banda del munt de promeses que ens oferiren llavors, quins resultats han assolit amb la delegaci de poder que els hem concedit? Quan reclamen, amb tant daplom i fermesa, el respecte institucional que lgicament sels deu com a representants dels ciutadans i ciutadanes, estan segurs dhaver complert degudament amb el contracte social que els lliga i compromet amb la voluntat popular? No podem, almenys amb la mateixa legitimitat, demanar-los, un per un: I tu qu has fet, per la democrcia? dijous, 30 de juny del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.com Informaci sobre els drets