Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat literria, Xavier Pla

Sembla que, per fi, sest acabant la interminable i feixugussima travessia del desert que havien de patir les obres dassaig literari a casa nostra: afortunadament, van assolint progressivament el lloc que a dreta llei els correspondria dins de lheterclit apartat de la noficci. Fet que ens acosta, si ms no en el terreny cultural, a all que podrem anomenar un pas normal que encara ho seria ms si els nostres colonitzadors (i alguns colonitzats) ens permetessin expressar-nos en un referndum pervers (organitzat per alg que fos ex-militant de MDT, una banda terrorista)... Fins no fa pas gaire si deixem de banda les universitries, que fan una tasca insubstituble eren escasses les editorials que publicaven aquest tipus dobres, i ho feien amb un carcter militant, per salvar-nos el mots: Abadia de Montserrat, Eumo editorial, Quaderns Crema, La Magrana i alguna altra. Els darrers anys han aparegut daltres coratjosos editors que, amb major o menor modstia, shan llanat a larriscada aventura de publicar-ne: Acontravent, Angle Editorial, LAlb Edicions, Perifric Edicions... Amb lagradable sorpresa que alguna de les seves apostes ha obtingut una ms que merescuda bona acollida, mantenint el tipus i les seves privilegiades posicions a les tan inevitables com maledes (i perilloses des del punt de vista cultural) llistes de llibres ms venuts. s possible o plausible, per expressar-ho en els seus termes pensar que aquesta fet es pugui deure al fet dhaver-se imposat, inexorablement, aquell vell adagi de Josep Pla que assegurava (El quadern Gris, 9 de juny de 1919. O.C. 1, p. 648) que Les novelles sn la literatura infantil de les persones grans? Precisament ha estat linters renascut que sentim per la recuperaci dels assaigs literaris els que ens ha dut a recobrar-ne un que contribu a canviar decisivament la visi que es tenia fins aquell moment de lobra del genial escriptor empordans: Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat literria, Xavier Pla, Quaderns Crema, 1997. Un encertadssim i complet estudi que expos per primera vegada si ms no, fora de lmbit prpiament acadmic la idea que lautor de Palafrugell fou, per damunt de qualsevulla altra consideraci, un creador literari. Un creador literari de primera, sin primerssima, categoria. El curador de la tamb imprescindible Cartes a Pere ens presenta en aquest assaig que s una adaptaci (notablement alleugerida en la part terica, ens adverteix en la presentaci o Justificaci) de la tesi doctoral que present a la Universitat de la Sorbona un Pla que t conscincia, des de ben jove, de quins sn el seu dest i la seva voluntat incansable: deixar una obra. Una obra no tan periodstica, en la seva concepci estrictament informativa o documental, sin literria. Una obra de creaci, amb una forta i inconfusible empremta personal. Aix com la majoria dels autors acostumen a llaurar les seves novelles amb tot un seguit de llavors autobiogrfiques, ms o menys disseminades, ms o menys dissimulades, Josep Pla actua exactament a la inversa: converteix la seva autobiografia en una novella. O el que s el mateix, novellitza la seva prpia vida. Una vida que passa pel seds de lescriptura, de la gran escriptura. Fins a tal punt que, en realitat, la seva Obra Completa acab per esdevenir el ms monumental retrat literari que redact mai, el seu ms acurat, exquisit i definitiu Homenot: la precisa i minuciosa descripci del personatge que decid crear-se. Daquella mscara que amb el pas dels anys es convert en ms real que no pas lhome que la duia. Una descripci que laparella, ensems, amb dos escriptors en principi tan oposats i inequiparables com foren Georges Simenon i Marcel Proust, que havia llegit amb tanta fruci i profit en la seva jovenesa. Amb el primer, no tan sols per la seva indeturable i cabalosa literatura, per la seva incontenible grafomania, per la seva quasi inabastable producci, sin tamb per aquell do literari innat que el facultava a definir el carcter i lespai vital dels seus personatge amb quatre lnies. Amb lautor de La Recherche, per la seva increble capacitat creativa, que li permet bastir un mn literari complet, total, autnom i autosuficient, fonamentat i justificat tan sols en ell mateix. Aquest mn literari de ficci, de base autobiogrfica, descrit fins els seus ms nimis detalls, que acaba esdevenint ms real que la vida mateixa. Aquest mn que tant ens dol abandonar quan ens cal cloure algun dels seus volums. Precisament s aquesta afinitat amb Proust el que ens fa apuntar la tesi que la influncia del autor francs devia sser fonamental per a que el catal dons llum a aquest inoblidable personatge novellesc que esdevingu ell mateix. O, ms exactament, aquell jo que hauria volgut

sser, que volia fer creure que era o, potser (car les creacions literries slides acostumen a prendre vida ms enll o per damunt de la voluntat dels seus autors) que no li va restar altre remei que acabar essent o representant. Aquell Josep Pla literari o ficcional per usar el terme que amb tanta escaiena empra lautor de lassaig,que lempordans cre i recre constantment en la seva escriptura, alliberantlo (i alliberant-se) mitjanant la fora de lart dels lmits engavanyadors de la tirania de lautobiografia clssica. En aquest sentit, algunes de les seves Cartes a Pere (nm. 65, p. 89; 79, p. 109) no podrien sser ms significatives. Amb una sinceritat sorprenent motivada probablement pel fet que, en el temps en que foren escrites les lletres privades al seu germ, no preveis que podrien mai sser publicades hi expressa de manera difana les diferncies que hi ha entre ell mateix i el personatge que, volens, nolens, est dibuixant a travs dels seus articles i llibres. Una creaci que el situa ben al costat duna altra gran figura de la seva terra, dun altre artista nascut al bressol daquell Palau del Vent que exal Joan Maragall: Salvador Dal. Un dels millors dibuixants de la histria, que albir molt abans que no pas el seu compatriota, i duna manera fora ms difana, que si pretenia convertir-se en un artista de primera categoria, si volia triomfar i sser conegut i reconegut en la jungla salvatge i implacable del mn de les arts, no podia confiar tan sols en la seva incontestable genialitat, sin que li calia crear-se un personatge a la seva mida. Un personatge excntric i eglatra, provocador i extremat, visionari, que es converts en el ms efica publicista i marxant de la seva obra. s en aquest sentit que el posat pags, leterna boina de lescriptor i les contnues i cada vegada ms hiperbliques performances del pintor esdevenen homlogues: carnestoltesques creacions destinades a vendres i a vendre el seu producte. I alhora i entenem que aquesta s una de les raons pregones que expliquen la necessitat que tingueren de crear-los destinades a poder ocultar darrera les mscares dels seus respectius personatges i sota disfresses estrafolries la seva congnita i insuperable timidesa. Segurament sobta que gosem parlar de timidesa quan ens referim a Pla i, encara amb major ra, a Dal, clebre per les seves aparicions pbliques foradament escandaloses, que va viure constantment sota els focus de latenci pblica, per entenem que fou precisament aquest el motiu que els dugu a crear una estratagema de distracci que els permets mantenir en un espai dombra la seva vida privada. Qu en coneixem, realment, de la vida ntima de la vida ntima real, no la pas representada de Josep Pla o de Salvador Dal, tot i el munt ingent dobres que shan escrit sobre ells? En realitat, si deixem de banda les ancdotes, ben poc. Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat literria palesa que, per ms que ell sesforcs a fer creure el contrari, amb la seva immensa Obra Completa lautor palafrugellenc no ens ofer tant una autobiografia, sin una ms que planificada i estudiada hagiografia de la seva prpia vida. O, ms exactament, daquella vida literria que pretenia o preferia deixar com a imatge i llegat seu: del seu jo literari, del seu heternim Josep Pla escriptor. Deixant de banda aquest tipus de consideracions, enllestirem remarcant un altre dels grans encerts del llibre: el de convidar i incentivar a llegir (o rellegir) algunes de les grans obres de Josep Pla: El Quadern gris, Notes disperses, Notes per a Slvia, Girona: un llibre de records, Contraban... Com a tast temptador, transcrivim una de les tan ajustades anlisis sobre lescriptura de Josep Pla que ens ofereix lassaig: Aquest plaer retrobat per Josep Pla s el mateix que senten nombrosos escriptors per organitzar el mn. s per aix que el plaer esttic que pot sentir un lector dun text de Josep Pla s diferent al que pot aportar la lectura, per exemple, duna novella. No es tracta tant del plaer del qui busca el desenvolupament o la sorpresa duna intriga, sin el plaer que sollicita el record dels mots i de les sensacions. Ja no s el plaer del lector que desitja avanar en la lectura. s el del lector que prefereix aturar-se en un fragment, penetrar lentament en el text, consultar-lo i reflexionar-hi. Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat literria, Xavier Pla, pg. 295 divendres, 1 de juliol del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.com Informaci sobre els drets