BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 64

SEGON TRIMESTRE DEL 2011

DONATIU: 1

Editorial
RESULTATS ELECTORALS I PLACES INDIGNADES
Els resultats electorals del passat 22 de maig i les massives concentracions a les places de joves indignats contra el sistema poltic i econmic, han revolucionat el panorama, produint canvis en els governs i canvis en les conscincies. Canvis prou importants i que anuncien nous cicles. Pel que fa a les eleccions municipals i autonmiques, els resultats han provocat a Catalunya i a Espanya un canvi de governs municipals i autonmics en benefici d'opcions de dretes que confirmen la tendncia dominant a Europa. Una tendncia que comporta unes poltiques neoliberals que aprofiten la crisi econmica general per desmuntar l'Estat del Benestar, privatitzar, liquidar drets laborals conquerits al llarg del segle XX, bonificar fiscalment les grans fortunes i les rendes ms altes, menysprear poltiques ambientals, etc. Poltiques que fa temps s'estan imposant arreu, tamb a Espanya, i que supediten la poltica al poder dels famosos mercats, imposant el mite que no hi ha alternativa, que no es pot fer altra cosa, que les ideologies ja no tenen espai en l'acci de govern i que la lluita per la igualtiva del govern de destruir amb tat i la cohesi social sn coses una llei quasi tota la poltica legisdel passat. A tot aix, s'hi afegeix lativa de l'anterior executiu d'esel foment de poltiques xenfobes querres, fet inslit en la histria aprofitant el recel d'alguns sectors parlamentaria, s una mostra de de la poblaci cap a la immigracom utilitza la dreta aquesta ci en temps de crisi i atur elevat. hegemonia institucional. I si a Pel que fa a Catalunya els resulaix s' afegeix una possible victtats del 22-M han posat fi al llarg ria del PP a les properes eleccions cicle de governs progressistes a a Corts, el mapa de la poltica insl'Ajuntament de Barcelona i altres titucional arreu d'Espanya quedamunicipis importants i han situat ria totalment esbiaixat a la dreta i, als governs de moltes grans ciufins i tot, cap l'extrema dreta, si tats majories de dretes, amb aliantenim en compte alguns dels seus ces, implcites o explcites, de CiU amb el PP, com en el cas de (continuaci pg.3) la Diputaci de Barcelona, un dels instruments de Q Editorial: Resultats electorals i places indignades.................................................pg. 1 i 3 poder ms imporQ Premi UPEC 2011 a la comissi tants de Catalunya. Generaci TOP ...........................................pg. 4 Si tenim en comp- Q El moviment dels indignats te que al Parlament Jordi Vilardell...............................................pg. 4-5 sorgit de les elec- Q Una exposici molt reixida cions del passat 28 Kim.................................................................pg. 6 de novembre el Q Ms de 30 anys sense defallir ....................pg. 6-7 govern de Q Les famlies Antoni Ferret ...............................................pg. 7-8 Convergncia i Q Penal de Ocaa: Reformatorio de adultos Uni compta amb Llus Mart i Bielsa.......................................pg. 8-9 el suport del PP, el Q Repblica? panorama resulV.T.M........................................................ pg. 9-10 tant s d'un quasi Q Pgina guerrillera monopoli del Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 poder per part de Q Lzaro Crdenas la dreta. La iniciaIrina Marzo...................................................pg. 12

AJUTS AL BUTLLET

PUBLICACIONS REBUDES
Der Neue Mahnruf, nm. 65 Gent del Masnou, 286-288 Treball, nm. 195-197 Le Patriote Resistant, nm. 852-854 Esquerra Nacional, nm. 194-196 Catalunya obrera, nm. 87 LAurora, nm. 95 Associaci dAntics Militars de la Repblica, nm. 102-103 Fem histria, nm. 18 Lluita obrera, nm. 204 Jovent, nm. 96-97 Cercle catal de marsella, nm. abril, maig, juny 2011 Nou treball, nm. 103-104 Mundo obrero, nm. 235-236 Carrer, nm. 118 URAP, nm. 130 No pasaran, nm. Gener 2011 Die Gloke von Ettersberg, nm. 202

Annim........................................................10 Miguel Castel...............................................30 Juliana Martnez...........................................10 Montserrat Torres..........................................20 Olga Santos.................................................20 Marc Carrillo................................................30 Antnia Jover...............................................30 Rosa Conill..................................................30 Ana Ventura Rodrguez................................30 Leandro Saun...............................................30 Carmen Casas..............................................30 Pere Dez Gil.................................................5 Pere Violas.................................................20 Mari Gadea................................................20 Los 4 Muleros............................................100 TOTAL ........................... 415 e

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

AVS A TOTS ELS SOCIS

A l'atenci dels companys i companyes que per diverses raons no estan al corrent del pagament de la quota d'associat. Aquells que no el tingeu domiciliat podeu passar i fer el pagament qualsevol mat de 10 a 13 h per l'Associaci. Al mes de setembre lliurarem uns quants rebuts domiciliats que per petits errors no s'han pogut fer efectius en el mes de mar. Grcies.
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats. Amb la collaboraci de:

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la fir). Butllet Interior Nm. 64. Segon trimestre de 2011. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel/Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa: 2100/0429/64/0200175329

(continuaci editorial)

portaveus meditics. Per coincidint amb aquest nou panorama institucional, des del 15-M assistim a una gran mobilitzaci ciutadana, protagonitzada majoritriament per joves que omplen les places de Madrid i Barcelona, per tamb - i amb menys ress- de moltes altres ciutats, palesant pacficament la seva indignaci i rebuig a un sistema poltic i econmic que degrada les condicions laborals i socials, que destrueix drets, falseja la democrcia amb lleis electorals injustes, supedita la poltica als grans poders econmics, arrabassa el futur de la joventut, incrementa els privilegis de les minories econmicament poderoses i no respon a les veritables i urgents necessitats de la majoria de ciutadans. Joves indignats amb la corrupci i amb una manera de fer poltica cada vegada ms allunyada de la poblaci, com ho palesa l'abstenci de quasi el 50% del cens electoral i l'alt nivell de vots en blanc. Cal felicitar-se per aquesta massiva reacci que demostra com s'est desenvolupant una conscincia social favorable a la construcci d'aquest altre mn possible que tants desitgem i creiem factible. I cal valorar positivament tant l'organitzaci de les concentracions com els debats en les assemblees, en els quals s'han abordat temes tan importants com les retallades a sanitat o ensenyament, una fiscalitat ms justa, la liquidaci dels "paradisos fiscals", el control de les entitats bancries, l'eliminaci de privilegis de la classe poltica, l'ampliaci de les llibertats ciuta-

danes i una democrcia participativa, la reducci de les despeses militars, l'eliminaci del Senat, etc., etc. Tot plegat, discussions i propostes plenes de sentit com i que seria un greu error per part dels partits poltics no tenir en compte. Malgrat tot, creiem necessari que el moviment es desmarqui amb claredat dels sectors minoritaris violents que van protagonitzar incidents com els del passat 14 de maig al Parlament, amb intolerables agressions a diputats i diputades, intentant paralitzar per la fora l'activitat parlamentria. Accions com aquelles noms poden servir per donar arguments als que intenten criminalitzar el moviment, estigmatitzant-lo com a violent. Cal denunciar amb fora aquest intent de criminalitzaci que pretn allar, desprestigiant-lo, un moviment de protesta que recull un sentiment amplament ests entre la poblaci. En la nostra opini, per, alguns sectors dels indignats han coms

l'error de collocar tothom en el mateix sac, sense analitzar correctament comportaments poltics i sindicals que res tenen a veure amb la corrupci, que sempre han combatut el sistema i que, per fer-ho, han pagat, a

nivell personal, un preu molt alt. La nostra Associaci n's plena d'exemples en aquest sentit. Aquestes actituds injustes i sectries dificulten la imprescindible unitat del moviment i la necessria ampliaci dels sectors que el recolzen, sobretot en uns moments en qu la indignaci i la protesta haurien de traduir-se en alternatives poltiques i socials de progrs, superant la desconfiana entre forces poltiques d'esquerres i moviments socials i avanant tots junts amb l'objectiu de canviar les regles de joc d'un sistema que no agrada ni a uns ni a altres. Les places sn buides, per l'actitud d'indignaci persisteix. Les grans manifestacions pacfiques del passat 19 de juny van confirmar el recolzament massiu al moviment i la capacitat organitzativa d'aquest. Independentment de com evolucionin els esdeveniments ja res continuar essent igual. No es podr continuar fent poltica de la mateixa manera i faran b els partits poltics de no menysprear els ensenyaments del moviment dels indignats i d'escoltar atentament el seu missatge. En el parlament final de l'acte celebrat a l'Auditori de Barcelona el passat 1 de mar, recordant la GENERACI TOP i reivindicant la dignitat de la poltica, animvem les noves generacions a continuar la lluita i el comproms en defensa dels valors democrtics i la justcia social, tan amenaats avui diem - i que per tant, ara ms que mai, cal proclamar i reivindicar. Sortosament, la histria continua....

PREMI UPEC 2011 A LA COMISSI "GENERACI TOP"

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya ha acordat atorgar, per unanimitat de la seva Junta Directiva, el premi UPEC 2011 a la Comissi Generaci TOP, per la seva contribuci al reconeixement histric i la seva reivindicaci de la generaci que als anys seixanta i setanta va lluitar per la llibertat, la Generaci TOP. La Junta de la UPEC fa extensible aquest reconeixement a tots els membres de l'Associaci en tant que entitat marc des de la qual es va crear la Comissi. La UPEC cada any porta a terme el lliurament de premis a persones, entitats o projectes en reconeixement a la tasca o la trajectria que desenvolupen. En els darrers anys han rebut la distinci Jos Saramago, Fatima Ghailan, la Comissi per la Dignitat o Ignasi Fina, entre d'altres. El lliurament del premi tindr lloc el dia 8, a les 12 hores, a la Sala Brigadistes de la UGT de Barcelona (rambla Santa Mnica, nm. 10), en el marc de la cloenda de les VII Jornades de la UPEC, que, sota el lema "Resistncies", es portaran a terme del 4 al 8 de juliol.

EL MOVIMENT DELS INDIGNATS

Fa molts anys que els cientfics socials alerten sobre els riscos del model econmic vigent. Ms recentment, economistes de prestigi -entre ells alguns premis Nobel- qestionen, reiteradament, les macropoltiques econmiques actuals: alerten que s'est reforant els mecanismes i els grups que van provocar la crisi financera i que s'estan posant les bases per a una nova crisi, molt pitjor que l'actual. Per les elits dirigents, com si no ans amb elles, responen als anlisis cientfics reiterant la seva "fe" en "els mercats". Fa dcades que els sistemes poltics vigents mostren la seva incapacitat per governar davant l'agressiva dinmica dels grans conglomerats de capital internacional. Smptoma d'aquesta incapacitat s el desmantellament, des dels anys 80, dels mecanismes de regulaci financera (implantats desprs de les doloroses llions apreses els anys 30-40). Un altre smptoma sn les contnues rebaixes fiscals a les grans fortunes. L'acorralament a Obama -quan intenta desenvolupar moderades poltiques socials- i la contnua decadncia de la socialdemocrcia europea, sn algunes de les conseqncies d'aquesta incapacitat per governar dels sistemes poltics actuals. En poques setmanes el moviment dels indignats ha aconseguit, a l'estat espanyol, consolidar un imaginari collectiu de ruptura, de canvi radical de tot el sistema poltic i econmic. Una ruptura que inclou: no pagar el rescat bancari; un sistema electoral proporcional; llistes obertes; no prescripci de la corrupci; mecanis-

mes de democrcia directa; daci en pagament de la vivenda; transparncia de tot el sistema poltic i econmic... La incontestable evidncia democrtica d'aquestes propostes ha fet que, segons les enquestes, un 75% de la poblaci de l'estat espanyol recolzi el moviment dels indignats. Aquest imaginari de canvi radical ha sintonitzat especialment amb els joves, com mostra l'altssim grau de capillaritat de les acampades, que s'han ests com una taca d'oli per barris i pobles. Els joves perceben, cada vegada ms, que el sistema poltic i econmic actual noms els pot oferir una vida pitjor, en un clima ms hostil, per aix el moviment dels indignats ha arrasat amb lemes com: "No s una crisi, s una estafa"; "No sc anti-sistema, el sistema s anti-jo" o "s una bogeria buscar un resultat diferent, fent sempre el mateix. (Albert Einstein)". Qui sn aquests indignats? Un estudi fet per socilegs de la Universitat de Castilla la Mancha entre els acampats dels primers dies a Madrid mostra que: noms un 2% est afiliat a algun partit; un 58% treballa (i d'aquests un 69% en una bona feina que veu poc probable perdre a mig termini); un 65% considera poc probable una millora de vida a mig termini; un 75% s menor de 45 anys; un 81% va votar en les anteriors eleccions; un 82% s'ha mobilitzat des de les xarxes socials d'internet; i -atenci- un 89% t estudis superiors! Els qui van activar la mobilitzaci sn gent jove, molt ben formada, que no veu futur en el sistema actual i que es mobilitza a travs d'internet, de tu a tu. El moviment dels indignats utilitza massivament les eines d'internet: es troba i s'expandeix per les xarxes socials; s'organitza en

xarxa i sense jerarquies; elabora documents de forma collaborativa; tothom opina de tot en qualsevol moment i les propostes amb ms seguidors sn les que s'acaben impulsant. Per aix l'activisme d'internet es compara amb un eixam d'abelles. Davant d'aquesta dinmica, les antigues estructures jerrquiques piramidals (en les que un nucli directiu planteja de qu s'ha de parlar i sintetitza les "aportacions de les bases") tenen els dies comptats. Amb les eines d'internet les acampades d'indignats s'han escampat, en dues setmanes, per 859 ciutats... dels 5 continents! Al 2011 les revoltes es multipliquen per molts pasos. Pasos amb molta indignaci acumulada (per la crisi o per dcades de frustracions) per molt diferents entre ells. Per, malgrat tot, les revoltes de 2011 comparteixen un patr de funcionament: en totes elles han estat els activistes d'internet els qui han aconseguit transformar la frustraci en mobilitzaci popular. Van comenar a Tunsia, van enderrocar la tirania i Egipte els va seguir. Inspirats per aquelles revoltes, a l'estat espanyol es va comenar a preparar, al febrer, la mobilitzaci del 15 de maig. I tamb van seguir l'exemple a Algria, Marroc, Lbia, Portugal, Palestina, Iemen, Bahrein, Sria... Als Estats Units, al 2008, tamb van ser els activistes d'internet els

qui van generar la mobilitzaci que va portar Obama a la Casa Blanca. El moviment dels indignats encara s immadur (quan escric aquestes lnies compleix els primers 30 dies); encara no s prou conscient de la seva fora real, ni sap com graduar-la; encara no focalitza b els seus objectius i

Indignats a la plaa Catalunya

comet errors que li resten recolzament; encara ha d'entendre qui sn els seus aliats i evolucionar cap a una progressiva complicitat amb les altres organitzacions socials... Per el moviment dels indignats ha vingut per quedar-se, perqu est molt ben adaptat a les eines del segle 21. Farien b les altres organitzacions socials en agermanar-se amb aquest moviment social emergent, liderat per activistes de la generaci ms ben formada de la histria. Les organitzacions socials tradicionals s'equivocaran si es relacionen amb el nou moviment des de l'arrogncia. No es pot obviar que les organitzacions socials tradicionals tamb tenen carncies: com no haver estat capaces de portar davant la justcia als responsables de la crisis financera; o que la

majoria de partits parlamentaris progressistes ni tant sols han demanat la dimissi del conseller d'interior, pels abusos policials del 27M a plaa de Catalunya; o que un gran sindicat va callar quan el seu representant a Mossos d'Esquadra va defensar pblicament l'actuaci policial del 27M. La transformaci social que comporten les tecnologies d'internet pot ser similar a l'aparici de la impremta al segle 15. La impremta va provocar en un primer moment un fort descens del preu dels llibres; all va popularitzar la lectura i la difusi dels llibres i, per tant, de les idees; all va provocar la Revoluci Cientfica als segles 16 i 17; i la Illustraci i la Revoluci Poltica al segle 18. Encara no podem preveure la magnitud del canvi social que comportaran les tecnologies d'internet, per s sabem que faciliten societats ms obertes, menys jerrquiques i ms collaboratives. Les revoltes de 2011 comparteixen un segon patr: tenen pressa. I tot indica que tenen ra en tenirne: segons els climatlegs ms solvents, si encara es pot evitar un collapse climtic de grans proporcions en 7-8 dcades, el marge seria de 10-15 anys. Tres legislatures. S, tenim pressa. Jordi Vilardell Periodista

UNA EXPOSICI REIXIDA

El dimarts 14 de juny es va clausurar, al Museu d'Histria de Catalunya, l'exposici "Ms de trenta anys sense defallir" amb la qual l'Associaci commemorava el trent aniversari de la seva legalitzaci. tucionals rebuts (Creu de Sant Jordi, Medalla d'Honor de Barcelona, etc.). Tancava l'exposici un vdeo que reprodua la intervenci del president Enric Pubill a l'acte en reconeixement a la GENERACI TOP, realitzat a

MS DE TRENTA ANYS SENSE DEFALLIR

Discurs inaugural de l'exposici Ms de trenta anys sense defallir a crrec del president de l'Associaci d'Expresos poltics. Bona tarda a tothom i grcies per l'assistncia. Primer de tot voldria manifestar l'agrament de l'Associaci a la gent del Museu d'Histria de Catalunya i del Memorial Democrtic per la dedicaci i l'eficcia amb qu han treballat per fer realitat aquesta exposici. L'exposici que avui inaugurem s una senzilla mostra del que ha estat l'Associaci al llarg de tots aquests anys, des d'aquells temps llunyans de l'activitat clandestina fins avui, quan celebrem els 30 anys de la nostra legalitzaci. D'aqu ve el ttol de l'exposici: "Ms de trenta anys sense defallir". Sn trenta anys des de la legalitzaci, per molts ms d'intensa activitat. Durant tot aquest temps, l'Associaci no ha deixat de treballar pels seus objectius bsics: la defensa dels drets dels que vam patir la repressi franquista i la recuperaci de la memria hist-

L'Exposici constava de diverses parts. La primera amb el cartell de Guinovart i el vdeo de l'acte realitzat al Price de Barcelona el 1970, en plena dictadura, en favor dels presos poltics. Aquest document dna fe que la nostra Associaci ja treballava molt abans de la seva legalitzaci, tal com ho demostraven tamb els primers butlletins "LLIBERTAT" publicats encara en la clandestinitat. A l'exposici es mostraven igualment realitzacions de l'Associaci, entre d'altres el llibre "Noticia de la negra nit" o l'acte del Liceu en el qual varen reclamar la creaci d'un "MEMORIAL DEMOCRTIC", i les obres originals dels artistes plstics donades a l'Associaci amb motiu de diversos esdeveniments (Tpies, Perotes, Hernndez Pijuan, Rafols Casamada, Diez Gil, Artigau, Guinovart, etc.). Al fons, una gran pantalla projectava un documental sobre la nostra histria i, al costat, unes vitrines presentaven una petita mostra d'objectes realitzats a les presons franquistes, junt amb alguns dels reconeixements insti-

l'Auditori de Barcelona l'u de mar. L'exposici va ser inaugurada el tres de maig i fins la seva clausura ha estat visitada per quasi nou mil persones, entre les que cal destacar els alumnes de diverses escoles amb visita guiada i els quals, abans del recorregut de l'exposici, assistien a una explicaci sobre el sentit de la mateixa i sobre la vida a les presons de la dictadura. Kim

rica del que va ser la realitat de la dictadura. Tamb hem lluitat per la consecuci dels drets nacionals de Catalunya i per l'aprofundiment de la democrcia i la justcia social. L'exposici reflecteix, encara que sigui modestament, la nostra activitat, i explica la histria, els reconeixements que la nostra tasca ha obtingut, una mostra d'objectes realitzats artesanalment a les presons, les obres d'art lliurades solidriament per grans artistes i que sn un bon exemple dels suports que sempre ens han acompanyat, etc. Tamb s'hi fa referncia a grans esdeveniments que han constitut fites importants de la nostra histria, com el primer acte pblic en

positivament la tasca desenvolupada pel Memorial Democrtic i per aquest motiu no podem deixar de mostrar la nostra preocupaci per la seva situaci actual: tancament de la seu, cessament de la seva direcci sense nomenar-ne una de nova, no convocatria dels rgans de govern, indefinici dels objectius, etc. Per aix demanem als responsables actuals una immediata i imprescindible definici sobre el Memorial Democrtic que clarifiqui una vegada per totes el futur incert de la instituci. Considerem que les poltiques de memria sn essencials per fer pedagogia de la lluita democrtica, una pedagogia imprescindible si, com diem fa poques setmanes

LES FAMLIES
Totes les famlies. s a dir: tots els tipus de famlia, no un de sol, han de gaudir de reconeixement i ajuda. Ms ben dit: tots els tipus no. Amb l'excepci de la famlia bgama. Aix d'un home amb diverses dones o d'una dona amb diversos homes, no. Encara que es practiqui en els pasos musulmans, no ho acceptem. La famlia tradicional, un home i una dona heterosexuals i casats, la parella de fet, la famlia monoparental, la famlia de divorciats tornats a casar, la famlia homosexual, la famlia collectiva o comunitria, totes existeixen en les nostres societats, i han de ser acceptades, reconegudes, ajudades i han de poder ser cristianes (si volen). La famlia d'un home i una dona heterosexuals i casats s la tradicional, i, de lluny, la ms nombrosa. Per no ha d'acaparar ni el concepte de famlia ni el reconeixement pblic i social. Les famlies formades per un home i una dona heterosexuals, per no casats, s a dir, que no volen (provisionalment o definitivament) establir un contracte de carcter social i el limiten a l'acord entre ells, sn com ms va ms nombroses i signifiquen un tipus d'entitat que defuig les convencions socials i es vol concentrar en una relaci ms personalitzada. Han de ser acceptades i ajudades en tots els sentits, com totes les altres. La famlia monoparental sol ser formada per una dona i els fills (encara que tamb pot ser per un home i fills). Normalment pot ser el cas d'una noia que per un error (un error totalment comprensible i perdonable) ha esdevingut mare soltera. O b per una dona vdua, o separada o divorciada, i els seus

favor dels presos poltics, celebrat al PRICE a l'abril del 1970 i presentat pel que fou el nostre primer president, el doctor Joan Colomines, recentment traspassat i al qual volem dedicar un emotiu record. Igualment es destaca l'acte del Liceu el 2002, on vam presentar la famosa declaraci en qu reclamvem la constituci d'un memorial democrtic, o el recentment celebrat a l'Auditori amb la presentaci del manifest sobre la Generaci TOP. En aquest sentit, podem dir que l'Associaci sempre hem valorat

a l'Auditori en el manifest "Memria i justcia", volem que les noves generacions continun la lluita i el seu comproms en defensa dels valors democrtics i la justcia social. Esperem que aquesta exposici sigui una petita fita en aquest cam. Nosaltres, de tota manera, continuarem treballant sense defallir, i torno a donar les grcies a tots els que ens ajuden en les nostres activitats i a tots vosaltres per la vostra assistncia. Endavant!

fills. Aquesta famlia no sols ha de ser reconeguda, sin especialment ajudada, perqu normalment es desenvolupa amb ms dificultats. Fracassos de parelles que no rutllen, que se separen, per que tenen la sort de trobar una altra "soluci", de parella de fet o de matrimoni, donen lloc a famlies que han de ser acceptades per tothom de manera natural. La famlia homosexual respon a circumstncies de la naturalesa volgudes per Du-Dea, que, de manera capriciosa, dna lloc a persones "diferents", amb diferents inclinacions. No sols ha de ser permesa i acceptada, sin especialment ajudada (econmicament i d'altres maneres, com amb la simpatia, etc.) per contrarestar les resistncies socials que encara pugui haver-hi com a resultat d'una llarga tradici de rebuig. El grup familiar, format per diversos homes i dones que comparteixen la convivncia, l'economia i les relacions personals, va existir fa unes quantes dcades i no sembla que tingus gaire xit. Aix no obstant, tamb ha de ser reconegut, acceptat i ajudat, si es torna a produir. Sense monopolis. Acceptant-ho tot com una "rica varietat". I si alg, encara que fos una alta autoritat de l'Estat o de l'Esglsia, volgus reservar la dignitat, el reconeixement o l'ajuda a "un sol" tipus de famlia seria un error, i hauria de ser "corregit". Antoni Ferret

PENAL DE OCAA: "REFORMATORIO DE ADULTOS"

Quan aquest escrit ser llegit a Catalunya Resistent, aquest segon trimestre, ja estarem de tornada de l'acte d'homenatge que els companys de Madrid han organitzat a Ocaa i al qual haurem assistit, en qualitat de convidats, dos companys de la nostra Associaci. No s la meva intenci fer una crnica d'aquest homenatge, quan a hores d'ara encara no s'ha dut a terme, seria premonitori, aventurat i una falta de respecte. Convidats per l'encara director general de Presons a Catalunya, un petit grup de persones (antics residents) pogurem fer una visita a l'interior de la Pres Model de Barcelona. Va ser un regal que mai no agrairem prou. Ara que se'm presenta l'ocasi de tornarhi amb garanties (noms faltaria), i estar a tocar del Penal d'Ocaa, quantitat de records difcils de controlar em vnen a la ment, com si fossin seqncies d'ara, acabades de succeir, calentes encara, i no del que pass fa ms de 60 anys. Foren tres, fcils de definir, les etapes en qu dividiria els meus anys passats a les presons franquistes (cinc anys, deu mesos i vint dies). La primera (un any, un mes i deu dies), a la Pres Model de Barcelona, on vaig poder constatar que, tot i sent presoner, s podia lluitar contra la dictadura franquista. La tercera (tres anys, cinc mesos i vuit dies), al Penal de Burgos, on vaig tenir l'ocasi, i la gran sort, d'aprendre dels meus companys, enriquir els meus coneixements i formar-me com a persona i professionalment de cara a un futur, futur que sempre acaba arribant, i al qual has de fer front com ms ben preparat millor. La meva estada a Burgos, al Penal, va ser per a mi l'etapa ms profitosa de les tres. La segona etapa (un any, quatre mesos i dos dies), al Penal d'Ocaa, i que he deixat per cloure aquestes reflexions, em va servir per aprendre a lluitar per la vida, per la meva vida. Dues vegades em vaig sentir amenaat de mort en el temps que vaig romandre en aquell brut i llefards ergstul. D'entrada, ja em va preocupar el que hi havia escrit sobre la porta d'entrada, a mena de benvinguda: "La seriedad de un banco. La disciplina de un cuartel. La caridad de un convento" (no recordo si era aquest l'ordre.) Res a veure amb l'aspecte que oferia en els meus sentits aquella vella mola de pedra i ferro que, lluny de tranquillitzar-me, com ja he dit, em va preocupar de valent. Qu volien dir, amb aix? De seguida ho vaig saber. Encara no feia mitja hora que era al departament cellular on m'havien dut i tancat amb els companys en una cella, quan se sentiren els tres tocs de trompeta que anunciaven l'arribada al departament cellular del director del penal (Don Gernimo Toca, caballero mutilado, excoronel de l'Exrcit, ms salvatge que el seu homnim pell roja), i vaig sentir el crit "Abran la puerta", que digu el director, davant la cella que ocupava amb els meus companys. La porta s'obre i la mateixa veu, la del director, que m'anomena i em fa sortir. Al tubo (sempre ell, el director, al

seu seguici). A empentes em feren anar al davant, travessar una cancela, caminar a les fosques per una galeria de celles estreta i pudent d'humitat, i, quan rem a la meitat, obriren la porta d'una

lluny d'amonar-me em vaig tranquillitzar. Sis mesos em va tenir, aquell brtol, incomunicat en aquelles condicions, a les fosques i menjant les sobres del ranxo (els corcs de

de elles i el director en persona, d'una empenta em tir dins mentre em deia: "Aqu te vas a pudrir por lo que hiciste en Barcelona" (referint-se a la vaga de fam). Pass una estona i em llanaren les meves pertinences i una manta. Ara ja sabia de qu anava la cosa,

les llenties), que eren per morir-te si en tenies ganes, que no era el meu cas, ja que no em venia de gust morir-me. Va haver-hi una segona amenaa, i va ser en arribar al penal, en sortir del Consell de Guerra (els judicis es feien a l'Ajuntament d'Ocaa, per la qual cosa et

duien emmanillat i escortat per la Gurdia Civil i et tornaven al penal de la mateixa manera). Don Gernimo ens esperava a la porta i, dirigint-se a mi, em digu: "En cuanto pases por esa puerta te mato". L'havien posat al corrent del que havia passat a la sala del tribunal, quan el vaig denunciar per obstrucci a la defensa dels que anvem a ser jutjats, intimidant i allionant els "defensors"(la majoria tinents), valent-se de la seva condici de caballero mutilado i del seu grau de coronel de l'Exrcit. "No va a entrar", vaig sentir que deia el caporal de la Gurdia Civil que s'havia ocupat de mi i que encara no m'havia tret les manilles. "Tengo la orden de conducirlo al Penal de Burgos i en buen estado. Hagan el favor de mandar que alguien traiga sus pertenencias que nos lo llevamos ahora mismo". Quina paradoxa: la Gurdia Civil em va salvar del que podia haver estat per a mi un altre "mal rotllo". Llus Mart i Bielsa

REPBLICA?
Hi ha un debat que creua des de fa gaireb dos segles la vida social, poltica i econmica de l'Estat espanyol: la mateixa forma de l'Estat, concretada en qui defensa la tradici monrquica, vinculada histricament a l'absolutisme, el catolicisme ms ranci i l'oligarquia terratinent, noble i conservadora, o qui defensa la repblica com a forma d'estat vinculat, tamb es pot dir, histricament, amb la concepci d'un estat laic, democrtic, participatiu i modern en el ms noble sentit de la paraula. Una manera senzilla de dir-ho, des de l'ptica de les persones com a individus: passar de ser sbdits a ser ciutadans. Dues breus poques de la nostra histria recent hem gaudit d'un estat republic: les dues han acabat sucumbint per les armes de les forces ms reaccionries. s convenient que ens preguntem el perqu d'aquesta agressivitat en contra de la repblica, que en el cas de l'experincia 1931-1939 va acabar, com tothom sap, en una sagnant revolta militar i quaranta anys de brutal dictadura, tot i que es tractava d'una repblica burgesa, equiparable al model francs, fonamentalment. Cal considerar que la repblica comporta certs valors: la democrcia i la llibertat, s a dir, la possibilitat que tota persona es pugui organitzar i defensar els seus interessos, i viure sense ms lmits que els que marquen les lleis, pensades per donar suport a aquests valors. La lacitat, s a dir, la prdua de control ideolgic sobre la vida ciutadana en tots els seus aspectes que tradicionalment ha exercit a Espanya el catolicis-

me ms reaccionari, que avui ha recuperat aquesta santa tradici. La fraternitat, o la solidaritat, el valor ms oposat a l'individualisme i la competitivitat, s el sentiment de pertinena i d'agermanament entre ciutadans i entre pobles. s tamb la preeminncia del que s pblic davant el que s privat, l'economia al servei dels ciutadans, de tots i totes, i no al revs. Eren, als anys trenta del segle passat, uns valors de progrs extremadament avanats per a aquest pas, tenint en compte d'on partem. Significava la prdua d'uns privilegis ancestrals que pertanyien als terratinents, la noblesa i el clergat, que comportaven la pervivncia de relacions de producci properes a l'esclavisme, especialment entre amos i treballadors al camp, la manca de drets poltics, la profunda desigualtat social, el sotmetiment de les dones I si tenim en compte el valor que la repblica va atorgar immediatament a la formaci, l'ensenyament i la cultura, tamb significava la impossibilitat de tornar enrere en el marge d'una generaci. La repblica considerava que una persona culta i informada era una persona lliure en essncia, que mai no podria renunciar a la seva llibertat, i les forces de la reacci tamb ho varen entendre aix. Avui hem recuperat la democrcia i, de passada, la monarquia parlamentria com a forma d'Estat. Per les institucions nascudes de la Transici no han estat capaces de formular un sistema de valors democrtics propis com

a expressi del comportament collectiu i individual. Tenim lleis i normes, per no tenim les virtuts ciutadanes republicanes, anem escassos de cultura democrtica participativa i estem perillosament a prop de considerar la prpia democrcia com a un cos buit i intranscendent, que noms s'e-

xerceix votant cada quatre anys. Ens cal anar ms enll. Ens empobrim individualment, collectivament i socialment si ens conformem amb drets precaris -ms encara quan no els acabem d'exercir- en una societat precria, on els mateixos mecanismes de participaci normals esdevenen tamb precaris. Noms faltava l'ofensiva neoliberal que avui patim per acabar de degradar el nostre sistema democrtic. Deia Robespierre "Qu importa que la llei rendeixi un homenatge hip-

crita a la igualtat de drets si la ms imperiosa de totes les lleis, la necessitat, fora la part ms sana i nombrosa del poble a renunciarhi". Fa ms de dos-cents anys, per la cita t encara validesa en la nostra societat d'avui. Treballar per la repblica avui no s tant qestionar la monarquia, que tamb, com a gran smbol i com a instituci obsoleta. s, sobretot, treballar per recuperar valors, els valors que ens fan persones entre iguals, que ens donen drets individuals i collectius i que estimulen tot ciutad o ciutadana a exercir-los. s exercir de manera efectiva aquests valors i recuperar la dignitat de la participaci voluntria en els afers de la comunitat. s armar-nos amb la fora de la ra per lluitar contra les desigualtats i contra l'exclusi social, contra la crisi econmica, i tamb reclamar una fiscalitat ms justa on contribueixi ms qui ms t. s recuperar el concepte dialctic, en la teoria i en la prctica de ciutadans responsables davant d'un mateix, per tamb davant de la societat. s, al capdavall, transformar la nostra societat d'avui en el cam d'assolir ms igualtat, ms comproms i responsabilitat collectiva de cada persona, ms satisfacci de sentir-se part compromesa de la democrcia i ms benestar i qualitat, en el sentit ms ampli. En definitiva, s una necessitat que ens demanda el present, i tamb el futur, el nostre, i, especialment, el dels ciutadans i ciutadanes de dem.

V.T.M

10

6 DE MAIG DEL 2011. CELEBRACI, AL PARC DE LA CIUTADELLA, DEL FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (66 ANIVERSARI)
Parlament de Llus Mart Bielsa en l'acte de celebraci del 66 aniversari de la fi a Europa de la Segona Guerra Mundial. Avui, per ensima vegada, ens reunim aqu (des de fa uns anys a iniciativa del Parlament de Catalunya) per recordar un dels esdeveniments que mai hem d'oblidar, uns esdeveniments que sotragaren i malmeteren el mn i afectaren seriosament tota la humanitat. La Segona Guerra Mundial acab a Europa ara fa 66 anys i sn 25 els anys que fa que venim aqu per celebrar-ho i retre homenatge als voluntaris que hi deixaren la vida lluitant contra el nazifeixisme, per la pau i en defensa de les llibertats democrtiques. La Histria, per, per error, omissi o interessos de part, no reflecteix de vegades la realitat en ser transcrita, esdev enganyosa i, el que s pitjor, en passar el temps, s la que, amb els seus errors, quedar per a la posteritat, la Histria que qued per a les joves i noves generacions. Tots hem pogut llegir, o sentit a dir, que el 8 de maig del 1945 acab a Europa la Segona Guerra Mundial (de la qual avui celebrem l'efemride) amb la desfeta i l'eradicaci del feixisme, i aix, cal dir-ho, no s la veritat. Els "aliats", que la guanyaren, aquella guerra, deixaren al marge l'Estat espanyol (que des de feia nou anys patia una dictadura feixista, al ms pur estil mussolini, tot i que havia estat belligerant en la contesa al costat del nazifeixisme), per simples interessos estratgics. Els "aliats", els EUA en aquest cas, pactaren amb el dictador Franco i el mantingueren amb la seva dictadura feixista fins a la seva mort, quan feia trenta anys que la guerra a Europa s'havia donat per acabada. Tanmateix, es feia evident que la dictadura que permetien al nostre pas seguiria, com aix fou, empresonant i assassinant el millor del nostre poble. La Segona Guerra Mundial no acab, doncs, amb el feixisme a Europa. No a tot Europa. Espanya, Catalunya el seguirien sofrint encara una pila d'anys ms. Un total de quaranta anys de dictadura feixista sn els que portaren el pas, la gent del nostre pas, a conviure amb una mentida de la qual no es podia dissentir, amb el risc, si es feia, d'anar a la pres o, aqu, a Catalunya, d'acabar els teus dies al Camp de la Bota. Es vivia una poltica contra natura, de bons i dolents. Bons, aquells que tradorament s'havien aixecat contra la Repblica portant l'Estat espanyol a una guerra que guanyaren amb el suport de l'Alemanya nazi i de la Itlia feixista, i dolents tots aquells que defensaren la Repblica i que resultaren ser-ne els perdedors. Els "bons" escrigueren la Histria, la Histria ms recent del nostre pas, que ha estat la que durant quaranta anys ha servit per illustrar els que volien saber. No ho he dit abans per no vull deixar de dir-ho: Catalunya, el nostre pas, sempre s'ha distingit per ser capdavanter a l'hora d'aportar iniciatives o solucions a problemes amb els quals ens hem d'enfrontar. Mai no hem anat darrere de ning. Tampoc ara. I cal dir que ja fa nou anys que l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics del franquisme, present avui aqu amb nosaltres, pos de manifest la necessitat d'un memorial democrtic per palliar les mancances que tenem al nostre pas. El Parlament de Catalunya faria la resta. I avui, com ja hem fet en altres ocasions, i esperem que durant molts anys puguem continuar fent-ho, expressem el nostre agrament, en la persona de la seva presidenta, a la instituci, la de ms alta representaci del poble de Catalunya, per haver sabut en el seu temps donar vida, amb el consens de totes les forces democrtiques del nostre pas all representades, a la Llei del Memorial Democrtic. Malgrat moltes dificultats, s'ha fet un gran aven, ja que s'ha provet la nostra gent, la nostra cultura, d'una eina que ens ha ajudat, i ens ajudar en el futur, a conixer millor la nostra terra i la nostra Histria, i tamb a fer que el mn spiga que Catalunya ha estat sempre bressol de voluntaris per a la defensa de la pau i la democrcia, la llibertat i els drets de les persones. Ll. Mart i Bielsa

11

LZARO CRDENAS
Quiz el amor de Lzaro Crdenas a la Segunda La vida de 25.000 republicanos dependi de la exisRepblica haya que buscarlo tambin en la influentencia de un solo hombre: Lzaro Crdenas del Ro cia ejercida por su propia esposa, Amalia Solrzano. (Mxico, 1895-1970), presidente de los mexicanos En 1937 la primera dama presida el Comit de en el momento ms trgico de la Espaa Ayuda a los Nios del Pueblo Espaol, que asil a Contempornea, la Guerra Civil. La primera oleada 456 menores, hurfanos de la guerra e hijos de comde refugiados espaoles lleg a Mxico en 1939 grabatientes republicanos. Llegaron a Mxico a peticin cias a su decidido y valiente apoyo. Aquellos primedel Comit Iberoamericano de Ayuda al Pueblo ros buques que llevaron a bordo la triste y orgullosa Espaol y se le dio alojamiento, sustento y educacin historia del exilio espaol se llamaban Sinaia, en la ciudad de Morelia (de ah que al grupo se le terIpanema y Mexique. El gobierno del presidente minara conociendo como los nios de Morelia). Crdenas no solo abri las puertas de su patria a los Algunos ciudades espaolas como Crdoba han renespaoles que haban luchado contra Franco por la dido un homenaje al presidente mexicano con la democracia y la Repblica, sino que el estadista y colocacin de bustos en su memoria. Sin embargo, es poltico mexicano desarroll adems una ingente de justicia reconocer que es muy insuficiente el conocampaa en defensa de los valores republicanos en cimiento que tenemos los espaoles de este hombre todo el mundo, recab apoyos econmicos y defentan destacado en la vida de muchos de nuestros comdi incluso aunque sin xito el envo de armas al patriotas. Aquellos que encontraron en tierras amerifrente republicano. Esa idea la fren el entonces precanas el hogar que Franco les arrebat en Espaa. sidente americano Roosvelt. As y por mritos proAlgunos estudios, como el de la profesora de la pios, Lzaro Crdenas fue el mayor defensor de la UNED, Alicia Alted, "La voz de los vencidos: el exilio legitimidad de la Segunda Repblica en Amrica y en republicano de 1939" han tratado de arroel mundo. jar luz sobre estos hechos cruciales de la Podra pensarse que el exilio republicahistoria espaola y poco a poco se restauno en Mexico sald en parte la generosira la memoria ultrajada de los vencidos. dad de Crdenas con la aportacin de la En Mxico, actualmente, continan conocida inmigracin intelectual, de la viviendo muchos de aquellos espaoles que forman parte algunos de los intelecque entre el 39 y el 42 cruzaron el chartuales espaoles ms brillantes del siglo co para huir de una Espaa en las garras XX: desde el presidente Manuel Azaa, del fascismo. De hecho, aproximadaenterrado con la bandera mexicana pormente unos 25 mil ciudadanos mexicaque las autoridades francesas se opusienos segn datos de la Asociacin de ron a que se hiciera con la bandera repuExiliados Espaoles, podran adquirir la blicana, al poeta sevillano Lus Cernuda nacionalidad espaola gracias a la Ley de y la filsofa malaguea Mara Zambrano, Memoria Histrica. Los avatares de esta pasando por Len Felipe, Juan Rejano, norma han interrumpido sin embargo Francisco Ayala, Max Aub, Indalecio muchos de los proyectos que contena, Prieto, Diego Martnez Barrios y un larpues no se ha conseguido restituir plenagusimo etctera. Adems a Mxico llemente los derechos de quienes sufrieron garon competentes obreros y campesila Guerra Civil (1936-1939) y la represin nos, as como militares, marinos, mdiLeopoldo Iglesias junto a la de la dictadura de Francisco Franco cos y pilotos, hombres de Estado, econoestatua de Crdenas (1939-1975). mistas y hombres de empresa. Ms de quinientos mdicos espaoles fueron a parar tambin al pas azteca, impedidos de volver a Espaa por su Irina Marzo conocida oposicin al franquismo.

En aquest nmero 64 agram la collaboraci de: Jordi Vilardell, Kim, Antoni Ferret, V.T.M., Irina Marzo, Llus Mart i Bielsa, Sara Borrs i a tots el que feu possible aquest butllet.