Els pactes del Majstic

La realitat rebutja la tirania del temps i no acostuma a entendre de calendaris, per s ovint la casualitat provoca unes coincidncies ben desafortunades. Comentava Antoni Rovira i Virgili a Els darrers dies de la Catalunya Republicana (pg. 116-118) la infinita tristesa combinada amb una sensaci de rbia que li produa el fet que el revoltat exrcit franquista entrs a la capital de Catalunya precisament el 26 de gener del 1939, quan es complien gaireb tres-cents anys de victria a Montjuc de les tropes catalanes i franceses contra les de Felip V. No s bviament equiparable, per tamb resulta descoratjadora la prcti ca coincidncia del primer aniversari de la manifestaci del 10 de juliol amb el pacte que ha arribat CiU amb el PP per a poder aprovar els pressupostos denguany. Amb un any de diferncia, shan produt una de les ms grans i indiscutibles demostracions de la defensa de la irrenunciable dignitat del nostre poble i una de les mostres ms flagrants de submissi i renncia del nostre Govern. Ja advertrem o ms aviat denuncirem, en la modesta mesura de les nostres possibilitats els riscos i perills que comportaria per a la mateixa Convergncia (i el que s mil vegades ms important, per al pas) el seu acord amb els mxims representants a casa nostra de lanticatalanisme i del monoltic i totalitari integrisme unitarista espanyol. Si larriscada aposta dERC i dIC pel Tripartit sobretot pel segon supos un sever reforament de la mentalitat regionalista de Catalunya, lentesa amb el PP implic el darrer cop de fal... contra la dignitat i la realitat nacional del nostre pas. En aquest sentit, tot i el seu biaix interessat i partidista no poden sser ms escaients les declaracions dUriel Bertran, acusant CiU de convertir aquests acords en el cavall de Troia que permeti al PP conquerir i controlar la poltica catalana. Referir-se a conquerir i controlar s certament hiperblic, per si sembla evident que el pacte li permetr al PP ocupar un espai i obtenir un protagonisme que fins ara mai no havia obtingut, la qual cosa li permetr seguir llaurant amb major intensitat el seu rnec i perills espanyolisme anticatal. Per contra, per ms que shi escarrassin repetint-ho fins a la sacietat, no tenen cap ra ni sentit les crtiques al pacte que reitera, dia s, dia tamb, el PSc. Una cosa s que hagi produt els efectes que esperaven la seva estratgia de llanar a Convergncia en braos del PP de condemnar-la a pactar, per dir-ho en termes sartians, usant com a ex cusa lampliaci duna supressi de lImpost sobre Successions i donacions que ells encetaren, i una a ltra ben distinta, incoherent i pregonament devastadora per al pas, s que no tan sols no assumeixin la seva part de responsabilitat, sin que tinguin la poca vergonya demprar com a arma contra els seus oponents el mateix pacte que ells han provocat... Amb major ra si tenim en compte que el partit que ms sovint i de manera continuada ha pactat amb el PP no ha estat CiU sin el PSC-PSOE. Una realitat tan indiscutible que no cal recrrer a les hemeroteques per a constatar-la. Nhi ha prou amb un xic de memria (tan sols lacord amb el PP li permet al PSE-PSOE seguir governant Euskadi) i amb els fets de la darrera setmana (primer rebutjar la incorporaci del catal com a llengua dus a la Uni Europea, i, tot seguit i en conseqncia, admetre que letiquetatge es faci almenys en una de les llenges oficials de la mateixa). Si convenim en definir com un greu, gravssim error de Convergncia lacord confiem que puntual dels pressupostos, quin qualificatiu ens hauria de merixer el Pacte del Majstic permanent i sense contraprestacions que mant el PSc-PSOE amb el PP des de fa tants anys? dimarts, 12 de juliol del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.com Informaci sobre els drets