De com fer passat el futur del Memorial Democrtic En la reuni mantinguda, el passat 18 de juliol de 2011, per les entitats

de memria histrica, algunes de les quals formen part del Consell de Participaci del Memorial Democrtic, davant la seva marginaci i la manca d'activitat dels rgans de govern daquesta instituci, s'han endegat algunes reflexions entorn la situaci actual del Memorial Democrtic. Fa ara sis mesos, en una convocatria durgncia, els responsables de la Conselleria de Governaci i Relacions Institucionals reunien als membres del Consell de Participaci del Memorial Democrtic per a informar del tancament de la seu del Memorial de Via Laietana 69 espai de referncia per desplegar les poltiques pbliques de memria amb l'argument dels -, riscos de seguretat del local. Tot i els avals tcnics presentats per al seu tancament, el fet no fou sin l'inici d'un procs de paralitzaci: hores d'ara no existeixen els rgans de govern del Memorial, ats que no s'han nomenat substituts ni del seu director ni de gerncia, i que no han estat convocades ni la Junta de Govern ni el Consell de Participaci, que resten, en aquests moments, en estat dinterinitat. Labast d'aquell informe tcnic de fa ara sis mesos no ens deixa de sorprendre, amb la seva clara conclusi: el Memorial Democrtic amenaa runa. Tanmateix s difcil no creure que les que estan en risc de seguretat -en aquest cas poltica- sn les poltiques pbliques de memria, a les que el Govern catal est obligat pel mateix Estatut. Com s'ha d'entendre, sino, que hores d'ara les associacions memorialstiques representades en el Consell de Participaci del Memorial Democrtic no coneguem a la seva mxima responsable poltica? Com interpretar que ens assabentem de totes les notcies referides al Memorial tan sols a travs dels mitjans de comunicaci? Tamb nicament per la premsa ens hem assabentat dels projectes de reestructuraci del Memorial i dels efectes del projecte de Llei mnibus sobre la instituci. Aix doncs, ja coneixem el mitj i loportunitat per dur a terme aquest acte dimpunitat, ja que es tracta duna manca de responsabilitat davant la Llei que obliga a tothom. Temem, i per aix cal fer-ho pblic, que es vulgui encunyar la instituci de la memria democrtica del pas com una banal i reduda aproximaci al passat, com un bonic souvenir turstic; fent bona la mxima coneguda i patida al nostre pas durant dcades- segons la qual la "millor poltica pblica de la memria s la manca de poltica pblica de memria". La memria democrtica del pas no est reclosa, no ho ha estat mai, dins les parets institucionals. El moviment memoralstic, juntament amb altres sectors de la ciutadania catalana, han suportat la jssera per a crear i sostenir el Memorial Democrtic, i hi serem presents mentre aquest no sens tanqui, per mai deixarem dactuar en la societat civil catalana, don les nostres associacions han sorgit i continuaran sorgint per defensar els valors de la llibertat, amb una clara lnia divisria entre la memria democrtica enfront de la dictadura.

Consensuat