COM COMENCEN A ESCRIURE ELS INFANTS

Per fer la descripci evolutiva del desenvolupament de l'escriptura ens basarem en les investigacions realitzades per Emilia Ferreiro i Ana Teberosky al 1979. Aquestes investigacions parteixen de l'infant com a subjecte d'aprenentatge i ofereixen un model teric que explica el procs d'aprenentatge de l'escriptura per part de l'infant. Conixer aquest procs permetr intervenir de forma ms ajustada a les necessitats de cada infant.

En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la paraula papallona fa el dibuix perqu no s capa de diferenciar l'objecte i el nom de l'objecte. De mica en mica comena a adonar-se que dibuixar i escriure sn coses diferents. s a partir d'aquest moment que Ferreiro i Teberosky descriuen cinc nivells dins del procs de desenvolupament de l'escriptura.

1r nivell: Escriptures indiferenciades 2n nivell: Escriptures diferenciades 3r nivell: Escriptures sillbiques 4t nivell: Escriptures sillbiques-alfabtiques 5 nivell: Escriptures alfabtiques

1r nivell: Escriptures indiferenciades

PAPALLONA

L'infant imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar s diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de les coses, l'escriptura t la funci de designar.

PAPALLONA

2n nivell: Escriptures diferenciades

PAPALLONA

Durant aquest perode l'infant realitza produccions diferents en quantitat o en varietat de lletres per representar paraules diferents.

PAPALLONA

L'infant fa les segents hiptesis sobre el funcionament del codi:

Hiptesis de quantitat: Creu que hi ha d'haver una quantitat mnima de lletres (tres o ms) perqu digui alguna cosa. Hiptesis de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variaci de lletres perqu moltes lletres iguals no diuen res. Hiptesis de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferncies entre escriptures perqu diguin coses diferents.

Encara no hi ha relaci entre les seves produccions escrites i els significants sonors. L'escriptura continua tenint la funci de designar.

3r nivell: Escriptures sillbiques

PA

PA

LLO

NA

Quan els infants comencen a adonar-se que hi ha alguna relaci entre l'escriptura i la pauta sonora, les seves produccions passen a estar controlades per la segmentaci sillbica de la paraula.

PA

PA

LLO

NA

Aquesta relaci entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:

Sillbica quantitativa: Per a cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra, sense que tingui valor convencional. Sillbica qualitativa: Per a cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta sllaba.

4t nivell: Escriptures sillbiques-alfabtiques

Els infants comencen a escriure ms d'una lletra per a cada sllaba. Barregen la hiptesis sillbica i l'alfabtica (a cada so li correspon una grafia). En aquest nivell la NA impressi que t l'adult quan mira les produccions dels infants s que s'han deixat lletres perqu al costat d'una paraula escrita segons la convenci del NA sistema podem trobar una altra escrita segons la hiptesis sillbica.

PA

PA

LLO

PA

PA

LLO

5 nivell: Escriptures alfabtiques

L'infant fa una anlisi alfabtica exhaustiva i quan escriu estableix la correspondncia entre sons i grafies. En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen sllabes inverses (poden escriure "setudi" en comptes de posar "estudi"), sllabes travades (posar "patit" en comptes de "partit") i sllabes complexes ("iuna" en comptes de "lluna"). L'infant t un bon domini del codi per encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.