El meu regne no s daquest mn

La recent visita de Joseph Ratzinger altrament conegut com a Benet XVI a Madrid, en ocasi de la tan incorrectament (per quina ra el singular, si es perllong tres dies?) i ben poc modestament anomenada Jornada Mundial de la Joventut ha servit per a situar a la mxima autoritat de lesglsia que amb la seva humilitat habitual satribueix la representaci en exclusiva de du a la terra al lloc exacte que mereix. Des dun punt de vista ateu i diem, conscientment ateu i no pas agnstic o laic per reconeixedor de les virtuts altament positives de lexemple de Jess o Jeixua, els seus actes no poden sser ms paradoxals ni sorprenents. O potser haurem de dir exactament el contrari? No poden sser ms difans, representatius i definitoris de la realitat quotidiana del catolicisme vatic, tan allunyat del missatge cristi original! Dacord amb levangeli de Joan (18, 36), Jess davant de Pilat afirm que El meu regne no s daquest mn, en canvi tant Ratzinger com les autoritats catliques espanyoles han palesat que s sn daquest mn. Fins i tot que almenys quan els interessa sn massa daquest mn. Com sabem prou b els catalans, cada vegada que a alg se li ha acudit la terica heretgia de reivindicar un major respecte per les particularitats nacionals de cada pas o b se li ha reclamat una major implicaci social o poltica, lesglsia vaticana sha defensat allegant la seva universalitat i espiritualitat, que la situa ms enll i per damunt de les misries terrenals humanes. Si s aix, per quin incomprensible motiu lantic cardenal sha entestat en sser presentat ms com a cap del virtual Estat Vatic que no pas com a cap de lesg lsia catlica i apostlica? Si el seu regne no s daquest mn, si com, b declar en la seva visita a Brasil de lany 2007, a fi de combatre el gran perill de la Teologia de lAlliberament cal que lesglsia eviti els compromisos poltics i treballi exclusivament pels pobres a travs del missatge de lEvangeli, per qu no ha estat coherent amb els seus principis i sha negat a que se li retin els honors oficials que, com a cap dun estat li corresponien? Ms encara, per quina ra, si la seva esglsia es presenta com a universal i anacional si ms no, quan aix li conv... el que ms ha destacat de la Jornada Mundial de la Joventut, junt amb una impressi de fanatisme i didolatria ms que difcilment compatible amb lespiritualitat i amb la fe cristiana, han estat la constant exhibici de smbols nacionals, o ms aviat estatals, encapalades per les omnipresents banderes vaticana i espanyola? s compatible la seva agosarada afirmaci que No es pot separar Crist de l'Esglsia com no es pot separar el cap del cos amb el fet que ni ell ni la seva cria no hagin tingut la dignitat de separar la seva condici de cap destat de la de cap de lesglsia que assegura representar? Si el seu regne no s daquest mn per qu ha exigit que se li retin els honors tan terrenals i gens espirituals daquest? La resposta sembla tan evident com el fet que el primer en seguir a Crist fora de lEsglsia daquesta i de qualsevol altra seria Jess! Aquell mateix Jess que, dacord amb levangeli de Joan (2,13-6), en visitar Jerusalem i trobar al recinte del temple venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs (...) va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules, tot recriminant-los No convertiu en mercat la casa del meu Pare! (o, si es prefereix, segons la versi de Marc (11, 17): No diu l'Escriptura: El meu temple ser anomenat casa d'oraci per a tots els pobles ? Per vosaltres n'heu fet una cova de lladres!). divendres 26 dagost del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets