La Constitucin no es toca!

Des de fa prcticament trenta anys, cada vegada que als desafectes i radicals catalans sens ha acudit lheretgia intolerable de proposar algun canvi legal que pogus afavorir les nostres inadmissibles aspiracions a un major autogovern, han aparegut els sacerdots ms inflexibles de la Sacrosanta i Indissoluble Unitat de la Naci espanyola, Ptria Comuna i Indivisible de tots els espanyols amb lapstata Jos M. Aznar i linjubilable Felipe Gonzlez al capdavant brandint el llibre Sagrat de la Immaculada Constitucin (espanyola, per descomptat) com un Dogma de Fe Inalterable, per damunt del b i del mal, i exclamant veu ben alta que La Constitucin no se toca!. El missatge no podia sser ms difan i ms contundent: la carta magna de lordenament jurdic espanyol no tan sols no es tocava, sin que no es podia tocar: ni avui, ni mai!. Era immodificable, i ntangible, imperfectible i infallible. Ben b com si, ms que no pas dun text legal, es tracts dun de sacre, dictat directament per algun du espanyol, por supuesto que no pogus errar-se. O, a lmenys, per algun dels hereus daquell sanguinari dictador que assegurava que era caudillo por la gracia de dios. Tot duna, lany 1992 va semblar que el mn sensorrava, que la descreena, lateisme i la imp ietat sensenyorien del religiosssim Estat espanyol: el Tractat de Maastricht oblig a introduir una modificaci a la Constitucin. Per ms fos irrisria, quasi testimonial afegir-hi un i passiu el crim era intolerable: havia perdut la seva virginal immaculitat. Tanmateix, per alguna ra daquelles que els ignars i llecs desconeixem els designis del senyor sn inescrutables en trobar-se situats ms enll de la nostra terrenal i limitada comprensi, aquell i nadmissible i improcedent atemptat contra el Text dels Texts, aquella flagrant vulneraci de les sagr ades escriptures legals espanyoles qued relegat al bagul de la desmemria. I la Constitucin es clogu de nou amb pany i forrellat. De nou sentrem la idntica, sonsa lletania: La Constituci ni es canvi a ni es pot canviar! Arribrem llavors una altra vegada els habitants del nord-est peninsular, obcecats altra vo lta amb el nostre abjecte problema cataln i aprovrem un Estatut. Un Estatut no gaire ambicis, ms aviat discret, de caire pactista, ben modest, que pretenia la insensatesa dampliar un xic la nostra magna autonomia en realitat, limitvem a demanar perms per a posar un poc dendre en la cella de la nostra pres colonial. I de nou els apstols de la inmaculada Constitucin amb la connivncia habitual de lesperit servil de CiU i PSC-PSOE la brandaren contra les nostres migrades reclamacions: hi passaren el ribot guerrista i lEstatut esdevingu un Estatut danar per casa, una mena dEstatutet de la senyoreta Pepis. I ara, tot duna, els nostres colonitzadors, com bons tafurs, es treuen, amb nocturnitat i tradoria, un as de la mniga i ens imposen una nova modificaci constitucional. Aix s, advertint-nos, com si fssim infants de bolquers, incapaos de regir-nos per nosaltres mateixos, que no sacceptaran altres canvis. Com s habitual, doncs, els sens en riuen a la cara i nosaltres que de tan acostumats ja ni les banyes no ens sentim... encantats de pagar-los el beure! (El beure, i el menjar, i els funcionaris, i lexrcit, i la justcia, i els diputats, i els senadors, i les ambaixades, i les eleccions esportives, i les exposicions universals, i les peonadas i els A VE, i les carreteres, i les autopistes...) divendres 1 de setembre del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets