Adu a la immersi lingstica: I ara qu?

Per ms que els nostres dilectssims representants poltics una volta dessecat el quimric oasi catal tinguin tendncia de cloures als seus despatxos oficial, adormir-se a la figuera i davallar al mn terrenal tot just una quinzena de dies cada quatre anys, el mnim que els podrem exigir fra que tinguessin un xic de conscincia de quins sn els moments transcendentals de la nostra histria. En els darrers temps, dues han estat les dates que ms han determinat indefectiblement el nostre futur: el 28 de juny i el 16 de desembre. Dues dates que significaven la fi definitiva del somni autonmic (dalguns) i la confirmaci del malson colonial (de tots). Dues dates crucials que, del tot innecessriament, feren patent per ensima vegada que la sobirania catalana s un oxmoron, que els espanyols ens neguen frontalment la nostra personalitat i el nostre dret a decidir. El 28 de juny es dictava la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut; el 16 de desembre, la de la sala del contencis del Tribunal Supremo sobre la llengua vehicular de lalumne. En una ben poc dissimulada actuaci combinada, integrista i unitarista, ajusticiaven i anihilaven el rgim dimmersi lingstica a lescola catalana, descarregant el cop final no tan sols a la normalitzaci lingstica a Catalunya sin a la (precria) salut de la nostra llengua, minoritria i marginada. La resposta social a la primera sentncia la manifestaci del 10 de juliol fou tan colossal i prodigiosa com enlluernadora: malgrat les mostres habituals de contundncia verbal dels poltics de casa nostra (Jos Montilla: Defensarem lEstatut, tot lEstatut i res ms que lEstatut!; Artur Mas: La veu de Catalunya no quedar silenciada per una sentncia ni per un tribunal: defensarem la nostra dignitat com a pas) aviat es reprengu lablica letargia acostumada. Com si all ni ans amb nosaltres ni hagus de comportar inadmissibles , oprobioses i irremeiables conseqncies per al nostres inalienables drets nacionals i, el que s encara ms important, per a la cohesi social catalana i per la nostra vida quotidiana. I ara, quan esclata la bomba de rellotgeria letal que havien activat les dues sentncies esmentades, quan el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya un altre oxmoron? dicta una interlocutria que exigeix, en compliment de la legalitat, convertir tamb lespanyol en llengua vehicular a les nostres escoles, tot duna, entre badalls i encara amb les lleganyes daptic endormiscament a les pestanyes, els poltics de casa nostra s esveren i esgargamellen, tot garantint que no passaran! I ho fan quan no tan sols han passat, sin que ens han passat per damunt, menystenint per complet la voluntat i els interessos nostres. Reaccionant, quan la majoria de la poblaci es demana, una vegada ms: I ara qu? I reclama fets, ms que no pas paraules; respostes no pas buides escenificacions teatrals! Respostes! dissabte 3 de setembre del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets