LAPRENENTATGE PRODUCTIU, LAPRENENTATGE A TRAVS DE LEXPERINCIA.

L'Aprenentatge Productiu s un model educatiu basat en els conceptes pedaggics del currculum individual i de laprenentatge a travs de lactivitat, que defensa el paper protagonista de lalumnat en el procs daprenentatge. La metodologia aplicada els ofereix un escenari en el qual desenvolupar la seva capacitat de participaci social i dincidncia en lentorn proper, ms enll de les quatre parets de lescola, i facilita aix laccs al mercat de treball i a nous nivells de producci intellectual i cultural. LAprenentatge Productiu proposa una formaci integral adreada a ladquisici de competncies i habilitats professionals, socials i culturals que afavoreixin la capacitat dactuaci responsable de lalumnat, amb noves eines i recursos, per sobretot adreada al desenvolupament personal necessari per assolir una comprensi del mn ms crtica i realista. Aules MAP s el nom dels espais alternatius en qu saplica lAprenentatge Productiu en els centres de Vilafranca del Peneds on simparteix leducaci secundria i constitueixen un valus recurs dels seus programes datenci a la diversitat. Hi te accs, de forma voluntria, lalumnat de segon cicle dESO, principalment de lltim curs, que ha patit dificultats dadaptaci al sistema educatiu tradicional al llarg de lescolaritat, que es mostra desmotivat i amb una manca dinters sovint associada a conductes absentistes i disruptives. Les aules MAP, que tenen una capacitat per a 12-13 alumnes, els resulten ms atractives perqu es diferencien radicalment daquells altres espais escolars que ja coneixen i que rebutgen. All tot s diferent, des de lorganitzaci de lespai, on domina una gran taula de reunions i un bon equipament informtic, fins a lestructura horria, que no ve marcada pel rgim dassignatures sin pel tipus dactivitat, passant per una estreta relaci de confiana entre alumnes i educadors. En l'Aprenentatge Productiu, el procs educatiu comena amb la redacci del projecte formatiu individual que cada alumne realitza amb lajut dels seus educadors i que gira entorn a un mbit professional que sescull prviament. Representa un exercici dintrospecci i de presa de decisions sobre diferents aspectes que, bsicament, responen a: Qu s?, qu em conv saber?, quins recursos necessito per a tal fi?, i, sobretot, qu far jo per tal daprendre?. Un cop es tenen clares aquestes idees es desencadena un itinerari dactivitats que es porten a terme a laula i en espais laborals reals, i que sempre es presenten relacionades entre si per tal que resultin significatives. Totes les activitats van sempre orientades a la consecuci de productes, un element central de la metodologia, entorn als quals giren la major part de les propostes de treball. Es realitzen

productes de documentaci utilitzant recursos TIC (ex. presentacions grfiques, blocs, etc.), productes de grup (ex. murals), productes terics (ex. dossiers professionals, recerques temtiques, treballs de camp, etc.) i productes dempresa. Per d'entre tots els productes en destaca un de fonamental, el producte fsic, un treball socialment til per a si mateix o per a lentorn (aula, empresa, famlia, amics, etc.) que es realitza gaireb sempre amb material reciclat. En ell lalumnat hi ha daplicar tant habilitats tcniques i coneixements terics especfics de lmbit professional, com aquells altres relacionats amb les diferents matries escolars. Les matemtiques a travs de la fusteria (producte: una prestatgeria, un sabater, etc.), de la mecnica (producte: un elevador, un rellotge, etc.) o de la cuina (producte: un pasts, un receptari, etc.), les llenges a travs de la perruqueria (producte: un mostrari de pentinats), de la recepci dun dentista (producte: un dietari) o d'una productora de TV (producte: gui de vdeo, locuci dun programa...) i les cincies a travs de la jardineria (producte: parterre de plantes, mostrari botnic, etc.), de la veterinria (producte: trptic de vacunacions) o de la geriatria (producte: material d'estimulaci psicomotriu), sn alguns dels infinits exemples. s responsabilitat de lalumnat obtenir els productes a terme i al nivell de qualitat desitjable, ats que tots ells es presenten a la fi del trimestre davant dun pblic interessat constitut per tota la resta dalumnes, lequip deducadors, els pares i els tcnics i els regidors municipals implicats. El producte t un gran pes en el procs davaluaci, aix com tamb en t la seva presentaci, en qu l'alumne, amb les seves explicacions i tarann, dna mostra davant de tothom del comproms adquirit i de l'aprofitament del trimestre. En lAprenentatge Productiu, laprenentatge s el resultat de lexperincia, i s per aquesta ra que lestada en una empresa s lactivitat ms destacada en el procs educatiu, i representa lautntic centre dinters i catalitzador de lactivitat global de laula MAP. Dos dies a la setmana lalumnat assisteix a un lloc de treball real per aprendre entorn a una activitat professional, a partir de lobservaci i de la participaci directa, i on, a mes, obtenir lassessorament necessari per a tirar endavant el producte. s, daltra banda, lactivitat de qu gaudeixen ms els alumnes, els quals se senten tractats de forma semblant a la dun adult, i sol ser tot un grat descobriment adonar-se que, a poc a poc i deixant de banda els primers temors, estan realment a lalada de les expectatives de tothom. Aquesta estada, seleccionada prviament pel mateix alumne, t una periodicitat trimestral i pot tenir lloc en una escola, en una empresa, en un laboratori, en un hospital, en un espai ldic i/o esportiu, en una botiga, etc. Pren rellevncia la figura del mentor o mentora, qui, en tant que responsable de lalumne en aquest entorn i dinamitzador dels aprenentatges, pren part activa en tot el procs formatiu, des de lestabliment inicial de situacions productives riques fins a lavaluaci final. El tutor o tutora de l'alumne realitza un seguiment setmanal de l'activitat a l'empresa per tal de garantir el compliment dels criteris educatius que regeixen el conveni signat per totes les parts implicades.

El projecte formatiu individual, igual que lestada en empresa, t una vigncia trimestral i, per tant, lalumnat haur de triplicar aquesta tasca amb lopci dintroduir-se en tres mbits professionals diferents durant tot lany escolar. Projectes i productes, activitats dins i fora de laula, mentors i tutors, sn elements que interaccionen i creen una dinmica nica en qu la relaci entre les parts metodolgiques fonamentals i les eines pedaggiques que les configuren s clara i, sobretot, s lgica des del punt de vista de lalumnat. L'aprenentatge esdev una aventura per a ells, els quals compten amb un estret assessorament individual, que els ajuda a arribar a bon port, a travs de lanlisi dels aspectes cognitius per tamb de la vessant emocional. Per... com funciona una aula MAP en el dia a dia? Tot i lenfocament personalitzat, lexperincia educativa en laula MAP esdev grupal i permet que tothom aprengui de tothom. Els alumnes comencen la jornada amb una sessi de comunicaci, activitat dedicada al debat i a la reflexi conjunta, a lintercanvi dexperincies, a la planificaci dactivitats o a la presentaci dels projectes. En aquestes sessions es tracten, a ms, temes dinters social relacionats amb la convivncia i el civisme, com a eixos centrals, procurant un desenvolupament del pensament crtic. Leducador o educadora, partint ms de lescolta que del discurs, actua com a figura dinamitzadora, i vetlla perqu els valors democrtics imperin en la microsocietat que l'aula representa per la diversitat de cultures i maneres de fer.

A partir de la segona hora, t lloc lactivitat tericoprctica, eminentment individual i destinada al desenvolupament de les activitats derivades de cada projecte formatiu individual, comptant amb ls intensiu de les TIC. A ms de la realitzaci del producte, la tasca consisteix a fer recerques sobre lmbit professional escollit i treballs sobre les diferents rees de coneixement que configuren el programa de lESO. Es fan lectures i resums, gestions, consultes, exercicis, i sobretot, es redacta el diari de formaci, en qu lalumne ha de pensar en tot all que ha fet durant el dia, tant a l'aula com a l'empresa, i relacionar-ho amb el que ha aprs. Aprenentatge prctic i reflexi terica, acci i pensament, dacord amb lenfocament vigotski. Tot compartint els mateixos espais, cada alumne treballa en all que prefereix o que li conv, dacord amb les circumstncies. s aix com aprn a gestionar el temps i el treball global, consensuat quinzenalment amb leducador o educadora. A la fi del mat solen tenir lloc els tallers TIC per a l'aprenentatge prctic de programes informtics, de l's d'Internet i de les noves prestacions a la xarxa (blocs, xarxes socials, etc.), aix com tamb tecnologia, que en la vessant prctica implica l'arranjament de tots aquells

desperfectes que en els centres escolars queden sempre per fer (pissarres malmeses, manetes de portes que no tanquen, taulers danuncis despenjats, reps de pintura d'alguna aula, etc.) Els itineraris formatius estan tutoritzats i dinamitzats a laula per dos educadors (un professor de centre i una tcnica municipal) i pels mentors en les empreses. Uns i altres treballen de forma coordinada i realitzen la seva tasca sense recrrer a frmules impositives que recordin els sistemes deducaci ms tradicionals. De fet, els educadors en lAprenentatge Productiu acompanyen i assessoren en el procs daprenentatge, acollint, donant suport i escoltant els veritables protagonistes, els alumnes. Aquests, per la seva banda, agraeixen la gran oportunitat que tenen dexperimentar i daprendre coses tils relacionades amb la vida i el mon del treball i, d'aquesta manera, esdevenen progressivament ms actius i responsables, capaos dopinar i de decidir en cada un dels diferents moments de litinerari formatiu. Els resultats que sobtenen sn realment satisfactoris, perqu lalumnat assoleix un desenvolupament personal molt significatiu, a vegades fins i tot espectacular, a ms dun coneixement professional de base en diferents oficis o professions que els permet disposar de ms elements per anar definint el seu futur. Aix mateix, augmenta el nivell educatiu i aquelles competncies transversals i actitudinals que els ajudaran al llarg de la vida. Fins a dia davui, han estat 225 els joves que han gaudit de loportunitat de reconduir el seu itinerari acadmic, inicialment abocat al fracs. El 85 % dells han acreditat lESO i el 55 % daquests han continuat els seus estudis realitzant cicles formatius de grau mig. La resta sha adreat a la formaci ocupacional o directament han trobat una primera feina, en alguns casos en la prpia empresa on havien fet les estades prctiques.

No tots els alumnes tenen el mateix estil daprenentatge i les mateixes necessitats formatives, de la mateixa manera que no tots arriben amb el mateix nivell dexperincies vitals i coneixements. s per aix que calen metodologies innovadores, noves formes daprendre i frmules organitzatives ms flexibles que permetin tractar la diversitat a les aules. LAprenentatge Productiu est demostrant arreu del mn que s una de les possibles solucions a aquest repte. A Vilafranca del Peneds s una realitat, en el marc de l'educaci formal, des del curs escolar 2002-03, a travs dun esquema dactuaci coherent i coordinat entre els serveis municipals, els centres de secundria i el mn empresarial, representat aquest per ms de vuitanta empreses de sectors professionals molt diversos. Un esquema exemplar de comproms i de proximitat a la realitat educativa del territori que va nixer l'any 1994, amb la inauguraci de lInstitut Municipal dAprenentatge Productiu IDAP, centre promotor de lAprenentatge Productiu, una metodologia coneguda i implementada

amb xit als Estats Units, el lloc d'origen, i a partir dels anys vuitanta en daltres pasos europeus (Alemanya, Finlndia, Frana, etc.). Des de lany 1990 tots formen part de la Xarxa Internacional d'Escoles i Projectes d'Aprenentatge Productiu INEPS, que aplega prop d'un centenar de membres de ms de vint pasos del mn. Merc Marc Cumplido Directora de lInstitut Municipal dAprenentatge Productiu - IDAP Ajuntament de Vilafranca del Peneds

Web IDAP: www.idap.vilafrancavirtual.org Web INEPS: www.ineps.org Vdeo sobre les aules MAP: www.vilafranca.cat/html/novestecnologies/formacio/formacio.html

Paraules clau: Aprenentatge Productiu, educaci alternativa, atenci a la diversitat, diversificaci curricular, innovaci educativa, prctica reflexiva, etc.