La promesa, Friedrich Drrenmatt

En general existeix un cert prejudici sobre les obres fetes per encrrec que tendeix a menysvalorar-les. Un prejudici que si b pot tenir una certa ra circumstancial tot i que discutible en literatura, no el t en absolut en daltres camps artstics: una gran part de les ms clebres pintures, escultures, peces musicals i obres arquitectniques tan sols foren possibles mercs als encrrecs dels mecenes de torn, que permeteren als artistes del seu temps oferir el millor dells mateixos. Encrrecs que han estat mes brillants quant menys intromissions han hagut de patir els seus artistes en la creaci de la seva obra. Lexemple ms pals seria el dels frescos de la capella sixtina, on Michelangelo Buonarroti assol una de les seves fites ms reeixides, convertint la figura humana en una fora escultrica inoda, fins que el Concili de Trento cregu necessari cobrir la nuesa dels personatges, encarregant a Daniele de Volterra, un dels deixebles del genial pintor, que hi afegs una pdica i inadmissible tela que ocults les parts prohibides. Pel que a la literatura es refereix, histricament les obres per encrrec han estat menys usuals, per no pas inexistents. Ms encara quan es tracta de llibres fets no tant per simple encrrec, sin per necessitat. Un dels casos ms famosos fou El jugador, de Fiodor Dostoievski, una genial novella curta de quaranta mil paraules que lautor rus escrigu o, ms aviat, dict a la seva secretria en vint-i-sis dies lany 1866. Ara b, si deixem de banda la majoria dels grans premis literaris actuals, cal reconixer que lencrrec literari no s tan habitual. I que com a resultat en sorgeixi una gran obra, encara ho s menys. Per fortuna, sempre hi ha excepcions que confirmen la regla tot trencant-la. Ho posa de nou de manifest la recuperaci de La promesa (Das Vesprechen), de Friedrich Drrenmatt, Viena Edicions, 2011. Una excellent novella fruit dun encrrec que oferiren a lescriptor sus en una poca en la qual el seu tericament idllic pas havia sofert una plaga dinexplicables i brutals agressions sexuals a jovenetes. El dramaturg, en comptes de limitar-se a complir lencrrec, aprofit el convit per redactar una obra que deixa un record indeleble en la memria del lector. Sota laparena duna falsa novella policaca anunciada en el seu moment com una mena de rquiem daquesta mena de gnere Drrenmatt ens ofereix una crua i aspra reflexi sobre la societat occidental, sobre la decadncia moral i la irresponsabilitat a la qual pot abocar la fi de les certeses i les creences ancestrals. En sintonia, doncs, amb lexistencialisme sartri i heideggeri, i amb amplis ressons del pensament de lesmentat Dostoievski, que es plantejava els perills que podia comportar la llibertat absoluta que aparellava la mort de du que havia pronosticat Nietzsche. La salvatge agressi sexual i posterior assassinat duna noieta implicar fins a tal punt al comissari encarregat de la seva investigaci que far la promesa (pg. 32) a la mare de la vctima que en descobrir lassass. Promesa solemne que esdevindr a banda del ttol leix central i lincentivador de la novella, convertint lagent de policia en una vctima ms de lagressi; en una vctima obsessiva que no sortir indemne del descens als inferns que suposar la perquisici policial. Un enfollidor descens als inferns que ens permetr descobrir la perillosa fragilitat sobre la qual se sost la pacfica i neutral sussa, sempre tan presumptament equilibrada, ordenada i serena. Un ordre tan excessivament meticuls i millimetrat que acaba esdevenint asfixiant: (...) la gent espera que almenys la policia sabr posar ordre en aquest mn, encara que jo no em puc imaginar una esperana ms miserable, pg. 14. Tan asfixiant que fa perillar la salut mental daquells que no sn capaos dalliberar-sen, per ms que sigui de manera puntual: No vull negar que sempre hi havia un desordre espants en aquella cambra; llibres i actes estaven barrejats, per aix ho feia per una qesti de principis. Perqu jo sc del parer que cal que tothom cre petits illots de desordre en aquest pas tan endreat, encara que noms sigui en secret., pg. 48. En realitat, com ja apuntvem, ms que no pas a una novella policaca, ens trobem davant duna de caire humanstic o existencial, en la qual lanlisi policial no s ms que una excusa perfecta per a diagnosticar la greu malaltia que pateix el cos sencer de la societat sussa i loccidental per extensi que ha submergit lhome en la multitud i lha allunyat de la seva individualitat essencial, de la seva condici primignia, del seu tarann propi. Podrem afirmar que mitjanant el contracte social de Jean-Jacques Rousseau la persona ha renunciat a la seva fonamentalitat essencial; a aquella essncia ltima o definitiva seva. Entenem que precisament un dels grans mrits de La promesa s que, al mateix temps que al lent procs de descobriment de lassass, assistim al redescobriment de lhome, daquell home que el

ms segur, sense ni sser-ne conscient shavia mort a ell mateix. A aquell home que amb obvies i evidents concomitncies amb lescarabat de Kafka shavia transformat en una mena de monstre. Monstre no tant per la seva desagradable aparena fsica, sin per haver perdut aquells elements bsics que el definien com a home com a persona. En la seva tena recerca de lassass, cerca tamb all que va assassinar ensems la seva humanitat. En certa manera, en aquesta recerca en aquest etern quest del Grial tracta de redimirse, de reconciliar-se amb ell mateix. Amb aquell ell mateix que ja fa tant de temps que es va esvair. s un cam de redescoberta, de retrobament. I s en aquest sentit que el captol 22 esdev central, no tan sols en el total de pgines del volum, sin tamb metafricament. La seva visita al psiquiatre s paradigmtica. Conversant amb ell, amb aquest membre del sacerdoci laic que ja fa temps substitu el religis, es confessa i descobreix, o potser redescobreix, els seus sentiments i el seu sentit perdut. Aquell sentit que lindividu perd en contacte amb les gernacions. La promesa feta a la mare de la nena assassinada es convertir en la via per redimir-se, per a reconciliar-se amb ell mateix i amb la humanitat sencera. Ms que no pas la recerca dun culpable en singular, lobra de Drrenmatt simmergeix i, el que s ms important, ens immergeix en la recerca de la veritat. De la veritat (o les veritats, car difcilment nhi ha una sola) que la justcia no acostuma a trobar. Ni a trobar ni a voler trobar. La veritat que samaga Amb lgica noms es pot copsar la veritat en part i defuig les investigacions policials. Una recerca de la veritat, de la ra indubtable, que paradoxalment labocar als braos de la follia. Potser perqu el somni de la ra engendra monstres? En qualsevol cas, perseguint linfern de lassass, es deixa seduir per ell, i esdev quasi tan brutal i amoral com ell, admetent fins els mitjans ms abjectes (pg. 145, final, i 146) per a obtenir la finalitat desitjada. Esdevenint ell mateix linfern dels altres, un monstre sense principis, i deixant pel cam la resta de sentiments que el caractaritzaven com a persona de bell inici: La seva intelligncia era excellent; per, per culpa de les estructures massa ordenades de la nostra terra, no tenia sentiments., pg. 17. Aquesta interrogaci oberta sobre lexistncia, lautor sus ens la presenta mitjanant captols en general breus, rpids i intensos; telegrfics en ocasions. Amb una descripci, sovint de carcter potic, que acompanya i caracteritza, fins i tot preconfigura, els personatges i el seu respectiu tarann (pg. 93). Quan els captols sn excepcionalment llargs, labundant presncia del dileg que denoten lascendncia teatral de Drrenmatt els atorga una velocitat que en compensa lextensi. En definitiva, La promesa s una obra altament recomanable per totes aquelles persones que, apassionades o no en la novella negra, sinteressin per la literatura que sinterroga sobre lhome, sobre la insostenible fugacitat atzarosa de lexistncia. Transcrivim, com a colof, un fragment prou representatiu: Som homes i ho hem de tenir en compte, ens hi hem de saber enfrontar i, sobretot, hem de comprendre b que noms ens installarem amb certa comoditat en aquest mn i podem escapar del fracs cap on ens porta labsurd que cada vegada s ms evident i perills si humilment lincloem en les nostres operacions mentals. El nostre enteniment amb prou feines illumina lunivers. Totes les paradoxes van a raure a la penombra dels seus lmits. La promesa, Friederich Drrenmatt, traducci dArmand Quintana, pg. 157 dimecres, 5 doctubre del mmxi Xavier Serrahima 2011 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets