Ja eren dos quarts de set, hora habitual en qu en Jan shavia de llevar per anar a l institut.

Era un dia especial car representava linici dun nou curs i aix suposava noves illusions, i per sobre de tot, ganes daprendre i tamb, ganes de conixer nous companys i companyes. La seva mare, una dona de caire responsable i atenta en les necessitats del seu fill, li va preparar l entrep. A lhora d acomiadar-se es van fer dos petons i la mare li va desitjar que li ans tot molt b en el seu primer dia del nou curs. Un cop a linstitut, lambient que si respirava era de nerviosisme per no treia les ganes dels adolescents dexplicarse les ms que anecdtiques aventures que havien viscut durant lestiu. En Joel, un noi xalat ,amic d en Jan i el responsable de dirigir la xerinola dins el grup, li va presentar la Jlia,la noia nova del curs. En aquell instant va ser com si el mn s parallitzs i noms hi sigus ella.Era una noia de pell bruna amb ulls de color verd com la fulla ms bonica de l arbre ms bell.D esprenia una essncia

agradable que et convidava a que et quedessis mirant la seva bellesa, com un badoc, atrapat en el seu somriure tant bonic i els llavis tan rosats. Duia els cabells llisos d un marron molt bonic. Com sol passar en aquests casos, era l atracci per els nois i lenveja per les noies que no sen sabien avenir com era possible que fos tant guapa. En Jan era un noi que no destacava fsicament, per possea una gran empatia que el feia especial. Tenia un petit defecte. Era una pl cohibit en els temes de lamor i sovint necessitava una empenteta dalgun amic per donar el primer pas. Els dies passaven i lafecte que sentia per ella anaven en augment. Lgicament els nois no perdien pistonada a lhora dintentar conquerir el seu cor i ser lenveja de tots. En Jan estava immers dins dun nvol anomenat Jlia i del qual no sen volia desprendre ni un sol segon. A classe no parava de pensar en
1

ella, a casa semblava un altre, i feia dies que la batalla entre lamor i la gana havia acabat amb la victria de lamor... Els ltims dies sestava tancant en s mateix i quasi b no es comunicava amb ning, tret del seu amic Joel, al qui demanava consell per poder apropar-shi. Una tarda, tornant cap a casa,de cop i volta es va topar amb el seu amor, la Jlia. En aquell moment li hagus agradat desaparixer ja que es sentia dominat per la timidesa, la frustraci de no poder dirigir-se a ella amb total normalitat... La Jlia li va comentar que el nou institut estava fora b per que no coneixia a gaire gent i que els nois noms shi apropaven per inters. En sentir aix, la va consolar i va dir-li que quan volgus parlar dels seus problemes seria all. Aix va ser com va comenar una nova amistat. Al cap de dos mesos la relaci entre els dos era ms que bona i amb ell sel veia ms xerraire i obert amb els altres. Al finalitzar les classes se nanava cap a casa sol. Un dia caminant, va veure la Jlia que venia per laltra vorera i sense pensar-ho dues vegades va creuar el carrer. Estava trista i ensopida, i ell li va preguntar el motiu de la seva tristesa i la Jlia li va confessar que havien ofert un nou crrec al seu pare i que possiblement haurien de marxar. En Jan no donava crdit a les paraules de la Jlia. Li va confessar que els ltims dos mesos havien estat molt especials per a ella i que estava bojament enamorada.I el que sentia per en Jan no lhavia experimentat mai amb ning. Deia que era un noi diferent als dems i que mai nhavia conegut cap com ell i tot seguit, sense que ell pogus reaccionar, es va apropar a lalada dels seus llavis i...En Jan en aquell moment no sabia com estava, en part estava trist per la marxa de la Jlia per en xtasi pel moment mgic que estava vivint. La Jlia, quasi plorant li va dir:

-Encara que men vagi i que no et torni a veure, et seguir portant dins el meu cor.