Campanya electoral 2011 (I)

Altra volta ha comenat una nova campanya electoral. En principi, la ms prescindible i innecessria dels darrers temps: el Partido Popular ho t tot a favor per a assolir una majoria absoluta ms que folgada a les corts espanyoles. La gavina imperial de la dreta centralista podr tornar a sobrevolar lliurement i impune el firmament de la pennsula. Incloent-hi les poc agrades i insolidries possessions colonials catalanes, on a Alicia Croft Snchez Camacho se li obrir de nou la veda per a practicar el seu tan pedaggic joc de bombardejar immigrants illegals i smbols independentistes. Aix, s clar, si la dictadura de les enquestes electorals no falla. Daquestes fabuloses i imparcials enquestes dintenci de vot que sens presenten com si fossin un fruit estrictament estadstic i objectiu, quan tots sabem que no reflecteixen all que han opinat els entrevistats, sin que paradoxalment no sn fetes pbliques fins que no han passat un filtre corrector, que les adapti al pronstic, a la convenincia i linters dels que les han encarregades. Tot amb tot, lanunciada majoria absoluta del PP lobtindria no tant o no gens per mrits propis (Mariano Rajoy, el seor de los hilillos sembla haver aprs de la catstrofe del Prestige i encara enraona menys que no sembla raonar), sin per demrits del PSOE. Daquest PSOE fagocitador dels 25 del PSC convertits en hiertiques i submises figures del Museu de Cera Socialista espanyol tan aviat com creuen el llindar del Congrs dels Diputats, que no tan sols ha llenat per la finestra el seu (teric) socialisme tot cedint la sobirania espanyola al neoliberalisme europeu, sin que ha deixat, per als annals de la histria, una obra que dara endavant sestudiar ineludiblement a totes les Universitas: el Manual Definitiu de com no sha dafrontar una crisi econmica. Per la seva banda, CiU ha decidit aprofitar la oportunitat per a eliminar lnclit Duran i Lleida del debat successori de la seva formaci, enviant-lo de cap de llista a Madrid, a veure si descobreix el seu El Dorado particular a les espanyes, es conforma amb un ministeri i deixa de fer la guitza als seus germans grans de Convergncia Democrtica. Al cap i a la fi, si no fos pel component nacional, el democristi shi sentiria com a casa, cmodament arraulit a la falda del PP. Pel cam, el lder unionista ha anat llaurant llavors damistat entre els pagesos andalusos i estremenys els quals reben un PER per a passar un mat o tota la jornada al bar del poble, els homosexuals Si alg vol anar al psicleg per a canviar la seva sexualitat, hi t tot el dret i els immigrants la immigraci s un problema, entre daltres motius perqu els nouvinguts endarrereixen el nivell de lescola pblica. Liberals, demcrates, integradors i sempre tan comprensius senyors del Partido Popular, si decideixen regalar-li algun ministeri al seu tan addicte i fidel company Duran i Lleida, si us plau, que no sigui el de Defensa i, menys encara, el dImmigraci! dissabte, 5 de novembre del mmxi Xavier Serrahima 2011 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets