EL LLENGUATGE El llenguatge no s noms l'instrument que fem servir per comunicar-nos. La complexitat d'aquest va molt ms enll.

s grcies al llenguatge que ens podem expressar i comunicar d'una forma molt caracterstica, prpia dels humans. El llenguatge hum es pot diferenciar del llenguatge de les altres espcies animals, primerament per la quantitat d'utilitzaci d'aquest, tamb per la qualitat, ja que el llenguatge hum posseeix diversos nivells: discurs, oraci, sintagma, morfema i fonema. A ms a ms ens dna la possibilitat de crear. Per tant noms els humans possem un llenguatge tan complex i ric que ens deixa expressar situacions, sensacions, idees... incls fer referncia a fets o coses absents en aquell moment. Seria impossible que per cada percepci hi hagus una paraula, ja que la comunicaci seria massa complicada i acabaria en allament. Per tant podem dir que amb el llenguatge redum i classifiquem les percepcions de l' entorn . La intelligncia i el llenguatge es desenvolupen simultniament, per s el llenguatge el que ens dna la capacitat de pensar. Tamb s el suport bsic de la memria tant a nivell individual com collectiu Moltes vegades llancem un missatge no per comunicar-nos, si no per alliberar o manifestar un estat d'nim, i ens permet dialogar i reflexionar sobre la nostre prpia experincia. Qualssevol expressi humana, ja sigui corporal, cientfica t la traducci amb el llenguatge sent el medi de comunicaci ms extens que tenim els humans. LA LLENGUA El llenguatge sempre est concretat amb una llengua, i a travs de la llengua es transmet de generaci en generaci la memria d'un poble, d'una civilitzaci, tradicions,llegendes d'una comunitat. Tots aquest coneixements estan impregnats en la mateixa llengua, tanmateix tota la basant cientfica i tcnica, seria inexplicable sense la seva prpia llengua. La llengua tamb crea identitat a les persones, s necessria i fundamental per desenvolupar un discurs, per tant s impossible pensar sense el suport d'una llengua

TUSON,J.(1984).Lingstica.Barcelona:Barcanova

El llenguatge s la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjanant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell. Per aix, el llenguatge t un aspecte individual i un aspecte social. Atenent al sistema de signes a disposici de la capacitat comunicativa de l'home signes que poden sser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar, hi pot haver moltes menes de llenguatges: auditiu (o, correlativament, parlat), visual, olfactiu, tctil, etc. Es dna llenguatge sempre que dos individus, havent atribut convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l'executen amb finalitat de comunicar-se entre ells.[1] Per tant, el llenguatge s la capacitat comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Aquesta capacitat es pot expressar mitjanant qualsevol art: msica, dansa, dibuix, escultura, etc. Una llengua o idioma n's una representaci particular no artstica. En matemtiques i informtica s'utilitzen tamb llenguatges formals prctics, com la lgica o algun llenguatge de programaci. Tres disciplines estudien bsicament el llenguatge: la filologia (que tamb s'ocupa de les llenges concretes), la filosofia i la semitica.