Antoni Zabala, llicenciat en pedagogia i cincies de la educaci, i Laia Arnau, llicenciada en pedagogia i graduada superior en formaci en les organitzacions,

apareixen treballant conjuntament en el llibre 11 Ideas clave: cmo aprender y ensear competencias. En aquest, exposen una ampla visi dels motius que recolzen lensenyament basat en competncies, en resposta a les deficincies del sistema educatiu tradicional. Emmarcant-nos en un context socioeconmic de rapidssim canvi, en gran mesura degut al desenvolupament cientfic-tecnolgic. Lexponencial augment dinformaci i la seva disponibilitat, la terica democratitzaci del sistema i la instauraci de lleis ampliant leducaci a la totalitat de la poblaci sn alguns dels punts clau per plantejar la necessitat dun canvi tamb contundent en el sistema educatiu. Si la societat canvia, el sistema haur de preparar les persones per aquesta societat actual, i no per a la de segles passats. Ara b, el qu canviar, el per qu i el com sn coses que sens expliquen en aquest llibre i que, per poder contestar, cal analitzar els sistemes educatius tradicional i lactual o desitjat. Ens situem en la Societat Industrial, en un context de jerarquia social, amb diferncies molt marcades en les possibilitats de les famlies en funci del seu estatus. Duna banda, en les famlies treballadores, la vida girava entorn de lofici dherncia familiar, la prctica del qual saprenia des de petits. Daltra banda, aquelles persones que naixien en lalta burgesia, podien dedicar-se al seu desenvolupament intellectual i cultural, estant les necessitats bsiques ja cobertes. Aix, el sistema educatiu tradicional anava dirigit noms a aquelles persones que, per nivell socioeconmic i per capacitats, accedirien a estudis superiors, sent de carcter estrictament selectiu. Aix, els continguts densenyament venien determinats per all que seria necessari per accedir al curs segent, successivament, fins a les proves daccs a la universitat. Parlem doncs del carcter propedutic de leducaci, on cada curs s condicionat pel curs segent. Aquest sistema obligava a qu els continguts densenyament es redussin al que es demanava en aquestes proves i ms enll, es limitaven al que es pogus avaluar en dites proves. Com b indiquen Zabala i Arnau, ens emmarquem en un dels pasos on la tradici catlica, inspirada en el platonisme i la realitat basada en el mn de les idees, ha donat molta ms importncia a la teoria per sobre de la prctica, al saber per el saber, per sobre del saber fer. I encara que en la revoluci burgesa promogus lensenyament a una major fracci de poblaci, el carcter propedutic i selectiu qued molt marcat. Basat en aix, es tractava en tot cas de proves escrites, a realitzar en un temps limitat. Aix, les matries tractades no noms es reduen a les tradicionals (matemtiques, literatura, histria, etc.), sin noms als aspectes daquests que podien ser avaluats mitjanant aquest tipus de prova. Aquest sistema fomentava el fet que els alumnes fossin capaos de reproduir tot aquell saber enciclopdic

prviament memoritzat, i nicament de forma escrita. I per tal de practicar aix, bviament cadascun dels cursos era avaluat mitjanant proves teriques, escrites, que repercutirien en una nica nota final, la qual condicionaria la continutat dels estudis. En aquest context de continguts i models davaluaci, el paper del professor es limitava a la transmissi dels coneixements. Donat que eren poques les persones que podien accedir a aquesta informaci, el professor era considerat una autoritat inqestionable, el possedor del saber, qui havia de instruir als futurs universitaris, pel que la disciplina era un dels punts importants en el sistema. Digual manera, les fonts dinformaci eren tamb inqestionables, sent el llibre de text un pilar fonamental en el sistema. Per la societat va anar canviant, i sinstaur un sistema democrtic, on leducaci era per a totes les persones, tant les que desprs accediran a estudis superiors, com les que no. Donat que els continguts i la metodologia densenyament seguien en la mateixa lnia, agafaren fora els moviments de crtica i la necessitat duna profunda reforma del sistema. Era impensable un sistema selectiu, que accentuava les desigualtats socials, en una societat democrtica. A ms, lenfoc basat en la memoritzaci i reproducci de les rees de coneixement tradicionals gener dues crtiques principals, considerant que la comprensi prvia dels coneixements s un pas inexcusable a les activitats de memoritzaci, i que aquesta comprensi noms s possible quan lalumne reconstrueix o elabora lobjecte d estudi mitjanant activitats que exigeixen gran activitat mental. Va naixent aix lenfoc del que hauria de ser el sistema educatiu en una societat en la que el coneixement s molt ampli, i est o hauria destar a labast de tothom, lanomenada Societat del Coneixement. Un context en el que calen eines perqu tota la poblaci spiga trobar, seleccionar i fer un bon s de la informaci. Un context en qu es tingui en compte qu s tothom que t accs a lensenyament, per no tothom anir a la universitat. Aix, es planteja el sistema deducaci actual, on leducaci s per a tothom, perdent aquell carcter selectiu que tant marcava el sistema tradicional. La finalitat ja no s la reproducci sistemtica de coneixement memoritzat, sin la formaci integral de la persona. Formar persones capaces de donar resposta a les diverses situacions que es trobaran al llarg de la vida, de forma efica i creativa. Per aix cal potenciar el desenvolupament de les seves capacitats, fent mfasi en laplicabilitat dels coneixements (tal i com ja es feia en pasos de tradici ms aviat calvinista), amb lobjectiu que aquests siguin tils. No deixem de banda la importncia de la teoria, per passem a donar-ne tamb a la prctica. Passem a considerar que el saber, per tal que sigui til i aplicable, no noms s memoritzar; es busca un aprenentatge significatiu, en el qu lalumne mobilitzi les seves prpies estructures

mentals establint relacions amb els continguts nous per tal de construir i integrar el seu propi coneixement. Per tal de portar aix endavant, es proposa basar el sistema en lensenyament i aprenentatge de competncies, el qual ha de determinar el funcionament del sistema. Entenem per competncia all que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes als que senfrontar al llarg de la seva vida. Consistir doncs en la intervenci efica en els diferents mbits de la vida (diferents competncies doncs), mitjanant accions que mobilitzen al mateix temps i de forma interrelacionada components factuals, actitudinals, conceptuals i procedimentals. Aquests sn els components de les competncies, objecte danlisi en cada situaci-problema plantejada, i a tractar de forma individualitzada en cadascun dels alumnes. Aix, passem a enfocar lensenyament com una capacitaci de les persones per portar a terme actuacions competents, entenent aquestes un procs en qu tenen lloc: 1) Anlisi de la situaci; 2) Revisi dels esquemes dactuaci de qu disposem, possibles maneres de resoldre el problema; 3) Tria del ms apropiat, aplicant-ho de forma flexible i adequada a les caracterstiques especfiques de la situaci real i 4) aplicaci emprant fets, conceptes, procediments i actituds, tots els components de la competncia, de forma interrelacionada. Seguint en aquesta lnia, per poder-ho avaluar cal que es donin situacions-problema semblants a les de la vida real, que forcin a posar en prctica tot component de les competncies. Vol dir tamb que, donat que cada situaci requereix uns coneixements terics i un nivell de prctica determinat, les persones no son competents en s, sin que ho sn en major o menor grau depenent de cada situaci. Els continguts densenyament sn un altre debat, aix com les entitats a qu pertoca cada mbit de formaci de les persones. mpliament acceptat s el fet que una formaci integral requereix una integraci de valors tics i morals, sense deixar de banda les matries de coneixement tradicionals. Resumim aix quatre pilars fonamentals per aquest fi: saber conixer (a un mateix i a tota la diversitat de coneixements i valors de qu disposem), saber fer (posar en prctica els sabers per tal de fer-los tils), saber ser i saber conviure (saber estar en pau i ser feli en aquesta societat que ens envolta, implicant aix la interioritzaci duns valors i un autoconeixement). Donat que una formaci integral abasta molt diversos mbits, on les institucions corresponents a leducaci formal, no formal i informal intervenen totes i de manera interrelacionada, el paper de les escoles canvia. s tema de debat qui ha de donar resposta a aquest tipus de formaci per a la vida, per sintueix que les institucions deducaci formal sn les ms preparades per tal dassumir en bona part aquesta funci. Aix, el paper del professor canvia radicalment, passant de ser gaireb dictador, a ser orientador. A ell li pertoca identificar els components de cada competncia on lalumne pot millorar; plantejar situacions-problema on es puguin posar en prctica estratgies de resoluci semblants a les que podran ser tils en situacions anlogues al llarg de la vida. Orientar

tamb en la cerca, selecci i s de la informaci disponible, aix com avaluar lalumnat en correspondncia amb els objectius de les competncies. La diferncia entre els sistemes passat i actual s molt gran, la qual cosa ha provocat que siguin moltes les crtiques sorgides en tot el procs delaboraci daquest enfocament de leducaci. Per una banda, les visions simplificadores que interpreten una importncia desmesurada de la prctica per sobre de la teoria i la seva memoritzaci; el debat entorn les funcions de la famlia; les reaccions de resistncia al canvi en la tasca docent del professorat, etc. No obstant, cal reflexionar i obrir una mica els ulls. Veure la coherncia dels ndexs de fracs escolar, en un sistema densenyament adequat al context social de segles passats. Un ensenyament basat en la memoritzaci dels continguts tradicionals, per tal dobtenir unes notes en una prova escrita, no dna resposta a les necessitats de la vida real actual. Democratitzar lenfoc de lensenyament, fent-lo obert a tothom, implica considerar la manera en qu es desenvolupar cadascuna de les persones, entenent lsser hum com una entitat fora complexa, tant a nivell individual com collectiu. En conclusi, remarcar la necessitat daplicar una profunda reforma en el sistema educatiu, de cara a formar persones ntegrament desenvolupades; potenciar el desenvolupament de les capacitats de cadasc en tots els mbits necessaris per tal que puguin dur una vida plena i feli, podent afrontar els reptes que aquesta societat ens presenta. Personalment, penso que la lectura de llibres com el present s molt encertat i recomanat per a tota la poblaci. No noms pel que fa a la formaci del futur professorat, donat que s en tot mbit de la vida, en tot context, on t lloc la formaci de les persones. Una formaci integral es dona al llarg de tota la vida; les competncies saniran desenvolupant aix com ms experincies acumulem. Per des del sistema educatiu, no saplicar b el seu ensenyament si no es t clar el que sn, els objectius i, dacord amb aquests, els criteris davaluaci. Veure clares les definicions del qu sentn per competncies, conixer-ne els components i les maneres davaluar-los ha estat molt clarificador en aquest procs de formaci en qu em trobo; ha significat un punt clau per entendre lenfocament que es pretn dun sistema educatiu que sadapti a la realitat actual, per tal de formar persones competents en el context de canvi que ens trobem. Molt encertat tamb per desmentir tant les visions idealistes i irreals, com les causes de possibles reaccions resistncia al canvi, les quals sorgeixen principalment des del sector que en gran mesura ha de portarho a terme.