You are on page 1of 8

Antropologia social i cultural

Josep R. Llobera
PID_00145441

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

Josep R. Llobera Llicenciat i doctorat en Antropologia Social per la Universitat de Londres, ha ensenyat Antropologia i Sociologia a les universitats de Hull, Sheffield, Londres (Goldsmiths College i University College). Ha fet treball de camp al Carib (Barbados), recerca sobre la Histria de les Idees Sociolgiques i Antropolgiques a Frana i a Alemanya, i actualment estudia el nacionalisme en l'mbit europeu. s professor visitant d'Antropologia al University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Quarta edici: setembre 2009 Josep R. Llobera Tots els drets reservats d'aquesta edici, FUOC, 2009 Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Disseny: Manel Andreu Realitzaci editorial: Eureca Media, SL ISBN: 978-84-691-8533-9 Dipsit legal: B-29.429-2009
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric com qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaci prvia per escrit dels titulars del copyright.

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

Introducci

Aquest s un curs introductori a l'antropologia social. La matria s relativament nova a les universitats espanyoles, per t una tradici ms llarga al Regne Unit i als Estats Units (on s'anomena antropologia cultural). L'antropologia social s part d'un marc ms ampli, ms generalitzador, anomenat antropologia. Mentre que en el passat l'antropologiasocial tenia un objecte d'estudi clarament definit tractava principalment de societats anomenades primitives mitjanant el treball de camp, avui els seus contorns sn molt ms borrosos. Ats que els antroplegs socials ja no es limiten a l'estudi de societats extiques, i estudien tamb el mn industrialitzat, han de competir en aquestes recerques amb altres cientfics socials, principalment amb els socilegs. En la mesura que observen el passat, cosa que avui fan regularment, els antroplegs entren tamb en el terreny dels historiadors. Des dels anys setanta s'ha anat ampliant el camp de l'antropologia social, la qual cosa l'ha portat a aproximar-se a l'objectiu general de l'antropologia: l'estudidelgnerehum, tant en el passat com en el present. La sacsejada que va produir l'enfonsament de l'ordre colonial, al llarg del qual l'antropologia social va tendir a dedicar-se a l'estudi de pobles extics, for una nova orientaci de la matria d'estudi. Els antroplegs socials van comenar a mirar ms enll de l'escala reduda de les societats alienes, i van interessar-se tamb pel mn de la modernitat i les seves societats d'origen. Una llista de temes triats a l'atzar d'un llibre compilat recentment cont temes tan variats com l'antropologia i el mn contemporani, la sida, la feminitat i la masculinitat, el turisme, la neteja tnica, l'imperialisme cultural, el futur de l'etnografia, i una discussi sobre qu hauria de ser una antropologia aplicada. Els antroplegssocials es troben, doncs, en totes les rees de la vida cultural i social, i ofereixen una perspectiva especial que prov de les seves experincies de treball de camp, s a dir, dels coneixements de primera m que tenen d'una comunitat, tant si s un petit poble de l'Amazones com la Comissi Europea a Brusselles. En el moment de generalitzar s'inspiren tamb en diferents tradicions teriques de la sociologia, la psicologia i la biologia, entre altres disciplines. L'assignatura comprn quatre mduls didctics: "El camp i el mtode de l'antropologia", "Les eines conceptuals i teriques de l'antropologia", "L'evoluci i l'estructura de les societats humanes" i "Les poltiques d'identitat cultural: nacionalisme, etnicitat, raa i multiculturalisme".

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

El primermdul tracta de les definicions i dels conceptes bsics, i estableix l'estructura cientfica en la qual l'antropologia social desenvolupa les seves activitats. El segonmdul ofereix, d'una banda, un estudi del marc teric i tipolgic de la disciplina i, de l'altra, examina les institucions socioculturals ms importants. El tercermdul presenta una estructura evolutiva en la qual es comparen els diferents tipus de societats que hi ha hagut fins ara segons el mode de producci i organitzaci social: caadores recollectores, horticultores, pastorals, agrries i industrials. El quartmdul presenta un tractament ms especialitzat i detallat d'un tema d'inters candent en antropologia: la poltica cultural de la raa, l'etnicitat, el nacionalisme i el multiculturalisme. Tenint en compte les restriccions en termes d'espai, el tractament de l'assignatura havia de ser extremament selectiu amb els temes tractats. Ats que l'antropologia social s una matria mplia, aquesta assignatura no pot ser una introducci convencional a l'antropologia social. Per a complementar aquest text s'inclouen en la bibliografia uns altres manuals que ofereixen un tractament que comprn bastants aspectes de la matria. Es recomana que els estudiants en consultin algun. Inevitablement, moltes rees d'estudi s'han deixat de banda. L'elecci final reflecteix la nostra visi personal de la disciplina. Hem ofert un panorama a vista d'ocell, una estructura que serveixi per a pensar racionalment sobre la disciplina. A ms, hem proporcionat a l'estudiant uns esbossos etnogrfics perqu es pugui fer una idea de la diversitat de societats considerades. Tanmateix, aix no s substitutiu de la lectura, si ms no, d'una monografia etnogrfica. Per acabar, es pot realitzar un comentari breu sobre la terminologia. Alguns dels termes que els antroplegs havien utilitzat abans no s'utilitzen actualment per diferents raons, sobretot perqu connoten un sentiment de superioritat de la cultura occidental. No obstant aix, quan es fa referncia a la literatura del passat, no sempre s fcil adaptar la terminologia antiga a les necessitats actuals. Per part nostra, hem utilitzat algunes paraules de manera neutra, especialment el terme primitiu, que no utilitzem en sentit pejoratiu, sin per a indicar un mode de subsistncia i d'integraci sociocultural que va aparixer molt aviat en la histria de la humanitat, i que es defineix mitjanant una combinaci de caracterstiques determinada.

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

Objectius

Els objectius principals d'aquesta introducci a l'antropologia social sn els segents:

1. Adquirir els coneixements bsics i els instruments terics de la disciplina. 2. Subratllar la importncia del treball de camp en la disciplina, per tamb puntualitzar que l'antropologia social utilitza altres tcniques d'investigaci. 3. Entendre el concepte de cultura com la capacitat de simbolitzaci que distingeix els humans dels animals. 4. Familiaritzar-se amb les institucions bsiques que es repeteixen de forma transcultural. 5. Descriure i explicar les etapes principals de l'evoluci del gnere hum. 6. Oferir una perspectiva distintiva i comparativa. 7. Explicar els mecanismes de canvi d'un tipus de societat a un altre.

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

Continguts

Mdul didctic1 El camp i el mtode de l'antropologia Josep R. Llobera 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Definicions Les subdisciplines de l'antropologia El concepte de cultura Etnografia La utilitzaci de la histria en l'antropologia Sociologia i antropologia social El desenvolupament de l'antropologia

Mdul didctic2 Les eines conceptuals i teriques de l'antropologia Josep R. Llobera 1. 2. 3. El llegat hum: una ment adaptada o una ment adaptable? L'estudi de la humanitat: hiptesis, teories i tipologies Visi de conjunt conceptual i institucional

Mdul didctic3 L'evoluci i l'estructura de les societats humanes Josep R. Llobera 1. 2. 3. 4. Societats caadores recollectores, horticultores i pastorals Societats agrries Societats industrials L'antropologia i el mn contemporani

Mdul didctic4 Les poltiques d'identitat cultural Josep R. Llobera 1. 2. 3. 4. 5. Definicions Naci i nacionalisme Etnicitat Raa Les condicions del multiculturalisme

FUOC PID_00145441

Antropologia social i cultural

Bibliografia
Manuals Ember, M.; Ember, C. (1997). Cultural Anthropology. Englewood Cliffs: Prentice Hall. Traducci castellana: Antropologa cultural. Madrid: Prentice Hall (1997). Harris, M. (1990). Cultural Anthropology. Nova York: McGraw-Hill. Traducci castellana: Antropologa cultural. Madrid: Alianza Bolsillo (1996). Kottak, P. (1994). Anthropology. Nova York: McGraw-Hill. Traducci castellana: Antropologa. Madrid: McGraw-Hill. Etnografies Evans-Pritchard, E. E. (1940). The Nuer. Oxford: OUP. Traducci castellana: Los nuer. Barcelona: Anagrama (1992). Lvi-Strauss, C. (1955). Tristes Tropiques. Pars: Plon. Traducci catalana: Tristos trpics. Barcelona: Anagrama (1969).