“Avec tout le confort moderne”. L’inici i el desenvolupa-
ment de la Fonda Espanya (1850-1888) (I)
Montserrat Villaverde Rey
Jordi Ortega Robert
Tu i que la Fonda Espanya és una de les obres emblemitiques
de larquitecte Lluis Doménech i Montaner, continua essent una
gran desconeguda pel que fa als antecedents i al context que varen
dur Parquitecte i altres artistes emblematics, com Ramon Casas, a
intervenir en limmoble. Aquest article forma part d’un estudi global
sobre la fonda realitzat a causa de la restauracié integral de l’edifici,
i té com a objectius basics explicar levolucié constructiva fins a la
intervencié de Doménech i Montaner i contextualitzar el fets i els
agents que van intervenir en aquest procés, com a base per a una
millor comprensié de l'obra que va ser guardonada ef 1904 amb el
primer premi d’arquitectura i decoracié de locals comercials, con-
vocat per I’Ajuntament de Barcelona.
En un segon article s’exposara i analitzari ’obra de Domenech
i Montaner i la continuitat de la Fonda fins al 1930.
29Lunici ne ta ronpa ESpaNvA
Qui passés per davant de la casa mimero 11 del carrer de Sant Pau
el mes de desembre de 1858 tenia Pocasié de saber que alla s‘obria
un nou establiment anomenat Fonda @’Espanya. El rétol amb el nom,
situat al costat de la porta, perpendicular a la facana i d’uns quatre
pams de larg, havia estat projectat per l'arquitecte Josep Buxareu i
Gallart i el permis per a posar-lo el va sol'licitar el 4 de desembre
de 1858 Pelegri Riu, logater de la casa i administrador principal
daquella fonda, Poques setmanes més tard tothom va poder assaben-
tar-se de lexisténcia de lestabliment, perqué l'edicié del mati del
“Diario de Barcelona” del dia 30 de desembre de 1858 destacava la
noticia de la seva immediata obertura. S’hi prometien serveis acurats
i bones habitacions amb mobiliari del tot nou, a més de servei de
menjar fins i tot a domicili. Els visitants de la ciutat en trobarien
Padrega en alguna de les guies que es publicaven aquells anys, com
Ja de Matas i Sauri de 1861.
Vedifici que havia Hogat Pelegri Riu per instal-lar-hi la seva
fonda pertanyia a Josep Colomer, comerciant i propietari vei de
Barcelona i natural de la vila d’Er, a la Cerdanya francesa. Josep Co-
lomer havia aconseguit la propietat d’aquella casa el 10 de desembre
de 1857 per venda perpétua que li atorg’ Manuel Bassons, promo-
tor de la reconstruccié integral d’aquella casa segons un projecte
de larquitecte Josep Buxareu i executat entre els mesos d’octubre de
1849 i maig de 1851. E] mateix Josep Colomer havia tingut alguna
cosa a veure en aquella operacié, perqué avang’ en crddit als espo-
sos Bassons certes quantitats per a pagaments parcials en el decurs
dels treballs, crédits que no van ser retornats en el termini estipulat
i que van liquidar-se, per tant, amb l’atorgament d’aquella venda.
La carta de pagament definitiva que havien emés tots els implicats
en la feina de reedificar la casa el setembre de 1851 la descriu com
“distribuida en diex y siete habitaciones, a saber: des primetos pisos y dos
segundos principales, cuatro terceros, cuatro cuartos, y cuatro tiendas con
entresuelos interiores”, i la construccié era encara prou recent perqué
30encara bi hagués botigues i habitatges per ocupar. Es diu també que
Ja casa estava dividida en dues meitats, al-ludint probablement al fet
que comptava amb dues escales independents accessibles pels altres
dos portals que restaven a la planta baixa. Vedifici correspon en tot
a la tipologia habitual de construccié residencial destinada a habi-
tatges cedits en régim de lloguer, peré tenia en origen un element
singular i no gaire habitual, una casa de banys pablics descrita com
“un establecimiento de bafios que contiene su salén de descanso, jardin,
veinte y siete cuartos de batio con treinta pilas, aposento para la maquinaria
de aguas, caballerlas, depdsito y caldera y la correspondiente habitacién de
entresuelo interior”.
La CASA DE BANYS DE MIQUEL MARIMON
Els banys del carrer de Sant Pau van comencar a funcionar amb
Tobra de la casa tot just finalitzada. S’encarregava d’administrar-los
Carles Sujol i estaven Hogats a Miquel Marimon ia Estanislau i
Celestina Sujol. Sujol i Companyia també gestionava un establiment
de banys portatils molt a la vora, al carrer de les Penedides. A Bar-
celona no hi havia gaires establiments de banys publics com aquell.
Iidefons Cerda, per exemple, recull a la seva meméria estadistica
sobre les condicions de vida a la ciutat com l’'any 1852 —segons les
dades fiscals del registre de matricula industrial hi havia només vuit
establiments de banys piiblics, cosa que suposava, com ell mateix
calcula, una poc falaguera proporcié d’un per cada 20.000 habitants
que era objecte de comentari critic pels metges higienistes. “Si ios
comparamos con los pucblos antiguos, y atin con los pueblos modernos del
Exipto, de la Tiurquia y de la Rusia, deberemos confesar que el uso del baito
de limpieza no estd en nuestras costumbres”, havia assegurat qui va ser
el més decidit impulsor de Phigienisme a Barcelona a mitjan segle
XIX, el doctor Pere Felip Monlau. La qiiestié encara s’agreujava
més per la precarietat del proveiment d’aigua als habitatges i per la
mmateixa inexisténcia de cambres de bany a les cases. La poca cura
31