You are on page 1of 12

BUTLLET INTERIOR DE LASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 66

QUART TRIMESTRE DEL 2011

DONATIU: 1

Editorial
ENCARA HI SOM A TEMPS
Les eleccions del passat 20 de novembre van donar uns resultats, pel que fa a l'essencial, d'acord amb el que estava previst, amb una majoria absoluta del PP i una ensorrada del PSOE, ms evident encara a Catalunya en perdre per primer cop la posici de fora ms votada a favor de CiU. Mai, per, com aquesta vegada, les expectatives entorn la decisi de la poblaci estaven aplanades per uns resultats coneguts amb antelaci i per la sensaci que, guanys qui guanys, les conseqncies serien les mateixes; els que entraven farien el mateix que els que sortien o segurament prendrien mesures ms greus contra les condicions de vida i treball. Mai unes eleccions no havien despertat tan poques expectatives d'alternativa, essent conscient la gent que les decisions que afecten la seva vida es prenen al marge de la representaci popular i depenen de petits grups poderosos que decideixen l'esdevenidor dels pobles en funci dels seus particulars interessos econmics, els famosos "mercats", amb la complicitat, aix s, d'uns no menys poderoses grups de comunicaci. Europa est enfonsada, des del com una taxa a les transaccions collapse de Lehman Brothers el financeres, una poltica fiscal 2008, en el pou d'una crisi ecoautnticament progressiva, nmica provocada per l'avidesa l'anullaci de les SICAV, el fi dels del mn financer i el descontrol "paradisos fiscals", la persecuci d'uns mercats especulatius. Una del frau a Hisenda, etc.; ans al crisi econmica que t en el tema contrari, se suprimeix l'impost de dels dficits estatals i el deute successions aprovat per l'anterior sobir un dels elements ms progovern i s'aboquen quantitats clamats. No es tracta d'analitzar increbles al sanejament de les aqu la crisi econmica, per s entitats financeres, mentre aquesvoldrem apuntar algunes qestes mantenen retribucions econtions que sn evidents i que promiques als seus executius ofensivoquen gran indignaci i alarma ves per als ciutadans. L'anunci entre la poblaci. Per una banda, per part del president Mas de la resposta dels economistes ultraliberals basada en grans reta(continuaci pg.3) llades de la despesa pblica (principal- Q Editorial: Encara hi som a temps...............pg. 1 i 3 ment social), en la Q Ens ha deixat Joan Garca Tristany liquidaci de drets Enric Cama.....................................................pg. 4 laborals, en afavo- Q Recordant la Trini rir els acomiadaJ. Piquet .........................................................pg. 5 ments, en la dismi- Q En la mort de Trinidad Gallego... nuci dels salaris, Lus Orri Riba .................................................pg. 6 en augments de Q La preservaci de la memria histrica preus bsics, etc. M. Perona....................................................pg. 6-7 noms fan que Q No oblidem ni oblidarem empobrir ms la Eduard Amouroux ...................................... pg. 7-8 poblaci dismi- Q Una pellcula per recordar nuint la seva capaEduardo Abreu Font.................................... pg. 8-9 citat de consum i Q Lerror popular augmentant ms la Antoni Ferret ................................................. pg. 9 crisi. Per altra, no Q Lectures i mirades s'aborden mesures J.L.Rueda ..................................................... pg. 10 que afectin els sec- Q Pgina guerrillera tors poderosos Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 econmicament, Q La Diada, 11 de setembre 2011 ...................pg. 12

OBITUARI
Lamentem la prdua dels nostres estimats companys lluitadors antifranquistes. Transmetem el nostre ms sentit condol a les seves famlies. GABRIEL ARROYO LLAMAS FRANCISCA FARRE GRAMUNT TRINIDAD GALLEGO PRIETO RAFAEL PARRA CHICA JOAN RAMONEDA VILARDADA JOAN GARCA TRISTANY JOSEP SALAT CALIX

AJUTS AL BUTLLET PUBLICACIONS REBUDES


Gent del Masnou, 291-292 Nou Treball, nm. 109 Le Patriote Resistant, nm. 857-858 Esquerra Nacional, nm. 200-201 Pblico, nm. setembre 2011 LAurora, nm. 99 Cercle catal de marsella, nm. 8-9-10 Mundo obrero, nm. 241-242 Carrer, nm. 120 URAP, nm. 132 Catalunya obrera, nm.88 Jovent, nm. 98-99 News (FIR), nm. setembre 2011 Butllet: Associaci dantics militars de la Repblica, nm.104

Jordi Vallejo Quiles.....................25 David Castro Quiles....................25 Merc Bel......................................5 Manuel Barreda...........................20 Antnia Jover...............................20 Maria Salvo.................................50 Joan Sard...................................50 Los 4 Muleros............................100

TOTAL .........................................295

AVS
A TOTS ELS SOCIS I SCIES: El divendres 30 de desembre celebrarem, com ja s habitual, el comiat de lany 2011. Lacte tindr lloc a la seu de lAssociaci a les 12 h del migdia.

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 66. Quart trimestre de 2011. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel/Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa: 2100/0429/64/0200175329

Us hi esperem!
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats. Amb la collaboraci de:

(continuaci editorial)

noves mesures econmiques que perjudicaran encara ms la poblaci, i les que sens dubte prendr el futur govern del PP, fan preveure que la situaci empitjorar de valent. La nostra Associaci s memria viva de la lluita antifranquista per la qual varen pagar un preu molt alt. Els anys de pres acumulats sn testimoni de grans compromisos personals per aconseguir acabar amb la dictadura i viure en democrcia. Per no noms lluitvem per aconseguir llibertats democrtiques: en els nostres objectius entrava tamb la consecuci d'una societat ms justa socialment, on els treballadors i treballadores aconseguissin unes condicions dignes de vida i treball, una societat basada en el progrs social en la qual els fills visquessin millor que els pares, i els pares visquessin una vellesa amb pensions dignes. Malauradament aquesta no s la societat que avui contemplem. I ens resistim a acceptar que aquest sigui el futur. En la tradicional tarja amb qu l'Associaci felicita el nou any, i en el qual sempre hi colloquem unes paraules, enguany hem decidit comunicar el missatge que encara hi som a temps... A temps de qu? A temps de no acceptar un gran retrocs en les condicions de vida i treball; a temps d'evitar que es liquidi l'Estat del Benestar, que era la base de la cohesi social europea; a temps de no acceptar un futur per als joves sense perspectiva, sense feina, sense pensions quan siguin vells, sense capacitat de realitzar-se com a persones...; a temps de no acceptar la privatitzaci, directa o indirecta, de la sanitat i l'ensenyament pblics que tants anys va costar aconseguir; a temps de no acceptar un gran retrocs en el sistema democrtic, com el fet que els famosos "mercats" i els seus representants substitueixin la representaci popular; a temps d'evitar la consolidaci d'una societat en la qual els valors determinants siguin els de l'espe-

culaci, els beneficis econmics a costa del patiment de la poblaci, i a temps d'evitar, tamb, que un grup de corporacions financeres, no productives, dominin la poltica i tinguin el poder d'enfonsar pasos; a temps de no acceptar, en fi, el que estan intentant imposar-nos. Cal denunciar la involuci histrica que tot plegat representa. Amb l'excusa de la crisi es volen anullar progressos socials realitzats amb molts esforos al llarg del segle XX. Es vol acabar amb els sindicats, amb la negociaci collectiva dels treballadors, amb les futures pensions dels joves, etc. Es vol, en definitiva, crear una

societat liberal a l'estil del segle XIX, on el paper de l'Estat quedi redut a una mnima expressi, tot estigui privatitzat i la pobresa sigui expressi de fracs personal, criminalitzant-la i deixant el seu tractament a la beneficncia. Encara som a temps d'evitar-ho. Per cal que la societat desvetlli la seva capacitat de resistncia, que faci costat als sindicats, que recolzi els sectors que reclamen una altra manera de lluitar contra la crisi, que moviments com el 15-M uneixin a la seva capacitat de mobilitzaci un grau ms adequat d'organitzaci i d'unitat amb d'altres sectors amb els quals comparteixen objectius. No podem resignar-nos a acceptar el mn que ens proposen. La nostra Associaci almenys no s'hi resigna i, en la mesura de les nostres forces, serem al costat de tots els que tampoc s'hi resignin. Encara hi som a temps.

ENS HA DEIXAT JOAN GARCA TRISTANY


El passat 12 d'octubre va morir, als 84 anys i desprs d'una llarga malaltia, el company Joan Garca Tristany. La nostra Associaci no pot sin expressar un gran sentiment de condol per la desaparici de qui va ser durant molts anys membre de la Junta Directiva, amb el crrec de coordinador i desprs de secretari. En Joan va treballar de valent des de l'Associaci per la Defensa dels Drets dels Expresos Poltics de la Dictadura, especialment en el tema de les indemnitzacions, i tamb va ser un punt de referncia per a tots aquells que lluitaven per la recuperaci de la memria histrica. La seva activitat va ser excepcional, i sempre el recordarem incansable, passant hores i hores al nostre local desenvolupant iniciatives per reivindicar els presos poltics del franquisme. El Joan va nixer a Barcelona el 1927 i va passar la guerra a Figueres, contemplant el desastre civil amb els seus ulls d'infant. Aviat va comenar el seu comproms poltic i als 16 anys va connectar amb la gent del PSUC per mitj de l'Ateneu Barcelons. El 1945 va entrar a formar part de les JSUC, on va participar en activitats de propaganda, i el desembre de 1949, en una nombrosa "caiguda" en cadena de membres del PSUC, va ser detingut i durant quasi un mes va romandre a la Jefatura de Via Laietana, on va ser torturat durant vint dies. Desprs d'esperar un temps el consell de guerra, va ser condemnat a tres anys de pres, per el capit general, Juan Bautista Snchez, va estar en desacord amb la sentncia, i el Consell Suprem de Justcia Militar la va rectificar multiplicant-la per cinc. Va ser detingut de nou i va ingressar a la Model i desprs a Burgos; va complir un total de set anys de pres. Finalment va ser posat en llibertat provisional el 1958, i es va incorporar novament a l'activitat clandestina del PSUC. Va compartir tota aquesta aventura de detenci, tortura i pres amb el seu amic i actual president de l'Associaci, Enric Pubill, amb el qual va forjar una llarga amistat. El barri del Poblenou va ser l'escenari de les seves activitats poltiques, molt intenses al final de la dictadura i durant la transici, i amb la

democrcia ja consolidada va dedicar les seves energies a reivindicar el paper dels lluitadors antifranquistes, a defensar els seus drets morals i econmics i a difondre pertot arreu el que va ser el gran combat per la llibertat. Sempre el recordarem el 22 d'abril de 2002 al Gran Teatre del Liceu, recitant un dels seus poemes en el gran acte d'homenatge a les persones represaliades pel franquisme, que ell tant va contribuir a organitzar. Durant molts anys va treballar a l'Associaci i va formar part de les seves juntes directives des del 1995, i quan, a principis de l'any passat, vam celebrar l'aniversari de la nostra legalitzaci amb una exposici al Museu d'Histria de Catalunya titulada "Mes de 30 anys sense defallir...", la figura d'en Joan apareixia reflectint la seva intensa activitat entre nosaltres. Malauradament la malaltia que l'ha venut ja s'obria cam. Sempre el recordarem. Enric Cama

RECORDANT LA TRINI
Se'ns ha mort la Trini el 9 de novembre del 2011. Tenia 98 anys. Va ser presidenta de l'Associaci Les Dones del 36. Portava a la cara els plecs d'una llarga vida esforada i valenta. Als seus ulls centellejava la veritat de les seves conviccions. La rebellia posava fora a la seva veu. Cap poder no va doblegar el coratge i la generositat de la seva lluita per la llibertat, la justcia i la dignitat humana. Tr i n i d a d Gallego Prieto va nixer el 28 d'octubre del 1913, a Madrid, en una porteria del barri de Salamanca, que portava la seva via. La seva mare era cosidora i el seu pare, gurdia civil. No sabien que era anarquista. Va estar confinat i la Trini va crixer sense pare. Des de molt petita, fregava escales i va seguir treballant i estudiant per aconseguir els ttols d'infermera, practicant i llevadora. La influncia de la seva via va ser decisiva per a l'educaci de la Trini, molt conscienciada dels problemes de justcia social i de la classe treballadora. La Trini sempre ha recordat les paraules de la seva via: "Trabaja y estudia, porque te has de defender t sola". L'any 1934, sorgeix en ella l'inters per la poltica i el 1935 s'afilia al Partit Comunista. Amb diverses companyes va fundar el Comit de Enfermeras Laicas. El 18 de juliol de 1936 va ser destinada a l'Hospital Clnico de San Carlos i, fins al final de la guerra, va treballar en diferents hospitals ment i desterrada el 1951, va arribar a Barcelona sense salconduit i sense dret a treball oficial fins al 1969. La Trini no oblida ni perdonar mai el que li van fer a la seva via, que va complir els noranta anys a la pres, sense saber per qu. L'any 1997 la Trini va fundar, amb set companyes, l'Associaci Les Dones del 36, i durant deu anys, fins a la seva dissoluci, la Trini va ser la presidenta de l'entitat i va explicar la seva histria donant aproximadament unes 400 xerrades a estudiants d'instituts i facultats. Magnfica comunicadora, les seves paraules van impressionar-los per la dignitat i la fora increbles que desprenia. Trinidad Gallego, com a presidenta i en nom de totes, va recollir la Medalla d'Honor de Barcelona 2006, que l'Ajuntament de Barcelona va atorgar a l'Associaci Les Dones del 36. Estimada Trini: sempre tindrs un lloc en el cor de les teves companyes. En quedem molt poques, per mentre una de nosaltres visqui, el teu nom ser recordat amb afecte i admiraci. J. Piquet

del front de Madrid, com a infermera militar. El 13 d'abril del 1939 va ser denunciada i tancada a la pres de Ventas, de Madrid, amb la seva mare i la seva via, de vuitanta-set anys. Van ser jutjades i condemnades a trenta anys. Traslladades a la pres d'Amorebieta (Biscaia), van ser indultades el 1941. L'any segent la Trini va tornar a ser detinguda, fins al 1943. L'any 1947 la Trini va ser detinguda per tercera vegada pel fet de donar ajut a uns guerrillers. La van jutjar per donar "auxilio a bandoleros". En total, set anys que va passar per setze presons. Alliberada definitiva-

EN LA MORT DE TRINIDAD GALLEGO, LA "TRINI", UNA ALTRA DE LES IMPRESCINDIBLES


El passat 9 de novembre, als 98 anys, ens va deixar Trinidad Gallego Prieto, que tothom coneixia per la "Trini". Va ser una de les imprescindibles, una d'aquelles persones que durant tota la seva vida va donar testimoni i exemple del que pot donar ms sentit a la trajectria d'un sser hum: la lluita per la justcia i la llibertat, per la dignitat humana. Hi ha tres aspectes que em sembla que poden sintetitzar el seu exemple: Primer, el seu comproms com a lluitadora pels ideals d'emancipaci humana des de la condici de dona, s a dir, d'aquella part de la societat doblement explotada i oprimida, i exemple d'una generaci de dones protagonistes d'un perode, el de la Segona Repblica i el de la guerra, en el qual la dona va comenar a trencar la situaci de discriminaci i a lluitar al costat dels homes en la lluita contra la reacci i el feixisme; perode estroncat pels llargs anys de la dictadura i les conquestes i avenos del qual noms van poder comenar a recuperarse amb el retorn de les llibertats. Segon, la "Trini" era una catalana de Madrid i tamb una madrilenya de Catalunya; tamb exemple viu que les dones i els homes de la classe obrera i dels sectors populars dels diferents pobles d'Espanya estan units en una mateixa lluita. Tercer, la "Trini" va ser sempre, des d'un lluny 1935, amb el seu ingrs al PCE, comunista, desprs amb la seva militncia al PSUC; tamb exemple d'un collectiu de dones i homes que no van ser els nics en la lluita en defensa de la Repblica, ni en la guerra contra la sublevaci feixista, ni en la llarga nit del franquisme, per s que van estar sempre en primera lnia de tots aquells combats i sense els quals no es pot entendre la histria de Catalunya i d'Espanya durant bona part del segle XX. Tamb per aix s patrimoni, ms enll de totes aquelles persones que compartim els mateixos ideals, de totes les dones i homes demcrates i progressistes. Serveixen per a la "Trini" les paraules d'un altre dels imprescindibles, Marcelino Camacho: "Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar". Per tot aix, ja no tindrem la seva presncia fsica, per el seu record no ens deixar, el transmetrem, i el seu exemple tic i poltic ser un altre dels referents que ens ajudaran a tirar endavant i a no defallir, a nosaltres i als que vnen darrere, en una lluita que encara no acaba i que avui, en unes altres condicions, torna a ser dura i sembla que no tingui fi. Lus Orri Riba

LA PRESERVACI DE LA MEMRIA HISTRICA


El passat 5 de novembre del 2011, es va dur a terme el seminari regional el Magreb-Europa "La preservaci de la memria histrica", a la seu del Museu d'Histria de Catalunya. Aquesta jornada ha estat promoguda per la Fdration Euromditerranenne contre les Disparitions Forces (FEMED) i per l'Associaci per la Recuperaci de la Memria Histrica de Catalunya (ARMHC). En la jornada han participat ponents de diferents rees: - Nassera Dutour, presidenta de la FEMED, que n'ha fet la presentaci. - Gustau Gmez, advocat de l'ARMHC. - Carlos Jimnez Villarejo, jurista i exfiscal anticorrupci. - Ermengol Gassiot Ballb, professor d'Antropologia de la UAB. - Alcia Moreno Prez, d'Amnistia Internacional. - Fina Sol, membre del Consell Consultiu Internacional per a la Recuperaci de l'Arxiu Histric de la Policia Nacional de Guatemala, i en representaci d'Arxivers sense Fronteres. - Aziz Bennani, advocat del

Marroc. - Khaled Abid, historiador de Tunsia. s el primer seminari fet a Catalunya i a Espanya, on s'ha posat en relleu la situaci actual en l'arc de l'oromediterrnia de les desaparicions forades, especialment, en les greus situacions que estan vivint, en la vulneraci dels drets humans, al Marroc,

Algria, Lbia, Egipte, Tunsia i Sria, dutes a terme pels seus estats o pels seus agents, tamb pels agents civils subordinats a estaments estatals o paraestatals d'aquests pasos, que estan vivint una etapa convulsiva que, finalment, els pot conduir cap a la instauraci de la democrcia. En el captol final de les conclusions, la principal actuaci duta a

terme s davant dels organismes internacionals a Ginebra, des del dia 7 fins al 10 de novembre, al Grup de Treball de Desaparicions Forades i Involuntries de Nacions Unides, on explicarem la situaci actual de Catalunya i Espanya. M. Perona

NO OBLIDEM NI OBLIDAREM
El passat 29 d'octubre, i organitzat per l'Associaci d'Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya (ADABIC) en collaboraci amb el districte d'HortaGuinard, una vegada ms vam retre homenatge a les Brigades Internacionals, els nostres herois del segle XX. A la rambla del Carmel, a la sortida del tnel de la Rovira, davant del magnfic monument que simbolitza la lluita de David i Goliat, ens vam aplegar com cada any uns centenars de persones per dipositar unes flors i aquest cop plantar una olivera, smbol de la pau. Enguany commemorvem el 75 aniversari de la seva arribada al nostre pas i el 73 aniversari del seu comiat. El 1936, milers de joves de tot el mn van venir a defensar la Repblica, en un exemple suprem de solidaritat internacioguessin decisivament a favor de Franco. No hem oblidat mai els brigadistes i cada any els recordem i els retem homenatge. Aquest cop ens acompanyaven molts dels participants en el Congrs Internacional de l'Antifeixisme Combatent, en el qual tamb es va commemorar la creaci de les Brigades i l'inici de la lluita dels espanyols exiliats contra el nazisme (1941). En els parlaments, el catedrtic de la URV Josep Snchez Cervell va donar la pinzellada histrica, i el recitat de poemes de grans autors, a crrec de membres de l'ADABIC, va posar la part sentimental. Fins i tot vam poder escoltar un parell de canons interpretades per un amic xil, una de les quals, per cert, feia referncia al Che Guevara. Tot plegat va permetre assolir un homenatge ple de dignitat. Aquest cop, en les intervencions

nal. Per ells no van venir noms a lluitar en una guerra civil, sin que entenien la seva lluita com un combat global contra el feixisme que amenaava el mn, com molt poc desprs es va poder comprovar. Molts van deixar la seva vida en la nostra terra creant un lligam histric que els anys no han pogut esborrar. L'octubre de 1938 s'acomiadaven desfilant per la Diagonal de Barcelona desprs que Gran Bretanya i Frana claudiquessin davant Hitler en el Pacte de Munic, certificant aix la traci que, des de l'acord de "No-intervenci", havia perms que Alemanya i Itlia intervin-

dels poltics no es van escoltar les paraules que Dolores Ibrruri (la Passionria) va pronunciar, fa 73 anys, en el discurs de comiat a Barcelona; i, per tant, crec convenient reproduir-les en aquesta crnica. "Madres! Mujeres! Cuando los aos pasen y las heridas de la guerra se vayan restaando; cuando el recuerdo de los das dolorosos y sangrientos se esfume en un presente de libertad, de paz y de bienestar; cuando los rencores se vayan atenuando y el orgullo de la patria libre sea igualmente sentido por todos los espaoles, hablad a vuestros hijos; habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales.

Contadles cmo, atravesando mares y montaas, salvando fronteras erizadas de bayonetas, vigiladas por perros rabiosos deseosos de clavar en ellos sus dientes, llegaron a nuestra patria como

cruzados de la libertad, a luchar y a morir por la libertad y la independencia de Espaa, amenazadas por el fascismo alemn e italiano. Lo abandonaron todo: cari-

os, patria, hogar, fortuna, madre, mujer, hermanos, hijos y vinieron a nosotros a decirnos: 'Aqu estamos!, vuestra causa, la causa de Espaa es nuestra misma causa, es la causa de toda la humanidad avanzada y progresiva'". Any darrere any hi tornarem, nosaltres o els nostres fills, perqu cal que aquests fets succets els anys 30 al nostre pas no s'oblidin mai. Aquest any l'olivera plantada esdev un smbol de lluita necessria per la pau i la justcia al mn, un smbol que no es pot oblidar; s un arbre d'arrels profundes i esperem que visqui per sempre. Eduard Amouroux

UNA PELLCULA PER RECORDAR


El gran cost hum que va comportar a Espanya la Guerra Civil i la postguerra va ser enorme i profund. El bndol feixista revoltat que va vncer no va reparar a cobrar la seva total venjana cap a qui s'hi va enfrontar, cap als seus familiars o prxims, fins i tot contra els que per accident estaven en zona republicana. La gran escriptora Dulce Chacn relata en la seva novella La veu adormida un quadre vera de les atrocitats que les dones republicanes van haver de suportar en les masmorres del franquisme. I la dins de les masmorres del franquisme es va resistir i es van enfrontar a les contnues tortures, amuntegades, mal alimentades, malaltes, insultades contnuament, en pssimes condicions higiniques, per dignes davant l'opressor i fortes davant els seus carcellers. Cada nit un grup d'elles eren seleccionades per ser afusellades durant la matinada. La descrrega i els tirs de grcia posteriors eren els tenebrosos signes de quantes vides havien perdut. Per les restants dones preses no es doblegaven, i immediata-

pellcula de Benito Zambrano, basada en la mateixa novella i amb el mateix nom, i amb molt bones actrius que es fonen amb els seus respectius personatges, ens llana sobre els nostres ulls doloroses imatges que no amaguen el gran sofriment patit. Per, alhora, ens mostra que tamb

ment de sentir l'ltim tir, des de totes les celles, comenaven a cantar La Internacional, amb el major volum possible, amb tota la rbia i amb totes les seves forces per seguir lluitant. La millor manera d'indicar al franquisme que no estaven derrotades. s una pellcula per recordar. Per recordar que la memria histrica democrtica d'Espanya necessita

imperiosament ser revisada de manera minuciosa i objectiva, perqu milers de persones afusellades, enterrades en fosses comunes siguin trobades i lliurades als seus familiars, perqu milers de persones perseguides pel franquisme tinguin la seva reparaci i en tots els casos la justcia posi les coses al seu lloc, anullant tots els dictats illegals

de la justcia franquista. Per tamb s una pellcula perqu aquesta memria no es perdi ni s'oblidi. Perqu la lluita de les dones republicanes sigui recordada pel que va ser: una heroica etapa antifranquista. El diumenge que la vam anar a veure plovia, i en sortir tamb em plovia per dins. Eduardo Abreu Font

L'ERROR POPULAR
Resultats molt dolents. Ms dolents que mai. Per tant, molt mala actuaci dels votants. Noms hi ha hagut un comportament relativament bo a Euskadi. Aix que es faci un judici crtic del comportament dels votants s un exercici democrtic que no es fa mai, i que caldria fer. Perqu els votants mereixen ser criticats tant com els poltics. Els votants, en general, no tenen gaire formaci poltica. s tpic que moltes persones comencin la conversa dient: "Jo de poltica no hi entenc. Per crec que..." Les causes sn dues: 1) Falta d'inters. 2) L'acci desinformadora de quasi tots els diariots. Llavors s molt difcil que l'encertin. Per aix els resultats sempre sn dolents. Per mai com ara. Si els ciutadans fossin correctament informats (i no tendenciosament o parcialment), i aix tingus una duraci d'un parell d'anys, per exemple, segur que els resultats electorals serien molt i molt diferents. Hi ha una cosa que cal dir ben clara, per. I s que NING s qui per dir qui o qu s'ha de votar. I NING s qui per dir qui o qu ha de votar en Tal o en Tal Altre. Per una cosa s que es pot dir i s'ha de dir. I s la segent: qui vota un partit dels que perjudiquen els drets dels treballadors i de la majoria de la poblaci, i sobretot de la gent pobra (perqu sn partits que ho fan sempre), fa mal. Causa un perjudici als altres conciutadans. Ocasiona un sofriment. Prevarica. I s'ha de sentir culpable. I els altres l'han de considerar culpable. En aquestes eleccions estatals s'ha de considerar un factor que a ben segur que ha tingut una importncia cabdal. s el fet que moltes persones han considerat que, en qesti d'economia, qui ms en sabria, i qui ms podria fer sortir el pas de la crisi, s la gent de dreta, per experincia i per "poder". Per s un error. Cap partit ni cap Govern no "pot" fer sortir cap pas de la crisi. Tot al mxim poden suavitzar-ne les conseqncies. Amb fortes inversions pbliques per crear llocs de treball, encara que siguin temporals. I amb una reducci de la jornada laboral. Per un partit de dretes, amb una poltica de dretes, no sols no en podr sortir, sin que l'aguditzar i l'empitjorar. Els cal un bon escarment. El necessiten. I, presumptament, el tindran. Desgraciadament, tal com estan les coses en l'ambient popular, sembla que "calia" un resultat com aquest. Calen 4 anys de govern de dretes, plens de contradiccions, per aconseguir tres coses: 1) Que l'esquerra tradicional es radicalitzi, d'una vegada, i torni a ser el que va ser histricament. 2) Que el Moviment del 15-M es polititzi. 3) Que la gent voti amb conscincia, i no a la babal. Antoni Ferret

LECTURES I MIRADES DEL 20N


Els resultats electorals del 20N permeten fer tota mena de lectura i interpretaci, la democrcia poltica o la poltica democrtica ha guanyat? No es pot pressuposar la gratutat de la resposta, cal recuperar la credibilitat en la poltica i no sembla un treball senzill. Nhi ha prou amb l'autoritat i l'esfor comuns per donar resposta equitativa als problemes globals de la crisi econmica?, escriu J Subirats, afegeix "el govern de la generalitat tendeix a autodefinir-se com una trinitat indissoluble (convergncia, pujolisme i Generalitat) que barreja els interessos de la Generalitat amb els interessos de la coalici". S'han de recuperar les taules de dileg comunitari per saber les opinions diferents i assumir els interessos comunitaris i collectius. Els ms febles no sn responsables de la seva pobresa, i menys encara, de la disbauxa, de les irresponsabilitats institucionals i de la crisi econmica global. Com s possible que els responsables de les prdues econmiques de les entitats financeres (caixes i bancs) tornin a dirigir les noves institucions financeres sense cap mena de responsabilitat de l'etapa anterior? Cal dissenyar noves formes de participaci vinculant de la ciutadania per trobar respostes possibles als problemes actuals sanitaris, socials, educatius, econmics, poltics, locals i nacionals. Una opini generalitzada demana una reforma urgent de la llei electoral nacional i local del finanament dels partits i de les campanyes electorals (un nombre important d'alcaldes de Catalunya cobra un 33% plus del seu sou com a dietes per les reunions a entitats municipals o metropolitanes). Els temps de la poltica sn molt delicats i febles (J. Ramoneda), qualsevol ventada pot alterar la normalitat, sembla que el poder poltic es deixa entabanar i enlluernar pel model econmic dels mercats: assessoraments tcnics, reforma ms dura encara del contracte laboral (UE), la no inclusi dels criteris de rendibilitat econmica dels serveis socials com una distribuci equitativa de la riquesa -retorn dels impostos cobrats a la ciutadania-, la ms que possible venda de immobles i sl pblic per a fer calaix; certament, els propietaris (el "tea party catalan" com l'anomenen alguns analistes) han tornat a les seves propietats nacionals, autonmiques i locals, i seran protagonistes i actors en aquesta nova etapa de la histria del pas durant tres anys. Un dels llibres publicats darrerament i que recomeno, Otra sociedad, otra poltica? de J.Subirats, escriu a la introducci: "Vivim dins un canvi d'poca. No s nicament una crisi, ens han canviat les pautes de treball i de vida... treball, salaris i hipoteques depenen de decisions i situacions que no sabem a qui atribuir, la poltica s un vedat tancat per a especialistes" i formula la doble pregunta, quina democrcia tenim i quina en volem?" La reflexi ofereix elements i arguments de gran potncia sobre la democrcia poltica i participativa. De tota manera, s'ha d'articular una pregunta: s possible dissenyar una altra societat amb una altra poltica sense canviar el model econmic actual? Per finalitzar, voldria afegir algunes anotacions sobre la campanya electoral. Ha estat una ofensa a la intelligncia humana. Promeses irresponsables, dues setmanes de soroll de paraules sense idees noves que donin esperana a la ciutadania. Alguns analistes socilegs parlen sobre la capacitat anastsica dels slogans publicitaris poltics: Si tinguessin el pacte fiscal, les retallades sociosantirieseducatives i benestar no es durien a terme. s certa aquesta afirmaci? El joc de paraules i continguts es troba entre Barcelona i Madrid. Ara s'inicia una etapa d'assumir amb docilitat exemplar i responsable. Aquesta campanya poltica tindr lloc durant gaireb tres anys, fins les properes eleccions nacionals, cal tenir en compte, permet culpar l'altre. La memria europea est plagada de nacionalismes, els feixismes poden arribar vestits amb corbata. Josep Llus Rueda

10

22 DE FEBRER DE 1945: DRAMA GUERRILLER AL MAS DE LA CREU DE CASTELLNOU DE BAGES


Havien de passar molts anys, ms de 43, quan l'Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a Frana, en assabentar-se dels fets, va organitzar un acte, que havia de ser de desgreuge i memria, que va aplegar ms de dues-centes persones que, amb tres autocars -un venia de Nimes (Frana)- i amb mitjans propis, s'havien desplaat fins a Castellnou de Bages per assistirhi. Tot hagus anat b pel que fa a l'acte si no hagus estat per l'amenaa feta, per un grup d'ultres de Manresa, d'entorpir-lo i trencar la lpida que pensvem installar al lloc que suposvem que era prop d'on podien estar enterrades les restes dels dos guerrillers i del matrimoni que, en aquelles dates de l'any 1945, havien estat abatuts per les forces mercenries de la Gurdia Civil. que vam fer a Santpedor, vam emprendre el viatge de tornada a Barcelona. Aix s: ens vam endur, amb nosaltres, la lpida que havia estat amenaada de mort per trencadissa. Avui, des de llavors, quan el calendari assenyala que s el 26 de novembre del 2011, ja han passat 23 anys, 5 mesos i 21 dies, temps durant el qual la lpida l'hem guardada, protegida i conservada en bon estat, tot i esperant l'ocasi que torns a ser protagonista com ho ha estat ara en la reforma del Museu dels Maquis. Reforma que avui ha estat inaugurada a Castellnou de Bages. La lpida ha estat installada en un lloc preferent i ja fa partida de la histria de la lluita guerrillera contra la dictadura franquista. Haurem de creure que hem estat pacients i que sabem esperar. La Generalitat de Catalunya ha estat representada en aquest acte i ha tingut l'ocasi de percebre fins a quin punt ha estat necessria la implicaci del Memorial Democrtic per satisfer la mancana de coneixements que encara tenim de la nostra histria ms recent. Per saber, per poc que es consideri, que la Llei del Memorial Democrtic no ha estat feta per satisfer el capricis d'uns quants que es dediquen a fer volar coloms i que s que t, aquesta Llei, el coms i la responsabilitat de fer arribar als catalans, i molt especialment a la joventut catalana, la histria. La histria que ha estat la seva i que els permetr afrontar el futur, molt preocupant, per cert, per que tamb s el seu, amb les mximes garanties de no ensopegar amb la maleda pedra amb la qual sempre ensopeguem. Crec, permeteu-me que ho digui, que no ha estat un encert el fet d'allunyar i de fer prcticament inaccessible el Memorial Democrtic. Un ens que per la seva condici hauria d'estar sempre a l'abast de tothom. Que tingus la condici que fins i tot poguessis ensopegar amb ell sense necessitat de buscar-lo i, sobretot, hauria de ser menys protocollari. Com un llibre; que l'obres en el punt que necessites quan vols consultar-lo i que el tens sempre a l'abast. Ja s que estem en un moment delicat, que hem d'estalviar. S, hi ha coses que poden esperar un altre moment, per la histria no. No, si volem tenir futur. No, si volem que el nostre jovent spiga qu s el que vol, perqu ho vol, quan i de quina manera. I tot amb la seguretat de no equivocar-se perqu ha optat per aprendre dels errors del passat. Crec que aix del Memorial, per poc que es pugui, hauria de tornar a ser considerat i tingut en compte. Catalunya, els catalans ho agrairem. Ll. Mart i Bielsa

Era el 5 de juny de 1988: havien passat 43 anys, 4 mesos i 11 dies d'aquells esdeveniments! L'acte es va desenvolupar sense incidents. Tota l'estona protegits per la Gurdia Civil (eren altres temps) fins que, en acabar l'pat

11

ACTES QUE CONSIDEREM S'HAURAN DE DUR A TERME DURANT L'EXERCICI DEL PROPER 2012

FEBRER

Dia 11.- Assemblea General Ordinria. Dia 19.- Acte d'Homenatge al Fossar de la Pedrera, als afusellats del Franquisme, conjuntament amb ICV i EUA. Dia 14.- Celebraci del 81 aniversari de la proclamaci de la 2a Repblica. Dinar de Germanor. Dia 08 Celebraci del 61 aniversari de la fi a Europa de la Segona Guerra Mundial que convoca el Parlament de Catalunya, al peu del Monument als voluntaris Catalans del Parc de la Ciutadella. Diada de Catalunya: Ofrena floral al Monument a Rafael Casanova. Acte a la Memria de Salvador Allende.

ABRIL

MAIG

SETEMBRE Dia 11

OCTUBRE

Dia 6, 7 i 8 Desplaament a Santa Cruz de Moya, Pozos de Caud i cementiri de Terol. Jornades de Memria. (???). Dia 14 Al Fossar de la Pedrera fent costat a l'Associaci Pro Immolats per la Llibertat a Catalunya. Dia 28 . Conjuntament amb la Regidoria d'Horta - Guinard al Tur de la Rovira, Acte d'Homenatge a les Brigades Internacionals. "Jour du Souvenir" amb el Consolat Francs. (???) Acomiadament de l'any 2012 amb el "pica-pica" de costum.

NOVEMBRE Dia 11 Dia 30

NOTA: Durant el curs de l'any es podran afegir actes dels quals informarem quan correspongui. Tamb les dates poden ser modificades per fer-les adient al conjunt de participants. La Junta Directiva

En aquest nmero 66 agram la collaboraci de: Enric Cama, J. Piquet, Lus Orri Riba, M. Perona, Eduard Amouroux, Eduardo Abreu Font, Antoni Ferret, Josep Llus Rueda, Llus Mart i Bielsa, Jan, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.

You might also like