Professional Documents
Culture Documents
DONATIU: 1
Editorial
ENCARA HI SOM A TEMPS
Les eleccions del passat 20 de novembre van donar uns resultats, pel que fa a l'essencial, d'acord amb el que estava previst, amb una majoria absoluta del PP i una ensorrada del PSOE, ms evident encara a Catalunya en perdre per primer cop la posici de fora ms votada a favor de CiU. Mai, per, com aquesta vegada, les expectatives entorn la decisi de la poblaci estaven aplanades per uns resultats coneguts amb antelaci i per la sensaci que, guanys qui guanys, les conseqncies serien les mateixes; els que entraven farien el mateix que els que sortien o segurament prendrien mesures ms greus contra les condicions de vida i treball. Mai unes eleccions no havien despertat tan poques expectatives d'alternativa, essent conscient la gent que les decisions que afecten la seva vida es prenen al marge de la representaci popular i depenen de petits grups poderosos que decideixen l'esdevenidor dels pobles en funci dels seus particulars interessos econmics, els famosos "mercats", amb la complicitat, aix s, d'uns no menys poderoses grups de comunicaci. Europa est enfonsada, des del com una taxa a les transaccions collapse de Lehman Brothers el financeres, una poltica fiscal 2008, en el pou d'una crisi ecoautnticament progressiva, nmica provocada per l'avidesa l'anullaci de les SICAV, el fi dels del mn financer i el descontrol "paradisos fiscals", la persecuci d'uns mercats especulatius. Una del frau a Hisenda, etc.; ans al crisi econmica que t en el tema contrari, se suprimeix l'impost de dels dficits estatals i el deute successions aprovat per l'anterior sobir un dels elements ms progovern i s'aboquen quantitats clamats. No es tracta d'analitzar increbles al sanejament de les aqu la crisi econmica, per s entitats financeres, mentre aquesvoldrem apuntar algunes qestes mantenen retribucions econtions que sn evidents i que promiques als seus executius ofensivoquen gran indignaci i alarma ves per als ciutadans. L'anunci entre la poblaci. Per una banda, per part del president Mas de la resposta dels economistes ultraliberals basada en grans reta(continuaci pg.3) llades de la despesa pblica (principal- Q Editorial: Encara hi som a temps...............pg. 1 i 3 ment social), en la Q Ens ha deixat Joan Garca Tristany liquidaci de drets Enric Cama.....................................................pg. 4 laborals, en afavo- Q Recordant la Trini rir els acomiadaJ. Piquet .........................................................pg. 5 ments, en la dismi- Q En la mort de Trinidad Gallego... nuci dels salaris, Lus Orri Riba .................................................pg. 6 en augments de Q La preservaci de la memria histrica preus bsics, etc. M. Perona....................................................pg. 6-7 noms fan que Q No oblidem ni oblidarem empobrir ms la Eduard Amouroux ...................................... pg. 7-8 poblaci dismi- Q Una pellcula per recordar nuint la seva capaEduardo Abreu Font.................................... pg. 8-9 citat de consum i Q Lerror popular augmentant ms la Antoni Ferret ................................................. pg. 9 crisi. Per altra, no Q Lectures i mirades s'aborden mesures J.L.Rueda ..................................................... pg. 10 que afectin els sec- Q Pgina guerrillera tors poderosos Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 econmicament, Q La Diada, 11 de setembre 2011 ...................pg. 12
OBITUARI
Lamentem la prdua dels nostres estimats companys lluitadors antifranquistes. Transmetem el nostre ms sentit condol a les seves famlies. GABRIEL ARROYO LLAMAS FRANCISCA FARRE GRAMUNT TRINIDAD GALLEGO PRIETO RAFAEL PARRA CHICA JOAN RAMONEDA VILARDADA JOAN GARCA TRISTANY JOSEP SALAT CALIX
Jordi Vallejo Quiles.....................25 David Castro Quiles....................25 Merc Bel......................................5 Manuel Barreda...........................20 Antnia Jover...............................20 Maria Salvo.................................50 Joan Sard...................................50 Los 4 Muleros............................100
TOTAL .........................................295
AVS
A TOTS ELS SOCIS I SCIES: El divendres 30 de desembre celebrarem, com ja s habitual, el comiat de lany 2011. Lacte tindr lloc a la seu de lAssociaci a les 12 h del migdia.
GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.
PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 66. Quart trimestre de 2011. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel/Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa: 2100/0429/64/0200175329
Us hi esperem!
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats. Amb la collaboraci de:
(continuaci editorial)
noves mesures econmiques que perjudicaran encara ms la poblaci, i les que sens dubte prendr el futur govern del PP, fan preveure que la situaci empitjorar de valent. La nostra Associaci s memria viva de la lluita antifranquista per la qual varen pagar un preu molt alt. Els anys de pres acumulats sn testimoni de grans compromisos personals per aconseguir acabar amb la dictadura i viure en democrcia. Per no noms lluitvem per aconseguir llibertats democrtiques: en els nostres objectius entrava tamb la consecuci d'una societat ms justa socialment, on els treballadors i treballadores aconseguissin unes condicions dignes de vida i treball, una societat basada en el progrs social en la qual els fills visquessin millor que els pares, i els pares visquessin una vellesa amb pensions dignes. Malauradament aquesta no s la societat que avui contemplem. I ens resistim a acceptar que aquest sigui el futur. En la tradicional tarja amb qu l'Associaci felicita el nou any, i en el qual sempre hi colloquem unes paraules, enguany hem decidit comunicar el missatge que encara hi som a temps... A temps de qu? A temps de no acceptar un gran retrocs en les condicions de vida i treball; a temps d'evitar que es liquidi l'Estat del Benestar, que era la base de la cohesi social europea; a temps de no acceptar un futur per als joves sense perspectiva, sense feina, sense pensions quan siguin vells, sense capacitat de realitzar-se com a persones...; a temps de no acceptar la privatitzaci, directa o indirecta, de la sanitat i l'ensenyament pblics que tants anys va costar aconseguir; a temps de no acceptar un gran retrocs en el sistema democrtic, com el fet que els famosos "mercats" i els seus representants substitueixin la representaci popular; a temps d'evitar la consolidaci d'una societat en la qual els valors determinants siguin els de l'espe-
culaci, els beneficis econmics a costa del patiment de la poblaci, i a temps d'evitar, tamb, que un grup de corporacions financeres, no productives, dominin la poltica i tinguin el poder d'enfonsar pasos; a temps de no acceptar, en fi, el que estan intentant imposar-nos. Cal denunciar la involuci histrica que tot plegat representa. Amb l'excusa de la crisi es volen anullar progressos socials realitzats amb molts esforos al llarg del segle XX. Es vol acabar amb els sindicats, amb la negociaci collectiva dels treballadors, amb les futures pensions dels joves, etc. Es vol, en definitiva, crear una
societat liberal a l'estil del segle XIX, on el paper de l'Estat quedi redut a una mnima expressi, tot estigui privatitzat i la pobresa sigui expressi de fracs personal, criminalitzant-la i deixant el seu tractament a la beneficncia. Encara som a temps d'evitar-ho. Per cal que la societat desvetlli la seva capacitat de resistncia, que faci costat als sindicats, que recolzi els sectors que reclamen una altra manera de lluitar contra la crisi, que moviments com el 15-M uneixin a la seva capacitat de mobilitzaci un grau ms adequat d'organitzaci i d'unitat amb d'altres sectors amb els quals comparteixen objectius. No podem resignar-nos a acceptar el mn que ens proposen. La nostra Associaci almenys no s'hi resigna i, en la mesura de les nostres forces, serem al costat de tots els que tampoc s'hi resignin. Encara hi som a temps.
democrcia ja consolidada va dedicar les seves energies a reivindicar el paper dels lluitadors antifranquistes, a defensar els seus drets morals i econmics i a difondre pertot arreu el que va ser el gran combat per la llibertat. Sempre el recordarem el 22 d'abril de 2002 al Gran Teatre del Liceu, recitant un dels seus poemes en el gran acte d'homenatge a les persones represaliades pel franquisme, que ell tant va contribuir a organitzar. Durant molts anys va treballar a l'Associaci i va formar part de les seves juntes directives des del 1995, i quan, a principis de l'any passat, vam celebrar l'aniversari de la nostra legalitzaci amb una exposici al Museu d'Histria de Catalunya titulada "Mes de 30 anys sense defallir...", la figura d'en Joan apareixia reflectint la seva intensa activitat entre nosaltres. Malauradament la malaltia que l'ha venut ja s'obria cam. Sempre el recordarem. Enric Cama
RECORDANT LA TRINI
Se'ns ha mort la Trini el 9 de novembre del 2011. Tenia 98 anys. Va ser presidenta de l'Associaci Les Dones del 36. Portava a la cara els plecs d'una llarga vida esforada i valenta. Als seus ulls centellejava la veritat de les seves conviccions. La rebellia posava fora a la seva veu. Cap poder no va doblegar el coratge i la generositat de la seva lluita per la llibertat, la justcia i la dignitat humana. Tr i n i d a d Gallego Prieto va nixer el 28 d'octubre del 1913, a Madrid, en una porteria del barri de Salamanca, que portava la seva via. La seva mare era cosidora i el seu pare, gurdia civil. No sabien que era anarquista. Va estar confinat i la Trini va crixer sense pare. Des de molt petita, fregava escales i va seguir treballant i estudiant per aconseguir els ttols d'infermera, practicant i llevadora. La influncia de la seva via va ser decisiva per a l'educaci de la Trini, molt conscienciada dels problemes de justcia social i de la classe treballadora. La Trini sempre ha recordat les paraules de la seva via: "Trabaja y estudia, porque te has de defender t sola". L'any 1934, sorgeix en ella l'inters per la poltica i el 1935 s'afilia al Partit Comunista. Amb diverses companyes va fundar el Comit de Enfermeras Laicas. El 18 de juliol de 1936 va ser destinada a l'Hospital Clnico de San Carlos i, fins al final de la guerra, va treballar en diferents hospitals ment i desterrada el 1951, va arribar a Barcelona sense salconduit i sense dret a treball oficial fins al 1969. La Trini no oblida ni perdonar mai el que li van fer a la seva via, que va complir els noranta anys a la pres, sense saber per qu. L'any 1997 la Trini va fundar, amb set companyes, l'Associaci Les Dones del 36, i durant deu anys, fins a la seva dissoluci, la Trini va ser la presidenta de l'entitat i va explicar la seva histria donant aproximadament unes 400 xerrades a estudiants d'instituts i facultats. Magnfica comunicadora, les seves paraules van impressionar-los per la dignitat i la fora increbles que desprenia. Trinidad Gallego, com a presidenta i en nom de totes, va recollir la Medalla d'Honor de Barcelona 2006, que l'Ajuntament de Barcelona va atorgar a l'Associaci Les Dones del 36. Estimada Trini: sempre tindrs un lloc en el cor de les teves companyes. En quedem molt poques, per mentre una de nosaltres visqui, el teu nom ser recordat amb afecte i admiraci. J. Piquet
del front de Madrid, com a infermera militar. El 13 d'abril del 1939 va ser denunciada i tancada a la pres de Ventas, de Madrid, amb la seva mare i la seva via, de vuitanta-set anys. Van ser jutjades i condemnades a trenta anys. Traslladades a la pres d'Amorebieta (Biscaia), van ser indultades el 1941. L'any segent la Trini va tornar a ser detinguda, fins al 1943. L'any 1947 la Trini va ser detinguda per tercera vegada pel fet de donar ajut a uns guerrillers. La van jutjar per donar "auxilio a bandoleros". En total, set anys que va passar per setze presons. Alliberada definitiva-
Marroc. - Khaled Abid, historiador de Tunsia. s el primer seminari fet a Catalunya i a Espanya, on s'ha posat en relleu la situaci actual en l'arc de l'oromediterrnia de les desaparicions forades, especialment, en les greus situacions que estan vivint, en la vulneraci dels drets humans, al Marroc,
Algria, Lbia, Egipte, Tunsia i Sria, dutes a terme pels seus estats o pels seus agents, tamb pels agents civils subordinats a estaments estatals o paraestatals d'aquests pasos, que estan vivint una etapa convulsiva que, finalment, els pot conduir cap a la instauraci de la democrcia. En el captol final de les conclusions, la principal actuaci duta a
terme s davant dels organismes internacionals a Ginebra, des del dia 7 fins al 10 de novembre, al Grup de Treball de Desaparicions Forades i Involuntries de Nacions Unides, on explicarem la situaci actual de Catalunya i Espanya. M. Perona
NO OBLIDEM NI OBLIDAREM
El passat 29 d'octubre, i organitzat per l'Associaci d'Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya (ADABIC) en collaboraci amb el districte d'HortaGuinard, una vegada ms vam retre homenatge a les Brigades Internacionals, els nostres herois del segle XX. A la rambla del Carmel, a la sortida del tnel de la Rovira, davant del magnfic monument que simbolitza la lluita de David i Goliat, ens vam aplegar com cada any uns centenars de persones per dipositar unes flors i aquest cop plantar una olivera, smbol de la pau. Enguany commemorvem el 75 aniversari de la seva arribada al nostre pas i el 73 aniversari del seu comiat. El 1936, milers de joves de tot el mn van venir a defensar la Repblica, en un exemple suprem de solidaritat internacioguessin decisivament a favor de Franco. No hem oblidat mai els brigadistes i cada any els recordem i els retem homenatge. Aquest cop ens acompanyaven molts dels participants en el Congrs Internacional de l'Antifeixisme Combatent, en el qual tamb es va commemorar la creaci de les Brigades i l'inici de la lluita dels espanyols exiliats contra el nazisme (1941). En els parlaments, el catedrtic de la URV Josep Snchez Cervell va donar la pinzellada histrica, i el recitat de poemes de grans autors, a crrec de membres de l'ADABIC, va posar la part sentimental. Fins i tot vam poder escoltar un parell de canons interpretades per un amic xil, una de les quals, per cert, feia referncia al Che Guevara. Tot plegat va permetre assolir un homenatge ple de dignitat. Aquest cop, en les intervencions
nal. Per ells no van venir noms a lluitar en una guerra civil, sin que entenien la seva lluita com un combat global contra el feixisme que amenaava el mn, com molt poc desprs es va poder comprovar. Molts van deixar la seva vida en la nostra terra creant un lligam histric que els anys no han pogut esborrar. L'octubre de 1938 s'acomiadaven desfilant per la Diagonal de Barcelona desprs que Gran Bretanya i Frana claudiquessin davant Hitler en el Pacte de Munic, certificant aix la traci que, des de l'acord de "No-intervenci", havia perms que Alemanya i Itlia intervin-
dels poltics no es van escoltar les paraules que Dolores Ibrruri (la Passionria) va pronunciar, fa 73 anys, en el discurs de comiat a Barcelona; i, per tant, crec convenient reproduir-les en aquesta crnica. "Madres! Mujeres! Cuando los aos pasen y las heridas de la guerra se vayan restaando; cuando el recuerdo de los das dolorosos y sangrientos se esfume en un presente de libertad, de paz y de bienestar; cuando los rencores se vayan atenuando y el orgullo de la patria libre sea igualmente sentido por todos los espaoles, hablad a vuestros hijos; habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales.
Contadles cmo, atravesando mares y montaas, salvando fronteras erizadas de bayonetas, vigiladas por perros rabiosos deseosos de clavar en ellos sus dientes, llegaron a nuestra patria como
cruzados de la libertad, a luchar y a morir por la libertad y la independencia de Espaa, amenazadas por el fascismo alemn e italiano. Lo abandonaron todo: cari-
os, patria, hogar, fortuna, madre, mujer, hermanos, hijos y vinieron a nosotros a decirnos: 'Aqu estamos!, vuestra causa, la causa de Espaa es nuestra misma causa, es la causa de toda la humanidad avanzada y progresiva'". Any darrere any hi tornarem, nosaltres o els nostres fills, perqu cal que aquests fets succets els anys 30 al nostre pas no s'oblidin mai. Aquest any l'olivera plantada esdev un smbol de lluita necessria per la pau i la justcia al mn, un smbol que no es pot oblidar; s un arbre d'arrels profundes i esperem que visqui per sempre. Eduard Amouroux
pellcula de Benito Zambrano, basada en la mateixa novella i amb el mateix nom, i amb molt bones actrius que es fonen amb els seus respectius personatges, ens llana sobre els nostres ulls doloroses imatges que no amaguen el gran sofriment patit. Per, alhora, ens mostra que tamb
ment de sentir l'ltim tir, des de totes les celles, comenaven a cantar La Internacional, amb el major volum possible, amb tota la rbia i amb totes les seves forces per seguir lluitant. La millor manera d'indicar al franquisme que no estaven derrotades. s una pellcula per recordar. Per recordar que la memria histrica democrtica d'Espanya necessita
imperiosament ser revisada de manera minuciosa i objectiva, perqu milers de persones afusellades, enterrades en fosses comunes siguin trobades i lliurades als seus familiars, perqu milers de persones perseguides pel franquisme tinguin la seva reparaci i en tots els casos la justcia posi les coses al seu lloc, anullant tots els dictats illegals
de la justcia franquista. Per tamb s una pellcula perqu aquesta memria no es perdi ni s'oblidi. Perqu la lluita de les dones republicanes sigui recordada pel que va ser: una heroica etapa antifranquista. El diumenge que la vam anar a veure plovia, i en sortir tamb em plovia per dins. Eduardo Abreu Font
L'ERROR POPULAR
Resultats molt dolents. Ms dolents que mai. Per tant, molt mala actuaci dels votants. Noms hi ha hagut un comportament relativament bo a Euskadi. Aix que es faci un judici crtic del comportament dels votants s un exercici democrtic que no es fa mai, i que caldria fer. Perqu els votants mereixen ser criticats tant com els poltics. Els votants, en general, no tenen gaire formaci poltica. s tpic que moltes persones comencin la conversa dient: "Jo de poltica no hi entenc. Per crec que..." Les causes sn dues: 1) Falta d'inters. 2) L'acci desinformadora de quasi tots els diariots. Llavors s molt difcil que l'encertin. Per aix els resultats sempre sn dolents. Per mai com ara. Si els ciutadans fossin correctament informats (i no tendenciosament o parcialment), i aix tingus una duraci d'un parell d'anys, per exemple, segur que els resultats electorals serien molt i molt diferents. Hi ha una cosa que cal dir ben clara, per. I s que NING s qui per dir qui o qu s'ha de votar. I NING s qui per dir qui o qu ha de votar en Tal o en Tal Altre. Per una cosa s que es pot dir i s'ha de dir. I s la segent: qui vota un partit dels que perjudiquen els drets dels treballadors i de la majoria de la poblaci, i sobretot de la gent pobra (perqu sn partits que ho fan sempre), fa mal. Causa un perjudici als altres conciutadans. Ocasiona un sofriment. Prevarica. I s'ha de sentir culpable. I els altres l'han de considerar culpable. En aquestes eleccions estatals s'ha de considerar un factor que a ben segur que ha tingut una importncia cabdal. s el fet que moltes persones han considerat que, en qesti d'economia, qui ms en sabria, i qui ms podria fer sortir el pas de la crisi, s la gent de dreta, per experincia i per "poder". Per s un error. Cap partit ni cap Govern no "pot" fer sortir cap pas de la crisi. Tot al mxim poden suavitzar-ne les conseqncies. Amb fortes inversions pbliques per crear llocs de treball, encara que siguin temporals. I amb una reducci de la jornada laboral. Per un partit de dretes, amb una poltica de dretes, no sols no en podr sortir, sin que l'aguditzar i l'empitjorar. Els cal un bon escarment. El necessiten. I, presumptament, el tindran. Desgraciadament, tal com estan les coses en l'ambient popular, sembla que "calia" un resultat com aquest. Calen 4 anys de govern de dretes, plens de contradiccions, per aconseguir tres coses: 1) Que l'esquerra tradicional es radicalitzi, d'una vegada, i torni a ser el que va ser histricament. 2) Que el Moviment del 15-M es polititzi. 3) Que la gent voti amb conscincia, i no a la babal. Antoni Ferret
10
Era el 5 de juny de 1988: havien passat 43 anys, 4 mesos i 11 dies d'aquells esdeveniments! L'acte es va desenvolupar sense incidents. Tota l'estona protegits per la Gurdia Civil (eren altres temps) fins que, en acabar l'pat
11
ACTES QUE CONSIDEREM S'HAURAN DE DUR A TERME DURANT L'EXERCICI DEL PROPER 2012
FEBRER
Dia 11.- Assemblea General Ordinria. Dia 19.- Acte d'Homenatge al Fossar de la Pedrera, als afusellats del Franquisme, conjuntament amb ICV i EUA. Dia 14.- Celebraci del 81 aniversari de la proclamaci de la 2a Repblica. Dinar de Germanor. Dia 08 Celebraci del 61 aniversari de la fi a Europa de la Segona Guerra Mundial que convoca el Parlament de Catalunya, al peu del Monument als voluntaris Catalans del Parc de la Ciutadella. Diada de Catalunya: Ofrena floral al Monument a Rafael Casanova. Acte a la Memria de Salvador Allende.
ABRIL
MAIG
SETEMBRE Dia 11
OCTUBRE
Dia 6, 7 i 8 Desplaament a Santa Cruz de Moya, Pozos de Caud i cementiri de Terol. Jornades de Memria. (???). Dia 14 Al Fossar de la Pedrera fent costat a l'Associaci Pro Immolats per la Llibertat a Catalunya. Dia 28 . Conjuntament amb la Regidoria d'Horta - Guinard al Tur de la Rovira, Acte d'Homenatge a les Brigades Internacionals. "Jour du Souvenir" amb el Consolat Francs. (???) Acomiadament de l'any 2012 amb el "pica-pica" de costum.
NOTA: Durant el curs de l'any es podran afegir actes dels quals informarem quan correspongui. Tamb les dates poden ser modificades per fer-les adient al conjunt de participants. La Junta Directiva
En aquest nmero 66 agram la collaboraci de: Enric Cama, J. Piquet, Lus Orri Riba, M. Perona, Eduard Amouroux, Eduardo Abreu Font, Antoni Ferret, Josep Llus Rueda, Llus Mart i Bielsa, Jan, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.