III CONGRS LEER.

ES: MOTIUS PER A LLEGIR

Resum elaborat per Miriam Civera (tradut per Toni de la Torre amb autoritzaci)

El document que es disposa a llegir s la transcripci de les notes i apunts que vaig prendre al III Congrs de LEER.ES. Per aix trobar que l'estil de redacci en algunes ocasions s molt sinttic. Espere haver reflectit amb ms fidelitat que subjectivitat all del que all es va parlar i se'ns va comunicar.

INAUGURACI (Miguel Soler)

L'alfabetitzaci s una eina de supervivncia. Les competncies bsiques no sn un afegit, han de ser el que articule l'ensenyament-aprenentatge. Necessitem una escola que proporcione motius per a llegir i escriure. En aquest congrs ens centrarem en la Competncia Lingstica, que implica totes les rees, no solament la matria de Llengua i Literatura. Algunes propostes: Que el centre tinga activitats en la biblioteca, i els alumnes puguen gestionar-les. Que hi haja activitats fora de l'aula. Que hi haja activitats intercentres. La memria econmica d'inversi en educaci reflecteix que s'ha invertit molt ms en programes de refor, la qual cosa ha revertit en un augment de l'xit escolar i, per tant, ha disminut l'aband en l'escolaritzaci.

CONFERNCIA. PISA I ELCOMPROMS AMB LA LECTURA. Jarkko Hautamki.

Cal ensenyar als nostres joves a llegir per a aprendre. El ponent posa l'accent en el context, en el paisatge de l'aprenentatge. Hautamki distingeix entre: Profetes de l'esperana. Profetes de la catstrofe. Profetes de la cincia i la pacincia: ell se situa a si mateix entre aquests. A aquest grup pertanyen aquells que pensen: Treballem amb coses simples i traguem-ne el mxim rendiment. A s un procs llarg. PISA permet comparar i identificar diferncies, i defineix un problema seris. Pot definir problemes nacionals? (http://www.slideshare.net/lippoas/jarkko-hautamki-pisa-finland )

Quines sn les llacunes del nostre sistema? Volem analitzar el procs d'ensenyament. A naix en el cap dels professors. Quan un alumne comena a entendre el que vol el professor, s quan comena a comprendre. (Els alumnes que miren o no al professor durant les classes.) Cal fixar-se en les mirades dels xiquets! A passa desapercebut per a molts professors, i no hauria de succeir. Qu podem extraure de PISA? Exemple d'un poema de Yeats, Irlanda. On est la realitat? En la flor o en el tronc? On est l'alumne? Qu podem fer per a millorar la competncia lectora dels xavals? Continuen acceptant els alumnes el paper d'estudiants, de rebre ensenyament? O ha canviat alguna cosa en el contracte? Alguna cosa, evidentment, ha canviat. Per a poder comparar, PISA s una eina de mesurament. Per mai abastar tota la veritat. Les informacions contingudes en PISA, ens donen una informaci fiable sobre si els nostres alumnes van a saber cuidar-nos en un futur? Com ms majors ens fem, ms valor donem als llibres. Fan falta nocions teriques que es troben en els llibres per a superar l'experincia quotidiana. A Finlndia existeixen els anomenats grups de benestar dels alumnes, que es reuneixen cada quinze dies aproximadament, i que estan formats pel director del collegi, per metges, professors, agents externs a l'escola Aquests grups serveixen per a coordinar informaci d'alumnes, pares, activitats L'OCDE, quin paper t? No est del tot clar. Ning es va imaginar com d'important esdevindria PISA. PISA ajuda al professor a reclassificar les seues prpies tasques, ja que hi ha nivells de tasques. ALS xiquets els resulta molt difcil posar per escrit arguments, no tant al parlar. Els costa escriure aquells arguments que deixen de costat l'emocionalitat, els gestos, la comunicaci no verbal Cal escoltar l'altre per a poder argumentar. El desafiament dels professors s: saber identificar, classificar respostes obertes amb correcci de nivell mitj. Els professors solem identificar perfectament l'exercici la resposta del qual s pitjor o millor, s a dir, sabem identificar els extrems, per i les respostes de nivell mitj? Cal tenir en compte l'emotivitat de l'alumne, com se sent davant una determinada resposta-aclariment del professor. PISA descriu competncies, actituds-creences, i cognicions. En les creences-actituds s on es troba la perspectiva de l'esperana. -A Finlndia no s perms criticar pblicament a un alumne. -No es pot permetre que es burlen d'ell, (ni ells -els alumnes- haurien de permetre-ho). Aprendre a aprendre = competncia i diligncia per a adaptar-se a noves tasques.

Davant una nova tasca, els alumnes haurien d'acceptar-la. Si l'alumne no accepta la nova tasca, el professor ha de cercar la metodologia per a motivar. A Finlndia no hi ha cap alumne que es negue a fer tasques, per tampoc cap que destaque sobre la resta. A Espanya s que es donen aquests extrems. Qu passa ac? Hi ha diferncies entre l'escola pblica i la privada. I entre les regions? Tamb. Aquesta s una dada que hem d'analitzar. Des de fora d'Espanya, aquest contrast s una mica que no s'entn. Concepte d'educabilitat. A Espanya ens hem de fixar ms en el nivell socioeducatiu de la famlia. A Espanya es confirma que, si s'ensenyen estratgies d'aprenentatge, millora la comprensi. Est disminuint el plaer per la lectura. A s un problema generalitzat. Com fer que els estudiants lligen per a divertir-se? PISA menyst el potencial d'un pas. Si als alumnes no els agraden els tems que han de contestar, i els deixen en blanc, els resultats no sn correctes, aix doncs, PISA enganya perqu no conta tota la veritat. Vosts coneixen la veritat, vosts han de fer alguna cosa referent a aix (Hautamki). s positiu que els pasos que es troben en l'espai mitj de la classificaci, tenen possibilitats de canviar; els que estan en els extrems, no. Per a Espanya, el futur, les opcions, estan obertes, i en sn moltes. Qu s el que esperem obtenir en un futur? Els canvis en educaci sn lents. Fins a la quarta generaci pot ser que no es vegen els resultats. El ponent acaba la seua conferncia amb una frase d'esperana: Tots les dades que tinc sobre Espanya em fan dir que podran aconseguir all que volen.

LES SITUACIONS DE LECTURA EN EL CONTEXT ESCOLAR: APRENDRE A LLEGIR, LLEGIR PER A APRENDRE. Anna Camps i Felipe Zayas.
Anna Camps comena la seua ponncia-conversa amb Felipe Zayas centrant-se en una anlisi de les activitats. A partir de la cita Llegir s abans de res participar en les activitats de comunicaci humana a travs del llenguatge escrit en una societat alfabetitzada desenvolupa la resta de la conferncia, indicant que se centrar en el concepte d'activitat. El marc teric en el qual es basa s el de la teoria de l'activitat. Ens posa dos exemples: A) Una mateixa tasca de classe pot ser entesa per dos grups d'alumnes de forma distinta. Un grup l'entn com una tasca de comunicaci real, i l'altre, com a tasca purament escolar. Aix, davant

la petici del docent que escriguen un determinat tipus de text a partir d'unes pautes de composici, el primer grup aconsegueix escriure all que se li demanava per sense utilitzar les pautes de la professora; i el segon tamb aconsegueix escriure el text per seguint amb detall les pautes de la professora. B) Dos lectors que lligen un mateix text, si tenen motius distints per a llegir, donaran sentits distints a la lectura. En les situacions de lectura i escriptura en l'escola conflueixen almenys dos sistemes d'activitat distints: a) Sistema d'activitats comunicativosocials: LLEGIR/ESCRIURE. b) Sistema d'activitat d'ensenyament-aprenentatge: APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE. En un sistema d'activitat participen aquests sis elements: instruments, subjecte(s), regles-normes, comunitat, objecte-objectiu-motiu, i divisi del treball. En esquema: SISTEMA D'ACTIVITAT COMUNICATIVOSOCIAL Subjectes Objecte Objectius Alumnes El text que es llig o s'escriu Convncer. Comprendre el text. Obtenir una informaci determinada. () Regles Comunitat Les prpies de la situaci comunicativa Les prpies del sistema escolar. que es concreta en el gnere discursiu. De lectors, escriptors que comparteixen La comunitat escolar textos. SISTEMA D'ACTIVITAT D'APRENENTATGE Alumnes El text que es llig o s'escriu Aprendre una mica sobre el gnere discursiu en qesti.

En una pauta de revisi d'un text: a) Es revisa si el text s'ajusta a la situaci. b) Es revisen les regles, normes de la seqncia d'ensenyament-aprenentatge. Els alumnes haurien de participar en activitats diverses de lectura i escriptura. Quins textos haurien de llegir en l'escola? -els propis d'entorns socials i culturals i els dels mbits cientfics i professionals. -Els escolars i acadmics, els discursos especfics (informes sobre els projectes, treballs) sn instruments per a aprendre. Una vegada acaba Anna Camps la seua exposici, Felipe Zayas l'enllaa amb un tipus de text especfic, el literari, i estableix una distinci entre situacions reals de lectura i lectura per a aprendre literatura, entre el foment de la lectura i l'educaci literria. Ambdues situacions podrien ser enteses com dos sistemes d'activitat distints, que no cal confondre, per que, al seu torn, no sn dicotomies, sin un continuum. Els professors hem de plantejar-nos quins ponts tendir entre una situaci i l'altra, sense confondre

ambdues, sense confondre foment de la lectura amb educaci literria. FOMENT DE LA LECTURA Per a qu llegir Promoure la lectura com acte personal Qu llegir Literatura infantil i juvenil Qui tria Lliure elecci, amb orientacions. Com llegir Lectura personal Amb quina ajuda Activitats per a iniciar la lectura On llegir Epicentre: Biblioteca Escolar. EDUCACI LITERRIA Formar lectors literaris. LIJ + obres clssiques. El professor d'acord a un pla. Lectura acompanyada pel professor. Activitats per a ajudar a comprendre. Epicentre: La classe de Literatura.

L'educaci literria no hauria de produir rebuig en els alumnes. Quins criteris didctics hem de seguir, per tant? -Hem d'intentar que els alumnes facen preguntes. -Procurem que els alumnes avancen en la complexitat interpretativa dels textos. Per a aix, haurem de centrar l'ensenyament de la literatura en l'experincia literria dels alumnes i seleccionar els continguts literaris imprescindibles per a la interpretaci. Decleg

1 . L'educaci literria i les activitats de foment de la lectura en els centres escolars tenen objectius, mitjans i estratgies diferents. 2 . Els plans de foment de la lectura persegueixen la creaci de situacions de lectura lliure, orienten la lliure elecci de les lectures. 3 . La lectura t una dimensi social que els plans de foment de la lectura han d'incorporar: les diferents formes d'accs al llibre, l'intercanvi de lectures i d'experincies, l'existncia d'espais (presencials i virtuals) on es parla de llibres 4 . La mediaci dels educadors en els plans de foment de la lectura en els centres ha d'estar basada en el coneixement dels lectors i en l'existncia de criteris de selecci de les lectures ms idnies. 5 . Un pla de foment de lectura adequat no garanteix l'educaci literria, cosa que requereix aprenentatges planificats, i s responsabilitat del professorat de Literatura. 6 . L'objectiu de l'ensenyament de la Literatura no s el plaer de la lectura, ni el seu foment, ni el desenvolupament de l'hbit lector s proporcionar els mitjans (els aprenentatges) perqu a ocrrega. (Colomer-Camps) 7 . L'especfic de l'educaci literria s la formaci de lectors capaos d'accedir als textos del cnon literari. 8 . Formen part del cnon literari escolar aquelles obres de LIJ que puguen facilitar les activitats encaminades a propiciar l'experincia literria i a progressar en el domini de les convencions.

9 . La interacci amb els textos literaris l'estima de la literatura- s possible amb una lectura acompanyada: per a propiciar la resposta del lector, per a aplanar dificultats (de llengua, de context cultural, de convencions),
per a ajudar a percebre i a donar sentit als procediments literaris, per a ajudar a posar en relaci la temtica i la forma dels textos amb altres textos

(intertextualitat).

10 . Llegir per a aprendre a llegir literatura pot arribar a ser un motiu per a llegir atractiu, sempre que els mitjans emprats siguen els adequats.
Si el professor no ensenya com ha de llegir textos literaris, l'alumne no aprendr literatura. Si el professor no ensenya com ha de llegir un text de cincies, l'alumne no aprendr cincies.

LLEGIR.S I LA FORMACI DEL PROFESSORAT. PRESENTACI DE LA WEBCAST. Pilar Prez.

Comprendre, utilitzar situacions de lectura diversa que cal dur al marc escolar. Varietat de textos escrits. Lector. Interacci entre lector situacions de lectura lector. La vida de l'escola ha d'estar plena de situacions reals significatives per als alumnes. Hi ha diversitat de situacions de lectura, diversitat de textos i diversitat d'interessos personals. Llegir s una activitat complexa L'actitud del professor ha de ser: altes expectatives i esperana en els alumnes. Els docents som la clau de l'educaci de qualitat. Se subratlla la importncia de la formaci per als docents. Quins parmetres definirien el perfil de bon professor? Sabem que s veritat que el nostre paper s clau. La webcast de Llegir.s (http://leer.es) s'ha inspirat en la Webcasts for educators (Canad) dirigida per Jim Cummins: http://curriculum.org/content/webcasts s molt important aprendre a proporcionar les ajudes necessries perqu els alumnes avancen de manera que cada vegada siguen ms autnoms. Quines activitats sn les que canvien l'escola?

1. Les esteses en el temps. 2. Les que impulsen l'aprenentatge actiu i collaboratiu. 3. Les que impliquen un equip de professors. 4. Les relacionades amb la reflexi de la prctica docent. 5. Les que parteixen de les nostres necessitats.

ESPAI CONVERSES. LLEGIR AMB ART. PROGRAMES PEDAGGICS I PROJECTES INTEGRATS.

Les imatges, motius per a llegir. Montse Sampietro. Fundaci La Caixa. L'objecte artstic s un objecte kaleidosc pic, pot ser el catalitzador de totes les disciplines. L'art s un motiu per a llegir i per a veure per s'hi dedica poc temps en l'educaci . 1.-La imatge s un text, un compendi d'elements per desxifrar. En el procs d'interpretaci de l'art modern hi ha molts elements en joc per a treballar a classe. 2.-El text s una imatge. L'art conceptual dels anys 70 ho va posar en voga: va destacar la grafia com element artstic. 3.-La imatge sorgeix del text. Un exemple n's l'actual exposici de Delacroix. Aquest autor basa el motiu dels seus quadres en la reproducci de mites El pblic hauria de preguntar-se: Qu est passant ac? Per aix, el museu ha seleccionat alguns quadres perqu el p blic, a partir d'una imatge, penge en un taul er la seua prpia interpretaci. Aix se sumen diferents veus: la del comissari de l'exposici i la de l'espectador. 4.-La imatge s una pregunta i el text s una de les respostes. L'aprenentatge s una conversa. No es tracta de crear artistes sin bons crtics espectadors.

ESPAI CONVERSES. COM POT AJUDAR UNA EINA D'AUTOAVALUACI A MILLORAR PRCTIQUES LECTORES EN UN CENTRE? Elena Martn i Immaculada Vellosillo.
Biblioteques escolars, entre interrogants? Eina d'autoavaluaci . Elena Martn: Els processos d'avaluaci es continuen veient com amenaadors perqu es prenen com rendici de comptes (que cal donar-les, per fins a un lmit).

L'avaluaci s'ha de fer per a aconseguir millores, tanmateix a no est succeint. La unitat de qualitat i avaluaci s el centre escolar, no s l'aula ni el sistema educatiu. El centre escolar no s noms la suma de professors. La unitat de qualitat s que hi haja un equip docent consolidat capa de portar a terme projectes de centre. Ha de ser el centre, internament, el que siga capa d'avaluar les seues actuacions i proposar canvis. Ha de dotar-se de recursos interns que revise el seu propi procs d'avaluaci . El procs d'autoavaluaci s previ a l'elaboraci d'un pla de millora. En l'autoavaluaci han d'estar implicades totes les persones que participen en el procs: professors, i s'ha de fer sota tres angles de visi: mirada interna, mirada collectiva i mirada recursiva. Les preguntes que s'han de fer: Quines sn les prioritats? Amb quins recursos comptem? Els centres haurien de poder demanar a les administracions els recursos necessaris adequats al pla de millora. El pla de millora diu quines necessitats, i en funci d'aquestes, caldria sollicitar els recursos. Per tant, no tots els centres haurien de demanar els mateixos recursos. Seria interessant que s'establiren xarxes d'instituts que utilitzen la mateixa eina. Processos d'avaluaci en xarxa, de xarxa de millora. Comparar resultats. El document es pot trobar complet en Pdf en aquesta adrea web:

http://www.lecturalab.org/uploads/website/docs/2684-2Bibliotecas_escolares_entre_interrogantes.pdf

ELS PROJECTES DE CENTRE PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA. Fernando Trujillo.
La histria d'un dia qualsevol: Aprendre s una conjugaci del verb comunicar. Les nostres experincies comunicatives representen la base i els lmits. El Marc Com de Referncia per a les llenges (2001) ha tardat molt a arribar a les escoles: Les Competncies Bsiques. El Projecte Lingstic de Centre (PLC) es pot entendre des de la perspectiva de l'administraci i des de la perspectiva de l'escola. Des de la perspectiva de l'administraci s un mapa que indica a on anar, on arribar. Des de la perspectiva de l'escola, s una eina. Propostes: 1. Millora de la competncia comunicativa: conscincia metodol gica, el mapa de gneres, la

biblioteca escolar com a punt de trobada i motor de desenvolupament. Epicentre com. 2. Inclusi. Diversitat de capacitats, diversitat lingstica. Educaci intercultural i plurilingisme. 3. CIL: Coordinem la nostra manera d'ensenyar llengua? Imbricaci i gradaci en el currculum de llenges. 4. AICLE: Contribuci de les diferents rees a la competncia comunicativa- Gneres discursius i lxic propi de l'rea; per tamb, en qu contribueixen les rees lingstiques a la resta de matries. Estratgies comunicatives i estratgies per a aprendre a aprendre. 5. TIC: i si serviren les noves tecnologies realment per a comunicar-nos i comunicar? 6. L'entorn: -Famlies: informar, formar, participar, cooperar. (Jornades de portes obertes) -Projecte Educatiu de Ciutat o Pla Educatiu d'Entorn. -Biblioteca Municipal i les seues activitats. -Aprenentatge-servei. -Metalingisme en l'entorn. 7. Projectes Educatius Europeus: -PEL: autoavaluaci, reflexi, CIL i AICLE. -Participar en projectes Educatius Europeus. Hi ha experincies i referents. L'Administraci coneix el mapa. I els centres? Han d'escollir eines, no serveixen les receptes. EL PLC s una anlisi de necessitats, un document consensuat i un estil de treball. Quins sn els agents implicats? L'equip directiu, el consell escolar, les famlies, la inspecci Com dissenyar el PLC? Es dissenya amb voluntat de millora, grans expectatives, treball en equip, autoconfiana collectiva: som competents!

LLEGIR PER A APRENDRE EN L'ERA DIGITAL: TALLER DE JOVES INVESTIGADORS. Carlos Wert i Felipe Zayas.
A manera d'entrevista, Felipe Zayas , Carlos Wert i Fernando Trujillo ens conten en qu va consistir l'experincia dels campaments d'estiu a Sanlcar de Barrameda. Es pot llegir i veure l'experincia en diferents vdeos que s'allotgen en la web: http://campo.fundacionginer.org/index.html

Algunes de les preguntes que es plantejaven als estudiants que van participar en el taller van ser: Tot el que tu saps sobre aqueix tema s veritat? Tot el que tu saps s tot el que es pot saber sobre aix? Els estudiants van llegir materials antics (32 revistes literries i culturals digitalitzades en http://revistas.edaddeplata.org dels anys 1917 a 1939) i desprs han produt projectes creatius i d'investigaci. Aix el coneixement va ser (re)creat i viscut enfront del memoritzat i normalment desestructurat. s millor donar-los fonts amb dades sense digerir, primries, crues, que fer-los usar fonts que proporcionen resultats immediats, com la wikipedia. Els joves ja dominen la l gica interna de les eines: vdeos, presentacions, wikis, etc. A ms, s un terreny familiar perqu coneixen la meta d'un projecte. El projecte es troba molt ben relatat en http://campo.fundacionginer.org/index.html

MOTIUS PER A LLEGIR EN L'AULA: QU NECESSITEN ELS ALUMNES, QU PODEN FER ELS PROFESSORS. Emilio Snchez Miguel.
El conferenciant va intentar respondre aquestes tres preguntes: 1) Qu fan els investigadors? 2) Qu fan els professors? 3) Com es canvien les prctiques? 1. Del que necessiten els alumnes o com donar vida als textos que ens permeten aprendre. Qu cal aconseguir? Avanar-se al que esperen de la lectura marcant objectius, perspectives, preguntes. Per qu s necessari comprometre's amb la lectura? S'ha de prendre conscincia de les llacunes i els errors. Qu justifica que un es comprometa amb la lectura? Valorar la tasca donant orientacions i metes. En resum, ajudar a entendre la tasca t conseqncies motivacionals: cal oferir un QU, un PER QU i un PER A QU llegir. En la consigna, qualsevol tipus de valoraci sobre el text fa que la motivaci cap a la tasca augmente o disminusca. s necessari donar metes a la tasca. Si la tasca s complexa, donar la meta no s suficient, es necessita actualitzaci. Si s'aclareix qu cal fer, qu s'ha d'aprendre, en quin s'ha de fixar un, el comportament cognitiu s major, millora el rendiment, l'inters. 2. Del que fan els professors. La lectura guiada pel professor (guia d'interpretaci) ha d'orientar, supervisar i mantenir l'atenci de la

prpia lectura tot el temps. Un mtode: lectures conjuntes. Episodis sobre la lectura en classe (PLIEC): P (Planificacions), L (Lectures), I (Interpretacions), E (Avaluacions), C (Tancaments). (Sigla de les inicials en castell). Es poden fer lectures simples seguint una seqncia d'activitats d'aquest tipus: PLE, LEC, PLIC. O classes ms complexes. L'activitat de coneixements previs facilita, afavoreix que apareguen posteriorment reforos clids. Els alumnes contestaran amb major xit. Solament pregunte all planificat? Hi ha interconnexi entre P L I C? Qu s el que connectem amb les preguntes? Si hi ha una actualitzaci expressa del pla, no es perd la lectura. Actualitzar el pla traat inicialment ajuda que haja interconnexi. No s suficient amb una meta, sin que s necessari actualitzar els plans. 3. Del que necessiten els professors. (El canvi) 1 2 . Cicles d'anlisi, planificaci i execuci. Analitzar qu fem, quin patr hem portat a terme. Planificar el canvi i executar-lo. . Cada cicle comporta un canvi respecte del comportament anterior, per cada professor pot triar qu canviar. Reflexions finals 1 2 . Descriure i prescriure. El discurs educatiu s molt prescriptiu. Sn necessries les dues coses: qu fa la gent i qu podria o hauria de fer. . Els perills d'un discurs que plantege una prescripci ineludible (Solament si Cal L'nica manera de Aqueix tipus de discurs solament pot donar satisfacci a solament una part de professors. Cal tenir en compte a tots. Cal elaborar un discurs per a tots. Un discurs prescriptiu s contraproduent per als professors. Som utpics: volem que tota la poblaci tinga educaci, aconseguisca bon domini en competncia cultural. . Cal calibrar el cost del canvi (en recursos, en temps) abans de plantejar-nos un desenvolupament professional generalitzat. Tal vegada fra millor plantejar-se: Qu far dem millor que avui? . Els que ajuden a ajudar: perills per a una professi en potncia. Cal distingir coneixements de creences. Els assessors han de tenir formaci. En aquest mn hi ha massa creences. El que fan els professors s'allunya molt del model. s necessari fer una descripci del que fan els professors.

3 4

DISCURS DE CLAUSURA DEL MINISTRE D'EDUCACI.

Val la pena escoltar-lo: sn 21 minuts. http://www.educacion.gob.es/horizontales/prensa/actualidad/2011/11/clausura-leer.html ,

http://www.ivoox.com/discurs-cloenda-del-ministre-angel-gabilondo-al-audiosmp3_rf_920433_1.html
Algunes frases del ministre: La lectura s l'escriptura en l'nima. (Plat: Fedro) Guarde en el meu cor a qui em va ensenyar a llegir per no s qui em va ensenyar a aprendre a llegir. S'aprn a llegir llegint per a parlar no s'aprn parlant (Cicer) Aprn a parlar i a llegir b llegint, a vincular llengua i cor. Llegir ens ensenya a comprendre. La lectura s una enorme escola afectiva: em sent vinculat, per exemple, als que han llegit un llibre. La lectura tamb ens ensenya a voler-nos molt sense agradar-nos massa. Qui llig corre el perill d'esdevenir un altre. Llegir s un acte perills de transformaci, d'atreviment.