Humanistes Associaci Humanista de Comunicaci (AHC)

- Presentaci - Fitxa dinscripci - Reuni Constituent - Carta de la Terra - Declaraci Universal dels Drets Humans - Carta de principis del FSM

http://www.balearweb.net/archumanista/ http://archumanista.blogspot.com http://issuu.com/archumanista http://es.groups.yahoo.com/group/archumanista archumanista(@)gmail.com Palma de Mallorca. Novembre de 2004

Associaci Humanista de Comunicaci

Associaci Humanista de Comunicaci (AHC). NRAIB: 5200 NIF: G57306995. CEPA Son Canals. C./ Son Canals, 10. 07008. Palma de Mallorca. Illes Balears. Espanya. Associaci Humanista de comunicaci (AHC). Junta Constituent : President Secretari, Vocal de Cultura i Vicepresident Tresorer, Vocal d'Infografia i So i Vicesecretari Director de l'Escola de l'AHC i Vocal d'Educaci Vocal de Psicologia Aplicada Vocal de Temes Socials Vocal d'Actualitat i Debats Antoni Ramis Manel Domenech Jos M Galvs Pere J. Carri Vicen Rullan Paz Barcel Francesca Dol

Contingut: 1 2 3 4 5 6 Presentaci Fitxa dinscripci Reuni Constituent Carta de la Terra Declaraci Universal dels Drets Humans Carta de principis del FSM

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 2

Presentaci Associaci "Arc Humanista de Comunicaci" (A.H.C.) NRAIB 5200. Adrea: CEPA. Son Canals. C/ Son Canals, n 10. 07008 Palma. Illes Balears. Lassociaci Humanista de Comunicaci neix com resposta a una necessitat de comunicaci transversal dinformacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen, o no, a partits poltics, sindicats i grups diferents; per que els uneix la necessitat de lexperimentaci, sensaci i comunicaci transversal humanistes. No pensam que la persona sigui, social i solidriament, bona en i per si mateixa; tenim molts dexemples que ens indiquen el contrari; per si pensam que la persona s capa de ser-ho i, conseqentment, tamb de ser responsable solidria del creixement individual i social, des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, aix com a les nostres i altres idees, llenges, cultures, terres, natura i medi-ambient. Front les imposicions dogmtiques, autoritries o violentes reivindicam la comunicaci lliure i responsable. Pensam que sols mitjanant la paraula i el consens es poden resoldre les diferncies i avanar civilitzadament i solidria. Subscrivim la Carta de la Terra, la Declaraci Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del FSM; el comproms del respecte i defensa per les persones, individual i socialment, aix com el respecte i defensa del seu patrimoni natural, ambiental i cultural. Condemnam i rebutjam totes les agressions i violncies i actituds d'incidncia social derivades d'autoritarisme o dogmatisme. La majoria dels membres de la nostra associaci ho som tamb daltres i el ser-ho de lAHC transversal ens permet posar en comunicaci les organitzacions de fins distints per coincidents en el principi humanista: ecolgic i social. Si tu vius des duna perspectiva semblant (el capital est al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns i no a la inversa) pots ser membre de la nostra associaci, emplenant la fitxa adjunta i enviant-la a la seu o, directament, mitjanant el formulari. Per poder ser soci s'han de tenir els 18 anys complits.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 3

Associaci Humanista de Comunicaci (AHC)

http://www.mallorcaweb.net/arc46/ahc
Associaci Humanista de Comunicaci
NRAIB 5200. Adrea: CEPA. Son Canals. C/ Son Canals, n 10. 07008 Palma. Illes Balears. Mbils: 660 101 187 (A. Ramis), 616 113 943 (J.M. Galvis), 647 348 355 (P. Carri)

Lassociaci Humanista de Comunicaci neix com resposta a una necessitat de comunicaci transversal dinformacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen a partits poltics i grups diferents; per que els uneix la necessitat de comunicaci transversal i lexperimentaci i sensaci humanista. No pensam que la persona sigui, social i solidriament, bona en si mateixa; tenim molts dexemples que ens indiquen el contrari; per si pensam que la persona s capa de ser-ho i, conseqentment, responsable solidari del creixement individual i social des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, aix com a les nostres i altres idees, llenges, cultures, terres, natura i medi-ambient. Front les imposicions dogmtiques, autoritries o violentes reivindicam la comunicaci lliure i responsable. Pensam que sols mitjanant la paraula i el consens es poden resoldre les diferncies i avanar civilitzadament i solidria. La majoria dels pocs membres de la nostra associaci ho som tamb daltres i el ser-ho de lAHC transversal ens permet posar en comunicaci les organitzacions de fins distints per coincidents en el principi humanista: ecolgic i social. Si tu vius des duna perspectiva semblant (el capital est al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns) pots ser membre, emplenant la fitxa adjunta, de la nostra Associaci Humanista de Comunicaci (AHC) i enviant-la a la seu o, adjunta, per correu electrnic a ladrea electrnica indicada.

Associaci Humanista de Comunicaci (AHC). Model 2004-2012

WEB: http://www.balearweb.net/archumanista/
* Si pots, adjunta una fotografia de carnet

Adrea electrnica: archumanista(@)gmail.com (larroba sense el parentesi) Adrea postal: Associaci Humanista de Comunicaci (AHC). CEPA Son Canals.
C/ Son Canals n 10. 07008 Palma. Illes Balears. Mbils: 660 101 187 (A. Ramis); 616 113 943 (J.M. Galvis); 647 348 355 (P. Carri)

* Foto carnet

Parlant la gent sentn *DNI:

N AHC: *Llinatges:

*Data davui:

*Nom:

(Obligatori sols pels socis). Adrea postal particular: *Localitat i provncia on vius habitualment: *Adrea electrnica particular: Professi / Lloc de feina: *Telfon particular: * 1 Soci/a AHC / 2 Sols subscriptor/a dArc46 e-mail alternatiu feina: rees dinters i observacions que vulguis fer:
*: camps obligatoris

Telfon feina: Vull ser membre dEscolaWeb10? Si / No

Vull ser professor/a de lAHC? Si / No . Si s: Titulaci:

Reuni constituent real de lAssociaci Humanista de comunicaci Flassaders, 13 de novembre de 2004 Ordre del dia: 1 2 3 4 5 Explicaci del qu i per qu de lAssociaci Presentaci dels assistents (socis o no). Proposta de Junta provisional Noves associacions. Converses. Propostes dactivitats. Tapeo. Quota degustaci (simultani). Suggerncies, queixes i propostes

1 Explicaci del qu i per qu de lAssociaci AHC: s una associaci de persones per a comunicar-nos (de forma transversal horitzontal), directament i mitjanant les eines de la xarxa dInternet (WEB, Hadah, Diaris, Frums i llista de distribuci) valors i accions humanistes que ens facilitin un millor estar personal i dels nostres entorns, front al malestar que ens suposen les actituds inhumanes dels comportaments oficials de la globalitzaci capitalista (destrucci, amb morts i ferits innocents, dIraq, Palestina,... i destrucci ecolgica de les Illes). Assumim la Declaraci Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del Frum Social Mundial. Eixos de comunicaci (no s cert que el poder autorealitzador sigui el no compartir): 1 Comunicaci interpersonal (AHC) 2 Comunicaci per coordinaci entre Organitzacions (FEH). Finalitat: La millora del benestar social de tots i cada un, procurant la reducci de fets i comportaments del mn destructor i ampliaci dels fets i situacions del mn ecolgic (que inclou lhumanista). Vull estar b i s que sols puc estar b si tu i el nostre entorn tamb estau b. Procediment: U.S.A.: Utopia S.A. (societat annima o societat per accions, humanistes, de comunicaci). Cada un/a aportar les comunicacions i participar a les accions que pugui i vulgui. Pretenent la utopia dun mn i una vida feli podrem arribar a un mn i a una vida millors. Escola Oberta Popular Social a Distncia (Esperit Pare Ventura) Accions presencials previstes: Grup de tertlia Caf Gijn. Coorina: Francesca Dol Excursi a Petra en tren. Sessi de dibuix i fotografia a la Real. Posi un Linux al seu ordinador. Visita guiada (Manel Domenench) al museu de Mallorca. Visita guiada a Palma antiga (Manel Domenech) ... Totes les altres que vagin sorgint i que aneu proposant

Eines de comunicaci: WEB: http://www.mallorcaweb.net/arc46 (Hadah, formularis per a subscripci, associaci i coordinaci dorganitzacions, Diaris i Frums). Subscripci a la llista de distribuci: archumanista-subscribe(@)yahoogroups.com Enviar missatges a la llista: archumanista(@)yahoogroups.com

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 5

Carta de la Terra http://www.fundacioperlapau.org/

La Carta de la Terra s una declaraci de principis tics fonamentals i principis prctics dimportncia duradora, mpliament compartits per tots els pobles de la Terra. La Carta de la Terra est impulsada per la xarxa mundial Dia de la Terra, i est pensada com una declaraci de principis tics fonamentals i principis prctics dimportncia duradora, mpliament compartits per tots els pobles de la Terra. Funcionar com un codi universal de conducta per guiar les persones i les nacions cap a un desenvolupament sostenible. s una crida a lacci que afegeix noves dimensions significatives a tot el que ja sha expressat en acords anteriors i declaracions sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. A continuaci, trobareu el text ntegre: Carta de la Terra La comunitat terrestre es troba en un moment decisiu. La biosfera est governada per lleis que ignorem i la nostra ignorncia no ens guareix dels seus efectes. Els ssers humans han adquirit lhabilitat dalterar radicalment el medi ambient i els processos evolutius. La mancana de visi i prudncia en les nostres accions i la incorrecta utilitzaci del coneixement i del poder amenacen el teixit de la vida i els fonaments de la seguretat local i global. La Terra s la nostre llar i la llar de tots els ssers vius. La Terra mateixa s viva. Tots formem part dun univers en evoluci. Som membres duna comunitat de vida interdependent amb una enorme diversitat de formes de vida i cultures. Ens sentim humils davant la bellesa de la Terra i compartim una reverncia per la vida i les fonts del nostre sser. Agram per lherncia que hem rebut de les generacions passades i assumim les nostres responsabilitats cap a les generacions presents i futures. La comunitat terrestre es troba en un moment decisiu. La biosfera est governada per lleis que ignorem i la nostra ignorncia no ens guareix dels seus efectes. Els ssers humans han adquirit lhabilitat dalterar radicalment el medi ambient i els processos evolutius. La mancana de visi i prudncia en les nostres accions i la incorrecta utilitzaci del coneixement i del poder amenacen el teixit de la vida i els fonaments de la seguretat local i global. En el nostre mn trobem grans quantitats de violncia, pobresa i patiment. Un canvi profund s absolutament necessari. Lalternativa la tenim al davant nostre: tenir cura de la Terra, o b, participar de la destrucci de la diversitat de vida i de la nostra prpia. Hem de reinventar una civilitzaci industrial i tecnolgica tot trobant nous camins per equilibrar lindividu i la comunitat, al tenir i a l"sser , a la diversitat i a la unitat, al curt i al llarg termini, a ls i a la cura. Immersos en la nostra gran pluralitat, som una humanitat i una famlia terrenal amb un dest compartit.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 6

Els desafiaments que tenim al davant requereixen una visi tica global. Shan de crear noves associacions i sha de promoure la cooperaci a nivell local, biorregional, nacional i internacional. Units en solidaritat els uns amb els altres i respecte a la globalitat de la vida, nosaltres, els pobles del mn, ens comprometem per a lacci guiats pels segents principis relacionats entre si: 1. Respectar la Terra i la Vida. La Terra, cada forma de vida i els ssers humans sn possedors de valor intrnsec i gaudeixen de respecte, independentment del valor utilitari que puguin tenir per a la humanitat. 2. Tenir cura de la Terra, tot protegint i restaurant la diversitat, integritat i bellesa dels ecosistemes del planeta. All on existeixi el risc dimportants o irreversibles danys al medi ambient, shan de prendre mesures preventives per tal devitar-ho. 3. Viure sosteniblement, tot promovent i adoptant formes de consum, producci i reproducci que respectin i guareixin els drets humans i les capacitats regeneratives de la Terra. 4. Establir la justcia i defesar sense discriminaci el dret de totes les persones a la vida, la llibertat i la seguretat en un ambient adient per a la salut humana i el benestar espiritual. Els ssers humans tenen dret a gaudir daigua potable, daire pur, de sl no contaminant i de seguretat alimentria. 5. Compartir equitativament els beneficis de la utilitzaci dels recursos naturals i la protecci ambiental entre les nacions, entre rics i pobres, homes i dones, i generacions presents i futures i internacionalitzar totes les despeses ambientals, socials i econmiques. 6. Promoure el desenvolupament social i els sistemes financers aptes per a crear i mantenir mitjans sostenibles de subsistncia, erradicar la pobresa i enfortir les comunitats locals. 7. Practicar la no violncia, tot reconeixent que la pau s la integritat creada per relacions harmonioses i equilibrades amb un mateix, amb els dems, amb altres formes de vida i amb la Terra. 8. Enfortir els processos que atorguen poder a les persones per a que participin efectivament en la presa de decisions i assegurin la transparncia i actitud responsable en el govern i administraci de tots els sectors de la societat. 9. Reafirmar que els pobles indgenes i tribals tenen un paper vital en la cura i protecci de la Mare Terra. Ells gaudeixen del dret de fer sa i estalvi la seva espiritualitat, coneixements, terres, territoris i recursos. 10. Afirmar que la igualtat entre els gneres s un requisit previ pel desenvolupament sostenible. 11. Assegurar el dret a la salut sexual i de reproducci, en especial respecte a les dones i a les nenes.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 7

12. Promoure la participaci de la joventut com agent responsable del canvi cap a la sostenibilitat local, biorregional i global. 13. Realitzar avanos i posar a la prctica el coneixement tant cientfic com procedent daltres fonts, i les tecnologies que promouen lexistncia sostenible i protegeixen el medi ambient. 14. Assegurar a totes les persones el dret de tenir loportunitat durant tota la seva existncia dadquirir els coneixements, valors i habilitats prctiques necessries per edificar comunitats sostenibles. 15. Atorgar a totes les criatures un tractament compassiu i protegir-les de la crueltat i de laniquilament arbitrari. 16. No infligir al medi ambient daltres all que no volem veure infligit en el nostre. 17. Protegir i restaurar llocs de destacada significaci ecolgica, cultural, esttica, espiritual, cientfica. 18. Comportar-se amb responsabilitat compartida respecte al benestar de la Comunitat de la Terra. Tota persona, instituci i govern s responsable de la concreci dels objectius de justcia indivisible per a tots, la sostenibilitat, la pau mundial i el respecte i cura per la total globalitat de la vida. Tot adoptant els valors daquesta Carta, podem crixer en una famlia de cultures que permeti desenvolupar totes les potencialitats de lsser hum en harmonia amb la Comunitat de la Terra. Hem de preservar una fe impenetrable en les possibilitats de lsser hum i un profund sentit de pertinena a lunivers. Les nostres millors accions incorporaran la integraci del saber amb la compassi. Per tal de desenvolupar i complimentar els esmentats principis, les nacions del mn hauran de convocar com a primer pas una convenci internacional que presenti un marc legal integrat per a les legislacions i poltica actuals i futures en matria de medi ambient i progrs sostenible.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 8

Declaraci Universal dels Drets Humans http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm Prembul - Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la famlia humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justcia i de la pau del mn; - Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbrie que revolten la conscincia de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un mn on les persones alliberades del terror i de la misria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la ms alta aspiraci humana; - Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un rgim de dret a fi que l'sser hum no es vegi obligat al capdavall a rebellar-se contra la tirania i l'opressi; - Considerant que s tamb essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions; - Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'sser hum, en la dignitat i en la vlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrs social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una ms gran llibertat; - Considerant que els estats membres s'han comproms a assegurar, en cooperaci amb l'Organitzaci de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; - Considerant que una concepci comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats s de la ms gran importncia amb vista al ple acompliment d'aquest comproms, L'Assemblea General Proclama aquesta Declaraci Universal dels Drets Humans com l'ideal com que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i rgans de la societat, tenint aquesta Declaraci sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjanant l'ensenyament i l'educaci, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicaci universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurdicament en depenen. Article 1 Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. Article 2

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 9

Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaraci proclama, sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de llengua, de religi, d'opini pblica o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no far tampoc cap distinci fonamentada en l'estatus poltic, administratiu i internacional del pas o territori del qual depengui jurdicament la persona, tant si es tracta d'un pas o territori independent, com si est sota la tutela, encara que no sigui autnom o que estigui sotms a qualsevol limitaci de sobirania. Article 3 Tot individu t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona. Article 4 Cap persona no est sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el trfic d'esclaus sn prohibits en totes llurs formes. Article 5 Cap persona no ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Article 6 Tothom i en tot lloc t dret al reconeixement de la prpia personalitat jurdica. Article 7 Tothom s igual davant la llei i t dret d'obtenir-ne la mateixa protecci contra qualsevol discriminaci que violi la present declaraci contra tota provocaci a una tal discriminaci. Article 8 Tota persona t dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constituci o la llei. Article 9 Ning no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitrriament. Article 10 Tota persona t dret, en rgim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidir tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusaci adreada contra ella en matria penal. Article 11 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procs pblic, en el qual totes les garanties necessries per a la defensa hagin estat assegurades.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 10

2. Ning no ser condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposar cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou coms. Article 12 Ning no ser objecte d'intromissions arbitrries en la seva vida privada ni en la de la seva famlia, en el seu domicili ni en la seva correspondncia, ni d'atemptats contra la seva fama o reputaci. Tota persona t dret a la protecci de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats. Article 13 1. Tota persona t dret a circular i a escollir el seu lloc de residncia a l'interior d'un estat. 2. Tota persona t dret a abandonar qualsevol pas, dhuc el propi, i a retornar-hi. Article 14 1. En cas de persecuci, tota persona t dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres pasos. 2. Aquest dret no podr sser invocat en cas de persecuci basada realment en un crim de dret com, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides. Article 15 1. Tot individu t dret a una nacionalitat. 2. Ning no pot sser privat arbitrriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat. Article 16 1. A partir de l'edat nbil, l'home i la dona, sense cap restricci per ra de raa, nacionalitat o religi, tenen dret a casar-se i a fundar una famlia. Ambds tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissoluci. 2. El matrimoni noms pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3.La famlia s l'element natural i fonamental de la societat, i t dret a la protecci de la societat i de l'estat. Article 17 1. Tota persona, individualment i collectiva, t dret a la propietat. 2. Ning no pot sser privat arbitrriament de la seva propietat. Article 18

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 11

Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religi o de convicci i la de manifestar-les individualment o en com, en pblic i en privat, mitjanant l'ensenyament, la predicaci, el culte i l'acompliment de ritus. Article 19 Tot individu t dret a la llibertat d'opini i d'expressi; aix comporta el dret a no sser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj d'expressi i sense consideraci de fronteres. Article 20 1. Tota persona t dret a la llibertat de reuni i d'associaci pacfiques. 2. Ning no pot sser obligat a pertnyer a una determinada associaci. Article 21 1. Tothom t dret a prendre part en la direcci dels afers pblics del seu pas, sigui directament, sigui per mitj de representants elegits lliurement. 2.Tota persona t dret a accedir a les funcions pbliques del pas en condicions d'igualtat. 3. La voluntat del poble s el fonament de l'autoritat dels poders pblics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjanant eleccions sinceres que cal celebrar peridicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot. Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social; t la facultat d'obtenir la satisfacci dels drets econmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esfor nacional i la cooperaci internacional, segons l'organitzaci i els recursos de cada pas. Article 23 1. Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci del seu treball i a la protecci contra la desocupaci. 2.Tothom t dret, sense cap discriminaci, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri per a ell i per a la seva famlia una existncia conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecci social. 4.Tota persona t dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos. Article 24 Tota persona t dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitaci raonable de la jornada de treball i a vacances peridiques pagades. Article 25

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 12

1. Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva famlia, especialment quant a alimentaci, a vestit, a habitatge, a atenci mdica i als necessaris serveis socials; tota persona t dret a la seguretat en cas de desocupaci, malaltia, invalidesa, vidutat, vellesa o en d'altres casos de prdua dels mitjans de subsistncia a causa de circumstncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistncia especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecci social. Article 26 1. Tota persona t dret a l'educaci. L'educaci ser gratuta, si ms no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental s obligatori. Cal que l'ensenyament tcnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accs als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenci al mrit de cadasc. 2. L'educaci ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensi, la tolerncia i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusi de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educaci de llurs fills. Article 27 1. Tota persona t dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrs cientfic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona t dret a la protecci dels interessos morals i materials derivats de les produccions cientfiques, literries i artstiques de qu sigui autor. Article 28 Tota persona t dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaraci. Article 29 1. Tota persona t dret a uns deures envers la comunitat en la qual, noms, li s possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ning no est sotms sin a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigncies de la moral, de l'ordre pblic i del benestar general en una societat democrtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran sser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 13

Article 30 Cap disposici d'aquesta declaraci no pot sser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucci dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 14

Frum Social de Mallorca 03 un altre mn s possible, un altra Mallorca tamb [DOC: FSMa - CAT 2 Carta de Principis FSM pag 1 forumsocialdemallorca.org suportsocial@terra.es tel (34) 971 227 668 fax (34) 971 227 667 Carta de Principis del Frum Social Mundial
http://www.mallorcaweb.net/arc46/societat/forumsocial/FSMa-CAT2CartadePrincipisFSM.pdf

El comit d'entitats brasileres, que va organitzar el primer Frum Social Mundial, realitzat a Porto Alegre (Brasil), del 25 al 30 de gener de 2001, considera necessari i legtim, desprs d'avaluar els resultats de lesmentat Frum i les expectatives per ell creades, destablir una Carta de Principis que orienti la continutat d'aquesta iniciativa. Els principis que fan part daquesta carta, que ha de ser respectada per tothom que vulgui participar del procs i organitzaci de noves edicions del Frum Social Mundial, consoliden les decisions que van presidir el primer frum de Porto Alegre, asseguraren el seu xit i ampliaren el seu abast, definint aix les orientacions que surten de la lgica d'aquestes decisions. 1. El Frum Social Mundial s un espai obert de trobada per aprofundir la reflexi, el debat democrtic d'idees, lelaboraci de propostes, el lliure intercanvi d'experincies i larticulaci d'accions eficaces per part d'entitats i moviments de la societat civil que s'oposen al neo-liberalisme i al domini del mn pel capital o per qualsevol forma d'imperialisme i que s'obstinen en la construcci d'una societat planetria, orientada a una relaci fecunda entre els ssers humans i entre aquests i la Terra. 2. El Frum Social Mundial de Porto Alegre va ser una realitzaci collocada dins el seu temps i espai. A partir d'ara, amb la seguretat amb que es va proclamar a Porto Alegre que "un altre mn s possible", el Frum es converteix en un procs permanent de recerca i de construcci d'alternatives que no es limita als esdeveniments als quals es vol donar suport. 3. El Frum Social Mundial s un procs de carcter mundial. Tots els esdeveniments que es realitzin com a part d'aquest procs tendran dimensi internacional. 4. Les alternatives proposades pel Frum Social Mundial es contraposen al procs de globalitzaci dirigit per grans corporacions multinacionals i per governs i institucions que serveixen els seus interessos, amb la complicitat de governs nacionals. Aquestes alternatives volen fer prevaler, com una nova etapa en la histria del mn, una globalitzaci solidria que respecti els drets humans universals, els ciutadans i les ciutadanes de totes les nacions i el medi ambient, recolzant-se en sistemes i institucions internacionals democrtics que estiguin al servei de la justcia social, de la igualtat i de la sobirania dels pobles.
Associaci Humanista de Comunicaci. Referents. Pgina: 15

5. El Frum Social Mundial reuneix i articula nicament entitats i moviments de la societat civil en tots els pasos del mn. Aix i tot, no pretn ser una instncia de representaci de la societat civil mundial. 6. Les reunions del Frum Social Mundial no tenen carcter deliberatiu. Per tant, ning estar autoritzat a expressar, a qualsevol de les seves trobades, posicions que pretenguin ser representatives de tots els seus participants. Els participants no han de ser cridats a prendre decisions per vot o aclamaci, referint-se al conjunt del Frum, sobre declaracions o propostes d'acci, que incloguin tothom o una majoria, i que es proposin com a decisions formals del mateix Frum. Aquest, per tant, no es constitueix en una instncia de poder, per ser disputat pels participants en les seves reunions, ni pretn erigir-se en nica alternativa d'articulaci i dacci de les entitats i moviments que en ell participen. 7. Ha dassegurar-se a les entitats o conjunts d'entitats que participen de les reunions del Frum la llibertat de deliberar durant el mateix Frum sobre declaracions o accions que decideixin desenvolupar de forma allada o en conjunt amb altres ooo O ooo

Associaci Humanista de Comunicaci. Referents.

Pgina: 16