Antonio Tllez Sol

El MIL i Puig Antich

cc c r ea ti ve co mmo ns
LICENCIA CREATIVE COMMONS autora - no derivados - no comerc a 1 0 il . - Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixin les segents condicions: BY Autora-atribuci: shaur de respectar l autoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a. A No comerca: no es pot fer servir aquest treball amb finalitats comercials. il = No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. - Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevol s o distribuci del text. - Aquestes condicions es podran alterar amb el perms explcit de lautor/a. A u s l i re t u a l i c a C q e t l b n l c n i reative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommerc a . P r a c n u t r l s c nil e osla e o d c o s d a u s a l i c a e p t v s t r h t : / reative commons.org l c n e / y n - c 1 0 o e v a u a c rt a iin qet lcni s o iia tp/c /iessb-dn/./ nir n a a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Wa St n o y, a f rd, California 94305, EUA. 2006 Virus editorial/Lallevir S.L.

Antonio Tllez Sol El MIL i Puig Antich Maquetaci: Virus editorial Coberta: Xavi Sells Primera edici en castell: mar de 1994 Primera edici en catal: octubre de 2006 Lallevir S.L. VIRUS editorial C/Aurora, 23 baixos 08001 Barcelona T./fax: 934413814 C/e: virus@pangea.org http://www.viruseditorial.net Imprs a: Imprenta LUNA Muelle de la Merced, 3, 2. izq. 48003 Bilbao T.: 944167518 Fax: 944153298 ISBN-10: 84-96044-77-7 ISBN-13: 978-84-96044-77-7 Depsito Legal: Salvador Puig Antich

ndex

Nota editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Salvador Puig Antich, in memoriam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Digressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I. Abans del MIL (1968-1971) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. El Moviment Ibric dAlliberament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Radicalitzaci de la lluita de classes . . . . . . . . . . . . . . . . . Sobre lagitaci armada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Guerra de classes 1937 Guerra de classes 1973 . . . . . . . Complicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El principi del final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III. Congrs de 1973 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Autodissoluci de lorganitzaci politicomilitar anomenada MIL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV. Un atracament de ms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les detencions de Santi Soler Amig, Xavier Garriga i Salvador Puig Antich . . . . . . . . . . . . . . . . . ...1000... o 10000... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Document del GAC-set.-73 al Moviment Comunista . . . . . Document del GAC-set.-73 als Grups Autnoms . . . . . . . .

V. Es consuma el crim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manifestacions i comits de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Circular pblica de solidaritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La guerra continua... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La repressi contra anarquistes i grups autnoms . . . . . . . Vint-i-dos anarquistes detinguts a Barcelona . . . . . . . . . . LOrganitzaci de Lluita Armada (OLLA) . . . . . . . . . . . . . . Nota de la Prefectura Superior de Policia . . . . . . . . . . . . . Lassassinat dOriol Sol Sugranyes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusi inacabada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia cronolgica del preMIL i del MIL . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia general sobre el MIL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A solas con el revlver . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex onomstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nota editorial

Recordant Antonio Tllez Sol

La HISTRIA lescriuran dem especialistes que van estar molt lluny dels fets i dels homes, que donaran interpretacions i formularan judicis esclafadors. Nosaltres parlem aqu dels protagonistes que estaran absents en totes les histries encara per escriure. Antonio Tllez, Faceras. Guerrilla urbana (1939-1957)

El dia 26 de mar de 2005 va morir a Perpiny lhistoriador i militant llibertari Antonio Tllez Sol, nascut a Tarragona el 18 de gener de 1921. Membre de la FIJL des de 1936, combatr a lexrcit republic fins al febrer de 1939. Amb 18 anys va haver dexiliar-se a Frana, on va conixer els camps de treball i on va lluitar amb el maquis, participant a lalliberament de Rodez, i des d'on va participar a la invasi de la Vall dAran l'octubre de 1944. Collabora des de 1944 amb la premsa anarquista, principalment amb les revistes Ruta i Solidaritat Obrera, i en els ltims anys amb Polmica. Desprs de lassassinat del seu amic Jos Llus Faceras, el 30 dagost de 1957 a Barcelona, funda amb altres companys la revista Atalaya (desembre de 1957 a juliol de 1958). Comena a treballar com a periodista per lagncia France Press. El 1961, poc desprs de la mort dun altre guerriller llibertari i amic, en Quico Sabat, el mar de 1960, abandona tota militncia

EL MIL I PUIG ANTICH organitzativa i es dedica de ple a escriure la histria dels militants dels grups dacci i a collaborar amb la premsa llibertria. Fruit de la seva tasca com a historiador sn els llibres publicats a Virus editorial: Sabat: Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960) (primera edici a Belibaste, Pars, 1972); Faceras: Guerrilla urbana (1939-1957): La lucha antifranquista del Movimiento Libertario en Espaa y en el exilio (primera edici a Ruedo Ibrico, Pars, 1974); La Red de Evasin del Grupo Ponzn: Anarquistas en la guerra secreta contra el franquismo y el nazismo (1936-1944); El MIL y Puig Antich, editat primer en castell el mar de 1974; i els fullets La lucha del Movimiento Libertario contra el franquismo i Historia de un atentado areo contra el general Franco. A Nosa Terra va publicar en gallec A guerrilla antifranquista de Mario Langullo: O Pinche; i la Diputaci Provincial de Saragossa ha publicat recentment Agustn Remiro: De la guerrilla confederal a los servicios secretos britnicos. La traducci de les seves obres a nombrosos idiomes va donar a conixer per primer cop la lluita dels combatents llibertaris a lestranger. Antonio Tllez va ser una persona molt compromesa amb lobjectiu de recordar els lluitadors llibertaris, vctimes del pacte doblit de la Transici i no reivindicats com es mereixen per les organitzacions del Moviment Llibertari. En aquest sentit va haver de nedar sempre a contracorrent i superar la majoria de vegades en solitari els obstacles que es trobava a lhora de fer una investigaci seriosa (sobretot, dificultat d'accs a arxius oficials, per tamb a arxius de les organitzacions llibertries i personals), finanant de la seva butxaca les despeses de viatges, de cpies de fotos i de documents, i de correus. En aquest sentit Antonio Tllez ha estat, sens dubte, un dels ms importants historiadors del moviment llibertari de la postguerra a Catalunya i a lEstat espanyol. Sempre preocupat pel detall i per les dades contrastades, disposat al treball en com, a compartir la informaci i a rectificar els errors en qu pogus incrrer als seus llibres, Antonio Tllez pensava que la histria la fan totes les persones que hi participen activament i no noms els grans noms, i per aix en els seus llibres trobem sempre llistats llargussims de noms i de notes, en un intent impossible de no deixar ning a fora, de retre homenatge fins a ll-

NOTA

EDITORIAL

tima persona involucrada en la lluita contra la dictadura i per les idees anarquistes. Fins al final va continuar la seva tasca de formigueta ordenant els arxius i la documentaci de les Joventuts Llibertries a lexili i participant en lelaboraci dun extens registre de guerrillers antifranquistes de tot lEstat, tasac que realitzava amb Daniel Dupay i a la que ara participa la companya de lAntonio, Armona Prez. Tamb havia estat reunint documentaci per a un llibre sobre la histria d'Acci Directe (AD) de Frana. LAntonio Tllez ha estat una persona molt important en la histria de leditorial Virus. De fet el nostre programa editorial va comenar amb el fullet La lucha del Movimiento Libertario contra el franquismo, editat l'octubre de 1991, al qual seguiria el mar de 1992 el llibre Sabat: Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960). LAntonio va recolzar amb entusiasme el nostre projecte editorial, aportant desinteressadament les seves obres i els seus consells. Des daquestes pgines, el nostre sincer i profund agrament a la seva tasca i a la seva persona. Amb ledici dEl MIL i Puig Antich en catal volem complir una antiga promesa que tenem pendent amb lAntonio, aix com fer arribar al pblic catalanoparlant un llibre esquemtic, per prou clarificador, de la histria i de lideari del MIL, una histria curta, per molt intensa i original, i que per desgrcia va costar la vida a Salvador Puig Antich i a Oriol Sol Sugranyes. El llibre vol ser a ms una resposta a tots aquells que intenten recuperar la histria del MIL i dels seus protagonistes per convertir-los en mrtirs de la causa antifranquista o de la causa nacionalista. En aquesta edici hem tret lantic prleg a crrec de Mateo Segu, que havia quedat molt desfasat, i tamb un petit apartat dedicat a la mort de Heinz Chez, el qual hem substitut per una nota a peu de pgina, perqu quan es va fer la primera edici en castell, lany 1994, no s'havia donat a conixer encara lautntica identitat daquest exiliat alemany, executat el mateix 2 de mar de 1974 que Salvador Puig Antich. el collectiu vric

Salvador Puig Antich, in memoriam

s projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra ra dsser Salvador Puig Antich (La Model, desembre de 1973, fragment duna carta per a sa germana)

Lespessa boira ha anat cobrint en el pas del temps, les darreres clarianes de lhoritz proper, esdevenint els nostres passos, perduts en les penombres de la terra, reflexos vivents dombres combatives, immerses en la grisor punyent. Caminem enmig dels espais nebulosos, per entre el fum i les cendres, ben arran, xarrupant daquesta terra humida, humiliada i ennegrida. Han passat els anys, i els records aflueixen encara amb fora, vida i rbia a la memria. Han passat els anys, i lal de laire matiner refora ta presncia en ma memria. Resten vius, em parlen, saboquen, sescampen els records entranyables, els teus gestos, el teu parlar, el teu somriure, el teu rostre viu, alegre,

11

EL MIL I PUIG ANTICH reflex dillusions i desperances plenes, Salvador, company perdut per sempre. Han passat els anys i encara romans viu i altiu, en les conscincies i accions dels nombrosos homes i dones lliures, menat per laire pur i pels vents nets de vida i llibertat. Han passat els anys i thas fet gran, has crescut en la nit perdurable, vius en els estels lluminosos en el sol que escalfa, en la natura tota adormida. Reneixes en cada crit de revolta arreu, on la dignitat dels homes sala contra la misria imposada, quotidiana. La teva perseverant presncia es manifesta victoriosa, en lespera de larribada de lalba, i semmiralla en mil indrets, en laigua menuda de la pluja, en lesguard ser de la natura, en els camins encetats dia a dia. En lespessor de la boira apareixes ara; com ocell que escampa el vol endinsant-se en la immensitat de lunivers, penetrant pertot el crit de lesperana arribant la teva veu als presoners que avancem tot sacsejant les noves gbies de tcnica acurada, i obrint, amb lesfor, noves bretxes daire no contaminat, nous espais guanyats de llibertat. I esgarrapem, exacerbats i amb rbia les teranyines metlliques, que ens estrenyen amb fora tot barrant-nos el pas a la plenitud de vida,

SALVADOR PUIG ANTICH, IN MEMORIAM tot ofegant-nos el cant dins la foscria. S, Salvador, la rbia i la impotncia encara perviuen, senlairen i creixen, Salvador, memria immortal del temps que ens acompanya, fortalesa lliure, inexpugnable, flama incandescent, vent que no cessa, llampec esclatant; rfegues de llum, en les nits de tempesta. Ricard de Vargas-Golarons

12

13

Digressi

El Moviment Ibric dAlliberament (MIL) fa la seva aparici el 1972 i s durant el mes de setembre daquest any que executa la seva primera acci armada amb un cert ress: latracament a la sucursal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis de Bellver de Cerdanya. La seva acci ve a sumar-se a un recruament del terrorisme antifranquista, que no t res a veure amb lacci genunament revolucionria del MIL, moviment ntimament vinculat a la lluita de la classe obrera, doncs la seva agitaci armada no practica latemptat personal ni el sabotatge, no t res de terrorista.1 Vegem, doncs, la gnesi del terrorisme antifranquista a lpoca en qu tamb sorigina la creaci del MIL, per amb conceptes totalment oposats. El primer element de descomposici comunista-estalinista es produeix el 1952, quan al XIX Congrs del PC sovitic (el darrer en qu particip Stalin), Nikita Jrushov va condemnar a la tribuna a la camarilla de mercenaris que shavia introdut al poder, a Belgrad, a travs de lengany i la violncia. Tots aquells que a Occident es rebellaven contra aquestes acusacions, per considerar-les sense fonament, es convertien automticament en cmplices dels feixistes. Desprs de la mort dStalin, Moscou va iniciar un procs de normalitzaci amb Belgrad que es va concretar el 26 de maig de 1955 amb larribada duna delegaci sovitica a la capital iugoslava, formada pels tres principals dirigents del moment: Jrushov, Bulganin i

1. Utilitzem el terme terrorista amb lestricte significat dacci armada que persegueix un efecte psicolgic, ms gran que el dany material que ocasiona.

15

EL MIL I PUIG ANTICH Mikoyan, que van reconixer a lestimat camarada Tito i a Iugoslvia el dret inalienable a desenvolupar el seu propi socialisme. Per, en linterval entre la ruptura i la reconciliaci, shavia originat una interminable crisi als partits comunistes de tot el mn arran de linforme secret que Nikita Jrushov successor dStalin en el crrec de Primer Secretari del Comit Central del PC de la Uni Sovitica, el setembre de 1953 va presentar en finalitzar el XX Congrs del PCUS, inaugurat a Moscou el 14 de febrer de 1956, en el qual es denunciava Stalin pels seus crims i pel mite de successor de Lenin i de cap de guerra i vencedor de 1945, de cap respectable del Partit, i es condemnava el culte a la personalitat. La crisi es va transform en un veritable cisma en fer-se oficial i pblica la ruptura entre Moscou i Pequn el 1963. El tpic de referncia ideolgica dels grups dissidents va passar a ser, en oposici al revisionisme de la Uni Sovitica, el marxismeleninisme, amanit amb les ms diverses salses, i la solidaritat amb el pensament del timoner Mao Zedong. No disposem despai, i tampoc s el tema, per a seguir pas a pas la desintegraci estalinista; noms remarcarem algunes etapes en lunivers espanyol, cada una de les quals va tenir un gran nombre de metamorfosis. Durant el mar de 1964 es constitu una organitzaci comunista marginal que durant un temps es va denominar Partit Comunista Espanyol i, poc desprs, Moviment Obrer Revolucionari (MOR). A loctubre de 1964 va sorgir a Brusselles el Partit Comunista dEspanya marxista-leninista (PCE-ml), pro xins, amb la participaci del MOR i altres militants del PCE que havien abandonat Santiago Carrillo Solares per trador i revisionista. El PCE-ml va caure en desgrcia el 1974. El desembre del mateix any, els militants del MOR van trencar amb el PCE-ml i van constituir un nou grup maoista, el PCE-ML, que noms diferia de lanterior en ls de les majscules en la definici marxista-leninista, grup que es va extingir a mitjans de 1968. El novembre de 1968, grups marginals del PCE de lexili (Frana, Blgica) i un sector del MOR van crear a Brusselles lOrganitzaci de Marxistes Leninistes dEspanya (OMLE), primera etapa per a la

DIGRESSI constituci dun partit antisovitic i pro xins; el 1969, lOMLE sestableix a Madrid amb un grup arribat de lexili. Daltra banda, lorganitzaci nacionalista basca Euskadi ta Askatasuna (ETA) shavia creat el 1959, per fins el 2 dagost de 1968 no va cometre el primer atemptat personal, que fou lajusticiament a Irun de linspector de policia Melitn Manzanas, cap de la Brigada Social de Guipscoa, com a represlia per lassassinat de Francisco Saberio Etxebarrieta Ortiz (Txabi), membre dETA mort per la Gurdia Civil el 7 de juny del mateix any. Aquesta execuci va conduir, el desembre de 1970, al clebre Procs de Burgos que tant va donar a parlar a tot el mn. En el marc ms concret de Catalunya, s el 1970 que es constitueix el Front dAlliberament de Catalunya (FAC), amb joves procedents de les Joventuts Obreres dEstat Catal (JOEC), amb una orientaci poltica independentista i socialista. La seva primera actuaci pblica va ser lefectuada el 15 doctubre de 1970 contra les oficines de Radio Nacional de Espanya (RNE) al passeig de Grcia. Durant dos anys, el FAC va realitzar uns vuitanta atemptats, generalment amb explosius, contra casernes de la Gurdia Civil, monuments franquistes, edificis pblics, al diari La Vanguardia, al Palau de Justcia, etc. El 1972 van ser detinguts alguns dels seus dirigents ms destacats (Carles Garca Sol, Ramon Llorca Lpez) i la major part dels seus militants van fugir a lestranger. Lestiu de 1973 es va incorporar al FAC un grup dEsquerra Revolucionria (IR) i tamb militants procedents de grups trotskistes. A partir de llavors, el FAC es va definir polticament com a marxista-leninista. s en aquesta nova etapa que es van produir contactes espordics entre el FAC i el MIL, contactes que van permetre una breu collaboraci en qestions concretes. Entre 1974 i 1975, el FAC va patir els embats de la repressi, fou desmantellat i va desaparixer.2 Detallar aqu les divergncies ideolgiques que separaven els mltiples grupuscles desgranats del PCE, per denominats igualment marxistes-leninistes, seria el conte de mai acabar i tan dificul-

2. Veure Terra Lliure (1979-1985) de Jaume Fernndez Calvet, El Llamp, Barcelona, 1986.

16

17

EL MIL I PUIG ANTICH ts que ni tan sols els mateixos interessats van ser capaos de ferho. Farem una ullada rpida. El 1970 va aparixer lOrganitzaci Revolucionria de Treballadors (ORT), amb la participaci dalguns elements del Front Obrer de Catalunya (FOC), que tamb van evolucionar cap al marxismeleninisme a partir de 1974. A finals de 1970, el PCE-ml, en una reuni celebrada a Ginebra amb participaci de membres de diversos grups comunistes extremistes, va prendre la decisi de constituir una organitzaci armada denominada Front Revolucionari Antifeixista Patritic (FRAP), al si de la qual van cohabitar, en un primer temps, militants del PCE-ml i alguns de lOMLE. El 1971 va nixer la Lliga Comunista Revolucionria (LCR), amb alguns militants del Front dAlliberament Popular (FLP) i altres del FOC que havien evolucionat cap al trotskisme. La LCR, per la seva banda, es va dividir el 1973 i un dels seus grups va passar a denominar-se Lliga Comunista, sense ms. Cap a febrer de 1971, es van incorporar a lOMLE3 alguns militants del Partit Comunista dEspanya internacional (PCE-i), que shavien escindit. El PCE-i shavia constitut a Catalunya en una conferncia celebrada el 1967, seguida duna Reuni (denominada nacional) el juny de 1968, i es fu oficial en una Reuni que es va celebrar a Lieja (Blgica) els dies 22 i 23 de febrer de 1969, arrossegant amb ell una part de lefectiu dels comunistes catalans, tant intellectuals i estudiants com obrers. El PCE-i va canviar el seu nom pel de Partit del Treball dEspanya (PTE) a partir de febrer de 1975. La primera acci armada del FRAP4 fou lexecuci del subinspector del Cos General de la Policia Juan Antonio Fernndez Gutirrez, durant una manifestaci el Primer de Maig de 1973.

DIGRESSI Per finalitzar aquest pllid i incomplet calidoscopi de grups i grupuscles esquerrans, al qual el MIL critic constantment i que havia estat un dels motius que va donar lloc al seu naixement, recordarem que lexecuci de Salvador Puig Antich, el 2 de mar de 1974, fou la darrera que es fu durant el franquisme amb garrot; per el 27 de setembre de 1975, quan Francisco Franco agonitzava, encara van ser afusellats tres membres del FRAP: Jos Luis Snchez Bravo Sollas, Ramn Garca Sanz i Jos Humberto Baena, i dos militants dETA: Jos Manuel Paredes Manot (Txiki) i ngel Otaegui Echevarria.

3. El juny de 1975, lOMLE es va transformar en el Partit Comunista dEspanya reconstitut (PCE-r), que es proclamava hereu directe del PCE anterior a la Guerra Civil i que adoptava lacci armada com a complement de la ideolgica. Per no ens referirem a ella perqu lacci terrorista del PCE(r)-GRAPO s posterior al perode aqu examinat. 4. El 1972, la policia havia desarticulat a Madrid una organitzaci marxista revolucionria, sorgida duna escissi del FRAP, anomenada Acci Revolucionria Unida (ARU).

18

19

I ABANS DEL MIL (1968-1971)

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

La sedici estudiantil del Maig francs de 19681 que va esclatar i que es va propagar com un reguer de plvora desvinculada de qualsevol directriu poltica i que va contagiar la classe obrera en un espontani i aclaparador moviment vagustic, locupaci de llocs de treball i la consegent paralitzaci total del pas (set milions de vaguistes), que va provocar una crisi que va arribar a desestabilitzar el rgim, va tenir mplia repercussi als pasos dEuropa i del mn. Al Maig francs, els dirigents poltics i sindicals, ms especialment del PCF, van despertar astorats del seu profund ensopiment davant dun moviment de masses que ni tan sols podien haver imaginat. Per suposat, en un primer moment, van atacar amb aferrissament, amb la seva verbositat estereotipada,2 tant als estudiants com als obrers que es llanaven a una aventura revolucionria amb un olmpic menyspreu cap als seus dirigents.

1. Com cada treball t els seus lmits, ens referim aqu a la influncia del Maig Francs perqu, donada la seva proximitat geogrfica, va permetre no noms un examen ms directe, sin incls la seva vivncia per a molts espanyols, tant exiliats com arribats de la pennsula. Lany 1968 no va quedar circumscrit al Maig francs; fou un any dagitaci mundial, des dels Estats Units fins a Turquia. A Itlia, per exemple, on els signes precursors duna tempesta ja sadvertien com a molts pasos des de 1966, va tenir ms amplitud que a Frana, doncs la revolta no va quedar tan focalitzada a la capital, sin que va abastar tota la pennsula amb la mateixa intensitat: Roma, Pdua, Mil, Pisa, Tor...; i, quan el seu centre de gravetat es va desplaar de les aules cap a les fbriques, els conflictes obrers es van multiplicar i perllongar. Quan a Frana tot shavia normalitzat, Itlia va viure, el 1969, la denominada tardor calenta. Recordarem, tamb, la manifestaci del 2 doctubre de 1968 a la plaa de les Tres Cultures de la ciutat de Mxic, on la repressi sagnant de les forces pbliques va causar la mort de 300 persones (segons xifres oficials). 2. Georges Marchais, secretari general del Partit Comunista Francs (PCF), va publicar el 3 de maig de 1968, a LHumanit, un violent i vergonys editorial contra els estudiants esquerranosos: Aquests falsos revolucionaris deia han de ser enrgicament desemmascarats, doncs objectivament serveixen als interessos del poder gaullista i dels grans monopolis capitalistes. Georges Seguy, el gran guru de la Confderation General du Travail (CGT), sindicat dobedincia comunista, declarava el 7 de maig: No sentim la ms mnima complaena pels elements trbols i provocadors que denigren la classe obrera, que lacusen destar aburgesada i que tenen la desmesurada pretensi de voler inculcar-li la teoria revolucionria i dirigir el seu combat [...] El moviment obrer francs no necessita per res un enquadrament petitburgs. Troba en la classe obrera els seus dirigents experimentats i responsables.

23

EL MIL I PUIG ANTICH Desbordat el PC per tot arreu, la seva ben estructurada i experimentada burocrcia va rectificar el tret i amb el seu oportunisme peculiar va pujar en marxa al tren, sense cap altre objectiu que el de dirigir el desenvolupament dels esdeveniments. Lesfor fou orientat a redrear els revolucionaris novells i, millor o pitjor, ho aconseguiren. Llavors van forar la negociaci amb un Estat que se nanava en orris, per demostrar que el PCF era, abans de res, un partit dordre, que podia tornar les coses al seu lloc; en una frase, que era un partit qualificat per a desenvolupar tasques governamentals. Aix doncs, el govern i els estalinistes es van dedicar febrilment a contenir la crisi. LEstat va quedar enfortit amb la seva victria i els treballadores, un cop ms, van ser frustrats en les seves aspiracions i relegats a la clssica tasca de disputar mnimes reivindicacions materials a travs dels seus sindicats de gremi. El desenvolupament i fi del Maig del 68 va deixar ben clar a moltes ments que cap organitzaci, que no sigui el mateix proletariat, pot representar-lo. Quan una minoria actua en nom dels interessos fonamentals de la classe treballadora, s quan els traeix. s en aquest ordre didees que es situaria la ideologia del Moviment Ibric dAlliberament. s cert que a Espanya els estudiants i treballadors no havien esperat el Maig del 68 per a manifestar la seva oposici al rgim franquista. A partir de 1936, la protesta estudiantil i obrera fou una constant i la seva amplitud, en un rgim brutalment opressiu, tamb havia trobat eco ms enll de les seves fronteres. Per, a partir de 1968, an prenent consistncia la concepci que la lluita en pro duna transformaci radical de la societat pot prescindir perfectament duna avantguarda dirigent. La mtica tornada que noms una minoria selecta pot orientar la revoluci i conduir el proletariat a la victria, explotada de manera falla pel Partit Comunista i els seus derivats, va despertar moltes conscincies, va generar mltiples dissidncies i la proliferaci de grups i grupuscles que es negaven a desenvolupar el humiliant paper de titelles, de mers instruments dun partit que ja havia demostrat durant la Guerra Civil el seu carcter contrarevolucionari, i que posteriorment va continuar demostrant-lo incansablement per tot el mn.

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

El juny de 1953, els carros de combat sovitics, o sigui, de la ptria del proletariat, havien disparat contra els treballadors de lAlemanya de lEst; el juny de 1956, els treballadors polonesos, durant la fira internacional de Poznan, van declarar un moviment insurreccional al crit de Visca la llibertat! Mori la URSS!. Lexrcit del poble va esclafar la insurrecci a sang i foc. Durant el mes doctubre del mateix any, van ser els treballadors hongaresos els que van sortir al carrer i fou lexrcit sovitic qui es va encarregar de restablir lordre. La repressi fou dall mes sagnant, les execucions es van comptar per milers. Encara presents a totes les ments els fets de Maig del 68, el 21 dagost del mateix any, les tropes de cinc pasos del Pacte de Varsvia envaen Txecoslovquia per ofegar en sang el socialisme amb rostre hum de la Primavera de Praga, intervenci socialista que, per cert, aprovava dos dies desprs el revolucionari Fidel Castro, davant la consternaci dels qui consideraven que Cuba encara representava una promesa pel futur. El Partit Comunista dEspanya mai havia aconseguit disposar dun sindicat a les seves ordres. Aquesta oportunitat va voler trobar-la amb la creaci de lOposici Sindical Obrera (OSO), integrada per militants i simpatitzants del PCE, per fou un fracs, doncs va desaparixer prcticament de lmbit laboral el 1966. A partir de llavors van abocar tot el seu esfor en convertir les Comissions Obreres (CCOO) en un feu comunista. A Catalunya es va encarregar daquesta missi el Partit Socialista Unificat de Catalunya, filial del PCE. No va tardar en manifestar-se loposici a aquesta pretensi; el descontent es va agreujar a partir de 1968; molts membres de les CCOO van trencar els seus carnets en tot lmbit nacional i van constituir noves agrupacions; disposades a plantar cara a la comunistitzaci dun organisme que va iniciar la seva gestaci el 1962, amb treballadors de totes les tendncies, i que havia despertat moltes esperances davant el buit sindical que existia llavors a Espanya. La crisi ms important en el si de les CCOO catalanes es va registrar durant el mar de 1969. Es va consumar la separaci en tres ten-

24

25

EL MIL I PUIG ANTICH dncies principals,3 una delles, la ms substancial, sense cap poltica definida, integrada per ex militants de la Joventut Obrera Catlica (JOC) i de la Germandat Obrera dAcci Catlica (HOAC)4 i per alguns sectors amb ms o menys inspiraci crata. Van editar el mensual Qu hacer?, que venia a substituir a la revista Metal, el primer nmero de la qual havia aparegut el mes de juny de 1968 com a nexe duni dels militants oposats a la influncia del PSUC a les Comissions Obreres. Qu Hacer? va publicar sis nmeros, el primer el mar de 1969, i al darrer (del 27 de novembre de 1969) sanunciava la seva autodissoluci i la constituci de les Plataformes de Comissions Obreres,5 que es definien com totalment independents de qualsevol lnia poltica. Qu Hacer? va tenir continuaci en la revista Crculos de Formacin de Cuadros,6 que va desaparixer el novembre de 1970. Amb les Plataformes va nixer una nova revista, Nuestra Clase (novembre de 1969), en la que collaboraren membres del futur MIL. Un dels principals objectius de les Plataformes era la formaci poltica dels militants obrers.7

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

3. La primera, sotmesa al PSUC, fou la majoritria. La segona, denominada Zones, fou la dirigida pel Front Obrer de Catalunya (FOC). 4. Tant Acci catlica, organitzaci social amb ms de mig mili dafiliats, com la seva branca especialitzada dedicada al moviment obrer, HOAC, creada a inicis de la dcada dels quaranta, van assolir el veritable desenvolupament el 1946. A finals de 1947 o inicis de 1948 va comenar el seu implantament en els centres industrials ms importants dels pas. La seva oposici al franquisme an creixent i les seves organitzacions juvenils, Joventuts Obreres dAcci Catlica (JOAC) i Joventut Obrera Catlica (JOC), que, en algun moment, hagueren dactuar en la semiclandestinitat, van alimentar posteriorment organitzacions desquerres i, dun marxisme inicial, van evolucionar cap a un malanomenat anarcocristianisme. 5. Les Plataformes, nascudes el 1969 amb membres dissidents de les Comissions Obreres, apoltiques, sorientaven cap a un anarcosindicalisme clssic. 6. El 1967 es van comenar a formar al Valls els Cercles de Formaci de Quadres que, inicialment, es limitaven a un redut grup destudi situat polticament a lesquerra del PCE-PSUC, al qual se li retreia el seu revisionisme i reformisme. Posteriorment, els Cercles evolucionaren fins a formar, el 1971, els Cercles dObrers Comunistes. Grups similars van sorgir a tot lEstat espanyol i, durant el mes doctubre de 1974, es produ una fusi de la que sorg lOrganitzaci dEsquerra Comunista dEspanya (OICE). 7. Es tracta de fer una ullada superficial a la situaci del moviment obrer a Catalunya durant lpoca de gestaci del MIL. Existeix molta literatura sobre aquest tema, per

Fou del seu si que va sorgir posteriorment el denominat Equip Obrer (EO), part integrant del MIL. En aquesta situaci de catica proliferaci de grupuscles i ms grupuscles esquerrans que, si b abandonaven la seva militncia en els tradicionals partits comunistes (PCE-PSUC), semparaven en smbols no gaire explicats ni compresos, com el maoisme, trotskisme, castrisme, internacionalisme, dalliberament, marxistes-leninistes, revolucionaris, desquerres, etc., desprs dun temps relativament curt de gestaci, va sorgir el Moviment Ibric dAlliberament (MIL), que no pretenia fer proselitisme, que no es reivindicava de cap ideologia, que no es definia, ni molt menys, com anarquista, la qual cosa no impedia que, tant en els seus actes com en els seus textos, traspus la inspiraci en el vell anarcosindicalisme espanyol, partidari de lacci directa, antiparlamentria i, lgicament, antiestatal a ultrana. El MIL es caracteritzaria per la seva combativitat revolucionria permanent, la seva predisposici a oposar en qualsevol moment la fora a la violncia de lEstat; en una frase, per la seva ferma convicci que lemancipaci dels treballadors seri obra dels mateixos treballadors. I no podia declarar-se anarcosindicalista, doncs recordava la claudicaci de la Confederaci Nacional del Treball (CNT) i de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI) durant la Guerra Civil, el malet circumstancialisme que va convertir la sindical obrera antiestatal CNT i la seva inspiradora ideolgica, la FAI, en collaboradores i cmplices de la burgesia, del capital i de lEstat. Per aquesta ra, sens dubte, en la seva concepci de lluita de classes, el MIL era ms partidari del consellisme que del sindicalisme i, si sautodenominava una i altra vegada com a comunista, era ben clar que el seu comunisme no tenia res a veure amb Lenin, Stalin o Trotski. Els membres del MIL propers a les tesis situacionistes, com b diu Telesforo Tajuelo: 8

es pot consultar una exposici molt ms mplia en larticle de Jernimo Hernndez Aproximacin a la historia de las Comisiones Obreras y de las tendencias forjadas en su seno, publicat als Cuadernos de Ruedo Ibrico nm. 39-40, Pars, octubre 1972gener 1973. 8. A larticle Nos queda la memoria, publicat per la revista Historia Libertaria nm. 3, febrer 1979, p. 56-62.

26

27

EL MIL I PUIG ANTICH ...es manifesten com a innovadors: presenten un consellisme nou, alliberat de velles tares i prejudicis. Van elevar daquesta manera el debat poltic a un nivell ms alt, sobretot en el que concerneix al problema de lorganitzaci, en el que sallunyen completament dels esquemes leninistes, proposant Consells Obrers antiburocrtics, antiparlamentaris i antisindicalistes i, sobretot, oposant a la noci davantguarda leninista la noci de poder obrer, organitzat en Consells en els que el poder de decisi pertany a lassemblea i no a un grup de lders intellectuals. En la prctica, ens trobem lluny del militant clssic lactivitat del qual consisteix a vendre o distribuir la propaganda del partit i seguir al peu de la lletra les consignes dels seus organismes dirigents. El MIL, en unir la seva teoria consellista a una prctica que recupera lactivisme revolucionari anarquista espanyol, va crear alguna cosa nova, va passar, segons els seus propis termes, de la prehistria a la histria de la lluita de classes. El MIL ha estat el grup ms radical del moviment obrer espanyol desprs de la Guerra Civil. Al Congrs cenetista de Saragossa, celebrat durant el mes de maig de 1936, dos mesos abans de lexplosi revolucionria, es va adoptar un dels millors programes mai avanat per una Organitzaci revolucionria del passat, programa que ser aplicat parcialment per les masses anarcosindicalistes mentre que els seus dirigents senfonsaran en el ministerialisme i la collaboraci de classes. Amb els fatxendes de masses, Juan Garca Oliver, Segundo Blanco Gonzlez, etc., i la submentora Federica Montseny, el moviment llibertari antiestatal, que ja havia patit al prncep anarquista de les trinxeres, Kropotkin, trobava a la fi lencimbellament histric del seu absolutisme ideolgic: els anarquistes de govern. A la darrera batalla histrica que va comenar, lanarquisme veur com se li tira al damunt tota la salsa ideolgica del seu propi sser: Estat, Llibertat, Individu i altres espcies majscules fetes malb; mentre els milicians, els obrers, els pagesos llibertaris salvaven el seu honor, aportaven la ms gran contribuci prctica al moviment proletari internacional, cre-

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

maven les esglsies, combatien en tots els fronts la burgesia, el feixisme i lestalinisme i comenaven a realitzar la societat comunista. Ren Riesel, Internationale Situacionniste, nm. 12, setembre de 1969 Les Ediciones Mayo-37 van publicar, el mes de juny de 1973, un text de la Internacional Situacionista: Sobre la misria en el medi estudiantil, considerada sota els seus aspectes econmic, poltic, psicolgic, sexual i particularment intellectual i sobre alguns medis per remeiar-lo.9 Al prleg daquest fullet diuen: La IS no posseeix nicament el mrit dhaver fet la crtica moderna del Capital i de totes les seves noves alienacions en ple perode contrarrevolucionari, sin tamb dhaver iniciat laspecte primordial de la crtica revolucionria: la crtica de la vida quotidiana. [...] Tot i que sn sobretot un grup de terics, la seva acci prctica culmina el Maig del 68 on, desprs dhaver assumit, amb els Enrags i altres, la dura responsabilitat del Comit dOcupaci de la Sorbona, escollit en assemblea general, el van abandonar fastiguejats per la passivitat dels estudiants i dels ocupants en general; van crear el Consell per al Manteniment de les Ocupacions i van tractar de destruir les barreres que impedien la uni del proletariat, barreres construdes pels sindicats, partits i esquerrans. La IS va desaparixer (1969) quan les masses es van apoderar del seu contingut subversiu. Quan es va generalitzar la seva crtica al moviment real. Es pot dir que, en una darrera anlisi, no va fer res ms que expressar el que tot el mn tenia al cap. Guy Debord, La vritable scission dans lInternationale, Champ Libre, Pars

9. Aquest text ja havia estat publicat el 1968 pels estudiants de Saragossa i Madrid. Tamb havia estat distribut pels estudiants de Pars durant les jornades de Maig del 68.

28

29

EL MIL I PUIG ANTICH En lorigen del MIL trobem tres grups o equips, que en principi no tenien cap denominaci particular, per que serien designats com a Equip Obrer (EO), Equip Teric (ET) i Equip Exterior (EE). El 17 de desembre de 1970 va esclatar a Barcelona la vaga de Harry Walker filial de Solex, amb fbriques a Frana i Itlia que va durar 62 dies. Els treballadors van ocupar la fbrica, per van ser expulsats per la fora pblica; la patronal va declarar el lock-out. El 15 de febrer de 1971 es va reprendre la feina, per trenta-tres obrers havien estat acomiadats. Tant lEO com lET van concentrar en aquesta vaga totes les seves energies i van integrar el Comit Harry Walker, sorgit duna assemblea general. El ms noveds de la vaga fou que es va realitzar per decisi dels treballadors, fou una vaga salvatge,10 desvinculada de qualsevol moviment organitzatiu, sense cap intromissi ni suport procedent de partits o sindicats, sense cap desig de veure lacci obrera entroncada a cap sigla. Tant s aix, que durant la vaga de Harry Walker van aparixer octavilles, firmades per CHE-CHO (Comits de Vaga Estudiants-Comits de Vaga Obrers), que van ser cremades sense vacillacions11 pels vaguistes. En el conflicte laboral de Harry Walker,12 lacci dels membres de lEO fou ms aviat de coordinaci i animaci, mentre que lET (que tamb va participar de les tasques collectives), amb lexperincia prvia de la dinmica obrera durant la vaga, va publicar a primers de 1971, o sigui, abans de finalitzar el conflicte, un fullet titulat: Qu venem? Res! Qu volem? Tot!, presentat com a text collectiu i que era lampliaci dun article firmat per lET amb data fin 1970 (finals dels setanta), que figura en lnica publicaci que reuneix alguns textos del MIL, traduts al francs, i elaborada pel Comit Verit pour les Rvolutionnaires Espagnols i editada el 1973 per

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

Ediciones Mayo-37 amb el ttol Elements dinformation sur lactivit des GANGSTERS de Barcelone. Durant la vaga de Harry Walker els tres equips es van fusionar i van constituir els Grups Obrers Autnoms (GOA), els quals es van manifestar per primera vegada el gener de 1971 amb la publicaci del fullet Europa Salvatge, redactat per lET i publicat sense firma, per reivindicat ms tard pels GOA. La seva tasca deducaci poltica dels treballadors va prosseguir amb la publicaci daltres fullets: La lluita contra la repressi (mar de 1971), Proletariat i organitzaci (abril de 1971), Partit i classe obrera (abril de 1971), etc.,13 s a dir, una considerable feina dedici i distribuci de textos clandestins en un termini de pocs mesos, impresos a Tolosa (Frana) i finanats per lEquip Exterior. En aquest treball editorial anterior al MIL cal destacar el primer fullet de lET titulat El Moviment Obrer a Barcelona (febrer de 1970), en el qu criticaven acarnissadament tant les CCOO burocratitzades com tots els grupuscles marxistes-leninistes, sorgits desprs de 1968, que preconitzaven una avantguarda dirigent, una elit intellectual. Els autors del text es definien com a revolucionaris separats, en ruptura amb les CCOO mediatitzades i tots els grups esquerranosos. Aquest fullet fou editat, policopiat, per lEquip Exterior, que seria, sense buscar-ho, el bra militar, amb quarter general a Tolosa, on estava molt vinculat amb militants llibertaris exiliats. Un mes desprs, lEE va finanar una nova edici, aquest cop impresa, doncs la primera havia estat de molt poca qualitat. Al prefaci dEl Moviment Obrer a Barcelona figura el text que reprodum, que representa una declaraci de principis que prefixa el cam que seguir el futur MIL, encara en gestaci: Aquest estudi no ha de ser llegit com el programa poltic o la carta de presentaci dun determinat grupuscle: si no va firmat s precisament per aix. Com indiquem repetidament en el text, la simple constituci en aquest moment dun grup amb progra-

10. No insinuem que la primera vaga salvatge fos la de Harry Walker, doncs ja existien precedents, per exemple, el moviment d'Astries de 1962. 11. Segons Santi Soler en un article publicat a Askatasuna, nm. 7, de febrer de 1980, amb el ttol El 1000 y el Movimiento Obrero, p. 12-14. 12. Es pot consultar Harry Walker: 62 das de huelga, dels treballadors de Harry Walker, Barcelona, juny de 1971; La vaga del Harry Walker de Barcelona (desembre 1970-febrer 1971), de Joan Font, Edicions Catalans de Pars, 1972.

13. Veure la bibliografia cronolgica del preMIL i del MIL.

30

31

EL MIL I PUIG ANTICH ma, etc., constitueix una trava sovint involuntria per a poder parlar amb imparcialitat dels temes que realment ens interessen: la lluita de classes avui. A partir de la nostra experincia en la lluita de masses i en el fenomen de descomposici dels grupuscles, sha sentit cada cop ms la necessitat de trencar radicalment amb les prctiques del passat. Com enfrontar-se radicalment amb lactual marasme grupuscular que regna a Barcelona i el seu parallel, la descomposici en el si del moviment obrer, des de linterior del grupuscle? El com denominador dels autors del present text s precisament aquest: la negaci de les limitacions de grup tant a nivell teric com prctic, tant a nivell dactuaci interna com a nivell de la lluita de masses. La caracterstica rigorosa de la histria del moviment obrer a Barcelona fins avui, implicacions poltiques incloses, elaborada al mateix temps que altres estudis i autocrtiques vlides, vol ser una aportaci indiscriminada a tots els revolucionaris en general, una contribuci ms al procs collectiu de clarificaci poltica, al servei dels interessos autntics del moviment obrer. Barcelona, mar de 1970 El treball contenia un estudi histric, una crtica poltica i un captol titulat Balan i perspectives, en el que sanalitzava el fenomen grupuscular a Barcelona (que abastava una quarta part del total) i culminava amb una autocrtica de lavantguardisme. Era una aportaci de documentaci amb una lnia terica clara: per una banda, contra lavantguardisme i els grupuscles; de laltra, de crtica al desenvolupament de les Comissions Obreres en nom dels seus mateixos principis, del queferisme i de les peregrines doctrines dun sindicalisme revolucionaria a Espanya. Durant el mes dagost es va editar el Diccionari del Moviment Obrer. Els seus redactors foren representants dels grups obrers (Manolo Murcia i Jos Antonio Daz). El text inicial (la definici dunes dues-centes paraules) va ser ampliat per Santi Soler amb altres cinquanta-cinc (com a representants de lequip teric) i fou editat a

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

Tolosa per Oriol Sol Sugranyes amb la firma Edita Equip Exterior La Nostra Classe. En aquest breu resum sobre els antecedents del MIL mereix particular inters el fullet Boicot: Eleccions sindicals, publicat per lEE el mar de 1971, firmat per primera i ltima vegada com a 1000, la firma numeral que es transformar en MIL. Els tres equips, encara que units en els Grups Obrers Autnoms (GOA), continuaven mantenint activitats prpies per separat, doncs no sempre hi havia total coincidncia en qestions tctiques, en la concepci de lactivisme; i el fullet, firmat com a 1000, noms responsabilitzava els seus autors i permetia mantenir una unitat, encara que fos precria, doncs la separaci dels GOA es va consumar definitivament el desembre de 1971. LEquip Exterior estava inspirat pel clssic activisme revolucionari anarquista i per la seva actuaci desprs de la victria franquista que, amb els grups dacci armats, de fustigament permanent, intentaven crear un clima revolucionari que permets, arribat el moment, passar a la insurrecci general. El seu primer armament el va aconseguir entre els exiliats a Frana. LEquip Teric acceptava lactivisme armat, per sinspirava en una lnia terica situacionista, consellista i comunista14 que fou la que predomin al MIL. LEquip Obrer acceptava lactivisme armat, per amb reserves, doncs considerava que devia consistir essencialment en accions de suport a la classe obrera i noms quan fos realment necessari. Aquest equip conservava reminiscncies leninistes i la seva posici sindicalis-

14. El seu comunisme, per suposat, no tenia res a veure amb Lenin, Stalin, Trotski, Castro, Mao... Era el comunisme d'una societat sense classes, en la que tota alienaci o explotaci de l'home desapareix; una societat basada en la gesti comunitria de la totalitat dels mitjans de producci i d'intercanvi. Aquesta devoci de fe comunista provoc, forosament, en l'poca, molta confusi, doncs els grupuscles i partits que combatien tamb es denominaven comunistes, i el comunisme ms conegut era el vigent a la Uni Sovitica, on, per art de mgia, s'havia efectuat la transmutaci del boltxevisme en un comunisme lligat durant dcades a un poder unipartidista i totalitari, en la tan celebrada ptria del proletariat. Els anarquistes, grans adversaris del comunisme autoritari de Marx des de la Primera Internacional, s'autodenominaven comunistes llibertaris per a evitar el confusionisme.

32

33

EL MIL I PUIG ANTICH ta no estava gaire definida: les seves opcions anaven del sindicalisme revolucionari (fer de les CCOO un sindicat de classe) fins els Consells Obrers (el poder obrer directe, sense sindicalisme interposat). El mes de desembre de 1971 es va produir, doncs, la ruptura entre lEquip Obrer i lEquip Teric; lEquip Exterior es va unir al grup ms disposat a lacci, o sigui, a lET, i junts van fundar el Moviment Ibric dAlliberament. LEO va seguir utilitzant pel seu compte les sigles GOA. Respecte a aquestes particularitats, res millor que cedir la paraula als interessats. En un treball titulat Notes per a lanlisi, datat a Barcelona el 21 dabril de 1973 i firmat Per lEquip Teric, el Comit Responsable de lET,15 sexposen les tendncies que predominaven als equips. Aquest s el text:

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

Del conjunt de la NOSTRA TENDNCIA i de les seves perspectives

s indispensable, en lactualitat, recapitular el procs dunificaci duna srie dequips, entre ells el nostre, que han treballat en el moviment revolucionari de la classe obrera en perspectives similars, coincidents en un mnim de punts, especialment el de promoure aquest moviment en la base. Durant molt de temps, lEquip Exterior (EE), lEquip Teric (ET) i lEquip Obrer (EO) van romandre fonamentalment allats i independents: cadasc dells adoptava les actituds (inseparablement poltiques i organitzatives) prpies a la seva dinmica i a les seves experincies particulars, per en el si dun idntic procs dapropament i dunificaci. Si es considera la situaci dallament dels tres equips, lEO conserva una posici de privilegi que, com s lgic, s acceptada per tots,

tot i que les seves limitacions shagin evidenciat posteriorment. No obstant, els seus criteris, ms aviat tcnics i orientats cap a limmediat, no tenen en compte tots els aspectes del procs dunificaci. LET, en canvi, el preveu i prossegueix una activitat prctica (lelaboraci de Revoluci fins el final)16 que t com a objectiu accelerar sobre bases tericament clarificades, malgrat les limitacions que tamb imposa el seu carcter dacci separada. LEE s una qesti a banda, fora complexa: pot dir-se que la prctica militar, que s la seva, indueix als seus membres a abstenir-se sistemticament quan, definint-se polticament, saproparien a lEO; per, a pesar de les seves experincies i de la seva activitat prctica, tamb preveu el procs dunificaci en el qu treballa lEquip Teric. De fet, el moviment real promou aquesta unificaci, encara ms perqu lelucidaci terica general, acabada diniciar, s limitada. Tot i formant un tot, cal dir que entre nosaltres existeixen dues posicions: la dels immediats, partidaris de leficcia davant de tot, pels quals es fonamenta en qestions tcniques; la dels terics separats, que tot ho supediten a qestions de teoria poltica. El que domina en lEO s la poltica com a pragmatisme; en lET la poltica s considerada essencialment com a teoria, conscincia de classe revolucionria. I s perqu els primers no preveuen el procs dunificaci, que els segons la consideren duna forma difusa donada la manera de situar-se en el conjunt dels equips. Un fet imprevisible va precipitar els esdeveniments, i amb ell el procs en qesti: la vaga de lempresa Harry Walker. Durant uns mesos, els esforos de cada equip, i del seu conjunt, convergeixen cap a un mateix centre, que s la lluita de la classe obrera. LEO ocupa, doncs, una posici encara ms privilegiada de lhabitual ja que lesdeveniment es produeix en el seu camp de maniobres. Durant mesos, aquest equip creu que el procs dunificaci s degudament realitzat per una acci simplement centrada en limmediat: la vaga dHarry Walker, la qual, efectivament, va permetre considerar-la, per sense arribar a realitzar-la. s llavors que la vaga acaba, com totes les vagues, i es fa un rpid balan de les experincies, i s tamb quan

15. Es tracta d'una circular interna de l'ET que no hem pogut consultar. Per fou reproduda, en francs, a Elements d'Information sur l'activit des GANGSTERS de Barcelone, d'on l'hem tradut al catal.

16. Publicat a la tardor de 1970.

34

35

EL MIL I PUIG ANTICH

sesvaeix leufria passatgera centrada en la lluita en la base dHarry Walker: s llavors quan es veu aparixer una clivella en aquell procs espontniament accelerat, esquerda que noms podr tancar-se polticament per mitj de lassimilaci unificada de lexperincia i de la praxis de tots els equips, considerats com un tot. No era la primera vegada que es discernia a Barcelona un procs dunificaci, per mai va arribar a cristallitzar. Sense anar ms lluny, recordem la contradicci entre les grans possibilitats i les realitzacions efectives de la srie Qu Hacer?, Crculos de Formacin de Cuadros, Nuestra Clase, aix com lapropament gradual, en relaci a aquests grups, de revolucionaris separats en ruptura amb els grupuscles (ET). En tots dos casos, problemes de capacitat o dinsuficincia poltica es plantegen, i hi ha un esfor per a sobrepassar-los a mesura que es desenvolupa el procs dunificaci del tot, del moviment revolucionari obrer. Entre 1969 i 1971 sorgeixen a les empreses focus de lluita autnoma, amb freqncia a lescalf de les negociacions pels Convenis Collectius. Per, a ms, es va arribar a sobrepassar la ideologia avantguardista, a neutralitzar el reformisme del PC, i tota mena de grupuscles poltics van caure en una llarga crisi, lenta per segura. Qu Hacer?, doncs, t al seu davant grans possibilitats poltiques; ho ha demostrat en neutralitzar els oportunismes de tota mena, aplicant-se en la formaci de quadres de base que garanteixin la continutat de la temptativa, el mateix que a favor de la crisi dels grupuscles, que li deixava oberts tots els camins. Per no va saber aprofitar loportunitat, no es sentia prou clarificat. Noms una constant elucidaci terica i ideolgica, unida a una acci efica i a una organitzaci suficient pot impedir que el sectarisme duns i dels altres desarticuli el moviment obrer encara frgil. (Qu Hacer?, nm. 6, setembre de 1969. El subratllat s nostre). Una elucidaci s necessria per a desempallegar-se del llast del passat. Qu Hacer? encara parla de Comissions Obreres autnomes: Nosaltres, treballadors que hem comenat a dirigir les nostres prpies Organitzacions, no retrocedirem. Estem donant el primer pas important cap a lautonomia de les Comissions Obreres (CCOO). I CCOO autnomes, independents, son lavantcambra de la unitat obrera tan anhelada (nm. 3, abril de 1969). Per en el fons, els nos-

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

tres companys sn conscients que la classe obrera sent certa desconfiana cap a les CCOO, que no les troben, en definitiva, prou independents dels partits poltics (nm. 3). Un aclariment poltic simposa per evitar confondre les posicions de les CCOO amb les posicions obreristes-sindicalistes. De tot el que sha dit es desprn amb tota evidncia que un moviment de tipus sindical s necessari... Sobre aquest particular, en una perspectiva real de democrcia i llibertat dopini i dexpressi, els nics obstacles a la unitat sindical noms poden venir dels esforos daquest o aquell partit per a controlar i inspirar els sindicats. Noms aix, el sindicalisme deixar de ser el nen que necessita la tutela del protector poltic i desenvolupar el paper que li correspon i que cap partit pot exercir en el seu lloc, doncs no sha fixat els mateixos objectius (Qu Hacer?, nm. 6. El subratllat s nostre). No obstant, aquestes dues afirmacions de Qu Hacer? pressuposen perspectives poltiques oposades; per a la prctica i en limmediat, les CCOO i el sindicalisme clandest a les empreses sn coses molt similars. s aquesta manca delucidaci poltica la que impedeix a Qu Hacer? llanar-se al combat contra els grupuscles, accelerant la seva descomposici i la unitat de tots els revolucionaris autntics: contra tota previsi, no noms no ho aconsegueix, sin que entra en crisi i desapareix. Com a resposta a aquesta temptativa fallida per a unificar el moviment, hi ha individus (entre els quals ens comptem) que reaccionen contra el fenomen dels grupuscles, elaborant El Moviment Obrer a Barcelona. s un text que estableix una de les tasques que hagus pogut realitzar Qu Hacer? i que no va fer: una autocrtica de lavantguardisme. A ms de laportaci considerable de dades que suposa aquest estudi, en ell es traa una lnia poltica tan allunyada de lavantguardisme com dels grupuscles o dels queferisme, de les doctrines perilloses que preconitza per a Espanya el sindicalisme revolucionari; i acusa al reformisme i al present de les Comissions Obreres. Diem que el grup Qu Hacer? no va estar a lalada de les seves tasques histriques i s tant aix que es va haver de dissoldre com a tal... En aquests nou mesos, els seus membres han descobert que era indispensable establir noves bases per al futur de les CCOO i del moviment obrer en general, que s el que haguessin hagut de fer si s que

36

37

EL MIL I PUIG ANTICH

volien exercir el paper aglutinant per a militants obrers a la vegada que orientaven el desenvolupament del moviment. El mxim que ha aconseguit Qu Hacer? ha estat suscitar la simpatia per la seva gran i difcil empresa, que tendia a unir els obrers revolucionaris sense distinci de tendncies poltiques... Qu Hacer? va actuar duna manera massa clssica: li va faltar imaginaci i coratge per a afrontar en tota la seva amplitud la crisi del moviment obrer i crear a partir daqu una alternativa realment nova, com noves eren les circumstncies. Laparici dels Cercles de Formaci de Quadres posa en prctica una srie didees emeses per Qu Hacer?: aquest fet, juntament amb la construcci de lOrganitzaci, fa oblidar els desacords terics i les contradiccions poltiques del grup desaparegut. Forosament, es segueix en el balanceig, cosa greu, entre el leninisme i lantileninisme, encara que tota actitud dirigista sigui neutralitzada degut al poder de la base. Davant daquest autonomisme-democratisme de base, els Cercles estableixen un acord entre gent polticament ms experimentada, que decideixen mantenir la seva unitat a qualsevol preu, malgrat les profundes divergncies teriques i poltiques. Per, a mesura que el poder de control de la base es debilita, aquest acord entre gent ms experimentada perd la seva ra de ser. Ara, contrriament, volen definir les seves posicions, encara que sigui al preu de la unitat. Uns invoquen el leninisme, els altres no. Tots es defineixen i entren en conflicte per a disputar-se la influncia en els Cercles. Desprs dhaver neutralitzat el poder de la base, noms podien aconseguir la fragmentaci de la mateixa. La crisi no es va produir simplement deguda a la conspiraci duna de les tendncies contra lOrganitzaci. s necessari posseir la prctica de la conspiraci i tamb saber la crisi que della es derivava, no per la causa, sin per la conseqncia de la desaparici dels Cercles com Organitzaci, on tot el poder era a la base. Nosaltres considerem que no calia arribar a aix, sin ms aviat procedir a leliminaci (daltra banda impossible llavors) de la tendncia leninista a partir de linstant en qu es va afirmar, labril de 1970: fou llavors quan va presentar una Proposici sobre el carcter, els modes dorganitzaci i la funci poltica dels Cercles, obertament leninista, en la qu no es dissimulava gens ni mica la intenci de reconstituir ms endavant, a partir dels Cercles, un moviment poltic.

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

El que es denomina actualment Equip Teric (ET) va procedir llavors a una crtica externa del document, sempre en la lnia del Moviment Obrer a Barcelona del qual ja hem parlat. En no ser eliminats els leninistes, malgrat lantileninisme intutiu de la base, i el manteniment de la unitat a tota costa, noms podia afavorir els leninistes en permetrels esperar una nova ocasi de consolidar el seu poder en la base. Aquesta crisi t dues conseqncies: duna banda, relegar els estalinistes al lloc que els corresponia en lactual fase del moviment obrer: a grupuscle; de laltra, obre un nou cam, netament positiu, malgrat la seva insuficincia: noms existeixen en com punts mnims, tot el treball es realitza amb relaci a ells... No obstant, la situaci resultant s molt precria: cada equip treballa en una independncia total, sense lelucidaci necessria per a comprendre el conjunt del procs, sense informaci constant, sense la collaboraci que imposaria una ptica de treball en com. Aquesta evoluci saccelera en el si del procs general dunificaci per la vaga dHarry Walker i es poden definir tres posicions clares: 1. La que considerava que la unitat ja estava feta, que la lluita a lempresa Harry Walker ho havia demostrat i confirmat, que noms quedaven per a reforar alguns sectors per que els punts mnims continuaven essent suficients. 2. La que es negava a transigir en les qestions de fons, que considerava necessari formular de nou els principis poltics del grup, els seus fonaments, i que els punts mnims eren cada cop ms insuficients. 3. Aquells que, sense caure en cap dels extrems, afirmaven que el procs prosseguia lentament per ferm, que la lluita a Harry Walker havia estat una experincia en com per als equips i res ms, i que era convenient conservar el seu desenvolupament independent fins que sarribs a un pla superior, a una nova fase. Mentre que els primers consideraven que el procs dunificaci shavia defectuar en funci de lestructura establerta, els segons la subordinaven a les posicions poltiques, mentre que els tercers es limitaven a accelerar aquest procs intensificant el treball en el si dels equips.

38

39

EL MIL I PUIG ANTICH

Respecte a nosaltres, com a equip que ha funcionat regularment aquests darrers temps i en el terreny on hem treballat fins ara, independentment de les actituds que prevaldran, hem examinat una srie de qestions de fons, que es plantegen avui dia al moviment obrer i que creiem necessari fer extensives al conjunt del proletariat: el treball assalariat com a mercaderia; la mercaderia com a eix i nucli del sistema capitalista; el capital com a plusvlua acumulada; el capitalisme com a sistema on el capital ha adquirit la supremacia; el procs de concentraci de capital o imperialisme; el capitalisme no t fronteres; lEst com a conjunt de pasos on persisteix el treball assalariat i el regne de la mercaderia; el socialimperialisme a lURSS, a la Xina; lEst a les relacions internacionals capitalistes; el proletariat, base de negaci del capitalisme; lorganitzaci del proletariat en lptica de Marx i Engels, i en la de lultraesquerra; la crtica del leninisme com a conscincia externa a la classe obrera i les seves conseqncies poltiques i organitzatives; la revoluci com a abolici de les relacions de producci capitalistes (treball assalariat, mercaderies) i no com transformaci dels modes de gesti del capital; el capitalisme duu en el seu si el comunisme; situaci de la lluita de classes a Espanya en relaci a la lluita internacional; el comunisme com a supressi de la llei del valor; sntesis actuals del procs revolucionari internacional; lEspanya capitalista en el conjunt del capitalisme mundial; les formes feixistes del poder com a recurs per a la industrialitzaci capitalista en temps de crisi i com a fre a la lluita revolucionria del proletariat; el desenvolupament de les forces productives a Espanya i la situaci del proletariat; la lluita de classes a Espanya en relaci al moviment de lluita internacional; crtica de la teoria illusria i retrgrada de la baula ms dbil aplicada a Espanya;

ABANS

DEL

MIL (1968-1971)

les formes capitalistes de control en el si de la classe obrera: grupuscles, partits, sindicats; les seves manifestacions ideolgiques; etc. Nosaltres considerem que avui dia existeixen els elements terics i materials suficients per a emprendre un treball urgent desclariment del moviment obrer per mitj de publicacions, amb la creaci de biblioteques, iniciant grans debats, etc. Si aquest text cont errors dapreciaci no s degut a la seva mala fe. La seva causa obeeix nicament al fet que el desenvolupament histric actual no sembla haver estat objecte dun balan crtic per part dels seus protagonistes. Aquestes notes noms representen el comenament daquest debat, destinat a aclarir la realitat que vivim en el present i a reconixer les nostres debilitats. Fora erroni, estudiant la nostra situaci i les nostres possibilitats, considerar noms els efectes sense conixer ni analitzar les causes. Fora injust, tamb, fer responsables alguns companys de la seva incapacitat com a causa de les insuficincies i les debilitats del conjunt organitzat avui en acci. La capacitat del moviment no depn daquest o aquell individu: son les circumstncies i els determinismes histrics els que ajuden a determinar posicions poltiques ms correctes. No sadopta una posici poltica en funci de lactivitat dun o varis individus, sin en relaci a una realitat histrica determinada i a les perspectives que ella ofereix. Avui, una presa de posici ens s necessriament imposada pel propi desenvolupament histric del conjunt dels equips, del seu treball present i de les seves perspectives. Aquestes notes no es limiten a iniciar lanlisi crtica daquest desenvolupament de conjunt. Elles assenyalen tots els companys, doncs van dirigides a tots, la necessitat de procedir constantment a un balan crtic de la seva activitat. Per lEquip Teric el Comit responsable de lET Barcelona, 21 dabril de 1973

40

41

Grups llibertaris Frana 1967

Lotta Continua 1970 CCOO 1962-1965 CCOO Catalunya 1966-1969

ADP 1956 FOC 1962 PSUC FLP 1956

FLP exterior

La Vieille Taupe 1970

IS 1968

JSR PCE

II
METAL 1968 AC 1968 FNC

ZONES - FOC 1969 EE 1969 ET 1968

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

QU HACER? 1969 PLATAFORMES 1969 EO 1969

PSAN 1969

JOEC 1971

NUESTRA CLASE 1969 Topo Obrero 1973 MIL - GAC 1972 - 1973 FAC 1973 IR 1973 Trotskistas 73

EE -ET 1971 1000 1972

GOA 1971

Nucli Barnuruntz dEuskadi (exETA) Resistncia GAR 1972

Grups anarquistes 1973

CSP - 1000 1973

GIAR 1974 OLLA 1974

Esquema simplificat de la constituci del MIL

Les lnies discontnues signifiquen contactes ms o menys espordics. Aquest esquema s susceptible de correccions i modificacions. La representaci simblica de lOLLA en aquest grfic simbolitza el desmantellament de diversos grups autnoms el 1974 i els anys posteriors.

42

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT s a partir de 1972 quan sinicia la histria del MIL o 1000, encara que els seus membres, com hem vist, shaguessin lliurat a la lluita social daltres maneres des de molt abans. Els Grups Obrers Autnoms (GOA), amb ocasi de les eleccions sindicals organitzades pel sindicat falangista, la Central Nacional Sindical (CNS), van editar un fullet que duia per ttol Boicot: Eleccions sindicals (mar de 1971), que els seus autors van firmar, per primera i ltima vegada, com a 1000. La firma xifra va precedir, doncs, a les sigles MIL. En un comentari de Santi Soler sobre el llibre La torna de la torna, que es va publicar a El Mn del 15 de mar de 1985, deia que lenfocament que es feia en el llibre sobre larbre genealgic del MIL era perfecte: El MIL no va nixer amb la voluntat de lluitar contra el franquisme perqu la dictadura no fou el detonador. Lobjectiu de la seva lluita era el Capital, en totes les seves formes. El MIL no va existir mai, perqu negava tota classe dorganitzaci. En aquest sentit, noms ladmetia com a organitzaci de tasques, per mai permanents. En la seva majoria eren individus amb antecedents de militncia poltica que negaven, en nom de lautoritarisme, el partit i el sindicat. La intenci inicial, doncs, era no formar part daquest joc. Laparici del MIL no t sentit si no sexplica en funci del moviment obrer revolucionari de Barcelona en els primers anys setanta. Lhoritz de la seva lluita era lautoorganitzaci del proletariat i leliminaci de qualsevol dirigisme partidista o sindical de les organitzacions obreres... El MIL va desenvolupar, essencialment, dues activitats revolucionries paralleles i complementries, una PRCTICA i altra TERICA: 1. Ajut material a les lluites obreres amb diners obtinguts a base duna intensa activitat dexpropiaci, o sigui datracaments sistemtics a entitats bancries. 2. Edici de propaganda destinada a mantenir lagitaci en el mn obrer.1
1. La idea de finanar una tasca editorial amb diners de les expropiacions ja tenia un

45

EL MIL I PUIG ANTICH Per a aquesta segona tasca es va crear la revista CIA (Conspiracin Internacional Anarquista) i les Ediciones Mayo-37. Lacci TERICA noms podia consistir, en el context de lpoca, en ledici de publicacions clandestines amb obres destinades a crear una conscincia revolucionria en els medis obrers. Daquesta tasca es van encarregar bsicament Santi Soler Amig i Xavier Garriga Paituv. Per a que aquesta tasca cultural pogus perdurar no podia prescindir, almenys en un primer temps, de lacci PRCTICA, ja que res es pot realitzar per art de mgia. Anava a repetir-se, doncs, amb poques variants, la situaci dels anys 1945-1949, o sigui, que la premsa parlaria gaireb a diari, llargament, de gngsters, bandolers, facinerosos, atracadors. No cal dir que aquesta recuperaci de capitals no provocava problemes de conscincia als seus autors, ni passats ni presents, doncs, com ja sabem, la seva acci estava centrada en la lluita anticapitalista, i el smbol ms clar del capitalisme ha estat sempre el BANC. Daltra banda, lexpropiaci armada era un desafiament permanent al franquisme, si no com a tal, s com a rgim capitalista, i aquest desafiament a una dictadura omnipotent despertava la simpatia del poble treballador que per instint comprenia que no es tractava dactivitats de delicte com. Ledici de la revista CIA havia de servir per a reivindicar pblicament les accions del MIL, la defensa de les persones preses, etc.; mentre que les Ediciones Mayo-37 tenien una finalitat ben diferent, com aix van exposar en la primera edici dEntre la revoluci i les trinxeres, de Camilo Berneri, publicada el gener de 1973: Ediciones Mayo-37 es proposa mostrar la ra i el mecanisme de les lluites passades, presents i futures del proletariat en la

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT seva prctica comunista. Veiem que anihilar totes les mistificacions del Capital, vinguin de lEstat, del PC o dels grupuscles, s una prctica comunista. Que aix es faci per mitj de la paraula o lacte respon a les necessitats de cada moment i de cada circumstncia. Participar en lagitaci i en la unificaci que els moviments socials emprenen des de diferents llocs s una prctica comunista. A la seva manera, el Comunisme ha passat ja a latac. Els membres del 1000 o MIL, constituts en Grups Autnoms de Combat (GAC), poc amants de sigles didentificaci, van dir i van repetir que igual shaguessin pogut dir 1000 (MIL) que CENT, i que la traducci de 1000 (MIL) per Moviment Ibric dAlliberament va ser una interpretaci gratuta de la premsa. No obstant, aquesta interpretaci no els va semblar molt desencertada, ja que ells mateixos la van avalar; en el primer nmero de la seva revista CIA van imprimir en la portada, amb totes les lletres: EDICIONES POR UN MOVIMIENTO IBRICO DE LIBERACIN. El MIL, doncs, que mai va pretendre sser ni va ser una organitzaci (militants i dirigents) es va autodissoldre, com veurem, el mes dagost de 1973, tot i que els GAC van prosseguir les seves activitats fins el mes dabril de 1974. El MIL va ser poc nombrs i dels noms dels seus membres noms coneixem els que es van divulgar arran dalguns processos del TOP i altres judicis celebrats a Frana. Tampoc coneixem gaires detalls biogrfics. Aquests sn els noms dalguns dels seus membres o dels que van ser relacionats amb ell: Oriol Sol Sugranyes, Ignasi Sol Sugranyes (Montes), Jordi Sol Sugranyes, Santi Soler Amig, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan, Jean-Claude Torres, Francesc Xavier Garriga Paituv, Emili Pardias Viladrich, Josep Llus Pons Llobet, Manuel Antonio Caestro Amaya, Mara Luisa Piguilln Mateos, Mara Angustias Mateos Fernndez, Raimon Sol Sugranyes, Nicole Entremont (Aurora), Pilar Garca (Eva).

antecedent ben anarquista el 1923, quan el grup Los Solidarios (Durruti, Ascaso, Vivancos, Aurelio Fernndez...) va finanar a Frana, amb la Uni Anarcocomunista Francesa, lEditorial Internacional Anarquista, que va permetre la publicaci de lobra collectiva de lEnciclopdia Anarquista, sota la direcci de Sebastien Faure. Veure el llibre dAbel Paz, Durruti. El proletariado en armas, Editorial Bruguera, Barcelona, 1978, 600 p. (edici posterior a Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 1996); i el de Ricardo Sanz Garca, El sindicalismo y la poltica. Los Solidarios y Nosotros, edici de lautor, Frana, 1969.

47

EL MIL I PUIG ANTICH Oriol Sol Sugranyes (Vctor) va nixer a Barcelona el 4 de gener de 1948. Tipgraf de professi, va ser un dels principals impulsors del MIL. Havia militat al Sindicat Democrtic dEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Quan el 9 de mar de 1966 es va celebrar lAssemblea constitutiva de lSDEUB al Sal dActes del Convent dels Caputxins de Sarri, les forces pbliques van assetjar i van penetrar al local per a detenir una part dels cinc-cents assistents, entre ells, Oriol. Tots van ser alliberats als pocs dies, per lacci policial va passar a la histria de lantifranquisme amb el nom de Caputxinada. Oriol Sol, com altres integrants del MIL, tenia antecedents de militncia comunista. El 1967 shavia afiliat a les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC) i les va abandonar per afiliar-se al Partit Comunista dEspanya internacional (PCE-i). El mes de setembre de 1968 fou detingut a Girona i condemnat a dos anys de pres pel TOP,2 acusat dassociaci illcita i propaganda illegal. Va purgar la pena a Jan. Quan va sortir en llibertat va entrar en contacte amb el grup que editava Qu Hacer? i posteriorment va collaborar amb la revista Nuestra Clase, portaveu de les Plataformes de Comissions Obreres. Fou llavors quan es va relacionar amb dos obrers, Jos Antonio Daz3 i Manolo Murcia, que procedia de la JOC, que havien protagonitzat lescissi a Comissions Obreres i que van ser els impulsors de les Plataformes, per a convertir-se ms tard en el nucli obrer denlla amb el MIL. El setembre de 1969, Oriol es va exiliar a Frana arran de la seva participaci en un acte de protesta contra el Procs de Burgos, acte que es va celebrar al Casal de Montserrat de Barcelona. A Tolosa va militar als ambients espanyols i portuguesos de lemigraci. All es convertiria en un dels membres del nucli iniciador del MIL.
2. Els Tribunals dOrdre Pblic (TOP) van ser creats el desembre de 1964, com a jurisdiccions especials civils que jutjaven les causes relacionades amb la seguretat de lEstat. 3. Jos Antonio Daz s autor del llibre Luchas internas en las Comisiones Obreras, Editorial Bruguera, Barcelona, 1977.

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT El 25 de mar de 1971 va ser detingut juntament amb Jean-Marc Rouillan i Vicente Snchez quan, en un cotxe robat, es dirigien cap a la frontera espanyola per la carretera de Perpiny a Bourgmadame. La policia va trobar al vehicle exemplars de ledici impresa a Tolosa de Boicot: Eleccions sindicals i una pistola automtica. Oriol es va fer responsable de tot i va ser condemnat a nou mesos de pres. Jean-Marc Rouillan i Vicente Snchez van ser deixats en llibertat. El segon ja no va tornar a participar en les activitats del MIL. En el mes dagost de 1971, Oriol va fugir de la pres de Perpiny, per va ser capturat prop de la frontera espanyola quan descansava abans de passar a Espanya. Va ser jutjat de nou i condemnat a nou mesos, sense que li fos descomptat el temps que ja havia complert. Va sortir en llibertat a finals de juny de 1972 i va reintegrar-se immediatament al MIL-GAC. Santi Soler Amig (Petit i Fede) va nixer a Badalona el 13 dagost de 1943. Llicenciat en Filosofia i Lletres i periodista. Va comenar la seva activitat poltica entre els grups dintellectuals que van crear la Fora Socialista Federal (FSF), on va conixer Xavier Garriga. A finals de 1967 va ingressar a Acci Comunista (AC)4 i all va conixer Ignasi Sol Sugranyes (Montes), que primer havia militat a les Joventuts Comunistes del PCE i al propi partit. Lhivern de 1968, en un congrs dAcci Comunista celebrat a Frana, Santi Soler i Ignasi Sol van abandonar les files per disconformitat ideolgica i organitzativa. Lestiu de 1969, Santi Soler i Xavier Garriga van viatjar junts a Pars, on es van relacionar amb Jean Barrot, un marxista heterodox, qui els va iniciar en les idees del consellisme i del situacionisme.5
4. AC es va crear el 1965 amb la fusi duna part del sector del Front dAlliberament Popular (FLP), ms especialment amb la seva federaci exterior sorgida de les FSF, de la llavors anomenada Joventut Socialista Revolucionria (JSR) trotskista i dexmilitants del PCE. AC es declarava marxista revolucionria i preconitzava la dictadura del proletariat. 5. Sobre el situacionisme es pot consultar Internationale Situationniste, textos integrals de dotze nmeros de la revista (juny 1958-setembre 1969), ditions Champ Libre, Pars, 1975 (editats en castell per Literatura Gris); Histoire de lInternationale Situationniste, de Jean-Franois Martos, ditions Grard Lebovici, Pars, 1989. Es

48

49

EL MIL I PUIG ANTICH Francesc Xavier Garriga Paituv (Carlos i El Secretario) va nixer a Santa Maria de Palautordera el 31 dagost de 1949. Havia estat condeixeble dIgnasi Sol a lInstitut Maragall i fou ell qui el va posar en contacte amb Santi Soler. Tamb havia format part de lFSF entre 1966 i 1969, com a integrant del sector dedicat a la proletaritzaci. A partir de 1968 va treballar als tallers de les Edicions Ariel a Esplugues de Llobregat i va participar a les lluites de CCOO dArts Grfiques. Desprs duna vaga a la seva prpia empresa va ser despatxat. A partir de llavors va treballar a les Comissions Obreres de Barris fins el 1969 i es va orientar cap a lactivitat terica i la formaci poltica dels militants obrers. Va participar activament a les Ediciones Mayo-37. Els contactes que van tenir Santi Soler i Xavier Garriga amb Jean Barrot van influir sens dubte en la seva formaci ideolgica; van poder examinar el significat i la importncia de les vagues salvatges i van arribar a certes conclusions sobre les implicacions del situacionisme en lacci revolucionria del Maig del 68. La ms important vaga general que mai hagi paralitzat leconomia dun pas industrial avanat i la primera vaga general salvatge de la histria, les ocupacions revolucionries i els esbossos de democrcia directa; la desaparici cada cop ms completa del poder estatal durant gaireb dues setmanes; la verificaci de tota la teoria revolucionria del nostre temps, i incls aqu i all el principi de la seva realitzaci parcial; el ms important experiment del moviment proletari modern que est en cam de construir-se a tots els pasos en la seva forma acabada, i el model que daqu en endavant ha dultrapassarse heus aqu el que fou essencialment el moviment francs de

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT Maig del 68, daqu ja la seva victria. Internationale Situationniste, nm. 12, 1969, p. 3 Al seu retorn de Pars, Santi Soler va escriure, juntament amb Ignasi Sol, El Moviment Obrer a Barcelona, ja citat; aquest darrer va aportar les informacions i interioritats dels grupuscles i partits, mentre que Santi es va encarregar del text teric. Fou precisament la publicaci daquest treball, sense cap firma, el que configura lexistncia dels diversos sectors, el que anuncia el proper naixement del MIL. Josep Llus Pons Llobet (Queso), el ms jove del grup amb 17 anys, va comenar a militar a les Joventuts Universitries Revolucionries (JUR) quan estudiava el Curs dOrientaci Universitria (COU) (1971-72). Va participar a les lluites dels estudiants i va ser expulsat de linstitut. A principis de 1973 va ingressar en el MIL. El 16 de setembre de 1973 va ser detingut, juntament amb Oriol Sol, desprs de mantenir un tiroteig amb la Gurdia Civil a Alp. A partir de llavors va recrrer les presons de Girona, Lleida, Barcelona, Segvia i Cartagena. En un primer Consell de Guerra celebrat el 8 de gener de 1974 fou condemnat a 30 anys de pres, acusat de participaci en un atracament perpetrat el mar de 1973 al Banco Hispano-Americano del carrer Fabra i Puig de Barcelona. En el segon, fou condemnat a 21 anys de pres per un atracament a la Caixa de Pensions de Bellver de Cerdanya. Durant el mes de maig de 1977 es va presentar com a candidat per Barcelona per la coalici Unitat Popular pel Socialisme, formada principalment per independents. Desprs del darrer indult li quedaven per complir 18 anys de pres. Complia condemna al penal de Cartagena. Fou indultat aquell mateix any.

tracta de la mateixa editorial. El creador de les ditions Champ Libre, Grard Lebovici, fou assassinat a Pars el 7 de mar de 1984; la seva vdua, Floriana, va canviar el nom de leditorial pel del seu marit.

50

51

EL MIL I PUIG ANTICH Salvador Puig Antich (Gustavo i El Metge) va nixer al carrer Ensenyana, al casc antic de Barcelona, molt a prop de la plaa Sant Jaume, el 20 de maig de 1947. Era el tercer de sis germans: Joaquim, el gran; Immaculada, la segona; Montse, Maria Carme i Marona les ms petites. Va estudiar a La Salle de Bonanova fins els 12 anys, don va ser expulsat. Va ingressar als Salesians de Matar, on va acabar el batxillerat de Lletres. Es va passar a Cincies perqu volia estudiar Econmiques. Mentrestant treballava doficinista, seguia estudis nocturns a lInstitut Maragall, on es va relacionar amb companys que ms tard formarien part del MIL. El 1968 es va iniciar en la lluita clandestina en les Comissions Obreres de Barris. El 1969 va formar part de la comissi destudiants de lInstitut. Va fer el servei militar a Eivissa, destinat a la infermeria, fet que li va valer el sobrenom dEl Metge. El mes de novembre de 1971, per mediaci de Xavier Garriga, es va incorporar al grup que seria el MIL i va deixar els estudis per dedicar-se plenament a les activitats subversives. Emili Pardias Viladrich (Pedrals), de 28 anys. Havia participat activament en lSDEUB. Va prosseguir els seus estudis a Frana i va participar a Pars en la insurrecci estudiantil de Maig del 68. Fou detingut i condemnat a un any de pres i desprs expulsat de Frana. De retorn a Barcelona va treballar a les Ediciones Redondo. Va arribar a ser professor duniversitat. Va participar al MIL i a les Edicions Mayo-37 a partir doctubre de 1972. Efectuava missions denlla per a establir contactes i sencarregava dels passos a la frontera hispano-francesa. Jean-Claude Torres (Cri-cri) va nixer a Tolosa (Alt Garona) el 29 de juliol de 1951. Jordi Sol Sugranyes (Sancho) tenia 20 anys.

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT Jean-Marc Rouillan (Negrito i Sebas) va nixer a Auch (Gers) el 30 dagost de 1952. Fou un dels primers membres del MIL. Desprs de lautodissoluci, Rouillan va prosseguir activament lagitaci armada amb els GARI, entestats en salvar, en una primera etapa, els membres del MIL empresonats i desprs tots els presos poltics. El 5 de desembre de 1974 fou detingut a Pars i inculpat de transport darmes i explosius. Quan fou alliberat el mes de maig de 1977 va constituir lorganitzaci denominada Acci Directa (AD), que va nixer en la confluncia dels ex GARI, dels ex Noyaux arms pour lautonomie populaire (NAPAP) i dels autnoms, diferenciant-se dels seus predecessors en gaireb tots els aspectes, sobretot en el de la durada (doncs la seva existncia no va quedar limitada a setmanes o mesos), el seu enriquiment en matria darmament i de logstica, internacionalitzaci intensiva, contactes mltiples amb partits combatents italians i alemanys. Ideolgicament, Acci Directa va tenir tendncies fora definides, que posteriorment van evolucionar cap a una militncia ms professional, amb caracterstiques, tant en el seu llenguatge com en les seves accions, cada cop ms prximes als partits combatents. El 13 de setembre de 1980, Rouillan fou novament detingut a Frana, per amb lelecci del socialista Franois Mitterand, el 1981, a la Presidncia de la Repblica, fou amnistiat. A la sortida de la pres, en una entrevista concedida a una rdio, va declarar: estem convenuts que per aconseguir labolici de lexplotaci de lhome per lhome s necessari destruir la societat capitalista. Rouillan desprs duna llarga srie datemptats reivindicats per Acci Directa, fou finalment detingut, a una casa de camp de Vitryaux-Loges (Loiret), el 21 de febrer de 1987. Fou jutjat i condemnat a cadena perptua. Avui dia, continua pres a la pres de Lannemezan (Tolosa de Llenguadoc).

52

53

EL MIL I PUIG ANTICH Lacci desenvolupada a Espanya pels grups dacci anarcosindicalistes en el perode 1945-1960 (letapa anterior entre 1939 i 1945 est prcticament sense historiar) va influir considerablement en els joves que dotze anys ms tard van integrar el MIL. Jos Llus Faceras fou assassinat en una emboscada que li van preparar a Barcelona el mes dagost de 1957; Wenceslao Jimnez Orive, greument ferit el gener de 1950, es va sucidar abans de caure en mans de la policia; Francisco Sabat Llopart (El Quico) fou assassinat en gener de 1960 desprs dhaver mobilitzat tota la fora pblica de Catalunya; Ramon Vila Capdevila (Caracremada) tamb va caure en una emboscada preparada per la Gurdia Civil lagost de 1963. Tots ells, quan van morir, duien molts anys combatent la tirania franquista. Els seus epgons del MIL tenien edats que oscillaven entre els onze i els setze anys. Tots aquests anarcosindicalistes i homes dacci titllats en lpoca de bandits, gngsters, assassins i incls danalfabets i perversos sexuals van ser ms coneguts a partir de 1972, quan es va publicar a Pars, en castell, el llibre La guerrilla urbana en Espaa: Sabat6, illustrat amb fotografies. Ledici fou distribuda, gaireb en la seva totalitat, a Espanya. Als burcrates del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a lexili, en aquells moments, els importava un rave lacci revolucionria, ni tan sols lantifranquista. La seva nica aspiraci era la de poder persistir en limmobilisme (exigit per les autoritats franceses) que era el que protegia la seva supervivncia com a organitzaci legalitzada a Frana. Els nics que persistien en lacci eren els militants de la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries (FIJL), que havien estat posats fora de la llei per les autoritats galles, i alguns grups autnoms sortits del MLE. Aquesta lnia claudicant de lanarcosindicalisme espanyol en lexili, que no es devia a una decisi debatuda en la base, doncs ja era
6. Per Antonio Tllez Sol, Editorial Belibaste, collecci La Hormiga, 1972, 214 p. Virus Editorial va publicar el 1992 una nova edici molt ampliada. El mateix autor va publicar el 1974, a Editorial Ruedo Ibrico de Pars La guerrilla urbana. Faceras, tamb en castell, reeditat a Virus Editorial lany 2004.

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT enrgicament qestionada des de 1957, va generar una mplia oposici que va conduir a la desintegraci del Moviment a partir de 1965, amb lexclusi de les ms importants federacions locals, a travs destrictes ordres del Comit, de clara marca estalinista. Per no estendres sobre aquest tema, ens limitarem a presentar un petit exemple del descontent que existia en la base del MLE. Diumenge 16 dabril de 1972, s a dir, durant el perode dactuaci del MIL, la Confederation Nationale du Travail Franaise (CNTF) i lAssociaci Internacional de Treballadors (AIT) van organitzar en el Palais de la Mutualit de Pars un mting dafirmaci anarcosindicalista i de lluita contra la repressi internacional. En el mting, presidit per Jos Muoz Congost, secretari de lAIT, van intervenir els segents oradors: Pierre Meric,7 per la CNTF; Georges Balkanski, per la CNT blgara; Alfonso Failla, per lUSI italiana; i Federica Montseny Ma, pel MLE-CNT. Durant lacte i fora del mateix es van distribuir octavilles que deien:

A la joventut llibertria Com tots els anys, nombrosos llibertaris saplegaran en un mting en el que parlaran alguns fssils i una tmbola clausurar la jornada revolucionria. Hem de complaure un cop ms les nostres bones conscincies adquirint un bitllet del festival? Alguns joves llibertaris estan farts daquesta situaci que frena el moviment anarquista des de fa alguns anys. Ara, quan lensorrament del capitalisme s irremeiable i que, per a sobreviure, la burgesia prepara brigades especialitzades en la lluita contra els revolucionaris; ara, quan la burocrcia i els estalinistes de tots colors es preparen per a engendrar milers de Kronstadt, de Budapest, de Praga, etc., s necessari que totes les perso7. Pierre Meric era l'administrador del butllet bimestral d'informaci, policopiat, Solidarit Internationale Espagne (SIE), el director del qual era Vctor Manrique, editat pels Groups Commune Libre de Tolosa.

54

55

EL MIL I PUIG ANTICH nes ansioses de llibertats, i que no admetin altre director de conscincia que ells mateixos, es reuneixin. Conscients de les experincies passades, tacades amb la sang dels nostres companys assassinats pel franquisme i lestalinisme el 1937, i del fracs de certa forma danarquisme ni ms ni menys burocrtic i trador que els enemics del poble, alguns grups llibertaris es van formar i es formen a linterior (Espanya) i reprenen la lluita de la mateixa manera que els germans Sabat o Durruti la van dur a terme. A Frana, entre els treballadors emigrats i els fills dels que van lluitar per la llibertat, tamb shan constitut grups anarquistes. JA S HORA QUE ENS ORGANITZEM PEL PROPER ACTE SOCIAL! UNIM-NOS PER A LLUITAR CONTRA EL FRANQUISME I QUALSEVOL ESTAT QUE VINGUI DESPRS! VISCA ESPANYA LLIURE!
Grup Autnom TERRA LLIBERTRIA

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT xent daquesta, tant a nivell de la lluita de masses com la recent aparici en el si del moviment obrer de grups autnoms de combat dedicats, a exemple dels resistents de la postguerra, a realitzar accions armades (especialment lexpropiaci o atracaments a bancs) pel reforament de la causa. La majoria dels guerrillers anarcosindicalistes que van actuar a Catalunya en el perode 1945-65 avui sn morts o a la pres: Els germans Sabat. Jos Llus Faceras, antic mosso de caf. Ramon Vila Capdevila (Caracremada), exboxejador, que fou probablement el ms dur de tots. Fou un dels que ms va viure (fins el 1963). [Segueix un llarg llistat de noms] Aquests homes combatien per lanarquisme, aquest somni intransigent i foll que tots portem al cap, per que pocs homes han intentat realitzar, a banda dels espanyols (tots aquests homes militaven en la Confederaci Nacional del Treball-CNT). El seu mn era un mn on els homes sn portats per les exigncies pures de la conscincia moral individual, on no hi ha pobresa, ni govern, ni presons, ni policies, on no hi ha cap obligaci ni disciplina que no sigui dictada per la llum interior; on no existeixen ms lligams socials que la fraternitat i lamor; on no hi ha mentides, ni propietat, ni burocrcia. En aquest mn, els homes son purs, com Sabat [...]. En aquest mn, les llums de la ra i de la conscincia empenyen lhome a sortir de la foscor. Res els separa daquest ideal tret de les forces del mal, els burgesos, els feixistes, els estalinistes o, incls, els anarquistes extraviats. En un mn on els moralistes sn al mateix temps combatents, perqu un revlver mata enemics i al mateix temps pot servir com a mitj dexpressi. La propaganda es fa per lacci, no per la paraula. En sintonia amb aix, en un atracament efectuat el 29 de desembre de 1972, com a recordatori de la data del tretz aniversari de la mort de Sabat, van deixar en el lloc de latracament un comunicat en la seva memria. Sobre aquest particular, cal assenyalar un fet molt significatiu. Els grups dacci anarcosindicalistes van ser exterminats prctica-

Fou lacci del MIL, desprs de la seva autodissoluci, la que va reactualitzar lagitaci armada, tant a Espanya com ms enll de les seves fronteres, nova etapa en la qual van participar membres dels ja denominats GAC. A la revista CIA nm. 1 (abril de 1973), el MIL va publicar un ampli resum biogrfic de Sabat i altres companys amb els segents comentaris: Hi ha ocasions a la histria en qu la realitat supera la llegenda. Aquest s el cas de lheroica lluita dels grups de resistents que van efectuar les seves incursions a Catalunya desprs de la guerra, especialment en el perode 1945-65. s una histria no gaire coneguda, per que shauria de tenir ms en compte per arribar a comprendre lactual moment de la lluita revolucionria,8 lenduriment i la violncia crei-

8. Per aquesta mateixa ra, Virus Editorial recorda avui el MIL i Puig Antich.

56

57

EL MIL I PUIG ANTICH ment entre 1949-50, i noms alguns dels seus membres van continuar la lluita duna manera individual i deslligats del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en lexili, fins que la seva obstinaci en prosseguir la lluita els va costar la vida anys ms tard. Altres centenars van purgar llargues penes a les presons franquistes, moltes de vint anys i ms. Les conseqncies de lactivitat del MIL van ser menys sagnants, doncs noms dos dels seus membres van perdre la vida: Salvador Puig Antich i Oriol Sol Sugranyes. Els que foren empresonats van sortir en llibertat durant lamnistia de 1977. La defensa que es va fer duns i altres no t punt de comparaci. Els primers foren assassinats al carrer; altres jutjats, condemnats i molts executats a garrot o afusellats sense que ning, ning, ni tan sols les organitzacions ms maules, on havien militat, expliquessin ni reivindiquessin lesperit revolucionari ni la legitimitat del seu combat contra la tirania. La seva tnue defensa es va fer nicament en termes dacusaci contra els crims i la barbrie franquista. Ning va saber res de lobjectiu de la lluita que havien emprs, les seves activitats van ser i van continuar sent actes de pur bandolerisme. Pot dir-se que es van podrir i van morir a les presons en un total anonimat; una mica com si haguessin pagat merescudament pel que havien fet. En el cas del MIL, tot i que de manera estril, es va efectuar una mobilitzaci nacional i internacional per a explicar amb tot detall la seva actuaci, la legitimitat revolucionria de les seves expropiacions, que els propis autors havien reivindicat al llarg de la seva actuaci. En el mateix nmero de la revista CIA es recordava a la FAI limportant paper que havia tingut des de la seva constituci en 1927 durant la monarquia, la repblica i la victria del 19 de juliol contra els militars aixecats. No obstant, com a conclusi, figurava el segent comentari: En els nostres dies, les organitzacions formals CNT-FAI noms sn fantasmes, una ombra del que van ser en el seu temps, fantasmes eficaos el nom dels quals encara aterra la burgesia amb el record de la revoluci, per incapaos de dur a

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT terme les tasques indispensables per a lavan de la lluita revolucionria actual. En canvi, les tasques que van exigir la creaci de la FAI fa gaireb mig segle conserven plena actualitat en la situaci present: Situaci de clandestinitat i debilitat organitzativa del moviment obrer sotms a la repressi de lEstat i de la patronal. Perill de desviacionisme present en certs sectors del moviment obrer que es conformen amb una perspectiva reformista deixant de banda les exigncies revolucionries. Necessitat dunificar les tendncies antiautoritries ms radicals del moviment obrer per a dur la lluita fins el llindar de la insurrecci. Avui, com fa 50 anys, ens queda de nou el problema duna organitzaci capa de garantir el radicalisme del moviment revolucionari i la seva fora prctica.

58

59

EL MIL I PUIG ANTICH Radicalitzaci de la lluita de classes

La lluita de classes a la pennsula est patint un procs de progressiva radicalitzaci. Levoluci a nivell mundial confirma i refora aquest desenvolupament. Per a comprendrel millor, fem una ullada al passat ms immediat. En un principi, la lluita de classes no podia trobar cap ms sortida que lesclat espontani sense continutat. Aquesta espontanetat va fer un avan tractant dorganitzar-se en permanncia amb el nom de Comissions Obreres. Com sabem, el reformisme del PC va envair i manipular Comissions, li va donar una institucionalitzaci obertament burocrtica i formes de lluita en clar retrocs amb les posicions inicials (entrar en la CNS). El fracs del desenvolupament i la crisi econmica han tancat el cam al reformisme del PC i al reformisme sindicalista, desbordats polticament per la seva esquerra i davant dun sistema incapa de satisfer les ms modestes de les seves reivindicacions. Davant daquesta crisi del reformisme, reforada per la crisi del reformisme a escala mundial, sorgeixen una srie de grups i grupuscles a la seva esquerra que es limiten a tractar de substituir unes persones per unes altres, al PC per les noves avantguardes. Lescalada repressiva que ha seguit a la crisi econmica i a la incapacitat del sistema per a cobrir les necessitats de la classe obrera ha tancat les vies a aquestes noves estratgies. Daltra banda, els grupuscles han esmerat gaireb totes les energies en lluites i dissensions internes, escissions, sectarismes, etc., que els ha separat de lmplia massa. Per aix, els grups reformistes, com el PSUC i Bandera,9 presenten aquest fracs dels grupuscles com si fos un triomf seu, com si la classe obrera torns a les seves files. Fem referncia a aquesta evoluci perqu sentengui una cosa. A partir, ms o menys, del judici de Burgos, per posar una data, la classe obrera ha vist tancats definitivament davant seu tant els camins del reformisme com els dels grupuscles avantguardistes. Un nou perode

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

sha iniciat. Desprs dun primer moment de desencoratjament, la classe obrera ha demostrat la voluntat de continuar endavant en la lluita revolucionria. Amb aquestes condicions objectives i subjectives ja noms tenen viabilitat actituds realment radicals. Aquesta circumstncia queda ben caracteritzada per esclats com els de SEAT a Barcelona, El Ferrol, Vigo, etc. s en aquesta circumstncia, propicia a les actituds radicals, que shan de situar i comprendre les tasques que actualment assignem a lagitaci armada. La classe obrera ha comprovat amb les seves prpies experincies de lluita la inviabilitat del reformisme i dels grupuscles avantguardistes en el si de la lluita de classes i, malgrat aix, no abandona la lluita, sin que est disposada a avanar duent a terme una srie diniciatives radicals, entre les quals es poden comptar els nous intents a Plataformes, els esclats espontanis de carcter radical, lagitaci armada... Aix doncs, lagitaci armada aqu i ara es situa en una circumstncia del conjunt de la lluita de classes que est demanant a crits una dinmica i una duresa ms grans. Un nucli dedicat a lacci armada t diferents objectius: cobrir uns objectius concrets, radicalitzar la lluita obrera i multiplicar laparici de nuclis dedicats a lagitaci armada, plantejar en lactual fase transitria el pas que va des de lactual fase de radicalitzaci de la lluita de classes fins la insurrecci. Octubre de 197210

9. Bandera Roja, portaveu a Catalunya de lOrganitzaci Comunista dEspanya (OCEBR). El nucli inicial aparegu a Barcelona a mitjans del 69, com a grup de militants comunistes al voltant de la revista Bandera Roja. Els membres d'aquest grup procedien majoritriament del PSUC.

10. Article publicat a CIA, Grupos Autonmos de Combate, Ediciones por un Movimiento Ibrico de Liberacin, nm. 1, i reprodut a lments dinformation sur lactivit des GANGSTERS de Barcelone, Ediciones Mayo-37, mar de 1973.

60

61

EL MIL I PUIG ANTICH

A la revista del MIL, CIA (Conspiracin Internacional Anarquista), nm. 1, abril de 1973, es va publicar un article titulat Balan i perspectives de la lluita obrera. Nova etapa de la lluita, en el que sanalitzaven les lluites de Harry Walker entre 1971-72, i de Seat el 1972, amb la segent conclusi:11

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

de fbrica, comissions dempresa, etc., i la coordinaci i generalitzaci de les lluites a travs dorganismes que, com Plataformes de Catalunya, apliquin una lnia de lluita de classe i fugin del control no noms dels reformismes, sin de qualsevol dirigisme.

Hi ha dues formes dexplicar i comprendre el desenvolupament de les lluites obreres a Espanya. Segon uns, es tracta de veure com es consolida lorganitzaci unitria de la classe i la seva avantguarda dirigent o inspiradora, el partit. Aquest s lesquema del PC i de les seves burocratitzades Comissions Obreres; per tamb s lesquema de qualsevol grupuscle esquerrans, ja sigui imitant la lnia del PC (grupuscles oportunistes que li fan el joc al reformisme), ja sigui tancant-se sobre ells mateixos (grupuscles sectaris). Per a tots ells, lauge i extensi de les lluites obreres als darrers anys (en un moment de repressi i gran caos organitzatiu) no s noms un fet imprevist, sin completament incomprensible. Existeix, no obstant, en el si del moviment obrer un irreprimible afany de combativitat, ms enll de qualsevol directriu dels poltics professionals i de les seves prudents previsions. La lluita revolucionria de la classe obrera s una lluita, abans que res, antiautoritria i la crisi de les burocrcies que pretenen dirigir-la no noms no la limita, sin que elimina les traves i els obstacles que la frenaven fins el moment. Des daquest punt de vista, fenmens com la lluita de Harry Walker o de la Seat, a Catalunya, o com els motins del Ferrol i Vigo sn la continuaci lgica de la lluita de classes salvatge i espontnia dAstries el 1962, de la vaga exemplar de Laminacines Echevarra12 el 1966 (que va fer fams a tota Espanya el lema O tots o ning, repetit a tantes i tantes vagues). La consolidaci de la lluita revolucionria de la classe obrera passa per la seva autoorganitzaci en el lloc de treball a travs de comits

11. Treball enviat directament pel MIL-GAC de Barcelona a la revista Askatasuna, que el va publicar al nm. 5, juny de 1973, de la primera poca a lexili de Bruselles. Hem utilitzat el text de la revista, degut al fet que loriginal de CIA consultat estava parcialment deteriorat. 12. La vaga de Laminaciones en Fro Echevarra fou la ms llarga del franquisme: es va declarar el 30 de novembre de 1966 i es va perllongar fins el 15 de maig de 1967.

62

63

EL MIL I PUIG ANTICH

Durant el mes doctubre de 1972, el MIL va redactar el document Sobre lagitaci armada que no es va publicar fins laparici del primer nmero de la revista CIA, el mes dabril de 1973. Aquest s el text:

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

tant, els resultats assolits en aquest sentit sn cada cop ms grans i la revoluci veu confirmades les seves previsions: lemancipaci dels treballadors ser lobra dels mateixos treballadors. En resum, lagitaci armada es considera a ella mateixa i constitueix efectivament una de les facetes o aspectes de la lluita de classes del proletariat des del nivell actual fins el de la insurrecci general a la qual tendeix. Mitjanant la seva prctica daccions necessriament limitades, lagitaci armada mostra que el nivell de violncia en el que es pot actuar aqu i ara, i en el que ha dactuar-se, s molt superior al que generalment pensem. Lagitaci armada, com qualsevol altra forma dagitaci, marca el sentit de la lluita de classes de lmplia massa ajudant-la en la seva orientaci, radicalitzaci i avanament amb una duresa cada cop ms gran. Al mateix temps, els objectius concrets daquesta agitaci tamb cobreixen una funci de suport a la lluita de classes. En el fons, la simple existncia i el funcionament efica de lagitaci armada dins del conjunt de la lluita de classes, aix com la previsible generalitzaci de nuclis dedicats a aquest tipus dactivitat, ve a reforar uns plantejaments poltics radicals: que sha parlat molt de lluita contra la repressi, quedant sempre en una posici defensiva i a meitat de cam, sense veure que no existeix cap altra lluita contra la repressi que la insurrecci generalitzada; que la veritable lluita contra el sistema no s el simple putschisme, sin la revoluci proletria, el primer pas de la qual consisteix a passar de la defensiva a lofensiva de manera cada cop ms generalitzada. En resum, per a qui posseeix una concepci proletria de la revoluci, lactivitat armada s una activitat de suport a la lluita de masses i a la seva insurrecci general. Per a les avantguardes militars o poltiques, en canvi, la lluita de masses noms s una activitat de suport per a les seves organitzacions. En aquest ordre de prioritats, s aquesta diferent apreciaci del conjunt el que distingeix els comunistes dels petitburgesos en el si de la lluita de classes.

Sobre lagitaci armada

En primer lloc, volem distingir el concepte dagitaci armada del de lluita armada o militar. Un nucli de lluita militar no busca plantejaments poltics de lluita de classes, sin que es considera ell mateix com lavantguarda o punta de llana de la lluita i aix troba en ell mateix tota la seva justificaci. En canvi, un nucli dagitaci armada no pot admetre que es mitifiqui la seva activitat considerant-se autosuficient, sin que es defineix per la seva relaci amb la lluita de classes. s a dir, un grup dagitaci armada s un grup de suport que situa la seva activitat en el si del conjunt de la lluita de classes del proletariat, que forma part daquesta lluita de classes. Aix s molt important per a nosaltres ja que implica uns plantejaments poltics prctics, delimitant les posicions petitburgeses o individualistes de les posicions proletries o de classe: La concepci petitburgesa de lactivitat revolucionria s la dun putsch o conspiraci que es prepara i desenvolupa sense la classe. Lactivitat armada est destinada a substituir lofensiva generalitzada de lmplia massa i la insurrecci final per una lluita sempre minoritria. En canvi, la concepci proletria considera que el capitalisme avana cap a la seva destrucci, que ha engendrat sempre les seves prpies contradiccions. El capitalisme ha creat i unificat davant dell, en el procs dexplotaci duna classe sobre laltra, els seus enterradors: el proletariat. Aix no vol dir que les lluites obreres no presentin tota una srie de limitacions: reivindicacions molt limitades, un fort mur de repressi contra el que xoquen, feblesa i allament de les lluites. Les lluites obreres han de passar de la defensiva a lofensiva, de les reivindicacions pacfiques a la lluita violenta i sense treva, de lesclat espontani a lorganitzaci daquesta espontanetat. Tot aix no s fcil. No obs-

64

65

EL MIL I PUIG ANTICH En el marc de les tasques dEdiciones, la nit del 14 al 15 dagost de 1972, un comando del MIL va expropiar a Tolosa la maquinria duna impremta situada al carrer de lEsquile. El material fou traslladat sense problemes a una masia llogada a Bsiers, a uns 30 km de la capital de Llenguadoc, a nom dOriol Sol Sugranyes i de JeanMarc Rouillan. Per el 9 de setembre la policia descobr la maquinria, les armes i la propaganda revolucionria a lamagatall. El descobriment fou totalment accidental. Els llogaters havien de pagar el lloguer el dia 1 del mes, per es van retardar, aix que la propietria, la Sra. Larroque, an a la masia acompanyada dun ve, per mirar el qu. En veure el variat material all emmagatzemat, per exemple, armes, va avisar els gendarmes de la brigada de Montatruc la Conseillre (Alt Garona). Juntament amb la maquinria de la impremta de Tolosa van trobar ms material dimpressi que no venia del mateix lloc. Els legtims amos van recuperar les seves propietats. El mes de juliol de 1972, Oriol Sol, que acabava de sortir de la pres, havia arribat a Barcelona i immediatament havien comenat els cops econmics. Puig Antich encara no shavia definit clarament i es trobava a Sussa. El 15 de setembre de 1972, el MIL va fer el que shauria de considerar com la seva primera expropiaci bancria de ress. Anteriorment havia realitzat algunes accions que es podrien qualificar com dentrenament: l1 de juliol del mateix any, un atracament a m armada a una Oficina de Pensions al carrer Mallorca de Barcelona; a lagost es van apoderar del material de la impremta de Tolosa; el 13 de setembre van fracassar en dos atracaments, el de dun pagador C a Salou i a la Caixa dEstalvis dIgualada. Aquesta primera expropiaci va ser duta a terme a Bellver de Cerdanya, a la carretera de Puigcerd, a menys de 20 km de la frontera francesa. Dhora al mat, noms obrir les portes de la Caixa dEstalvis, dos homes pistola en m i a cara descoberta es van endur un mili de pessetes. Fora els esperava un Seat 124 de color blanc amb el motor en marxa i un home al volant. Van fugir sense problemes. El 17 de setembre al mat, un Renault 16 era controlat per la policia a Pau. Mentre els gendarmes examinaven la documentaci dels passatgers, el vehicle es va posar en marxa a tota velocitat cam

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT de Tolosa. La policia tenia a les seves mans la documentaci dOriol Sol Sugranyes i de Jean-Marc Rouillan, contra els que existia una ordre de detenci arran del descobriment del material dimpremta a la masia de Bsiers. Lendem es produren les detencions. Tres membres del MIL van ser sorpresos a un pis del carrer Raymond IV de Tolosa. Oriol Sol Sugranyes i Jean-Claude Torres foren detinguts,13 mentre que Jean-Marc Rouillan sescapol saltant per una finestra, vestit nicament amb uns calotets. Al pis van trobar documents que, per primera vegada, permetien relacionar Puig Antich amb el MIL, tot i que encara no havia actuat gaire. Torres sortiria en llibertat provisional dos dies ms tard. Amb la detenci dOriol, Puig Antich tornaria a Barcelona i sincorporaria a les activitats del grup. A partir del mes doctubre intervindr en la major part de les accions del MIL, generalment com a conductor, doncs era un xofer hbil i expert. El 21 doctubre, a un quart de nou del mat, van fer un atracament a la sucursal de la Caixa dEstalvis Laietana de Matar, al barri de Pere Mas. Dos homes armats amb pistoles van penetrar al banc mentre un tercer els esperava al volant dun auto amb el motor en marxa. Van fugir sense problemes amb un bot dun mili de pessetes. El 18 de novembre, tres membres del MIL, dos armats amb pistoles i el tercer amb una metralleta Sten, van amenaar els vuit treballadors de la Caixa de Pensions del nm. 58 del carrer Escorial de Barcelona i fugien amb 196.000 pessetes. Era la primera vegada que utilitzaven una metralleta. Deu dies ms tard, el 28 de novembre, van fer un altre atracament, aquest cop en collaboraci amb un altre grup autnom, que la policia denominaria a latzar com a Organitzaci de Lluita Armada (OLLA).14 A

13. El 13 de gener de 1973, Oriol Sol Sugranyes i Jean-Claude Torres van ser jutjats a Tolosa i condemnats a un any i sis mesos de pres respectivament. Jean-Marc Rouillan i Salvador Puig Antich, en rebellia, foren condemnats a un any i sis mesos respectivament. 14. Durant lestiu de 1972 shavia constitut a Barcelona un grup denominat Resistncia, sorgit del PSAN, nascut el 1969 com a conseqncia duna escissi del FNC, que va radicalitzar rpidament les seves posicions i que va trencar tota relaci amb el par-

66

67

EL MIL I PUIG ANTICH dos quarts del deu, set homes armats amb pistoles i metralletes van entrar a la sucursal del Banc Central, al passeig de Valldaura nm. 245. Es van endur un mili de pessetes i van fugir en dos cotxes. Fou una de les poques accions que el MIL va fer amb membres daltres grups. En el futur mantingueren relaci, intercanviaren documentaci i informacions, per els cops econmics els feien per separat. Latracament fou reivindicat duna manera molt enginyosa que impedia qualsevol equvoc. El comando shavia endut la documentaci dels treballadors i la va retornar per correu acompanyada del segent comunicat: Aquesta expropiaci, igual que les anteriors, t com a objectiu donar suport a la lluita del proletariat contra la burgesia i lEstat capitalista. Per aquest motiu, els revolucionaris sapropien per a la seva lluita dels diners que els capitalistes roben a la classe obrera. La lluita diria del proletariat contra lexplotaci obliga els grups revolucionaris de combat a realitzar les accions necessries per a que aquesta lluita assoleixi els seus objectius revolucionaris. Mentre la repressi dels capitalistes continu perseguint a la classe obrera, el proletariat i tots els revolucionaris seguiran atacant el Capital i als seus lacais all on siguin.15

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT Francisco Sabat (El Quico) tamb havia recorregut als missatges reivindicatius a les seves expropiacions el 1945, per com que les missives noms eren llegides pels damnificats i la policia, aviat canvi de tctica i a cara descoberta cridava: Sc El Quico!. El missatge oral resultava ms positiu que lescrit doncs corria de boca en boca. Per aquestes dates, sincorpor al MIL Josep Llus Pons Llobet, de 17 anys. Estudiava juntament amb Raimon Sol Sugranyes a linstitut Mil i Fontanals i ambds participaven a les lluites estudiantils. A travs dell, Pons Llobet entr en contacte amb els germans Sol. A principis de desembre, alguns membres del MIL van desplaarse fins a Tolosa on van estudiar la necessitat de posar en marxa els projectes editorials; es va decidir anar de nou a buscar les mquines dimpremta que la policia havia recuperat a Bsiers i retornat als seus propietaris. La nit del 13 al 14 de desembre, un comando va rescatar la maquinria perduda durant el setembre anterior. No gaire lluny de la impremta, havia una panificadora que treballava durant tota la nit; davant de la porta, una filera de furgonetes esperava per a fer la distribuci del pa. Els conductors, que xerraven en un grup all mateix, van veure astorats com la primera furgoneta es posava en marxa i desapareixia, seguida de la resta i dun cotxe particular que acabava darribar i que es sumava a la caravana. En pocs minuts van arribar a la porta de la impremta del carrer de lEsquile, van rebentar el pany, van carregar les mquines i van tornar a desaparixer. Aquesta vegada, juntament amb les mquines que ja coneixien, es van endur unes altres ms modernes. Mai ms se sab delles. El 29 de desembre de 1972, dos homes armats es van endur 764.000 pessetes de la Caixa dEstalvis Laietana de Badalona, al carrer Juan Valera, bloc 11. Van fugir en un Peugeot 204. Al comunicat que van deixar es recordava la mort del Quico, assassinat per la Gurdia Civil i el sometent a sant Celoni el 6 de gener de 1960. El ritme endimoniat de les expropiacions prossegueix. El primer atracament del 1973 es fa a Sarri, el 18 de gener, a la Caixa dEstalvis Provincial del carrer Benet Mateu nm. 49-51. A les nou del mat,

tit. Aquest grup va collaborar entre altres amb el MIL. Diverses vegades es va plantejar una fusi per mai es materialitz. Aquest grup prossegu la seva tasca dagitaci durant ms duna any, de vegades annimament, de vegades en nom de Resistncia, i altres, les menys, com a GAR. En un congrs realitzar el novembre i desembre de 1973, es va prendre la decisi dactuar sense cap sigla que els identifiqus, noms com a grup autnom de base. En aquesta ptica es va participar en la creaci i desenvolupament del Comit de Solidaritat amb els Presos del MIL, en relaci amb els comits de suport dEuropa. Desprs de lexecuci de Puig Antich, el comit es dissolgu i el grup decid prosseguir la tasca dagitaci i de difusi de textos sense cap identificaci. A labril de 1974 la policia va detenir tres dels seus membres acusats de pertinena a lOLLA, ntimament vinculada al MIL. 15. Aquest comunicat fou reprodut al nm. 1 de la revista CIA.

68

69

EL MIL I PUIG ANTICH tres homes armats amb pistoles i la ja clssica metralleta Sten senduen 658.000 pessetes. A ledifici vivien agents de la Brigada Poltico Social. Dos dies desprs, dos dels autors de latracament a Sarri creuen de nit i a peu la frontera francesa amb una part del bot. Prop de la Guingueta dneu havien estat interceptats per la Gurdia Civil i es veieren obligats a defensar-se a trets; poc desprs, tenen un nou enfrontament amb els gendarmes francesos. En cap dels dos casos es registren vctimes. Els dos homes fugen en un cotxe requisat a punta de pistola, per en la precipitada fugida abandonen un sarr amb 250.000 pessetes i una metralleta. Immediatament sinstallen barreres a les carreteres i els dos homes han de retrocedir fins la frontera. Estimben el cotxe per un penya-segat i creuen els Pirineus a peu i amb fora neu. Desprs dalgunes peripcies, arriben a Barcelona sans i estalvis. El 2 de mar ser un mal dia per al MIL. Maria Angustias Mateos, de 16 anys i companya de Pons Llobet, inspecciona al mat, dhora, els voltants de la sucursal del Banco Hispano-Americano de Barcelona, del passeig Fabra i Puig nm. 313, del barri de Vilapiscina. La noia comunica als seus amics que ha vist un home amb una gavardina de color clar, amb pinta de policia, passejant prop del banc. Per el comando del MIL sap que al banc aquell dia hi ha cinc milions de pessetes i considera que val la pena arriscar-se. Salvador Puig Antich, al volant dun Seat 124, condueix els tres companys fins el passeig Fabra i Puig. Sn dos quarts donze del mat. Para el cotxe en un carrer lateral i surt a fer una ullada. Torna dient que tot est b. Els tres homes, armats amb revlvers i una metralleta penetren al banc, on hi ha una dotzena de treballadors i alguns clients. Mentre un protegeix la porta, els altres dos, sota lamenaa de les seves armes, tanquen tothom en una habitaci a tocar del despatx del director. Mentrestant, Puig Antich ha situat el cotxe amb el motor en marxa a uns cinquanta metres de la porta del banc. s en aquest moment que observa com dos individus amb gavardines clares surten del bar La Garrafa, situat a laltra banda del passeig, i es dirigeixen cap a la sucursal. Sense perdre un segon, colloca el cotxe a la

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT porta de lentitat i toca diverses vegades el clxon, tal i com havien convingut, per a alertar els seus companys. Per lencarregat de vigilar la porta havia acompanyat un treballador, acabat darribar, fins a loficina on eren tancats la resta. De retorn al seu lloc, Puig Antich ja ha mogut el cotxe, per a protegir-lo i per a poder recollir als altres tres, fins el passatge de les Palmeres, una travessia a uns vint metres. Els dos policies shan situat a les dues bandes de la porta i des del quici disparen contra el que est de gurdia. Aquest respon i de seguida arriba el seu company amb la metralleta i comena un tiroteig de mil dimonis. Els policies retrocedeixen davant la metralleta: un es refugia rere un Seat 600 aparcat i laltre a la porta duna pastisseria, prop del banc. Des del seu amagatall poden controlar perfectament la sortida de lestabliment. La vorera s molt ampla, duns cinc metres, aix que sortir del banc suposa un gran risc. En un primer moment, pensen en sortir protegits pels ostatges. Quan un del comando, pistola en m, es dirigeix cap a lhabitaci on hi ha el personal i els clients tancats, per, en obrir la porta, des de dins la tanquen aixafant-li la m on t larma. Es produeix un forcejament durant el qual es dispara la pistola i el comptable Melquiades Flores Jimnez en resulta ferit.16 No hi ha temps a perdre, cal fugir abans que arribin els reforos. Els tres homes surten del banc disparant i corrent en ziga-zaga arriben al cotxe on els espera Puig Antich. Aquest condueix per carrerons abans de sortir al passeig Maragall i agafar lavinguda Mare de Du de Montserrat. Desapareixen. Un minut desprs arriben al lloc del succs quatre cotxes de policia (versi reduda del llibre La torna de la torna). Els expropiadors shan endut 1.300.000 pessetes, per la intervenci policial els ha obligat a deixar al banc quatre milions.

16. A l'acta d'acusaci contra Puig Antich podem llegir: ...i quan, en ser alertats per Puig Antich sobre la presncia de policies fora de la dependncia, es disposaven a fugir, abandonaren diversos efectes personals que duien, aix com un revlver, i van comenar a disparar amb les metralletes cap a l'exterior i l'interior, tocant amb els trets al cap de comptabilitat del banc, Melquades Flores Jimnez, al qual van causar lesions de pronstic molt greu. Seguidament, tots els intervinents en els fets es van donar a la fuga en el vehicle condut per Puig Antich.

70

71

EL MIL I PUIG ANTICH s la primera vegada que el MIL senfronta a trets amb les forces pbliques en una de les seves accions; tamb s el primer cop que es vessa sang. El comando, des de la casa on shan arrecerat, capta els missatges de la policia i pot seguir pas a pas les instruccions per a la cacera de lhome que sest organitzant. La Gurdia Civil installa controls a les carreteres de sortida de la ciutat que tamb sn vigilades des dhelicpters, doncs creuen tenir una pista segura, la del Seat 124 groc. Per tot lesfor s en va, tot i que la pista del Seat portar cua.

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

Prefaci del MIL al fullet policopiat de Camilo Berneri Entre la revoluci i les trinxeres, Ediciones Mayo-37, febrer de 1937.

Guerra de classes 1937 Guerra de classes 1973

Potser la victria noms sigui possible un cop consumada la contrarevoluci. Karl Marx

I Camilo Berneri, militant anarquista itali, fou indiscutiblement un dels ms lcids i radicals combatents de la revoluci iniciada a Espanya el 19 de juliol de 1936. La seva actitud revolucionria sense concessions, manifestada des de les columnes de la seva revista Guerra de classes aix com des de les trinxeres del front dArag i les barricades de Barcelona, serv per a evidenciar el gran abast de lauda lluita duta a terme pel proletariat espanyol i els perills que laguaitaven. La seva mort, el 1937, a mans de la contrarevoluci estalinocapitalista noms va confirmar trgicament com eren dencertades les seves previsions i advertncies. Com Berneri, tampoc la revoluci espanyola va poder sobreviure a la brutal repressi contra el proletariat alat per part de la burgesia republicana i del seu fidel servidor, el Partit Comunista. Per, malgrat tot, les jornades de maig del 37 que van veure com els obrers catalans senfrontaven als seus aliats de la viglia per a defensar amb la seva sang les conquestes de la revoluci del 19 de juliol, havien marcat de forma imborrable el punt ms alt de la radicalitat revolucionria. s per aix que diem que per a conixer la via revolucionria que es perfila a travs de les lluites actuals, cal saber captar el profund sentit del missatge de Camilo Berneri; cal ser capaos dinterpretar el 1973 les clares llions de maig del 37.

72

73

EL MIL I PUIG ANTICH

II Noms es poden comprendre els esdeveniments de maig del 37 a Barcelona fent referncia a la realitat histrica del moment: per una banda, la decadncia del sistema capitalista i, per laltra, la profunda depressi del moviment obrer internacional. Veurem rpidament de qu es tracta. Desprs de la guerra imperialista de 1914-18, que dugu el capitalisme a tocar la revoluci a tot el continent, el sistema noms assol una situaci de falsa estabilitat bruscament desmentida per la crisi mundial de 1929: el capitalisme estar progressivament abocat a la barbrie que culminaria amb la Guerra Mundial de 1939-45. El declivi capitalista fou molt acusat en un pas com Espanya, on la classe dominant estava constituda pera una inestable barreja de burgesia industrial dbil per fortament supeditada als trusts estrangers i dun ampli sector retardatari format per feudals aburgesats, noblesa terratinent, grans dominis eclesistics, que duien a terme una fero explotaci de la classe obrera i la pagesia. Amb la crisi del 29, a Espanya es va ensorrar la falsa estabilitat simbolitzada per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), arrossegant en la seva caiguda a la prpia monarquia. Per la Repblica burgesa de 1931 noms podia posar de manifest la feblesa congnita de la classe dominant espanyola, mancada dun poder central slidament constitut i organitzat, limitada a un petit marge de maniobra poltica, sense mplies classes mitjanes en les quals recolzar-se, i enfrontada a la potent capacitat combativa duna classe obrera i pagesa sensibilitzada pels creixents contrastos socials (expressi de la pobresa econmica del pas) i temprades, daltra banda, en les insurreccions espordiques a les que la misria les condua. El capital senfrontava al perode de decadncia del sistema recorrent a dues formes estratgiques aparentment oposades per al servei dels mateixos interessos: a uns pasos jugava la carta del feixisme (Alemanya, Itlia, Portugal...), a uns altres, jugava la carta de la democrcia i reunia al voltant del programa del capital (New Deal, intervenci directa de lEstat en leconomia) a totes les capes socials (fronts populars). A Espanya, la burgesia va intentar posar en prctica les dues estratgies al mateix temps: per una banda, lautoritarisme feixista (Sanjurjo 1932, Gil Robles 1933-35, Franco 1936); per laltra, la

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

repblica democrtica, el frontpopulisme, la uni sagrada (al voltant del programa poltic del Capital) de la burgesia avanada, de les capes mitjanes i les organitzacions obreres, des de la UGT i els estalinistes fins la CNT-FAI. s aquest doble joc de la burgesia espanyola el que explica que la insurrecci franquista del 18 de juliol de 1936 fos alguna cosa ms que un aixecament militar, i que gauds indiscutiblement de la tcita complicitat de la Repblica del Front Popular. Malgrat tot, la resposta absolutament espontnia i irresistible de la classe obrera aconsegu modificar la situaci en vint-i-quatre hores, traient les organitzacions obreres de la seva passivitat i trencant la srdida hostilitat de la burgesia republicana que, segons Alcal Zamora, no hagus pensat a resistir contra Franco si no hagus estat per limpuls de les masses. Els fets parlen per ells mateixos. Precisament a partir del 19 de juliol, el proletariat, combinant la lluita armada amb la vaga general, aconsegueix dur la lluita social al punt ms alt de tensi. Noms a partir del 28 de juliol, amb la total extinci de la vaga general, latemorida burgesia republicana pot pensar de nou en adaptar-se a la nova situaci, legalitzant els fets consumats, les expropiacions, el repartiment de la terra, el control obrer, la depuraci de lexrcit i de la policia, etc., sempre i quan aquestes conquestes quedessin supeditades a les necessitats de la guerra antifranquista i deixant de banda, amb lexcusa de la guerra, la destrucci del poder poltic de la burgesia: lEstat capitalista. Les milcies proletries, sorgides espontniament de la fermentaci social, aviat van caure sota el creixent control del Comit Central de Milcies, organisme formalment proletari per controlat per socialistes, estalinistes, anarquistes i partits burgesos que comptaven amb la majoria dels delegats. Parallelament, les collectivitzacions, destinades a ubicar les relacions de producci i distribuci sota el control directe del proletariat, van veure supeditat el seu funcionament a la instncia suprema del Consell dEconomia del Govern de la Generalitat de Catalunya. La burgesia conservava alguna cosa ms que un simple poder de cara a la galeria. Els engranatges fonamentals de lEstat van quedar prcticament intactes: lexrcit (tot i que amb noves formes), la policia (el Cos de Gurdies dAssalt i la Gurdia Civil no es van dissoldre i

74

75

EL MIL I PUIG ANTICH

van romandre a les casernes esperant la seva oportunitat), i la burocrcia (dedicada a inspirar, en el sentit dels interessos burgesos, les decisions del Comit Central de Milcies i del Consell dEconomia). La vaga de masses inicial shavia transformat en una guerra que enfrontava obrers a obrers i pagesos a pagesos sota el control de la burgesia, tant en el camp de Franco com en el de Companys i Azaa. Era evident que fins i tot la victria del bndol antifeixista amenaava amb enfortir la burgesia republicana i tornar-se contra els interessos de classe del proletariat. Al manteniment dels engranatges de lEstat i a lobstrucci de la realitzaci de la revoluci, tant en el front com a la reraguarda, es va sumar el reforament de la poltica de la burgesia per la Sagrada Aliana dugetistes, estalinistes i la direcci de la CNT-FAI. La reacci estalinocapitalista buscava contnuament ocasions per a atacar la revoluci. A finals dabril, la Conselleria dOrdre Pblic va intentar dur a la prctica lacord de la Generalitat que prohibia la circulaci i lexercici de les seves funcions a les Patrulles de Control: els treballadors armats sapostaren a llocs estratgics i desarmaren 250 gurdies enviats per la Generalitat. La Generalitat tamb va enviar tropes a la frontera per a reemplaar els comits obrers que la controlaven des del 19 de juliol: foren rebutjats i desarmats en la seva majoria, produint-se violents xocs, especialment a la zona de Puigcerd. Es veia com proper un xoc central i decisiu. Fou precisament el maig de 1937 quan la contrarevoluci, acomplint amb la seva tasca preparatria, va creure que havia arribat el moment de passar de lofensiva verbal a lofensiva armada, carregant sobre la revoluci, desarticulant-la, obligant-la a retrocedir, anihilantla. Aix, el 3 de maig a tres quarts de quatre, el comissari dOrdre Pblic de la Generalitat, Rodrguez Salas, estalinista, al davant duna banda de gurdies dassalt intent ocupar ledifici central de Telfons (plaa Catalunya), amb una ordre firmada per Aiguad, conseller de la Generalitat: els obrers de la telefnica respongueren a les armes amb les armes. Immediatament, sense cap altra convocatria que la remor dels primers trets, els obrers catalans salaren com el 19 de juliol, combinant la vaga general amb la lluita armada, omplint el pas de barricades i preparant-se per a lassalt de la Generalitat a la primera

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

ordre del comandament suprem de la CNT-FAI. Com la provocaci feixista de juliol del 36, la maldestra provocaci estalinista de maig del 37 noms serv per a posar de manifest la decisi del proletariat catal de dur la lluita de classes fins a la seves darreres conseqncies. El Govern central reaccion rpidament en un doble front poltic i militar, enviant a Catalunya, per una banda, dos representants de la Sagrada Aliana (els ministres anarquistes Garca Oliver i Federica Montseny) i, per laltra, 5.000 gurdies dassalt, mentre els bucs de guerra apuntaven amb els seus canons cap a Barcelona. Davant la repressi conjunta del poder de la burgesia, de les organitzacions obreres contrarevolucionries (UGT i estalinistes) i de la direcci de lOrganitzaci (CNT-FAI), sesclaf, no sense resistncia, la darrera temptativa del proletariat en armes per a salvar la revoluci. Desarmat fsicament i moral el moviment revolucionari, la victria franquista noms era una qesti de temps. Per a garantir la revoluci no nhi ha prou que les masses estiguin armades i que hagin expropiat els burgesos: cal que destrueixin de dalt a baix lEstat capitalista i que organitzin el seu propi sistema, cal que siguin capaos de combatre les idees representades pels lders estalinistes i reformistes amb el mateix rigor amb el que ataquen als capitalistes i als lders dels partits burgesos. A partir de maig del 37, qualsevol temptativa revolucionria que no spiga ser fidel a aquesta experincia s condemnada descaradament a la inexistncia. Assaltar lEstat, enfrontar-se sense vacillacions a la contrarevoluci estalinoreformista: aquests sn els trets diferencials de la revoluci que saproxima. III Noms es pot comprendre lactual ressorgir revolucionari fent referncia a la realitat histrica del moment: per una banda, a la decadncia del sistema capitalista i, per laltra, a la superaci de la profunda depressi a qu sha vist sotms el moviment obrer internacional. Veiem rpidament de qu es tracta. La derrota del 1937 del darrer basti revolucionari no fou res ms que el preludi de la contrarevoluci internacional amb tota la seva barbrie: guerra mundial, camps de concentraci, terror atmic. El capitalisme, en la seva fase de decadncia, necessitava recrrer a mit-

76

77

EL MIL I PUIG ANTICH

jans brutals i expeditius per a prorrogar les contraccions del sistema: a travs de la guerra (destrucci de mitjans de producci, mercaderies i homes), el mercat quedava temporalment lliure per a emprendre un nou cicle dacumulaci del Capital. Calia que lauge econmic de la postguerra arribs a la seva maduresa per a que afloressin de nou les contradiccions del sistema. Amb la guerra mundial, el proletariat internacional va veure com el seu horitz revolucionari es tancava, quedant totes les seves energies supeditades als interessos de lanomenat bloc aliat, que reunia les democrcies burgeses i la Uni Sovitica, que assumia definitivament el paper de potncia imperialista. La postguerra noms va servir per a que la classe obrera fos sotmesa a un procs dexplotaci creixent, de reconstrucci ampliada de laparell productiu, dintensificaci dels ritmes de productivitat, daugment de la taxa de plusvlua i, en definitiva, dintegraci moral i fsica al programa poltic del Capital. Aquesta integraci al programa del Capital corria a crrec no noms del domini directe de la burgesia i el seu Estat, sin tamb de les organitzacions obreres (sindicats, partits poltics socialistes y comunistes), dedicades a enquadrar el proletariat a travs dunes estructures rgidament jerarquitzades i burocratitzades per a negociar en el seu nom pactes amb la burgesia. Per, a mesura que el nou procs dexpansi capitalista veu coberts els seus objectius i que el desenvolupament de les forces productives deixa enrere les condicions prpies de la fase de reconstrucci de la postguerra, les contradiccions del sistema reapareixen a plena llum perfilant clarament lalternativa revolucionria al programa poltic del Capital. Les anomenades vagues salvatges (s a dir, vagues iniciades al marge i sovint en contra del sindicat i de les organitzacions denquadrament) van prenent ms i ms importncia i fora als pasos desenvolupats: una fracci creixent de la classe obrera es veu abocada, incls en el nom de la eficcia, a no confiar ms les reivindicacions a les organitzacions tradicionals, a donar a les seves lluites una organitzaci autnoma, a assumir directament la defensa dels seus interessos. Aquestes vagues salvatges, que tenen, en un principi, carcter de revoltes allades, arriben a convertir-se en grans moviments de vaga general salvatge, com sn els casos de Blgica entre 1960 i 1961, de Frana el 1968 i de Polnia entre 1970 i 1971.

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT

Amb aix, entra definitivament en crisi lenquadrament del proletariat a travs dels seus engranatges tradicionals de manteniment del sistema. s noms lanunci dun ampli moviment del proletariat internacional per a destruir les relacions socials existents (treball assalariat, explotaci de lhome per lhome) i imposar el seu propi sistema: el comunisme. La novetat de les lluites actuals i de la seva fora revolucionria rau en que les condicions de la revoluci comunista ja existeixen ara: el seu desencadenament noms s qesti de circumstncies. El capitalisme est efectivament amenaat per la ms mnima guspira. La lluita quotidiana de la classe obrera al nostre pas ho demostra. El moviment obrer espanyol est vivint, en lactualitat, el pas de les lluites salvatges al marge de les seves avantguardes dirigistes a la constituci de la seva Organitzaci de Classe. Importants fraccions del moviment obrer en la seva lluita quotidiana contra el capitalisme es van veure abocades a trencar amb unes organitzacions cada cop ms manifestades com a traves al seu aven. La ruptura amb el reformisme del PC i de les Comissions Obreres, controlades per ell, foren un primer pas cap a lOrganitzaci de Classe. A continuaci, el proletariat ha hagut denfrontar-se amb el mateix rigor a les temptatives dimplantar nous dirigismes en el si del moviment obrer antireformista per part dun eixam de grupuscles i avantguardes. El contingut de la lluita daquests darrers anys va prenent forma, organitzant-se, generalitzant-se, plantejant clarament les condicions que caracteritzen lOrganitzaci de Classe del proletariat. La classe obrera pren conscincia de la seva situaci en el decurs de la seva lluita; sorganitza des de la base, a fbriques i barris; no admet una separaci entre dirigents i executants al si de lorganitzaci revolucionria; lluita des de ja per una societat en qu lemancipaci dels treballadors sigui obra dels treballadors, una societat sense classes. Com Berneri el 1937, nosaltres, el 1973, lluitem per la revoluci i per lOrganitzaci de Classe que la far possible.

78

79

EL MIL I PUIG ANTICH

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT Es decret una acta de processament contra Jordi Sol i pres preventiva sense fiana. Com que lencausat estava en llibertat i es tenia el convenciment que residia a Tolosa, es deman a Frana la seva extradici, que mai fou concedida. La caixa de resistncia del MIL escassejava, es necessitaven recursos, no noms per a continuar amb les edicions, sin tamb per a sobreviure. Des del 2 de mar que no shavia efectuat cap operaci econmica. El 6 de juny, desprs de robar un Seat 124 blanc a un jove estudiant al pont del Vallcarca de Barcelona, al que deixaren lligat i emmordassat a un bosquet proper al camp de futbol de Can Caralleu, van atracar la sucursal del Banco de Bilbao, al carrer Gran de Sarri nm. 25. Tres homes armats amb pistoles i una metralleta Sten van entrar al banc mentre un company esperava al cotxe amb el motor en marxa. Van fugir amb un bot de 300.000 pessetes i van escampar octavilles reivindicatives. Com que la quantitat obtinguda era insuficient per a mantenir la infraestructura del MIL, els viatges i dems, immediatament van preparar un nou atracament. Dues setmanes ms tard, el 19 de juny, cap a les deu del mat, un grup de cinc homes van entrar a la sucursal del Banesto a la Gran Via Carles III. Un sis membre romangu al volant del mateix Seat 124 que havia estat utilitzat a lanterior atracament. Mentre un dells vigilava la porta dentrada, la resta actuaren amb decisi, rapidesa i eficcia. Tots duien pistoles i un la metralleta. Anaven vestits amb granotes de treball i la cara tapada amb passamuntanyes, noms un actu a cara descoberta. Van obligar els vuit treballadors i a tres clients a estirar-se bocaterrosa. Van fugir amb un bot de 3.074.000 pessetes. En arrencar el cotxe van llanar octavilles en els que deien que els diners de lexpropiaci es destinarien als obrers en atur.

Complicacions
Desprs de latracament del 2 de mar de 1973 a la sucursal del Banco Hispano-Americano, amb lenfrontament a trets amb la policia i un empleat ferit, la majoria dels membres del MIL, com a mesura de seguretat, van marxar a Tolosa a esperar que escamps. A la capital del Llenguadoc es va estudiar la situaci i es van definir clarament dues tendncies. Santi Soler Amig, teric del grup i impulsor de les Ediciones Mayo-37, sopos obertament a la lnia seguida pel grup durant els darrers mesos. Ignasi Sol Sugranyes, la missi del qual era obtenir informaci, trobar pisos, administrar els diners i altres tasques de carcter infraestructural, tamb discrepava i a partir de setembre es distanci definitivament del MIL. Ja feia temps que dissentia del sector ms radical: Jean-Marc Rouillan, Jean-Claude Torres, Josep Llus Pons Llobet i Jordi Sol Sugranyes; incls havia manifestat la seva disconformitat amb larriscada evasi del seu germ Oriol de la pres de Perpiny, doncs hagus pogut sortir en llibertat legalment al cap de poc temps. La marxa dIgnasi Sol signific la ruptura de relacions amb els grups autnoms que, ms tard, la policia denominaria OLLA. Per una banda, la policia, a partir de la pista del Seat 124 groc, amb matrcula B-2674-K, va anar acumulant indicis que conduen a pistes segures. El cotxe havia estat llogat el 7 de febrer per Jordi Sol Sugranyes i el propietari de la casa de lloguer havia presentat una denncia per apropiaci indeguda. Es disposava duna bona pista que es va confirmar amb lexistncia de denncies similars sobre cotxes llogats per Jordi Sol i mai retornats. Les dates de lloguer dels vehicles es podien relacionar fcilment amb dates datracaments. Per altra banda, els germans Sol estaven fitxats i els empleats de la sucursal bancria, aix com els de les cases de lloguer de cotxes, van coincidir en assenyalar la fotografia de Jordi Sol. A tot aix, calia sumar-li que una notificaci de la Interpol assenyala que Jordi Sol tamb estava reclamat per la policia francesa pel mateix delicte dapropiaci indeguda. La investigaci policial es fu extensiva a la resta de germans.

80

81

EL MIL I PUIG ANTICH

EL MOVIMENT IBRIC DALLIBERAMENT Donades les circumstncies, tots els membres del MIL van accelerar la seva marxa a Tolosa, on ja els esperava Oriol Sol, que ja estava en llibertat desprs dhaver complert la seva pena a la pres de Perpiny. Estava previst que el Congrs se celebrs durant la segona quinzena de juliol per, degut a una malaltia de Santi Soler, es va haver dajornar tres setmanes, fins el mes dagost. El Congrs fou ms aviat agitat. Desprs de discussions que es van perllongar tota una setmana, el MIL va decidir dissoldres com a organitzaci politicomilitar. El text de lautodissoluci, tot i estar escrit sense cap preparaci com a balan del Congrs, constitueix tant una autocrtica sense complaena com una exposici de perspectives per a una ms gran coherncia. Andr Cortade, pseudnim, al llibre 1000. Histoire dsordonne du MIL, ens comenta: La importncia del text dautodissoluci fou una mica subestimat per tot arreu i sen van fer diverses interpretacions [...]. La dissoluci del MIL signific, almenys, laspiraci a una reflexi renovada sobre les lluites revolucionries, labandonament de lacci expropiadora com a activitat central. I, sobretot, expos la idea ms clarivident: lactivitat revolucionria s incompatible amb lexistncia duna organitzaci permanent especialitzada en aquest objectiu. El text dautodissoluci s, sense cap mena de dubte, ms significatiu del MIL. El text de dissoluci ha estat mal ents, potser incls pels seus redactors. Afirmar que ls de la violncia correspon a tot revolucionari no significa, si sinterpreta la frase en un sentit comunista, que tot revolucionari hagi de fer-ne el mxim s possible, sin que no necessita una organitzaci permanent especialitzada en aquest objectiu... Contra tots aquells que no han parat de fer s del MIL, s hora de prendres seriosament el seu text dautodissoluci: els mrtirs, les sigles, la nostra etiqueta, formen part del vell mn... Jean Barrot, Violence et solidarit rvolutionnaires, 1974, p. 15

El principi del final

El 21 de juny de 1973, cap a les nou del vespre, es reuniren al bar Caspolino de la plaa Galla Placdia alguns companys del MIL: Salvador Puig Antich, Xavier Garriga Paituv, la seva companya Pilar Garca, Santiago Soler Amig i potser alg ms. Lobjectiu era examinar la nova situaci que es creava amb la sortida dOriol Sol de la pres de Perpiny. Jean-Marc Rouillan lhavia substitut com a cap durant el seu empresonament. Amb el retorn dOriol es podria abordar el desig de la base obrera dabandonar el captol de les expropiacions i dadaptar-se als canvis de lpoca, aspecte que Rouillan es resistia a acceptar. Amb aquest motiu, estava prevista la celebraci dun congrs.17 En sortir del bar, Puig Antich es va descuidar una cartera de m sobre la taula del futbol. No era un fet sense importncia, doncs la cartera contenia una pistola, dos carregadors, tota la seva documentaci, lautntica i la falsa; la seva fotografia, evidentment, figurava als documents amb diferents noms. Lamo del bar examin la cartera i en veure el contingut avis la policia. Els funcionaris de la Brigada Criminal tamb van trobar dins de la cartera algunes notes, jocs de claus i 98.500 pessetes.18 Cap a dos quarts de sis de la matinada, vuit policies es presentaren al pis de Puig Antich, que ja havia estat abandonat. La porta del carrer i la de lapartament sobriren amb les claus trobades a la cartera. A ltic del carrer Sales i Ferr van trobar un parell de matalassos, una taula, armaris desmuntables, una televisi porttil, un tocadiscos, prestatges plens de llibres, roba, munici i diverses publicacions. Puig Antich es va haver de refugiar provisionalment a casa de Josep Pons i de la seva companya, que vivien al barri dHorta.

17. Aquestes precisions han estat estretes duna recopilaci derrors, redactada per Santi Soler, sobre la publicaci dun Dossier Puig Antich, publicat per El Pas, 26-28 de febrer de 1984. 18. Aquest oblit de la cartera ens sembla inconcebible. Amb totes les reserves donem la nica versi dels fets que coneixem i que figura al llibre La torna de la torna.

82

83

III CONGRS DE 1973

CONGRS DE 1973 Autodissoluci de lorganitzaci politicomilitar anomenada MIL

Desprs del fracs de la revoluci internacional de 1848 i a partir de la ideologitzaci de la seva teoria, es preveia per a finals de segle la impossibilitat del sistema del Capital per a reproduir-se. Dacord amb aquesta teoria, els rgans sobirans de la lluita de classes i de la revoluci socialista eren dos: els sindicats reformistes; els partits reformistes que comandaven aquests sindicats i que aplicaven, en el seu nom, una prctica poltica de participaci en el parlament burgs. Per en realitat, el reformisme (sindicats i partits) noms servia per a reforar la subsistncia del sistema. A principis de segle es va poder constatar que el Capital es reprodua (contra la previsi dels terics del moviment obrer) i que: el reformisme era totalment incapa deliminar el sistema del Capital mitjanant la sola dinmica del problema de la seva reproducci (crisi del sistema capitalista: Blgica 1904, Rssia 1905, Blgica 1906, teoritzaci de la vaga salvatge per lEsquerra Alemanya, esclat de la guerra imperialista de 1914-18, Rssia 1917, Alemanya 191819, Hongria 1919, Itlia 1920, feixismes, crisi del 29, etc.); quedava clar que ni partits parlamentaris ni sindicats reformistes eren els rgans de la revoluci social, sin que noms ho eren de la contrarevoluci del Capital (Alemanya i Hongria 1919, Rssia 1921, etc.). La revoluci socialista noms s frenada per partits parlamentaris i sindicats reformistes i, a ms, simposa (amb o sense reproducci del Capital) una prctica antireformista, s a dir, partidria en la seva acci del antiparlamentarisme i de lorganitzaci de classe (sindicalisme revolucionari, barricades, terrorisme, consells obrers, etc.). Desprs de les darreres conseqncies de la crisi mundial (feixismes, crac del 29, guerra imperialista del 1939-1945, reconstrucci de la postguerra, possibilitant la reconstrucci del Capital en moments tan crtics fins a la segent crisi de la reproducci del Capital, etc.), desprs de veure limitats els objectius de lluita anticapitalista o noms els de la llui-

87

EL MIL I PUIG ANTICH

ta antifeixista, es replanteja no noms la necessitat urgent de lantiparlamentarisme i de lorganitzaci de classe, sin de passar dels objectius purament antifeixistes als objectius del Moviment Comunista, que en la seva fase de flux s el de la Revoluci Internacional. Per aix, podem dir que des de la darrera meitat dels anys seixanta la revoluci mundial simposa. Veiem aquest ressorgir revolucionari: Maig del 68 a Frana i importants vagues a Itlia durant el 1969, en les que els sindicats van ser superats; a Blgica, els miners de Limburg el 1969 ataquen violentament els sindicats durant el decurs duna vaga sense precedents; onada de vagues a Polnia durant el 1971-72, en qu els burcrates del Partit Comunista sn jutjats i penjats; Pars 1971: importants vagues a la Renault i expropiacions al barri Llat; motins a nombroses presons dels Estats Units, Itlia i Frana entre 1972 i 1973, vaga de miners i estibadors enfrontant-se als poderosos sindicats anglesos i revoltes generalitzades, guetos dels EUA, Jap, etc. Durant aquest temps, innombrables vagues salvatges irromperen a Europa i Amrica, guanyant tots els punts del globus. Sn considerables, a nivell mundial, les manifestacions de la reaparici del proletariat a lescena de la violncia de classe: absentisme a les empreses, sabotatges del procs de producci... A Espanya, les vagues salvatges i les manifestacions de rebelli latent es deixen sentir amb fora. Des de la destrucci fsica i moral del proletariat espanyol pel capitalisme internacional a la Guerra Civil, la combativitat obrera no havia assolit punts tan elevats: 1962-1965, creaci de Comissions Obreres a partir de vagues salvatges a les mines dAstries, atac a la comissaria de Mieres, vaga de transports i metallrgics a Barcelona, etc.; 1966-1968, entrisme de tots els partits i organitzacions tradicionals a Comissions Obreres, aix com temptatives dintroduir-se a la CNS a partir delles i implantar una lnia reformista dins de les CCOO; 1968-1970, el Maig francs i la Tardor calenta italiana amb tot el seu producte grupuscular fan entrada en el moviment obrer espanyol,

CONGRS DE 1973
en el confusionisme ideolgic, traient-ne profit. Disputes burocrtiques internes, escissions grupusculars... 1970-1973, grans lluites proletries a tot Espanya: Erandio, Granada, Harry Walker, Seat, El Ferrol, Vigo, el Valls, Sant Adri del Bess, Navarra, etc., on, de diferents maneres, es rebutja qualsevol control jerrquic sobre la lluita, concretant-se en la crema doctavilles, lexpulsi de militants grupusculars de les assemblees obreres i violncia generalitzada, etc. El MIL s producte de la histria de la lluita de classes dels darrers anys. La seva aparici va unida a les grans lluites proletries desmitificadores de les burocrcies (reformistes o grupusculars) que pretenien integrar aquesta lluita al seu programa de partit. Neix com a grup especfic de suport a les lluites i fraccions del moviment obrer ms radical de Barcelona. En tot moment s present la necessitat de donar suport a la lluita proletria i el seu ajut com a grup especfic s material, dagitaci, de propaganda, mitjanant lacte i la paraula. Labril de 1970, el MIL desenvolupa una crtica oberta a totes les lnies reformistes i esquerranoses, El Movimient Obrer a Barcelona. Aquest mateix any tamb es duu a terme un treball de crtica al leninisme, Revoluci fins el final. La crtica al dirigisme, grupusculisme, autoritarisme, etc., els porta a trencar amb les organitzacions de base que volien apropiar-se de les lluites i experincies comunitries (com la de Harry Walker), i aix poder grupusculitzar-se. El MIL, a partir de lallament poltic i per a la seva supervivncia politicomilitar, passa a assumir compromisos poltics amb grups militars, per exemple, amb els nacionalistes, que en aquell moment eren els nics que acceptaven passar a la lluita armada. Aquests compromisos forats per lallament en qu es trobava el grup, els dugueren a oblidar les seves anteriors perspectives. No hi ha prctica comunista possible sense lluita sistemtica contra el moviment obrer tradicional i els seus aliats. Inversament, no hi ha acci efica contra ells si no existeix comprensi clara de la seva funci contrarevolucionria. Fins ara, totes les estratgies revolucionries han tractat dexplotar les diverses dificultats trobades per la burgesia en la seva gesti del Capital. Quan han enderrocat a burgesies dbils, han organitzat el capitalisme. Si les burgesies eren fortes, shan condem-

88

89

EL MIL I PUIG ANTICH

nat a la misria. I avui s el proletariat qui rebutja aquestes estratgies i imposa la seva: la destrucci del capitalisme, negant-se ell mateixa com a classe. Avui, la classe obrera ataca el Capital en totes les seves manifestacions dexplotaci: enquadrament, autoritarisme, explotaci, etc. La nica forma possible dacci s la violncia revolucionria a travs de lacte i la paraula. Les seves fraccions ms avanades sorganitzen per a tasques concretes revolucionries a les fbriques i als barris: contra la CNS, contra les CCOO burocratitzades i reformistes, contra el PCE i els grupuscles ms diversos, situant-los al mateix nivell que els actuals gestors del Capital. La consolidaci de la lluita revolucionria de la classe obrera s lautoorganitzaci als llocs de treball, amb comits de fbrica, de barri, i a travs de la coordinaci i generalitzaci de la lluita, aplicant la lnia de lluita de classes, la lnia comunista. La prctica del MIL va unida, doncs, al desenvolupament del Moviment Comunista, formant-ne part. Per aix es proposa atacar tot tipus de mistificacions. La societat actual t les seves lleis, la seva justcia, els seus guardians, els seus jutges, tribunals, presons, delictes, la seva normalitat. Davant daix, apareixen una srie drgans poltics (partits i sindicats, reformisme i esquerranisme...) que fingeixen contrarestar aquesta situaci quan en realitat no fan res ms que consolidar la societat actual. La justcia al carrer no fa res ms que denunciar i atacar totes les mistificacions de lactual societat (partits, sindicats, reformisme, esquerranisme, lleis, justcia, guardians, jutges, tribunals, presons, delictes, s a dir, la seva normalitat). El rebuig daquest conformisme en lacci prctica duu a la constituci dassociacions de revolucionaris, individual o collectivament. Una associaci de revolucionaris s la que duu fins a les darreres conseqncies una crtica unitria del mn. Per crtica unitria entenem la crtica global contra totes les zones geogrfiques on sinstallen les diferents formes de poder de separaci socioeconmica, i tamb pronunciada contra tots els aspectes de la vida. No va cap a la simple autogesti del mn actual per les masses, sin cap a la seva transformaci ininterrompuda, la descolonitzacitotal de la vida quotidiana, la crtica radical de leconomia poltica, la destrucci i superaci de la mercaderia i del treball assalariat. Aques-

CONGRS DE 1973
ta associaci rebutja qualsevol reproducci en ella mateixa de les condicions jerrquiques del mn dominant. La crtica a les ideologies revolucionries no s res ms que el desemmascarament dels nous especialistes de la revoluci, de les noves teories que se situen per sobre del proletariat. Lesquerranisme no s res ms que lextrema esquerra del programa del Capital. La seva moral revolucionria, el seu voluntarisme, el militantisme, no sn res ms que productes daquesta situaci. Van dirigits a controlar i dirigir la lluita de la classe obrera. Aix, tota acci que no comporti una perspectiva de crtica i rebuig total del capitalisme queda inclosa en ell i s recuperada per ell. Avui dia, parlar dobrerisme i militantisme, i dur-lo a la prctica, s voler evitar el pas cap al Comunisme. Parlar dacci armada i de preparaci de la insurrecci s el mateix. Avui no s vlid parlar dorganitzaci politicomilitar; aquestes organitzacions formen part del racket poltic. Per aix, el MIL sautodissol com a organitzaci politicomilitar i els membres es disposen a asumir la profunditzaci comunista del moviemnt social. Conclusions definitives del Congrs del MIL, agost de 1973

POSTDATA: el terrorisme i el sabotatge sn armes actualment utilitzables per qualsevol revolucionari. Terrorisme mitjanant la paraula i lacte. Atacar el capital i els seus fidels guardians (siguin de dretes o desquerres) s el sentit actual dels GRUPS AUTNOMS DE COMBAT que han trencat amb tot el vell moviment obrer i promouen uns criteris dacci precisos. Lorganitzaci s lorganitzaci de tasques; s per aix que els grups de base es coordinen per a lacci. A partir daquestes constatacions, lorganitzaci, la poltica, el militantisme, el moralisme, els mrtirs, les sigles, la nostra prpia etiqueta, han passat al vell mn. Aix doncs, cada individu assumir com queda dit les seves responsabilitats personals en la lluita revolucionria. No hi ha individus que sautodissolen, s lrganitzaci politicomilitar MIL qui sautodissol: s el pas a la histria el que ens fa deixar definitivament la prehistria de la lluita de classes.

90

91

IV UN ATRACAMENT DE MS

UN

ATRACAMENT DE MS

Les declaracions de Santi Soler1 que reprodum en aquest captol shan de tenir molt en compte a lhora de millor comprendre el segent relat: Lautodissoluci a lagost de 1973 comportava moltes despeses per al futur i la caixa era buida. Oriol Sol digu que per ser coherent i deixar les armes es feia indispensable un darrer atracament: lamentablement, doncs, fou detingut per preparar-se per a deixar les armes. Vaig llegir la seva caiguda a Barcelona a mitjans de setembre i em disposava a deixar el pas tan aviat com hagus convenut Garriga i Puig Antich de limperatiu de canviar la forma dactuaci. Em detingueren uns dies abans de la meva marxa. Em digueren [la policia] que havien estat alertats del meu retorn a Barcelona abans de la caiguda dOriol, just en tornar, pels contactes que tenien amb el personal de les lnies aries a Tolosa que, en donar-me la targeta dembarcament, telefonaren a Barcelona per tal que la policia espanyola mespers al Prat. Sembla ser que em van seguir i em van esperar a la porta de la casa fins el divendres anterior a les meves cites i retorn. Essent les cites a llocs rutinaris no estaven per escrit, tret de les hores (amb lexcepci de la cita amb Garriga, que em volia veure a un nou lloc i mho fu anotar); tampoc era previst que hi ans all Puig Antich, amb el que tenem cita el migdia i del que esperava que en veure que jo no mhi presentava mirs de localitzar-me telefnicament i se nadons que jo no era a casa. La meva sorpresa en veurel arribar a un lloc al qual no havia estat citat fou terrible: mhagus pogut esperar qualsevol cosa menys all. Dissabte 15 de setembre de 1973, cap a les nou del mat, dos individus armats amb pistoles van irrompre a la sucursal de la Caixa de Pensions de Bellver de Cerdanya i van exigir al director i a un dels

1. Entrevista a crrec de Juanjo Fernndez, publicada al diari Egin el 4 de mar de 1984 amb el ttol Diez aos despus de la ejecucin de Puig Antich. La escamoteada historia del MIL.

95

EL MIL I PUIG ANTICH treballadors els diners de la caixa. Un dels atracadors va saltar el taulell que hi havia entre el pblic i els empleats i ompl una bossa amb els diners, mentre que laltre romania a la porta protegint lacci. Un Simca de matrcula francesa els esperava al carrer amb el motor en marxa i un tercer home al volant, amb el que fugiren enduent-se 700.000 pessetes. La Gurdia Civil organitz immediatament la persecuci dels assaltants, qui, desprs dallunyar-se uns quilmetres de Bellver, abandonaren el cotxe i prosseguiren a peu. Cap a les set de la tarda van ser vistos per una patrulla quan baixaven de la muntanya i es dirigien cap a un bosc. A lordre dAlto! van respondre disparant i endinsant-se en lespessor. Durant la nit es va estrnyer el crcol del paratge i es van tallar tots els possibles camins cap a Lleida i Barcelona. El mat de diumenge es va comunicar que agents del comandament giron havien trobat un vehicle marca Citroen, del tipus furgoneta, amb matrcula francesa i amagat a un estrany lloc, al voltant del qual es va muntar un discret dispositiu de vigilncia. Cap a les onze del mat daquell diumenge 16, amb molt de sigil, dos individus saproparen al cotxe mentre la Gurdia Civil els donava lAlto!. Van fugir veloment, disparant les seves armes, fins arribar a la zona del pas anomenada Torre de Riu, on hi ha un pont. All es van parapetar i van tirotejar els seus perseguidors, fins que es rendiren, llenaren les armes i sortiren amb els braos en laire. Els hi van trobar 458.600 pessetes. El tercer atracador, el conductor, probablement havia aconseguit passar a Frana. Els detinguts van ser Oriol Sol Sugranyes i Josep Llus Pons Llobet, el tercer que havia fugit era Jordi, germ de lOriol.

UN

ATRACAMENT DE MS

Les detencions de Santi Soler Amig, Xavier Garriga Paituv i Salvador Puig Antich
Santi Soler Amig fou detingut dilluns 24 de setembre de 19732 quan, a mig mat, es disposava a sortir de casa seva al carrer Casp nm. 47 de Barcelona. Dos policies de la brigada antiMIL lestaven esperant a la porta del carrer. Desprs descorcollar-lo van pujar tots tres al pis per efectuar un minucis registre, tot i que noms van trobar alguns exemplars de premsa clandestina. Fou interrogat a la comissaria de Via Laietana durant tota la tarda. Amb les seves declaracions i les notes que li trobaren a una agenda van poder esbrinar que lendem, a les sis de la tarda, tenia una cita amb Xavier Garriga Paituv al bar Finicular, a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent. Dimarts 25, per si la cita era anullada o canviada, cinc membres de la brigada antiMIL es van installar amb Santi Soler al seu domicili. Els policies eren el cap de la brigada, linspector Santiago Bocigas; els inspectors de primera classe Francisco Rodrguez i Timoteo Fernndez; els inspectors de segona Francisco Anguas Barragn i Luis Miguel Algar. Ning va telefonar ni es va presentar a la casa; la cita, doncs, es mantenia. A les cinc de la tarda, Salvador Puig Antich es reunia a la plaa del Nord amb Raimon Sol Sugranyes i, a continuaci, amb Jean-Marc Rouillan i Jean-Claude Torres, que eren els seus companys de pis; van ser ells qui lacompanyaren en cotxe fins vora el bar Finicular. A tres quarts de sis, la policia va portar en cotxe Santi Soler fins la cantonada Girona-Diputaci, a una travessia del lloc de la cita. Santi, estretament vigilat, hagu de caminar fins el bar. Tal i com li havien indicat, es va asseure al taulell, va encendre una cigarreta i va demanar una consumici. Francisco Anguas era al seu costat; a una taula hi havia dos clients, dos policies.

2. Santi Soler va estar a la pres fins a principis de febrer de 1975 en que li fou concedida la llibertat provisional amb fiana, amb l'obligaci de presentar-se al jutjat dos cops al mes per a firmar. Al juliol de 1976 se li aplic l'indult del mes de desembre de 1975.

96

97

EL MIL I PUIG ANTICH Santi va beure la Coca-Cola, va apagar la cigarreta i va sortir al carrer. Havia estat a dins un parell de minuts, que era el temps convingut per a les cites. Si durant aquest temps no havia arribat ning, la cita quedava ajornada per lendem a la mateixa hora. Davant de la porta del bar estava palplantat linspector Enrique Muoz, que no pertanyia a la brigada per que shavia afegit a loperaci. Va enganxar Santi pel bra dient-li que espers una mica ms, per aquest li va respondre que era intil, que la cita no tenia la ms mnima importncia i que ja no hi aniria ning. Desprs duns minuts i quan ja estaven a punt de marxar, Santi va veure arribar Xavier Garriga i, amb gran sorpresa, tamb Salvador Puig Antich, uns metres enrere. Havia estat informat de la cita per Garriga i havia decidit acompanyar-lo. Santi va intentar alertar els seus companys del perill, per ja era massa tard: sis policies els rodejaven. Puig Antich mir de fugir per Santiago Bocigas li va fer la traveta i se li va tirar a sobre. Francisco Anguas i Timoteo Fernndez van crrer a ajudar-lo, mentre que Luis Miguel Algar i Francisco Rodrguez immobilitzaven Garriga. Puig Antich fou aixecat, immobilitzat cara a la paret i colpejat amb la culata del revlver i cops de puny. Juntament amb Garriga, els van fer entrar al portal del nm. 70 del carrer Girona, i Algar li va treure a Puig Antich la pistola Kommer calibre 6,35 que duia a la jaqueta. Al carrer, davant del portal, Enrique Muoz vigilava Santi Soler. Fou llavors quan Rouillan i Torres van fer una segona passada dobservaci i, en percebre que les coses no anaven b, van pitjar laccelerador i van desaparixer. Dins del portal la pallissa continuava. Puig Antich, ensangonat i tirat per terra aconsegu treure una altra pistola que duia al pantal i dispar; linspector Timoteo Fernndez descarreg el seu carregador contra ell, van sonar nous trets. Garriga havia intentat escapolirse cap al carrer per Enrique Muoz li fu la traveta i limmobilitz. Arribaven reforos. Xavier Garriga i Santi Soler van ser introduts a un cotxe i conduts cap a la comissaria de Via Laietana. Puig Antich i Francisco Anguas van ser portats a lHospital Clnic; el primer amb dues ferides de bala, una al maxillar i laltra a lespatlla; el segon, amb cinc

UN

ATRACAMENT DE MS

bales al cos, ingress cadver. Mai es va aclarir quina bala havia matat al policia. Sembla ser que Puig Antich noms efectu dos trets, per van ser cinc les bales que van tocar a la vctima. Totes aquestes anormalitats van ser assenyalades posteriorment durant el procs judicial, per mai sarrib a aclarir; era la justcia franquista la que escenificava el procs i condemnava a la seva convenincia. Aix s com acaba la histria del MIL, la resta noms sn un seguit de processos judicials.

98

99

EL MIL I PUIG ANTICH

El segent text fou escrit pels membres del MIL a la pres Model de Barcelona, el desembre de 1973; hem suprimit la primera part per ser una anlisi del ressorgir del moviment revolucionari a Europa a partir de mitjans dels seixanta i ms en concret a Espanya, anlisi que seria una repetici dels temes desenvolupats al text Autodissoluci de lorganitzaci politicomilitar anomenada MIL, que ja hem reprodut.

UN

ATRACAMENT DE MS

...1000... o ...10000...
...Durant aquests darrers tres anys, el 1000 ha desenvolupat la tasca dagitaci aix com el treball de preparaci infraestructural. De la mateixa manera que membres del 1000 expropiaven un banc, es veien obligats a trencar amb un grup de base en voler aquest transformar una lluita revolucionria del proletariat en model de lluita a seguir, i per aix grupusculitzar-se ideologitzant-se, al mateix temps que facilitava material dimpressi socialitzat a grups de base, al mateix temps que... etc. La violncia revolucionria que desenvolupaven els grups especfics s una resposta global del proletariat a la violncia fsica del Capital. Les manifestacions dira, clera, etc., sn expressions de la quotidianitat humiliada del proletari, sn expressions de la guerra civil revolucionria latent. La tasca dels grups especfics s laprofundiment comunista daquesta situaci social. La compaginaci de lagitaci i la dinmica del procs infraestructural necessari ens ha dut a linici dun procs organitzatiu politicomilitar en clara contradicci amb la tasca daprofundiment comunista de les contradiccions socials. Davant daquesta realitat el 1000 sautodissol. Els comunistes que van pertnyer a lautodissolt 1000 continuen amb la tasca dagitaci en grups especfics anomenats GAC (Grups Autnoms de Combat). El setembre de 1973, certs comunistes organitzats en diferents grups autnoms de combat van ser detinguts per les forces armades del Capital. Desprs de la seva detenci, laparell burocrtic jurdic de la repressi ha seguit el seu curs amb el resultat de la seva eliminaci fsica. Avui, tant lesquerra com la dreta poltica del Capital, noms

tracten de justificar, trobant una soluci humana, la necessitat de destrucci del seu antagnic: el comunisme. Els comunistes del GAC-Setembre-73 considerem que la intensificaci de la lluita per la destrucci del sistema que engendra la repressi s la millor manera de desenvolupar la solidaritat revolucionria amb els repressaliats. Fem una crida a tots els revolucionaris del mn a que la seva lluita contra la repressi sigui la seva desmitificaci i que la tractin com a tal: com a necessitat lgica i fatal del Capital; a que difonguin textos histrics de les lluites del proletariat censurades per la contrarevoluci, textos actuals que plantegin els problemes del comunisme a les diferents parts del globus; a que situn el problema de la violncia revolucionria en el seu context real: la guerra civil revolucionria. En fi, fem una crida a tots els revolucionaris a que intervinguin en laprofundiment comunista de les contradiccions socials en el sistema del Capital. NI MRTIRS, NI JUDICIS, NI PRESONS, NI SALARIS: VISCA EL COMUNISME! Grup Autnom de Combat, set.-73

100

101

EL MIL I PUIG ANTICH Document del GAC-Set.-73 al Moviment Comunista

ndex: 1.1. 1.2. 2.1. 2.2. 3.1. 3.2. 3.3.

UN

ATRACAMENT DE MS

Qu s el GAC-Set.-73? Quines sn les seves tasques? Relacions amb el Moviment Comunista. El paper dels advocats. Sobre el judici del 8 de gener de 1974. Sobre lexecuci de Puig Antich. Sobre el proper judici.

Introducci Els companys que directament o indirecta han tingut relaci amb els comunistes del GAC-Set.-73 sembla que no han ents quina s la nostra actual posici poltica. El nostre text de bases ...1000... o 10000... expressa, potser massa ambiguament, quina s la nostra posici en tant que comunistes presos. Avui, desprs de sis mesos dintents organitzatius, de veure en quin tipus daprofundiment comunista de la situaci actual ens trobem, creiem que estem en condicions de parlar i dexplicar com hem de regirar la situaci repressiva del Capital per a convertir-la en situaci de conflicte de classes. A aquest efecte estem preparant un seris treball teric sobre la qesti, per esperarem a la fi del proper Consell per a enllestir-lo. Ara, i a efectes permanents prctics, farem un petit esbs daquestes posicions. Ho fem ja que sembla que la nostra actitud general no sha ents polticament i ha donat pas a tota mena despeculacions fora de lloc. 1.1. Qu s el GAC-Set.-73? Els comunistes de lautodissolt 1000 que vam ser detinguts, seguint les conclusions adoptades en el Congrs de lautodissoluci, vam decidir organitzar-nos en GAC degut a que ens trobvem en una situaci nova en la que nosaltres ens havem de posicionar. Ens organitzem, doncs, en funci dunes tasques concretes. Al text base intentem, amb un eslgan, expressar tota la nostra concepci sobre la posici comunista que adoptvem: Ni mrtirs, ni judicis, ni presons, ni salaris. Visca el comunisme!, i que creiem que reflexa totalment la nostra posici terica.

Ni mrtirs... vol dir que no acceptem convertir-nos en els mrtirs de la revoluci, ja que rem conscients del risc de cada dia i que ens jugvem la pell. Per significa, sobre tot, que els comunistes hem denfocar la lluita de solidaritat amb els caiguts com a explicaci de la lluita que mantenim. A nivell organitzatiu creiem que aix sha ents molt b. Si Salvador es converteix en un mrtir ser a pesar nostre i no grcies a nosaltres. Ni judicis... significa que no acceptem cap tipus de justcia, ja que realment el problema s leliminaci fsica dels comunistes, eliminaci que el Capital imposa donat el carcter de guerra de classes. Per aix, tot judici ha de convertir-se en una acusaci de guerra. Ni presons... significa que en el supsit que leliminaci fsica dels comunistes consisteixi en allunyar-los de la guerra, la contradicci fonamental est en no acceptar aquesta eliminaci i en organitzar totes les forces necessries. Ni salaris... significa que no acceptem res de tot el que hem dit en base a una lluita revolucionria que dugui la classe a labolici del sistema de salari, sistema del Capital. Aix doncs, ens organitzem en base a dues tasques. 1.2. Quines sn les seves tasques? La primera tasca s la desmistificaci que el reformisme ha instaurat sobre tot el referent a la repressi. Desmistificaci que la lluita revolucionria ha de continuar a la pres, desmistificaci del carcter feixista del poder explicant la fatalitat de la repressi del Capital sobre el seu antagonisme: el comunisme, etc. La segona tasca s la destudiar en profunditat les formes que tenim per a reincorporar-nos al combat. Sortir de la pres s el nostre principal deure. Sigui com sigui. Per a nosaltres existeixen diferents possibilitats segons les caigudes. La llibertat provisional ls per al Secretari (Xavier Garriga), mentre que per a Queso (Josep Llus Pons Llobet) i per a Vctor (Oriol Sol) la nica possibilitat est en la fuga. Tota laportaci terica sobre aquest punt de les nostres tasques el trobareu al text que us passarem desprs del judici. 2.1. Relacions amb el Moviment Comunista Partim de la base que estem organitzats en Grups Autnoms de Com-

102

103

EL MIL I PUIG ANTICH

bat i que continuem duent a terme una tasca dagitaci (terica, de moment), que s la nostra manera daprofundiment comunista de la situaci real en la que ens trobem. A partir daquesta base, considerem que les nostres posicions teriques poden coincidir amb les posicions teriques daltres grups autnoms que realitzen una tasca daprofundiment comunista sobre altres situacions reals. Per aix, en tant que GAC amb bases teriques elaborades a partir duna tasca dagitaci, demanem estar en relaci directa amb altres grups autnoms que tinguin una mateixa bases terica. Per les segents raons: comparaci i discussi permanent amb ells; estar al dia de la situaci per quan ens reincorporem al combat. 2.2. El paper dels advocats Els advocats sn intermediaris entre els grups autnoms i el GAC-Set.73. La seva feina s la de facilitar qualsevol relaci oportuna. En tant que comunistes participaran en la tasca dagitaci, per en tant que advocats es limitaran a fer denlla. Neguem que els advocats (en casos com el de Queso, Metge i Vctor) tinguin cap tasca judicial que dur a terme ja que ni es pot ni sha de fer res en aquest sentit. En altres casos (Secretario, Conde, etc.) potser s que hi hagi una tasca especfica i professional. En aquest sentit, doncs, denllaos, demanem als advocats la mxima informaci sobre la situaci del moviment comunista, i un paper neutral en el cas duna lluita de poder circumstancial entre grups autnoms. Lluita que nosaltres no acceptem en cap moment ja que no hauria dexistir. 3.1. Sobre el judici del 8 de gener de 1974 El judici del 8 de gener i el seu plantejament global fou la sola vegada, de moment, en que no sarrib a un acord politicorganitzatiu, i per aix vam haver dacceptar la posici de Metge de considerar-lo com el seu problema personal. El Secretario i Vctor, en gran discrepncia, ens vam veure incapacitats per a imposar una disciplina organitzativa i per aix tot sort com desitjava Metge; lnic agreujant s que, en prendre Metge aquesta posici, no tenia cap fora poltica per a imposar a Queso un determinat plantejament del judici. Al nostre entendre, tota la responsabilitat del fracs s compartida entre Metge

UN

ATRACAMENT DE MS

i el seu advocat, que no va saber enfocar el problema com shagus hagut de fer: el carcter lgic i fatal de la repressi. Volem que quedi ben clar que no fou Queso qui inici el procs de descomposici poltica als judicis, ja que abans de celebrar-se el Consell ell ja havia pres posici poltica respecte al segent Consell de Guerra. 3.2. Sobre lexecuci de Metge Noms hem de dir que les nostres anlisis no anaven errades. Qui veritablement lha cagat ha estat el Govern Arias. s un fet a tenir en compte. Cal preveure el que s lgic i tamb el que s illgic. 3.3. Sobre el proper judici El nostre plantejament s el de refs total de la defensa. Jutjarem als Botxins del Capital i intentarem convertir lacte en un acte dexplicaci poltica de la lluita dels GAC, dels grups especfics en general i del que s lagitaci armada i terica i la justcia al carrer. A aquest efecte, considerem important laparici de la 1a i 2a part del text Aprendre dells. La segona part ser lliurada en una setmana. Tamb considerem important fer una convocatria conjunta de GACSet.-73 i tots els grups autnoms i especfics. Tamb us passarem, la setmana vinent, un esbs de convocatria conjunta.

Model, mar del 74

104

105

EL MIL I PUIG ANTICH Document del GAC-Set.-73 als Grups Autnoms (Sancho-Eva i Vasco-Quim)
ndex: Nota daclariment 4.1. La praxi del grup S-E. 4.2. La praxi del grup V-Q. Nota daclariment A partir de la concepci exposada anteriorment als apartats 1.1 i 1.2 , considerem que la vostra tasca en aquest moments se centra en la crtica a la praxi que dueu a terme. Creiem que el nostre deure s fer anlisi de la vostra praxi, en quant a lagitaci sobre els caiguts i sotmetre-la a una crtica. Podrem sempre criticar aquest o aquell aspecte de la vostra praxi real, per mai intentarem donar-vos explicacions sobre el que nosaltres considerem que shauria de fer. Noms en el moment en qu ens demaneu opini sobre un projecte vostre, ens expressarem al respecte. s el que hem intentat fer fins ara i el que intentarem continuar fent. s aquest el carcter que tenia la carta que Vctor escrigu al Vasco, i totes les opinions que el Secretario va plasmar a les cartes a Eva, quan sens va demanar opini sobre les Ediciones Mayo-37 i sobre la fusi dels vostres grups. Per altra banda, la primera crtica que realitzem s global als dos grups. Si avui estem fora incapacitats per a analitzar i criticar la vostra praxi actual s degut a que no us heu pres seriosament el treball informatiu sobre la vostra prpia praxi. Aix doncs, intentarem dir-vos sobre quins aspectes volem extensa informaci. 4.1. LA PRAXI DEL GRUP S-E. Hem cregut entendre que la vostra praxi vol ser una aplicaci real de les conclusions del Congrs de lautodissoluci. Us posem les segents qestions: a) Ha hagut modificacions en la concepci del treball? b) Quins passos heu fet respecte al Comit? c) Com ha anat la distribuci dels textos editats?

UN

ATRACAMENT DE MS

d) Com enteneu la posada en marxa del Comit Maig-37? e) Quin s el problema editorial i sota quines bases poltiques lheu establert? f) Com preteneu fer lagitaci armada desprs del proper Consell? g) Com i en base a qu sha establert el desenvolupament del grup? h) Quina ha estat la vostra participaci en accions de tota mena realitzades a lestranger i a linterior referents al judici i condemna? i) Com shan format els comits i en base a qu? j) Com shan desenvolupat les relacions amb la resta de grups afins? En fi, ja veieu quina s la manca dinformaci i quin tipus de qestions sn les que ens interessen. Encara avui, la nostra crtica est per fer. Noms criticarem el que ja coneixem. En el moment en qu vam rebre les vostres cartes de carcter personal, el nostre cabreig poltic fou important. Necessitvem un informe i ho vau suplir amb una carta poltica personal. Quina resposta esperveu davant duna actitud tan poc comunista i fora grupuscular? Vam creure que el silenci i una resposta organitzativa posterior eren la millor soluci. La vostra lluita paragrupuscular amb el grup V-Q no ens ha interessat mai; sn coses de les que el comunisme ja se nha desfet fa molt. Pertanyen al vell mn... CONCLUSI: precisem un informe complet orgnic i desprs tindreu la nostra opini que a priori continua sent la de les conclusions adoptades al Congrs, incls tot all que fa referncia a la fusi amb el grup V-Q. 4.2. LA PRAXI DEL GRUP V-Q. Amb la vostra praxi el problema encara s ms important: el desconeixement total de les conclusions del vostre congrs. Aix, doncs, creiem que la tasca a fer s: a) Informe sobre les bases teriques en que us moveu. b) Informe sobre la vostra praxi al CSP-1000. c) Relacions amb el grup S-E. d) Perspectives globals desprs del proper judici.

106

107

EL MIL I PUIG ANTICH

e) Crtica general i particular a lexperincia 1000 (anterior a lautodissoluci). f) Desenvolupament (positiu i negatiu) del vostre grup. g) Quin balan poltic feu de la vostra praxi durant aquests sis mesos? Etc. CONCLUSI: la mateixa que fem respecte al grup S-E.

V ES CONSUMA EL CRIM

108

ES

CONSUMA EL CRIM

El mes dagost de 1973, el Mil sautodissolgu. A partir del mes de setembre la major part dels seus exmembres van ser detinguts per la policia. Resum cronolgic de les detencions: 16 de setembre: Oriol Sol Sugranyes i Josep Llus Pons Llobet sn detinguts a Girona; Jordi Sol aconsegueix refugiar-se a Frana. 19 de setembre: Maria Angustias Mateos, companya de Puig Antich, s detinguda al domicili dels pares dell, al nm. 153 del carrer Major de Sarri. 21 de setembre: Maria Luisa Piguilln Mateos i Emili Pardias Viladrich.1 22 de setembre: Manuel Antonio Caestro Amaya. 24 de setembre: Santi Soler Amig. 25 de setembre: Salvador Puig Antich i Xavier Garriga Paituv. Jean-Marc Rouillan i Jean-Claude Torres es refugien a Frana. Els dies 7 i 8 de gener de 1974 se celebr a Barcelona el Consell de Guerra que condemnava Puig Antich a la pena de mort, a Josep Llus Pons Llobet a 30 anys de pres i a Maria Angustias Mateos a 5. El 16 de gener van ser detinguts a Pars Miguel ngel Moreno Patio, de 27 anys, i Jean-Claude Torres, amb altres dos joves francesos: Pierre Roger, de 21 anys, i Michel Camilleri, acusats de robatori, tinena illcita darmes i municions i falsificaci de documents didentitat. Van ser detinguts a la sortida dun aparcament a Ivry a bord de dos vehicles, un dells robat. Al domicili de Miguel ngel Moreno la policia confisc armes, documents falsos i plnols daeroports.2 El Consell de Ministres del 1r de mar confirm la pena de mort de Puig Antich. Po Cabanillas, ministre dInformaci, comunic a la premsa a les deu del vespre: Puig Antich ser executat dem a lalba. Efectivament, dissabte 2 de mar a les 9:40 h del mat, Salvador Puig Antich, de 26 anys dedat, fou engarrotat al pati de la pres

1. Emilio Pardias fou deixat en llibertat provisional, Xavier Garriga i Santi Soler van ser jutjats conjuntament. Garriga fou condemnat a 5 anys de pres, Pardias a 3 i Santi Soler a 2. 2. El 15 d'octubre de 1974, Miguel ngel Moreno i Jean-Claude Torres van ser condemnats pel Tribunal Correccional de Pars a una pena condicional de 10 mesos. Els altres dos van ser deixats en llibertat provisional.

111

EL MIL I PUIG ANTICH Model de Barcelona.3 Minuts abans, un suposat aptrida dorigen polons, Heinz Chez, fou engarrotat a Tarragona.4 Humor francs: el 20 de mar de 1974, Salvador Puig Antich fou convocat pel Tribunal Correccional de Perpiny per a ser jutjat per un delicte dabs de confiana. El mes doctubre de 1972, Puig Antich havia llogat un vehicle a Perpiny que mai retorn. El 26 de gener de 1973, el jutge instructor del Jutjat de Perpiny havia dictat una ordre de detenci contra ell. El judici va haver de ser ajornat fins el 22 de maig de 1974 per a donar temps a la justcia espanyola de comunicar oficialment lexecuci de Puig Antich. Dilluns 13 de maig de 1974 van ser detinguts a la frontera sussa, quan es disposaven a abandonar territori francs amb documents falsos, Ignasi Sol Sugranyes, Francisco Sarrocha Justicia, de 25 anys i nascut a Jan, Jos Ventura Romero, de 19 anys i nascut a Galcia, i Pedro Bartes. El 24 de juliol de 1974, Oriol Sol i Josep Llus Pons Llobet van ser condemnats a Barcelona, per un Consell de Guerra, a 48 i 21 anys de pres, respectivament. Havien estat jutjats el dia anterior acusats dactes de terrorisme, insults i resistncia a la fora armada. Els dos joves havien interromput vries vegades laudincia aixecant els punys emmanillats i cridant Visca el comunisme!. Els dos inculpats foren expulsats de la sala i els debats prosseguiren en la

ES

CONSUMA EL CRIM

seva absncia. Josep Llus Pons Llobet ja purgava una pena de 30 anys des de gener del 74, sentenciat en la mateixa causa que havia condemnat Puig Antich a la pena capital.

Manifestacions i comits de suport

En produir-se les detencions dels exmembres del MIL, es va constituir immediatament a Barcelona, el setembre de 1973, el Comit Solidaritat Presos MIL, integrat pels membres que encara estaven en llibertat, amics dels grups autnoms que circumstancialment shavien relacionat amb el MIL i els grups anarcosindicalistes de Barcelona, que, tret de les qestions referents a organitzaci, coincidien plenament amb el MIL en totes les seves anlisis sobre la lluita de classes anticapitalista.5 El seu objectiu era realitzar una tasca informativa que arribs a tots els moviments revolucionaris i populars; donar a conixer lactuaci del MIL, fora desconeguda i, per altra banda, promoure una unitat dacci que pogus impedir execucions.6 Grcies a aquesta tasca meritria del comit, que va mantenir contacte permanent amb la resta de comits darreu dEuropa, es va poder desenvolupar una mplia campanya de solidaritat, potser tardana, amb els revolucionaris de lexMIL. La defensa del empresonats, parlant en termes judicials, era del tot impossible en el marc de les lleis franquistes. Lnic ajut real hagus estat poder organitzar la seva fuga, per les evasions exigeixen una llarga preparaci, moltes complicitats, dins i fora de la pres, i els resultats sempre sn aleatoris, com es va poder veure a levasi collectiva de membres dETA de la pres de Segvia, en la

3. Les restes de Puig Antich van ser enterrades al cementiri de Barcelona, a la tomba nm. 2723 del carrer de Sant Agust, propietat de la famlia Pons Llobet. 4. A mitjan dcada dels noranta, el periodista Ral M. Riebenbauer va descobrir que Heinz Chez en realitat era Georg Michael Wetzel, un exiliat de la RDA, empresonat tres vegades per intentar fugir de lAlemanya de l'Est. Fruit de la seva investigaci s el llibre El silenci de Georg, editat a RBA i a La Magrana, i el documental La mort de ning. Lenigma Heinz Chez (Malvarrosa Media). Un consell de guerra va condemnar a mort Heinz Chez el 6 de setembre de 1973, acusat de la mort d'un gurdia civil a Tarragona el 20 de desmbre de 1972. Fou executat a Tarragona el 2 de mar de 1974, minuts abans que Puig Antich a Barcelona i el mateix dia que s feia pblic que el dictador Fancisco Franco havia commutat la pena de mort al gurdia civil Antonio Franco Martn, condemnat per l'assassinat l'octubre de 1973 del capit del mateix cos Francisco Manfredi Cano. [Nota del editor]

5. Veure ms endavant els dos manifestos divulgats per la Federaci Local de Grups Anarquista-comunistes de Barcelona, un del 9 de gener, immediatament desprs de la condemna a pena de mort, i l'altre amb data de mar de 1974, desprs de la seva execuci. 6. Veure la introducci de la tercera edici del Dossier MIL (Del Movimiento Ibrico de Liberacin a los Grupos Autnomos de Combate y Ediciones Mayo del 37), editat pel Comit Solidaritat Presos MIL (clandest), Barcelona, 18 de desembre de 1973.

112

113

EL MIL I PUIG ANTICH que va perdre la vida Oriol Sol Sugranyes i en la que gaireb tota la resta van ser capturats. Per a ms complicaci, el 20 de desembre de 1973, lalmirall Luis Carrero Blanco, qui havia estat nomenat president del Govern pel general Franco el mes de juny, moria en un espectacular atemptat perpetrat per ETA. Lexrcit, la policia, el Partit Espanyol Nacional Socialista (PENS)7 i, fins i tot, el clergat clamaven venjana. Era ms que probable, doncs, que els terroristes de lexMIL servissin de caps de turc. Aix, fou, i tant la condemna com lexecuci de Puig Antich van ser a les portades de tota la premsa espanyola, amb grans titulars, cosa que mai shavia fet durant el franquisme, malgrat que les vctimes executades eren ja desenes de milers. Les amistats de lexMIL van fer tot el que van poder: van pagar els advocats de la defensa, van fer crides per tot Europa, van informar llargament sobre els presos, van difondre els seus textos i altres escrits de la pres... El vespre de lexecuci es va intentar mobilitzar el poble de Barcelona per tal que es manifests davant la pres Model. Els notables de lAssemblea de Catalunya8 van considerar que no havia res a fer,

ES

CONSUMA EL CRIM

7. El PENS, partit essencialment nazi, es constitu a Catalunya durant la primavera de 1970. La seva especialitat eren els atemptats contra centres culturals. Els seus membres, reclutats gaireb exclusivament als ambients universitaris, reivindicaven la creu gammada com a insgnia i realitzaven les seves accions terroristes amb camisa blava. El seu credo bsic era contra el capitalisme internacional i el seu aliat el comunisme, nascut, protegit i alimentat pel judeosionisme. El PENS actuava, de vegades, com a grup parapolicial i incls podia ser utilitzar pels Serveis de la Presidncia del Govern. 8. El 7 de novembre de 1971 se celebrava la primera sessi de l'Assemblea de Catalunya a la esglsia de Sant Agust de Barcelona, amb gaireb 300 assistents que representaven totes les comarques i totes les tendncies: comunistes, democristians, socialistes, sector republic i del Front Nacional, Comissions Obreres... Per primera vegada desprs de la victria franquista, les ms diverses organitzacions democrtiques del Principat es reunien es assemblea i arribaven a un acord unitari que fou objecte d'un comunicat. Els punts essencials de convergncia foren: amnistia general per a tots els presos poltics; llibertat de reuni, d'expressi i d'associaci (incls sindical), de manifestaci i dret de vaga; restabliment provisional de les institucions i dels principis enunciats a l'Estatut de 1932. L'Assemblea de Catalunya desaparegu el 1981. A partir de 1977 la seva existncia era ms simblica que real, doncs els partits majoritaris, PSUC, PSC i Convergncia i Uni, havien anunciat la seva dissoluci per considerar que la representaci popular ja estava coberta a travs de les institucions del nou rgim.

que les tombes ja estaven cavades, que era massa tard. No obstant, desprs de lexecuci de Puig Antich, lAssemblea de Catalunya va repartir un manifest exhortant la poblaci a continuar les protestes contra lassassinat dexmembres del MIL i a intensificar les mobilitzacions per a aconseguir labolici de la pena de mort i lamnistia: Prou assassinats! Abolici de la pena de mort! Llibertats democrtiques i nacionals! El 1r de gener de 1974, una manifestaci dunes cent persones es va concentrar, a dos quarts de nou del vespre, al carrer Muntaner per a demanar lindult de Puig Antich. Els joves van llanar alguns cctels molotov. Fou la darrera de les manifestacions pbliques a favor de Puig Antich abans de la seva execuci. No obstant, la seva condemna i assassinat van provocar alguna cosa ms que protestes verbals o escrites, els actes dagitaci violenta van fer revifalla. L11 de gener, a un quart de set del mat, esclatava una crrega explosiva al Monument als Caiguts, a lavinguda del Generalsimo de Barcelona, fent ferits de consideraci i una gran trencadissa de vidres a la Facultat de Cincies i al Palau de Pedralbes, situat al davant; aquest monument ja havia estat objecte dun altre atemptat el 18 de maig de 1972. Mitja hora ms tard, se sentien ms explosions a la porta de les sucursals del Banco Popular Espaol, al carrer Indstria nm. 150, i del Banco de Vizcaya, a lavinguda Gaud nm. 63. Els danys tamb foren dimportncia. El 18 de gener un explosiu de gran potncia esclat al Monument als Caiguts de Badalona, situat a la plaa dels Caiguts, i que destru una part del basament i provoc la trencadissa de vidres a les cases dels voltants. Una altra bomba esclat el mateix dia davant de la comissaria de la Policia Nacional de Matar, que destru part de la porta dentrada i una altra de vidres situada a un metre de distncia. Simultniament, un artefacte va esclatar a la porta del Banco Popular Espaol, a lencreuament entre lavinguda Montserrat i la rambla Jos Antonio, a la mateixa localitat. L11 de febrer, un grup duns cinquanta joves, a lhora del tancament al vespre, van trencar els aparadors dels magatzems Caleprix i Sarri de Madrid, i hi van llanar cctels molotov. Lendem de lexecuci, el 3 de mar, ms de 1.500 persones,

114

115

EL MIL I PUIG ANTICH entre elles alguns mossens, es manifestaren davant de la catedral de Barcelona. A gaireb totes les facultats de les universitats de Barcelona, Central i Autnoma, es van celebrar assemblees i es va decretar vaga. Tamb es van registrar aturades a diverses empreses: Olivetti, Siemens, Pirelli, etc., i a alguns bancs, hospitals, llibreries, instituts i centres oficials. Al migdia, prop de mil estudiants es van manifestar a les Rambles amb Escudellers, amb llanament dalguns cctels molotov en els enfrontaments amb la policia. Cap a les vuit del vespre, ms de 3.000 persones es van concentrar a la plaa del Llapis (plaa de la Victria) i van desfilar pel centre de la Diagonal fins a Balmes. Es van llanar mltiples octavetes de protesta i pedres i cctels molotov contra establiments bancaris: Comercial, Transatlntico, Atlntico... Es van produ algunes detencions. A Madrid, la policia ocup el campus universitari i la Facultat de Dret fou tancada per la presncia de cartells de protesta per lexecuci. A Sant Sebasti, les autoritats tamb van ordenar el tancament de la Facultat de Dret. Gaireb simultniament a la constituci a Barcelona del Comit Solidaritat Presos MIL es crearen a lestranger altres comits de suport. Amb data del 6 doctubre de 1973, un comit de suport (P. VidalNaquet, 11 rue du Cherche-Midi, 75006 Pars) divulgava un fullet dinformaci en francs, el ttol era Gangsters ou Rvolutionnaires? La vrit sur les emprisonns de Barcelone, en el que sexposaven les circumstncies en que havien estat detinguts els exmembres del MIL, els seus objectius, la seva actuaci, i tamb publicava la informaci que havia donat La Vanguardia el 26 de setembre, que era el comunicat de la Prefectura de Policia sobre les detencions i la mort de lagent Francisco Jess Anguas Barragn, imputada a Puig Antich. Un altre comit es va constituir a Pars durant el mes de novembre, amb seu al carrer de Vignolles nm. 33 (on lOrganisation Rvolutionnaire Anarchiste, ORA, tenia el seu local) i amb fora participaci: FRAP, Grups Autnoms espanyols, ORA, individualitats...

ES

CONSUMA EL CRIM

Lligalls amb mplia informaci sobre el MIL i els detinguts foren enviats a la premsa i a personalitats. Daltra banda, es van constituir comits locals de suport a diverses localitats franceses: Orleans, Tolosa, Perpiny, Montpellier, Reims, Ruoen... i tamb a Itlia, Sussa, Blgica, Gran Bretanya... Tant lesquerra com lextrema esquerra van convocar manifestacions de protesta, algunes multitudinries, amb un oportunisme interessat i publicitari, doncs semblava que cada grup i grupet pretenia afegir un nou mrtir a la seva prpia concepci de la lluita a Espanya, que res tenia a veure amb la que el MIL havia preconitzat amb paraules i amb fets. I el mateix passava a Espanya, com es pot comprovar a una octaveta de la Federaci Universitria Democrtica Espanyola (FUDE), membre del FRAP, amb data del 8 de gener i que deia: La lluita del poble catal al voltant del FRAP doblegar la m assassina de la dictadura. Donem la resposta revolucionria que mereix lintent dassassinar a Puig Antich! Al marge dalgunes manifestacions partidistes encobertes sota el nom de solidaritat amb els presos del MIL, les manifestacions de violncia foren molt nombroses. El 10 de gener, a Pars, una trentena de joves ocuparen el Centro Cultural espanyol situat al carrer dels Chalets. Els manifestants pertanyien a diverses tendncies: Rouge, La Gauche Ouvrire et Paysane, Lutte Occitane, Rvolution, CNTF i PSU. Van ser desallotjats rpidament per les forces pbliques i conduts a la comissaria per a identificar-los. El mateix dia, una desena de joves amb cascos i antifaos van destruir armats amb barres de ferro un dels grans aparadors de la sucursal del Banco de Espanya a Pars, situat al carrer Bayard, i hi van llanar un artefacte incendiari. A dos quarts de set del vespre, unes 2.000 persones es manifestaren per a salvar Puig Antich. La manifestaci havia estat convocada per diverses organitzacions franceses i espanyoles dextrema esquerra: Rouge, Rvolution, Lutte Ouvrire (LO), ORA, Alliance des Jeunes pour le Socialisme (AJS), Ligue Comuniste Rvolutionnaire (LCR), FRAP, ETA VI. Van caminar entre la plaa de Ternes i la porta de Champerret cridant consignes com Per a salvar Puig Antich, solidaritat obrera!, Franco assass!, Pompidou cmplice!. Es van dispersar a les vuit del ves-

116

117

EL MIL I PUIG ANTICH pre. En aquesta manifestaci es va distribuir de manera massiva la segent octaveta de protesta: Veritats sobre el MIL Des de fa tres mesos els membres de lexMIL sn a la pres i noms ara, desprs del procs i en context poltic ja conegut, quan un dells ha estat condemnat a mort, lesquerra i els esquerranosos se nadonen i surten al carrer. Per qu? Perqu els revolucionaris del MIL no sn esquerranosos. Perqu la seva crtica de les lnies reformistes i patrioteres, del leninisme i de la burocrcia, els havia condut a trencar amb les organitzacions de base que volien infiltrar-se en les lluites i apropiar-se les experincies efectuades en com. Perqu van denunciar els grups poltics clandestins i les Comissions Obreres mediatitzades per estalinistes que noms aspiraven a fer reconixer el seu dret a representar els treballadors en el marc de lEstat. Perqu es negaven a participar del joc tradicional de la poltica. Perqu havien enviat a fer punyetes els representants de lAssemblea de Catalunya que havien intentat dissuadir-los de continuar amb la seva acci. Perqu omplien les caixes de vaga amb el producte dels atacs als bancs. Totes aquestes raons sn les que fan que les organitzacions poltiques de Frana noms avui hagin sabut de la seva existncia i us convidin a sortir al carrer. Perqu avui aquesta acci antifeixista sinsereix en una campanya de promoci publicitria de lesquerra: una altra alternativa a la gesti del capital. Si simulen donar suport als presos de Barcelona s per donar-se suport a ells mateixos. Cal denunciar la mistificaci dels esquerrans que donen suport, ara que ja han estat condemnats, als que sempre els van combatre. Lexplotaci de les vctimes del capital per a amagar

ES

CONSUMA EL CRIM

la veritat s una actuaci tan infame com habitual entre aquells qui no sn res ms que lextrema esquerra del capital. Antifeixistes, demcrates, estalinistes, combatent al Capital i a la seva organitzaci social s a vosaltres a qui el MIL combatia. Divendres 11 de gener esclat un artefacte a Zuric a una cabina telefnica davant del Consolat espanyol; a Tor una altra bomba esclat a lentrada de ledifici de la seu del Consolat dEspanya; a Brusselles un grup de membres del Comit de Suport al MIL va ocupar, a la tarda i durant mitja hora, les oficines de la companyia aria espanyola Iberia. Dimarts 15 de gener, a Tolosa, uns 1.000 joves pertanyents a grups desquerres van participar en una manifestaci antifeixista. Es produren violents enfrontaments amb les forces pbliques. La manifestaci estava protegida per centenars de militants equipats amb cascos, porres i sarrons en bandolera, amb cctels molotov i pedres. Van sortir de la plaa Jeanne dArc i es van dirigir amb pas de crrega cap al Consolat dEspanya, al carrer Sainte-Anne. Des de primera hora de la tarda, els establiments oficials espanyols estaven fortament protegits per la Gendarmeria Mbil i les Companyies Republicanes de Seguretat (CRS), principalment el Consolat, la companyia Iberia, el Banco dEspaa i el Centro Cultural. Les vies daccs a aquests establiments havien estat tallades amb barreres de filferro. Els manifestants van procedir efectuant successius atacs bruscos i violents, llanant contra la policia pedres, cctels molotov i coets. Primer els gendarmes van haver de retrocedir per desprs contraatacaren amb grans ofensives i amb gasos lacrimgens. Cap a les vuit del vespre es produ un nou atac dels manifestants; tot seguit es van arreplegar a la plaa del Capitole, on es van dispersar. Vries persones en van resultar ferides i quatre CRS van haver de ser hospitalitzats. Dimecres 23 de gener, el Talgo procedent de Ginebra fou assaltat al seu pas per Montpellier per una cinquantena de joves que van tallar la via per fer retardar la seva partida. Als vagons es van pintar amb esprai frases antifranquistes que van ser esborrades a Perpiny. El tren arrib a Portbou amb mitja hora de retard.

118

119

EL MIL I PUIG ANTICH El 7 de febrer, el cnsol espanyol a Perpiny, Rafael Goded Echevarra, i la seva filla de 20 anys, van ser ruixats amb pintura vermella per dos desconeguts, quan sortien del Teatre Municipal. El 26 de febrer, uns desconeguts van metrallar a Tolosa el cotxe particular del canceller del Consolat dEspanya, Ramn Bordalo Porcela, aparcat davant de casa seva. El vehicle va rebre 25 impactes de bala del calibre 9 mm. El 27 de febrer se celebr una manifestaci a Li, reivindicada pel Groupe dInsoumission Totale, davant de la seu del Banco Popular de Espaa. El mateix dia, a Montpellier, vuit militants del Parti Socialiste Unifi (PSU) es van encadenar a la reixa dun aparcament subterrani, davant de la Prefectura, amb lobjecte de pressionar el Govern francs per a que intervingus en favor de Puig Antich. La resta de manifestants van desfilar amb cartells antifranquistes i van repartir octavetes als vianants. El 2 de mar de 1974, uns cinquanta joves membres de partits dextrema esquerra van fer retardar la partida del rpid Pars-Portbou. La locomotora i els vagons van sortir tot pintats amb inscripcions que deien: Puig assassinat, Puig engarrotat. El tren es va haver daturar a Cervera per tal que les autoritats espanyoles no sofenguessin i els passatgers van ser conduts en autobs fins a la frontera. El mateix dia, a Pars, milers de persones es van concentrar a la tarda prop de lAmbaixada dEspanya. A la capalera del seguici anava el diputat i membre del Comit Central del PCF, Henri Fiszbin, expulsat del partit el 1981. Durant la nit es van llanar cctels molotov contra quatre establiments bancaris espanyols: dues seus del Banco Popular Espaol i dues ms del Banco Espaol de Pars. A Roma, cinc bombes incendiries van ser llanades per un grup de joves contra el palau Borghese, on es trobava la cancelleria de lAmbaixada dEspanya davant del Quirinal. Les finestres de ledifici van ser tirotejades. A Berna, a la nit, una potent crrega explosiva va causar importants danys a lAmbaixada espanyola. Lexplosi es va sentir en un radi de cinc quilmetres. A Als (Gard) se celebr una gran manifestaci convocada per un Comit Puig Antich, constitut a la localitat per coneguts intellec-

ES

CONSUMA EL CRIM

tuals, cientfics, professors, metges, esperantistes, per protestar contra la barbrie franquista. El 3 de mar, a la tarda, se celebr a Pars una manifestaci espontnia de ms de 200 joves a la sortida dun recital del cantant Raimon, davant de la sala Olympia, al cntric bulevard dels Capucines. Les autoritats franceses havien pres importants mesures de seguretat a tots els edificis oficials espanyols. El diari Libration de Pars public el 4 de mar de 1974 la notcia de lexecuci de Salvador Puig Antich juntament amb el segent comunicat: Shan atrevit! Aquest criminals, aquests assassins, aquests feixistes, aquests brbars. Puig Antich, anarquista espanyol, ha estat engarrotat, suplici medieval que consisteix en destrossar les vrtebres cervicals amb un collaret de ferro. Per... qui ho dubtava? Lextrema esquerra francesa potser? Vegem-ho. Desprs dhaver mantingut un silenci criminal sobre la detenci i lempresonament de Puig Antich, les organitzacions dextrema esquerra desperten totes juntes durant el procs. Despertar fora complicat: desprs de dues manifestacions convocades sense la ms mnima convicci, tothom es precipita sobre el cadver en vida, com si aix pogus funcionar (cadasc en benefici propi, no hi ha dubte). Indecents esquerranosos, us odio! Tu, de Rouge, tu, de LO, tu, del FRAP, tu, de Rvolution, tu, de lORA, i la resta, revolucionaris de pacotilla, manipuladors. En aquest moment us odio gaireb com a Franco, el continuador de Hitler el 1974. s probable que tots vosaltres, reunits en una harmonia mercantilstica, fu una crida de manifestaci al carrer. Per una vegada, miserables idelegs, us atrevireu a confessar que el que voleu s defensar-vos vosaltres, que la nica cosa que preteneu s amagar la vostra covardia? Us aconsello ms pudor, deixeu crrer laigua, conformeuvos, com els partits de programa com, amb enviar un telegra-

120

121

EL MIL I PUIG ANTICH ma dindignaci. Per a vosaltres, aix tindr lavantatge destar en la lnia de la vostra ideologia religiosa, no esteu obligats a abusar de les vostres forces, ni a fer veure que ho sentiu quan no s aix: caram, el que sha de fer per la causa, obligats a defensar atracadors de bancs! Moralistes de sagristia leninista, noms preteneu sortir daquest embolic particular (i tamb del global) confiant, com els opressor de qualsevol color, en la ignorncia de la gent, incls la de la vostra clientela habitual. Us ho dic a viva veu: els que surtin al carrer, tant si ho fan convidats per vosaltres com si ho fan per a condemnar el nou crim del Caudillo, condemnaran en la mateixa oportunitat la vostra complicitat, de manera conscient o no, si no s que criden, un cop ms, la seva impotncia. Aquest mat, Puig Antich, de 26 anys, un amic, el meu germ, ha mort engarrotat, estrangulat. I jo he plorat. Michel Dissabte a la tarda El 6 de mar de 1974, un grup de joves amb les cares tapades van trencar, cap al tard, a Tolosa, els aparadors del Banco Espaol de Pars, situat al carrer Bayard i hi van llanar un cctel molotov a linterior. Tres persones en van resultar ferides: el director del banc, Antonio Teruel, va haver de ser ingressat amb cremades als membres superiors i inferiors; dos empleats ms van patir cremades a la cara i les mans. Era el segon atemptat a aquesta entitat durant el mateix any. A Marsella, un parell dartefactes incendiaris van ser llanats a les vuit del mat contra els aparadors de lOficina de Turisme espanyola, al passeig Lieutaud, i el Banco Espaol situat al bulevard de Dames. Noms va patir desperfectes lOficina de Turisme. El 9 de mar van esclatar mltiples i violents incidents el decurs duna manifestaci de varis milers de persones, organitzada per diversos moviments esquerrans: FRAP, Aliance des Jeunes pour le Socialisme (AJS), La Cause du Peuple, Front Libertaire, Rvolution,

ES

CONSUMA EL CRIM

PSU, Rouge i Politique-hebdo. Quan es va donar la veu de dispersi, uns 200 anarquistes van decidir prosseguir. Al seu pas, els aparadors de les entitats bancries van ser trencats: Crdit Industriel et Commerciel al bulevard Saint-Michel, Crdit Lyonnais a la plaa Maubert i la Banque Nationale Populaire al carrer Lagrange. Durant la nit nous incidents es produiren al Barri Llat i prop de lestaci de Montparnasse, on una furgoneta policial fou atacada. Tamb es van fer manifestacions a Li, Baiona, Nmes...

122

123

EL MIL I PUIG ANTICH

Manifest divulgat el 9 de gener de 1974 per la Federaci Anarquista Ibrica, el Secretariat de Defensa de la Federaci Local de Grups Anarcosindicalistes de Barcelona.9

ES

CONSUMA EL CRIM

CIRCULAR PBLICA DE SOLIDARITAT FAI

Burgus maldestre, enrere, enrere... A la Pennsula Ibrica la situaci ha variat, doncs una srie dactes de voluntat revolucionria han anat creant els fonaments subjectius que han dut a una situaci en que s irreversible tornar enrere, s a dir, una situaci objectivament capa de radicalitzar-se cada cop ms i que s el punt de partida de grans mobilitzacions de masses treballadores, que amb lacci directa senfrontaran decididament al Capital i a lEstat que li fa possible dominar i explotar, acci directa impulsada per la Solidaritat de Classe dassalariats i oprimits. [...] El Poder econmic dels capitalistes a lEstat espanyol ha de realitzar una renovaci empresarial i financera, per la qual cosa precisa que el moviment obrer i pags no realitzi actes massius de fora revolucionria (vagues generals al Ferrol, Vigo, Sant Adri del Bess, Cerdanyola, pagesos aragonesos i navarresos, veremadors de Jerez, El Prat, Valladolid...). Aix, els capitalistes podran augmentar el seu capital, modernitzar la maquinria i empreses, produir ms i millor..., a base dobligar a fer hores extres, augmentar els ritmes de producci, de treball a escarada, dincessant augment del cost de la vida, de congelaci de salaris, dimpost per rendiment del treball personal... Per aquestes condicions objectives de lluita, com dirien alguns, no haguessin creat ni desenvolupat per elles mateixes un procs obert a les situacions radicalitzades, sin que shaguessin ofegat entre el terrorisme estatal i reaccionari amb laplaudiment de la concurrncia burocrtica, amb la concomitncia de les burocrcies dirigentistes i sempre contrarevolucionries.

IFA

9. L'amplitud del manifest dels Grups Anarquista-comunistes aqu publicat no ens ha perms fer-ho in extenso. Degut a qestions d'espai ens hem vist obligats a retallar-lo.

Laven dun moviment proletari jove o, el que s igual, la joventut proletria en moviment, s a les antpodes del reformisme i dels partits guies de revolucionaris. Lacci directa com a MOTOR i lautogesti de les lluites revolucionries de classe com a FORMA daquest moviment, han apartat els sindicats reformistes i els partits poltics de tota mena del cam cap a LA SEVA CONQUESTA del poder estatal i la direcci de la societat capitalista, falsament batejada com a socialista o dictadura popular. No poden tenir lEstat a les mans, com tampoc poden tenir el poder de controlar o dirigir EN CONTRA dels interessos dautoemancipaci dels treballadors. Evidentment, en aquest context, ser o no ser s un fet que noms es pot demostrar caminant, amb aix volem dir que la propaganda pel fet s limpuls necessari que han de donar els revolucionaris ms conscients de la seva tasca exemplar i agitadora, organitzats o no organitzats especficament [...]. s per AIX que els antiautoritaris som vctimes de tot el pes del terrorisme estatal i la repressi policial del Capital. El passat 4 doctubre, el company madrileny ANDRS RUIZ va ser condemnat a 5 anys de pres pel TOP, el seu delicte: SER ANARQUISTA!, de la mateixa manera que mesos enrere JULIO MILLN havia estat jutjat sense proves per un tribunal militar en un Consell de Guerra, i com ara, el proper 26 de gener, pretenen condemnar a 6 anys de pres al company DAVID URBANO, vctima duna altra maquinaci policial a Barcelona. Davant la conspiraci de lEstat capitalista, els comunistes noms tenim una opci: la CONSPIRACI anarcocomunista contra lEstat i el sistema del Capital, i de totes les seves institucions. [...] La classe treballadora de les nacionalitats ibriques est en GUERRA REVOLUCIONRIA DE CLASSES des del 19 de juliol de 1936. La guerra i la revoluci no estan perdudes a pesar que el proletariat fos derrotat el 37 per la contrarevoluci republicanoestalinistaburocrtica i capitalista, aix com per lexrcit de Franco (aliana monarquicofeixistatradicionalistaburgesa i capitalista) el 39...; tampoc lheroica mort, amb les armes a la m, de centenars de llibertaris als maquis dels anys quaranta i cinquanta s senyal, en absolut, de que la guerre est finie, sin tot el contrari. Una altra fallcia s all de que la guerra civil tingu la seva darrera expressi, de resistncia de postguerra, a la vaga general de Barcelona i voltants a principis de lany

124

125

EL MIL I PUIG ANTICH

1951, desprs (!!!) els treballadors van oblidar la contesa del 36 i van buscar noves alternatives adaptades a les noves circumstncies del desenvolupament, i per aix busquen una sortida democrtica i de llibertats formals contra la dictadura, etc. [...]. Cal FER les situacions, no reconixer-les com a immillorables. s hora de deixar danar a remolc de lEstat, del Capital i de les maniobres poltiques de les burocrcies de la contrarevoluci. Emprenguem lofensiva revolucionria, si no, s que NO ESTEM per la revoluci que prediquem, o b, que basem la nostra estratgia en una estratgia de misria, la qual cosa esdev una misria destratgia! Crear, lluitant, situacions noves i dofensiva revolucionria s el contrari del circumstancionalisme, poltica dadaptaci a la situaci existent sense cap intenci de provocar o influir en la creaci de noves situacions que caminen cap a la victria de la irreductible emancipaci del proletariat. El rebuig del vell mn i les convulsions socials que tendeixen a la creativitat que les masses proletries van definint no ha de ser dirigit ni per les avantguardes ni per les minories actives sin que aquests agitadors, entre els que ens comptem nosaltres (Federaci Anarquista), els han de prestar un suport CRTIC, s a dir, han de fer dagitadors radicalitzants i consagrats a la tasca dajudar-los prcticament, per MAI dirigir-los, en contra de la seva prpia espontanetat de masses i la seva admirable acci directa i solidria. s aix com aquesta Federaci Anarquista-comunista de Barcelona assumeix avui el seu paper i la seva tasca. De la mateixa manera com la Confederaci Nacional del Treball (CNT-AIT), a travs de la Comissi de Solidaritat Llibertria amb el MIL, i els Estudiants Llibertaris, est en combat i activa solidaritat revolucionria. Tanmateix, el Comit Solidaritat presos MIL actua en conseqncia, com el seu nom indica. Igual que els nombrosos comits de suport que hi ha a lestranger. I els revolucionaris es manifesten amb fets tal i com sn. Entre els que han jugat el paper de limpuls qualitatiu i subjectiu capa de donar sortides revolucionries de carcter objectiu i dabast massiu a la perllongada crisi de poders a lEstat espanyol capitalista, shan distingit a Catalunya els Grups de Combat del ja dissolt MIL (val ms una dissoluci a temps que mil programes, com dirien els seus membres a lagost de 1973). PER AIX, AQUESTS COMPANYS ANTIAUTORITARIS que lluiten per un mn que no tingui res a veure

ES

CONSUMA EL CRIM

amb el vell mn del Capital, s a dir, que volen la societat sense classes ni jerarquies ni privilegis del COMUNISME, SN PROCESSATS I ASSASSINATS. Pels mateixos motius, el PSUC-PCE, igual que lAssemblea de Catalunya (pacte per la llibertat) noms shan bellugat quan Salvador Puig Antich ja est en mans del botx, a lavantsala de la mort; [...] els burcrates fan esforos per salvar Puig, [...] fent veure que fan alguna cosa protestant contra la pena de mort. Vet aqu les maniobres desmobilitzadores i collaboracionistes dels contrarevolucionaris. Aix, lesmentat PSUC i totes les seves variants esquerranes o neoestalinistes de PC (amb nom i cognoms), aix com tota la carronya socialdemcrata i bolxevic, se solidaritzen amb un QUASI MRTIR, amb un condemnat a mort perqu saben que la mort de Puig Antich significa la fi de la ficci de la pau social..., linici dun, dos, tres, molts sabotatges, molta violncia revolucionria, moltes lluites radicals..., un sens fi de contraterrorisme revolucionari, s a dir, el final de la incidncia demaggica de les poltiques interclassistes de reforma del Capital (reconciliaci nacional, independncia nacionalista, pactes per la llibertat, frontpopulisme, republicanisme estalinista antiianqui...) i la IMPOSSIBILITAT DE CAP ALTRA ALTERNATIVA QUE NO SIGUI LAUTOEMANCIPACI PROLETRIA a travs de la gesti real i directa dels seus consells i comunes que, collectivitzant llibertriament, crearan el comunisme cam de lautogesti de les seves lluites i amb un programa comunista llibertari de realitzacions a partir de linici de la Revoluci. Tant el company SALVADOR PUIG ANTICH, amb una condemna a mort, com JOS LUIS PONS LLOBET, amb 30 anys de pres, com la seva companya MARIA ANGUSTIAS MATEOS FERNNDEZ, amb 5 anys, com tamb ORIOL SOL SUGRANYES propera vctima, segons sembla gaireb segur, duna petici fiscal de pena de mort i molts altres companys saben (sabem) que la Revoluci ha de ser mundial o b ser esclafada, si no ho s ja, a causa del burocratisme poltic i la reacci mundial. Nosaltres sabem que la Revoluci mor si roman localitzada a una zona geogrfica politicoeconmicasocial, per aix, FEM UNA CRIDA INTERNACIONAL a tots els sectors i parts que composen el moviment comunista del mn, per a que SAIXEQUIN I LLUITIN per limmediat alliberament del company SALVADOR PUIG ANTICH, a travs duna extensa i profunda quantitativament i qualitativa campanya dofensiva que no es quedi tan sols en ladmirable solidaritat

126

127

EL MIL I PUIG ANTICH

revolucionria i proletria internacionalista, sin que quedi emmarcada en els contorns de la subversi total, dins dun context de revoluci a escala mundial, comenant, si pogussim, a un dels Estats on el Capital estigui en una FEBLE situaci de domini, a una de les ms febles baules del capitalisme a Europa, als pasos ibrics. Si el franquisme s el rgim poltic de la crisi capitalista a lEstat espanyol, lactual govern dArias Navarro s el govern de la crisi del franquisme i el smptoma del desastre postfranquista. [...] S NECESSARI I INEXCUSABLE, s un deure i un plaer al mateix temps, que es realitzi una gran pressi contra la dictadura de Madrid, contra aquest govern. Que siguin atacades i destrudes les propietats representatives de lEstat franquista i del capitalisme espanyol, aqu, a la Pennsula, i all, a lestranger. Que la frase sovint llegida per nosaltres, cal aplicar el sabotatge, el boicot i lacci directa conscient de classe individualment i collectiva del proletariat NO sigui un eslgan buit i demaggic, SIN que sigui el MTODE efica per a avanar cap a la Revoluci social internacional i alliberadora. Ara hem de concretar aquest mtode radical en el present combat contra lEstat franquista fins a obligar-lo a NO PODER ASSASSINAR EL COMPANY PUIG ANTICH. [...] Colpejar al franquisme i al capitalisme espanyols s obrir el cam revolucionari cap a lenderrocament del Capital, de lEstat i incls de les burocrcies a tot arreu del planeta. Per a aquesta tasca fem una crida a lacci i al comproms conscient. Per no oblidem mai: TOT PER LA GUERRA, RES CONTRA LA REVOLUCI! PROU MRTIRS! ESTEM AMB SALVADOR PUIG! GUERRA SENSE TREVA! VISCA EL COMUNISME I LANARQUIA! A 9 de gener de 1974 Per la Federaci Anarquista Ibrica, el Secretari de Defensa de la Federaci Local de Grups Anarquista-comunistes de Barcelona. FAI

ES La guerra continua...
FAI

CONSUMA EL CRIM

Com voleu, filsofs platnics, emancipar a un poble espoliat amb aquests procediments? [...] El Congrs revolucionari declara que la burgesia no ha de ser considerada com la resta dels ssers, la declara fora del dret de les persones. Aix, la humanitat que pateix ha de preservar-se dssers tan perniciosos, esclafant sota els seus peus a aquells que intentin aixecar el cap per a mossegar, sense compassi quan senti els seus planys en el moment de lexterminaci. Manifest dels desheretats, Cadis, 1848 Res us salvar. La nostra lluita al camp i a les ciutats acabar amb tots els estaments burgesos. El foc purificador netejar la carronya millenria que arrossega i embruteix els pobles. Verbo Rojo (David Antona), a CNT de Madrid, 7 de gener de 1933

Salvador Puig Antich, estrangulat amb el garrot el mat del 2 de mar de 1974 al pati de la pres Model de Barcelona ha estat el cap de turc que els capitalistes han fet assassinar per un botx, vingut de laltre extrem de lEstat espanyol, desprs de mes i mig de suspens, temps que lEstat ha pensat i repensat sobre quin valor tenia aquesta espectacular mesura. Finalment ha fet el que lgicament havia de fer..., HA DECLARAT ELS REVOLUCIONARIS FORA DEL DRET A SUBSISTIR DINS DEL PROCS DE DESENVOLUPAMENT DEL CAPITAL; evidentment, quan lenemic de lEstat s lamic del Poble, lEstat ha dexterminar al seu enemic. Aix noms s un nou captol en la Guerra de Classes que perdura violentament des del 19 de juliol de 1936. [...] Per aix, PUIG ANTICH ha estat assassinat, recordem que la bfia ja va intentar liquidar-lo en el moment de la seva detenci... i pel mateix motiu milers de llibertaris han caigut des de que AQUESTA guerra revolucionria de Classes sinici de manera generalitzada (1936). Desprs de lanihilaci fsica dels treballadors que havien combatut en defensa de les collectivitzacions i els inicis del comunisme integral, va seguir el calvari de milers dexiliats als camps de concentraci de la demcrata i frontpopulista Gllia. Desprs, el torbelli-

128

129

EL MIL I PUIG ANTICH

no nazifeixista dels camps dextermini i treballs forosos en qu la massa revolucionria de la CNT deix dexistir (morint en rgim del ms ancestral esclavatge). Simultniament, el combat internacionalista sefectuava a la Resistncia europea per part de nombrosos companys que caigueren amb les armes a la m. Desprs, les primeres mobilitzacions dels obrers ibrics als anys quaranta que foren defensades pel moviment de guerrilles llibertries i coordinades per la CNTFAI, sent condemnats a mort i aclivellats pels carrers i boscos del pas la joventut anarquista ms combativa dels anys quaranta i cinquanta. Desprs, les interminables condemnes de pres dels anys seixanta als nous brots del moviment comunista llibertari, a ms de lassassinat dun grup ntegre de combat llibertari el 1960: Sabat i els seus companys... Desprs, el muntatge policial contra Granados i Delgado, que el 1963 van ser assassinats amb el garrot vil (com el company Puig) i lacribillament criminal contra un altre grup armat danarquistes: Ramon Vila Capdevila i els seus companys... Desprs, un llarg silenci ensurtat per les nombroses caigudes de les Joventuts Llibertries (Edo, Alicia, Urbano...), fins que una altra fase ascendent del present RESSORGIR sinaugura amb una srie de caigudes entre els ambients estudiantils de Madrid: els crates, grups dacci (1968), un FUR (Queremos la Universidad)..., la de la redacci de la revista PanoramaCNT a Madrid, la de lagrupaci valenciana de la FIJL (entre els que destaca, per les inhumanes condicions carcerries, Floreal Rodrguez), la condemna a 18 anys del jove empordans Tubau Subir, la maquinaci contra Julio Milln... A la dcada dels setanta, la repressi contra lanarquisme ibric arriba a xifres comparables a la dels anys quaranta: dotzenes de companys detinguts a manifestacions i enfrontaments amb la policia; detencions i persecucions de Terra Lliure (Valncia); per tres vegades, els grups dAutogesti Obrera (Madrid), desprs Andrs Ruiz (Barcelona) i Navarro (Hospitalet de Llobregat), de nou David Urbano (Barcelona), lexMIL, uns trenta joves de Saragossa (perseguint els grups dAcci Directa) i durant les darreres setmanes la dura onada repressiva que sha destacat contra les diferents organitzacions llibertries de Catalunya, incls als medis individualistes i simpatitzants de mil matisos diferents. La nota de la policia parla de VINT-I-DOS companys, nosaltres pensem que poden ser molts ms i que NO S RES MS QUE

ES

CONSUMA EL CRIM

UNA NOVA MAQUINACI POLICIAL, a lestil de la tensi de lEstat a Itlia (sembla ser que ara la Brigada Especial dInvestigaci Social Caa anarcos de la Sisena Brigada, a un dels quals Salvador Puig tingu la sort dEXECUTAR amb la seva pistola, est copiant als seus collegues italians, i si aix li falla, truca per telfon a linspector Bond de Londres, inventor dels mtodes antianarquistes a Anglaterra). Fem una crida als companys del mn sencer per a que multipliquin la campanya PRO SALVADOR PUIG ANTICH amb motiu dels nous esdeveniments de Barcelona, lligant-ho amb el procs de Valpreda i els seus companys, el de Marini, amb el proper Consell de Guerra contra Oriol SOL SUGRANYES, al que pensen condemnar a una nova pena de mort (el garrot vil sha posat en marxa contra nosaltres), i les mascarades judicials contra Enrique CONDE i Nria BALLART, aix com contra lestudiant itali que porta gaireb tres mesos empresonat i tots aquells companys que continuen a la pres.. [...] Que a tot arreu se senti el crit HAN MATAT PUIG ANTICH: SALVEM ORIOL SOL!, com un miler dobrers cridaven fa dies pels carrers de Badalona. A pesar de les incessants detencions, a pesar de la implacable persecuci que pateixen els nostres medis llibertaris, CONTINUEM ENDAVANT, doncs no tenim res a perdre, mentre lEstat espanyol i portugus estiguin en crisi. LA GUERRA CONTINUA, LA REVOLUCI PROLETRIA DEL 36 PROSSEGUEIX CONGELADA... CAL ARRIBAR A UN ESCLAT REVOLUCIONARI INTERNACIONAL A PARTIR DE LES LLUITES DE CADA DIA, AMB LA CNT, AMB TOTS ELS REVOLUCIONARIS, PEL COMUNISME LLIBERTARI. Federaci Local de Grups Anarquista-comunistes, Barcelona, mar de 1974

130

131

EL MIL I PUIG ANTICH

ES

CONSUMA EL CRIM

La repressi contra els anarquistes i els Grups Autnoms

Desprs de lassassinat de Salvador Puig Antich es va desencadenar una gran repressi contra els grups autnoms, especialment els de carcter llibertari i contra els anarquistes en general. El dia 21 de mar van ser detinguts a Barcelona 22 membres de la FAI, entre els que havia Enrique Conde lvarez i Nria Ballart Capdevila. A Valncia van caure a mans de la policia 12 estudiants, militants de la LCR. El 7 dabril de 1974, els agraciats van ser alguns membres dels GAR, sorgits del PSAN: Joan Jordi Vinyoles Vidal, Ramon Carrin Snchez i Georgina Nicolau Mill; tamb sorden una ordre de detenci contra cinc ms, les fotografies dels quals, sense identificar, foren publicades per tota la premsa. Jaume Fernndez i Calvet10 deia: Lexperincia de lOLLA fou lamentable. Formada en part per militants sorgits del PSAN, van constituir un petit nucli fora ben organitzat i dotat en la qesti material; per llavors es van trobar amb la incapacitat poltica del PSAN per a oferir suport a nivell poltic a una actuaci armada, i el nucli inicial pass rpidament a lrbita de lanarquisme, que s on estaven situats quan es van produir dues caigudes successives que els van desarticular totalment. LOLLA no va reivindicar mai cap acci i el nom li va posar la policia en redactar la nota policial sobre les primeres detencions. Els detinguts, doncs, van ser acusats de pertnyer a una organitzaci inexistent, lOrganitzaci de Lluita Armada, molt vinculada al MIL.11

Amb la detenci dalguns militants dels GAR, van sorgir problemes interns i una part dels seus membres, juntament amb altres procedents de grups independents, van constituir els Grups Informals dAcci Revolucionria (GIAR), de existncia breu, doncs tamb foren, rpidament, detinguts i acusats de pertnyer a lOLLA. Els GIAR van publicar un fullet de crtica sobre lanterior actuaci dels grups armats, MIL incls, i que fou la carta de presentaci a la palestra social. El fullet es titulava Contribuci a la crtica de la situaci present i la seva superaci i estava firmada com a El espectro de FU-MANCH y la mano negra, SA. Davant la impossibilitat de ressenyar aqu lacci repressiva de les autoritats a letapa posterior al MIL, ens limitarem a publicar seguidament alguns documents relacionats amb ella.

Vint-i-dos anarquistes detinguts a Barcelona Moviment anarquista desarticulat per la policia barcelonesa12
Pels serveis especfics de la Sisena Brigada Regional dInvestigaci Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona es venia mantenint, des de principis del passat any, una estreta observaci en els ambients anarquistes, davant la proliferaci de grups de tipus informal o individualista de lesmentat mats, que si b en principi shavien aglutinat en una Federaci Local de Grups Anarquistes de Barcelona, Baix Llobregat i Maresme, afecta a la Federaci Anarquista Ibrica (FAI), conservaven la seva autonomia al marge de la disciplina orgnica. Per altra banda, la branca juvenil del Moviment Llibertari, o sigui, les Joventuts Llibertries, en un ple celebrat a Pars a mitjans del mes de maig de lesmentat any, van presentar una proposta per a reprendre les activitats orgniques relacionades amb lacci directa a desenvolupar a Espanya, traduda en actes terroristes.

10. Jaume Fernndez i Calvet, Terra Lliure 1979-1985, El Llamp, Barcelona, 1986. 11. El cert s que havien participat activament al Comit de Solidaritat presos MIL.

12. Comunicat de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona del 21 de mar de 1974, publicat el dia 22 per tota la premsa espanyola.

132

133

EL MIL I PUIG ANTICH

Aquests van ser posats en prctica el dia 4 de gener del present any, amb la collocaci dun explosiu a la Comissaria de Policia del Districte de Sant Andreu, i el dia 11, sobre les cinc hores, moment en que es produren sengles explosions a les entitats bancries del Banco Popular Espaol i el del Vizcaya, a les agncies situades a lavinguda Gaud i, una hora ms tard, fou volat el Monument als Caiguts, ubicat a lavinguda del Generalsimo Franco. Posteriorment, el 8 de febrer, un altre explosiu fou collocat a la porta dentrada de la Comissaria de Policia de Matar i, minuts ms tard, una altra crrega al Monument als Caiguts de Badalona. Per la investigaci policial iniciada, es va conixer la identificaci dels presumptes culpables dels fets relatats, sent militants de dos grups anarquistes independents, relacionats amb la Federaci Local de la FAI, que, marginats dEstudiants Llibertaris de Catalua (ELC), desenvolupaven les seves activitats orgniques a algunes de les facultats universitries. El servei policial ha perms deixar al descobert lexistncia dun Comit de Solidaritat Pro-presos MIL integrat per militants afectes a diferents tendncies poltiques i a la del grup OLLA (Organitzaci de Lluita Armada), identificant-se els presumptes autors de la voladura del Monument als Caiguts de Matar i la seva comissaria, a ligual que els autors de lincendi provocat a lAjuntament de lesmentada localitat, ocorregut durant les passades festes nadalenques. Entre els 22 detinguts figuren: Enrique Conde lvarez i Nria Ballart Capdevila,13 presumptes autors dalguns dels actes terroristes realitzats a Barcelona. La detenci del primer dels citats saconsegu en penetrar a Espanya per la frontera de Portbou, ocupant-sel una pistola marca Star, calibre 9 mm llarg i 24 projectils per a la mateixa. Barcelona, 21 de mar de 1974

ES

CONSUMA EL CRIM

LOrganitzaci de Lluita Armada (OLLA)

Nota informativa de la Prefectura Superior de Policia Desarticulaci dun important grup anomenat Organitzaci de Lluita Armada de caire anarquista. Estaven en possessi de gran quantitat darmes i explosius Una organitzaci de caire anarquista ha estat localitzada per la Policia, que ha identificat a alguns dels seus membres i ha intervingut gran quantitat darmes, explosius i material subversiu. Tres components del grup (Ramn Carrion Snchez, Juan Jorge Vinyoles i Georgina Nicolau Mill), detinguts el passat dia 7 (dabril de 1974), van passar a disposici de lAutoritat Militar competent. Segons les nostres informacions, en relaci amb el cas shan practicat ja prop de setanta detencions. Sobre loperaci policial duta a terme, la Inspecci Regional de Serveis va fer pblica ahir una nota informativa de la que recollim els punts ms interessants.14 Per funcionaris especialitzats de la Prefectura Superior de la Policia de Barcelona ha estat descoberta, amb la desarticulaci de les seves branques poltica i guerrillera, el grup denominat Organitzaci de Lluita Armada (OLLA), grcies a la qual cosa sintervingueren, en el decurs del servei: dues metralletes; vuit pistoles; munici de diversos tipus i calibres; tres-cents quilograms dexplosiu nagolita; vuit cartutxos de dinamita; un controlador dexplosius a llarga distncia; detonadors elctrics i normals; rotllos de metxa, lenta i rpida; dues mquines descriure; quatre mquines fotogrfiques; dos magnetfons; cinc intercomunicadors; cintes gravades sobre moviments per al control del Departament dOrdre Pblic; dues mquines guillotines; un bufador de gas; dos prismtics; vuit perruques i diversos parells de guants, aix com postissos i mitges, utilitzades en la perpetraci de

13. Sort en llibertat el 1976.

14.

Informaci reproduda al Diari de Barcelona de diumenge 21 d'abril de 1974.

134

135

EL MIL I PUIG ANTICH

cops econmics; fitxer general del grup OLLA; cent plnols cartogrfics de la regi catalana; quatre-centes noranta-nou mil cent seixantaquatre pessetes en bitllets del Banco de Espaa de curs legal; trescents francs francesos; deu marcs en un bitllet; sis quilos i vuit-cents grams de monedes de coure; estudis i croquis de casernes de la Policia Armada, de complexos industrials, de repetidors de televisi, de la xarxa subterrnia del clavegueram de Barcelona, dInformaci dels Exrcits de Terra, Mar i Aire, de la Policia Governativa, Policia Armada i Gurdia Civil; llibres relacionats amb el maneig dexplosius i amb la guerrilla urbana (editats a lestranger); cinc-centes claus per a lobertura illegal destabliments; centenars de documents personals sostrets de gestories, referits a passaports, documents nacionals didentitat, permisos de conduir, certificats de naixement, penals, del Servei Social; mil targetes en blanc del Document Nacional dIdentitat; documentacions i Cdules dIdentificaci Fiscal, autntiques, sostretes de linterior dautombils; matrcules falses per a utilitzar-les a vehicles, prviament robats; dossier del Moviment Ibric dAlliberament (MIL), amb el que es van trobar fotocpies de la diligncia dexposici policial, aix com la declaraci de Puig Antich i informe del ministeri fiscal; contractes de lloguer, subscrits mitjanant la utilitzaci de documents autntics, alterats, prviament sostrets; llibres de literatura anarquista, marxista i separatista; i abundant propaganda de caire subversiu referent a diverses organitzacions i partits. Connexi amb el MIL Lorganitzaci posada al descobert, de caire poltic inequvocament anarquista, estava patrocinada pel Moviment Ibric dAlliberament (MIL) (considerant-se com la seva continuaci), mitjanant el seu finanament amb el producte dels robatoris a m armada, que aquest darrer havia perpetrat tant a Espanya com fora de les nostres fronteres, facilitant, tanmateix, des de lestranger, les armes curtes, de guerra i explosius, que el grup OLLA havia disseminat a la capital catalana, en una srie de magatzems (pisos i despatxos), els contractes de lloguer dels quals havien estat subscrits mitjanant la utilitzaci de documents autntics, alterats, prviament sostrets. La missi fonamental del grup OLLA era la de crear, a complexos industrials, una srie de nuclis dautodefensa mitjanant la prolifera-

ES

CONSUMA EL CRIM

ci de Grups Autnoms de Combat (GAC) armats, als quals sels facilitaven armes i assessorament poltic per, deixant en segon terme les tasques de propaganda, generalitzar la lluita armada a tots els nivells, com a plataforma idnia encaminada a aconseguir violentament el canvi del rgim actual espanyol. Activitats previstes A curt termini, i davant la proximitat del Primer de Maig, tenien el projecte de desencadenar una srie datemptats terroristes, entre els que figuraven: la voladura de repetidors de TV, caserna de la Policia Armada de la Verneda i FECSA, segons les informacions que la branca guerrillera facilitava a la branca poltica. El servei que es comenta s la continuaci de la investigaci policial duta a terme des dinicis de lany actual, amb motiu duna srie dactes terroristes que tingueren la seva culminaci en les voladures dels Monuments als Caiguts de Barcelona, Matar i Badalona; acte de desgreuge a Barcelona; sabotatges a entitats bancries a Barcelona; sabotatges perpetrats a les comissaries del Cos General de Policia de Matar i al districte de Sant Andreu de Barcelona, motius pels quals van ser posats a disposici judicial vint-i-quatre militants llibertaris, entre els que figuraven dos membres del grup OLLA, patrocinador dels fets delictius anteriorment enumerats, els explosius dels quals, a ligual que els ocupats en el recent servei policial, foren sostrets duna cantera que una empresa de ciment posseeix a Santa Creu dOlrdola, situada rere el Tibidabo; en aquest fet van participar dos dels membres de lesmentada organitzaci, recentment detinguts, a ligual que en els atracaments perpetrats a una sucursal bancria situada al carrer Capit Arenas, i en el realitzat contra lOficina Central de Telgrafs, mitjanant la informaci facilitada per un dells, que prestava els seus serveis com a repartidor eventual de telegrames. Per ltim, es fa constar que el dia 7 del corrent, per forces de la Gurdia Civil de Portbou, en servei dinspecci reglamentria dequipatges, fou descoberta al tren Talgo, procedent de Ginebra, una cartera contenint material explosiu per a utilitzar-lo en atemptats personals i de vehicles, que estan en estreta relaci, per estar destinada al grup OLLA, amb els actes terroristes programats a curt termini per aquesta organitzaci, indicats anteriorment [...].

136

137

EL MIL I PUIG ANTICH

Tres detinguts Tres detinguts, Juan Jorge Vinyoles Vidal, Georgina Nicolau Mill i Ramn Carrin Snchez,15 en possessi, cada un dells, de diversos documents didentitat falsificats, i conegut el primer dells amb el pseudnim de Poltic i amb el de Miguel, i el tercer amb el de Valent, aquest darrer en qualitat de tcnic en explosius amb missions especials i el primer com a responsable poltic i darmament, en uni del material ocupat, van ser posats a disposici de lautoritat militar competent, juntament amb les diligncies instrudes. [...] Es continuen les ms actives gestions per a la localitzaci del grup OLLA, que malgrat estar provets de documentacions falses, es troben identificats amb els seus veritables noms de filiaci.

ES

CONSUMA EL CRIM

Nota de la Prefectura Superior de Policia16 Detenci dun grup armat de lOLLA

El dia 26 de setembre passat (1974) van ser posats a disposici de lautoritat militar tres individus enquadrats en un grup armat de lOrganitzaci de Lluita Armada als quals sels ocup abundant armament, material explosiu i lAparell de Propaganda, dos dells com a presumptes autors de les accions terroristes dutes a terme a Matar durant el Nadal passat i de les que figuraven: incendi a lAjuntament de Matar, voladura del Monument als Caiguts i sabotatges a la Comissaria de Policia. Tanmateix, foren encartats en diligncies, per haver intervingut de forma directa en la perpetraci de quatre atracaments a m armada

realitzats a Barcelona a diferents entitats, quedant pendents de detenci el responsable de lesmentat Grup Armat, que havia estat identificat en la persona de Raimundo Sol Sugranyes. Les investigacions policials que de manera ininterrompuda es continuaren per a la total desarticulaci del repetit Grup Armat, van permetre, per funcionaris de la Brigada Regional dInvestigaci Social de la Prefectura Superior de Policia, la detenci de Raimundo Sol Sugranyes i tres individus ms. Igualment fou localitzada, amb la seva intervenci, una furgoneta usada per lesmentat Grup Armat per al transport dexplosius utilitzats en les accions terroristes comentades anteriorment, la documentaci de la qual havia estat expropiada (robada) a ligual que diversos jocs de plaques de matrcula pertanyents a diversos vehicles, tamb intervinguts, havent estat utilitzada lesmentada furgoneta, tamb, en el transport de propaganda subversiva que posteriorment es traduir en sembres realitzades a diferents indrets de la capital catalana. La detenci de Raimundo Sol Sugranyes,17 en estreta relaci amb el Moviment Ibric dAlliberament (MIL) i els Grups dAcci Revolucionria Internacionalista (GARI), que tenen les seves bases a diferents ciutats europees, ha suposat, per una banda, la completa desarticulaci del Grup Armat i, per laltra, deixar al descobert una srie dactivitats orgniques que estaven desenvolupant encaminades a la reconstrucci del Grup Armat, mitjanant la captaci de nous elements que vinguessin a cobrir les baixes produdes per les accions policials. Els quatre detinguts, amb les corresponents diligncies, van ser posats a disposici de lautoritat militar, en uni del material intervingut.

15. Vinyoles Vidal (Poltic i Miguel), de 27 anys, havia militat durant algun temps al FNC, del qual se separ per a fundar, amb altres companys, el PSAN, que abandon molt aviat per a integrar-se al grup Resistncia. Georgina Nicolau (Teresa), de 22 anys, estava casada amb Vinyoles. Tamb milit un temps al PSAN i desprs s'integr als Grups Autnoms de Resistncia. Ramon Carrin (Valent), de 26 anys, tamb particip en el grup Resistncia. El 16 de maig de 1974 van comparixer davant del TOP de Madrid i el fiscal va demanar penes de 8 anys per cada un d'ells i 50.000 pessetes de multa. 16. Aquesta nota del Gabinet de Premsa de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona fou publicada al Correo Cataln el 17 d'octubre de 1974.

17. Raimon Sol fou alliberat el 1976.

138

139

EL MIL I PUIG ANTICH

Lassassinat dOriol Sol Sugranyes

Dilluns 5 dabril de 1976, entre les dues i les tres de la tarda, 29 presos poltics, la majoria membres dETA, alguns militants del FAC, trotskistes de la Lliga Comunista i dos membres del MIL, Josep Llus Pons Llobet i Oriol Sol Sugranyes que feia un mes que havia arribat al centre penitenciari, van protagonitzar una sensacional evasi del Penal de Segvia. El conjunt de les seves condemnes sumava un total de 1.600 anys de pres. El 6 dabril, cap a les dotze del migdia, Oriol fou capturat i assassinat per la Gurdia Civil quan estava molt a prop de la frontera francesa. Segons el testimoni dngel Amigo Quincoces,18 membre dETA, quan un grup dels fugits ja shavia rendit desprs de ser envoltats, la Gurdia Civil va matar Oriol. Presentava dues ferides de bala a lesquena, que es convertien en una gran forat de sortida al pit. Quan va caure a terra i dos dels seus companys lajudaven, tenia els ulls molt oberts. Mhan matat, va dir. El van baixar embolcallat en una capa de la Gurdia Civil. Els peus li picaven a terra i tot el cam des de la vessant del mont Lapiruchi fins a Burguete (Navarra) va quedar marcat amb sang. Tota la resta van ser capturats Josep Llus Pons Llobet tamb, excepte quatre que van aconseguir passar a Frana: Jess M. Muoa Galarraga, Miguel Agustn Lascurain Mantilla, Luis M. Aizpurua Berastegui i Carlos Garca Sol, de 26 anys i membre del FAC, que el 26 de setembre de 1972 havia estat condemnat a 20 anys de pres per latemptat contra el Monument als Caiguts de Pedralbes. Un altre membre del FAC, condemnat en el mateix judici a 30 anys, Ramon Llorca Lpez, tamb formava part del grup dels capturats.
18. Veure Operacin Poncho. Las fugas de Segovia, d'ngel Amigo, Publicaciones Hrdago, Sant Sebasti, 1978, 252 p.

140

Conclusi inacabada

Lobjectiu daquest treball, que segur mereixeria molta ms llargada, ha estat simplement el de recordar el MIL, que no fou un grup allat especialitzat en la lluita armada, sin que estava ntimament vinculat al moviment obrer ms revolucionari de lpoca. Amb la seva autodissoluci noms van desaparixer unes sigles i, de la mateixa manera que ells eren continuadors de lluites revolucionries similars, tamb van deixar seguidors, com els GAI, GARI, AD, que tamb van patir la inevitable continutat de la repressi estatal. A continuaci presentem un molt breu resum cronolgic daccions revolucionries posteriors al MIL. Mar de 1974 Execuci a Barcelona de Puig Antich. Accions coordinades a la frontera francoespanyola: Cerbre, Le Perthus, Bourg-Madame, Aix-lesThermes, Hendaia, reivindicades pels Grups Autnoms dIntervenci (GAI) com a protesta per lexecuci i per intentar frenar noves execucions. Maig 1974 El director del Banco de Bilbao a Pars, ngel Baltasar Surez, s segrestat pels GARI, que exigeixen pel seu alliberament: una declaraci pblica de les autoritats espanyoles garantint que cap dels inculpats del MIL o del FRAP ser condemnat a mort; lalliberament de tots els presos del MIL; laplicaci de la llei sobre llibertat condicional als presos poltics, sistemticament negada des de latemptat que va matar Luis Carrero Blanco, president del Govern, el 20 de desembre de 1973.

143

EL MIL I PUIG ANTICH Alliberament del banquer Surez i detenci dels militants dels GARI acusats de ser autors o cmplices del segrest. Per comissi rogatria del jutge encarregat del cas Surez, sn detinguts a Espanya uns trenta militants llibertaris. Juliol 1974 Els GARI reivindiquen diversos actes de sabotatge al Tour de Frana (diversos vehicles de la caravana destruts amb explosius, tall de carreteres amb arbres, etc.); lincendi de 13 autocars de peregrins espanyols a Lourdes; explosi a lestaci parisina dAusterlitz duna bomba en un vag-llit del tren que es dirigia cap a Espanya. Procs a Barcelona dOriol Sol i Josep Llus Pons Llobet, exmilitants del MIL, condemnats respectivament a 41 i 21 anys de pres. Cotxes-bomba a la frontera francoespanyola; sabotatges contra autocars espanyols a Pars; paquets-bomba a lestaci dHendaia; cotxes-bomba a Brusselles. Totes aquestes accions vans ser reivindicades pels GAI i els GARI per recordar les demandes no complertes malgrat haver estat alliberat el banquer Surez, i com a protesta per les condemnes fallades al darrer procs contra presos del MIL. Atemptat contra el consolat espanyol a Tolosa (tres bombes en menys de 24 hores) que causen diversos ferits. El dia 23, una trucada a lAgncia France Presse de Madrid comunica que, en breus, un grup anarquista sense especificar efectuar atemptats amb explosius. El mat daquell mateix dia una falsa alerta de bomba rebuda al diari Ya oblig a evacuar el Ministeri de Justcia. Agost 1974 Explosi de bombes a Brusselles contra tres bancs espanyols i les oficines dIberia, reivindicada pels GARI. Octubre 1974 Els GARI reivindiquen la collocaci de dues bombes al Parc des Princes de Pars durant un partit de futbol entre el Bara i el Pars-Reims. Les crregues explosives eren noms dintimidaci, sense detonadors.

CONCLUSI

INACABADA

Desembre 1974 Detenci a Pars de membres dels GARI. Des del primer dia de la detenci van fer obstrucci a la instrucci del procs, i 24 dies desprs es declaraven en vaga de fam per a exigir lestatus de presos poltics i els conseqents drets de defensa. Gener 1975 Bomba al Palau de Justcia de Pars, reivindicada per un Grup Autnom Llibertari dels Usuaris del Tribunal (GALUT) per a exigir la concessi de lestatus poltic a militants dels GARI. Un cotxe-bomba esclata prop del Palau de Justcia dAlbi (Tarn). A Clermont-Ferrand, un incendi, atiat pel vent, destrueix gran part dels locals de la Seguretat Urbana a la Comissaria Central del carrer Pllissier. Els GARI van reivindicar latemptat en un comunicat enviat al diari local La Montagne. Febrer 1975 Surt en llibertat condicional sota control judicial Octavio Alberola, el darrer inculpat al cas Surez. Procs a Madrid contra els anarquistes inculpats en aquest cas. Mar 1975 Veredicte en el procs de Madrid: 5 anys de pres per a Luis Andrs Edo, Luis Burro Molina i David Urbano; 3 per a Juan Ferrn. Mar 1981 Encara perduren els ecos de lactivitat dels GARI: procs contra els suposats autors datemptats comesos amb explosius el 1974, entre ells Jean-Marc Rouillan, que s absolt. A un altre procs sn absolts els presumptes autors del segrest del banquer Surez.

144

145

BIBLIOGRAFIA

CRONOLGICA

Bibliografia cronolgica del preMIL y del MIL

Juliol: Los consejos obreros en Hungra, editat per GOA. Setembre: La lucha contra la explotacin, editat per lEO. Notas para un anlisis de la revolucin rusa, de Jean Barrot, editat per lEO. Octubre 1971 - maig 1972: es comena i es reescriu una infinitat de vegades un projectat Estudio econmico. Al mateix temps, es produeix la ruptura amb lEO (que ha adoptat les sigles GOA) i es pren contacte amb lEquip Obrer, que ha trencat amb el liderisme dels GOA (concretament amb Plataforma). 1972 Gener: es prepara el material per treure una Biblioteca: lET tradueix i edita El derecho a la pereza, de Paul Lafarge. Las huelgas en Polonia, tradut de la revista ICO. Febrer: es distribueix La Comuna: Pars 1871 Kronstadt 1921 Polonia 1970-1, redactat per lequip La Vieille Taupe sis mesos abans. Mar: El toro indiscreto (Revista del pueblo), editada clandestinament a Barcelona per una fracci anarquista dels GOA i finanada durant una temporada pel MIL. Es public fins 1974. 1973 Gener: Entre la revolucin y las trincheras, de Camilo Berneri, traducci i presentaci del MIL, Ediciones Mayo-37. Format 13 x 20,5 cm, 62 pg. Hi ha una reedici de 1976, sense referncia d'editor. Format 16 x 22 cm, 40 pg. La lucha en los barrios, 1. parte, text del MIL publicat a Comuna-2, revista poltica de la Unin Comunista de Liberacin (UCL), Ediciones Mayo-37. Format 15 x 21 cm, 16 pg. Qu vendr despus del capitalismo?, dEsteban Balazs, tradut i presentat pel MIL, Ediciones Mayo-37. Format 14,5 x 20,5 cm, 38 pg. Febrer: La crisis: Vamos hacia un nuevo 29?, de Cesped Gin, editat per Rvolution Internationale, Ediciones Mayo-37. Mar: Los consejos obreros en Alemania, dAnton Pannekoek, Ediciones Mayo-37. Abril: Dossier: Trmica-Sant Adri del Bess, text collectiu del MIL, Ediciones Mayo-37. Format 14 x 20 cm, 40 pg. Es publica el nmero 1 de CIA (Conspiracin Internacional Anarquista), Grupos Autnomos de Combate, Ediciones por un Movimiento Ibrico de Liberacin (Revista del MIL). Format 21 x 29,5 cm, 66 pg. La Violencia Revolucionaria. La banda Baader, dEmile Marenssin, annex nm. 1 de CIA. Format 14,5 x 20,5 cm, 54 pg. s una traducci del llibre en francs La bande Baader ou la violence rvolutionnaire, Editions Champ Libre, Pars, 1972.

1969 Notas para un anlisis de la revolucin rusa, de Jean Barrot, Grupos Obreros Autnomos, Barcelona. 1970 Febrer: edici multicopiada i sense firma dEl Movimiento Obrero en Barcelona, primera collaboraci ferma entre lEquip Teric (ET) i l'Equip Exterior (EE); es contacta amb un possible Equip Obrer (EO). Mar: surt l'edici impresa dEl Movimiento Obrero en Barcelona, tamb sense firma (la primera era molt dolenta). Format 11,5 x 17 cm, 34 pg. Agost: sedita, imprs, el Diccionario del militante obrero, sota la responsabilitat de lEE, com sapunta al prleg, encara que va signat: Edita Equipo Exterior Nuestra Clase. Tardor: Revolucin hasta el fin, escrit per lET. 1971 Gener: Qu vendemos? Nada! Qu queremos? Todo!, text collectiu. Apareix la primera edici de La Europa Salvaje, sense firma, traduda per lET i publicada per lEO. Seria reivindicada posteriorment pels GOA. Mar: La lucha contra la represin, editat sense firma per lEE. Boicot: Elecciones sindicales, escrit i editat per lEE i signat amb la xifra 1000. Format 11 x 16 cm, 14 pg. Porta una recepta i disseny de cctel molotov i la segent postilla: Esta tirada ha sido realizada con el material que espectacularmente socializ un comando del MIL. Abril: Proletariado y Organizacin, de Paul Cardan, tradut i editat per lEO. Partido y clase obrera, dAnton Pannekoek, editat per lEO. Cmo luchar contra los cronometrajes, text collectiu editat per lEO. Maig: edici del Mamotreto, escrit per lET. Inicialment havia de ser escrit conjuntament per lEE i lEO. Juny: La lucha de Santa Coloma, escrit i divulgat per lEO. Reivindicat posteriorment pels GOA.

146

147

EL MIL I PUIG ANTICH

Organizacin de clase en la revolucin alemana (1920-21), traducci dICO, Ediciones Mayo-37. Format 14,5 x 20,5 cm, 58 pg. Sntesi d'un nmero monogrfic sobre la revoluci alemanya. Maig: Lenin y la Revolucin, dAnton Ciliga, Ediciones Mayo-37. Juny: Sobre la organizacin de clase. Barcelona 1973, text collectiu, Ediciones Mayo-37. Format 14,5 x 29,5 cm, 104 pg. Sobre la miseria en el medio estudiantil, text de la Internacional Situacionista (IS), Ediciones Mayo-37. Format 14,5 x 20,5, 32 pg. Agost: s'edita el segon i ltim nmero de CIA, amb el text dautodissoluci del MIL. Edita MIL. Format 13,5 x 21 cm, 66 pg. Desembre: ...100... o ...10000..., declaraci del presos de lexMIL escrita a la pres Model de Barcelona i signada per Grupo Autnomo de Combate-Sep.-73. Tres folis, format 21 x 29,5 cm. Elements d'information sur lactivit des GANGSTERS de Barcelone, Ediciones Mayo-37. Format 21 x 30 cm, 48 pg. 1974 Mar: Documento externo del GAC-Sep.-37 al Movimiento Comunista, text dels empresonats de lexMIL. La Utopia dinamitada?, fullet manuscrit en catal sobre el socialisme utpic, dedicat a Puig Antich. Estava destinat a les Ediciones Mayo-37, per no es va arribar a publicar. Violencia y Solidaridad Revolucionarias, Ediciones Mayo-37. Format 15 x 20,5 cm, 40 pg. Inclou, tradut del francs, un text de Jean Barrot (Violence et solidarit rvolutionnaires, Editions de lOubli, Pars, 1974) i una resposta a les crtiques que els grups de tendncia comunista van fer al Moviment Comunista (MC) i a Jean Barrot en particular.

Bibliografia general sobre el MIL

Guide politique de lEspagne, Comit de Soutien du Mouvement Ouvrier et Populaire Espagnol, Pars, s/d. Format 21 x 29,5 cm, 22 pg. (policopiat) Puig Antich. Dossier 3 CISL (Comit d'Information et de Solidarit avec l'Espagne), Pars, gener de 1973. Format 21 x 30 cm, 34 pg. Askatasuna, 1a poca a lexili, nm. 5, Brusselles, juny de 1973. Publicaci autnoma anarquista del Pas Basc. Nmero dedicat al MIL. Gansters ou rvolutionnaires? (La verit sur les emprisonns de Barcelone), P. Vidal-Naquet, Pars, octubre de 1973. Format 13,5 x 21 cm, 8 pg. Elements d'information sur l'activit des GANGSTERS de Barcelone, del Comit pour la Vrit pour les Revolutionnaires Espagnols, Pars, octubre de 1973. Format 21 x 29,5 cm, 54 pg. Publica texts del MIL traduts al francs. Agencia Popular Informativa (API), Barcelona, nm. 35-38, octubrenovembre de 1973. Format 21 x 29,5 cm, 12 pg. Publicaci setmanal clandestina. Dossier MIL-GAC, Comit Vrit pour les Rvolutionnaires Espagnols, Ginebra, novembre de 1973. Format 21 x 30 cm, 26 folis impresos per una sola cara. CNT Informa, nm. 6, Barcelona, novembre de 1973. Butllet de tendncia anarquista que collabora a Barcelona amb el Comit de Apoyo a los Presos del MIL. Format 22 x 31,5 cm, 10 pg. A propos des 12 emprisonns, Relations Internationales Espagne, Relations

148

149

EL MIL I PUIG ANTICH

Interieures, Pars, 27 de novembre de 1973. Format 21 x 29,5 cm, dos folis per una sola cara (policopiats). Dossier MIL. Del Movimiento Ibrico de Liberacin a los Grupos Autnomos de Combate y Ediciones Mayo-37, Comit de Solidaridad PresosMIL, 3a edici, Barcelona 18 de desembre de 1973. Format 21 x 29,5 cm, 31 folis impresos per una sola cara. Les anteriors edicions sn del 30-9-73, format 21,5 x 31,5, 33 folis per una sola cara, i del 15-10-73, que no hem pogut consultar. LEtat et la Revolution, Puig Antich-Heinz Chez, tom II, Dubln, 1974 (imprs a Pars). Format 21 x 29,5 cm, 50 pg. LEtat et la Revolution, Puig Antich-Heinz Chez, tom III, Dubln, 1974 (imprs a Pars). Format 21 x 29,5 cm, 148 pg. Dernires informations reues per le Comit de Soutien et Vrit aux emprisonns de Barcelone, Pars, febrer de 1974. Format 21 x 29,5 cm, 4 folis per una sola cara (policopiats). La vrit sur les emprisonns de Barcelone. Special Ex-MIL, Espagne Libertaire, nm. 0, Pars, febrer de 1974. Format 15,5 x 21,5 cm, 30 pg. Editat per ORA com a suplement de Front Libertaire. Impulso, nm. 8, Wetzlar, febrer de 1974. Revista mensual llibertria per als espanyols a Alemanya. Format 15 x 21 cm, 12 pg. Impulso, nm. 9, Wetzlar, mar de 1974. Format 15 x 21 cm, 18 pg. Front Libertaire des Luttes de Classes, nm. 32, Pars, mar de 1974. Portaveu de l'Organisation Rvolutionnaire Anarchiste (ORA). Format 22 x 32 cm, 20 pg. Las 1000 y una del 1000, Barcelona, mar de 1974. Format 15 x 21,5 cm, 48 pg. Edici collectiva d'Ateneus Llibertaris del Barcelons, Colectivo Autnomo de Trabajadores S/O Bess i altres. OGGI illustrato, 27 de mar de 1974. Extens article de Fabio Galliani sobre les circumstncies de l'execuci de Puig Antich. Black Flag. Organ of the Anarchist Blach Cross, nm. 9 i nm. 10, Londres, mar i abril de 1974. Format 21 x 29,5 cm, 16 pg.

BIBLIOGRAFIA

GENERAL

Solidarit Internationale, editat pels Groupes Commune Libre, Tolosa, 2n trimestre de 1974. Format 21 x 29,5 cm, 4 pg. La gorge serre, Pars, abril de 1974. Text annim sobre les condicions i el desenvolupament de la manifestaci del 9 de mar de 1974 a Pars. Format 21 x 29,5 cm, 8 pg. (paper blavs). Guide politique de l'Espagne, Comit de Soutien au Moviment Ouvrier et Populaire Espagnol, Pars, maig de 1974. Format 21 x 30 cm, 18 pg. Violencia y movimiento social en Espaa: 1973, Le Mouvemente Communiste, nm. 6, Pars, maig de 1974 (versi en castell dAdolfo Vega). Format 15 x 21 cm, 16 pg. (Ediciones Mayo-37 va respondre a aquest fullet amb Violencia y solidaridad revolucionarias). Rapport Relation Internationale: Espagne, Pars, maig de 1974. Format 21 x 29,5 cm, 8 folis per una sola cara (policopiats). Surez: Por qu?, Solidaridad Espaa, del Comit Espagne, Pars, maigjuny de 1974. Format 21 x 29 cm, 28 folis impresos per una sola cara. Violence et solidarit rvolutionnaires. Les procs de communistes de Barcelone, per Jean Barrot, Editions de lOubli (Petite Bibliotheque Bleue), Pars, juliol de 1974. Format 13,5 x 21 cm, 42 pg. Contribucin a la crtica de la situacin presente y su superacin, fullet annim de crtica al MIL. Signat per Espectro de FU-MAN-CHU y la Mano Negra, S.A. Policopiat i editat a Barcelona, agost de 1974. Format 14,5 x 21 cm, 14 pg. Acracia. Boletin n. 33 of The Anarchist Black Cross, Richmond, agostsetembre de 1974. Format 17 x 21 cm, 24 pg. Opcin libertaria. Boletn de discusin al servicio de todos los libertarios, nm. 3, octubre de 1974. Format 21 x 30 cm, 24 pg. Amb diversos articles crtics i polmics sobre l'actuaci dels grups autnoms. Los ltimos aos del franquismo, Barcelona, abril-maig de 1975. Fullet annim. Format 15 x 22 cm, 80 pg. COO!, editat a Pars per Conspiracin, ex-militants del MIL prxims al GARI, juliol de 1975. Format 15,5 x 21,5 cm, 62 pg.

150

151

EL MIL I PUIG ANTICH

Affaire dite de GARI. Bref historique, Ligue des Droits de lHomme (Information a la presse), Pars, 21 de juny de 1976. Format 21 x 29,5 cm, 5 folis impresos per una sola cara. Es tracta d'una cronologia MILGARI de setembre de 1973 a juny de 1976. El MIL, Puig Antich y los GARI, per Telesforo Tajuelo, Ruedo Ibrico, Pars, 1977, 142 pg. Arreu. Setmanari d'informaci general de Catalunya, nm. 19, Barcelona, 26 de febrer-6 de mar de 1977. Articles de Xavier Vinader i Bru Rovira sobre Puig Antich. Declaracions de Josep Oriol Arau Hernndez, advocat de Puig Antich, al periodista Ramon Barnils. Diez, Mil, Cien Mil..., per Santi Soler, a Askatasuna (2a srie), nm. 2, juliol-agost de 1979. El 1000 y el Movimiento Obrero, per Santi Soler, a Askatasuna, nm. 12, febrer de 1980. LOrganitzaci que tingu mrtirs i sigles sense voler-ho, per Josep M. Huertas Claveria, a LAven, nm. 69, Barcelona, mar de 1984, pg. 1621. La escamoteada historia del MIL, per Juanjo Fernndez, amb una entrevista a Santi Soler Amig, a Egin, 4 mar de 1984, pg. 12-13. 1000. Histoire dsordonne du MIL, per Andr Cortade (pseudnim collectiu), Deriv 17, Pars, 1985, 128 pg. La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL, per Carlota Tolosa (pseudnim d'un collectiu de nou alumnes de la Facultat de Cincies de la Informaci de la UAB, Barcelona: Elisabet Bonhoms, Montse Majench, Xavier Monta, Margarida Palomar, Carles Ruiz, Elisabet Sabarts, Rosa Serra, Carles Serrat i Dolors Tubau); prleg de Ramon Barnils, Editorial Empries, Barcelona, febrer de 1985, 182 pg.

Sigles

AC AD ADP AIT AJS ARU CIA CCOO CGT CIL CNS CNT CNTF CRS CSP-1000 EE EO ET ETA FAC FAI FIJL FLP FNC FOC FRAP FSF FUDE GAC GAI GAI

Accin Comunista Action Directe Agrupacin Democrtica Popular Associaci Internacional de Treballadors Alliance des Jeunes pour le Socialisme Accin Revolucionaria Unida Conspiracin Internacional Anarquista Comissions Obreres Confderation Generale du Travail Consejo Ibrico de Liberacin Central Nacional Sindicalista Confederaci Nacional del Treball Confderation Nationale du Travail Franaise Compagnies Rpublicaines de Suret Comit Solidaridad Presos MIL Equip Exterior Equip Obrer Equip Teric Euskadi ta Askatasuna Front dAlliberament de Catalunya Federacin Anarquista Ibrica Federacin Ibrica de Juventudes Libertarias Frente de Liberacin Popular Front Nacional de Catalunya Front Obrer de Catalunya Frente Revolucionario Antifascista y Patritico Fora Socialista Federal Federacin Universitaria Democrtica Espaola Grupos Autnomos de Combate Groupes dAction Internacionaliste Grupos Anarquistas Independientes

152

153

EL MIL I PUIG ANTICH

GALUT GAR GARI GIAR GOA GRAPO HOAC ICO IFA IR JCC JOAC JOC JOEC JSR JUR LCR LCR LO MIL MLE MLR MOR NAPAR OCE (BR) OICE OLLA OMLE ORA ORT OSO PC PCE PCE-i PCE-ml PCE-r PCF PSAN PSAN-P PSOE PSU Grupo Autnomo Libertario de Usuarios de los Tribunales Grupos de Accin Revolucionaria Grupos de Accin Revolucionaria Internacionalistas Grupos Informales de Accin Revolucionaria Grupos Obreros Autnomos Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre Hermandad Obrera de Accin Catlica Informations Correspondance Ouvrires Internacional de Federacions Anarquistes Izquierda Revolucionaria Joventuts Comunistes de Catalunya Juventud Obrera de Accin Catlica Juventud Obrera Catlica Joventuts Obreres dEstat Catal Juventud Socialista Revolucionaria Juventudes Universitarias Revolucionarias Liga Comunista Revolucionaria Ligue Communiste Rvolutionnaire Lutte Ouvrire Movimiento Ibrico de Liberacin Movimiento Libertario Espaol Movimiento Libertario de Resistencia Movimiento Obrero Revolucionario Noyaux Arms Pour l'Autonomie Populaire Organziacin Comunista de Espaa (Bandera Roja) Organizacin de Izquierda Comunista de Espaa Organitzaci de Lluita Armada Organizacin de Marxistas Leninistas de Espaa Organisation Rvolutionnaire Anarchiste Organizacin Revolucionaria de Trabajadores Oposicin Sindical Obrera Partido Comunista Partido Comunista de Espaa Partido Comunista de Espaa - Internacional Partido Comunista de Espaa - Marxista-Leninista Partido Comunista de Espaa - Reconstituido Parti Communiste Franais Partit Socialista dAlliberament Nacional Partit Socialista dAlliberament Nacional - Provisional Partido Socialista Obrero Espaol Parti Socialiste Unifi PSUC PTE SDEUB SIE TOP UGT USI Partit Socialista Unificat de Catalunya Partido del Trabajo de Espaa Sindicato Democrtico de Estudiantes de la Universidad de Barcelona Solidarit Internationale Espagne Tribunal de Orden Pblico Unin General de Trabajadores Unione Sindicale Italiana

SIGLES

154

155

A
Poesia publicada per primer cop al CNT de Madrid, nm. 369, 14 de juny de 1937, inclosa al Romancero libertario (Ruedo Ibrico, Pars, 1971).

SOLAS CON EL REVLVER

A solas con el revlver

Caliente ests en mi carne; con este humano calor se me hace mo tu puo y un ndice tu can; ndice de horas de fuego, tan valiente acusador, que sentencia y ejecuta cuando hace la acusacin. Unidos en la pelea, de acero somos los dos, y slo cuando te oprimen disparas, igual que yo. Como mi pelo y mis ojos brilla tu negro pavn, y el odio los dos gritamos en defensa del amor. No presumes de valiente, como no soy bravucn; pero, antes de amenazar, das a aquel que amenaz. T no mientes, yo no miento; franco soy, franco mi Colt, que, a mi verdad, por el Mundo sirve de fiel defensor. Ojal fuesen, luchando, como la tuya mi voz, como tus balas de plomo los gritos de mi razn! Peligros de encrucijada me acechan, por ser quien soy;

pero, hasta ahora, delante ninguno se present. Presntense cuando quieran, que, por la senda que voy, nunca dar un paso atrs, se me presenten o no. Si un da vienen mal dadas, durar para los dos, el calor de tus disparos como el de mi corazn. Y si caigo, qu es la vida como Espronceda exclam cuando se vivien cien aos en dos de revolucin! En el tablero la puse; no quiero quitarla, no; gan a la muerte mi ayer, con ella jugando estoy; por muchas trampas que se hagan, juegos de tal condicin, ms que maana, resultan con sangre perdidos hoy. Mas como s que no pierde quien pierde con pundonor, dnde y cundo he de caer jams me preocup. Slo pienso, cuando miro tu gatillo y tu can, cmo caer sin que caiga lo que vale ms que yo. Eso, presente en mi ayer, presente y firme en mi hoy, ha de cubrir mi maana con su honroso pabelln! Maana de vida o muerte, pero maana de honor, vivido por mi buen nombre,

156

157

EL MIL I PUIG ANTICH si no por mi corazn. Un latido ms o menos no tiene ningn valor si slo lo digno vale si slo lo indigno no. Guarde yo mi dignidad y aydesme t, mi Colt, a conquistar mi maana cuando ensangriente mi hoy.
A

ndex onomstic

Jos Garca Pradas

En record de lamic Jos Garca Pradas, militant del Moviment Llibertari, periodista, literat i gran poeta. Va nixer a Quincoces de Yuso, petit poble del Valle de Losa, al nord de la provncia de Burgos, el 10 de desembre de 1910. Mor a Londres el 26 de mar de 1988.

Aiguad Mir, Artemi, 76 Aizpurua Berastegui, Luis Mara, 140 Alberola, Octavio, 145 Alcal Zamora, Niceto, 75 Algar, Luis Miguel, 97, 98 Amigo Quincoces, ngel, 140 Andrs Edo, Luis, 130, 145 Anguas Barragn, Francisco Jess, 97, 98, 116 Antona Domnguez, David, 129 Arau Hernndez, Josep Oriol, 152 Arias Navarro, Carlos, 105, 128 Ascaso Abada, Francisco, 46 Azaa, Manuel, 76 B Balazs, Esteban, 147 Balkanski, Georges, 55 Ballart Capdevila, Nria, 131, 132, 134 Barnils, Ramon, 152 Barrot, Jean, 49, 50, 83, 146-8, 151 Bartes, Pedro, 112 Berneri, Camilo, 46, 73, 79, 147 Blanco Gonzlez, Segundo, 28 Bocigas, Santiago, 98 Bond, inspector, 131 Bonshoms, Elisabet, 152 Bordalo Porcela, Ramn, 120 Bulgann, Nikolai, 15 Burro Molina, Luis, 145

158

159

EL MIL I PUIG ANTICH

C Cabanillas, Po,111 Camilleri, Michel, 111 Caestro Amaya, Manuel Antonio, 47 Cardan, Paul, 146 Carrero Blanco, Luis, 114, 143 Carrillo Solares, Santiago, 16 Carrin Snchez, Ramon (Valent), 132, 135, 138 Castro, Fidel, 25, 33 Ciliga, Anton, 148 Companys Jover, Llus, 76 Conde lvarez, Enrique, 104, 131, 132, 134 Cortade, Andr, 83, 152 CH Chez, Heinz (Georg Michael Wetzel), 9, 112, 150 D Debord, Guy, 29 Delgado Martnez, Joaqun, 130 Daz, Jos Antonio, 32, 48 Dupay, Daniel (Rolf), 9 Durruti Dumange, Buenaventura, 46, 56 E Entremont, Nicole (Aurora), 47 Etxebarrieta Ortiz, Francisco Saberio (Txabi), 17 F Failla, Alfonso, 55 Faure, Sebastien, 46 Fernndez, Juanjo, 95, 152 Fernndez i Calvet, Jaume, 17, 132 Fernndez Gutirrez, Juan Antonio, 18 Fernndez Snchez, Aurelio, 46 Fernndez Santoro, Timoteo, 97, 98 Ferran, Juan, 145 Fiszbin, Henri, 120 Flores Jimnez, Melquades, 71 Font, Joan, 30 Franco Bahamonde, Franco, 19, 74-6, 112, 114, 117, 122, 123 Franco Martn, Antonio, 112 Lafarge, Paul, 147 Larroque, Sra., 66 Lascurain Mantilla, Miguel Agustn, 140 Lebovici, Grard, 50 Lenin, Vladimir Illich, 27, 33, 148 LL Llorca Lpez, Ramon, 17, 140 Llus Faceras, Jos, 7, 54, 57 G

NDEX

ONOMSTIC

Galliani, Fabio, 150 Garca Oliver, Juan, 28, 77 Garca, Pilar (Eva), 47, 82, 106 Garca Pradas, Jos, 159 Garca Sanz, Ramn, 19 Garca Sol, Carles, 17, 140 Garca Vivancos, Miguel, 46 Garriga Paituv, Francesc Xavier (Carlos i Secretario), 46, 47, 49, 50, 52, 82, 95, 97, 98, 103, 104, 111 Gil-Robles Quiones, Jos Mara, 74 Goded Echevarra, Rafael, 119 Granados Gata, Francisco, 130 H Hernndez, Jernimo, 27 Hitler, Adolf, 122 Huertas Claveria, Josep Maria, 152 Humberto Baena, Jos, 19 J Jimnez Orive, Wenceslao, 54 Jrushov, Nikita, 13, 16 K Kropotkin, Piotr Alexandrovich, 28 L

160

161

EL MIL I PUIG ANTICH

M Majench, Montserrat, 152 Manfredi Cano, Francisco, 112 Manrique, Vctor, 55 Manzanas Gonzlez, Melitn, 17 Mao Zedong, 16, 33 Marchais, Georges, 23 Marenssin, Emile, 147 Marini, 131 Martos, Jean-Franois, 49 Marx, Carlos, 33, 73 Mateos Fernndez, Mara Angustias, 47, 70, 111, 127 Mric, Pierre, 55 Mikoyan, Anastas, 16 Milln Hernndez, Julio, 125, 130 Mitterrand, Franois, 53 Monta, Xavier, 152 Montseny Ma, Federica, 28, 55, 77 Moreno Patio, Miguel ngel, 111 Muoa Galarraga, Jess Mara, 140 Muoz, Enrique, 98 Muoz Congost, Jos, 55 Mur Sin, Alicia, 130 Murcia, Manolo, 32, 48 N Navarro, 130 Nicolau Mill, Georgina (Teres), 132, 135, 138 O Otaegui Echevarria, ngel, 19 P Palomar, Margarida, 152 Pannekoek, Anton, 146-7 Pardias Viladrich, Emili (Pedrals), 47, 52, 111 Paredes Manot, Jos Manuel (Txiki), 19 Paz, Abel (Diego Camacho Escmez), 46 Prez Barbarn, Armona, 9 Piguilln Mateos, Mara Luisa, 47, 111 Pompidou, Georges, 117 Pons Llobet, Josep Llus (Queso), 47, 51, 69, 70, 80, 82, 96, 103-5, 111-3, 127, 140, 144 Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel, 74 Puig Antich, Maria Carme, 52 Puig Antich, Inmaculada, 52 Puig Antich, Joaquim, 52 Puig Antich, Marona, 52 Puig Antich, Montserrat, 52 Puig Antich, Salvador (Metge i Gustavo), 9, 11, 19, 47, 52, 56, 58, 67, 70, 71, 82, 95, 97-9, 103-6, 111-7, 120-2, 127-132, 136, 148-150, 152 R Raimon, 121 Riebenbauer, Ral M., 112 Riesel, Ren, 29 Rodrguez lvarez, Francisco, 97, 98 Rodrguez de la Paz, Floreal, 130 Rodrguez Salas, Eusebio, 76 Roger, Pierre, 111 Rouillan, Jean-Marc, 47, 49, 53, 66, 67, 80, 82, 97, 98, 111, 145 Rovira, Bru, 152 Ruiz, Andrs, 125, 130 Ruiz, Carles, 152 S Sabarts, Elisabet, 152 Sabat Llopart, Francisco (El Quico), 7, 54, 56, 57, 69, 130 Snchez, Vicente, 49 Snchez Bravo Sollas, Jos Luis, 19 Sanjurjo y Sacanell, Jos, 74 Sanz Garca, Ricardo, 46 Sarrocha Justicia, Francisco, 112 Segu, Mateo, 9 Seguy, Georges, 23 Serra, Rosa, 152 Serrat, Carles, 152 Sol Sugranyes, Ignasi (Montes), 47, 49, 51, 80, 112 Sol Sugranyes, Jordi (Sancho), 47, 52, 80, 81, 96, 106, 111 Sol Sugranyes, Oriol (Vctor), 9, 33, 47, 48, 51, 58, 66, 67, 82, 83, 95, 96, 103, 104, 106, 111, 112, 114, 127, 131, 140, 144 Sol Sugranyes, Raimon, 47, 97, 139 Soler Amig, Santi (Petit i Fede), 30, 32, 45, 47, 49-51, 80, 82, 83, 95, 97, 98, 111, 152 Stalin, Iosif Vissanovich, 15, 16, 27, 33 Surez, ngel Baltasar, 143-5

162

163

EL MIL I PUIG ANTICH

T Tajuelo, Telesforo, 152 Tllez Sol, Antonio, 7-9, 54 Teruel, Antonio, 122 Tito, Josip Broz, 16 Tolosa, Carlota, 152 Torres, Jean-Claude (Cri-cri), 47, 52, 67, 80, 97, 98, 111 Trotski, Leo, 27, 33 Tubau, Dolors, 152 Tubau Subir, 130 U Urbano Bermdez, David, 125, 130, 145 V Valpreda, 131 Vargas-Golarons, Ricard de, 13 Vega, Adolfo, 151 Ventura Romero, Jos, 112 Vidal-Naquet, P., 116, 149 Vila Capdevila, Ramon (Caracremada), 54, 57, 130 Vinyoles Vidal, Joan Jordi (Poltic i Miquel), 132, 135, 138 Vinader Snchez, Xavier, 152 W Wetzel, Georg Michael (veure Heinz Chez)

El MIL: una historia poltica

Sergi Ross Cordovilla
El M.I.L. (Movimiento Ibrico de Liberacin) se ha convertido en un mito de la primera mitad de los aos setenta. A ello ha contribuido, el tratamiento eminentemente periodstico que el M.I.L. ha tenido, sobre todo, a raz del montaje policiaco-judicial que legaliz el asesinato de uno de sus integrantes, Salvador Puig Antich, en marzo de 1974. Por el contrario, esta obra traza la trayectoria del M.I.L y sus vicisitudes como grupo poltico vinculado a la efervescencia del movimiento obrero del comienzo de los aos 70 en Barcelona. Es, pues, una historia poltica que profundiza en las conflictivas relaciones del MIL con el movimiento obrero autnomo, al tiempo que pone de relieve sus aportaciones en el debate en torno a la autonoma obrera, as como su papel en la introduccin y divulgacin en Espaa del marxismo heterodoxo (consejismo, situacionismo, etc.). Alikornio ediciones, 254 pgs., 15 a ISBN: 84-932232-1-2

El anarquismo espaol y la accin revolucionaria: 1961-1974

Octavio Alberola/Ariane Gransac
Las divisiones internas, las escisiones, las desavenencias entre los libertarios de la Pennsula y los del exilio, junto al acomodamiento y el miedo a la ilegalizacin de los exiliados en Francia, condujeron a una progresiva burocratizacin e inmovilismo del Movimiento Libertario. La esperanza de una intervencin de las potencias occidentales para acabar con el rgimen franquista, una vez finalizada la Segunda Guerra Mundial, hizo entrar a la CNT y la FAI en una dinmica de espera y de negociaciones en la sombra, dejando cada vez ms de lado la accin directa en la Pennsula contra la Dictadura. Durante la dcada de los sesenta una nueva generacin de anarquistas, organizados en las Juventudes Libertarias (FIJL), cuestionan esta situacin y, con el apoyo de algunos militantes experimentados, intentan hacer presente al Movimiento Libertario en las luchas obreras y estudiantiles que se desarrollaban al margen, en buena parte, de la oposicin histrica oficial.

164

Virus editorial, 376 pgs., 16 a, ISBN 84-96044-50-5

Faceras
Guerrilla urbana (1939-1957) La lucha antifranquista del Movimiento Libertario en Espaa y en el exilio Antonio Tllez Sol
La amistad del autor con Faceras, la correspondencia personal que mantuvo con l hasta su muerte, la investigacin de la documentacin interna de las organizaciones del Movimiento Libertario y la recopilacin de informacin de los ficheros policiales le han permitido a Antonio Tllez reconstruir las circunstancias en las que se desenvolvi la lucha de los guerrilleros libertarios, y las adhesiones y rechazos que generaron. Virus editorial, 424 pgs., 19 a, ISBN 84-96044-44-4

Los anarquistas expropiadores

Osvaldo Bayer
Combatidos y hasta estigmatizados por sus propios compaeros de ideas, los anarquistas que a s mismos se llamaban expropiadores o para emplear otros trminos el anarquismo delictivo tuvo en Argentina un gran auge en las dcadas del veinte y del treinta. Se admite, s, sin reserva alguna y es hasta lectura ineludible para los nios, la historia de un Robn Hood, por ejemplo, que quitaba a los poderosos para entregar a los desvalidos. Pero, a siglos de su actuacin, Robn Hood es hoy un personaje simptico, tal vez porque su existencia tenga ribetes de leyenda, o porque sea slo el producto de la imaginacin. Los anarquistas expropiadores no son producto de la imaginacin. Virus editorial, 112 pgs., 7,50 a, ISBN 84-96044-32-07

Sabat
Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960) Antonio Tllez Sol
Partiendo de la vida de uno de los personajes ms conocidos: Francisco Sabat, se nos presenta a toda una generacin de militantes libertarios espaoles; herederos de las ideas anarco-sindicalistas y actores de la Revolucin espaola de 1936. Los protagonistas comienzan en 1944 un combate mediante la propaganda y la guerrilla contra una dictadura que niega al individuo todo el derecho a la expresin, enseanza, asociacin a la difusin de las ideas, e incluso, al pensamiento mismo; contra una poltica econmica y social que desde los aos 50 ser la causa de numerosos movimientos sociales encontrado eco hasta en la burguesa espaola. Virus editorial, 360 pgs., ISBN 84-604-1861-8, 13.80 a, (3 edicin)

La revolucin traicionada
La verdadera historia de Balius y los amigos de Durruti Miquel Amors
Hay pocos temas histricos que hayan tenido y sigan teniendo tanta profusin editorial y en tantas lenguas diferentes como lo es el de la Guerra Civil y la Revolucin Social en la Espaa de 1936. Sin embargo, esto no ha impedido que sean muchos los hechos histricos que quedan todava por conocer y muchas las preguntas que quedan an sin respuesta, y entre estos hechos destacan, sin duda, los acontecimientos de Mayo del 37 y el papel desempeado en los mismos por la Agrupacin Los Amigos de Durruti. Virus editorial, 464 pgs., 19 a, ISBN 84-96044-15-7

ILUSIONES POLTICAS Y LUCHA DE CLASES

Del antifranquismo al postfranquismo Cajo Brendel/Henri Simon
El final de la dictadura franquista no fue tanto el fruto de la oposicin organizada interna como de las necesidades de modernizacin del capital. Es por eso que las fuerzas del capital fueron las primeras interesadas en la integracin de un movimiento obrero autnomo que haba ido creciendo al margen de los sindicatos y partidos tradicionales, para asegurarse un interlocutor fiable a la hora de fijar la cuota de explotacin de los trabajadores en el Estado espaol. Virus editorial, 216 pgs., 11a, ISBN: 84-96044-32-7

MANIFIESTO CONTRA EL T R A B A J O Grupo Krisis/Robert Kurz

El fin de la sociedad del trabajo por efecto de la revolucin microelectrnica es imparable, por lo que el trabajo no puede continuar siendo el valor de cambio ni el factor de integracin social que pretenden las burocracias sindicales y socialdemcratas. Lo que ahora resulta necesario, de verdad, no es luchar por puestos de trabajo, sino la lucha contra el trabajo en s mismo, ese principio de coercin social al que la humanidad se ha sometido durante ms de dos siglos. Virus editorial, 80 pgs., 5 a, ISBN 84-88455-20-8, (2 edicin)