Matrimoni i aliana

Matrimoni com a intercanvi

Bride price: transacci de bns del nuvi i la seva famlia a la nvia o la seva famlia Dot: bns per a la nvia proporcionats per la seva famlia; en realitat s una transacci indirecta de la famlia de la nvia al nuvi o la famlia del nuvi

Conceptes dincest
Incest: relacions sexuals i /o matrimonials prohibides entre persones emparentades. Per quina s la frontera dels parents prohibits? Varietat de definicions de la frontera Explicacions:
Naturalista Psicologista Normativista: incest com a regla social que genera exogmia

Conceptes dincest
Lvi-Strauss (Estructures elementals del parentiu, 1949)
La prohibici dincest indica qui est prohibit en matrimoni i al mateix temps indica quines persones sn permeses Les regles i prohibicions no tenen a veure amb consanguinitat real sin amb formes socials de classificar els parents

Conceptes dincest
Hritier (Les deux soeurs et leur mre, 1994)
Tipus I dincest: relaci entre ascendents i descendents i colaterals de primer rang Tipus II dincest: prohibicions entre persones que no estan emparentades per filiaci: Ego amb dos germans o dues germans, simultniament Ego amb lesps o esposa de lascendent que no ns el genitor-,a Explicaci: horror social al contacte de substncies corporals idntiques

Sistemes de parentiu i aliana

Distinci de Lvi-Strauss: Sistemes elementals o prescriptius: defineixen els parents prohibits, i prescriuen els parents amb qui cal casar-se (prescrits o preferencials?). Sistemes complexos: defineixen els parents prohibits, i deixen lliure lelecci del cnjuge.

Aliana i estructura
Grau de distncia estatutria: (+) Hipergmia: matrimoni amb un individu destatus superior (=) Homogmia: matrimoni amb un individu destatus parell (-) Hipogmia: matrimoni amb un individu destatus inferior

Implicacions de lendogmia: Manteniment i perpetuaci de la jerarquia, la desigualtat i la frontera entre grups: reproducci del grup dominant i del grup dominat. Tipologies dendogmia: racial/fenotpica, de classe, destatus, dtnia

Endogmia: matrimoni entre cosins i parents al mn rab

Estudi de cas: El matrimoni bint l-aam (cosina patrilateral)

Descripci:

Estudi de cas: El matrimoni bint l-aam (cosina patrilateral)

Explicacions: Econmica: manteniment, indivisi del patrimoni. Poltica: (1) reproducci dun estatus elevat o prestigis, garantia dun pedigree de llinatge, vehicle de concentraci del poder; (2) reproducci dun estatus marginal i de la desigualtat (professions estigmatitzades msics, ferrers). Identitria-cultural: reacci a situacions de dominaci per part dun altre grup (p.ex. Palestina, kurds)

Endogmia i emigraci: matrimonis transnacionals

Tipus de matrimoni dels descendents de marroquins i turcs a Blgica
Marroquins Turcs

Origen del cnyuge

Home

Dona

Home

Dona

Belga Comunitat dorigen a Blgica

16,8 26,1

6,1 37,1

5,6 *

1,8 *

Pas de origen

57,1

56,8

74

68

Font: RENIERS, Georges / LIEVENS, John. (1999). Strotypes en perspectives. Aspects de l volution des pratiques matrimoniales chez les Turcs et les Marocains en Belgique , Revue Europenne des Migrations Internationnales, (15), 3, pp.125-149.