El portafoli de l'estudiantat

Gener 2010

El portafoli de l'estudiantat
Monogrfic nmero 3

Document de lICE elaborat amb la collaboraci del professor Francesc Josep Snchez Robert, coordinador del grup d'inters en Portafoli de l'Estudiantat (GtPOE) del projecte RIMA.

ndex

Presentaci 1 2 1.1 2.1 2.2 2.3 3 3.1 4.1 4.2 5 5.1 5.2 5.3 5.4 6.1 6.2

Qu s un portafoli de lestudiantat Tipus de portafoli i elements Elements dun portafoli La reflexi s la clau del portafoli Portafoli dels millors treballs Portafoli per mostrar el procs daprenentatge

5 8 7

11 11 12 13

11

3.2 4

El portafoli com a eina per aprendre a aprendre. Efecte sobre laprenentatge Relaci amb altres competncies genriques Tipus de docncia que es vol impartir El portafoli com a eina davaluaci assignatura tradicional

Relaci amb la competncia de comunicaci escrita

Quan s idoni aplicar el portafoli

14

13 17 23

17 20 23 27 29 30 28

Implementaci, seguiment i avaluaci del portafoli

Com comencem a introduir el portafoli en la nostra Opci 1: El portafoli en una part duna assignatura Opci 2: El portafoli en assignatures centrades en laprenentatge de lestudiantat

5.5 6

Opci 3: Portafoli dels estudis Com avaluem el portafoli Avantatges Inconvenients

Avantatges i inconvenients del portafoli

33 34

33

7.2 8 8.2 8.3 9

7.1

Portafoli electrnic electrnic

8.1

Alguns exemples ds del portafoli Iniciatives dunitats de la UPC recursos En assignatures de la UPC

Avantatges i inconvenients del portafoli electrnic

Nivells de complexitat tecnolgica dun portafoli

38

41

37

Experincies dinters de fora de la UPC i altres

43 46 50

43

Bibliografia i referncies web

53

eina docent a partir de lexperincia del professorat que lest utilitzant. Es tracta d'un millora docent en el marc de l'espai europeu d'educaci superior. El portafoli de lestudiantat s una eina que les noves metodologies posen a l'abast del el professor o la professora adquireix quan decideix utilitzar-la. s cert que aquell l'estudiantat t al seu abast a l'hora de deixar constncia dels seus avenos.

document orientat a mostrar algunes estratgies adequades al nou plantejament per a la professorat per millorar l'aprenentatge de lestudiantat. En aquest cas es tracta d'una eina

L'objecte d'aquest document s aportar elements que permetin conixer amb ms detall

qu significa el treball amb portafoli de lestudiantat i donar pautes per integrar-lo com a

Presentaci

d'utilitat reconeguda per que compta amb molts defensors i alguns detractors. El motiu de les reticncies que genera a primera vista s lalt grau de comproms de dedicaci que comproms de l'estudiantat en el seu aprenentatge i com a recurs prctic i constatable que Aquest document t com a finalitat explicar l'estat de la qesti sobre el portafoli d'aprenentatge, la importncia que est prenent en molts sistemes educatius darreu i

professorat que hi est comproms, valora l'eina com un instrument per a incrementar el

mostrar que ens aporta elements que permeten la realitzaci duna docncia ms efectiva.

acadmic, en una matria determinada, juntament amb reflexions i valoracions de la mateixa persona o persones autores del portafoli sobre com ha estat el procs daprenentatge. diverses definicions, per sn semblants. Per exemple:

El portafoli daprenentatge de lestudiantat consisteix bsicament en un recull devidncies del que sha aprs durant un perode de temps, per exemple durant un curs

1. Qu s un portafoli de lestudiantat

La bibliografia sobre aquesta eina daprenentatge s molt mplia, de manera que nhi ha

Un portafoli s un recull de treballs de lestudiantat amb un propsit determinat, que illustra lesfor, el progrs i lassoliment de coneixements i habilitats en una o ms rees [durant un perode de temps determinat]. Aquesta collecci ha dincloure: la reflexions de lestudiantat [1]. selecci, els criteris amb els quals se navaluar la qualitat, i evidncies de les participaci de lestudiantat a lhora de seleccionar els continguts, els criteris de

travs dun portafoli que representa la qualitat de laprenentatge que ha assolit durant un curs o un any acadmic. No hi ha res que es pugui comparar a veure com els les mostres dels treballs. Daquesta manera, el portafoli de lestudiantat esdev una imatge completa i holstica del nivell cognitiu assolit, del seu creixement i b el procs que ha emprat lestudiantat per aprendre [2].

estudiants i estudiantes colleccionen, organitzen els seus materials destudi i

L'estudiantat esdev molt ms sofisticat i educat quan pot organitzar el seu treball a

escriuen un document que justifica les decisions que han pres a lhora de connectar desenvolupament. El portafoli pot preparar-se per remarcar els millors treballs o

devidncies o mostres (que formen un dossier o una carpeta) que ha de recollir i aportar lestudiantat durant un perode de temps i amb un objectiu determinat. Cal l'estudianta sobre qu i com ha anat aprenent [3].

La collecci de treballs recollits al portafoli s dinmica i creix i canvia a mesura que es

acompanyar les evidncies amb una justificaci i una reflexi de l'estudiant o

Un sistema davaluaci integrat en el procs densenyament i daprenentatge. Selecci

desenvolupa el curs. Mostra el procs daprenentatge que experimenta lestudiantat o b el recull dels millors treballs que ha realitzat. Amb aquesta eina es reflexiona sobre la

selecci de treballs que sha decidit dincloure-hi i sempre es pot observar el portafoli des

representat a la figura 1, basat en tres components fonamentals per definir i organitzar un portafoli: la documentaci, la reflexi i la collaboraci. Tot i aix, el portafoli donar.

del punt de vista de lautor o autora o b des de la perspectiva de qui lha davaluar. Els

conceptes clau del portafoli sn: la collecci i tria de materials que shan realitzat durant daprenentatge admet configuracions diverses en funci del propsit final que se li vulgui el curs, la reflexi i la presentaci. Zubirrarreta [4] presenta el model ms simple,

El resultat s un document compacte, organitzat estratgicament, que evoluciona qualitativament per reflectir el procs daprenentatge. La idea s que a travs de la

Figura 1. Model de portafoli daprenentatge.

collaboraci, a travs dels altres membres del grup o de classe i de les indicacions del o autora del portafoli. Un seguit de revisions continuades del treball sn necessries i recomanables per veure amb claredat el creixement intellectual i personal de lestudiantat involucrat en aquesta tasca. Aix doncs, queda clara tamb la implicaci del canvis substancials en lorganitzaci i impartici del curs. 1.1 La reflexi s la clau del portafoli

professorat, es revisin els textos, sactualitzi la documentaci aportada i es redissenyin les pgines web (en un delectrnic, per exemple) per tal de fer evident la reflexi de lautor

professorat i dels companys i companyes en aquest procs. Si es volen fer b les coses, ens adonarem que la decisi dincloure la preparaci dun portafoli daprenentatge representa

La reflexi s la consideraci per part de lestudiantat sobre com progressa en relaci amb el seu treball, avalua els seus punts forts i dbils, explica com est aprenent i considera les implicacions que li reporten les experincies actuals de cara a futurs aprenentatges.

la consecuci dels objectius. La reflexi s un procs a travs del qual lestudiantat analitza

Aquesta reflexi s la que diferencia un portafoli daprenentatge dun simple recull de treballs o el tpic quadern dexercicis.

reflexiu de l'estudiantat s capa daprofundir en les seves experincies daprenentatge, tamb desenvolupa habilitats de pensament crtic, incrementa lautonomia com a estudiant o estudianta i adquireix el costum dautoavaluar-se per anar millorant al llarg de laprenentatge. Vegeu el captol 3, sobre la relaci entre el portafoli i les competncies genriques.

El portafoli, i la reflexi en particular, ajuda a aprendre a aprendre, s a dir, un membre

10

portafoli, tal com es desprn de les definicions inicials: 1) per mostrar el procs treballs (showcase portfolio). 2.1 Portafoli per mostrar el procs daprenentatge

daprenentatge durant el curs (developmental portfolio); 2) per mostrar els millors

Tot i que hi ha diverses variants segons les disciplines i que la flexibilitat a lhora

dorganitzar un portafoli s molt gran, hi ha un parell dorientacions destacables del

2. Tipus de portafoli i elements

exmens resolts, gravacions, presentacions orals, etc.) que shan incls en el portafoli, com estan connectats els materials entre si i com han ajudat a assolir els objectius daprenentatge. Lestudiantat pot deixar clar, per exemple a travs de mapes conceptuals, superat el curs per afrontar els propers reptes de la matria. En aquesta lnia, per veure altre exercici ja ms complex del final de curs, en el qual ja shauran aprs els mtodes i els procediments per assolir la qualitat. 2.2 Portafoli dels millors treballs

En aquest portafoli, les qestions que cal destacar sn les explicacions o justificacions pel que fa a la selecci de materials de tota mena (treballs, apunts de classe, resums destudi,

quin era el seu punt de partida abans del curs i com es posiciona cognitivament una vegada com shan anat assolint els objectius, pot resultar convenient comparar un exercici senzill

resolt a comenament de curs, que possiblement mostrar mancances de tota mena, i un

dels treballs. El professorat o la persona tutora o coordinadora pot donar suport a mena va ms enll de lassignatura mateix i segurament convindria que fos un portafoli responsable daquest recurs, una vegada superats els estudis. referncies [6], [7] i [8], sobre el portafoli del professorat.

lestudiant a lhora de seleccionar els millors treballs. s per aix que un portafoli daquesta de qu disposa el titulat o titulada. Aquesta mena de portafoli connecta, doncs, amb el currculum professional [5], i s lestudiantat mateix qui mant, modifica, amplia i es fa

En aquesta altra classe de portafoli, en canvi, es dna rellevncia a les millors tasques que ha dut a terme lestudiantat durant el curs i es deixa en segon terme el procs delaboraci

dels estudis complets per mostrar als possibles ocupadors les habilitats i coneixements

Si hi ha una professi en qu ls del portafoli professional est ms ben documentat i ests, potser per en lmbit anglosax, s precisament la professi docent. Vegeu les

11

Tant si s pretn crear un portafoli que mostri els millors treballs com si es tracta de fer segent:

un portafoli que reflecteixi el procs daprenentatge, el contingut orientatiu ha de ser el Full de portada i taula de continguts. Les mostres del treball comentades.

2.3

Elements dun portafoli

Explicaci i reflexi general sobre quines mostres o evidncies del treball shan incls una visi holstica del treball dut a terme per lestudiant o estudianta o el grup.

en el portafoli, per qu es consideren significatives i com, entre totes, permeten donar Fulls dautocorrecci i indicacions de revisions i millores efectuades sobre els treballs. Objectius futurs que es planteja lestudiant o estudianta o el grup, basats en les Altres comentaris i avaluacions del professorat i la resta del grup o de la classe.

Ms endavant es mostraran exemples dexperincies concretes de com shan configurat portafolis en diversos mbits.

consecucions i el nivell assolit del curs actual, en els interessos de cadasc i el progrs.

12

les altres, es tracta de la competncia de comunicaci escrita [9]. Qualsevol dels nostres titulats i titulades ha de saber escriure correctament documents tcnics, projectes i, si sescau, articles de recerca. I per tant, la preparaci del portafoli, com que essencialment consisteix en la discussi, avaluaci i presentaci continuada de la qualitat dels treballs determinant perqu l'estudiantat aprengui a escriure en el context de la seva professi.

Si el portafoli de lestudiantat sha dassociar a alguna de les competncies genriques que han dadquirir els estudiants i estudiantes, si s que se nha de ressaltar una respecte de

3.1

3. El portafoli com a eina per aprendre a aprendre. Efecte sobre laprenentatge

Relaci amb la competncia de comunicaci escrita

que es van duent a terme a mesura que es progressa acadmicament, s una eina Escriure obliga els estudiants i estudiantes a invertir temps en la reflexi. expressar-los duna manera lineal. explicar una cosa, probablement s que tampoc no lentenen. de ms qualitat. Escriure els obliga a organitzar-se i a clarificar i ordenar els pensaments per Escriure els ajuda a veure si entenen o no els conceptes que sestudien. Si no poden Si demanem a un alumne o alumna que escrigui sobre un tema concret, s possible

que tracti daprendre significativament sobre aquest tema, de manera que desprs li rbriques sobre com sha de dur a terme la tasca).

sigui ms fcil redactar les explicacions, o b les explicacions que proporcioni siguin Escriure estimula la creativitat i el pensament crtic, a ms de permetre capturar les idees i connectar amb conceptes i coneixements que ja es posseeixen.

Escriure ja s un sistema vlid dautoavaluaci (sobretot si shan donat indicacions i

Evidentment, el portafoli pot incloure tamb presentacions orals, gravacions, programes de la matria. Per s clar que escriure s lhabilitat essencial. Per a la majoria dassignatures, com ms material tinguem escrit, ms fcil s organitzar la collaboraci les tasques encomanades i ms senzill resulta escriure la reflexi. Daltra banda, a terme durant el curs provoca que latenci dedicada a la realitzaci de les activitats

dordinador i altres evidncies a travs de les quals lestudiantat hagi aprs els continguts

entre companys i companyes de classe, ms senzill s analitzar qu ens manca per acabar collateralment, el fet que es pretengui mostrar pblicament un conjunt dactivitats dutes

13

augmenti significativament. Potser aquest s lefecte indirecte ms significatiu sobre errades gramaticals, mal organitzats o inintelligibles, aix que tots els implicats i implicades sobligaran a treballar amb cura i amb precisi. Levidncia de saber que sacabar publicant la feina realitzada simposa des del comenament del curs i tothom lelaboraci de treballs ben fets. 3.2 Relaci amb altres competncies genriques

laprenentatge del fet dhaver decidit introduir el portafoli a lassignatura. Ni lestudiantat

ni el professorat no voldran que es publiqui qualsevol cosa, com per exemple treballs amb accepta de bon grat treballar amb plantilles, procediments i rbriques per facilitar

De tota manera, la preparaci dun portafoli daprenentatge basat en els tres pilars de no sols la competncia de comunicaci escrita, sin unes quantes ms, com ara:

documentaci, reflexi i collaboraci (vegeu la figura 1) per fora ajuda a desenvolupar, Laprenentatge autnom: lestudiantat ha de prendre moltes decisions sobre qu escriu al portafoli. El portafoli pot descriure el procs a travs del qual es mostren amb ms autonomia. exercicis successius plantejats progressivament, cada vegada amb menys guiatge i El treball en equip: una opci s redactar un portafoli en grup, especialment si es tracta dun portafoli dassignatura. Si l'estudiantat ha dut a terme gran part de les tasques del curs en grup, s perfectament possible que el portafoli sigui una altra materials i a la redacci de la reflexi conjunta. tasca ms per fer en grup, en la qual cada estudiant o estudianta reflexiona

individualment alhora que, en grup, es posen dacord pel que fa a la selecci de

Ls solvent de recursos dinformaci: per a la majoria dassignatures plantejades recursos tecnolgics. El portafoli, especialment el portafoli electrnic, s leina ideal

avui en dia, es requereix que lestudiantat dugui a terme un seguit de tasques durant el curs, a partir duna gran varietat de fonts dinformaci i amb ls de diversos dedicada al portafoli electrnic (captol 7), lestudiantat pot arribar fins a lltim nivell accessible des dInternet. I, segons com es plantegi, tamb laprenentatge duna tercera llengua, que en els de complexitat tecnolgica, en el qual s possible fins i tot incloure-hi vdeos per

per mostrar aquest domini dels recursos dinformaci. Tal com es comenta a la secci mostrar les presentacions orals o aplicacions en Java; i tot, a travs dun portafoli

estudis tcnics s preferentment langls. El portafoli s el sistema perqu

14

l'estudiantat mostri que, efectivament, domina aquesta tercera llengua. Poden dels projectes.

A ms, la preparaci del portafoli sintegra perfectament en les tcniques daprenentatge que fa lestudiantat: aprenentatge cooperatiu, aprenentatge per casos, aprenentatge basat en problemes o projectes, aprenentatge per descobriment, etc., i facilita moltssim la introducci de lautoavaluaci i lavaluaci creuada entre companys i companyes, que, daltra banda, sn les activitats del nivell cognitiu ms alt [10].

preparar en aquest idioma les solucions als problemes o b les presentacions orals

actiu que hem de posar en marxa si s que veritablement volem centrar la docncia en all

15

16

docncia universitria, i tenint en compte la bibliografia sobre aquest mbit, una mostra lestudiantat ha de ser el centre de laprenentatge. A lapartat segent sexposa una docents. 4.1 Tipus de docncia que es vol impartir

Desprs de lexperincia assolida a la UPC durant els cursos pilot dadaptaci a lespai professorat daltres universitats centrats en ls del portafoli daprenentatge en la

de la qual es presenta en aquest document, es pot concloure que aquesta eina definici ms concreta dels tipus de docncia que ens podem plantejar destablir com a

europeu deducaci superior (EEES) [11], i desprs de participar en frums de debat amb

4. Quan s idoni aplicar el portafoli

daprenentatge i avaluaci s convenient per a qualsevol assignatura que assumeixi que

laprenentatge.

disposats a assumir. Aix tindrem ms clar si aquesta eina docent del portafoli ens pot que ens situem en algun dels nivells en qu volem plantejar-nos la docncia i

arribar a interessar o no. Com a docents, tal com ens proposa Biggs [12], s convenient

Abans dintroduir el portafoli com a eina de reflexi, aprenentatge i avaluaci, cal que ens qestionem el tipus de docncia que volem impartir i el grau dimplicaci que estem

17

Nivell 4

estructura el sorganitza, primer usant entorns creats pel que fa directament del nivell 1 o 2 al nivell 4, cal diverses ocasions..

lestudiantat aconseguir que lestudiantat mateix prengui el control organitza i de laprenentatge. El focus est en com lestudiantat ha aprs a aprendre. s clar que no es pot anar establint el seu propi entorn. Aquest nivell lliga amb

mfasi Com

Lobjectiu ms ambicis de leducaci universitria s

Descripci

professorat, per desprs negociant o b directament el concepte destudiantat independent, autnom o que necessriament haver experimentat el tercer nivell en Lmfasi de la docncia se centra a aprendre a partir lestudiantat. Aquest tercer nivell veu el professorat com a ajudant, com a guia que tota lestona dna suport a laprenentatge. Es reconeix que habilitats del segon nivell, s crear un cercle laprenentatge sols s efectiu si saconsegueix fer no pugui escapar-se sense haver aprs [13]. la missi del professorat, amb lajuda de bastants

daprenentatge actiu lligats al dalineament constructiu 2). concepte (vegeu la figura

Models

Valor

lestudiantat dactivitats apropiades. El focus est en all que fa

Qu fa

daprenentatge actiu lligats al dalineament constructiu. concepte

Models

participar activament lestudiantat en les activitats, i

professorat

Qu fa el

dactivitats a travs de les quals lestudiantat motivat La docncia es veu com una actuaci. Aquesta s la base de gran part de lavaluaci institucional a qu aquest segon nivell pretn assolir un conjunt est sotmesa la docncia. El focus est posat en all

problemes i que, de retruc, li permetin assolir bones valoracions. De totes maneres, aquest s un model sin a comprovar si el desplegament daquestes 1 Qu s a seria el tercer nivell desitjable.

que fa el professorat. Un professor/a que treballa en

deficitaris.

Models

defectus, tota la culpa recau en el professorat i en per lestudiantat. Per aix acaba descrivint el que professorat s conixer perfectament la matria i

dhabilitats que li permetin resoldre la docncia sense

la seva manera dactuar. Biggs explica que el focus no hauria destar posat en les habilitats del professorat, habilitats t lefecte desitjat en laprenentatge assolit No s responsabilitat del professorat. El focus est posat en qu s lestudiant/a. La responsabilitat del exposar-la clarament. A partir daqu ja tot s feina

lestudiant/

dalguna mancana i han despavilar-se ells mateixos.

dels estudiants i estudiantes. Si no aprenen, s a causa

deficitaris.

Models

18

altra manera: les activitats del curs i la manera com savaluaran han estat especficament que aprengui l'estudiantat (i no pas qu ha dexplicar el professorat, per exemple).

dissenyades per assolir els objectius, i aquests han estat redactats pensant qu es pretn

Una docncia del tercer o el quart nivell implica tamb considerar el concepte dalineament

constructiu entre objectius, mtodes i resultats, tal com mostra la figura 2. No pot ser duna

La literatura especialitzada en aquest mbit (per exemple: [14], [15] i [16]) explica

Figura 2. Concepte dalineament constructiu entre els objectius, les activitats i els sistemes davaluaci.

clarament que el portafoli daprenentatge s una eina que sorienta cap al tercer i al quart qu ha fet, com sha organitzat i fins on ha arribat cognitivament i en habilitats una vegada una assignatura alineada constructivament perqu l'estudiantat usi una eina com el els objectius daprenentatge del nostre curs i a obtenir-ne tot el potencial educatiu. portafoli. A ms, cal tenir present que sols a travs de ls sistemtic daquesta eina curs rere curs, arribarem a perfeccionar el portafoli fins a aconseguir que ens ajudi a assolir s del portafoli simultniament, tal com no s necessari que totes les assignatures del

nivell de docncia i hi dna suport. El portafoli reflecteix precisament com s lestudiantat,

superada la matria. Aix doncs, haurem de ser conseqents, s a dir, haurem de preparar

Ara b, el que no cal, probablement, s que totes les assignatures dun curs acadmic facin mateix curs acadmic programin presentacions orals, treballin en grups cooperatius o eina s la coordinaci horitzontal i vertical de les matries per racionalitzar sobretot el preparin psters per exposar els treballs. La idea de la posada en marxa daquesta nova

temps necessari per dur-les a terme. Elaborar un portafoli implica dedicaci no presencial de lestudiantat, i sha de preveure aix a lhora de programar el temps de dedicaci a ho est fent i qu ha de millorar o rectificar per al proper curs. lassignatura. Lexperincia demostra que preparar el portafoli en un parell dassignatures cada quadrimestre s ms que suficient. Ja nhi hauria prou per habituar lestudiantat a lacte de generar documentaci de qualitat i de reflexionar, i, per tant, perqu detecti com

19

Lexplicaci prvia del nivell de docncia que volem implantar es pot complementar amb la discussi del portafoli com a eina davaluaci. El fet dhaver de reconixer qu sap o el quart nivell ha de ser forosament ms complex. realment lestudiantat, tant pel que fa als coneixements com a les competncies anar molt ms enll del clssic examen. Avaluar assignatures muntades segons el tercer genriques, i voler fer de lavaluaci una activitat acadmica ms per aprendre implica

4.2

El portafoli com a eina davaluaci

La literatura ([17] i [18]) parla davaluaci autntica o alternativa per referir-se al conjunt Com a denominador com tenen la caracterstica que l'estudiantat ha de construir la resposta i no pas triar-la entre les opcions dun test. travs dels quals lestudiant o estudianta (sols o en grup) adquireix coneixements, fins i tot, de ms enll de la prpia disciplina, possiblement amb bastant autonomia i desenvolupant simultniament competncies i habilitats de caire professional.

de resposta nica) que cal resoldre en un temps curt i un parell de vegades durant el curs. Un exemple de construcci de la resposta s la que proporciona el disseny de projectes, a

de procediments que van ms enll del tpic test de mltiples respostes (o petits exercicis

daprenentatge, a travs de la preparaci del qual lestudiantat haur rebut retroalimentaci en moltes de les activitats i haur pogut millorar qualitativament la manera com aprn, s segurament un excellent sistema davaluaci formativa. I no sols

Un altre exemple davaluaci autntica en qu cal construir la resposta, i que es destaca

especialment en la publicaci de lInstitut de Cincies de lEducaci (ICE) sobre avaluaci [19], s el portafoli de lestudiantat. El portafoli, especialment el que reflecteix el procs

de coneixements especfics de la matria en qesti, sin tamb de competncies decidit quines competncies genriques incorporen i a quin nivell de qualitat ho fan. La rbrica que mostra per a cada competncia i per a cada nivell de qualitat dins de la competncia qu sespera de cada estudiant o estudianta haur dhaver estat publicada per lescola). I, a ms, a final de curs, la visi holstica o global que el professorat acaba el portafoli, prescindir dels tpics exmens finals. tenint del treball de lestudiantat tamb permet lavaluaci sumativa, entesa com la nota

genriques, ja que es mostra el nivell en qu shan aprs (les assignatures hauran dhaver

final que sassoleix. Per aix s perfectament possible, en assignatures que han incorporat

20

plans destudi es t la intenci de saber qu es fa a les aules, quin s el nivell de daprenentatge hi ajudaran molt.

Per acabar-ho darrodonir, cal recordar que el portafoli t carcter obert, es fa

coneixements i competncies de l'estudiantat, de ben segur que els portafolis

explcitament per mostrar la qualitat de laprenentatge, i per tant sintegra perfectament

en el model davaluaci global de la instituci [20]. Si, per exemple, per certificar els nous

21

22

desitgi implementar-lo a la seva assignatura, com duna instituci, que, considerant els no podia ser duna altra manera, hi ha moltes possibilitats i casustiques. El que s que formaci mnima.

avantatges potencials que li pot reportar, decideixi impulsar-lo globalment, de la mateixa manera que es va adoptar la plataforma de suport a la docncia Atenea (Campus Virtual

La iniciativa dimpulsar la preparaci i presentaci dun portafoli daprenentatge pot sorgir tant dun professor o professora particular, que shagi documentat sobre el tema i

5.1

5. Implementaci, seguiment i avaluaci del portafoli

Com comencem a introduir el portafoli en la nostra assignatura

de la UPC) fa uns quants anys. Aix que no hi ha un punt de partida nic, sin que, tal com podem fer s centrar-nos en les decisions que pot considerar de prendre un professor o professora que hagi decidit incorporar aquesta iniciativa desprs dhaver rebut una Qestions inicials amb comentaris, susceptibles de ser discutits:

Quin s el nivell en qu vull impartir lassignatura (vegeu el captol 4). Si em conformo amb el primer o el segon nivell, potser el portafoli no comportar res de positiu. ser de molta utilitat. directament orientades a aprovar els exmens clssics. En canvi, si ja imparteixo una

Encara ms, ning no entendria que es demanessin altres activitats que no estiguessin assignatura del tercer nivell, no cal ni fer-se la pregunta perqu s clar que el portafoli Relacionades amb la pregunta anterior, en podem fer un parell ms de fora punyents, per potser adients en aquest perode dadaptaci als plans destudi de grau. de dedicar un cert temps a lexperimentaci; per aix cal plantejar-nos sincerament si hi estem disposats. Tenim bones excuses per no haver de fer-ho: 1. 2. ja li est b?). Perqu si s que s, doncs potser no cal fer canvis (el canvi implicacions que aix tindria). Perqu si s que s, doncs potser no cal fer canvis. Recordem que impulsar el portafoli comporta feina, sobretot al comenament, i sha Quin s el rendiment de la meva assignatura?, ja mest b? (o b, al centre docent Crec que el meu alumnat ja aprn prou, tal com tinc organitzada lassignatura?

equivaldria a passar a impartir una docncia de tercer nivell, amb les

23

Haig dimpartir tota lassignatura o sols una part? Si sols haig de fer les prctiques, o 1 daquest captol.

els problemes, potser puc provar el portafoli daprenentatge al nivell descrit a lopci paper s millor que un delectrnic. Com que la procedncia de l'estudiantat de la UPC s molt heterognia, pretendre que al primer curs preparin un portafoli tradicional, de caire classificador i amb la intenci de clarificar idees i subministrar un nivell mnim com, potser s una bona idea. assignatures en un mateix curs amb portafoli potser s contraproduent. portafoli pot ser dutilitat. Hi ha altres assignatures al mateix curs que pretenguin impulsar el portafoli? Perqu si ja nhi ha ms dun parell, possiblement s millor deixar-ho crrer. Massa La meva assignatura t assignat el desenvolupament dhabilitats transversals, com competncia, tal com ho haig de fer amb els coneixements especfics? Si s aix, el en grup per dur a terme activitats de tota mena, segurament s preferible que el ara la comunicaci escrita o oral? A quin nivell? s a dir, haig davaluar tamb aquesta

De quin curs s la meva assignatura? S s dels primers cursos, potser un portafoli en

Portafoli en grup o individual? En els primers cursos, com que l'estudiantat treballar portafoli tamb sigui en grup. Aix redueix la quantitat de portafolis que cal corregir, s preferible el portafoli individual. Cadasc haur desenvolupat el seu propi estil daprenentatge i precisament aquests trets personals sn els que cal documentar molt recomanable la lectura dels materials produts pel Centre dAssignatures quan sarriba a la graduaci, potser per a la preparaci dun portafoli professional. R. Felder [21], ho explica molt correctament en el context de lenginyeria. Tamb s Sobre estils daprenentatge hi ha molta literatura, per la pgina web del professor i tamb es pot preveure un espai per a la reflexi individual. Per a cursos avanats, si s que l'estudiantat ja ha tingut ocasi de treballar amb portafolis prviament, potser

Algunes idees sobre com planificar el portafoli:

dEnginyeria del Regne Unit [22].

de metodologia, cal posar-shi com a mnim un mes abans de comenar el curs.

s millor deixar-se aconsellar i fins i tot copiar el mtode dalgun professor o professora o grup (no necessriament de la mateixa rea) que ja hagi dut a terme el canvi de paradigma amb xit. s arriscat fer experiments, i ara, desprs de

Com que es tracta duna eina que implica novetat i possiblement un canvi substancial

24

lexperincia adquirida durant tots els anys de plans pilot [11], ja no val la pena. LICE s recomanable comenar per un grup pilot. Si lassignatura t diversos grups, cal i els grups dinters en innovaci docent [23] sn un bon punt de referncia.

escollir-ne un, per exemple, el grup del professor o professora coordinador. Tot i que (la coordinaci entre el professorat s imprescindible per estendre lexperincia a tota lassignatura i la retroalimentaci rebuda del professorat s tan important com funcionaran amb metodologies diferents siguin compatibles. les impressions que es reben de l'estudiantat). El grup pilot que fa la prova genera la aquest estadi, cal aconseguir que les qualificacions dels grups de classe que Sha de comunicar a lescola que es vol posar en marxa un portafoli. s possible que

s millor que hi treballin un parell de professors o professores des dun comenament primera versi del material i posa en prctica la nova mecnica de funcionament. En

ja hi hagi altres membres del professorat que treballen en aquesta lnia. Cal modificar els objectius de lassignatura per introduir-hi el portafoli daprenentatge. Sha de deixar ben clar qu ha daprendre lestudiantat amb aquesta activitat. Aix no hi haur sorpreses i l'alumnat acceptar una iniciativa que apareix oficialment a la guia docent. daprenentatge o b els millors treballs. Si es fa en diverses assignatures, es pot ms formatiu. Sha de prendre la decisi de si es vol fer un portafoli que mostri el procs

coordinar aquest tema per evitar repeticions. Si el portafoli s dels primers que es fa, Quin nivell tecnolgic sescull per elaborar el portafoli? Vegeu la secci 7. Cal fixar

val ms escollir el portafoli que reflecteix el procs daprenentatge, ja que t un caire parmetres com: qui ns el propietari o propietria, en quin lloc es guarda, qui hi t deines es disposa i, si sescau, el temps de lassignatura que es dedica a aprendre-les. es recomani de seguir. Aqu s on hi ha ms possibilitats: es pot organitzar per continguts, cronolgicament en funci dels temes que shan tractat, agrupant les evidncies per demostrar ladquisici de competncies genriques, etc. La figura 3 efectivitat. accs i, si sescau, com es protegeix el dret a la privacitat de les dades, de quin ventall

Sha de preparar un model de portafoli que quedi reflectit a lndex o a la plantilla que mostra un exemple dndex per tal que l'estudiantat agrupi les evidncies de treballs per competncies. Cal recordar que si b fixar mnimament lestructura del portafoli representa limitar la creativitat de l'estudiantat, s essencial per corregir-lo amb

25

Com preparem els treballs del curs tenint en compte que potser acabaran sent evidncies del portafoli? Tenim previst:

Figura 3. Exemple dndex de portafoli estructurat a partir de les competncies genriques [24].

que hi hagi una correcci immediata de materials, per millorar-los i evidenciarne el progrs? textos, etc. introduir laprenentatge deines de gesti dinformaci que facilitin desprs la deixar un espai per a la reflexi en cada treball? implementaci del portafoli? Per exemple, ls de lExcel per obtenir un grfic de distribuci del temps destudi, ls del corrector ortogrfic del processador de

Amb quina regularitat es revisar el contingut del dossier de lestudiantat? El que no a final de curs. Cal dir, tamb, que elaborar el portafoli, s a dir, per exemple, colleccionar bones evidncies daprenentatge, requereix que l'estudiantat sactivi,

es pot fer s pretendre que l'estudiantat faci el portafoli i oblidar-se de lactivitat fins que estigui atent i motivat i que progressi durant el curs. Aix que en aquest punt cal ser prctics, i si els estudiants i estudiantes dun curs determinat, per la ra que sigui, no segueixen lactivitat, no cal tampoc continuar el portafoli, o podem proposar-lo

26

sols a l'alumnat per al qual vertaderament ser efectiu. Estalviarem problemes a la un percentatge de la nota (vegeu la secci segent sobre avaluaci). global del portafoli? Hi haur autoavaluaci o avaluaci creuada? lopini sobre lexperincia del portafoli?

majoria i podem intentar-ho una altra vegada el proper curs amb altres estudiants i

estudiantes. Tot plegat, vist com una qualificaci ms, el portafoli sols representar Com savaluar? De manera holstica, usant la intuci? O de manera analtica, usant

criteris i rbriques? Es tindran en compte les caracterstiques i els antecedents de Finalment, quin mecanisme preveiem per millorar leina curs rere curs, com en Opci 1: El portafoli en una part duna assignatura tradicional

cada estudiant o estudianta i el seu progrs durant el curs? Com es decideix la nota

en teoria i problemes o laboratori. Per exemple, el professorat de laboratori pot usar el

concepte de portafoli per recollir els estudis i els treballs de prctiques, i pot pretendre que l'estudiantat reflexioni sobre les tasques dutes a terme en aquesta secci de lassignatura. Per mostrar com sha millorat a partir de la intervenci del professorat o vegades s tan senzill com aix: pretendre que l'estudiantat organitzi els informes de mateixos materials fins que assoleixen la qualitat mnima establerta. Aquesta seria la vessant davaluaci formativa que caldria assignar al portafoli. laboratori o colleccions de problemes resolts seguint uns criteris i unes indicacions de qualitat subministrades pel professorat. Condicionar els materials generats durant lestudi a uns formats determinats obliga a treballar una vegada i una altra sobre els Evidentment, cal assignar un pes significatiu de la qualificaci final a la tasca de la preparaci del portafoli, si es pretn que l'estudiantat sho prengui seriosament. I sha

Una de les opcions per comenar a introduir el portafoli com a eina destudi, sense haver de fer canvis drstics, s imaginar-se per exemple una assignatura convencional, dividida

5.2

detectarem els punts dbils i els forts, com preveiem que l'estudiantat ens faci arribar

dels companys i companyes de classe, es pot preveure que un exercici millori la puntuaci si sha tornat a fer incloent-hi les aportacions de la correcci prvia. Fins i tot moltes

danar amb compte, perqu aquesta dedicaci possiblement anir en detriment del lassignatura.

contingut que el professorat de teoria espera que simparteixi durant les sessions de prctiques o problemes. Per concloure, doncs, encara que sigui a una escala reduda, la implementaci del portafoli obliga a establir certa coordinaci entre el professorat de

27

Hem de pensar que, en tractar-se duna assignatura tradicional, lavaluaci es pot basar

en exmens clssics i, en aquest cas, ens ser molt difcil que l'estudiantat dediqui temps El portafoli, que en el fons t lobjectiu dencoratjar laprenentatge significatiu a fora nicament t rellevncia laprenentatge superficial i memorstic dun conjunt de realitzaci del portafoli en alguna de les parts de lassignatura. 5.3 els companys i companyes, s difcil dencabir en una assignatura tradicional en qu

a la preparaci dactivitats que van ms enll de la preparaci de les preguntes dexamen.

danalitzar, avaluar i millorar les tasques que sestan duent a terme individualment i amb

coneixements especfics. De totes maneres, podem haver reflexionat sobre tot aix i podem haver previst, tal com ens suggereix la figura 2, un mtode davaluaci conseqent amb la Opci 2: El portafoli en assignatures centrades en laprenentatge de lestudiantat

Si, en canvi, lassignatura ja no es planteja de manera tradicional, sin que pretn ensenyar i avaluar coneixements tcnics i competncies genriques, per exemple, o esdevenir una assignatura centrada en laprenentatge de lestudiantat ms que no pas en el que explica aprenent. el professor o professora, s a dir, el tercer o el quart nivell de Biggs (vegeu el captol 4), el portafoli pot esdevenir leina til i efectiva a travs de la qual es mostri una part Una matria organitzada daquesta manera ha de tenir un plantejament instruccional dels cursos. Vegeu la figura 4.

substancial de lactivitat del curs i que realment ajudi l'estudiantat a organitzar el que va sistemtic que pretengui la millora contnua de la docncia en les successives edicions

permet alinear constructivament lassignatura s el que sha presentat en els cursos de lICE sobre com adaptar la nostra docncia a lEEES. Tot i que hi ha molta literatura sobre aquest mbit, per exemple [25]i [26].

Figura 4. Mtode instruccional sistemtic per planificar i impartir una matria. Aquest mtode sistemtic que

28

Daquesta manera, ser necessari que el portafoli es faci present en totes les fases en qu es programa lassignatura. s a dir:

la preparaci dun portafoli. A ms, les habilitats en qu es basa el portafoli tamb el temps destudi, redactar i presentar documents amb efectivitat, etc. a realitzar-les a travs de plantilles i procediments de qualitat.

shan de definir com a objectius del curs: reflexionar, planificar activitats, distribuir

Fase 1. Entre els objectius del curs, per facilitar lalineaci constructiva, sha dincloure

Fase 2. Entre les activitats sha de programar temps destudi per preparar el portafoli i aprendre ls de les eines amb les quals es posar en prctica. De fet, la necessitat Fase 3. Les metodologies actives facilitaran que es duguin a terme, a laula i a fora, de publicar i mostrar (algunes de) les activitats dutes a terme durant el curs obligar lalumnat mostrar com aprn els coneixements especfics i les habilitats genriques. cooperatiu, emfatitzen laprenentatge significatiu a travs del qual saprn a reflexionar i a valorar la prpia conducta durant el curs. davaluaci contnua dels coneixements i les habilitats. Fase 4. El portafoli s un dels elements que savalua i esdevindr un dels elements Fase 5. A lhora de valorar la tasca docent, els portafolis generats durant el curs part de les evidncies per validar o no tot el procs docent. Opci 3: Portafoli dels estudis constitueixen una bona indicaci del nivell assolit i de com ha anat el curs; formen

treballs, problemes, exercicis, presentacions en grup o individuals a travs dels quals Aquestes metodologies, tals com laprenentatge basat en problemes o laprenentatge

la carpeta de competncies de lestudiantat. Aquest ha anat colleccionant treballs en Segurament en cada assignatura ha elaborat algun treball del qual se sent especialment vulgui contractar. satisfet. Per aix s ms que convenient que en finalitzar els estudis, quan est a punt

diversos formats per aprendre coneixements i habilitats de tota mena durant els estudis. possibilitats i destreses, tamb amb la mentalitat enfocada a un possible ocupador que el

Finalment, lltima possibilitat s plantejar el portafoli per mostrar els millors treballs i

les reflexions duts a terme durant els estudis complets. Es tracta del que es pot anomenar

5.4

dacabar el projecte de fi de carrera, es plantegi ledici dun portafoli per mostrar les seves

29

s convenient que aquest portafoli destudis estigui organitzat per competncies voluntari o obligatori, i quina equivalncia representa en crdits (temps destudi). Per marxa aquesta iniciativa. 5.5

professionals i que cadascuna de les seccions mostri evidncies de lassoliment daquestes competncies. A ms, lescola ha de preveure el mecanisme davaluaci del portafoli, si s exemple, el portafoli podria ser equivalent a cursar una assignatura optativa. Ms avall en aquest document (captol 8) veureu referncies a algunes universitats que han posat en Com avaluem el portafoli

Considerant qu s essencialment el portafoli 1) un conjunt devidncies; 2) la reflexi , es pot determinar quina s la manera ms convenient davaluar-lo. Pel que fa a les a laula i la resta de temps de dedicaci a lassignatura ha de tenir una qualificaci Pel que fa a la reflexi i a la composici final del portafoli, shan de preveure sessions de assignada. Simplement s qesti de ponderar aquesta suma de qualificacions individuals. curs, per elaborar una versi definitiva ms bona. El que s que s senzill s qualificar la lautoavaluaci o lavaluaci creuada del portafoli atenent als criteris assenyalats a la explicar i anotar les reflexions de l'estudiantat als exercicis del curs mateix; per tant, s justificar-lo.

evidncies del treball, el professorat ja les coneixer, la gran majoria shan dhaver treballat classe per realitzar-les. Per exemple, una sessi a mig curs, que proporcioni la visi parcial del portafoli, s convenient per descobrir els punts forts i dbils, i una altra cap a final de fer des dun bon comenament (vegeu lexemple de la figura 5), i fins i tot es pot permetre

composici final del portafoli, sobretot perqu sha distribut la rbrica sobre com sha de per part de l'estudiantat. De totes maneres, el professorat disposa de moltes ocasions per

rbrica. El que ja no s evident, i a ms s discutible fins i tot si sha davaluar, s la reflexi per a aquesta part un percentatge que el professorat assignar a voluntat, sense haver de

que ha de tenir una visi global de com ho han fet. De manera que el ms senzill s reservar

30

Figura 5. Exemple de rbrica per a l(auto)avaluaci dun portafoli. Vegeu altres exemples a [27].

31

Finalment, tal com mostra lexemple de la figura 6, lesquema davaluaci sumativa de lassignatura reserva un percentatge al portafoli tal com si es tracts duna altra activitat del curs.

Figura 6. Exemple desquema davaluaci duna matria que inclou la preparaci dun portafoli.

32

ladopci daquesta eina. Tot i que sempre va b llistar-los de manera resumida. Pel que fa a l'estudiantat:

Probablement a partir de les definicions i discussions presentades sobre el portafoli de laprenentatge, ja sintueixen quins sn els avantatges i els inconvenients associats a 6.1 Avantatges

6. Avantatges i inconvenients del portafoli

aportacions del professorat o dels companys i companyes, com el professorat, ja que estar al cas de qu i com aprenen els estudiants i estudiantes. Llegiu el document [19] de lICE per a ms detalls. Permet que lestudiantat demostri la profunditat de laprenentatge i que es fomenti

Promou lavaluaci formativa. s clar que beneficiar tant lestudiantat, per les

la formaci destructures cognitives ms permanents. Lestudiantat intueix que el que est fent a travs de ledici del portafoli s genric i li ser til, tant per millorar la laborals. manera daprendre altres assignatures com per afrontar les primeres experincies Permet que l'estudiantat prengui ms responsabilitat en el procs daprenentatge i laprenentatge superficial tpic de les aules tradicionals, permet veure com ja posseeix, i aix li acaba agradant.

augmenta la motivaci per aprendre. Aprendre significativament, en contraposici a lestudiantat interrelaciona els conceptes nous amb els coneixements que prviament

Pel que fa al professorat:

La visi de la docncia com una crrega i com una tasca gens gratificant canvia l'estudiantat que comporta lelaboraci dun portafoli. horitzontal com vertical de les matries.

substancialment a mesura que es comencen a veure els resultats de la interacci amb pogut fer fins ara els tpics exmens parcials i finals, que ms aviat sn de carcter reservat i privat. Consegentment, es facilitar la possible coordinaci tant En la mateixa lnia anterior, proporciona evidncies per avaluar la globalitat de

Proporciona loportunitat de mostrar qu sest fent a laula, molt ms del que ho han

lensenyament. Est previst que els plans destudis shagin de revisar peridicament,

33

Presumiblement, la majoria dels inconvenients associats al desplegament de 4), tamb sn propis del portafoli daprenentatge. Sense anar gaire lluny, el nombre

metodologies actives, les associades al tercer i al quart nivell de docncia (vegeu el captol d'estudiants i estudiantes duna classe s un punt de discussi i sempre retreu part del professorat de tirar endavant iniciatives dinnovaci docent. Pel que fa al portafoli, hi ha carpetes. Un altre inconvenient genric que tamb pot retreure el professorat s la en seminaris i jornades, de lICE, per exemple. s un temps addicional que cal afegir a a donar-los especialment suport a lhora dafrontar els reptes que van sortint. Per a lestudiantat:

6.2

de lICE sobre aquest aspecte [20]. Inconvenients

per tant, disposar de portafolis daprenentatge de ben segur que facilitar aquesta

feina. El portafoli ajudar a valorar la qualitat duna assignatura. Vegeu la publicaci

la possibilitat de plantejar-lo en grup, i aix es divideix per tres o per quatre el nombre de

necessitat de formar-se en la tcnica del portafoli, normalment a travs de la participaci immersos, amb la necessitat de desplegar els nous plans destudis compatibles amb lEEES,

lagenda del professorat. De totes maneres, el context institucional en el qual ens trobem

predisposen els i les docents a formar-se en aquestes noves tcniques i els centres docents

Preparar bones evidncies del que sha aprs, construir les respostes per a cadascun dels exercicis que sels proposa, ser un repte continu durant tot el curs. Requerir atenci constant i implicaci. Lexperincia mostra que l'estudiantat sempre troba hi molt temps destudi. Si no es donen directrius clares, l'estudiantat pot trobar-se perdut, sobretot en Aix obliga a programar les primeres setmanes de docncia amb molt de compte perqu comencin a entreveure qu sespera dells tan aviat com sigui possible. aquesta docncia activa molt ms difcil de dur a terme potser perqu han dinvertirassignatures dels primers cursos, en qu la introducci del portafoli s una novetat.

Per al professorat:

El temps que pot comportar el procs davaluaci, especialment al comenament, per la manca de prctica en el nou mtode. Prescindir dels tpics exmens de

34

coneixements per puntuar l'estudiantat s certament un pas difcil de prendre per a sest duent a terme cap a una avaluaci alternativa t com a mnim les mateixes per al professorat, sobretot al comenament. garanties que tenien els exmens suposar un treball addicional certament important El temps que pot comportar la planificaci de lassignatura per incloure-hi el portafoli. La base de tot plegat s evidenciar que lestudiantat est aprenent de manera significativa, tant els continguts com les habilitats genriques. I, com tothom es pot projectes i prctiques de laboratori que obliguin l'estudiantat a construir les daplicar reiterativament el mtode.

qualsevol professor o professora. Per tant, la necessitat dassegurar que el canvi que

imaginar, no s ni de bon tros immediat preparar materials que ens permetin arribar respostes i no pas simplement, per exemple, a triar-les duna llista o obtenir-les a

a aquest nivell, acostumats com estem a preparar exercicis que tenen majoritriament la funci densenyar a resoldre un examen en un temps molt curt. Preparar problemes, partir duna frmula senzilla s un gran repte, que sols saconsegueix a travs genriques, cal dissenyar un conjunt dactivitats eclctiques tant per a dins com per a fora de laula, per evidenciar que shan aprs. I aix tamb s ben diferent de la bon grat aquesta tasca i el repte que li representar lexperimentaci.

Com que sha de demostrar domini dels coneixements i de certes competncies uniformitat que caracteritza la docncia tradicional. El professorat ha dacceptar de es pot fer a escala reduda en una part duna assignatura, requereix el suport i la collaboraci estreta amb els companys i companyes de secci o departament.

Un canvi substancial com la introducci del portafoli, tot i que tamb sha explicat que

35

36

dir perfectament que han estat els recursos dinformaci i comunicaci els que han rellanat aquesta eina docent i lhan transformat en el portafoli electrnic. Hi ha molta pgines web que desenvolupen el tema. Una bona referncia per comenar s la de la doctora Helen Barrett [31]. El portafoli electrnic (electronic portfolio) tamb disposa

Actualment, i tenint en compte el conjunt de recursos TIC disponibles, s habitual que la

duna varietat de noms diferents per referir-se al mateix concepte: web-folio, cyberportfolio, digital portfolio. La diferncia respecte als portafolis en paper s que est disponible en un CD o, millor encara, que s accessible a travs dInternet. I s aquesta aspectes ms destacables de levoluci del portafoli en paper al portafoli electrnic.

literatura respecte daquesta qesti (per exemple: [28], [29] i [30]), aix com infinitat de

majoria de propostes de portafoli daprenentatge ja siguin electrniques. De fet, es podria

7. Portafoli electrnic

ltima caracterstica la que li ha donat la gran acceptaci i la difusi que t avui en dia. El portafoli electrnic tamb es pot presentar en funci de lobjectiu final que tingui assignat, tal com mostra duna manera molt escaient la figura 7. En aquest apartat es discutiran els

Figura 7. Les dues aproximacions al portafoli segons Barrett [32].

37

duna banda, ser necessari preveure i programar ms hores destudi per dur a terme la tasca i, duna altra, lassignatura inclour la prctica de ms habilitats genriques.

A lhora de plantejar la creaci dun portafoli, sha de decidir el nivell de complexitat tcnica amb qu es pretn treballar, Wyatt [7] i Barrett [31]. Com ms alt sigui el nivell tecnolgic, Nivell 0. Lestudiantat t tots els documents en format de paper, potser amb algunes gravacions en cinta magntica. Nivell 1. Els documents shan creat usant un processador de textos i es guarden al disc dur, en un servidor en xarxa o en un CD. Nivell 2. La informaci sha estructurat dalguna manera: per exemple, en una base com abans, potser es guarda en un disc extern. en un disc extern. documentaci i els fulls del portafoli. Fins i tot, els treballs en paper shan escanejat de dades, o b sha elaborat una presentaci amb transparncies de PowerPoint. I, Nivell 3. Els documents shan imprs en format PDF amb alguns enllaos entre la

7.1

Nivells de complexitat tecnolgica dun portafoli electrnic

i sn accessibles electrnicament. El material del portafoli est organitzat en carpetes Nivell 4. Els documents shan traslladat a format HTML amb enllaos entre si, sha ara Mahara [33], a la qual es pot accedir a travs duna intranet. dissenyat una pgina web i els materials shan fet visibles a travs dInternet. O b, de manera equivalent, sha usat una eina institucional de disseny de portafoli, com

Potser, de cara a la implementaci del portafoli en leducaci superior, la taula de la figura deines adequades. el propietari final, lestudiantat o b la instituci, i aporta al mateix temps un conjunt

que shan convertit prviament al format digital correcte. El portafoli es guarda en un CD o b es penja a Internet.

Nivell 5. El portafoli est organitzat amb programari multimdia i incorpora so i vdeo,

8 [31] ofereix una informaci ben rellevant, ja que categoritza el portafoli segons qui ns

38

Authoring Mozilla Tools

Individual & Institutional Static Web GeoCities Tripod eFolio Services

Web Services WordPress PB Wiki (blog)

Interactive

Software Userlands Manila required Server

Institutional Services Hosted

Assessment TaskStream Chalk & Wire nuVentives TracDat Picture Richer FolioTek LiveText College Systems Services Hosted

Dreamweaver, authoring tool Powerpoint & Lecshare Pro PhotoStory3, tool Office & Open Office: Word, Microsoft Web) nVu, or any web (Expression FrontPage

Apples iWeb,

Composer

Minnesota Digication

KEEP Toolkit GooglePages

Document and ZOHO Writer EduSpaces (Elgg) Presentation Google Sites

GoogleDocs -

WikiSpaces

(old: Content Open Source tools: Elgg, Moofolio, Content Moodle: ePEARL new: Vista/ CE) System and

Blackboard

(K12 school nuVentives PebblePad (K12) (U.K.) iWebfolio accounts only)

Think.com

Digication

Mahara, OSPI, MyStuff (U.K.) Management SharePoint Microsoft Systems: Open Source Embedded in

Pupil Pages My eCoach Epsilen

Adobe Acrobat MovieMaker2, iMovie, or any video editing

Plone, Drupal

for Education

GoogleApps

Figura 8. Categories de portafolis electrnics segons Barret [31].

39

Authoring These are author Tools

Individual & Institutional Static Web These are Services

Web Services dynamic web or institution presentation AND allows (Web 2.0) portfolio may use to create and publish a an individual services that These are

Interactive

Software These are server to provide hosting required Server

Institutional Services Hosted

Assessment Systems There are that an Services Hosted

tools that can (offline), but server space to publish Portfolios online. these tools R. No require web be used to portfolios

or institution presentation little or no (Web 1.0) portfolio may use to create and publish a

an individual

services that

static web

an institution would install on their own portfolios. system** space for

systems that

systems that an hosted systems host portfolios. management** or reporting systems interactivity* but NO data supports Usually required) that adopts (no server institution required) that interactivity, system for data portfolios, facilitates will allow hosting would adopt (no server institution

These are

*Interactivity allows dialogue and feedback in Level of Interactivity: Lower < - - - -> Higher the portfolio, either through comments or collaborative editing

CD-R or DVDinteractivity*

published on

created with can also be

interactivity*

interactivity*

Interactivity* management but NO data

management** and reporting assessment

and includes a

Level of Personal Expression and Creativity for the Portfolio Developer:

Figura 8. Categories de portafolis electrnics segons Barret [31].

evaluation data about portfolios, and can produce reports aggregating quantitative data

**Data management system allows collection of

Higher < - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - > Lower

Un parell dexemples clarificaran les possibilitats de desenvolupar el portafoli electrnic: 1) una experincia allada duna assignatura; 2) una activitat per a una escola completa: 1. Un professor o professora pot decidir que l'estudiantat usi el GoogleDocs o fins i tot el GoogleSites per estructurar el portafoli electrnic. A partir duna plantilla de guia dInternet sense limitacions. inicial, l'estudiantat omple els portafolis amb llibertat i sense cap altre condicionament. Lestudiantat pot decidir que el portafoli sigui accessible des

40

2.

Una escola pot installar laplicatiu Mahara perqu treballi conjuntament amb la

dades i estructura. Per posar-ho en marxa de manera generalitzada, seria recomanable fer crrer lexperincia a travs dalguns grups pilot. Es requereix portafoli romandria privat, sols consultable per a les persones autoritzades. Avantatges i inconvenients del portafoli electrnic

Les mateixes consideracions apuntades per al portafoli en paper sn vlides aqu tamb. Tot i que cal afegir-nhi diverses ms.

7.2

implicaci de la instituci, encara que sigui per subministrar suport tecnolgic. El

plataforma de suport a la docncia Atenea, de manera que comparteixin bases de

l'estudiantat (alfabetitzaci digital): eines per escriure, presentar, elaborar grfics, que al final ens ajuden a ser ms efectius personalment, sn de les ms requerides per a la inserci laboral dels graduats i graduades. Llegiu alguns dels informes de

visualitzar, editar, fer pgines web, inserir vdeo i so, etc. Aquesta mena dhabilitats, portafolis electrnics pot ser largument definitiu a lhora daconseguir una feina. professor o professora. millores.

Demostra explcitament quin s el nivell de domini de les eines TIC per part de

A ms, el fet de publicar a travs dInternet fomenta la seriositat i la feina ben feta,

molt ms que no pas quan se sap que laudincia dun portafoli sacaba amb el s ms fcil emmagatzemar materials com ara presentacions en vdeo, gravacions i

lAssociaci dAmics de la UPC [34]. Mostrar a un futur ocupador un conjunt de

La presentaci del que sha aprs i de les habilitats es pot fer ms amena i interactiva. documents llargs, a part de facilitar-ne ledici, la correcci i la introducci de Permet enllaar la documentaci, cosa que facilita la preparaci, la consulta, la revisi

s fcil de transportar i de distribuir.

i la visi conjunta. Podrem dir que lelaboraci del portafoli s no lineal. L'estudiantat associaci [28], tamb ho pot fer una pgina web de portafoli enllaant la informaci. dileg entre lestudiantat i el professorat, fins i tot abans de les dates de revisi. portfolio), que duri i es pugui aprofitar per crear un portafoli professional. Facilita el muntatge o la preparaci final dun portafoli dels estudis (showcase

Es pot fer interactiu, o almenys pot incloure eines de correu electrnic per facilitar el

no ha de fer necessriament una cosa rere laltra; tal com la intelligncia treballa per

41

Pel que fa als inconvenients:

Facilita la consulta en el cas que la instituci necessiti revisar els continguts de les assignatures.

Temps de dedicaci a lassignatura que sha dinvertir en laprenentatge de les eines triades, que, en funci del nivell tecnolgic escollit, pot arribar a ser molt considerable. Lavantatge s que en tractar-se deines genriques, sen pot planificar el domini durant els estudis, cosa que fa que tot plegat sigui ms fcil (amb la collaboraci de diverses assignatures). ordinador personal, com ara un notebook. Disponibilitat de maquinari i programari perqu lestudiantat emmagatzemi el verticalment. s a dir, es pot estratificar el nivell tecnolgic dels portafolis electrnics

portafoli. Tot i que avui ja no s concebible cursar uns estudis denginyeria sense un a un llarg perode de temps per donar suport tant a l'estudiantat com al professorat. La discussi sobre qui s el propietari del portafoli, l'alumnat, el professorat o la instituci. Aquest assumpte no s trivial, no est solucionat i permet largumentaci en tots els sentits. Vegeu la figura 8. La facilitat amb la qual es pot apilar informaci a travs dInternet fa que la forma

La instituci, segons el nivell tecnolgic triat, sha de comprometre amb recursos per

sense substncia sigui un perill: rpidament el portafoli pot contenir moltssim ms material que el necessari per demostrar els objectius daprenentatge del curs; o b i les habilitats de cada estudiant i estudianta, s imprescindible. poc material dinters per embolcallat amb marcs, colors intermitents, enllaos espectaculars. Per aix la tasca del professorat, que s que sap quin s el nivell cognitiu alineada constructivament, pot acabar semblant que tot plegat s menys seris que sn essencials per fixar punts de vista i orientacions.

Si no es desenvolupa amb atenci i cura, si es perd de vista que, tot i lespectacularitat dInternet, s bsicament la mateixa eina a travs de la qual savalua una assignatura els tpics exmens tradicionals. Per aix, les rbriques sobre com avaluar el portafoli

42

tamb un dinstitucional. Des de lany 2003 que shan programat seminaris i jornades per discutir sobre aquesta eina de docncia i shan recollit materials que es poden consultar a [23].

Diversos professors i professores de la UPC han publicat [35] un conjunt dexperincies sobre ls del portafoli en estudis de la UPC, amb exemples dassignatures concretes i

8.1

8. Alguns exemples ds del portafoli

En assignatures de la UPC

El portafoli daprenentatge designa el recull documental elaborat per un grup de treball

lassignatura ED el procs est centrat en lelaboraci de documentaci de qualitat, i el

cooperatiu en les assignatures dElectrnica Digital (ED) i de Sistemes Electrnics Digitals (SED) [36]. Es tracta dun parell dassignatures troncals en quadrimestres consecutius, 1B i 2A, respectivament, dels estudis dEnginyeria Tcnica de Telecomunicaci . A

Politcnica Superior de Castelldefels (EPSC).

Exemple ds del portafoli a les assignatures de sistemes digitals de lEscola

portafoli, en format de carpeta de paper, danelles o amb classificadors, prcticament inclou la majoria dels treballs realitzats pels grups cooperatius, amb lafegit de fulls de reflexi i dexplicacions de com sha dut a terme la tasca. El focus est posat en el procs una mostra dels treballs que shan dut a terme, per amb reflexions i indicacions de com en portfolioSED.html. format PDF:

daprenentatge. En canvi, en lassignatura SED del quadrimestre 2A el portafoli sols inclou

sha fet cada projecte, i en format electrnic, en aquest cas, un document Word, o en versi

impresa, un document PDF. En aquesta pgina es mostren diversos exemples de portafolis Aquest document es va elaborant a mesura que avana el curs amb els materials destudi

http://epsc.upc.edu/projectes/sed/SED/dossier_aprenentatge/

que shan anat treballant. Hi ha un parell de sessions durant el curs, les setmanes prvies Lestructura del portafoli dED pretn que l'estudiantat classifiqui els materials que han generat o que han cercat per estudiar cadascun dels conceptes del curs, generalment organitzats segons els vuit blocs de coneixements mnims que han de superar. Per

als exmens de recuperaci de mnims, en qu savalua i es donen indicacions de millora.

43

exemple, per al bloc relacionat amb els coneixements del mnim sis (MI6), corresponent a la implementaci de mquines seqencials destats finits, el portafoli pot incloure:

Exercici 6. Loriginal presentat per primer cop i la versi millorada amb les indicacions ED/grups_classe/07-08-q2/1BM2/07-08-Q2-1BM2.htm#EX6. Lexercici inclou: la llista dtems o conceptes de teoriaque shan aprs solucionant el problema, una fet lavaluaci creuada. En aquesta adrea es mostra un exemple de soluci escanejada

que han aportat el professor o professora o altres grups de classe, en el cas que shagi de lexercici 6 realitzada per un grup cooperatiu: http://epsc.upc.edu/projectes/sed/

declaraci de conformitat, la signatura dels i les membres, un registre del temps

destudi emprat per solucionar-lo, una reflexi sobre laprenentatge i indicacions versions, tamb una taula dautoavaluaci amb les qualificacions que els mateixos treball s una eina molt poderosa perqu ho intentin fer b, fixin idees i prenguin demostrar que l'estudiantat ha assolit els objectius. A la mateixa web es mostren solucions i del nivell al qual s possible arribar.

sobre el repartiment de les tasques entre els i les membres del grup, i, en les ltimes autors i autores satorguen a partir dels criteris marcats (ja sha comentat que fer partcips els mateixos estudiants i estudiantes dels criteris amb qu savaluar un decisions sobre com continuar). El web tamb cont el projecte realitzat amb el i de material destudi. Un treball ben fet s una bona guia sobre com preparar les control en qu es demostra que ja shan assolit els coneixements. matria del mnim. Mapes conceptuals elaborats a partir de les discussions i del treball a laula.

programari de simulaci de circuits electrnics que funciona, per acabar de

altres treballs en grup que shan escanejat per tal que serveixin tamb de referncia

Controls individuals del mnim 6. Per exemple, un primer control susps i un altre

El portafoli final savalua tamb entre els mateixos membres del grup, seguint les

Transparncies i altres materials que shan de cercar en llibres o Internet sobre la

indicacions duna plantilla de correcci que es coneix des del comenament del curs. Vegeu-ne un exemple a la figura 5. El professorat, per, sencarregar de validar o no les representa un 10 % de la nota global de lassignatura. Heu de notar que gran part del qualificacions assignades, perqu ha fet el seguiment del treball del grup durant el

quadrimestre i ja s coneixedor de gran part del treball que sinclou al portafoli. El portafoli

material incls al portafoli ja ha estat discutit i tamb participa de la nota global segons la

44

funcionament del curs i del grup sn imprescindibles. Concretament, es pregunta directament a l'alumnat sobre els aspectes segents:

ponderaci, tal com mostra la figura 6. Aix que, prcticament, aquest percentatge de la nota global sassigna al fet de dur a terme la recopilaci, lorganitzaci i la reflexi. Els fulls de reflexi sobre com sha organitzat el material del portafoli i sobre el

Com han organitzat les mostres del treball al portafoli? Es pot dibuixar un mapa conceptual per enllaar-les? tot el quadrimestre? secundria? Qu opinen dels problemes que han anat resolent durant el curs? bon treball en equip?

Qu els sembla el treball cooperatiu, aquesta idea de treballar en un grup base durant El curs ha estat profits per a tots els i les membres del grup, ha estat realment un Haveu treballat cooperativament abans, en alguna altra assignatura del grau o b a Aquesta experincia ha estat positiva o negativa? companyes?

Esperveu una organitzaci dassignatura semblant a la que heu vist en aquest curs?

Qu penseu del professorat com a facilitador de materials i organitzador de la vostra tasca, en lloc de qui us transmet tots els coneixements? Com han estat les correccions que us ha fet el professorat? I les correccions per part dels vostres companys i per aprovar aquesta assignatura? Veieu que podeu aprofitar quelcom daquest portafoli per estudiar altres assignatures? portafoli a un futur ocupador que us hagus de contractar? Trobeu interessant guardar aquest portafoli per al futur? O b creieu que sols ha servit Ensenyareu mostres del vostre treball i reflexions com les que heu apuntat en aquest

A partir de les experincies en assignatures d1B i 2A, es proposa continuar desenvolupant el portafoli daprenentatge per a la nova assignatura de grau Electrnica I, amb un seguit competncies genriques explcitament desenvolupades a lassignatura, semblant al que de millores. Bsicament, els canvis consistiran a: 1) organitzar lndex segons les aconseguir que l'estudiantat desenvolupi un portafoli electrnic accessible a travs mostra la figura 3; i 2) augmentar un grau la complexitat tecnolgica del portafoli, s a dir,

Tal com ha anat aquest curs, i amb lexperincia que nheu tret, qu en millorareu, si

en tingussiu loportunitat, per organitzar-vos i estudiar amb ms eficcia en el futur?

45

dInternet, amb eines com el GoogleDocs, o b que desenvolupi la seva prpia pgina web de portafoli amb eines com lExpression Web o el Google Sites. Finalment, cal mencionar que la mateixa web de les assignatures [36], el complement a la utilitzats, bsicament laprenentatge cooperatiu i laprenentatge basat en problemes. La web, duna banda, fa accessible lhistorial dels cursos passats amb mostres dels millors intranet de suport a la docncia Atenea, es pot prendre com un portafoli electrnic creat

pel professorat, a travs del qual es fa visible la docncia que es duu a terme i els mtodes treballs de l'estudiantat i, de laltra, treballa lagenda del dia a dia de cadascun dels grups de classe, per tal de fer arribar les valoracions del professorat sobre el funcionament del curs, tan aviat com sigui possible, a l'estudiantat. L'estudiantat pot contactar immediatament amb el professorat a travs del correu electrnic i amb lSkype per qualsevol consulta, per la presentaci de treballs i les indicacions de caire personal es

molts altres avantatges, donar a conixer el que fem permet que altres professors i la supervisi i la revisi dels estudis.

mantenen a la intranet, per privacitat i perqu no t sentit muntar i mantenir una web 2.0 quan es ja es disposa dAtenea. La referncia [37] explica amb ms detall aquest concepte de portafoli de curs que permet fer visibles la docncia i el procs daprenentatge. Entre

professores facin una crtica de la nostra tasca al mateix temps que facilitem a la instituci A la web del GtPoE [23] es poden consultar altres experincies de portafolis dutes a terme pel professorat en diversos centres docents. 8.2 Iniciatives dunitats de la UPC

La carpeta de competncies s un document que cont una recopilaci ordenada

dinformaci que posa de manifest un cert procs daprenentatge. Es tracta duna eina de formaci que ajuda a reflexionar sobre els assoliments de l'estudiantat i, especialment, sobre els punts febles i com millorar-los. Aquesta capacitat per millorar de manera web http://epsc.upc.edu/projectes/carpeta_competencies/es descriu lexperincia, de continuada s essencial per tenir xit al mn professional. A la referncia [35] i a la pgina

El portafoli de competncies de lestudiantat de lEPSC.

manera que en aquest document sols sen comentar els punts ms remarcables.

Actualment, a causa de la implementaci dels nous plans destudi, el projecte es troba en espera de replantejament, encara que la intenci s integrar-lo als estudis de grau com

46

que permetr mostrar als altres duna manera molt personal, per exemple, als i les responsables duna empresa, com i qu ha aprs aquesta persona. carcter professional i sn prioritries per a lEPSC:

una activitat que ha de desenvolupar tot l'estudiantat de lescola. Una vegada posat en

El portafoli pretn documentar cinc competncies genriques, s a dir, competncies no estrictament lligades a una assignatura concreta del pla destudis, per que es poden Capacitat per treballar en equip.

marxa, es pretn que el portafoli de lestudiantat tamb esdevingui una eina dacreditaci,

desenvolupar en qualsevol assignatura. Quatre de les competncies genriques sn de Capacitat per treballar per a projectes.

La cinquena competncia t carcter acadmic:

Capacitat per comunicar-se amb eficcia.

Capacitat per aprendre de manera autnoma. Capacitat per planificar de manera adequada els estudis, analitzant el propi dassignatures

El projecte, tal com explica la web, va preveure una avaluaci amb tres fases i en cadascuna sassolien un parell de crdits de lliure elecci. Aix mateix, es va preparar una rbrica per facilitar i objectivar el procs davaluaci de les carpetes, tal com mostra la figura 9. Els tutors i tutores de l'estudiantat eren els encarregats de realitzar lavaluaci.

rendiment acadmic i prenent decisions adequades pel que fa a la matriculaci

47

Complir el calendari

Criteri

Criteris de qualitat per a la carpeta de competncies Lestudiantat ha de segons el calendari lliurar totes les activitats de coavaluaci en el temps sollicitat. lliurar les diferents versions de la carpeta Molt b Lestudiantat ha de programades o carpeta dels companys/es assignats/es. lliurar alguna de les versions de la carpeta Millorable

Lestudiantat no ha lliurat cap de les que estaven una data programades per a no ha lliurat les carpetes dels avaluacions de les havien assignat. llargues i mal

establert. Tamb ha de lavaluaci de la

versions de la carpeta determinada. Tampoc companys/es que se li Predominen les frases construdes. No susen (substituci de punts per comes o punts i justificaci (per

Insuficient

Estil de redacci

Predominen les frases Alguna de les frases amb una longitud de menys de tres lnies. Els signes de puntuaci estan ben usats i ajuden a Les idees estan comprendre la frase sense cap dificultat. no presenta faltes verb s lactiva. manera clara supera lextensi la frase sense recomanada (dues-

tres lnies), encara que correctament els ajuden a comprendre

els signes de puntuaci signes de puntuaci dificultats. Alguna idea comes). Canvia de de les altres. Presenta verbal, encara que faltes dortografia. apareixen frases en futur). Apareixen dortografia. sembla desconnectada temps verbal sense coherncia en el temps exemple, passa del nombroses frases

connectades les unes verbal i la forma del Descripci de El text descriu de cadascuna de les competncies.

amb les altres. El text

dortografia. Presenta

coherncia en el temps passiva. El text no t

present al passat o al El text cont faltes shan fet, per no sha millorat en relaci amb les competncies.

amb el verb en forma passiva o en gerundi.

laprenentatge

laprenentatge o les

millores assolides en

En algun cas, el text no El text descriu acaba de descriure aprs o qu sha qesti. la competncia en amb claredat qu sha

millorat en relaci amb qu sha aprs o qu

simplement coses que descriu amb claredat

Figura 9. Rbrica preparada per corregir la carpeta de competncies de lestudiant de lEPSC. De [35] i de Valero, M.,Com dissenyar activitats per al desenvolupament de competncies genriques, curs ICE-UPC, 2009.

48

Objectius de millora Els objectius de millora per a cadascuna de les sexposen accions raonables. Les evidncies aportades per a millorat. concretes i terminis cadascuna de les sha aprs o sha

Criteri

Criteris de qualitat per a la carpeta de competncies Molt b Indica punts dbils de pla de millora. laprenentatge per no Millorable

competncies sn clars i concreta quins sn els

Evidncies

que pensa millorar. Els clarament la relaci entre les evidncies que shan descrit.

No indica quins sn els objectius de millora ni els terminis.

Insuficient

terminis no apareixen al

competncies sn un bon exemple del que

En algun cas no sobserva Les evidncies aportades i les millores

aportades no sembla que tinguin relaci fluixa) amb les descrit al text. millores que shan (o potser una de molt

Figura 9. Rbrica preparada per corregir la carpeta de competncies de lestudiant de lEPSC. De [35] i de Valero, M.,Com dissenyar activitats per al desenvolupament de competncies genriques, curs ICE-UPC, 2009.

Dins de la plataforma coordinada per lICE de la UPC hi ha el Grup de Treball en el Portafoli de lEstudiantat (GtPoE) [23], una iniciativa que t per objectiu principal promoure el www.upc.edu/rima/grups/gtpoe, resultat de lactivitat duta a terme els ltims anys. Es desenvolupament daquesta eina entre el collectiu docent de la Universitat. Actualment hi ha un conjunt de recursos que sn accessibles a travs de ladrea del grup: https://

Descripci i recursos disponibles del grup GtPoE de lespai RIMA de lICE.

poden destacar les jornades amb aportacions de diversos professors i professores, Innovaci en Metodologies dAprenentatge (RIMA) del 2009. electrnic en estudis denginyeria [39]. realitzada per Serge Ravet, EIfEL: http://www.eife-l.org, i una experincia prctica de la

bibliografia i la presentaci del grup duta a terme a les jornades del projecte Recerca i

Aix mateix, cal destacar la introducci als mltiples enfocaments del portafoli [38]

professora Eva Heinrich, de la Massey University de Nova Zelanda, sobre ls del portafoli

49

8.3

Aquesta iniciativa dmbit estatal, amb la participaci de membres de diferents sobre les prctiques del portafoli electrnic existents. Vegeu el conjunt de recursos aquest document [32].

universitats i amb la coordinaci de la professora Elena Barber de la Universitat Oberta disponibles al web del projecte: http://www.redportfolio.org/. A la Jornada de lePortfolio del 2009 hi va participar la professora Helen Barrett, el material de la qual sha usat en Les carpetes daprenentatge de la UAB.

La Red Portfolio Electrnico.

Experincies dinters de fora de la UPC i altres recursos

de Catalunya (UOC), es va posar en marxa el 2006 per elaborar un mapa i un observatori

(CAES) que t molts pargrafs remarcables. A tall dexemple, podem citar literalment lavaluaci (pg. 17):
Inicialment, les CAES es van considerar un instrument davaluaci especialment indicat per fer una avaluaci continuada de lestudiant universitari, en el marc duna docncia comprensiva (aquella que considera principis dequitat i diversitat) i dun plantejament avaluatiu dialgic. Per ben aviat es va evidenciar que les implicacions van ms enll del sistema davaluaci i que demanen un disseny metodolgic i didctic molt interactiu on el protagonisme recau sobretot en lestudiant. La incorporaci de la CAES a la prctica docent propicia que el professorat reflexioni sobre els processos densenyament que cal implantar en les aules universitries i que valori que el sistema didctic s un tot indestriable, on lavaluaci s la pea clau. La CAES aporta al professorat universitari un motiu per repensar els processos davaluaci, aix com tamb una eina coherent per a lavaluaci continuada del treball dels estudiants dins i fora de les classes. La CAES s un sistema davaluaci autntica molt verstil per amb uns criteris clars daplicaci que atribueixen a lestudiant universitari la responsabilitat de la seva prpia avaluaci i del seu propi aprenentatge.

El grup Innovaci Docent en Educaci Superior (IDES) de la Universitat Autnoma de daprenentatge que anomenen carpeta daprenentatge en leducaci superior

com veuen la carpeta com a eix vertebrador de lensenyament, laprenentatge i

Barcelona (UAB) disposa duna extensa publicaci [40] sobre el tema del portafoli

Tal com hem explicat, les diverses experincies dutes a terme a la UPC corroboren aquest plantejament. La carpeta esdev, una vegada posada en marxa, i en vista de la potencialitat

50

manera, amb el portafoli ha passat una cosa semblant als assajos daltres metodologies se nha observat la potencialitat i el canvi substancial que representa pel que fa a tradicional.

actives com laprenentatge cooperatiu o laprenentatge basat en problemes: una vegada

que de seguida se li observa, lexcusa a partir de la qual es planteja decididament un canvi de metodologies que transformin la docncia cap al tercer o el quart nivell. En certa

laprenentatge de lestudiantat, es pren com a excusa per canviar el model docent Enllaos a portafolis daprenentatge electrnics.

Moltes universitats ja han adoptat els portafolis daprenentatge, sobretot en el mn [consulta: gener 2010]:

anglosax, i s interessant de resseguir uns quants enllaos per visualitzar-ne els exemples http://www.rmit.edu.au/eportfolio, RMIT University, My ePortfolio, disponible a:

i tamb ePortfolio Student Resources, disponible a: http://www.rmit.edu.au/browse;ID=riujv7bhzapp. St. Olaf College, Web Portfolios, disponible a: http://www.studenteportfolio.qut.edu.au/. http://portfolio.psu.edu/.

http://www.stolaf.edu/depts/cis/web_portfolios.htm.

QUT Australia, Student ePortfolio Home, disponible a:

PennState, Creating an Electronic Portfolio, disponible a:

51

52

9. Bibliografia i referncies web

[1] [2] [3]

[4] [5] [6] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13]

competencias profesionales en la red. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, octubre 2006, vol. 3, nm. 2. Tamb disponible en lnia a: <http:// www.uoc.edu/rusc/3/2/dt/esp/barbera_bautista_espasa_guasch.pdf> [Consulta: desembre 2009]. Zubizarreta, J. The Learning Portfolio: Reflective Practice for Improving Student Learning. Jossey-Bass, 2007.

Classroom, Edina: Interaction Book Company, 1991. Tamb disponible en lnia a: <http://www.co-operation.org/> [Consulta: desembre 2009].

Engagement [en lnia]. [Consulta: desembre 2009]. Disponible a: <http:// electronicportfolios.org>.

Barrett, H. C. White Paper Researching Electronic Portfolios and Learner

Johnson, D. W.; Johnson, R. T.; Smith, K. A. Active Learning: Cooperation in the College Barber, E.; Bautista, G.; Espasa, A.; Guasch, T. Portfolio electrnico: desarrollo de

Promotion/Tenure Decisions. Jossey-Bass, 2003.

in Your Job-Hunting Arsenal to Impress Employers and Land a great Job! McGrawHill, 2002.
Seldin, P. The Teaching Portfolio: A Practical Guide to Improved Performance and Wyatt III, R. L.; Looper, S. So You Have to Have a Portfolio: A Teacher's Guide to

Satterthwaite, F.; D'Orsi, G. The Career Portfolio Workbook: Using the Newest Tool

Cano, E. El portafolios del profesorado universitario: Un instrumento para la evaluacin y para el desarrollo profesional. Octaedro, ICE-UB, 2005.

Comunicaci efica oral i escrita[en lnia]: quaderns per treballar les competncies genriques a les assignatures. ICE, UPC [Consulta: desembre 2009]. Disponible a: <http://www.upc.edu/ice/portal-de-recursos/disseny-de-titulacions/quadernsper-treballar-les-competencies-generiques-a-les-assignatures/191.pdf >. A revision of Bloom's taxonomy of educational objectives. Pearson, 2001.
Experincies pilot dadaptaci dels estudis de la UPC a lEEES. Llegiu, per exemple, http://epsc.upc.es/projectes/adaptacioEEES/ [consulta: desembre 2009]. Biggs, J. Teaching for Quality Learning at University. SRHE, Open University Press, Cowan, J. On Becoming an Innovative University Teacher: Reflection in Action. 2a https://www.upc.edu/eees/oferta_upc/plans-pilots [consulta: desembre 2009] i el

Preparation and Presentation. 2a ed. Corwin Press, 2004.

Krathwohl, D. R.; Anderson, L. W. A taxonomy for learning, teaching, and assessing: recull de documents generats per una de les escoles que participava en el projecte:

1999. Vegeu tamb: <http://www.engsc.ac.uk/er/theory/> [Consulta: desembre ed. SRHE, Open University Press, 2006. 2009].

53

[14] [15] [16] [17] [18] [19] [20] [21] [22] [23] [24] [25] [26] [27] [28] [29] [30] [31]

Stefani, L.; Mason, R.; Pegler, C. The Educational Potential of e-Portfolios: Supporting Johnson, R. S.; Mims-Cox, J. S.; Doyle-Nichols, A. Developing Portfolios in Education: Jafari, A.; Kaufman, C. (ed.). Handbook of Research on ePortfolios. Idea Group Bass, 2003. Banta, T. W. (ed.). Portfolio Assessment Uses, Cases, Scoring, and Impact. Jossey-

Reference, 2006. 1999.

A Guide to Reflection, Inquiry, and Assessment. Sage Publications, 2006.

Personal Development and Reflective Learning. Connecting With E-Learning Series, Routledge, 2007.

Mabry L. Portfolios Plus: A Critical Guide to Alternative Assessment. Corwin Press,

L'avaluaci en el marc de l'EEES[en lnia]: monogrfics de lICE. UPC, 2008 [Consulta: desembre 2009]. Disponible a: <http://www.upc.edu/ice/portal-de-recursos/ disseny-de-titulacions/2_avaluacio.pdf>.
Felder, R. [en lnia]. Disponible a: <http://www4.ncsu.edu/unity/lockers/users/f/ felder/public/Learning_Styles.html>. theory/learningstyles.asp>. id=dd4dkjvg_12gtg9vjgd. 2005. Engineering Subject Centre [en lnia]. Disponible a: <http://www.engsc.ac.uk/er/ GtPoE, grup dinters en el portafoli de lestudiantat, del projecte RIMA, ICE, UPC: <https://www.upc.edu/rima/grups/gtpoe> [Consulta: desembre 2009]. Exemple dndex de portafoli: http://docs.google.com/View?

Qualitat a laula: monogrfics de lICE. UPC, 2010

Dick, W.; Carey, L.; Carey, J. O. The Systematic Design of Instruction. 6a ed. Pearson, Gagn, R. M.; Wager, W. W.; Golas, K. C.; Keller, J. M. Principles of Instructional Exemples de portafolis: http://epsc.upc.edu/projectes/ed/ED/ dossier_aprenentatge/Dossier_Aprenentatge.html.

Cambridge, B. L. Electronic Portfolios: Emerging Practices in Student, Faculty, and D'Ambrosio, J. E-Teaching: Creating Web Sites and Student Web Portfolios Using Kimball, M. The Web Portfolio Guide: Creating Electronic Portfolios for the Web. Longman, 2002.

Design. Thomson, 2005.

<http://electronicportfolios.com/>.

Barrett, H. Electronic Portfolios[en lnia]. [Consulta: desembre 2009]. Disponible a:

Microsoft Powerpoint. Linworth Publishing, 2003.

Institutional Learning. Stylus Publishing, 2001.

54

[32] [33] [34] [35]

desembre 2009]. 2009].

2009]. Disponible a: <http://electronicportfolios.org/balance>. I tamb la Web del projecte Mahara: http://mahara.org [consulta: desembre 2009]. sobre el uso del portafolio del estudiante en la UPC. Revista de Docencia

Barrett, H. Balancing the Two Faces of ePortfolios [en lnia]. [Consulta: desembre presentaci: <http://www.slideshare.net/eportfolios/spain-nov09> [consulta:

Associaci dAmics de la UPC: http://www.upc.edu/webaaupc [consulta: desembre Armengol, J.; Hernndez, J.; Mora, J.; Rubio, J.; Snchez, F. J.; Valero, M. Experiencias

[36] [37] [38] [39] [40]

Universitaria, any III, nm. monogrfic III: Nmero especial dedicado a portafolios electrnicos y educacin superior en Espaa(juny 2009). Tamb disponible en lnia a: <http://www.um.es/ead/Red_U/m3/> [consulta: desembre 2009].
Bernstein, D.; Nelson, A.; Goodburn, A.; Savory, P. Making Teaching and Learning Visible: Course Portfolio and the Peer Review of Teaching. Jossey-Bass, 2006. recursos/jornada-19-12-1007/presentacio-serge-ravet-eifel/view>. zealand>. Heinrich, E. ePortfolios in Engineering in Higher Education [en lnia]. [Consulta: projectes/ed [consulta: desembre 2009].

Pgina web de les assignatures de sistemes digitals de lEPSC: http://epsc.upc.edu/ Ravet, S. ePortfolio for the reflective 21st century practitioner [en lnia]. [Consulta:

desembre 2009]. Disponible a: <https://www.upc.edu/rima/grups/gtpoe/ desembre 2009]. Disponible a: <https://www.upc.edu/rima/grups/gtpoe/

recursos/jornada-19-12-1007/presentacio-eva-heinrich-massey-university-newddd.uab.cat/pub/colleccioIDES/eines5.pdf> [consulta: desembre 2009].

Blanch, S. [et al.]. Carpetes daprenentatge a leducaci superior: Una oportunitat

per repensar la docncia. IDES, UAB. Tamb disponible en lnia a: <http://

55