LA COMUNICACIÓ

EN CAMPANYA
ELECTORAL Feed
BACK
02

DESEMBRE 2006

Publicació de la
Facultat de
Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes

UNIVERSITAT
RAMON LLULL

NOTÍCIES,
ENTREVISTES,
EXPERIÈNCIES
I OPINIONS
DELS ANTICS
ALUMNES DE
LA FACULTAT
DE
COMUNICACIÓ
BLANQUERNA

ENTREVISTA

Tomás
Tomá
Ferrándiz
“Levántate ZP ha estat la millor
experiència professional”
EMPRENEDORS
Facultat de

Reyes Cavero i Laura Nogueras

Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes
 Feed

SUMARI
LA BÚSTIA 3

2
BACK EMPRENEDORS: Reyes Cavero i Laura Nogueras
“Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…” 4

LA JORNADA DE: Cristina Muñoz 5

“La Marató de TV3, un treball d'equip”

LA JORNADA DE: Toni Aira

“Tot és comunicació... i més en campanya” 6

CRÒNICA DES DE NOVA YORK: Olaf Cuadras

“La publicitat és una de les feines que més requereix de la motivació i de la salut mental” 7

ENTREVISTA: Tomás Ferrándiz

“Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a la societat. A la gent no li ha molestat” 8

EL TEMA
La comunicació en campanya electoral 10

ENTREVISTA: Jaume Sanllorente

“He establert un compromís de per vida” 12

NOTÍCIES I AGENDA 13

NOVETATS PROFESSIONALS 14

EL MERCAT: Joan Cuenca

Canvi 15

Edita:
Antics Alumnes
Contactes
Facultat de la Comunicació
Blanquerna

P
UNIVERSITAT rimer de tot, agrair-vos els comentaris que ens heu fet arribar sobre la revista i,
RAMON LLULL
sobretot, animar-vos a continuar-ho fent. Cada correu electrònic que obrim és
Valldonzella, 23 com destapar una història: què heu fet, què feu, on sou, amb qui manteniu con-
08001 Barcelona
tactes, en fi... un filó!!
Consell d’edició:
Toni Aira, Ingrid Casasús, Com podeu veure, hem ampliat la revista: més pàgines, més continguts, més
Sònia de Jaime, Elena contactes i retrobaments (i més necessitat de col·laboracions...!).
Gelabert i Enric Xicoy.
En aquest número, us convidem a conèixer un estudi molt personal de disseny,
Fotografia:
Elena Gelabert com es viuen les eleccions del Barça, o l'autèntica marató que representa preparar
La Marató de TV3.
Disseny:
Servei de Disseny i L'entrevista central ens porta una manera innovadora i polèmica de fer publici-
Publicacions Blanquerna
tat: el vídeo de la cadira de ZP explicat pel director creatiu de la campanya.
Correcció: Des de fora, ens arriben històries de Nova York i de l’Índia. Aquesta última, és
Marta Esteller
un exemple de la vessant més humanista de la tasca d'alguns exalumnes. Us con-
Impressió:
Gràfiques APR videm a conèixer-la.
I, finalment, la secció El Tema d'aquest número està dedicada a la comunicació
Depòsit legal:
B-33.737/2006 en campanya electoral. Hem comptat amb la col·laboració de dos professors i dos
DESEMBRE 2006 exalumnes per comentar els eslògans de la passada campanya.
No oblideu de fer-nos arribar els vostres comentaris i idees i, sobretot, faciliteu-
Per a més informació:
aa_fcc@blanquerna.url.edu nos nous contactes.
93 253 31 08
Us desitgem una feliç entrada al nou any.
 La bústia
Ens mullem?
3
En primer lloc, felicitar-vos per la ini-
ciativa. Com a exalumna de la
Facultat, penso que pot ser molt
interessant tenir aquesta plataforma
que ens permeti posar-nos en contacte
entre nosaltres i ens reconnecti amb la
Facultat.
El Feed-Back pot arribar a ser una
eina útil per a nosaltres si es con-
verteix realment en un espai de posa-
da en comú i de debat de tot allò que
ens trobem en la nostra vida profes-
sional. Un espai on exposar el que ens
interessa, ens indigna o ens intriga de
la nostra pràctica diària.
Juli Roma, Per això penso que som nosaltres a
Llicenciada en través a la nostra participació, o no,
Publicitat i que podrem donar-li valor a aquesta
Relacions
Públiques plataforma i convertir-la en la xarxa
(7a Promoció) de relacions que el Degà descrivia en
el primer número d'aquesta revista.
Ens veiem?
Azpeitia, l’Havana, Girona, Gavà,
Porriño, Edimburg, Lleida... Gran part
dels meus amics de Periodisme –a qui
aprofito per saludar– estan distribuïts
per la geografia mundial d'una forma
caòtica i desconsiderada. Mentre que
no s'inventin sistemes de teletransport
o nosaltres ens convertim en persones
capacitades per a l'organització de
trobades internacionals amb èxit d'as-
sistència –i és trist, però em temo que
encara estem lluny d'aconseguir-ho–,
crec que l'Associació d'Antics Alumnes
pot esdevenir un bon pont de trobada
per a tots nosaltres!! M'agradaria que
aquest nou organisme ple de vida fos
un incentiu per al cultiu de les
Natàlia relacions que més bones estones ens
Vázquez, han fet passar en la nostra vida...
Llicenciada en Qui no recorda els anys de facultat
Periodisme
(6a Promoció) com una pàtria gairebé tan feliç com
la infància?
Comunicació és tot
Lluny de casa, a la ciutat de Nova York, fa un any que estic
al capdavant d'una empresa espanyola que va decidir
establir una oficina comercial a la capital del món dels
negocis. Fer que aquesta oficina respiri –i sobrevisqui– cada
dia i es desenvolupi de forma sana era l'objectiu que em va
portar aquí. La preparació i el treball dur en matèries com la
gestió empresarial, les vendes i les tasques d'administració
que vaig necessitar per engegar aquest projecte han servit
per fer-me veure amb il·lusió que, al cap i a la fi, sóc en el
mateix punt on vaig començar aquell dia en què pensava
que em desviava de la comunicació.
Avui veig clarament, que, en aquest món de negocis que
m'envolta, m'aixeco cada dia pensant que vull que les per-
sones que necessiten el que jo venc ens coneguin i sàpiguen
què fem i com ho fem. Sovint oblido que busco una venda i
entro en una lluita de persuasió que clarament busca guan-
yar una decisió favorable, una persona a qui hem arribat
amb tots els mitjans de què disposem per definir-nos i
expressar-nos. I és en aquest punt on es barregen totes les
eines i formes de comunicació que pensava que deixava
enrere quan entrava en la gestió d'un negoci.
Però no, veig amb satisfacció que totes les activitats que
desenvolupo al llarg del dia, des de les tasques comercials,
fins a les converses amb els bancs, les reunions amb els
advocats, contables i, no ho oblidem, les salutacions amb el
porter de l'edifici i l'home del carretó
dels cafès no són ni més ni menys que
exercicis d'estratègia de comunicació.
Uns exercicis dissenyats a consciència
per construir i reforçar el que és i el que
vol ser l'empresa que avui represento.
Ma Àngels
Gallardo,
Llicenciada en
Periodisme
(1a Promoció)
Podeu fer arribar les cartes per aquesta secció al mail:
aa_fcc@blanquerna.url.edu
Assumpte: la bústia
 Emprenedors
4 • Fundadores: Reyes Cavero
Fotografia:
Elena Gelabert
SALADOS COMUNICACIÓ, PUBLICITAT I DISSENY
“Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…”
El seu logo és una nina. Sense
braços, perquè “per fer bona publi-
citat amb el cap n'hi ha prou”, que
vesteix de negre “perquè és, ha
sigut i serà el color de moda” i
enfadada, “perquè no li agrada la
publicitat d'avui en dia”.
La Laura, directora creativa, i la Reyes,
directora de comptes, volien dedicar-se
a aquesta feina, però no a costa de
certes coses. No compartien ni els
horaris, ni els sous, ni els timings de
feina, ni el masclisme de la professió.
Les dues tornaren de fer les amèriques,
on havien anat a treballar l'idioma i a
“conèixer noves tendències”, i
decidiren “tirar-se a la piscina” i crear
la seva pròpia agència. D'origen, són
una agència creativa, però en la pràcti-
ca cobreixen les necessitats dels seus
clients, bé sigui en la gestió global de
la comunicació o bé en l'organització
d'actes. I si elles no ho fan, busquen
qui ho pugui fer.
La paraula que més sona durant la nos-
tra trobada és “contactes”. Els primers
clients van ser amics, coneguts. Els
següents, amics i/o coneguts dels
primers… i així, contactes i més con-
tactes. Aquesta xarxa les ha portat a
treballar per sectors tan diversos com
els laboratoris farmacèutics, la per-
fumeria, les galeries d'art, el material
esportiu… Des del disseny d'un esde-
veniment a Barcelona, al d'uns sticks
d’hoquei herba per una empresa angle-
sa, que els acaba fabricant al Pakistan.
La Laura disfruta estant “contra les
cordes” quan es feu forçada a crear,
innovant contra rellotge. La Reyes valora
la relació “propera” que es poden per-
metre de mantenir amb els seus clients.
Amb el que menys disfruten és amb les
modificacions que sovint suggereixen
els clients. Per la Laura, la frase maleï-
da podria ser: “molt maco el logo, fes-
lo més gran i pinta-me'l de rosa”.
Per la Reyes, el pitjor és endur-se la
feina a casa, quelcom implícit en la
tasca d'empresari. Una responsabilitat,
i una necessitat de coneixements
específics del món de l'empresa que
van trobar a faltar al principi.
• Empresa: Salados Comunicació
• Any de creació: 2004
i Laura Nogueras
• Núm. treballadors: 4
• Serveis: estratègies creatives,
disseny i aplicació de
campanyes. Disseny
de campanyes de comunicació,
entre d’altres
• Adreça: Marina, 23. 3r 2a
Barcelona 08005
• Web:
www.saladoscomunicacio.com
• Blog:
www.saladoscomunicacio.blog-
spot.com
• Telèfon: 93 224 71 60
• Fax: 93 224 71 61
Per sobre de tot, però, estan contentes
d'haver pogut trobar l'equilibri entre la
vida professional i la personal: “no tre-
ballem per fer-nos riques, però tenim
molta llibertat”. En part, la seva vida
professional es nodreix d'aquests con-
tactes que els aporta la vida social, així
que l'han de mantenir!
Pel futur: mantenir-se. Créixer sí, però
no a costa de certes coses que ja saben
que no els agraden. A banda, tenen al
cap el llançament d'una línia de pro-
ductes... podeu veure'n una proposta a
la seva pàgina web.
Reyes Cavero Vázquez
Llicenciada en Publicitat i Relacions
Públiques. 2a Promoció.
Postgrau en Publicitat Digital.
Màster en Disseny i Producció de
Continguts Multimèdia, La Salle-URL.
Laura Nogueras de Ugarte
Llicenciada en Publicitat i Relacions
Públiques. 3a promoció.
Màster en Direcció d'Art (Facultat de
Comunicació Blanquerna-URL).
Postgrau en Publicitat Digital.
 La jornada de…
Fotografia:
Elena Gelabert
CRISTINA
MUÑOZ La Marató de TV3, un treball d’equip
CLOTET,
SOTSDIRECTORA
DE LA MARATÓ
S
DE TV3 ón les 9:30 i arribo al despatx. El Xavi ja hi és. És
el director i el primer a arribar. En mitja hora,
1a Promoció
Comunicació tenim la primera reunió d’una llarga llista.
Audiovisual Sovint dic que tenim “reunionitis”. Les reunions
són imprescindibles –sobretot en els inicis– però,
a vegades, tinc la sensació que, quan acaba el dia,
l'única cosa que he fet és parlar i parlar. I decidir,
que és del que es tracta. Avui, sobre les seus de
telèfons –La Marató de TV3 en té cinc: Palau Sant
“”
A diferència
Jordi, Plató 2, Girona, Lleida i Tarragona. Cal
saber què hi farem, a les connexions que s'establi-
dels ran durant tot el dia. El Raül, el redactor respon-
programes sable de l’entreteniment, ens avança les seves
diaris o propostes. Decidim també quins presentadors hi
setmanals, enviarem. Acabada la reunió, tinc el temps just
La Marató per respondre dues trucades i consultar i classi-
s’ho juga ficar el correu, mentre apareixen a l’ordinador tot
tot a una d'avisos de reunions i tasques pendents.
carta. 11:30. Fem tard a la segona reunió. El Toni,
ajudant de realització, té ja una escaleta en blanc.
Hem d'omplir els buits per tal de fer un progra-
ma. I no un programa qualsevol. Més de 12 hores
de directe que es recolzen en tres puntals: la sen-
sibilització, la divulgació i l’entreteniment.
Combinar-ho tot no és fàcil. Però aquí és on rau
part del nostre èxit: apropem la realitat de les per-
sones que pateixen les malalties que tractem
–aquest any, el dolor crònic– alhora que
eduquem i informem i, tot plegat, entretenint. Si
més no, ho intentem. I tot i que cada any mirem
de millorar, sabem que sempre es pot superar.
Aquest és el repte. Any rere any. A diferència dels
programes diaris o setmanals, La Marató s'ho juga
tot a una carta. El 17 de desembre. I com cada
any, quan comenci el programa, pensarem el
mateix: Alea jacta est. Ara “només” cal portar-ho
a terme. I mentre ho fem, comprovarem si l’hem
encertada o no. Afortunadament, sovint és així i
unes 13 hores més tard del “ja està fet”, arriba el
“felicitats”. Satisfacció i molt, molt cansament:
moltes hores dempeus i una tensió constant.
Però, per arribar aquí, cal fer l’escaleta, una de les
parts més creatives de la feina. Entrevistes, actua-
cions, situacions... El programa va prenent forma
i omplint buits. Ara sembla que sobra temps,
però sabem que arribarà el dia de l’Sleepy Hollow:
quan l’escaleta creixi tant que per complir-la hau-
ríem de fer 15 hores de programa, arribarà el
moment de reunir-se per “tallar caps”.
És hora de dinar i arriben la Reyes i el Bep.
Avui ha estat un dia dur. Tornen d’enregistrar
una entrevista amb un dels testimonis i veure
com pateix, els ha deixat “tocats”. El seu ànim
contrasta amb el de la Bea i el Miquel Àngel, que
han enregistrat una crida a la solidaritat amb un
personatge famós i en un ambient molt més fes-
tiu. A les 15:30 tenim reunió de programa i
molts hem decidit dinar aquí. A l’altra punta, hi
veig el Ricard, el productor, i la seva gent, el
Carles i el Fran. Veure aquesta taula és veure el
que és La Marató: un equip.
Després de la reunió per posar en comú el que
fa cada àrea, passo per grafisme per veure el
Marcos3D, l’infografista. Està treballant els vídeos
científics i, tot i que aquest any la Leticia, redacto-
ra de divulgació, fa el seguiment dels meus stories,
cal prendre decisions sobre la marxa. Després
d'això, puc posar-me a “treballar”: preparar
reunions, textos, trucades... fins a les 8, que
decideixo que és hora d'anar-me'n. Quan marxo,
ja només queda l’Emili, el realitzador. Acostuma a
ser l'últim. Mentre surto, penso en tot el que he
de llegir a casa i –de cop– recordo que encara he
d'escriure aquest article: “Són les 9:30 i...”
 La jornada de…
Fotografia:
Elena Gelabert
TONI AIRA
FOIX, Tot és comunicació… i més en campanya!
COL·LABORADOR
DEL DIARI AVUI,
SAPIENS I REVISTA
“
E
BARÇA l Kennedy català”, “la Cort de Camelot”, “més
que un president d'un club de futbol”… Els mit-
5a Promoció
Periodisme jans anaven plens d'entusiasme i d'expectativa.
Era l'estiu del 2003 i Joan Laporta acabava de
desembarcar al Futbol Club Barcelona. Havia pas-
sat una campanya electoral intensa i jo havia
tingut la sort de treballar en el seu equip de
comunicació. Aquest estiu de 2006, hi vam
tornar. Tot va ser molt diferent, canviant, com és
el món en què ens movem: el futbol, els mèdia,
les eleccions i el màrqueting polític.
La primera campanya, érem pocs, amb moltes
ganes i amb una cosa clara que em va dir Ferran
Soriano des del minut u: “Tot és comunicació”.
Així és com em va dir que treballaria per a ells
sense una àrea de responsabilitat delimitada en
“”
Els mèdia
un primer moment. Però l'aclariment del
panorama arribaria aviat. Feia un any que tre-
són els grans ballava en la meva tesi sobre campanyes elec-
protagonistes torals i tenia una mínima consciència del ritme
de tota trepidant d'aquests grans esdeveniments. El
campanya segon dia de treball a la candidatura, ja tenia
electoral feina molt concreta en l'àrea de comunicació
escrita i estratègia amb el mitjans.
Els mèdia són els grans protagonistes de tota
campanya electoral. De fet, la primera reunió
del dia sempre es fa amb el dossier de premsa a
la mà. Al resum dels titulars d'informatius televi-
sius i radiofònics s'hi sumava el gruix del
paquet, que són les pàgines dels diaris que
tracten la campanya. Internet, a més, ha estat
sempre un mitjà que Joan Laporta ha volgut
atendre especialment i mai vam deixar un mail
sense contestar. Ell personalment llegia els que
l'apel·laven directament i en donàvem puntual
resposta. Aquesta era una de les meves respon-
sabilitats inexcusables.
I, en aquesta estratègia de mitjans, la televisió
destaca per damunt de la resta, especialista com
és a projectar missatges clars, concisos, directes i
fàcilment intel·ligibles. Els periodistes tenim una
base adquirida i treballada durant la carrera, que
ens ajuda a treballar-hi en millors condicions
que d’altres. Però, a més, què hi ha de millor
que una bona i efectiva imatge per transmetre
aquest missatge que treballem els periodistes?
Així és com en política, el líder és la icona
necessària que ha de servir de ganxo i motor
que arrossegui la resta del projecte. Qui tenia la
millor icona en les eleccions al Futbol Club
Barcelona el passat mes de juliol? Qui va guan-
yar? Evidentment, els resultats esportius,
econòmics i de gestió també van ser claus en la
victòria. Però en la concepció de tot això també
hi treballa la comunicació, i així ho he pogut
comprovar en treballar dins d'una institució que
tothom sap que és més que un club.
Efectivament, els especialistes en comunicació
tenim molt de camp per recórrer. Perquè tot és
comunicació... i més en campanya!
 Crònica des de
Nova York
7
OLAF CUADRAS
FERRÉ La publicitat és una de les feines que més
DIRECTOR D’ART
EN PUBLICITAT motivació i salut mental requereix
A REYNARDUS
H
& MOYA i ha vegades que em trobo al metro i m'entretinc
ADVERTISING mirant les cares de la gent. Aquesta ciutat és un
8a Promoció circ, on ningú para atenció al cíclop o a la dona
Publicitat barbuda que té al costat. Si el dia no m'ha anat
i Relacions especialment bé, sempre em pregunto quina
Públiques
necessitat tinc d'estar aquí, però immediatament
passa alguna cosa que em recorda que sóc a Nova
York, una ciutat efervescent, bulliciosa i excitant.
La veritat és que vaig tenir molta sort. Vaig
venir una mica perdut, però en poc menys de dos
“”
A Nova York
mesos ja estava treballant de director d'art en una
agència de publicitat.
pots sortir al Ara mateix estic en una petita agència hispana
carrer amb que té clients importants. El mercat hispà és un
els calçotets mercat molt especial i complicat. Amb Internet,
al cap que la televisió per cable o el màrqueting directe,
ningú es sembla que en el mercat general hi ha una
riurà de tu tendència a dirigir molt més l'impacte de la pu-
blicitat al target específic al qual ens dirigim. Si
volem vendre canyes de pescar, és una gran sort
que existeixi un canal de pesca, perquè, enlloc
de matar mosques a canonades posant un anun-
ci a la televisió en obert, estem utilitzant un rifle
de franctirador que ens permet parlar només a
qui ens interessa. Tot i així, hem de tenir en
compte que no és el mateix dirigir-nos al
pescador d'anxoves de l'Empordà que al
pescador de xipirons de Cadis. Doncs bé, el mer-
cat hispà el formen uns 40 milions de persones
de països molt diversos, com Mèxic, Argentina,
República Dominicana, Equador, etc. molts dels
quals no disposen d'internet o no tenen televisió
per cable. Quin escenari! Aquesta situació acaba
comportant moltes vegades que s'utilitzi un llen-
guatge publicitari molt bàsic, de manera que es
puguin englobar diverses procedències i classes
socials. Tot i això, sembla ser que hi ha una llum
d'esperança per a la creativitat, perquè està emer-
gent un nou target, els fills dels immigrants,
nascuts ja als EEUU i educats en el tipus de pu-
blicitat anglosaxona. Tot i que molts d'ells miren
la televisió americana i llegeixen la premsa en
anglès, també són susceptibles d'impacte per
part dels canals hispans.
Hi ha dues raons més per les quals no tornaria
ara mateix a Barcelona. La primera és la ciutat.
Tot i que no me n'he enamorat com d'altra gent,
Nova York és una ciutat que m'agrada. Té coses
bones, pots conèixer un munt de gent interessant
i sempre hi ha esdeveniments culturals diferents.
Malgrat això, és un lloc que et pot fer sentir molt
sol, perquè, a banda de ser una enorme i claus-
trofòbica gàbia de ciment, pots passar desaperce-
but tota la vida si no et fas notar. A Nova York
pots sortir al carrer amb els calçotets al cap que
ningú es riurà de tu.
L'altra raó per la que estic aquí és per fugir de
l'anomenat mil·leurisme. No he experimentat
gairebé el món laboral a Barcelona i no sé quines
en són les causes, però em sembla que la publici-
tat és una de les feines que més motivació i salut
mental requereix, i aquest tipus de remunera-
cions poden ser d'allò més desmotivants. De totes
maneres, si vols ser creatiu, no es pot estar tota la
vida sense fer una peça decent, malgrat cobris
com per conduir un Mercedes.
 Entrevista
Entrevista.
Sònia de Jaime
Fotografia:
Elena Gelabert
TOMÁS FERRÁNDIZ, PUBLICITARI
“Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a la
societat. A la gent no li ha molestat”
El passat mes d'octubre, una campa-
nya de publicitat va omplir pàgines i
pàgines de diaris, espais de ràdio i
televisió. El cost de difusió va ser
zero, però el producte no va ser
entès per tothom. Parlem amb
Tomás Ferrándiz, director creatiu de
la campanya de Tiempo BBDO.
Exalumne de la primera promoció i
llicenciat en Publicitat i Relacions
Públiques, ens explica com neix el
vídeo que mig milió de persones van
descarregar en només tres dies.
Què és una campanya viral?
És el boca a boca modern. Has d'acon-
seguir enviar alguna cosa que valgui
la pena reenviar. Passem d'un indi-
vidu passiu a un d’actiu, que crea i
reenvia informació.
La campanya del Mil·leni de Nacions
Unides, el client, us encarrega
difondre l’acció Levántate contra
la pobreza, com es passa d'aquí a
“robar” la cadira del president?
El lema era “Levántate”. Una campa-
nya contra la pobresa necessita una
amplíssima difusió. Volíem que els
polítics fossin els primers a aixecar-
se... com ho podíem fer? doncs
traient la cadira al polític! Vam pre-
sentar la idea al client i la va
aprobar entusiasmat.
I què és el que prepareu?
Creem un col·lectiu que es diu “4
gatos” i que té el seu propi blog.
“Les coses van anar molt més ràpid del que teníem previst”
Fem un vídeo, suposadament enre-
gistrat per aquest col·lectiu, en el
qual mostrem com entren al
Congrés i agafen la cadira del presi-
dent del govern.
I llanceu la campanya...
Sí, però les coses van anar molt més
ràpid del que teníem previst.
Com comença?
Un dissabte a les 10 de la nit, “4 gatos”
penja el vídeo al seu blog i a Youtube.
Diumenge a les 10 del matí, el cor-
reu de “4 gatos” està col·lapsat.
I després...
Al migdia, som als telenotícies i a la
nit, el programa El Buscador emet el
vídeo íntegre en hora de màxima
audiència. Dilluns ja som a la con-
tra d’El País.
Això està molt bé... però no tot va
ser tan positiu
El dimarts al matí, un periodista anun-
ciava que estàvem detinguts, mentre
que jo el veia des de casa. A banda,
s'amenaça amb represàlies a alguns
funcionaris...
Per què?
Quan ets el centre de la notícia,
t'adones de com funcionen alguns
mitjans, com s'atreveixen a dir

“La Facultat va ser una base sòlida que em va preparar per fer
9
front a aquesta jungla”
coses sense contrastar-les? Estem
molt contents de com van tractar el
tema alguns mitjans com El País, El
Mundo, Tele 5, Antena 3 o La Sexta.
Però amb d'altres periodistes, pen-
ses, d'on treuen aquestes informa-
cions? Com les contrasten?
Va ser aquest, el moment de desco-
brir-ho tot?
En realitat, dilluns a la tarda ja havíem
enviat una nota de premsa, conjun-
tament amb el client, explicant que
es tractava d'una campanya contra
la pobresa.
Aleshores?
Doncs hi va haver mitjans que es van
posar en evidència ells mateixos, i
suposo que això els va sentar mala-
ment i van dedicar-se a carregar
contra la idea. El vídeo és un
muntatge que es va fer de forma
totalment legal, passant tots els con-
trols de seguretat per prendre les
imatges, que després vàrem muntar
segons els nostres interessos.
I el públic general?
Els internautes van ser més llestos que
els periodistes. Van veure les pistes
que hi havia al vídeo sobre la seva
falsedat. Els blogs, diumenge al
migdia, ja comparaven fotogrames
de la cadira i de la finestra. Poques
hores després de sortir, ja es deia
que el vídeo era un Fake.
Heu tingut repercussió mediàtica,
però heu aconseguit els objectius
de la campanya?
Amb escreix. La forma de participar en la
campanya consistia a entrar a la web i
signar, informant que t'anaves a aixe-
car contra la pobresa. Un dia abans de
llançar el vídeo, hi havia 3.000 inscrip-
cions, el dia 16 n'eren 360.000.
Molta gent...
No ho hauríem aconseguit mai amb un
anunci de televisió, ni amb una
pàgina de premsa. La xifra és molt
important, sobretot perquè el global
de tota Europa va ser de 900.000
persones registrades.
I els costos?
Zero euros. Per al client, zero euros.
Un cop tot ha passat, canviaries algu-
na cosa?
Potser intentaria analitzar d'una ma-
nera més extensa les repercussions
que el vídeo podria tenir. Ja ho
havíem fet, però ens vàrem quedar
curts.
El més positiu?
En general, tot ha estat molt positiu,
com a agència. Crec que ha estat
una molt bona campanya de publi-
citat viral. He gaudit i he patit amb
alguns clients, però la millor expe-
riència ha estat Levántate. Claríssim.
I el més negatiu?
Llàstima de les respostes i reaccions
exagerades d'alguns polítics i alguns
periodistes.
I el client?
El client ha aconseguit els seus objec-
tius. La portaveu que es va discul-
par al Congrès en nom de l'ONU a
Nova York no era el nostre client.
Els dies 15 i 16, la premsa va reco-
llir àmpliament la campanya contra
la pobresa. Sense el vídeo, no ho
“Els internautes van ser més llestos que els periodistes”
haguéssim aconseguit.
Què tenen en comú Amo a Laura i
Levántate ZP?
Ambdues són teaser viral, però en la
campanya per la MTV, la polèmica
va estar més en la societat perquè
tocava la fibra a un determinat
públic. A Levántate ZP, la polèmica
va estar en els mitjans. Va ser una
polèmica mediàtica, no social. A la
gent, el vídeo no li va molestar.
Pel que fa a la Facultat, com valores
els teus anys d’estudiant?
Va ser una base sòlida que em va
preparar per fer front a aquesta
“jungla”. I, personalment, encara
que soni a tòpic, va ser una etapa
que em va marcar en tots els sentits.
Fins i tot en el sentimental.
El millor?
El fanzine que vam posar en marxa, El
Revés i del qual vàrem editar quasi
30 números.
I el pitjor...
Les amanides de cruditées
Una recomanació per als alumnes de
publicitat?
No n'hi ha prou amb anar a classe i
escoltar. La sang us ha de bullir. I ho
heu de fer vosaltres mateixos, perquè
aprendre't la lliçó de memòria, en
publicitat, no és suficient.
 El tema
10
Text:
Enric Xicoy
Fotografia:
Elena Gelabert
UN DEBAT ENTRE ESPECIALISTES
La comunicació en campanya electoral
Quatre dies després d'haver començat
la campanya electoral a les eleccions
al Parlament de Catalunya, vàrem
convocar a la Facultat quatre perso-
nes per parlar-ne. La mirada periodís-
tica l’aporten l'exalumna Neus
Contreras, que havia seguit la pre-
campanya d'Artur Mas per La
Vanguardia, i el professor de la
Facultat Ferran Sàez, articulista i
opinador en diferents mitjans. Des de
la vessant publicitària, Javier Inglés,
un altre exestudiant que ha fet cam-
panyes de partit i institucionals, i
Víctor Curto, també professor de la
Facultat i creatiu publicitari. Amb
ells, volíem analitzar l’efectivitat de
les campanyes electorals des d'un
punt de vista comunicatiu.
Són útils la campanyes de propagan-
da política?
V. Curto: Els efectes s'han tendit a
magnificar. El cert és que els teòrics
més optimistes creuen que pot
provocar un 2 o 3% de canvi en
l'actitud de vot. En realitat, la seva
funció és més reafirmar l'opció de
vot, que no pas provocar un canvi.
Des del punt de vista de comuni-
cació persuasiva, la propaganda
política és molt rudimentària; està
condicionada perquè ha d'arribar a
tothom, a molts tipus de públics.
J. Inglés: Estic d'acord en què ens
trobem en una fase molt poc desen-
volupada; però també és veritat que
s'està començant a notar algun
canvi. En aquestes eleccions, han
aparegut elements una mica més
agressius, més de màrqueting, com
pot ser el DVD o la signatura davant
notari de CiU. El que passa és que el
clima polític no dóna per grans
transgressions, hi ha massa igualtat
en les enquestes i això impedeix ser
transgressor. Solen ser avorridís-
simes, l'objectiu sembla que sigui
nedar i guardar la roba.
F. Sàez: Des d'un punt de vista
metodològic, el problema és que no
es pot mesurar la incidència d'una
campanya. Per mesurar quelcom,
necessitem tenir un punt de referèn-
cia que no tenim. No dic que no
serveixin per a res, dic que no es pot
“Els eslògans són la demostració més clara que no hi ha res de
nou” Javier Inglés
“La propaganda real es fa a dos quarts de nou, quan es fa la por-
tada: foto i titular” Ferran Sáez
mesurar-ne la incidència. Ens caldria
una Catalunya que tingués eleccions
sense campanya, per veure si aques-
ta realment té alguna incidència en
el resultat, i això no és possible. A
banda, hi influeixen molts més fac-
tors que un eslògan: les mateixes
enquestes, el que la gent llegeix, el
que sent, les pel·lícules que veu...
I des d'un punt de vista informatiu,
les campanyes condicionen la
informació? O sempre estem en
campanya?
N. Contreras: En aquests moments, la
gent busca més el periodisme inter-
pretatiu. Hi ha molta informació de
campanya, però això no vol dir que
es llegeixi. El que fem és un gran
esforç per donar claus interpreta-
tives, però les possibilitats són
reduïdes, sobretot pel factor temps.
No pots dir “ha carregat contra
esquerra”, has de dir “per què ho ha
fet”. Ajudar a interpretar la
importància dels fets.
I en la informació, com influeix la
ideologia del periodista?
F. Sàez: La propaganda real està
sortint, sobretot en aquesta campa-
nya, d’El País. El periodisme
d'opinió està molt clar. La propa-
ganda dura està sortint als titulars,
no en els nostres articles d'opinió. El
perill no està en el periodisme
d'opinió. La propaganda real es fa a
dos quarts de nou, quan es fa la por-
tada: foto i titular. Però això, la Sra.
Pepita no ho sap.
11

Javier Inglés Neus Contreras Víctor Curto Ferran Sáez

Director creatiu de Tiempo
BBDO. Llicenciat en
Publicitat i Relacions
Públiques (2a Promoció)
Periodista de La Vanguardia.
responsable del seguiment
de la pre-campanya de CiU.
Llicenciada en Periodisme
(8a Promoció)
Director creatiu d’Orbital Director de l’Institut d’Estudis
BBDO. Professor de la FCB i Polítics Blanquerna. Professor
responsable de comunicació. de la FCB.

N. Contreras: Amb l'opinador, el lector
sap de quin peu calça. En el segui-
ment de campanya, et passes del dia
darrera un candidat i al final només
veus el partit que et toca. Potser
caldria intercanviar-los, per higiene
mental. Cal posar les coses en
perspectiva.
I els publicitaris?
V. Curto: La nostra manipulació,
enfront de la dels diaris, és de pati
de guarderia.
Les formes de fer campanya estan
canviant? Nous materials: blogs,
els DVD, els sms, ...
V. Curto: El model de campanya està
totalment esgotat. L'acte del notari
és demostrar que la campanya en si
no té cap valor contractual, que
hauria de tenir. Hi ha un model
esgotat. És una sangria de temps i de
diners. Ens estem adonant que el
model està obsolet, però no acabem
de trobar-hi l'alternativa.
F. Sàez: Ara es diu que el DVD és
l'americanització de les campanyes
d'aquí, però aquesta americanització
va començar l'any 1999 amb un acte
espectacular: Pujol dalt de l'Aneto,
convocant amb mòbil les eleccions.
També és l'any en què Maragall
comença a fer sopars amb empre-
saris, pagant i desvinculant el nom
del candidat del partit.
J. Inglés: S'estan utilitzant noves tèc-
niques, però el problema també el
tenim els publicitaris, aquí les cam-
panyes no tenen missatge emo-
cional. Els publicitaris tenim gran
culpa que la publicitat no sigui
d'una altra manera.
N. Contreras: No s'acaba d'aportar res
de nou. S'utilitzen nous format que
descriuen com a “innovadors”, però
que, a l'hora de la veritat, no t'a-
porten nous continguts, però el mis-
satge és el mateix. Hi ha sms, blogs,
“En el seguiment de la campanya només veus el partit que et
toca. Potser caldria intercanviar-los, per higiene mental”
Neus Contreras
“La nostra manipulació, enfront de la dels diaris, és de pati de
guarderia” Víctor Curto
però són poc més que un entreteni-
ment per al periodista, a l'hora de
seure i d’escriure... acabes dient el
mateix.
I els eslògans?
J. Inglés: Els eslògans són la
demostració més clara que no hi ha
res de nou. “Fets, no paraules”, l'uti-
litza Montilla (exministre d'indús-
tria), i és el lema utilitzat per Endesa
durant l’OPA a Gas Natural. I ell,
precisament ell, ho hauria de saber!
Esquerra sembla una justificació.
CiU té un posicionament clar.
V. Curto: Crec que és palès el paper
d'outsider que està reivindicant
esquerra. “Som com som” té un
punt cínic, i un punt de disculpa:
assumeixo el meu paper d'anomalia.
No canviarem. En el cas del Partit
Popular, “Sentit Comú”, crec que és
un eslògan pensat en castellà i mal
traduït al català, perquè en català el
sentit comú és el seny.
N. Contreras: Tots em semblen força
plans. Grisos. No em criden l'atenció.
I això pot canviar?
V. Curto: Hem de tenir en compte que
aquests eslògans passen el test de
l'Imserso. Han d'arribar a tothom i
ser entesos per tothom. Per la gent
que busca alguna cosa més, són
massa bàsics, tenen un efecte
desmotivador.
J. Inglés: Potser l'alternativa aquí seria
la segmentació. Organitzar-se com
fan les multinacionals.
F. Sàez: No hi ha cap altre producte
polític a vendre avui que no sigui el
de la bona gestió. No pot sortir un i
dir: “Hem pensat envair Andorra”. I
això significa campanyes planes. Ja
no hi ha res a inventar, tret del
pentinat del Mas... A la transició, sí
que hi havia coses a inventar.
 Entrevista
12
Entrevista:
Sandra Balsells
Fotografia:
Carles Carabí
JAUME SANLLORENTE, LLICENCIAT EN PERIODISME (1a Promoció)
“He establert un compromís per tota la vida”
Després de llicenciar-se a la Facultat
de Comunicació Blanquerna i d'exer-
cir de periodista durant nou anys,
Jaume Sanllorente va optar per donar
un gir radical a la seva vida. L’any
2005 es va instal·lar a Bombay amb
l'objectiu de rescatar nens orfes dels
carrers. Per fer-ho, va fundar l'ONG
Sonrisas de Bombay on acull 200 cria-
tures i ofereix educació a més de mil.
Visites l'Índia als 25 anys, quan eres
delegat a Catalunya de la revista
Comercio Exterior...
Quan vaig fer el primer viatge a l'Índia,
el cert és que no tenia cap ganes d'a-
nar-hi. Jo volia viatjar a Sudàfrica.
Em va convèncer una agència de
viatges i no sé ben bé per què, però
vaig acabar quedant-m’hi tot un
mes.
Quatre anys després, vas decidir
deixar-ho tot i quedar-te a viure a
Bombay.
Aquella decisió va ser fruit de nom-
brosos viatges, de veure les limita-
cions i les necessitats dels intoca-
bles. No va ser el resultat de cap
frustració sentimental ni professio-
nal ni de cap tipus de revelació.
Va ser, doncs, una decisió molt
meditada.
Sí. Vaig decidir quedar-me en visitar
un petit orfenat de Bombay que
estava a punt de tancar per manca
de fons. Si no es feia res, aquells
nens es quedaven de nou al carrer...
... i vas intentar evitar-ho.
Les xarxes de prostitució ja tenien un
llistat amb els noms dels nens i els
preus que els hi posaven, esperant
el moment del tancament. Va ser
com descobrir un mur molt negre i
voler pintar un trosset de blanc.
Així va néixer Sonrisas de Bombay.
Una iniciativa molt generosa, però
que requeria recursos...
Jo llavors només tenia el meu sou de
periodista i una moto que estava
pagant a terminis. Res més. Vaig
haver de fer veritables esforços per
poder-ho tirar endavant.
Però, finalment, ho vas aconseguir.
Sí. El dia que vaig signar els estatuts de
Sonrisas de Bombay va començar la
resta de la meva vida. He establert
un compromís de per vida amb els
més pobres de Bombay. No és una
feina que pugui deixar en qualsevol
moment, és una opció de vida amb
la qual moriré.
Com aconseguiu integrar nens acos-
tumats a viure al carrer?
Vinc d'una família de classe mitjana
que em va ensenyar a caminar per
la vida mitjançant l'amor i el
respecte. Potser per això dono tanta
importància a l'afecte en el nostre
orfenat. Quan arriba un nen del car-
rer, els primers dies no són fàcils.
Estan acostumats a mals hàbits i
repeteixen patrons que han vist als
www.sonrisasdebombay.org
carrers, però mica en mica van can-
viant gràcies a l'afecte que se'ls dóna.
Això deu requerir una gran vocació i
una energia enorme.
Ens passem el dia dient que el món va
molt malament, però sovint ens
oblidem que el món està format per
persones i que nosaltres en som
una. Si nosaltres aportem alguna
cosa, una part del món l'estarà apor-
tant. No és més responsable del
món el fundador d'una OGN que
algú que treballi en una oficina o a
la redacció d'un diari.
Què queda del Jaume periodista?
Moltíssim. D'alguna manera, mai
deixaré d'exercir el periodisme,
perquè gran part de la meva tasca
consisteix a comunicar, a donar a
conèixer aquesta realitat a tot aquell
que vulgui escoltar-me. En aquest
sentit, el meu pas per Blanquerna
em va marcar molt. Conservo un
record magnífic d'aquells anys.
Com podem contribuir als teus
esforços?
Una molt bona manera d'anar assegu-
rant els nostres projectes és la
xarxa d'apadrinaments. El futur
d'un nen depèn de 15 euros al mes.
Si tenim apadrinaments, podrem
acollir més infants. Ara estem pro-
jectant la construcció d'un nou
edifici que ens permetria rescatar
400 nens més dels carrers. Però ens
falten apadrinaments...
 Notícies
13
Noves portes automàtiques per
accedir a la Facultat
Des del mes de novembre, la Facultat ha
posat en marxa un nou sistema d'accés
amb portes automàtiques per les quals és
necessari disposar d'una targeta d'accés.
Aquesta targeta no és necessària per visites
puntuals, però en cas que utilitzeu fre-
qüentment les instal·lacions de la Facultat,
cal que la demaneu al Servei d'Antics
Alumnes (aa_fcc@blaquerna.url.edu) indi-
cant nom, cognoms i DNI.
Convocat el segon premi
“Fructuós Gelabert de guions de
llargmetratge de ficció”
La Facultat de Comunicació Blanquerna
ha convocat el segon premi “Fructuós
Gelabert de guions de llargmetratge de fic-
ció”, dotat amb 6.000 euros. Podeu consul-
tar l'objectiu i les bases del premi –la data
límit per entregar els guions és el 28 de
febrer del 2007– a la web: http://comuni-
cacio.blanquerna.url.edu/premiguio/defaul
t.asp.
Convocat el primer premi
“Prat Gaballí”
El Col·legi de Publicitaris i Relacions
Públiques de Catalunya ha convocat el
“Primer Premi Prat Gaballí” de foment de
la recerca en publicitat i relacions
públiques, dotat amb un premi de 3.000
euros. L'objectiu de la convocatòria és pre-
miar el treball acadèmic sobre temes pu-
blicitaris o de relacions públiques que faci
una major aportació pràctica al desenvolu-
pament de la professió. Els participants
han d'acreditar la seva matriculació com a
alumnes a qualsevol programa de tercer
cicle en l'especialitat de comunicació.
Canal Latino TV, creat per dos exalumnes, supera els quatre milions
d'espectadors
Mario Colomer Eisenfhür (2a promoció) i Rafael Martínez Duarte, de comuni-
cació audiovisual, són dos dels creadors de Canal Latino. Aquest canal de televisió que
emet des de Sabadell a més de 35 ciutats de l'Estat espanyol, entre les que destaquen
Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Sevilla, ha aconseguit prop de 4.000.000 d'espec-
tadors acumulats al mes, segons dades de Sofres. Paral·lelament, Canal Latino ha arribat a
un acord de col·laboració amb la cadena àrab Al Jazira Internacional per emetre un pro-
grama informatiu en castellà a la franja de matí, on s'adaptaran els continguts del progra-
ma del canal àrab amb una introducció comentada per un representant destacat
d'aquesta comunitat que està per confirmar.
Anna Roig, representant de l'Estat
espanyol a Egipte
Anna Roig (6a prom.) ha participat al “II
Dialogue 21 Workshop” organitzat per
l'Anna Lindh Foundation, de la Unió
Europea, que promou el diàleg entre cul-
tures. Llicenciada en Periodisme, ha format
part del grup "Media and Diversity", que ha
fet propostes d'iniciatives pràctiques per tal
d'afavorir el diàleg en els mitjans de comu-
nicació. El document final amb les pro-
postes i recomanacions s'ha debatut en la
Conferència de Ministres d'Afers Exteriors de EuroMediterrània, que va tenir lloc el passat
27 i 28 de novembre a Tampere, Finlandia.
Sandra Rikic obté la beca Leonardo
Sandra Rikic (9a prom.) s'ha incorporat
al Departament de Relacions Públiques de
SONY Europa a Londres, com a part de la
seva formació després d'obtenir la beca
Leonardo. Llicenciada en Periodisme,
col·labora en el desenvolupament de la dar-
rera campanya dels nous productes d'àudio
que la companyia japonesa ha posat a la
venda. Entre d'altres, realitza tasques de seguiment mediàtic, creació d'eines internes del
departament i organització d'esdeveniments que periòdicament SONY du a terme. Sandra
Rikic recomana l'experiència tant a nivell professional, com a nivell personal, “l'enriqui-
ment que suposa el viure a una ciutat nova amb gent de diverses cultures ajuda a madu-
rar i descobrir el nombre infinit de possibilitats que hi ha una vegada acabada la carrera”.
XIII Jornades de Comunicació Blanquerna
Les XIII Jornades de Comunicació Blanquerna se celebraran els dies 13, 14 i 15 de març
de 2007. Aquesta edició està dedicada al tema genèric de la por i la seva múltiple inter-
relació amb els mitjans de comunicació. S'abordaran aspectes com la presència de la por
en els missatges difosos pels mitjans, els mitjans com a portaveus de les pors socials o
com a generadors de pors, l'alarma social, la por com a producte de consum en els seus
múltiples vessants, i la democràcia com a sistema que pretén garantir una societat sense
pors, entre d'altres.
Les Jornades de Comunicació Blanquerna són un acte obert a tots els exalumnes i, com
ja es va fer en la passada edició, seran diversos exalumnes els qui moderin i participin en
les taules rodones.
 Nomenaments

14

Xavier Lladó s'incorpora a Ferrocarrils de la Àngela Aguiló nova responsable de comunicació i

Generalitat de Catalunya relacions públiques de Bodyesthetic
Xavier Lladó Padrós (6a prom.) s'ha incorporat al Departament Àngela Aguiló (9a prom.) ha estat nomenada responsable de
de Comunicació de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de comunicació i relacions públiques dels laboratoris farmacèutics
Catalunya. Llicenciat en Periodisme, desenvoluparà la seva tasca Bodyesthetic. Llicenciada en Periodisme, s'incorpora a l'àmbit de la
professional en el Departament de Premsa. xllado@fgc.cat. cosmètica mèdica, en una empresa amb presència a més de 35 paï-
sos i que té la seu central a Gavà, on també s'ubica la planta de pro-
Dani Coll, nou executiu de comptes a Bassat-Ogilvy ducció cosmètica i farmacèutica. prensa@bodyesthetic.net.
Dani Coll (6a prom.) s'ha incorporat com a executiu de
comptes a la seu de Barcelona de l'agència de publicitat Bassat-
Ogilvy. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, treballarà al
compte de Mattel. Bassat Ogilvy Barcelona porta comptes
nacionals i internacionals, entre les que destaquen Nestlé,
Unilever, Mattel o Cruzcampo, Nutrexpa i La Caixa. Dani Coll
cursa actualment el Postgrau de Planificació Estratègica de la
Comunicació Empresarial a la Facultat.

Eduard Garcia s'incorpora a SmGrup com a copy

Eduard Traveria Comellas i Saray Marin Valdivieso
s'incorporen a la recent creada televisió de Mallorca
Llicenciats en Periodisme (9ª prom.), Saray Marin i Eduard
Traveria formen part del nou equip de Mallorca Televisió com a
ENG d'informatius. La nova televisió local va iniciar les seves
emissions el passat 11 de setembre. Mallorca TV neix amb la
vocació de ser una televisió insular, pública i de proximitat, que
aposta per uns informatius “dinàmics, moderns i actuals”.
creatiu
Eduard Garcia (9a prom.) s'ha incorporat a l'empresa SmGrup
com a copy creatiu. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques,
es farà càrrec dels processos de creació de concepte dins del
Departament Creatiu, així com del desenvolupament de textos.
SmGrup és una empresa que ofereix serveis de comunicació i
branding, identitat corporativa, publicitat, màrqueting directe,
màrqueting comercial, comunicació interna i editorial. Eduard
Garcia és també llicenciat en Periodisme i Humanitats.
dudusstar@hotmail.com.

Marta Perés, nova adwords trainee coordinator

de Google
Marta Perés Ro (8a prom.) s'ha incorporat com a adwords
trainee coordinator a la seu de Google a Dublin. Llicenciada en
Publicitat i Relacions Públiques s'integra dins de l'equip de gestió
del programa de publicitat per Internet Adwords de Google per als
clients espanyols. Dublin és la seu a Europa de Google. Anna Escolà s'incorpora a Did Grup Comunicació
martaperesro@gmail.com. Anna Escolà (8a promoció) s'ha incorporat a l'equip de DiD
comunicació, consultoria de Comunicació i Relacions Públiques,
com a press-assistant. Llicenciada en Periodisme, s'encarregarà de
les relacions amb els mitjans de comunicació, el seguiment de la
premsa i l'elaboració de continguts per a revistes de comunicació
internes. annaescola@hotmail.com.
 El mercat
15
Fotografia:
Elena Gelabert
JOAN CUENCA
PROFESSOR Canvi
RESPONSABLE DE
LA BORSA DE
TREBALL DE LA
Q
ue el mercat està contínuament canviant, és un
FACULTAT DE
tòpic. Que l'adaptabilitat a aquests eterns canvis,
COMUNICACIÓ
BLANQUERNA amb formació i amb actitud, és fonamental,
també. I que les persones no perden l'esperança
1a Promoció
de millorar la pròpia carrera professional, moltes
Publicitat
i Relacions vegades limitada per la por literal i metafòrica a
Públiques una hipoteca o de quedar marginats del sector,
és una evidència en el nostre pensament.
Però, com sabrem cap a on hem d'anar si no
sabem on ens trobem? La resposta és que no ho
“”
Si existeix
una ferma
sabrem. Per això, el primer que s'ha de fer el
“dilluns pel matí” és esbrinar on s'està exacta-
intenció de ment avui, per poder calcular on es podria estar
canvi, hem “demà”.
de ser inves- Les persones ignoren que els propis mals, la
tigadors de majoria de vegades, son produïts per la manca
nosaltres d'atenció al funcionament d'un mateix. No ens
mateixos i coneixem, ni sabem apreciar la repercussió que
de la realitat produeixen les nostres tensions, els nostres pen-
professional saments i sentiments en la resta. Fins avui, hem
que ens pensat que el que fem, la nostra manera de pen-
envolta sar, els nostres valors i la manera com ens rela-
cionem són suficients per guanyar-nos el cel.
Hem pensat salvar-nos estudiant dur, quedant
bé amb l'entorn més proper i sent presents d'al-
guna manera, més o menys correcta, però sobre-
tot visible, en el món professional.
Però la realitat és que ens estem salvant cada
segon que comencem a veure i entendre les
causes i els efectes dels nostres comportaments.
És l’única manera de poder controlar la nostra
vida, poder prendre decisions vitals per millorar
professionalment, i poder començar a ser més
útils, sense caure en la comoditat que una posi-
ció relativa ens ofereix, en un moment determi-
nat, el sector.
El nostre coneixement, la nostra experiència,
els nostres recursos i les nostres connexions són
les nostres principals eines, però s'han d'utilitzar
estratègicament. Fer plans no servirà de res, en
canvi, la planificació, ho serà tot. El coneixe-
ment crea valor afegit quan podem traduir-lo en
acció. Però tampoc no n'hi haurà prou amb
qualsevol coneixement o qualsevol acció. Si exis-
teix una ferma intenció de canvi, hem de ser
investigadors de nosaltres mateixos i de la reali-
tat professional que ens envolta. Aquesta decisió,
comptades persones la prenen seriosament.
Trencar definitivament les dures i assentades
estructures de la nostra ment és complicat, però
és la clau per saber què pensem i sentim de veri-
tat i on ens trobem. L'entramat mental està
construït per sobreviure en el nostre sistema. Des
de petits, sentim la necessitat de ser “protago-
nistes”, ser molt importants, però gran part de la
veritat és que som el que les circumstàncies han
fet de nosaltres. Les influències del medi on
vivim són poderoses i condicionen la nostra
existència des de la infància. Les nostres profun-
des i misterioses tendències biològiques creen i
condicionen també la nostra forma de ser.
Però existeixen altres forces a les que hem de
recórrer i que són les que poden destruir l'escla-
vitud i la vulgaritat del dia a dia: no acceptar la
concepció estàtica de la nostra pròpia personali-
tat: “Jo sóc així i, per tant, sempre seré així, poc
canviaré”, meditar i decidir sobre el jo evolutiu
que aspirem a aconseguir, establint quina és la
proposta de valor afegit a oferir de veritat i estar,
sobretot, atents al mercat, connectant amb noves
possibilitats professionals de manera real i sense
prejudicis. En definitiva, la iniciativa d'un canvi
ens ha d'activar i motivar, sí, però un canvi ben
estudiat i responsable.