Planificadors

de mitjans
Feed
BACK
08

DESEMBRE 2008

Publicació de la
Facultat de
Comunicació
Blanquerna

UNIVERSITAT
RAMON LLULL

NOTÍCIES,
ENTREVISTES,
EXPERIÈNCIES
I OPINIONS
DELS ANTICS
ALUMNES DE
LA FACULTAT

ENTREVISTA

Lurdes Basolí
Fotògrafa
EMPRENEDORS

Susanna Ferran
MAKING OF
Facultat de
Xavier Sitjar i Isahac Oliver Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes
 Feed

SUMARI
EDITORIAL 3

2
BACK
EMPRENEDORS: Susanna Ferran 4
Imand, oferint mirades

LA JORNADA DE: Maria Soler Chopo 5

“La producció és saber trobar l’alternativa a cada ‘però’”

LA JORNADA DE: Pilar Santos 6

Redacció a la T-4

CRÒNICA DES DE LOS ANGELES: Clara Cano 7

“El cinema és meravellós”

ENTREVISTA: Lurdes R. Basolí 8

“Per explicar una història, cal ficar-s’hi fins al coll”

EL REPORTATGE: Els planificadors de mitjans 10

Molt més que xifres

ENTREVISTA: Xescu Tàpies 12

“S’ha d’atrapar l’espectador des del primer moment”

MAKING OF: Xavi Sitjà i Isahac Oliver 14

“La comptència és dura”, nova campanya per a ONA FM

ALTER EGO: Javier González 16

“Interpretar llengües és saber donar sentit a les coses”
Edita:
Antics Alumnes
Facultat de la Comunicació
Blanquerna NOTÍCIES 17

UNIVERSITAT
RAMON LLULL NOMENAMENTS 18
Valldonzella, 23
08001 Barcelona

Consell d’edició:
Toni Aira, Joan Bosch,
Xescu Canosa, Ingrid
Casasús, Sònia de Jaime,
Elena Gelabert, Enric Xicoy,
David Casals.

Fotografia:
Elena Gelabert

Disseny:
Servei de Disseny i
Publicacions Blanquerna

Correcció:
Marta Esteller

Impressió:
Gestió Digital

Depòsit legal:
B-22.165/2008

DESEMBRE 2008

Per a més informació:

aa_fcc@blanquerna.url.edu
93 253 31 08
 Editorial
Editorial
3
Un primer pas
F
a dos anys que vàrem començar a “fer coses” per
als exalumnes: el primer Feedback i les primeres
actualitzacions de dades. Després va venir el grup
del facebook, on ja hi ha mig miler de persones
connectades, la difusió dels actes de la Facultat
oberts als exestudiants, com ara les Jornades i les
conferències i, fa uns mesos, la primera trobada,
amb el desè aniversari de la primera promoció.
En total, hem aconseguit, d'una manera o altra,
“moure” els contactes d'uns 1.500 alumnes, és a
dir, la meitat de tots els llicenciats de la Facultat.
Cada vegada que aconseguim retrobar algú és
“tota una alegria”... si sou usuaris del facebook, ja
sabeu què volem dir. La trobada de la primera pro-
moció també va reobrir moltes portes, i esperem
que la segona encara n'obri més. Però, més enllà
del retrobament social, de saber si ja estem casats,
si tenim fills o de veure les fotos dels viatges, hi ha
tot un espai per explorar, que és l'àmbit profes-
sional.
És tot un repte trobar la millor manera que tots
“aprofitem” la xarxa de professionals que en rea-
litat som.
Un primer pas és ser conscients que som un
grup amb un gran potencial. Un primer pas és,
també, que els qui ja sou empleadors, penseu en
la Borsa de Treball de la Facultat com una manera
més de cursar les vostres ofertes de feina, perquè
tots els candidats que rebreu seran exalumes com
vosaltres. I un primer pas és tenir en compte totes
les empreses creades per exalumnes i tots els free-
lance que us poden oferir els seus serveis, i dels
que us podem fer arribar les dades que us calguin.
Si tots, en el moment d'establir una nova
relació professional, fem un primer pas pensant
en la xarxa d'exalumnes de la Facultat, ens
estarem ajudant molt a nosaltres mateixos.
 Emprenedors
4 • Any de creació: 2008
Fotografia:
Marc Colomines
SUSANNA FERRAN
IMAND, oferint mirades
A la Susanna Ferran, el títol d'emprene-
dora no l’hi posem nosaltres, ja el porta
posat pel govern d'Andorra. Llicenciada
en Publicitat i Relacions Públiques (7a
promoció), l'any passat va obtenir un
premi per a joves emprenedors que ha
suposat el llançament del seu projecte:
IMAND.
IMAND és el primer banc d'imatges
d'Andorra, especialitzat en imatges d'al-
ta qualitat d'Andorra, Pirineus i
muntanya. Funciona com un cercador,
on l'usuari introdueix les paraules clau
del que vol trobar i on li apareixen les
imatges indexades.
Segons la Susanna, tot el procés de
creació ha estat “un gran aprenentatge”.
El dia a dia va més enllà del món de la
fotografia: hi ha la gestió dels fotògrafs,
la indexació de les imatges, l'actua-
lització de la pàgina web, les noves
col·leccions, el newsletter i tota la feina
de comercialització i gestió de clients, a
banda de les tasques administratives.
La idea va néixer a Londres, mentre
treballava per a un banc d'imatges de la
capital anglesa, i avui en dia les seves
• Empresa: IMAND
• Directora: Susanna Ferran
• Serveis: Banc d’imatges
• Adreça: Av. Meritxell 9 5è
2ona / AD500 Andorra la
Vella
• Web: www.imand.ad
• Telèfon: +376 86 22 11
• Email de contacte:
susanna@imand.ad
imatges acaben en projectes tan diver-
sos com llibres, decoració o campanyes
publicitàries, entre d'altres.
IMAND ofereix imatges per a ús edi-
torial i comercial, a banda també d'un
servei de fotografia per encàrrec, per
moda, interiorisme, arquitectura, etc.
Els propers mesos serviran per con-
solidar IMAND.ad, però també per
impulsar la recent inaugurada Limited
Prints, un web destinat a promocionar
“la imatge com a art”. Tal i com ens
explica la Susanna, és “un espai virtual,
amb diferents sales virtuals, on es
poden contemplar i comprar col·lec-
cions d'imatges selectes, d'edicions limi-
tades. Còpies signades per l'autor, amb
un certificat d'autenticitat”.
Quan estudiava a la Facultat, es va
adonar que la fotografia era la seva vida,
i segueix tenint present el que deia el
professor M. Altarriba, allò de “veure el
que tothom veu, però mirar on ningú
mira”.
 La jornada de…
Fotografia:
Dani Crespo
MARIA SOLER
CHOPO,
“La producció és saber trobar l'alternativa
PRODUCTORA DE a cada ‘però’”
CREATEL
F
9a promoció a prop d'un mes que em van encarregar que
Comunicació
escrigués aquesta peça i, en tots aquests dies, no
Audiovisual
hi ha hagut manera de trobar una rutina en el
msolerchopo@ meu dia a dia per poder explicar-la. No hi ha
gmail.com repeticions ni normes ni límits. Tampoc no hi ha
horaris.
Treballo en una productora amb una estruc-
tura petita, que creix i agafa una forma diferent
per a cada projecte. No partim d'un gran
esquelet, amb una divisió de tasques fèrria i uns
fluxos de feina estrictes. Això fa possible que la
feina sigui molt camaleònica. Produir bons con-
tinguts és l'objectiu. És l'única premissa i això fa
que la implicació sigui absoluta. Com en un
taller de manufactura, cada peça que acabem té
molt de nosaltres, amaga infinits esforços i con-
“”
Miro enrere
tribucions personals, que en unes altres cir-
cumstàncies serien impensables.
i m'adono Deia al principi que, durant aquest mes, he
que he estat intentant fer un esquema del dia a dia.
aconseguit Però, definitivament, no n'hi ha. En aquest últim
fites que any, hem acabat un documental històric,
m'haurien “Estudiants per la llibertat”, dirigit per Francesc
semblat Canosa, en coproducció amb Televisió de
impossibles Catalunya. Per altra banda, he coordinat l'edició
tot just fa de “La guia gastronòmica de Catalunya”, un lli-
dos anys, bre i un DVD en col·laboració amb el programa
quan em “Cuines” de TV3. També l'he dissenyat i, quan
llicenciava. això es publiqui, estarà disponible a bona part de
les llibreries de Catalunya. Gairebé en paral·lel,
he dut a terme, junt amb dos productors més, la
direcció de producció d'una tvmovie, “L'enigma
Giacomo”, de Joan Marimón, coproducció de
dues productores independents i les televisions
valenciana i catalana. Actualment, tenim entre
mans la producció d'un programa especial per a
Televisió de Catalunya i no hem deixat de
preparar projectes que, si tot va bé, agafaran
forma en els propers mesos.
En tot aquest temps, he descobert que la pro-
ducció té un gran ventall de possibilitats, tantes
com vulguis. En cada projecte, hi ha un punt de
partida, però no un únic destí, ho pots fer arribar
allà on et proposis. I no importen les limita-
cions, totes les limitacions que té qualsevol pro-
jecte. La producció, lluny del que molts creuen,
té un gran component creatiu: exigeix l'habilitat
de trobar l'alternativa a cada 'però', siguin quins
siguin els recursos.
Algun cop he tingut dubtes sobre l'opció de tre-
ballar en una productora petita, tenint la possibili-
tat d'entrar en empreses més grans. Treballar en
els grans projectes, amb bons pressupostos i un
ressò considerable. Ho faré. Però crec que haver
començat en un lloc on he pogut créixer alhora
que l'empresa, on he après de manera autodidac-
ta, ha estat una bona decisió. Miro enrere i
m'adono que he aconseguit fites que m'haurien
semblat impossibles tot just fa dos anys, quan em
llicenciava. Deu ser que, des de dins, abduïda per
cada projecte, no em sembla que hi hagi barreres.
Tot són reptes que sempre s'acaben superant. I és
així, crec, en la voràgine diària, en el flux continu
de feina, com un aprèn la professió.
 La jornada de…

Fotografia:
Julio Fenoy

PILAR SANTOS,
CORRESPONSAL Redacció a la T-4
DIPLOMÀTICA DE
EL PERIÓDICO DE
CATALUNYA

S
ol començar en corrillo. Algú de Moncloa deixa
1a promoció
anar: “El dimecres 20, la bilateral amb París” . I
Periodisme
s'inicia el procés habitual: trucar al diari per a
pilarsantos@ què ens acreditin, per a què ens reservin vol i
hotmail.com hotel, assistir a la reunió- dos o tres dies abans
de la cimera- en què el Govern explica els objec-
tius de la trobada, escriure la prèvia informativa
per a què surti el dia de la cita, i ja tornem a ser
de nou a la T-4.
L'aeroport de Barajas és quasi com un terç de
la meva redacció des de fa un any i mig, quan
em van encarregar la cobertura de la informació
vegades acabi farta d'avions, d'acreditacions que
s'han traspaperat i d'habitacions d'hotel amb
discoteca al pis de sota.
Tot això és el que ha passat en el meu últim
viatge, el de Washington, per la cimera interna-
cional sobre la crisi: escala a Chicago perquè no
hi ha vol directe aquell dia; l'acreditació, en un
forat negre entre el centre de premsa per a
estrangers i l'edifici del servei secret (sí, sí, tal com
sona, en el 1111 del carrer 18) i, a sobre, a l'hotel
una nit se celebrava un aniversari de casament
que ens va posar banda sonora fins a les dues de

“”
Zapatero està
d'exteriors per El Periódico de Catalunya.
Habitualment, cobreixo qualsevol acte que el
decidit a president del Govern, José Luís Rodríguez
carregar amb Zapatero, i el ministre d'exteriors, Miguel Ángel
la maleta. Moratinos, tenen a l'estranger. Cimeres interna-
I, al darrera, cionals, bilaterals, recorreguts per diversos paï-
hi anem els sos, viatges llampec per algun esdeveniment,
periodistes, etc.
per no Quan m'ho van proposar, m'encarregava d'in-
perdre'ns ni formar sobre el PP català, amb Josep Piqué, i em
un gest, ni va semblar una bona oportunitat veure com
una funcionava la Moncloa per dins i com es
declaració cuinaven les relacions diplomàtiques. “Va ser la
que valgui la meva millor etapa en el Govern. Aprendràs
pena. moltíssimes coses”, em va dir Piqué, exministre
d'Exteriors.
I tenia raó. Cada cimera, cada conflicte bila-
teral, cada viatge m'obliga a preparar un dossier
sobre el país, quins problemes hi ha, quines
perspectives de futur. M'obliga a estar desperta
constantment i això m'agrada, encara que de
la matinada (vuit del matí a la península).
Les ganes d'en Zapatero que Espanya estigués
present en aquesta cita han multiplicat de sobte
l'activitat de la quinzena de persones d'altres
mitjans que l'acompanyem a l'estranger. Després
que anunciés l'ofensiva diplomàtica, el president
del Govern va viatjar en tres setmanes a Pequín,
San Salvador, Brusel·les, i, per fi, Washington. I
sempre passant per Madrid, és clar.
“Zapatero no viatja gaire en comparació amb
(José María) Aznar”, em deien quan vaig arribar
els companys d'altres mitjans que cobreixen
Exteriors des de Felipe González. Ara, sigui
perquè està en la seva segona legislatura - la
“viatjera”, marca la història- sigui per la crisi i el
seu desig que Espanya tingui un paper transcen-
dental “en aquesta situació excepcional”, com
diu ell mateix, Zapatero està decidit a carregar
amb la maleta. I, al darrera, hi anem els peri-
odistes, per no perdre'ns ni un gest, ni una
declaració que valgui la pena.
 Crònica des de
Los Angeles
7
Fotografia:
Paco Marcó
CLARA CANO,
JUNIOR PLANNER El cinema és meravellós
A OMELET (L.A.)
10a Promoció
E
Publicitat i l cinema és meravellós. Les persones es reu-
Relacions neixen per anar al cinema i veure una pel·lícula.
Públiques
Després, si un amic no l'ha vista, la poden llogar
claracano@ al videoclub. És més, si els ha agradat tant que
hotmail.com la voldrien tornar a veure una i una altra vega-
da, poden comprar el DVD. I, fins i tot, si la
pel·lícula té molt d'èxit, es crea una Limited/
Extended Edition per als fans. Es pot arribar
encara més lluny, els consumidors poden com-
prar tot tipus d'objectes i participar d'esdeveni-
ments o visitar parcs temàtics per viure l'expe-
riència en primera persona. No em digueu que
“”
Internet ha
la indústria del cinema no és màgica! És l'única
capaç de vendre i revendre un mateix producte
donat la sense canviar el concepte. El cinema és, a tots
paraula al nivells, meravellós.
món, ha estat Los Angeles és el motor de Hollywood. Aquesta
capaç ciutat treballa de sol a sol creant conceptes globals
d'involucrar que no entenguin de fronteres ni discriminin per
l'espectador. cultures. Films que provoquin idees que permetin
somniar, històries prou obertes perquè l'especta-
dor pugui seguir creant. Aquí arriba la màgia.
Conceptes que es desenvolupen on-line, on milers
de persones es reuneixen en comunitat per com-
partir les seves creacions i experiències. Internet
ha donat la paraula al món, ha estat capaç d'in-
volucrar l'espectador.
La publicitat a Los Angeles es basa en la cons-
trucció de noves històries sobre allò que l'espec-
tador ha vist en primera instància. Se li pro-
posen nous punts de vista, se li insinuen noves
opcions que fan que generi les seves pròpies
històries, que delimiti l’evolució dels personat-
ges i fins i tot que en decideixi els finals. A
Hollywood res està escrit, els fets es donen per
ells mateixos, no hi ha guió, mai és massa aviat
o massa tard, a Los Angeles tot és espontani.
Aquest dinamisme és el que fa única la publici-
tat en aquesta ciutat, sempre és construir,
provar, equivocar-se, aprendre, aprofundir o per-
dre, però mai abandonar. Aquesta ciutat permet
créixer, cometre errors, fer triomfar qualsevol
petita idea i convertir els somnis en realitat.
Hollywood no és un estil de vida. Hollywood
és cinema, és la capacitat de saber posar bé la
càmera en l'enquadrament adequat, és mostrar
només el que vols comunicar al món. Aquí
aprens que existeixen les gallines dels ous d'or i
que un producte ben comunicat trenca fron-
teres, reuneix cultures i, fins i tot, forma part
dels nostres records d'infantesa. Possiblement,
Los Angeles no és una ciutat que s'anomeni als
festivals de publicitat, però sempre em sorpren-
drà aquesta capacitat màgica de reunir famílies,
d'aportar identitat a les persones, de fer pensar,
de crear… A Los Angeles, la comunicació no és
un eslògan, són històries amb introducció, nus i
desenllaç. Aviat acabarà per a mi aquesta aven-
tura, però arribaré a Barcelona preparada per
començar a escriure el guió d'una nova etapa.
 Entrevista
Entrevista.
Sònia de Jaime
Fotografia:
Lurdes Basolí
ENTREVISTA A LURDES R. BASOLÍ, FOTÒGRAFA
LLICENCIADA EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, 6a PROMOCIÓ
“Per explicar una història, cal ficar-s'hi fins al coll”
Li agrada la fotografia “des de sem-
pre”. Al set anys, li van regalar la
primera càmera, però mai va
“caure” en què aquesta afició podria
convertir-se en professió, fins a què
va assistir a l'assignatura de fotope-
riodisme. Darrerament, hem pogut
visitar a Barcelona la seva exposició
Venezuelas(s), i ha estat una de les
guanyadores de la prestigiosa beca
FotoPress, per a la que està rea-
litzant un reportatge sobre la violèn-
cia a Veneçuela: Caracas
Des(hampa)rada.
Com ha estat l'experiència de l'ex-
posició “Venezuela(s)”?
Molt bé. Ha anat bé perquè he pogut
recollir directament el feedback de la
gent que ha anat a veure l'exposició
i escoltar què els semblava la meva
feina. Això no ho puc fer quan pu-
blico en un mitjà.
Com neix la idea d'aquesta exposició?
He fet ja cinc viatges a Veneçuela, en
estades de fins a dos mesos de dura-
da. Allò que va començar com un
“tirar-se a la piscina”, va convertir-
se en un reportatge per al País
Semanal, Chavezlandia. Després
d'això, ja vaig tornar amb la idea de
treballar el tema de la violència en
aquest país.
Què et semblen ara aquelles
primeres produccions?
Que tenien un caire molt editorial,
vull dir que no es podia distingir
l'autor darrera la fotografia, no
parlaven directament. Jo vull tenir
el meu propi llenguatge, crear un
missatge propi que arribi. I això no
està renyit amb oferir imatges ben
documentades i honestes.
Què ha representat obtenir la beca
FotoPress?
És tot un repte i una gran oportunitat.
Les beques FotoPress s'atorguen
cada dos anys. Se'n donen sis i
consten d'una dotació econòmica
de 9.000 euros. Vaig presentar el
projecte de la violència a Caracas i
en vaig aconseguir una. Ara, al
gener, l'he de presentar. Després, a
l'octubre, FotoPress fa una exposició
al CaixaForum. i publica un llibre
amb tot el material.
Així, ets fotoperiodista?
Tinc un dilema. No ho sé. No m'a-
graden aquestes etiquetes. Faig
fotografia documental. És un tipus
de fotografia que requereix més
temps de treball, una imatge ha de
ser capaç de recollir, per exemple,
una història de violència a Caracas.
No sé “què sóc”, però sé que per
explicar una història, cal ficar-s'hi
fins al coll.
Existeix la foto que hauries d'haver
fet i no vas fer?
Sí, ho tinc claríssim. Era a Veneçuela,
en un enterrament-homenatge,
d'un malandro (un jove delinqüent).
Hi ha un moment en què els assis-
tents treuen les seves armes i dis-
paren al cel en homenatge al mort.
És un moment poc documentat,
difícil d'aconseguir. Jo era allà, ells
van disparar i jo no!
 “En els meus primers viatges,
amagava a la meva família en
9
què consistia el meu treball, no
sabien el que estava fent”
I aquella foto que segur que no
faràs.
Jo tracto el tema de la violència, i el
que no vull fer és aquella foto que
és pornografia, que és espectacle.
No vull arribar, fer la foto i marxar.
Jo estic amb ells, ho visc amb ells, i
és així quan puc fer una foto que
realment ho expliqui. Quan ETS
amb ells, és quan realment surt la
imatge. Jo ploro amb ells.
Hi ha fotos que et guardes per a tu?
Sí, hi ha fotos que he guardat per a
mi.
Et mous en un terreny, si no peril-
lós, com a mínim complicat... no
tens por?
Sí. Tinc por i la controlo. Però algun
cop he tingut pànic. En els meus
primers viatges, amagava a la meva
família en què consistia el meu tre-
ball, no sabien el que estava fent.
I com s'aguanta aquesta pressió?
De trenta dies de treball, una vegada
“Quan ets amb ells, és quan
realment surt la imatge”
vaig haver d’aturar-me deu. Em sen-
tia David contra Goliat: 70 morts
en un cap de setmana. Aleshores
necessites distància, cal sanejar la
ment, perquè si no, no ho podria
documentar.
Pel que expliques, hi ha tot un tre-
ball darrera de cada foto...
Em “molesta” una mica quan em
diuen “i ara què fas?”, com si
només treballés quan disparo
fotografies i la resta del temps no
fes res. Un professor em va dir que
la foto és només un 20% de la
feina, jo penso que si hi arriba ja és
molt!. Hi ha tota la feina de pro-
ducció, de documentació, de post-
producció, reps i tornes. Hi ha
molta feina darrera de la fotografia.
Treballes ja en més projectes a
banda del de Veneçuela?
Tinc algun projecte començat, embas-
tat. Per exemple, un sobre els tre-
balladors de Dubai. Ara fa falta tro-
“No vull anar a l'exòtic,
fotografiar-ho i tornar. Vull
fer-ho meu, formar-hi part i
explicar-ho”
bar finançament... i en aquest
també hi ha el problema de ser
dona… Tinc una llista de possibles
històries, però sense presses.
Sense presses?
Jo no vull fer moltes històries en poc
temps, no vull anar a l'exòtic,
explicar-ho i tornar. Vull fer-ho
meu, formar-hi part i explicar-ho.
Però sempre amb el mateix tipus de
fotografia.
Per a mi, seguir vivint com visc ara, de
la fotografia, i no haver de fer fotos
de liquadores... ja estaria bé. Això i
haver evolucionat en la meva feina,
el meu treball, la meva mirada.
Pots viatjar sense la càmera?
Impossible. Però, en determinats
moments, intento deixar la càmera
per poder disfrutar del que està pas-
sant... encara que quan porto la
càmera no és que m'estigui perdent
les coses, només que ho veig d'una
altra manera.
 560 1110 525
TELEVISIÓ

TELEVISIÓ TV1 TV2 ANTENA 3 CUATRO TELECINCO LA SEXTA

Reportatge 200 600 230
560 1110 525 200 600 230
10

720 ANTENA
TV1 TV2 720
2603 CUATRO
450
260 450 250 1300 300

900 260 730 1100 2800 690

560 250 11101300

525 300
200
2100 3000 1900 1700 7000 1400 600
230 900 260 730
720 260 450 250 1300 300

900 260 730 1100 2800 690

Els planificadors de mitjans

Molt més que xifres

És difícil topar amb algun estudiant de primer
de carrera que et digui que el seu objectiu
professional és ser planificador de mitjans...
Per un motiu o un altre, a priori, no sembla
una sortida professional inicialment atractiva
però, a mitjans hi trobem molt més que xifres.
Hem parlat amb tres professionals d'aquest
àmbit per descobrir aquesta professió, en la
que renovar-se i estar al dia és fonamental. En
realitat, fa relativament pocs anys, cap d'ells
volia dedicar-se a la planificació i ara gau-
deixen al màxim d'una feina que consideren
apassionant.
La Mireia Tomàs (1a promoció), en Gonzalo Martínez (3a
promoció) i en Martí Riu (8a promoció) són llicenciats en
Publicitat i Relacions Públiques, i són planificadors de mit-
jans. Quan parlem amb ells, descobrim com gaudeixen
d'una professió que, lluny del que podria semblar, no és
gens monòtona i té una part important de creativitat.
En publicitat, tota campanya té un planificador de mit-
jans, si no, no hi ha campanya. Malgrat això, la seva feina
sovint queda eclipsada per la vistositat del treball dels cre-
atius. Però els nostres tres interlocutors coincideixen en
què és precisament la seva feina la que permet que un gran
treball creatiu trobi el seu públic.
Tal i com confirma en Martí Riu, exalumne de la 8a pro-
moció i responsable de mitjans de l’empresa Lidl, “per
molt bona que sigui una idea, per molt bé que l'espot
comuniqui la USP, sense un bon pla de mitjans, no s'acon-
seguirà impactar el públic objectiu determinat”.
Per la Mireia Tomás, exalumna de la 1a promoció i
supervisora de planificació d’UniversalMcCann, “malgrat
que les vendes del producte no depenen directament de
nosaltres, sí que en dependrà impactar el core target i gene-
rar l'acte de compra. Hem de conèixer al detall els hàbits
sociodemogràfics i, cada cop més, també els psicogràfics si
volem obtenir uns resultats no només quantitatius, sinó
també qualitatius”.
Dins de l’engranatge d’una campanya, el planificador de
mitjans és el responsable de seleccionar suports i mitjans
en funció d'un pressupost publicitari determinat i uns
objectius de comunicació. En Gonzalo Martínez, exalumne
de la 3a promoció, planificador que ara ha engegat un pro-
jecte empresarial propi, “l’objectiu és optimitzar la inversió
econòmica d’un anunciant per arribar al consumidor i
11

“El nostre objectiu és “La crisi és una “Gràcies a nous estudis i

optimitzar la inversió oportunitat per aportar nous softwares, cada cop
econòmica d'un idees innovadores i és més àgil i efectiva la
anunciant per arribar diferenciar-nos de la detecció del core target,
i impactar al consu- competència” així com del mitjà més
midor” òptim per impactar-lo”

Gonzalo Martínez Mireia Tomàs Martí Riu Guillén

Gonzo748@hotmail.com mireia.tomas@umww.com Marti.Riu@lidl.es

www.justpub.com Supervisora de Planificació Negociació de mitjans

Universal McCann Lidl
3a promoció, Publicitat i 1a promoció, Publicitat i Relacions 8a Promoció, Publicitat i Relacions
Relacions Públiques Públiques Públiques

impactar-lo”. plar el que ens ofereixen “el mobile màrqueting, el màr-

Per la Mireia Tomás, “la feina d'un planificador té un
procés evolutiu que comença en la recollida del briefing i
acaba en el tancament de campanya, el seguiment i
l'anàlisi de resultats”.
Malgrat que els tres professionals consultats tenen un
perfil acadèmic molt semblant, el rol del planificador de
mitjans ha estat durant molts anys ocupat per professionals
afins a diverses especialitats, a banda dels llicenciats en
Publicitat. Avui en dia, tal i com comenta Mirea Tomàs, és
important disposar de coneixements previs de les eines que
s'utilitzaran en el treball diari del planificador de mitjans
(Sofres, Infoadex, Tom Micro), i qualsevol formació espe-
cialitzada en aquest àmbit és molt benvinguda. Aquesta
formació específica en mitjans, segons indica Gonzalo
Martínez, “facilitarà enormement l’adaptació al mercat la-
boral”.
Parlar avui en dia de mitjans és, inevitablement, parlar
també de noves tecnologies. Es tracta d’un sector en cons-
tant evolució, com explica la Mireia Tomás, on cal contem-
queting viral, TV en mòbil, TDT, xarxes socials, etc.” Nous
suports, noves oportunitats, ja que les noves tecnologies
permeten, precisament, segmentar i aconseguir òptims ra-
tings d'efectivitat a un cost menor. No obstant aquestes
oportunitats, queda pendent de resoldre el control dels
resultats d'aquest tipus de campanyes, segons la Mireia
Tomàs, “no existeix un organisme que conroli els diverses
opcions i resultats de campanya i les fonts són, moltes veg-
ades, els mateixos exclusivistes”.
Aquestes noves tecnologies són també un suport interes-
sant a l’hora de “sobreviure” al moment actual de crisi
econòmica. Tal i com ens explica en Martí Riu, “d'on
primer retallen els anunciants, per desgràcia, és de la parti-
da d'inversió publicitària”. Per la Mireia Tomás, es tracta de
“períodes factibles per aportar idees innovadores i diferen-
ciar-nos de la competència ... Ja ho diu el refrany, 'el ham-
bre agudiza el ingenio'”.
 Entrevista
12
Entrevista:
Francesc Canosa
Fotografia:
Elena Gelabert
ENTREVISTA A XESCU TÀPIAS, LLICENCIAT EN PERIODISME, 1a PROMOCIÓ,
DELEGAT D’INFORMATIUS DE LA SEXTA A CATALUNYA
“S’ha d’atrapar l’espectador des del primer moment”
Amb en Xescu Tàpias, vam compar-
tir aules, apunts, però, sobretot,
hores i hores entrevistant, gravant,
editant, suant, rient. Vam ser dels
primers reporters de les plataformes
digitals televisives, allà en el llunyà
segle XX. Per això, un currículum
com el seu travessa tots els camins:
reporter de canals temàtics (Estilo,
Geoplaneta); documentals; reporter
del En directe de TV3, presentador...
I tantes i tantes coses. Passa el
temps, els programes, les imatges,
però el tret professional d'en Xescu
es manté: la passió de l'efervescèn-
cia. No pot ser d'una altra manera
per al delegat d'informatius de la
Sexta a Catalunya, ja que això vol
dir que ha de gestionar 13 persones i
que la implacable i fugissera realitat
esdevé notícia.
Explica'ns el teu dia a dia...
El dia comença atipant-nos de tots els
diaris, les ràdios, les teles, repassar
previsions, completar-ho amb l'a-
genda del dia, fer les propostes de
temes i enviar-ho a Madrid. Ells, en
el consell de redacció, acaben de
decidir quins temes tiren endavant
i, a partir d'aquí, encarrego la feina
als diferents equips. Un cop arriben,
superviso el material, participo en
el procés de muntatge, soluciono
dubtes dels equips, enviem la peça,
però clar, mentrestant, estic pen-
dent de tot el que pot passar.
Vaja, gestionar el caos.
El caos forma part de la nostra feina.
La informació, no saps mai quan es
produeix, per tant, has de saber
reaccionar, el que passa és que el
caos té aquesta guspira d' impro-
visació que també et motiva a la
feina.
Els informatius de la Sexta volen ser
diferents...
Donem aquella informació que es
dóna en els informatius conven-
cionals, però d'una altra manera. És
com donar la volta al mitjó. Ara,
per exemple, estem en crisi, es pot
“Les notícies cada cop han
d’enganxar més aquell espec-
tador que és al sofà”
fer una informació i dir que baixen
les vendes de cotxes, però per què
no podem dir que ara és un bon
moment per comprar-ne un, de
cotxe, i fer una informació des
d'aquesta visió?
Però, a part de donar el tomb,
també ho voleu fer amb un altre
to, oi?
Hi ha sobretot un cert grau d'impli-
cació dels reporters en la història,
però sense frivolitzar. I sempre s'ex-
plica la informació com si li ho
expliquessis a un amic, molt fresca,
molt de tu a tu.
Aquesta és la tendència dels infor-
matius de televisió?
 “Anem cap a un model de periodista que sigui “La notícia... no s'ha de fer amb sensaciona-
13
capaç d'autogestionar-se el tema: de buscar les lisme, però sí transmetent sensacions, que és
fonts, gravar, editar, escriure la notícia,...” diferent”

Jo crec que sí. Qui ho entén més bé és
el públic jove. Estem en un
moment en què la informació no
només es troba en la realitat, si no
que hi ha tot aquest món
d'Internet, on es troben moltíssimes
coses. I anar a buscar, per exemple,
en el Youtube, el Facebook... aquí
també hi ha notícies, sinó estàs
donant l'esquena a la realitat,
perquè la xarxa és una realitat en
ella mateixa.
Tot això està modificant les notí-
cies?
Les notícies cada cop han d'enganxar
més aquell espectador que és al
sofà. El consumidor de televisió és
molt canalla, mira la televisió
envoltat de sorolls, amb els nens
voltant per casa, amb tot tipus de
distraccions. S'ha d'atrapar l'especta-
dor des del primer moment i això
obliga a fer informacions que
expliquin allò que tu vols comu-
nicar, però d'una manera rítmica,
no amb sensacionalisme, però sí
“La notícia no només es
troba en la realitat (...) cal
buscar al Youtube al
Facebook, perquè la xarxa
és una realitat en ella
mateixa”
transmetent sensacions, que és
diferent.
Bé, notícies curtes...
La polivalència és molt important,
però en tots el sentits. Anem cap a
un model de periodista que sigui
capaç d'autogestionar-se el tema: de
buscar les fonts, gravar, editar,
escriure la notícia, però que, a la
vegada, sigui un periodista actiu,
que vagi a buscar, que detecti a la
xarxa, al facebook, totes questes
tendències que poden desembocar
en temes. Al carrer pots trobar-ne,
però a la xarxa també.
 Making of
14
Text:
Joan Bosch
Fotografia:
Xavi Sitjar
XAVI SITJAR (1a PROMOCIÓ) I ISAHAC OLIVER (3a PROMOCIÓ),
LLICENCIATS EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES
“La competència és dura”,
nova campanya per a ONA FM
Avui us presentem un tàndem cre-
atiu de llarg recorregut. En Xavier
Sitjar i l’Isahac Oliver són
exalumnes de la Facultat i cre-
atius de Publicis Madrid.
Treballen junts des de fa uns
quants anys, formant un equip
que ha superat, fins i tot, canvis
d’agència. Ens han presentat la
nova campanya per a ONA FM:
“La competència és dura”. Pels
dos creatius, la campanya de
Publicis és un exemple de comu-
nicació eficaç a baix cost.
Com es va gestar l'encàrrec del pro-
jecte?
Ona FM ja portava molt de temps fent
publicitat, però la realitat és que era
una emissora invisible per a la
majoria. Ens va arribar, doncs,
“La campanya es
complementarà amb un
viral i un microsite”
l'encàrrec de fer una nova comuni-
cació, de molta notorietat, on
quedés ben clar el seu posiciona-
ment: esport i diversió.
Quin era el plantejament inicial del
client i com el vàreu treballar des
de l'agència?
El client tenia clar que buscava una
comunicació que fos simple i direc-
ta, que fos jove, desenfadada i alho-
ra contundent.
Com vàreu enfocar el to de la cam-
panya?
Teníem clar que, per comunicar la
diversió de l'emissora, la campanya
havia de ser divertida per si
mateixa. No es tractava de dir "sóc
divertit", sinó de, simplement, ser-
ho i aconseguir divertir al públic al
qual es dirigeix la campanya.
Quina va ser la major dificultat
plantejada a l'hora de dur a terme
el projecte?
Totes les frases són de personatges
públics i, per un moment, això va
suposar un fre, perquè no podíem
utilitzar la seva imatge. Va ser així
que vam arribar a una solució gràfi-
ca en la que tot el protagonisme el
té la cita (que és d'ús públic).
Què és el que us satisfà més del
resultat final?
Bé, el millor és que, de moment,
aquesta campanya no té final! Ara
mateix estem preparant un viral per
Internet i un microsite on la gent
pot votar les seves frases preferides i
aportar-ne de noves.
Com s'emmarca aquest projecte dins
el moment actual del sector de la
publicitat?
La campanya per Ona FM és un bon
exemple de com fer una comuni-
cació eficaç amb un pressupost
molt limitat.
Fitxa Tècnica
Agència: Publicis Madrid
Client: Ona FM
Equip creatiu: Isahac Oliver i Xavi Sitjar
Executiva de comptes: Elena Duran
15
 alter ego
16
Entrevista:
Sònia de Jaime
Fotografia:
Feedback
JAVIER GONZÁLEZ, LLICENCIAT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (3a Promoció), TRADUCTOR ESPANYOL-ROMANÈS
“Interpretar llengües és saber donar sentit a les coses”
Parlem i ens imaginem com pot
haver estat la primera trucada entre
Barack Obama i Jose Luis Rodríguez
Zapatero. Em descobreix un món
darrera d'aquesta trucada de telè-
fon, el paper i la importància de la
figura de l'intèrpret, les formes, el
to, tot és important en aquesta
feina, que en el cas de Javier
González (3a promoció,
Comunicació Audiovisual), consis-
teix a (re)transmetre tot allò que es
cou al Parlament Europeu, per
exemple.
En què consisteix la teva feina?
Sóc intèrpret. Em dedico a la inter-
pretació simultània de conferències,
reunions, de les activitats diàries de la
Comissió Europea, el Tribunal
Europeu a Luxemburg, el Parlament
Europeu, el Consell...
Intèrpret d'espanyol-romanès?
No, intèrpret d'anglès-francès-
romanès cap a l'espanyol. Sempre
s'interpreta cap a la llengua materna.
Jo treballo per al delegat espanyol i
per als parlamentaris espanyols.
Encara que, de vegades, com que l'es-
panyol és una llengua relay o llengua
pivot, faig la interpretació romanès -
espanyol per al meu delegat i, a la
vegada, per a d'altres cabines que
entenen l'espa-nyol, però no el
romanès.
Relay?
És un tema purament logístic. A
algunes sales de reunió, només hi ha
12 cabines, degut a les necessitats que
hi havia abans de la gran ampliació
del 2004. Si no es pot donar traduc-
ció simultània a totes les llengües,
l'espanyol sempre és una de les
llengües a les que sí que es tradueix.
Definitivament, no sembla que tin-
gui res a veure amb la teva forma-
ció en comunicació audiovisual!
Bé, ja a les pràctiques vaig veure que
no era especialment talentós en aque-
st àmbit, jo que volia dedicar-me a
fer documentals... Vaig pensar
aleshores a fer un segon cicle en tra-
ducció i interpretació i em va agradar.
Aleshores no tenia intenció de ser
intèrpret a la UE, sinó traductor de
text a Barcelona. Durant aquest segon
cicle, vaig descobrir la interpretació
de conferències i aleshores em va
venir la idea d’intentar fer-ho a la UE.
I com s'arriba a la Unió Europea?
M'agrada molt planificar... L'any 2003
em van dir que per entrar a la Unió
Europea necessitava una llengua de
“l'ampliació”. Se sabia que, al 2007,
hi entrarien Romania i Bulgària i que
les seves llengües esdevindrien ofi-
cials, i vaig pensar que el romanès,
llengua llatina, era una opció realista
i, a més, tenia gairebé 4 anys per
preparar-me. Així que vaig començar
amb el romanès a Barcelona el 2003,
vaig estar 2 mesos a Romania el 2004,
i després, entre 2004 i 2005, vaig fer
el Màster en Interpretació de
Conferències, que és obligatori per
desenvolupar la meva feina a la Unió
Europea. Després vaig passar un any i
mig a Romania i vaig fer les proves
per incorporar-me com a intèrpret.
Des del febrer del 2007 treballo com
a I ntèrpret.
Quines aptituds ha de tenir un
intèrpret?
Passió per les llengües i per la traduc-
ció en si. Saber donar sentit a les
coses. Has de tenir un cervell ràpid,
trasllades en temps real estructures
d'una llengua a les d'una altra. I un
gust molt gran per l'actualitat inter-
nacional, això ho dec als meus estud-
is en comunicació. A banda de tot
això, cal una llicenciatura, i per la UE
un màster en interpretació... i domi-
nar “llengües que interessin”, és a dir,
les de “les ampliacions de la UE amb
nous membres” o l'Alemany.
Planeges tornar a Barcelona?
Si puc, em quedaré aquí. Em ve de
gust tornar, la família, el clima, però
la meva ciutat té uns pisos intocables
i uns salaris miserables. Però bé, aquí
tinc contacte amb d'altres exalumnes,
i molts treballen en comunicació,
com ara l'Albert Segura, en Pep
Solano, en Rodolfo Pérez...
 Notícies

17

Agenda

XV Jornades de Comunicació
Blanquerna
Ja hi ha dates per a les XV Jornades de
Comunicació Blanquerna que aquest curs tin-
dran lloc el proper 17, 18 i 19 de març de Jaume Sanllorente, nomenat ambaixador mundial de la Bombay
2009 i que tindran com a tema central Leprosy Project
l'audiència. Jaume Sanllorente, llicenciat en Periodisme de la primera promoció, ha estat nomenat
Com en anteriors edicions, les Jornades de ambaixador mundial de la Bombay Leprosy Project, entitat índia dedicada a la lluita
Comunicació són una activitat oberta a tots contra la lepra internacionalment. És la primera vegada en la història d'aquesta enti-
els exalumnes, en les que, cada any més, aug- tat que una persona no índia rep aquest nomenament. Jaume Sanllorente és fundador
menta la participació d'exestudiants com a i director de l’oenegé Sonrisas de Bombay.
moderadors o ponents.
Un cop tancat el programa definitiu, se us farà
arribar via email. També podreu trobar el pro-
grama complet a la pàgina web de la Facultat i
al grup del Facebook per a exalumnes de la
Facultat.

10è aniversari de la segona promo-

ció
El proper mes de juny, la segona promoció de
la Facultat (1995-1999) celebra el seu desè
aniversari. Molts dels alumnes d'aquesta pro-
moció ja han actualitzat les seves dades de
contacte. És important que, aquells que
encara no ho heu fet, feu arribar les vostres
dades a l'adreça d'email
aa_fcc@blanquerna.url.edu.
Susana Pérez obté la Beca Huertas concedida pel Col·legi de
Periodistes
La periodista Susana Pérez Soler (11a promoció) ha obtingut una de les beques
Huertas que concedeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Centre
Internacional de Premsa de Barcelona. La beca, que porta el nom del desaparegut
periodista Josep Mª Huertas Clavería, s'atorga gràcies al suport de l'Obra Social Caixa
Catalunya, la Fundació ONCE, el Grup AGBAR i Telefònica.
Aquesta beca consisteix en un període d’estada de vuit mesos de treball en un mitjà,
en el cas de la Susana Pérez al diari El Punt, i en un mes a un mitjà estranger, en
aquest cas, Euronews. Les Beques Huertas també inclouen un període de formació
acadèmica, amb una estada a Gran Bretanya per millorar l'anglès.
susanapsra@gmail.com
 Nomenaments
18
Lorena Serra (6a promoció) s'ha incorpo-
rat com a responsable de comunicació a Can
Ribas de Montbui. Llicenciada en Publicitat i
Relacions Públiques, fins al moment havia
desenvolupat la seva tasca professional a
l'agència Dayax com a redactora.
Can Ribas de Montbui és una masia pairal
de la família Oliver-Parellada, restauradors
des de 1780. El negoci principal de la casa
és l'organització d'esdeveniments persona-
litzats i a mida, tant per al públic general
com per a empreses.
Lluís López Yuste (1a promoció) és el
nou cap de comunicació i premsa del Saló
Internacional de la Logística i de la
Manutenció, SILBCN. Llicenciat en
Periodisme i postgrau en Planificació
Estratègica de la Comunicació Empresarial,
fins al moment s'havia encarregat de la
direcció editorial de la revista
CosmoWellness del grup Cosmobelleza, així
com de l'organització de diferents congres-
sos celebrats dins de la fira Cosmobelleza &
Wellness.
El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció està
organitzat pel Consorci de la Zona Franca i celebrarà la seva
onzena edició del 2 al 5 de juny al recinte de la Gran Via de Fira
de Barcelona. En la seva darrera edició, SILBCN va comptar amb
1.000 empreses expositores, més de 50.000 visitants professionals i
un volum de negoci aproximat de 2.050 milions d'euros.
lluis_lopez@hotmail.com; comunicacionsil@el-consorci.com
Foto: SILBCN
Leo Garriga (1a promoció) és la conductora del nou espai
Oberts a la Música (Cel Obert) de Ràdio 4. Llicenciada en
Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment havia desenvolu-
pat la seva tasca professional a diverses emissores, com Onda
Rambla, Flaix FM, Màxima FM (Barcelona) i també, durant la tem-
porada 2005-2006, Ràdio4.
Oberts a la música s'emet de dilluns a divendres de 21 a 23h. a
Ràdio 4, amb l'objectiu d'apropar les diferents cultures a través de
la música i de les persones vinculades als orígens d'aquestes
músiques. leogarriga@gmail.com / oberts.musica@rtve.es
Foto: José Escayola.
Laura Camerino (11a
promoció) s'ha incor-
porat com a executiva de
comptes a BBC
Comunicación.
Llicenciada en Publicitat i
Relacions Públiques, s'en-
carregarà de vetllar pel vincle client-agència duent a terme
tasques estratègiques, junt amb l'equip creatiu, i treballant per a
anunciants de productes de gran consum com Danone.
BBC Comunicació és una agència especialitzada en assessora-
ment estratègic promocional, creativitat, desenvolupament de
mecàniques i producció, amb una experiència en el sector de més
de 14 anys. l.camerino@bbccomunicacion.com
Foto: BBC Comunicació
.
 Nomenaments

19

Sofia Morell (11a promoció),

s'ha incorporat com a executiva de
comptes al Grup Innova. Llicenciada
en Publicitat i Relacions Públiques
s'encarregarà d'ampliar la cartera de
clients, a banda de gestionar els
actuals comptes de l'agència.

El Grup Innova és una agència de

màrqueting i comunicació especia-
litzada en la gestió de les tecnolo- Jordi Fernández (1a promoció) és el nou responsable de
gies de la informació. smorell@grupoinnovasic.com. relació amb els mitjans de l'empresa Gómez-Acebo & Pombo
Foto: Feedback Abogados. Llicenciat en Periodisme, fins al moment havia desen-
volupat la seva tasca professional a diferents mitjans i gabinets de
comunicació, entre els quals destaquen: Ràdio 4, Citytv,
Ajuntament de Sabadell, ASabadell+ (Avui), Canal Català i la
revista Capital Humano.

Gómez-Acebo & Pombo Abogados és un dels despatxos d'advo-

cats més importants d'Espanya, amb seus a Madrid, Barcelona,
València, Bilbao, Màlaga, Las Palmas, Vigo, Brussel·les i Londres,
amb una plantilla de prop de 300 advocats. jfernandez@gomezace-
bo-pombo.com
Foto: Begoña Prieto

Marc Torras Aguilar

Cristina Martí (11a promoció) i Glòria Franquesa (11a
promoció), s'han incorporat com a executives de comptes a
l'agència TBWA.
Ambdues llicenciades en Publicitat i Relacions Públiques, Glòria
Franquesa s'integra als comptes de Nissan i Adidas. gloria.franque-
sa@tbwa-barcelona.com
D'altra banda, Cristina Martí s'encarregarà dels comptes de Caixa
Catalunya i l'organització internacional Dianota. crismb0@hot-
mail.com. Foto: TBWA.
(11a promoció) s'ha incorpo-
rat als serveis informatius de
Ràdio Sabadell. Llicenciat en
Periodisme, s'encarregarà de
tasques de redacció i locució.
marctorras@msn.com.
Foto: Joan Serra
Darío Fernández (Postgrau en Producció i Comunicació
Cultural), s'ha incorporat al departament de comunicació del
Palau de la Música de Barcelona. Fins al moment, havia estat
responsable de comunicació de l'Associació Catalana de Recursos
Assistencials (ACRA). En el seu nou càrrec al Palau de la Música,
s'encarregarà de tasques d'assistència al departament de premsa en
l'enviament de comunicats, rodes de premsa, arxiu del material
periodístic generat al centenari de l'entitat, i seguiment de l'im-
pacte mediàtic del Palau, així com també en funcions d'imatge i
màrqueting en relació directa amb la cap de departament en l'edi-
ció de materials institucionals. dff0309@yahoo.es
 Tots
som“ex”,
però tenim
un punt de
trobada

aa_fcc@blanquerna.url.edu

Facultat de
Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes