Estatut dels treballadors

Primera edici en llengua catalana

Incorpora les modificacions del Text refs de la Llei de lestatut dels treballadors fins al 31 de mar de 2004

Nota 1: Aquesta edici de lEstatut del treballadors en catal correspon a la traducci del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar publicat en lnia al BOE (www.boe.es). Inclou les modificacions produdes per altres disposicions legals des de la publicaci del Text refs fins al dia 31 de mar de 2004. Els articles derogats no shan transcrit. Nota 2: Ls de formes masculines en aquesta traducci respon a la voluntat daconseguir un text ms llegible i gil. No se nhan de desprendre, doncs, connotacions ds sexista o discriminatori.

NDEX
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el Text refs de la Llei de l'estatut dels treballadors................................................. Annex: Text refs de la Llei de l'estatut dels treballadors .................................. TTOL I De la relaci individual de treball ........................................................................... Captol I Disposicions generals Secci primera. mbit i fonts Article 1. mbit daplicaci ...................................................................................... Article 2. Relacions laborals de carcter especial ................................................... Article 3. Fonts de la relaci laboral ........................................................................ Secci segona. Drets i deures laborals bsics Article 4. Drets laborals ........................................................................................... Article 5. Deures laborals ........................................................................................ Secci tercera. Elements i eficcia del contracte de treball Article 6. Treball dels menors .................................................................................. Article 7. Capacitat per contractar ........................................................................... Article 8. Forma del contracte .................................................................................. Article 9. Validesa del contracte .............................................................................. Secci quarta. Modalitats del contracte de treball Article 10. Treball en com i contracte de grup ....................................................... Article 11. Contractes formatius .............................................................................. Article 12. Contracte a temps parcial i contracte de relleu ...................................... Article 13. Contracte de treball a domicili ................................................................ Captol II Contingut del contracte de treball Secci primera. Durada del contracte Article 14. Perode de prova .................................................................................... Article 15. Durada del contracte .............................................................................. Article 16. Ingrs al treball ....................................................................................... Secci segona. Drets i deures derivats del contracte Article 17. No-discriminaci en les relacions laborals............................................... Article 18. Inviolabilitat de la persona del treballador .............................................. Article 19. Seguretat i higiene .................................................................................. Article 20. Direcci i control de lactivitat laboral....................................................... Article 21. Pacte de no-concurrncia i de permanncia en lempresa .....................

Secci tercera. Classificaci professional i promoci en el treball Article 22. Sistema de classificaci professional ..................................................... Article 23. Promoci i formaci professional en el treball ........................................ Article 24. Ascensos ................................................................................................ Article 25. Promoci econmica .............................................................................. Secci quarta. Salaris i garanties salarials Article 26. Del salari ................................................................................................. Article 27. Salari mnim interprofessional ................................................................ Article 28. Igualtat de remuneraci per motiu de sexe ............................................ Article 29. Liquidaci i pagament ............................................................................. Article 30. Impossibilitat de la prestaci .................................................................. Article 31. Gratificacions extraordinries ................................................................. Article 32. Garanties del salari ................................................................................. Article 33. El Fons de Garantia Salarial ................................................................... Secci cinquena. Temps de treball Article 34. Jornada ................................................................................................... Article 35. Hores extraordinries ............................................................................. Article 36. Treball nocturn, treball per torns i ritme de treball .................................. Article 37. Descans setmanal, festes i permisos ..................................................... Article 38. Vacances anuals .................................................................................... Captol III Modificaci, suspensi i extinci del contracte de treball Secci primera. Mobilitat funcional i geogrfica Article 39. Mobilitat funcional.................................................................................... Article 40. Mobilitat geogrfica ................................................................................ Article 41. Modificacions substancials de les condicions de treball ......................... Secci segona. Garanties per canvi dempresari Article 42. Subcontractaci dobres i serveis ........................................................... Article 43. Cessi de treballadors ............................................................................ Article 44. La successi dempresa ......................................................................... Secci tercera. Suspensi del contracte Article 45. Causes i efectes de la suspensi ........................................................... Article 46. Excedncies ........................................................................................... Article 47. Suspensi del contracte per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci o derivades de fora major ...................................... Article 48. Suspensi amb reserva del lloc de treball .............................................. Secci quarta. Extinci del contracte Article 49. Extinci del contracte ............................................................................. Article 50. Extinci per voluntat del treballador ........................................................ Article 51. Acomiadament collectiu ......................................................................... Article 52. Extinci del contracte per causes objectives .......................................... Article 53. Forma i efectes de lextinci per causes objectives ................................ Article 54. Acomiadament disciplinari ...................................................................... Article 55. Forma i efectes de lacomiadament disciplinari ......................................
4

Article 56. Acomiadament improcedent ................................................................... Article 57. Pagament per lEstat .............................................................................. Secci cinquena. Procediment concursal Article 57 bis. Procediment concursal ..................................................................... Captol IV Faltes i sancions dels treballadors Article 58. Faltes i sancions dels treballadors .......................................................... Captol V Terminis de prescripci Secci primera. Prescripci daccions derivades del contracte Article 59. Prescripci i caducitat.............................................................................. Secci segona. Prescripci de les infraccions i faltes Article 60. Prescripci .............................................................................................. TTOL II Dels drets de representaci collectiva i de reuni dels treballadors a lempresa Captol I Del dret de representaci collectiva Article 61. Participaci .............................................................................................. Secci primera. rgans de representaci Article 62. Delegats de personal............................................................................... Article 63. Comits dempresa ................................................................................. Article 64. Competncies ......................................................................................... Article 65. Capacitat i secret professional ............................................................... Article 66. Composici ............................................................................................. Article 67. Promoci deleccions i mandat electoral ................................................ Article 68. Garanties ................................................................................................ Secci segona. Procediment electoral Article 69. Elecci ..................................................................................................... Article 70. Votaci per a delegats ............................................................................ Article 71. Elecci per al comit dempresa ............................................................. Article 72. Representants dels qui presten serveis en treballs fixos discontinus i de treballadors no fixos ....................................................................... Article 73. Mesa electoral ........................................................................................ Article 74. Funcions de la mesa .............................................................................. Article 75. Votaci per a delegats i comits dempresa ........................................... Article 76. Reclamacions en matria electoral ........................................................ Captol II Del dret de reuni Article 77. Les assemblees de treballadors.............................................................. Article 78. Lloc de reuni .........................................................................................
5

Article 79. Convocatria .......................................................................................... Article 80. Votacions ................................................................................................ Article 81. Locals i tauler danuncis ......................................................................... TTOL III De la negociaci i dels convenis collectius Captol I Disposicions generals Secci primera. Naturalesa i efectes dels convenis Article 82. Concepte i eficcia ................................................................................. Article 83. Unitats de negociaci ............................................................................. Article 84. Concurrncia .......................................................................................... Article 85. Contingut ................................................................................................ Article 86. Vigncia .................................................................................................. Secci segona. Legitimaci Article 87. Legitimaci ............................................................................................. Article 88. Comissi negociadora ............................................................................ Captol II Procediment Secci primera. Tramitaci, aplicaci i interpretaci Article 89. Tramitaci ............................................................................................... Article 90. Validesa .................................................................................................. Article 91. Aplicaci i interpretaci ........................................................................... Secci segona. Adhesi i extensi Article 92. Adhesi i extensi ..................................................................................

DISPOSICIONS ADDICIONALS Segona. Contractes formatius subscrits amb treballadors minusvlids .................. Quarta. Conceptes retributius .................................................................................. Cinquena. Personal dalta direcci .......................................................................... Sisena. Representaci institucional dels empresaris .............................................. Setena. Regulaci de condicions per branca dactivitat .......................................... Vuitena. Codi de treball ........................................................................................... Novena. Bestretes reintegrables ............................................................................. Onzena. Acreditaci de la capacitat representativa ................................................ Dotzena. Preavisos ................................................................................................. Tretzena. Soluci no judicial de conflictes ............................................................... Catorzena. Substituci dels treballadors en excedncia per tenir cura de familiars ........................................................................................ Quinzena ................................................................................................................. Setzena ...................................................................................................................

DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera. Contractes daprenentatge......................................................................... Segona. Contractes subscrits abans del 8 de desembre de 1993 .......................... Tercera. Contractes subscrits abans del 24 de maig de 1994 ................................ Quarta. Vigncia de disposicions reglamentries .................................................... Cinquena. Vigncia de normes sobre jornades i descansos ................................... Sisena. Ordenances de treball ................................................................................ Setena. Extincions anteriors al 12 de juny de 1994 ................................................ Vuitena. Eleccions a representants dels treballadors .............................................. Novena. Participaci institucional ............................................................................ Desena. Incapacitat laboral transitria i invalidesa provisional ............................... Onzena. Excedncies per tenir cura dun fill anteriors al dia 13 dabril de 1995 ..... DISPOSICI DEROGATRIA NICA DISPOSICIONS FINALS Primera. Treballador per compte propi .................................................................... Segona. Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius ............................ Tercera. Normes daplicaci del ttol II .................................................................... Quarta. Tipus de cotitzaci del Fons de Garantia Salarial ...................................... Cinquena. Disposicions de desplegament ..............................................................

REIAL DECRET LEGISLATIU 1/1995, DE 24 DE MAR, PEL QUAL S'APROVA EL TEXT REFS DE LA LLEI DE L'ESTATUT DELS TREBALLADORS (BOE nm. 75, de 29 de mar de 1995) La disposici final setena de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, autoritza el Govern per elaborar, en el termini de 3 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei, un text refs de la Llei 8/1980, de 10 de mar, de l'estatut dels treballadors, que incorpori les modificacions introdudes per aquesta Llei i tamb les que facin les disposicions legals que esmenta. Aix mateix, la disposici final de la Llei 4/1995, de 23 de mar, de regulaci del perms parental i per maternitat, ordena incloure en el Text refs les modificacions que fa de l'Estatut dels treballadors. En virtut daix, a proposta del ministre de Treball i Seguretat Social, amb el dictamen previ del Consell Econmic i Social i linforme del Consell General del Poder Judicial, d'acord amb el Consell d'Estat i amb la deliberaci prvia del Consell de Ministres en la reuni de 24 de mar de 1995,

DISPOSO:

Article nic Saprova el Text refs de la Llei de l'estatut dels treballadors que s'insereix a continuaci.

DISPOSICI FINAL NICA Aquest Reial decret legislatiu i el Text refs que aprova entraran en vigor l1 de maig de 1995. Madrid, 24 de mar de 1995 JUAN CARLOS R. El Ministre de Treball i Seguretat Social Jos Antonio Grian Martnez

ANNEX Text refs de la Llei de l'estatut dels treballadors

TTOL I De la relaci individual de treball CAPTOL I Disposicions generals

SECCI PRIMERA

mbit i fonts

Article 1 mbit daplicaci 1.1 Aquesta Llei s aplicable als treballadors que voluntriament prestin serveis retributs per compte d'altri i dins de lmbit dorganitzaci i direcci duna altra persona, fsica o jurdica, anomenada ocupador o empresari. 1.2 A l'efecte daquesta Llei, sn empresaris totes les persones, fsiques o jurdiques, o comunitats de bns que reben la prestaci de serveis de les persones que sesmenten a lapartat anterior, com tamb de les persones contractades per ser cedides a empreses usuries per empreses de treball temporal constitudes legalment. 1.3 Sexclouen de lmbit que regula aquesta Llei: a) La relaci de servei dels funcionaris pblics, que regula lEstatut de la funci pblica, com tamb la del personal al servei de lEstat, les corporacions locals i les entitats pbliques autnomes, si, a lempara duna llei, regulen aquesta relaci normes administratives o estatutries. b) Les prestacions personals obligatries. c) Lactivitat que es limita, purament i simple, al mer exercici del crrec de conseller o membre dels rgans dadministraci en les empreses que tenen la forma jurdica de societat i sempre que aquesta activitat a lempresa noms comporti el desenvolupament de tasques inherents al crrec. d) Els treballs fets a ttol damistat, benevolncia o bon venatge. e) Els treballs familiars, llevat que es demostri la condici dassalariats dels qui els porten a terme. Es consideren familiars, a aquests efectes, sempre que convisquin amb lempresari, el cnjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusivament, i, si escau, per adopci. f) Lactivitat de les persones que intervenen en operacions mercantils a compte dun empresari o ms dun, sempre que estiguin obligats personalment a respondre del bon fi de loperaci i nassumeixin el risc i ventura. g) En general, els treballs que es fan en desenvolupament duna relaci diferent de la que defineix lapartat 1 daquest article. A aquests efectes sentn exclosa de lmbit laboral lactivitat de les persones que presten serveis de transport a lempara dautoritzacions administratives de les quals sn titulars, exercida, pel preu corresponent, amb vehicles comercials de servei pblic dels quals sn propietaris o tenen el poder directe de disposici, fins i tot si aquests serveis sn fets de manera continuada per un mateix carregador o comercialitzador. 1.4 La legislaci laboral espanyola s aplicable al treball que prestin els treballadors espanyols contractats a Espanya al servei dempreses espanyoles a lestranger, sens perjudici de les normes dordre pblic aplicables en el lloc de treball. Aquests treballadors tenen, almenys, els drets econmics que els correspondria si treballessin
9

en territori espanyol. 1.5 A l'efecte daquesta Llei es considera centre de treball la unitat productiva amb una organitzaci especfica que est donada dalta com a tal davant lautoritat laboral. En lactivitat de les feines al mar es considera centre de treball el vaixell, que s'entn situat a la provncia on hi ha el port de base.

Article 2 Relacions laborals de carcter especial 2.1 Es consideren relacions laborals de carcter especial: a) La del personal dalta direcci no incls a larticle 1.3.c). b) La del servei de la llar familiar. c) La dels condemnats en les institucions penitenciries. d) La dels esportistes professionals. e) La dels artistes en espectacles pblics. f) La de les persones que intervinguin en operacions mercantils per compte dun empresari o ms dun sense que nassumeixin el risc i ventura. g) La dels treballadors minusvlids que presten serveis en els centres especials docupaci. h) La dels estibadors portuaris que presten serveis a travs de societats estatals o dels subjectes que exerceixen les mateixes funcions en els ports gestionats per les comunitats autnomes. i) Qualsevol altra feina que sigui declarada expressament relaci laboral de carcter especial per una llei. 2.2 En tots els supsits que assenyala lapartat anterior, la regulaci daquestes relacions laborals ha de respectar els drets bsics que reconeix la Constituci.

Article 3 Fonts de la relaci laboral 3.1 Els drets i les obligacions que afecten la relaci laboral es regulen: a) Per les disposicions legals i reglamentries de lEstat. b) Pels convenis collectius. c) Per la voluntat de les parts, manifestada en el contracte de treball, si el seu objectiu s lcit, sense que en cap cas es puguin establir, en perjudici del treballador, condicions menys favorables o contrries a les disposicions legals i convenis collectius esmentats abans. d) Pels usos i els costums locals i professionals. 3.2 Les disposicions legals i reglamentries shan daplicar amb subjecci estricta al principi de jerarquia normativa. Les disposicions reglamentries han de desplegar els preceptes que estableixen les normes de rang superior, per no poden establir condicions de treball diferents de les que estableixen les lleis que han de desplegar. 3.3 Els conflictes originats entre els preceptes de dues normes laborals o ms, tant estatals com pactades, que han de respectar en tots els casos els mnims de dret necessari, shan de resoldre mitjanant laplicaci del que sigui ms favorable per al treballador vist en el seu conjunt, i en cmput anual, respecte dels conceptes quantificables. 3.4 Els usos i els costums noms shan daplicar si manquen disposicions legals,
10

convencionals o contractuals, si no s que tenen una recepci o remissi expressa. 3.5 Els treballadors no poden disposar vlidament, abans o desprs de la seva adquisici, dels drets que tenen reconeguts per disposicions legals de dret necessari. Tampoc no poden disposar vlidament dels drets reconeguts com a indisponibles per conveni collectiu.

SECCI SEGONA

Drets i deures laborals bsics Article 4 Drets laborals 4.1 Els treballadors tenen com a drets bsics, amb el contingut i labast que la normativa especfica disposa per a cadascun, els segents: a) Treball i lliure elecci de professi o dofici. b) Lliure sindicaci. c) Negociaci collectiva. d) Adopci de mesures de conflicte collectiu. e) Vaga. f) Reuni. g) Participaci a lempresa. 4.2 En la relaci de treball, els treballadors tenen dret: a) A locupaci efectiva. b) A la promoci i la formaci professional en el treball. c) A no ser discriminats directament o indirecta per a locupaci, o una vegada ocupats, per raons de sexe, estat civil, edat dins els lmits que marca aquesta Llei, origen racial o tnic, condici social, religi o conviccions, idees poltiques, orientaci sexual, afiliaci a un sindicat o no, com tamb per motius de llengua dins lEstat espanyol. Tampoc no poden ser discriminats per raons de disminucions fsiques, psquiques i sensorials, sempre que es trobin en condicions daptitud per desenvolupar el treball o locupaci de qu es tracti. d) A la integritat fsica i a una poltica adequada de seguretat i higiene. e) Al respecte de la seva intimitat i a la consideraci a la seva dignitat, inclosa la protecci davant ofenses verbals i fsiques de naturalesa sexual i davant lassetjament per raons dorigen racial o tnic, religi o conviccions, discapacitat, edat o orientaci sexual. f) A la percepci puntual de la remuneraci pactada o legalment establerta. g) A lexercici individual de les accions que es derivin del contracte de treball. h) A tot all que es derivi especficament del contracte de treball. Article 5 Deures laborals Els treballadors tenen com a deures bsics: a) Complir amb les obligacions concretes del seu lloc de treball, de conformitat amb les regles de la bona fe i diligncia. b) Observar les mesures de seguretat i higiene que sadoptin. c) Complir les ordres i les instruccions de lempresari en lexercici regular de la seva
11

facultat directiva. d) No concrrer amb lactivitat de lempresa, en els termes que fixa aquesta Llei. e) Contribuir a la millora de la productivitat. f) Tots els que es derivin, si escau, dels contractes de treball respectius.

SECCI TERCERA

Elements i eficcia del contracte de treball Article 6 Treball dels menors 6.1 Es prohibeix ladmissi al treball dels menors de 16 anys. 6.2 Els treballadors menors de 18 anys no poden fer feines nocturnes ni exercir activitats o llocs de treball que el Govern, a proposta del Ministeri de Treball i Seguretat Social, amb la consulta prvia a les organitzacions sindicals ms representatives, declari insalubres, penosos, nocius o perillosos, tant per a la seva salut com per a la seva formaci professional i humana. 6.3 Es prohibeix fer hores extraordinries als menors de 18 anys. 6.4 La intervenci dels menors de 16 anys en espectacles pblics noms pot ser autoritzada en casos excepcionals per lautoritat laboral, sempre que aix no representi un perill per a la seva salut fsica ni per a la seva formaci professional i humana; el perms ha de constar per escrit i ha de ser per a actes determinats. Article 7 Capacitat per contractar Poden contractar la prestaci de treball: a) Els que tinguin capacitat dobrar plena dacord amb el que disposa el Codi civil. b) Els menors de 18 anys i majors de 16 que visquin de manera independent, amb el consentiment dels seus pares o tutors, o amb lautoritzaci de la persona o instituci que els tingui a crrec seu. Si el representant legal duna persona de capacitat limitada lautoritza expressament o tcita per fer una feina, tamb lautoritza per exercir els drets i complir els deures que es derivin del seu contracte i per a la seva cessaci. c) Els estrangers, dacord amb el que disposa la legislaci especfica sobre la matria. Article 8 Forma del contracte 8.1 El contracte de treball es pot subscriure per escrit o de paraula. Es considera existent entre la persona que presta un servei per compte daltri, i dins lmbit dorganitzaci i direcci daquest, i la persona que el rep a canvi duna retribuci a aquell. 8.2 Els contractes de treball han de constar per escrit si aix ho exigeix una disposici legal i, en tots els casos, els contractes de prctiques i per a la formaci, els contractes a temps parcial, fix discontinu i de relleu, els contractes de treball a domicili, els contractes per fer una obra o prestar un servei determinats, els contractes dinserci, com tamb els contractes dels treballadors contractats a Espanya al servei
12

dempreses espanyoles a lestranger. Igualment han de constar per escrit els contractes per un temps determinat la durada dels quals sigui superior a 4 setmanes. Si no es compleix aquesta exigncia, el contracte sha de considerar subscrit a jornada completa i per temps indefinit, llevat que hi hagi una prova en contra que acrediti la seva naturalesa temporal o el carcter a temps parcial dels serveis. 8.3.a) Lempresari ha de lliurar a la representaci legal dels treballadors una cpia bsica de tots els contractes que shagin de subscriure per escrit, excepte els contractes de relaci laboral especial dalta direcci sobre els quals sestableix el deure de notificar-los a la representaci legal dels treballadors. Per tal de comprovar ladequaci del contingut del contracte a la legalitat vigent, aquesta cpia bsica ha de contenir totes les dades del contracte excepte el nmero del document nacional didentitat, el domicili, lestat civil i qualsevol altra dada que, dacord amb la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, pugui afectar la intimitat personal. Lempresari, en un termini no superior a 10 dies a comptar de la formalitzaci del contracte, ha de lliurar la cpia bsica als representants legals dels treballadors, els quals lhan de firmar per acreditar que sha produt el lliurament. Posteriorment, aquesta cpia bsica sha de trametre a loficina docupaci. Si no hi ha una representaci legal dels treballadors, tamb se nha de formalitzar una cpia bsica i remetre-la a loficina docupaci. b) Els representants de lAdministraci, i tamb els de les organitzacions sindicals i les associacions empresarials, que tinguin accs a la cpia bsica dels contractes en virtut de la seva pertinena als rgans de participaci institucional que reglamentriament tenen aquestes facultats, han dobservar secret professional i no poden utilitzar la documentaci esmentada amb finalitats diferents de les que van motivar-ne el coneixement. 8.4 Qualsevol de les parts poden exigir que el contracte es formalitzi per escrit, fins i tot durant el transcurs de la relaci laboral. 8.5 Si la relaci laboral s de durada superior a 4 setmanes, lempresari ha dinformar per escrit el treballador, en els termes i els terminis que sestableixin reglamentriament, sobre els elements essencials del contracte i les condicions dexecuci de la prestaci laboral ms importants, si aquests elements i aquestes condicions no figuren en el contracte de treball formalitzat per escrit. Article 9 Validesa del contracte 9.1 Si resulta nulla noms una part del contracte de treball, aquest contracte continua sent vlid pel que fa a la resta, i sha dentendre completat amb els preceptes jurdics adequats dacord amb el que disposa larticle 3.1 daquesta Llei. Si el treballador t assignades unes condicions o unes retribucions especials en virtut de contraprestacions establertes a la part no vlida del contracte, la jurisdicci competent que a instncia duna de les parts declari la nullitat ha de fer el pronunciament degut sobre la subsistncia o supressi de totes aquestes condicions o retribucions o duna part. 9.2 En cas que el contracte sigui nul, el treballador pot exigir, per la feina que ja ha fet, la remuneraci corresponent a un contracte vlid.

SECCI QUARTA

Modalitats del contracte de treball

13

Article 10 Treball en com i contracte de grup 10.1 Si lempresari dna una feina en com a un grup dels seus treballadors, nha de conservar respecte de cadascun, individualment, els drets i els deures. 10.2 Si lempresari subscriu un contracte amb un grup de treballadors considerat en la seva totalitat, no t davant de cada un dels seus membres els drets i els deures que com a tal li corresponen. El cap del grup t la representaci dels que lintegren i ha de respondre de les obligacions inherents a aquesta representaci. 10.3 Si el treballador, dacord amb el que sha pactat per escrit, associa al seu treball un auxiliar o ajudant, lempresari del treballador ho s tamb de l'auxiliar o ajudant. Article 11 Contractes formatius 11.1 El contracte de treball en prctiques es pot subscriure amb qui tingui ttol universitari o de formaci professional de grau mitj o superior o ttols oficialment reconeguts com a equivalents, que habilitin per a lexercici professional, dins dels 4 anys, o dels 6 anys quan el contracte es concerti amb un treballador minusvlid, segents a lacabament dels estudis corresponents, dacord amb les regles segents: a) El lloc de treball ha de permetre lobtenci de la prctica professional adequada al nivell destudis cursats. Mitjanant el conveni collectiu dmbit sectorial estatal o, si no nhi ha, els convenis collectius sectorials dmbit inferior, es poden determinar els llocs de treball, els grups, els nivells o les categories professionals objecte daquest contracte. b) La durada del contracte no pot ser inferior a 6 mesos ni excedir dels 2 anys, lmits dins dels quals els convenis collectius dmbit sectorial estatal o, si no nhi ha, els convenis collectius sectorials dmbit inferior poden determinar la durada del contracte, tenint en compte les caracterstiques del sector i de les prctiques que cal fer. c) Cap treballador no pot estar contractat en prctiques a la mateixa empresa o en una de diferent per un temps superior a 2 anys en virtut de la mateixa titulaci. d) Excepte el que sestableixi en conveni collectiu, el perode de prova no pot ser superior a 1 mes per als contractes en prctiques subscrits amb treballadors que tinguin el ttol de grau mitj, ni a 2 mesos per als contractes en prctiques subscrits amb treballadors que tinguin el ttol de grau superior. e) La retribuci del treballador ha de ser la que fixi el conveni collectiu per als treballadors en prctiques, i, si no nhi ha, no pot ser inferior al 60% o al 75% durant el primer o el segon any de vigncia del contracte, respectivament, del salari fixat en conveni per a un treballador que ocupi el mateix lloc de treball o un dequivalent. f) Si, en finalitzar el contracte, el treballador continua a lempresa, no es pot concertar un altre perode de prova, i la durada de les prctiques sha de computar a lefecte de lantiguitat a lempresa. 11.2 El contracte per a la formaci t com a finalitat ladquisici de la formaci terica i prctica necessria per exercir adequadament un ofici o ocupar un lloc de treball que exigeixi un determinat nivell de qualificaci, i sha de regir per les regles segents: a) Es pot subscriure amb treballadors majors de 16 anys i menors de 21 anys que no tinguin la titulaci exigida per fer un contracte en prctiques. No sha daplicar el lmit mxim dedat quan el contracte es concerti amb desocupats inclosos en algun dels segents collectius: Minusvlids.
14

Treballadors estrangers, durant els 2 primers anys de vigncia del seu perms de treball, llevat que s'acreditin la formaci i experincia necessries per a l'exercici del lloc de treball. Els que portin ms de 3 anys sense activitat laboral. Els que es trobin en situaci d'exclusi social. Els que s'incorporin com a alumnes treballadors als programes d'escoles taller, cases d'oficis i tallers docupaci. b) Mitjanant conveni collectiu dmbit sectorial estatal o, si no nhi ha, en els convenis collectius sectorials dmbit inferior, es pot establir, en funci de la dimensi de la plantilla, el nombre mxim de contractes que shan de fer, i tamb els llocs de treball objecte daquest contracte. Igualment, els convenis collectius dempresa poden establir el nombre mxim de contractes que shan de fer en funci de la dimensi de la plantilla, en el supsit que hi hagi un pla de formaci dempresa. Si els convenis collectius a qu es refereixen els pargrafs anteriors no determinen el nombre mxim de contractes que cada empresa pot fer en funci de la seva plantilla, aquest nombre ha de ser el que es determini reglamentriament. c) La durada mnima del contracte ha de ser de 6 mesos i la mxima, de 2 anys. Mitjanant conveni collectiu dmbit sectorial estatal o, si no nhi ha, en els convenis collectius sectorials dmbit inferior, es poden establir altres durades tenint en compte les caracterstiques de lofici o el lloc de treball que cal ocupar i els seus requeriments formatius, sense que, en cap cas, la durada mnima pugui ser inferior a 6 mesos ni la mxima superior a 3 anys, o 4 anys quan el contracte es concerti amb una persona minusvlida, tenint en compte el tipus o grau de minusvalidesa i les caracterstiques del procs formatiu que cal dur a terme. d) Un cop acabada la durada mxima del contracte per a la formaci, el treballador no pot ser contractat amb aquesta modalitat per la mateixa empresa o per una altra. No es poden subscriure contractes per a la formaci que tinguin com a objectiu la qualificaci per a un lloc de treball que hagi estat ocupat anteriorment pel treballador a la mateixa empresa durant un temps superior als 12 mesos. e) El temps dedicat a la formaci terica depn de les caracterstiques de lofici o el lloc de treball que calgui ocupar i del nombre dhores establert per al mdul formatiu adequat a aquest lloc o ofici, sense que, en cap cas, pugui ser inferior al 15% de la jornada mxima prevista al conveni collectiu o, si no nhi ha, de la jornada mxima legal. Respectant el lmit anterior, els convenis collectius poden establir el temps que es dedica a la formaci terica i com distribuir-lo, i establir, si escau, el rgim dalternana o concentraci daquest temps respecte del temps de treball efectiu. Quan el treballador contractat per a la formaci no hagi acabat els cicles educatius compresos en lescolaritat obligatria, la formaci terica ha de tenir com a objectiu immediat completar aquesta educaci. Sentn que sha acomplert el requisit de formaci terica quan el treballador acredita, mitjanant la certificaci de lAdministraci pblica competent, que ha fet un curs de formaci professional ocupacional adequat a lofici o al lloc de treball objecte del contracte. En aquest cas, la retribuci del treballador sha dincrementar proporcionalment al temps no dedicat a la formaci terica. Quan el treballador contractat per a la formaci sigui una persona amb discapacitat psquica, la formaci terica pot substituir-se, totalment o parcialment, amb linforme previ dels equips multiprofessionals de valoraci corresponents, per la realitzaci de procediments de rehabilitaci o d'ajust personal i social en un centre psicosocial o de rehabilitaci sociolaboral.
15

f) El treball efectiu que presti el treballador a lempresa ha destar relacionat amb les tasques prpies del nivell ocupacional, ofici o lloc de treball objecte del contracte. g) Un cop acabat el contracte, lempresari ha de lliurar al treballador un certificat en qu consti la durada de la formaci terica i el nivell de formaci prctica assolit. El treballador pot sollicitar a lAdministraci pblica competent que, desprs de les proves necessries, li estengui el certificat de professionalitat corresponent. h) La retribuci del treballador contractat per a la formaci ha de ser la que estableixi el conveni collectiu, i, si no nhi ha, no pot ser inferior al salari mnim interprofessional en proporci al temps de treball efectiu. i) Lacci protectora de la Seguretat Social del treballador contractat per a la formaci comprn, com a contingncies, situacions protegibles i prestacions, les derivades daccidents de treball i malalties professionals, lassistncia sanitria en els casos de malaltia comuna, accident no laboral i maternitat, les prestacions econmiques per incapacitat temporal derivades de riscos comuns i per maternitat, i les pensions. Igualment, es t dret a la cobertura del Fons de Garantia Salarial. j) En el supsit que el treballador continu a lempresa un cop acabat el contracte, s aplicable el que estableix el pargraf f) de lapartat 1 daquest article. k) El contracte per a la formaci es considerar de carcter com o ordinari quan lempresari incompleixi totalment les seves obligacions en matria de formaci terica. 11.3 En la negociaci collectiva es poden establir compromisos de conversi dels contractes formatius en contractes per temps indefinit.

Article 12 Contracte a temps parcial i contracte de relleu 12.1 El contracte de treball s'entn subscrit a temps parcial quan s'hagi acordat la prestaci de serveis durant un nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any, inferior a la jornada de treball d'un treballador a temps complet comparable. A efectes del que disposa el pargraf anterior, s'entn per "treballador a temps complet comparable" un treballador a temps complet de la mateixa empresa i centre de treball, amb el mateix tipus de contracte de treball i que faci un feina idntica o similar. Si a l'empresa no hi ha cap treballador comparable a temps complet, cal considerar la jornada a temps complet prevista al conveni collectiu d'aplicaci o, si no nhi ha, la jornada mxima legal. 12.2 El contracte a temps parcial es pot subscriure per temps indefinit o per una durada determinada en els supsits en qu legalment es permeti la utilitzaci daquesta modalitat de contractaci, excepte en el contracte per a la formaci. 12.3 Sens perjudici del que estableix lapartat anterior, el contracte a temps parcial es considera subscrit per temps indefinit quan es concerta per fer treballs fixos i peridics en el volum normal dactivitat de lempresa. 12.4 El contracte a temps parcial es regeix per les regles segents: a) El contracte, dacord amb el que disposa l'article 8.2 d'aquesta Llei, s'ha de formalitzar necessriament per escrit, en el model que s'estableixi. Al contracte hi ha de constar el nombre d'hores ordinries de treball al dia, a la setmana, al mes o a l'any contractades i la seva distribuci. Si no sobserven aquestes exigncies, el contracte es considera subscrit a jornada completa, llevat que hi hagi prova en contra que acrediti el carcter parcial dels serveis. b) La jornada diria en el treball a temps parcial pot fer-se de manera continuada o partida. Quan el contracte a temps parcial comporti l'execuci d'una jornada diria inferior a la dels treballadors a temps complet i aquesta jornada es faci en horari partit,
16

noms s possible efectuar una nica interrupci en l'esmentada jornada diria, llevat que es disposi una altra cosa en el conveni collectiu sectorial o, si no nhi ha, d'mbit inferior. c) Els treballadors a temps parcial no poden fer hores extraordinries, excepte en els supsits a qu es refereix l'article 35.3. La realitzaci d'hores complementries es regeix pel que disposa l'apartat 5 d'aquest article. d) Els treballadors a temps parcial tenen els mateixos drets que els treballadors a temps complet. Si escau, en consideraci a la seva naturalesa, aquests drets han de ser reconeguts en les disposicions legals i reglamentries i en els convenis collectius de manera proporcional, en funci del temps treballat. e) La conversi d'un treball a temps complet en un treball a temps parcial i viceversa ha de tenir sempre carcter voluntari per al treballador i no es pot imposar de manera unilateral o com a conseqncia d'una modificaci substancial de condicions de treball a l'empara del que disposa l'article 41.1.a). El treballador no pot ser acomiadat ni sofrir cap altre tipus de sanci o efecte perjudicial pel fet de rebutjar aquesta conversi, sens perjudici de les mesures que, de conformitat amb el que disposen els articles 51 i 52.c) d'aquesta Llei, puguin adoptar-se per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci. A fi de possibilitar la mobilitat voluntria en el treball a temps parcial, l'empresari ha d'informar els treballadors de l'empresa sobre l'existncia de llocs de treball vacants, de manera que puguin formular sollicituds de conversi voluntria d'un treball a temps complet en un treball a temps parcial i viceversa, o per incrementar el temps de treball dels treballadors a temps parcial, tot aix de conformitat amb els procediments que s'estableixin als convenis collectius sectorials o, si no nhi ha, d'mbit inferior. Els treballadors que hagin acordat la conversi voluntria d'un contracte de treball a temps complet en un altre a temps parcial o viceversa i que, en virtut de les informacions a qu es refereix el pargraf precedent, sollicitin el retorn a la situaci anterior, tenen preferncia per a l'accs a un lloc de treball vacant de l'esmentada naturalesa que hi hagi a l'empresa corresponent al seu mateix grup professional o categoria equivalent, d'acord amb els requisits i procediments que s'estableixin als convenis collectius sectorials o, si no nhi ha, d'mbit inferior. Els treballadors que, havent estat contractats inicialment a temps parcial, hagin prestat serveis com a tals a l'empresa durant tres anys o ms, tenen la mateixa preferncia per a la cobertura de les vacants a temps complet que hi hagi a l'empresa corresponents al seu mateix grup professional o categoria equivalent. Amb carcter general, l'empresari ha de prendre en consideraci, en la mesura que sigui possible, les sollicituds a qu es refereixen els pargrafs anteriors. Lempresari ha de notificar al treballador la denegaci de la sollicitud per escrit i de manera motivada. f) Els convenis collectius han destablir mesures per facilitar l'accs efectiu dels treballadors a temps parcial a la formaci professional contnua, a fi d'afavorir la seva progressi i mobilitat professionals. g) Els convenis collectius sectorials i, si no nhi ha, d'mbit inferior poden establir, si escau, requisits i especialitats per a la conversi de contractes a temps complet en contractes a temps parcial, quan aix estigui motivat principalment per raons familiars o formatives. 12.5 Es consideren hores complementries les hores la possibilitat de realitzaci de les quals shagi acordat, com a addici a les hores ordinries pactades en el contracte a temps parcial, dacord amb el rgim jurdic establert en aquest apartat i, si escau, en els convenis collectius sectorials o, si no nhi ha, d'mbit inferior. La realitzaci d'hores complementries se subjecta a les regles segents:
17

a) L'empresari noms pot exigir la realitzaci d'hores complementries quan aix ho hagi pactat expressament amb el treballador. El pacte sobre hores complementries pot acordar-se en el moment de subscriure el contracte a temps parcial o posteriorment, per constitueix, en tot cas, un pacte especfic respecte al contracte. El pacte sha de formalitzar necessriament per escrit, amb el model oficial que sestableixi a aquest efecte. b) Noms es pot formalitzar un pacte d'hores complementries en el cas de contractes a temps parcial de durada indefinida. c) El pacte d'hores complementries ha de recollir el nombre d'hores complementries la realitzaci de les quals pot ser requerida per l'empresari. El nombre d'hores complementries no pot passar del 15% de les hores ordinries de treball objecte del contracte. Els convenis collectius d'mbit sectorial o, si no nhi ha, d'mbit inferior poden establir un altre percentatge mxim, que en cap cas pot superar el 60% de les hores ordinries contractades. En tot cas, la suma de les hores ordinries i de les hores complementries no pot excedir del lmit legal del treball a temps parcial definit a l'apartat 1 d'aquest article. d) La distribuci i forma de realitzaci de les hores complementries pactades ha d'atenir-se al que shagi establert sobre aix en el conveni collectiu d'aplicaci i en el pacte d'hores complementries. Llevat que el conveni estableixi una altra cosa, el treballador ha de saber el dia i lhora de realitzaci de les hores complementries amb un preavs de 7 dies. e) La realitzaci d'hores complementries ha de respectar, en tot cas, els lmits en matria de jornada i descansos establerts als articles 34.3, 34.4; 36.1, i 37.1 d'aquesta Llei. f) Les hores complementries efectivament realitzades shan de retribuir com a ordinries, i shan de computar a efectes de bases de cotitzaci a la Seguretat Social i perodes de carncia i bases reguladores de les prestacions. A aquest efecte, el nombre i la retribuci de les hores complementries realitzades s'ha de recollir al rebut individual de salaris i als documents de cotitzaci a la Seguretat Social. g) El pacte d'hores complementries pot quedar sense efecte per renncia del treballador, mitjanant un preavs de 15 dies, una vegada complert un any des de la subscripci, quan concorrin les circumstncies segents: L'atenci de les responsabilitats familiars enunciades a l'article 37.5 d'aquesta Llei. Per necessitats formatives, en la forma que reglamentriament es determini, sempre que s'acrediti la incompatibilitat horria. Per incompatibilitat amb un altre contracte a temps parcial. h) El pacte d'hores complementries i les seves condicions de realitzaci estan subjectes al compliment dels requisits establerts en les lletres anteriors i, si escau, al rgim previst als convenis collectius d'aplicaci. En cas d'incompliment daquests requisits i rgim jurdic, la negativa del treballador a fer les hores complementries, tot i haver-les pactat, no constitueix conducta laboral sancionable. 12.6 Aix mateix, s'entn com a contracte a temps parcial el subscrit pel treballador que concerti amb la seva empresa, en les condicions establertes en aquest article, una reducci de la seva jornada de treball i del seu salari d'entre un mnim d'un 25% i un mxim d'un 85%, quan reuneixi les condicions generals exigides per tenir dret a la pensi contributiva de jubilaci de la Seguretat Social a excepci de l'edat, que ha de ser inferior en, com a mxim, 5 anys a l'exigida, o quan, complint igualment les dites condicions generals, hagi complert ja l'edat esmentada. L'execuci d'aquest contracte de treball a temps parcial i la seva retribuci han de ser compatibles amb la pensi que la Seguretat Social reconegui al treballador en concepte de jubilaci parcial, i la relaci laboral sextingeix en produir-se la jubilaci total.
18

Per poder formalitzar aquest contracte en el cas de treballadors que no hagin assolit encara l'edat de jubilaci, l'empresa ha de subscriure simultniament un contracte de treball amb un treballador en situaci de desocupaci o que tingui concertat amb l'empresa un contracte de durada determinada, amb lobjectiu de substituir la jornada de treball que deixa vacant el treballador que es jubila parcialment. Aquest contracte de treball, que es pot subscriure tamb per substituir els treballadors que s'hagin jubilat parcialment desprs d'haver complert l'edat de jubilaci, es denomina contracte de relleu i t les particularitats segents: a) La durada del contracte ha de ser indefinida o igual a la del temps que li falti al treballador substitut per arribar a l'edat de jubilaci a qu es refereix el primer pargraf d'aquest apartat. Si en arribar a l'esmentada edat el treballador jubilat parcialment continua a l'empresa, el contracte de relleu subscrit per durada determinada pot prorrogar-se mitjanant lacord de les parts per perodes anuals, i sextingeix, en tot cas, en finalitzar el perode corresponent a l'any en qu es produeix la jubilaci total del treballador rellevat. En el cas del treballador jubilat parcialment desprs d'haver arribat a l'edat de la jubilaci, la durada del contracte de relleu que l'empresa pot subscriure per substituir la part de la jornada que aquest treballador ha deixat vacant pot ser indefinida o anual. En aquest segon cas, el contracte es prorroga automticament per perodes anuals i sextingeix en la forma assenyalada en el pargraf anterior. b) El contracte de relleu pot subscriures a jornada completa o a temps parcial. En tot cas, la durada de la jornada ha de ser, com a mnim, igual a la reducci de jornada acordada pel treballador substitut. L'horari de treball del treballador rellevista pot completar el del treballador substitut o ser simultani. c) El lloc de treball del treballador rellevista pot ser el mateix que el del treballador substitut o un de similar, i sentn per tal el desenvolupament de tasques corresponents al mateix grup professional o categoria equivalent. d) En la negociaci collectiva es poden establir mesures per impulsar la subscripci de contractes de relleu. Article 13 Contracte de treball a domicili 13.1 Es considera contracte de treball a domicili el contracte en qu la prestaci de lactivitat laboral es fa en el domicili del treballador o en el lloc que el treballador escull lliurement i sense la vigilncia de lempresari. 13.2 El contracte sha de formalitzar per escrit amb el visat de loficina docupaci, on se nha de dipositar un exemplar en qu consti el lloc on es fa la prestaci laboral per tal que es puguin exigir les mesures dhigiene i seguretat necessries que es determinin. 13.3 El salari, sigui quina sigui la forma en qu es fixi, ha de ser, com a mnim, igual al dun treballador de categoria professional equivalent en el sector econmic de qu es tracti. 13.4 Lempresari que doni feina a treballadors a domicili ha de posar a la seva disposici un document de control de lactivitat laboral que duguin a terme, en qu han de consignar el nom del treballador, la classe i la quantitat de feina, la quantitat de primeres matries lliurades, les tarifes acordades per a la fixaci del salari, el lliurament i la recepci dobjectes elaborats, i tots els aspectes de la relaci laboral que interessin a les parts. 13.5 Els treballadors a domicili poden exercir els drets de representaci collectiva dacord amb el que preveu aquesta Llei, excepte si es tracta dun grup familiar.
19

CAPTOL II Contingut del contracte de treball

SECCI PRIMERA

Durada del contracte Article 14 Perode de prova 14.1 Es pot concertar per escrit un perode de prova, amb subjecci als lmits de durada que, si escau, estableixin els convenis collectius. Si no hi ha pacte per conveni, la durada del perode de prova no pot excedir de 6 mesos per als tcnics titulats, ni de 2 mesos per als altres treballadors. A les empreses de menys de 25 treballadors el perode de prova no pot excedir de 3 mesos per als treballadors que no siguin tcnics titulats. Lempresari i el treballador estan, respectivament, obligats a fer les experincies que constitueixin lobjecte de la prova. s nul el pacte que estableixi un perode de prova si el treballador ja ha exercit les mateixes funcions amb anterioritat a lempresa, sota qualsevol modalitat de contractaci. 14.2 Durant el perode de prova, el treballador t els drets i les obligacions que corresponen al lloc de treball que ocupa com si fos de plantilla, excepte els derivats de la resoluci de la relaci laboral, que es pot produir a instncia de qualsevol de les parts durant el transcurs daquest perode. 14.3 Un cop transcorregut el perode de prova sense haver-hi hagut desistiment, el contracte t efectes plens i el temps dels serveis prestats es computa a lefecte dantiguitat del treballador a lempresa. Les situacions dincapacitat temporal, maternitat i adopci o acolliment que afectin el treballador durant el perode de prova interrompen el cmput daquest perode sempre que hi hagi un acord entre les dues parts. Article 15 Durada del contracte 15.1 El contracte de treball pot concertar-se per temps indefinit o per una durada determinada. Es poden subscriure contractes de durada determinada en els supsits segents: a) Quan es contracti el treballador per fer una obra o servei determinats, amb autonomia i substantivitat prpia en lactivitat de lempresa, i lexecuci dels quals, per b que limitada en el temps, en principi sigui de durada incerta. Els convenis collectius sectorials estatals i dmbit inferior, inclosos els convenis dempresa, poden identificar els treballs o les tasques amb substantivitat prpia en lactivitat normal de lempresa que es poden cobrir amb contractes daquesta naturalesa. b) Quan les circumstncies del mercat, lacumulaci de tasques o lexcs de comandes ho exigeixin, fins i tot si es tracta de lactivitat normal de lempresa. En aquests casos, els contractes poden tenir una durada mxima de 6 mesos, compresos en un perode de 12 mesos, a comptar del moment en qu sesdevinguin aquestes causes. Per conveni collectiu dmbit sectorial estatal o, si no nhi ha, per conveni
20

collectiu sectorial dmbit inferior, es pot modificar la durada mxima daquests contractes i el perode en qu es poden subscriure tenint en compte el carcter estacional de lactivitat en qu aquestes circumstncies es poden produir. En aquest supsit, el perode mxim dins del qual es poden subscriure s de 18 mesos, i la durada del contracte no pot superar les tres quartes parts del perode de referncia establert ni els 12 mesos com a mxim. En cas que el contracte s'hagi concertat per una durada inferior a la mxima legal o convencionalment establerta, pot prorrogar-se mitjanant lacord de les parts, una sola vegada, sense que la durada total del contracte pugui excedir de la durada mxima esmentada. Per conveni collectiu es poden determinar les activitats en qu es poden contractar treballadors eventuals, i tamb fixar criteris generals sobre la relaci adequada entre el volum daquesta modalitat contractual i la plantilla total de lempresa. c) Quan es tracti de substituir treballadors amb dret a reserva del lloc de treball, sempre que en el contracte de treball sespecifiqui el nom de la persona substituda i la causa de la substituci. d) Quan una administraci pblica o entitat sense nim de lucre contracti un treballador aturat, inscrit a l'oficina d'ocupaci, i l'objecte daquest contracte temporal d'inserci sigui realitzar una obra o servei d'inters general o social, com a mitj per adquirir experincia laboral i millorar l'ocupabilitat de l'aturat participant, dins de l'mbit dels programes pblics que es determinin reglamentriament. Els treballadors que hagin estat contractats en aquesta modalitat per un perode superior a 9 mesos en els ltims 3 anys i que siguin part en aquests contractes no poden repetir la seva participaci fins transcorreguts 3 anys des que hagi finalitzat l'anterior contracte d'aquesta naturalesa. Els serveis pblics d'ocupaci competents han de finanar a travs de les partides de despesa que corresponguin els costos salarials i de Seguretat Social d'aquestes contractacions i han de subvencionar, a efectes salarials, la quantia equivalent a la base mnima del grup de cotitzaci al qual correspongui la categoria professional exercida pel treballador aix com els complements salarials de residncia establerts reglamentriament i, a lefecte de Seguretat Social, les quotes derivades dels salaris esmentats; tot aix amb independncia de la retribuci que finalment percebi el treballador. El Ministeri de Treball i Afers Socials ha dinformar amb carcter trimestral a la Comissi Delegada del Govern sobre les subvencions concedides i abonades en aquest perode, i sobre el seu seguiment i control. La retribuci dels treballadors que s'incorporin a aquests programes ha de ser la que les parts acordin, i no pot ser inferior a l'establerta, si escau, en el conveni collectiu aplicable per a aquests contractes d'inserci. La incorporaci d'aturats a aquesta modalitat contractual est d'acord amb les prioritats de l'Estat per complir les directrius de l'estratgia europea per locupaci. 15.2 Adquiriran la condici de treballadors fixos, sigui quina sigui la modalitat de la contractaci, els que no hagin estat donats dalta a la Seguretat Social una vegada transcorregut un termini igual al que legalment shagus pogut fixar per al perode de prova, llevat que, de la mateixa naturalesa de les activitats o dels serveis contractats, se'n dedueixi clarament la durada temporal, tot aix sens perjudici de les altres responsabilitats que corresponguin en dret. 15.3 Es consideren per temps indefinit els contractes temporals subscrits en frau de llei. 15.4 Els empresaris han de notificar a la representaci legal dels treballadors a les empreses els contractes subscrits dacord amb les modalitats de contractaci per temps determinat que preveu aquest article quan no hi ha lobligaci legal de lliurar-ne
21

una cpia bsica. 15.5 Els convenis collectius poden establir requisits dirigits a prevenir els abusos en la utilitzaci successiva de la contractaci temporal. 15.6 Els treballadors amb contractes temporals i de durada determinada tenen els mateixos drets que els treballadors amb contractes de durada indefinida, sens perjudici de les particularitats especfiques de cada una de les modalitats contractuals en matria d'extinci del contracte i de les que la Llei preveu expressament en relaci amb els contractes formatius i amb el contracte d'inserci. Quan correspongui en consideraci a la seva naturalesa, aquests drets seran reconeguts en les disposicions legals i reglamentries i en els convenis collectius de manera proporcional, en funci del temps treballat. Quan les disposicions legals o reglamentries i els convenis collectius atribueixin un determinat dret o condici de treball en funci d'una antiguitat prvia del treballador, aquesta antiguitat ha de computar-se segons els mateixos criteris per a tots els treballadors, sigui quina sigui la seva modalitat de contractaci. 15.7 L'empresari ha d'informar els treballadors de l'empresa amb contractes de durada determinada o temporals, inclosos els contractes formatius, sobre l'existncia de llocs de treball vacants a fi de garantir-los les mateixes oportunitats d'accs a llocs permanents que els altres treballadors. Aquesta informaci pot facilitar-se mitjanant un anunci pblic en un lloc adequat de l'empresa o centre de treball, o amb altres mitjans previstos en la negociaci collectiva que assegurin la transmissi de la informaci. Els convenis poden establir criteris objectius i compromisos de conversi dels contractes de durada determinada o temporals en indefinits. Els convenis collectius han destablir mesures per facilitar l'accs efectiu d'aquests treballadors a la formaci professional contnua, a fi de millorar la seva qualificaci i afavorir-ne la progressi i mobilitat professionals. 15.8 El contracte per temps indefinit de fixos discontinus es concerta per fer feines que tinguin el carcter de fixes discontnues i que no es repeteixin en certes dates, dins del volum normal d'activitat de l'empresa. En els supsits de feines discontnues que es repeteixen en certes dates, sha d'aplicar la regulaci del contracte a temps parcial subscrit per temps indefinit. Els treballadors fixos discontinus shan davisar en l'ordre i la forma que es determini en els convenis collectius respectius; en cas d'incompliment, el treballador pot reclamar en procediment d'acomiadament davant de la jurisdicci competent, i el termini per fer-ho siniciar en el moment en qu el treballador sassabenti de la falta de convocatria. Aquest contracte s'ha de formalitzar necessriament per escrit en el model que s'estableixi, on ha de figurar una indicaci sobre la durada estimada de l'activitat i tamb sobre la forma i lordre de crida que estableixi el conveni collectiu aplicable, i cal fer-hi constar igualment, de manera orientativa, la jornada laboral estimada i la seva distribuci horria. Els convenis collectius d'mbit sectorial poden acordar, si les peculiaritats de l'activitat del sector ho justifiquen, ls de la modalitat de temps parcial en els contractes fixos discontinus, i tamb els requisits i especialitats per a la conversi de contractes temporals en contractes de fixos discontinus. 15.9 Sautoritza el Govern per desplegar reglamentriament el que preveu aquest article. Article 16 Ingrs al treball 16.1 Els empresaris estan obligats a comunicar a loficina pblica docupaci, en el
22

termini dels 10 dies a comptar de lendem de la seva concertaci i en els termes que reglamentriament es determinin, el contingut dels contractes de treball que subscriguin o les prrrogues, encara que no hi hagi lobligaci legal de formalitzaci per escrit. 16.2 Es prohibeix lexistncia dagncies de collocaci amb finalitats lucratives. El Servei Pblic dOcupaci pot autoritzar, en les condicions que determini el conveni de collaboraci corresponent i amb linforme previ del Consell General de lInstitut Nacional dOcupaci, lexistncia dagncies de collocaci sense finalitats lucratives, sempre que la remuneraci que rebin de lempresari o el treballador es limiti exclusivament a les despeses ocasionades pels serveis prestats. Aquestes agncies han de garantir, en el seu mbit dactuaci, el principi digualtat en laccs a locupaci, i no poden establir cap discriminaci basada en motius dorigen, incls el racial o tnic, sexe, edat, estat civil, religi o conviccions, opini poltica, orientaci sexual, afiliaci sindical, condici social, llengua dins lEstat i discapacitat, quan els treballadors estiguin en condicions daptitud per desenvolupar la feina o locupaci de qu es tracti.

SECCI SEGONA

Drets i deures derivats del contracte Article 17 No-discriminaci en les relacions laborals 17.1 Es consideren nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clusules dels convenis collectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de lempresari que continguin discriminacions directes o indirectes desfavorables per motius dedat o discapacitat, o que continguin discriminacions favorables o adverses en locupaci, com tamb en matria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, per motius de sexe, origen, incls el racial o tnic, estat civil, condici social, religi o conviccions, idees poltiques, orientaci sexual, adhesi o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb altres treballadors a lempresa i llengua dins lEstat espanyol. Seran igualment nulles les decisions de lempresari que suposin un tracte desfavorable dels treballadors com a reacci davant duna reclamaci efectuada a lempresa o davant duna acci judicial destinada a exigir el compliment del principi digualtat de tracte i de no-discriminaci. 17.2 Es poden establir per llei les exclusions, les reserves i les preferncies per ser contractat lliurement. 17.3 Malgrat el que estableix lapartat anterior, el Govern pot regular mesures de reserva, durada o preferncia en locupaci que tinguin com a finalitat facilitar la collocaci de treballadors demandants docupaci. Igualment, el Govern pot atorgar subvencions, desgravacions i altres mesures per fomentar locupaci de grups especfics de treballadors que trobin dificultats especials per accedir a locupaci. La regulaci daquestes mesures sha de fer amb la consulta prvia a les organitzacions sindicals i les associacions empresarials ms representatives. Les mesures a qu es refereixen els pargrafs anteriors shan dorientar prioritriament a fomentar locupaci estable dels treballadors desocupats i la conversi de contractes temporals en contractes per temps indefinit.

23

Article 18 Inviolabilitat de la persona del treballador Noms es poden fer registres sobre la persona del treballador, en els seus armariets i els seus efectes particulars, si sn necessaris per protegir el patrimoni empresarial i el dels altres treballadors de lempresa, dins el centre de treball i en hores de feina. Quan es facin, sha de respectar al mxim la dignitat i la intimitat del treballador i hi ha dassistir un representant legal dels treballadors o, si no s al centre de treball, un altre treballador de lempresa, sempre que aix sigui possible. Article 19 Seguretat i higiene 19.1 El treballador, en la prestaci dels serveis, t dret a una protecci efica en matria de seguretat i higiene. 19.2 El treballador est obligat a observar al lloc de treball les mesures legals i reglamentries de seguretat i higiene. 19.3 En la inspecci i el control daquestes mesures que siguin dobservana obligada per part de lempresari, el treballador t dret a participar per mitj dels seus representants legals en el centre de treball, si no hi ha rgans o centres especialitzats competents en la matria dacord amb la legislaci vigent. 19.4 Lempresari est obligat a facilitar una formaci prctica i adequada en matria de seguretat i higiene als treballadors que contracta, o si canvien de lloc de treball o han daplicar una nova tcnica que pugui ocasionar riscos greus per a ells o per als companys o per a tercers, tant si s amb serveis propis com si s amb la intervenci dels serveis oficials corresponents. El treballador est obligat a seguir aquestes ensenyances i a fer les prctiques quan tinguin lloc dins la jornada laboral o en altres hores, per descomptant de la jornada el temps que hi hagi esmerat. 19.5 Els rgans interns de lempresa competents en matria de seguretat i, si no nhi ha, els representants legals dels treballadors en el centre de treball que considerin que hi ha una probabilitat seriosa i greu daccident per la inobservana de la legislaci aplicable en la matria, han de requerir lempresari per escrit perqu adopti les mesures oportunes que facin desaparixer lestat de risc; si la demanda no s atesa en un termini de 4 dies, shan dadrear a lautoritat competent. Aquesta autoritat, si considera les circumstncies allegades, mitjanant resoluci fundada, ha de requerir lempresari perqu adopti les mesures de seguretat apropiades o perqu suspengui les activitats a la zona o al local de treball o amb el material en perill. Tamb pot ordenar, amb els informes tcnics necessaris, la paralitzaci immediata de la feina si es considera que hi ha risc greu daccident. Si el risc daccident s imminent, la paralitzaci de les activitats por ser acordada per decisi dels rgans competents de lempresa en matria de seguretat o pel 75% dels representants dels treballadors en empreses amb processos discontinus i de tots els representants dels treballadors en les empreses el procs de les quals sigui continu. Aquest acord sha de comunicar immediatament a lempresa i a lautoritat laboral, la qual, en 24 hores, ha danullar o ratificar la paralitzaci acordada. Article 20 Direcci i control de lactivitat laboral 20.1 El treballador est obligat a fer la feina que shagi convingut sota la direcci de lempresari o de la persona en qui lempresari delegui.
24

20.2 En el compliment de lobligaci de treballar assumida en el contracte, el treballador deu a lempresari la diligncia i la collaboraci en el treball que marquen les disposicions legals, els convenis collectius i les ordres o instruccions que adopti en lexercici regular de les seves facultats de direcci i, si no nhi ha, els usos i els costums. En qualsevol cas, el treballador i lempresari shan de sotmetre, en les seves prestacions recproques, a les exigncies de la bona fe. 20.3 Lempresari pot adoptar les mesures que consideri ms oportunes de vigilncia i control per verificar que el treballador compleix les seves obligacions i els seus deures laborals, i en ladopci i aplicaci daquestes mesures ha de guardar la consideraci a la seva dignitat humana i ha de tenir en compte la capacitat real dels treballadors disminuts, si escau. 20.4 Lempresari pot verificar lestat de malaltia o accident del treballador que aquest hagi allegat per justificar la seva falta dassistncia a la feina mitjanant un reconeixement a crrec de personal mdic. La negativa del treballador a aquest reconeixement pot determinar la suspensi dels drets econmics que hi pugui haver a crrec de lempresari per aquestes situacions. Article 21 Pacte de no-concurrncia i de permanncia en l'empresa 21.1 No es pot fer la prestaci laboral d'un treballador per a diversos empresaris si es considera que hi ha concurrncia deslleial o si es pacta la plena dedicaci mitjanant una compensaci econmica expressa, en els termes que sacordin a aquest efecte. 21.2 El pacte de no-competncia quan sha extingit el contracte de treball, que no pot tenir una durada superior a 2 anys per als tcnics i a 6 mesos per als altres treballadors, noms s vlid si hi concorren els requisits segents: a) Que l'empresari hi tingui un inters industrial o comercial efectiu, b) I que se satisfaci al treballador una compensaci econmica adequada. 21.3 En el supsit de compensaci econmica per la plena dedicaci, el treballador pot rescindir l'acord i recuperar la seva llibertat de treball en una altra ocupaci si ho comunica per escrit a l'empresari amb un preavs de 30 dies; en aquest cas perd la compensaci econmica o altres drets vinculats a la plena dedicaci. 21.4 Si el treballador ha rebut una especialitzaci professional a crrec de l'empresari per posar en marxa projectes determinats o fer una feina especfica, tots dos poden pactar la permanncia del treballador en aquesta empresa durant un temps determinat. L'acord no pot tenir una durada superior a 2 anys i sha de formalitzar sempre per escrit. Si el treballador deixa la feina abans del termini, l'empresari t dret a rebre una indemnitzaci per danys i perjudicis.

SECCI TERCERA

Classificaci professional i promoci en el treball Article 22 Sistema de classificaci professional 22.1 Mitjanant la negociaci collectiva o, si no n'hi ha, lacord entre l'empresa i els representants dels treballadors, s'ha destablir el sistema de classificaci professional dels treballadors per mitj de categories o grups professionals.
25

22.2 Sentn per grup professional el que agrupa unitriament les aptituds professionals, les titulacions i el contingut general de la prestaci, i pot incloure tant categories professionals diverses com funcions o especialitats professionals diferents. 22.3 Sentn que una categoria professional s equivalent a una altra si l'aptitud professional necessria per exercir les funcions prpies de la primera permet desenvolupar les prestacions laborals bsiques de la segona, amb la realitzaci prvia, si cal, de processos simples de formaci o adaptaci. 22.4 Els criteris de definici de les categories i dels grups shan d'adequar a les regles comunes per als treballadors de tots dos sexes. 22.5 Per acord entre el treballador i l'empresari s'ha destablir el contingut de la prestaci laboral objecte del contracte de treball, i tamb la seva equiparaci a la categoria, el grup professional o el nivell retributiu que preveu el conveni collectiu o, si no n'hi ha, el que saplica a l'empresa, que es correspongui amb aquesta prestaci. Si s'acorda la polivalncia funcional o lexecuci de funcions prpies de dos o ms categories, grups o nivells, l'equiparaci s'ha de fer en virtut de les funcions que siguin prevalents. Article 23 Promoci i formaci professional en el treball 23.1 El treballador t dret: a) A gaudir dels permisos necessaris per assistir a exmens, i a tenir preferncia a lhora descollir torn de treball, si aquest s el rgim instaurat a l'empresa, si cursa amb regularitat estudis per obtenir un ttol acadmic o professional. b) Que se li adapti la jornada ordinria de treball per assistir a cursos de formaci professional o que se li concedeixi el perms corresponent de formaci o perfeccionament professional amb la reserva del lloc de treball. 23.2 En els convenis collectius shan de pactar els termes de l'exercici d'aquests drets. Article 24 Ascensos 24.1 Els ascensos dins el sistema de classificaci professional shan de produir dacord amb el que sestableixi en el conveni o, si no n'hi ha, per acord collectiu entre l'empresa i els representants dels treballadors. En tot cas, els ascensos shan de produir tenint en compte la formaci, els mrits i lantiguitat del treballador, i tamb les facultats organitzatives de l'empresari. 24.2 Els criteris d'ascens a l'empresa shan dadequar a regles comunes per als treballadors de tots dos sexes. Article 25 Promoci econmica 25.1 El treballador, en funci de la feina que exerceixi, pot tenir dret a una promoci econmica en els termes que es fixin en el conveni collectiu o contracte individual. 25.2 El que disposa el punt anterior s'entn sens perjudici dels drets adquirits o en curs d'adquisici en el tram temporal corresponent.

26

SECCI QUARTA

Salaris i garanties salarials Article 26 Del salari 26.1 Es consideren salari totes les percepcions econmiques dels treballadors, en diners o en espcie, per la prestaci professional dels serveis laborals per compte daltri, tant si retribueixen el treball efectiu, sigui quina sigui la forma de remuneraci, com els perodes de descans computables com de treball. En cap cas el salari en espcie pot superar el 30% de les percepcions salarials del treballador. 26.2 No tenen la consideraci de salari les quantitats que el treballador hagi percebut en concepte d'indemnitzacions o abonaments de despeses per les despeses efectuades com a conseqncia de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments. 26.3 Mitjanant la negociaci collectiva o, si no n'hi ha, el contracte individual, sha de determinar l'estructura del salari, que ha de comprendre el salari base, com a retribuci fixada per unitat de temps o d'obra, i, si escau, els complements salarials fixats en funci de les circumstncies relatives a les condicions personals del treballador, al treball efectuat o a la situaci i els resultats de l'empresa, que shan de calcular dacord amb els criteris que es pactin a aquest efecte. Igualment sha de pactar el carcter consolidable o no d'aquests complements salarials; no tenen el carcter de consolidables, llevat que hi hagi un acord en contra, els que estiguin vinculats al lloc de treball o a la situaci i els resultats de l'empresa. 26.4 El treballador ha de satisfer totes les crregues fiscals i de Seguretat Social a crrec seu, i s nul qualsevol pacte que hi vagi en contra. 26.5 Hi ha dhaver compensaci i absorci quan els salaris realment pagats, en conjunt i cmput anual, siguin ms favorables per als treballadors que els que fixa l'ordre normatiu o convencional de referncia. Article 27 Salari mnim interprofessional 27.1 El Govern, amb la consulta prvia a les organitzacions sindicals i les associacions empresarials ms representatives, ha de fixar anualment el salari mnim interprofessional tenint en compte: a) L'ndex de preus de consum. b) La productivitat mitjana nacional assolida. c) L'increment de la participaci del treball en la renda nacional. d) La conjuntura econmica general. Igualment sha de fixar una revisi semestral per si no es compleixen les previsions sobre l'ndex de preus esmentat. La revisi del salari mnim interprofessional no ha dafectar l'estructura ni la quantia dels salaris professionals quan, en conjunt i cmput anual, siguin superiors al salari mnim interprofessional. 27.2 El salari mnim interprofessional, en la seva quantia, no es pot embargar. Article 28 Igualtat de remuneraci per motiu de sexe
27

L'empresari est obligat a pagar per la prestaci d'un treball del mateix valor la mateixa retribuci satisfeta directament o indirectament, i sigui quina sigui la seva naturalesa, salarial o extrasalarial, i no es pot produir cap discriminaci per motiu de sexe en cap dels seus elements o condicions. Article 29 Liquidaci i pagament 29.1 La liquidaci i el pagament del salari s'han de fer puntualment i documentalment en la data i el lloc convinguts o dacord amb els usos i els costums. El perode de temps a qu es refereix el pagament de les retribucions peridiques i regulars no pot excedir d'1 mes. El treballador i, amb la seva autoritzaci, els seus representants legals tenen dret a percebre, sense que arribi el dia assenyalat per al pagament, bestretes a compte del treball ja efectuat. La documentaci del salari s'ha de fer lliurant al treballador un rebut individual que justifiqui que s'ha fet el pagament. El full de salaris sha dajustar al model que aprovi el Ministeri de Treball i Seguretat Social, llevat que per conveni collectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors s'estableixi un altre model que contingui amb la claredat i la separaci degudes les diferents percepcions del treballador i tamb les deduccions que siguin procedents legalment. La liquidaci dels salaris que corresponguin als qui presten serveis en treballs que tenen el carcter de fixos discontinus, en els supsits de conclusi de cada perode d'activitat, sha de portar a terme amb subjecci als trmits i les garanties que estableix larticle 49.2. 29.2 El dret al salari a comissi neix en el moment en qu es fa i es paga el negoci, la collocaci o la venda en qu ha intervingut el treballador, i sha de liquidar i pagar, llevat que s'hagi pactat una altra cosa, quan sacabi l'any. El treballador i els seus representants legals poden demanar en qualsevol moment comunicacions de la part dels llibres referents a aquestes meritacions. 29.3 L'inters per mora en el pagament del salari s el 10% del que es deu. 29.4 Lempresari pot pagar el salari, i tamb el pagament delegat de les prestacions de la Seguretat Social, en moneda de curs legal o mitjanant un xec o una altra modalitat de pagament similar a travs d'entitats de crdit, amb linforme previ per al comit d'empresa o per als delegats de personal. Article 30 Impossibilitat de la prestaci Si el treballador no pot prestar serveis una vegada vigent el contracte perqu l'empresari es retarda a lhora de donar-li feina per impediments imputables a lempresari i no al treballador, aquest conserva el dret a rebre el salari, sense que se li pugui fer compensar el que ha perdut amb una altra feina feta en un altre moment. Article 31 Gratificacions extraordinries El treballador t dret a rebre 2 gratificacions extraordinries l'any, luna amb ocasi de les festes de Nadal i l'altra en el mes que es fixi per conveni collectiu o per acord
28

entre l'empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment, sha de fixar per conveni collectiu la quantia d'aquestes gratificacions. No obstant aix, es pot acordar en el conveni collectiu que les gratificacions extraordinries es prorrategin en les 12 mensualitats. Article 32 Garanties del salari 32.1 Els crdits per salaris pels ltims 30 dies de treball i en una quantia que no superi el doble del salari mnim interprofessional tenen preferncia sobre qualsevol altre crdit, encara que aquest darrer estigui garantit per una penyora o una hipoteca. 32.2 Els crdits salarials tenen preferncia sobre qualsevol altre crdit respecte dels objectes elaborats pels treballadors, mentre siguin propietat o estiguin en possessi de l'empresari. 32.3 Els crdits per salaris no protegits en els apartats anteriors tenen la condici de privilegiats especialment en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mnim interprofessional pel nombre de dies de salari pendents de pagament. Aquests crdits tenen preferncia sobre qualsevol altre crdit, llevat dels crdits amb dret real, en els supsits en qu aquests darrers, d'acord amb la llei, siguin preferents. Tenen la mateixa consideraci les indemnitzacions per acomiadament en la quantia corresponent al mnim legal calculada sobre una base que no superi el triple del salari mnim. 32.4 El termini per exercir els drets de preferncia del crdit salarial s d1 any, a comptar del moment en qu shavia dhaver percebut el salari. Un cop transcorregut aquest termini, prescriuen aquests drets. 32.5 Les preferncies que reconeixen els punts precedents sn aplicables en tots els supsits en qu, en no trobar-se lempresari declarat en concurs, els crdits corresponents concorrin amb un altre crdit o uns altres crdits sobre bns de lempresari. En cas de concurs, sn aplicables les disposicions de la Llei concursal relatives a la classificaci dels crdits i a les execucions i constrenyiments. Article 33 El Fons de Garantia Salarial 33.1 El Fons de Garantia Salarial, organisme autnom que depn del Ministeri de Treball i Afers Socials amb personalitat jurdica i capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, ha dabonar als treballadors l'import dels salaris pendents de pagament a causa d'insolvncia, suspensi de pagaments, fallida o concurs de creditors dels empresaris. A aquest efecte, es considera salari la quantitat reconeguda com a tal en acte de conciliaci o en resoluci judicial per tots els conceptes a qu es refereix l'article 26.1, i tamb els salaris de tramitaci en els supsits en qu legalment siguin procedents, sense que el Fons pugui pagar per un o altre concepte, conjuntament o separada, un import superior a la quantitat que resulti de multiplicar el doble del salari mnim interprofessional diari pel nombre de dies de salari pendents de pagament, amb un mxim de 120 dies. 33.2 El Fons de Garantia Salarial, en els casos que preveu l'apartat anterior, ha de pagar les indemnitzacions reconegudes com a conseqncia duna sentncia o resoluci administrativa a favor dels treballadors per acomiadament o extinci dels contractes dacord amb els articles 50, 51 i 52.c) d'aquesta Llei, amb el lmit mxim d'una anualitat, sense que el salari diari, base del clcul, pugui excedir del doble del
29

salari mnim interprofessional. L'import de la indemnitzaci, a l'nic efecte del pagament per part del Fons de Garantia Salarial per als casos d'acomiadament o extinci dels contractes dacord amb l'article 50 d'aquesta Llei, sha de calcular sobre la base de 25 dies per any de servei, amb el lmit que fixa el pargraf anterior. 33.3 En els procediments de concurs, i des del moment en qu es tingui coneixement de l'existncia de crdits laborals o es presumeixi la possibilitat que nhi hagi, el jutge, d'ofici o a instncia duna part, ha de citar el Fons de Garantia Salarial; sense aquest requisit, el Fons no assumir les obligacions que assenyalen els apartats anteriors. El Fons sha de presentar a l'expedient com a responsable legal subsidiari del pagament dels dits crdits, i pot instar all que convingui al seu dret i sens perjudici que, una vegada fet, continu com a creditor en l'expedient. 33.4 El Fons ha dassumir les obligacions que especifiquen els punts anteriors, amb la instrucci prvia d'expedient per comprovar-ne la procedncia. Per al reembossament de les quantitats satisfetes, el Fons de Garantia Salarial sha de subrogar obligatriament en els drets i les accions dels treballadors, i ha de conservar el carcter de crdits privilegiats que els confereix l'article 32 d'aquesta Llei. Si aquests crdits concorren amb els que puguin conservar els treballadors per la part no satisfeta pel Fons, uns i altres shan de pagar a prorrata dels seus respectius imports. 33.5 El Fons de Garantia Salarial es finana amb les aportacions fetes per tots els empresaris a qu es refereix l'article 1.2 d'aquesta Llei, tant si sn pblics com privats. El tipus de cotitzaci, lha de fixar el Govern sobre els salaris que serveixen de base per calcular la cotitzaci per atendre les contingncies derivades d'accidents de treball, malaltia professional i atur en el sistema de la Seguretat Social. 33.6 Als efectes d'aquest article s'entn que hi ha insolvncia de l'empresari quan, una vegada instada l'execuci en la forma que estableix la Llei de procediment laboral, no s'aconsegueix la satisfacci dels crdits laborals. La resoluci en qu consti la declaraci d'insolvncia sha de dictar amb laudincia prvia del Fons de Garantia Salarial. 33.7 El dret a sollicitar del Fons de Garantia Salarial el pagament de les prestacions que es deriven dels apartats anteriors prescriu al cap dun any de la data de l'acte de conciliaci, sentncia o resoluci de l'autoritat laboral en qu es reconegui el deute per salaris o es fixin les indemnitzacions. Aquest termini s'interromp per l'exercici de les accions executives o de reconeixement del crdit en procediment de concurs i per les altres formes legals d'interrupci de la prescripci. 33.8 A les empreses de menys de 25 treballadors, el Fons de Garantia Salarial ha de pagar el 40% de la indemnitzaci legal que correspongui als treballadors la relaci laboral dels quals s'hagi extingit com a conseqncia de l'expedient instrut en aplicaci de l'article 51 d'aquesta Llei o per la causa que preveu l'article 52.c). El clcul de l'import d'aquest pagament sha de fer sobre les indemnitzacions que sajusten als lmits que preveu l'apartat 2 d'aquest article. 33.9 El Fons de Garantia Salarial t la consideraci de part en la tramitaci dels procediments arbitrals, a l'efecte d'assumir les obligacions que preveu aquest article.

SECCI CINQUENA

Temps de treball Article 34

30

Jornada 34.1 La durada de la jornada laboral sha de pactar en els convenis collectius o contractes de treball. La durada mxima de la jornada laboral ordinria s de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en cmput anual. 34.2 Mitjanant conveni collectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, es pot establir la distribuci irregular de la jornada al llarg de l'any. Aquesta distribuci ha de respectar en tot cas els perodes mnims de descans diari i setmanal que preveu aquesta Llei. 34.3 Entre el final d'una jornada i el comenament de la segent han de passar, com a mnim, 12 hores. El nombre d'hores ordinries de treball efectiu no pot ser superior a 9 hores diries, llevat que per conveni collectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors s'estableixi una altra distribuci del temps de treball diari, i cal respectar en tot cas el descans entre jornades. Els treballadors menors de 18 anys no poden fer ms de 8 hores diries de treball efectiu, incloent-hi, si escau, el temps dedicat a la formaci i, si treballen per a diversos ocupadors, les hores fetes amb cadascun d'ells. 34.4 Sempre que la durada de la jornada diria continuada excedeixi de 6 hores, sha d'establir un perode de descans durant la jornada duna durada no inferior a 15 minuts. Aquest perode de descans es considera temps de treball efectiu si aix sha establert o s'estableix per conveni collectiu o contracte de treball. En el cas dels treballadors menors de 18 anys, el perode de descans ha de tenir una durada mnima de 30 minuts i sha d'establir sempre que la durada de la jornada diria continuada excedeixi de 4 hores i 30 minuts. 34.5 El temps de treball sha de computar de manera que tant al comenament com al final de la jornada diria el treballador es trobi en el seu lloc de treball. 34.6 Lempresa ha delaborar el calendari laboral anualment, i nha dexposar un exemplar en un lloc visible de cada centre de treball. 34.7 El Govern, a proposta del ministre de Treball i Seguretat Social i amb la consulta prvia a les organitzacions sindicals i empresarials ms representatives, pot establir ampliacions o limitacions en l'ordenaci i la durada de la jornada laboral i dels descansos per a als sectors i treballs que, per les seves peculiaritats, aix ho requereixin. Article 35 Hores extraordinries 35.1 Tenen la consideraci d'hores extraordinries les hores de treball que es fan per sobre de la durada mxima de la jornada laboral ordinria, fixada d'acord amb l'article anterior. Mitjanant conveni collectiu o, si no n'hi ha, contracte individual, s'ha doptar entre pagar les hores extraordinries en la quantia que es fixi, que en cap cas no pot ser inferior al valor de l'hora ordinria, o compensar-les per temps equivalents de descans retribut. En absncia de pacte en aquest sentit, s'entn que les hores extraordinries fetes han de ser compensades mitjanant descans dintre dels 4 mesos segents a la seva realitzaci. 35.2 El nombre d'hores extraordinries no pot ser superior a 80 hores a l'any, llevat del que preveu l'apartat 3 d'aquest article. Per als treballadors que per la modalitat o durada del seu contracte facin una jornada en cmput anual inferior a la jornada general a l'empresa, el nombre mxim anual d'hores extraordinries sha de reduir en la
31

mateixa proporci que hi ha entre aquestes jornades. A l'efecte del que disposa el pargraf anterior, no shan de computar les hores extraordinries que hagin estat compensades mitjanant descans en els 4 mesos segents a la seva realitzaci. El Govern pot suprimir o reduir el nombre mxim d'hores extraordinries per temps determinat, amb carcter general o per a determinades branques d'activitat o mbits territorials, per incrementar les oportunitats de collocaci dels treballadors en atur fors. 35.3 No sha de tenir en compte, ni a l'efecte de la durada mxima de la jornada ordinria laboral ni per al cmput del nombre mxim de les hores extraordinries autoritzades, l'excs de les hores treballades per prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents, sens perjudici de la seva compensaci com a hores extraordinries. 35.4 La prestaci laboral en hores extraordinries s voluntria, llevat que aquesta s'hagi pactat en el conveni collectiu o contracte individual de treball, amb els lmits que preveu l'apartat 2 d'aquest article. 35.5 A l'efecte del cmput d'hores extraordinries, la jornada de cada treballador sha de registrar cada dia i sha de totalitzar en el perode fixat per al pagament de les retribucions; sha de lliurar una cpia del resum al treballador en el rebut corresponent. Article 36 Treball nocturn, treball per torns i ritme de treball 36.1 Als efectes del que disposa aquesta Llei, es considera treball nocturn el que sefectua entre les 10 del vespre i les 6 del mat. L'empresari que recorri regularment al treball nocturn nha d'informar l'autoritat laboral. La jornada laboral dels treballadors nocturns no pot excedir de 8 hores diries de mitjana, en un perode de referncia de 15 dies. Aquests treballadors no poden fer hores extraordinries. Per aplicar el que disposa el pargraf anterior, es considera treballador nocturn el que fa normalment en perode nocturn una part no inferior a 3 hores de la seva jornada diria de treball, i tamb el treballador que es prevegi que pot fer en aquest perode una part no inferior a un ter de la seva jornada de treball anual. s aplicable al que estableix el segon pargraf all que disposa l'article 34.7 d'aquesta Llei. Igualment, el Govern pot establir limitacions i garanties addicionals a les que preveu aquest article per a la realitzaci de treball nocturn en determinades activitats o per una determinada categoria de treballadors, en funci dels riscos que comportin per a la seva salut i seguretat. 36.2 El treball nocturn t una retribuci especfica que sha de determinar en la negociaci collectiva, llevat que el salari s'hagi establert atenent el fet que el treball sigui nocturn per la seva naturalesa o s'hagi acordat la compensaci d'aquest treball per descansos. 36.3 Es considera treball per torns la forma d'organitzaci de la feina en equip segons la qual els treballadors ocupen successivament els mateixos llocs de treball seguint un ritme determinat, continu o discontinu, la qual cosa implica per al treballador la necessitat de prestar serveis en hores diferents en un perode determinat de dies o de setmanes. A les empreses amb processos productius continus durant les 24 hores del dia, en l'organitzaci de la feina dels torns sha de tenir en compte la seva rotaci i que cap treballador estigui en el torn de nit ms de 2 setmanes consecutives, llevat d'adscripci voluntria.
32

Les empreses que per la naturalesa de la seva activitat sorganitzin el treball en rgim de torns, inclosos els diumenges i dies festius, ho poden fer mitjanant equips de treballadors que exerceixin la seva activitat per setmanes completes o b contractant personal per completar els equips necessaris durant 1 dia o ms a la setmana. 36.4 Els treballadors nocturns i els que treballin per torns han de tenir en qualsevol moment un nivell de protecci en matria de salut i seguretat adaptat a la naturalesa de la seva feina, incloent-hi uns serveis de protecci i prevenci apropiats, i equivalents als dels altres treballadors de l'empresa. L'empresari ha de garantir que els treballadors nocturns que contracta disposin d'una avaluaci gratuta de la seva salut abans que sels assigni un treball nocturn i, posteriorment, a intervals regulars, en els termes que estableixi la normativa especfica en la matria. Els treballadors nocturns als quals es reconeguin problemes de salut lligats al fet de treballar de nit tenen dret que sels destini a un lloc de treball dirn que hi hagi a l'empresa i per al qual siguin aptes professionalment. El canvi de lloc de treball sha de portar a terme de conformitat amb el que disposen els articles 39 i 41, si escau, daquesta Llei. 36.5 L'empresari que organitzi la feina a l'empresa seguint un ritme determinat ha de tenir en compte el principi general d'adaptaci del treball a la persona, especialment amb vista a atenuar el treball monton i repetitiu en funci del tipus d'activitat i de les exigncies en matria de seguretat i salut dels treballadors. Aquestes exigncies shan de tenir particularment en compte a l'hora de determinar els perodes de descans durant la jornada laboral. Article 37 Descans setmanal, festes i permisos 37.1 Els treballadors tenen dret a un descans mnim setmanal, acumulable per perodes de fins a 14 dies, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, ha de comprendre la tarda del dissabte o, si escau, el mat del dilluns i el dia complet del diumenge. La durada del descans setmanal dels menors de 18 anys ha de ser, com a mnim, de 2 dies ininterromputs. s aplicable al descans setmanal el que disposa l'article 34.7 quant a ampliacions i reduccions, i tamb per a la fixaci de rgims de descans alternatius per a activitats concretes. 37.2 Les festes laborals, que tenen carcter retribut i no recuperable, no poden excedir de 14 l'any, de les quals 2 han de ser locals. En qualsevol cas shan de respectar com a festes d'mbit nacional les de Nadal, Cap dAny, 1 de maig com a Festa del Treball i 12 d'octubre com a Festa Nacional d'Espanya. Respectant les festes esmentades en el pargraf anterior, el Govern pot traslladar al dilluns totes les festes d'mbit nacional que tinguin lloc entre setmana, i en tot cas ha de ser objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb un diumenge. Les comunitats autnomes, dins el lmit anual de 14 dies festius, poden assenyalar les festes que per tradici els siguin prpies, i substituir a aquest efecte les d'mbit nacional que es determinin reglamentriament i, en tot cas, les que es traslladin a dilluns. Aix mateix, poden fer s de la facultat de trasllat a dilluns que preveu el pargraf anterior. Si alguna comunitat autnoma no pot establir una de les seves festes tradicionals perqu no coincideix amb diumenge un nombre de festes nacionals suficients, pot, en l'any que aix ocorri, afegir una festa ms, amb carcter de recuperable, al mxim de 14 festes.
33

37.3 El treballador, si ho avisa i ho justifica prviament, es pot absentar de la feina conservant el dret a remuneraci per algun dels motius i pel temps segents: a) 15 dies naturals en cas de matrimoni. b) 2 dies en cas de naixement de fill, o de mort, accident o malaltia greus, o hospitalitzaci de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Si per aquest motiu el treballador ha de fer un desplaament, el termini s de 4 dies. c) 1 dia per trasllat del domicili habitual. d) Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de carcter pblic i personal, incloent-hi l'exercici del sufragi actiu. Si en una norma legal o convencional figura un perode determinat, cal atenir-se al que aquesta norma disposi pel que fa a la durada de l'absncia i a la seva compensaci econmica. Si el compliment del deure esmentat implica la impossibilitat de prestar el treball degut en ms del 20% de les hores laborables en un perode de 3 mesos, l'empresa pot passar el treballador afectat a la situaci d'excedncia que regula l'article 46.1 d'aquesta Llei. Si el treballador, pel compliment del deure o l'exercici del crrec, percep una indemnitzaci, cal descomptar-ne l'import del salari a qu t dret en l'empresa. e) Per exercir funcions sindicals o de representaci del personal, en els termes establerts legalment o convencionalment. f) Pel temps indispensable per fer exmens prenatals i tcniques de preparaci al part que s'hagin de fer dins de la jornada de treball. 37.4 Les treballadores, per lactncia d'un fill menor de 9 mesos, tenen dret a 1 hora d'absncia de la feina, que poden dividir en 2 fraccions. La dona, per voluntat prpia, pot substituir aquest dret per una reducci de la jornada normal de mitja hora, amb la mateixa finalitat. Poden gaudir daquest perms indistintament la mare o el pare, si tots dos treballen. 37.4.bis En els casos de naixements de fills prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuaci del part, la mare o el pare tenen dret a absentar-se del treball durant 1 hora. Aix mateix, tenen dret a reduir la seva jornada de treball fins a un mxim de 2 hores, amb la disminuci proporcional del salari. Per al gaudi d'aquest perms cal actuar dacord amb el que preveu l'apartat 6 d'aquest article. 37.5 Qui per raons de guarda legal t directament al seu crrec algun menor de 6 anys o un disminut fsic, psquic o sensorial que no exerceix cap altra activitat retribuda t dret a una reducci de la jornada laboral, amb la disminuci proporcional del salari, d'entre almenys un ter i un mxim de la meitat de la durada de la jornada. T el mateix dret qui sencarregui de la cura directa d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per motius d'edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix, i que no exerceixi cap activitat retribuda. La reducci de jornada prevista en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant aix, si 2 o ms treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari podria limitar el seu exercici simultani per motius justificats de funcionament de l'empresa. 37.6 La concreci horria i la determinaci del perode de gaudi del perms de lactncia i de la reducci de jornada, previstos als apartats 4 i 5 d'aquest article, corresponen al treballador, dins de la seva jornada ordinria. El treballador ha de preavisar l'empresari amb 15 dies d'antelaci la data en qu es reincorporar a la seva jornada ordinria. Les discrepncies que sorgeixin entre empresari i treballador sobre la concreci horria i la determinaci dels perodes de gaudi que preveuen els apartats 4 i 5 d'aquest article shan de resoldre per la jurisdicci competent a travs del procediment
34

establert a l'article 138 bis de la Llei de procediment laboral. Article 38 Vacances anuals 38.1 El perode de vacances anuals retribudes, no substituble per compensaci econmica, ha de ser el que shagi pactat en el conveni collectiu o contracte individual. En cap cas la durada pot ser inferior a 30 dies naturals. 38.2 El perode o els perodes del seu gaudi lhan de fixar de com acord l'empresari i el treballador, de conformitat amb el que estableixen, si escau, els convenis collectius sobre planificaci anual de les vacances. En cas que hi hagi desacord entre les parts, la jurisdicci competent ha de fixar la data que correspongui per al gaudi i la seva decisi no es pot recrrer. El procediment ha de ser sumari i preferent. 38.3 El calendari de vacances sha de fixar a cada empresa. El treballador ha de conixer les dates que li corresponen almenys 2 mesos abans del comenament del gaudi.

CAPTOL III Modificaci, suspensi i extinci del contracte de treball

SECCI PRIMERA

Mobilitat funcional i geogrfica Article 39 Mobilitat funcional 39.1 La mobilitat funcional al si de l'empresa no t altres limitacions que les que exigeixen les titulacions acadmiques o professionals necessries per exercir la prestaci laboral i la pertinena al grup professional. Si manca una definici dels grups professionals, la mobilitat funcional es pot fer entre categories professionals equivalents. 39.2 La mobilitat funcional per exercir funcions que no corresponen al grup professional o a categories equivalents noms s possible si hi ha raons tcniques o organitzatives que la justifiquin i pel temps imprescindible per atendre-les. En cas que sencomanin funcions inferiors, cal justificar-ho per necessitats peremptries o imprevisibles de l'activitat productiva. L'empresari ha de comunicar aquesta situaci als representants dels treballadors. 39.3 La mobilitat funcional s'ha de dur a terme sense perjudicar la dignitat del treballador ni la seva formaci i promoci professional. El treballador t dret a la retribuci corresponent a les funcions que exerceix efectivament, llevat dels casos que se li encomanin funcions inferiors, en qu se li ha de mantenir la retribuci d'origen. No es poden invocar les causes d'acomiadament objectiu d'ineptitud sobrevinguda o de falta d'adaptaci en els supsits dexercici de funcions diferents de les habituals com a conseqncia de la mobilitat funcional. 39.4 Si com a conseqncia de la mobilitat funcional sexerceixen funcions superiors a les del grup professional o a les de categories equivalents per un perode superior a 6 mesos durant 1 any o a 8 mesos durant 2 anys, el treballador pot reclamar l'ascens si a aix no shi oposa el que disposa el conveni collectiu o, en tot cas, la cobertura de la
35

vacant corresponent a les funcions que el treballador exerceix dacord amb les normes en matria d'ascensos aplicables a l'empresa, sens perjudici de reclamar la diferncia salarial corresponent. Aquestes accions sn acumulables. Contra la negativa de l'empresa i amb linforme previ del comit o, si escau, dels delegats de personal, el treballador pot reclamar davant la jurisdicci competent. Mitjanant la negociaci collectiva es poden establir perodes diferents dels indicats en aquest article als efectes de reclamar la cobertura de les vacants. 39.5 El canvi de funcions diferents de les pactades no incls en els supsits que preveu aquest article requereix l'acord de les parts o, si no n'hi ha, sotmetres a les regles previstes per a les modificacions substancials de condicions de treball o a les que amb aquesta finalitat s'hagin establert en el conveni collectiu. Article 40 Mobilitat geogrfica 40.1 El trasllat de treballadors que no hagin estat contractats especficament per prestar serveis en empreses amb centres de treball mbils o itinerants en un centre de treball diferent de la mateixa empresa que exigeixi canvis de residncia requereix l'existncia de raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci que el justifiquin, o b de contractacions referides a l'activitat empresarial. Sentn que concorren les causes a qu es refereix aquest article si l'adopci de les mesures proposades contribueix a millorar la situaci de l'empresa a travs d'una organitzaci ms adequada dels recursos que afavoreixi la seva posici competitiva en el mercat o una resposta ms bona a les exigncies de la demanda. L'empresari ha de notificar la decisi de trasllat al treballador i tamb als seus representants legals amb una antelaci mnima de 30 dies a comptar de la data de la seva efectivitat. Un cop notificada la decisi de trasllat, el treballador t dret a optar entre el trasllat i percebre una compensaci per despeses, o l'extinci del seu contracte, i percebre una indemnitzaci de 20 dies de salari per any de servei; els perodes de temps inferiors a 1 any shan de prorratejar per mesos, i amb un mxim de 12 mensualitats. La compensaci a qu es refereix el primer supsit comprn tant les despeses prpies com les dels familiars a crrec seu, en els termes que acordin les parts, i mai no pot ser inferior als lmits mnims que estableixin els convenis collectius. Sens perjudici de l'obligaci de fer el trasllat en el termini d'incorporaci esmentat, el treballador que no hagi optat per l'extinci del seu contracte i no estigui d'acord amb la decisi empresarial, la pot impugnar davant la jurisdicci competent. La sentncia ha de declarar si el trasllat s justificat o injustificat i, en aquest ltim cas, ha de reconixer el dret del treballador a ser reincorporat al centre de treball d'origen. Si, amb lobjectiu d'eludir les previsions que cont l'apartat segent d'aquest article, l'empresa fa trasllats en perodes successius de 90 dies en nombre inferior als llindars que sassenyalen sense que concorrin causes noves que justifiquin aquesta actuaci, aquests nous trasllats s'han de considerar fets en frau de llei i s'han de declarar nuls i sense efecte. 40.2 El trasllat a qu es refereix l'apartat anterior ha d'anar precedit d'un perode de consultes amb els representants legals dels treballadors d'una durada que no sigui inferior a 15 dies si afecta tot el centre de treball, i sempre que aquest ocupi ms de 5 treballadors, o si, encara que no afecti tot el centre de treball, en un perode de 90 dies comprengui un nombre de treballadors dalmenys: a) 10 treballadors, en les empreses que ocupen menys de 100 treballadors. b) El 10% del nombre de treballadors de l'empresa, en les que ocupen entre 100 i
36

300 treballadors. c) 30 treballadors en les empreses que ocupen 300 treballadors o ms. Aquest perode de consultes ha de tractar les causes que han motivat la decisi empresarial i la possibilitat d'evitar-ne o reduir-ne els efectes, i tamb sobre les mesures necessries per atenuar-ne les conseqncies per als treballadors afectats. L'obertura del perode de consultes i les posicions de les parts desprs de conclourel s'han de notificar a l'autoritat laboral. Durant el perode de consultes, les parts han de negociar de bona fe, per tal daconseguir un acord. Aquest acord requereix la conformitat de la majoria dels membres del comit o dels comits d'empresa, dels delegats de personal, si escau, o de les representacions sindicals, si nhi ha, que, en conjunt, representin la majoria d'aquells. Desprs de la finalitzaci del perode de consultes, l'empresari ha de notificar als treballadors la seva decisi sobre el trasllat, que sha de regir amb carcter general pel que disposa l'apartat 1 d'aquest article. No obstant el que assenyala el pargraf anterior, l'autoritat laboral, a la vista de les posicions de les parts i sempre que les conseqncies econmiques o socials de la mesura aix ho justifiquin, pot ordenar l'ampliaci del termini d'incorporaci a qu es refereix l'apartat 1 d'aquest article i la paralitzaci consegent de l'efectivitat del trasllat per un perode de temps que en cap cas no pot ser superior a 6 mesos. Contra les decisions a qu es refereix aquest apartat es pot reclamar en conflicte collectiu, sens perjudici de l'acci individual que preveu l'apartat 1 d'aquest article. La interposici del conflicte paralitzar la tramitaci de les accions individuals iniciada fins que es resolgui. L'acord amb els representants legals dels treballadors en el perode de consultes s'entn sens perjudici del dret dels treballadors afectats a l'exercici de l'opci que preveu el quart pargraf de l'apartat 1 d'aquest article. 40.3 Si per trasllat un dels cnjuges canvia de residncia, l'altre, si s treballador de la mateixa empresa, t dret a ser traslladat a la mateixa localitat si hi ha un lloc de treball. 40.4 Per raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci, o b per contractacions referides a l'activitat empresarial, l'empresa pot fer desplaaments temporals dels seus treballadors que exigeixin que aquests resideixin en poblacions diferents de la del seu domicili habitual, pagant-los, a ms dels salaris, les despeses de viatge i les dietes. S'ha d'informar el treballador del desplaament amb una antelaci suficient a la data en qu sigui efectiu, que no pot ser inferior a 5 dies feiners en el cas de desplaaments duna durada superior a 3 mesos; en aquest ltim supsit, el treballador t dret a un perms de 4 dies feiners en el seu domicili d'origen per cada 3 mesos de desplaament, sense computar com a tals els de viatge, les despeses del qual sn a crrec de l'empresari. Contra l'ordre de desplaament, i sens perjudici que s'executi, el treballador hi pot recrrer en els mateixos termes que preveu l'apartat 1 d'aquest article per als trasllats. Els desplaaments que en un perode de 3 anys excedeixin els 12 mesos tenen, amb carcter general, el tractament que preveu aquesta Llei per als trasllats. 40.5 Els representants legals dels treballadors tenen prioritat de permanncia en els llocs de treball a qu es refereix aquest article. Article 41 Modificacions substancials de les condicions de treball 41.1 La direcci de l'empresa, si hi ha motius econmics, tcnics, organitzatius o de
37

producci provats, pot acordar fer modificacions substancials de les condicions de treball. Es consideren modificacions substancials de les condicions de treball, entre d'altres, les que afecten les matries segents: a) La jornada laboral. b) L'horari. c) El rgim de treball per torns. d) El sistema de remuneraci. e) El sistema de treball i rendiment. f) Les funcions, si excedeixen els lmits que preveu per a la mobilitat funcional l'article 39 d'aquesta Llei. Sentn que hi concorren les causes a qu es refereix aquest article si l'adopci de les mesures proposades contribueix a millorar la situaci de l'empresa a travs d'una organitzaci ms adequada dels seus recursos, per tal d'afavorir-ne la posici competitiva en el mercat o millorar la resposta a les exigncies de la demanda. 41.2 Les modificacions substancials de les condicions de treball poden ser de carcter individual o collectiu. Es considera de carcter individual la modificaci de les condicions de treball que tinguin els treballadors a ttol individual. Es considera de carcter collectiu la modificaci de les condicions reconegudes als treballadors en virtut d'acord o de pacte collectiu o de les condicions de qu els treballadors hagin gaudit en virtut duna decisi unilateral de lempresari defectes collectius. La modificaci de les condicions establertes en els convenis collectius que regula el ttol III daquesta Llei noms es pot produir per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors i respecte de les condicions a les quals es refereixen els pargrafs b), c), d) i e) de l'apartat anterior. No obstant el que disposa el pargraf anterior, no es consideren en cap cas de carcter collectiu, als efectes del que disposa l'apartat 4 d'aquest article, les modificacions funcionals i d'horari de treball que afectin, en un perode de 90 dies, un nombre de treballadors inferior a: a) 10 treballadors, en les empreses que ocupin menys de 100 treballadors. b) El 10% del nombre de treballadors de l'empresa, en les que ocupin entre 100 i 300 treballadors. c) 30 treballadors, en les empreses que ocupin 300 treballadors o ms. 41.3 L'empresari ha de notificar al treballador afectat i als seus representants legals la decisi de modificar substancialment les condicions de treball de carcter individual amb una antelaci mnima de 30 dies abans de la data en qu es faci efectiva. En els supsits que preveuen els pargrafs a), b) i c) de l'apartat 1 d'aquest article, i sens perjudici del que disposa l'article 50.1.a), si el treballador s perjudicat per la modificaci substancial t dret a rescindir el seu contracte i a percebre una indemnitzaci de 20 dies de salari per any de servei; els perodes inferiors a 1 any shan de prorratejar per mesos, i amb un mxim de 9 mesos. Sens perjudici de l'obligaci d'executar la modificaci en el termini d'efectivitat esmentat anteriorment, el treballador que no ha optat per la rescissi del seu contracte i es mostra disconforme amb la decisi empresarial, la pot impugnar davant la jurisdicci competent. La sentncia ha de declarar la modificaci justificada o injustificada. En aquest ltim cas, es reconeix el dret del treballador a ser reincorporat en les condicions que tenia anteriorment. Si amb objectiu d'eludir les previsions de l'apartat segent d'aquest article, l'empresa fa modificacions substancials de les condicions de treball en perodes successius de 90 dies en un nombre inferior als llindars a qu es refereix l'ltim pargraf de l'apartat 2, sense que concorrin causes noves que justifiquin aquesta actuaci, aquestes
38

modificacions noves es consideraran fetes en frau de llei i seran declarades nulles i sense efecte. 41.4 La decisi de modificaci substancial de les condicions de treball de carcter collectiu ha d'anar precedida d'un perode de consultes amb els representants legals dels treballadors duna durada no inferior a 15 dies. Aquest perode de consultes ha de tractar les causes que han motivat la decisi empresarial i la possibilitat d'evitar-ne o reduir-ne els efectes, i tamb sobre les mesures necessries per atenuar-ne les conseqncies per als treballadors afectats. Durant el perode de consultes, les parts han de negociar de bona fe, amb vista a aconseguir un acord. Aquest acord requereix la conformitat de la majoria dels membres del comit o dels comits d'empresa, dels delegats de personal, si escau, o de les representacions sindicals, si nhi ha, que, en conjunt, representin la majoria d'aquells. Desprs de la finalitzaci del perode de consultes l'empresari ha de notificar als treballadors la seva decisi sobre la modificaci, que tindr efectes una vegada transcorregut el termini a qu es refereix l'apartat 3 d'aquest article. Contra les decisions a qu es refereix aquest apartat es pot reclamar en conflicte collectiu, sens perjudici de l'acci individual que preveu l'apartat 3 d'aquest article. La interposici del conflicte paralitza la tramitaci de les accions individuals iniciada fins que es resolgui. L'acord amb els representants legals dels treballadors en el perode de consultes s'entn sens perjudici del dret dels treballadors afectats a exercir l'opci que preveu el segon pargraf de l'apartat 3 d'aquest article. 41.5. En matria de trasllats, cal atenir-se al que disposen les normes especfiques que estableix l'article 40 d'aquesta Llei.

SECCI SEGONA

Garanties per canvi d'empresari Article 42 Subcontractaci dobres i serveis 42.1 Els empresaris que contractin o subcontractin amb altres la realitzaci d'obres o serveis corresponents a la mateixa activitat que fan ells han de comprovar que aquests contractistes estan al corrent en el pagament de les quotes de la Seguretat Social. A aquest efecte han de sollicitar per escrit, amb la identificaci de l'empresa afectada, una certificaci negativa per descoberts a la Tresoreria General de la Seguretat Social, que ha de lliurar inexcusablement aquesta certificaci en el termini de 30 dies improrrogables i en els termes que sestableixin reglamentriament. Un cop transcorregut aquest termini, l'empresari sollicitant queda exonerat de responsabilitat. 42.2 L'empresari principal, llevat que hagi transcorregut el termini abans assenyalat respecte de la Seguretat Social i durant l'any segent a la finalitzaci del seu encrrec, ha de respondre solidriament de les obligacions de naturalesa salarial que hagin contret els contractistes i els subcontractistes amb els seus treballadors i de les que es refereixin a la Seguretat Social durant el perode de vigncia del contracte. No hi ha responsabilitat pels actes del contractista si l'activitat contractada es refereix exclusivament a la construcci o reparaci que pugui contractar un cap de famlia respecte del seu habitatge, i tamb si el propietari de l'obra o indstria no contracta la seva realitzaci per ra d'una activitat empresarial. 42.3 Els treballadors del contractista o subcontractista han d'estar informats per
39

escrit pel seu empresari de la identitat de l'empresa principal per a la qual estiguin prestant serveis en cada moment. L'esmentada informaci sha de facilitar abans de l'inici de la respectiva prestaci de serveis i ha dincloure el nom o ra social de l'empresari principal, el seu domicili social i el seu nmero d'identificaci fiscal. Aix mateix, el contractista o subcontractista ha d'informar de la identitat de l'empresa principal a la Tresoreria General de la Seguretat Social en els termes que reglamentriament es determinin. 42.4 Sens perjudici de la informaci sobre previsions en matria de subcontractaci a qu es refereix l'article 64.1.1 d'aquesta Llei, quan l'empresa concerti un contracte de prestaci d'obres o serveis amb una empresa contractista o subcontractista, ha d'informar els representants legals dels seus treballadors sobre els punts segents: a) Nom o ra social, domicili i nmero d'identificaci fiscal de l'empresa contractista o subcontractista. b) Objecte i durada del contracte. c) Lloc d'execuci del contracte. d) Si escau, nombre de treballadors que sn ocupats pel contracte o subcontracte al centre de treball de l'empresa principal. e) Mesures previstes per a la coordinaci d'activitats des del punt de vista de la prevenci de riscos laborals. 42.5 L'empresa contractista o subcontractista ha d'informar igualment els representants legals dels seus treballadors, abans de l'inici de l'execuci del contracte, sobre els mateixos punts a qu es refereixen l'apartat 3 anterior i les lletres b) a e) de l'apartat 4.

Article 43 Cessi de treballadors 43.1 La contractaci de treballadors per cedir-los temporalment a una altra empresa noms es pot fer a travs d'empreses de treball temporal autoritzades degudament en els termes que s'estableixin legalment. 43.2 Els empresaris, cedent i cessionari, que infringeixin el que assenyala l'apartat anterior hauran de respondre solidriament de les obligacions contretes amb els treballadors i amb la Seguretat Social, sens perjudici de les altres responsabilitats, fins i tot penals, que siguin procedents per aquests actes. 43.3 Els treballadors sotmesos al trfic prohibit tenen dret a adquirir la condici de fixos en l'empresa cedent o en la cessionria, segons la seva elecci. Els drets i les obligacions del treballador a l'empresa cessionria han de ser els que corresponguin en condicions ordinries a un treballador que presti serveis en el mateix lloc de treball o equivalent, si b l'antiguitat sha de computar des de l'inici de la cessi illegal. Article 44 Successi d'empresa 44.1 El canvi de la titularitat de l'empresa, del centre de treball o d'una unitat productiva autnoma daquesta empresa no extingeix per ell mateix la relaci laboral, i lempresari nou queda subrogat en els drets i les obligacions laborals i de Seguretat Social de l'anterior, inclosos els compromisos de pensions, en els termes que preveu la seva normativa especfica i, en general, en totes les obligacions en matria de protecci social complementria que hagi adquirit el cedent. 44.2 A lefecte del que preveu aquest article, es considera que hi ha successi
40

d'empresa quan la transmissi afecta una entitat econmica que mant la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econmica, essencial o accessria. 44.3 Sens perjudici del que estableix la legislaci de Seguretat Social, el cedent i el cessionari, a les transmissions que tinguin lloc per actes inter vivos, han de respondre solidriament durant 3 anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la transmissi i que no shaguessin satisfet. Si la cessi es declara delicte, el cedent i el cessionari tamb han de respondre solidriament de les obligacions nascudes amb posterioritat a la transmissi. 44.4 Llevat dun pacte en contra que shagi establert una vegada consumada la successi mitjanant un acord d'empresa entre el cessionari i els representants dels treballadors, les relacions laborals dels treballadors afectats per la successi shan de continuar regint pel conveni collectiu que sigui d'aplicaci, en el moment de la transmissi, a l'empresa, centre de treball o unitat productiva autnoma transferida. Aquesta aplicaci sha de mantenir fins a la data d'expiraci del conveni collectiu d'origen o fins a l'entrada en vigor d'un altre conveni collectiu nou que resulti aplicable a l'entitat econmica transmesa. 44.5 Si l'empresa, el centre de treball o la unitat productiva objecte de la transmissi conserva la seva autonomia, el canvi de titularitat de l'empresari no extingeix per ell mateix el mandat dels representants legals dels treballadors, que continuen exercint les seves funcions en els mateixos termes i sota les mateixes condicions que regien anteriorment. 44.6 El cedent i el cessionari han d'informar els representants legals dels seus treballadors respectius afectats pel canvi de titularitat dels punts segents: a) Data prevista de la transmissi. b) Motius de la transmissi. c) Conseqncies jurdiques, econmiques i socials, per als treballadors, de la transmissi. d) I mesures previstes respecte dels treballadors. 44.7 En cas que no hi hagi representants legals dels treballadors, el cedent i el cessionari han de facilitar la informaci esmentada a l'apartat anterior als treballadors que puguin resultar afectats per la transmissi. 44.8 El cedent est obligat a facilitar la informaci esmentada als apartats anteriors amb la suficient antelaci, abans de la realitzaci de la transmissi. El cessionari est obligat a comunicar aquestes informacions amb la suficient antelaci i, en tot cas, abans que els seus treballadors es vegin afectats en les seves condicions docupaci i de treball per la transmissi. En els supsits de fusi i escissi de societats, el cedent i el cessionari han de proporcionar la informaci indicada, en tot cas, a temps de publicar-se en la convocatria de les juntes generals que han d'adoptar els acords respectius. 44.9 El cedent o el cessionari que prevegi adoptar, amb motiu de la transmissi, mesures laborals en relaci amb els seus treballadors est obligat a iniciar un perode de consultes amb els representants legals dels treballadors sobre les mesures previstes i les seves conseqncies per als treballadors. Aquest perode de consultes sha de celebrar amb lantelaci suficient, abans que les mesures tinguin efecte. Durant el perode de consultes, les parts han de negociar de bona fe, amb vista a la consecuci d'un acord. Si les mesures previstes consisteixen en trasllats collectius o en modificacions substancials de les condicions de treball de carcter collectiu, el procediment del perode de consultes a qu es refereix el pargraf anterior s'ha dajustar a l'establert en els articles 40.2 i 41.4 daquesta Llei. 44.10 Les obligacions d'informaci i consulta establertes en aquest article s'han
41

daplicar amb independncia que la decisi relativa a la transmissi hagi estat adoptada pels empresaris cedent i cessionari o per les empreses que exerceixen el control sobre dells. Qualsevol justificaci d'aquells basada en el fet que l'empresa que va prendre la decisi no els ha facilitat la informaci necessria no pot ser presa en consideraci a aquest efecte.
SECCI TERCERA

Suspensi del contracte Article 45 Causes i efectes de la suspensi 45.1 El contracte de treball es pot suspendre per les causes segents: a) Acord mutu de les parts. b) Causes consignades vlidament en el contracte. c) Incapacitat temporal dels treballadors. d) Maternitat, risc durant lembars de la dona treballadora i adopci o acolliment, preadoptiu o permanent, de menors de 6 anys. e) Compliment del servei militar o de la prestaci social substitutria. f) Exercici de crrec pblic representatiu. g) Privaci de llibertat del treballador, mentre no hi hagi sentncia condemnatria. h) Suspensi de sou i ocupaci per raons disciplinries. i) Fora major temporal. j) Causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci. k) Excedncia forosa. l) Exercici del dret de vaga. m) Tancament legal de l'empresa. 45.2 La suspensi exonera de les obligacions recproques de treballar i remunerar el treball. Article 46 Excedncies 46.1 L'excedncia pot ser voluntria o forosa. La forosa, que dna dret a la conservaci del lloc de treball i al cmput de l'antiguitat de la seva vigncia, es concedeix per la designaci o l'elecci per a un crrec pblic que impossibiliti l'assistncia a la feina. El reingrs sha de sollicitar dintre del mes segent al cessament en el crrec pblic. 46.2 El treballador que tingui una antiguitat a l'empresa dalmenys 1 any t dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedncia voluntria per un termini que no sigui inferior a 2 anys ni superior a 5. Aquest dret noms el pot exercir una altra vegada el mateix treballador si han transcorregut 4 anys des del final de l'excedncia anterior. 46.3 Els treballadors tenen dret a gaudir dun perode d'excedncia, no superior a 3 anys, per tenir cura de cada fill, tant si ho s per naturalesa com per adopci, o en els supsits dacolliment, tant permanent com preadoptiu, a comptar de la seva data de naixement o, si escau, de la resoluci judicial o administrativa. Tamb tenen dret a un perode d'excedncia, de durada no superior a 1 any, llevat que s'estableixi una durada ms gran per negociaci collectiva, els treballadors per tenir cura d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per motius
42

d'edat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valer-se per ell mateix, i no exerceixi cap activitat retribuda. L'excedncia prevista en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant aix, si dos o ms treballadors de la mateixa empresa generen aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari pot limitar el seu exercici simultani per motius justificats de funcionament de l'empresa. Si un nou subjecte causant dna dret a un nou perode d'excedncia, l'inici de la nova excedncia posa fi a la que, si escau, es gaudia. El perode en qu el treballador es troba en situaci d'excedncia, dacord amb el que estableix aquest article, s computable a l'efecte d'antiguitat i el treballador t dret a assistir a cursos de formaci professional, a la participaci dels quals lha de convocar l'empresari, especialment amb ocasi de la seva reincorporaci. Durant el primer any t dret a la reserva del lloc de treball. Un cop transcorregut aquest termini, la reserva queda referida a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent. No obstant aix, si el treballador forma part duna famlia que t reconeguda oficialment la condici de famlia nombrosa, la reserva del lloc de treball sestendr fins a un mxim de 15 mesos si es tracta duna famlia nombrosa de categoria general, i fins a un mxim de 18 mesos si es tracta de categoria especial. 46.4 Aix mateix, poden sollicitar el pas a la situaci d'excedncia a l'empresa els treballadors que exerceixin funcions sindicals d'mbit provincial o superior mentre duri l'exercici del seu crrec representatiu. 46.5 El treballador excedent conserva noms un dret preferent al reingrs en les vacants de la mateixa categoria a la seva o similar que hi hagi o es produeixin a l'empresa. 46.6 La situaci d'excedncia es pot estendre a altres supsits acordats collectivament, amb el rgim i els efectes que shi prevegin. Article 47 Suspensi del contracte per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci o derivades de fora major 47.1 El contracte de treball es pot suspendre, a iniciativa de l'empresari, per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci, d'acord amb el procediment que estableix l'article 51 d'aquesta Llei i les seves normes de desplegament, llevat pel que fa a les indemnitzacions, que no sn procedents. L'autoritzaci d'aquesta mesura s procedent si de la documentaci que consta a l'expedient es desprn raonablement que aquesta mesura temporal s necessria per superar una situaci de carcter conjuntural de l'activitat de l'empresa. En aquest supsit, el termini a qu es refereix l'article 51.4 d'aquesta Llei, relatiu a la durada del perode de consultes, sha de reduir a la meitat i la documentaci justificativa ha de ser l'estrictament necessria en els termes que es determinin reglamentriament. 47.2 Igualment, el contracte de treball es pot suspendre per causa derivada de fora major d'acord amb el procediment que estableix l'article 51.12 d'aquesta Llei i les normes reglamentries de desplegament. Article 48 Suspensi amb reserva del lloc de treball 48.1 Quan cessin les causes legals de suspensi, el treballador t dret a la reincorporaci al lloc de treball reservat, en tots els supsits a qu es refereix l'article
43

45.1, llevat dels que assenyalen els pargrafs a) i b) del mateix apartat i article, en qu cal atenir-se al que s'ha pactat. 48.2 En el supsit d'incapacitat temporal, una vegada produda l'extinci d'aquesta situaci amb la declaraci d'invalidesa permanent en els graus d'incapacitat permanent total per a la professi habitual, absoluta per a qualsevol feina o gran invalidesa, si, a parer de l'rgan de qualificaci, la situaci d'incapacitat del treballador ha de ser previsiblement objecte de revisi per millora que permeti la seva reincorporaci al lloc de treball, subsisteix la suspensi de la relaci laboral, amb reserva del lloc de treball, durant un perode de 2 anys a comptar de la data de la resoluci per la qual es va declarar la invalidesa permanent. 48.3 En els supsits de suspensi per prestaci del servei militar o prestaci social substitutria, exercici de crrec pblic representatiu o funcions sindicals d'mbit provincial o superior, el treballador sha de reincorporar en el termini mxim de 30 dies naturals a comptar de la data del cessament en el servei, el crrec o la funci. 48.4 En el supsit de part, la suspensi t una durada de 16 setmanes, que es gaudiran de manera ininterrompuda, ampliables en el supsit de part mltiple en 2 setmanes ms per cada fill a partir del segon. El perode de suspensi sha de distribuir a opci de la interessada, sempre que 6 setmanes siguin les immediatament posteriors al part. En cas de mort de la mare, el pare en pot fer s de la totalitat o, si escau, de la part que resti del perode de suspensi. No obstant aix, i sens perjudici de les 6 setmanes immediates posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en cas que la mare i el pare treballin, la mare, en iniciar-se el perode de descans per maternitat, pot optar perqu el pare gaudeixi duna part determinada i ininterrompuda del perode de descans posterior al part b de forma simultnia o successiva amb el de la mare, llevat que en el moment de la seva efectivitat la incorporaci a la feina de la mare representi un risc per a la seva salut. En els casos de part prematur i en aquells en els quals, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuaci del part, el perode de suspensi pot computar-se, a instncia de la mare o, si no nhi ha, del pare, a partir de la data de l'alta hospitalria. S'exclouen del cmput esmentat les primeres 6 setmanes posteriors al part, de suspensi obligatria del contracte de la mare. En els supsits d'adopci i acolliment, tant preadoptiu com permanent, de menors fins a 6 anys, la suspensi t una durada mxima de 16 setmanes ininterrompudes, ampliable en el supsit d'adopci o acolliment mltiple en 2 setmanes ms per cada fill a partir del segon, segons l'elecci del treballador, a partir de la decisi administrativa o judicial d'acolliment o b a partir de la resoluci judicial per la qual es constitueixi l'adopci. La durada de la suspensi s, aix mateix, de 16 setmanes en els supsits d'adopci o acolliment de menors majors de 6 anys d'edat si es tracta de menors discapacitats o minusvlids, o que per les seves circumstncies i experincies personals o per provenir de l'estranger, tinguin especials dificultats d'inserci social i familiar degudament acreditades pels serveis socials competents. En cas que la mare i el pare treballin, el perode de suspensi es distribueix a opci dels interessats, que poden gaudir-lo de forma simultnia o successiva, sempre amb perodes ininterromputs i amb els lmits assenyalats. En els casos de gaudi simultani de perodes de descans, la suma dels perodes no pot excedir les 16 setmanes previstes als apartats anteriors o de les corresponents en cas de part mltiple. Els perodes a qu es refereix aquest article es poden gaudir en rgim de jornada completa o a temps parcial, amb lacord previ entre els empresaris i els treballadors afectats, en els termes que reglamentriament es determinin. En els supsits d'adopci internacional, quan sigui necessari el desplaament previ
44

dels pares al pas d'origen de l'adoptat, el perode de suspensi, previst per a cada cas en aquest article, pot iniciar-se fins a 4 setmanes abans de la resoluci per la qual es constitueix l'adopci. 48.5 En el supsit de risc durant l'embars, en els termes previstos en l'article 26.2 i 26.3 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la suspensi del contracte finalitza el dia en el qual s'inici la suspensi del contracte per maternitat biolgica o desaparegui la impossibilitat de la treballadora de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior o a un altre de compatible amb el seu estat.
SECCI QUARTA

Extinci del contracte Article 49 Extinci del contracte 49.1 El contracte de treball s'extingeix: a) Per acord mutu de les parts. b) Per les causes consignades com a vlides en el contracte, llevat que constitueixin un abs de dret manifest per part de l'empresari. c) Per lexpiraci del temps acordat o per la realitzaci de l'obra o servei objecte del contracte. En finalitzar el contracte, excepte en els casos del contracte d'interinitat, del contracte d'inserci i dels contractes formatius, el treballador t dret a rebre una indemnitzaci de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria de pagar 8 dies de salari per cada any de servei, o l'establerta, si escau, en la normativa especfica aplicable. Els contractes de durada determinada que tinguin establert un termini mxim de durada, inclosos els contractes en prctiques i per a la formaci, concertats per una durada inferior a la mxima establerta legalment s'han dentendre prorrogats automticament fins a aquest termini si no hi ha denncia o prrroga expressa i el treballador continu prestant serveis. Un cop finalitzada aquesta durada mxima o feta l'obra o el servei objecte del contracte, si no hi ha denncia i continua la prestaci laboral, el contracte es considera prorrogat tcitament per temps indefinit, llevat que hi hagi una prova en contra que acrediti la naturalesa temporal de la prestaci. Si el contracte de treball de durada determinada s superior a 1 any, la part del contracte que formuli la denncia est obligada a notificar-ne a l'altra part la finalitzaci amb una antelaci mnima de 15 dies. d) Per dimissi del treballador; en aquest cas ha de transcrrer el preavs que assenyalin els convenis collectius o el costum del lloc. e) Per mort, gran invalidesa o invalidesa permanent total o absoluta del treballador, sens perjudici del que disposa l'article 48.2. f) Per jubilaci del treballador. g) Per mort; jubilaci en els casos que prevegi el rgim corresponent de la Seguretat Social; incapacitat de l'empresari, sens perjudici del que disposa l'article 44, o per extinci de la personalitat jurdica del contractant. En els casos de mort, jubilaci o incapacitat de l'empresari, el treballador t dret que se li pagui una quantitat equivalent a 1 mes de salari. En els casos d'extinci de la personalitat jurdica del contractant shan de seguir els trmits de l'article 51 d'aquesta Llei. h) Per fora major que impossibiliti definitivament la prestaci de treball sempre que la seva existncia hagi estat constatada degudament dacord amb el que disposa
45

l'article 51.12 d'aquesta Llei. i) Per acomiadament collectiu fundat en causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci, sempre que hagi estat autoritzat degudament dacord amb el que disposa aquesta Llei. j) Per voluntat del treballador, fonamentada en un incompliment contractual de l'empresari. k) Per acomiadament del treballador. l) Per causes objectives procedents legalment. 49.2 L'empresari, amb ocasi de l'extinci del contracte, en comunicar als treballadors la denncia o, si escau, el preavs de lextinci del contracte, ha d'adjuntar una proposta del document de liquidaci de les quantitats que deu. El treballador pot sollicitar la presncia d'un representant legal dels treballadors en el moment de firmar el rebut de la quitana; en aquest rebut s'ha de fer constar que firma en presncia d'un representant legal dels treballadors o b que el treballador no ha fet s d'aquesta possibilitat. Si l'empresari impedeix la presncia del representant en el moment de la firma, el treballador ho pot fer constar en el mateix rebut, als efectes oportuns. Article 50 Extinci per voluntat del treballador 50.1 Sn causes justes perqu el treballador pugui sollicitar l'extinci del contracte: a) Les modificacions substancials en les condicions de treball que redundin en perjudici de la seva formaci professional o en menyscabament de la seva dignitat. b) La falta de pagament o endarreriments continuats en el pagament del salari pactat. c) Qualsevol altre incompliment greu de les obligacions de l'empresari, llevat dels supsits de fora major, i tamb la negativa de lempresari a reintegrar el treballador en les condicions anteriors de treball en els supsits que preveuen els articles 40 i 41 daquesta Llei, si una sentncia judicial els ha declarat injustificats. 50.2 En aquests casos, el treballador t dret a les indemnitzacions assenyalades per a l'acomiadament improcedent. Article 51 Acomiadament collectiu 51.1 A l'efecte del que disposa aquesta Llei s'entn per acomiadament collectiu l'extinci de contractes de treball fundada en causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci si, en un perode de 90 dies, l'extinci afecta almenys: a) 10 treballadors, en les empreses que ocupin menys de 100 treballadors. b) El 10% del nombre de treballadors de l'empresa en les que ocupin entre 100 i 300 treballadors. c) 30 treballadors en les empreses que ocupin 300 treballadors o ms. Sentn que concorren les causes a qu es refereix aquest article si l'adopci de les mesures proposades contribueix, si les mesures addudes sn econmiques, a superar una situaci econmica negativa de l'empresa o, si sn tcniques, organitzatives o de producci, a garantir la viabilitat futura de l'empresa i de la seva ocupaci a travs d'una organitzaci ms adequada dels recursos. Sentn igualment com a acomiadament collectiu l'extinci dels contractes de treball que afectin tota la plantilla de l'empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats sigui superior a 5, si lacomiadament es produeix com a conseqncia del cessament
46

total de la seva activitat empresarial fundada en les mateixes causes assenyalades anteriorment. Per al cmput del nombre d'extincions de contractes a qu es refereix el primer pargraf d'aquest article, tamb cal tenir en compte les extincions que shagin produt en el perode de referncia per iniciativa de l'empresari en virtut d'altres motius no inherents a la persona del treballador i diferents dels que preveu l'article 49.1.c) d'aquesta Llei, sempre que el nombre sigui, almenys, de 5. Si, en perodes successius de 90 dies i amb l'objectiu d'eludir les previsions contingudes en aquest article, l'empresa fa extincions de contractes a l'empara del que disposa l'article 52.c) d'aquesta Llei en un nombre inferior als llindars assenyalats, sense que concorrin causes noves que justifiquin aquesta actuaci, aquestes noves extincions shan de considerar fetes en frau de llei, i han de ser declarades nulles i sense efecte. 51.2 L'empresari que tingui la intenci de fer un acomiadament collectiu ha de sollicitar lautoritzaci per a l'extinci dels contractes de treball dacord amb el procediment de regulaci d'ocupaci que preveu aquesta Llei i les seves normes de desplegament reglamentari. El procediment s'ha diniciar mitjanant la sollicitud a l'autoritat laboral competent i l'obertura simultnia d'un perode de consultes amb els representants legals dels treballadors. A la comunicaci a l'autoritat laboral i als representants legals dels treballadors, shi ha dadjuntar la documentaci necessria per acreditar les causes que motiven l'expedient i la justificaci de les mesures que shan dadoptar, en els termes que es determinin reglamentriament. La comunicaci de l'obertura del perode de consultes s'ha de fer mitjanant un escrit adreat per l'empresari als representants legals dels treballadors, una cpia del qual sha de fer arribar, juntament amb la sollicitud, a l'autoritat laboral. 51.3 Un cop rebuda la sollicitud, l'autoritat laboral ha de comprovar que reuneix els requisits exigits i, en cas contrari, nha de requerir la correcci de l'empresari en un termini de 10 dies, amb ladvertiment que, si no ho fa aix, es considera que ha desistit de la seva demanda i sarxivaran les actuacions. L'autoritat laboral ha de comunicar la iniciaci de l'expedient a l'entitat gestora de la prestaci per atur i sollicitar, amb carcter preceptiu, un informe de la Inspecci de Treball i Seguretat Social sobre les causes que motiven l'expedient i tots els altres informes que siguin necessaris per emetre una resoluci fundada. Els informes s'han d'evacuar en el termini improrrogable de 10 dies i han d'estar en poder de l'autoritat laboral abans que acabi el perode de consultes a qu es refereixen els apartats 2 i 4 daquest article, la qual els ha dincorporar a l'expedient una vegada hagi concls el perode. Si durant la tramitaci de l'expedient l'autoritat laboral t coneixement que l'empresari est adoptant mesures que poden fer inefica el resultat de qualsevol pronunciament, l'autoritat laboral pot demanar a l'empresari i a les autoritats competents la seva paralitzaci immediata. Si l'extinci afecta ms del 50% dels treballadors, lempresari ha de donar compte de la venda dels bns de l'empresa, llevat d'aquells que constitueixin el trfic normal de l'empresa, als representants legals dels treballadors i tamb a l'autoritat competent. 51.4 La consulta amb els representants legals dels treballadors, els quals tenen la condici de part interessada en la tramitaci de l'expedient de regulaci d'ocupaci, ha de tenir una durada no inferior a 30 dies naturals, o de 15 en el cas d'empreses de menys de 50 treballadors, i ha de tractar sobre les causes que motiven l'expedient i la possibilitat d'evitar-ne o reduir-ne els efectes, i tamb sobre les mesures necessries per atenuar-ne les conseqncies per als treballadors afectats i per possibilitar la
47

continutat i la viabilitat del projecte empresarial. En tot cas, en les empreses de 50 treballadors o ms cal adjuntar a la documentaci iniciadora de l'expedient un pla que prevegi les mesures assenyalades anteriorment. Durant el perode de consultes, les parts han de negociar de bona fe amb vista a la consecuci d'un acord. Aquest acord requereix la conformitat de la majoria dels membres del comit o comits d'empresa, dels delegats de personal, si escau, o de les representacions sindicals, si nhi ha, que en conjunt representin la majoria d'aquells. Quan finalitzi el perode de consultes l'empresari ha de comunicar-ne el resultat a l'autoritat laboral. 51.5 Si el perode de consultes conclou amb acord entre les parts, l'autoritat laboral ha de dictar una resoluci en el termini de 15 dies naturals en qu ha dautoritzar l'extinci de les relacions laborals. Si un cop transcorregut aquest termini no ha dictat un pronunciament exprs, s'ha dentendre autoritzada la mesura extintiva en els termes que preveu l'acord. No obstant el que disposa el pargraf anterior, si l'autoritat laboral considera, d'ofici o a instncia de part, que hi ha frau, dol, coacci o abs de dret en la conclusi de l'acord, ho ha de remetre, amb la suspensi del termini per dictar resoluci, a l'autoritat judicial, a l'efecte de la seva possible declaraci de nullitat. Ha dactuar de la mateixa manera si, d'ofici o a petici de l'entitat gestora de la prestaci datur, estima que l'acord pot tenir per objecte l'obtenci indeguda de les prestacions per part dels treballadors afectats per inexistncia de la causa que motiva la situaci legal d'atur. 51.6 Si el perode de consultes conclou sense que hi hagi acord, l'autoritat laboral ha de dictar resoluci en qu estimi o desestimi, en tot o en una part, la sollicitud empresarial. La resoluci sha de dictar en el termini de 15 dies naturals a comptar de la comunicaci a l'autoritat laboral de la conclusi del perode de consultes; si un cop transcorregut aquest termini no hi ha un pronunciament exprs, la mesura dextinci sha dentendre autoritzada en els termes de la sollicitud. La resoluci de l'autoritat laboral ha de ser motivada i congruent amb la sollicitud empresarial. L'autoritzaci ser procedent si de la documentaci que consta a l'expedient es desprn raonablement que les mesures proposades per l'empresa sn necessries als fins que preveu l'apartat 1 d'aquest article. 51.7 Els representants legals dels treballadors tenen prioritat de permanncia a l'empresa en els supsits a qu es refereix aquest article. 51.8 Els treballadors els contractes dels quals s'extingeixin dacord amb el que disposa aquest article tenen dret a rebre una indemnitzaci de 20 dies de salari per any de servei; els perodes de temps inferiors a 1 any shan de prorratejar per mesos, amb un mxim de 12 mensualitats. 51.9 Els treballadors, a travs dels seus representants, poden sollicitar igualment la incoaci de l'expedient a qu es refereix aquest article si racionalment es considera que la no-incoaci per part de l'empresari pot ocasionar-los perjudicis de reparaci impossible o difcil. En aquest cas, l'autoritat laboral competent ha de determinar les actuacions i els informes que siguin necessaris per a la resoluci de l'expedient, respectant els terminis que preveu aquest article. 51.10 Derogat 51.11 En el supsit de venda judicial de la totalitat de l'empresa o duna part, noms s aplicable el que disposa l'article 44 d'aquesta Llei si el que sha venut comprn els elements necessaris i per ells mateixos suficients per continuar l'activitat empresarial. Si, no obstant la concurrncia del supsit anterior, lempresari nou decideix no continuar o suspendre l'activitat de l'anterior, ha de fonamentar aquest fet en un
48

expedient de regulaci d'ocupaci incoat a aquest efecte. 51.12 L'existncia de fora major com a causa motivadora de l'extinci dels contractes de treball, l'ha de constatar l'autoritat laboral, sigui quin sigui el nombre dels treballadors afectats, amb lexpedient previ tramitat dacord amb el que disposa aquest apartat. L'expedient s'inicia mitjanant la sollicitud de l'empresa, a la qual shan dadjuntar els mitjans de prova que consideri necessaris i simultniament sha de comunicar als representants legals dels treballadors, els quals tenen la condici de part interessada en la totalitat de la tramitaci de l'expedient. La resoluci de l'autoritat laboral sha de dictar, amb les actuacions i els informes indispensables previs, en el termini de 5 dies a comptar de la sollicitud, i produeix efectes des de la data del fet causant de la fora major. L'autoritat laboral que constati la fora major pot acordar que la totalitat de la indemnitzaci o una part daquesta que correspongui als treballadors afectats per l'extinci dels contractes es satisfaci pel Fons de Garantia Salarial, sens perjudici del dret d'aquest a rescabalar-se de l'empresari. 51.13 En tot el que no preveu aquest article s aplicable el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, en particular en matria de recursos. Totes les actuacions que shagin de seguir i les notificacions que shagin de fer als treballadors shan de fer amb els seus representants legals. 51.14 Les obligacions d'informaci i de documentaci que preveu aquest article shan daplicar independentment que la decisi relativa als acomiadaments collectius lhagi presa l'empresari o l'empresa que nexerceix el control. Qualsevol justificaci de l'empresari basada en el fet que l'empresa que va prendre la decisi no li ha facilitat la informaci necessria no pot ser presa en consideraci a aquest efecte. 51.15 Si es tracta d'expedients de regulaci d'ocupaci d'empreses no sotmeses a procediment concursal, que incloguin treballadors amb 55 anys d'edat o ms grans que no tenien la condici de mutualistes l1 de gener de 1967, s obligatori abonar les quotes destinades al finanament d'un conveni especial respecte dels treballadors anteriorment assenyalats en els termes previstos en la Llei general de la Seguretat Social. Article 52 Extinci del contracte per causes objectives El contracte es pot extingir: a) Per ineptitud del treballador coneguda o sobrevinguda amb posterioritat a la seva collocaci efectiva en l'empresa. La ineptitud existent amb anterioritat al compliment d'un perode de prova no es pot allegar amb posterioritat a aquest compliment. b) Per falta d'adaptaci del treballador a les modificacions tcniques que sesdevinguin en el lloc de treball, si aquests canvis sn raonables i han transcorregut com a mnim 2 mesos des que es va introduir la modificaci. El contracte ha de quedar en suspens pel temps necessari, i fins a un mxim de 3 mesos, si l'empresa ofereix un curs de reconversi o de perfeccionament professional a crrec de l'organisme oficial o propi competent que el capaciti per a l'adaptaci requerida. Durant el curs, sha de pagar al treballador l'equivalent al salari mitj que estigui percebent. c) Quan hi hagi la necessitat acreditada objectivament damortitzar llocs de treball per alguna de les causes que preveu larticle 51.1 daquesta Llei i en un nombre inferior al que shi estableix. Amb aquest efecte, lempresari ha dacreditar la decisi dextinci
49

per causes econmiques, amb la finalitat de contribuir a superar situacions econmiques negatives, o per causes tcniques, organitzatives o de producci, per superar les dificultats que impedeixin el bon funcionament de lempresa, ja sigui per la seva posici competitiva al mercat o per exigncies de la demanda, mitjanant una millor organitzaci dels recursos. Els representants dels treballadors tenen prioritat de permanncia a lempresa en el supsit a qu es refereix aquest apartat. d) Per faltes d'assistncia a la feina, tot i ser justificades per intermitents, que assoleixin el 20% de les jornades hbils en 2 mesos consecutius, o el 25% en 4 mesos discontinus dins un perode de 12 mesos, sempre que l'ndex d'absentisme de tota la plantilla del centre de treball superi el 5% en els mateixos perodes de temps. No shan de computar com a faltes d'assistncia, a l'efecte del pargraf anterior, les absncies degudes a una vaga legal pel temps de durada daquesta, l'exercici d'activitats de representaci legal dels treballadors, laccident de treball, la maternitat, risc durant lembars, malalties causades per lembars, part o lactncia, les llicncies i les vacances, ni la malaltia o laccident no laboral si la baixa ha estat acordada pels serveis sanitaris oficials i t una durada de ms de 20 dies consecutius. e) En el cas de contractes per temps indefinit concertats directament per les administracions pbliques o per entitats sense nim de lucre per a l'execuci de plans i programes pblics determinats, sense dotaci econmica estable i finanats mitjanant consignacions pressupostries o extrapressupostries anuals conseqncia d'ingressos externs de carcter finalista, per la insuficincia de la consignaci corresponent per al manteniment del contracte de treball de qu es tracti. Si l'extinci afecta un nombre de treballadors igual o superior al que estableix l'article 51.1 d'aquesta Llei s'ha de seguir el procediment previst en l'article esmentat. Article 53 Forma i efectes de l'extinci per causes objectives 53.1 L'adopci de l'acord d'extinci a l'empara del que preveu l'article anterior exigeix l'observana dels requisits segents: a) Comunicar-ho al treballador mitjanant un escrit que nexpressi la causa. b) Posar a disposici del treballador, simultniament al lliurament de la comunicaci escrita, la indemnitzaci de 20 dies per any de servei; els perodes de temps inferiors a 1 any shan de prorratejar per mesos, i amb un mxim de 12 mensualitats. Si la decisi dextinci es fonamenta a l'article 52.c) d'aquesta Llei, amb lallegaci de causa econmica, i com a conseqncia d'aquesta situaci econmica no es pot posar a disposici del treballador la indemnitzaci a qu es refereix el pargraf anterior, l'empresari, fent-ho constar en la comunicaci escrita, la pot deixar de pagar, sens perjudici del dret que t el treballador d'exigir-li el pagament si t efectivitat la decisi dextinci. c) Concedir un termini de preavs de 30 dies, a comptar del lliurament de la comunicaci personal al treballador, fins a lextinci del contracte de treball. En el supsit que preveu l'article 52.c), cal donar cpia de l'escrit de preavs a la representaci legal dels treballadors perqu en tingui coneixement. 53.2 Durant el perode de preavs el treballador, o el seu representant legal si es tracta d'una persona amb disminuci que en disposa, t dret, sense la prdua de la seva retribuci, a una llicncia de 6 hores setmanals per buscar una ocupaci nova. 53.3 Es pot recrrer contra la decisi dextinci com si es tracts d'un acomiadament disciplinari. 53.4 Si l'empresari no compleix els requisits que estableix l'apartat 1 d'aquest article
50

o la decisi dextinci de l'empresari t com a mbil alguna de les causes de discriminaci que prohibeix la Constituci o la llei, o b es produeix amb la violaci de drets fonamentals i de llibertats pbliques del treballador, la decisi dextinci ser nulla i l'autoritat judicial ha de fer aquesta declaraci d'ofici. La no-concessi del preavs no anulla l'extinci, si b l'empresari, independentment dels altres efectes que siguin procedents, est obligat a pagar els salaris corresponents a aquest perode. Lobservana posterior per part de l'empresari dels requisits incomplerts no representa, en cap cas, la reparaci de lacte dextinci primitiu, sin un acord d'extinci nou amb efectes des de la seva data. Tamb s nulla la decisi dextinci en els supsits segents: a) La dels treballadors durant el perode de suspensi del contracte de treball per maternitat, risc durant l'embars, adopci o acolliment al qual es refereix l'article 45.1.d) d'aquesta Llei, o la notificada en una data que permeti que el termini de preavs finalitzi dins del perode esmentat. b) La de les treballadores embarassades, des de la data d'inici de l'embars fins a la del comenament del perode de suspensi a la qual es refereix la lletra a), i la dels treballadors que hagin sollicitat un dels permisos als quals es refereixen els apartats 4 i 5 de l'article 37 d'aquesta Llei, o n'estiguin gaudint, o hagin sollicitat l'excedncia prevista a l'article 46.3. L'establert en les lletres anteriors s d'aplicaci llevat que, en ambds casos, es declari la procedncia de la decisi dextinci per motius no relacionats amb l'embars o amb l'exercici del dret als permisos i lexcedncia assenyalats. 53.5 La qualificaci per part de l'autoritat judicial de la nullitat, la procedncia o la improcedncia de la decisi dextinci produir els mateixos efectes que els que sindiquen per a l'acomiadament disciplinari, amb les modificacions segents: a) En cas de procedncia, el treballador t dret a la indemnitzaci que preveu l'apartat 1 d'aquest article, i a consolidar-la si lha rebuda, i es considera en situaci d'atur per causes no imputables a ell. b) Si l'extinci es declara improcedent i l'empresari el readmet, el treballador li ha de reintegrar la indemnitzaci que ha percebut. En cas de substituci de la readmissi per compensaci econmica, sha de deduir d'aquesta compensaci l'import de la indemnitzaci. Article 54 Acomiadament disciplinari 54.1 El contracte de treball es pot extingir per decisi de l'empresari, mitjanant lacomiadament basat en un incompliment greu i culpable per part del treballador. 54.2 Es consideren incompliments contractuals: a) Les faltes repetides i injustificades d'assistncia o puntualitat a la feina. b) La indisciplina o desobedincia a la feina. c) Les ofenses verbals o fsiques a l'empresari, a les persones que treballen a l'empresa o als familiars que hi conviuen. d) La transgressi de la bona fe contractual i tamb l'abs de confiana en l'exercici de la feina. e) La disminuci continuada i voluntria en el rendiment de treball normal o pactat. f) L'embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteix negativament en la feina. g) Lassetjament per causa dorigen racial o tnic, religi o conviccions, discapacitat, edat o orientaci sexual cap a lempresari o a les persones que treballen a lempresa.

51

Article 55 Forma i efectes de l'acomiadament disciplinari 55.1 L'acomiadament s'ha de notificar per escrit al treballador i hi han de constar els fets que el motiven i la data en qu produir efectes. Per conveni collectiu es poden establir altres exigncies formals per a l'acomiadament. Si el treballador s un representant legal dels treballadors o un delegat sindical s procedent l'obertura d'un expedient contradictori, en qu s'han d'escoltar, a ms de la persona interessada, els altres membres de la representaci a la qual pertany, si nhi ha. Si el treballador est afiliat a un sindicat, i a l'empresari li consta, ha de donar audincia prvia als delegats sindicals de la secci sindical corresponent a aquest sindicat. 55.2 Si l'acomiadament es fa sense observar el que estableix l'apartat anterior, l'empresari pot fer un acomiadament nou en qu compleixi els requisits omesos en el precedent. Aquest acomiadament nou, que noms produeix efectes des de la seva data, nicament es pot fer en el termini de 20 dies a comptar de lendem del primer acomiadament. En fer-ho, l'empresari ha de posar a disposici del treballador els salaris meritats en els dies intermedis, durant els quals lha de mantenir dalta a la Seguretat Social. 55.3 L'acomiadament es qualifica com a procedent, improcedent o nul. 55.4 L'acomiadament es considera procedent si queda acreditat l'incompliment allegat per l'empresari en el seu escrit de comunicaci. s improcedent en cas contrari o si en la forma no s'ajusta al que estableix l'apartat 1 d'aquest article. 55.5 s nul l'acomiadament que t com a mbil alguna de les causes de discriminaci que prohibeix la Constituci o la llei, o b es produeix amb violaci de drets fonamentals i llibertats pbliques del treballador. Tamb s nul l'acomiadament en els supsits segents: a) El dels treballadors durant el perode de suspensi del contracte de treball per maternitat, risc durant l'embars, ladopci o acolliment a qu es refereix l'article 45.1.d) d'aquesta Llei, o el notificat en una data que permeti que el termini de preavs finalitzi dins del perode esmentat. b) El de les treballadores embarassades, des de la data d'inici de l'embars fins a la del comenament del perode de suspensi a la qual es refereix la lletra a), i el dels treballadors que hagin sollicitat un dels permisos als quals es refereix larticle 37.4 i 37.5 d'aquesta Llei, o n'estiguin gaudint, o hagin sollicitat l'excedncia prevista a l'article 46.3. El que estableixen les lletres anteriors s d'aplicaci, llevat que, en tots dos casos, es declari la procedncia de l'acomiadament per motius no relacionats amb l'embars o amb l'exercici del dret als permisos i lexcedncia assenyalats. 55.6 L'acomiadament nul t l'efecte de la readmissi immediata del treballador, amb el pagament dels salaris que ha deixat de percebre. 55.7 L'acomiadament procedent convalida l'extinci del contracte de treball que shagi produt amb aquest acomiadament, sense dret a indemnitzaci ni a salaris de tramitaci. Article 56 Acomiadament improcedent 56.1 Si l'acomiadament s declarat improcedent, l'empresari, en el termini de 5 dies
52

des de la notificaci de la sentncia, pot optar entre readmetre el treballador, i pagar-li els salaris de tramitaci que preveu lapartat b) daquest article 1, o pagar-li les percepcions econmiques segents, que ha de fixar la sentncia: a) Una indemnitzaci de 45 dies de salari per any de servei; els perodes de temps inferiors a 1 any shan de prorratejar per mesos, i fins a un mxim de 42 mensualitats. b) Una quantitat igual a la suma dels salaris que ha deixat de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la notificaci de la sentncia que declara la improcedncia o fins que hagi trobat una altra feina, si aquesta collocaci s anterior a aquesta sentncia i lempresari prova el que ha percebut, per tal de descomptar-ho dels salaris de tramitaci. 56.2 En el supsit que les opcions de readmissi o indemnitzaci corresponguin a l'empresari, el contracte de treball s'entn extingit en la data de l'acomiadament, si l'empresari en reconeix la improcedncia i ofereix la indemnitzaci prevista en el pargraf a) de l'apartat anterior, la qual ha de dipositar al Jutjat del Social a disposici del treballador, i fer-ne sabedor el treballador. Quan el treballador accepta la indemnitzaci o quan no l'accepta i l'acomiadament s declarat improcedent, la quantitat a la qual es refereix el pargraf b) de l'apartat anterior queda limitada als salaris meritats des de la data de l'acomiadament fins a la del dipsit, llevat que el dipsit es realitzi en les 48 hores segents a l'acomiadament; en aquest cas no es merita cap quantitat. A aquests efectes, l'empresari pot fer el reconeixement de la improcedncia des de la data de l'acomiadament fins a la de la conciliaci. 56.3 Si l'empresari no opta per la readmissi o la indemnitzaci, s'ha dentendre que s procedent la primera. 56.4 Si la persona acomiadada s un representant legal dels treballadors o un delegat sindical, sempre correspon prendre lopci a aquesta persona. Si no pren lopci, s'ha dentendre que ho fa per la readmissi. Si l'opci, expressa o presumpta, s a favor de la readmissi, aquesta ha de ser obligatria. Article 57 Pagament per part de l'Estat 57.1 Si la sentncia que declara la improcedncia de l'acomiadament es dicta quan han transcorregut ms de 60 dies hbils des de la data en qu es va presentar la demanda, l'empresari pot reclamar de l'Estat el pagament de la percepci econmica a qu es refereix l'article 56.1.b) satisfeta al treballador, corresponent al temps que excedeixi d'aquests 60 dies. 57.2 En els casos d'acomiadament en qu, d'acord amb aquest article, els salaris de tramitaci sn per compte de l'Estat, sn a crrec seu les quotes de la Seguretat Social que corresponen a aquests salaris.
SECCI CINQUENA

Procediment concursal Article 57 bis Procediment concursal En cas de concurs, en els supsits de modificaci, suspensi i extinci collectives dels contractes de treball i de successi dempresa, cal aplicar les especialitats previstes en la Llei concursal.
53

CAPTOL IV Faltes i sancions dels treballadors Article 58 Faltes i sancions dels treballadors 58.1 Els treballadors poden ser sancionats per la direcci de les empreses en virtut d'incompliments laborals, d'acord amb la graduaci de faltes i sancions que estableixin les disposicions legals o el conveni collectiu que sigui aplicable. 58.2 La valoraci de les faltes i les sancions corresponents imposades per la direcci de l'empresa sempre es pot revisar davant la jurisdicci competent. La sanci de les faltes greus i molt greus requereix la comunicaci escrita al treballador, en la qual s'han de fer constar la data i els fets que la motiven. 58.3 No es poden imposar sancions que consisteixin en la reducci de la durada de les vacances o en cap altra minoraci dels drets al descans del treballador o multa d'haver.

CAPTOL V Terminis de prescripci

SECCI PRIMERA

Prescripci d'accions derivades del contracte Article 59 Prescripci i caducitat 59.1 Les accions que es deriven del contracte de treball que no tinguin assenyalat un termini especial prescriuen al cap d1 any de la seva finalitzaci. A aquest efecte, es considera acabat el contracte: a) El dia en qu finalitza el temps de durada convingut o fixat per disposici legal o conveni collectiu. b) El dia en qu acaba la prestaci de serveis continuats, si s'ha produt aquesta continutat per virtut de prrroga expressa o tcita. 59.2 Si l'acci s'exerceix per exigir percepcions econmiques o per al compliment d'obligacions de tracte nic que no poden tenir lloc una vegada extingit el contracte, el termini d1 any sha de computar des del dia en qu l'acci es pugui exercir. 59.3 L'exercici de l'acci contra l'acomiadament o resoluci de contractes temporals caduca als 20 dies a comptar de lendem del dia en qu ha tingut lloc. Els dies han de ser hbils i el termini de caducitat, amb carcter general. El termini de caducitat queda interromput per la presentaci de la sollicitud de conciliaci davant l'rgan pblic de mediaci, arbitratge i conciliaci competent. 59.4 El que preveu l'apartat anterior s aplicable a les accions contra les decisions empresarials en matria de mobilitat geogrfica i modificaci substancial de les condicions de treball. El termini sha de computar des de lendem de la data de notificaci de la decisi empresarial, desprs de la finalitzaci, si escau, del perode de consultes.

54

SECCI SEGONA

Prescripci de les infraccions i faltes Article 60 Prescripci 60.1 Les infraccions que hagi coms l'empresari prescriuen al cap de 3 anys, excepte en matria de Seguretat Social. 60.2 Respecte als treballadors, les faltes lleus prescriuen als 10 dies; les greus, als 20 dies, i les molt greus, als 60 dies a comptar de la data en qu l'empresa va tenir coneixement que s'havien coms i, en tot cas, als 6 mesos d'haver-se coms.

TTOL II Dels drets de representaci collectiva i de reuni dels treballadors a l'empresa CAPTOL I Del dret de representaci collectiva Article 61 Participaci De conformitat amb el que disposa l'article 4 d'aquesta Llei i sens perjudici d'altres formes de participaci, els treballadors tenen dret a participar a l'empresa a travs dels rgans de representaci que regula aquest ttol.

SECCI PRIMERA

rgans de representaci Article 62 Delegats de personal 62.1 La representaci dels treballadors a l'empresa o centre de treball que tinguin menys de 50 i ms de 10 treballadors correspon als delegats de personal. Igualment hi pot haver un delegat de personal en les empreses o els centres que tinguin entre 6 i 10 treballadors, si aix ho decideixen aquests treballadors per majoria. Els treballadors han descollir, mitjanant sufragi lliure, personal, secret i directe, els delegats de personal en la proporci segent: fins a 30 treballadors, 1, i de 31 a 49 treballadors, 3. 62.2 Els delegats de personal han dexercir mancomunadament davant l'empresari la representaci per a la qual han estat elegits i han de tenir les mateixes competncies que les establertes per als comits d'empresa. Els delegats de personal han dobservar les normes que sobre secret professional shan establert per als membres de comits d'empresa a l'article 65 d'aquesta Llei. Article 63 Comits d'empresa

55

63.1 El comit d'empresa s l'rgan representatiu i collegiat del conjunt dels treballadors a l'empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos, i sha de constituir en cada centre de treball que tingui un cens de 50 treballadors o ms. 63.2 Si l'empresa t en la mateixa provncia, o en municipis limtrofs, 2 centres de treball o ms els censos dels quals no assoleixen els 50 treballadors per que en conjunt els sumen, shi ha de constituir un comit d'empresa conjunt. Si uns centres tenen 50 treballadors i uns altres de la mateixa provncia no, en els primers shan de constituir comits d'empresa propis i amb tots els segons se nha de constituir un altre. 63.3 Noms es pot pactar mitjanant conveni collectiu la constituci i el funcionament d'un comit intercentres, que pot tenir un mxim de 13 membres, designats d'entre els components dels diferents comits de centre. En la constituci del comit intercentres sha de respectar la proporcionalitat dels sindicats segons els resultats electorals considerats globalment. Aquests comits intercentres no es poden atorgar altres funcions que les que els concedeixi expressament el conveni collectiu en qu se n'acordi la creaci. Article 64 Competncies 64.1 El comit d'empresa t les competncies segents: 1r. Rebre informaci, que se li ha de facilitar trimestralment, almenys, sobre l'evoluci general del sector econmic al qual pertany l'empresa, sobre la situaci de la producci i les vendes de l'entitat, sobre el seu programa de producci i l'evoluci probable de l'ocupaci a l'empresa, i tamb sobre les previsions de l'empresari quant a la subscripci de contractes nous, amb indicaci del nombre i de les modalitats i el tipus de contractes que seran utilitzats, inclosos els contractes a temps parcial, de la realitzaci dhores complementries pels treballadors contractats a temps parcial i dels supsits de subcontractaci. 2n. Rebre la cpia bsica dels contractes a qu es refereix l'article 8.3.a) i la notificaci de les prrrogues i de les denncies corresponents als contractes, en el termini de 10 dies a comptar de lendem del dia en qu tinguin lloc. 3r. Conixer el balan, el compte de resultats, la memria i, en cas que l'empresa revesteixi la forma de societat per accions o participacions, els altres documents que es donin a conixer als socis i en les mateixes condicions que a aquests. 4t. Emetre un informe amb carcter previ a l'execuci per part de l'empresari de les decisions que adopti sobre les qestions segents: a) Reestructuracions de plantilla i cessaments totals o parcials, definitius o temporals de plantilla. b) Reduccions de la jornada i trasllat total o parcial de les installacions. c) Plans de formaci professional de l'empresa. d) Implantaci o revisi de sistemes d'organitzaci i control del treball. e) Estudi de temps, establiment de sistemes de primes o incentius i valoraci de llocs de treball. 5. Emetre un informe si la fusi, l'absorci o la modificaci de lestatus jurdic de l'empresa representa qualsevol incidncia que afecti el volum d'ocupaci. 6. Conixer els models de contractes de treball escrits que s'utilitzen a l'empresa i tamb els documents relatius a la finalitzaci de la relaci laboral. 7. Ser informat de totes les sancions imposades per faltes molt greus. 8. Conixer, almenys trimestralment, les estadstiques sobre l'ndex d'absentisme i les seves causes, els accidents laborals i les malalties professionals i les seves
56

conseqncies, els ndexs de sinistralitat, els estudis peridics o especials del medi ambient laboral i els mecanismes de prevenci que s'utilitzin. 9. Desenvolupar una tasca: a) De vigilncia del compliment de les normes vigents en matria laboral, de Seguretat Social i ocupaci, i tamb de la resta dels pactes, les condicions i els usos d'empresa en vigor, i de formulaci, si escau, de les accions legals oportunes davant l'empresari i els organismes o tribunals competents. b) De vigilncia i control de les condicions de seguretat i higiene en lexercici del treball a l'empresa, amb les particularitats que preveu en aquest sentit l'article 19 d'aquesta Llei. 10. Participar, com determini el conveni collectiu, en la gesti d'obres socials establertes a l'empresa en benefici dels treballadors o dels seus familiars. 11. Collaborar amb la direcci de l'empresa per aconseguir l'establiment de les mesures necessries per vetllar pel manteniment i l'increment de la productivitat, d'acord amb el que s'hagi pactat en els convenis collectius. 12. Informar els seus representats sobre tots els temes i qestions assenyalats en aquest apartat 1 que, directament o indirecta, tinguin o puguin tenir repercussi en les relacions laborals. 64.2 Els informes que hagi d'emetre el comit d'acord amb les competncies reconegudes als apartats 4t i 5 de lapartat 1 d'aquest article shan d'elaborar en el termini de 15 dies. Article 65 Capacitat i secret professional 65.1 Es reconeix al comit d'empresa la capacitat, com a rgan collegiat, per exercir accions administratives o judicials en tot all relatiu a l'mbit de les seves competncies, per decisi majoritria dels seus membres. 65.2 Els membres del comit d'empresa, i el comit en conjunt, han dobservar secret professional en tot el que fa referncia als pargrafs 1r, 2n, 3r, 4t i 5 de l'apartat 1 de l'article anterior, fins i tot desprs de deixar de pertnyer al comit d'empresa i en especial en totes les matries sobre les quals la direcci assenyali expressament el carcter reservat. En tot cas, cap tipus de document lliurat per l'empresa al comit no es pot utilitzar fora de l'mbit estricte de l'empresa i per a finalitats diferents de les que van motivar-ne el lliurament. Article 66 Composici 66.1 El nombre de membres del comit d'empresa sha de determinar d'acord amb lescala segent: a) De 50 a 100 treballadors, 5. b) De 101 a 250 treballadors, 9. c) De 251 a 500 treballadors, 13. d) De 501 a 750 treballadors, 17. e) De 751 a 1.000 treballadors, 21. f) De 1.000 en endavant, 2 per cada 1.000 o fracci, amb un mxim de 75. 66.2 Els comits d'empresa o centres de treball han d'escollir entre els seus membres un president i un secretari del comit i han d'elaborar-ne el reglament de procediment, que no pot contravenir el que disposa la llei, i nhauran de remetre una cpia a l'autoritat laboral, a l'efecte de registre, i a l'empresa.
57

Els comits shan de reunir cada dos mesos o sempre que ho solliciti un ter dels seus membres o un ter dels treballadors representats. Article 67 Promoci d'eleccions i mandat electoral 67.1 Poden promoure eleccions a delegats de personal i membres de comits d'empresa les organitzacions sindicals ms representatives, les que tinguin un mnim d'un 10% de representants a l'empresa o els treballadors del centre de treball per acord majoritari. Els sindicats amb capacitat de promoci d'eleccions tenen dret a accedir als registres de les administracions pbliques que contenen dades relatives a la inscripci d'empreses i altes de treballadors, en la mesura necessria per portar a terme aquesta promoci en els seus mbits respectius. Els promotors han de comunicar a l'empresa i a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral el propsit de celebrar eleccions amb un termini mnim dalmenys 1 mes d'antelaci a l'inici del procs electoral. En aquesta comunicaci els promotors han d'identificar amb precisi l'empresa i el seu centre de treball en qu es desitja celebrar el procs electoral i la data d'inici d'aquest, que ha de ser la de constituci de la mesa electoral i que, en tot cas, no pot comenar abans d'1 mes ni ms enll de 3 mesos a comptar del registre de la comunicaci a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral. Aquesta oficina pblica, el dia hbil segent, ha dexposar al tauler d'anuncis els preavisos presentats, i nha de facilitar una cpia als sindicats que aix ho sollicitin. Noms amb lacord majoritari previ entre els sindicats ms representatius o representatius dacord amb la Llei orgnica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, es pot promoure la celebraci d'eleccions de manera generalitzada en un mbit funcional o territorial, o en diversos mbits. Aquests acords shan de comunicar a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral per al seu dipsit i publicitat. Si es promouen eleccions per renovar la representaci per conclusi de la durada del mandat, aquesta promoci noms es pot fer a partir de la data en qu faltin tres mesos perqu venci el mandat. Es poden promoure eleccions parcials per dimissions, revocacions o ajusts de la representaci per increment de plantilla. Els convenis collectius poden preveure el que sigui necessari per adaptar la representaci dels treballadors a les disminucions significatives de plantilla que puguin tenir lloc a l'empresa. Si no n'hi ha, aquesta adaptaci sha de fer per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors. 67.2 L'incompliment de qualsevol dels requisits establerts en aquest article per a la promoci d'eleccions determina la falta de validesa del procs electoral corresponent. No obstant aix, l'omissi de la comunicaci a l'empresa es pot suplir mitjanant la tramesa a l'empresa d'una cpia de la comunicaci presentada a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral, sempre que es faci amb una anterioritat mnima de 20 dies respecte de la data d'iniciaci del procs electoral fixat en l'escrit de promoci. La renncia a la promoci amb posterioritat a la comunicaci de l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral no impedeix el desenvolupament del procs electoral, sempre que es compleixin tots els requisits que en permetin la validesa. En cas de concurrncia de promotors per a la realitzaci d'eleccions en una empresa o centre de treball es considera vlida, a l'efecte d'iniciaci del procs electoral, la primera convocatria registrada, excepte en els supsits en qu la majoria sindical de l'empresa o centre de treball amb comit d'empresa hagi presentat una altra data diferent, cas en el qual preval aquesta ltima, sempre que aquestes convocatries compleixin els requisits establerts. En aquest ltim supsit, a la promoci sha dadjuntar una comunicaci fefaent d'aquesta promoci d'eleccions als qui nhagin fet
58

una altra o unes altres amb anterioritat. 67.3 La durada del mandat dels delegats de personal i dels membres del comit d'empresa s de 4 anys, i sentn que shan de mantenir en funcions en l'exercici de les seves competncies i garanties mentre no es promogui ni se celebrin noves eleccions. Noms poden ser revocats els delegats de personal i els membres del comit durant el seu mandat, per decisi dels treballadors que els han elegit, mitjanant una assemblea convocada a aquest efecte, a instncia d'un ter, com a mnim, dels electors i per majoria absoluta d'aquests, mitjanant sufragi personal, lliure, directe i secret. No obstant aix, aquesta revocaci no es pot fer durant la tramitaci d'un conveni collectiu ni es pot replantejar fins que hagin transcorregut, si ms no, 6 mesos. 63.4 Si es produeix una vacant per qualsevol causa en els comits d'empresa o de centres de treball, lha de cobrir automticament el treballador segent en la llista a la qual pertany el treballador substitut. Si la vacant es refereix als delegats de personal, lha de cobrir automticament el treballador que hagi obtingut en la votaci un nombre de vots immediatament inferior a l'ltim dels elegits. El substitut ho s pel temps que resta del mandat. 63.5 Les substitucions, revocacions, dimissions i extincions de mandat shan de comunicar a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral i a l'empresari, i tamb shan de fer pbliques al tauler d'anuncis. Article 68 Garanties Els membres del comit d'empresa i els delegats de personal, com a representants legals dels treballadors, tenen, a ms del que disposin els convenis collectius, les garanties segents: a) Obertura dexpedient contradictori en cas de sancions per faltes greus o molt greus, en el qual cal escoltar, a part de la persona interessada, el comit d'empresa o la resta de delegats de personal. b) Tenir prioritat de permanncia a l'empresa o al centre de treball respecte dels altres treballadors, en els supsits de suspensi o extinci per causes tecnolgiques o econmiques. c) No ser acomiadat ni sancionat durant l'exercici de les seves funcions ni dintre de l'any segent a l'expiraci del seu mandat, llevat del cas en qu lexpiraci es produeixi per revocaci o dimissi, sempre que l'acomiadament o la sanci es basin en l'acci del treballador en l'exercici de la seva representaci i sens perjudici, per tant, del que estableix l'article 54. Aix mateix, no pot ser discriminat en la seva promoci econmica o professional per motiu, precisament, de l'exercici de la seva representaci. d) Expressar, collegiadament si es tracta del comit, amb llibertat les seves opinions en les matries relatives a l'mbit de la seva representaci, i publicar i distribuir, sense pertorbar lexercici normal del treball, les publicacions d'inters laboral o social, havent-ho comunicat a l'empresa. e) Disposar cadascun dels membres del comit o delegat de personal a cada centre de treball, d'un crdit d'hores mensuals retribudes per a l'exercici de les funcions de representaci, d'acord amb l'escala segent; delegats de personal o membres del comit d'empresa: 1r. Fins a 100 treballadors, 15 hores. 2n. De 101 a 250 treballadors, 20 hores. 3r. De 251 a 500 treballadors, 30 hores. 4t. De 501 a 750 treballadors, 35 hores. 5. De 751 en endavant, 40 hores.
59

Es pot pactar en conveni collectiu l'acumulaci d'hores dels diferents membres del comit d'empresa i, si escau, dels delegats de personal, en un o diversos components, sense ultrapassar el mxim total, que poden quedar rellevat o rellevats del treball, sens perjudici de la seva remuneraci.

SECCI SEGONA

Procediment electoral Article 69 Elecci 69.1 Els delegats de personal i els membres del comit d'empresa sn escollits per tots els treballadors mitjanant sufragi personal directe, lliure i secret, que es pot emetre per correu en la forma que estableixen les disposicions de desplegament d'aquesta Llei. 69.2 Sn electors tots els treballadors de l'empresa o centre de treball majors de 16 anys i amb una antiguitat a l'empresa dalmenys 1 mes, i sn elegibles els treballadors que tinguin 18 anys complerts i una antiguitat a l'empresa dalmenys 6 mesos, llevat daquelles activitats en qu, per mobilitat de personal, es pacti en el conveni collectiu un termini inferior, amb el lmit mnim de 3 mesos d'antiguitat. Els treballadors estrangers poden ser electors i elegibles si reuneixen les condicions a qu es refereix el pargraf anterior. 69.3 Es poden presentar candidats per a les eleccions de delegats de personal i membres del comit d'empresa pels sindicats de treballadors legalment constituts o per les coalicions formades per 2 treballadors o ms, que han de tenir una denominaci concreta i que han datribuir els resultats a la coalici. Igualment, es poden presentar els treballadors que avalin la seva candidatura amb un nombre de firmes d'electors del seu mateix centre i collegi, si escau, equivalent almenys a tres vegades el nombre de llocs que shan de cobrir. Article 70 Votaci per a delegats En l'elecci per a delegats de personal, cada elector pot donar el seu vot a un nombre mxim d'aspirants equivalent al de llocs que shan de cobrir entre els candidats proclamats. Seran elegits els qui obtinguin ms vots. En cas d'empat, ser elegit el treballador de ms antiguitat a l'empresa. Article 71 Elecci per al comit d'empresa 71.1 A les empreses de ms de 50 treballadors, el cens d'electors i elegibles sha de distribuir en dos collegis, un dintegrat pels tcnics i administratius i un altre pels treballadors especialistes i no qualificats. Per conveni collectiu, i en funci de la composici professional del sector d'activitat productiva o de l'empresa, es pot establir un nou collegi que s'adapti a aquesta composici. En aquest cas, les normes electorals daquest ttol s'han dadaptar a aquest nombre de collegis. Els llocs del comit shan de repartir proporcionalment en cada empresa segons el nombre de treballadors que formin els collegis electorals esmentats. Si de la divisi resulten quocients amb fraccions, la unitat fraccionria s'ha
60

dadjudicar al grup al qual correspondria la fracci ms alta; si sn iguals, l'adjudicaci sha de fer per sorteig. 71.2 A les eleccions a membres del comit d'empresa l'elecci sha dajustar a les regles segents: a) Cada elector pot donar el vot a una sola de les llistes presentades per als del comit que correspongui al seu collegi. Aquestes llistes han de contenir, com a mnim, tants noms com llocs que shagin de cobrir. No obstant aix, la renncia de qualsevol candidat presentat a alguna de les llistes per a les eleccions abans de la data de la votaci no implica la suspensi del procs electoral ni l'anullaci d'aquesta candidatura fins i tot si s incompleta, sempre que la llista afectada romangui amb un nombre de candidats, almenys, del 60% dels llocs que shan de cobrir. A cada llista han de figurar les sigles del sindicat o grup de treballadors que la presentin. b) No tenen dret a l'atribuci de representants en el comit d'empresa les llistes que no obtinguin com a mnim el 5% dels vots per cada collegi. Mitjanant el sistema de representaci proporcional s'ha datribuir a cada llista el nombre de llocs que li correspon, dacord amb el quocient que resulti de dividir el nombre de vots vlids pel de llocs que shan de cobrir. Si hi ha un lloc o llocs sobrants s'han datribuir a la llista o les llistes que tinguin una resta ms gran de vots. c) Dintre de cada llista, seran elegits els candidats per l'ordre en qu figurin en la candidatura. 71.3 La inobservana de qualsevol de les regles anteriors determina l'anullabilitat de l'elecci del candidat o dels candidats afectats. Article 72 Representants dels qui presten serveis en treballs fixos discontinus i de treballadors no fixos 72.1 Els qui presten serveis en treballs fixos discontinus i els treballadors vinculats per contracte de durada determinada han destar representats pels rgans que s'estableixen en aquest ttol conjuntament amb els treballadors fixos de plantilla. 72.2 Per tant, a l'efecte de determinar el nombre de representants, cal atenir-se al segent: a) Els qui presten serveis en treballs fixos discontinus i els treballadors vinculats per contracte de durada determinada superior a 1 any shan de computar com a treballadors fixos de plantilla. b) Els contractats per un termini de fins a 1 any shan de computar segons el nombre de dies treballats en el perode d'1 any anterior a la convocatria de l'elecci. Cada 200 dies treballats o fracci sha de computar com un treballador ms. Article 73 Mesa electoral 73.1 A l'empresa o al centre de treball sha de constituir una mesa per cada collegi de 250 treballadors electors o fracci. 73.2 La mesa s l'encarregada de vigilar tot el procs electoral, presidir la votaci, fer l'escrutini, estendre l'acta corresponent i resoldre qualsevol reclamaci que es presenti. 73.3 La mesa estar formada pel president, que ha de ser el treballador amb ms antiguitat a l'empresa, i dos vocals, que han de ser els electors de major i menor edat. Aquest ltim ha dactuar de secretari. Es designaran suplents els treballadors que segueixin els titulars de la mesa en l'ordre indicat d'antiguitat o edat.
61

73.4 Cap dels components de la mesa no pot ser candidat i, si ho s, cal que el suplent el substitueixi a la mesa. 73.5 Cada candidat o candidatura, si escau, pot nomenar un interventor per mesa. Aix mateix, l'empresari pot designar un representant seu que assisteixi a la votaci i a l'escrutini. Article 74 Funcions de la mesa 74.1 Un cop comunicat a l'empresa el propsit de celebrar eleccions, l'empresa, en el termini de 7 dies, lha de traslladar als treballadors que hagin de constituir la mesa i tamb als representants dels treballadors, i ho ha de fer saber simultniament als promotors. La mesa electoral sha de constituir, formalment, mitjanant una acta atorgada a aquest efecte, en la data que fixin els promotors en la seva comunicaci del propsit de celebrar eleccions, que ha de ser la data d'inici del procs electoral. 74.2 Si es tracta d'eleccions a delegats de personal, l'empresari, en el mateix termini, ha de remetre als components de la mesa electoral el cens laboral, que sha dajustar, a aquests efectes, al model normalitzat. La mesa electoral ha de complir les funcions segents: a) Ha de fer pblic entre els treballadors el cens laboral amb indicaci dels qui sn electors. b) Ha de fixar el nombre de representants i la data lmit per a la presentaci de candidatures. c) Ha de rebre i proclamar les candidatures que es presentin. d) Ha dassenyalar la data de votaci. e) Ha de redactar l'acta de l'escrutini en un termini no superior a 3 dies naturals. Els terminis per a cada un dels actes, els ha dassenyalar la mesa amb criteris de raonabilitat i segons ho aconsellin les circumstncies; en qualsevol cas, per, entre la seva constituci i la data de les eleccions no poden passar ms de 10 dies. En el cas d'eleccions en centres de treball de fins a 30 treballadors en els quals s'elegeix un sol delegat de personal, des de la constituci de la mesa fins als actes de votaci i proclamaci de candidats electes han de transcrrer 24 hores; la mesa, en tot cas, ha de fer pblica amb lantelaci suficient l'hora de la votaci. Si s'ha presentat alguna reclamaci sha de fer constar en l'acta, i tamb la resoluci que hagi pres la mesa. 74.3 Si es tracta d'eleccions a membres del comit d'empresa, la mesa electoral constituda ha de sollicitar a l'empresari el cens laboral i ha de confeccionar, amb els mitjans que li ha de facilitar lempresari, la llista d'electors. Aquesta llista sha de fer pblica en els taulers d'anuncis mitjanant la seva exposici durant un temps no inferior a 72 hores. La mesa ha de resoldre qualsevol incidncia o reclamaci relativa a inclusions, exclusions o correccions que es presentin fins a les 24 hores desprs d'haver finalitzat el termini d'exposici de la llista. Ha de fer pblica la llista definitiva dintre de les 24 hores segents. A continuaci, la mesa o el conjunt de meses determinaran el nombre de membres del comit que s'hagin d'elegir en aplicaci del que disposa l'article 66. Les candidatures shan de presentar durant els 9 dies segents a la publicaci de la llista definitiva d'electors. La proclamaci sha de fer en els 2 dies feiners desprs dhaver concls aquest termini, i sha de fer pblica en els taulers esmentats. Contra l'acord de proclamaci es pot reclamar dins del dia feiner segent, i la mesa ha de resoldre el dia hbil posterior.
62

Entre la proclamaci de candidats i la votaci han de passar almenys 5 dies. Article 75 Votaci per a delegats i comits d'empresa 75.1 L'acte de la votaci s'ha de fer al centre o al lloc de treball i durant la jornada laboral, i shan de tenir en compte les normes que regulen el vot per correu. L'empresari ha de facilitar els mitjans necessaris per al desenvolupament normal de la votaci i de tot el procs electoral. 75.2 El vot s lliure, secret, personal i directe, i les paperetes, que han de tenir les mateixes caracterstiques en format, color, impressi i qualitat del paper, shan de dipositar en urnes tancades. 75.3 Immediatament desprs de la votaci, la mesa electoral ha de recomptar pblicament els vots mitjanant la lectura que ha de fer el president, en veu alta, de les paperetes. 75.4 Del resultat de l'escrutini se nha destendre acta segons model normalitzat, en la qual shan dincloure les incidncies i les protestes que hi hagi hagut, si escau. Una vegada redactada l'acta, lhan de firmar els components de la mesa, els interventors i el representant de l'empresari, si nhi ha. Acte seguit, les meses electorals d'una mateixa empresa o centre, en reuni conjunta, han destendre l'acta del resultat global de la votaci. 75.5 El president de la mesa ha de remetre cpies de l'acta d'escrutini a l'empresari i als interventors de les candidatures, i tamb als representants electes. El resultat de la votaci sha de fer pblic als taulers d'anuncis. 75.6 L'original de l'acta, juntament amb les paperetes de vots nuls o impugnats pels interventors i l'acta de constituci de la mesa han de ser presentats en el termini de 3 dies a l'oficina pblica que depengui de l'autoritat laboral pel president de la mesa, que pot delegar per escrit en algun membre de la mesa. L'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral ha de fer pblica, el dia hbil immediatament posterior, una cpia de l'acta als taulers d'anuncis, nha de lliurar cpia als sindicats que ho sollicitin, ha de traslladar a l'empresa la presentaci en aquesta oficina pblica de l'acta corresponent al procs electoral que hi ha tingut lloc, indicant-hi la data en qu finalitza el termini per impugnar-la, i ha de mantenir els dipsits de les paperetes fins que es compleixin els terminis d'impugnaci. L'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral, transcorreguts els 10 dies hbils des de la publicaci, ha de procedir o no al registre de les actes electorals. 75.7 Correspon a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral el registre de les actes i tamb l'expedici de cpies autntiques daquestes actes i, a requeriment del sindicat interessat, de les certificacions que nacrediten la capacitat representativa als efectes dels articles 6 i 7 de la Llei orgnica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical. Aquestes certificacions han de consignar si el sindicat t o no la condici de ms representatiu o representatiu, llevat que l'exercici de les funcions o facultats corresponents requereixi la precisi de la representativitat concreta que t. Aix mateix, i als efectes que siguin procedents, l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral pot estendre certificacions dels resultats electorals a les organitzacions sindicals que les sollicitin. L'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral noms podr denegar el registre d'una acta quan siguin actes no esteses en el model oficial normalitzat, per falta de comunicaci de la promoci electoral a l'oficina pblica, per falta de la firma del president de la mesa electoral i per omissi o illegibilitat en les actes d'alguna de les dades que nimpedeixi el cmput electoral.
63

En aquests supsits, l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral ha de requerir, el dia hbil segent, el president de la mesa electoral perqu en el termini de10 dies hbils procedeixi a la correcci corresponent. Aquest requeriment sha de comunicar als sindicats que hagin obtingut representaci i a la resta de les candidatures. Una vegada feta la correcci, aquesta oficina pblica registrar l'acta electoral corresponent. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi fet la correcci o no feta aquesta correcci en forma, l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral procedir, en el termini de 10 dies hbils, a denegar-ne el registre, cosa que ha de comunicar als sindicats que han obtingut representaci i al president de la mesa. Si la denegaci del registre es deu a l'absncia de comunicaci de la promoci electoral a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral, no s possible fer requeriment de correcci, per la qual cosa loficina pblica, un cop ha comprovat la falta, ha de procedir sense cap altre trmit a la denegaci del registre, i ho ha de comunicar al president de la mesa electoral, als sindicats que hagin obtingut representaci i a la resta de les candidatures. La resoluci denegatria del registre pot ser impugnada davant l'ordre jurisdiccional social. Article 76 Reclamacions en matria electoral 76.1 Les impugnacions en matria electoral shan de tramitar dacord amb el procediment arbitral que regula aquest article, excepte les denegacions d'inscripci, les reclamacions de les quals es poden plantejar directament davant la jurisdicci competent. 76.2 Tots els qui tinguin inters legtim, inclosa l'empresa si hi t inters, poden impugnar l'elecci i les decisions que adopti la mesa, i tamb qualsevol altra actuaci de la mesa al llarg del procs electoral, si aix es fonamenta en l'existncia de vicis greus que poden afectar les garanties del procs electoral i que nalterin el resultat, en la falta de capacitat o legitimitat dels candidats elegits, en la discordana entre l'acta i el desenvolupament del procs electoral i en la falta de correlaci entre el nombre de treballadors que figuren a l'acta d'eleccions i el nombre de representants elegits. La impugnaci d'actes de la mesa electoral requereix haver fet una reclamaci lendem laborable de l'acte i ha de ser resolta per la mesa en el dia hbil posterior, llevat del que preveu l'ltim pargraf de l'article 74.2 daquesta Llei. 76.3 Sn rbitres els designats dacord amb el procediment que regula aquest apartat, llevat del cas que les parts d'un procediment arbitral es posin d'acord en la designaci d'un rbitre diferent. L'rbitre o els rbitres s'han de designar, d'acord amb els principis de neutralitat i professionalitat, entre llicenciats en dret o graduats socials, i tamb titulats equivalents, per acord unnime dels sindicats ms representatius, en lmbit estatal o de comunitat autnoma segons sigui procedent i dels que tinguin el 10% o ms dels delegats i dels membres dels comits d'empresa en l'mbit provincial, funcional o d'empresa corresponent. Si no hi ha acord unnime entre els sindicats assenyalats anteriorment, l'autoritat laboral competent ha destablir la manera de fer la designaci, atenent els principis d'imparcialitat dels rbitres, possibilitat de ser recusats i participaci dels sindicats en el seu nomenament. La durada del mandat dels rbitres s de 5 anys, i s susceptible de renovaci. L'Administraci laboral ha de facilitar que els rbitres utilitzin els seus mitjans personals i materials en la mesura necessria perqu exerceixin les seves funcions. 76.4 Els rbitres shan d'abstenir i, si no escau, han de ser recusats en els casos segents:
64

a) Tenir inters personal en l'assumpte de qu es tracti. b) Ser administrador duna societat o entitat interessada, o tenir una qesti litigiosa amb alguna de les parts. c) Tenir parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d'afinitat fins al segon amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de les entitats o societats interessades i tamb amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en l'arbitratge, com tamb compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representaci o el mandat. d) Tenir amistat ntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior. e) Tenir relaci de servei amb una persona natural o jurdica interessada directament en l'assumpte o haver-li prestat serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstncia o lloc en els ltims dos anys. 76.5 El procediment arbitral s'inicia mitjanant un escrit adreat a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral a qui va promoure les eleccions i, si escau, als qui han presentat candidats a les eleccions objecte d'impugnaci. Aquest escrit, en qu han de figurar els fets que es volen impugnar, sha de presentar en un termini de 3 dies hbils a comptar de lendem del dia en qu s'hagin produt els fets o la mesa hagi resolt la reclamaci; en cas d'impugnacions promogudes per sindicats que no han presentat candidatura en el centre de treball en qu s'ha celebrat l'elecci, els 3 dies shan de computar des del dia en qu es conegui el fet impugnable. Si s'impugnen actes del dia de la votaci o posteriors a aquest dia, el termini s de 10 dies hbils a comptar de l'entrada de les actes a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral. Fins que no finalitzi el procediment arbitral i, si escau, la posterior impugnaci judicial, la tramitaci d'un nou procediment arbitral queda paralitzada. El plantejament de l'arbitratge interromp els terminis de prescripci. 76.6 L'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral ha de traslladar a l'rbitre lescrit el dia hbil posterior dhaver-lo rebut i tamb una cpia de l'expedient electoral administratiu. Si shan presentat actes electorals per registrar, se nha de suspendre la tramitaci. A les 24 hores segents, l'rbitre ha de convocar les parts interessades perqu compareguin davant seu, la qual cosa ha de tenir lloc en els 3 dies hbils segents. Si les parts, abans de comparixer davant l'rbitre designat dacord amb el que estableix l'apartat 3 d'aquest article, es posen d'acord i en designen un de diferent, ho han de notificar a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral perqu traslladi a aquest rbitre l'expedient administratiu electoral, i han de continuar-hi la resta del procediment. L'rbitre ha de dictar laude dintre dels 3 dies hbils segents a la compareixena i amb la prctica prvia de les proves que siguin procedents o conformes a dret, que poden incloure la presentaci en el centre de treball i la sollicitud de la collaboraci necessria de l'empresari i les administracions pbliques. El laude ha de ser escrit i raonat, ha de resoldre en dret sobre la impugnaci del procs electoral i, si escau, sobre el registre de l'acta, i sha de notificar als interessats i a l'oficina pblica dependent de l'autoritat laboral. Si s'ha impugnat la votaci, l'oficina ha de procedir al registre de l'acta o a la seva denegaci, segons el contingut del laude. El laude arbitral es pot impugnar davant l'ordre jurisdiccional social a travs de la modalitat processal corresponent.

CAPTOL II Del dret de reuni

65

Article 77 Les assemblees de treballadors 77.1 De conformitat amb el que disposa l'article 4 d'aquesta Llei, els treballadors d'una mateixa empresa o centre de treball tenen dret a reunir-se en assemblea. L'assemblea pot ser convocada pels delegats de personal, pel comit d'empresa o centre de treball o per un nombre de treballadors no inferior al 33% de la plantilla. L'assemblea ha de ser presidida, en tot cas, pel comit d'empresa o pels delegats de personal mancomunadament, que sn els responsables del seu desenvolupament normal i tamb de la presncia en l'assemblea de persones que no pertanyin a l'empresa. Noms shi poden tractar assumptes que shagin incls prviament en l'ordre del dia. La presidncia ha de comunicar a l'empresari la convocatria i els noms de les persones que no pertanyen a l'empresa que assistiran a l'assemblea i ha dacordar amb lempresari les mesures oportunes per evitar perjudicis en l'activitat normal de l'empresa. 77.2 Si pel fet de treballar per torns, per insuficincia de locals o per qualsevol altra circumstncia, no es pot reunir simultniament tota la plantilla sens perjudici o alteraci del desenvolupament normal de la producci, les diverses reunions parcials que shagin de fer es consideraran una de sola i hauran de portar la data de la primera. Article 78 Lloc de reuni 78.1 El lloc de reuni ha de ser el centre de treball, si les condicions del centre ho permeten; la reuni ha de tenir lloc fora de les hores de feina, llevat que hi hagi acord amb l'empresari. 78.2 L'empresari ha de facilitar el centre de treball per fer l'assemblea, llevat dels casos segents: a) Si no es compleixen les disposicions d'aquesta Llei. b) Si han transcorregut menys de 2 mesos des de l'ltima reuni que shagi fet. c) Si encara no s'ha rescabalat o garantit el rescabalament pels danys produts en alteracions que hagin tingut lloc en alguna reuni anterior. d) Tancament legal de l'empresa. Les reunions informatives sobre convenis collectius que els siguin aplicables no estan afectades pel pargraf b). Article 79 Convocatria La convocatria, en qu ha de constar l'ordre del dia proposat pels convocants, sha de comunicar a l'empresari amb 48 hores d'antelaci, com a mnim, el qual ha dacusar-ne recepci. Article 80 Votacions Quan els convocants sotmetin a l'assemblea l'adopci d'acords que afectin el conjunt dels treballadors, perqu siguin vlids caldr el vot favorable personal, lliure, directe i secret, incls el vot per correu, de la meitat ms un dels treballadors de l'empresa o centre de treball.
66

Article 81 Locals i tauler d'anuncis A les empreses o als centres de treball, sempre que les seves caracterstiques ho permetin, sha de posar a disposici dels delegats de personal o del comit d'empresa un local adequat en qu puguin desenvolupar les seves activitats i comunicar-se amb els treballadors, i tamb un o diversos taulers d'anuncis. Les possibles discrepncies les ha de resoldre l'autoritat laboral, amb linforme previ de la Inspecci de Treball. TTOL III De la negociaci collectiva i dels convenis collectius CAPTOL I Disposicions generals
SECCI PRIMERA

Naturalesa i efectes dels convenis Article 82 Concepte i eficcia 82.1 Els convenis collectius, com a resultat de la negociaci que duen a terme els representants dels treballadors i dels empresaris, sn l'expressi de l'acord adoptat lliurement per ells en virtut de la seva autonomia collectiva. 82.2 Mitjanant els convenis collectius i en el seu mbit corresponent, els treballadors i els empresaris regulen les condicions de treball i de productivitat; tamb poden regular la pau laboral per mitj de les obligacions que es pactin. 82.3 Els convenis collectius regulats per aquesta Llei obliguen tots els empresaris i els treballadors inclosos dintre del seu mbit d'aplicaci i durant tot el temps de vigncia. Sens perjudici daix, els convenis collectius d'mbit superior a l'empresa han destablir les condicions i els procediments pels quals pot no aplicar-se el seu rgim salarial a les empreses lestabilitat econmica de les quals podria ser danyada com a conseqncia d'aquesta aplicaci. Si aquests convenis collectius no contenen aquesta clusula d'inaplicaci, aquesta inaplicaci noms es pot produir per acord entre l'empresari i els representants dels treballadors si aix ho requereix la situaci econmica de l'empresa. Si no hi ha acord, la discrepncia sha de solucionar per la comissi paritria del conveni. La determinaci de les noves condicions salarials sha de produir mitjanant un acord entre l'empresa i els representants dels treballadors i, si no n'hi ha, es pot encomanar a la comissi paritria del conveni. 82.4 El conveni collectiu que succeeix un danterior pot disposar sobre els drets que shi reconeixien. En aquest supsit sha daplicar, ntegrament, el que regula el conveni nou. Article 83 Unitats de negociaci 83.1 Els convenis collectius tenen l'mbit d'aplicaci que les parts acordin.
67

83.2 Mitjanant acords interprofessionals o per convenis collectius, les organitzacions sindicals i les associacions patronals ms representatives, de carcter estatal o de comunitat autnoma, poden establir l'estructura de la negociaci collectiva i tamb fixar les regles que han de resoldre els conflictes de concurrncia entre convenis dmbit diferent i els principis de complementarietat de les diverses unitats de contractaci; en aquest ltim supsit sempre shan de fixar les matries que no poden ser objecte de negociaci en mbits inferiors. 83.3 Aquestes organitzacions de treballadors i dempresaris tamb poden elaborar acords sobre matries concretes. Aquests acords, i tamb els acords interprofessionals a qu es refereix l'apartat 2 d'aquest article, han de tenir el tractament que atorga aquesta Llei als convenis collectius. Article 84 Concurrncia Un conveni collectiu, durant la seva vigncia, no pot ser afectat pel que disposen convenis d'mbit diferent, llevat que hi hagi un pacte en contra, dacord amb el que disposa l'article 83.2 i llevat del que preveu l'apartat segent. En tot cas, malgrat el que estableix l'article anterior, els sindicats i les associacions empresarials que reuneixin els requisits de legitimaci dels articles 87 i 88 d'aquesta Llei poden negociar, en un mbit determinat que sigui superior al d'empresa, acords o convenis que afectin el que disposen els d'mbit superior sempre que aquesta decisi obtingui el suport de les majories exigides per constituir la comissi negociadora en la unitat de negociaci corresponent. En el supsit que preveu el pargraf anterior es consideren matries no negociables en mbits inferiors el perode de prova, les modalitats de contractaci, llevat dels aspectes d'adaptaci a l'mbit de l'empresa, els grups professionals, el rgim disciplinari i les normes mnimes en matria de seguretat i higiene en el treball i mobilitat geogrfica. Article 85 Contingut 85.1 Dins del respecte a les lleis, els convenis collectius poden regular matries d'ndole econmica, laboral, sindical i, en general, totes les que afecten les condicions d'ocupaci i l'mbit de les relacions dels treballadors i les seves organitzacions representatives amb l'empresari i les associacions empresarials, inclosos els procediments per resoldre les discrepncies sorgides en els perodes de consulta que preveuen els articles 40, 41, 47 i 51 d'aquesta Llei; els laudes arbitrals que es puguin dictar a aquests efectes tenen la mateixa eficcia i tramitaci que els acords en el perode de consultes, i sn susceptibles d'impugnaci en els mateixos termes que els laudes dictats per solucionar les controvrsies derivades de l'aplicaci dels convenis. 85.2 Mitjanant la negociaci collectiva es poden articular procediments d'informaci i de seguiment dels acomiadaments objectius, en l'mbit corresponent. 85.3 Sens perjudici de la llibertat de contractaci a qu es refereix el pargraf anterior, els convenis collectius han d'expressar com a contingut mnim el segent: a) Determinaci de les parts que els concerten. b) mbit personal, funcional, territorial i temporal. c) Condicions i procediments per a la no-aplicaci del rgim salarial que estableix el conveni, respecte de les empreses incloses en l'mbit del conveni quan aquest conveni s superior al d'empresa, dacord amb el que estableix l'article 82.3.
68

d) Forma i condicions de denncia del conveni, i tamb termini de preavs per a aquesta denncia. e) Designaci d'una comissi paritria de la representaci de les parts negociadores per entendre de totes les qestions que li siguin atribudes, i determinaci dels procediments per resoldre les discrepncies en el si d'aquesta comissi. Article 86 Vigncia 86.1 Correspon a les parts negociadores establir la durada dels convenis; eventualment, es poden pactar diferents perodes de vigncia per a cada matria o grup homogeni de matries dintre del mateix conveni. 86.2 Llevat que hi hagi pacte en contra, els convenis collectius es prorroguen d'any en any si no hi ha denncia expressa de les parts. 86.3 Denunciat un conveni, i fins que no saconsegueixi un acord exprs, les seves clusules obligatries perden vigncia. La vigncia del contingut normatiu del conveni, una vegada conclosa la durada pactada, es produeix en els termes que s'hagin establert en el mateix conveni. Si no hi ha pacte, es mant en vigor el contingut normatiu del conveni. 86.4 El conveni que en succeeix un danterior el deroga ntegrament, llevat dels aspectes que es mantinguin de manera expressa.

SECCI SEGONA

Legitimaci Article 87 Legitimaci Estan legitimats per negociar: 1. En els convenis d'empresa o mbit inferior: el comit d'empresa, els delegats de personal, si escau, o les representacions sindicals, si nhi ha. En els convenis que afecten la totalitat dels treballadors de l'empresa cal que aquestes representacions sindicals, en conjunt, sumin la majoria dels membres del comit. En els altres convenis cal que els treballadors inclosos en el seu mbit hagin adoptat un acord exprs, amb els requisits de l'article 80 d'aquesta Llei, de designaci, a l'efecte de negociaci, de les representacions sindicals amb implantaci en aquest mbit. En tots els casos cal que ambdues parts es reconeguin com a interlocutores. 2. En els convenis d'mbit superior als anteriors: a) Els sindicats que tinguin la consideraci de ms representatius en lmbit estatal, i tamb, en els seus respectius mbits, els ens sindicals que hi estiguin afiliats, federats o confederats. b) Els sindicats que tinguin la consideraci de ms representatius en lmbit de comunitat autnoma respecte dels convenis que no transcendeixin d'aquest mbit territorial, i tamb, en els seus mbits respectius, els ens sindicals que hi estiguin afiliats, federats o confederats. c) Els sindicats que tinguin un mnim del 10% dels membres dels comits d'empresa o delegats de personal en l'mbit geogrfic i funcional al qual es refereixi el conveni. 3. En els convenis a qu fa referncia el punt anterior, les associacions empresarials
69

que en l'mbit geogrfic i funcional del conveni tinguin el 10% dels empresaris, en el sentit que preveu l'article 1.2 d'aquesta Llei, i sempre que donin ocupaci al mateix percentatge de treballadors afectats. 4. Aix mateix, en els convenis d'mbit estatal estan legitimats els sindicats de comunitat autnoma que tinguin la consideraci de ms representatius, dacord amb el que preveu l'article 7.1 de la Llei orgnica de llibertat sindical, i les associacions empresarials de la comunitat autnoma que reuneixin els requisits que assenyala la disposici addicional sisena d'aquesta Llei. 5. Tots els sindicats, les federacions o les confederacions sindicals, i totes les associacions empresarials que reuneixin el requisit de legitimaci tenen dret a formar part de la comissi negociadora. Article 88 Comissi negociadora 88.1 En els convenis d'mbit empresarial o inferior, la comissi negociadora est constituda, d'una banda, per l'empresari o els seus representants i, de l'altra, pels representants dels treballadors, segons el que disposa l'article 87.1. En els convenis d'mbit superior a l'empresa, la comissi negociadora quedar vlidament constituda, sens perjudici del dret de tots els subjectes legitimats a participar-hi en proporci a la seva representativitat, quan els sindicats, les federacions o les confederacions i les associacions empresarials a qu es refereix l'article anterior representin com a mnim, respectivament, la majoria absoluta dels membres dels comits d'empresa i els delegats de personal, si escau, i empresaris que ocupin la majoria dels treballadors afectats pel conveni. 88.2 La designaci dels components de la comissi correspon a les parts negociadores, les quals de mutu acord poden designar un president i comptar amb l'assistncia d'assessors en les deliberacions, els quals hi intervenen amb veu per sense vot. 88.3 En els convenis d'mbit empresarial, cap de les parts pot superar el nombre de 12 membres; en els d'mbit superior, el nombre de representants de cada part no pot excedir de 15. 88.4 La comissi negociadora pot tenir un president amb veu per sense vot, designat lliurement per la comissi. En el supsit que s'opti per la no-elecci, les parts han de consignar en l'acta de la sessi constitutiva de la comissi els procediments que shan demprar per moderar les sessions i un representant de cadascuna de les parts ha de signar, juntament amb el secretari, les actes que corresponguin a aquestes sessions.

CAPTOL II Procediment
SECCI PRIMERA

Tramitaci, aplicaci i interpretaci Article 89 Tramitaci 89.1 La representaci dels treballadors, o dels empresaris, que promogui la
70

negociaci ho ha de comunicar a l'altra part, i ha d'expressar detalladament en la comunicaci, que sha de fer per escrit, la legitimaci que t de conformitat amb els articles anteriors, els mbits del conveni i les matries objecte de negociaci. Daquesta comunicaci, se n'ha denviar una cpia, a l'efecte de registre, a l'autoritat laboral corresponent en funci de l'mbit territorial del conveni. La part receptora de la comunicaci noms es pot negar a la iniciaci de les negociacions per causa legal o establerta convencionalment, o quan no es tracti de revisar un conveni ja venut, sens perjudici del que estableixen els articles 83 i 84; en qualsevol cas s'ha de respondre per escrit i motivadament. Totes dues parts estan obligades a negociar sota el principi de la bona fe. En cas que es produeixin actes violents, tant sobre les persones com sobre els bns, i totes dues parts en comprovin lexistncia, la negociaci en curs quedar suspesa immediatament fins que desapareguin. 89.2 En el termini mxim d'1 mes a comptar de la recepci de la comunicaci sha de constituir la comissi negociadora; la part receptora de la comunicaci ha de respondre a la proposta de negociaci i totes dues parts ja poden establir un calendari o pla de negociaci. 89.3 Els acords de la comissi requereixen, en qualsevol cas, el vot favorable de la majoria de cadascuna de les dues representacions. 89.4 En qualsevol moment de les deliberacions, les parts poden acordar la intervenci d'un mediador designat per elles. Article 90 Validesa 90.1 Els convenis collectius a qu es refereix aquesta Llei shan de fer per escrit, sota sanci de nullitat. 90.2 Els convenis s'han de presentar davant l'autoritat laboral competent, a l'efecte de registre, dintre del termini de 15 dies a comptar del moment en qu les parts negociadores firmin el conveni. Una vegada registrat, sha de trametre a l'rgan pblic de mediaci, arbitratge i conciliaci competent per dipositar-lo. 90.3 En el termini mxim de 10 dies des de la presentaci del conveni en el registre, lautoritat laboral nha de disposar la publicaci obligatria i gratuta al Butllet Oficial de l'Estat o, en funci del seu mbit territorial, al butllet oficial de la comunitat autnoma o al butllet oficial de la provncia corresponent. 90.4 El conveni entrar en vigor en la data en qu ho acordin les parts. 90.5 Si l'autoritat laboral considera que algun conveni conculca la legalitat vigent o lesiona greument l'inters de tercers, sha dadrear d'ofici a la jurisdicci competent, la qual ha dadoptar les mesures que siguin procedents per corregir les suposades anomalies, amb laudincia prvia de les parts. Article 91 Aplicaci i interpretaci Independentment de les atribucions que fixin les parts a les comissions paritries, de coneixement i resoluci dels conflictes derivats de l'aplicaci i la interpretaci amb carcter general dels convenis collectius, aquests conflictes els ha de resoldre la jurisdicci competent. No obstant aix, en els convenis collectius i en els acords a qu es refereix larticle 83.2 i 83.3 d'aquesta Llei, es poden establir procediments, com ara la mediaci i l'arbitratge, per solucionar les controvrsies collectives derivades de l'aplicaci i la
71

interpretaci dels convenis collectius. L'acord assolit a travs de la mediaci i el laude arbitral t l'eficcia jurdica i la tramitaci dels convenis collectius que regula aquesta Llei, sempre que els que hagin adoptat l'acord o subscrit el comproms arbitral tinguin la legitimaci que els permeti acordar, en l'mbit del conflicte, un conveni collectiu dacord amb el que preveuen els articles 87, 88 i 89 d'aquesta Llei. Aquests acords i laudes sn susceptibles d'impugnaci pels motius i dacord amb els procediments previstos per als convenis collectius. Especficament, es pot presentar recurs contra el laude arbitral si no s'han observat, en el desenvolupament de l'actuaci arbitral els requisits i les formalitats establerts a aquest efecte o si el laude ha ems resoluci sobre punts no sotmesos a la seva decisi. Aquests procediments tamb sn utilitzables en les controvrsies de carcter individual si les parts shi sotmeten expressament.

SECCI SEGONA

Adhesi i extensi Article 92 Adhesi i extensi 92.1 En les unitats de negociaci respectives, les parts legitimades per negociar es poden adherir, de com acord, a la totalitat d'un conveni collectiu en vigor, sempre que no estiguin afectades per un altre, i ho han de comunicar a l'autoritat laboral competent a l'efecte de registre. 92.2 El Ministeri de Treball i Afers Socials, o l'rgan corresponent de les comunitats autnomes amb competncia en la matria, poden estendre, amb els efectes previstos a l'article 82.3 d'aquesta Llei, les disposicions d'un conveni collectiu en vigor a una pluralitat d'empreses i treballadors o a un sector o subsector d'activitat, pels perjudicis que es derivin per la impossibilitat de subscriure en l'mbit esmentat un conveni collectiu dels previstos en aquest ttol III, a causa de l'absncia de parts legitimades per fer-ho. La decisi d'extensi s'ha dadoptar sempre a instncia de part i mitjanant la tramitaci del procediment que reglamentriament es determini, la durada del qual no pot excedir els 3 mesos; l'absncia de resoluci expressa en el termini establert t efectes desestimatoris de la sollicitud. Tenen capacitat per iniciar el procediment d'extensi els que es troben legitimats per promoure la negociaci collectiva en l'mbit corresponent dacord amb el que disposa larticle 87.2 i 87.3 d'aquesta Llei.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Segona Contractes formatius subscrits amb treballadors minusvlids 1. Les empreses que subscriguin contractes en prctiques a temps complet amb treballadors minusvlids tenen dret a una reducci, durant la durada del contracte, del 50% de la quota empresarial de la Seguretat Social corresponent a les contingncies comunes.
72

2. Els treballadors minusvlids contractats per a la formaci no shan de computar per determinar el nombre mxim d'aquests contractes que les empreses poden subscriure en funci de la seva plantilla. 3. Les empreses que subscriguin contractes per a la formaci amb treballadors minusvlids tenen dret a una reducci del 50% en les quotes empresarials de Seguretat Social previstes per als contractes per a la formaci. 4. Continuen sent aplicables als contractes per a la formaci que se subscriguin amb aquests treballadors minusvlids que treballin en els centres especials d'ocupaci les peculiaritats que per a aquests contractes preveu l'article 7 del Reial decret 1368/1985, de 17 de juliol, pel qual es regula la relaci laboral de carcter especial dels minusvlids que treballen als centres especials d'ocupaci. Quarta Conceptes retributius Les modificacions que introdueix aquesta Llei en la regulaci legal del salari no afecten els conceptes retributius que tinguin reconeguts els treballadors fins al 12 de juny de 1994, data d'entrada en vigor de la Llei 11/1994, de 19 de maig, que es mantindran en els mateixos termes que regeixin en aquest moment fins que s'estableixi per conveni collectiu un rgim salarial que comporti la desaparici o la modificaci d'aquests conceptes. Cinquena Personal d'alta direcci Les retribucions del personal d'alta direcci gaudeixen de les garanties del salari que estableixen els articles 27.2, 29, 32 i 33 d'aquesta Llei. Sisena Representaci institucional dels empresaris A l'efecte de tenir representaci institucional per defensar els interessos generals dels empresaris davant les administracions pbliques i altres entitats o organismes de carcter estatal o de comunitat autnoma que lhagin prevista, s'entn que gaudeixen d'aquesta capacitat representativa les associacions empresarials que tenen el 10% o ms de les empreses i treballadors en l'mbit estatal. Tamb poden estar representades les associacions empresarials de la comunitat autnoma que tinguin un mnim del 15% dels empresaris i treballadors a la comunitat autnoma. No sinclouen en aquest supsit les associacions empresarials integrades en federacions o confederacions d'mbit estatal. Les organitzacions empresarials que tinguin la condici de ms representatives d'acord amb aquesta disposici addicional tenen capacitat per obtenir cessions temporals de l's d'immobles patrimonials pblics en els termes que s'estableixin legalment. Setena Regulaci de condicions per branca d'activitat El Govern, a proposta del Ministeri de Treball i Seguretat Social, pot fer la regulaci de condicions de treball per branca d'activitat per als sectors econmics de la producci i demarcacions territorials en qu no hi hagi conveni collectiu, amb les consultes prvies que consideri oportunes a les associacions empresarials i organitzacions sindicals, sens perjudici del que disposa l'article 92 d'aquesta Llei, que sempre ha de ser el procediment prioritari.
73

Vuitena Codi de treball El Govern, a proposta del Ministeri de Treball i Seguretat Social, ha de recollir en un text nic anomenat Codi de treball les diferents lleis orgniques i ordinries que, juntament amb aquesta Llei, regulen les matries laborals, ordenant-les en ttols separats, un per llei, amb numeraci correlativa, respectant ntegrament el text literal. Aix mateix shan dincorporar successivament i peridica a aquest Codi de treball totes les disposicions generals laborals mitjanant el procediment que fixi el Govern quant a la tcnica d'incorporaci, segons el rang de les normes incorporades. Novena Bestretes reintegrables Les bestretes reintegrables sobre sentncies recorregudes, establertes a la Llei de 10 de novembre de 1942, poden assolir fins al 50% de l'import de la quantitat reconeguda en la sentncia en favor del treballador. Onzena Acreditaci de la capacitat representativa A l'efecte d'expedici de les certificacions acreditatives de la capacitat representativa en l'mbit estatal que preveu l'article 75.7 d'aquesta Llei, les comunitats autnomes a les quals hagi estat transferida l'execuci de funcions en matria de dipsits d'actes relatives a les eleccions d'rgans representatius dels treballadors han de remetre mensualment una cpia de les actes electorals registrades a l'oficina pblica estatal. Dotzena Preavisos El Govern pot reduir el termini mnim de preavs d'1 mes que preveu el pargraf segon de l'article 67.1 d'aquesta Llei, en els sectors d'activitat amb una mobilitat del personal elevada, amb la consulta prvia a les organitzacions sindicals que en aquest mbit funcional tenen, almenys, el 10% dels representants dels treballadors i a les associacions empresarials que tenen el 10% dels empresaris i dels treballadors afectats pel mateix mbit funcional. Tretzena Soluci no judicial de conflictes En el supsit que, tot i no haver-se pactat en el conveni collectiu aplicable un procediment per resoldre les discrepncies en els perodes de consultes, s'hagin establert dacord amb l'article 83 d'aquesta Llei els rgans o els procediments no judicials de soluci de conflictes en l'mbit territorial corresponent, les persones que siguin part en aquests perodes de consulta poden sotmetre de com acord la seva controvrsia a aquests rgans. Catorzena Substituci dels treballadors en excedncia per tenir cura de familiars Els contractes d'interinitat que se subscriuen per substituir un treballador que est en la situaci d'excedncia a qu es refereix l'article 46.3 d'aquesta Llei, tenen dret a una reducci en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per contingncies comunes en les quanties que s'especifiquen a continuaci, si aquests contractes se subscriuen amb beneficiaris de prestacions per atur, de nivell contributiu o assistencial,
74

que faci ms d'1 any que siguin perceptors: a) 95% durant el primer any d'excedncia del treballador que se substitueix. b) 60% durant el segon any d'excedncia del treballador que se substitueix. c) 50% durant el tercer any d'excedncia del treballador que se substitueix. Aquests beneficis no sn aplicables a les contractacions que afecten el cnjuge, els ascendents, els descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau incls, de l'empresari o de les persones que tenen crrecs de direcci o sn membres dels rgans d'administraci de les empreses que revesteixen la forma jurdica de societat i les que es produeixen amb aquests ltims. Les contractacions fetes a l'empara del que estableix aquesta disposici es regeixen pel que disposa l'article 15.1.c) d'aquesta Llei i les seves normes de desplegament. Quinzena 1. Als efectes previstos a l'article 11.2.a) de l'Estatut dels treballadors, la situaci d'exclusi social que habilita per a la concertaci del contracte de formaci, sense limitaci mxima d'edat, s'ha dacreditar pels serveis socials competents corresponents i queda determinada per la pertinena a algun dels collectius segents: a) Perceptors de rendes mnimes d'inserci, o qualsevol altra prestaci d'igual naturalesa o similar, segons la denominaci adoptada a cada comunitat autnoma. b) Persones que no poden accedir a les prestacions a qu es fa referncia en el pargraf anterior, per alguna de les causes segents: - Falta de perode exigit de residncia o empadronament, o per a la constituci de la unitat perceptora. - Haver esgotat el perode mxim de percepci establert legalment. c) Joves menors de 30 anys, procedents d'institucions de protecci de menors. d) Persones amb problemes de drogoaddicci o alcoholisme que es trobin en processos de rehabilitaci o reinserci social. e) Interns de centres penitenciaris la situaci penitenciria dels quals els permeti d'accedir a una ocupaci, i tamb alliberats condicionals i exreclusos. 2. El Govern pot modificar la consideraci de la situaci d'exclusi social que habilita per a la concertaci del contracte de formaci, sense limitaci mxima d'edat, en consideraci a la situaci i poltica docupaci de cada moment. Setzena 1. Els programes de millora de l'ocupabilitat dels demandants d'ocupaci a qu es refereix l'article 15.1.d) de l'Estatut dels treballadors sn els que actualment es regulen en l'Ordre ministerial de 19 de desembre de 1997, per la qual s'estableixen les bases reguladores de la concessi de subvencions pbliques per l'Institut Nacional d'Ocupaci, en l'mbit de la collaboraci amb rgans de l'Administraci general de l'Estat i els seus organismes autnoms, comunitats autnomes, universitats i institucions sense nim de lucre, que contractin treballadors desocupats per a la realitzaci d'obres i serveis d'inters general i social, i en l'Ordre ministerial de 26 d'octubre de 1998, per la qual s'estableixen les bases per a la concessi de subvencions per l'Institut Nacional d'Ocupaci, en l'mbit de la collaboraci amb les corporacions locals per a la contractaci de treballadors desocupats en la realitzaci d'obres i serveis d'inters general i social. 2. El ministre de Treball i Afers Socials pot modificar el contingut dels programes previstos a l'apartat anterior, establir nous programes pblics de millora de l'ocupabilitat o exceptuar-los, als efectes del que disposa l'article 15.1.d) de l'Estatut dels treballadors.
75

DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera Contractes d'aprenentatge No obstant el que disposa l'article 11.2.d), els treballadors que han estat vinculats a l'empresa per un contracte per a la formaci que no ha exhaurit el termini mxim de 3 anys noms poden ser contractats novament per la mateixa empresa amb un contracte d'aprenentatge pel temps que resti fins als 3 anys; la durada del contracte de formaci sha de computar a l'efecte de determinar la retribuci que correspon a l'aprenent. Segona Contractes subscrits abans del 8 de desembre de 1993 Els contractes en prctiques, per a la formaci, a temps parcial i de treballadors fixos discontinus subscrits abans del 8 de desembre de 1993, data d'entrada en vigor del Reial decret llei 18/1993, de 3 de desembre, shan de continuar regint per la normativa a lempara de la qual es van concertar. Per als contractes subscrits a l'empara del Reial decret llei 18/1993, de 3 de desembre, s aplicable el que disposa aquesta Llei, llevat del segon pargraf d) de l'article 11.2. Tercera Contractes subscrits abans del 24 de maig de 1994 Els contractes temporals de foment de l'ocupaci subscrits a l'empara del Reial decret 1989/1984, de 17 d'octubre, concertats abans del 24 de maig de 1994, data d'entrada en vigor de la Llei 10/1994, de 19 de maig, sobre mesures urgents de foment de l'ocupaci, es continuen regint per la normativa a lempara de la qual es van concertar. Els contractes temporals en qu la durada mxima de 3 anys hagi expirat entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994 i que hagin estat objecte d'una prrroga inferior a 18 mesos poden ser objecte d'una segona prrroga fins que completin aquest termini. Quarta Vigncia de les disposicions reglamentries En tot el que no s'oposa al que estableix aquesta Llei, el contracte de relleu i la jubilaci parcial es continuen regint pel que disposen els articles del 7 al 9 i de l'11 al 14 del Reial decret 1991/1984, de 31 d'octubre, pel qual es regulen el contracte a temps parcial, el contracte de relleu i la jubilaci parcial. Cinquena Vigncia de normes sobre jornada i descansos Queden vigents fins al 12 de juny de 1995 les normes sobre jornada i descansos que cont el Reial decret 2001/1983, sens perjudici de l'adequaci per part del Govern, amb la consulta prvia a les organitzacions empresarials i sindicals afectades, al que preveuen els articles del 34 al 38. Sisena Ordenances de treball Les ordenances de treball actualment en vigor, llevat que per un acord dels que preveu larticle 83.2 i 83.3 d'aquesta Llei s'estableixi una altra cosa quant a la seva
76

vigncia, continuen sent aplicables com a dret dispositiu mentre no se substitueixin per un conveni collectiu fins al 31 de desembre de 1994. Sens perjudici del que disposa el pargraf anterior, s'autoritza el Ministeri de Treball i Seguretat Social per derogar totalment o parcial, de manera anticipada, les reglamentacions de treball i les ordenances laborals, o per prorrogar fins al 31 de desembre de 1995 la vigncia de les ordenances corresponents a sectors que presentin problemes de cobertura, d'acord amb el procediment que preveu el pargraf segent. La derogaci, lha de portar a terme el Ministeri de Treball i Seguretat Social, amb linforme previ de la Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius relatiu a la cobertura del contingut de l'Ordenana per la negociaci collectiva. A aquest efecte sha de valorar si en l'mbit de l'ordenana corresponent hi ha negociaci collectiva que proporcioni una regulaci suficient sobre les matries en les quals aquesta Llei es remet a la negociaci collectiva. Si la Comissi emet informe negatiu sobre la cobertura i hi ha parts legitimades per a la negociaci collectiva en l'mbit de l'Ordenana, la Comissi pot convocar-les per negociar un conveni collectiu o un acord sobre matries concretes que elimini els defectes de cobertura. En cas de falta d'acord en aquesta negociaci, la Comissi pot acordar sotmetre la soluci de la controvrsia a un arbitratge. La concurrncia dels convenis o els acords de substituci de les ordenances amb els convenis collectius que estiguin vigents en els mbits corresponents es regeix pel que disposa l'article 84 d'aquesta Llei. Setena Extincions anteriors al 12 de juny de 1994 Qualsevol extinci de la relaci laboral que hagi tingut lloc abans del 12 de juny de 1994, data d'entrada en vigor de la Llei 11/1994, de 19 de maig, es regeix en els aspectes substantiu i processal per les normes vigents en la data en qu l'extinci hagi tingut lloc. Als procediments iniciats abans del 12 de juny de 1994 a l'empara del que disposen els articles 40, 41 i 51 d'aquesta Llei segons la redacci anterior, els s aplicable la normativa vigent en la data de la seva iniciaci. Vuitena Eleccions a representants dels treballadors 1. Les eleccions per renovar la representaci dels treballadors, elegida en l'ltim perode de cmput anterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, es poden celebrar durant 15 mesos, que shan de comptar des del 15 de setembre de 1994, i els mandats corresponents shan de prorrogar fins que se celebrin noves eleccions amb carcter general; durant aquest perode no s aplicable el que estableix l'article 12 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'rgans de representaci, determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al servei de les administracions pbliques. 2. Per acord majoritari dels sindicats ms representatius es pot establir un calendari de celebraci d'eleccions al llarg del perode indicat en el pargraf anterior en els corresponents mbits funcionals i territorials. Aquests calendaris shan de comunicar a l'oficina pblica amb una antelaci mnima de dos mesos abans de la iniciaci dels processos electorals respectius. L'oficina pblica ha de donar publicitat als calendaris, sens perjudici de la tramitaci, dacord amb l'article 67.1 daquesta Llei, dels escrits de promoci d'eleccions corresponents. La comunicaci d'aquests calendaris no est subjecta al que disposa el quart pargraf de l'article 67.1 d'aquesta Llei.
77

Les eleccions shan de celebrar en els diferents centres de treball dacord amb les previsions del calendari i els preavisos corresponents, llevat dels centres en qu els treballadors hagin optat, mitjanant acord majoritari, per promoure les eleccions en una data diferent, sempre que lescrit de promoci corresponent s'hagi trams a l'oficina pblica en els 15 dies segents al dipsit del calendari. Les eleccions que shan promogut amb anterioritat al dipsit del calendari prevalen per damunt daquest calendari si s'han promogut amb posterioritat al 12 de juny de 1994, i han estat formulades pels treballadors del centre de treball corresponent o per acord dels sindicats que tenen la majoria dels representants en el centre de treball o, si escau, a l'empresa. Aquesta mateixa regla s'aplica a les eleccions promogudes amb anterioritat al dia indicat, si en aquesta data no ha concls el procs electoral. 3. La prrroga de les funcions dels delegats de personal i els membres de comits d'empresa, i tamb els efectes de la prrroga, s'han daplicar plenament si ha transcorregut en conjunt el termini que assenyala lapartat 1 d'aquesta disposici transitria. Novena Participaci institucional El termini de 3 anys per sollicitar la presncia d'un sindicat o d'una organitzaci empresarial en un rgan de participaci institucional, al qual es refereix la disposici addicional primera de la Llei orgnica de llibertat sindical, es comena a comptar a partir de l1 de gener de 1995. Desena Incapacitat laboral transitria i invalidesa provisional A les persones que l1 de gener de 1995 es trobaven en les situacions d'incapacitat laboral transitria o invalidesa provisional, fos quina fos la contingncia de la qual derivaven, els s aplicable la legislaci precedent fins que s'extingeixin aquestes situacions. Onzena Excedncies per tenir cura dun fill anteriors al 13 d'abril de 1995 Les situacions d'excedncia per tenir cura dun fill vigents el 13 d'abril de 1995, data d'entrada en vigor de la Llei 4/1995, de 23 de mar, a l'empara del que disposa la Llei 3/1989, de 3 de mar, es regeixen pel que disposa aquesta Llei, sempre que en lesmentada data d'entrada en vigor el treballador excedent es trobi dintre del primer any del perode d'excedncia o del perode superior a 1 any al qual s'hagi ests, per pacte collectiu o individual, el dret a la reserva del lloc de treball i al cmput de lantiguitat. En cas contrari, l'excedncia es regeix per les normes vigents en el moment de comenar-ne el gaudi, fins que acabi.

DISPOSICI DEROGATRIA NICA Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que disposa aquesta Llei, i expressament: a) La Llei 8/1980, de 10 de mar, de l'estatut dels treballadors. b) La Llei 4/1983, de 29 de juny, de fixaci de la jornada mxima legal en 40 hores i de les vacances anuals mnimes en 30 dies.
78

c) La Llei 32/1984, de 2 d'agost, sobre modificaci de determinats articles de la Llei 8/1980, de 10 de mar, de l'estatut dels treballadors. d) De la Llei 8/1988, de 7 d'abril, sobre infraccions i sancions en l'ordre social, els articles 6, 7 i 8. e) De la Llei 3/1989, de 3 de mar, per la qual s'amplia a 16 setmanes el perms per maternitat i s'estableixen mesures per afavorir la igualtat de tracte de la dona en el treball, l'article 1. f) De la Llei 4/1990, de 29 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 1990, la disposici addicional segona. g) La Llei 2/1991, de 7 de gener, sobre drets d'informaci dels representants dels treballadors en matria de contractaci. h) De la Llei 8/1992, de 30 d'abril, de modificaci del rgim de permisos concedits per la Llei 8/1980, de l'estatut dels treballadors, i la Llei 30/1984, de mesures per a la reforma de la funci pblica, als que adopten un menor de 5 anys, l'article 1. i) La Llei 36/1992, de 28 de desembre, sobre modificaci de l'Estatut dels treballadors en matria d'indemnitzaci en els supsits d'extinci contractual per jubilaci de l'empresari. j) La Llei 10/1994, de 19 de maig, sobre mesures urgents de foment de l'ocupaci, llevat de les disposicions addicionals quarta, cinquena, sisena i setena. k) De la Llei 11/1994, de 19 de maig, per la qual es modifiquen determinats articles de l'Estatut dels treballadors, del text articulat de la Llei de procediment laboral i de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, el captol I, els articles 20 i 21 del captol III, les disposicions addicionals primera, segona i tercera, les disposicions transitries primera, segona i tercera, i les disposicions finals tercera, quarta i setena. l) De la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, els articles 36, 40, 41, 42 i 43 i la disposici addicional setzena. m) De la Llei 4/1995, de 23 de mar, de regulaci del perms parental i per maternitat, els articles 1 i 3, la disposici addicional nica i el primer pargraf i el primer incs del segon pargraf de la disposici transitria nica.

DISPOSICIONS FINALS Primera Treballador per compte propi El treballador per compte propi no est sotms a la legislaci laboral, llevat dels aspectes que per precepte legal es disposi expressament. Segona Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius Es crea una comissi consultiva nacional que t per funci l'assessorament i la consulta a les parts de les negociacions collectives de treball amb vista al plantejament i la determinaci dels mbits funcionals dels convenis. El Ministeri de Treball i Seguretat Social ha de dictar les disposicions oportunes per a la constituci i el funcionament d'aquesta Comissi, autnom o connectat amb alguna altra instituci ja existent amb funcions anlogues. Aquesta Comissi sempre ha de funcionar en lmbit tripartit i ha d'elaborar i mantenir al dia un catleg d'activitats que pugui servir d'indicador per a les determinacions dels mbits funcionals de la negociaci collectiva. El funcionament i les decisions d'aquesta Comissi s'entenen sempre sens perjudici de les atribucions que corresponguin a la jurisdicci i a l'autoritat laboral en els termes establerts per les lleis.
79

Tercera Normes d'aplicaci del ttol II El Govern, amb les consultes prvies que consideri oportunes a les associacions empresarials i organitzacions sindicals, ha de dictar les normes necessries per a l'aplicaci del ttol II daquesta Llei en les empreses que pertanyin a sectors d'activitat en les quals sigui rellevant el nombre de treballadors no fixos o el de treballadors menors de 18 anys, i tamb als collectius en qu, per la naturalesa de les seves activitats, hi hagi una mobilitat permanent, una dispersi acusada o desplaaments de localitat, lligats a l'exercici normal de les activitats, i en els quals concorrin altres circumstncies que en facin aconsellable la inclusi en lmbit daplicaci del ttol II esmentat. En tot cas, aquestes normes han de respectar el contingut bsic d'aquests procediments de representaci a l'empresa. D'acord amb les directrius que fixi l'rgan estatal de mediaci, arbitratge i conciliaci, al qual tamb en correspon la custdia, l'Institut Nacional d'Estadstica ha delaborar, mantenir al dia i fer pblic el cens d'empreses i de poblaci activa ocupada. Quarta Tipus de cotitzaci del Fons de Garantia Salarial El Govern pot revisar el tipus de cotitzaci per al finanament del Fons de Garantia Salarial, en funci de les necessitats del Fons. Cinquena Disposicions de desplegament El Govern ha de dictar les disposicions que siguin necessries per desplegar aquesta Llei.

80