Unitat 6: Concepcions filosfiques de lsser hum. 1.

Els grecs
Els grecs van ser els primers en intentar donar un desponia filosfica a lexistncia de lsser hum, i van establir: La caracteritza principals la ra. La seva finalitat s el coneixement que, organitzat de manera prudent i assenyat dna lloc a la virtut. s un sser social, s a dir, sorganitza en ciutats, busca la justcia per a trobar la felicitat.

1.1. Plat Segons Plat, lsser hum est format per lnima, individual i immaterial, provinent del mn de les idees, i el cos, pur objecte fsic. Aix, explica la vida com la uni accidental i temporal de lnima amb el cos, i la mort com la separaci daquest dos. Lnima es pot explicar en diferents dimensions: Dimensi visceral: respon al conjunt de pulsions elementals, linstin de conservaci i de reproducci. Dimensi passional: respon a les emocions i als sentiments i provoca moviments violents, com la ira o lautoestima. Dimensi lgica: regula i governa, gracies a la ra, les altres dimensions, imposant-los ritmes i finalitats.

Va separar lnima en diferents parts: Racional: la seva funci s el pensament, la situa al cap, i aporta coneixement. Irascible: la seva funci s regir els afectes nobles, la situa al pit i aporta valor. Concupiscible: la seva funci s regir linstin, la situa al ventre i aporta temprana.

1.2. Aristtil Aristtil considera lsser hum com un sser ms del regne animal, per hi destaca la seva intelligncia. Considera que lnima i el cos son una unitat indissoluble, i que, encara que lnima s el principi actiu i funcional, no s ms que una part ms de lsser que realitza unes funcions especifiques, com la resta drgans. Separa els tipus dnima en vegetativa, sensitiva e intellectiva, cadascuna de les quals inclou les funcions de les anteriors: nima vegetativa: regula el procs de creixement, nutrici i reproducci de les plantes. nima sensitiva: regula el procs de creixement, nutrici, reproducci, sensaci, apetit i moviment dels animals. La sensaci es completa amb les imatges sensibles i la memria, i lacumulaci daquestes, fa les experincies sensitives.

nima intellectiva: regula els processos de creixement, nutrici, reproducci, sensaci, apetit, moviment intellecci dels ssers humans, s caracteritza per la capacitat dentendre les formes pures o intelligibles. L'intellecte agent converteix les dades en informaci i l'intellecte pacient la conserva.

1.3. Pensament hellenstic Desprs de l'Aristtil i abans del pensament cristi, els filsofs grecs i els romans van modificar la visi de lsser hum. La gent va comenar a considerar-se ms individual, i es definia ms pel seu carcter personal que no pas pel biolgic. Va donar pas a altres corrents i pensadors filosfics. 1.4. Epicuris Consideren que tot el que existeix al mn esta format per toms, com els ssers humans, i les nimes. Per consideren que les nimes estan formades per uns toms ignis, reiformes i virtuosos, i que estan concentrats en el pit. Els toms que formen la part racional de lnima sn encara ms especials, i estan escampats per tot el cos. Consideren que lnima s mortal i que, per aix, en morir, els toms se separen i ja no hi ha sensacions. 1.5. Estoics Consideren lnima com un conjunt de foc i aire, que sempre es contrau i es dilata, i amb aquest moviment, cohesiona les coses. En els vegetals, aquesta acci s mnima, en els animals s ms gran, i en els humans s mxima, a causa de la ra, que s una espurna de foc div. s divideix en vuit nivells: dhegemnic, racional i dominant, per la intelligncia i la voluntat, el conatiu, per lexpressi parlada, el sexual, per la reproducci i un per a cada sentit.

2. Medievals i moderns
2.1. Agust i Toms dAquino Lsser hum segueix veient-se com un individual, i el cristianisme introdueix el concepte de Du, i considera a lhome com un sser histric i cultural, lligat a la seva relaci amb Du. El cristianisme va introduir Quatre idees Claus: Tots els humans sn igual davant Du. Igualtat. Tots els humans estan dotats dintelligncia i voluntat i sn creat a imatge de Du. Dignitat Cadasc ser responsable dels seus actes. Voluntat Concepci lineal del temps, amb un inici i un final, i lhome esta encaminat a aconseguir la salvaci. Finalitat

2.1.1. Agust Remarca que cada individu t una singularitat prpia, irrepetible i insubstituble i considera lhome com un problema que pot ser observat, per mai resolt. Recalca que lsser hum est fet a imatge de Du i la relaci que hi ha entre aquests dos. 2.1.2. Toms dAquino

Concep lnima com una dualitat entre lnima i el cos. El cos esta vinculat amb el mn sensible, i lnima, amb el mn espiritual. Lnima i el cos formen una unitat, i no s lnima la que dona vida al cos. Tamb separa lnima en tres tipus: vegetativa, sensitiva i racional, de manera similar a Aristtil. 2.2. Renaixement: lhumanisme Retorn de la filosofia grecollatina i reacci contra el pensament medieval. Retorn al coneixement i a la formaci humanstica dels clssics. Va impulsar investigacions en tica, poltica, economia, etc. Ja que creien que la filosofia no anava lligada al cristianisme, encara que aquest continuava tenint fora. Es van impulsar ja que la problemtica va comenar a ser lhome. 2.3. Modernisme: Descartes i Kant Es deix de parlar de lnima. Es comena a criticar la religi i es diferencia pensament, ra i ment, 2.3.1. Descartes s el pare del pensament modern, creu que la ra s el que ens portar al coneixement. Lhome esta dividit e dues substncies: el jo pensant (nima) i el cos. El cos s garantit per Du. Estan units per la glndula pineal al mig del Cervell. Lnima te la voluntat i lenteniment. Descartes fa servir el dubte com a mtode per arribar a conclusions. El dubte escptic no arriba a cap conclusi, amb el dubte metdic sarriba a una conclusi, per no del coneixement. Va ser impulsor en fer que la gent fes servir la ra i la intelligncia.

3. Segles XIX i XX: Darwin, Marx i Freud

3.1 Charles R. Darwin Charles R. Darwin era un naturalista angls que va fer influir en els mbits del pensament, ja que la seva idea que els animals i els vegetals evolucionaven era impensable en aquella poca. Darwin creia en levoluci gradual de les especies i en la selecci natural: la lluita dels individus per lexistncia i la competncia pels recursos. Levoluci natural s incompatible amb el finalisme perqu aquest diu que les coses provenen dun pla div i levoluci diu que son fruit duna srie dadaptacions a lambient. La idea de Darwin que els humans provenien dels simis va fer molta revolta ja que no sajusta a la bblia ni a les gnesis. 3.2. Karl Marx Pensador que treballava en el marc social i poltic, i va mostrar el desenvolupament de la historia. Pensava que el fonamental pels humans eren les relacions socials i que ara som la totalitat daquestes. Marx relaciona lsser hum amb la dimensi productiva, i creu que per canviar la societat sha de fer canviar lmbit de la producci de bns indispensables.

Marx creia que la societat no es pot canviar amb lart, la filosofia o la religi, perqu les persones dominants acaparen la producci material i han fixat una producci social per tenir dominats a la resta. Tamb diu que la propietat privada no respecta a l'obrer. 3.3. Sigmund Freud Va ser el descobrir de l'inconscient i el creador de les psicoanlisis, que consisteix a descobrir l'inconscient mitjanant lassociaci dimatges i idees. La primera teoria de Freud s la distinci del conscient i l'inconscient. La consciencia s el conjunt de pensament que t una persona i ret la informaci per poc temps. L'inconscient s la part del psquic que el conscient no ens deixa mostrar. Esta format per desitjos i processos actius que es manifesten de tant en tant en forma de somnis, aconseguir plaers, idees, actes fallits, etc. No sempre tenim el mateix grau de consciencia i per aix no podem concretar una separaci precisa entre conscient i inconscient. El 1923 Freud va proposar una segona tpica on dividia l'individu en 3 parts: All: representa la nostra part mes lligada al mon animal, ja que shi troben les pulsions instintives (amor i odi) i actua segons el plaer. Sacumulen records dels nostres primers anys i racons de la nostra personalitat que no sortirien de forma conscient. Superj: s lassimilaci de les normes cviques i culturals de la societat que rebem a traves de leducaci. Sense aquest viurem com els animals ja que no reprimeixen els instints. Jo: s la instncia que procura lequilibri entre les dues anteriors. Regula les pulsions de lall segons les obligacions del superj. Tamb hi ha els mecanismes de defensa en vers de les frustracions, que surten de manera involuntria i son la racionalitzaci, el desplaament, la sublimaci i la repressi.

Unitat 7: Lacci humana: llibertat i determinisme 1. Lacci humana

1.1. El concepte dacci El terme acci es reserva per a les coses que fem de manera conscient i voluntria, esta lligat als conceptes activitat i conducta, i, per tant, al concepte filosfic de llibertat. La diferencia entre un procs i una acci s que en els primers hi ha passivitat, mentre que en un acte hi ha implicat una persona que provoca els fets. Lacci necessita la intervenci de la consciencia i t connotacions morals: es parla de bones i males accions. Els nostres desitjos esperances i propsits generen accions, encara que de vegades hi ha conflicte entre el que volem fer i el que hem de fer. 1.2. Aspectes de lacci: causes i motius 1.2.1. Causes La causa esta definida com all que produeix alguna cosa, com lorigen duna acci. Per tant, quan una causa actua, en segueix un efecte. Les causes estan lligades a la previsi, que permet, a partir duna causa, preveure un efecte i, a partir dun efecte, determinar una causa. Es pot distingir entre una acci que es fa de manera deliberada, i una acci que sexecuta per efecte duna causa. 1.2.2. Motius Els motius sn les forces que ens porten a fer alguna cosa, i poden ser conscients o inconscients, simples o complexos, transitoris o persistents Abraham Maslow va establir amb una pirmide els motius de lhome, repartits en cinc nivells: un cop satisfetes les primeres necessitats, sen inventen de noves, no sempre necessries biolgicament. 1.3. Sentit i conseqncies de les accions 1.3.1. El sentit de lacci Quan actuem en funci dunes finalitats clares i de les quals som conscients, les nostres accions adquireixen sentit, que ens permet entendre per qu ha passat i com sha esdevingut. No podem atribuir sentit a actes aliens a la persona, noms a actes conscients. 1.3.2. Les conseqncies de lacci Qualsevol individu que reflexioni sobre que ha de fer en una situaci moral determinada, haur de tenir en compte les conseqncies bones i dolentes de lacci. Shan de tenir en compte el be i el mal, tant per a un mateix, com per als altres. El que fa una acci nomes s responsable de les conseqncies previsibles, no pas de les imprevisibles.

2. La llibertat
2.1. Que s la llibertat?

La llibertat s una manera peculiar destar al mon i que s especfica dels ssers humans: ni els animals ni les maquines mes sofisticades no la poden exercir. Lsser hum, en canvi, neix amb menys condicionaments, i, per tant, amb mes possibilitats. La llibertat implica decidir, valorar diferents opcions, deliberar i sospesar. s lliure qui t un motiu o una causa i no se sent coaccionat i pot prendre decisions que ha determinat. Les persones que estan en situacions de semiesclavatge, coaccionades, sotmeses, pressionades o oprimides no son lliures. 2.2. Llibertat externa i llibertat interna 2.2.1. La llibertat externa La llibertat externa s la llibertat dmbit fsic, psicolgic, social, jurdic i poltic. Consisteix en aquella llibertat que ens permet actuar sense que hi hagi impediments que provenen de fora. La llibertat externa negativa sentn com labsncia de coacci o no-privacio ni carncia de. Ser lliure la persona que no t impediments, interferncies o obstacles per actuar. La llibertat externa positiva implica la possibilitat dautonomia de l'individu. s la que ens dna loportunitat de poder elegir per un mateix, ens permet realitzar els nostres desitjos. 2.2.2. La llibertat interna La llibertat interna s la llibertat descollir i es refereix a lmbit de la moral La llibertat interna negativa o dindiferncia s per labsncia de motius interns que determinin la tria, quan es decideix independentment dels motius. Es dna quan els motius a favor i en contra estan igualats. La llibertat interna positiva o com a determinaci s la capacitat de ser amos de nosaltres mateixos. Vol dir la capacitat dautodeterminar-se o dautogovernar-se, tenir autonomia. 2.3. Llibertats formals i llibertats reals. Una societat s realment lliure quan compleix Seguretat: existeix una estructura de drets i llibertats consensuada Propietat dun mateix: la possibilitat certa que cadasc pot prendre les decisions que creu per la seva vida Oportunitat: poder dur a terme els projectes personals Una societat s formalment lliure quan nomes compleix les dues primeres condicions. s la tercera condici la que fa que una societat sigui completament lliure

3. Determinisme i indeterminisme
3.1. Determinisme

El determinisme defensa que la llibertat no existeix i explica que tot el que succeeix t una causa. La llibertat s nomes una paraula que amaga la nostra ignorncia sobre les causes que determinen les causes Determinisme fsic: La persona, com a sser natural, esta sotmesa a totes les lleis fsiques i que no shi pot sostreure. Determinisme social: Defensa que el medi social condiciona la conducta humana i considera lsser hum com una pea de lengranatge social Determinisme teolgic: Afirma que tot esta escrit i predeterminat i que lsser hum s una joguina de la fora natural o divina. Determinisme gentic: Els gens que heretem dels nostres pares ens fan ser com som: home o dona, alts o baixos, blancs o negres Determinisme psicolgic: nega lexistncia de la voluntat i considera que les nostres accions son producte del motiu mes fort. Estem lligats a les nostres facultats psquiques, no percebem les coses com son, sin com ens les mostren els nostres sentits.

3.2. Indeterminisme L'indeterminisme defensa que els humans som lliures, ja que la conducta humana esta regida per la voluntat i que els humans deliberem i decidim sobre els nostres actes. Sutilitzen quatre arguments a favor: A partir de lexperincia personal i del sentiment de llibertat Lexistncia de la voluntat La llibertat s una condici essencial de lsser hum Saccepta un marge dindeterminisme en la predicci dels fenmens 3.3. Posicions conciliadores Defensen que es donen causes diverses que provoquen la nostra conducta, per el fet que algunes accions siguin previsibles no indica que no puguin ser duna altra manera, que estiguem obligats. Es parla de llibertat condicionada, que significa que no som ni totalment lliures i estem totalment dirigits, que hi ha certes condicions o possibilitats que emmarquen les nostres accions. Lsser hum pot triar dintre de la gamma de possibilitats que les diferents condicions personals, social i educacionals li ho permeten.

Unitat 9 1. Teories tiques

1.1. Teories clssiques 1.1.1. Els pobles del Prxim Orient En aquestes cultures, Egipte, Israel, Prsia, dominaven les concepcions mtiques: la vida, la mort, les quatre estacions, els fenmens meteorolgics i solien estar divinitzats. Les persones estaven subjectes a les autoritats poltiques i religioses i la majoria no podia decidir, es limitaven a obeir, i, per tant, no construen cap teoria tica. 1.1.2. Els grecs En els poemes homrics, els humans sn bons precisament perqu provenen duna ascendncia que sol remuntar-se fins als dus. Les qualitats tiques tenen un paper relacionat amb el llinatge i lorigen div dels herois. La virtut consisteix a complir la llei i s fruit de leducaci dels ciutadans en el coneixement de les lleis. 1.1.3. Els sofistes Els sofistes van instruir els atenesos en els assumptes de la vida poltica i van prestar gran atenci a lestudi del llenguatge. Afirmaven que per ser un bon ciutad shavien de conixer el conjunt de lleis que regien una ciutat. Els valors morals, just, bo, valus, no sn absoluts, son relatius. 1.1.4. Scrates Creia que si es podien definir termes morals, com el be o la justcia, es podria crear una cincia moral que no fos relativista, sin universal i necessria. Es desenvolupa un tipus de moral intellectual, ja que nomes podrem ser virtuosos si som capaos de saber en qu consisteix la virtut. No hi ha persones dolentes, nomes persones ignorants. 1.1.5. Plat Es va oposar al relativisme tic dels sofistes, ja que afirmava que els conceptes morals podien ser coneguts racionalment. Considera que lsser hum posseeix una facultat superior, la ra i aquesta hauria de superar les altres dues dimensions humanes: la irascible, dominada pels afectes o sentiments, i la concupiscible, dominada pels apetits del cos. La prudncia o saviesa sidentifica amb la filosofia. La fortalesa regula les accions de la dimensi irascible. La temprana aconsegueix la serenitat i lautocontrol. I la justcia s lequilibri entre aquestes tres virtuts. 1.1.6. Aristtil Segons Aristtil, lobjectiu de lsser hum s aconseguir la felicitat, i ja que aquest es distingeix per la ra, la felicitat consisteix en perfeccionar al mxim aquesta facultat. Lexcellncia humana s justament la capacitat de pensar. La virtut s un estat equidistant entre dos extrems, els vicis.

1.1.7. Epicur Segons Epicur la finalitat de la vida humana consisteix en el plaer, que comporta un estat de benestar que superi el dolor i la preocupaci. Hi ha tres tipus de plaers: Naturals i necessaris Naturals i no necessaris No naturals i no necessaris Nomes cal satisfer els plaers naturals i necessaris, els altres entoven lanima. Per obtenir el plaer shan dallunyar dos tipus de pertorbacions: les corporals i les anmiques. 1.1.8. Els estoics Lunivers esta regit per lleis fixes i inflexibles i lhome, si vol ser raonable, sha dadaptar. El savi s impertorbable: ha aconseguit comprendre la llei de la naturalesa i shi adapta. Creien en la igualtat entre els ssers humans i en labsncia de fronteres entre els pasos. 1.1.9. El cristianisme s una religi que conte una doctrina tica que predica lamor al prosme. Posa mfasi en els aspectes afectius del comportament. Les virtuts cristianes son la fe, lesperana i la caritat. 1.2 Teories de la modernitat i plantejaments contemporanis 1.2.1. Kant Va posar en el centre de la reflexi el subjecte pensant. Totes les morals contenen uns judicis morals que es formulen de manera imperativa, i distingeix entre dos tipus d'imperatius tics: l'imperatiu hipottic, que impliquen una condici, i els imperatius categrics, que no donen opci per escollir. Ltica es basa en un imperatiu categric. Defensa que ltica parteixi dun deure que sigui universal: En qualsevol circumstancia fes el que hagis de fer. 1.2.2. Els utilitaristes Identifiquen el bo amb el que s til i efica. Proposen la utilitat o el principi de major benestar possible. La seva moral del benestar consisteix en aconseguir la major felicitat possible per al mxim nombre de persones. 1.2.3. Nietzsche Proposa una nova moral que posi mfasi en la capacitat de creaci, la inventiva i el resultat de la qual sigui lalegria i la plenitud. Shan de bandejar les actituds ms servils i passives de lsser hum: la humilitat, la pobresa, la castedat i la mansuetud.

1.2.4. Els existencialistes El mes important a lhora de plantejar-se lacci s el paper de la llibertat. Lsser hum esta determinat per ser lliure i son les seves accions les que el van construint com a subjecte moral. Qui inventa i vivifica els valors s el mateix sser hum.