Biodiversitat forestal

Inversions sostenibles en benefici tant de les persones com de la natura

Desembre 2011 Aquest informe ha estat redactat per: Francesc Cots, Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya

Biodiversitat Forestal
Continguts
Introducci 4 6 6 6 1. Dades sobre els boscos europeus 1.1 Ecosistemes forestals 1.2 Situaci general 1.3 Principals conclusions en relaci amb el manteniment, la conservaci i la millora adequada de la biodiversitat en els ecosistemes forestals 1.4 Pressions, amenaces i riscos 1.5 Poltica forestal de la UE 2. Fons Regionals de la UE per a la biodiversitat forestal 8 11 13 15 15 17 20 21 24 24 29 30 32 35

Autors: Francesc Cots i Denis Boglio, Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya / Gerald Plattner, Agncia Federal Forestal dustria / Francisco Flores, Direcci General de Medi Ambient de la Regi de Mrcia

Editors: Peter Torkler i Julia Steinert, WWF Alemanya / Colette Price, Countryside Council for Wales Disseny: Departament de Comunicaci, Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya Foto de portada: Jordi Camprodon i David Guix Impressi:

Grcies a tots aquells que han comentat i contribut en aquest informe. Aquest informe ha estat publicat el 2011 pel projecte SURF-nature. www.surf-nature.eu

2.1 Finanament europeu per a la diversitat biolgica i forestal 2.2 Poltica regional i diversitat biolgica i forestal 2.3 Oportunitats per millorar el finanament regional per a la biodiversitat forestal 3. Opinions de les parts implicades 4. Bones prctiques i plantejaments innovadors 4.1 Exemples de projectes 4.2 Recomanacions per implementar projectes amb xit 4.3 El Conveni dels Alps: exemple dun enfocament regulatori innovador 5. Conclusions i recomanacions 6. Referncies bibliogrfiques

Aquest projecte est finanat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional a travs del programa INTERREG IVC

Dipsit Legal: L.418-2012

Introducci
Sobre nosaltres Els fons europeus proporcionen oportunitats per complementar el finanament de mesures de conservaci de la natura als estats membres, de manera que contribueixen a la preservaci dels valuosos actius naturals i els paisatges culturals. Lenfocament europeu de finanament de la xarxa Natura 2000 suggereix que totes les mesures de conservaci de la natura shan dintegrar en tots els fons de la UE. El perode de finanament actual, 2007-2013, ha mostrat un gran potencial per finanar la promoci de la biodiversitat i de la natura dins del marc del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). De fet, shan assignat 3,8 bilions deuros a inversions en la natura a travs dels programes operatius del FEDER. Aix no obstant, lassignaci de fons varia molt entre els diferents projectes i pasos darreu dEuropa. Com a conseqncia, sha dut a terme el projecte Sustainable Use of Regional Funds for Nature (SurfNature), lobjectiu general del qual s millorar les poltiques regionals i les prctiques per a la conservaci de la natura i la biodiversitat, que es pot aconseguir amb un augment de les oportunitats de finanament daquestes mesures des del FEDER, a la vegada que sels dna un impacte ms gran. El partenariat del projecte Surf consta de 14 organismes pblics de 10 pasos de la UE que sn responsables de la implementaci dels fons del FEDER o que te4

nen experincia a sollicitar-los. Dins del projecte, els socis escullen un tema dentre cinc, el qual servir com a enfocament principal. Els cinc temes per a la publicaci de monogrfics temtics pel projecte Surf-Nature sn: Turisme sostenible Gesti de la xarxa Natura 2000 Infraestructura verda Educaci ambiental Boscos i biodiversitat El conjunt dels monogrfics constituir un enlla entre cada tema i el FEDER com una oportunitat de finanament. A ms, contindran exemples de projectes per a enfocaments temtics des de les regions que formen part del partenariat, aix com tamb estudis de casos de bones prctiques. Monogrfic temtic sobre la diversitat biolgica i forestal Aquest monogrfic enfoca la qesti del finanament europeu en el tema de la biodiversitat forestal. Els boscos sn el refugi de la major part de la biodiversitat europea i les seves funcions ecolgiques (protegir el sl, la qualitat de laigua, evitar lerosi, etc.) sn crucials per al nostre benestar. Els boscos tamb ens protegeixen duna gran quantitat de riscos, com ara esllavissades, allaus o inundacions, a la vegada que realitzen una gran varietat de

funcions socials pel fet de proporcionar tant beneficis de lleure com esttics als ciutadans europeus. En relaci amb el canvi climtic, els boscos sn una reserva de carboni fonamental i tenen un paper clau a lhora de mitigar i dadaptar-se als efectes de la combusti de combustibles fssils. Entre tots aquests aspectes, la biodiversitat forestal i les seves funcions sn temes centrals que cal tenir en compte en qualsevol activitat o projecte que simplementi o que afecti les zones forestals. Lenfocament daquests temes requereix concebre els boscos com a ecosistemes que shan de gestionar holsticament, de manera que es posi mfasi en la manera de veure la gesti de lecosistema en lloc daltres perspectives ms sectorials i/o fragmentades. El finanament dactivitats que donen suport a la conservaci de la diversitat biolgica i forestal no hauria de suposar un obstacle a la funci protectora daquests ecosistemes i, si sn viables, haurien de donar suport a la prevenci dels efectes del canvi climtic, a les inundacions, als incendis o a altres riscos naturals. Al mateix temps, el finanament dactivitats de prevenci de riscos hauria de reconixer el valor intrnsec de la biodiversitat local i fomentar la implementaci de tcniques de gesti de boscos sostenibles. En alguns mbits, les relacions entre aquests temes sn ms evidents, com per exemple en el regne biolgic, on el fet de mantenir les espcies i la diversitat gentica aborda la necessitat destar preparats per a qualsevol canvi climtic possible. El captol 1 del monogrfic ofereix una descripci general de la situaci dels boscos europeus, en la qual podem trobar dades i estadstiques actualitzades, es detalla la situaci de la biodiversitat i sindiquen els serveis valuosos que aquest ecosis-

tema proporciona a la nostra societat. El captol 2 inclou una visi general de la situaci actual de les opcions de finanament europees per invertir en la diversitat biolgica i forestal amb un enfocament especfic a les oportunitats que sofereixen en el marc de finanament del Fons Regional (conegut com FEDER: Fons Europeu de Desenvolupament Regional). Aquest captol facilita idees per a la millora del proper perode de finanament. El captol 3 destaca els fragments ms rellevants de sis entrevistes que es van fer a experts forestals europeus amb experincia en la implementaci dels fons del FEDER, les quals van ser de gran inters per identificar les principals barreres i oportunitats relacionades amb la millora de les oportunitats de finanament. El captol 4 se centra en les bones prctiques i els plantejaments innovadors i mostra tres exemples del FEDER que illustren el potencial de la poltica regional per finanar projectes relacionats amb la diversitat biolgica i forestal, a la vegada que reuneix algunes recomanacions per implementar el projecte amb xit. Aquest captol tamb inclou algunes disposicions importants del Conveni dels Alps com a exemple dun enfocament regulador innovador que integra la biodiversitat forestal, la prevenci de riscos i altres consideracions de desenvolupament sostenible. Finalment, les conclusions del captol 5 reuneixen les dades ms rellevants i les percepcions dels captols anteriors per exposar els missatges clau i formular algunes recomanacions sobre les poltiques.

1. Dades sobre els boscos europeus

Per tal de fer una ullada general a la situaci de la biodiversitat forestal, tractarem els temes segents: 1. 2. 3. Ecosistemes forestals Situaci general Principals conclusions en relaci amb el manteniment, la conservaci i la millora adequada de la biodiversitat en els ecosistemes forestals Pressions, amenaces i riscos Poltica forestal de la UE mostra tot seguit que els serveis que proporcionen els boscos sans varien des de beneficis recreatius fins a un valor econmic real que inclou la creaci de llocs de treball. Tanmateix, hi ha diferncies significatives en la distribuci i lextensi dels boscos de les diferents regions de la UE. Actualment, no hi ha cap desforestaci important a Europa i la zona forestal ha augmentat lleugerament en la majoria dels pasos entre el 1990 i el 2005, en part grcies als programes daforestaci i de regeneraci natural en zones agrcoles i de pasturatge abandonades. El model de bosc espacial est canviant localment a causa de diferents dinmiques com ara la prdua de zones forestals, la fragmentaci de la coberta forestal i, per tant, la prdua de connectivitat. A causa de la seva complexitat estructural, els boscos sn un factor clau per a la diversitat biolgica, ja que proporcionen hbitats ideals a un nombre importantssim de plantes, ocells i animals. No obstant aix, moltes vegades aquestes espcies sn altament dependents de la qualitat ambiental dels boscos, la qual sha vist reduda en les dcades anteriors com a conseqncia de canvis com ara les prctiques de silvicultura intensiva, ls despcies extiques i laugment de la uniformitat que en resulta.

Serveis importants de lecosistema i capital natural proporcionats pels boscos: - - Funci protectora. Hi ha diverses funcions importants, les ms importants sn: Influncia en el clima. Els boscos afecten el clima a lhora de reflectir menys escalfor de nou cap a latmosfera que altres tipus dusos de la terra i tamb a lhora de reduir la velocitat del vent, moderar la temperatura del sl i augmentar la humitat relativa. - - - - Protegir de lerosi elica. Les fileres i els tallavents redueixen la prdua de capa superficial rica en nutrients i protegeixen del vent les plantes joves dins de la seva rea dinfluncia. Tamb ajuden a estabilitzar les dunes. Protegir de riscos en zones muntanyoses. Els pasos alpins europeus han tingut ms experincia a lhora de protegir-se contra les allaus de neu i del llot dels boscos i tenen molts boscos dissenyats per a aquesta finalitat. Filtres per a la contaminaci atmosfrica. Els arbres tenen un paper valus a lhora dinterceptar i datrapar matries de partcula condudes pel vent mentre no els malmeti o els mati la contaminaci. Protegir els recursos hdrics. Els boscos protegeixen laigua mitjanant la reducci de lerosi de la superfcie i la sedimentaci, la filtraci de contaminants de laigua, la regulaci de la producci daigua i el corrent, la moderaci de les inundacions, limpuls de les precipitacions (p. ex., les selves nebuloses) i la mitigaci de la concentraci salina. - Funci recreativa. Els boscos proporcionen oportunitats de lleure en un entorn natural i sn un benefici per a la nostra nima. Lolor del sl dels boscos i dels arbres fa que respirem profundament i que ens relaxem. El silenci i el contacte directe amb la natura tenen un efecte de plaer i purificador. - - Turisme sostenible. Els boscos compten amb una mplia varietat doportunitats de lleure i de valors culturals que cada vegada estan ms sollicitats per un nombre ms elevat de turistes. Producci de fusta per a serradores i indstries de polpa i de paper a Europa. s un sector important i que ofereix uns 3,5 milions de llocs de treball. El 2005, el valor afegit brut de la cincia forestal, les indstries de la fusta i les de polpa i de paper va sumar un total de 110 bilions deuros en els 44 pasos que van participar a la Conferncia Ministerial sobre la Protecci de Boscos a Europa (MCPFE) (excloent Rssia), mentre que la contribuci del sector al PIB va ser dun 1%. - Emmagatzematge de carboni. Els boscos emmagatzemen un alt percentatge de dixid de carboni i ofereixen un embornal de CO2: els boscos europeus acumulen quantitats cada vegada ms grans de carboni a la biomassa dels arbres. Entre el 2005 i el 2010, es van expulsar uns 870 milions de tones de CO2 anuals de latmosfera grcies a la fotosntesi i al creixement de la biomassa forestal als pasos europeus. El 2008, aix va correspondre a un 10% de les emissions de gas hivernacle daquests pasos (membres de la MCPFE). - Biodiversitat. Els boscos sn sistemes biolgicament diversos i representen algunes de les zones biolgiques ms riques del planeta. Ofereixen una varietat dhbitats per a plantes, animals i microorganismes.

4. 5.

1.1 Ecosistemes forestals

No hi ha cap definici del concepte boscos que estigui establerta en com entre els estats membres. En aquesta secci, el terme ecosistemes forestals inclou la vegetaci dels boscos, que comprn les espcies que formen boscos darbres alts amb sotabosc tpic. s a dir, sinclouen els tipus de boscos de frondoses, de conferes, mixtos i els de transici bosc-mata. Els boscos de la UE i altres zones forestals cobreixen actualment 176 milions dhectrees, ms del 42% de la superfcie del territori.

1.2 Situaci general

Els hbitats forestals tenen un paper important en la diversitat de les espcies autctones i en la diversitat biolgica, a ms de desenvolupar moltes altres funcions en benefici de tots. La taula
6

1.3 Principals conclusions en relaci amb el manteniment, la conservaci i la millora adequada de la biodiversitat en els ecosistemes forestals
Les seccions segents ofereixen una visi general de les rees ms importants per a la diversitat biolgica i forestal amb els mbits dinters especial per al projecte SURF, que es tracten ms a fons. La informaci se centra principalment en els espais de la xarxa Natura 2000 i no inclou les dades de tots els boscos de la UE. Boscos protegits Les zones protegides sn una de les eines ms antigues de protecci de la natura i dels recursos naturals. Les que sn dissenyades explcitament es basen principalment en la conservaci de la diversitat biolgica, els paisatges, els monuments naturals i les funcions protectores dels boscos. A la UE, prop de 20,4 milions dhectrees de boscos (equivalent al 13,0% de lrea total) estaven en zones protegides el 2010. Els estats membres amb el percentatge ms alt de boscos protegits van ser Itlia, Alemanya i Espanya. Els boscos protegits constitueixen una gran part de la superfcie de terra protegida sota la Directiva dHbitats en diversos pasos. Dins de la xarxa Natura 2000, les dades dels boscos protegits ens mostren que els ecosistemes forestals cobreixen un 46% de la superfcie dels espais de la xarxa Natura 2000, el 42% se situa en Zones dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA) i un 48% en Llocs dImportncia Comunitria (LIC). En el cas de les Zones dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA) i les Zones dEspecial Conservaci (ZEC), lestat de conservaci de les espcies i hbitats dinters europeu es diferencia clarament entre les regions biogeogrfiques per, en conjunt, ms de la meitat de les espcies i gaireb dues terceres parts dels hbitats tenen un estat de conservaci desfavorable.
Estat de conservaci de les espcies dinters europeu en els ecosistemes forestals (estadstiques per regi a lesquerra, estadstiques generals a la dreta). Nota: cobertura geogrfica: UE tret de Bulgria i Romania; nombre davaluacions entre parntesis. Font: ETC/BD, 2008

La grfica anterior mostra que noms un 15% de les avaluacions despcies forestals rellevants en la xarxa Natura 2000 es troben en un estat favorable i ms del 50% en un estat desfavorable. Tamb s important destacar que el percentatge davaluacions desconegudes varia significativament entre les diferents regions biogeogrfiques. Les regions de la Macaronsia i les boreals mostren el percentatge ms elevat davaluacions favorables (un 30% i ms dun 40%, respectivament). Grau de naturalitat Ms del 87% dels boscos en els 44 pasos de la MCPFE (excloent la federaci russa) sn seminaturals. Les plantacions cobreixen al voltant dun 8% de la zona forestal, situades principalment al nord-oest europeu, mentre que els boscos sense alterar cobreixen un 5% de la zona forestal i estan ubicats principalment a lest dEuropa i a les regions nrdiques i bltiques. El grau de naturalitat dels boscos mostra la intensitat i la histria de les intervencions humanes. Els boscos que no han estat alterats per lhome tenen un valor de conservaci alt, especialment quan formen zones boscoses continuades a gran escala, les quals permeten que succeeixin processos dalteraci naturals. Els boscos no alterats tamb serveixen de zones de referncia per entendre els principis ecolgics i contribuir al desenvolupament de mtodes de gesti de boscos. El desenvolupament deines per garantir i augmentar la naturalitat dels boscos s un dels reptes futurs.

Estat de conservaci dels tipus dhbitat dinters europeu en els ecosistemes forestals (estadstiques per regi a lesquerra, estadstiques generals a la dreta). Nota: cobertura geogrfica: UE tret de Bulgria i Romania; nombre davaluacions entre parntesis. Font: ETC/BD, 2008

Distribuci () de lrea de bosc a la regi MCPFE excloent la Federaci Russa per classes de naturalitat, 2005. Font: MCPF, 2007

Espcies arbries introdudes En total, al voltant de 8,1 milions dhectrees, o el 5,2% del total de lrea forestal, estan dominades per espcies arbries introdudes, de les quals un 10% estan dominades per espcies invasores. Els pasos amb la proporci ms elevada despcies arbries introdudes sn Irlanda, Dinamarca, Islndia, el Regne Unit, Hongria, Blgica i Holanda. Fusta morta La fusta morta en la forma de fusta podrida com a arbres drets o tombats s un hbitat per a una mplia varietat dorganismes, en especial les espcies saproxliques, i es considera un component important de la biodiversitat. Desprs de la humificaci, la fusta morta tamb constitueix un component important dels sls forestals. Durant una part del seu cicle de vida, algunes espcies depenen de la fusta morta o podrida darbres moribunds o morts, o dels fongs que habiten a la fusta o espcies invertebrades. Alguns exemples despcies dependents de la fusta morta sn els ocells que fan nius mitjanant forats a la fusta com els picots, diverses espcies descarabat que es poden trobar en els boscos, lquens epixlics i brifites. La quantitat de fusta morta varia considerablement entre els tipus de boscos, el volum darbres dempeus de la poblaci forestal, lndex de descomposici, les zones amb vegetaci i la gesti realitzada als boscos. En molts boscos, la manca de fusta morta posa en perill aquelles espcies que en sn dependents. No obstant aix, en algunes circumstncies les acumulacions de fusta morta fresca pot augmentar el risc de plagues dinsectes.
10

Recursos gentics La diversitat gentica s la font principal de diversitat biolgica a tots els nivells. Una prdua de diversitat gentica pot tenir conseqncies negatives per a ladaptaci general i la producci i pot prevenir ladaptaci de la poblaci arbria com a resposta al canvi climtic, a ms de reduir la seva capacitat per ajustar el CO2. A Europa, sinclou un total de 135 espcies arbries, subespcies i hbrids a la conservaci gentica i als esforos per produir llavors, per la majoria daquests esforos van dirigits a un nombre limitat despcies arbries econmicament importants com ara el faig purpuri, lavet roig i el pi roig. A ms a ms, els recursos gentics de diverses espcies arbries poc comunes i en perill dextinci encara no es conserven adequadament i necessiten atenci urgentment. Daltra banda, les poblacions marginals dun gran nombre despcies arbries mpliament distribudes fan front a noves amenaces al caire de la seva rea dabast geogrfica a causa del canvi climtic. Espcies amenaades El que permet reconixer ms la reducci de la biodiversitat s la prdua despcies vegetals i animals. Un dels objectius principals de la conservaci de la biodiversitat s reduir lndex dextinci despcies a causa de factors antropognics. Les espcies forestals amenaades sinterpreten com a indicadors de canvi en els ecosistemes forestals. La majoria de les espcies amenaades es troben limitades en la seva distribuci geogrfica als pasos

de manera individual, de manera que s important implementar la gesti de boscos sostenibles en lmbit nacional. Algunes espcies arbries sn endmiques i poc comunes, noms presents en zones molt redudes. Els pasos de lEuropa central i de lEst tenen el nombre ms elevat despcies vegetals vasculars amenaades que habiten als boscos. Els animals ms grossos, en particular els mamfers i els ocells, tenen tendncia a estar proporcionalment ms amenaats que els ms petits. A Europa, els boscos sn hbitats importants per a mamfers com ara el llop, ls i el linx, especialment als pasos del nord. La prdua de connectivitat de les zones boscoses tamb suposa una amenaa cap a aquestes espcies. A Europa, els ocells sembla que sn menys dependents dels boscos com a hbitat que els mamfers. En general, sha considerat que es troba sota estat damenaa una cinquena part dels ocells que habiten als boscos. Les xifres ms elevades les trobem als pasos de lEuropa central i de lEst, tot i que varien significativament entre els diferents pasos. Les dades sobre les espcies amenaades per pasos s molt heterognia i encara no permet fer un seguiment de les tendncies en lmbit europeu. Els canvis en els boscos sempre han estat molt lents, fet que indica que la nova orientaci de la biodiversitat en la gesti forestal es veur reflectida en els futurs resultats i tendncies de les espcies amenaades.

1.4 Pressions, amenaces i riscos

En les nostres entrevistes amb els experts (vegeu captol 3), hem aplegat informaci sobre les pressions i les amenaces importants. Entre elles, hi havia la gesti no sostenible dels boscos, la fragmentaci i la prdua de connectivitat de lecosistema, que resulta ser especialment important per a mamfers i ocells. A ms, la tendncia de plantar arbres no autctons i la manca de fusta morta es va considerar perjudicial per als ocells. Les mesures dintensificaci, fins i tot el drenatge de terrenys torbosos i de boscos humits, la fertilitzaci i la modificaci gentica del bosc i de larbre han tingut un efecte particularment negatiu en els valors de diversitat biolgica dels boscos. Els gestors forestals han de preservar la diversitat gentica i, conseqentment, dur a terme la prevenci de riscos mitjanant el manteniment de bancs de llavors. Aquests mbits haurien de ser el centre datenci en els propers anys i sn essencials per assolir els objectius de diversitat biolgica del 2020. Tanmateix, la principal amenaa s el canvi climtic que, juntament amb altres factors com ara el manteniment de la caa no controlada, la gesti forestal intensiva amb nim de lucre als pasos del nord, o els incendis forestals alsals pasos del Mediterrani, representen riscos molt elevats per als boscos europeus. Les esllavissades, les allaus, les tempestes, les inundacions o lerosi tamb sn fonts de pressi importants i conseqncies del canvi climtic. Als pasos mediterranis, el canvi climtic tamb augmenta la probabilitat dincendis forestals tant en freqncia com en intensitat. La baixa rendibilitat i la manca de gesti forestal tamb sn alguns dels motius principals de laparici dincendis forestals a causa de lacumulaci de combustible.
11

Aix doncs, la prevenci de riscos i ladaptaci dels boscos europeus, especialment en zones muntanyoses, sn tasques importants que shan de dur a terme en el futur. Les activitats i els mtodes que sutilitzin variaran en funci de les caracterstiques particulars de lecosistema. La poltica de finanament europeu shauria de centrar ms en aquests reptes per tal de garantir els serveis de lecosistema dels boscos i la biodiversitat general. Prdua i fragmentaci dhbitats En molts llocs, el creixement urb descontrolat, lexpansi de xarxes de transport o laprofitament forestal que divideix zones boscoses principals en parts ms petites, han causat la fragmentaci dels ecosistemes forestals europeus. Les prdues forestals en lagricultura i les superfcies artificials sn ms freqents al sud-oest dEuropa. Una de les conseqncies de la fragmentaci s la prdua de connectivitat ecolgica, que impacta en les espcies forestals.

i indirectament, mitjanant lalteraci de la distribuci i la freqncia de virus, pestes, perill de petits incendis i de vent. Les poblacions darbres tenen tres opcions dadaptaci biolgica per evitar lextinci en un clima que canvia rpidament: o La persistncia basada en la flexibilitat inherent de les espcies arbries, que les capacita per resistir una mplia varietat de climes. o Ladaptaci (gentica) a noves condicions en ubicacions ja existents. o La migraci a zones amb condicions ms adequades. El canvi climtic pot afavorir les espcies que tinguin un alt nivell de flexibilitat (mentre que la baixa flexibilitat pot conduir a lextinci). En lmbit de lecosistema forestal, la coexistncia despcies arbries amb diferents nivells de flexibilitat pot actuar com un protector en contra dels canvis. En moltes parts dEuropa, la velocitat del canvi climtic podria excedir la capacitat adaptativa de moltes espcies vegetals salvatges i domesticades, fins i tot arbres forestals, que tenen els nivells ms elevats de diversitat gentica entre tots els grups de plantes i amplis rangs geogrfics i ecolgics. En aquest sentit, el manteniment i la conservaci de la biodiversitat als boscos constitueix una poltica de prevenci essencial contra els impactes del canvi climtic final i els riscos associats. La diversitat despcies, la variabilitat gentica i una reserva regional despcies i ecosistemes sn factors clau per calcular el nivell de resistncia dun ecosistema forestal en condicions mediambientals canviants.

1.5 Poltica forestal de la UE

A diferncia de lagricultura i la pesca, on hi ha una poltica agrria comuna i una poltica pesquera comuna, no hi ha cap poltica forestal de la UE. El Tractat de Roma ha deixat la silvicultura fora de les competncies delegades a la Comissi Europea, de manera que els boscos es tracten a travs daltres sectors sobre els quals la CE t competncies legals: agricultura, medi ambient, salut, empresa, comer, desenvolupament regional, energia, etc. Aix no obstant, hi ha alguns instruments disponibles per coordinar les accions de les diferents direccions generals de la Comissi, amb resultats diversos. Actualment, sest revisant una estratgia forestal de la UE que va ser adoptada el 1998 per tal de millorar la visibilitat limitada del sector forestal i la necessitat daconseguir ms bona coherncia entre les poltiques relacionades. El 2006, es va aprovar el Pla dAcci Forestal per al perode 2007-2011, el qual consta duna srie daccions que proposa la Comissi per implementar als estats membres. Lobjectiu general del Pla dAcci s mantenir i millorar la biodiversitat, lemmagatzematge de dixid de carboni, la integritat, la salut i la resistncia dels ecosistemes forestals. Tamb pretn funcionar com una eina de coordinaci entre les activitats de la UE i les poltiques forestals dels estats membres, de manera que rep el suport tant de la comunitat existent com dels instruments nacionals i subnacionals. Les accions del pla es divideixen en quatre objectius principals: Millorar la competitivitat a llarg termini Millorar i protegir el medi ambient
13

Fragmentaci dels boscos centrals entre 1990 y 2000. Font: CCI, 2009

Entre el 1999 i el 2000, el procs de fragmentaci, la divisi de zones forestals principals superiors a 100 ha en unitats ms petites, va ser considerable (molt alt i dalta intensitat) a loest de Letnia, en algunes zones de Portugal, al Pas Basc i Andalusia, al sud-oest de Frana, a la zona nord dels Carpats i als Tatra. Contaminaci i aportaci de nutrients La contaminaci atmosfrica s una gran amenaa per a la biodiversitat forestal dels boscos europeus, ja que pot degradar i destruir culturalment i histricament boscos millenaris importants i espcies associades. Lacidificaci del sl forestal sestn per tot Europa, malgrat que ara es trobi per sota de la crrega crtica en un gran nombre de pasos. La causa principal s la deposici atmosfrica de contaminants, especialment relacionada amb les emissions de nitrogen, la qual pot afectar les arrels dels arbres i la biodiversitat del sl, a ms de perjudicar el subministrament de nutrients a les plantes. Fins ara, els esforos per reduir les emissions de nitrogen a latmosfera no han tingut tant dxit com en el cas del sofre, que es considera una de les histries dxit ambiental en lmbit internacional ms importants. Canvi climtic i adaptaci El canvi climtic s probable que afecti les poblacions forestals directament, mitjanant el canvi de les temperatures i els models de precipitaci (especialment al lmit de la distribuci de les espcies forestals),
12

Contribuir a la qualitat de vida Fomentar la comunicaci i la coordinaci

Des del punt de vista institucional, sha creat un grup interserveis en temes forestals dins de la Comissi Europea, aix com un comit permanent i dos comits consultius. Tanmateix, la falta dun organisme poltic central i convergent es veu, en general, com un impediment tant per al desenvolupament forestal com per a la protecci a Europa. A la Conferncia Ministerial sobre Protecci dels Boscos a Europa (juny 2011, Oslo), els ministres europeus van

enllaar negociacions per a un acord legal vinculant sobre els boscos a Europa. Sota aquesta iniciativa, hi ha un coneixement com que la protecci i la gesti sostenible dels boscos dEuropa requereix una plataforma estable i eficient per al desenvolupament i la implementaci de poltiques coherents. La Conferncia Ministerial tamb va adoptar els objectius Europa 2020 per a boscos, que consta dobjectius estratgics, objectius mesurables i accions prioritries en lmbit nacional i internacional per millorar la gesti sostenible dels boscos.

2. Fons regionals de la UE per a la biodiversitat forestal

2.1 Finanament europeu per a la diversitat biolgica i forestal
Hi ha diverses oportunitats de finanament en el marc del finanament europeu que possibiliten laplicaci i la implementaci de projectes de prevenci de riscos relacionats amb la diversitat biolgica i forestal i els boscos, i tracten les principals amenaces i pressions que es descriuen en el captol 1. Aquestes eines de finanament socupen dun seguit dactivitats, fins i tot de la millora de tcniques de gesti forestal sostenibles, de la quantificaci de la influncia de la biodiversitat en les funcions i els serveis (investigaci) dels ecosistemes forestals i de la conservaci de zones clau que fan damortidor a riberes per prevenir els efectes negatius dinundacions, per nombrar-ne uns quants. Actualment, com a mnim, vuit instruments de finanament de la Comunitat diferents, entre els quals hi ha el FEADER, el FEP, els Fons Regionals, LIFE+ i el 7 Programa Marc de Recerca i Desenvolupament, inclouen opcions per finanar la biodiversitat forestal i les activitats relacionades amb la prevenci de riscos. Aquest enfocament fragmentat forma part duna decisi que es va prendre en el perode 2007-2013, lanomenat model de finanament integrat, el qual pretn integrar el finanament de la biodiversitat i de les activitats de la xarxa Natura 2000 en diferents instruments de finanament i incrustar objectius sobre biodiversitat en altres sectors de poltiques. El FEADER assigna un pressupost ms alt a aquests tipus diniciatives (especialment sota lEix 2) que no pas altres fons, tot i que s molt difcil fer un seguiment exacte dels recursos assignats als diferents temes. El FEADER dna suport a mesures en els mbits forestals i agroambientals que es poden utilitzar per promocionar la connectivitat dins dels paisatges rurals. A travs de laplicaci de Programes de Desenvolupament Rural regional i nacional, el FEADER finana mesures per millorar el medi ambient i el camp, entre altres activitats, i anima els pagesos i els agents rurals a emprar mtodes dutilitzaci de la terra compatibles amb la necessitat de preservar el medi natural i el paisatge i protegir i millorar els recursos naturals. Els principals aspectes que cal tenir en compte inclouen la biodiversitat, la gesti de les rees de la xarxa Natura 2000, la protecci de laigua i del sl i la mitigaci del canvi climtic (Reglament del Consell (CE) n. 1698/2005). Aquests fons tamb donen suport als pagaments agroambientals o forestals ambientals, els quals cobreixen els compromisos ms enll dels estndards obligatoris. En alguns estats membres, laccessibilitat al programa noms s possible per a propietaris de terrenys privats.
15

El Conveni dels Alps: un exemple de biodiversitat, prevenci de riscos i altres consideracions de desenvolupament sostenible en un marc regulatori. El Conveni dels Alps s el primer acord vinculant del mn per a la protecci duna regi muntanyosa. Presta especial atenci a la protecci dels interessos econmics i culturals de la poblaci local en els estats signataris, per tamb se centra a protegir la biodiversitat en la regi dels Alps i posa mfasi en lespecial importncia de la prevenci de riscos en aquesta regi. Els nous protocols dimplementaci, que sn el nucli del conveni, pertanyen als mbits del comer, lenergia, la planificaci espacial, el desenvolupament sostenible, la conservaci de la natura i el paisatge, lagricultura alpina, els boscos de muntanya, el turisme, la conservaci del sl i les regulacions organitzacionals. El Conveni dels Alps ja s operatiu a Alemanya, Liechtenstein, ustria, Eslovnia i Frana. Els protocols sobre agricultura alpina, energia, turisme i conservaci del sl ja han estat ratificats per la UE. El Conveni engloba totes les rees de sostenibilitat i, conseqentment, garanteix que una consideraci en conjunt s possible per a una gran part dEuropa. El Conveni dels Alps se subdivideix en un conveni marc i en els anomenats protocols dimplementaci. En el protocol marc les parts contractuals es comprometen a resguardar el principi de precauci, de qui contamina paga i de cooperaci mitjanant una poltica holstica per a la preservaci i protecci dels Alps. Dacord amb el protocol de natura i de conservaci del paisatge, es planifica que els estats signataris cren mesures transfrontereres per a la implementaci dun major enlla ecolgic a la regi dels Alps. De fet, aix s el que sest treballant en el marc del projecte INTERREG, Living Space ECONNECT, el qual aplega les rees que van des de Frana fins a ustria i Eslovnia. Aquest conveni va ser el model de referncia per als Carpats, on shan dut a terme esforos similars i hi ha un acord que ja s operatiu mentrestant. Ms informaci: http://www.alpconv.org/index_en i http://www.econnectproject.eu/cms/

14

Tant el programa LIFE+ Medi Ambient com el LIFE+ Biodiversitat de la UE ofereixen diverses oportunitats de finanament per a la diversitat biolgica i forestal i la prevenci de riscos, com per exemple: la millora de la connectivitat funcional dhbitats salvatges i els moviments despcies entre zones protegides, en el primer, o lestabliment de connexions entre zones boscades, en el cas del segon.
Exemple del projecte LIFE de la UE 2007-2013 EC-Square: la conservaci de lesquirol vermell europeu Eradicaci i control de lesquirol gris: accions per a la preservaci de la biodiversitat en els ecosistemes forestals El projecte se centra a protegir les espcies de la competici de lesquirol gris introdut. Per a ms informaci: http://www.life-ecsquare.eu/en/project

en compte el patrimoni cultural, en el cas de desastres naturals i causats per lhome, els actes de terrorisme i els accidents tecnolgics, radiolgics o mediambientals.
Exemple del projecte dInstrument Financer Europeu de Protecci Civil 2007-2013 Risc dincendi accidental, natural i social (ANSFR). La prevenci i la disminuci dels costos humans i financers dels incendis a travs dun assessorament i gesti del risc efectius Lobjectiu general daquest projecte s reduir el cost hum, financer i mediambiental dels incendis en els pasos socis (Regne Unit, Dinamarca, Itlia i Finlndia) i arreu dEuropa. Per a ms informaci: www.fire-risk.eu

2.2 Poltica regional i diversitat biolgica i forestal

Lobjectiu de la poltica regional s fomentar el desenvolupament del creixement econmic equilibrat i sostenible, el desenvolupament de locupaci i dels recursos humans, la protecci ambiental, leliminaci de desigualtats i fomentar la igualtat doportunitats arreu de la UE. Durant el perode 2007-2013, la Poltica Regional consta de: Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Fons Social Europeu (FSE) Fons de Cohesi Els Fons Regionals sadministren en funci dels programes operacionals que es negocien entre els estats membres, les regions i la Comissi. Les mesures en el sector forestal relacionades amb la biodiversitat i la prevenci de riscos poden ser incloses sempre que contribueixin als objectius anteriorment citats. Durant el perode programat 2007-2013, els estats membres han assignat 2,7 bilions deuros al foment de la protecci de la biodiversitat i la natura (amb la xarxa Natura 2000), 1,1 bilions deuros per a la protecci i desenvolupament del patrimoni natural. Aix significa que aproximadament l1,5% del total del fons per a la Poltica Regional 2007-2013 sha assignat a mesures que poden donar suport directe o indirecte a la poltica de la biodiversitat. A ms, tamb hi ha altres temes de finanament que tenen el potencial de contribuir indirectament a la natura i a la biodiversitat, com per exemple el tractament de les aiges residuals i la prevenci de riscos naturals. Aquest baix nivell de finanament ha portat el Comit de les Regions i altres institucions europees a demanar que lestratgia de biodiversitat 2020 de la UE faci front a la poca despesa dels fons estructurals en temes relacionats

El 7 Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnolgic (FP7) pot resultar en beneficis per a la conservaci de la biodiversitat, ja que hi ha accions especfiques finanades per a la sostenibilitat del medi ambient natural i modificat per lhome.
Exemple del projecte FP 7 2007-2013 FunDivEUROPE: significat funcional de la biodiversitat dels boscos Aquest projecte mira de quantificar la influncia de biodiversitat a les funcions i als serveis de lecosistema i el lliurament dinformaci puntual, important i comprensible per a gestors i altres parts implicades en la biodiversitat forestal i els serveis de lecosistema. Per a ms informaci: www.fundiveurope.eu

En darrer lloc, la poltica regional cobreix un ampli espectre dactivitats que inclouen la prevenci de riscos, el patrimoni natural, les mesures de suport a la conservaci de la biodiversitat i la natura, entre altres, tot i que el principal objectiu s promoure el desenvolupament coherent dins de la UE i reduir les diferncies entre les regions pobres i les riques. Aquesta font de finanament es troba a la disposici de qualsevol tipus de terreny rural, no noms en les zones protegides. Malgrat ladopci de lenfocament integrador, la quantitat de fons assignats a la biodiversitat s significant al llarg dels diversos instruments, i fins i tot la poltica regional. En aquest sentit, el component LIFE + Natura & Biodiversitat (lnic que sadrea exclusivament a propsits per a la biodiversitat i el medi ambient) inclou uns 120 milions deuros a lany, menys dun 0,1% del pressupost total de la UE. Dacord amb un estudi recent, noms se satisfan el 20% de les necessitats de finanament totals per gestionar zones protegides a Europa, tenint en compte la xarxa Natura 2000.

amb el medi ambient i la biodiversitat i que promocioni lintercanvi de bones prctiques per capacitar les autoritats regionals i locals per actuar sobre el terreny. Daltra banda, algunes activitats finanades pel fons europeu poden causar impactes negatius en els ecosistemes forestals. Hi ha diversos casos que ens proporcionen exemples de finanament conflictiu en la Poltica Regional de la UE, particularment els associats amb la creaci i lextensi de tots els tipus dinfraestructures que fragmenten els hbitats forestals i fan desplaar algunes espcies. Malgrat el poc finanament que es destina a les mesures de conservaci de la natura i el finanament dactivitats que poden resultar amb la promoci dobjectius contradictoris, la Poltica Regional t un gran potencial per crear situacions que beneficin totes les parts i que persegueixin un enfocament de gesti forestal sostenible que millori les sinrgies, fomenti tcniques de silvicultura innovadores, protegeixi la biodiversitat i a la vegada redueixi els riscos relacionats amb els boscos (incendis, inundacions, canvi climtic, etc.). Les prioritats dels objectius de Convergncia, de Competitivitat Regional i Ocupaci i de Cooperaci Territorial Europea tenen en compte el finanament de la biodiversitat forestal i les activitats de prevenci de riscos naturals a travs de, per exemple, el desenvolupament de plans i mesures per prevenir i fer front als riscos naturals i el foment del desenvolupament de la infraestructura relacionada amb la biodiversitat i els espais Natura 2000, etc.. Tal com mostra lanlisi del projecte SURF Nature, molts dels Programes Operacionals del FEDER faciliten el cofinanament per a la gesti de zones protegides, particularment la xarxa Natura 2000 (ms de la meitat dels espais proposats per a la xarxa Natura 2000 en lmbit europeu inclouen zones forestals), i per implementar mesures que protegeixen els hbitats
17

Tamb shan creat fons especfics, com ara lInstrument Financer Europeu de Protecci Civil, que t com a objectiu donar suport i complementar els esforos dels estats membres per a la protecci, en primer lloc, de la gent, per tamb del medi ambient i de la propietat, tenint
16

valuosos i donen suport a la coherncia ecolgica i la connectivitat en el context del desenvolupament regional. Aquestes mesures sovint sn finanades sota la lnia pressupostria de la promoci de la biodiversitat i protecci de la natura (codi 51). Altres opcions per finanar les activitats de prevenci de riscos naturals que poden afectar els boscos (incendis, inundacions, inundacions de fang, etc.) sn el codi 53 (prevenci de riscos) i el 54 (altres mesures per preservar el medi ambient i prevenir riscos). Tanmateix, aquestes activitats tamb es poden relacionar amb altres lnies pressupostries, com ara el codi 56 (protecci i desenvolupament del patrimoni natural) i el codi 49 (mitigaci i adaptaci al canvi climtic). La taula segent mostra algunes possibilitats facilitades pel marc actual del reglament del FEDER, juntament amb alguns enllaos possibles a les categories de despeses del fons. Aquesta taula mostra oportunitats potencials. No obstant aix, la disponibilitat real de fons i les mesures rellevants es basen en els programes operacionals regionals o nacionals (OP).
Article 4 Possible aplicaci per a biodiversitat (forestal) Categories de despeses que podrien cobrir les inversions

5(2)e

6 6(1)b

4(4)

4(5)

5 5(2)b

Convergncia Medi ambient, amb inversions destinades a laprovisionament daigua i a la gesti de laigua i dels residus; tractament daiges residuals i qualitat de laire; prevenci, control i lluita contra la desertitzaci; prevenci i control integrats de la contaminaci; ajuda per mitigar els efectes del canvi climtic; rehabilitaci de lentorn fsic, amb espais i terrenys contaminats i recuperaci de zones industrials abandonades i degradades inclosos; foment de la biodiversitat i protecci de la naturalesa, incloses les inversions en espais de la xarxa Natura 2000; ajuda a les PIME per promoure models de producci sostenible mitjanant la introducci de sistemes de gesti ambiental rendibles i ladopci i la utilitzaci de tecnologies de prevenci de la contaminaci. Restauraci dhbitats forestals amb inters especial, connectar 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic paisatges naturals i culturals de valor ecolgic 51 Foment de la biodiversitat i protecci de la Establiment dun organisme de gesti regional per fomentar la natura(inclosa xarxa Natura 2000) gesti forestal sostenible 55 Promoci dels actius naturals Reintroducci despcies amenaades en hbitats forestals 56 Protecci i desenvolupament del patrimoni dinters especial natural Prevenci de riscos, amb lelaboraci i execuci de plans per prevenir i gestionar els riscos naturals i tecnolgics Elaboraci de plans de gesti dhbitats forestals en llocs 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic de gran rellevncia per a la gesti de riscos (ex. prevenci 53 Prevenci de riscos () dinundacions) 54 Altres mesures per preservar el medi ambient i Establiment dactivitats de connexi entre xarxes amb per a la prevenci de riscos referncia als boscos com a grans contribuents de la prevenci de riscos Plantaci darbres autctons de baix risc dincendi Competitivitat regional i ocupaci Foment del desenvolupament dinfraestructures relacionades amb la biodiversitat i les inversions als espais Natura 2000, on aquestes inversions contribueixin al desenvolupament econmic sostenible i/o a la diversificaci de les zones rurals Activitats de restauraci en zones forestals dinters 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic especial per possibilitar la gesti dels hbitats a llarg 51 Foment de la biodiversitat i protecci de la termini i millorar el turisme sostenible a la regi natura(inclosa xarxa Natura 2000) Creaci de passos inferiors/superiors en infraestructures 55 Promoci dels actius naturals de transport per reduir lefecte de la fragmentaci dels 56 Protecci i desenvolupament del patrimoni hbitats forestals natural

2(b)

Elaboraci de plans i mesures per prevenir i gestionar els riscos naturals (p. ex. la desertificaci, les sequeres, els incendis i les inundacions) i tecnolgics Elaboraci de plans de gesti dhbitats forestals en llocs 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic de gran rellevncia per a la gesti de riscos (ex. prevenci 53 Prevenci de riscos () dinundacions) 54 Altres mesures per preservar el medi ambient i Establiment dactivitats de connexi entre xarxes amb per a la prevenci de riscos referncia als boscos com a grans contribuents de la prevenci de riscos Plantaci darbres autctons de baix risc dincendi Cooperaci territorial europea Realitzaci dactivitats econmiques, socials i mediambientals transfrontereres, a travs destratgies comunes de desenvolupament territorial sostenible mitjanant limpuls i la millora de la protecci i la gesti conjunta dels recursos naturals i culturals, aix com la prevenci de riscos naturals i tecnolgics Elaboraci de plans de gesti per a una xarxa dhbitats/ 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic espais transfronterera 51 Foment de la biodiversitat i protecci de la Establiment dun organisme transfronterer per fomentar natura(inclosa la xarxa Natura 2000) prctiques de gesti forestal sostenibles a la zona 53 Prevenci de riscos (...) Establiment dactivitats en xarxa transfrontereres 54 Altres mesures per preservar el medi ambient i relacionades amb els boscos com a grans contribuents de per a la prevenci de riscos la prevenci de riscos 55 Promoci dels actius naturals Reintroducci despcies amenaades en hbitats forestals 56 Protecci i desenvolupament del patrimoni transfronterers natural Establiment i desenvolupament de la cooperaci transnacional, inclosa la cooperaci entre les regions martimes que no estan incloses en lmbit daplicaci del punt 1, mitjanant el finanament de xarxes i accions que propicin un desenvolupament territorial integrat que es concentri en les prioritats segents: b) Medi ambient: gesti dels recursos hdrics, eficincia energtica, prevenci de riscos i activitats de protecci ambiental amb una clara dimensi transnacional. Entre aquestes mesures podem trobar: protecci i gesti de les conques fluvials, zones costaneres, recursos martims, serveis daigua i humitats; prevenci dincendis, sequeres i dinundacions; foment de la seguretat martima i protecci contra els riscos naturals i tecnolgics i protecci i valoraci del patrimoni en suport del desenvolupament socioeconmic i un turisme sostenible Elaboraci de plans de gesti per a una xarxa transfronterera 49 Mitigaci i adaptaci al canvi climtic dhbitats forestals/espais despecial inters 51 Foment de la biodiversitat i protecci de la Establiment dun organisme transnacional encarregat de natura(inclosa la xarxa Natura 2000) gestionar les zones forestals sensibles transnacionals des de 53 Prevenci de riscos (...) diferents perspectives (conservaci de la natura, prevenci de 54 Altres mesures per preservar el medi ambient i riscos, etc.) per a la prevenci de riscos Establiment dactivitats en xarxa transfrontereres relacionades 55 Promoci dels actius naturals amb els boscos com a grans contribuents de la prevenci de 56 Protecci i desenvolupament del patrimoni riscos natural Transferncia de coneixements referents als mecanismes de gesti (incloent-hi plans de gesti quan sigui necessari) relacionats amb els espais assignats com a zones especials de conservaci Enfocaments transnacionals integrats per a la gesti de zones forestals i muntanyoses transfrontereres dimportncia transnacional.

Font: interpretaci dels autors basada en les categories de despeses proporcionades pel reglament dimplementaci (EC) N. 1080/2006

18

19

2.3 Oportunitats per millorar el finanament regional per a la biodiversitat forestal

Actualment, els Fons Regionals no estableixen requisits mnims dassignaci de finanament a activitats especfiques. Com a resultat, les decisions sobre com assignar finanament a la Comunitat es prenen principalment en lmbit nacional, de manera que hi ha grans disparitats entre els estats membres. El requisit per aconseguir un mnim de finanament per a finalitats relacionades amb la biodiversitat es pot complementar amb una aplicaci ms estricta dels requisits decocondicionalitat a lhora dassignar un ajut financer, de manera que augmenti, per exemple, la capacitat de la Comissi per controlar i garantir que lassignaci dels fons a la biodiversitat forestal i a les activitats de suport a la prevenci de riscos quedi repartida per a les poltiques sectorials rellevants. Aquest plantejament requereix que sestableixi una metodologia amb uns indicadors clars i fiables per fer possible el control de la despesa. Hi ha dificultats associades al fet de separar la despesa de la biodiversitat forestal per si mateixa, ja que algunes mesures tenen el potencial de contribuir en mltiples beneficis a la vegada, com per exemple a la biodiversitat forestal, la qualitat de laigua i ladaptaci al canvi climtic, fet que suposa uns reptes addicionals pel que fa a la rendibilitat. No obstant aix, no es tracta noms daugmentar els fons que sassignen a la biodiversitat forestal i a la prevenci de riscos, sin tamb de garantir que els Fons Regionals siguin coherents en el foment dels seus objectius. Algunes de les inversions que donen suport al desenvolupament de les infraestructures poden contribuir directament a la fragmentaci dels hbitats
20

forestals i dels paisatges. Per aix, tot i que durant aquests anys shan realitzat esforos importants per integrar les consideracions referents al medi ambient i a la biodiversitat en tots els sectors poltics, shaurien de fer ms esforos per evitar mesures financeres que persegueixen objectius contradictoris. Una manera de fer front a aquest tema s entendre els boscos com un ecosistema que requereix ser gestionat holsticament. Per exemple, les mesures de gesti forestal actives que estan finanades sota el tema de prevenci de riscosper tal de disminuir el risc dincendis forestals tamb poden crear estructures dhbitat ms diverses, tot simulant les pertorbacions naturals, que a la vegada poden afavorir una gran diversitat de vegetaci en comparaci amb zones forestals sense cap tipus de gesti. Aquest plantejament ha demostrat tenir xit en la implementaci de programes de certificaci sostenible reconeguts internacionalment, com el Consell dAdministraci Forestal (FSC) o el Programa per al Reconeixement de Sistemes de Certificaci Forestal (PEFC), els quals treballen simultniament per prevenir riscos, millorar les condicions de leconomia local, millorar la capacitat dels boscos a lhora de retenir ms CO2 i adaptar-se als reptes del canvi climtic, juntament amb la protecci de la biodiversitat forestal. Segons un informe del WWF i de lIEEP, lexperincia en lmbit nacional tamb mostra que la crrega burocrtica i administrativa associada a laccs als fons europeus pot fer que aquests siguin inaccessibles o poc atractius per a algunes parts implicades. Per fer front al problema, cal fer esforos per simplificar els processos i autoritzar les parts implicades locals a sollicitar i gestionar els Fons Regionals eficientment, de manera que es redueixi la concentraci daquests fons en un nombre relativament baix dorganitzacions altament especialitzades.

3. Opinions de les parts implicades

En aquest captol, shan dut a terme sis entrevistes amb lobjectiu de recollir informaci rellevant sobre les oportunitats i els reptes que presenten els Fons Regionals per millorar aspectes com la biodiversitat forestal i la prevenci de riscos. Els entrevistats sn experts en el sector i representen diversos punts de vista i interessos (administraci pblica, ONGs, empreses, etc.). Tamb procedeixen de zones geogrfiques diferents dins dEuropa i, per tant, gestionen o regulen diferents tipologies de boscos. Els principals aspectes i resultats de les entrevistes es troben tot seguit: regi dels Alps. En algunes regions tenim massa reserves de caa, que no noms posen en perill la biodiversitat dels boscos, sin tamb lestabilitat. Pel que fa als programes de finanament europeu per a la conservaci de la natura, haurien destar ms estesos i fer-los ms adequats per al finanament de la protecci dels boscos estatals. Per tal dassolir els objectius de biodiversitat que t Europa per a lany 2020, es necessita un accs ms equilibrat a aquests programes en un mbit nacional. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER La gran espera de temps entre la despesa i el reemborsament s un problema. Shauria de donar prioritat al finanament de projectes que se centren en la implementaci de mesures sobre el terreny en comptes de finanar plantejaments ms terics als quals de vegades falta un component prctic.

Georg Erlacher, CEO, Agncia Federal Forestal dustria (Bf), president dEustafor (European State Forest Association) Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Ens trobem davant dun desenvolupament molt rpid cap a la fragmentaci dels hbitats que, com a conseqncia, tamb s una amenaa per a la biodiversitat. En el futur, la gesti forestal tamb sha dassegurar de preservar la diversitat gentica i, per tant, exercir la prevenci de riscos. La recerca duna silvicultura sostenible s una bona base per protegir la biodiversitat i, a la vegada, tamb s una bona manera de prevenir riscos. Els temes de la fauna i de la caa tamb sn factors de risc, especialment a la

Wolfang Lexer, cap de projecte (expert mediambiental), Umweltbundesamt GmbH (aquesta entrevista reflecteix lopini personal de lentrevistat) Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Actualment, els dos temes principals sn la Convenci sobre diversitat biolgica i els objectius
21

de la UE per al 2020 per frenar la disminuci de la biodiversitat. La principal fortalesa i, a la vegada, oportunitat s la gesti forestal sostenible a Europa. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER En particular, shaurien de reduir les crregues administratives per als participants de projectes, especialment a causa de les normatives dauditoria; controlar, informar, la comptabilitat i els controls de primer i de segon nivell requereix una gran quantitat de temps. Shauria de fer un s ms eficient dels fons pblics i posar ms mfasi en la capitalitzaci dels projectes. El foment de la transferncia de coneixements a lusuari podria ser un projecte, que es podria fer efectiu cap al final del perode del programa.

Hi hauria dhaver ms finanament disponible per a temes relacionats amb la biodiversitat i ens haurem dassegurar que aix es repeteix a lala en el futur.

Matas Garca Morell, delegat de la regi de Mrcia, Associaci dEnginyers Forestals de la Regi de Mrcia Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Els ecosistemes de boscos i muntanyes sn extremament valuosos i frgils. Els problemes i les amenaces com a resultat directe de ls inadequat i excessiu dels recursos naturals seran ms importants en el futur, especialment a les zones ms poblades. Necessitem normes slides pel que fa al planejament i a la gesti dinstruments, aix com tamb deines, per al diagnstic i seguiment preco dels principals problemes. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER Hi hauria dhaver ms fons disponibles per a una srie dinfraestructures i per obtenir el coneixement necessari per a la millora de la conservaci de la biodiversitat i el control dels riscos forestals.

de centrar latenci en ls de la fusta dels boscos i de no posar la importncia suficient en la preservaci i ls sostenible daltres serveis dels ecosistemes forestals. La manca de bones prctiques de governana i lorientaci cap al rendiment a curt termini sn altres factors que condueixen cap a una reducci de la biodiversitat forestal. Una nova amenaa s que la recerca de noves fonts energtiques renovables pot portar cap a lampliaci de plantacions de poca diversitat per a la producci de fusta. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER Els fons del FEDER omplen potencialment un buit de finanament molt important en temes de biodiversitat. s molt difcil treballar sota les condicions contractuals que regeixen el control de les despeses dels fons del FEDER, almenys en alguns pasos amb autoritats gestores i agncies de pagament que no estan ben preparades i amb un prefinanament que sovint s un problema. Altres aspectes que caldria tenir en compte sn: uns perodes de prefinanament ms curts, unes condicions contractuals ms bones, un processament de les sollicituds ms rpid, ms formaci per als gestors de fons en temes de biodiversitat forestal i ms publicitat sobre ls del FEDER per a temes de biodiversitat (forestal).

forestal. Els boscos pirinencs encara no estan prou explotats a causa dels elevats costos operacionals si ho comparem amb altres zones tant a escala europea com internacional. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER Hi ha algunes normes que presenten obstacles que fan que sigui difcil la participaci des dorganitzacions petites. Cal que hi hagi suport tcnic i assessorament dirigit a les organitzacions petites que no tenen prou capacitat per mantenir la gesti de projectes daquesta complexitat.

Gerald Pfiffinger, conseller delegat, Birdlife Austria Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Alguns dels problemes ms importants sn el canvi climtic i la tendncia de plantar arbres no autctons que influencien els ocells duna manera molt sensible. La manca de plans de gesti de la xarxa Natura 2000 tamb s una altra qesti que cal tenir en compte. Hem dinvolucrar tots els actors importants en lmbit dels boscos autctons i necessitem una recerca dirigida a sectors ms especfics en lrea de les prctiques forestals extensives. Experincia en relaci amb laplicaci i la implementaci dels fons del FEDER
22

Irene Lucius, cap de poltiques, Programa Danubi Carpats del WWF Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Els principals problemes i amenaces provenen del fet

Virginie Fabre Ayala, directora, GEIE FORESPIR Problemes i amenaces en lmbit de la biodiversitat forestal Les principals amenaces sn: el canvi climtic, la pressi agropastoral, el risc dincendis i la gesti
23

4. Bones prctiques i plantejaments innovadors

4.1 Exemples de projectes
Els projectes segents illustren el potencial dels Fons Regionals per finanar projectes relacionats amb la biodiversitat forestal. Tanmateix, aquests projectes mostren que hi ha oportunitats per millorar i que les llions que saprenen poden fer que els que es facin en un futur siguin encara ms eficients i sostenibles.

Connexi amb reglaments i poltiques clau de la UE

Factors clau dxit

Comunicaci Projecte de conservaci transfronterer amb diverses parts implicades OP Frana - Espanya - Andorra 2007-2013 Prioritat 2. Patrimoni natural i prevenci de riscos, turisme i productes locals. Lobjectiu principal s harmonitzar els mtodes de seguiment i de gesti de tres espcies galliformes de muntanya als tres estats dels Pirineus (Frana, Espanya i Andorra). Cost total: 2.446.940 Finanament de la UE: 1.534.119 El projecte Gallipyr est dissenyat per harmonitzar els mtodes de seguiment i de gesti de tres espcies daus de caa de muntanya entre tres estats que constitueixen el masss pirenaic (Espanya, Frana i Andorra): el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus mutus) i la perdiu xerra (Perdix perdix). Les accions es realitzen per afavorir el retorn del grvol (Bonasa bonasia), espcie extingida dels Pirineus com a conseqncia de les pressions de lactivitat humana. Al vessant francs dels Pirineus, els mtodes de seguiment daquestes poblacions es realitzen a travs de lObservatoire des Galliformes de Montagne. El projecte Gallipyr ampliar i desenvolupar lexperincia entre els especialistes francesos, espanyols i andorrans dels galliformes de muntanya en el conjunt del masss pirenaic per millorar lequilibri transfronterer. El projecte possibilita la creaci duna xarxa pirenaica de galliformes de muntanya, ajuda per crear una base de dades i per implementar accions per als hbitats i les espcies galliformes de muntanya. Els socis sn: GEIE Forespir; Govern dAndorra; Office National des Forts; Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage; Fdration Rgionale des Chasseurs de Midi-Pyrnes et Fdrations Dpartementales des Chasseurs (Arige, Haute-Garonne, Hautes-Pyrnes, Pyrnes-Atlantiques et Pyrnes-Orientales); Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge); Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya; Conselh Generau dAran; Gestin Ambiental Viveros y Repoblaciones de Navarra, SA; Diputaci dlava. El projecte ha tingut un suport molt important per part de les administracions pbliques en tots dos costats de la frontera. No sha incls el suport directe de grups socials pel que fa a aspectes financers, per ha estat necessari el dileg permanent amb els ramaders i altres collaboradors per tal de dur a terme les funcions del projecte.

Programa operatiu

Situacions beneficioses per a totes les parts

Context

Ms informaci
Fotos:Jordi Camprodon and David Guix

Les activitats que shan dut a terme en el projecte sn completament coherents i complementries a altres plans i projectes, en particular a la normativa de gesti de la xarxa Natura 2000 en els espais protegits per aquesta figura i la implementaci de les directives comunitries dhbitats i ocells. Tamb actua de conformitat amb els plans de desenvolupament regional que exclouen especficament alguns tipus de desenvolupament i afavoreixen les prctiques de conservaci de la natura a les zones del projecte. El disseny del projecte sha basat en lexperincia i les llions apreses en altres projectes francesos als Pirineus de caire similar. Ha potenciat la convicci i la motivaci de tots els socis involucrats en lobtenci dun alt nivell de consens i daprovaci de les activitats implementades. Es duen a terme activitats des de linici del projecte per motivar els membres de lequip sobre els objectius de la seva feina (millorar lhbitat de les espcies amenaades) i per transmetre el valor del que estan fent. Un dels factors clau per a lxit del projecte ha estat el doble enfocament que sha utilitzat tant a lhora de dur a terme activitats de restauraci dhbitats com de fer un seguiment de limpacte daquestes activitats a les espcies amenaades mitjanant tcniques innovadores com la captura amb cmeres. La major part del pressupost sha assignat a la realitzaci dactivitats de restauraci dhbitats i de seguiment dindicadors, de manera que hi ha hagut menys recursos per a les activitats de comunicaci i de difusi. No obstant aix, el projecte ha aparegut en diversos mitjans per al pblic general (televisi, diaris locals i regionals, etc.) i els resultats preliminars shan anunciat en conferncies i tallers internacionals i regionals dirigits a un pblic objectiu especialitzat, com ara ornitlegs, agents de conservaci de la natura, cientfics, etc. Finalment, lequip del projecte treballar en un manual prctic sobre com gestionar els hbitats del gall fer (Tetrao urogallus) i de la perdiu xerra (Perdix perdix) per tal de millorar les seves condicions i afavorir la reproducci dels animals enfocat cap a administradors pblics i experts. Aquest projecte exposa beneficis potencials relacionats amb el turisme ecolgic/lleure i el mrqueting regional de productes. La preservaci daquestes espcies, i en particular de lemblemtic gall fer, augmentaran el grau datracci de la zona per a turistes i pot afavorir laparici de productes locals que aprofiten la singularitat daquestes espcies (melmelada de lhbitat del gall fer, etc.). El projecte proporciona ingressos directes i formaci a la poblaci local en contractar personal per treballar en la restauraci dels hbitats. http://www.gallipyr.eu

Socis i collaboradors

Fotos:Jordi Camprodon and David Guix

24

25

Comunicaci Focus interregional a la restauraci de boscos de ribera Programa operatiu Shan dedicat grans esforos a activitats de comunicaci en el projecte. Els resultats preliminars del projecte shan anunciat en conferncies regionals i internacionals i tallers dirigits a un pblic objectiu especialitzat: congrs sobre Custdia de la Terra, congrs sobre Indicadors ambientals sobre la recuperaci dels rius, etc. s una prctica habitual de lequip del projecte el fet dorganitzar reunions de partenariat juntament amb tallers sobre temes especfics oberts a les persones implicades en lmbit local i a la comunitat cientfica, com ara el Taller sobre Restauraci de les Riberes dels Rius (Flix), el Taller sobre Espcies Vegetals Invasives (Faro) i el Taller sobre els Indicadors de Biodiversitat (Mrida).

OP Espai Sud-oest europeu (2007-2013) Prioritat 2. Millora de la sostenibilitat per a la protecci i conservaci del medi ambient i dels entorns naturals de lespai SUDOE. El principal objectiu s definir i implementar les metodologies i les estratgies comunes per recuperar i millorar lestat ecolgic dels boscos de ribera als rius mediterranis. Cost total: 1.798.182,64 Fons FEDER: 1.348.636,98 Aquest projecte pretn definir i implementar (a travs dintervencions pilot) estratgies i metodologies de protecci i conservaci conjunta de boscos de ribera a la zona del SUDOE, tot tenint en compte, entre altres, les caracterstiques naturals i la biodiversitat, la preservaci dhbitats prioritaris i del patrimoni de la xarxa Natura 2000, la importncia dels rius com a corredors ecolgics, la seva contribuci al cicle natural de laigua, la necessitat duna riquesa fluvial i el seu valor econmic. Els socis sn: Instituto Superior de Agronomia; Universidade Tcnica de Lisboa; guas do Algarve, SA; Administraao da Regiao Hidrogrfica do Algarve; Biodiversity and Animal Conservation Lab; Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Per tal de dur a terme les accions del projecte i obtenir el seu suport, ha estat necessari establir el dileg permanent amb propietaris, pescadors i altres agents socials. Tamb shan acordat i implementat acords de custdia de la terra. Els propietaris privats han pogut treure profit de les obres de millora de lhbitat i del paisatge i en alguns casos tamb han obtingut llenya dels treballs daclarida. El dileg amb pescadors ha estat crucial per intervenir en els seus vedats i zones de pesca, tot respectant els seus interessos i necessitats. A ms, sha dut a terme una comunicaci contnua amb les persones implicades en lmbit local per explicar lobjectiu del projecte i evitar conflictes dinteressos.

Situacions beneficioses per a totes les parts

Context

Ms informaci
Fotos:Jordi Camprodon and David Guix

Aquest projecte exposa beneficis potencials relacionats amb el turisme ecolgic i el lleure, ja que augmentar el grau datracci de les zones de ribera per als turistes. El projecte fomenta que les comunitats locals sinvolucrin i siguin ms properes als rius, de manera que tinguin present el seu valor, les funcions i serveis que proporciona i la seva singularitat. El projecte facilita ingressos directes i formaci grcies al fet de contractar personal amb problemes dexclusi social per treballar a les brigades, de manera que tamb safegeix una dimensi social al projecte. http://www.ricover.eu

Socis i collaboradors

Connexi amb reglaments i poltiques clau de la UE

Les activitats realitzades en el marc del projecte sn completament coherents i complementries amb altres plans i projectes, principalment la Directiva Marc de lAigua. Se centra en el fet dassolir un bon estat ecolgic de les aiges i de les riberes dels rius el 2015 dacord amb el que sestableix en la Directiva Marc de lAigua. Tamb actua de conformitat amb el reglament de la xarxa Natura 2000 i els plans de desenvolupament regional que exclouen especficament alguns tipus de desenvolupament i afavoreixen les prctiques de conservaci de la natura en les zones del projecte. Shan utilitzat tallers ja organitzats i trobades de socis per presentar els primers xits del projecte per tal daugmentar la convicci i la motivaci dels socis i dels agents involucrats. Es duen a terme activitats des de linici del projecte per motivar els membres de lequip sobre els objectius de la seva feina i per transmetre el valor del que estan fent. Un dels factors clau per a lxit del projecte ha estat el doble enfocament que sha utilitzat tant a lhora de dur a terme activitats de restauraci dhbitats com de fer un seguiment de limpacte daquestes activitats mitjanant laplicaci dindicadors ecolgics.

Factors clau dxit

Fotos:Jordi Camprodon and David Guix

26

27

Millora de la fauna a les muntanyes de Bjar

Programa operatiu OP FEDER 2007-2013 de la regi de Mrcia. Eix de prioritat 5. El principal objectiu s la millora de la fauna a la regi de Mrcia. Fomenta i impulsa la biodiversitat a lecosistema forestal de Mrcia. 49.950,00 : el 70% del FEDER i el 30% de fons propis de la regi de Mrcia Les muntanyes de Bjar sn una ZEPA (ES0000262 Sierras del Gigante-Pericay, Lomas del BuitreRo Luchena y Sierra de la Torrecilla) situada al sud-est dEspanya, a la regi de Mrcia. En aquesta zona podem destacar la presncia despcies protegides a la regi de Mrcia, entre les quals hi ha un niu de lguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i espcies de duc, dguila marcenca, de falc pelegr (Falco peregrinus) i de tortuga mora (Testudo graeca), entre altres. Lobjectiu del projecte s la conservaci de la biodiversitat i de la natura a la regi de Mrcia. Actua sobre dos factors clau per al desenvolupament de la vida a la zona de la xarxa Natura 2000, ZEPA, Sierras del Gigante-Pericay, Lomas del Buitre-Ro Luchena and Sierra de la Torrecilla, entre els quals hi ha la disponibilitat de punts daigua i de plantaci en zones per a la conservaci despcies salvatges, molts dels quals estan protegits a la regi. El principal objectiu s la millora de la fauna salvatge que habita al Monte Peas de Bjar a travs de laugment dels recursos trfics i la disponibilitat de subministrament daigua. Totes dues accions fomenten i estimulen la biodiversitat en aquest ecosistema forestal de Mrcia. El projecte ha estat dissenyat i implementat directament per la DG de Medi Ambient de la Regi de Mrcia. Les activitats que shan dut a terme en el projecte sn completament coherents i complementries a altres plans i projectes, en particular a la normativa de gesti de la xarxa Natura 2000 en els espais protegits per aquesta figura i la implementaci de les directives comunitries dhbitats i ocells. Lexecuci del projecte es pot qualificar com un xit ara per ara, ja que la projecci ms realista mostra que grcies al fet destimular permanentment el subministrament daigua i daliments en aquesta zona de muntanya dins de la xarxa Natura 2000 la biodiversitat notar una millora significativa. El projecte cont mtodes i elements innovadors o creatius com ara aquells utilitzats en la recuperaci de les terrasses: per alentir les escorrenties i lerosi a la vegada que es mant la mateixa quantitat daigua necessria per a la plantaci de blat de moro, que servir daliment per a la fauna, shan installat sangradores. Es tracta dun mtode antic tradicional, per que sha recuperat i innovat i que consisteix a enfortir la base de la terrassa mitjanant la maoneria (pedra i morter), que s per on sescorre lexcs daigua una vegada la terra queda xopa, per no larrossega ni lerosiona. El pressupost sha assignat per tal de dur a terme les activitats del projecte i el seu seguiment. Els resultats preliminars han estat molt positius i les activitats de comunicaci es duran a terme aix que es disposi dels resultats finals. Aquest projecte exposa beneficis potencials relacionats amb el turisme ecolgic i el lleure, ja que augmentar el grau datracci de la zona per als turistes. Les mesures que shan dut a terme contribueixen a la conservaci de la natura en terrasses agrcoles antigues abandonades que shan recuperat grcies a aquesta acci; les vores shan mantingut per recolzar la protecci de la fauna que viu en la ZEPA amb lobjectiu de millorar el seu hbitat. http://www.murcianatural.carm.es

4.2 Recomanacions per implementar projectes amb xit

El fet de sollicitar i implementar projectes de forma adequada consta de diferents aspectes: els requeriments especfics del programa respectiu, com, per exemple, referents al partenariat, el coneixement estratgic, el fet de dur la proposta adequada en el moment oport, tenir el soci principal del pas adequat i la qualitat del mateix projecte. En aquest aspecte, durant un taller sobre biodiversitat forestal i prevenci de riscos que es va fer el maig de 2011 a Solsona (Catalunya, Espanya), es van acordar les recomanacions segents com a ms importants a lhora dimplementar projectes amb xit: 1. Desenvolupar una anlisi detallada de les necessitats en les fases de preparaci i de preestudi dabast del projecte, amb una bona identificaci de lestat de la qesti dels temes que sadrecen, per tal de capitalitzar i aprofitar les experincies i projectes existents. 2. La idea i la preparaci del projecte ha de tenir un enfocament de baix a dalt, amb una implicaci i un suport ms important de les parts implicades, de manera que possibiliti la sostenibilitat del projecte una vegada enllestit. 3. Hi ha dhaver mecanismes innovadors per proporcionar suport tcnic i prefinanament a aquells partenariats i idees de projecte amb potencial. En concret, els gestors del territori, les ONGs i altres agents locals que intervenen directament en el paisatge haurien de rebre ms suport a lhora daccedir al FEDER. La idea del recolzament professional durant la fase de preparaci s fonamental (per exemple, mitjanant la collaboraci dagents locals amb centres de recerca). 4. Cal procurar que el partenariat i les parts implicades en el projecte tinguin objectius institucionals similars, siguin dignes de confiana i representin els mbits locals i regionals. 5. Una bona planificaci del projecte s necessria de cara a minimitzar els problemes administratius i financers. No obstant aix, es requereix un alt grau de flexibilitat per canviar els objectius i les activitats durant la implementaci del projecte, en funci de les circumstncies canviants. 6. El fet de dur a terme una bona estratgia de comunicaci tamb s un element clau per a lxit, en concret pel que fa a temes de conservaci de la natura. Tanmateix, s important ser crtic amb els enfocaments de comunicaci del projecte que susen ms sovint, com, per exemple: cal crear una pgina web per a cada projecte? Els comunicats de premsa sn lnica manera de mesurar el compliment dels objectius de comunicaci? 7. El lideratge s molt important per a lxit del projecte, aix com tamb la cooperaci i la collaboraci entre socis. El canvi de rols durant la implementaci del projecte podria ser fora interessant per entendre les necessitats dels altres (p. ex., els socis acostumen a donar resposta a tots els correus electrnics de coordinaci?). 8. Establir una bona xarxa amb altres projectes i transferir els resultats mitjanant activitats de foment de la capacitat s molt important per assolir lxit i buscar situacions favorables per a totes les parts. En aquest sentit, una paraula clau s la capitalitzaci, que requereix un esfor per fer que els coneixements adquirits durant la implementaci del projecte estiguin disponibles per a lusuari i que els pugui posar en prctica. 9. Les accions dels projectes han de ser clares i shan dorientar cap als objectius. Shauria dinsistir en la necessitat daccions clares respecte a idees vagues.
29

Context

Socis i collaboradors Connexi amb reglaments i poltiques clau de la UE

Factors clau dxit

Comunicaci

Situacions beneficioses per a totes dues parts

Ms informaci

28

4.3 El Conveni dels Alps: exemple dun enfocament regulatori innovador

La secci segent ofereix una visi ms detallada de les disposicions importants del Conveni dels Alps pel que fa a la biodiversitat forestal i la prevenci de riscos i perills. Constitueix un bon exemple de com la biodiversitat forestal, la prevenci de riscos i altres consideracions de desenvolupament sostenible es poden integrar en un marc regulatori. Els punts principals del conveni es mostren al quadre de la pgina 14. Planificaci espacial i desenvolupament sostenible En aquest protocol, els objectius estipulen que hi ha dhaver una harmonitzaci de la utilitzaci de lespai amb els objectius i requeriments ecolgics. Amb la finalitat de promoure el desenvolupament sostenible de la regi dels Alps, les parts contractuals es comprometen a desenvolupar instruments que dirigeixin cap a una millor coordinaci de les poltiques sectorials. Conservaci de la natura i del paisatge Les disposicions finals del conveni estipulen que sestabliran acords per protegir o mantenir i restaurar la natura i el paisatge perqu la capacitat funcional dels ecosistemes estigui protegida permanentment. Lagricultura i la silvicultura juguen un paper molt important en la implementaci de les mesures de conservaci de la natura i del paisatge, de manera que s per aix que es preveu que la protecci, la preservaci i el manteniment dels bitops quasi naturals sassolir a partir dels acords amb propietaris de la terra o els gestors. Els instruments de seguiment basats en el mercat, com ara els incentius econmics o pagaments, tamb sn particularment adequats per a aquest objectiu. En relaci amb les zones protegides, que estan connectades mitjanant una xarxa transfronterera ecolgica, es recomana que siguin protegides i, a ms, desenvolupades. Tamb shan de dissenyar les noves zones protegides i es preveu lestabliment de zones protectores i mediambientals per a espcies animals i vegetals. En altres disposicions, les parts del Conveni hauran de complir o es comprometran a prendre mesures per a la preservaci de les espcies animals i vegetals i els tipus de bitops naturals i quasi naturals i per a la protecci de la seva distribuci espacial funcional adequada. Boscos de muntanya Els boscos de muntanya a la regi dels Alps poden regular el canvi climtic i protegir contra els perills naturals que sestenen ms enll de les regions de muntanya. Lobjectiu s, per tant, preservar, desenvolupar o ampliar els boscos de muntanya com un hbitat quasi natural i promouren lestabilitat. En lnia amb aquest objectiu, les parts del Conveni es comprometen a implementar les mesures segents:
30

Prevenir lerosi i la compactaci del sl Reduir la crrega de contaminants atmosfrics Restringir poblacions de caa de pella fins al punt que sigui possible el rejoveniment natural dels boscos de muntanya en funci de la localitzaci Preservar un bosc de muntanya funcional ms que no pas un pasturatge forestal Gestionar i, si s necessari, tamb restringir la utilitzaci dels boscos forestals per a finalitats de lleure Fomentar i utilitzar un augment de la producci de fusta de boscos gestionats de manera sostenible Considerar suficientment el perill dels incendis forestals Aprovisionar personal degudament qualificat per part dels estats signataris per al compliment dels beneficis de lecosistema forestal

Les parts contractuals es comprometen a crear el marc financer necessari i a contribuir en el foment adequat de la silvicultura per protegir la funci protectora i til dels boscos de muntanya, el compliment dels seus beneficis socials i ecolgics, el desenvolupament dels boscos i la denominaci de zones de protecci de boscos naturals. Conservaci del sl Lobjectiu principal en aquest mbit s la reducci del deteriorament quantitatiu i qualitatiu del sl. Altres elements fonamentals que es tenen en compte en les disposicions sn els mtodes de producci agrcola i forestal de conservaci del sl, que tracten econmicament amb la terra i el sl, la contenci de lerosi i el desenvolupament descontrolat del sl. Lobligaci de preservar les zones pantanoses s important per a la biodiversitat en aquest protocol. Cal protegir els sls que sn vitals per a lagricultura, lexplotaci de pastures i la silvicultura. Tal com mostra aquesta descripci, el Conveni dels Alps pot servir dexemple per a altres regions europees i estableix una tendncia per a la protecci i utilitzaci sostenible dels Alps.

Utilitzar mtodes de rejoveniment de boscos naturals Desenvolupar una poblaci ben estructurada i gradual amb espcies arbries en funci de la ubicaci Utilitzar material autcton de reproducci
31
Photo: Bf AG-Pritz

5. Conclusions i recomanacions
A continuaci, es destaquen una srie de conclusions/recomanacions de poltiques pbliques en relaci amb els reglaments i processos poltics del fons FEDER i el seu impacte en la biodiversitat i la prevenci de riscos: 1. Cal desenvolupar un sistema de finanament que propici les sinergies, garanteixi leficincia en els costos i vetlli pel foment de situacions en qu tothom hi surt guanyant a les diferents rees que afecten la gesti forestal. El reglament del FEDER hauria de prioritzar aquells projectes que integren aspectes clau per a la gesti de boscos, com ara la conservaci de la biodiversitat, la mitigaci i adaptaci al canvi climtic i la prevenci de riscos i desenvolupar instruments basats en el mercat per completar i valorar aquest servei de lecosistema. 2. Cal maximitzar les aportacions dels Fons Regionals per a la biodiversitat forestal i per a les activitats de prevenci de riscos i fer front a lactual dficit de diners que es destinen a aquestes i a altres rees de biodiversitat. 3. No es tracta noms daugmentar els fons que sassignen a la biodiversitat forestal i a la prevenci de riscos, sin tamb de garantir que els Fons Regionals siguin coherents en el foment dels seus objectius. Com b sabem, algunes de les inversions que donen suport al desenvolupament de les infraestructures poden contribuir directament a la fragmentaci dels hbitats forestals i dels paisatges. En aquest sentit, s imprescindible que cap dels projectes finanats pel FEDER constitueixi un impediment o afecti negativament el desenvolupament de la biodiversitat forestal, la prevenci de riscos o els objectius per al canvi climtic. 4. Caldria reconixer els boscos com a ecosistemes complexos que shan de gestionar holsticament. Per exemple, quan sadopten mesures de gesti forestal que fomenten la disminuci del risc dincendis forestals, cal respectar les consideracions de la biodiversitat local especfica. Si es redueixen els incendis forestals en una rea o regi concreta, es mantindr la capacitat dels boscos per retenir el CO2 i es preservaran les espcies endmiques a llarg termini. Shaurien de destacar els beneficis dadoptar un enfocament basat en lecosistema, en lloc dun altre de ms tecnolgic, a lhora de definir les prioritats i les lnies financeres del FEDER. 5. Seria convenient desenvolupar i nodrir els boscos de manera que puguin resistir millor el futur escalfament climtic i ser ms estables i forts a llarg termini, tot garantint que les prctiques de gesti
32

dels boscos mantenen la diversitat gentica i que, com a conseqncia, fomenten la prevenci de riscos a la vegada que compleixen la seva important funci de producci de fusta. 6. Aquest enfocament global tamb caldria tenir-lo en compte a lhora daplicar i dimplementar els fons del FEDER en temes intersectorials, com ara la prevenci de risc dincendis, tot mirant dinvolucrar un seguit dadministracions pbliques amb competncies sobre el medi natural, la planificaci territorial, leducaci, etc., i que, per tant, cobreixin les diferents perspectives de la gesti forestal. 7. Els gestors dels fons europeus haurien de ser conscients de les necessitats particulars tant dels boscos mediterranis (risc dincendis elevat, abandonament de la terra, baixa rendibilitat econmica, etc.) com dels continentals i dels nrdics (menys propensi als riscos dincendis, ms rendibilitat, etc.) perqu els fons es distribueixin dacord amb els requisits particulars de cada regi. 8. s necessari millorar els temes de comunicaci i de percepci. Els beneficiaris finals dels fons del FEDER sn els gestors locals amb capacitat potencial real per intervenir i gestionar els boscos de manera sostenible. Els fons del FEDER shaurien dorientar de manera que capacitin aquests agents a dur a terme les seves activitats de manera sostenible i, per tant, es necessita un grau ms elevat de comprensi entre els gestors de fons i aquests beneficiaris finals. 9. Hi hauria dhaver una major orientaci cap a la implementaci de les mesures, ja que la impressi dalguns dels entrevistats s que els resultats dels projectes es mouen en un mbit teric i de planificaci, i que lenfocament cap a la implementaci es reflecteix noms de forma indirecta. 10. Cal establir mecanismes que facilitin la participaci dONGs i daltres agents locals (per exemple, mitjanant la cooperaci amb els centres de recerca, consultors regionals o associacions especialitzades) en els fons del FEDER, ja que de vegades a aquests grups els falta un grau dexperincia tcnica i de capacitat financera, necessria per sollicitar i/o gestionar aquests fons. En aquest sentit, shaurien de dedicar esforos a simplificar els processos des del punt de vista administratiu/burocrtic i a donar suport als agents locals mitjanant el prefinanament, activitats de formaci i de desenvolupament de capacitats, activitats en xarxa, etc. A grans trets, caldria reduir el temps destinat a processos dauditoria, a la transmissi de dades, a la comptabilitat, etc., i destinar-lo, en comptes, a assolir els objectius substancials del projecte. 11. Un altre mbit ms general per important s el de la representaci de la silvicultura a escala poltica. Al voltant dun 40% dEuropa est constitut per boscos, i aix shauria de reconixer adequadament en el terreny poltic. Els beneficis que han resultat de la gesti dels boscos sn mltiples, no noms des del punt de vista econmic, sin tamb en relaci amb la gran quantitat de bns essencials i de serveis, des de laigua potable i la qualitat de laire fins a la protecci contra els riscos naturals. Es considera rellevant, per tant, que es desenvolupi una poltica forestal comuna o un comissariat especial en lmbit de Brusselles.
33

En definitiva, s imprescindible que els reglaments del Fons Regional reconeguin la importncia dels boscos com a: Refugis per a la biodiversitat Provedors de serveis imprescindibles (regulaci del clima, de laigua i del sl) Provedors de bns (fusta) Llocs per al lleure i activitats de treball Zones amb capacitat per prevenir riscos (inundacions, allaus, control torrencial, etc.) Els Fons Regionals, per tant, haurien de donar prioritat a lestimulaci i a la implementaci de projectes que cren efectes indirectes a les poltiques nacionals per tal de fomentar la gesti forestal sostenible i la protecci daquest ecosistema clau.

6. Referncies bibliogrfiques
- - - - - Committee of the Regions. 2010. Opinion on EU and international biodiversity policy beyond 2010 (2010/C 267/08) European Environment Agency (EEA). 2010. EU 2010 biodiversity baseline European Environment Agency (EEA). 2010. Assessing biodiversity in Europe the 2010 report European Topic Centre on Biologial Diversity (ETC/BD). 2008. Habitats Directive Article 17 Report (2001-2002) Gantioler S., Ten Brink P., Rayment M., Bassi S., Kettunen M., McConville A., Financing Natura 2000 Financing needs and socio-economic benefits resulting from investment in the network. Background Paper for the Conference on Financing Natura 2000, 15-16 July 2010. DG Environment Contract. ENV.B.2/SER/2008/0038. Institute for European Environmental Policy / GHK / Ecologic, Brussels 2010 - - Halacher, P. 2003. Vademecum Alpenkonvention, Innsbruck. JRC, Estreguil, C. and Mouton, C., 2009. European Forest Data Centre (JRC EFDAC Map viewer at http://efdac.jrc.ec.europa.eu/). Measuring and reporting on forest landscape pattern, fragmentation and connectivity in Europe: methods and indicators. Joint Research Centre of the European Commission, Internal publication. Pubsy reference 51802 - Keti Medarowa-Bergstom, Friends of the Earth Europe / CEE Bankwatch; Annabel Lambert, RSPB and Peter Torkler, WWF. 2010. The need for a reform of the future EU Cohesion Policy: Putting our money where our mouth is. Position paper of the European Environmental NGOs Coalition for Sustainable EU Funds. - Kettunen, M., Baldock, D., Adelle, C., Cooper, T., Farmer, M. Hart, K. (IEEP), Torkler, P. (WWF). 2009. Biodiversity and the EU budget: Making the case for conserving biodiversity in the context of the EU budget review, WWF and IEEPIs - - Ministerial Conference on the Protection of Forests in Europe (MCPFE). 2007. State of Europes forests 2007. The MCPFE Report on Sustainable Forest Management in Europe. Warsaw, Poland. Progress towards the European 2010 - biodiversity target - indicator fact sheets - Compendium to EEA Report No 4/2009

34

35

- - -

Regulation (EC) No 1080/2006 of the European Parliament and of the Council of 5 July 2006 on the European Regional Development Fund and repealing Regulation (EC) No 1783/1999 Stndiges Sekretariat der Alpenkonvention in Innsbruck. 2010. Alpenkonvention Nachschlagewerk, Alpensignale 1, 2. Auflage, Innsbruck. Suske, W., Allex, B., Martinko,M, Torkler, P., Mey, Franziska. 2011. European Regional Development Funding for Biodiversity: An analysis of selected Operational Programmes, SURFNature Interreg IVC Project.

www.surf-nature.eu

WWF, IEEP. 2007. Financing Natura 2000 Guidance Handbook. Commissioned by the European Commission DG Environment.

Altres socis del projecte: AT / Agncia Federal de Medi Ambient dustria RU / Diputaci de Giurgiu PL / Oficina del Voivodat de Warmia i Mazury IT / Provncia de Rieti GR / Oficina Municipal de Planificaci i Desenvolupament de Patras GR / Prefectura de Preveza ES / Direcci General de Medi Ambient de Mrcia ES / Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya GB / Agncia de Medi Ambient de Gales CZ / Universitat dOlomouc AT / Agncia Federal Forestal dustria AT / Parc Nacional Donau-Auen FR / Consell General de Ctes dArmor SL / Agncia de Desenvolupament de Savinja

Soci del projecte Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya Ctra. St. Lloren de Morunys, km 2 25280 Solsona Espanya Contacte: Francesc Cots Telfon: +34 973 481 752 francesc.cots@ctfc.es www.ctfc.cat Cap de fila: Spittelauer Lnde 5 1090 Viena ustria Contacte: Peter Tramberend Klara Brandl Telfon: + 43 1313 045935 coordination@surf-nature.eu www.umweltbundesamt.at Coordinador del projecte: WWF Alemanya Reinhardtstrae 14 10117 Berln Alemanya Contacte: Peter Torkler Melanie Hillmann Julia Steinert Telfon: + 49 30 311777222 coordination@surf-nature.eu www.wwf.de

36

37

Photo: Bf AG-Pritz