BUTLLETI 68.

qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 1

BUTLLET INTERIOR DE LASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 68

SEGON TRIMESTRE DEL 2012

DONATIU: 1

Editorial
A MENYS ESTAT SOCIAL, MS ESTAT POLICIAL
Analitzada globalment la situaci de descomposici econmica i social que estem patint s, al nostre parer, quelcom ms que una crisi econmica de les que de manera cclica sn inherents al sistema capitalista. A poc a poc, els ciutadans van prenent conscincia que est en crisi el mateix sistema, que som al fons d'un pou al qual ens han abocat els grans poders poltics i econmics amb les seves poltiques neoliberals, unes poltiques que des de finals del segle passat s'orientaven a desmuntar les estructures de l'Estat, disminuint poders controladors de l'activitat financera, fomentant lleis privatitzadores, liquidant patrimoni pblic, imposant lleis que garantissin la plena llibertat de moviment de capitals, permetent que els mercats financers poguessin fer qualsevol cosa sense cap control, etc. Els governs van adoptar el "mantra" neoliberal: menys impostos, menys poltiques pbliques i ms privatitzacions, tot orientat a un objectiu final ja fa molts anys explicitat: liquidar l'Estat del Benestar, aprimar l'Estat tot el que es pugi fins deixar-lo redut a una mnima expressi i desregular el mxim de controls, tot plegat per a facilitar als grups poderosos les seves activitats. a uns nivells, per, de difcil comAmb aquestes poltiques, l'espeprensi. culaci financera, allunyada de La consegent crisi del sistema l'activitat econmica productiva financer ha paralitzat l'activitat creadora de llocs de treball, va econmica del pas, ha provocat guanyar protagonisme amb l'ajut el tancament de moltes empreses, decisiu dels paradisos fiscals conha abocat milions de treballadors nectats directament amb el diner a la misria, ha rebaixat drsticanegre, els negocis il legals i el frau ment els nivells de consum i ha fiscal. Al nostre pas, la bombolla desequilibrat els comptes de immobiliria es va inflar, entre l'Estat. Per tamb assistim a l'ind'altres coses, amb aquests vents tent, com mai no s'havia vist fins especulatius i, a ms, els bancs i ara, de liquidar, amb l'excusa de les caixes van acompanyar la (continuaci pg.3) situaci amb productes fi-nancers que eren autnti- Q Editorial: A menys estat social...................pg. 1 i 3 ques estafes (com Q Comiat den Jordi Blanc, gran amic i... les preferents) i Miguel Castel Borelll ......................................pg. 3 amb una gesti Q La limitaci del dret a la sanitat als immigrants... partidista i depreEduard Sagarra Trias ...................................pg. 4-5 dadora, amb crdits irresponsables Q Leducaci no s un retallable i inversions arrisMontse Torras ..............................................pg. 5-6 cades en el negoci Q Derechos humanos en Uruguay immobiliari, Jos Olivera.................................................pg. 6-7 pagant als directius Q Paraules dEnric Pubill al XX aniversari dels joves sous d'escndol i indemnitzacions desquerra verda ..............................................pg. 8-9 "de jutjat de gur- Q Et recordar Ronnie, et recordar a tothom dia", amb l'afegit Andreu Mayayo................................................pg.9 de corrupteles de Q Uns instants per a la cultura........................ pg. 10 tot tipus, la qual cosa va resultar Q Pgina guerrillera Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 finalment en una descapitalitzaci Q 81 aniversari de la proclamaci de la 2a de les entitats fins Repblica, 14 dabril 2012...........................pg. 12

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 2

OBITUARI
Lamentem la prdua dels nostres companys: MARGARITA SALES JORDI BLANCH Transmetem el nostre ms sentit condol a les seves famlies.

DOMINGO MALAGN, EL FALSIFICADOR DEL PCE, HA MORT

Als 95 anys ens ha deixat un referent histric, un lluitador antifranquista i l'home que va fer possible, amb el seu art de falsificar, que molts companys exiliats poguessin obtenir documentaci per a tornar a Espanya i seguir lluitant i organitzant el Partit Comunista. Des de la nostra Associ-aci expressem als seus familiars el nostre condol per aquesta prdua.
Un home bo i geners, un lluitador incansable

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, 296-297-298 Treball, nm. 200 Le Patriote Rsistant, nm. 862-865 Esquerra Nacional, nm. 205-206 Babel, nm.56 LAurora, nm. 102-103 Cercle catal de marsella, nm. 3-4-5-6 Mundo obrero, nm. 245-248 Carrer, nm. 122-123 URAP, nm. 134 Associaci dAntics militars de la Repblica, nm.Gener-juny Jovent, nm.101 News (FIR), nm. 26 Der neue mahnruf, nm.3-4 2012 Die Glocke vom Ettersberg, nm. 205

AJUTS AL BUTLLET
Pere Diez Gil
Eloina Rapp Joan Sard La Junta M.L. Biosca Leandro Saun Merc Bel Victria Pujolar Antnia Jover Annim Paquita Coronel Montse Torres Miguel Castel Famlia Abreu Bronchales Olga Santos Marc Carrillo P. del A. Merc Bel Amadeu Vives Los 4 Muleros 10 30 50 60 30 150 15 40 10 10 50 20 50 10 60 20 20 10 20 109

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 68. Segon trimestre de 2012. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa: 2100/0429/64/0200175329
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats.

TOTAL .........................................774

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 3

(continuaci editorial)

la crisi, les poltiques socials i acabar amb uns drets que van costar molt d'aconseguir i que encara estaven per sota dels que gaudeixen altres pasos europeus. I mentre es liquida l'Estat social per manca de recursos estatals, el govern aboca quantitats incomprensibles per ajudar entitats financeres, provocant en la poblaci una evident sensaci d'indignaci i rebuig. El cas de Bankia ha estat la gota que ha fet vessar el got. Enfront d'aquesta situaci, importants sectors de la poblaci fa temps que lluiten de valent per evitar que les retallades acabin amb les conquestes d'un segle i ens imposin un sistema de capitalisme salvatge, propi del segle XIX, on el valor del treball quedi redut a nivell quasi d'esclavatge. Des de les continuades grans mobilitzacions sindicals al moviment del 15-M passant pels "iaio-flautes", una onada de valentes protestes recorre el pas, plantejant alternatives, desemmascarant l'intent de liquidar drets socials i exigint explicacions del que ha passat i responsabilitats a poltics i gestors financers. I cada vegada aquesta onada creix en tots els sentits i les exigncies d'explicaci sn ja un clam. Davant el creixement d'aquestes actituds de protesta i d'exigncia d'un sistema diferent i ms just, s'estan

consolidant per part dels governs, tant del PP com de CiU, poltiques orientades a criminalitzar les protestes, arribant fins i tot a proposar una modificaci del Codi Penal especialment concebuda per penalitzar la participaci en mobilitzacions socials. S'est dissenyant, en definitiva, un sistema repressiu per combatre la dissidncia, per dissuadir de participar en qualsevol protesta, dividir els moviments que la integren i crear una alarma social que justifiqui les actuacions de les forces de seguretat amb una major contundncia. Fins i tot som davant d'una batalla semntica en la qual s'utilitza el llenguatge per situar com a enemics (tal i com va definir el comissari de Valncia els estudiants que protestaven) els que dissenteixen del sistema, criminalitzant qualsevol persona que se senti antisistema. Com es preguntava el periodista Llus Foix en un article... a La Vanguardia!!: qui pot estar avui d'acord amb el sistema? Malgrat l'argument de l'excellent periodista, des del govern s'intenta identificar qui no est d'acord amb el sistema amb un terrorista, amb un perill social i la paraula antisistema s'equipara a una persona fora de la llei que cal combatre. s evident que som davant d'una estratgia defensiva del poder enfront

la protesta. La crisi econmica est sent acompanyada de l'enduriment de les poltiques i de prctiques punitives que posen drets fonamentals en perill. Proliferen nous i vells discursos criminalitzadors i s'agreugen les violacions dels drets humans. No s una situaci nova. Sempre al llarg de la histria, quan la poblaci ha reaccionat reclamant els seus drets, els poders dominants s'han defensat reprimint les protestes. Els membres de la nostra associaci tenen prou experincia a l'hora de participar en la defensa dels drets democrtics i de la justcia social per saber que, quan l'Estat perd drets democrtics i drets socials, sempre augmenta el seu volum repressor. La memria histrica ens ensenya com en aquests casos s'intenta dividir, criminalitzar, assimilar protesta i violncia, es vulneren drets civils i poltics, es garanteix la impunitat de les forces de seguretat i s'intenta desprestigiar, amb la collaboraci dels grans mitjans de comunicaci, els principals punts de referncia de la protesta. Cal, doncs, denunciar que, amb l'actual crisi del sistema econmic, no noms s'estan liquidant drets socials aconseguits al llarg del segle XX, sin que es posen en perill drets civils i poltics i, en conseqncia, perilla la mateixa democrcia.

COMIAT D'EN JORDI BLANC, GRAN AMIC I COMPANY DE LLUITA

Estimada famlia Blanc, respectada concurrncia, companys i amics, s un moment de tristesa, de dolor. Ens estem acomiadant, amb un emocionant record, del nostre company i estimat amic Jordi Blanc. Ning et pot sostreure que vas ser un lluitador en els temps ms difcils de la dictadura, un entusiasta defensor de les llibertats a Catalunya, sense esperar res a canvi, ni honors ni prebendes, i aix han estat tots els dies de la teva vida, un exemple d'honestedat i de comproms amb la democrcia i el futur del nostre pas. Mirant enrere recordo, amic, que perseguint el nostre ideari vam haver de compartir els pitjors temps del passat: la prdua de la llibertat, l'angoixant sabor d'estar empresonats, lluny de la famlia. Va recaure sobre la teva estimada esposa haver de tirar endavant amb els fills durant la teva llarga absncia, i aix va fer que ells i tu, com tants i tants altres, fssiu vctimes de la crueltat i la terrible injustcia practicada per la dictadura que ens va tocar viure. Temps, aquells, difcils, molt difcils, deixats enrere per no en l'oblit. No t'oblidarem Blanc, descansa en pau, amic. Miguel Castel Borell

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 4

LA LIMITACI DEL DRET A LA SANITAT ALS IMMIGRANTS IRREGULARS S UN PERILL PER ELS DEMS CIUTADANS REGULARS
El govern acaba d'aprovar unes mesures urgents en el Reial Decret de 24 abril 2012 (sense previ debat parlamentari) que afecten, i molt, al dret universal a No em cansar mai de dir que els immigrants irregulars no sn criminals ni delinqents. Sn simplement persones, no nacionals espanyols, que si b estan empatriament, de denunciar tots els Tractats internacionals que garanteixen aquest dret a totes les persones, amb independncia de la seva situaci administrativa al territori de l'Estat. -Em sembla una solemne bestiesa afirmar, com acaba de fer el portaveu del PP al Congrs de Diputats Sr Alonso, que no s el mateix la sanitat universal que la sanitat per a tota la universalitat de persones. Aix s un ximplesa imprpia i preocupant de qui ocupa un crrec legislatiu i que representa al grup poltic que t la majoria absoluta al Congrs. -El descontrol o falta de prevenci i atenci per part de la xarxa de la sanitat pblica als immigrants irregulars suposar un descontrol per a la poblaci, i provocar l'aparici d'infermetats ja eradicades a Europa (tuberculosi, SIDA, infermetats cutnies i contagioses tropicals,etc.) sense que es pugui preveure ni prevenir per les autoritats sanitries una epidmia o pandmia. El que s segur s que la infermetat, una vegada estesa, no distingir entre "bons" i "dolents"; vull dir, entre els regulars i els irregulars. Les infermetats, com les mfies i la contaminaci, no tenen avui fronteres i les mesures a prendre han d'sser necessriament preventives. No es poden matar mosques a canonades i molt menys quan aquestes canonades van contra els drets fonamentals de les persones. Limitar el dret a la sanitat a una part de la poblaci recorda el que passa a les guerres actuals,

la sanitat pblica de tots els ciutadans que viuen a Espanya. Especialment greu, o molt greu, ens sembla la prohibici -fins ara permesa- de prestar assistncia mdica als estrangers irregulars. La prohibici afecta, a partir d'ara, als no nacionals que viuen "de facto" aqu, per que estan legalment empadronats en un municipi. s molt greu que la Ministra de sanitat, Sra. Ana Mato, en referirse a aquest collectiu els qualifiqui despectivament com a "immigrants illegals", amb la qual cosa criminalitza, ella s illegalment, aquest collectiu de persones. Cal recordar a tothom (en especial a la Sra. Ministra) que una persona mai s illegal, noms s illegal una acci o una cosa (cal noms mirar el Diccionario de la Real Academia Espaola de la Lengua!)

dronades no tenen un perms administratiu que els autoritzi a viure aqu, per sense que aix els converteix en delinqents. A aquest col lectiu, que segons el govern est format per ms de 500.000 persones, fins ara la Llei dEstrangeria (promulgada per Sr Aznar) els hi reconeixia el dret fonamental a la sanitat pblica durgncia. Ara ens trobem amb aquesta desgraciada mesura limitadora d'aquest dret sanitari universal als irregulars i davant d'ella cal fer tres consideracions: -L'accs a la sanitat publica s un dret fonamental i un valor convivencial de la nostra societat i no es pot limitar noms per raons econmiques. Si les normes sn contrries a la dignitat de la persona (art 10 de la Constituci) s'haur de modificar primer i abans que res la Constituci 1978 i, a ms, el Govern haur, obliga-

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 5

en les quals produeix ms vctimes i danys irreparables "el foc amic" que no pas "el foc enemic". S'ha de dir a la Sra. Ministra que s obligat actuar amb seriositat i amb rigor, i que no es pot posar en perill la salut de la ciutadania criminalitzant els immigrants irregulars. Aquest collectiu noms s

aix: persones amb un status irregular en el territori, per que com a persones sn titulars de drets fonamentals, com qualsevol altre ciutad. Latenci sanitria pblica s un dret transcendent en un Estat democrtic a la Europa del segle XXI. El Govern ha de saber que amb la salut de

tots no s'hi juga i menys quan a la Uni Europea no hi ha fronteres, ni de persones ni d'infermetats.

Eduard Sagarra Trias

President de l'Associaci per a les Nacions Unides a Espanya. 50 anys en la defensa dels drets humans

L'EDUCACI NO S UN RETALLABLE
crisi del sistema financer, negant l'evidncia que precisament s una educaci cada cop millor una de les vies de superaci de l'estat de coses actual. Es confirma clarament que el ministre Wert ha trobat a Catalunya un exemple inestimable per aplicar a tot Espanya, la qual cosa demostra l'afinitat i complicitat poltica d'ambds governs, que quan es tracta de retallar drets socials i laborals pacten i es donen tot el suport mutu que calgui. Per la comunitat educativa no est disposada a acceptar resignadament aquesta poltica, i el passat 22 de maig hi va donar una adequada resposta: per primera vegada tots els mbits de l'educaci de moltes comunitats autnomes van convocar una vaga general d'ensenyament com a acte de protesta contra els mltiples atacs que est patint l'educaci. El suport dels professionals de l'educaci a la mobilitzaci anava dirigit al manteniment i a la millora de la qualitat del sistema educatiu, unes reivindicacions que van ms enll de les qestions purament laborals o econ-

El Govern de Catalunya est afrontant la gravssima situaci econmica del pas imposant una perversa i intil espiral d'austeritat, amb retallades a tort i a dret, i amb una irresponsable poltica social, que est condemnant una gran part de la poblaci a unes situacions de misria que no es veien feia molts anys. Tant el Govern de CiU (amb el suport parlamentari del PP de Catalunya) com el Govern central del PP estan aprofitant la situaci de crisi per fer retrocedir els drets socials de la poblaci, desmantellant progressivament l'estat del benestar i liquidant conquestes aconseguides desprs d'un segle de lluites, entre les quals el dret a una educaci pblica de qualitat. s evident que per a ells l'educa-

ci no s prioritria per sortir de la crisi, ans al contrari, s un element ms que s'ha de retallar tot el que es pugui. El pressupost del Departament d'Ensenyament no ha parat de perdre pes sobre el conjunt dels pressupostos del Govern: passa de representar el 16,5% l'any 2010 al 13,7% previst el 2012. La retallada acumulada en els dos ltims pressupostos ser del 13,57%, que s la retallada ms gran que s'ha produt en totes les comunitats autnomes. Malgrat tot, s'atreveixen a dir, de manera increble, que tot el que ens estan prenent no afectar la qualitat educativa dels nostres fills i filles, i que es reduir el fracs escolar al pas. Justifiquen l'espoli de la nostra escola per la

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 6

miques. I cal destacar tamb el suport dels estudiants de secundria i de les universitats, que veuen com la massificaci de les aules, la no-cobertura de les substitucions, la brutal pujada de taxes i la disminuci de l'oferta educativa posen en perill la qualitat de l'educaci i l'accs a la formaci postobligatria, com l'FP o la universitat. Molts milers de persones vam sortir, doncs, al carrer el 22 de maig. En algunes de les pancartes que portaven els manifestants s'hi llegien consignes com "Davant la dictadura de la por, protegim l'educaci", una consigna que resumeix molt acuradament el sentiment majoritari. Un fet important que cal destacar s que, com hem dit, a les manifestacions van participar tots els actors de l'mbit educatiu en un ambient fora festiu. El suport a la convocatria per part de Fapac i Fapaes (federacions de les associacions de mares i pares) va ser molt clar, explcit i inequvoc. S'ha evidenciat l'aliana de tots els collectius de professionals de l'educaci, des del 0-3 fins a la universitat, de la pblica a la privada, incloent-hi personal de monitoratge, vetlladores, personal de suport i d'assessorament, investigadors, personal de serveis i d'administraci, etc. S'ha aconseguit agrupar totes les grans organitzacions de la comunitat educativa i totes les entitats que en aquest perode estan lluitant contra les retallades, per una fiscalitat justa i per la solidaritat i la cohesi social. L'educaci no est sola. Montse Torras

DERECHOS HUMANOS EN URUGUAY. PULVERIZAR LA IMPUNIDAD ES GARANTIZAR LA DEMOCRACIA

Mucho se ha actuado, escrito y hablado sobre los crmenes del terrorismo de Estado en Uruguay. ciones realizadas desde la Facultad de Humanidades; el hallazgo de los restos del maestro Julio Castro, asesinado; las alrededor de quinientas denuncias presentadas ante la justicia, algunas realizadas en comisaras para que se investiguen los delitos de lesa humanidad; las denuncias de violaciones que ahora se sabe sufrieron varias mujeres y algunos hombres; los distintos foros latinoamericanos sobre el Plan Cndor y sus consecuencias (en junio pasado, aniversario del golpe, se realiz un foro sobre la tortura en la Facultad de Ciencias Sociales en Montevideo; el prximo tendr lugar en un mes en Porto Alegre), o el continuo accionar de las organizaciones sociales defensoras de los derechos humanos nos abren un panorama de importantes fracturas de la impunidad. Podemos agregar que en diciembre pasado, se realiz el ms grande acto en el Memorial de los Fusilados de Soca, con presencia de familiares, vecinos, organizaciones sociales y religiosas, organizaciones de derechos humanos, autoridades locales, departamentales y nacionales, artistas de la talla de Daniel Viglietti, Jorge Prieto, Cristina Fernndez y Wshington Carrasco. Esta actividad tuvo gran repercusin en la prensa. Familiares sac una camiseta con el lema "Todos somos familiares", que se vendi masivamente, prin-

Crmenes de lesa humanidad. Se analiza sobre coyunturas, nuevos escenarios, etc. La derecha hoy sale contundente en contra del acto oficial del prximo 21 de marzo, donde el Estado asumir su responsabilidad sobre los crmenes de la dictadura. Dicho acto se realizar en el Parlamento, respetando el fallo de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. En un artculo del domingo 11 de marzo en El Pas, en una parte dice "Un absurdo. Varias veces absurdo", y en otro del Correo de los Viernes del 9 de marzo se ataca el fundamento del prximo acto, desarrollando la falsa teora de los dos demonios, que hay que pasar pgina, pensar en los problemas de hoy de la ciudadana y no vivir con los ojos en la nuca. La ley finalmente aprobada por el Parlamento, luego de importantes fracasos, que elimina las trabas para que sean juzgados los delitos de la dictadura; las investiga-

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 7

cipalmente en el veldromo municipal. A fines del ao pasado se present una megadenuncia en Buenos Aires contra crmenes de torturas, asesinatos y

En las prximas semanas el poder legislativo deber elegir a los cinco miembros del directorio de la Institucin Nacional de Derechos Humanos, creada por

del directorio como de la actuacin del mismo. Hace unos das estas asociaciones defensoras de los derechos humanos propusieron a la fiscal Mirta Guianze

secuestros de nios cometidos por los servicios uruguayos, en coordinacin con los servicios represivos argentinos, que involucra a decenas de civiles y militares. El prximo 14 de marzo, convocada por Crysol, se realizar una nueva conmemoracin del Da del Liberad@, en el Club Larraaga de Montevideo. Como parte de construir memoria, verdad y justicia, se han celebrado innumerables actos recordatorios, documentales, libros o talleres y recientemente se estren la obra de teatro Antgona oriental, que ya tiene giras programadas por Amrica y Europa. El Museo de la Memoria hace continuas actividades y ya ha recibido miles de visitantes. Recordemos que el Primer Encuentro de Museos de la Memoria del Mercosur tuvo lugar en la Intendencia Municipal de Montevideo. Un nuevo reto: la Institucin Nacional de Derechos Humanos y Defensora del Pueblo

la Ley 18446. Esta designacin requiere mayoras especiales por parte de la Asamblea General. Por lo mismo, se llevar adelante una negociacin entre los partidos con representacin parlamentaria, aunque la ley establece que estos no pueden proponer nombres. Ya hay treinta y seis candidatos propuestos. Veinte asociaciones de derechos humanos hicieron un comunicado conjunto en el que piden al Parlamento la mayor transparencia, una buena divulgacin de los candidatos y qu organizaciones sociales apoyan a cada uno, as como una activa participacin de la sociedad civil y la ciudadana en general para la eleccin del directorio. A su vez, se piden los recursos necesarios para que dicho organismo cumpla a cabalidad la defensa de los derechos humanos, tantos aos postergada. Estas veinte asociaciones terminan el comunicado diciendo que harn el seguimiento y el monitoreo tanto de la integracin

como candidata al directorio. Guianze es odiada por los militares represores y hay gestiones de polticos de derecha para vetar su nombre. Otra vez la disputa est planteada. Algunos de los que piden rebajar la edad para imputar a menores ante la justicia defienden la impunidad de los peores criminales de la historia del Uruguay. Quienes defienden la memoria, la verdad y la justicia tienen una nueva causa por que luchar y sin duda estn luchando por ella: dignificar al nuevo organismo de derechos humanos y que estn en l los que deban estar.

Jos Olivera
Integrante de la Comisin por la Memoria de los Fusilados de Soca

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 8

PARAULES D'ENRIC PUBILL AL XX ANIVERSARI DELS JOVES D'ESQUERRA VERDA

qual ens juguem moltes de les conquestes socials del segle XX. L'atac contra l'estat del benestar i contra la mateixa democrcia s total. Una ofensiva de la dreta com no n'havem vist des de l'inici del perode democrtic. I hem de fer-hi front, amb vosaltres, els joves, en primera lnia. I, per comenar, amb la vaga general del proper dijous. La joventut t davant una situaci difcil, per la histria de la meva generaci tampoc va ser gens fcil. Vam haver de lluitar en situacions lmit i patir repressi ferotge, i la pres va ser la nostra universitat. Per vam assumir el repte com ho feu vosaltres i vam continuar pujant per la llarga escala cap a una societat sense explotadors ni explotats, una llarga escala per on vosaltres tamb aneu pujant, trobant-vos amb reptes nous en una societat que ho posa tot en qesti, que posa tots els poltics al mateix sac i que menysvalora el comproms poltic amb una organitzaci com la vostra. Heu de connectar amb aquesta part de la joventut recelosa amb la participaci poltica i demos-

Bona tarda a tothom, M'han demanat que digui unes paraules en aquest sopar d'aniversari, i ho faig amb molt de gust. I les meves paraules, poques, noms poden ser, primer, de felicitaci per aquests vint anys de vida i de lluita de Joves d'Esquerra Verda, i segon, de satisfacci personal en veure que l'organitzaci a la qual jo em vaig adherir el 1946 continua, amb altres noms, el mateix cam cap a un mn ms just, cap a un mn en el qual, com deia el nostre enyorat Miguel Nez, hi hagi "pa i roses per a tothom". Als meus 81 anys em sento com un company ms de Joves d'Esquerra Verda. Ells sempre

m'hi fan sentir, i jo estic orgulls del seu treball i de la seva amistat, perqu veure com es va produint aquest relleu generacional s una de les coses de les quals ens podem sentir orgullosos. Perqu d'aix en depn la renovaci del nostre projecte poltic, la continutat de la nostra lluita. Iniciativa ho ha sabut fer molt b i, mantenint una gran unitat, s'ha anat renovant generacionalment. Aquestes dues coses, unitat i relleu generacional, sobretot si es combinen amb l'aprofitament de l'experincia, sn elements bsics per avanar en el projecte poltic. I aix especialment ara que som davant de reptes molt difcils, amb una situaci molt dura, en la

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 9

trar-los que per canviar les coses cal comproms poltic, i que, com diu aquest any el Festival Barnasants, les idees no viuen sense organitzaci. Avui, sortosament, celebrem l'aniversari d'una organitzaci amb idees. Felicitats i endavant. Moltes grcies

ET RECORDAR RONNIE, ET RECORDAR A TOTHOM

La histria contempornia d'Espanya i, molt especialment, de la Guerra Civil va ser durant molt de temps cosa d'hispanistes, s a dir, d'historiadors d'altres pasos encuriosits pel laberint espanyol, tal com el qualificaria l'escriptor britnic Gerald Brenan. En la lnia de Huges Thomas, Gabriel Jackson, Edward Malefakis i Pierre Bru, cal subratllar la tasca feta per Ronald Fraser, traspassat fa poques setmanes, en la recerca de la memria oral dels protagonistes (no dirigents) de la guerra i de la revoluci, dels vencedors i dels venuts, gent de tota mena i condici, de bona part de la pennsula. Fraser va enregistrar el relat de 300 persones, moltes encara amagades sota pseudnim, abans de la mort del general Franco. Les entrevistes transcrites sn una joia documental i es poden consultar, grcies a la generositat del seu autor, a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. Amb una petita part de les nombroses histries de vida -tanmateix, ben seleccionades, lligades i escrites-, Fraser publicava l'any 1979 dos volums amb el ttol Recurdalo t y recurdalo a otros, manllevant uns versos del poeta Luis Cernuda. Pocs llibres d'histria han tingut un impacte tan gran entre la gent de l'ofici i el pblic interessat. Fraser anava ms enll de la tradicional histria poltica i militar i inaugurava la histria social del conflicte amb unes fonts (orals) noves i una metodologia innovadora que donava com a resultat una obra enlluernadora. Mercedes Vilanova va aplicar la frmula Fraser a d'altres col.lectius com ara els supervivents dels camps de concentraci nazis. Fraser es quedaria entre nosaltres sedut per la histria d'Espanya i, sobretot, per la historiadora Aurora Bosch, amb la qual ha conviscut a Valncia en aquests darrers 25 anys. Fraser encara ens ha deixat una alta obra imprescindible, La maldita guerra de Espaa (2006), un fresc social de la Guerra de Independncia fruit d'una mplia, profunda i minuciosa recerca. Aix mateix, la seva mort coincideix amb la publicaci per part de la professora Bosch d'un llibre (Miedo a la democracia) sobre la mirada de la diplomcia nord-americana respecte a l'Espanya del 1923 al 1945.

Andreu Mayayo

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 10

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA...

LLUITES SECRETES. TESTIMONIS DE LA LLUITA ANTIFRANQUISTA
El passat 10 dabril es va presentar a la llibreria La Central del Raval el llibre Lluites secretes. Testimonis de la lluita antifranquista, codirigit per Manuel Delgado, Jofre Padulls i Gerard Horta, de leditorial Publicacions i Edicions de la UB. Aquest llibre s'endinsa en el que van ser les experincies personals dels lluitadors antifranquistes, les seves relacions familiars i les extraordinries circumstncies que van rodejar aquelles vides. Tot plegat, una manera de viure perillosament, de viure pensant constantment en la possible "caiguda", la qual cosa, a part de la molt probable tortura, angoixava sobretot per la possibilitat que, sota el dolor i el terror, poguessis delatar un company. Aquest llibre est fet, essencialment, a partir dentrevistes recollides durant la investigaci al llarg dels anys. A ms, shan complementat amb testimonis que ja han estat publicats anteriorment en materials bioagrfics o autobiogrfics.

MAQUIS EN EL ALTO DE ARAGN. LA GUERRILLA EN LOS PIRINEOS CENTRALES

El passat mes de febrer, a la provncia dOsca, Ferran SnchezAgust va presentar el seu nou llibre Maquis en el Alto Aragn. La guerrilla en los Pirineos centrales (1944-1949), de leditorial Milenio. s un viatge transversal a la resistncia antifeixista armada entre l'estiu del 1944 i la tardor del 1949 que se centra en l'erudit i exuberant treball del moviment guerriller a l'Arag nord: la histria, la geografia, les rutes, les bases, els enllaos i els esdeveniments. Amb la seva llarga trajectria, Ferran Snchez es consagra com un primer espasa en la matria pel seu rigor a lhora de documentar-se i per com ladorna amb les seves descripcions. A Barcelona es va fer una presentaci del llibre el passat 7 de maig a la llibreria La Central del Raval. Si us la vau perdre la propera ser el proper divendres 22 de juny a les 19:00h a la Llibreria Llamborda (c/Pi i Margall, 100 de Caldes de Montbui). La presentaci ser a crrec de: Jos Arbus Possat, estudis de lEtnologia aragonesa i lidioma aragons; Llus Pags Marigot, director de leditorial Milenio i Ferran Snchez Agust, lautor.

10

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 11

POT SEMBLAR REPETICI O CALC D'ANTERIORS PGINES GUERRILLERES, PER NO HO S

Els que assumim la responsabilitat de parlar o d'escriure cada any sobre el mateix tema o esdeveniment histric, en arribar el moment de commemorar o de celebrar un nou aniversari, ho fem tenint en compte que l'esdeveniment s el que s i el que ens marca un gui, que ha de ser respectat, ja que les dades que se'n desprenen sn part de la histria que fem arribar als que ens escolten o ens llegeixen, i que no podem canviar ni tergiversar com a manera de lluir-nos o de fer el nostre comproms ms interessant. La histria s la que s; ens permet refrescar la memria dels que ja la coneixen i explicar-la als que s'incorporen a la vida del record i tenen necessitat de conixer-la. M'estic referint a la celebraci de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa. Convidats per la M. H. Sra. Presidenta del Parlament de Catalunya, a la qual agram la deferncia, hem estat, tamb aquest any, al peu del monument erigit als voluntaris catalans del parc de la Ciutadella, per celebrar una efemride, per celebrar la fi d'una barbrie. La fi de la barbrie ms gran que mai havem viscut al mn que anomenem civilitzat. El dia 8 de maig del 1945 se sign l'armistici, i la guerra, la Segona Guerra Mundial, a Europa, es va donar per acabada. Trenta-tres milions d'sser humans no ho van poder celebrar aquell dia. Ja no hi eren. Pobles i ciutats senceres havien desaparegut per formar, el tot, un munt de runes des d'on s'havia de comenar la reconstrucci. De tot aix, com tots els anys, se'n va parlar al parc de la Ciutadella. Com deia abans, havia de servir per recordar-ho als que ja no ho coneixien, per refrescar-los la memria, perqu ho poguessin afegir al seu bagatge de coneixements els nouvinguts i aquells que sentien el nostre discurs per primera vegada, que eren, enguany, alumnes de batxillerat d'una escola de Sant Celoni (Institut Valls-Montseny) i d'una altra de Sant Feliu de Llobregat (Institut Bernat el Ferrer). Van escoltar el que ens digu la M. H. Sra. Presidenta del Parlament, en un discurs, per cert, molt centrat en el tema. Tant de bo que puguem repetir aquest acte encara molts anys, cosa que seria convenient. Aquest acte, promogut des de fa vint-i-sis anys per l'AMICAL de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a Frana, amb el suport de l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics del Franquisme, s, des de fa vuit anys, mantingut i continuat pel Parlament de Catalunya, que, a requeriment nostre, en feu un acte institucional. s, per tant, tamb el Parlament qui el convoca i qui el presideix cada any. Encara avui s, aquest, l'nic acte que se celebra, almenys en aquest nivell a tot l'Estat de les autonomies i, tamb, l'nic acte institucional dels que se celebren avui en dia que no mereix l'inters de cap dels mitjans de comunicaci, que passen d'ell olmpicament (per no dir polticament i que alg, sentint-se alludit, s'enfadi amb mi). De tota manera, ha de ser per a nosaltres un motiu de satisfacci tant pel que dona de si una jornada com aquesta, com per la contribuci que en resulta a les tasques assumides pel Memorial Democrtic per a la recuperaci i el manteniment de la memria histrica. Ll. Mart i Bielsa

11

BUTLLETI 68.qxp

18/06/2012

11:49

Pgina 12

81 ANIVERSARI DE LA PROCLAMACI DE LA 2a REPBLICA, 14 DABRIL 2012

Com cada any, els companys, les companyes i els amics de l'Associaci ens vam reunir amb un dinar de germanor per celebrar el 81 aniversari de la proclamaci de l'enyorada II Repblica. Aquest any l'acte va coincidir en el mateix 14 d'abril.

En aquest nmero 68 agram la collaboraci de: Miguel Castel Borell, Eduard Sagarra, Montse Torras, Jos Olivera, Andreu Mayayo, Llus Mart i Bielsa, Jan, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.