Professional Documents
Culture Documents
del medi
RefoR I AmplIAcI 6PRIMRIA
fitxes de refor
Fitxa 1 La funci de nutrici 3
Fitxa 2 Aliments i nutrients 4
Fitxa 3 El procs digestiu 5
Fitxa 4 Laparell circulatori 6
Fitxa 5 La circulaci de la sang 7
Fitxa 6 La respiraci 8
Fitxa 7 Lexcreci 9
Fitxa 8 La funci de relaci 10
Fitxa 9 El sistema nervis 11
Fitxa 10 Moviments reflexos i voluntaris 12
Fitxa 11 La coordinaci interna 13
Fitxa 12 Els aparells reproductors 14
Fitxa 13 Les cllules sexuals i la fecundaci 15
Fitxa 14 Lembars i el part 16
Fitxa 15 La salut i la malaltia 17
Fitxa 16 Riscos per a la salut 18
Fitxa 17 Les malalties infeccioses 19
Fitxa 18 El tractament de les malalties 20
Fitxa 19 Les crregues elctriques 21
Fitxa 20 Els imants i el magnetisme 22
Fitxa 21 El corrent elctric 23
Fitxa 22 Els circuits elctrics 24
Fitxa 23 Lenergia i les seues propietats 25
Fitxa 24 La calor i la temperatura 26
Fitxa 25 La producci delectricitat 27
Fitxa 26 Lenergia en la nostra societat 28
Fitxa 27 Les mquines i els seus usos 29
Fitxa 28 Les parts duna mquina 30
Fitxa 29 Els operadors mecnics 31
Fitxa 30 Els avanos tcnics i la societat 32
Fitxa 31 La Terra i els mapes 33
Fitxa 32 El planisferi fsic 34
Fitxa 33 El planisferi poltic 35
Fitxa 34 Les planes i les muntanyes dEuropa 36
Fitxa 35 Les costes dEuropa 37
Fitxa 36 El clima dEuropa 38
Fitxa 37 La vegetaci dEuropa 39
Fitxa 38 Els rius dEuropa 40
Fitxa 39 Els paisatges dEspanya 41
Fitxa 40 La poblaci dEuropa 42
Fitxa 41 Les activitats econmiques dEuropa 43
Fitxa 42 La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya 44
Fitxa 43 Pasos de la Uni Europea 45
Fitxa 44 La Uni Europea i els seus smbols 46
Fitxa 45 Les institucions europees 47
Fitxa 46 La prehistria 48
Fitxa 47 Ledat antiga 49
Fitxa 48 Ledat mitjana 50
Fitxa 49 El descobriment dAmrica 51
Fitxa 50 Limperi hispnic 52
Fitxa 51 La crisi de limperi 53
Fitxa 52 La societat i la cultura de ledat moderna 54
Fitxa 53 El segle xix 55
Fitxa 54 De Primo de Rivera a Franco 56
Fitxa 55 La transici i la democrcia 57
Fitxa 56 La vida al segle xix 58
fitxes dampliaci
Fitxa 1 60
Fitxa 2 62
Fitxa 3 64
Fitxa 4 66
Fitxa 5 68
Fitxa 6 70
Fitxa 7 72
Fitxa 8 74
Fitxa 9 76
Fitxa 10 78
Fitxa 11 80
Fitxa 12 82
Fitxa 13 84
Fitxa 14 86
Fitxa 15 88
Solucions 90
Refor i ampliaci Coneixement del medi 6 s una obra collectiva, concebuda,
creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Carlos Molinos, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Felipe Lpez, Flix Moreno,
Digitalartis i Jos Santos.
Correcci: Roger Sarri i Neus Vicens.
Edici: Mar Garca.
2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 132476
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a
material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos
permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
3
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Refor
1
Data Nom
La funci de nutrici
Mitjanant la funci de nutrici, el cos obt tots els nutrients
que necessita per a viure. La nutrici inclou:
Digestinutrients
Energiagreixos
3. Relaciona els aliments amb els nutrients que contenen.
Protenes
Vitamines
Hidrats de carboni
Greixos
5
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El procs digestiu
Refor
3
El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments
a fi daconseguir els nutrients que contenen. Es du a terme
en laparell digestiu.
Circulaci
general
Del cor a
tot el cos
Del cor
als pulmons
8
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
La respiraci
Refor
6
Els moviments voluntaris sn aquells que fem duna manera conscient, com
per exemple crrer. En aquests moviments, lencfal rep i envia un senyal
als nervis motors per originar una resposta en el cos.
Els moviments reflexos sn aquells que fem molt rpidament i sense ser-ne
conscients, com quan apartem el dit duna flama.
En aquest tipus de moviments normalment s la medulla espinal la que
rep la informaci i ordena una resposta.
Recorda
Moviments reflexos i voluntaris
Refor
10
1. La xiqueta capta la informaci mitjanant
2. Els transmeten la informaci.
3. La sencarrega
dordenar una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci als
del bra.
5. Els msculs es contrauen i la xiqueta
.
Encfal
Moviments reflexos
Moviments voluntaris
13
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Refor
11 La coordinaci interna
Moltes funcions del cos, com el batec del cor o la respiraci, les duen
a terme msculs involuntaris que treballen sense que intervinguem duna
manera conscient i, fins i tot, quan dormim.
Seria molt greu que els msculs involuntaris deixaren de funcionar perqu
.
14
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Els aparells reproductors
1. Completa lesquema de laparell reproductor femen.
vul
menstruaci
semen
3. Ordena les fases del desenvolupament de lembri.
16
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el dibuix. Desprs, llig les definicions i escriu les paraules corresponents.
Deslliurament
Salut
Malaltia
2. Qu penses que significa lexpressi la salut s un estat de benestar fsic,
mental i social? Explica-ho i posan exemples.
3. Completa lesquema.
Segons la quantitat de
persones que afecten.
3. Qu s lalcoholisme? Explica i assenyala les conseqncies que t per a la salut
el consum dalcohol.
Alguns factors que suposen un risc per a la salut sn lalcohol, el tabac,
les drogues o els accidents de trnsit.
Recorda
Riscos per a la salut
Refor
16
cncer de boca,
faringe i laringe
problemes
dentals
cncer
desfag
problemes
cardacs
gastritis
i lceres
infart cerebral
taques
i arrugues
a la pell
malalties
respiratries
cncer
de pulm
bebs
prematurs
19
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Qu s una malaltia infecciosa? Explica-ho i indica com es pot evitar la seua transmissi.
2. Relaciona cada agent infeccis amb la malaltia que pot provocar.
3. Qu significa que una malaltia s contagiosa? Explica-ho amb algun exemple.
4. Per qu no conv beure aigua dun riu o un rierol encara que semble neta i clara?
Pensa-ho i respon.
Les malalties infeccioses estan causades per agents infecciosos: bacteris,
fongs, protozous i virus. La seua transmissi es pot evitar adoptant unes
mesures dhigiene senzilles.
Recorda
Les malalties infeccioses
Refor
17
virus
bacteri
protozou
fong
pallola
peu datleta
pneumnia
malria
20
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu el nom de dues malalties molt comunes en el teu entorn
i la forma de curaci ms usual.
2. Completa.
Els imants atrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.
Aquesta propietat sanomena magnetisme.
Tots els imants tenen dos pols magntics anomenats pol nord i pol sud.
Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de diferent
tipus satrauen.
Recorda
Els imants i el magnetisme
Refor
20
N S
N S
N S
S N
23
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa.
Efecte magntic
Efecte sonor
Efecte calric
Efecte llumins
Efecte mecnic
Qu s un circuit elctric?
s la que t la llum.
Tipus Propietats
26
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Ordena les frases. En acabant, copia-les de forma ordenada.
i que fa que augmente la temperatura dels cossos.
La calor s un tipus denergia que
es transmet a travs dels materials
2. Per qu es fa servir mercuri en els termmetres? Marca el text correcte.
Perqu quan el mercuri es refreda, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.
Perqu quan el mercuri es calfa, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.
Ara, explica qu s la dilataci.
3. Quan ser ms fcil llevar-nos un anell metllic del dit, quan fa fred o quan fa calor?
Pensa i explica-ho.
televisor
transport
del corrent elctric
central elctrica
consum del
corrent elctric
lnies elctriques
28
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis fonts denergia.
Desprs, classifica-les en el lloc corresponent.
H L L E N Y A S
G I R R O P S U
R C A R B B R
A E V C A M N A
L O E P X U L N
A I N Q S R S I
P E T R O L I T
O T Q F L U C E
Indica quines daquestes fonts denergia sn combustibles fssils.
2. Completa la taula.
Problemes En qu consisteixen Solucions
Esgotament
dels combustibles fssils
Calfament global
Pluja cida
La major part de lenergia que fem servir procedeix dels
combustibles fssils.
El seu s causa problemes, com ara lesgotament dels recursos,
el calfament global, la pluja cida i lacumulaci de residus
radioactius.
Recorda
Lenergia en la nostra societat
Refor
26
Fonts
denergia
renovables
Fonts
denergia
no renovables
29
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa els dibuixos i encercla la mquina que no s mecnica.
Explica per qu la mquina que has encerclat no s mecnica.
2. Digues quins tipus de mquines sn.
Un telfon
Un ordinador
3. Completa lesquema.
Les mquines ens estalvien temps i esfor, ens permeten dur a terme
tasques amb precisi, realitzar faenes perilloses per a les persones
o convertir un tipus denergia en un altre.
2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.
Per a qu sutilitzen?
Per a qu sutilitzen?
Els oceans sn: oce Glacial rtic, oce Atlntic, oce ndic, oce Pacfic
i oce Glacial Antrtic.
Recorda
El planisferi fsic
Refor
32
1. Pinta segons la clau.
verd Amrica groc Europa
roig frica morat Antrtida
marr sia taronja Oceania
Ara, escriu en el lloc corresponent el nom dels oceans.
128033p34
0 1.800
Quilmetres
Escala
35
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El planisferi poltic
1. En qu es diferencia un planisferi fsic dun planisferi poltic? Explica-ho.
2. Observa el planisferi i pinta els pasos que sindiquen.
A
T
L
N
T
I
C
Escala
0 392
Quilmetres
37
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el mapa, localitza-hi aquests accidents geogrfics i escriu, al costat
de cada un, el nmero corresponent.
Pennsules
Kola Escandinava De Jutlndia
Ibrica Itlica Balcnica
Crimea
Golfs
de Btnia de Biscaia
del Lle de Gnova
Caps
Nord de Finisterre
de So Vicente de Matapan
Illes
Islndia Irlanda Gran Bretanya
illes Balears illes Canries Crsega
Siclia Sardenya Xipre
Malta Creta
Europa s un continent amb molts quilmetres de costa.
s una costa molt retallada, amb nombrosos entrants i ixents.
Recorda
Les costes dEuropa
Refor
35
1
2
10
20
11
17
18
19
12
13
21
24
25
22
16
23
14
15
3
4
5
27
6
7
8
9
OCE GLACIAL RTIC
Mar
del
Nord
Mar Negre
128033p37
M
a
r
C
a
s
p
i
M a r
M e d i t e r r a n i
O
C
E
A
T
L
N
T
I
C
Escala
0 392
Quilmetres
38
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Pinta segons la clau.
Climes temperats
verd ocenic
groc continental
taronja mediterrani
Climes freds
morat polar
blau alta muntanya
2. Escriu el nom del clima corresponent.
Propi de les zones banyades per loce Atlntic
i del centre dEuropa. Les temperatures sn suaus.
Les precipitacions sn abundants i regulars.
Propi dels cims ms elevats del continent.
Les temperatures sn molt baixes a lhivern
i fresques a lestiu. Les precipitacions sn abundants.
Propi de la costa mediterrnia. Les temperatures
sn elevades a lestiu i suaus a lhivern.
Les precipitacions sn escasses.
Propi de les zones de lest dEuropa.
Les temperatures sn altes a lestiu i molt baixes
a lhivern. Les precipitacions es donen a lestiu.
Propi del nord dels pasos nrdics i de Rssia.
s el clima ms fred de la Terra. Les precipitacions
sn escasses.
A Europa hi ha dos tipus de climes:
1
2
3
40
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa el mapa amb el nom dels oceans i els mars que banyen Europa.
Ara, escriu el nom de dos rius en cada cas.
Vessant rtic
Vessant atlntic
Vessant mediterrani
Vessant del mar Caspi
Vessant del mar Negre
Els rius dEuropa desemboquen a loce Glacial rtic, a loce Atlntic,
al mar Mediterrani, al mar Caspi i al mar Negre.
Recorda
Els rius dEuropa
Refor
38
P
e
t
x
o
r
a
R
i
u
V
o
l
g
a
R
iu
D on
R
iu
D
a n
u
b
i
R
i
u
R
i
n
F R I C A
Riu Tajo
R
iu
E
b
r
e
R
iu
U
ra
l
Riu Loira
R
iu
S
e
n
a
R
i
u
R
o
i
n
e
R
iu
E
l
b
a
R
iu
O
d
e
r
R
iu
V
s
t
u
l
a
Riu Dvin a Oc
c
id
e
n
ta
l
Riu
R
iu
Dvin
a
S
e
p
t
e
n
t
r
i o
n
a
l
S I A
Riu Po
Riu D
ni
s
t
e
r
Riu Volga
0 450
Quilmetres
Escala
128033p40
41
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada una daquestes
unitats del relleu dEspanya.
Sistema Central
Sistema Ibric
Serralada Cantbrica
Pirineus
Serralades Btiques
Depressi del Guadalquivir
Illes Canries
Illes Balears
2. Escriu el nom dels rius que falten. Desprs, pinta segons com sindica en la llegenda.
roig Vessant cantbric
blau Vessant atlntic
verd Vessant mediterrani
Els paisatges dEspanya
o
R
. N
a
l
n
R
iu
...........
0 170
Quilmetres
Escala
42
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Transforma aquestes oracions perqu siguen correctes.
El sector primari
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
El sector secundari
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
El sector terciari
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
La Uni Europea (UE) est constituda per 27 estats europeus
democrtics.
Recorda
Pasos de la Uni Europea
Refor
43
Eslovnia
Dinamarca
Eslovquia
Estnia
Litunia
Letnia
Rep.
Txeca
Irlanda
ustria
Grcia
Regne Unit
Hongria
Romania
Bulgria
Finlndia
Alemanya
Pasos
Baixos
Blgica
Luxemburg
Polnia
Itlia
Sucia
Espanya
Frana
P
o
r
t
u
g
a
l
Malta Xipre
O C E
A T L N T I C
O C E G L AC I A L RT I C
Mar
del
Nor d
Mar Negr e
Mar
de Nor uega
Mar M
edi t e
r r a
n
i
Albnia
Noruega
Bsnia i
Hercegovina
Crocia
Kosovo
Srbia
Sussa
Bielorssia
Ucrana
Rssia
Macednia
Moldvia
Montenegro
Islndia
F R I C A
S I A
Escala
0 340
Quilmetres
128033p45
Pasos de la Uni Europea
Resta de pasos dEuropa
46
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lesquema.
2. Marca la resposta correcta.
Lhimne oficial de la UE s:
LOda a lalegria.
No existeix himne oficial.
Visca Europa.
2. Completa lencreuat.
1. Persona que no viu en un lloc fix.
2. Perode en qu els ssers
humans van comenar a cultivar
plantes.
3. Metall amb el qual van fabricar
objectes fa 6.000 anys.
4. Material amb el qual fabricaven
vaixelles en el neoltic.
5. Monument megaltic format
per una pedra clavada
verticalment.
6. Perode en qu es van
realitzar les pintures
rupestres.
7. Invent que va posar fi
a la prehistria.
1
2
3
4
49
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lesquema.
2. Escriu en cada cas de quin poble es tracta.
Van arribar a la Pennsula al segle vii aC
i es van installar a la costa andalusa.
Van arribar a la Pennsula al segle vi aC
i es van installar a la costa de Catalunya.
Van arribar a la Pennsula al segle iii aC i es van
installar a les illes Balears i a lest de la Pennsula.
3. Completa.
La conquesta romana de la Pennsula va comenar en lany aC
i va acabar en lany aC. Els romans van organitzar Hispnia
en i van posar al capdavant de cada una un
governador. Van imposar les seues lleis i el
va substituir les llenges que es parlaven a la Pennsula; noms va perviure
l . En lany 380, el es va convertir
en la religi oficial de tot limperi rom. La societat hispanoromana estava
formada per i .
Ledat antiga
En ledat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb els fenicis,
els grecs i els cartaginesos. Desprs, els romans van conquistar
la Pennsula, la van anomenar Hispnia i la van organitzar en provncies.
Recorda
Refor
47
celtes i ibers
Els celtes vivien a:
Els ibers vivien a:
Els celtes i els ibers
sorganitzaven en:
Els celtes es dedicaven a:
Els ibers es dedicaven a:
50
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu verdader o fals segons corresponga. Desprs, transforma les oracions
falses en verdaderes.
En 1212, els exrcits dels regnes cristians van vncer els exrcits musulmans
en la batalla de
Las Navas de Tolosa.
Granada.
10
1
2
3
4
5
54
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa aquest grfic sobre la societat a ledat moderna.
Ara, indica les diferncies entre els privilegiats i els no privilegiats.
2. Classifica cada un daquests escriptors en el segle corresponent.
Santa Teresa de Jess
Francisco de Quevedo
Garcilaso de la Vega
Gaspar Melchor de Jovellanos
Lope de Vega
Miguel de Cervantes
Segle xvi
Segle xvii
Segle xviii
3. Indica lestil artstic corresponent en cada cas.
En 1807, Frana i Espanya van firmar un tractat que permetia a les tropes
espanyoles travessar Frana per ocupar Portugal.
2. Escriu, al costat de cada paraula, el nmero corresponent a la seua definici.
Liberal
Progressista
Patriota
Afrancesat
Moderat
1. Partidari delaborar una Constituci per a limitar el poder del rei.
2. Partidari del retorn de Ferran VII al tron espanyol.
3. Partidari de tindre un rei francs.
4. Partidari de reduir el poder de la Constituci i de donar ms poder a la reina Isabel II.
5. Partidari de disminuir el poder de la reina Isabel II i de donar ms
importncia a la Constituci.
3. Relaciona cada un daquests fets amb lany en qu va ocrrer.
Constituci de Cadis.
1808
Independncia dArgentina.
1812
Guerra de la Independncia.
1816
Ferran VII va establir una monarquia absoluta.
Desprs, durant el regnat dIsabel II, es va consolidar la monarquia constitucional.
Ms tard, es van provar diverses formes de govern.
Recorda
El segle xix
Refor
53
56
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Ordena aquests fets i escriu lany en qu es van produir.
Dictadura
de Primo de Rivera
Dictadura
de Francisco Franco
Guerra
Civil
Segona
Repblica
Fi de la dictadura
de Francisco Franco
2. Escriu, al costat de cada oraci, Segona Repblica o dictadura de Franco
segons corresponga.
Supressi de la Constituci.
Des de 1982, shan succet a Espanya governs del Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).
Recorda
La transici i la democrcia
Refor
55
1 9 1 9 8 6
9 1 9 7 5 1
7 2 9 1 8 9
8 9 5 2 0 7
2 0 0 2 7 7
58
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa la taula.
Classes altes Classes mitjanes Classes populars
Estaven
integrades per
2. En cada cas, escriu una oraci on apareguen les paraules dels requadres.
revoluci industrial
canvis
segle xix
transformaren
ferrocarril
transport
aparici
segle xix
indstria txtil
indstria siderrgica
desenvolupament
3. Aquest s un detall de la faana de la Casa Mil que Antoni
Gaud va construir a Barcelona. Observa la illustraci i explica
per qu s una construcci modernista.
Per qu creus que noms cal menjar setmanalment dues racions darrs i pasta?
Elaborar una dieta equilibrada
Aliments i racions recomanades
Aliments
Xiques Xics
Nombre
de racions
13 a 15
anys
13 a 15
anys
Llet l l 4 diries
Carn, pollastre 125 g 150 g 3 setmanals
Peix 175 g 200 g 4 setmanals
Ous Un Un 3-4 setmanals
Crelles 200 g 250 g 1 diria
Llegums 70 g 80 g 3 setmanals
Verdures 100 g 120 g 2-4 diries
Fruites 300 g 300 g 3-4 diries
Pa 400 g 400 g 1 diria
Arrs 70 g 80 g 2 setmanals
Pasta 70 g 80 g 2 setmanals
Sucre (brioixeria, mel,
melmelada, xocolate,
gelat, llepolies...)
60 g 60 g 1 diria
Font: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.): Nutricin saludable y prevencin de los trastornos alimentarios.
equivalncies:
l = Un got.
125 g de pa = Un panet.
300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, una bresquilla...).
150 g de carn = Un filet de carn.
100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.
61
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Desdejuni Dinar Berenar Sopar
2. Completa aquesta taula anotant els aliments i les quantitats aproximades
que menjares ahir. Desprs, contesta la pregunta.
Si menges aliments fregits, recorda que has dincloure loli entre els productes
que has consumit.
Desdejuni Dinar Berenar Sopar
62
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom
Ampliaci
3
Data
Encara que la sang de totes les persones t els mateixos
components (plasma, glbuls rojos, plaquetes i glbuls
blancs), el tipus de sang varia duna persona a una altra.
La majoria pertanyen a un dels quatre grans grups: A, B,
AB o 0 i la pertinena a un grup o a un altre depn de les
protenes que hi ha en els glbuls rojos i en el plasma en
qu suren.
Una persona no pot rebre ni donar sang a persones de grup
sanguini diferent del seu. Les persones amb grup sanguini 0,
per, sn anomenades donants universals, ja que la seua sang
no provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera,
les persones amb sang tipus AB sn receptors universals, s a
dir, poden rebre sang de tots els tipus.
Els glbuls rojos dalgunes persones contenen una prote-
na anomenada factor Rh. Daquestes persones es diu que
tenen lRh positiu (Rh+). Els qui no tenen aquest fac-
tor sanomenen Rh negatiu (Rh), i noms poden rebre
sang de tipus Rh, com la seua.
Igual que el color del cabell o dels ulls, heretem el tipus
sanguini dels pares. El tipus de sang tamb varia depe-
nent del lloc dorigen duna poblaci determinada. Per
exemple, quasi tots els indis del Per tenen sang tipus 0 i
a lsia central, el tipus B s el ms com.
Els grups sanguinis
1. Llig el text i contesta.
Ampliaci
2
Con:
Bast:
Ommatidi:
Quasi tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del
mn que els envolta, per hi ha diferncies curioses i importants. Hi ha dos tipus de cllules
receptores de llum:
Els cons, que permeten la visi en color i una bona qualitat dimatge, per necessiten llum
per a funcionar.
Els bastons, que funcionen fins i tot amb poca llum, per donen una qualitat molt ms
baixa.
Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenim molts ms cons que bastons; veiem
ms malament que altres animals en la foscor, per a canvi tenim una bona qualitat dimatge.
Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons i necessiten tindre ulls ms grans.
Les pupilles varien molt duns animals a uns altres. En les persones,
les pupilles sn redones, per els felins les tenen en forma de clavill
vertical.
Altres animals, com la cabra, tenen pupilles amb
forma de clavill horitzontal. Daquesta manera, el
parpelleig no naltera la visi. Per les pupilles ms
estranyes del regne animal pertanyen a la spia, que
les t en forma de W.
Les aus rapaces sn els animals amb ms bona vista. Lrea del cervell
que tenen destinada a interpretar els estmuls visuals s molt gran, tenen
pupilles grans i un nombre elevat de cons i de bastons en la part central de
la retina, per la qual cosa, fins i tot a molta distncia, poden vore amb molta claredat.
Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. Lull
est format per molts ulls diminuts, els ommatidis. Cada ommatidi
s un ull complet i independent format per unes poques cllules.
Els ommatidis sajunten i formen una espcie de mosaic i cadascun
aporta una informaci puntual. El sistema nervis rep tota aquesta
informaci i crea una sola imatge.
Maneres diferents de vore el mn
65
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Pensa i explica.
4. Utilitza la clau per a desxifrar el missatge secret.
S 5 O 5 L 5 C 5
T 5
Lguila s un dels animals amb visi ms bona de tot el regne animal. Per a qu
utilitza aquesta qualitat? Com sn els seus ulls?
3. Relaciona cada ull amb lsser viu que corresponga.
M U E R P E E R E D .
N E U E
N I B A N E E
66
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
4
Les tcniques mdiques de diagnstic, com ara les anlisis de sang, les radiografies,
o les ecografies, requereixen ls de sofisticats instruments que la cincia
i la tecnologia han posat a disposici de la medicina.
Lecografia s una tcnica molt utilitzada per a seguir el desenvolupament dels embarassos
ja que no perjudica el fetus ni la mare. Consisteix en un micrfon, anomenat
transductor, que emet ones dultrasons. Aquestes ones, quan reboten en els rgans
interns, produeixen un eco que s recollit pel mateix transductor, que el converteix
en una imatge que es pot vore en una pantalla.
En les ecografies, els ossos reflecteixen
totalment els ultrasons, i proporcionen
una imatge de color blanc brillant.
Altres rgans interns, com el cor
o els renyons, ofereixen una imatge
molt ms fosca i menys ntida perqu
proporcionen un eco ms dbil.
Les ecografies permeten comprovar
lestat de salut del fetus i el seu grau de
desenvolupament, i permeten un diagnstic
preco dalgunes malformacions.
Tcniques mdiques de diagnstic
1. Llig i explica.
Qu s una ecografia?
Per a qu sutilitza?
Qu fa el fetus en la imatge 3?
3. Observa les tres imatges de nou i indica en quina daquestes el fetus t
ms setmanes de desenvolupament i per qu.
1
2
3
68
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
5
Saps qu s la malaltia? Encara que semble simple,
la malaltia s la falta de salut. Les malalties es poden classificar,
segons lorigen, en quatre grans grups.
A sia: Israel, Xina, Corea del Sud, Jap, Tailndia, Malisia i ndia.
Objecte amb armadura que es colloca prop de lull per a vore millor (dues paraules).
Aparell que es colloca sobre els edificis per protegir-los dels efectes
de lelectricitat dels nvols.
Samuel Morse
Michael Faraday
Heinrich Hertz
pila elctrica.
electroimant.
telgraf.
pereta.
Dels dos processos que se citen en el text per a captar lenergia solar,
quin creus que es pot utilitzar directament als habitatges de forma senzilla?
Per qu?
3. Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta
el recorregut que fa laigua.
Ara, explica com funciona aquest sistema de recollida denergia.
4. Quins factors creus que cal tindre en compte a lhora dinstallar un collector solar
o un panell fotovoltaic? Pensa i explica-ho.
Llum del sol
Aigua freda
74
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
8
Hui tot el mn porta rellotges de quars. Lenergia
que fa funcionar el rellotge procedeix, en aquest cas,
duna xicoteta pila de quars situada en el seu interior.
Per en els antics rellotges de corda les coses eren diferents.
En el cor dels rellotges de corda hi havia una srie
de rodes (engranatges) que giraven conjuntament:
una feia moure les altres.
Les agulles eren accionades per una roda motriu grcies
a un piny adaptat per a girar una vegada cada hora.
El piny feia girar lagulla dels minuts directament.
Lagulla de les hores, en canvi, era moguda per dues sries
dengranatges rectes, que en reduen la velocitat a una
dotzena part de la dels minuts.
Daquesta manera, mentre que la maneta dels minuts feia
dotze voltes, la de les hores nhavia fet una.
Els orgens del rellotge es remunten a lantiga Grcia. All, fa milers danys, utilitzaven
instruments astronmics que funcionaven amb engranatges. I a la Xina feien servir una
espcie de rellotge mecnic basat en el principi de funcionament de la clepsidra.
1. Llig el text i explica com funcionen els rellotges de corda.
2. Per qu no cal donar corda als rellotges de quars perqu funcionen?
Pensa i contesta.
Les rodes del temps
75
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
3. Saps qu s una clepsidra? Esbrina de qu es tracta,
observa el dibuix i explica per a qu sutilitzava
i com funcionava.
4. El dibuix mostra linterior dun rellotge de corda. Observa els engranatges
i dibuixa les fletxes en el sentit que gira cada roda.
5. Llig les definicions i completa lescala de paraules de baix a dalt.
Sense la m, ajuntat.
Cnica. En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con,
que en desenrotllar-lo els meridians suneixen en un punt i els parallels sn semicercles.
Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.
1
2
3
78
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
10
El Danubi, el riu dels superlatius, com sha anomenat, t una longitud
de 2.850 quilmetres i llana al mar Negre, on desemboca, dos-cents mil
milions de metres cbics daigua a lany.
s el segon riu ms llarg dEuropa, desprs del Volga, i, a ms,
en el seu llarg recorregut travessa deu pasos: Alemanya, ustria, Eslovquia,
Hongria, Crocia, Srbia, Romania, Bulgria, Moldvia i Ucrana.
Sempre sha considerat que les fonts del Danubi es troben
a Donaueschingen, localitat on conflueixen els rius Breg i Brigach,
la uni dels quals constitueix linici del Danubi. Aquestes fonts estan
al costat del castell dels Frstenberg, en la biblioteca del qual es troben
els manuscrits del Cant dels Nibelungs i Parsifal. Tanmateix, altres estudiosos
opinen que el naixement del Danubi es troba a la ciutat alemanya
de Furtwangen. La controvrsia naix per lafany de ser el lloc on naix
el riu ms europeu.
Claudio Magris
(Adaptaci)
El riu ms europeu
1. Per qu creus que el Danubi s considerat el riu ms europeu? Explica-ho.
2. Ordena les lletres per a formar els noms de les capitals dels pasos
per on passa el Danubi.
Alemanya LEBRN
ustria NIAEV
Eslovquia ARAAISTBLV
Hongria PESTBUDA
Crocia GREZAB
Srbia GRABELD
Romania UTBCERAS
Bulgria FOISA
Moldvia IS A
NUCHI
Ucrana VEK
79
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
3. Esbrina el nombre dhabitants de cada pas.
Alemanya s el pas amb un major
nombre dhabitants.
ustria t 4.000.000 dhabitants
ms que Crocia.
Crocia s el pas amb menor nombre
dhabitants.
Romania t un poc ms de la quarta part
dels habitants dAlemanya.
Srbia t la meitat dels habitants de Romania.
Moldvia t 100.000 habitants ms que Crocia.
Hongria s el cinqu pas en nombre dhabitants.
Eslovquia t dos milions dhabitants menys
que Bulgria i s un dels pasos menys habitats.
Si multipliques el nombre dhabitants dEslovquia
per 10 tixen aproximadament els habitants dUcrana.
Bulgria s el tercer pas menys habitat.
4. Completa el mapa amb el nom dels pasos per on passa el Danubi
i el de les seves capitals.
82.600.000
47.000.000
22.000.000
11.000.000
10.000.000
8.400.000
7.300.000
5.300.000
4.500.000
4.400.000
Nombre dhabitants
O C E
A T L N T I C
O C E G L AC I A L RT I C
Mar
del
Nor d
Mar Negr e
Mar
de Nor uega
Mar Medi t er r a
n
i
F R I C A
S I A
Escala
0 340
Quilmetres
&'-%((e)*
80
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
11
Lesperana de vida dun pas s la quantitat danys que es preveu que
viur de mitjana una persona.
Aquesta estimaci reflecteix la qualitat de vida de la poblaci dun pas.
Als pasos ms desenvolupats, la poblaci t possibilitats de viure ms anys,
ja que les condicions sanitries i alimentries, a ms dels sistemes mdics eficients,
fan que aix siga possible. En canvi, als pasos menys desenvolupats, lesperana
de vida s menor.
Lestudi de la poblaci per edat i per sexe permet realitzar qualsevol tipus
de planificaci dins dun pas: oferta educativa, sanitria, dhabitatge,
de faena
Lesperana de vida
Rssia
77 anys
Marroc
70 anys
Afganistan
42 anys
Polnia
74 anys
Angola
38 anys
Regne Unit
78 anys
Argentina
76 anys
Romania
72 anys
Bulgria
72 anys
Senegal
58 anys
Camer n u
50 anys
Sierra Leone
39 anys
Canad
80 anys
Sucia
80 anys
Xina
72 anys
Cuba
77 anys
Equador
76 anys
Egipte
71 anys
Espanya
79 anys Estats Units
77 anys
77 anys
Frana
79 anys
Guinea Equatorial
49 anys
ndia
64 anys
Nova Zelanda
78 anys
Sud-frica
Swazilndia
Jap
Mxic
Austrlia
52 anys
128033p80
0 1.660
Quilmetres
Escala
Estats Units
81
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
1. Observa el mapa i contesta.
Sobir:
Bellics:
Politeista:
85
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
3. En la mitologia romana, cada du era el mxim representant duna activitat.
Observa les imatges i escriu al costat de cada una letiqueta corresponent.
Nept: du de totes les aiges
i els mars.
Vulc: du del foc i dels metalls.
Mart: du de la guerra.
Mercuri: du del comer.
s el missatger dels dus.
Diana: deessa de la caa.
Jpiter: du dels dus. Els seus atributs
sn el ceptre, lguila i el llamp.
86
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
14
La civilitzaci maia va nixer fa uns dos mil anys
a la pennsula de Yucatn i en altres terres baixes
de Mxic, Guatemala i Hondures.
Els maies vivien en ciutats-estat, governades
per un cap suprem que residia a Mayapan.
La societat sorganitzava en quatre grups:
nobles, sacerdots, camperols i esclaus.
La major part de la poblaci treballava
al camp. Cultivaven dacsa, cacau, fesols,
tomaca, carabassa, espcies i altres productes.
Els maies tenien uns coneixements sorprenents
dastronomia i matemtiques; per exemple,
coneixien el zero i utilitzaven dos calendaris,
el lunar i el solar. Van ser grans arquitectes
i escultors. Destaquen el seus temples piramidals,
els altars i les esteles esculpides.
Els maies creien en diferents dus, encara que el ms important
per a ells era el du de la pluja, ja que dell depenia la fertilitat de les collites.
El joc favorit dels maies era el joc de pilota, en el qual senfrontaven dos equips.
Guanyava el que aconseguia passar ms vegades una pilota per un crcol de pedra
sense tocar-la amb la m.
La civilitzaci maia
1. Llig el text anterior i completa la ftxa.
Els maies
En quins territoris vivien?
Quins edificis van construir?
Qui els governava?
Quin era el seu du principal?
En quins grups socials sorganitzaven?
En qu treballaven principalment?
Com es divertien?
87
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Els maies van habitar Mxic, Guatemala i algunes zones de Belize, El Salvador
i Hondures. Esbrina on es troben aquests pasos, localitzals en el mapa i pintals.
3. Llig el text.
Desprs contesta.
On es va desenvolupar la Illustraci?
A Europa i frica.
A Europa i Amrica.