n, langue comune

Katalan, opavavete ee

ana limba comuna

El cataln, lengua comn

O cataln, lingua comn Takatalaniyet tutlayt ax ismann

Catalana limba comuna

Catalan, the shared language

Catalan, the shared language

opavavete ee

ngua comuna El cataln, lengua comn taqinina arupawa sapxi Cataln ukasti
Le catalan, langue comune

n, langue comune

, lingua comn Takatalaniyet tutlayt ax ismann Catalan,

El catal, llengua comu

huk similla

Katalan, opavavete ee El cataln, lengua comn

Takatalaniyet tutlayt ax ismann

ti taqinina arupawa sapxiwa

O cataln, lingua comn Catalan, the shared language Le catalan, langue Catalana limba comuna
Catalan, huk similla

Prleg Qui digui que una llengua no s res ms que una manera de compartir informaci i que mentre ens comuniquem ja est b, s'equivoca. Una llengua s molt ms que aix i la nostra posici davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el mn, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu ms de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per aix noms a travs del coneixement i s de la llengua d'un pas es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perqu et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perqu vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora Premi Ramon Llull 2008

2008

Les entitats signatries d'aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procs d'inclusi social de les persones nouvingudes. Creiem que sn una srie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot aix manifestem el segent:

1
L'arribada de gent de tot el mn ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia ms de 250 llenges. Aqu vivim tamb en xins, en wlof, en urd, en qutxua, en angls, en gallec, en amazic o en rab. Oferim les nostres llenges i cultures d'origen per enriquir aquest pas, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

250

2
Les administracions i institucions pbliques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potenc el reconeixement de la diversitat lingstica. El catal ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet s compatible amb qu es promogui el respecte de les noves llenges que ara tamb sn catalanes.

3
En aquest context de diversitat lingstica, el catal s la llengua que ens uneix a tots i a totes. s l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per aix volem que sigui la llengua comuna.

4
En aquest sentit, els poders pblics encara poden fer molt ms perqu tothom que vulgui aprendre el catal ho pugui fer. L's de la llengua prpia s un dret que recull la llei. Els poders pblics, per tant, han d'establir les mesures necessries per facilitar l'exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5
La defensa del catal s la defensa de totes les nostres llenges. Volem transmetre la importncia que t parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres tamb volem que en els nostres pasos d'origen la llengua prpia sigui compartida per tothom.

6
El catal s una eina d'inclusi social. Quan utilitzem el catal fem una aproximaci real a la societat catalana i propiciem la relaci entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simblicament, la condici de ciutadans.

7
Adoptar la llengua prpia s un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopci del catal ha d'anar acompanyat tamb de mesures que facilitin l'adquisici dels drets socials i poltics. Aquest pas t el repte que ens incorporem a la societat catalana i, aix, participem en la creaci d'un espai com. Per fer-ho possible s imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per aix, s tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que t qualsevol ciutad. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge s inseparable del dret al treball, del dret lingstic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcci de promoure la inclusi social i l'adquisici de la ciutadania catalana.

. .
. . .

8
El catal s sinnim de cohesi. La llengua s el millor vehicle per fer comunitat, ms enll de la comunitat cultural de cadasc. L's de la llengua s la millor manera i la ms fcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9
La llengua s una eina d'aproximaci i no pas un instrument de confrontaci. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament poltic. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que t per trencar els murs de la incomunicaci i per desfer les fronteres que ens separen.

10
Volem viure en catal! Fem del catal la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en catal, que participem en la construcci d'aquest pas que entre tots i totes estem edificant.

Ideat i promogut:
Asociacin de Mujeres Ecuato-guineanas EWaiso Ipola

Associaci Catalana de Residents Senegalesos

Centre Cultural Islmic Cam de la Pau

Manifest presentat pblicament el 23 dabril de 2008, diada de Sant Jordi, al Moll de les Drassanes de Barcelona. 2008 23

www.plataforma-llengua.cat