Tendncies digitals i projectes multimdia

MITJANS INTERACTIUS: PAC 3

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

ndex
1. Recerca dinformaci ...................................................................................... 2 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. Articles......................................................................................................... 2 Conferncies ................................................................................................ 2 Documentals ............................................................................................... 2 Colloqui ...................................................................................................... 2

2. Resum de les idees principals ....................................................................... 3 2.1. 2.2. 2.3. Passat productiu ......................................................................................... 3 Present futurista.......................................................................................... 5 Futur usable ................................................................................................ 7

3. Reflexi final..................................................................................................... 8 4. Bibliografia i altres recursos .......................................................................... 9

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 1/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

1. Recerca dinformaci
Com vaig introduir a la PAC anterior, el tema al voltant del qual girar la meva prctica final daquesta assignatura ser ls de la pantalla tctil com a centre neurlgic de la interfcie dusuari dels actuals telfons mbils intelligents, que es diferencien ben poc entre ells, per a reimaginar el concepte de mbil intelligent i proposar un dispositiu que sadapti a les necessitats reals dels usuaris. Aix doncs, durant el procs de documentaci i investigaci que he dut a terme he reunit informaci sobre generaci didees, disseny de producte i disseny dinterfcies llegint articles, visualitzant conferncies i documentals i assistint a un colloqui que mha servit per a ampliar la meva visi inicial i contrastar el meu punt de vista amb el dexperts en cada camp. A continuaci citar aquests recursos i a lapartat segent far una sntesi de cadascun dells.

1.1. ARTICLES 10 principles of UX, de Joshua Porter. La explosin smartphone, dEnrique Dans.

1.2. CONFERNCIES TED: Human centered design, de David Kelley. TED: Designing for simplicity, de John Maeda.

1.3. DOCUMENTALS Steve Jobs: Billion dollar hippy, de la BBC. Steve Jobs: The lost interview, de Magnolia Pictures.

1.4. COLLOQUI Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps) a la Xarxa Telecos de Barcelona (XTB) conduda per Pau Garcia-Mil.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 2/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

2. Resum de les idees principals

Desprs dexaminar el contingut dels articles i recursos esmentats a lapartat anterior he extret els aspectes amb ms aplicaci prctica per al meu projecte i he integrat el missatge de cadascun dells en tres seccions diferenciades entre si de manera temporal, ja que la forma en la que shan dut a terme algunes innovacions i com aquestes shan implementat i adoptat a la societat al llarg de les ltimes dcades ha seguit un patr cronolgic que podria esdevenir un cas destudi, tot i que aix ja seria objectiu duna altra investigaci. Sense ms dilaci, passem a analitzar aquestes tres etapes temporals.

2.1. PASSAT PRODUCTIU La invenci del telfon mbil per a s particular es remunta a la dcada dels anys 80 del segle passat i consistia en un aparell rudimentari de dimensions similars a les duna caixa de sabates que noms servia per a realitzar i rebre trucades telefniques. De la mateixa manera que Joshua Porter exposa al seu article 10 principles of UX i com lartista i tecnleg John Maeda argumenta a la seva conferncia al TED 2007 Designing for simplicity, el telfon mbil va nixer amb un objectiu simple: realitzar i rebre trucades de veu a travs de la xarxa telefnica. Durant els 20 anys inicials devoluci del telfon mbil, els principis dusabilitat que els fabricants hi van anar implementant complien la majoria dels punts esmentats a larticle 10 principles of UX. A continuaci relacionarem un per un aquests principis amb els telfons mbils. Per comenar, tot i que elaboraven productes, els fabricants de telfons mbils aconseguien que els usuaris gaudissin duna experincia satisfactria mentre els utilitzaven. Daix en podem treure que un bon disseny de producte porta implcita laparici dexperincies de qualitat. Continuant dins lmbit del disseny de producte, aquest es va entendre per tot lunivers mbil, s a dir, el telfon va deixar de ser lnic element important i va esdevenir el centre de lecosistema mbil envoltat per una srie delements que milloraven la seva experincia ds, com ara els serveis de telefonia. Tot i que amb el pas del temps els telfons mbils anaven incorporant noves caracterstiques al mateix temps que en reduen les dimensions, els fabricants van aconseguir implementar-les duna manera molt transparent, incls invisible en alguns casos. Nokia s lempresa que ms recursos va dedicar a crear una experincia dusuari sorprenent en els seus dispositius i va convertir-se en un referent per a molts dels seus competidors.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 3/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

De la mateixa manera que els fabricants de mbils van anar evolucionant i reduint la mida dels seus dispositius a mesura que avanava la tecnologia, tamb van anar adaptant les seves interfcies dusuari poc a poc seguint el cicle de vida format per les fases dintroducci de la tecnologia, primer s, s quotidi i declivi. Ls dels telfons mbils va introduir-se a finals dels anys 80 del segle XX al mn empresarial. Quan els executius ja en feien un s quotidi, els preus van disminuir prou perqu els adolescents visquessin el mateix procs introductori. Avui dia, dels 7.000 milions dhabitants del planeta, 6.000 milions tenen un telfon mbil1. Els fabricants van saber identificar en cada moment aquests grups daudincia i van saber adaptar-se a les demandes de cada context. A mesura que sanava incrementant el nombre dusuaris de telfons mbils, tamb incrementava la competncia i laparici de dispositius amb propietats similars per amb interfcies dusuari fora diferents. Aviat van comenar a sorgir sistemes operatius mbils que podien ser installats en ms dun model especfic de telfon, una estratgia destandarditzaci que atorgava control als fabricants alhora que els usuaris milloraven la seva experincia. Lexperincia dusuari va comenar essent quelcom individual, per els fabricants van adonar-se de la fora de la component social que podien aportar als dispositius. Primer es podien fer trucades i enviar missatges curts punt a punt. Tan aviat la tecnologia ho va permetre, van aparixer els xats de grup, que incrementaven ls de la tecnologia, ja que els usuaris podien compartir informaci amb grups de persones enlloc dhaver de fer-ho de manera individual. Lavan de la tecnologia no va ser noms en el camp de lenginyeria, sin que aspectes com lergonomia o la psicologia van comenar a ser tinguts en compte en el disseny de dispositius que, ja no noms podien fer una tasca en concret, sin que lhavien de realitzar de la manera ms intutiva2 possible per lusuari. Aquest s intutiu no es va aconseguir a la primera, perqu la tecnologia, igual que lusuari, canvia amb el pas del temps i ofereix i requereix qualitats noves per a resoldre problemes nous. Aix doncs, es va crear un dileg entre la persona i la mquina que va anar evolucionant amb el pas del temps i que segueix fent-ho. Ben entrat el segle XXI, els usuaris de telfons mbils entenien molt b la seva tecnologia i eren capaos dentendre el funcionament dun dispositiu nou en pocs minuts. Els fabricants havien assolit generar grans experincies de manera simple, quelcom que es veuria sacsejat amb laparici de liPhone.

World has six billion mobile users: ITU. http://www.telecomtiger.com/Handset_fullstory.aspx?passfrom=topstory&storyid=15890&sectio n=S182 2 Second nature. http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-nature
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 4/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

2.2. PRESENT FUTURISTA Desprs danalitzar el que he denominat passat productiu, poca en la que els fabricants de telfons mbils van arribar a dominar a la perfecci la creaci de dispositius que generaven grans experincies de manera simple farem un anlisi de lpoca actual, que magrada anomenar present futurista. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el futurisme s el moviment artstic, literari i musical davantguarda que rebutjava la tradici i la conservaci del passat, exaltava les innovacions --sobretot mecniques-- presents i futures i propugnava la guerra, la velocitat i la violncia.3 Un home portava temps aplicant aquest moviment a lempresa que va fundar junt amb un amic seu als anys 70 en un garatge de Silicon Valley. Un home que va ser qualificat tant de visionari com de xarlat per multitud dexperts. Un home reconegut pel seu ideari hippy, per que va amassar una gran fortuna aplicant el capitalisme. Un home que la histria recordar per haver inventat liPhone. Podrem analitzar la feina dSteve Jobs des de diferents perspectives, per ens centrarem en com la seva obsessi pel futurisme va propiciar el canvi de paradigma (grcies a una excellent campanya de comunicaci) amb la redefinici del concepte de telfon mbil intelligent present a linici del segle XXI. I per qu he centrat aquesta part del treball en Steve Jobs i la seva empresa Apple Inc.? Que no hi ha ms fabricants de telfons mbils intelligents al mn avui dia? Vivim en una societat on hi ha ms empreses fabricants de mbils que mai, per que no aporten cap punt diferenciador ja que segueixen una srie de convencions no escrites establertes per la companyia la de la poma i, per aix, considero que no mereixen menci en aquest apartat. Els documentals Steve Jobs: Billion dollar hippy i Steve Jobs: The lost interview expliquen, entre daltres coses, com pensava i actuava linventor de liPhone des de perspectives temporals diferents, la qual cosa s molt til per a veure la seva evoluci a mesura que anava guanyant popularitat. El primer ha estat publicat recentment i relata lefecte que els seus interessos en lespiritualitat, la meditaci i lLSD van transmetre als productes tecnolgics que produa. A ms, aquest documental projecta una imatge de guru de la tecnologia que vivia en un ambient completament minimalista, per que contradictriament es recolzava en el sistema capitalista per a crear noves necessitats a la societat per tal de vendre els seus dispositius per tot arreu. El segon s lentrevista sencera que es va enregistrar lany 1995 pel programa de televisi Triumph of the Nerds, de la qual noms sen van emetre cinc minuts i que havia restat oculta durant tots aquests anys fins que lany passat va ser
3

Futurisme. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067991
CC BY-NC-SA PGINA 5/9

JORDI LLONCH ESTEVE

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

redescoberta. En ella, Jobs ja demostra qualitats tpiques dun visionari i explica de manera molt clara qu troba necessari per a crear el millor producte. A continuaci analitzarem punt per punt aquests trets i els adaptarem a liPhone (o a qualsevol altre telfon intelligent). Jobs busca lxit a qualsevol preu, no li fa res equivocar-se i pot canviar dopini fcilment si li demostren on sequivoca, s a dir, considera que rectificar s de savis. Aquest s un aspecte que ha acompanyat la breu histria de liPhone den que va ser presentat ara fa sis anys. Per exemple, la tenda daplicacions s una caracterstica que no formava part de la primera versi diOS, per que es va integrar a la segona versi, obrint lecosistema dApple i aconseguint vendre ms iPhones, s a dir, aquesta estratgia va aconseguir un xit comercial. Realitzi la feina que realitzi sempre acostuma a fer la pregunta per qu? quan li ensenyen com es fa una tasca i se sorprn quan la majoria de cops la resposta que obt s perqu sempre sha fet aix. Amb liPhone es va fer la pregunta per qu el mbil intelligent ha de ser aix?, i desprs dun llarg procs dinvestigaci (i mrqueting) va concloure que no havia de ser aix. Per a crear el millor producte, thas denvoltar de les millors persones. Els millors professionals en cada camp sn els millors aliats en una aventura empresarial com la dApple, que pretn revolucionar el mn cada cop que treu un producte nou al mercat. Jonathan Ive4 s un daquests professionals i s lartfex del disseny de productes com liMac G3 i G4, liPod o liPhone entre daltres. Parlant de professionalitat, Jobs afirma que des que va comenar a treballar a Apple ha observat que la diferncia entre els programadors mediocres i excellents pot ser abismal, la qual cosa s difcil de plasmar en productes. Per exemple, la diferncia entre un reproductor de CD de baixa qualitat i un de molt bona, afirma, no s ms gran que un 20%. LiPhone, en el seu cas, es considera un producte que desplaa els telfons intelligents de lpoca i el obt un rang dinmic molt elevat. Pel que fa al programari, el considera una eina per aprendre a pensar, quelcom que tothom hauria daprendre i que sacosta ms a un art liberal que a una cincia tcnica. Aix queda reflectit al sistema operatiu iOS, que sintegra duna manera que no shavia vist fins el moment i que aporta simplicitat i facilitat ds. Lavantatge que t Apple s que es tracta duna companyia que sha de superar amb cada producte nou que treu, ja que la competncia s ferotge i la innovaci est a lordre del dia. LiPhone s un exemple dinnovaci extraordinari, quelcom no vist fins el moment i que no hauria estat possible en una empresa on els seus empleats no estiguessin enfocats en el producte.

Jonathan Ive. https://www.apple.com/pr/bios/jonathan-ive.html

CC BY-NC-SA PGINA 6/9

JORDI LLONCH ESTEVE

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

El producte ha destar enfocat al contingut. Un producte esdevindr un xit si aporta un contingut que els usuaris valorin i trobin til. LiPod no hagus estat un xit si no hagus vingut acompanyat de liTunes; lApple TV tampoc ho hagus estat sense laccs al gran catleg de sries i pellcules de que disposa; i liPhone tampoc ho hagus estat sense lApp Store. Laspecte ms diferenciador amb la competncia s la cultura que transmeten els seus productes. Jobs est obsessionat en plasmar els seus interessos en els seus productes, ja siguin artstics, liberals o de disseny. s com si volgus que els seus productes tinguessin nima i que aquesta fos com la seva. Sens dubte s una estratgia que funciona, ja que ser propietari dun iPhone avui dia significa molt ms que haver comprat un mbil, equival a tenir inquietuds artstiques, personalitat independent i una sensibilitat allunyada de les modes actuals (tot i que sovint sol ser tot el contrari).

2.3. FUTUR USABLE Un cop revisat lestat actual de la tecnologia mbil (establerta per Apple i seguida cegament per la resta de fabricants), far una revisi al futur que est per venir, un futur que considero que sallunyar del futurisme que patim a lactualitat i que se centrar en la usabilitat, per aix lhe anomenat futur usable. En aquest apartat far una revisi de com la creativitat serveix per a generar idees noves i com el disseny centrat en lusuari esdevindr el detonant que ens portar cap a aquest futur usable, on els telfons mbils seran presents a les nostres vides encara ms del que ho sn avui en dia. El passat dia 15 dabril vaig assistir al colloqui / presentaci del llibre Tens una idea (per encara no ho saps) de Pau Garcia-Mil on en Pau va parlar sobre la generaci didees i la forma de descobrir-les. Segons ell, cada dia tenim centenars didees noves, per no som conscients de la majoria delles perqu es generen de forma automtica al nostre cervell. Generar idees s un procs complicat, ja que no podem posar un horari de treball per dur a terme aquesta tasca. La creativitat no s fcil daconseguir i, tot i que hi ha estratgies i eines per potenciar-la, no sempre sorgeix quan la busquem. Einstein va dir que la creativitat era la intelligncia passant-sho b, per aix opino que un major coneixement de lsser hum (usuari) i de les seves necessitats portar a un estat propici a la generaci de noves idees. En lmbit destudi daquest treball, els telfons mbils intelligents, aquest coneixement ha de contenir informaci sobre les necessitats reals dels usuaris i per aix sha daplicar el disseny dinterfcies, el disseny de producte i el disseny centrat en lusuari.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 7/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

David Kelley ja afirmava el 2002 en una conferncia TED que el disseny de productes resta importncia al maquinari i es centra ms en lexperincia dusuari del producte final. Es fixa en el disseny centrat en lusuari, que comporta dissenyar comportaments i personalitat i incorporar-ho als productes. Aix vol dir que els productes seran ms intutius i fcils dutilitzar, la qual cosa pot comportar que no haguem de canviar-los tan sovint com avui dia, que cada poc temps sorgeixen nous productes semblants, per amb una petita millora que fa que lantic quedi rpidament obsolet. El disseny centrat en lusuari, doncs, busca la simplicitat que John Maeda esmenta a la seva conferncia Designing for simplicity al TED 2007. No es tracta duna simplicitat absoluta, els usuaris volem que el nostre telfon mbil intelligent sigui un telfon, un ordinador, un centre dentreteniment, etc., per volem que sigui fcil dutilitzar, s a dir, ens agrada que sigui complex, per no acceptem que sigui complicat. Enrique Dans exposa a larticle La explosin smartphone com les famlies nord-americanes prefereixen disminuir la seva despesa en comprar roba, menjar fora o dentreteniment per a poder-se costejar un telfon intelligent que costa molt ms que un ordinador, que sol portar una tarifa mensual elevada associada i que t un cicle de vida molt ms curt que lordinador. Aix doncs, al ritme que sincrementa ls dels telfons mbils a la societat actual i com ladquisici daquests dispositius desplaa la despesa en altres necessitats, ben aviat ser necessari que els mbils sadaptin a la perfecci als seus usuaris per poder donar soluci a totes les seves demandes.

3. Reflexi final
Desprs danalitzar els recursos anteriors la meva idea sobre la reimaginaci del telfon mbil intelligent no ha variat gaire, de fet, lanlisi mha servit per a reafirmar-me amb el meu posicionament. El que pretenc aconseguir amb el meu prototip s cobrir una necessitat real dels usuaris, que fins ara no consideren com a necessitat. Em refereixo a la implementaci del disseny de producte no noms per a integrar el maquinari amb el programari, sin per a aportar una experincia ds simple dinteracci entre lusuari i el producte. El meu prototip integrar lergonomia al binomi usabilitat - disseny centrat en lusuari, quelcom fora oblidat en el disseny de telfons mbils intelligents.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 8/9

MITJANS INTERACTIUS

PAC 3: Tendncies digitals i projectes multimdia

4. Bibliografia i altres recursos

Rius Oliva, Llus; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC. 52 Weeks of UX. 10 principles of UX. En lnia. http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux [data de consulta: abril 2013] El blog de Enrique Dans. La explosin smartphone, mi columna en Expansin. En lnia. http://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-micolumna-en-expansion.html [data de consulta: abril 2013] TED. David Kelley on human-centered design. En lnia. http://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.html [data de consulta: abril 2013] TED. John Maeda: Designing for simplicity. http://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.html consulta: abril 2013] En lnia. [data de

Steve Jobs: Billion dollar hippy. Direcci: Laura Craig Gray, Tristan Quinn. British Broadcasting Corporation (BBC), 2011. Steve Jobs: The lost interview. Direcci: Paul Sen. Magnolia Pictures, 2012. Pau Garcia-Mil. Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps). Xarxa Telecos de Barcelona (XTB). 15 dabril de 2013, UPC.

La imatge de la portada s de Stefan Bumbeck (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC s propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 9/9