1

PROGRAMA DESTUDI EFICA

PRIMRIA

Esquemes de Llengua catalana

Els continguts imprescindibles de la Primria resumits en 23 esquemes
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Accentuaci i diresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Signes de puntuaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Sons i grafies (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Sons i grafies (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Vocalisme ton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 La formaci de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 El nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 El verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Els determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Els adjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Els pronoms personals. . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Mots invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Loraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Tipologies textuals: textos literaris . . . . . . . . . 30 Tipologies textuals: textos acadmics. . . . . . 32 Tipologies textuals: textos biogrfics . . . . . . 34 Textos discontinus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Tipologies textuals: textos periodstics . . . . . 38 s del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Relacions de significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Formaci de lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Figures retriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Recursos per al professorat

Grup Promotor
Santillana

Accentuaci i diresi
Laccent grfic s el signe ortogrfic que posem a sobre de les vocals per indicar la sllaba tnica. Laccent pot ser obert (`) o tancat (). La a sempre porta accent obert. La i i la u sempre porten accent tancat. La e i la o poden portar accent obert o tancat. Tnica: la que es pronuncia amb ms fora (por-ta) tona: qualsevol sllaba que no t accent (por-ta)

Sllaba: conjunt de sons que pronunciem en un cop de veu

Separaci sillbica
Dgrafs: conjunt de dues lletres que representen un nic so Se separen: rr, ss, ix, ll, tx (cor-res) No se separen: ig, ny, qu, gu, ll, tg (ca-nya)

Paraules agudes:

sllaba tnica en lltima posici saccentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (germ, meravells, aprn) sllaba tnica en la penltima posici saccentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (telfon, rtol)

Accent grfic

Paraules planes:

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Paraules esdrixoles:

sllaba tnica en lantepenltima posici saccentuen totes (prxima, pellcula)

Sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qe, qi, ge i gi (delinqent, ping).

Usos de la diresi

Sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior o amb les segents i les regles daccentuaci no permeten posar-hi accent (increble, amonar-se).

Accent diacrtic

T la funci de distingir paraules que sescriuen igual per que signifiquen coses diferents (sn [del verb ser] / son [ganes de dormir]).

1
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Accentuaci i diresi

Signes de puntuaci
Punt i seguit: indica una pausa i es posa al final de loraci (El Pol vindr sol cap a casa.)

Punt

Punt i a part: indica una pausa llarga i separa idees diferents que se situen en pargrafs distints (La Marta far el treball de medi. En Mart estudia a la biblioteca.)

Vocativa: separa el nom de la persona a qui ens dirigim dall que li diem (Alba, portam la llibreta.)

Coma

Enumerativa: separa els elements duna enumeraci o llista (Porto el llibre, la llibreta, lestoig, el mapa i les fotocpies.) Explicativa: separa un aclariment o una explicaci de la resta delements de la frase (LEnric, el meu germ, viatja molt.) Enllaa oracions (La Maria obre la porta, baixa del cotxe i es dirigeix a casa seva.) Sutilitza en oracions llargues que tenen moltes comes (Desprs darribar, descarregar el cotxe, installar-nos i dinar, hem anat a fer un tomb; pel centre hem descobert una cafeteria on fan uns pastissos deliciosos.) Es fan servir per introduir all que diu un personatge, tanquen les paraules del narrador i donen pas a les del personatge (La Marta, fora preocupada va preguntar: Nests segur?)

Punt i coma

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Dos punts

Es posen abans duna enumeraci (Al mercat em compres: un llu, dos quilos de patates, un mel i un pollastre tallat a quarts.) Es posen abans de citar el que ha dit alg textualment (El president va dir: S que estem preparats per suportar aquesta crisi.) Indiquen que una llista no est completa o que una oraci no est acabada (Van venir lOna, el Lluc, la Mar, la Laia, lscar...) Serveix per mostrar que a loraci sexpressen emocions, com lalegria, la tristesa, la sorpresa, la por... (Em portars al futbol!)

Punts suspensius

Signe dadmiraci

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Per mostrar que es reprodueix textualment el que ha dit alg, dites, refranys, etc. (Ja ho dic jo: Qui no vulgui pols que no vagi a lera!.)

Cometes

Per citar un fragment dun llibre, el ttol dun captol, dun conte, dun poema... (Avui llegirem un fragment de LAtlntida.) Per assenyalar que una paraula o expressi t un doble sentit (Ara explicam les mentides pietoses.)

Gui

Introdueix la intervenci directa dun personatge en forma de dileg i la tanca si torna a intervenir el narrador. (Fes la bossa, que marxem va dir seris lAdri.) Serveix per separar les sllabes a final de lnia (sl-la-ba). Per escriure en lletres els numerals ordinals, entre desenes i unitats (trenta-tres) i entre unitats i centenes (vuit-cents). Serveix per separar el pronom feble del verb quan safegeix al darrere (dna-li). En alguns mots compostos (pl-roig, nord-americ, para-xocs).

Guionet

Parntesis

Es fan servir per fer un aclariment sobre el que sexplica en loraci (Aquell cientfic (el guanyador del premi) es va presentar a lauditori.)

Signes de puntuaci

2
5

Sons i grafies (i)

a principi de paraula (xemeneia) x desprs de consonant (porxo) desprs de i (reixa) ix darrere de les vocals a, e, o, u (cuixa)

x/ix

tx

enmig de paraula (esquitxar) a final de paraula (esquitx). Quan una paraula acaba en tx, a la paraula derivada tamb trobem tx (despatx, despatxar).

tx/ig
ig

a final de paraula (bateig). Quan acaba en ig, a la paraula derivada podem trobar g, j, tg, tj (mareig, marejar).

davant e i i (gelat, gimns) j en les paraules que contenen -ject- i -jecc- (objecte, injecci)

g/j
j
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

davant a, o, u (jard, joc, just). Excepcions

j davant totes les formes del verb jeure (jaure, jec, jeia...) j a jeroglfic, jersei, jerarquia, Majestat, jet, Jess...)

a principi de paraula (set) desprs de consonant (persona)

Essa sorda

ss entre vocals (professora) c davant de les vocals e, i (peces, pacincia) davant de les vocals a, o, u (esperana, calot, forut)

Essa sonora

z a principi de paraula (zona) s entre vocals (proposar)

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

c davant a, o, u (cara, corona, cullera)

c/qu/q

qu davant e, i (raqueta, quinze) q si volem que la u de qu es pronunci davant e, i (delinqent, terraqi)

g davant a, o, u (gat, gos, guatlla)

g/gu/g

gu davant e, i (guerra, guineu) g si volem que la u de gu es pronunci davant e, i (paraiges, ping)

Sons i grafies (i)

3
7

Sons i grafies (ii)

h
No t un so que li correspongui, cosa que en dificulta ls. No hi ha normes per saber quan sescriu. En cas de dubte cal consultar el diccionari. Algunes paraules que la contenen sn: vehicle, adhesiu, hivern, herba, ahir...

a principi de paraula (lona) l enmig de paraula (volta, salar) a final de paraula (col) a principi de paraula (lloc)

l/ll/ll

ll

enmig de paraula (colla) a final de paraula (pell) no segueix cap norma especfica a: cllula, installar, pollen...

ll

sescriu en paraules comenades per all-, coll-, ill-, mill-, sill-: allrgia, collaborar, illuminat, millmetre, sllaba... sescriu en les paraules acabades en -ella, -illa, -illar: parcella, gorilla, cavillar...

davant l i r (bloc, bra)

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

darrere de m (embolic). Excepcions: tramvia, circumvalaci en una mateixa famlia de paraules quan alterna b i p (saber, sap)

b/v
v

darrere de n (canvi) en una mateixa famlia de paraules quan alterna v i u (novetat, nou) en les terminacions de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci (cantava, jugaves, ballvem, portveu) Paraules que canvien de significat segons sescriguin amb b o v: vall/ball, vena/bena, vuit/buit, vellesa/bellesa, vola/bola, vot/bot...

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

davant b, p i m (bamb, tempesta, immens) m

m/n

davant f (amfibi), excepte paraules que comencen pels prefixos con-, en- i in- (conferncia, enfadar, infermera)

n davant v (enviar)

forta: a principi de paraula o desprs de consonant (roure, Enric) r fluixa: entre vocals (cara) muda: a final de paraula (doctor) rr: entre vocals amb el so de la erra forta (carro)

r/rr

Consonants mudes a final de mot

p/b desprs de m (camp, tomb). Per saber si hi ha consonant final muda es pot buscar el derivat: camp, camperol t/d desprs de n o l (vinent, Eudald) r en els infinitius (donar, venir)

Sons i grafies (ii)

4
9

10

Vocalisme ton
En catal oriental les grafies a/e i o/u en posici tona es confonen en un mateix so: [ ] i [u], respectivament. e

-a en els noms i els adjectius femenins (dona, bonica) Quan es troba a final de paraula, normalment escrivim -e en els masculins (llibre, alegre) (ferrer, ferro) Si la vocal neutra s al principi o enmig duna paraula, per saber si s a o e, buscarem un mot de la mateixa famlia (glaat, gla) si la vocal neutra s la penltima lletra escriurem -e (porten) Quan es tracta dun verb si la vocal neutra s lltima lletra escriurem -a (porta) si es troba enmig de la paraula, buscarem una forma verbal en qu la vocal corresponent sigui tnica (acabava, acabo) a en sllaba tona (traur) En els verbs jeure, treure i nixer escriurem e en sllaba tnica (treus)

a/e

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Per saber si cal escriure o o u es busca una paraula de la mateixa famlia que tingui el so en sllaba tnica (foguera, foc; sucar, suc) en el plural de les paraules que acaben en -o (rdio, rdios) o en la primera persona del singular del present dindicatiu (canto, ballo) en les sllabes tones dels verbs poder i voler, menys en el present de subjuntiu i en limperatiu (podia, voldr..., per pugueu i vulgueu) en el plural de les paraules que acaben en -u (ingenu, ingenus) u en els substantius invariables acabats en us (focus, virus) en les paraules acabades en diftong creixent: au, eu, iu, ou (babau, meu, actriu, Salou)

o/u

5
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Vocalisme ton

11

12

Lapstrof
Els articles el i la sapostrofen quan van seguits duna paraula que comena en vocal o h (loxigen, lherba).

-i (la hiena) -u (la uni) Larticle femen la no sapostrofa quan va davant duna paraula femenina que comena en -hi (la histria) -hu (la humitat) a + el Les contraccions de + el per + el no es fan si la paraula que va a continuaci pot portar article apostrofat a lestadi de lamic per lorient tones

el/la

davant duna paraula que comenci en vocal o h (daqu, dhora) Sapostrofa davant dun nombre que comenci en vocal i estigui expressat numricament (d1, d11) davant de i o u consonntiques (de ioga, de Huelva) No sapostrofa
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

de
davant h aspirada (de Harlem)

6
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Lapstrof

13

14

La formaci de plurals
El plural normalment es forma afegint -s a les paraules masculines i canviant -a per -es a les femenines (peu, peus; dona, dones). Els mots aguts que acaben en vocal tnica afegeixen -n- abans del sufix del plural (m, mans; b, bens; cintur, cinturons).

-ca/-ques: vaca, vaques

Canvis ortogrfics en el femen

-ga/-gues: tortuga, tortugues -a/-ces: fora, forces -ja/-ges: revenja, revenges

els noms acabats en -s, -, -x, -ix, -tx fan el plural en -os (pas, pasos; llu, lluos)

Casos especials del mascul

hi ha noms que dupliquen -s- en el plural (nassos, pastissos, matalassos, embarassos, cossos...) els noms amb -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -s o -os (discs, discos; texts, textos...)

els dies de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres). Per el dissabte/els dissabtes i el diumenge/els diumenges
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Mots invariables

mots acabats en -is o -us: llapis, cactus, pelvis, fetus... altres: temps, calamars, tos, pus...

7
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

La formaci de plurals

15

16

El nom
El nom s una paraula que serveix per anomenar persones, animals, coses, idees i sentiments.

Mascul: pot anar precedit de el o un (ministre) Gnere Femen: pot anar precedit de la o una (princesa) Canvi en el sufix

-a: fill, filla -ona: lle, lleona -ina: gall, gallina -essa: du, deessa -driu/-triu: emperadriu, actriu Canvi en larticle: el turista distret / la turista distreta

Variacions

Singular: quan noms nhi ha un (fara) Nombre Plural: quan nhi ha ms dun. Sacostuma a formar afegint -s al mascul (peus) i -es al femen (tassa, tasses) Invariable: amb una nica forma per al singular i el plural (dilluns)

Com: designa una persona, un animal o una cosa qualsevol (amic, gossa, aula) Propi: designa una persona, un lloc o un accident geogrfic concret (Marc, Egipte, Nil)
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Classificaci

Individual: quan noms designa un individu (persona) Collectiu: quan designa ms duna persona (gent)

Concret: designa una persona, un animal o una cosa real, palpable (gerro) Abstracte: designa coses que no es poden veure ni tocar (pacincia)

8
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El nom

17

18

El verb
El verb s la paraula de loraci que expressa una acci o un estat tot situant-los en un moment concret.

Nombre

Singular: un sol individu (menjo, menges, menja) Plural: ms dun individu (mengem, mengeu, mengen)

1a persona: concorda amb els pronoms jo i nosaltres (jo penso, nosaltres pensem) Formes personals: alg realitza lacci 2a persona: concorda amb els pronoms tu i vosaltres (tu penses, vosaltres penseu) 3a persona: concorda amb els pronoms ell/ella, ells/elles, vost/vosts (ell/ella/vost pensa, ells/elles/vosts pensen) Infinitiu: s el nom del verb (donar) Formes no personals Participi: serveix per formar els temps compostos (donat) Gerundi: indica una acci que passa en el mateix temps que una altra (donant)

Persona

Variacions del verb

Passat: lacci va passar abans (donava)
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Segons el moment en qu se situa lacci

Present: lacci sesdev en el moment de lenunciaci (dna) Futur: lacci sesdevindr desprs (donar)

Temps
Simples: formades per una sola paraula (dormo) Segons el nombre de paraules Compostes: formades pel verb auxiliar haver ms el participi del verb principal (has dormit) Perifrstiques: formades pel verb auxiliar anar ms linfinitiu del verb principal (vas dormir)

Indicatiu: expressa un fet real (dna)

Mode

Subjuntiu: expressa desig, dubte o possibilitat (doni) Imperatiu: expressa una ordre o un prec (dna-li)

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

1a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -ar (donar)

Segons la conjugaci

2a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -er (tmer) o -re (absoldre) 3a conjugaci: verbs amb linfinitiu acabat en -ir (dormir)

Regulars: segueixen el model de la seva conjugaci (1a, 2a o 3a)

Classificacions del verb

Segons larrel i la desinncia

Irregulars: no segueixen els models de conjugaci. Principals irregularitats: en larrel (ser, anar) o en la desinncia (estar, valer) Impersonals: es conjuguen sempre en 3a persona del singular (haver-hi, ploure, llampegar, etc.) Transitius: necessiten un complement per tenir sentit Intransitius: tenen sentit ple i no els cal complement

Predicatius: expressen accions i processos El predicat sanomena predicat verbal

Segons el significat

Copulatius: uneixen el subjecte i el predicat amb una expressi de qualitat o un estat. Sn ser, estar i semblar. Tamb sanomenen atributius. El predicat sanomena nominal.

El verb

9
19

20

10

Els determinants
Els determinants sn les paraules que complementen un nom i que, en gaireb tots els casos, hi concorden en gnere i nombre.

Indiquen el gnere i el nombre del nom. el: mascul singular (el noi) / els: mascul plural (els amics)

Article

Formes de larticle

la: femen singular (la mare) / les: femen plural (les persones) en: mascul singular personal (en Marc) / na: femen singular (na Berta)

Els articles el i la sapostrofen quan van seguits dun mot que comena en vocal, excepte si s femen i comena per i-, u-, hi- o hu- tones (la Irene, la unitat, la histria, la unitat).

Indiquen proximitat o llunyania respecte la persona que els fa servir.

Demostratius
Formes

a prop de qui parla: aquest, aquesta, aquests, aquestes lluny de qui parla: aquell, aquella, aquells, aquelles

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Indiquen propietat de qui s un objecte, un animal o una persona al qual ens referim. mascul singular: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu femen singular: meva, teva, seva, nostra, vostra, seva

Possessius

Formes de larticle

mascul plural: meus, teus, seus, nostres, vostres, seus femen plural: meves, teves, seves, nostres, vostres, seves

El possessiu sempre va precedir de larticle (el seu germ, la meva cosina).

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Indiquen la quantitat o lordre del nom que determinen.

Numerals
Formes

cardinals: els que indiquen una quantitat exacta (un, dos, deu, mil). ordinals: indiquen lordre en qu se situen les coses (primer, sis, dinovena).

Indiquen una quantitat de manera global o imprecisa. quant,quanta, quants, quantes molt, molta, molts, moltes

Quantitatius
Formes

poc, poca, pocs, poques variables tant, tanta, tants, tantes bastant, bastanta, bastants, bastantes gaire, gaires invariables gens, prou, ms, menys, massa, fora, que

Indiquen una idea dimprecisi al nom que acompanyen o es refereixen a persones o coses de manera molt general. algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns unes tot, tota, tots, totes mateix, mateixa, mateixos, mateixes

Els determinants

Indefinits
Formes

cert, certa, certs, certes altre, altra, altres, altres qualsevol, qualssevol tal, tals cada, cada un/una, cadascun/una ambds, ambdues

10

diversos, diverses
21

22

11

Els adjectius
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o caracterstiques del nom, amb el qual concorden en gnere i nombre.

De dues terminacions: fred, freda, freds, fredes; bonic, bonica, bonics, boniques...

Flexi
Duna terminaci

burleta, burletes; pobre, pobra... els acabats en -aire (dansaire), -ista (altruista) i -ble (amable) els acabats en -ant (elegant) i -ent (prudent)

positiu: indica la qualitat dun nom (alt) comparatiu: compara la intensitat entre dos noms. Tipus

de superioritat (ms alt que...) digualtat (tan alt com...) dinferioritat (menys alt que...)

Graus

superlatiu: quan expressa una qualitat en grau mxim (altssim/el ms alt) bo, millor, ptim
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Formes prpies per expressar la intensitat

dolent, pitjor, pssim gran, major, mxim petit, menor, mnim

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Indiquen procedncia dun lloc (poble, ciutat, barri, pas, estat, planeta, etc.) -/-ina: giron, gironina -/-ana: andorr, andorrana -s/-esa: portugus, portuguesa -er/-era: brasiler, brasilera -enc/-enca: canadenc, canadenca -at/-atana: lleidat, lleidatana -it/-itana: napolit, napolitana

Gentilicis

Es formen afegint un sufix al nom del lloc. Sufixos

-ita: moscovita -i/-ia: armeni, armnia -i/-iana: caucasi, caucasiana -ota: cairota -eny/-enya: madrileny, madrilenya -eu/-ea: europeu, europea -/-ona: bret, bretona -ic/-ica: britnic, britnica

Formes sense els sufixos anteriors: sus, blgar, egipci, croat, suec, indi, austrac, etop, serbi, turc, rus... Formes darrel diferent: otom, lusit, nip, selenita, sin...

11
23

Els adjectius

24

12

Els pronoms personals

Els pronoms personals en catal poden ser forts o febles.

Fan referncia a un nom en concret, de persona o danimal. Poden substituir el sintagma nominal fins i tot en la posici de subjecte. 1a persona: jo singular 2a persona: tu, vost 3a persona: ell/ella Formes 1a persona: nosaltres plural 2a persona: vosaltres, vosts 3a persona: ells/elles

Forts

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Fan referncia a un nom. Sn monosillbics i poden anar davant o darrere del verb, cosa que en canvia la forma. CD Formes CI CD Atrib el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens, us li, els en, hi el, la, els, les, en, ho (forma plena, forma reforada, forma elidida, forma reduda) me, em, m, m te, et, t, t se, es, s, s

Febles

lo, el, l, l la, -, l, Variacions dels pronoms segons la posici los, els, -, ls les, -, -, ne, en, n, n ho, -, -, li, -, -, hi, -, -, -

Els pronoms personals

nos, ens, -, ns vos, us, -, -

12
25

26

13

Mots invariables
Els adverbis, les preposicions i les conjuncions sn mots invariables. Els adverbis sn paraules que expressen circumstncia de lloc, temps, mode o quantitat.

Forma: sn invariables, no tenen cap mena de flexi, ni de gnere, ni de nombre ni de persona. lloc (aqu, all) temps (avui, ara)

Adverbis

Tipus

mode (aix, rpidament) quantitat (ms, menys) afirmaci (s, tamb) negaci (no, tampoc)

Formaci dadverbis: hi ha molts adverbis que deriven de la forma femenina singular de ladjectiu al qual se li ha afegit el sufix -ment (cmodament, fcilment)

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Les preposicions i les conjuncions sn mots que fan denlla entre paraules, sintagmes i frases. Forma: sn partcules invariables, no tenen cap mena de flexi, ni de gnere, ni de nombre ni de persona.

Funci: uneixen paraules Preposicions Forma: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sota, vers... Funci: enllacen paraules que tenen la mateixa funci en la oraci o oracions.

Enllaos
Conjuncions Tipus

uneixen dos elements o oracions: i, ni expressen alternana, una opci exclou laltra: o, o b expressen una contraposici total o parcial: per, ms, sin, encara que expressen una conseqncia: doncs, ms, sin, encara que expressen una causa: perqu, ja que expressen una condici: si

13
27

Mots invariables

28

14

Loraci
Loraci s un conjunt de paraules que tenen sentit complet, una entonaci determinada i un verb en forma personal. Lelement sense el qual no hi ha oraci s el verb.

declamativa: serveix per afirmar o negar alguna cosa. Es tanca amb un punt final (LArnau s nedador professional.) interrogativa: serveix per preguntar. Es tanca amb un signe dinterrogaci (Vindrs a la festa daniversari de lEva?) exclamativa: serveix per expressar sentiments. Es tanca amb un signe dadmiraci (Quina por que tinc!)

Tipus

imperativa: serveix per donar una ordre. Es tanca amb un punt final o amb un signe dadmiraci (Deixal anar ara mateix!) dubitativa: serveix per transmetre un dubte. Es tanca amb un punt final (Potser ja han arribat.) desiderativa: serveix per expressar un desig. Es tanca amb un punt final (Vull anar a veure el partit al camp.)

definici: persona, animal o objecte del qual es diu alguna cosa nucli: nom Subjecte forma
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

un sintagma nominal, format per un nom i els seus complements, un pronom o una construcci equivalent. ellptic: no est expressat amb una paraula, per es pot reconixer per la terminaci verbal (Viu al tercer pis. [ell/ella]).

Components de loraci
definici: el que es diu del subjecte Predicat nucli: verb forma: un sintagma verbal Entre el subjecte i el predicat sestableix una relaci de concordana: han destar en el mateix nombre i la mateixa persona.

Estructura del subjecte

determinants + nom + complements del nom (El meu amic de les vacances...)

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

CD (complement directe)

Estructura del predicat

verb + complements del verb

CI (complement indirecte) CC (complement circumstancial) Atr (atribut)

Funci: completa el sentit del verb, s imprescindible perqu els verbs transitius tinguin significat CD Estructura SN (Menjo pomes.) que + oraci (Sabia que vindries.) pronom feble (En menjo.) Funci: indica la persona que rep lacci expressada pel verb. prep + SN (Entrega la documentaci al funcionari.) CI Estructura prep + qui + oraci (Entrega la documentaci a qui li han dit.) prep + pronom (Entrega-la a ella.) pronom feble (Entrega-li la documentaci.) Funci: aporta informaci referent a les circumstncies. No s imprescindible.

Complements del verb

CC Estructura

adverbi (Hi vaig rpidament.) locuci adverbial (Ho ha acabat de pressa i corrents.) SN (Aquest cap de setmana no vindr.) preposici + SN (Seu al tamboret.) pronom feble (Hi vas.) Funci: complement imprescindible del verb copulatiu. SN (LElisenda s la infermera de planta.)

Loraci

Atr Estructura

adjectiu (LOriol est ensopit.) prep + SN (Les parets semblen de paper.) que + oraci (El seu cotxe sembla que sigui de joguina.) pronom feble (Ell est content, i tant que ho est.)
29

14

30

15

Tipologies textuals: textos literaris

Definici: narraci breu amb pocs personatges que relata fets que tant poden ser fantstics com reals. plantejament: la situaci inicial, on es presenten els personatges, el lloc i el temps.

Conte
Estructura

nus: la part central, on es planteja un problema o conflicte, de vegades provocat per un o ms personatges anomenats antagonistes. desenlla: la part final, on es resol el problema o b es deixa obert sense cap soluci.

Definici: text escrit per ser representat o dramatitzat davant dun pblic.

Text teatral
Estructura

dileg que mantenen els personatges, representats per actors i actrius. acotacions: text en cursiva i de vegades entre parntesis, que no sha de representar i que serveix per donar indicacions sobre qu ha dhaver-hi a lescena, com es mouen els personatges, la msica, etc.

Definici: histria que sexplica mitjanant textos i dibuixos que es complementen dins de les vinyetes. bafarada: espai reservat per posar el text del que diuen o pensen els personatges.

Cmic
Estructura
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

onomatopeies: imitacions de sons o sorolls que donen agilitat al text. lnies de moviment: ratlles que marquen el moviment del que apareix en el dibuix. smbols: dibuixos petits que representen estats dnim. Definici: text en qu predomina la funci expressiva del llenguatge.

Poesia
Estructura

musicalitat aconseguida amb el ritme, la rima i la sonoritat de les paraules combinades. s especial del llenguatge: es fan servir paraules en sentit figurat, onomatopeies, figures retriques, etc.

Auca Faula

Conjunt de vinyetes acompanyades dun text que sescriu en rodolins. s tan important la imatge com el text. Conte protagonitzat per animals que tenen qualitats i defectes propis del humans. Acaba amb una ensenyana o moralitat til per a la vida.

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Can Llegenda Narraci

Combinaci dun text sovint rimat (la lletra) i una melodia (la msica). Pot haver-hi frases que es repeteixen (tornada). Les canons han servit des de sempre per fer celebracions (cantar i ballar), per explicar histries i per expressar sentiments. Narraci daparena ms o menys histrica, per en realitat amb una forta proporci delements imaginatius. Creaci literria en prosa duna llargria superior a la del conte i inferior a la de la novella. dun objecte: sha de fer de manera ordenada, per exemple, partint de laspecte exterior general, les parts i la seva utilitat.

Descripci

dun ambient: ens fa imaginar un lloc i una situaci en un moment concret, perqu ens descriu lentorn a travs dels sentits (olors, colors, sons, etc.). de persones: ens permet saber com sn fsicament, com van vestides, quin posat tenen, el seu carcter i les seves aficions. Definici: conversa entre dues o ms persones.

Dileg

Tipus

estil directe: es reprodueixen literalment les intervencions dels personatges. Es posen guions llargs () al davant de cada intervenci, i cada vegada que hi ha un incs del narrador enmig del dileg. estil indirecte: el narrador explica el que han dit els personatges. Es fan servir expressions com ara: va dir que, va respondre que... Definici: text destinat a formar part dun enregistrament que inclogui tamb imatge i so, com ara una pellcula, un anunci o un programa de televisi.

Tipologies textuals: textos literaris

Text audiovisual
Tipus

gui: inclou els dilegs que han de ser pronunciats en lenregistrament i indicacions sobre la msica, els plans de filmaci, la descripci dels espais, els personatges, les accions... gui illustrat o storyboard: gui que cont el dibuix especfic de cadascun dels plans tal com els veur lespectador.

15
31

32

16

Tipologies textuals: textos acadmics

Conferncia
Exposici oral en qu una persona parla dun tema cultural o cientfic davant dun pblic. Els conferenciants preparen un esquema o gui per orientar-se durant la seva exposici, el qual segueix un ordre lgic. A lesquema noms es fan constar lapartat de qu parlen i la informaci, molt resumida.

Definici: text explicatiu que informa de manera ordenada, detallada i entenedora didees, conceptes... Exemple: llibre de text Vocabulari precs propi de la matria en qesti

Exposici
Elements Estructura

ttol presentaci del tema i desenvolupament conclusi (opcional) Imatges (fotografies, dibuixos, esquemes...) que faciliten la comprensi

Definici: t com a objectiu fer que alg accepti o rebutgi una tesi o idea determinada mitjanant raons, opinions, etc.

Argumentaci
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

per fonamentar les argumentacions cal avaluar-ne els aspectes a favor i en contra. Elements els nexes que uneixen el tema que defensa i els arguments solen ser conjuncions i locucions conjuntives, del tipus perqu, ja que...

Definici: t com a finalitat donar orientacions, consells, ordres... sobre la manera de fer una activitat determinada. Exemple: recepta de cuina, normes dun joc, instruccions dun aparell

Instrucci
Caracterstiques

claredat: la informaci apareix separada en seccions i ordenada s dexpressions dobligaci (has de posar...) s de verbs en imperatiu (colloca...)

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Definici: es fa servir en comunicacions de tipus comercial (al comer, les indstries...) i oficial (a les administracions pbliques). Caracterstiques claredat en el que sexposa molt respectuosa pel que fa al llenguatge que shi utilitza

Carta formal

lloc i data salutaci Parts text central comiat signatura

Definici: permet intercanviar missatges, imatges i altres arxius de manera immediata amb persones de tot el mn. de (persona que envia el correu)

Tipologies textuals: textos acadmics

Correu electrnic
Parts

data (dia i hora que senvia el missatge) per a (persona a qui sadrea el missatge) assumpte (nom que es dna al missatge, de qu tracta) missatge (s una mena de carta informal pel que fa a lestructura: salutaci, cos, comiat)

16
33

34

17

Tipologies textuals: textos biogrfics

Biografia
s un text en qu es narren els fets ms importants de la vida duna persona: lloc i any de naixement, estudis, circumstncies que lhan fet important, etc. Est escrit en tercera persona.

Autobiografia

Biografia dun personatge narrada per ell mateix: el narrador sencarrega dexplicar-nos la seva vida. Est escrit en primera persona.

Definici: llibre que escriu una persona diriament on explica les coses que li passen i el que sent.

Diari personal
Caracterstiques

est escrit en 1a persona sencapala amb la data del dia que sescriu

Ancdota

Narraci dun fet curis o divertit de la histria o de la vida dalg.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

17
Tipologies textuals: textos biogrfics
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

35

36

18

Textos discontinus
informar dalguna cosa. Definici: Presenta imatges acompanyades de text que tenen alguna daquestes finalitat vendre un producte. potenciar una actitud. Eslgan: Frase publicitria que acompanya la imatge, s breu i fcil de memoritzar.

Anunci

Definici: Text breu per recordar algun fet o avisar dalguna cosa.

Nota
Caracterstiques

s informal. escrita en un llenguatge espontani.

Definici: Text breu per recordar algun fet o avisar dalguna cosa.

Avs
Caracterstiques

s formal. escrita en un llenguatge ms elaborat, no informal.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Definici: T la funci de donar informaci o anunciar alguna cosa.

Cartell
Elements

una imatge (dibuix o fotografia). una frase curta escrita amb lletres grosses que crida latenci. opcionalment hi pot haver ms informaci (lloc, horaris, arguments per fer el que es demana, etc.).

Fitxa tcnica dun llibre

Recull informaci bsica sobre un llibre: qui lha escrit (qui lha tradut), leditorial que el publica, lany i la ciutat en qu apareix, una breu descripci, el nombre de pgines... Molt til a biblioteques, arxius i llibreries. Totes aquestes dades (i daltres) es gestionen mitjanant aplicacions informtiques, cosa que facilita qualsevol recerca o consulta.

18
Textos discontinus
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

37

38

19

Tipologies textuals: textos periodstics

Definici: Informa dun fet dactualitat que es considera dinters pblic. Es transmet per televisi, rdio, Internet i premsa escrita (diaris). qu? qui? quan? Estructura: Respon sempre a les preguntes on? com? per qu? titular: Ttol on es dna una pinzellada perqu el lector spiga de qu tracta. Es pretn que cridi latenci. Escrit en un cos de lletra gran. Parts subtitular: Subttol de la notcia on shi afegeixen dades o detalls. Escrit en un cos de lletra mitj. cos: Text on es desenvolupa la notcia prpiament. Cont les dades que responen a totes les preguntes corresponents a lestructura.

Notcia

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Definici: Consisteix a fer preguntes a una persona perqu ens expliqui coses de la seva feina, de la seva vida, etc. Sen fan als diaris, revistes, a Internet, la televisi i la rdio.

Entrevista
Parts

presentaci de la persona que sentrevista cos: seguit de preguntes i respostes tancament: agrament a lentrevista i comiat

Enquesta

s un conjunt de preguntes formulades a un grup de persones per saber qu pensen dalgun tema en concret. Un cop recollida la informaci, sen poden obtenir grfics estadstics per ajudar a interpretar-la. Es troben en mitjans impresos (diaris, revistes), a la televisi i a Internet.

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Carta a un diari

Text que serveix per expressar opinions dels lectors: formular una queixa, demanar ajuda o informaci, agrair un favor o, senzillament, dir-hi la seva.

Reportatge

Consisteix en informacions i imatges obtingudes directament per alg, referides a un tema interessant. En podem trobar a la premsa, a la rdio, a la televisi i tamb a Internet.

Article dopini

s un subgnere periodstic argumental duna certa extensi i importncia en el qual sexpressen idees, opinions i judicis sobre temes dactualitat o dinters hum.

19
39

Tipologies textuals: textos periodstics

40

20

s del diccionari
El diccionari s un llibre que recull les paraules duna llengua ordenades alfabticament i les defineix, s a dir, explica els diferents significats que poden tenir.

entrada: paraula que es defineix, en negreta. accepci: cadascun dels significats que pot tenir la paraula, separats per nmeros.

Diccionari normatiu en paper. Estructura

abreviatures: que indiquen la categoria de la paraula, el gnere, el nombre, etc. exemple: oraci o sintagma en el qual apareix la paraula definida en un context ds concret. ms informaci: dades sobre sinnims, antnims i paraules de la famlia.

Diccionari en lnia

Diccionari electrnic que permet fer cerques a travs duna pgina web. Pot contenir text, imatges i so i pot donar molta informaci en poc temps. Quan obrim la pgina del diccionari en lnia trobem un requadre on sha descriure la paraula que es vol consultar. Un cop feta la cerca, ens apareix a la pantalla la informaci de la paraula.

Diccionari de sinnims
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Llibre que recull les paraules ordenades alfabticament, per, en compte de donar-nos-en el significat, ens en proporciona sinnims. Al final de la llista de sinnims hi ha antnims del mot en qesti.

Diccionari de locucions i frases fetes

Llibre que recull les locucions o frases fetes ordenades alfabticament i que en proporciona el significat.

20
s del diccionari
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

41

42

21

Relacions de significat
Polismia
Relaci entre els diferents significats duna paraula. Aquests significats es troben en cadascuna de les accepcions de la paraula que es recull al diccionari i que se separa amb un nombre (1, 2...) o amb una barra inclinada (/). Exemple: cangur (animal / persona que t cura duna criatura)

Sinonmia

Relaci entre dues o ms paraules que tenen un significat molt semblant (nen, infant).

Antonmia

Relaci entre paraules que tenen un significat contrari o invers (vendre, comprar).

Homonmia

Homofonia: quan dues paraules es pronuncien igual, per sescriuen diferent (buit, vuit) Homografia: quan dues paraules sescriuen igual (set [de beure], set [nombre])

Famlia de paraules

Conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la qual comparteixen una part comuna o arrel (caf, cafetera, cafeteria, cafetar, cafeter).

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Camp semntic

Conjunt de paraules que es poden agrupar perqu tenen una relaci de significat (camp semntic de les flors: rosa, clavell, margarida, violeta...).

Sentit

Real o propi: s el que trobem primer en la definici del diccionari, s el sentit originari del mot (pescar: agafar un peix traient-lo de laigua). Figurat: s un altre significat que adopta la paraula relacionat amb loriginari (pescar: atrapar).

21
Relacions de significat
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

43

44

22

Formaci de lxic
Definici: partcules que afegim davant de les paraules per crear-ne de noves. de negaci: in- / im- (innegable, immbil) doposici: des- (descarregar) sub- (submar) pre- (prehistric) super- (supermercat) semi- (semicercle) re- (reutilitzar) ultra- (ultracongelat) contra- (contraindicat) trans- (transportar) auto- (autobiogrfic)

Prefixos
Tipus cultes

Definici: partcules que afegim darrere de les paraules per crear-ne de noves. diminutiu: -et/-eta (ruquet, caseta), -ol/-ola (rierol, bestiola), -/-ona (quiet, carona) augmentatius: -s/-assa (cotxs, barcassa), -arro/-arra (cotxarro, veuarra)
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

despectius:- ot/-ota (sabatot, bestiota), -astre/-astra (politicastre, metjastra) ofici: -er/-era (pastisser, pastissera), -ista (guitarrista), -aire (dansaire) establiment: -eria (joieria) conjunt de coses: -er/-era (fruiter), -ar (alzinar), -eda (arbreda) concepte abstracte: -or (amargor), -esa (acidesa), -itud (solitud), -cia (brutcia), -esa (estranyesa), -edat (honestedat), -ena (creena), -ana (esperana) objecte o aparell: -dor/-dora (assecador, regadora), -ell (taulell) acci mutiple del verb: -dissa (piuladissa) collectiu: -atge (cortinatge) -ir (tossir), -ar (caminar), -ejar (verdejar), -egar (manegar), -itzar (utilitzar), -ificar (fortificar), -itar (facilitar)

Sufixos
Tipus Per formar noms

Per formar verbs

 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Definici: formades per dues paraules simples. El seu significat pot ser

la suma dels dos significats (obrellaunes) metafric (milhomes)

Paraules compostes
Se separen amb guionet quan:

el primer mot acaba en vocal i el segon comena per consonant r-, s- o x- (pl-roig poca-solta, para-xocs). un dels dos mots s un punt cardinal (nord-afric, sud-americ).

Definici: paraula que procedeix duna altra llengua . de langls (futbol, bac, tennis) del francs (croqueta, men, consom)

Manlleus
Exemples

de lalemany (guerra, bnquer, ganivet) del castell (caldo, amo, guapo) de lrab (albercoc, albergnia, alcalde) de litali (viol, piano, batuta) del grec (xarxa, codonyat, drama)

22
45

Formaci de lxic

46

23

Figures retriques
Les figures retriques sn desviacions de la manera ms planera de parlar que susen amb finalitats expressives.

Comparaci

Recurs de la llengua que permet relacionar dos elements o dues idees que tenen una certa semblana entre elles (La mare s treballadora com una formiga).

Metfora

Recurs de la llengua que permet anomenar una cosa amb el nom duna altra amb la qual sestableix una relaci de semblana (Casa meva s [tranquilla com] una bassa doli). La metfora s una comparaci incompleta on sha eliminat lelement real i noms sesmenta el que shi assembla.

Personificaci

Figura retrica per la qual un animal o una cosa pren qualitats o caracterstiques humanes (Riuen les flors i besen el cam).

Anfora

Repetici del mateix mot o grup de mots al comenament de dues o ms clusules successives per tal de reforar el sentit o donar-hi simetria (Enrere, molt enrere,/hi ha una closa entre parets.../Enrere, molt enrere,/hi ha un cam de profundes roderes...).

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Alliteraci

Repetici dun mateix so al llarg duna composici (Un ruc arrossega un carro).

Inversi

Recurs de la llengua que es produeix quan una part o tota loraci capgira el seu ordre lgic (Fuig lenemic espaordit).

23
Figures retriques
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

47

Esquemes de Llengua catalana s una obra concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci de Maria ngels andrs Casamiquela.

Text Gemma Comas Cortijo Edici Gemma Comas Cortijo i Pere Maci Arqu Composici i muntatge: Serveis editorials track 20 Correcci: Anna Rius i Judit Terrats

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica) 08005 Barcelona Imprs per
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos permesos, especialment si t finalitat comercial.

CP: 165748