You are on page 1of 1

Lunes 27 mayo 2013 Expansin

CATALUNYA

La Generalitat reduce un 34,5% su deuda a corto plazo


GRACIAS AL FLA/ Los mecanismos articulados por Hacienda permiten al Govern

LESQUITX
Mart Saballs Pons
@marti_saballs

A LHospitalet de Llobregat passen coses

aliviar su situacin financiera con el paso de deuda de corto a largo plazo.


Marc Menchn. Barcelona

La estructura de la deuda de la Generalitat ha empezado a notar los efectos de los distintos mecanismos articulados por el Ministerio de Hacienda para dar liquidez a las comunidades autnomas. El Ejecutivo cataln redujo un 34,5% su deuda a corto plazo la que tiene una vida inferior a un ao entre 2011 y 2012, periodo en el que el endeudamiento total de Catalunya se dispar un 19,4%, hasta 50.045 millones de euros. Esta situacin se ha producido gracias a las condiciones ms laxas de devolucin de los prstamos del Fondo de Liquidez Autonmico (FLA) y los distintos planes de pago a proveedores, a los que el Govern ha solicitado un total de 16.430 millones de euros. En estos dos aos los primeros de Artur Mas como president de la Generalitat, la deuda a largo plazo se ha incrementado un 43,6%, hasta 35.864 millones de euros. Este aumento responde a los compromisos que han pasado de corto a largo plazo debido a la asistencia financiera del Gobierno y a la generacin de dficit, pero tambin a la liquidacin de facturas impagadas que se devolvieron con el plan de pago a proveedores. El FLA ha permitido a la Generalitat ahorrarse la solicitud de crditos puente o demorarse en algunos pagos, pero tambin saldar compromisos inmediatos con entidades financieras y estirar en el tiempo su devolucin. Este mecanismo, por ejemplo, permite devolver el dinero en un periodo de doce aos, con dos de carencia. Adems, el tipo de inters se situ en un mximo del 6%, por debajo del 8%

Por qu mejora?
G Los mecanismos creados por Hacienda han permitido amortizar vencimientos de deuda y compromisos con proveedores a travs de crditos, que se devolvern en un plazo de doce aos con dos de carencia. G Esta va de financiacin ha permitido a las comunidades autnomas reducir los tipos de inters que pagaban, pero tambin dejar de recurrir a crditos puente a un mes o emisiones minoristas que vencan al ao siguiente.

Andreu Mas-Colell, conseller de Economia.

9.073 millones slo cubriran un desfase del 0,7% del PIB y confan en que la negociacin de un modelo asimtrico les permita araar un dficit superior al 1,5%. Pago a proveedores El funcionamiento del plan de pago a proveedores fue muy similar al del FLA: doce aos para devolver la deuda, con dos de carencia, y un inters mximo del 5%. La Generalitat solicit 1.984 millones de euros para saldar facturas pendientes de pago anteriores al 1 de enero de 2012. Esta cifra se ha ampliado despus de que Hacienda abriera el abanico de compromisos susceptibles de ser financiados. Adems, Mas-Colell ha pedido un nuevo plan para saldar todos los impagos de 2012, ya que al no cumplir el objetivo de dficit (1,96% frente al 1,5% exigido) se dejaron facturas por pagar prximas a los mil millones de euros.

El Govern ha pedido 16.430 millones de euros a los distintos mecanismos creados por Hacienda

que lleg a pagar la Generalitat en las emisiones de bonos minoristas. En 2012 se solicitaron 5.370 millones y para este ao se han pedido 9.073 millones de euros. El conseller de Economia, Andreu Mas-Colell, ya ha anunciado que elevar la peticin de recursos al FLA si se flexibiliza el objetivo de dficit para este ao, ya que los

ria Marn, alcaldessa de LHospitalet de Llobregat, diu el que pensa. Lentament, sense fer massa soroll, sest convertint en una referncia. Es passeja per la seva ciutat, parla amb tothom, es mou daqu all, t actius i un projecte que presentar. No li importa dir que ning pel carrer li pregunta sobre el dret a decidir; molt menys sobre la independncia. Diu que li pregunten sobre economia, atur i empresa. Perque Marn, que parla i escolta a empresaris, comena a ser un referent. Mentre a la ciutat de Barcelona noms es parla de la renovaci de la Plaa de les Glries i es gasten els diners del ciutad anant a Estats Units en pla som-hi tots, que ens ho passarem b; al sud hi ha qui va per feina. Nria Marin ha aconseguit desenvolupar un dels projectes, en el seu temps considerat dilluminat, dun oblidat de la poltica catalana: lexalcalde de LHospitalet i exministre Celestino Corbacho. Ms de 164 empreses han situat la seva seu a Plaa Europa en els ltims cinc anys, com explicaven Artur Zann i Marisa Angls, en un reportatge en aquest diari. La zona t ara 524 empreses, de les quals 96 facturen ms de 100 milions deuros. Puig est construint la seva nova seu. Com a vens tindr a Werfen, Copisa, KPMG, Gallina Blanca, Acciona, Suez...entre daltres. Si hi sumem el centre comercial, els hotels i la seu de la zona Fira, estem parlant de linici La segona ciutat dun nou centre de negoms important de cis. Catalunya est I encara queda molt convertint-se en un ms per fer. Els sectors focus de negocis cultural, gastronmic i sanitari, aprofitant lexistncia de Bellvitge i lHospital Duran i Reynals, tenen futur per davant. I un ambaixador de luxe: Ferran Adri, un dels catalans ms universals. LHospitalet s la setzena poblaci dEspanya per habitants (257.057), i la tercera ms important governada pels socialistes desprs de Saragossa i Vigo. A Catalunya, Nria Marn t el crrec de govern ms important del seu partit, on la teoria diu que mana Pere Navarro; per en la prctica ho fa Antonio Balmn, alcalde de Cornell. En un pas normal, LHospitalet seria un districte ms de Barcelona, que lhauria fusionat ja fa molts anys. Avui, en canvi, ha de competir amb Barcelona, aprofitant-se de la marca de la ciutat vena per vendres. Amb 202 milions de pressupost i un deute de 124 milions, la recaudaci per lImpost dActivitats Econmiques (IAE) ha augmentat un 18% en cinc anys. LHospitalet podria tenir raons per declarar-se independent de tothom: els retards en la construcci de la L-9 del metro sn de jutjat de gurdia i, degut a la presncia empresarial, estic segur que el seu dficit fiscal s insuportable i injust. Per no s aquest el tarann de Nria Marn i el seu equip. Aquells que pensen que a Catalunya la poltica est podrida haurien de donar una volta a llocs on ni es plora ni es va de vctima. On saben on sn les prioritats i qu cal fer. Fins i tot han convenut a escptics.
Subdirector de EXPANSIN

LA AGENDA DE LA SEMANA Del 27 de mayo al 2 de junio.


G

Ferias
Carbon Expo 2013 G Fecha: Del 29 al 31 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Entidad organizadora: Fira de Barcelona.

G G

Lugar: Barcelona. Ponente: Josu Jon Imaz. Entidad organizadora: Esade.

G G G

Lugar: Girona. Ponente: Albert Bosch. Entidad organizadora: Esade.

Conferencias
Matins Esade G Fecha: 29 de mayo.

Por qu la Unin Europea no puede funcionar sin una teora? G Fecha: 29 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Ponente: Daniel Innerarity. G Entidad organizadora: Cidob. Pasin por el objetivo G Fecha: 30 de mayo.

Jornadas
Jornada Anual Esade Alumni G Fecha: 27 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Entidad organizadora: Esade.

Los pequeos estados europeos y la UE G Fecha: 27 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Ponentes: Alfredo Pastor, Tom Diderich, Pia Hansson y Georges Baur. G Entidad organizadora: Cidob. La exportacin: Necesidad u oportunidad? G Fecha: 30 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Ponentes: Joaqun Gay de

Montell, Felip Puig, Ramon Termens y Enric Tic. G Entidad organizadora: Club del Transitario Martimo. Inversin en el alquiler de la vivienda, ha llegado el momento? G Fecha: 28 de mayo. G Lugar: Barcelona. G Ponentes: Alejandro Fuentes Lojo y Cirus Andreu. G Entidad organizadora: Esade.

XXIX Reunin Crculo de Economa G Fecha: Del 30 de mayo al 1 de junio. G Lugar: Sitges. G Ponentes: Mariano Rajoy, Artur Mas, Luis de Guindos, Alfredo Prez Rubalcaba, Andreu MasColell y Karel de Gucht, entre otros G Entidad organizadora: Crculo de Economa.

You might also like