ABSOLUTISMO Y RGIMEN SEORIAL Europa en el siglo XVIII vive bajo el absolutismo y el feudalismo tardo.

La burguesa encontr en la filosofa de la Ilustracin el soporte ideolgico que necesitaba para opo-nerse al Antiguo Rgimen. Montesquieu propuso como mejor forma para evitar el abso-lutismo la divisin de poderes legislativo, ejecutivo y judicial (buscando ms poder para la nobleza a la que l pertenecia) y Rousseau formul el principio de la soberana nacio-nal segn la cual el poder reside en el pueblo a cuya voluntad ha de ajustarse la poltica gubernamental. Caractersticas principales: 1. Estado absoluto. La soberana no resida en los ciudadanos que se encontraban sometidos como vasa-llos al rey que tena la soberana por la gracia de Dios. El rey nombraba el gobierno. Su poder no estaba limitado por las cortes que, o no eran convocadas o haban desa-parecido (Catalunya).El estado no se pareca en nada a un estado liberal. 2. Jurisdiccin seorial. Parte de la soberana del monarca se ceda a los seores para que la ejerzan en su se-oro. La legislacin civil y criminal dependa del seor (con excepcin de Suiza y Portugal). La nobleza tiene capacidad para nombrar a los alcaldes y los jueces. Los vasallos podan apelar a un tribunal real una vez superado el aparato judicial seorial. Si el conflicto era con el propio seor se poda pleitear en el tribunal real. En el siglo XVIII la expansin econmica enriqueci a muchos vasallos. Se poten-ci la figura del burgus. Estos burgueses ricos podan llegar a tener una mayor ri-queza que el seor. El seoro es un estado absoluto dentro del estado y cobra sus propios impuestos: - Derechos jurisdiccionales. - Derechos privativos y prohibitivos. El seor tiene el monopolio de los servicios en el seoro y cobra por usarlos. En al-gunos casos tambin se cobran los diezmos (una dcima parte de la cosecha para la Iglesia). En algunos seoros son los seores los que cobran los diezmos por cesin eclesistica. 3. Sociedad estamental. La sociedad se divida en tres estamentos no homogneos: a. Nobleza. b. Clero. c. Brazo real (no privilegiados). Existen clases sociales segn la posesin de riqueza pero la capacidad econmica no es el motivo fundamental de divisin social. Un vasallo rico tiene que pagar im-puestos y est sujeto a sorteo de quintas (ejrcito) sin poder llegar a ser jefe u oficial del ejrcito. El noble puede ser pobre pero opta a tener cargo en el ejrcito. 4. Servidumbre. El vasallo estaba sujeto a la tierra que trabaja para el seor de forma gratuita. La servidumbre se aboli al inicio de la Edad Moderna pero tenan que pagar un derecho para no trabajar la tierra. Un campesino rico en la zona occidental de Europa no tra-bajaba la tierra, pero en la zona oriental de Europa (Prusia) segua funcionando la servidumbre plena. 5. Restricciones a la libertad de empresa y competencia . Se ponen trabas al desarrollo del liberalismo. En algunas zonas se mantiene el siste-ma gremial que limita la produccin. Las manufacturas se limitaban al comercio colonial y la mayor parte del territorio estaba sujeto al monopolio seorial. Se tenan que pagar aduanas interiores entre los antiguos reinos y peajes por utilizar las instalaciones seoriales (caminos, puen-tesetc).

6. Propiedad feudal. La propiedad feudal no se parece a la propiedad liberal burguesa. Cualquier propie-dad feudal supona que el propietario no lo era plenamente. Los nobles titulados no tienen propiedades a ttulo personal, se vinculan al ttulo nobiliario. El patrimonio no poda ser vendido, pasaba ntegramente al heredero del ttulo. Gran parte de la nobleza estaba endeudada pero no poda ser embargada. Las tierras de la Iglesia es-taban amortizadas a un obispado o a un monasterio. El vasallo no tena tierras de propiedad. Las tierras tenan dos dominios: - Dominio til (vasallo). - Dominio directo (seor). El dominio til poda ser perpetuo o hereditario lo que supona que la propiedad era de hecho del vasallo. El dominio til tambin poda ser vitalicio y ser nuevamente adjudicado a la muerte del propietario. El vasallo pagaba un censo al seor por el dominio: Censo emfiteutico (parte de la cosecha). Los vasallos podan vender el do-minio til pero tambin se lo podan embargar. La evolucin de la propiedad en el siglo XVIII introduce formas capitalistas en la agri-cultura. Los nobles impulsan esta introduccin en busca de incrementar sus beneficios. La nobleza intenta conseguir ms tierras: Nuevos derechos. Se producen usurpaciones directas de tierra por parte de los nobles. En muchas zonas los campesinos se quedan sin tierras y el seor, que necesita mano de obra, arrienda la tierra al campesino con un nuevo contrato capitalista. Otros campesinos sin tierra se convierten en jornaleros a cambio de un jornal para subsistir. En algunas zonas el seor tiene la propiedad de la tierra y la jurisdiccin: Seoro terri-torial. Otras zonas no pueden ver como los seores se quedan con toda la propiedad de la tierra al topar con vasallos ricos que no se dejan arrebatar la tierra. Con la crisis del antiguo rgimen encontramos un amplia gama de sectores sociales. La revolucin la harn los vasallos ricos que se convertirn en la burguesa. Las burguesas intentaran tomar una serie de medidas para llegar al poder. Abolicin del estado absolu-tista. Se construye un estado liberal burgus. Abolicin de la propiedad ser imperfecta. La propiedad se desvincula del ttulo nobilia-rio. Los vasallos con dominio til pasarn a tener la propiedad pagando un rescate al se-or. Los liberales eliminarn las trabas para la libertad de mercado interior pero con una poltica proteccionista cara al exterior. Inversin en ttulos de deuda pblica que emite el estado. La hacienda estatal quebrar. Los liberales desamortizan las tierras de la Iglesia que en realidad son expropiadas y puestas a la venta para eliminar la deuda pblica. La burguesa comprar las tierras de la Iglesia para ampliar su patrimonio. LA REVOLUCIN FRANCESA En 1789 estalla la revolucin en Francia. La crisis del estado francs y la demanda de reformas por parte de la burguesa precipit un proceso revolucionario que llevara a la Asamblea Constituyente que pondra fin a la estructura legal del Antiguo Rgimen y proclamara la Constitucin de 1791. La oposicin exterior y interior radicalizara el proceso revolucionario y la pequea bur-guesa radical, los jacobinos, se haran con el poder desplazando a la alta burguesa. El rey Luis XVI sera guillotinado y proclamada la Repblica en 1793 pero el nuevo rgi-men tendra una corta duracin ya que un golpe de estado en 1794 llev al poder nueva-mente a la alta burguesa gobernando a travs del Directorio. Poco despus Napolen Bonaparte establecera su rgimen personal que mantuvo los principios de la Revolucin y se expandi militar e ideolgicamente por Europa provo-cando las guerras napolenicas. Napolen fue finalmente derrotado en Waterloo en 1815 y la Europa absolutista intentara restaurar el Antiguo Rgimen en el congreso de Viena.

La Revolucin Francesa ser el punto de referencia para todas las clases sociales transformando profundamente Francia y con influencias en toda Europa. Su estudio genera diversas interpretaciones en funcin de los objetivos sociales que se defiendan. Corrientes historiogrficas: a. Monrquica. Es crtica con la Revolucin. Est vinculada a los Borbones. b. Liberal. Sectores liberales moderados defienden un rgimen democrtico liberal con voto censitario para las clases altas. Para este sector hay dos revoluciones. Los jacobinos son una desviacin violenta de la Revolucin. c. Jacobinos. Vinculado a los sectores republicanos que defienden el sufragio universal masculi-no. Su revolucin burguesa es la vlida. La historiografa de izquierdas marxista analizar el conflicto en el conjunto de Francia, no solo en Pars. Tambin se centrar en los cambios sociales y econmicos. Autores como Jaurs, Lefebure, Labrousse o Soboul analizan la revolucin desde esta ptica. Cobban formul la teora de las elites segn la cual la burguesa no existi. La revolu-cin la hicieron las elites que modernizaron el pas. Furet retoma la teora hablando de patinazo para explicar la Revolucin jacobina. La teora de las elites es de derechas. Sin los movimientos sociales burgueses las elites no hubiesen hecho ninguna reforma. La realidad es que existe solo una Revolucin Francesa que se expresa con diferentes opciones de liberalismo. Causas de la Revolucin Francesa: - Crisis estructural del feudalismo. - Coyuntura econmica. - Nueva ideologa crtica con el absolutismo. - Crisis de la hacienda pblica. El feudalismo lentamente va erosionndose a lo largo del ltimo tercio del siglo XIX. La economa vive una fase expansiva a lo largo del siglo XVIII que enriquece a ciertos sectores de la burguesa. La produccin comercial de vino y aguardiente es uno de los pilares del crecimiento de la economa francesa. La dinmica econmica estimula las aspiraciones polticas de la burguesa. Una crisis econmica en los aos 80 del siglo XVIII afecta al trigo y al vino. Se dan una serie de malas cosechas de trigo que producen un incremento del precio ante su escasez. La crisis de subsistencia provoca problemas sociales. se producen diversos motines y se asaltan graneros ante la sospecha de que la aristocracia est especulando con el trigo pa-ra tener un mayor beneficio. En el caso del vino y aguardiente se da una situacin diferente, hay una crisis de sobreproduccin que hace caer el nivel de beneficio de los propietarios. Para dar salida al vi-no el gobierno francs acuerda con Inglaterra una bajada de los aranceles a cambio de la bajada de impuestos de aduana para la industria textil inglesa. Estas medidas unidas a la coyuntura econmica provocan malestar en la poblacin. Los ingleses copan el sector textil en Francia cerrando el camino a los productos nacionales. Se desarrollan ideas crticas con el absolutismo para poder decidir las medidas a tomar en tiempos de crisis. Burgueses rurales se resisten a pagar diezmos y rentas feudales an-te la crisis econmica que viven. La Revolucin Francesa es, a la vez, una revolucin de la pobreza y de la riqueza. La Ilustracin busca introducir reformas en el absolutismo poltico para consolidarlo y mantenerlo. Los ilustrados son un grupo contrario a la revolucin pese a que ayudaron al derrumbamiento ideolgico en que se justificaba el rgimen francs.

La hacienda del poder absoluto quebr y la nobleza se neg a renunciar a sus privilegios cuando Lus XVI quiso cobrarles impuestos para salvar la situacin crtica. Los burgue-ses quieren adquirir tierras pero no hay posibilidad ya que los grandes terratenientes co-pan la posesin de tierras. As la burguesa se decide a invertir en deuda pblica. La deuda estatal va creciendo y no puede devolver los intereses prometidos. La hacien-da estatal se dirige a la quiebra. La nica solucin que le queda a Lus XVI es que la no-bleza ceda parte de sus privilegios y pague impuestos. Las presiones del monarca a la nobleza cristalizan el un real decreto que abole los privilegios fiscales. Ante la nueva situacin la nobleza obliga al monarca a convocar a los estamentos a Cor-tes en Versalles donde se recogen los cuadernos de quejas por estamentos. La burguesa quiere la abolicin de los derechos feudales y conseguir poder poltico ante la nobleza y el rey. El principal problema que tenan para conseguir sus objetivos es que el voto se realiza por estamentos y pese a que en nmero en el tercer estado eran los mismos que nobleza y clero juntos la unin tradicional de los otros dos estamentos les iba a hacer perder la votacin. As, el mes de mayo de 1789 se convocan los Estados Generales pa-ra tratar el tema de la reforma fiscal y un aumento de impuestos. Los representantes del tercer estado se reunieron para juramentarse con el objetivo de conseguir que el voto fuera individual y que las Cortes se convirtieran en asamblea constituyente al margen del poder del rey, es el Juramento de la Pelota. El tercer estado representaba al 90% de la poblacin francesa. Los diputados del tercer estado consiguieron que Luis XVI aceptase el voto individual con la ayuda de algunos nobles de tendencia ms liberal como Felipe de Orleans. Luis XVI form un gobierno de nobles y llam a las tropas para que se hiciesen con Pa-rs para disolver los Estados Generales. Ante esta situacin el Ayuntamiento de Pars cre una guardia nacional. Los ciudadanos se alzaron en armas. Se requisan las armas que hay en Pars para evitar un alzamiento popular pero los ciuda-danos asaltan el fortn de los invlidos donde consiguen armamento. El siguiente paso es la toma de la Bastilla, smbolo de la monarqua absoluta, para conseguir municin el 14 de julio de 1789. El gobernador de la Bastilla es decapitado y su cabeza se pasea co-mo smbolo por Pars. Luis XVI retira sus tropas ante la fuerte oposicin popular. En el mundo rural se van recibiendo una serie de informaciones confusas y ante el mie-do a que sean reclutados como tropas de pobres para atacar Pars los burgueses rurales asaltan los castillos seoriales para destruir la documentacin que les ligaba al seor. Los burgueses con hacienda y los nobles se asustan ante esta situacin y quieren repri-mir los tumultos rurales, es la Grande Peur (gran miedo). Los estados generales abolirn el feudalismo en Francia para introducir el estado liberal el 4 de agosto. Los diputados del tercer estado eran los mismos que nobleza y clero jun-tos. La nobleza ante la situacin que vive el pas abandona en parte sus escaos. La introduccin del estado liberal supone que se introduzca la libertad de empresa cara al interior del pas. La propiedad se desvincula y las propiedades de la Iglesia son desa-mortizadas (en realidad es una expropiacin) para ponerlas en venta, as la burguesa podr por fin tener acceso a la propiedad de la tierra. Se establecen las leyes fundamentales en la Declaracin de Derechos del Hombre y el Ciudadano el 26 de agosto y la Constitucin liberal en 1791. El poder poltico quedaba sometido a la voluntad popular. El Papado consider hertica la declaracin de dere-chos. La sociedad francesa se divide a favor o en contra de la revolucin que se est produ-ciendo. La casa real es contrarrevolucionaria junto con el clero y la mayor parte de la nobleza. Algn sector burgus con dependencia directa de la nobleza tambin est en contra de la revolucin. Los monrquicos son, principalmente, ilustrados favorables al Antiguo Rgimen con alguna modificacin. La mayor parte de los ilustrados se acaba exiliando. No todos los nobles se ven afectados por igual por los efectos de la revolucin. Las ren-tas de propiedad no se pierden con la revolucin, las que se perdan eran las rentas feu-dales. As, segn la cantidad de rentas feudales que dispusiesen los nobles eran ms o menos

contrarrevolucionarios. A mayores rentas feudales mosiciones ms ultras en la defensa del absolutismo y el feudalismo. Segn los intereses que se tuviesen en la renta feudal los nobles eran absolutistas moderados. Parte del clero segn su funcin ideolgica se hace liberal pese a que mayoritariamente son el estamento ms contrario a la revolucin que les priva de sus posesiones y las ren-tas que estas conllevan. En Pars la participacin ciudadana fue directa, surgieron diversas corrientes de opinin que defendan diferentes propuestas. Las personas con posiciones polticas afines se reu-nan en los clubes a discutirlas. Los liberales se consideran patriotas pero son conocidos como jacobinos porque se reunan en el Club de los Jacobinos. Todos los patriotas estn de acuerdo con las medidas generales tomadas. En funcin de los intereses polticos y personales hay diversas opciones liberales: 1. Liberales moderados. Son el grupo que se encuentra en el poder. Est compuesto por tres partidos polticos; Constitucionalistas (nobleza y alto clero radical), Alta Burguesa (Barnave) y la Llanura (posteriores a la Constitucin). En julio de 1791 de los liberales jacobinos se separarn los liberales moderados de Cister. 2. Liberales radicales. Jacobinos (Robespierre) y Girondinos. Los Girondinos son un grupo heterogneo donde se encuentran radicales y modera-dos. Estarn un ao en el poder. La mayora ha abandonado el Club Jacobino. 3. Liberales ultrarradicales. Antivotos. Sus lderes ms destacados son Marat (cercano a los jacobinos), Roux (ultrarradical violento) y Hbert (alcalde de Pars). Formarn su propio club conocido como Cor-deliers. Las masas urbanas populares tambin tuvieron una gran influencia en los acontecimien-tos que se sucedan en Pars; los pobres, conocidos como sans culottes, dieron apoyo con sus acciones a las mesuras ms radicales. Las mujeres tambin se organizaron y rei-vindicaron su derecho a participar en la vida poltica, aunque fue un movimiento mino-ritario. Proyecto liberal moderado: 1. Abolicin del feudalismo. Los seoros territoriales quedan en propiedad de la nobleza. Para que una tierra pa-se a propiedad de los vasallos deben pagarse a los seores 30 aos de atrasos de cen-sos enfiteticos. En compensacin por la prdida de los censos se pagan unos tribu-tos a los seores. 2. Libertad de mercado sin restricciones. Los jacobinos piden la intervencin del estado para regular la economa. 3. Declaracin de los derechos del hombre. En esta declaracin no se abole la esclavitud. 4. Sufragio universal censitario en funcin de la riqueza. Se calcula que entre el 60 y el 70% de la poblacin podra votar. En Inglaterra en es-te periodo poda votar tan solo el 8% de la poblacin. 5. Sistema unicameral. 6. Derecho a veto suspensivo en dos legislaturas para el rey. En Inglaterra tenan derecho a veto absoluto de las decisiones de la cmara. Los monrquicos queran un rgimen similar al ingls (anglmanos) ya que era mucho ms beneficioso para sus intereses. El sistema ingls se haba perfilado tras las revolu-ciones del siglo XVII y se basaba en una monarqua parlamentaria con un sistema pol-tico muy restringido. En 1792 los radicales toman las armas y se revueltan haciendo caer el gobierno liberal moderado y la monarqua. Los nobles se vinculan a la monarqua. Los liberales modera-dos se ligan al rey para evitar que los nobles exiliados hagan que las monarquas extran-jeras ataquen Francia para restaurar el absolutismo. Si se depona a Luis XVI se creaba una situacin de gran inestabilidad, por ello la apuesta moderada es instaurar una mo-narqua constitucional.

La monarqua y la nobleza francesa se oponan a las transformaciones que se estaban introduciendo pero el monarca no tuvo ms remedio que aceptarlas. Desde el resto de Eu-ropa se segua con inters la evolucin de la revolucin ya que la nobleza y el clero te-man que se extendiera viendo peligrar as sus privilegios. Hubo una larga lista de cons-piraciones contra el nuevo rgimen dirigidas por nobles franceses huidos a otros pases de Europa buscando apoyos contra los revolucionarios. Luis XVI conspir contra la revolucin y contact con Austria y Prusia para que intervi-niesen militarmente contra los revolucionarios. El rey contact con militares contrarre-volucionarios con la intencin de huir de Pars. Marat public que el rey estaba preparando su marcha a los Pases Bajos lo que hizo que se doblase la seguridad en todas las puertas del palacio menos en una por la cual el rey se fug del palacio. Las tropas detuvieron al rey en una tasca antes de que pudiese cru-zar la frontera. Barnave considera que por cuestiones de seguridad se debe mantener la figura de la mo-narqua por lo que se comunica al pueblo que no se haba escapado sino que haba sido secuestrado. En este punto parte de los liberales se inclina por la proclamacin de la re-pblica. Los monarcas austraco y prusiano hicieron pblico un manifiesto donde dejaban abierta la puerta a una intervencin militar si se daba un consenso con el resto de pases. Los franceses eran partidarios de ir a la guerra contra las potencias absolutistas pero Robespierre se opone ya que la potencia del ejrcito francs es inferior a la de otros pa-ses lo que provocara la derrota de la revolucin. Para los girondinos, en cambio, la guerra supone la abertura de nuevos mercados para introducir sus productos. Luis XVI nombra un gobierno girondino porque quiere ir a la guerra pensando que la perderan y as se restablecera el poder absoluto del monarca. En abril de 1792 estall la guerra entre la Francia revolucionaria y Austria y Prusia con el apoyo del gobierno ingls. Las tropas francesas son derrotadas en Austria que recibe filtrados desde la corte francesa los planes militares del ejrcito francs. Luis XVI nombr un gobierno liberal moderado cuando se produjo una nueva revuelta armada. Los insurrectos detuvieron a los constitucionalistas y al rey como conspiradores contra la revolucin y se formula una constitucin republicana. La traicin del monarca y la guerra con las potencias absolutistas europeas fueron los motivos que llevaron a las masas a alzarse contra el rgimen. La Llanura aplaude las medidas y entrega el poder a los girondinos. La convencin re-publicana juzga al ciudadano Luis Capeto que es condenado a pena de muerte. El mo-narca ser guillotinado dando inicio a la I Repblica Francesa en 1792. Se forma un gobierno provisional girondino que incluye en el gabinete de gobierno al ministro de justicia jacobino. Este gobierno tomar un serie de medidas encaminadas a mantener el libre mercado sin restricciones en Francia. El gobierno girondino fue inca-paz de resolver los problemas del pas y se limitaba a actuar en funcin de las demandas de la calle. Entre sus acciones de gobierno se aboli radicalmente el feudalismo adop-tando el proyecto jacobino y se aprob la ley del divorcio. Ante la entrada de las tropas austracas los ultrarradicales realizan una matanza en las crceles contra los contrarrevolucionarios que estaban encarcelados. El gobierno es in-capaz de detener la matanza que se est produciendo en las prisiones. El ejrcito francs encabezado por Dumoriez abandon el frente ante el avance de las tropas absolutistas austracas. Un oficial del ejrcito con tropas formadas por volunta-rios hizo frente a las tropas austracas y prusianas que fueron derrotadas. Paralelamente, en Pars se realizan elecciones y se reune la Asamblea Constituyente. La Repblica Francesa es proclamada el 20 de setiembre de 1792. En las elecciones salen elegidos grupos jacobinos, nobiliario liberales y girondinos. La mayora la consigue la alta burguesa de la Llanura. La guerra haba trado dificultades econmicas a la poblacin, se dio una escasez de ali-mentos en las ciudades y los precios subieron haciendo crecer el descontento en los sec-tores ms pobres de la sociedad. La Llanura permiti a los girondinos hacer su gobierno pero impona su

mayora. El principal problema de los girondinos es que no tenan gran soporte social en Pars por lo que queran un proyecto ms federal que se alejase del centralismo heredado de la monarqua absoluta. La Llanura impuso una repblica unitaria secundada por jacobinos y ultrarradicales. En el frente de guerra, las tropas francesas ocupaban la actual Blgica y los estados alema-nes del Rin. Tambin se ocup la Saboya italiana. Las potencias absolutistas en 1793 estaban aliadas contra la revolucin y la ejecucin de Luis XVI. Inglaterra se puso al frente de la coalicin ya que vio como se vean afectados sus intereses comerciales en Blgica. En Francia (La Vende) se levant un sector contrarrevolucionario. La insurreccin ar-mada avanza por la franja atlntica de Francia con tropas tomadas por la fuerza y a base de mercenarios. Las amenazas a la Francia revolucionaria van en aumento. Sectores a-ristocrticos y clericales se hicieron fuertes en la defensa de sus privilegios. Los girondinos fueron incapaces de reaccionar y abastecer a la poblacin civil y tam-poco las tropas tenan los suministros necesarios en el frente de combate. Los sectores ms ultrarradicales exigieron comida para el pueblo. Robespierre tambin criticaba al gobierno por su poltica de dejar hacer. Las tropas no estaban abastecidas y los altos mandos se embolsaban parte del dinero que se enviaba desde el gobierno. Parte del ejrcito desert mientras aumentaban las protestas en Pars. La nica reaccin de los girondinos es detener a los sectores que protestaban. En mayo de 1793 Robespie-rre se alza contra el gobierno derrocando a los girondinos. La Llanura se lav las manos y entreg el poder a Robespierre y los jacobinos. Robespierre tom el poder con el apoyo de todos los grupos (incluso los sans culotte). Su poltica consisti en centralizar la administracin. En el mundo rural es el ncleo de la revolucin ya que la burguesa rural sala beneficiada por las reformas jacobinas. El mundo burgus rural es de tendencia liberal radical. Con la abolicin total del feudalis-mo este sector social vio cumplidas sus expectativas. La pequea burguesa en el mundo rural era autosuficiente. Las nuevas reivindicaciones rurales sern las de los campesinos sin tierra que querrn acceder a la propiedad. Estos campesinos tendrn el apoyo de clrigos con ideas ultrar-radicales que reivindicaban el final de la pobreza y la reparticin de la tierra. La idea de los clrigos es repartir las tierras de los grandes latifundios entre los campesinos. Robes-pierre decreta pena de muerte para quien defendiese las posiciones ultrarradicales. Con Robespierre en el poder se inici el periodo conocido como el terror jacobino. Proyecto ultrarradical: Los sans culottes realizan asambleas polticas diarias. Su ncleo se compone de peque-os propietarios, comerciantes y tenderos que componen la pequea burguesa urbana. No tenan la misma opcin poltica de los jacobinos. En su ideario defienden la igualdad. Son contrarios a la desigualdad entre ellos y los grandes comerciantes, aunque su gran enemigo es la nobleza. Con su poltica se enfren-tan a los intereses de los grandes comerciantes. Defienden la desaparicin de las grandes empresas para favorecer un mercado compuesto por pequeos comerciantes. Pretenden que el gobierno les ceda la materia prima para que ellos realicen el abasteci-miento de las tropas en el frente de guerra. Su principal reivindicacin es la pequea empresa. Su opcin poltica surge de la interpretacin de que la soberana reside en el pueblo, por eso las asambleas de los barrios de Pars deberan decidir las leyes. Quieren un rgimen de representacin directa donde se vota a mano alzada. En las asambleas ultrarradicales haba coaccin al votarse a mano alzada. Demandaban que se diesen ms penas de muerte. Coincidan con los jacobinos en intentar evitar las acaparaciones pero en el proyecto general hay muchas diferencias con Robespierre. Proyecto jacobino:

Los jacobinos no son pequeos propietarios urbanos, s los pequeos y medianos indus-triales de Pars. Su primera medida es abolir totalmente el feudalismo. No deben identi-ficarse con el centralismo aunque lo practiquen en una situacin de guerra. Con la aboli-cin del feudalismo las tierras procedentes de usurpaciones pasan a manos de los cam-pesinos. Con la ley jacobina para recuperar la propiedad no hay que pagar atrasos ni recates. Se aprueba que los latifundios expropiados se parcelen y vendan en plazos de veinte aos. Los nobles considerados traidores contra Francia son expropiados. Estas medidas no impiden el desarrollo del latifundio pero potencian la mediana y pequea propiedad au-tosuficiente. Sus medidas son favorables al desarrollo de la industria francesa. El mercado francs se desarroll interiormente. Se introdujo la libertad de empresa bajo el lema igualdad, seguridad y propiedad. No hubo restricciones en la propiedad y la actividad comercial. Si se introdujeron algunas medidas correctoras de mercado que buscaban ayudar a los pobres. Tambin abolieron la esclavitud, una persona ya no poda venderse ni ser vendida. Su rgimen poltico defenda el igual derecho de todos los ciudadanos por lo que se in-trodujo el sufragio universal masculino. El proyecto jacobino propona una economa burguesa socialmente avanzada. Los jacobinos tuvieron que llevar a la prctica una economa de guerra que llev a la suspensin temporal de los derechos constitucionales. Se declar el estado de guerra an-te el acoso de las potencias absolutistas. La Llanura aprob las medidas de Robespierre que llevaron a la Francia revolucionaria al periodo del terror jacobino. Se nacionalizaron las industrias relacionadas con la guerra para garantizar el suministro de las tropas. El gobierno jacobino pas a controlar la produccin. La poblacin civil es-taba a disposicin del estado para trabajar en las fbricas. Se garantiz el alimento de la poblacin civil. Se fij un mximo de precios para los productos considerados de primera necesidad y se penalizaba el mercado negro bajo pe-na de muerte. Los sans culotte estaban de acuerdo con esta medida pero queran que fuese de forma permanente y no excepcional. Se suspendieron temporalmente los derechos constitucionales siempre con el apoyo de la Llanura. El periodo dictatorial durara hasta que se firmase la paz. Se cre el Comit de Salud Pblica para concentrar el poder con la intencin de tomar las decisiones con rapidez. La Convencin renovara cada mes a los miembros del Comit. La Llanura de-j que los miembros del Comit siguiesen mes a mes. El Comit de Salud Pblica era una representacin de la Convencin que era el parla-mento de la Repblica. Es la poca del terror donde se decreta pena de muerte para todo aquel que traicione a la Repblica. Son guillotinados Mara Antonieta, Felipe de Or-leans, constitucionalistas e incluso algunos girondinos. Unas trescientas personas son ejecutadas. En el frente de guerra se producen miles de muertes como en cualquier guerra civil. El terror es compartido, no solo de Robespierre. La nica familia poltica que se enfrenta a la poltica del terror es la faccin jacobina de Danton. Los dantonistas empezaron a pu-blicar manifiestos contra la guillotina. En cambio, los sans culotte queran que se incrementase el ritmo de las ejecuciones. Tras un intento insurreccional que fracasa Hebert y sus seguidores sern guillotinados como traidores. Tambin Danton y sus seguidores son ejecutados pero, en este caso, por un caso de corrupcin. Golpe de Termidor: La Llanura quiere tomar el poder aprovechando que Robespierre se encuentra aislado polticamente. El problema de caresta en Pars haba desaparecido y los radicales empe-zaron a oponerse a la poltica de Robespierre. La Llanura decidi dar un golpe de estado rpidamente. La intencin de Robespierre es firmar la paz pero la Llanura quiere seguir con la guerra para mantener los beneficios que produce la industria de guerra y ampliar el mercado francs. La excesiva personalizacin del poder que ejerci Robespierre hizo que se en-frentase con la mayora de los grupos polticos.

El 27 de julio de 1794 la Convencin acus a Robespierre de tirano. Este intent suici-darse pero qued malherido y pudo ser guillotinado junto con 71 jacobinos. Este hecho dio inicio a una autntica cacera contra los jacobinos. La juventud dorada (hijos de no-bles) realiz una matanza contra aquellos que les haban quitado los privilegios. El rgimen liberal se reorient social y polticamente hacia un estado moderado. Se suspendieron las ventas a plazos en pequeos lotes de las tierras expropiadas. Se elimin la abolicin de la esclavitud, se volvi al sufragio censitario y se introdujo una libertad econmica sin restricciones. La reaccin termidoriana dur hasta 1795 y a lo largo de este periodo se fueron elimi-nando las ideas ms radicales y de izquierda para dar un giro conservador a la Revolu-cin. Desde el golpe de estado de Termidor se fortaleci el poder de la burguesa. Se re-dact una nueva constitucin de tendencia conservadora que dio paso al gobierno del Directorio, periodo en el cual las clases populares quedaron apartadas de la vida polti-ca. En el exterior Francia obtena grandes xitos militares, la guerra cambiaba de orienta-cin para ser favorable a los intereses franceses. Lo que se inici como una guerra de-fensiva para impedir que las fuerzas extranjeras liquidasen el nuevo sistema poltico fue adquiriendo el carcter de una guerra imperialista. Francia fue ocupando nuevos territo-rios donde implant un sistema poltico similar al suyo. Las potencias europeas se haban aliado en coaliciones para enfrentarse conjuntamente al ejrcito francs lo que a Francia le supuso tener que actuar en marcos geogrficos muy diferentes. En el seno de este ejrcito destacaba la figura del militar Napolen Bo-naparte procedente de Crcega que pronto se hara con el poder. LA FRANCIA DE NAPOLEN En 1799 el rgimen del Directorio pasaba por una fase de debilidad y con la ayuda de un grupo de polticos partidarios de reforzar el poder Napolen Bonaparte dio un golpe de estado para instaurar un nuevo sistema poltico; el Consulado. El 18 de brumario Na-polen llegaba al poder de la Repblica. Francia estaba cansada de la revolucin , la cla-se dirigente quera acabar con la poltica oscilante del directorio y el ejrcito alcanzaba una posicin decisiva en la vida civil. El nuevo sistema dejaba el poder en manos de la figura del primer cnsul que fue asu-mida por Napolen. Su mandato se caracteriz por el empleo de la fuerza militar para reestablecer el orden interno y externo del pas. Se elimin la oposicin de izquierdas y derechas y se realizaron reformas en la administracin. Se nombraron prefectos depen-dientes del Ministerio del Interior para cada departamento administrativo que adquirie-ron mucho poder dentro de la estructura napolenica. Adems, para fortalecer su poder, se cre una polica secreta que result muy eficaz para detener, ejecutar o deportar a los crticos con el rgimen. La sociedad se jerarquiz. Napolen construy el estado admi-nistrativo. Napolen firm un concordado con la Iglesia segn el cual se declaraba el catolicismo como religin oficial del estado y se permita que el Papa destituyese a los obispos constitucionales y nombrase obispos refractarios con la democratizacin. Lo que no hi-zo Napolen fue devolver ni tierras ni diezmos a la Iglesia pero consigui que Roma re-conociese al nuevo estado francs. Napolen reform el sistema fiscal con el objetivo de sanear la economa estatal y con-seguir una mejor administracin. Se cre el Banco de Francia, institucin que colabor con el gobierno. La obra ms importante de Napolen en este periodo fue la redaccin del Cdigo Civil que detall el marco legal de muchas actividades econmicas (contratos, arrendamien-tos, deudas, sociedades annimasetc). Se fortaleca un sistema capitalista beneficioso para la clase burguesa. Entre 1799 y 1804 Napolen se atribuy los poderes constitu-yente y legislativo. El fortalecimiento del poder personal de Napolen culmin con su nombramiento como cnsul vitalicio en primera instancia y posteriormente, en 1804, como emperador imi-tando formas propias del Antiguo Rgimen. El emperador renegaba de algunos valores esenciales que hered

de la revolucin como la libertad y la representacin diplomtica. La prensa qued sometida a una rgida censura. Napolen dirigi al ejrcito francs en su guerra contra las potencias europeas. La fron-tera francesa se extendi hasta el Rin, donde cre la Confederacin del Rin, y el norte de Italia. Derrot a Austria, Prusia y Rusia creando un imperio de grandes dimensiones a nivel europeo. El autentico enemigo de la Francia napolenica era Inglaterra que oblig a las tropas francesas a desembarcar en Egipto. Napolen lleg a planificar la invasin de Gran Bre-taa pero desisti ante las dificultades que planteaba la operacin para establecer un bloqueo continental en 1806. La intencin de Napolen era prohibir el comercio con los productos ingleses en cualquier puerto continental. Los comerciantes hicieron caso omiso de las indicaciones de Napolen y siguieron comerciando con los ingleses. La reaccin de Napolen fue anexionar los Estados Pontifi-cios, Holanda, las ciudades del Bltico e invadir Espaa para atacar Portugal. Napolen implant sistemas polticos que imitaban la organizacin francesa. Se aboli la esclavitud, se extendi el Cdigo Civil napolenico y se impuso el sufragio censitario en muchos puntos de Europa. Para gobernar estos nuevos territorios dependientes del imperio francs Napolen creo una serie de nuevas monarquas dependientes de Francia al frente de las cuales se situa-ron familiares o amigos. Las aristocracias europeas perdan as sus privilegios. Las ma-sas populares, en cambio, no mejoraron sustancialmente su situacin ya que la participa-cin poltica le fue negada y tuvieron que pagar una serie de nuevos impuestos a la Francia imperial. La invasin napolenica favoreci el surgimiento de corrientes nacio-nalistas en los pases sometidos que se oponan a la imposicin de los modelos france-ses. En los pases vencidos adems de crear la nobleza napolenica se aboli el feudalis-mo, se confiscaron y vendieron bienes eclesisticos y se reordenaron los estados. La burguesa terrateniente asumi responsabilidades polticas. El mapa europeo se reorganiz a travs de las conquistas de Napolen. Se crearon esta-dos nuevos, algunos que ya existan se dispersaron y otros se mantuvieron con amplia-cin de su territorio. Francia anexion los Pases Bajos austracos y Blgica, Renania, Saboya (reino de Piamonte hasta Roma) y Holanda. Sometidos a Napolen se encontra-ban Espaa, la Repblica Helvtica y el Reino de Npoles (borbnico). Napolen tambin cre el Reino de Italia que comprendia los territorios de la pennsula Itlica hasta Roma reorganizando administrativamente el territorio. Solo escapaban al control de Napolen Sicilia y Cerdea que pertenecan a los borbones. Con el avance de las conquistas de Napolen se difundieron ideas crticas con el absolu-tismo monrquico. Las ideas liberales empezaron a recorrer Europa y los vasallos empe-zaron a cuestionar el absolutismo. Los efectos de la conquista napolenica en el Imperio alemn fueron clave para el de-sarrollo posterior de estos territorios. En este momento inclua a Austria. En realidad es un imperio fantasma que incluye cerca de 300 estados donde el poder reside en los res-pectivos soberanos. Alemania es un mosaico incoherente donde el ttulo de emperador es puramente honorfico. En la zona germnica ms oriental encontramos un feudalismo ms arcaico donde an se practica la servidumbre y los vasallos slo pueden tener propiedades a nivel vitalicio, no hereditario. Practicaban una economa basada en la exportacin de productos a Ingla-terra. Ms al oeste encontramos un rgimen seorial sin servidumbre donde los vasallos pueden tener el dominio til hereditario de la tierra. La burguesa alemana era mayoritariamente rural. Al recibir las noticias llegadas desde Francia sobre la revolucin pueblos enteros se levantan contra los seores siendo dura-mente reprimidos por los soberanos. Con la conquista napolenica estos sectores perde-rn el poder. La burguesa se plante la posibilidad de formar una repblica alemana unitaria pero a Napolen no le interes puesto que podra volverse en su contra. As empez la reorganizacin del mapa europeo mientras se formaba la Primera Coali-cin de potencias absolutistas contra Francia. Los estados alemanes aceptaron la tutela francesa que

anexionaba la Renania haciendo desaparecer los estados ms pequeos simplificando la organizacin territorial alemana. Pese a las mesuras tomadas por Napolen contra Inglaterra esta mantuvo su capacidad industrial y comercial y en el interior de Francia se iban agudizando los conflictos ya que la poblacin estaba sometida a una creciente presin fiscal para mantener los costes de la guerra y a movilizaciones forzosas para engrosar las filas del ejrcito. Las ideas democrticas heredadas del proceso revolucionario chocaban con el autorita-rismo del rgimen y entre los sectores monrquicos que en principio apoyaban la figura de Napolen se deseaba el retorno de los Borbones al trono francs. El ao 1812 la agricultura vivi una crisis por unas malas cosechas que provocaron ms tensiones en la poblacin. La poltica imperialista empezaba a ser demasiado cara en vi-das humanas y riqueza material para los franceses. En 1812 a la oposicin interna hubo que sumar la nueva coalicin de las potencias euro-peas que formaron la Sexta Coalicin y emprendieron una fuerte ofensiva en la cual fue-ron decisivos los frentes de Espaa y Rusia. El ejrcito francs sufri derrotas importan-tes a causa del clima ruso y la resistencia popular espaola que lo aboc a una guerra de guerrillas que acab siendo una trampa definitiva para las tropas napolenicas. Los enfrentamientos no convencionales acabaron con el potente ejrcito napolenico que no estaba preparado para este tipo de contratiempos. En Espaa las tropas francesas entran en 1807 para invadir Portugal pero empezaron a ocupar las ciudades espaolas obligando a abdicar a Carlos IV y Fernando VII para co-locar a Jos I (Pepe Botella) en el trono lo que provoc una insurreccin popular. El en-frentamiento con las tropas francesas a base de guerra de guerrillas a campo abierto pro-voc la derrota de los hombres de Napolen. Las guerrillas cortaban el suministro a las tropas francesas. En Rusia 650.000 hombres iniciaron la campaa militar en 1812. Los rusos les esperaron en el interior de Mosc arrasando sus propios campos para que los franceses no puedan alimentarse de los alimentos rusos. Al llegar octubre las tropas estn ham-brientas y no tienen vestimenta adecuada. Napolen decide dar marcha atrs pero el ejrcito ruso le sale al paso. Napolen regresa a Francia con slo 100.000 hombres. Esta derrota posibilit que se estrechara el cerco alrededor de la figura de Napolen que ab-dic el 6 de abril de 1814 siendo proclamado rey Luis XVIII. Napolen es condenado al exilio en la isla de Elba mientras las potencias vencedoras se reunan en Viena para restaurar el absolutismo y volver a reorganizar el mapa europeo. Napolen regresaba en 1815 durante la aventura de los Cien Das para ser derrotado de-finitivamente en Waterloo y ser desterrado a Santa Helena donde morira. LA RESTAURACIN (1815) Tras la derrota de Napolen y su abdicacin se firm la primera paz de Pars (1814). Las potencias vencedoras; Austria, Prusia, Inglaterra y Rusia se reunieron en Viena pa-ra restablecer el orden europeo. Se reconsideraron las fronteras, se frenaron las reformas liberales y se volvieron a introducir las prerrogativas de las monarquas absolutas en to-da Europa buscando un equilibrio de poder entre los pases. La intencin inicial era re-gresar al Antiguo Rgimen. El verdadero impulsor y terico del congreso de Viena y los principios de la Restauracin fue el canciller austraco Metternich. Alemania, Italia y los Pases Bajos se vieron afectados por los acuerdos tomados en Viena. En Alemania se mantuvieron las simplificaciones que introdujo Napolen, espe-cialmente en el sur. En la zona norte y central se cre algn pequeo nuevo estado ale-mn. Austria perdi algunos territorios en Alemania y los Pases Bajos pero recuper la Lombardia y aadi el Vneto a sus territorios. Adems se le concedi carta blanca para expansionarse en los Balcanes. Prusia, por su parte, incorpor Renania y Wesfalia pero se crea un problema por que est cruzada y partida en dos por una serie de estados adua-neros alemanes.

La Pennsula Italiana estaba fraccionada. Se cre el Reino Lombardo-Vneto pertene-ciente a Austria que incrementa su influencia sobre la pennsula ya que tambin controla la Toscana. Se devolvi a la casa de Saboya los territorios de Saboya y el Piamonte, creando el Reino de Cerdea con capital en Turn. Po VII recuper los Estados Pontifi-cios. Por su parte, la casa de Borbn se qued con Sicilia y Npoles creando el Reino de Npoles. En los Pases Bajos la Restauracin supuso la unificacin de Blgica y Holanda bajo la corona de un prncipe holands de las Provincias Unidas. En algunos lugares se volvi al absolutismo y al feudalismo, por ejemplo en Espaa, otros pases como Portugal no haban abolido el feudalismo en el periodo de acoso mili-tar napolenico. En los estados alemanes se regres al feudalismo all donde se haba abolido (Renanaia) pero all donde los vasallos haban conseguido la propiedad plena la mantuvieron. Las tierras expropiadas a la Iglesia que haban sido vendidas no se devol-vieron. Los estados alemanes regresaron al absolutismo poltico. La posibilidad de regresar a la estructura imperial alemana se planteo pero exista un problema de forma ya que de los 39 estados alemanes seis eran reinos (Austria, Prusia, Hannover y los reinos del sur). La solucin para dar un poco de unidad al mosaico ale-mn fue crear una confederacin de estados que primaba el particularismo. El principal peso poltico se lo repartan Austria y Prusia, que coincidan en la poltica antiliberal in-terior y exterior. Europa crea un rgimen policial con censura antiliberal que se intensificar con la revo-lucin espaola de 1820. Se mantuvieron las ventas de tierras desamortizadas de la Igle-sia, no se devolvieron las tierras pero a partir de la Restauracin se prohibieron las ven-tas. Los acuerdos tomados se basaban en la legitimidad y el equilibrio. Se retornaron los tro-nos a los monarcas o dinastas que los ocupaban con anterioridad a la invasin francesa. Esto supuso que en Francia subiese al trono Luis XVIII, hermano del decapitado Luis XVI, restaurando la dinasta anterior a la Revolucin de 1789. Francia recuperaba la monarqua pero en un rgimen de carta otorgada que recoga algunas de las aspiraciones revolucionarias como la igualdad ante la ley o las reformas fiscales. Se mantuvieron las desamortizaciones y la abolicin del feudalismo. Territorialmente se regres a las fron-teras de 1792 con algunas incorporaciones como Avin. Las tierras expropiadas a los nobles que huyeron durante la revolucin no se devolvie-ron. La vieja nobleza feudal francesa regres al poder con la creacin de dos cmaras, una cmara alta para la nobleza y una cmara baja elegida por un sufragio muy restrin-gido que solo afectaba al 0.5% de la poblacin. Los ultras controlaron las instituciones. Apareci un partido constitucional como oposicin y ms adelante un partido indepen-diente con miembros de la alta burguesa, bonapartistas. En Italia se regres al absolutismo en las zonas de dominio austraco, en cambio en Pia-monte se mantuvo la abolicin del feudalismo formando un reino liberal pese a que en lo poltico se introdujo una monarqua absoluta. En Cerdea se mantuvo el feudalismo. En el Reino de Npoles se regres al absolutismo poltico pero se mentuvo la abolicin del feudalismo en Npoles y se proclam la abolicin en Sicilia lo que no gust a la no-bleza. En los Pases Bajos Guillermo I mantuvo la abolicin del feudalismo y dio una carta otorgada que apoy la burguesa industrial belga que vea incrementado su mercado. Los comerciantes holandeses pedan un rgimen librecambista que es la poltica que sigui el monarca. Se impuso el holands como lengua y una administracin holandesa en territorio belga. Por su parte Rusia conserv Finlandia, recibi una parte del Imperio Otomano y la ma-yor parte de Polonia. Se formaron una serie de territorios tapn entre las grandes poten-cias europeas para intentar garantizar el equilibrio. Evidentemente son los estados pe-queos los que son ms perjudicados de la reestructuracin del mapa europeo a favor de las grandes potencias. Austria, Prusia y Rusia firmaron el pacto de la Santa Alianza en setiembre de 1815 propugnando la defensa de los intereses cristianos y renunciando a la guerra para tratar los conflictos internacionales a travs de conferencias peridicas. Inglaterra renunci a fir-mar el pacto de la Santa Alianza al no estar de acuerdo con el principio que permita a la Santa Alianza

intervenir para mantener a los monarcas absolutos en el trono en caso de revolucin y firm un acuerdo paralelo constituyendo la Cudruple Alianza que ins-tauraba una tutela especial sobre Francia. La alianza que propuso Gran Bretaa era de talante defensivo. En 1818 Francia se sumar a la alianza una vez recupere sus derechos internacionales formando la Quntuple Alianza por un lado e integrndose tambin en la Santa Alianza. La poltica que defienden Prusia, Austria y Rusia es intervencionista mientras que Ingla-terra no defiende la intervencin porque los tories no quieren reconvertir su flota comer-cial para intervenir en Europa. Metternich consciente del peligro que supona que pervi-viesen los principios de la Revolucin Francesa que podan llevar a una nueva rebelin en cualquier pas europeo impuso su Sistema Metternich de equilibrio entre las poten-cias para mantener las tendencias conservadoras. LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1820: Hacia 1820 se dan en toda Europa una serie de insurrecciones fruto del trabajo subte-rrneo de las sociedades secretas. Imbuidos del espritu romntico y por las crisis eco-nmicas, los elementos ms exaltados se manifestarn mediante revueltas populares que combinarn reivindicaciones de tipo liberal, nacionalista y social. Factores generales: 1. Deslegitimacin del absolutismo y feudalismo por la expansin napolenica. 2. Frustracin de las burguesas que perdieron el poder con la Restauracin. 3. Crisis econmica profunda que afecta a toda Europa. Cay el precio de los cereales ante la llegada de trigo ms barato procedente de Ucra-nia y Turqua creando una crisis de sobreproduccin. Ante la crisis se tuvieron que to-mar medidas para modernizar los cultivos. Se elimin el barbecho para poder ser ms competitivos. A corto plazo se tomaron medidas proteccionistas con la instauracin de aranceles por parte de Inglaterra. Los gobiernos absolutistas no reaccionan a tiempo ante la crisis y no suben los aranceles lo que agrav la crisis y los problemas econmicos. La hacienda de las monarquas absolutas quebr lo que les obligaba a eliminar los pri-vilegios fiscales heredados del feudalismo y a desamortizar de nuevo tierras de la Igle-sia, procesos que se frenaron con la Restauracin. Las potencias absolutistas estaban en una situacin en la cual estaban indefensos an-te los productos industriales extranjeras por la falta de aranceles proteccionistas. Para culminar esta situacin de crisis Espaa y Portugal perdieron sus mercados coloniales. La revolucin de 1820 en Espaa: En Espaa el feudalismo no tiene legitimacin para cobrar sus rentas lo que provoca movimientos de resistencia activa y acciones antiseoriales. Antes de 1820 ya se pro-ducen diversos intentos de revolucin que fracasan. La crisis de sobreproduccin hace que los precios del trigo caigan hasta un 60%. Fer-nando VII intenta reformar la hacienda para que la nobleza pague impuestos. Los aranceles y aduanas estaban pensados como herramientas fiscales para que el esta-do tenga ingresos, no como instrumento para proteger los productos nacionales. La prdida del mercado colonial provoc una devacle de los productos industriales (textil, hierroetc) que tenan su principal mercado en el monopolio americano. La prdida de la exportacin incide en la bajada del precio. El vino y el aguardiente tampoco se importan, lo que hace bajar su precio. La monarqua absoluta envi un ejrcito a defender las colonias americanas que fue derrotado. El militar Riego se encontraba con sus tropas preparado para marchar a de-fender las colonias pero se levant contra la monarqua siendo derrotado, paralela-mente el pueblo se alz y se proclam la Constitucin de Cdiz de 1812. Fernando VII no tuvo ms remedio que aceptar la

revolucin y establecer un rgimen liberal. Se for-m una junta que convoc cortes y proclam el cambio de rgimen. Las potencias absolutistas quieren intervenir pero los ingleses se oponen a la interven-cin militar. Al triunfar la revolucin en Npoles y Portugal las potencias absolutistas se inquietaron ante la posibilidad de que siguieran los levantamientos. En Francia e Ingla-terra los gobiernos tenan miedo a una insurreccin. La Constitucin de Cdiz de 1812 inclua el veto suspensivo del monarca, un sistema unicameral y el sufragio universal masculino. Francia e Inglaterra tenan un rey con derecho a veto, un sistema bicameral y un sufragio muy restringido. La Constitucin de Cdiz estaba en la vanguardia del li-beralismo en Europa. En diciembre de 1821 el zar Alejandro I pide la intervencin de la Santa Alianza en Es-paa. Francia, al ser un rgimen de carta otorgada, no quera intervenir. Los franceses no queran enfrentarse de nuevo a la guerrilla espaola porque la guerra se alargara excesivamente. Adems, en Francia se estaban dando una serie de insurrecciones y enviar tropas a Espaa supondra dejar desguarnecido el pas. Las tropas francesas tienen un origen liberal con Napolen y temen que si se refuerza excesivamente se levanten contra el poder de Pars. Los ultras franceses en el poder creen que la restauracin del absolutismo conllevara una nueva insurreccin. Su in-tencin es recortar la abolicin del feudalismo y entregar una carta otorgada que man-tenga tranquilos los nimos de los liberales. Fernando VII quiere restaurar el absolutismo y reprimir duramente a los liberales insu-rrectos. Se dan una serie de pequeas insurrecciones contrarrevolucionarias que son derrotadas. El propio Fernando VII intent un golpe de estado que fracas. La revolucin de 1820 en Italia: La revolucin en Italia comienza en 1820 con el protagonismo del nacionalismo liberal. Es el Risorgimento. Se plantea por primera vez la soberana nacional. El territorio ita-liano estaba separado en diversos estados lo que obligaba a que se produjesen diversas revoluciones coordinadas entre s. Si se destronaba a los monarcas haba que decidir a quin se entregaba el poder. Uno de los monarcas a destronar era el Papa que en sus territorios actuaba como un seor feudal ms. La unificacin italiana ser consecuencia de otros procesos que se dan en Europa. En Npoles la Restauracin haba dejado un rgimen absoluto que haba abolido el feudalismo. La nobleza siciliana vio como se le retiraban sus derechos feudales y se opusieron a la poltica que quiso llevar a cabo el gobierno. Se desat un enfrentamien-to entre la pequea nobleza y los grandes nobles por la reforma que abola el absolu-tismo en Sicilia. La burguesa napolitana se llev una decepcin ya que se impuso el feudalismo y se fren el proceso desamortizador. La burguesa es arrendataria y no tiene propiedad de tierra. Los precios del trigo cayeron en picado por la crisis de sobreproduccin y la bur-guesa que ha de pagar rentas a la nobleza ve como sus ingresos no paran de des-cender. La hacienda pblica tambin entr en crisis por la desproteccin arancelaria. Al ser un reino pequeo Gran Bretaa, Francia y Espaa pueden obligar a mantener bajos los aranceles para introducir sus productos. La revolucin estalla fuera de Npoles por un grupo radical inmerso en la masonera. Este movimiento se consolida en territorio napolitano. Fernando I de Npoles nombr a su hijo como interlocutor con los revolucionarios. Se nombr un gobierno liberal con gente en la administracin de tendencia moderada. Un grupo minoritario radical procla-m la Constitucin de Cdiz lo que llev al poder a la burguesa radical. El general Pe-pe tuvo protagonismo como la principal figura del ejrcito. Las sociedades liberales tuvieron que enfrentarse a la nobleza siciliana que inici una insurreccin independentista en Palermo. Los sicilianos no aceptaban el rgimen libe-ral proclamado en Npoles. El Reino de Npoles tuvo que enviar tropas a Sicilia para sofocar la insurreccin.

Los austracos atacaron Npoles para actuar contra la revolucin y se encontraron con un ejrcito fragmentado que se tuvo que dividir con los insurrectos de Sicilia y las tro-pas extranjeras que ocupaban el reino. La burguesa ante la crisis no se mostr unida. Su intencin era convertir Npoles en una economa comercial. En cambio, la burgue-sa agraria lo que quera era que se tomasen medidas proteccionistas, aranceles altos y que siguiese el proceso de desamortizacin. La Santa Alianza decidi intervenir en Npoles. La Quntuple Alianza firm lo que deci-dieron las cuatro potencias intervencionistas. Su poltica les permita intervenir en cual-quier pas donde se produjese una revolucin liberal. En octubre de 1821 se reunieron en Laybach los miembros de la Quntuple Alianza que decidieron la intervencin beneficiando a los sectores contrarrevolucionarios (Igle-sia catlica, nobleza y administracin francesa). La nobleza siciliana se ve beneficiada junto con los napolitanos contrarios a la abolicin del feudalismo. La nobleza Medici tambin se involucrar porque un rgimen absoluto les da todo el poder. La estructura administrativa que introdujo Napolen con la Constitucin de Cdiz se ve reducida a ser un simple grupo de funcionarios y por eso se muestran favorables a la intervencin. Fernando I quiso desplazarse a Laybach para negociar la intervencin militar de la Santa Alianza. La actividad conspirativa se increment en Cerdea. Vctor Manuel de Saboya iba a crear una asamblea para que la burguesa participase de forma consulti-va pero al triunfar la revolucin en Espaa retir su propuesta. El sector liberal ms ra-dical, encabezado por el duque de Santa Rosa tena su ncleo en Turn. En Piamonte se extendi un nacionalismo nacionalista y antiaustraco. En el momento de la intervencin se dio un plan conspirativo que consista en un levantamiento liberal en Piamonte para instaurar un nuevo rgimen que le declarase la guerra a Austria e in-vadiese el Reino Lombardo-Vneto con la ayuda de los insurrectos lombardos. Los austracos deban ser masacrados y expulsados de Italia. Haba muchos sectores libe-rales ms moderados que queran una reforma de la Constitucin de Cdiz. Los cons-piradores crean que Vctor Manuel les apoyara en su ataque a Austria, tambin supo-nan que el prncipe Carlos Alberto los apoyara. La reunin de la Quntuple Alianza decidi aplastar la revolucin napolitana pese a las reticencias inglesas haciendo prevalecer el criterio de la Santa Alianza. El general Pe-pe se enfrent a los austracos pero no pudo hacer frente al potencial de los aliados. En solo 9 meses se acab con el rgimen liberal napolitano. Mientras Pepe se enfren-taba a las tropas austracas se daba una insurreccin en el Piamonte que cre una junta que proclam la Constitucin de Cdiz. La junta revolucionaria declar la guerra a Austria y el rey Vctor Manuel abdic en su hermano que se encontraba en Austria. Carlos Alberto es nombrado regente y acepta la Constitucin mientras esperaba la intervencin de las tropas absolutistas. El rey pre-paraba la intervencin militar desde Austria. El regente sali de Turn y se desplaz a territorio austraco dejando al liberal Santa Rosa en el gobierno que declar la guerra a Austria. Las tropas austracas derrotaron a los insurrectos en un mes. La burguesa napolitana no tuvo una visin nacionalista italiana. En los Balcanes se dieron unos movimientos insurreccionales contra el dominio del Imperio Otomano. Eslovenia y Croacia eran zonas de dominio austraco y el resto del territorio era de dominio turco (Serbia, Bosnia, Rumania y Montenegro). En Rumania y Grecia se dieron movimientos de carcter independentista. En Rumania se dieron dos insurrecciones paralelas, se revoltaron la nobleza y los grandes comer-ciantes por un lado y los vasallos por otro pidiendo la abolicin del feudalismo y la in-dependencia. Los turcos pudieron aplastar la insurreccin.

En Grecia siendo la insurreccin ms desorganizada fue la que se consolid. Se desa-rroll un sentimiento de solidaridad con la insurreccin griega contra los turcos. El mi-nistro de exteriores ingles, Canning, se mostr contrario a la revolucin griega porque era una zona de cristianos ortodoxos. Gran Bretaa tema que Rusia aprovechase para expandirse hasta el Mediterrneo para defender a los ortodoxos griegos. El zar Alejandro I no quiso enfrentarse a Gran Bretaa y decidi no intervenir militarmente en el conflicto, limitndose a condenar la actuacin de los turcos. La revolucin burguesa en Portugal: La revolucin en Portugal es paralela a la espaola. Se desarrolla en tres fases culmi-nando en 1834 con una guerra civil contrarrevolucionaria. En Portugal los seores solo tenan la jurisdiccin civil ya que la criminal estaba en manos del monarca. Las condiciones del feudalismo haban sido escritas por los reyes en el siglo XV en las Cartas de Foral. Los seores no pudieron crear seoros territo-riales expropiando tierras a los vasallos. Dos terceras partes de los ingresos de la no-bleza se perdieron con la revolucin ya que esta no era gran propietaria. En Portugal la nobleza es ultra, contraria a la revolucin, y no cedern en la defensa del feudalis-mo. Son los miguelistas. El rgimen seorial estaba deslegitimado y se daban movimientos de resistencia ante el pago de los censos. La burguesa aspiraba a tomar el poder del pas ante la despro-teccin arancelaria que haba ante la industria de paos. Adems estaba la prdida del mercado colonial brasileo. Al ser Portugal un estado dependiente de Gran Bretaa la Santa Alianza no se plantea la posibilidad de intervenir. Esta dependencia de Inglaterra dificultar los acuerdos en-tre la burguesa para asentar el nuevo rgimen. No hay que olvidar que Inglaterra era la principal potencia europea. Gran Bretaa venda sus productos en Brasil, que es colonia portuguesa, pagando unos altos aranceles. Portugal cede a otros pases la posibilidad de vender sus pro-ductos en sus colonias. La economa portuguesa era prspera y tena una balanza co-mercial positiva. Con la invasin napolenica de 1807 el rey Juan II se march a Bra-sil y pidi auxilio a Inglaterra para expulsar a los franceses. En 1810 los ingleses expulsaban de Portugal a los franceses pero hasta 1820 las tro-pas inglesas permanecieron en tierra portuguesa. En 1810 se haba firmado un tratado comercial entre Gran Bretaa y Portugal por el cual los productos ingleses solo pagan un 15% para entrar en Brasil y Portugal. Tras este acuerdo los productos ingleses pa-gaban aranceles ms bajos que los de los propios productos porugueses. Solo los paos ingleses pagaban el 30% de arancel hasta 1814 cuando Juan II acce-di a las peticiones inglesas igualando el arancel para todos los productos. Este trata-do hizo que la burguesa y la aristocracia pidiesen una revisin y alimentasen un senti-miento de resentimiento contra el monarca que firm el tratado y se march a Brasil. En agosto de 1820 estallaba la revolucin en Oporto. Los comerciantes se alzaron contra el rgimen de Juan II y formaron una junta revolucionaria que denunci en un manifiesto la mala gestin del monarca. Portugal estaba sumido en una crisis econ-mica. La situacin oblig a los revolucionarios a buscar un cambio de rumbo. Los burgueses intentaron que la aristocracia se uniese al movimiento, estos queran romper con Ingla-terra pero no se pronunciaron y formaron una junta de nobles en Lisboa. En noviembre se reunieron ambas juntas. Los objetivos eran recuperar el mercado brasileo y revisar el tratado con Inglaterra. La burguesa urbana quera la abolicin del feudalismo; la burguesa cerealista peda medidas proteccionistas para sus productos, la abolicin del feudalismo y la desamorti-zacin de bienes eclesisticos. Por ltimo, la burguesa viticultora demandaba que no se revisase el tratado con Gran Bretaa porque le permita exportar sus productos ms baratos a Inglaterra. Finalmente, ante la divisin de la burguesa el ncleo urbano impuso su criterio y se proclam la Constitucin de 1822 que retocaba la de Cdiz. Segn la constitucin el monarca no tena

derecho a veto y haba un cmara alta para la nobleza y una cmara baja elegida por sufragio universal masculino. La nobleza no acepta que la monarqua se quede sin poder y la burguesa se enfrenta por la abolicin del feudalismo. Los comerciantes pusieron en la constitucin la condi-cin de un rescate para recuperar las tierras, no se abolan los diezmos, no se produ-ca la desamortizacin eclesistica no se tomaban medidas para solucionar la crisis econmica. Respecto a la recuperacin del mercado brasileo se igualaron los aranceles ingleses y portugueses. El problema es que Brasil inici un proceso independentista en 1822. Se revisaron las condiciones del tratado comercial anglo-portugus eliminando las cor-tes el punto de los paos, los ingleses pagaran de nuevo el 30%. Gran Bretaa se ne-g a la revisin del tratado y el gobierno sin consultar a las cortes volvieron a conceder el pago del 15% por la exportacin inglesa de paos. Los grupos contrarrevolucionarios vieron como el nuevo rgimen presentaba serias fi-suras en su seno. La cada del rgimen liberal espaol: El gobierno liberal tom medidas proteccionistas para fortalecer el mercado interno es-paol. Se aboli el feudalismo y se desvincularon del ttulo las tierras de la nobleza. Los seoros territoriales tenan que presentar los ttulos de propiedad para que no les fuesen confiscadas las tierras. Tambin se abolieron los diezmos y se desamortizaron los bienes del clero regular y secular. Se prohibieron las nuevas confesiones con el objetivo de acabar con las rde-nes religiosas. Ante estas medidas la burguesa no tiene discrepancias. Entre los liberales espaoles haba tres tendencias; ultramoderados (partidarios de una abolicin controlada del feudalismo y la concesin de una carta otorgada), mode-rados y liberales radicales (partidarios de la Constitucin de Cdiz). Los moderados quieren establecer un rgimen de sufragio censitario para amplios sec-tores de las clases medias. La nobleza y el clero se oponan a estas medidas. Los ren-tistas de la nobleza se presentaron a las elecciones y desde las cortes intentaron fre-nar las medidas ms liberales. Los ultras de la Iglesia catlica y la nobleza titulada sin tierras junto con los hidalgos in-tentaron alzamientos insurreccionales armados contra el rgimen liberal que fracasa-ron. Hasta la intervencin de la Santa Alianza no cay el rgimen liberal. El 30 de junio de 1822 se inici un golpe de estado, organizado por Fernando VII, ultras y el propio gobierno ultra-moderado contra el rgimen liberal. La milicia golpista busc un eslogan en la Biblia: No pasarn y as fue; no pasaron. La Guardia Real fue derrotada. Fernando VII cre una ficcin segn la cual aquello haba sido un secuestro por parte de la Guardia Real pero no fue convincente ya que l mismo haba nombrado a los ra-dicales exaltados del gobierno moderado. Los contrarrevolucionarios vieron tras esta insurreccin fracasada que sin la intervencin de la Santa Alianza no haba posibilida-des reales de restaurar la monarqua absoluta. Las potencias de la Quntuple Alianza se reunieron en Verona para discutir la posible intervencin. Los ultras franceses tenan dudas sobre la intervencin, estaban dividi-dos. Lo que le convena a Francia era instaurar un rgimen de carta otorgada para ga-rantizar su propia estabilidad. Gran Bretaa tampoco tena intencin de intervenir aun-que poda tener inters en las colonias espaolas. Se busc una frmula intermedia para intervenir recortando las prerrogativas de la Constitucin de Cdiz. A mediados de enero de 1823 la situacin era compleja, los li-berales radicales seguan a favor de la Constitucin de Cdiz pero los liberales mode-rados estaban en contra de la Constitucin pero no queran cambiar de rgimen de go-bierno.

Finalmente en Verona se acord el envi de los Cien Mil Hijos de San Luis compues-tos por tropas francesas. Las tropas tenan que avanzar a travs de Catalunya y Nava-rra pero antes de cruzar la frontera un grupo de liberales franceses les invit a dar me-dia vuelta y asaltar Pars. La intervencin de la Santa Alianza en Espaa fue muy dura, la represin fue brutal con exilios, encarcelamientos y ejecuciones. Adems en el seno interno del pas tam-bin se produjeron enfrentamientos entre moderados y ultras. Los moderados queran hacer algunas reformas de tipo proteccionista manteniendo los aranceles y los ultras no queran realizar estas reformas y propusieron la reinstauracin de la Inquisicin pa-ra actuar contra los liberales. Fernando VII cre el cuerpo general de Polica, su polti-ca buscar a partir de este momento no enfrentarse directamente con los liberales que haban demostrado ser capaces de poner en jaque el rgimen. Los ultras a partir de este momento optaran por la figura de Carlos, el hermano del rey, para ocupar el trono ya que l si era absolutista. Aparece el fenmeno del Carlismo que llevar a las gue-rras carlistas. La cada del rgimen liberal portugus: Al ser Portugal el patio trasero de Gran Bretaa en Europa, la Santa Alianza no inter-viene contra el rgimen liberal portugus y esperan a que los contrarrevolucionarios acaben con el rgimen liberal. Miguel (hijo de Juan VI) inici la insurreccin armada contra los liberales. Al decretarse el estado de guerra quedan abolidas la constitucin y las cortes. La insurreccin contrarrevolucionaria acab con el rgimen liberal. La re-presin contra los insurrectos liberales fue suave. La situacin tambin era compleja ya que haba diversos sectores enfrentados ideol-gicamente a la hora de restaurar la monarqua. Juan VI present un proyecto reformis-ta para que los sectores liberales tuvieran representacin en las cortes estamentales consultivas. Esta propuesta fue suficiente para contentar a los sectores liberales mo-derados. Los sectores ultras se reunieron alrededor de la figura de Miguel (hijo menor del rey) y Carlota, la mujer del rey. En abril de 1824 Miguel intent una revolucin armada contra su padre que es derrotada. El resultado de esta insurreccin fue el exilio en Viena de Miguel y en Espaa de los militares insurrectos. Juan VI se separ de su mujer. A la muerte del monarca lo sucedi en el trono su hijo Pedro que es presionado por el gobierno ingls para que renuncie a la monarqua por sus intereses en Brasil. Pedro cede ante los ingleses y abdica en la figura de su hija que solo tiene 7 aos. Se conce-der una carta otorgada con una representacin bicameral (cmara alta para la nobleza y baja con un restringidsimo sufragio censitario y veto del monarca). El sistema portugus no era igual al de ingleses o franceses, lo que hizo que los secto-res liberales pronto empezasen a preparar nuevas revueltas. Se dio un conflicto dins-tico ya que Miguel aprovech la coyuntura para reclamar sus derechos al trono portu-gus. Los miguelistas se levantaron contra el rgimen. Las potencias extranjeras dejaron que Gran Bretaa solucionase el conflicto portu-gus. La propuesta inglesa era nombrar regente a Miguel mientras Mara era menor de edad si este aceptaba la carta otorgada. Miguel se alz en armas junto con la nobleza portuguesa realizando un golpe de estado que acab con el rgimen liberal y dio paso a una brutal represin. Este desenlace debilit a la Santa Alianza que no pudo interve-nir en el conflicto. La independencia de Grecia: En 1821 hubo insurrecciones independentistas contra el vasto Imperio Otomano. Tan-to Rusia como Austria codiciaban los Balcanes como marco para expandirse territorial-mente y Gran Bretaa como contrapunto prestaba ayuda a los griegos por su cristia-nismo. Finalmente, se lleg a un acuerdo para ayudar a que se proclame la indepen-dencia de Grecia con el recuerdo de Grecia como cuna de la civilizacin (ideal romn-tico). En 1825 el Imperio Otomano solicit ayuda a Egipto para aplastar la insurreccin grie-ga a cambio de la isla de Creta. Un ejrcito de 10.000 egipcios se lanz contra los te-rritorios

griegos. Los griegos pidieron ayuda al zar Alejandro I que no los auxili, a con-tinuacin se pidi ayuda a Gran Bretaa que tampoco actu por no enfrentarse con Rusia. En 1827 Atenas haba sido ocupada. Este conflicto afect a la unidad de la Santa alianza que consideraba al sultn turco como su representante oficioso en Europa del este. Metternich ve con buenos ojos la represin turca ya que consolida el principio de legitimismo pero Inglaterra reconoci el derecho griego a la independencia. En diciembre de 1825 Nicols I sucede al zar Alejandro I en Rusia cambiando la polti-ca para actuar a favor de los griegos. Se cre una triple alianza entre Gran Bretaa, Rusia y Francia que actuaba como intermediaria para conseguir la independencia grie-ga. El acuerdo supuso el apoyo militar de ingleses y rusos a Grecia. En 1827 las tro-pas anglorrusas acabaron con los egipciospero se tuvo que esperar a la primavera de 1828 para la derrota definitiva de los turcos. Rumania se independiz bajo la tutela de Rusia y Grecia bajo la tutela britnica y fran-cesa. El resto del territorio segua bajo el dominio otomano. Los independentistas grie-gos consideran que Grecia est incompleta puesto que Macedonia y Albania seguan bajo dominio turco y se consideraban territorio griego. A excepcin de Grecia, las revoluciones liberales de 1820 han fracasado en toda Eu-ropa pero su efecto ha disuelto prcticamente la Santa Alianza y la ideologa liberal se ha reafirmado en el occidente europeo. LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1830 En toda Europa se van definiendo dos grupos opuestos a lo largo de este periodo; los absolutistas, conservadores o ultras seguidores de la Santa Alianza y de los principios del Congreso de Viena y los progresistas o liberales que agrupan un amplio abanico ideolgico que va desde colectivos nacionalistas, liberales o romnticos defensores de la libertad del individuo, este grupo lo componen principalmente sectores burgueses. Entre ambos grupos siempre se encuentran elementos ms moderados. A partir de la indepen-dencia de Grecia se disgreg la Santa Alianza y la burguesa aprovech el cartucho para imponer su ideologa. Mientras en las revoluciones de los aos 20 se alzaron unas minoras con pocas posibili-dades de xito en los aos 30 ya se movilizan masas de liberales burgueses que exigen una serie de libertades individuales, nunca colectivas. La soberana popular es su justifi-cacin para gobernar pero no es popular ya que el sufragio que proponen est muy res-tringido. Francia. En julio de 1830 se produjo una nueva insurreccin revolucionaria en Pars. Carlos X subi al trono francs iniciando el proceso de conquista y colonizacin de Ar-gelia. Su reinado se inici dando muestras de un mayor autoritarismo que su predecesor. Los liberales ante el autoritarismo del monarca se unieron de cara a las elecciones de 1830 venciendo en las urnas, lo que llev al monarca a intentar modificar la ley electo-ral. La insurreccin de Pars lleva al poder a los liberales que hacen abdicar al rey Carlos X. Se entroniz a Luis Felipe de Orleans como nuevo rey de Francia manteniendo una constitucin con veto del rey y cmara de pares vitalicios. El nuevo rgimen estuvo do-minado por los liberales moderados. Se introduce una ley municipal centralista segn la cual el alcalde es designado por el gobierno. Donde si se introducen cambios importantes es en la interior del gobierno, la vieja nobleza perdi definitivamente el poder poltico. La entronizacin de un monarca ilegtimo hizo que Francia se saliese de la Santa Alianza e intentase un aproximamiento a Gran Bretaa. Gran Bretaa. Se dieron enfrentamientos entre la nobleza agraria y la burguesa indus-trial por la representacin electoral ya que en los condados, donde resida el 55% de la poblacin solo se elega al 16% de los diputados de la cmara de los comunes. En los grandes burgos (zonas rurales) se elega al 84% de los diputados pese a residir en ellos solo el 45% de la poblacin. Circunscripciones de burgos casi despoblados tenan dere-cho a voto.

Adems, segn la zona de Gran Bretaa los grupos con derecho a voto variaban. Se ce-lebraron elecciones y el partido liberal (whig) se impuso en las urnas. Los sectores tories empiezan a tener intereses industriales (Peel). Grey gan las elecciones de 1830 y ejerci presin para que se reformase la ley electoral pero su proyecto de reforma fue rechazado por la cmara de los lores. Ante el rechazo a la reforma se dio un inicio de revuelta con el asalto a castillos de la aristocracia tory. La presin social hizo que se aprobase la ley electoral y se eliminasen los burgos despoblados como circunscripcin electoral. El sufragio se increment a las clases medias (3,5% de la poblacin) pero se mantuvieron las desigualdades territoriales por las cuales en Irlanda solo votaba el 2% de la poblacin. La vieja nobleza mantuvo un importante poder poltico. La reforma inglesa tuvo una importante repercusin internacional ya que acerc a Gran Bretaa a la rbita de los regmenes liberales. Blgica. Tras su anexin a Holanda Blgica se independizar en 1831. La burguesa in-dustrial belga se mostr favorable a la anexin ya que as incrementaba el mercado don-de dar salida a sus productos. La insurreccin independentista se dio cuando Guillermo I de Orange se niegue a dar autonoma a los belgas lo que llev a la burguesa a procla-mar la independencia con el apoyo de la Iglesia catlica belga. El monarca holands re-clam la intervencin de la Santa Alianza que ante el nuevo panorama internacional no pudo intervenir. Francia dio soporte a los burgueses belgas porque tiene intencin de anexionarla y Gran Bretaa ante este panorama sita a Leopoldo I como rey de Blgica evitando la aproxi-macin entre belgas e ingleses. Se establece un rgimen con dos cmaras elegidas por sufragio censitario para las clases altas (1% poblacin) donde el rey belga no tiene dere-cho a veto. Se establecieron dos lenguas oficiales: francs y flamenco. Leopoldo I fue lo suficientemente hbil para mantenerse al margen de las conspiracio-nes palaciegas para cambiar el rumbo de Blgica y dar estabilidad al pas como una monarqua constitucional independiente y neutral. A nivel europeo la burguesa se ins-pirar en el modelo belga de constitucin abandonando el de la constitucin de Cdiz de 1812. Portugal. Pedro I abdica en Brasil y llega a Gran Bretaa buscando tropas para recupe-rar la corona portuguesa que le haba arrebatado su hermano Miguel. En 1832 Pedro I desembarc en Oporto para poner de nuevo en vigor la carta otorgada de 1826 desenca-denando una guerra civil que acabar con la proclamacin de un nuevo rgimen de Pe-dro I. Espaa. En 1830, al producirse la revolucin en Francia, los legitimistas proponen para el trono francs a Fernando VII al que piden ayuda contra los insurrectos. Francia tena un rgimen poltico liberal y en Catalunya se dieron intentos insurreccionales liberales. Fernando VII se reuni con Luis Felipe de Orleans para evitar que se concentrasen los liberales espaoles en los Pirineos, a cambio Espaa reconoce a Luis Felipe como mo-narca de Francia. Legitimistas y carlistas se unieron contra los liberales pero fueron derrotados. Los car-listas esperaban a la muerte de Fernando VII para hacerse con el poder ya que este no tena descendencia. Contra toda previsin Fernando VII se cas con Mara Cristina y tu-vo una hija (Isabel II) que pudo reinar por la abolicin de la ley slica. Los carlistas se levantaron en armas contra Fernando VII desatando una guerra civil lo que hizo que el monarca buscando apoyos concediese una amnista general a los libera-les y destituyese a los mandos carlistas. A la muerte del rey estall la guerra (1833-40) donde se hizo comn el fusilamiento de familiares. Los realistas moderados hicieron frente a la insurreccin con soporte liberal moderado, en 1834 se concedi el Estatuto Real que era una carta otorgada para contentar las aspi-raciones liberales moderadas sin perjudicar a los realistas. Con este cambio de rumbo el rgimen estableci relaciones con las potencias liberales europeas. La Santa Alianza no intervino pero se planteo la posibilidad de acudir en auxilio del car-lismo. Como contrapunto a lo que quedaba de la Santa Alianza se poda formar una cu-druple alianza

entre Francia, Gran Bretaa, Portugal y Espaa ya que en 1834 se instau-r de nuevo el rgimen liberal en Portugal expropindole las tierras a la nobleza migue-lista. La cudruple alianza tampoco interviene contra el carlismo. Se envan legiones de voluntarios desde Francia, Gran Bretaa y Portugal. As se evita la intervencin de la Santa Alianza. Las potencias absolutistas no reconocieron el rgimen liberal de Isabel II como reina pe-ro tampoco reconocieron a Carlos que tena el apoyo de miguelistas portugueses y legi-timistas franceses. En 1835 se produce una nueva insurreccin armada con ataques a los frailes y muestras de anticlericalismo. El gobierno liberal responde con la desamortizacin de Mendizabal. En 1836 se forman juntas revolucionarias y se produce la insurreccin de la Granja. La regente Mara Cristina proclam la Constitucin de Cdiz alindose con los liberales. El gobierno progresista estableci una nueva constitucin ms moderada que la de C-diz. El sufragio se restringa a las clases medias (3,5% de la poblacin). La burguesa li-beral opt por opcin ms moderada que restringiese el sufragio. Los moderados retira-ron atribuciones a los gobiernos municipales. Italia. En 1831 se producen insurrecciones en algunos de los estados absolutos y feuda-les como los Ducados Austracos (Parma, Mdena y Bolonia) y los Estados Pontificios. Se unifican los ducados creando las Provincias Unidas italianas que pidieron ayuda mi-litar a Luis Felipe de Francia. Un mes despus del levantamiento las tropas austracas derrotan a los carbonarios insurrectos. En Piamonte a la muerte del monarca se corona a Carlos Alberto. El republicano liberal Mazzini pidi a Carlos Alberto que encabezase el movimiento nacional italiano. Los re-volucionarios cambian de estrategia, pasan de ser pequeos grupos desconectados de la poblacin (masones). Quieren conseguir partidos de amplia base social para tener sopor-te en poca de revolucin. Aparecen el Partido Republicano Radical de Mazzini y el Liberal Moderado Monrqui-co. Mazzini organiz el movimiento republicano desde el exilio. Su proyecto era la construccin de una repblica unitaria, la abolicin del feudalismo y la desamortizacin y el sufragio universal masculino con tendencia a preocuparse por las cuestiones socia-les y crtico con la expropiacin de tierras a nobles en Francia. Mazzini promovi insurrecciones para crear un ejrcito italiano, destronar a los sobera-nos de los diferentes estados y la proclamacin de la repblica. Mazzini era anticlerical pese a ser un profundo creyente. El Partido Liberal Monrquico tena como modelo la Francia liberal. La principal figura de los monrquicos liberales es Cavour, que es expulsado del ejrcito por liberal. Fund el diario Il Risorgimento. Cavour conceba la nacin italiana como una monarqua con la abolicin del feudalismo y un sufragio censitario para clases medias. El planteamiento nacional italiano no era unitario, haba diferentes tendencias. Tenan que confederarse tres reinos para conseguir la unidad (Npoles, Roma y Piamonte) y ex-pulsar a los austracos militar y diplomticamente con la ayuda de las potencias libera-les. Los intentos insurreccionales de Mazzini fracasarn pero sern el inicio de la cons-ciencia de patria italiana que permitir la unificacin en 1861. Polonia. El zar Alejandro I concedi a Polonia una carta otorgada en 1815 segn la cual permita la existencia de una administracin polaca, una dieta con capacidad legislativa, la creacin de un ejrcito polaco y la abolicin de la censura. El zar coloc un virrey que tena iniciativa legislativa y no plante la iniciativa para el gobierno polaco. Adems el ejrcito polaco tena mandos rusos y la censura no fue abo-lida como se deca en la carta otorgada de 1815. Esto motiv una insurreccin indepen-dentista en Varsovia. El problema del movimiento insurreccional fue su falta de unidad, en su seno haba movimientos nobiliarios proabsolutistas y grupos burgueses intelectuales. El zar se negaba a aplicar la autonoma polaca lo que llev a los polacos a proclamar su independencia en 1831. Los polacos pidieron ayuda a la Francia de Luis Felipe que no actu. La represin que ejercieron los rusos fue brutal. En Alemania se dio un movimiento de solidaridad con los polacos. En 1832 se concentraron grupos liberales y nacionalistas de Europa.

Confederacin Germnica. Con anterioridad a 1830 se dan una serie de cambios pol-ticos. No hay ningn movimiento insurreccional general, son ncleos de profesores de universidad y estudiantes. En 1815 se prohibi la posibilidad de conceder una carta otorgada a los estados alemanes. Pese a todo en algunos pequeos estados alemanes se conceden cartas otorgadas (Hesse) en territorios que se haban visto afectados por la expansin napolenica. Se conceden cartas otorgadas en Sajonia y Hannover que dan pequeas concesiones a la burguesa. En general en el mundo urbano no se dan grandes revoluciones. En el mundo rural hay mayor nmero de incidentes. En Hesse y Sajonia se asaltan castillos seoriales y hay movimientos de resistencia a pagar las rentas seoriales. La burguesa urbana no se preocupa por la abolicin del feudalismo. El movimiento antise-orial supone la abolicin del feudalismo en 6 estados en 1830 pero en Prusia y Austria no sucede nada. Los seores feudales no aplicaron la nueva ley y siguieron reclamando sus derechos feudales. El movimiento nacional alemn no apareci a lo largo del proceso revolucionario, surgi-r en plena insurreccin polaca. Ahora bien, la principal causa del desarrollo del movi-miento nacionalista alemn fue econmica. De los 39 estados alemanes 25 estaban uni-dos aduaneramente bajo la tutela de Prusia. Austria y Hannover no participan de la unin aduanera. Prusia comienza a tener un papel destacado e influyente en el conjunto de Alemania lo que incrementa su enemistad con Austria. El desarrollo econmico e industrial incre-menta la divisin entre este y oeste. En el oeste se desarrolla el sistema artesanal frente a la fuerte economa agraria del este. La industria belga e inglesa construye el ferrocarril en el territorio alemn. La construccin nacional alemana no avanza ya que en Berln y Viena no se da la revo-lucin. Nos encontramos ante potencias absolutistas y feudales donde los revoluciona-rios son minora. La burguesa urbana tiene amplios sectores que no se queran arriesgar a la aventura nacionalista. En 1848 se dar una revolucin que ser aplastada militarmente en Austria y Prusia haciendo fracasar el intento de unificacin alemana. LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1848 La crisis econmica de 1846-47: Uno de los factores a tener en cuenta para analizar el proceso revolucionario de 1848 es la crisis agrcola que se da con la epidemia de patatas que se extiende desde los Pases Bajos y la sequa que echaron a perder las cosechas de trigo. La principal consecuencia de la crisis fue la alza de los precios y el asalto de panaderas. La crisis econmica tambin afect a otros mbitos. Los pequeos productores agrarios que eran consumidores de productos industriales al ver reducida su capacidad adquisiti-va dejan de consumir prolongando la crisis al sector textil. Las entidades bancarias tambin se vieron afectadas ya que se dedicaban a recoger los ahorros de los pequeos inversores, dinero que invertan en la construccin del ferroca-rril. Los bancos se quedaron sin dinero y se vieron obligados a vender sus acciones por lo que estas perdieron su valor provocando la quiebra de las entidades bancarias. Los grandes disturbios se produjeron en 1846-47 motivados por la crisis econmica. Tesis historiogrficas clsicas: 1. Historigrafa tradicional: considera la revolucin como una conspiracin internacio-nal contra las monarquas. 2. Centrada en el movimiento obrero. Es consecuencia del manifiesto comunista. Se basan en lo sucedido en Francia. Apuestan por la revolucin socialista. 3. Vinculadas a la I Guerra Mundial: se fijan ms en el Imperio Austraco. Es el inicio de los movimientos nacionalistas.

La realidad es que haba contactos entre revolucionarios de diversos pases pero no pue-de darse lo que apunta la tesis de la conspiracin internacional porque cada pas tiene unas necesidades determinadas y las situaciones son diferentes. Las revoluciones no res-ponden en ningn caso a una revuelta socialista y tampoco presentan planteamientos de nacin. Las revoluciones de 1848 se dan paralelamente en muchos pases. Se inician en Suiza en 1847 donde se impone una constitucin federal y se aplasta a los cantones absolutis-tas. Tras las revoluciones de 1820 y 1830 la burguesa slo ha conseguido reformas par-ciales en los regmenes y ansa poder participar ms activamente en poltica. La revolucin de 1848 en Francia: Desde 1830 se ha ido alimentando el movimiento de oposicin al rey Luis Felipe. La si-tuacin es tal que se llega a prohibir el derecho de reunin y de manifestacin por parte del rgimen liberal moderado. Entonces se produce la campaa de los banquetes que es la forma que tenan las clases medias de reunirse. La monarqua de Luis Felipe no se considera legtima. En 1848 estos banquetes culminarn con manifestaciones junto con artesanos y otros sectores. El pueblo levant barricadas en los barrios y se asalt la cmara de diputados. A finales de febrero el rey se marcha y los movimientos liberales proponen la proclama-cin de la II Repblica. El primer gobierno provisional se forma con la gente que par-ticipa en las barricadas (Blanc). Los sectores ms radicales no participan (Blanqui). Pese a la ausencia de los radicales el gobierno provisional ejerce una poltica bastante radical. El gobierno provisional crea los Talleres Nacionales, promete la elaboracin de una ley para reducir la jornada laboral a menos de 12 horas y la elaboracin de una nueva constitucin reconociendo el derecho al trabajo. A mediados de abril prosiguen las manifestaciones por parte de los sectores ms radica-les. Al finalizar abril se celebran elecciones consitucionales por sufragio universal mas-culino pero los resultados son muy moderados. El nuevo gobierno hace desaparecer los talleres nacionales y establece la jornada laboral en 12 horas para aquellas empresas de ms de 20 trabajadores (que en aquella poca eran minora). No se formula una ley del trabajo. Blanqui inici una insurreccin contra el gobierno en junio pero fue aplastado violentamente por el ejrcito. En diciembre de ese ao se convocan elecciones a la presidencia de la Repblica y se impone Luis Napolen Bonaparte sobrino de Napolen con cinco millones de votos. El nuevo presidente tena el apoyo de artesanos y tenderos que son contrarios al republi-canismo socialista. El mundo rural le presta todo su apoyo. En Francia los republicanos socialistas son urbanos y el pas es mayoritariamente agrcola. Napolen III instaura un rgimen claramente conservador. En diciembre de 1851 Napolen dio un golpe de estado y un ao despus se proclam emperador despus de realizar un referndum que le dio todo el apoyo popular. Se pue-de decir que las revoluciones liberales en Francia resultaron triunfantes. Napolen intro-dujo el sufragio universal masculino. La revolucin de 1848 en el Imperio Austraco: El Imperio Austraco estaba dividido en tres coronas: Austria, Hungra y Bohemia: - La Corona Austraca estaba compuesta por el reino alemn de Austria, el Reino LombardoVneto, el Trentino, Galitzia y la Eslovenia occidental. - La Corona de Hungra estaba compuesta por el reino de Hungra, la Eslovaquia oriental, Transilvania y la zona oriental de Eslvenia. - La Corona de Bohemia estaba formada por el reino de Bohemia, el principado de Moravia y el ducado de Silesia (parte sur). El emperador es un monarca absoluto en todo el territorio. Existen jurisdicciones seo-riales y Dietas en algunos territorios del Imperio. En el seno del Imperio conviven dife-rentes culturas y

tradiciones (latinos, rumanos, gitanos, serbios, ucranianos, judos) lo que provoca una gran diversidad. La lengua tambin es un elemento de diversidad. El alemn es la lengua oficial del ejr-cito y de la administracin austraca y bohemia. En Bohemia encontrbamos una gran concentracin de alemanes. En cambio, en Hungra la lengua oficial es el latn. Tambin mltiples religiones se encuentran en el Imperio. Esta diversidad dar lugar a diferentes reclamaciones culturales durante la revolucin. Se llevarn a cabo tres opciones armadas independentistas. En 1846 en Galitzia (polaca) la nobleza se levanta para formar un estado absoluto. En el Reino Lombardo-Vneto se formar la nacin liberal italiana y tambin habr una revolucin nacionalista hngara. En la Corona de Austria la revolucin de 1848 triunfa en el reino Lombardo-Vneto y en Viena donde la burguesa lidera la revuelta. Esta insurreccin supone el final de la Santa Alianza. Fernando I hizo dimitir a Metternich ante unos alborotos protagonizados por los jvenes burgueses de Viena. El emperador Fernando I contemporiz la situacin y concedi una carta otorgada a Viena. Era el inicio de un proceso liberal que hizo que Fernando I se retirara al Tirol austraco. En Hungra tambin triunf la revolucin con peticiones liberalistas y nacionalistas. La burguesa lideraba las peticiones liberales junto con un sector de la baja nobleza. Recla-maban la abolicin del feudalismo. En Bratislava la Dieta del reino de Hungra pidi una dieta para toda la Corona de Hungra. Fernando I form un gobierno que convoc elecciones por sufragio censitario para establecer la dieta. En Bohemia la revolucin liberal y nacionalista se dio en Praga. Los alemanes bohe-mios pidieron su integracin en la Confederacin Germnica. Los estados checos pi-dieron la cooficialidad de la lengua alemana y checa, adems de una dieta para el total de la Corona de Bohemia. Los austracos, por su parte, consideraban a los eslavos como una cultura inferior que no tena derecho a realizar reclamaciones nacionalistas. Los checos ante la negativa im-perial no se rebelaron. Se produjo un enfrentamiento entre alemanes y checos donde las reclamaciones liberales las hizo la burguesa y las nacionalistas la nobleza. En 1848 se reuni en congreso paneslavo en Praga. Bakunin plante que todos son esla-vos y han de construir un estado bajo la tutela de Rusia. Sus ideas no tienen seguimiento entre los eslavos. El congreso fue disuelto por el ejrcito que ejerci una dura represin sobre Praga. El Imperio empez a organizarse contra la revolucin. Finalmente se produjo el proceso electoral en Bohemia y Austria donde se aboli el feudalismo y el rgimen seorial. En Hungra la nobleza particip en el congreso y dirigi la construccin de la nacin libe-ral en la que se abolieron las dietas estamentales. Los magiares impusieron su lengua que era hablada por el 40% de la poblacin. El congreso hngaro intent crear un ejrcito propio que aplastase las revoluciones de serbios, croatas y eslavos que estaban en contra de la prdida de sus dietas. Fernando I orden el estado de sitio para Hungra y organiz un ejrcito imperial formado por croa-tas. La guerra contra los hngaros se decant a favor del emperador. La revolucin fue aplastada y Fernando I renuncio al trono a favor de su hijo Francisco Jos I cuando Hungra proclam su independencia y pidi ayuda extranjera. Francia se neg a entrar en guerra e Inglaterra que poda tener intereses comerciales tampoco inter-viene para no romper el mercado europeo. La revolucin hngara fue totalmente aplas-tada y se abolieron las dietas estamentales para imponer una administracin centralista bajo la autoridad mxima del emperador. La revolucin de 1848 en la Pennsula Italiana: Entre enero y marzo se producen insurrecciones en toda la pennsula. La revolucin sig-nifica la concesin de cartas otorgadas por parte de los monarcas. En el Piamonte Carlos Alberto llegar a enarbolar la bandera tricolor. Tambin se conceden cartas otorgadas en los ducados de Parma

y Modena. En los Estados Pontificios, Po IV prometi el rechazo a partir de aquel momento al absolutismo. Tambin se produjo en Npoles y Sicilia don-de Fernando II concedi una carta otorgada. Sicilia no contenta proclam su indepen-dencia con la Constitucin de Cdiz. En el Reino Lombardo-Vneto se expuls de Miln a los austracos. Se proclam la re-pblica de Venecia. Los liberales moderados aprovechando que los austracos marcha-ban hasta Viena consiguieron que Carlos Alberto encabezara el movimiento de la cues-tin italiana. Po IV y Fernando II se vieron obligados a enviar tropas a Carlos Alberto formando el ejrcito nacional italiano que se concentr en Lombardia. Se plante la ayuda exterior de Francia pero Carlos Alberto renunci a pedir auxilio ex-tranjero. El ejrcito revolucionario empez a fragmentarse mientras el Piamonte se ane-xionaba Lombardia. Los lombardos pedan una confederacin de reinos italianos. Po IV retir sus tropas y seguidamente lo hizo Fernando II. Por el sur comenzaba a ser re-primida la revolucin. Al calmarse la situacin en Viena, en agosto, las tropas austracas fueron regresando a Italia por lo que Carlos Alberto se vio obligado a regresar a Piamonte. En 1849 Leopol-do II y Po IV son expulsados por lo que se establecen dos repblicas en Toscana y Ro-ma. En este punto Carlos Alberto renunci al trono para exiliarse y su hijo Vctor Ma-nuel II fue coronado. Luis Napolen Bonaparte decidi acoger al Papa para as tener influencia en Italia. En-tonces desembarcaron tropas en Roma lo que precipit la cada de la rerpblica romana, en junio de 1849 la repblica de Toscana cay en manos de los austracos. En el verano de 1849 acababa la revolucin para retornar al absolutismo e incluso en algunos reinos al feudalismo. Solo Piamonte conservar la constitucin de 1848. Cavour en 1859 con la ayuda de Napolen III expulsar a los austracos a cambio de que Saboya y Niza pasen a ser francesas. El papa quedara integrado en la confedera-cin de reinos. La revolucin de 1848 en la Confederacin Germnica: Los acontecimientos de Viena y Pars junto con la grave crisis de falta de alimentos producen que en los estados del oeste de Alemania se inicien una serie de revueltas libe-rales y nacionalistas. Prusia tena serios problemas de hacienda con la emisin de deuda pblica y la burguesa liberal moderada pidi al monarca que tomasen mediadas para pagarles la deuda. Se convoc el Parlamento Nacional prusiano pero no se realizaron elecciones. Fueron convocados los parlamentarios provinciales en Berln para dar salida a la crisis econ-mica. En 1847 existan dos facciones entre los liberales: los moderados y los radicales. La burguesa urbana estaba dividida y era un sector reducido de la poblacin. La revolu-cin se inici en el mundo rural. Se asaltaron castillos seoriales y se destruyeron documentos que vinculaban a los bur-gueses rurales con los nobles evocando el gran miedo francs. Las peticiones rurales de abolicin del feudalismo no eran prioritarias para la burguesa urbana que tiene otro tipo de propuestas. Se realiz una nueva abolicin del feudalismo y se produjo paralelamente una revolu-cin urbana que permiti que se concediese el sufragio universal masculino. La monar-qua no es cuestionada por los insurrectos. El levantamiento de Berln es contestado por el ejrcito. Federico Guillermo ofreci la concesin de una carta otorgada y la formacin de un go-bierno liberal. Se convocan elecciones a cortes constituyentes que tendran la participa-cin del monarca en la redaccin de la constitucin. Federico Guillermo IV se muestra favorable a una posible unificacin de la nacin alemana. Los moderados acusan a los sectores ms radicales de querer imponer una dictadura. En la reunin de los diputados en Francfort haba mayora liberal moderada. Se convocaron elecciones a parlamento general en toda Alemania y la mayora volvi a ser para los li-berales moderados formndose un gobierno alemn alrededor de la figura del archidu-que Juan. El nuevo gobierno no tom decisiones drsticas. Debatieron sobre el futuro de Alema-nia pero no llegaron a concretar ninguna medida efectiva. Lo ms remarcable fue la creacin del ejrcito alemn y la declaracin que hizo el Parlamento de que los ducados de Schleswing y Holstein eran territorio alemn pese a ser una propiedad personal del rey de Dinamarca.

Las elecciones de mayo de 1848 dieron la mayora a los demcratas cuyo gobierno abo-li el feudalismo y los privilegios fiscales de la nobleza. Paralelamente, en el Parlamen-to de Berln se reunieron los nobles que eran contrarios a las medidas demcratas. El rey Federico Guillermo IV nombr un gobierno de nobles y aplast la revolucin al ver co-mo los absolutistas se imponan en Austria. Para no crear un ambiente revolucionario constante se concedi una carta otorgada que permita al monarca legislar mediante ordenanzas al margen de las dos cmaras que se constituyeron. Se introdujo un rgimen seorial controlado por el poder; la va prusia-na. Paulatinamente se fue desmontando el rgimen seorial de forma parcial y limita-da. Los nobles a cambio de perder una serie de privilegios reciban otros como la pre-sencia en la cmara alta. La revolucin liberal alemana tambin fracas pero surgieron los planteamientos nacio-nalistas alemanes que propugnaban la creacin de una nacin cultural y liberal ganado cada vez ms peso el concepto de nacin cultural (lingstica). El nacionalismo alemn es excluyente ya que considera que hay culturas inferiores que deben ser conquistadas. El nacionalismo se cree con derecho a anexionar territorios donde hubiese presencia de la cultura alemana aunque fuese minoritaria. El parlamento de Francfort incluy como territorios alemanes a Bohemia, el Tirol del sur y el Trentino. Se lleg a plantear la inclusin en Alemania de Alsacia y Lorena, Sui-za y otras culturas pangermnicas como Holanda o Dinamarca. El parlamento hablaba de Pequea Alemania para referirse a los pases integrados en la unin aduanera con Prusia a la cabeza con el respaldo de los liberales moderados y los protestantes. Austria como era catlica mayoritariamente, quedaba excluida de la Pequea Alemania. La Gran Alemania incluira todas las zonas alemanas y su formacin contara con el apoyo de la nobleza, los catlicos y los demcratas. La Gran Alemania inclua la parte germana de Austria. El canciller buscaba un proyecto que incluyese en su estructura imperial a todo el Impe-rio Austrohgaro. El parlamento aprob el proyecto de la Pequea Alemania y le ofre-ci la corona a Federico Guillermo IV de Prusia que la rechaz. Prusia no tom medidas que la pudiesen enfrentar a Austria. En abril de 1849 se produ-jo una nueva insurreccin de demcratas y moderados que reclamaban una constitucin imperial pero no sera hasta 1871 que se proclamase el imperio alemn unificado. BALANCE DE LAS REVOLUCIONES DE 1848 Si 1848 haba supuesto el despertar de todos los pueblos sometidos al Imperio Austra-co, ninguna de las revoluciones consigui sus objetivos finales y las fuerzas secesionis-tas no tuvieron ninguna fuerza para acabar con la integridad del Imperio. Similares re-sultados obtuvieron los insurrectos en Italia y Alemania. El fracaso de estas revolucio-nes comport una modificacin de la estrategia poltica de los movimientos nacionalis-tas que vieron que la va insurreccional no daba resultados. El hecho de que las revoluciones estallen prcticamente de forma simultnea en todos los pases podra explicarse a partir del trabajo subterrneo que realizan las sociedades secretas y de la influencia propagandstica de la prensa que va en aumento. Los gobier-nos intentaran controlar a la prensa ya que se considera el verdadero rgano de difusin de las ideas y consignas de los partidos o tendencias. Solo la revolucin que se da en Francia tiene un relativo xito que desembocar en una forma de gobierno autoritario, el II Imperio de Napolen III. En Italia el Piamonte tam-bin tendr un relativo xito convirtindose en una monarqua constitucional. El resto de pases que viven insurrecciones fracasan puntualmente. Lentamente, las monarquas autoritarias irn dando paso a regmenes constitucionales moderados con el visto bueno de la burguesa industrial, comercial y terrateniente que ha sido la gran vencedora de estos procesos revolucionarios. Como motivos que llevaron al fracaso a estos movimientos insurreccionales cabe desta-car los diferentes planteamientos de los diversos grupos sociales que participaron. La burguesa quera

tomar el poder pero no acept una reforma social que afectase a sus in-tereses. La masa obrera, por su parte, no estaba suficientemente organizada y tampoco tena unos objetivos definidos. Los campesinos una vez consiguieron la abolicin de los regmenes feudales miraban recelosos la reforma social que poda privarlos de la propiedad de la tierra que tanto les haba costado conseguir por lo que tampoco ejercieron una gran presin en la revolu-cin. Los tres grupos sociales implicados en la revolucin se mostraron claramente des-coordinados. La situacin econmica mejor considerablemente en 1848 con buenas cosechas y un descenso pronunciado de los ndices de paro. Esto rest vigor a las demandas de la re-volucin que arranc con una grave crisis econmica. Las monarquas no constitucionales fueron solidarias entre si y las fuerzas nacionalistas de cada pas no coincidan en sus reclamaciones y objetivos finales. NACIN Y NACIONALISMO EN EL SIGLO XIX: Las naciones son planteadas desde una perspectiva filosfica ya que existen al mar-gen de la voluntad de los hombres. Los nacionalismos trabajan con verdades absolu-tas. La nacin sita su origen en un pasado remoto cuanto ms lejano mejor porque la nacin es un producto histrico, no una realidad esencial. Los conceptos de nacin surgen en el siglo XIX y tienen dos vertientes; la nacin liberal y la nacin tnico-cultu-ral. La nacin liberal es el conjunto de personas con derechos polticos (ciudadanos) de un pas. La nacin liberal es un planteamiento poltico que surge en el mismo marco cultu-ral de las monarquas absolutas que vivan en un marco pluricultural con diversas le-gislaciones en su seno. La nacin aparece con la revolucin liberal de Francia en 1789 donde se reconoce la diversidad jurdica que engloba los diversos condados de la Edad Media. Bretaa, Languedoc, Provenza o Borgoa no pagaban tributos por su condicin heredada de la poca medieval. Los liberales establecern la igualdad ante la ley y abolirn los privile-gios. Francia tena una diversidad lingstica con la presencia de cataln, bretn, vas-co y lenguas germnicas pero este no fue el motor de la construccin de su nacin li-beral. La nacin espaola nace en 1812 con la Constitucin de Cdiz. Las instituciones me-dievales de Castilla han de desaparecer con el nuevo marco constitucional (Galicia, Navarra, Vascongadasetc). Las coronas de Castilla y Aragn tenan diferentes siste-mas fiscales y dentro de Castilla los territorios de Navarra y Vascongadas gozaban de una serie de privilegios fiscales. En Espaa la lengua tambin es diferente en los terri-torios y se declara el castellano como lengua oficial por ser mayoritaria. Tanto catalanes como vascos liberales defendern la Constitucin de Cdiz. La burguesa in-dustrial catalana defender la opcin liberal centralista. Espaa es un rgimen liberal frente al absolutismo borbnico. Italia tambin vive una situacin compleja ante la unificacin del territorio de la Penn-sula con pluralidad de lenguas en su seno. Finalmente, durante el proceso unificador se impondr el florentino como lengua oficial. La nacin tnico-cultural surge en el ltimo cuarto del siglo XIX con la desintegracin de los grandes imperios (otomano, austro-hngaro, ruso). Presenta paradojas ya que eslovenos, serbios y croatas se definirn como una nacin conjunta. Para considerarse como una nacin diferenciada se alude a una cultura diferenciada y a la existencia de antiguas instituciones propias. En el occidente europeo las naciones liberales perdern su razn original para argumentar el nuevo concepto de nacin. Las naciones actuales asumen el principio de la soberana nacional liberal. En un contexto de crisis econmica (crisis de la patata) surgir el movimiento naciona-lista irlands y en Espaa se desarrollarn movimientos nacionalistas en Catalunya y Euskadi. Se puede decir que a finales del siglo XIX tanto en Catalunya como en Eus-kadi los ciudadanos tienen la decisin/voluntad de ser una nacin diferenciada. Siem-pre nos encontramos ante una decisin de los ciudadanos.

La existencia de instituciones propias en un pasado no es un argumento de peso para justificar la diferencia ya que dentro de Castilla otros territorios tambin las tuvieron (Navarra). Y la existencia de una lengua y una cultura diferenciadas no definen una nacin, son simples elementos culturales. El desarrollo de los nacionalismos perifricos se debi a que el nacionalismo espaol era poco asfixiante en relacin con el que se practic en otros lugares. La fortaleza del estado francs evit que all surgieran movimientos nacionalistas. Los nacionalismos en su origen se basan en ideas reaccionarias. El catalanismo incluir en sus filas a grupos liberales (Pi i Margall) y a sectores reac-cionarios. Para explicar el desarrollo del nacionalismo en Catalunya y Euskadi hay que tener en cuenta que era all donde se concentraba la industria moderna. Catalunya tena el monopolio del comercio textil con las colonias americanas lo que hizo que a la prdida de Cuba se desarrollase con ms fuerza el movimiento nacionalista protagoni-zado por la burguesa. En el Pas Vasco el nacionalismo surge cuando la industria siderrgica se desarrolla y produce beneficios a la alta burguesa arruinando a la pequea burguesa que trabaja-ba en la metalrgica tradicional. Es un nacionalismo que, encabezado por Sabino Ara-na, tiene una gran carga de racismo. La presencia de los rasgos racistas en el nacio-nalismo vasco se explica porque, al contrario que la industria catalana, no necesitan de la inmigracin para trabajar. Para ellos los espaoles sern los maketos. LA REVOLUCIN INDUSTRIAL La Revolucin Industrial se desarrolla en dos fases, la primera entre los aos 1770-80 hasta 1830 con la aparicin del textil algodonero que sustituye a la industria tradicional. En 1840 se inicia una segunda fase con la construccin del ferrocarril que emplea el acero y el desarrollo de los altos hornos para la siderurgia. Tradicionalmente la Revolucin Industrial era un fenmeno vinculado a Inglaterra y se daba posteriormente en el resto de Europa. La realidad es que el desarrollo industrial se da en toda Europa en el mismo periodo. Otro tpico sobre la industrializacin es que se desarrolla en pases con el suficiente ca-pital para montar la infraestructura necesaria. En realidad, con un capital familiar se po-da montar la infraestructura. El capital ser necesario cuando haya que pagar obreros. En una segunda fase la banca se reconvertir para que surjan sociedades financieras que renan e inviertan capital. Para el desarrollo industrial el factor fundamental es la existencia de un mercado. La in-dustria busca satisfacer las demandas de la sociedad. En Inglaterra se pone de moda la indiana que genera una demanda en un mercado. Se dieron una serie de transformaciones agrarias que reorientaron la produccin hacia el objetivo de satisfacer un mercado. El poder adquisitivo aument en las zonas rurales. La agricultura pensada con fines comerciales gener demanda de otros productos al tener el campesinado capital que gastar. Viejas visiones sobre la Revolucin Industrial: Hobsbawn considera la Revolucin Industrial como el cambio ms importante de la hu-manidad desde el Neoltico ya que comportaba una serie de cambios polticos y socia-les. Se gener una comunicacin entre los diferentes pueblos que llev al mestizaje cul-tural. Las ciudades crecieron para dar cabida a una nueva poblacin. Tradicionalmente se opinaba que con la Revolucin Industrial se pasaba a una etapa de bienes y recursos ilimitados, sometiendo as a la naturaleza. Esa lectura es errnea por-que mientras la poblacin se duplica la produccin se multiplica por veinte. A partir de 1750 se introdujeron en Inglaterra un conjunto de transformaciones tecnicoeconmicas que hicieron posible en la Europa del siglo XIX un extraordinario incre-mento de la productividad gracias al empleo de la mquina. Caractersticas de la industralizacin: 1. Crecimiento regular y autosostenido de la poblacin y la produccin.

2. Divisin del trabajo industrial provocando un cambio en la estructura de la pobla-cin activa. 3. La fbrica como lugar de produccin. 4. Articulacin de mercados ms amplios. 1850 Poblacin Pases 26% industrializados Pases no 74% industrializados 1960 Poblacin 28% 72%

Produccin 35% 65%

Produccin 78% 22%

El proceso productivo se fragment y se increment el nmero de trabajadores que se necesitaban para satisfacer la demanda de mano de obra. La poblacin activa que tradicionalmente se concentraba en actividades campesinas abandon el trabajo agrcola para dedicarse a la industria. La aparicin de la fbrica supone la mecanizacin del tejido en la lanzadera volante y se introdujo la mquina de hilar automtica, la selfactina. Las nuevas tecnologas requeran una nueva estructura productiva: la fbrica. Se produjo un cambio en las relaciones de produccin. El productor perda la propiedad y el control sobre la mquina y el producto final. La aparicin de las fbricas supondra segn las teoras tradicionales la desaparicin del sistema artesanal y la llegada masiva de inmigrantes para trabajar en las ciudades abandonando el mundo rural. Con la inmigracin masiva a las ciudades aparecera una nueva clase social, el proleta-riado industrial. La industrializacin supondra la creacin de grandes mercados nacio-nales que llevaran con el fortalecimiento de la burguesa a las revoluciones liberales para poder tener incidencia directa en el comercio y la economa. La industrializacin no fue un proceso aislado dentro de la sociedad ya que se relacion con la demografa, la agricultura, el transporte y la estructuracin de la economa y la propia sociedad. A partir de 1981 la historiografa revis las tesis sobre la industrializacin llegando a la conclusin de que el cambio de 1780 se hizo reorganizando el viejo sistema industrial de trabajo a domicilio. En Inglaterra haba algunas fbricas pero no se expandieron has-ta los aos veinte del siglo XIX. Aparecieron grandes empresas que destinaban su pro-duccin al mercado nacional e internacional. La industrializacin se mueve sobre tres ejes; los comerciantes de la ciudad, los artesa-nos rurales y los artesanos urbanos. Es un sistema disperso en el que los artesanos rura-les trabajan con las mquinas tradicionales y siguen practicando la agricultura y los arte-sanos urbanos trabajan en grandes manufacturas con la maquinaria tradicional. Al sustituir el sistema a domicilio por el sistema fabril las zonas rurales se desindustria-lizaron o se adaptaron a las nuevas tecnologas. Con la maquinizacin aparecieron mo-vimientos ludistas contrarios al progreso tecnolgico, los artesanos son los ms interesa-dos en que se produzcan disturbios de tipo ludista. En el mundo rural los movimientos rurales se dan contra las trilladoras. El sistema artesanal no desapareci por completo en la ciudad, coexisti con las mqui-nas para realizar las tareas ms delicadas. Las nuevas tecnologas se introdujeron en otras industrias como la alimentaria. Se empleaban en la produccin de pan blanco o pa-ra la conservacin en lata. La poblacin creci pero no cre un mercado tan amplio como se explica tradicional-mente porque no tena capacidad adquisitiva. Solo un pequeo sector tena capacidad adquisitiva como para hacer que el mercado se desarrollase. El crecimiento de la pobla-cin no fue, en ningn caso, regular y autosostenido ya que fue una explosin demogr-fica causada por la pobreza. Los nios eran una fuente ms de recursos ya que desde muy pequeos se ponan a tra-bajar en el campo. En Francia la poblacin no creci porque se utilizaban mtodos anti-conceptivos. Un

espectro social francs ms amplio que el ingls dispone de recursos para subsistir. El crecimiento de la produccin no es un sntoma de ser capaz de domi-nar a la naturaleza. La revolucin en la produccin que se dio en Inglaterra no fue ms eficaz que la france-sa. Francia tena ms poblacin y produca un 60% ms que Inglaterra. A finales del si-glo XIX Inglaterra tiene unas cifras de poblacin y produccin similares a las francesas. Se puede decir que la produccin francesa por individuo es superior, ms eficaz y de mayor calidad que la inglesa. Gran Bretaa entre 1830 y 1848: Gran Bretaa entra en la poca victoriana con enfrentamientos entre sectores agrarios e industrialistas representados por la nobleza titulada y no titulada que acaparaban el 80% de las tierras. Las tierras vinculadas eran arrendadas a la burguesa agraria que no tena una gran representacin. Los sectores industriales englobaban entre el 10 o el 20% de la poblacin inglesa, sien-do los sectores ms representativos la alta burguesa industrial, banqueros, comerciantes y clases medias en general. El peso industrial cada vez ser mayor y a mediados del si-glo XIX ya ocupar a 4,5 millones mientras que en el mundo rural trabajaran unos 2 millones. El enfrentamiento entre sectores industriales y agrarios se debe a que los sectores indus-triales tienen la intencin de abolir los aranceles proteccionistas, porque si bajan los pre-cios de produccin tienen mayores beneficios. Los intereses industriales no los represen taban los tories. Se llev a cabo una reforma electoral que daba ms poder a los sectores industriales y liberales. En 1839 se form la Liga Antiaranceles prohibicionistas organizada por los sectores industriales y en 1844 se form una antiliga para combatirla. Entre 1845 y 1847 se produ-jo una crisis econmica que afect a todos los sectores de la sociedad. La crisis empez con una crisis en la agricultura iniciada en Irlanda con un virus que afect a la produc-cin de patatas y se extendi por el resto de Gran Bretaa. Los cereales tambin se vie-ron afectados por una serie de malas cosechas provocadas por la sequa que se dio en In-glaterra con lo cual se multiplicaron los precios. En 1846 el gobierno torie empez a desmantelar los aranceles proteccionistas con el go-bierno de Russel. La abolicin de los aranceles significa el triunfo del librecambismo como poltica econmica. Las mesuras econmicas que toman los ingleses significan el dejar de cultivar comida para las personas que sera exportada del mercado colonial en expansin para centrarse en producir para la ganadera (pienso). A lo largo del periodo se dieron una serie de cambios polticos que marcaron el desarro-llo posterior de Gran Bretaa. Los lderes liberales ms destacados en este periodo se-rn: Grey (1830-34), Melbourne (1835-41), Pell (1841-46) que tena intereses indus-triales y Russel (1846-52). En 1846 los tories agrarios rompieron con los sectores indus-triales que pasaron a formar parte del partido liberal (whig). El incremento constante del poder de la burguesa la enfrenta a la nobleza. La nobleza inglesa conservar unas cuotas de poder mucho ms importantes que en otras zonas de Europa. En Gran Bretaa la cmara alta actuar como tribunal supremo. El hecho de que la burguesa industrial gane poder hace que se asiente el sistema polti-co liberal. Se produjeron reformas en la cmara de los comunes con un debate real entre la clase poltica. La llegada de los burgueses industriales hizo que se fomentase la ense-anza pblica con subvenciones a lo largo del siglo. La prensa se difundi y expandi como rgano de difusin de las ideas. El avance de la burguesa industrial permiti que se abolieran las aduanas interiores del pas y en 1833 se aboli la esclavitud. La consolidacin del rgimen de tipo liberal tendr consecuen-cias negativas en el pas.

Irlanda era un pas agrario que con la crisis de la patata cae en picado hasta el hundi-miento, 2 millones de irlandeses emigran a Amrica buscando un futuro ms prspero del que ofrece su pas. Los emigrantes son los ms jvenes por lo que su marcha reper-cute en el crecimiento demogrfico del pas (hay que contar a los que marcharon y a los que dejaron de nacer). En un siglo los irlandeses pasaron de ser 8 millones a ser 2 millo-nes de habitantes. La falta de medidas proteccionistas arruin el desarrollo de la econo-ma irlandesa. La llegada al poder de la burguesa industrial tampoco result buena para los obreros que trabajaban para ellos. En 1834 se aprob la Ley de Pobres por la cual los hombres fuertes que estuviesen en paro no tenan derecho a limosnas y eran llevados a las casas de trabajo (workhouses) lejos de su familia para trabajar por la mitad del salario que hu-bieran percibido por realizar ese trabajo fuera. Esta ley hizo que el obreo parado acepta-se cualquier trabajo por malo que fuesen sus condiciones o se dedicaba a la delincuen-cia. El cambio que se produce es lento, los viejos sindicatos terminan asumiendo que tarde o temprano tendrn que empezar a unirse para defender las nuevas reivindicaciones de los obreros en sus programas y acogerlos. Se organizaron sindicatos locales para dar res-puesta a las necesidades del obrero. El gobierno prohibi el derecho a huelga de los trabajadores, los piquetes eran persegui-dos lo que dificultaba el desarrollo del movimiento sindical. Pese a que los sindicatos eran legales si un patrn saba que un trabajador formaba parte de uno no era contrata-do. En 1829 se form el sindicato general Trade-Unions, asociacin nacional que re-clamaba el derecho a la proteccin en el trabajo. Se llegaron a afiliar 60.000 personas. El sindicato organizaba huelgas y los empresarios respondieron cerrando las fbricas. En 1832 las huelgas dejaron de realizarse y desaparecieron los sindicatos, los empresa-rios pudieron ms que los trabajadores. En 1834 con la figura destacada de Robert Owen aparece la Gran Unin de Oficios, consolidada con 16.000 personas en sus filas. Adems de trabajadores industriales este grupo inclua artesanos puros. Los zapateros abandonaron el sindicato porque sus de-mandas no fueron apoyadas. Los empresarios pusieron en prctica contratos por los cua-les los trabajadores deban renunciar voluntariamente a afiliarse en el sindicato. El sector textil intent atraer a su rbita sindical a los trabajadores de la minera. La in-tencin era llegar a la formacin de un sindicato general. La composicin social de los sindicatos cambio cuando se incluyeron en sus filas a obreros no especializados, aparte de la clase obrera industrial que era muy heterognea. Las mujeres en los aos 30 tienen un papel relevante y destacado en la lucha sindical pero paulatinamente lo irn perdiendo ante los hombres que las relevan a un segundo plano porque temen que les quiten sus puestos de trabajo. La ideologa mayoritaria entre los hombres es que si la mujer trabaja es para aportar un salario complementario, el sitio de la mujer es en la casa (moral victoriana). Entre la burguesa y la clase obrera encontramos riesgos y problemas comunes. La clase obrera estaba crendose una consciencia de clase lo que supone un cambio ideolgico. La huelga es necesaria pero no suficiente para conseguir sus reivindicaciones. En 1830 se reforma la ley electoral amplindose el sufragio. El sufragio se ampli al 3,5% de la poblacin permitindose el voto a la clase media al-ta. La clase obrera que haba combatido con los Whig para conseguir la reforma poltica fueron utilizados para conseguir el cambio para luego no ser recompensados. En 1836 se inicia el movimiento cartista con la creacin en Londres de la asociacin de trabajadores pero hasta 1838 esta asociacin no se dirige al pueblo mediante una carta. Podran ser calificados de constitucionalistas obreros. OBrian a travs de los peridicos hablaba de igualdad poltica e igualdad social pbli-ca. El movimiento cartista surge para defender una ampliacin de la reforma electoral de 1832 para que as el obrero pueda votar y ser elegido para tomar medidas como la proteccin laboral, el incremento de los salarios y derogar la ley pobres.

El cartismo es un movimiento revolucionario donde la mayor parte de sus lderes sern polticos del Partido Radical. OConnor propuso el sufragio universal pero para ello ha-ba que apoyar el capitalismo. En el cartismo participaron los viejos sindicalistas junto con las nuevas corrientes. Puntos del movimiento cartista: 1. Sufragio universal masculino. 2. Aprobacin de la ley del voto secreto en las elecciones. 3. Parlamentos anuales. 4. Salario para los diputados. 5. Abolir la ley de rentas mnimas para ser diputado. 6. Distritos electorales iguales (desaparicin de los burgos frente a los condados). El movimiento se desarrolla en tres fases al final de las cuales se presentaron en la c-mara de los comunes las cartas con las firmas de la poblacin. En la primera fase se re-cogieron 1.200.000 firmas. En la segunda fase fueron aceptadas como vlidas 3.317.000 y en la tercera fase se recogieron 6 millones de firmas pero los comunes solo validaron 2 millones as que la mayor movilizacin fue en la segunda fase donde particip la octa-va parte de la poblacin. El movimiento cartista no tuvo xito en sus reclamaciones. Hasta 1872 no se instaur el voto secreto y hasta 1914 no se consigui el sufragio universal masculino para el 100% de la poblacin. Las condiciones de vida en la Inglaterra del siglo XIX han generado un debate historio-grfico. Hasta 1825 las fbricas no tienen un cierto peso en el conjunto del pas. El de-bate es entre los que alaban las consecuencias de la Revolucin Industrial y los que sin dejar de alabar critican las malas condiciones de vida que conllev para la nueva clase obrera. El debate se revitaliz hacia 1926 con una polmica entre historiadores y economistas. Los defensores de las bondades de la industrializacin sern los economistas liberales mientras que la historiografa marxista criticar los resultados que conllev el proceso industrializador. La utilizacin de datos cuantitativos por inexactos que fueran convirti la polmica en un debate cientfico. Clapham hizo trabajos cuantitativos de carcter optimista que indicaban que la capaci-dad adquisitiva de la poblacin inglesa creci un 60% en el periodo comprendido entre 1790 y 1850. La realidad es que, pese a que los salarios subiesen relativamente, las con-diciones de vida de los trabajadores eran malas. Hobsbawn, con unas teoras ms pesimistas, en 1957 tas el desempleo y la mortalidad registrados en el periodo industrial. Para este autor, la Revolucin Industrial a medio y largo plazo poda haber favorecido a la clase obrera, pero en sus inicios no. La continua-cin del debate supuso que a partir de ese instante para hablar de la economa industrial del siglo XIX haba que tener en cuenta las condiciones de vida de la clase obrera. El debate se centr en la evolucin de los salarios reales, la evolucin de la renta nacio-nal y sus componentes y el cambio de los patrones de consumo. Los datos que dispone-mos entre 1790 y 1800 son muy pobres. Hasta 1801 no hay datos que presenten una fia-bilidad suficiente. En Inglaterra hasta 1837 no se realizar un registro civil. No hay datos estadsticos fiables sobre el periodo y eso provoca una falta de rigor en la historio-grafa. La mejor fuente de informacin son las peticiones de ley de tories y whigs en la cmara de los comunes. Los whigs propusieron una ley regulando el trabajo infantil donde se prohiba el trabajo de menores de 10 aos en las minas y de menores de 8 aos en el sector textil con jornadas de trabajo nunca superiores a las 12 horas. Como la ley no tena mecanismos de control todo sigui igual. En 1840 se documenta el trabajo en las minas de nios de 6 aos. Pese a que el gobierno dict una ley prohibiendo el trabajo de mujeres y nios en minas esta no se cumple. Las condiciones de trabajo son psimas. Las organizaciones sindicales eran locales y afectaban a trabajos especficos. Son organizaciones raquticas que estn prohibidas por el gobierno hasta 1825. Los artesanos que

trabajaban a domicilio o contratados tenan un buen salario porque eran maestros de su oficio. Estos artesanos no tuvieron problemas hasta que se introdujeron las mquinas que permitieron hacer su trabajo a personas que no tenan una preparacin especfica. Los artesanos tuvieron dos opciones, o bien rebajaban su salario para competir con las mquinas o se enfrentaban a la contratacin de obreros para hacer su trabajo. EL SOCIALISMO: Los primeros socialistas plantearon reformas profundas del sistema capitalista. Son de procedencia francesa (no obrera) y sus planteamientos estn pensados en el mundo rural. Las primeras tendencias socialistas son utpicas, a travs de sistemas alternati-vos al capitalismo que deben ponerse en prctica por mtodos no violentos. Cabet escribi en 1840 su obra Viaje a Icaria. Su planteamiento es crear una comuna donde poner en prctica su modelo utpico de socialismo. Puso en prctica su modelo en Estados Unidos donde cre la comuna Icaria con participacin catalana en el pro-yecto. Owen era un empresario que pagaba salarios altos y la educacin de los hijos de sus trabajadores. Mand una serie de informes al gobierno dando su diagnstico sobre el mundo obrero y las ventajas de la industrializacin que segn l deban repartirse. Puso en marcha su proyecto New Harmony que consista en una serie de comunas agrarias donde se practicara una industria complementaria que intercambiara sus ex- cedentes con los integrantes de otras comunas. El proyecto New Harmony de Owen fracas perdiendo este parte de su fortuna. Re-gres a Inglaterra e intent formar un sistema de cooperativas para mejorar el nivel de vida de los trabajadores. Su teora es que el socialismo cooperativista ha de sustituir al capitalismo. Sus comunas tambin fracasaron ya que los precios de sus productos no eran lo suficiente competitivos para el mercado. Hasta su muerte se dedic a la agita-cin y el activismo. Otro utpico es Saint-Simon personaje que en 1823 se encuentra arruinado por la mala gestin de sus negocios y tuvo que ser recogido por un antiguo alumno que era banquero. En 1825 public El nuevo cristianismo donde daba muestras de preocupa-cin por la situacin de las clases bajas. La idea de Saint-Simon era crear un sistema alternativo al capitalismo agrario, su meta es la industria. La sociedad, para este autor, se divide en dos clases: abejas (burgue-ses y trabajadores) y znganos (nobleza y clero). Defiende una organizacin jerrqui-ca y antidemocrtica con la presencia de diversas cmaras de representacin de la so-ciedad. El sistema de Saint-Simon incluira tres cmaras. La cmara de intervencin sera el congreso compuesto por ingenieros, artistas y poetas. Por debajo encontramos la c-mara de examen, un senado que supervisara las intervenciones compuesto por fisi-logos, fsicos y matemticos. Por ltimo habra una cmara de ejecucin que sera un gobierno ejecutivo con los burgueses bancarios a la cabeza. Es la anticipacin del po-der que en Francia tendrn los bancarios en el futuro. Fourier, por su parte, present un planteamiento crtico con el capitalismo industrial. Propuso un sistema de creacin de comunas compuestas por 810 hombres y 810 mu-jeres donde propugna la igualdad entre hombre y mujer y hace un rechazo implcito de la violencia. Marx, por ejemplo, considerar que la violencia es un mtodo legtimo pa-ra expresarse en aquellos lugares donde no hay sufragio universal. Blanc, Proudhom y Blanqui son socialistas franceses que plantearon escritos (no propios) que sern reconocidos posteriormente por otros autores socialistas importan-tes. Son socialistas reformistas. Entre los republicanos radicales encontramos las figuras destacadas de Blanc y Tris-tan. Blanc plagi escritos de Owen planteando los talleres sociales con ayudas y sub-venciones del estado, corrigi el planteamiento de cooperativas de Owen. Sus ideas fueron asumidas por el laborismo ingls y los socialdemcratas alemanes.

Proudhom era hijo de artesanos y se dedic a plagiar a autores de economa ingleses. Consideraba que las huelgas eran intiles porque un incremento de salarios llevaba consigo un incremento de precios. Su mentalidad es igualitaria pequeo burguesa. Proudhom era crtico con la figura del estado que para l solo serva para cobrar im-puestos. Consideraba que su socialismo supondra la universalizacin de la clase me-dia. Defenda la estructura familiar tradicional. Es considerado el antecesor del anar-quismo por ir en contra del estado. Blanqui en sus escritos desea acabar con el capitalismo. Para Marx es la cabeza y el corazn del partido proletario en Francia. Blanqui era un hombre de accin, no un te-rico del socialismo, pas 20 aos de su vida en la crcel. Escribi sobre tcnica y lu-cha revolucionaria. Lenin reconoci su obra. El socialismo alemn est marcado por el Manifiesto comunista de Marx y Engels. En la Confederacin Germnica el socialismo es una corriente que apenas tiene difusin. Los artesanos alemanes crearon en Pars en 1834 la Liga de los Proscritos y hasta 1838 con la Liga de los Justos no se introdujeron tmida y clandestinamente en Alema-nia (posteriormente se denominar Liga de los Comunistas), su lema era proletarios de todos los pases unidos. En 1848 aparece el Manifiesto comunista como un panfleto propagandstico que expli-caba a los obreros la historia hasta la llegada del capitalismo, una resea crtica de los socialismos de la poca (crtica partidista), la propuesta del cambio violento del siste-ma por la va armada que llevara a la dictadura del proletariado y la desaparicin de la clase burguesa. La dictadura del proletariado sera una etapa de transicin despus de la revolucin que llevara a la sociedad socialista que llevara, a su vez, a la sociedad comunista donde desaparecera la propiedad privada de los medios de produccin y en la que ca-da cual trabajara segn sus capacidades y cobrara segn sus necesidades. Las medidas del socialismo al llegar al poder seran la introduccin de la enseanza pblica gratuita, gravar la herencia con duros impuestos y la nacionalizacin de la ban-ca. Es una obra muy superior a la de autores anteriores. Entre los errores que contiene cabe destacar que su estudio est basado en Inglaterra y hay una excesiva referencia a la clase obrera para la poca ya que en Europa no es-t an tan extendido el obrerismo. Tambin es un error identificar capitalismo con in-dustria ya que tambin existe el capitalismo obrero. Marx hace una divisin social entre burguesa y proletariado cuando en esta poca lo que hay en Europa es un conflicto entre nobleza y burguesa por el poder. Para Marx todo camina hacia el estado obrero. El paro, para l, es consecuencia del capitalismo porque la existencia de parados frena las peticiones de los trabajadores porque los pa-rados pueden sustituirlos. El capitalismo implica competitividad lo que hace que se den crisis peridicas de sobreproduccin a incrementarse la produccin para vender ms barato. Entre las aportaciones del marxismo hay que destacar el materialismo histrico, segn el cual son hombres y mujeres y las relaciones que establecen entre s los que dan sentido a la historia. Para Marx la lucha de clases es el motor de la historia, es lo que produce los cambios polticos y sociales. LA UNIFICACI ITALIANA I LA FORMACI DEL NOU ESTAT: Amb la Restauraci de 1815 la Pennsula Italiana va quedar dividida en vuit estats di-ferents. La invasi jacobina i napolenica del nord dItlia va fer arribar a aquestes ter-res els principis de naci i sobirania i va fer crixer els sentiments nacionalistes entre una burgesia de carcter liberal i patritic. Va comenar a prendre cos una lenta afirmaci de la identitat cultural italiana. El nacio-nalisme junt amb el liberalisme sn els motors de la unificaci italiana. Estats italians el 1815: - Regne Lombardo-Vneto: Annexat a lImperi Austriac.

Piemont: Ocupat pels francesos durant la Revoluci. Juga un paper important en la unificaci. T una economia important, una burgesia oberta a les idees liberals i una monarquia constitucional: la Casa de Savoia (Vctor Manuel II). El seu exrcit s potent i t una infraestructura de transports moderna. Ducats independents: Parma, Mdena, Lucca i Toscana. Eren satl.lits de la polti-ca austriaca. Estats Pontificis: Contraris a una unificaci liberal. El Papa va clausurar les refor-mes i va reprendre la poltica represiva. Regne de Npols (Dues Siclies): La dinastia de Borb mant una monarquia abso-luta. s un regne endarrerit econmicament. Els borbons van retirar totes les con-cesions constitucionals de lpoca napolenica.

Procs de defensa del sentiment nacional i de revaloraci cultural: Risorgimento. El liberalisme busca la creaci dun mercat nacional per donar sortida als productes agra-ris i industrials. La divisi en vuit estats suposa un fre per la indstria. Hi ha diferents monedes i shan de pagar duanes. Als estats del sud la terra es trobava en mans de la vella noblesa propietria, el sistema senyorial encara era vigent. Lagricultura era de caire tradicional i donava uns rendiments baixos que deixava els pagesos en la pobresa. Els estats del nord eren ms prxims a la realitat europea que es trobava industrialit-zada. El nord havia iniciat un procs de transformaci agrcola i de desenvolupament industrial. El creixement industrial va comportar lenfortiment de la burgesia que veia en la unifi-caci poltica un cam efica per desenvolupar millor els seus negocis i la seva activitat econmica. El Piemont es va convertir en el motor del nacionalisme. La construcci del ferrocarril el 1840 va permetre comunicar regions aillades, va trans-formar la vida quotidiana i va permetre lintercanvi de mercaderies. El ferrocarril va ser fonamental per la difusi de notcies i idees. Van oposar-se dos projectes nacionalistes, el monarquico-liberal de Cavour i el repu-blic de Garibaldi. El projecte de Cavour (primer ministre de Piemont) tenia el suport de la burgesia. La via insurreccional de Garibaldi sinspirava en les idees de Mazzini que unien republicanisme amb nacionalisme. Garibaldi era un home dacci sense ideologia prpia i per tant manipulable. Garibaldi arrosega les masses populars cap a la unificaci per millorar les seves condi-cions de vida. El poble identifica la unificaci amb les llibertats. Garibaldi s la via revo-lucionria i Cavour la via diplomtica com admirador de les institucions angleses. Garibaldi cedir en les seves pretensions i deixar pas a la monarquia constitucional de la Casa de Savoia que encapalar la nova Itlia. Camilo Benso, comte de Cavour s condiderat com el veritable ideleg i artfex de la unificaci. Cavour era un conven-ut lliurecanvista i bon coneixedor de la soscietat europea, sota el seu govern el Pie-mont va convertir-se en un exemple de llibertats constitucionals italians i una mostra de progrs social i econmic. Va cofundar el diari Il Risorgimento. La situaci que deixa la Guerra de Crimea (1853) trencant lordre europeu de Metter-nich incita Itlia a treures el domini austrac i aconseguir la unificaci. Etapes de la unificaci: 1859 Adquisici de la Llombardia. 1859 Annexi de la Itlia del centre i del sud. Es crea el Regne dItlia. 1866 Annexi de Vencia. Derrota dAustria davant Prussia. 1870 Annexi dels Estats Pontificis. Cavour va pactar amb la Frana de Napole III per aconseguir lannexi del Regne LombardoVneto derrotant els austracs (1859) que retenen Vencia. Garibaldi, per la seva banda, amb les camises vermelles havia ocupat una bona part del sud peninsular i va enderrocar els Borbons (1860) instaurant un govern provisional de carcter demo-crtic. Finalment el revolucionari va cedir davant lhegemonia piamontesa i va reco-nixer Victor Manuel II com a rei dItlia. Els ducats de Parma, Mdena i Toscana van adherir-se a la nova monarquia el 1860. La via revolucionria garibaldiana donar un gir conservador a mida que avaci el pro-cs dunificaci itali.

El 1866 va annexionar-se Vencia davant la derrota austriaca davant els prussians a Sedan i el 1870 van ocupar-se els Estats Pontificis. Roma va convertir-se en la capital del regne dItlia i va crear-se lEstat del Vatic sota sobirania del Papa. Zones de parla italiana (stria i Trento) van quedar sota domini austrac. El papa Pius IX va negar-se a reconixer el nou estat i van trencar-se les relacions diplomtiques amb Itlia fins 1929 en temps de Musolini. El Papa es considerava un es-clau del nou estat liberal itali. TRANSFORMACIONS ECONMIQUES DEL SEGLE XIX: Perode de consolidaci del capitalisme (1850-1914). Leconomia es globalitza. El mn sintegra en leconomia capitalista dominada per les potncies industrials. Revoluci dels transports amb la construcci del ferrocarril i lauge del vaixell de vapor. Es dna la Segona Revoluci Industrial que aporta innovacions tecnolgiques. Hi ha una revoluci en les poltiques comercials amb la instauraci del lliurecanvisme. Leconomia mundial es veu afectada a tots els nivells. Els procesos histrics saccele-ren. Revoluci dels transports: Amb la construcci del ferrocarril sentra en una nova fase de la Revoluci Industrial. s el motor de canvi i creixement econmic. La siderrgia del ferro t un paper desta-cat com a motor del creixement. La producci de carb (hulla) s el termmetre que ens indica el grau dindustrialitza-ci de les potncies. Durant molts anys el carb va continuar sent la font denergia he-gemnica. Producci dhulla (en milions de tones): Gran Bretanya Estats Units 1790 6 1800 10 1820 125 1840 30 21 1860 80 13 1880 149 83 1900 230 245 Alemanya 03 1 15 35 17 47 100 Frana 08 1 11 3 8 19 33

El ferrocarril articula els mercats nacionals i internacionals. La construcci del ferrocarril diferncia les zones industrialitzades (1848 lnea Barcelo-naMatar). El tren assegurava la circulaci de mercaderies, productes agraris i homes i dones amb una gran rapidesa i uns costos cada cop ms baixos. El 1850 comencen a unir-se els pasos mitjanant el ferrocarril. Comena a haver-hi una interconnexi econmica europea. En aquest camp Espanya es troba endarrerida respecte dEuropa. El tren permet activar regions interiors facilitant lintercanvi comercial i afavoerix el transport de mercaderies. A finals del segle XIX el tren permet que es produeixin les grans migracions afavorint el transit de pasatgers. La construcci del tren estimula la producci siderrgica ja que genera demanda de ferro i carb. El ferrocarril afavoreix la revoluci agrcola perqu facilita el transport de mercaderies del camp a la ciutat. La posada en funcionament del motor diesel aplicat a la navegaci martima va per-metre augmentar la rapidesa, la regularitat i la capacitat dels vaixells i escurar els viatges transocenics. A ms van posar-se en funcionament nous canals com Suez (1869) o Panam (1904) que connectava lAtlntic amb el Pacfic. Lelectricitat permet una nova innovaci en el transport urb amb la introducci dels tranvies i els ferrocarrils metropolitans. Revoluci agrcola:

Es dna un fenomen despecialitzaci en els cultius. Les millores en els transports per-meten transportar els productes en un petit lapse de temps grcies als ferrocarrils i els vaixells de vapor. Aquestes xarxes permeten una distribuci efectiva de les mercade-ries. Els mtodes de cultiu es modernitzen facilitant lespecialitzaci agrcola. Sintrodueixen adobs qumics que permeten una major productivitat. La selecci de races i espcies en la ramaderia va possibilitar una prctica ms intensiva orientada cap a la producci de carn i llet. La revoluci tecnolgica saplica a lagricultura. Als Estats Units sintrodueix el tractor i els fertilitzants qumics permeten augmentar els rendiments. Es difonen la segadora, la batedora i les mquines dagarbar. Fases econmiques: - Creixement econmic (1850-73) - Gran Depressi (1873-96) - Recuperaci econmica (1896-1914) Amb les noves indstries entrem en la Segona Revoluci Industrial. La investigaci cientfica es va convertint en un factor determinant del creixement econmic. Les vin-culacions entre cincia i indstria sn cada cop ms estretes. La investigaci treballa per millorar la producci. Els nous invents van revolucionar el mn de lenergia, els mitjans de transport, la indstria i la vida quotidiana. Al final del segle XIX sintrodueixen lelectricitat i el petroli com a noves fonts denergia que van acabar destronant el vapor. El ferro ser insuficient per satisfer la demanda i es recorrer a la indstria de lacer. Les ciutats sn enllumenades grcies a la introducci de lelectricitat. Amb linvenci de lalternador i el transformador es va permetre que arribs lelectricitat fins els cen-tres consumidors. Creix la importncia del petroli com a matria primera amb laparici de lautombil. Les primeres exportacions es realitzen als Estats Units cap el 1859. El 1870 Rockefe-ller crea la primera gran companyia petroliera del mn. Els derivats del petroli tamb sn emprats en la indstria petroleoqumica. El paisatge urb es transforma amb la introducci de les noves tecnologies. La Gran Depressi (1873-96): El mercat mundial somple de productes a baix preu. Es dna un fenomen de globa-litzaci de leconomia. Els cereals arriben a Europa des de pasos dultramar a baix preu. Els productes inunden els mercats. Hi ha una crisi de sobreproducci que t com a conseqncia una baixada dels preus. La nova tecnologia permetia una elevada pro-ducci que saturava els mercats amb productes a preus ms baixos que els europeus. Aquesta crisi es supera amb laparici de noves tecnologies com lelectricitat i el petro-li. El sector econmic ms perjudicat ser lagrcola. Es va recrrer a mides proteccio-nistes per barrar el pas al blat americ. La crisi econmica suposa que augmentin les migracions cap a lestranger. A Catalunya hi ha una baixada dels preus que saguditza amb la crisi de la filoxera i el final del comer colonial amb Amrica. Cuba, que s lnica colnia espanyola amb Puerto Rico i Filipines, es converteix en el principal mercat catal. La producci va multiplicar-se per cuatre el que suposa que la depressi no va supo-sar una limitaci per que sasols un desenvolupament molt notable. ELS CANVIS DEMOGRFICS I LES GRANS MIGRACIONS: El fenomen migratori que es dna en la segona meitatdel segle XIX no shavia donat mai amb anterioritat. Coincidint amb la Gran Depressi econmica es dna un gran creixement demogrfic a nivell europeu el que fa que moltes famlies es decideixin a emigrar fora del continent.

Les transformacions econmiques suposen un augment dels moviments migratoris del camp a la ciutat. El ritme de creixement europeu va ser el doble que el de la resta de continents. Aix, Europa, amb un territori fora redut, tenia la quarta part de la poblaci mundial. La densitat de poblaci europea era el doble que lasitica i deu vegades ms gran que lafricana o lamericana. Es propaga el mite dels Estats Units com a pas doportunitats per enriquir-se. Entre 1871 i 1915 uns trenta-sis milions deuropeus emigren cap a altres continents davant la superpoblaci rural, els baixos salaris industrials i latur. Inmigraci registrada: - Estats Units Des dEuropa Des dAmrica - Canad - Austrlia - Brasil - Argentina - Inmigraci total europea 373 326 47 47 (72*) 35 43 64 54 milions

*25 milions van emigrar posteriorment als Estats Units. A Amrica hi havia grans regions amb una baixa densitat demogrfica i expectatives de trobar treball prsper, engegar nous negocis i enriquir-se amb facilitat. Europa experimenta a finals del segle XIX un creixement de la poblaci (revoluci demogrfica) que facilita els moviments migratoris per ocupar altres continents. La mi-llora dels transports va facilitar lemigraci cap als nous pasos dultramar. Hi ha una transici del cicle demogrfic antic amb una alta natalitat i una alta mortali-tat que suposava un creixement natural baix a un cicle demogrfic modern amb un descens de la mortalitat mentre es mantenen els nivells de natalitat, el que suposa un increment de la poblaci. La mortalitat descendeix com a conseqncia de la millora de les condicions higini-ques i mdiques. La mortalitat infantil es redueix. La revoluci dels transports influeix en el descens de la mortalitat ja que davant duna crisi agrria es pot abastir la poblaci evitant crisis de subsistncia. Hi ha una caiguda de la mortalitat catastrfica com a conseqncia de la millor alimentaci i el progrs mdic i sanitari. Es va descobrir la causa de la malria i es va identificar el bacil de la tuberculosi. Per fi es va poder combatre amb eficcia malalties com el clera, la diftria, el tifus o la pes-ta, frenant la incidncia de les grans epidmies. Els pasos industrialitzats tendeixen a reduir la taxa de mortalitat i de natalitat a les pri-meres dcades del segle XX. Els fills en un entorn agrari es converteixen en m dobra mentre que a les ciutats suposen ms despeses i dificultats per mantenir-los. El descens de la natalitat s la resposta al descens de la mortalitat infantil. Es produeix un canvi cultural que fa que hi hagi una tendncia a lindividualisme. Es perden certs comportaments religiosos. LEsglsia pregona una demografia alcista. LA CIUTAT, PROTAGONISTA DUN MN NOU: La segona meitat del segle XIX suposa la consolidaci de la ciutat enfront del mn ru-ral. La industrialitzaci porta a trencar lequilibri entre mn rural i urb que shavia do-nat al llarg del segle en benefici de les ciutats. El concepte de poblaci urbana varia segons la font. Hi ha autors que no consideren poblaci urbana els habitants de lrea perifrica de la ciutat. La ciutat s el centre de la poltica, leconomia i la cultura. A Catalunya el 1900 el sector primari inicia la seva davallada davant la incipient inds-tria que pren protagonisme. Barcelona representava el 13% de la poblaci de Catalunya el 1860. El 1950 ja s el 40% de la poblaci total catalana.

El procs de creixement de les ciutats sinicia al segle XIX i es perllonga durant tot el segle XX. El desenvolupament ciutad s constant i amb ell el de lurbanisme. El creixement de les ciutats genera ms creixement i demanda. Lxode rural va supo-sar una reordenaci de lespai i un increment urb en el conjunt de pasos europeus. En el creixement urb incideixen factors econmics i socials. El creixement econmic general del segle XIX impulsa el desenvolupament de les ciutats perqu s on es con-centra la indstria. Poblaci de les principals ciutats europees: Barcelona Berln Londres Pars Manchester 1800 115.000 172.000 1.117.000 547.000 75.000 1910 560.000 2.071.000 7.056.000 2.888.000 714.000

El creixement de la poblaci fa que sabandoni el camp per concentrar-se a les ciutats que ofereixen unes millors expectatives de treball. La ciutat s un lloc de centralitzaci poltica on es concentra el funcionarat. El creixement de la ciutat genera serveis ja que es necesita m dobra per lincrement de la construcci i les obres pbliques (ferrocarril, metro). La ciutat s un centre comercial. La revoluci dels transports permet que pugui estar a-bastida de productes agrcoles. Els serveis urbans van ampliar-se amb lenllumena-ment elctric dels carrers, lasfaltat dels carrers i la construcci del clavegaram. La ciutat tendeix a concentrar i centralitzar la poblaci, leconomia, la poltica i la cultu-ra. s el nucli de la nova economia. Els obrers que arriben del camp o un altre pas cap a la ciutat es troben amb el proble-ma de la manca dhabitatge. La poblaci es segrega dins dels pisos de la ciutat. Els burgesos es desplacen cap els nous eixamples i els obrers es concentren en barrica-des i a les zones ms degradades de la ciutat o als barris perifrics de nova construc-ci. La utilitzaci del formig permet la construcci dedificis cada cop ms alts. La burgesia abandona el centre de les ciutats per anar a les noves zones residencials. Es dibuixa un nou mapa urb. Es creen espais doci per la burgesia com el Teatre del Liceu que la distancia de la nova classe obrera. Els obrers reclamaran una poltica social per part de lestat davant la seva situaci, el que suposar el naixement del sindicalisme. SOCIETAT. CANVIS SOCIALS I MOVIMENT OBRER: Laparici del moviment obrer sexplica per les condicions devida que patien els treba-lladors. La separaci entre burgesia i obrerisme es consuma a partir de 1848, mentre a les revolucions burgeses eren classes aliades a partir daquest perode seran classes antagniques. Les condicions de vida dels treballadors empitjoren amb la Revoluci Industrial. Molts dells van abandonar el camp per anar a les grans ciutats i van haver de deixar els seus vells hbits de vida. La famlia es va transformar profundament i el vell grup fami-liar ampli va anar donant pas a la famlia nuclear que era ms adequada per petits ha-bitatges i uns salaris industrials escassos. Els nens van esdevenir una crrega. Eren boques que alimentar amb un salari baix i calia enviarlos a la fbrica. Els nous proletaris van viure en el desconcert, adaptant-se a una nova forma de vida, de treball i de relacionar-se. Va nixer lobrer assalariat. El proletari s aquell que noms poseeix la seva descendncia, la seva prole. El ma-quinisme va fer desapareixer lartes que dominava tot el procs de fabricaci dun producte. Cada obrer participava duna petita part del procs productiu sense necesitat de tenir uns coneixements especialitzats.

Els assalariats esdevenen la fora de treball necesria a les fbriques que es compra-va a baix preu. Les seves condicions de vida sn molt dures. A les fbriques es treballava fins el lmit de lesgotament fsic entre 14 i 15 hores di-ries en condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants. La vida era un se-guit de feina i uns salaris que noms permetien lestricta subsistncia. Es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet, si no es treballava per malaltia, per no tenir treball o per ser festa no es cobrava. Era habitual que tant nens com dones treballesin a fbriques i mines amb uns sous in-feriors als dels homes. Els nens sn la fora de treball ms barata. A Matar el 1850 el 58% de la poblaci obrera eren dones i nens. El treball infantil era una font dingresos miserable per les famlies obreres. La disciplina laboral era molt dura a dins de la fbrica. Els obrers podien ser acomia-dats en el moment en que lamo ho desitgs i els cstigs i les penalitzacions eren tam-b freqents. No hi ha protecci social de cap tipus. No hi havia cap mena de legislaci que reguls les mnimes condicions de treball o que garants alguna protecci en el cas de malatia o accident pel treballador. Per a-quest motiu els primers sindicats seran mutualitats per evitar la total indefensi davant lempresari. Les primeres lleis reguladores de treball es van fer a la Gran Bretanya el 1833. A Prssia es legislar el 1838. Els horaris de treball feien que els obrers es pasesin el dia a la fbrica realitzant jorna-des llargusimes, acumulant un cansament que produia accidents laborals. Les condi-cions higiniques i sanitries eren deficitries i les malaties entre obrers eren habituals. Els habitatges eren molt petits i 10 o 12 persones es podien amuntegar en habitacions insalubres. Els carrers eren plens de fang i no hi havia ni serveis higinics ni aigua po-table. Lalcohol era lnic parads que permetia els treballadors fugir encar que momentnia-ment de la realitat. Lalcoholisme es va extendre rpidament i amb ell noves misries, drames familiars i prdues de treball. Els governs i els parlaments no van ocupar-se de la penosa situaci dels treballadors. Van haver de ser aquests els que creesin les primeres associacions i reivindiquesin les primeres mesures per pal.liar les injustcies provocades per la implantaci del capitalis-me industrial. Van crear-se agrupacions estables de treballadors que es dotaren dinstruments per a la lluita permanent en defensa dels seus drets. Els seus ideals eren el cooperativisme davant la competncia i el col.lectivisme davant lindividualisme. Hi ha dues vies per entendre el sindicalisme: la via cooperativista i la via resistncialis-ta. Per la via sindical cooperativista el canvi social depn dels obrers. No sn neces-ries les vagues. Sn socialistes i defensen lindividualisme econmic. La via sindical resistncialista buscar capgirar lordre econmic. En aquest grup trobem marxistes, sindicalistes i anarquistes. Els primers sindicats eren mtues per socrrer els obrers en cas de necesitat. Sovint actuaven en la clandestinitat. Ajudaven el teballador en cas de malaltia o datur i van organitzar les primeres vagues grcies al cobrament de quotes que permetien crear caixes de resistncia. A Espanya el primer sindicat va nixer lany 1840 i va ser lAsso-ciaci de Teixidors de Barcelona. La via sindical cooperativista considera la vaga com una eina extrema per reivindicar els seus drets. s un grup de caire reformista. Lemancipaci de lobrer es basa en lautoaprenentatge i en asolir un cert nivell cultural. Representen la vessant conserva-dora del sindicalisme. Els reformistes prefereixen levoluci a la revoluci i respecten inicialment el sistema econmic i la industrialitzaci. Els reformistes sn fervents partidaris del progrs. Demanen la intervenci estatal per regular la situaci dels treballadors. Per contra, lanarquisme demanar una economia agrria per asolir la igualtat. LEsglsia era contrria al progrs i tendia a lobscurantisme. Els sindicats mostraran un fort anticlericalisme i tendiran cap el lliurepensament. Els dirigents sindicals es lli-guen als partits democrtics republicans. Busquen que lestat protegeixi social i la-boralment els treballadors. El sindicalisme reformista predica la concrdia entre classes en lloc de la lluita de clas-ses. Creuen en la intervenci de la burgesia en el canvi social. Creuen en valors hu-manistes com la caritat, la fraternitat i la solidaritat. Es relacionen amb la masoneria.

Lobrerisme i els moviments poltics que li donaven suport sn lnica alternativa al conservadurisme burgs. Els primers terics del socialisme van condemnar la injust-cia de la societat industrial i van criticar els principis del capitalisme liberal. Demanaven una transformaci radical de la societat buscant la igualtat social. Aspiraven a una so-cietat que assegurs un repartiment ms equitatiu de la riquesa. Lligats a lobrerisme trobem els segents grups: republicans, demcrates, radicals i so-cialistes (segona meitat del segle XIX). Es denuncia la burgesia com una classe que deixa de ser revolucionria per mantenir els privilegis aconseguits amb les revolucions burgeses. El lema burgs Llibertat, igualtat, fraternitat es adoptat per lobrerisme que vol donar un impuls al canvi social. Amb la caiguda de lAntic Rgim desapareixen una srie damortiguadors de la manca de necessitats bsiques com eren els antics gremis, les formes de beneficncia, les associacions doficis o les estructures familiars tradicionals. El nou estat liberal no s capa de protegir a les classes populars que tenen que recrrer a lassociacionisme en sindicats. Lassociacionisme popular cobreix les necessitats bsiques dels obrers mitjanant les mutualitats. Les mutualitats confonen les seves funcions amb les dels sindicats. Els obrers tenen unes necessitats instructives i formatives que es cobreixen en ateneus, escoles nocturnes i biblioteques. Lanalfabetisme en pasos com Espanya era superior al 80%. Es priotaritza lensenyament com a motor de la desaparici de les desigual-tats. Els principals dirigents obrers seran autodidactes. El lleure s una activitat important de relaci. Es posen en funcionament casinos que organitzen festes, balls, tertlies o lectures de diaris. Es crea una cultura dels obrers amb activitats lligades a la figura dels ateneus populars (corals, associacions teatrals o excursionisme). Les corporatives obreres ofereixen possibilitat de treball i habitatge en alguns casos. La premsa apareix com a mitj dinformaci pels treballadors. Hi ha una gran difusi de les idees. Apareixen gran quantitat de moviments espirituals alternatius a lEsglsia com lespiritisme, la masoneria, el teosofisme o el lliure penosamente; s un simptoma de lanticlericalisme que hi ha en el si del moviment obrer. LEsglsia catlica ofereix lalternativa burgesa a lobrerisme amb la creaci de sindi-cats catlics, casinos, instrucci per treballadors i prctiques de beneficncia. Es pro-dueix un xoc entre el moviment associacionista obrer i el moviment catlic. LEsglsia representava la principal alternativa a lobrerisme i el smbol de la burgesia. En mo-ments de tensi es cremen esglsies i convents. La divisi entre el moviment obrer fa que es vegin superats pel reformisme de lestat. A mitjans de segle el nombre de treballadors, dorganitzacions obreres i de pensadors de tendncia socialista era ja prou important per comenar a perfilar la necessitat de combatre el capitalisme duna manera ms unitria. El 1864 va fundar-se lAssociaci Internacional dels Treballadors (AIT) formada per seccions o federacions de diversos pasos i dirigida per un comit central encapalat per Marx. LAIT t dos principis bsics, lemancipaci de la classe obrera que havia de ser obra dels mateixos treballadors i que la conquesta del poder poltic era el primer objectiu de la classe obrera per poder-se alliberar de lopressi econmica. Es van fixar les reivindicacions del moviment obrer en els congressos de Ginebra (1866), Lausana (1867) i Bruseles (1868). Les demandes formulades anaven des de la jornada laboral de vuit hores, la supressi del treball infantil i la millora de les condicions de treball de les dones fins a la lluita contra els exrcits permanents, la legitimitat de la vaga com a mitj de lluita o labolici de la propietat individual i la seva substituci per la propietat col.lectiva. El nombre dafiliats de lAIT va ser redut. La Internacional va ser un focus de discusi i una tribuna oberta a tot el proletariat que va poder discutir les seves inquietuts, el seu programa i fer-los pblics. El major problema de lAIT va ser la seva hetereogenitat i-deolgica. Lenfrontament entre Marx i Bakunin va ser el debat ms fort i de ms transcendncia poltica. Bakunin condemnava la participaci a les eleccions i la lluita poltica com a mitj per

aconseguir reformes socials. Va combatre lautoritat del Consell Genral de lAIT que era dominat per Marx a qui acusava de dictatorial. Els partits poltiquics desquerra van asumir les reivindicacions de lAIT. Es va iniciar un procs de mobilitzaci social. Aquestes reivindicacions eren asumibles per un mo-del destat reformista burgs. La totalitat de lobrerisme asumeix les grans reivindica-cions del moviment. LAIT viu el seu perode de mxima influncia entre 1868 i 1871 quan Europa es veu afectada per un corrent obrerista. Les organitzacions obreres es despleguen arreu dels pasos industrialitzats. Els sindicats satrauen a lrbita de lAIT i es creen de nous. Els sectors ms radicals instrumentalitzen la Internacional imposant els seus criteris i dividint la federaci. Els sectors marxistes senfronten als sectors reformistes. El mar-xisme simposa en els pasos ms desenvolupats econmicament (Anglaterra). La II Internacional noms inclour els sectors de la branca socialista de lobrerisme que aconsegueix formar partits de masses. Es va impulsar la unificaci de les entitats sindicals locals en grans sindicats centralitzats i organitzats segons els sectors profes-sionals. Amb laugment dafiliats els sindicats van elevar la seva capacitat de pressi. Va anar-se extenent la prctica de la negociaci col.lectiva entre sindicat i patr per tal desta-blir els salaris i fixar horaris i condicions laborals. Alemanya va ser lestat pioner en establir una srie dassegurances obligatries pels treballadors. Entre 1871 i 1914 va reduir-se la jornada laboral a 10 hores als tallers i 8 a les mines, el reps dominical va ser obligatori i van millorar els salaris i les condicions laborals. Lanarquisme va dividir-se en dos sectors, els anarcocomunistes que soposaven a crear sindicats i propugnaven la formaci de petits grups dacci destinats a combatre amb accions violentes la societat burgesa i els anarcosindicalistes que van manifes-tar-se contra els corrents violents que havien monopolitzat la lluita anarquista, la seva intenci era erradicar el capitalisme mitjanant els sindicats. Els anarcosindicalistes eren apoltics, defensaven lacci directa dels treballadors i la vaga general com instru-ments per aconseguir els seus objectius. Els partits socialistes mantenien en el seu programa lobjectiu de la revoluci proletria per donaven molta importncia a la lluita electoral i van introduir una srie de refor-mes poltiques en el seu programa com el sufragi universal exts a les dones, limpost progressiu sobre la renda o la lacitat en lensenyament. Aquests partits van estimular laparici de poderosos sindicats obrers per consolidar la prctica de les negociacions col.lectives. El 1889 es funda a Pars la II Internacional amb un marcat car`pacter socialista dinspi-raci marxista. Aquest cop no va haver-hi una tendncia tant forta cap a la centralitza-ci. Es pretenia coordinar el moviment socialista internacional tant a nivell poltic com pragmtic. Van agruparse milions de treballadors amb un ampli ress poltic i dopini pblica. Van instaurar alguns smbols del moviment obrer com lhimne La Internacio-nal o la festa reividicativa del Primer de Maig. El 1890 esclata en el si del socialisme una gran polmica sobre el carcter revolucio-nari o reformista dels partits socialistes. La prctica parlamentria els havia apropat als partits burgesos. El control per part dels socialistes dun important sector de ladminis-traci local va contribuir a accentuar el seu pragmatisme poltic. Van sorgir una gran diversitat de tendncies dins del socialisme; les tesis revisionistes de Bernstein, el sector centrista de Kaustsky i lala revolucionria amb Rosa Luxem-burgo que formaran la III Internacional comunista. Els revisionistes accepten el joc de-mocrtic i creuen en lestat com a instituci vlida, aquestes tesis les defensen partits socialistes moderats i partits republicans. El marxisme accepta el joc poltic amb matisos en quant a la col.laboraci amb els par-tits burgesos. Creuen en lestat per volen posar en prctica la dictadura del proleta-riat. Sn partits socialistes i comunistes. Els anarquistes no accepten el joc poltic ja que no creuen en lestat. Creuen en la llui-ta individual (acci directa per aconseguir els seus objectius).

GRAN BRETANYA. AUGE I DECADNCIA DE LPOCA VICTORIANA: LAnglaterra del segle XIX est marcada pel llarg regnat de la reina Victria I entre 1837 i 1901. La burgesia imposa en aquest perode els seus valors com a classe. An-glaterra s la principal potncia econmica mundial. La segona meitat del segle s una poca dexpansi i prosperitat per a la primera po-tncia mundial. Anglaterra no va patir el perode revolucionari de 1848 perqu ja va in-troduir la monarquia parlamentria. La violncia s absent a la Gran Bretanya del XIX. Tot i aix, Anglaterra no s una democrcia liberal. A les eleccions era ms important la influncia personal que el programa o la ideologia. El Parlament era un rgan de control i dinteresos abans que un rgan legislatiu. La famlia s el nucli per consolidar i transmetre els valors i el patrimoni. Es viu una for-ta religiositat familiar influenciada per langlicanisme. El puritanisme angls s ple de contradiccions. La burgesia vol substituir laristocrcia en la seva vida social. Es creen nous valors i costums burgesos com les segones residncies. Els anglesos potencien lorgull nacional per la seva hegemonia econmica. Anglaterra s el pas que t un nivell dindustrialtzaci ms alt. Sintrodueix el lliurecanvisme com a poltica econmica. Seliminen els arantzels proteccionistes. Es signen tractats comercials amb altres estats per obrir el mercat angls. Gran Bretanya arriba a dominar tres quartes parts de la flota mercant. s un perode de gran prosperitat econmica. Les actes de navegaci van ser suprimides el que sumat a les altres mides lliurecan-vistes va permetre importar blat a un baix preu, mantenir una poltica de pa barat i ex-portar a altres pasos els productes textils i metal.lrgics. Anglaterra s la principal font de capital i de tecnologia del mn. Les seves manufac-tures no tenen competncia en preu ni en qualitat arreu dEuropa. A ms s la primera potncia colonial dominant el mar amb la Royal Navy i els eixos estratgics. Es construeix el canal de Suez per connectar amb lndia, amb Gibraltar domina el punt dentrada al Mediterrani i amb Ciutat del Cabo sapropa a frica. s un perode caracteritzat per labsncia de grans conflictes internacionals (pax brit-nica). En canvi, a la societat anglesa hi ha una seriosa conflictivitat per les desigualtats econmiques. El 1874 saprova la llei de pobres on es culpa de la pobresa al mateix individu. Es bus-ca concentrar els pobres en cases de treball per controlar-los. Simposa el reformisme poltic. Es reforma lensenyament, que es fa obligatori i gratuit (1870-80) i tamb sin-trodueixen reformes en el funcionariat britnic. El problema irlands fa trontollar la primera potncia mundial i el rgim liberal. El mo-viment nacionalista catlic senfrontar amb el govern central buscant la independn-cia. El Parlament angls es divideix en dues cambres; la dels comuns (elegida per sufragi) i la dels lords (aristocrtica) que es el filtre que han de pasar les decisions preses pels comuns. El govern angls lencapala el primer ministre. Existeix una oposici poltica institucionalitzada com a alternativa real per arribar a for-mar govern i exerceix una funci de crtica. El sistema es caracteritza pel bipartidisme entre conservadors (tories) i liberals (whighs). La monarquia exerceix un paper de representaci institucional i no intervenci en els asumptes destat. Els conservadors shavien convertit en defensors del passat, proteccionistes en leco-nomia i defensors dels interesos rurals. La seva principal figura s Peel. Amb Disraeli els conservadors reorientaran la seva poltica cap el lliurecanvisme exaltant la figura de limperi britnic. Els liberals es dividiran durant el conflicte irlands en unionistes i liberals (Gladstone). Van reconixer els sindicats i instaurar lescrutini secret a les eleccions.

La qesti irlandesa: Irlanda s lnic pas europeu en una fase de retrocs demogrfic en el segle XIX. La meitat dels irlandesos emigren cap els Estats Units per la crisi agrria de la patata de 1840. El nacionalisme irlands est carregat de motius econmics. Irlanda va ser conquerida per Cromwell al segle XVII. La dominaci anglesa era regulada per lActa de la Uni de 1800 que havia suprimit tota autonomia, substituint-la per la possibilitat denviar diputats a la cambra dels comuns. LEsglsia anglicana era lnica oficial i els irlandesos (catlics) havien de pagar-li els delmes. El nacionalisme t motius de protesta socials, religiosos, econmics i poltics. El funcionament administratiu dIrlanda la posa a un nivell propi duna colnia anglesa. Gran Bretanta expolta els seus recursos i introdueix en el mercat intern els seus pro-ductes. Els irlandesos mantenien majoritriament el catolicisme (85% de la poblaci) i es veien sotmesos a la religi anglicana. LUlster s lnica zona anglicana per lassentament majoritari de colons anglesos. Els delmes i contribucions els rebia langlesa anglicana que era molt minoritria. No hi ha capacitat legislativa i administrativa autnoma. La crisi agrria de 1840 dna fora al nacionalisme que es divideix en parlamentaris (Home Rulers) i en grups radicals que representen lindependentisme violent amb grups com Jove Irlanda (1843), Germendat Feniana (1858), Voluntaris Irlandesos o el Sinn Fein (1902). Al llarg del segle el nacionalisme conquestar els seus drets. Des del 1829 els catlics poden ser escollits al Parlament, el 1835 els delmes de lEsglsia anglicana sn elimi-nats per encara es paguen tributs als propietaris. El 1854 es constitueix una universi-tat catlica a Dubln i el 1869 lEsglsia anglicana deixa de ser lnica oficial. La crisis econmica dels anys 70 torna a provocar una situaci dramtica en un pas que encara era bsicament rural. Fins el 1880 no es realitza la reforma agrria. Irlanda del nord era la zona ms industrialitzada del pas, paga les tres quartes parts dels im-postos corresponents. Es neguen a participar de lautonomia irlandesa. Parnell, terratinent nascut a Irlanda, dirigeix la lluita per lautonomia amb la lluita arma-da al camp i lobstrucci parlamentria a la camara dels comuns. Gladstone s el poltic angls ms obert cap a la concessi de lautonomia irlandesa. El 1886 i 1892 sn rebutjat per la cambra dels lords dos projectes dautonomia que fan que les posicions es radicalitzin. El terrorisme irlands es radicalitza i Parnell es detin-gut. Pel Pacte de Kilmaihan van anular-se els deutes de 100.000 agricultors que tenien els seus pagaments endarrerits. Es va indemnitzar als propietaris amb fons del tresor i Parnell va ser posat en llibertat. El conflicte irlands enterbolir el perode de ms ex-pansi colonial i econmica anglesa. El liberalisme angls va evolucionant cap a la democrcia al llarg del segle a trvs del sistema del bipartidisme. FRANA. DEL II IMPERI A LA TERCERA REPBLICA (1914): El II Imperi Francs (1852-70): Frana es convertir en leix de la poltica europea amb Napole III (1850-70) que es convertir en el gran protagonista del nou rgim. Amb la revoluci de 1848 sarriba a la Segona Repblica Francesa. Llus Napole es escollit president com a personatge dordre. El republicanisme li dna suport. Napole s un smbol dautoritat. Napole era contrari a Llus dOrleans i la seva monarquia. Va intentar alar-se contra el rgim. Havia mantingut contactes amb el carbonierisme itali. Napole demostra inters per la qsti obrera apropant-se a aquests sectors. La constituci republicana preveia un nic mandat pel president de la Repblica, per Napole vol seguir en el crrec un cop complert el primer mandat. LAssemblea Fran-cesa va negar-se a concedir a Napole la possibilitat de seguir un nou mandat. El 2 de desembre de 1851 Napole

III salava contra la Repblica proclamant el II Imperi el 1852. Llus Napole guarda lrdre de la dinastia Bonaparte proclamant-se com Napo-le III. Napole III busca legitimar el seu poder mitjanant la publicitat. Es casa amb M Eug-nia de Montijo que era comtesa per no tenia sang reial. El rgim ven el casament com un lligam amb el poble practicant una poltica populista. Al seu ideari Napole presenta la seva poltica exterior s colonial i conciliadora, per la realitat s que actua com un revolucionari. Frana intenta extendre el seu domini co-lonial per tot el mn. Desprs dAnglaterra s la segona potncia colonial. Extn el seu domini sobre lfrica i el sud-est asitic. La seva poltica fora dEuropa s expansionista i colonialista. A frica conquereix Senegal i posa les bases per a la futu-ra expansi. Tamb socupa Algria. Sinicia la penetraci a lExtrem Orient, especialment a Xina i el sud-est asitic. A M-xic interv per alar en el tron al prncep francs Maximili amb el ttol demperador, aquesta maniobra lenfronta amb Espanya i Anglaterra. En el seu programa Napole busca la conciliaci i el reconeixement del rgim per les potncies europees que no el reconeixen. Napole III realitza una poltica favorable als moviments liberals. Hi ha una contradicci entre la seva poltica exterior, favorable als interesos revolucio-naris, i la seva poltica interior de caire reaccionari. Frana mantindr un enfrontament amb Astria a favor dels liberals italians. A Crimea senfrontar amb la Rssia tsarista (1854-56). Es lluita contra els ideals que defensava la Santa Aliana donant suport a moviments nacionalistes com els italians, alemanys o polacs. Fins 1870 ocupar els Estats Pontificis per protegir-los de la unificaci italiana. Napo-le es presenta com un defensor de la religi cristiana. La poltica proliberal de lImperi laillar internacionalment i s clau per la seva caiguda. Lenfrontament amb Prssia per la Corona espanyola enfonsar definitivament lImperi. 1851-59 Imperi autoritari. Napole III desenvolupa una poltica conservadora en contacte amb el catolicisme francs. Lensenyament recau en mans de lEsglsia. s un perode de censura contra la premsa lliure. La premsa catlica no es censurada per la seva proximitat al rgim. El suport social de lEsglsia legitima el poder. El 1859 Napole III perd el suport de lEsglsia per la seva implicaci en la guerra contra As-tria. Hi ha una restricci de les llibertats en benefici de lacumulaci de poder a la seva figura. En aquesta etapa Napole actua en un rgim personalista on ell s lltim responsable poltic. El sufragi universal per convocar lAssemblea era controlat pels prefectes. Les competncies de lAssemblea eren molt limitades. Napole acumula atribucions mili-tars, diplomtiques, de nomenaments i diniciativa nica en les lleis. Es conserva el sufragi universal i el plebiscit per consultar al poble les grans decisions. Ara be, ni els escollits per sufragi disposaven de autntic poder, ni a les eleccions hi tenien massa possibilitats els candidats de la llista no oficial. 1859-70 Imperi liberal. Canvi en la poltica imperial que busca modernitzar lestat. El desenvolupament econ-mic europeu s la base de lestabilitat del rgim. LImperi era lordre intern, la contra-revoluci, i sha de mantenir per la fora. La liberalitzaci significa el deteriorament del sistema. Desenvolupament econmic i en infraestructures. Inversi estatal en obres pbliques que generen treball per a la classe obrera. Ens trobem a lera del capitalisme que ge-nera el creixement empresarial. Es creen grans bancs que permeten la concessi de crdits i lexportaci de capital a altres nacions. El impuls en la construcci del ferro-carril es converteix en clau per la industrialitzaci. Pars sengrandeix i transforma. Una ciutat amb grans espais es converteix en la capi-tal de l'Europa continental.

Sadopta el lliurecanvisme econmic, el que suposa la prdua del suport dels conser-vadors. LImperi busca ara suport en sectors republicans i obrers. El gir liberal de Na-pole dna ms competncies a les institucions. En el perode1869-70 es parla dimperi parlamentari. La progressiva democratitzaci del sistema napolenic ajuda a enfonsar-lo. La Tercera Repblica Francesa: La Tercera Repblica francesa neix al 1870. La derrota a la guerra amb Prssia va provocar la caiguda del II Imperi per introduir el nou model republic. A partir daquest any ja no es tornar a la monarquia. El republicanisme sassentar definitivament en el perode que comprn la caiguda de lImperi i lesclat de la II Guerra Mundial. El republicanisme francs es va caracteritzar per la presncia de diferents partits que defensaven en el seu programa ladversi per la monarquia, el laicisme (en contra del poder social de lEsglsia i la seva influncia), la bona relaci entre el mn obrer, el re-formisme social i els lemes revolucionaris (llibertat, igualtat, fraternitat). Aix, tot i que el context internacional era favorable a lexistncia de monarquies, a-questes es mostraven febles i dividides. A Frana hi havia diferents corrents monr-quics per estaven dividits entre legitimistes, orleanistes i bonapartistes. Els Borbons, que sn recolzats pels legitimistes, eren els sectors ms reaccionaris. No acceptaran la bandera tricolor. En canvi, els altres sectors monrquics si acceptaran la bandera tricolor. La lluita entre els sectors republicans i monrquics va anar allargant-se fins que va ins-taurar-se un rgim provisional el1870 que amb el temps evolucionar cap a la Tercera Repblica. Els monrquics consideraven el rgim com una soluci provisional per la repblica va anar prenent cos i va consolidar-se com a rgim estable. En els anys 70 la Repblica estar controlada pels sectors de dreta monrquics. A lAssemblea hi havia 400 diputats monrquics i 200 de tendncia republicana. La situa-ci del pas s greu amb lexrcit prussi docupaci, amputacions territorials (Alscia i Lorena), indemnitzacions de guerra i 175.000 morts. El principal lder dels sectors monrquics s Thiers que vol instaurar un rgim provisio-nal presidencialista per acabar introduint novament la monarquia en el futur. Thiers acumular tots els poders per accelerar la reorganitzaci del pas amb una reforma fi-nancera, laugment dels impostos i la reforma de lexrcit. La consolidaci de la repblica vindr de les urnes on els monrquics ja no simposa-ran quan es celebrin els comicis. Per a Thiers el derrotar la prpia dreta quan el pas torni a trobar-se en una situaci destabilitat. El nou president de la Repblica ser Mac-Mahon, un militar legitimista partidari del retorn de la monarquia. La divisi en el si dels monrquics far que el 1879 Mac-Mahon dimiteixi i arribin al poder els autntics republicans. Frana a lltim quart del segle XIX encara era un pas eminentment rural. Els grans propietaris eren monrquics i reaccionaris. Cal destacar que a Frana no hi ha el pro-blema de la gran propietat ja que hi ha molts jornalers que defensen posicions obreres que van convertint-se en petits propietaris portant al camp lestabilitat social. Els sectors obrers i del camp estan disposats a acceptar la repblica pel seu reformis-me tot i que presenta aspectes conservadors. Els grans propietaris no volen tornar a ser sotmesos al poder del rei, per aix acceptaran posicions ms aviat progressistes tot i la seva tendncia conservadora. La pagesia francesa es distingir pel seu republi-canisme, no volen tornar a la situaci de lAntic Rgim ni a les grans propietats on s comdemnada a treballar com a jornalera. El socialisme francs tamb volia col.laborar amb les institucions republicanes. La vic-tria dels republicans a les urnes t unes reaccions inmediates, el concordat amb el Papat va trencar-se i va instaurar-se una poltica anticlerical. Ja no hi ha relacions de Frana amb la Santa seu i lestat

francs sincautar dels bns eclesistics. El 1903 es produ el tancament de moltes esglsies catliques i es prohibeixen les congregacions catliques. Als anys 80 es va legislar a favor del divorci i es van fer desaparixer els crucificis de les aules. La Repblica francesa du a terme una poltica dhostigament contra lEsgl-sia catlica. El govern castigava amb lleis els privilegis que havia gaudit lEsglsia en els ltims segles. Lesquerra es dividia entre oportunistes i radicals. A lesquerra els radicals de Clemen-ceau defensaven un programa de caire revolucionari amb la supressi del senat, la se-paraci de lEsglsia i lestat o la reducci de la jornada de treball. La repblica viur unes crisis poltiques que ajudaran a consolidar el nou estat. Desta-ca l afer Dreyfus on un jueu de lexrcit francs va ser acusta despionatge a favor dels alemanys. Darrere daquest escndol hi ha el moviment antisemita i els interesos de la dreta poltica. Va trobar-se al despatx dun agregat militar alemany un document que demostrava que shavien venut secrets militars als alemanys. El principal inculpat va ser el jueu Drey-fus, que va ser desterrat a la Illa del Diable, una illa del Pacfic. LEstat Major havia falsificat les proves ja que la filtraci lhavia fet un altre oficial (Esterhazy) que no era jueu. Lescndol va esclatar i en un nou judici Dreyfus ser absolt. Es far una dura campanya contra els jueus per part dels sectors conservadors que di-vidir el pas i la societat. Els republicans defensaran posicions properes als jueus. La dreta es antisemita i nacionalista. Aquest muntatge va ser un cas molt greu que va reforar les posicions republicanes amb la presncia duna esquerra progressista que amb el comandament de Clemen-ceau admet la pluralitat i atacar als republicans moderats als que considera corrup-tes. LA UNIFICACI DALEMANYA: El Congrs de Viena va restablir el domini dustria sobre les terres alemanyes i va im-posar la Confederaci Germnica, una associaci destats sobirans i ciutats lliures pre-sidida per lemperador austrac. Els diversos estats tenien en com una Dieta amb seu a Francfurt sense cap mena de capacitat legislativa. La Dieta no era ms que una con-ferncia de delegats dels estats. La Dieta, a ms, estava dominada pels prnceps dels estats ms poderosos de la Confederaci: ustria i Prssia. El nacionalisme alemany va inspirar-se fonamentalment en els principis del romanticis-me conservador. Herder va definir lesperit nacional alemany ( Volksgeist) fonamentant-se en el passat medieval del Sacre Imperi, els mites tradicionals i, especialment, en la llengua. LImperi Austrac s un problema per la unificaci dAlemanya. El nacionalisme alemay somiava amb una gran Alemanya on hi forms part ustria que t en la seva rbita di-versos estats germnics. Per formar part de la unificaci ustria vol liderar-la i incloure tots els territoris del seu imperi. El projecte unificador dAlemanya, finalment, va ser liderat per Prssia que era lestat alemany ms potent. Prssia no vol la presncia dustria a la unificaci. Els austracs, per la seva banda, no sn capaos de liderar un projecte unificador que inclogui a Prssia. La unificaci alemanya sidea des de dalt. Les classes dominants seran les impulsores de la unificaci amb la figura de Bismarck. Les classes populars, en aquest cas, no sn el motor de la unificaci. Les forces econmiques i intel.lectuals es van unir per afavorir el desvetllament del sentiment nacionalista alemany. Va desenvolupar-se el pangermanisme fonamentant-se en lherncia histrica com a definici de la naci alemanya, la predestinaci metafsica i biolgica alemanya i lexal-taci de la guerra. El 1848 va fracasar la revoluci liberal tot i que va servir per introduir el liberalisme en alguns dels estats. Per primer cop va sorgir un alament nacionalista democrtic i unifi-cador. El Parlament de Francfurt, creat el 1848 durant la revoluci, va buscar la unifi-caci sota la corona de Frederic Guillem IV de Prssia. El Parlament era un assemblea formada per representats dels diversos estats alemanys (39 estats) escollits per sufra-gi universal.

El Parlament va proclamar una constituci nica per tots els estats alemanys i va oferir la corona al rei de Prssia. Frederic Guillem IV va rebutjar la corona en una mostra dautoritarisme. El rei era contrari a acceptar una monarquia constitucional i un estat li-beral, la seva opci era mantenir labsolutisme. Frederic Guillem no podia acceptar una corona oferida per un grup de diputats. La reacci antiliberal no es va fer esperar i el Parlament va ser dissolt, la revoluci de 1848 havia fracassat en el seu objectiu de crear un rgim constitucional. La burgesia industrial tindr un paper destacat en la unificaci alemanya. Hi haur una aliana entre el burgesos i els grans propietaris nobles (junkers) per pactar la introduc-ci del liberalisme. La burgesia no saliar amb les classes baixes. El 1834 va formar-se un mercat nic, suprimint la majoria de fronteres entre els estats alemanys, que va afavorir el desenvolupament econmic i industrial. La burgesia sen-fortir i liderar la unificaci en funci dels seus interesos. La uni duanera entre els estats noms va deixar fora Hannover, les ciutats hansetiques i ustria. Per primer cop els estats alemanys simpliquen en un projecte com. List (economista alemany) va defensar la necesitat de suprimir les fronteres interiors i la imposici de tarifes protectores per fomentar el desenvolupament industrial i poder fer la competncia a Gran Bretanya. En efecte, la creaci dun mercat nacional i unitari va fomentar la industrialitzaci i el desenvolupament de la xarxa ferroviria. El desenvolupament econmic far de lAlemanya unificada la primera potncia indus-trial a nivell europeu a principis del segle XX. Noms els Estats Units els superaran en producci industrial. Lequilibri entre ustria i Prssia es trenca el 1859 quan els austriacs perden part de la seva influncia en ser derrotats per la coalici entre Frana i el Piemont. El protagonis-me unificador va quedar en mans de Prssia que, amb la seva vigorosa indstria, el seu poders exrcit i la bona organitzaci estatal va consolidar el seu lideratge dins la Confederaci. El 1862 Otto vo Bismarck va ser nomenat canceller del nou emperador Guillem I de Prssia. Bismarck va optar per construir lestat alemany des de dalt amb la imposici de la fora prussiana. Bismarck tenia un carcter antidemocrtic i creia que la unificaci no seria el resultat de les decisions de la majoria sin que saconseguiria per la fora, mitjanant el ferro i la sang. Aix el canceller Bismarck va seguir una poltica bel.licista ja que creia que a-quest era lnic cam viable per aconseguir la unificaci i va formar un exrcit poders per afrontar la unificaci. Sota el seu poder van impulsar-se unes mides de carcter li-beral a nivell nacional encar que el poder seguia en mans del sobir i la classe aristocrtica. Prssia va preparar tres guerres consecutives per aconseguir la unifica-ci, els seus objectius eren deixar ustria aillada polticament respecte de Rssia i Frana. 1. Guerra amb Dinamarca (1864). Prssia (encara aliada amb ustria) va arrabasar els ducats de Schleswig i Hols-tein a Dinamarca. El territori de lantiga Alemanya ja havia estat restitut. 2. Guerra amb ustria (1866). Bismarck va proposar la formaci dun Parlament escollit per sufragi universal que ustria no va acceptar i aix es va declarar la guerra. Es disol la Confederaci Ger-mnica i es forma la Confederaci dAlemanya del Nord amb 23 estats alemanys sota la corona de Guillem I. ustria queda exclosa del procs unificador desprs del triomf prussi de Sadowa. Perduda la influncia sobre Alemanya, lemperador austrac Francisco Jos modifi-ca lorganitzaci interna del pas associant els hongaresos en la direcci de lImperi que el 1867 pren el nom dustria-Hongria. 3. Guerra amb Frana (1870). Bismarck intenta reduir la potncia de lImperi Francs de Napole III i aprofitant el conflicte dinstic que es produeix a Espanya on els Borbons sn expulsats proposa un candidat alemany. Napole III recels davant la possibilitat de quedar enmitg de les

dinasties espanyola i prussiana pressiona a Guillem I amb un telegrama que es converteix pels alemanys en una declaraci de guerra. Pars declara la guerra el 1870 mentre tots els estats alemanys es coalitzen amb Prssia. Les derrotes franceses de Metz i Sedan signifiquen lesfondrament de lImperi de Napole III. Sadhesionen a Alemanya els estats del sud i Alscia i Lo-rena. Guillem I rep a Versalles els monarques alemanys del sud que li reten home-natge proclamant-se aix Kaiser dAlemanya. El 1870 neix el Segon Reich alemany a Versalles sota la corona de Guillem I de Prs-sia. LImperi alemany va integrar per la fora en el seu territori poblacions daneses, po-loneses i franceses. Alemanya pasa a ser larbitre dEuropa amb la creaci del sistema Bismarck per mantenir lequilibri europeu. Prssia, lestat alemany ms reaccionari, va aconseguir la unitat per la via de la fora. El darrer ter del segle la poltica europea va estar marcada pel canceller Bismarck que buscava consolidar el prestigi de la nova naci dins del concert europeu. Els siste-mes de Bismarck consistien en una srie daliances i tractats secrets de duraci limita-da entre les principals potncies per assegurar la neutralitat de lassistncia militar en el cas duna agressi no provocada dun pas a laltre. Bismarck no va preocupar-se tant de la situaci colonial com de fer dAlemanya la principal potncia continental. La seva acci diplomtica era eliminar Anglaterra com a lder poltic de Europa. Bismarck tamb buscava aillar Frana que era el seu enemic tradicional, segons els tractats signats Frana no rebria ajuda exterior en el cas datacar Alemanya. Els fran-cesos mai van oblidar la derrota davant Prssia i la prdua dAlscia i Lorena. Bis-marck va cercar aliances amb altres potncies. El 1873 es va signar una aliana entre els tres emperadors europeus: Guillem I de Prssia, Francisco Jos dustria i Alexan-dre II de Rssia. Bismarck va evitar els conflictes armats un cop Alemanya shavia uni-ficat. La qesti dels Balcans, on va desatar-se un conflicte per la influncia a la zona, va enfrontar ustria i Rssia. Alemanya va haver de trencar laliana entre els empera-dors per aliar-se amb ustria i Itlia constituint la Triple Alina el 1882. Rssia va sig-nar un pacte pel qual es mantindria neutral en cas de haver-hi un conflicte francoale-many o una aliana colonial entre anglesos i italians. Les relacions entre Alemanya i Rssia van anar deteriorant-se fins que el 1907 va constituir-se la Triple Entesa entre Frana, Rssia i Anglaterra. Ja estaven configurant-se els blocs que senfrontarien a la Gran Guerra. La poltica interior de Bismarck dna mostres del seu talant autoritari. El canceller era hostil vers el liberalisme i no creia en les funcions del Parlament, afortunadament va respectar les institucions i postures poltiques en les quals no creia. El Parlament tenia poques competncies i generalment es feia servir per qestions favorables al rgim. Es va seguir una poltica anticatlica perqu lEsglsia catlica era contraria al libera-lisme. Alemanya era un pas dhegemonia protestant amb una minoria catlica que se-gons Bismarck podien conspirar contra amb potncies estrangeres lestat alemany. Es va separar lEsglsia de lestat. Un altre punt definidor de la poltica interior de Bismarck s el seu marcat antisocialis-me. El 1878 va presentar una llei dexcepci que va deixar els socialdemcrates en la il.legalitat i dificultava associacions proletries. Lestat va intentar integrar la calsse o-brera practicant una poltica social perqu no sapropesin als socialistes. En realitat la poltica social va limitar-se a mides aillades i no van adoptar-se altres de major impac-te. En resum, Alemanya va mantenir un sistema de govern no plenament parlamentari, mantenint una monarquia en certa mida autoritria.

FORMACI I CONSOLIDACI DELS ESTATS BURGESOS Entre 1875 i 1914 les classes dirigents europees aconsegueixen controlar totes les mobilitzacions de masses i integrar el moviment obrer que era una amenaa pel sistema. La millor prova s que, amb lesclat de la I Guerra Mundial, la II Internacional quedar di-vidida. A la majoria dels pasos que es van industrialitzar durant el segle XIX la democrcia va acabar progressant. Els rgims constitucionals que garantien la separaci de poders es van anar establint tant a les monarquies tradicionals com a les noves repbliques. El po-der legislatiu va anar a parar a les assemblees elegides per sufragi i els drets fonamen-tals dels ciutadans, en principi, eren garantits i protegits. Els partits obrers hauran de decidir si donen suport als governs i als presupostos de gue-rra o al moviment pacifista. El socialisme majoritriament sintegrar en aquesta onada nacionalista dels estats de 1914. Aix s una prova evident de que els estats han integrat en el seu si el moviment obrer. Els rgims es sentiran prou estables com per no tenir por a una revoluci social ni a les grans mobilitzacions revolucionries que seran reprimides. El 1914 els rgims descobri-ran que la democrcia parlamentria s perfectament compatible amb lestabilitat polti-ca i econmica del rgim capitalista. La democrcia s la millor garantia per a lestabili-tat daquests rgims, ms que la fora militar. Lentament, els pasos, sota la pressi del moviment socialista, van anar elaborant legis-lacions amb un carcter ms social per tal de protegir els ms desfavorits ecomica i so-cialment. A lEuropa occidental trobem democrcies parlamentries molt consolidades, per tam-b lltim reducte de lAntic Rgim: lImperi Rus i lImperi Austro-Hongars. El princi-pal exemple de parlamentarisme ser lAnglaterra de la reina Victria (1837-1901), pe-rode desplendor i de creixement econmic britnic. Van instaurar-se monarquies libe-rals com Sucia, Blgica i Holanda o repbliques com Frana i Sussa. La Rssia tsarista era un basti de lAntic Rgim amb un poder absolut del tsar i el pre-domini de laristocrcia que controlava inmensos territoris on es mantenia una estructu-ra rural on la servitud encara era vigent. Alexandre II (1855-81) va intentar concessions liberals com labolici de la servitud per impulsar la industrialitzaci i reformes admi-nistratives per va ser assassinat. No va ser fins 1905 que el rgim va iniciar les refor-mes liberals desprs duna revoluci. A ustria-Hongria lemperador Francesc Josep va regnar sota una doble monarquia. Es van introduir-se reformes poltiques ampliant el sufragi, donant un mnim protago-nisme al Parlament i impulsant la industrialitzaci. LImperi va dividir-se en dues rees dinfluncia, laustraca a loest i la hongaresa a lest. Les diferents nacionalitats van di-vidir les forces poltiques. A Hongria simposa una magiaritzaci (imposici de la cultura hongaresa) sobre les al-tres nacionalitats incitant a lexaltaci del nacionalisme eslau a Bsnia i Hercegovina que van cercar lajut de Srbia contra lImperi, fet que ser un dels detonants de la I Guerra Mundial. Les democrcies parlamentries entraran en crisi en el perode previ a la guerra. Tot i la instauraci del sufragi mascul hi ha manipulacions en les votacions com les tupinades o el caciquisme. La proporcionalitat territorial, les irregularitats en el cens electoral, les-tratgia dinstaurar dues cambres per frenar les propostes ms radicals i la il.legalitat de certs partits era un fre per la consolidaci de la democrcia. La publicitat exercia un control molt important en lopini pblica a travs de la prem-sa i aix els sectors ms conservadors podien influir en els votants. Lestat per integrar lobrerisme far servir el sufragi. El reforament dels sentiments nacionalistes a partir de les crides a la tradici dels pa-sos, el control dels smbols de les masses com ara els himnes nacionals o les festes na-cionals, enfortiran la imatge dels estats, el patriotisme i la simbologia nacional de mas-ses. Els estats sapoderen de cerimonials pblics i poltics mitjanant desfilades militars, es-tatues nacionals i actes en grans estadis. Sexplotar la imatge de la corona, de limpe-rialisme i la

conquesta colonial. Aix, amb lexaltaci del nacionalisme els estats entra-ran en competncia entre s. Els estats despleguen mecanismes de control social ms enll del control cohercitiu. Mitjanant lensenyament homogeneitzat a tot lestat es cohesiona el pas, prenent gran importncia els mestres que imposen la ideologia estatal. Els estats reclamaran compe-tncies exclusives en matria densenyament. Ladministraci pblica es reformar pel procs poltic i econmic de lestat. Els ele-ments nacionalistes es reforaran per la Gran Depressi econmica i atacar els nacio-nalismes perifrics de cada estat, aquest s el cas catal. Per la integraci de lobrerisme ser fonamental la introducci de la seguretat social, lestat asumir les prestacions so-cials dels obrers. ELS ESTATS UNITS DAMRICA AL SEGLE XIX: EL NAIXEMENT DUNA GRAN POTNCIA El primer lloc on va posar-se en prctica el concepte de sobirania ancional va ser a les colnies angleses de Nord-Amrica que perjudicades per la poltica econmica dAngla-terra van revoltar-se el 1773 per proclamar la seva independncia i establir un nou siste-ma poltic: la democrcia. Els Estats Units van iniciar una etapa dexpansi en dues fases. La primera comprn la conquesta dels territoris continentals, la segona lextensi cap el mar del Carib i loce Pacfic. A finals del segle XIX els Estats Units ja seran una de les potncies mundials, amb una histria lligada a la conquesta de la frontera. El pas es formar i consolidar al llarg del segle. Lexpansi dels Estats Units est marcada per la diversificaci econmica i poltica en-tre els estats del nord i del sud que tenien uns interesos que xocaven i que van donar lloc a la Guerra de Secessi (1861-65). Els Estats Units rebran des del continent europeu una gran quantitat dinmigraci que ajudar al desenvolupament del pas i a lexpansi demogrfica. El creixement del EUA est marcat pel concepte de frontera que es va traslladant cap el Pacfic. En el procs per guanyar la frontera es distingeixen diverses fases des de lestabliment de la frontera del caador, la mineria i la ramaderia, les primeres edificacions pageses i la formaci dels primers poblats dagricultors. A partir de 60.000 habitants un territori rebia el rang destat. El ferrocarril s clau en lexpansi nord-americana ja que va impulsar la conquesta cap a loest i va vertebrar la relaci entre els estats. Sense el ferrocarril no shauria pogut donar una penetraci tant rpida en el continent. Tres grans lnees transcontinentals van travesar el territori del EUA. El tren va ser decisiu en lexplotaci dels territoris de lo-est ja que la zona central del continent era semibuida. Els Estats Units van rebre grans onades migratries que van fer possible lexpansi i la formaci del nou estat. El pas exerceix un alt grau datracci per la seva mitificaci com a terra doportunitats. El 1920 haur de tancar les seves fronteres per frenar la in-migraci massiva. Mentre Europa multiplicava per 2,5 la seva poblaci, els Estats Units van multiplicar-la per ms de 15. Pels Estats Units va ser una sort que el seu desenvolupament coincids amb la revoluci demogrfica europea, les revolucions demogrfique i industrials angleses i europees van fer possible el creixement vertigins dun continent semibuit. La primera onada migratria va iniciar-se el 1820. La majoria dels inmigrants que arri-baven als EUA eren britnics, presbiterians de lUlster, catlics irlandesos i alguns ale-manys que van llanar-se a la conquesta de loest. A Amrica del nord va formar-se una nova societat sense aristcrates, on hi havia exclusivament burgesos i camperols. La Guerra de Secessi va interrompre durant uns anys la inmigraci i a la vegada va provocar una recessi demogrfica, per a partir de 1865 va iniciar-se la segona onada migratria. Cap el 1880 la inmigraci va intensificar-se y tot i que ja sha ocupat tota la franja continental la nova

poblaci que arriba al pas no satura. Als darrers vint anys els Estats Units van augmentar la seva poblaci en 25 milions. Lexpansi territorial va efectuar-se per diversos procediments com la compra, la guerra i el poblament de terres despoblades. La compra era una conquesta disfrasada que els americans van fer servir a Florida (5 milions de dolars per Espaa) i Alaska (7 milions de dolars a Rssia). La poblaci indgena era composada per 1,5 milions dhabitants que van ser exterminats pels governs americans. Territoris semibuits van ser ocupats pels colons americans fent fora els indgenes. El 1900 noms hi havia 200.000 indis que eren concentrats en reser-ves per tenir-los controlats. Els blancs tamb exterminaren els bissons perqu eren un obstacle en la construcci del ferrocarril. El creixement del pas va produir una diversificaci entre tres zones (nord, sud i oest) amb caracterstiques marcades. Els avenos a la conquesta no van permetre formar un pas homogeni. El nord era la zona ms afavorida pel creixement econmic on es rebr la m dobra inmigrant. Nova Anglaterra es convertir en la regi industrial ms pode-rosa. Seran partidaris dabolir lesclavitud. Els estats del sud sn els que es coneixen com Amrica profunda. Tenien un sistema econmic agrari bassat en la producci de cot, tabac i canya de sucre. Al sud trobem laristocrcia econmica del pas (burgesa) que desenvolupa els valors morals ameri-cans. Defensaven lesclavitud i el racisme. El seu sistema econmic era autosuficient i es basaba en lexplotaci dels esclaus en els camps de plantaci. Loest del pas estava format per estats en construcci que no van implicar-se directament a la guerra civil. La Guerra de Secessi. Per els estats del sud la m dobra negra era imprescindible per realitzar el treball a les plantacions de cot que havien duplicat la seca producci en els darrers anys davant la demanda de la indstria textil europea. Per fer front a la creixent demanda el nombre desclaus no deixa de crixer. El 1850 hi havia 3 milions desclaus treballant a les plantacions i el seu valor al mercat no deixava de crixer. Lesclavitud, pels estats del sud, era una necesitat i una font de capital molt important. A ms, la Constituci de 1787 va establir que cada estat tenia la capacitat de decidir les qestions relatives als estats. Als estats del nord hi havia en vigor una srie de lleis que discriminaven la poblaci de color (no tenien drets poltics), per no hi havien plantacions cotoneres treballades pels esclaus. A ms, lhumanitarisme inspirat pels texts pragmtics de la naci va inspirar un moviment de simpatia davant els esclaus del sud. El 1852 va publicar-se la novel.la La cabaa del tio Tom que, tot i tenir un plantejament sentimental, va fer apareixer una ac-titut de rebuig al nord davant el drama que suposava la esclavitud. El 1820 shavia signat un comproms (Lnea Mason-Dixon) delimitant-se els estats on lesclavitud seria abolida al nord i els que la mantenien al sud. Aix va produir-se una autntica cursa entre els estats esclavistes i abolicionistes per fer-se amb els nous territo-ris de loest. Lesclavitud es convertia aix en un motiu fonamental en la formaci terri-torial dels Estats Units. Un cop els estas del nord aboleixin lesclavitud el gruix de la poblaci negra es concen-trar en aquests estats, tot i que els esclaus que fugien no es trobaven segurs fins que no creuaven la frontera amb Canada. Aix far creixer ms la tensi entre nord i sud. Abraham Lincoln va ser escollit com a president del Estats Units el 1860, el nou presi-dent era lencarnaci dels pioners i apostava per labolici de lesclavisme. Davant el triomf de Lincoln els estats del sud ven declarar-se independents; aix Carolina del Sud, Georgia, Florida, Alabama, Mississipi, Lousiana i Texas formaven una Confederaci organitzada segons els seus interesos econmics. La guerra va esclatar quan Lincoln va declarar la unitat indivisible del pas. Loest ame-ric es mantindr al marge de la guerra. Lincoln considerava que els estats del nord eren superiors econmica i demogrficament. Es va recrrer a la guerra total per derrotar ladversari.

En el desenvolupament de la guerra van tenir un paper fonamental els ferrocarrils que van ser utilitzats per transportar les tropes. Aix va suposar un avantatge pel nord que tenia una xarxa ferroviria ms densa. Els estats del sud eren proteccionistes perqu aix defensaven la seva indstria, per con-tra, el sud s lliurecanvista perqu enfoca la seva producci cap a lexportaci a Europa. Els interesos econmics sn la veritable causa de la guerra. Els estats del nord eren superiors demogrfica i industrialment. Van tallar el comer del sud amb el seu domini del mar per asfixiar-lo econmicament. Tot i aix, els estats su-distes van resistir durant 5 anys. El sud va establir un improvisat sistema de cultius i in-dustries esencials. La poblaci negra va mantenir-se al marge de la guerra i no va produir-se cap alament entre els eslaus que hagus sentenciat definitivament els estats del sud. Des de lhivern de 1864 els estats del sud viuen una lenta agonia. El mar de 1865 es produeix lasalt definitiu a Richmond i el president confederat, Jef-ferson Davis, va signar larmistici pel qual els estats del sud tornaven a integrar-se a la Uni sota la disciplina de Washington acceptant labolici de lesclavitud. Cinc dies desprs de signar larmistici el president Lincoln va morir assassinat, era lltima vcti-ma de la guerra. Tot i la clara victria del nord sobre el sud la discriminaci racial es va mantenir, el nacionalisme expansionista es va reforar i la naci viur un perode imperialista acom-panyat dun creixement econmic potentssim. El sindicalisme als Estats Units ser poc potent ja que es veia limitat per la idea de la ptria per damunt de tot. Hi ha la idea de que el sindicalisme era un fenomen europeu. Als Estats Units es defensar la grandesa de la naci per damunt de tot, en especial la naci econmica. Amb la victria dels estats del nord lesclavitud saboleix legalment als EUA, per el racisme seguia existint a la societat. En principi es van abolir els codis negres que no permetien els matrimonis mixtos i no els deixaven dur armes. El Congrs va vetllar per-qu no es mantinguesin els codis negres i amb el mandat del president Johnson va ini-ciar-se la transici cap a lanulaci daquests codis. El Congrs va introduir una srie desmenes a la Constituci per abolir els codis ne-gres i per evitar que el sud dicts les seves prpies lleis, com la prohibici de vot pels negres, que lallunyaven de la resta del pas. Tot i aix la situaci dels negres no deixa-va de ser precria. El resultat va ser que els negres van acabar sent una categoria social inferior dins dels Estats Units. Els blancs del sud tenien ms poder econmic i els codis es mantindran. Van aparixer societats secretes com el Ku-Klux-klan que actuava contra la poblaci negra. El resultat de la guerra va ser una victria militar del nord i una victria moral del sud. La influncia democrtica del nord va anar-se diluint en els estats del sud. Amb la crisis econmica de 1873 va produir-se un enfonsament dels preus agrcoles que va fer augmentar el sentiment de descontentament del sud. Finalment va permetres que aquests estats portesin la seva prpia poltica respecte al problema dels negres. Aix, al nord els negres podran votar mentre que al sud sestableix com a condici que sapiguen llegir i escriure. El nacionalisme expansionista augmenta i un cop aconseguit el territori continental es continuaran eixamplant les fronteres cap el Pacfic i Amrica Llatina. El 1889 la Uni Panamericana reconeixia el dret dintervenci dels Estats Units a tot el continent i ac-cepta el proteccionisme sota la tutela americana. Estats Units va establir un protectorat sobre Cuba i va annexionar-se Filipines i Puerto Rico, restes de limperi colonial espan-yol. Els Estats Units tenien com a objectiu principal el domini econmic del continent se-guint la doctrina Monroe (Amrica per als americans). Aix, els EUA van iniciar lex- pansi a lltim ter del segle XIX vertebrant les lnees mestres de la seva poltica colo-nial. El colonialisme practicat pels Estats Units era un imperialisme de proximitat. Els seus principals objectius van ser Amrica Central, Amrica del Sud i el Carib. El domini nord-americ s de tipus neocolonialista perqu es caracteritza per la influncia i la sub-missi econmica.

Superats els problemes que va ocasionar la guerra civil els EUA es convertiran en la pri-mera potncia industrial i agrcola del mn. Lagricultura es mecanitza intensament per lescasetat de treballadors un cop abolida lesclavitud. Els Estats Units van convertir-se en la primera potncia mundial per labundncia de recursos naturals; t petroli i carb que no haur danar a buscar ms enll de les seves fronteres. Aquesta s la fora motriu de la Segona Revoluci Industrial. Tamb t or, coure, ferro i plata. El desenvolupament agrcola fa que arribi a produir les dues terceres parts del ct a ni-vell mundial, lespecialitzaci de les regions permet al pas diversificar la seva oferta. La concentraci industrial s duna banda geogrfica, tcnica i financera amb laparici de trusts. LIMPERIALISME I EL COLONIALISME Limperialisme s lexpansi territorial que van dur a terme les potncies industrials eu-ropees al darrer ter del segle XIX. Aquest fenomen va comportar lexplotaci dhomes i de recursos en els pasos colonitzats i la dominaci poltica de bona part dsia i fri-ca. Limperialisme ha marcat el desenvolupament del mn al segle XX. En menys de 25 anys, els pasos europeus van aconseguir dominar el mn de forma di-recta o indirecta. Limperialisme va ser el resultat, entre altres factors, de les nacions in-dustrials de trobar nous llocs per invertir-hi els excedents de capital. Van generar-se unes relacions econmiques de dependncia entre les nacions i les colnies que han su- posat el subdesenvolupament actual de moltes colnies. Les potncies europees van rivalitzar entre si per conquerir els mxims territoris possi-bles. Gran Bretanya i Frana van ser les principals potncies imperialistes. Anglaterra controlava 50 colnies (40,5 milions dominen a 345 milions de persones en tot el mn). Frana tenia 33 colnies i lAlemanya unificada controlava 13 colnies. Amb limperialisme es dna el gran impuls a leconomia global. Leconomia capitalista penetra a tot el mn buscant nous mercats pels europeus i la captaci de matries prime-res ms barates. Les nacions europees van llanar-se a conquerir el mn. s un perode marcat per lauge del proteccionisme com a conseqncia de la Gran Depressi econmica del final de se-gle. Les economies capitalistes nacionals competiran per salvaguardar els seus mercats, el que far creixer la rivalitat entre els pasos. Els estats seran cada cop ms intervencionistes per controlar els interesos econmics dels pasos. La sortida a la crisi s lampliaci del mercat interior conquerint nous terri-toris. El desenvolupament tecnolgic implica la necessitat daconseguir matries primeres que noms es trobaven fora dEuropa en territoris que seran colonitzats. Europa, per exem-ple, no t petroli i haur danar a buscar-lo a altres continents. Els Estats Units no es llenaran a la cursa colonial perqu disposen de petroli en els seus territoris. El creixement del consum de masses als pasos colonials suposa lexpansi del mercat. Hi ha una nova oferta alimentria amb productes com el caf, el te, el sucre o els pl-tans que canviaran els hbits dels europeus. El colonialisme identificar alguns productes amb determinats pasos provocant una pe-rillosa especialitzaci de les colnies (Brasil-caf, Cuba-sucre). Sestableix una depen-dncia directa dels mercats europeus i els seus cicles econmics. Aquesta especialitza-ci obliga les colnies a abastir-se de productes europeus. Aix, el benefici sempre torna a la metrpoli i la colnia es va descapitalitzant. Els pasos europeus cerquen nous mercats per donar sortida a la seva producci davant la crisi econmica que es viu al continent. Anglaterra donar sortida als seus productes en els seus mercats colonials. El principal mercat dels productes textils anglesos ser la ndia. Limperialisme tamb t causes poltiques. Els estats europeus rivalitzaran per trobar nous mercats. Cada estat vol ser el principal pas colonial buscant la seva grandesa im-perial. Gran Bretanya arriba a establir la festa de lImperi. El tenir colnies es conver-teix en un smbol de grandesa i prestigi pels estats.

Desprs de les unificacions dItlia i Alemanya, les fronteres europees eren estables i lnica possibilitat dels estats dexpansionar-se era projectar-se cap a ultramar. Tots els governs van estar interesats en la construcci dels seus imperis colonials per aconseguir prestigi en el concert internacional. Espanya el 1898 perd les seves colnies dultramar en un moment desplendor colonial de les altres potncies europees provocant una crisi ideolgica i econmica en el pas. Per aquest motiu els governs espanyols buscaran defensar la resta de colnies a lfrica a qualsevol preu per mantenir el prestigi perdut. La colonitzaci va respondre a la tendncia dels ms forts a imposar-se sobre els ms febles. Els governs van tenir una voluntat de domini i prestigi que sota uns ideals nacio-nalistes i paternalistes justificaven lexpansi i tenien un ampli suport entre lopini p-blica de les metrpolis. Va generalitzar-se un sentiment nacionalista de caire conservador que exaltava el poder i el prestigi dels pasos i considerava missi duna comunitat nacional prolongar la seva sobirania en els dominis colonials. Limperialisme contemporani, en resum, va sorgir quan la indstria dels pasos desen-volupats va arribar a un grau de creixement que va fer necessria la recerca de nous mercats per als seus productes, de matries primeres abundants i despais econmics on poguessin donar rendiment els capitals excedents. Limperialisme financer buscava indrets del mn on les inversions fossin ms rentables, hi hagus matries primeres abundants i m dobra a baix preu. Aix les potncies euro-pees van haver de dirigir-se cap a rees no explorades. Aix, a finals del segle XIX totes les grans potncies es van llanar a una lluita pel re-partiment del mn. Els territoris que controlaran els europeus lany 1914 comprenien el 90% de lfrica, el 99% dOceania i el 56% dsia. Al llarg del segle XIX es va produir un canvi respecte a la permanncia dels imperis co-lonials. Les velles potncies tradicionals Espanya i Portugal van perdre gaireb tots els seus imperis mentre que Anglaterra i Frana, es consolidaven com a noves potncies colonials dominant gaireb tot frica i bona part dsia. Ladquisici dun territori es feia normalment en varies fases successives. La primera consistia en explorar i conquerir el territori. Un cop explorat el territori, la seva con-questa era relativament fcil atesa la superioritat militar i tcnica dels pasos colonitza-dors sobre els pobles indgenes. La segona fase comportava lorganitzaci de la colnia. No totes les colnies eren administrades o governades de la mateixa manera. La signatura de tractats amb els po-bles indgenes no era ms que una farsa que equivalia a imposar locupaci imperialista del territori. Les colnies dexplotaci no tenien govern propi i depenien directament de ladminis-traci metropolitana. Lautoritat era en mans dun governador que estava acompanyat per una srie de funcionaris que constituien lelit dirigent de la colnia. Lexplotaci daquestes colnies es donava a companyies comercials privades que sencarregaven dextreure i proporcionar les matries primeres que la indstria del pas dorigen neces-sitava. Lexemple ms clar daquest tipus de colnia s lndia per tamb va practicar-se a Algria, Madagascar o el Congo. Un altre model dorganitzaci colonial eren els protectorats en els quals, tericament, subsistia un govern indgena que formalment era respectat per ladministraci metropo-litana. Paral.lelament, la metrpolis creava i imposava un govern que exercia unilateral-ment les funcions de defensa i representaci exterior. Aquest model va posar-se en prctica en territoris com Egipte, Marroc, Malisia o Sierra Leone. Per ltim, en alguns territoris els estats imperialistes van instaurar un sistema de col-nies de poblament basada en lestabliment en el territori de forma permanent dabun-dant poblaci europea que acabava imposant-se a la poblaci indgena. Sota aquest r-gim es trobaven, per exemple, Canada o Nova Zelanda. Aquestes seran les primeres co-lnies que aconseguiran la independncia sense necessitat de grans moviments naciona-listes.

Lexpansi imperial a lfrica: frica presenta interesos econmics, poltics i cientfics pels europeus perqu quan els estats van llanar-se a la cursa colonial era el continent ms desconegut. Limperialisme a frica va aixecar les majors rivalitats entre potncies, fet que va derivar en conflictes entre els pasos per establir els seus eixos colonials. frica va ser lexemple ms clar de la colonitzaci practicada a finals del segle XIX. Desprs de la Conferncia de Berln de 1885 els estats europeus van ocupar el continent a marxes foroses en menys de 25 anys. Els interesos econmics, les rivalitats poltiques i lesperit daventura es van unir per esquarterar frica i repartir-la en mans de les po-tncies europees. Des del segles XVII i XVIII el trfic desclaus era el principal negoci que havien esta-blert els europeus en territori afric. Els esclaus eren la m dobra que es feia servir en les plantacions americanes. Al llarg del segle XIX sanir abolint lesclavitud a la majo-ria de pasos. Abans de lesclat de la I Guerra Mundial els estats europeus shavien repartit lfrica. Els anglesos van establir un eix nord-sud que unia de punta a punta el continent. Frana va intentar ocupar ocupar tot el nord afric per va topar amb els anglesos el que va provocar conflictes. La penetraci del colonialisme va aconseguir que en 25 anys noms restessin indepen-dents Libria i Abissnia. Les fronteres van ser traades artificialment i els nous estats noms responien als interesos i a la capacitat de conquesta dels colonitzadors. La causa de que Libria rests independent era la protecci dels Estats Units perqu era el punt on anaven els esclaus alliberats. Els primers a arribar a linterior dfrica van ser els exploradors que estaven subvencio-nats per universitats i orgenitzacions geogrfiques. Les ms destacades sn les expedicions de Livingston i Stanley i el francs Brazza que va travessar el territori del Congo. Els missioners tamb van tenir un paper destacat en el descobriment del continent. Els seus primers objectius eren aturar el trfic desclaus per raons humanitries i extendre el cristianisme. A frica shi van oposar els interesos britnics i els francesos. Els britnics estaven ins-tal.lats al sud del continent i arran de la construcci del Canal de Suez el 1869 van optar per ocupar Egipte i instal.lar-hi un protectorat. El projecte colonial que Gran Bretanya tenia per frica era connectar el sud amb el nord per controlar la totalitat del continent. Per la seva banda, Frana va iniciar locupaci africana el 1830 amb la colonitzaci dAlgria. Lobjectiu francs era ocupar el nord del continent extenent-se fins el Sudan on van topar amb els brtnics. LAlemanya de Bismarck va centrar la seva poltica principalment en el continent euro-peu i altres pasos com Portugal, Blgica, Itlia o Espanya van tenir un paper secundari en la colonitzaci deixant el protagonisme a Frana i Anglaterra. A la Conferncia de Berln de 1885 els pasos europeus van sentar les bases per a la colonitzaci del continent afric. A partir dun conflicte per locupaci del Congo, el rei Leopold II de Blgica va promoure la celebraci de la conferncia. A Berln van esta-blir-se les normatives sobre locupaci colonial del territori. Van establir-se els criteris docupaci colonial a lacta general de la conferncia. Entre altres acords, el Congo va ser concedit com a domini personal al rei Leopold II, va esta-blir-se la lliure navegaci pels rius Nger i Congo, el lliure comer desclaus i els princi-pis destabliment de les potncies. Per a que una potncia sestabls en un territori colonial havia dexistir un domini efec-tiu del territori, no era suficient el domini de la costa i shavia de notificar diplomtica-ment als altres pasos lestabliment de la nova colnia. A partir daquest moment els es-tats europeus van iniciar una cursa per penetrar a frica. La topada dels interessos imperialistes es va fer inevitable. Lany 1898 anglesos i fran-cesos van topar a Fashoda (Sudan). Aquest conflicte va estar a punt de fer esclatar una guerra colonial.

El capit francs Marchand va prendre la ciutat de Fashoda seguint leix horitzontal que segueixen els francesos en el seu procs de conquesta dfrica. El general angls Kit-chener va oposar-se i va comminar els francesos a abandonar la ciutat sudanesa. Davant de la resistncia dels francesos a retirar-se els anglesos van amenaar amb declarar la guerra. El conflicte va resoldres per la via diplomtica amb la retirada de les tropes franceses. Per aquest s un bon exemple de la tensi entre ambds pasos en la cursa colonial. El conflicte de Fashoda va ser lltim conflicte important entre els dos pasos. La resoluci del govern francs va ser no implicar-se en una guerra colonial que hagus perms a al-tres potncies prendre ventatge en la cursa colonitzadora. Gran Bretanya va fer valer la seva condici de primera potncia per imposar-se en la cursa colonial i dominar la majoria de territoris. A finals de segle va esclatar la guerra anglober a Sudfrica on novament simposaran els anglesos. Els anglesos dominaven la colnia del Cap i per tenir un domini total del territori li calia annexionar dues petites repbliques venes: Transvaal i lestat lliure dOrange que eren en mans dels Bers (holandesos africans). Els britnics van envair aquestes repbliques per annexionarles al seu imperi desprs de tres anys de guerra. sia. Entre limperialisme i la modernitzaci: sia havia estat objectiu dels europeus des del segle XVI per va ser en el segle XIX quan la seva colonitzaci va arribar a la mxima extensi ocupant prop del 56% del te-rritori continental. A lsia central i meridional lacci colonial va centrar-se al voltant de l ndia, colnia dominada per Gran Bretanya. Tot limperi britnic girava al voltant de lndia. Lantiga colnia anglesa va ser reorganitzada desprs de la rebel.li dels simpais de 1858. Els soldats hinds van negar-se a utilitzar cartutxos que estaven untats amb greix de vaca perqu aquesta substncia anava en contra de les seves creen-ces religioses. Aquest fet va ser aprofitat pel govern angls per crear una nova administraci a lndia. Aix, va atorgar-se lActa de Govern de lndia que establia una administraci directa per part de la corona britnica que exercia el govern a travs dun virrei i la reina Vict-ria va ser proclamada emperadriu de lndia lany 1877. Aix suposava un canvi en ladministraci de la colnia que des del 1777 era responsa-bilitat de la Companyia de les ndies Orientals. Amb el nou estatus de lndia els angle-sos van reforar el seu poder introduint una administraci directa. Aquesta colnia s la mostra ms evident de lesplendor del poder colonial britnic. Els anglesos, per garantir el domini del territori, van haver de rivalitzar amb Frana per an-nexionar Birmnia el 1886 i amb Rssia pel domini dAfganistn el 1880 i del Tibet el 1904. Lndia proporcionava a Gran Bretanya matries primeres com oli, te, blat o opi. Per ac-tivar el comer a lIndia simposa una xarxa de transports. Les reestructuracions que pa-teix el pas fa que sagreugin les fams peridiques i la runa de lartesanat. Anglaterra va prescindir dintroduir la seva religi a lndia que ja tenia un profunda religiositat. ndia era una realitat diversa amb diferents llenges, religions i tradicions. Lacci directa dels britnics va fer que peridicament es produisin crisis de subsistn-cia i la colnia no es desenvolups industrialment. Aquest explotament far que apareixi un moviment nacionalista representat en el Con-grs Nacional Indi. A principis del segle XX aquest moviment es radicalitzar exigint mesures efectives que portesin a un canvi efectiu en lndia. El britnics no van dubtar a lhora de reprimir el nacionalisme per no perdre la seva principal colnia. Durant la I Guerra Mundial els anglesos recorreran a lndia per completar les seves tro-pes, 2 milions dindis van formar part de lexrcit britnic el que va fer creixer el senti-ment nacionalista encapalat per Gandhi. ndia no aconseguir la seva independncia fins el 1947. Daltra banda, a la Xina, el 1860 els europeus ja havien aconseguit lobertura del pas al comer. Xina es convertir amb una colnia ms que ser explotada pels europeus. Lany 1839

el govern xins havia prohibit lentrada de lopi que els anglesos introduien des de lndia per aix no havia detingut als britnics que en van continuar venent. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de lOpi que va finalitzar el 1842 amb la signatura del tractat de Nanqun pel qual els anglesos van aconseguir lenclavament de Hong Kong i van obrir 12 ports xinesos al comer internacional. Hong Kong era una concessi a lImperi Britnic segons la qual, un pas sobir cedeix una srie de drets per mitj dun tractat. Els anglesos van explotar mines, establir ports, construir ferrocarrils i controlar les duanes en aquest territori. La debilitat de lImperi Xins va permetre el repartiment entre 1885 i 1914 del territori en zones dinfluncia de les potncies colonials. Frana va situar-se al sud-est del pas; Anglaterra al sud i al Iang-tse; Rssia i el Jap al nord-est al voltant de Manxria i, per ltim, Alemanya i Anglaterra a la Pennsula de Shandong. La ingenieria econmica va intensificar-se amb lexplotament de les mines i el ferroca-rril. Gran Bretanya va expropiar les mines dhulla i Jap les de carb i ferro. Aix, els capitals europeus i japonesos van controlar les vies frries xineses. A les ciutats, els artesans tradicionals es van empobrir per lobertura de leconomia xi-nesa a occident i van unir-se en la misria a la pagesia que tamb va patir una situaci de pobresa i fam. Lexpoli imperialista va donar lloc a aixecaments nacionalistes. Xina, no va occidenta-litzar-se i presentar resistncia a la modernitzaci. El 1898 va produir-se laixecament dels Cent Dies i amb posterioritat (1900-01) la revoluci popular dels Bxers que va fracassar. Va ser el 1911 quan una revoluci va posar fi a limperi i va proclamar la re-pblica per iniciar la reconstrucci nacional. Per ltim, Jap s un cas excepcional al continent asitic. Cap el 1850 encara era un im-peri feudal tancat en les seves antigues tradicions i a finals de segle ja era una de les po-tncies mundials. Lemperador japons era divinitzat per no tenia el poder efectiu que era en mans dun poders shogun de qui depenia la noblesa feudal propietria de terres, que tenia sota el seu domini una pagesia molt pobra i un exrcit de samurais. Lestat controlava el co-mer amb lexterior i les transaccions comercials. La presncia americana i europea al Jap va exigir al shogun la signatura dacords co-mercials extremadament favorables a les potncies occidentals. Larribada destrangers va fer crixer un sentiment dhumiliaci entre la societat. Lemperador Mutsuhito va ha-ver de posar fi al shogunat i va prendre el poder personalment. La revoluci Meiji que va portar Mutsuhito al poder el 1868 va ser clau per renovar les arcaiques estructures econmiques i socials del Jap. Es va reorientar cap al capitalisme la direcci del pas sota la direcci de les classes dirigents. El 1889 es va adoptar una constituci inspirada en la dAlemanya que seguia reservant tots els poders a lempera-dor. El Jap va obrir-se a les noves tcniques occidentals constituint-se en el primer exemple de creixement industrial decretat i dirigit directament des de lestat. De lautarquia tradi-cional es va passar a obrir-se al comer internacional. Els resultats econmics van ser espectaculars grcies a un desenvolupament industrial afavorit per lexistncia dabundant m dobra especialitzada i a baix preu. Jap va es-devenir una potncia industrial i aquest creixement va portar-lo a intervenir en la cursa imperialista per satisfer les seves aspiracions hegemniques sobre els pobles asitics ve-ns. El 1876 el Jap va intervenir en la pennsula de Corea buscant els mateixos avantatges comercials que els pasos europeus. Aquesta intromissi continental va provocar la gue-rra amb Xina (1894-95) que va ser derrotada. Corea va aconseguir la independncia i va quedar sota el domini japons. El 1905 el Jap va satisfer la seva necessitat de revenja derrotant lexrcit i la flota tsa-rista a la guerra pel domini de Corea i Manxuria. Definitivament Jap va esdevenir una potncia imperialista a la zona asitica i al Pacfic.

Conseqncies de la colonitzaci: Els pasos colonitzats van patir un profund impacte que va trasbalsar la vida, la cultura, i leconomia dels pobles indgenes. Els europeus van construir sobre enormes espais ver-ges ponts, vies frries i carreteres que van modificar totalment el paisatge original dels territoris colonitzats. Van introduir-se noves vacunes, aix va permetre una reducci de la mortalitat i un aug-ment de la poblaci. Per contra lexistncia de treballs forats a colnies com el Congo en va fer disminuir la poblaci. Laugment de la poblaci va fer que es trenqus lequilibri entre poblaci i recursos el que va causar problemes de provement que van donar lloc a una subalimentaci crni-ca. Per a la majoria de la poblaci les seves condicions de vida es van degradar. Gran part de les terres dels indgenes van ser expropiades per passar a mans dels colonitza-dors. Lagricultura va canviar en funci de les necessitats de les metrpolis que potenciaven la implantaci de sistemes de conreu extensiu: les plantacions. La colonitzaci va forar laugment de la productivitat dels conreus. Va implantar-se una economia de mercat amb la utilitzaci de la moneda. Les importacions des dEuropa van desorganitzar els artesans tradicionals i all on hi havia una prspera indstria txtil de cot amb tradici exportadora la van desmantellar en benefici dels teixits britnics. Amb la colonitzaci es produa la total assimilaci aduanera i la circulaci de productes entre la colnia i la metrpolis quedava lliure daranzels. La colnia quedava reduda a un paper de subministradora de primeres matries i de compradora de productes indus-trials de la metrpolis. La metrpolis fixava els preus dels productes colonials i dels productes manufacturats. Es va generar una economia dual en la qual convivien una economia de mercat controla-da pels colonitzadors. Es va fomentar una economia tradicional i dautoconsum destina-da a satisfer les necessitats de la majoria de la poblaci indgena. Lestructura social va canviar per la imposici de nous models per part dels colonitza-dors. La conseqncia daquest procs va ser que unitats tniques o nacionals van ser dividides o ajuntades de manera artificial en funci dels interesos econmics dels estats colonitzadors trencant unitats nacionals histriques. Daltre banda, les llibertats poltiques i socials de les societats metropolitanes mai no van ser efectives a les colnies on la poblaci indgena estava mancada de qualsevol dret dintervenir en la vida poltica. Les cultures autctones de tradici oral i sense elaboracions teriques van ser incapaces de resistir limpacte de la cultura occidental que els va fer perdre bona part de la seva identitat i en va pertorbar les seves creences i tradicions. Lexpansi colonial va posar en contacte civilitzacions i cultures molt diferents i la ms forta leuropea es va impo-sar sobre les ms dbils. Lexpansi imperialista va tenir el suport duna bona part de la classe poltica en el po-der, per no tothom va donar suport a lexplotaci imperialista. Van ser els poltics so-cialistes els que van protagonitzar les campanyes ms importants de denncia del colo-nialisme. La Segona Internacional va definir limperialisme com una forma degradada del capita-lisme i va acordar que els partits socialistes tenien el deure de combatre lexplotaci co-lonial en totes les seves formes. Dins de les mateixes societats indgenes es van comenar a sentir veus que, infludes per les idees occidentals digualtat i de llibertat, van reclamar aquests drets per als pobles colonitzats. Molts dels lders daquests moviments nacionals eren membres de les elits indgenes que havien estats educats a occident com Gandhi.

LA I GUERRA MUNDIAL (1914-18) Els origens del conflicte: La I Guerra Mundial va determinar la histria del segle XX traslladant el seu principal escenari cap el Pacfic amb lemergncia dels Estats Units. Lesclat de la guerra no va tenir una causa nica. Tot un seguit de factors van anar contribuint a crear un clima dalta tensi a Europa. Laparici de nous estats a com a resultat de les revolucions libe-rals i nacionals va trastocar lequilibri europeu i va donar lloc a tot un seguit de comple-xes relacions internacionals. Les grans potncies mantenien fortes rivalitats en el terreny colonial i les topades entre imperialismes rivals van ser freqents. La permanncia de lImperi Austrohongars i la lenta descomposici de lImperi Turc mantenien una situaci dinestabilitat a lEuropa oriental. A finals del segle XIX les reivindicacions de tipus nacionalista van tornar a es-clatar amb gran fora. Relacions internacionals. LAlemanya de Bismarck havia potenciat unes relacions internacionals basades en un frgil sistema daliances que anava destinat a aillar Frana de la poltica europea. Bismarck va decidir-se el 1882 per una Triple Aliana entre Ale-manya, ustria-Hongria i Itlia. Daltra banda, les relacions entre Rssia i Alemanya van anar deteriorant-se, el que va permetre a Frana cercar una nova aliana. Francesos i russos van signar un conveni mi-litar que els unia enfront la Triple Aliana. Gran Bretanya veia amb recel com Alemanya era un poders rival en el camp industrial i comercial, cosa que podia posar en dubte la seva hegemonia i el 1907 va sumar-se a la Triple Entesa junt amb russos i francesos. El joc daliances va configurar els dos grans grups que acabarien enfrontant-se a la I Guerra Mundial. Rivalitats imperialistes. Les rivalitats imperialistes a finals del segle XIX es fan cada cop ms fortes. Els enfrontaments entre imperialismes rivals a linici del segle XX van tenir com a escenari el Marroc. Alemanya, que havia arribat relativament tard a la cursa colonial, no estava disposada a deixar perdre loportunitat dengrandir el seu imperi i per aix va adoptar una poltica agressiva en relaci a la resta dimperis. El 1905 va esclatar la primera crisi marroquina amb un conflicte entre francesos i ale-manys que va resoldres a la Conferncia dAlgesires (1906), per la qual es va establir un protectorat franco-espanyol que deixava Alemanya al marge de la poltica colonial. Aix, el Marroc quedava sota lrbita francesa. Els alemanys no van estar conformes i el 1911 van protagonitzar un nou incident quan els francesos van ocupar militarment el Marroc i els alemans van preparar-se per inter-venir. Finalment Alemanya va obtenir lampliaci de la colnia del Camerun a canvi dabandonar el Marroc. El conflicte dels Balcans. Daltra banda, a la zona balcnica hi coincidien diversos in-teresos. Els diversos estats rivalitzaven pel control dels territoris europeus de lImperi Otom i els pobles balcnics lluitaven per la seva supervivncia i el seu engrandiment a costa dels imperis. Srbia es considerava destinada a unificar els pobles eslaus en una gran Srbia. Amb anterioritat a la I Guerra Mundial van tenir lloc dues guerres balcniques. El 1912 lImperi Turc va ser derrotat per la Lliga Balcnica (Srbia, Bulgria i Grcia) que comptava amb el suport de Rssia. Turquia va veure reduides les seves possessions eu-ropees i va haver de reconixer la independncia dAlbnia. El 1913 van enfrontar-se els serbis i els blgars. La Pau de Bucarest va confirmar Bug-ria com a la perdedora del conflicte i va haver de cedir territoris a Srbia, Romania i Grcia. Tot i les seves victries, Srbia no va quedar satisfeta, perqu no havia aconse-guit les seves pretensions de tenir sortida directa al mar ni la unificaci dels eslaus del sud sota el seu govern.

Amb el nou segle els estats van iniciar una cursa darmaments que preludiava linici del conflicte. Aix va provocar una situaci dalta tensi entre els pasos. La rivalitat francoalemanya no va cedir perqu els francesos aspiraven a recuperar Alscia i Lore-na. La competncia naval entre Alemanya i Gran Bretanya tamb anava en augment i lIm-peri Rus veia amb temor la possibilitat que ustria pogus vncer Srbia en el cas duna guerra entre els dos pasos convertint-se aix en la gran potncia balcnica. El govern rus no dubtaria a lhora dentrar en la guerra al costatde Srbia. Alemanya esperava assegurar lestabilitat territorial del seu estat davant els seus rivals seculars, Frana i lmperi Rus, i si era possible expandir-se. El govern alemany volia aconseguir la supeditaci econmica dels territoris vens i crear la Uni Econmica de lEuropa Central sota la seva direcci. El nacionalisme era un sentiment creixent a les potncies. Els governs van potenciar el sentiment patritic per ocultar les mancances dels propis pasos. Aix, el patriotisme ms conservador va extendres per Europa provocant tensions complementries entre els pasos. A lestiu del 1914 Alemanya veia la guerra com a inevitable i va forar ustria a adop-tar una poltica intransigent en la qesti balcnica. Qualsevol petit incident podia de-sencadenar un conflicte a lEuropa convulsa de 1914. Aix, lincident que va desencadenar la Gran Guerra va ser lassassinat a Sarjevo, el 28 de juny de 1914, de larxiduc Francesc Ferran hereu de la corona austraca a mans dun estudiant bosni. Francesc Ferran, nebot de lemperador dustria, havia anat a Sa-rajevo per presenciar unes maniobres militars. Aquestes maniobres coincidien amb una celebraci nacionalista eslava, la qual cosa va desagradar a les organitzacions nacionalistes ms radicals que van decidir atemptar con-tra lhereu austrac. ustria va veure en aquest atemptat la complicitat indirecta de Sr-bia i amb el suport dAlemanya va declarar-li la guerra. Alemanya va estar dacord amb la intervenci armada contra Srbia. Rssia sense con-sultar els francesos, que eren els seus aliats, va donar suport a Srbia i van declarar la guerra a ustria. El joc daliances va fer que Alemanya declars la guerra a Frana i Rssia i Gran Bretanya, per la seva banda, declaresin la guerra a ustria i Alemanya. La guerra a Europa havia esclatat. A finals de lagost de 1914 lEntesa era formada per Frana, Gran Bretanya i Rssia ms un pas petit com Srbia. Itlia i Espanya van declarar-se neutrals i Bulgria, Roma-nia i Turquia esperaven el moment idoni per pendre bndol en el conflicte. Aix laltre bloc bel.ligerant quedava format per ustria-Hongria i Alemanya. Una onada de patriotisme va recrrer Europa, la premsa i lopini pblica van rebre amb entusiasme una guerra que tots creien que seria curta i victoriosa. Als parlaments tots els partits inclosos el socialistes van votar a favor dels crdits de guerra i la unanimitat ideolgica va donar lloc a les unions sagrades en els governs. La duresa i els rigors del conflicte que acabava desclatar sencarregarien dapaivagar totes aquestes il.lusions i els estadistes poltics no serien capaos daturar-lo. La guerra va degenerar en una conflagraci generalitzada, llarga i molt costosa. Caracterstiques de la Gran Guerra: La I Guerra Mundial va presentar unes caracterstiques totalment noves. Va ser una gue-rra total que va implicar a tota la poblaci civil i va mobilitzar leconomia en funci del seu desenvolupament. El conflicte va sorpendre per la seva extensi i duraci (5 anys de guerra). No noms Europa va veures implicada, la guerra va tenir repercusions als altres continents, 35 es-tats van acabar intervenint en la conflagraci. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte sextengu cap a les colnies del Prxim Orient, sia i frica es-devenint aix un conflicte mundial.

Els imperis centrals Alemanya i ustria van tenir el suport de Bulgria i Turquia. Els blgars volien refer-se de les seves prdues a les guerres balcniques i els turcs recela-ven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats Anglaterra, Frana, Srbia i Rssia van tenir el suport dItlia, que va can-viar de bndol amb la promesa de territoris, Romania, Jap, Portugal i Grcia que va en-trar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb lobjectiu docupar els dominis alemanys a sia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de pasos dAmrica Llatina com Bolvia, Pe-r, Brasil, Uruguai i petits estats dAmrica Central. Daltra banda, el material bl.lic utilitzat presentava moltes novetats; carros de combat, gasos asfixiants, us de laviaci i tot tipus dartilleria. Lartilleria va anar desenvolu-pant-se en funci de les necessitats del conflicte arribant a una capacitat de destrucci mai coneguda. Pels castigats soldats dinfanteria les trinxeres seran lnica possibilitat per sobreviure. Laviaci va passar de realitzar tasques dinformaci a dur a terme tasques datac, bom-bardeig i caa tot i que fins a la II Guerra Mundial no sexplotar tot el seu potencial. Els dirigibles zppelin van portar la guerra a la rereguarda. Una altra novetat va ser la utilitzaci dels submarins que els alemanys van aprofitar per realitzar blocatges costaners dificultant la navegaci dels vaixells mercants que eren vi-tals per a la subsistncia de la poblaci. Inicialment, el reclutament va afectar a la poblaci rural. Era un conflicte de pasos industrialitzats. La prolongaci de la guerra va obligar a reclutar tamb els obrers de les fbriques, cosa que provocar una mancana de m dobra que va obligar a mobilitzar les dones per ocupar els llocs de treball abandonats pel homes. En resum, podem parlar de ms de 30 milions de combatents. La guerra total va obligar els exrcits a unes necessitats daprovisionament mai vistes anteriorment. Aix, els recursos econmics, humans i tecnolgics seran decisius al llarg del conflicte. Paral.lelament al conflicte va desenvolupar-se una indstria bl.lica dar-mament. Els estats van haver dassolir el control dels recursos civils i bl.lics, es a dir, de totes les activitats socioeconmiques. Els interesos nacionals compromesos en el conflicte donaran un inters absolut a lesfor bl.lic. Les modernes armes van canviar el concepte tradicional de guerra i encara que inicial-ment la tecnologia alemanya era superior, el procs de lluita obligar a una modernitza-ci generalitzada de larmament en tots els pasos industrialitzats bel.ligerants. El desenvolupament del conflicte: Guerra de moviments (1914). Lestrategia inicial de la guerra va ser el desplegament dexrcits efectuant maniobres envoltants sobre lenemic i obrint alhora diferents fronts continus. Els alemanys van desenvolupar el Pla Schlieffen que preveia un atac rpid a Frana en-trant per Luxemburg i Blgica. Lobjectiu alemany era evitar un conflicte en dos fronts, amb Frana a lest i amb Rssia a loest. Aquest atac llampec a Frana implicava violar la neutralitat inicial de Blgica. Els francesos, per la seva banda, van idear el Pla XVII que preveia latac a les posicions alemanyes des dAlscia i Lorena per evitar que entresin en territori francs. Aquest pla va fracasar totalment. Lexrcit francs va haver de retrocedir a corre-cuita mentre lexrcit alemany avanava rpidament conquerint Blgica i entrant a Frana. Els alemanys van cumplir el seu pla amb tota precisi i en poc temps van situar-se a prop de Pars. Les previsions alemanyes dentrar a Pars van veures frenades per la victria aliada del Marne el 6 de setembre de 1914. La guerra llampec dels alemanys tamb havia fracassat i els francesos van poder consolidar les seves posicions defensives.

Aix, el front va quedar inmobilitzat des de la frontera de Susa fins el Mar del Nord i els exrcits van establir una lnea de fortificacions terrestres, les trinxeres. A partir da-quest moment la guerra giraria principalment en torn al front occidental. Els dos conten-dents van quedar encarats establint els seus efectius sobre una llarga lnea de posicions que caracteritzaran la segona etapa del conflicte. Aquest empat bl.lic va mostrar la impossibilitat del desenvolupament duna guerra r-pida i curta. La guerra de moviments havia fracassat i shavien de trobar noves formes per guanyar la guerra. Guerra de posicions o trinxeres (1915-16). La segona fase de la guerra va consistir en la defensa que van dur a terme els dos bndols de les seves posicions des de trinxeres excavades des don es parapetaven les tropes per refugiar-se de lartilleria. Els fronts shavien estabilitzat i una llarga lnea de trinxeres recorria els camps de bata-lla. Els dos exrcits van restar soterrats a les trinxeres, lun davant de laltre, durant ms de tres anys. Aix, el fang, el fred i la fam es van convertir en companys inseparables dels combatents. El desenvolupament de lartilleria i les metralladores obligar a la construcci de ms de 800 km. de trinxeres, filats i fortificacions, tota una lnea contnua de front que per-metia la supervivncia dels soldats dinfanteria. Les ofensives dinfanteria tenien poques possibilitats dxit contra un front amb aques-tes caracterstiques, per aix, el principal objectiu militar ser trencar un punt en el front enemic per obrir-hi una bretxa. Al front occidental la principal batalla daquest perode es va lliurar a Verdun. Els ale-manys van iniciar la batalla per trencar el front per Verdun va esdevenir el mite de la resistncia francesa ja que les seves tropes van resistir durant quatre mesos enmitg dun infern de fang i foc. Les prdues humanes que va deixar aquesta ofensiva van ser altssi-mes. Lobjectiu alemany era atacar en un punt del front que obligus a lexrcit francs a rea-litzar una defensa desesperada, per desprs de la resistncia ferotge dels francesos a linfern de Verdun els alemanys es van veure obligats a aturar la intil ofensiva. A partir del 1915 es va obrir un front front sobre Itlia (que entrava en la guerra) on van enfrontar-se durant dos anys austrohongaresos i italians lliurant cruentes batalles que finalitzarien el 1917 amb la desfeta italiana de Caporetto. Daltra banda, al front oriental lexrcit rus va iniciar una ofensiva sobre Prssia Ori-ental. Aquest front per la seva extensi i feblesa era lnic que permetia grans opera-cions mbils. Lexrcit alemany sota el comandament de Hindemburg va derrotar els russos per, ms al sud, els austracs no van poder contenir lavan rus que va ocupar la Galitzia. El 1915 una nova ofensiva austro-alemanya reconqueria els territoris perduts i ocupava Polnia i Litunia. Lexrcit rus, com a conseqncia daquesta desfeta, havia sofert innombrables prdues humanes i materials. Es calcula que va haver-hi ms dun mili i mitg de baixes, per els russos no van demanar la pau. Als Balcans les tropes imperials van endinsar-se en territori serbi ocupant la capital, Belgrad per, coincidint amb lofensiva russa, els serbis van derrotar els austracs a Rudnik i el 1915 tornaven a ocupar les posicions inicials. La marina britnica i lalemanya van enfrontar-se a la batalla de Jutlndia on amds contendents van patir grans prdues. La marina alemanya va demostrar estar ben prepa-rada i una gran capacitat tcnica. El resultat de la batalla fou indecs, i tot i la victria tactica alemanya la seva marina no va tornar a entrar en combat. Al mar els britnics tenien una absoluta superioritat i com alternativa Alemanya va pre-parar la guerra comercial submarina amb la intenci daturar el subministrament dels aliats que, a ms, havien decretat el blocatge martim dAlemanya. Aix, els vaixells aliats o americans que travessaven lAtlntic eren interceptats i atacats pels submarins alemanys. Tot i que els enfonsaments provocats pels submarins van ser superiors als previstos, la resistncia britnica no va alterar-se significativament.

La conseqncia directa dels atacs submarins ser el perjudici econmic dels Estats Units i lincrement dun estat dnim favorable a la intervenci. El detonant definitiu per lentrada dels EUA a la guerra va ser lenfonsament del transatlntic nord-americ Lusitnia. La crisi bl.lica del 1917. Davant la llarga durada i inutilitat de la guerra, tot i els esfor-os que ambds contendents havien realitzat, lany 1917 un sentiment de desengany va recrrer Europa. Els moviments pacifistes van assolir un gran ress i es va crear un estat dopini favora-ble a la finalitzaci del conflicte amb les proclamacions del president americ Wilson i el papa. Aquest va ser lany ms dur de la guerra per dos fets van fer que es dons un canvi en el curs de la guerra; lesclat de la Revoluci Russa i lentrada dels Estats Units en la guerra. De tots els contendents, el que ms va patir les conseqncies del conflicte va ser Rs-sia. El febrer de 1917 va esclatar una revoluci que va fer caure el rgim del tsar Nico-lau II. Tot i que el govern provisional volia mantenir el pas a la guerra la situaci polti-ca no va consolidar-se i la revoluci va continuar. Els socialistes i, sobretot, els boltxevics mantindran una actitud contrria a la guerra que era recolzada pel poble. Al mes dabril arribava Lenin a Rssia demanant la pau i ini-ciant un procs que culminaria amb la revoluci doctubre de 1917. La principal conse-qncia de la Revoluci Russa va ser la pujada dels boltxevics al poder. El nou govern sovitic va signar el mar de 1918 el Tractat de Brets-Litovsk amb els imperis centrals per sortir de la guerra. Segons aquest tractat Rssia havia dabandonar Ucrana, Polnia, els pasos bltics i alguns dels caucsics i cedia territoris a Romania i a lImperi Turc. Rssia surt de la guerra. En un principi, els Estats Units sota la presidncia de Wilson shavien declarat neutrals en el conflicte. El pas es va veure beneficiat pel conflicte iniciant una cursa comercial per tal de subministrar armaments i provements als pasos bel.ligerants. Les forces econmiques americanes tenien, doncs, un clar inters en el triomf dels ali-ats perqu subministraven mercaderies, principalment, a francesos i anglesos. Els ale-manys van pensar que si tallaven el subministrament als aliats provocarien una crisi tant greu que obligaria els Britnics a capitular. En el moment en que els alemanys van declarar la guerra submarina dificultant el transit per lAtlntic i impedint el comer americ es va precipitar la intervenci dels EUA en el conflicte. Els nord-americans van intervenir en nom de la llibertat dels mars. Els ale-manys, en principi, no creien que la intervenci militar dels Estats Units fos decisiva pel desenvolupament de la guerra. El gran potencial econmic, industrial i hum dels Estats Units podia acabar per capgi-rar definitivament el conflicte per per reclutar, armar, entrenar i desplaar als fronts eu-ropeus prop dun mili dhomes feien falta mesos i els alemanys ja esperaven haver po-sat fi al conflicte quan arribesin els nord-americans. El final de la guerra (1918). Lentrada dels EUA en la guerra va provocar un canvi en la situaci dels dos bndols. Per als aliats occidentals la situaci havia millorat conside-rablement i Alemanya veia com els seus recursos es trobaven al lmit i estava aillada de la resta del mn. Els aliats alemanys, ustria-Hongria i Turquia, es trobaven en una pitjor situaci. Les possibilitats de les potncies centrals de guanyar la guerra eren cada cop ms limitades. Lltima possibilitat era aprofitar el refor de les tropes que tornaven del front rus i derrotar els anglo-francesos abans que arribs el gruix de les tropes nord-americanes que acabarien de decantar el conflicte cap a lEntesa. En un primer moment, entre mar i juliol del 1918, els alemanys van aprofitar la supe-rioritat numrica que els havia donat la retirada de Rssia per intentar aconseguir la vic-tria definitiva. Aix, van fer successives ofensives que els reportaren victries parcials. Per al juliol els aliats enforits per larribada de les tropes nord-americanes van repren-dre la iniciativa. El resultat daquesta ofensiva aliada va ser la segona victria del Marne i la progressiva retirada dels alemanys que poc a poc van anar perdent tot el que havien conquerit. Le-xrcit alemany es troba en una situaci lmit.

Els imperis estaven enfonsats i el col.lapse va acabar de confirmar-se als Balcans, on les tropes blgares claudicaven davant de lavan aliat. Tamb lImperi Turc es rendia des-prs de lofensiva de les tropes angleses a Orient Mitj. LImperi Austrohongars estava definitivament esquarterat. La fragmentaci va fer que el 13 de novembre lemperador es rends i desprs abdiqus. A Alemanya el Reich tamb es trobava esfondrat. La marina shavia amotinat a Kiel i havia esclatat una revoluci protagonitzada pels consells revolucionaris dobrers i sol-dats. El kaiser va abdicar i va proclamar-se la repblica. El nou govern socialdemcrata alemany va signar la capitulaci posant fi a la Gran Guerra. Un cop signat larmistici, el gener del 1919, es va inagurar a Pars la conferncia que havia de regular les condicions de la pau. Aquesta conferncia estava inspirada en els 14 punts proclamats pel president nord-americ Wilson. La pau per Wilson es fonamentava en la destrucci dels imperis, la consolidaci del sis-tema democrtic i el reconeixement dels drets de les nacionalitats. Aix, naixien nou es-tats nous sobre les cendres dels imperis Otom, Austrohongars i Rus. Conseqncies de la guerra: Les conferncies de pau de Paris van reunir les potncies vencedores i els estats perde-dors no hi van participar en cap moment, noms van ser convocats a la fi dels debats per signar els tractats elaborats pels vencedors. Alemanya era considerada responsable de la guerra i no va poder negociar el seu tractat de pau que va ser imposat. Els alemanys del tractat de Versalles en dirien diktat. Com a conseqncia daquest tractat el territori delimperi alemany quedava amputat i les se-ves colnies eren repartides entre els guanyadors. A ms havia de pagar unes fortes san-cions de guerra. Cadascuna de les potncies venudes va haver de signar els tractats de pau per separat. Aix, ustria va perdre tots els territoris eslaus i es convertia en repblica, Hongria per-dia la sortida al mar i una part dels seus antics territoris eren cedits a Txecoslovquia (de nova formaci), Polnia, Iugoslvia i Romania. Bulgria va haver de cedir part dels seus territoris a Grcia i lImperi Turc desapareixia a favor drabs i grecs. A Pars es crearen les bases duna nova organitzaci, la Societat de Nacions (SDN). Aquesta nova instituci, amb seu a Ginebra, havia de garantir la pau i fomentar la coo-peraci internacional. La composici de la SDN quedava establerta en dos organismes; lAssemblea General on participaven tots els estats membres i el Consell que formaven les potncies vencedores (Estats Units, Anglaterra, Frana, Itlia i Jap) ms quatre es-tats escollits per lAssemblea. La realitat es que la SDN no va aconseguir el seu objectiu de convertir-se en un rbitre internacional i la pau va ser imposada, cosa que va generar descontentament en les po-tncies derrotades. Noms 59 pasos van formar-ne part i entre ells no hi havia ni els Estats Units ni Alemanya que va sortir-ne al poc temps de la seva formaci. La guerra va comportar notries prdues demogrfiques en els pasos bel.ligerants, va resultar una gran desfeta econmica per Europa i va desestructurar territorialment una bona part del centre dEuropa. Enmig de la guerra va sorgir el primer estat socialista del mn, l URSS. Daltra banda, la fallida econmica originada per les prdues de la guerra va donar lloc a una profunda crisi capitalista que va tenir el seu punt lgid en la crisi de 1929. La humiliaci i la pressi sobre els estats venuts van donar peu, juntament amb altres factors, a laparici del feixismes arreu dEuropa amb una especial incidncia a Itlia (Musolini) i Alemanya (Hitler). El perode dentreguerres no s ms que un parntesis en un conflicte que es va tancar en fals. La I Guerra Mundial s una de les principals causes de lesclat de la II Guerra Mundial.

CONSECUENCIAS GENERALES DE LA I GUERRA MUNDIAL El final de la I Guerra Mundial supuso la reordenacin del orden europeo. El orden libe-ral del siglo XIX se rompi dando lugar a diversas salidas para los pases implicados en el conflicto. Las tres opciones principales que tomaron los estados fueron la reforma democrtica, la impugnacin del liberalismo mediante la revolucin comunista o la revolucin conser-vadora: el fascismo, que combinaba el desarrollo tecnolgico con la jerarquizacin de la sociedad. Entre 1918 y 1945 se dar un conflicto triangular entre las tres salidas que los estados europeos dieron al liberalismo del siglo XIX. Los Estados Unidos harn en este periodo su irrupcin como potencia mundial cambiando el panorama internacional. Los EUA dejan de ser una potencia estrictamente continental que dominaba Amrica de costa a costa. Estados Unidos ser la potencia decisiva en cuanto a la capacidad militar e indus-trial en detrimento de las potencias tradicionales europeas. Los aos posteriores a la guerra se caracterizarn por la crisis de la identidad burguesa que se haba forjado en el siglo XIX. En Asia, acabada la guerra, se iniciarn movimientos anticolonialistas destinados a aca-bar con la situacin de sumisin en la que se encontraban los pases como consecuencia de la poltica imperialista europea. En la India se plantear un movimiento que propona mejoras en el acceso de los nati-vos a la administracin colonial. A partir de la Gran Guerra, la India pedir la indepen-dencia ya que los indios vieron como los ingleses no eran capaces de ganar solos la gue-rra y los metieron en un conflicto que, en principio, les era ajeno. China, por su parte, vive la proclamacin de la repblica en 1911 que acaba fracasando. En el periodo posterior a la Guerra se ir fragmentando y se consolidar su posicin an-ticolonial. Japn en los aos posteriores al conflicto crecer como potencia asitica unindose a los aliados para quedarse con las colonias alemanas en China. La intencin del gobierno japons era sustituir a los europeos como potencias coloniales en el conti-nente asitico. La contienda blica se cerr en falso con los tratados de paz firmados en Versalles. Los gobiernos de Gran Bretaa, Francia y Estados Unidos acordaron el nuevo orden europeo impuesto a los estados vencidos con el fin de garantizar sus objetivos. La paz de Pars dio lugar a una profunda reestructuracin del mapa europeo desmem-brando a los grandes imperios que haban dominado el centro de Europa durante el siglo XIX y propiciando la aparicin de nuevos estados. El principal objetivo de Clemenceau (Francia), Lloyd George (Gran Bretaa) y Wilson (Estados Unidos) era evitar un nuevo conflicto militar y que la Revolucin Rusa tuviera una proyeccin europea. Se buscar el aislamiento del proceso revolucionario. La solu-cin que se tomar ser la formacin de un cordn sanitario que rodee a Rusia de esta-dos hostiles a la revolucin. Francia quiere intervenir militarmente pero el presidente Wilson prefiere optar por el aislamiento ruso. Francia y Estados Unidos discreparn sobre como llevar a cabo los objetivos. Otro problema supuso el tema de Alemania. Francia quera disminuir su potencia militar y econmica pero Estados Unidos quera su supervivencia como potencia econmica que no militar. La poltica estadounidense va destinada a buscar la estabilidad en Europa mientras Francia busca dominar el continente. Gran Bretaa jugar un papel de rbitro en este conflicto. Francia quera recuperar Alsacia y Lorena, el Sarre y la formacin de un estado tapn entre Francia y Alemania: Renania. Este estado tapn respondera al sentimiento de di-ferenciacin respecto a Prusia que exista en Renania. La incorporacin del Sarre a Francia hubiese supuesto el control del carbn y el acero que producan sus minas lo que convertira a Francia en la primera potencia econmica e industrial. Estados Unidos acept que Alsacia y Lorena regresasen a Francia pero se neg a devol-ver el Sarre y a crear Renania como un estado ttere de los franceses. El Sarre, en una decisin diplomtica, tampoco se entreg a Alemania y se puso bajo la administracin de la Sociedad de Naciones durante 15 aos. Transcurrido este periodo deba realizarse un referndum sobre su situacin.

La realidad fue que Francia administr las minas del Sarre en su beneficio. Renania no fue un estado tapn pero se situ una lnea militar en la frontera durante 15 aos. Estas decisiones hicieron que el conflicto entre Francia y Alemania no se cerrase. La ocupacin militar de la frontera alemana por parte de los aliados se limit al estable-cimiento de tropas francesas, ya que el congreso estadounidense no permiti la poltica intervencionista en Europa y Gran Bretaa retir sus tropas del continente. Las prdidas territoriales directas que sufri Alemania supusieron la prdida del 48% de su produc-cin de hierro. En oriente, los aliados adjudicaron a Polonia una importante franja de territorio. Parte de la Prusia occidental engrosar el territorio polaco. Tras un referndum, Dinamarca recupera el ducado de Slesvic. Prusia se desmembra, se aslan las zonas oriental y occi-dental. El Corredor de Dantzing es el nico nexo que conecta las zonas oriental y occidental de Prusia. Alemania, en su conjunto pierde un 13% del territorio pero las zonas afectadas son las ms ricas del pas. Adems, son prdidas simblicas, ya que la Prusia oriental es el ncleo histrico de la unificacin alemana y tras el Tratado de Versalles se desmem-bra. Para evitar el revanchismo alemn se desarma el pas. Se deja un ejrcito profesional de 10.000 hombres y se reduce la marina de guerra. Esto hace que el ejrcito se convierta en un grupo compacto de presin que identifica la recuperacin del pas con la recupera-cin de un ejrcito alemn potente. La aviacin militar se prohibe en Alemania lo que har que enven a los pilotos a for-marse a Unin Sovitica. Adems, Alemania como culpable de la guerra es condenada a pagar unas altas indemnizaciones por los daos de guerra. Pese al alto precio que tendrn que pagar los alemanes Francia quera imponer unas indemnizaciones todava ms elevadas. Los gobiernos estadounidense e ingls no acepta-ron las demandas de los franceses. El pago de estas sanciones har que en Alemania se dispare la inflacin. Alemania, pese a la situacin en que queda tras los tratados de Pars, mantiene una cier-ta capacidad econmica porque Austria-Hungra es destruida. El cordn sanitario para aislar a la URSS se forma con pases que pertenecan a los austracos. En resumen, del desmembramiento de los imperios Austrohngaro y Otomano surgie-ron los estados de Polonia, Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania, Yugoslavia, Checoslo-vaquia y Hungra. Por su parte, Grecia, Rumania y Bulgaria consolidaron su indepen-dencia pero vieron como se modificaban sus territorios. El resultado de los tratados de paz es que Austria queda reducida a la zona germnica lo que har que quieran unirse a Alemania. Por su parte, Hungra pierde los territorios de su imperio. Se crea Checoslovaquia bajo un gobierno checo que no solucionar la con-flictividad interna del pas creando una situacin de inestabilidad. Se constituye Yugoslavia uniendo a servios, croatas, bosnios, montenegrinos y macedo-nios en una realidad poltica conflictiva. Adems Rumania, que era un territorio latino en el mundo eslavo, creci a expensas de Hungra, Rusia y Bulgaria. El resultado del proceso de desmantelamiento de Austria-Hungra es que se sustituye un estado nico multitnico por varios pases inestables. Algunas de las dinastas tradicionales de Europa fueron destronadas. Los Romanov fue-ron destituidos en Rusia en 1917, en 1918 los Habsburgo en Austria y los Hohenzoller en Alemania corrieron la misma suerte mientras que en Turqua se abola el sultanato. En Alemania y Austria se proclam la repblica y los parlamentos promulgaron consti-tuciones democrticas. La democratizacin de los estados no se consolid y las tensiones que provocara la cri-sis econmica de los aos treinta marc una derivacin de los estados hacia un nuevo autoritarismo. Las prdidas en vidas humanas como resultado de la guerra fueron considerables. Ale-mania fue quin sufri un nombre ms elevado de bajas seguida por Rusia y Francia aunque el impacto fue global para toda Europa.

Prdida de poblacin: - Servia-Montenegro - Rusia - Austria-Hungra - Alemania - Francia - Italia - Gran Bretaa 4%

31,3% 18,5% 14% 9,5% 8% 7,6%

La guerra, sin contar las bajas rusas, deja unos 12 millones de muertos de los cuales la mitad son civiles (5,5) millones. Por primera vez la poblacin civil se convierte en obje-tivo militar. Autores como Aldroft consideran que el impacto de las bajas es global porque hay que calcular los muertos reales y los que dejaron de nacer. La guerra provoc un descenso de la fertilidad que segn los clculos estadsticos hizo que dejasen de nacer unos 10 millones de personas. La zona ms afectada por la guerra fue la Europa oriental. A las prdidas humanas causadas directamente por la guerra hay que sumar la sobre-mortalidad como consecuencia de la falta de alimentos, de las psimas condiciones de higiene y de la epidemia de gripe espaola de 1918. Rusia, contando la Guerra Mundial y su guerra civil interna, pudo tener cerca de 16 mi-llones de muertos (ms 12 millones no nacidos). Por su parte, Inglaterra fue la potencia beligerante que menos bajas tuvo ya que en su territorio no se disput ninguna batalla. El resultado de esta matanza fue la aparicin de una fuerte presin social. El aumento de la mortalidad y el descenso de la natalidad dieron lugar a las llamadas generaciones va-cas que llegaron a la edad adulta hacia 1935. Las consecuencias econmicas de la guerra marcaron el desarrollo posterior de Europa. El aparato productivo europeo fue fsicamente destruido. Alemania, como consecuencia del tratado de Versalles, vio destruido su aparato productivo. La I Guerra Mundial supuso la prdida definitiva de la hegemona europea en el terreno econmico. Francia perdi el 30% de su riqueza nacional y Alemania el 22% mientras que el potencial industrial europeo en su conjunto se redujo un 40% y el potencial agr-cola un 30%. Las consecuencias econmicas y financieras de la guerra se tradujeron en procesos inflacionistas. Campos, fbricas y minas fueron destrudos en los escenarios de la guerra. Los pases ms perjudicados econmicamente por la guerra fueron Alemania, Blgica, Servia y Francia. Stamp estim que los pases beligerantes, durante la guerra, sufrieron la destruccin del incremento del PIB de entre 3 y 4 aos. El resultado de la guerra fue el estancamiento econmico. Hubo sectores que se vieron beneficiados por la contienda como la produccin arma-mentstica y siderometalrgica. El beneficio de estas industrias se vio limitado a los aos de guerra. Al acabar el conflicto, vencedores y vencidos se desarmaron y las indus-trias de guerra tuvieron que reconvertirse. Tras el Tratado de Versalles el aparato productivo se perdi y disloc. Alemania perdi el 15% de su aparato productivo al perder territorio. La prdida territorial supuso la pr-dida del 10% de su poblacin. Tambin perdi sus colonias que se repartieron entre los vencedores y el 90% de su flota mercante. Las medidas que tomaron los aliados iban destinadas a bloquear la expansin trasatln-tica de Alemania. Por otra parte, se fragment el Imperio Austrohngaro lo que hizo que Yugoslavia ya no actuase como unidad econmica. Austria y Bohemia que estaban liga-das comercialmente pierden la relacin. El ritmo de crecimiento de la Europa oriental se redujo. La fragmentacin de aduanas y el encarecimiento de los productos actuaron como freno para el desarrollo econmico de la zona oriental.

Todos los pases europeos se encontraban endeudados tanto en el interior por los prsta-mos de guerra como en el extranjero (especialmente con Estados Unidos). Los estados haban utilizado buena parte de sus reservas de oro y aumentaron el papel moneda en circulacin provocando un aumento de la inflacin. Los pases no se esperaban que la guerra fuese tan larga lo que tuvo unas graves conse-cuencias financieras por la necesidad de recibir crditos de guerra anuales. Los estados no tenan una poltica destinada a pagar la guerra. Los pases no aumentaron los ingresos ordinarios porque para evitar una revuelta social no se atrevieron a subir los impuestos. La nica forma que tuvieron los estados para cumplir los presupuestos fue la concesin de prstamos. 1914-15 362 8.898 1918-19 2.500 55.192

Gran Bretaa Francia

x6 x7

Segn la capacidad de recuperacin econmica de los pases los prstamos no podan pagarse a corto plazo lo que los converta en grandes inversiones a largo plazo. Los es-tados recorrieron a las letras del tesoro. Una mayor oferta monetaria conllev la deva-luacin de la moneda y el incremento de precios. Los Estados Unidos fueron los grandes beneficiados de la guerra. La economa america-na se convirti en la principal economa mundial suplantando a Gran Bretaa en el pa-pel de redistribuidores del comercio mundial. Nueva York reemplaz a Londres como primer centro financiero del mundo y el dlar sustituy a la libra esterlina como moneda vehicular para las transacciones comerciales. La inflacin supuso el incremento de los precios en los pases en guerra por la carencia de productos bsicos de consumo que hubo que importar. Pases no beligerantes se ven afectados por las consecuencias de la guerra. La inflacin lleg a estos pases al expor-tar sus productos a un alto precio, arrastrando as el precio del producto en el mercado nacional. Las consecuencias sociales de este proceso fueron el descenso de los salarios reales ante la subida de precios. Para evitar el descontento social los gobiernos intervinieron en la economa para regular la situacin marcando cupos de produccin y llegando acuerdos con los grupos patronales. Los gobiernos presionaron a la patronal para estimular polticas de rentas. Se favoreci la interlocucin entre patrones y sindicatos. En Inglaterra se reconoce el derecho a huel-ga de los trabajadores. En este periodo se reconocen los derechos colectivos de los trabajadores. Se extiende el sufragio universal masculino a la mayor parte de Europa (solo se daba en Francia). La posguerra se vivir con una fuerte agitacin social. Al finalizar la guerra muchos de los excombatientes no se adaptan a la nueva situacin y pasan a engordar el grueso de parados urbanos. Adems, el xodo rural hacia la ciudad har crecer el nmero de miembros de las empobrecidas clases urbanas configurndose una nueva clase media. CONSEQNCIES GENERALS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL El segle XX est marcat per les dues guerres mundials que van deixar una gran mortali-tat que va tenir importants conseqncies demogrfiques, econmiques socials i cultu-rals. La I Guerra Mundial va deixar un balan de entre 8 i 9 milions de morts en combat als que cal afegir els morts civils, una gran desfeta econmica, la desestructuraci de bona part del centre dEuropa i uns tractats de pau que no podien establir una pau dura-dora. Milions de persones havien mort, els idelegs havien alimentat les pasions nacionals fins a uns nivells altsims de rencor irracional i societats senceres shavien vist implica-des directa o indirectament a la guerra. Havia estat una guerra total.

Balan poltic, econmic, demogrfic i social: Conseqncies demogrfiques. Norstein considera que a limpacte hum dels morts directament pel conflicte sha de sumar els no nascuts a causa de la guerra. Amb tot, la Gran Guerra va suposar una catstrofe humana sense precedents. A Europa (sense com-ptar Rssia) van morir entre 11 i 12 milions de persones. A Rssia entre 1914 i 1922 (incloent la guerra civil) van morir uns 16 milions de persones. Les prdues de vides humanes van ser considerables. Alemanya va ser qui va patir un nombre ms elevat de baixes seguida de Rssia i Frana tot i que limpacte va ser global per a tota Europa. La guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els cl-culs estadstics va fer que deixesin de nixer uns 10 milions de persones. Prdua de poblaci: Srbia-Montenegro Rssia Astria-Hongria Alemanya Frana Itlia Gran Bretanya 31,3% 18,5% 14% 9,5% 8% 7,6% 4%

La zona ms castigada per la guerra va ser lEuropa oriental. A les prdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobremortalitat provocada per la man-ca daliments, les psimes condicions dhigiene i lepidmia de grip espanyola de 1918. El resultat daquesta matana va ser laparici duna forta pressi social. Aix, lincre-ment de la mortalitat i el descens de la natalitat van donar lloc a les anomenades gene-racions buides que van arribar a ledat adulta cap a 1935. Conseqncies poltiques. Lorigen de la guerra va estar motivat per les disputes enttre les potncies pel control europeu i colonial. Un cop finalitzat el conflicte es reordenar el mapa europeu a costa dels venuts. La pau de Pars donar lloc a una profunda reestructuraci territorial dEuropa amb el desmembrament dels grans imperis que havien dominat el centre dEuropa durant el se-gle XIX i laparici de nous estats. El sistema poltic liberal ser transformat segons tres possibles alternatives: la revoluci socialista (Rssia), el feixisme i la reforma dels sistemes democrtics amb representa-cions corporatives. Sextendr el sufragi universal (generalment mascul) i els estats li-berals creixeran reformulant-se cap a lintervencionisme en matria econmica. Entre 1918 i 1945 es donar un conflicte triangular que enfrontar a les tres sortides que els estats euroeus van donar al liberalisme del segle XIX. Els anys posteriors a la guerra es caracteritzaran per la crisi de la identitat burgesa que shavia anat format al llarg del segle XIX. Un cop acabada la guerra la democrcia va anar guanyant terreny sobre els antics r-gims autoritaris, per aquesta democratitzaci dels estats no va consolidar-se i les ten-sions que provocar la crisi econmica dels anys trenta marcar una nova evoluci cap a lautoritarisme. En el camp de les relacions internacionals es va viure canvi un canvi de forces que va portar els Estats Units a convertir-se en una potncia econmica a nivell mundial. Euro-pa va patir un retrocs respecte dels EUA. En qualsevol cas, el mn seguia dominat per leix atlntic amb uns Estats Units que seran la potncia decisiva per la seva capacitat militar i industrial. El continent asitic va emergir en la dinmica de la poltica mundial. Una potncia asi-tica com Jap es consolidar econmicament entrant en la dinmica econmica mundial amb penetracions territorials cap a Xina i el Pacfic on va entrar en conflicte amb els Es-tats Units.

Lexpansi japonesa al Pacfic ser demogrfica i econmica mitjanant grans onades migratries buscant nous mercats i matries primeres pel pas. Estats Units tamb estar present al Pacfic amb presncia militar, el que far que rivaltzi amb Jap. Paral.lelament, van iniciar-se els primers moviments descolonitzadors a sia. A lndia sorgir la figura de Gandhi i Xina viur lenderrocament de lImperi i la proclamaci de la repblica. A les negociacions de pau de Pars es van crear les bases de la Societat de Nacions (SDN), una nova organitzaci que havia de garantir la pau i fomentar les cooperaci in-ternacional. El tema ms important que es va debatir va ser la forma en que la SDN im-posaria les sancions. Finalment va arribar-se a un acord general que excluia a Alemanya de la Societat. La seva seu va fixar-se a Ginebra i la seva composici quedava establerta en dos orga-nismes, lAssemblea General on es reunien tots els membres i el Consell format pels es-tats vencedors de la guerra (EUA, Frana, Gran Bretanya, Itlia i Jap) i quatre estats ms escollits en assemblea. Tot i lexistncia daquest organisme, la pau havia estat im-posada als venuts i la Societat de Nacions no va aconseguir convertir-se en un rbitre internacional. Conseqncies econmiques. La Primera Guerra Mundial va suposar la prdua defini-tiva de lhegemonia europea en el terreny econmic. En els territoris bel.ligerants lapa-rell productiu va ser destruit el que va transformar lestructura i les poltiques econmi-ques dels estats. La guerra va consolidar el predomini de les grans corporacions industrials, els monopo-lis i les grans empreses. Els estats desenvoluparan poltiques intervencionistes com a conseqncia de la guerra. La producci va orientar-se cap a les necessitats dels pasos pasant de la lliure competncia a un mercat interferit pels monopolis i els estats. Frana va perdre el 30% de la riquesa nacional i Alemanya el 22% mentre que el poten-cial industrial europeu es va reduir un 40% i lagrcola un 30%. Tots els pasos europeus van acabar la guerra endeutats tant a linterior (emprstits de guerra) com a lexterior (prstecs sobretot amb els Estats Units). Els pasos venuts hauran de patir les conseqncies econmiques com a culpables de la guerra. Aix, Alemanya va perdre el 10% de la seva poblaci i el 15% de capacitat pro-ductora a causa de les prdues territorials. Lestat alemany va perdre el 48% de la seva producci de ferro, el 24% de la producci de plom i el 16% de la producci de carb en un mn marcat pel mercats controlats. A ms, Alemanya va perdre les seves col-nies. Astria-Hongria va ser fragmentada donat lloc a una nova Astria germanoparlant que va perdre la seva capacitat de relaci econmica amb Bohmia (industrial) i Hongria (agrcola). Es va trencar la relaci entre els territoris de lantic imperi. Molts estats van haver dutilitzar bona part de les seves reserves dor i augmentar el pa-per moneda en circulaci, el que va fer augmentar linflaci. Aix, la inflaci respecte 1914 a Frana va multiplicar-se per 6 i a Anglaterra i Estats Units va arribar a multipli-car-se per 3. La durada de la guerra no estava prevista el que va suposar un cost econmic imprevist. Els presupostos van ser augmentats durant la guerra (multiplicant-se per 6) amb instru-ments inflacionistes. La posada en circulaci de ms paper-moneda va fer que augmen-tesin els preus i aix lendeutament dels estats va arribar a suposar el 70% dels presupos-tos. Els estats van evitar la pujada dimpostos perqu la poblaci no soposs als governs i es va recrrer als crdits i emprstits a curt termini creant inflaci. La moneda va sobre-valuar-se provocant la pujada dels preus. Aix, la reconversi econmica en temps de pau va ser difcil. Gran part dels productes de consum intern van haver de ser importats durant la guerra a un alt preu el que va fer que el rgim de mercat es veis fortament transformat. Conseqncies socials. Com a conseqncia de la guerra es van viure procesos revolu-cionaris a Rssia i Alemanya, revolucions que no van extendres pel reconeixement dels sindicats com a interlocutors amb les empreses i per lextensi del sufragi.

Els moviments reivindicatius obrers van augmentar i la classe mitjana tamb va mos-trar-se descontenta culpant a lestat liberal de lempobriment generalitzat i de no saber defensar els seus interesos. Les tensions socials van anar en augment al llarg de les dues dcades segents. Milers dexcombatents no van adaptar-se a la nova situaci formant part dels aturats ur-bans. La caiguda dels preus agrcoles axelerar lxode rural augmentant les molt empo-brides classes urbanes i creant una nova classe mitjana. La dona, per la seva banda, va canviar el seu papaer tradicional a la societat integrant-se al mn del treball.

Els tractats de pau de Pars i el nou ordre internacional: Un cop signat larmistici, el 18 de gener de 1919, va iniciar-se a Pars la conferncia que havia de regular les condicions de la pau. La principal conseqncia dels tractats de Versalles va ser la destrucci dels imperis, la consolidaci del sistema democrtic i el reconeixement dels drets de les nacionalitats. El debat poltic entre els governs francs (Clemenceau), britnic (Lloyd George) i nord-americ (Wilson) va suposar la condemna dels venuts, el desmebrament de lImperi Austrohongars i el pagament per part dAlemanya de les reparacions de guerra i con-cessions territorials estratgiques. La realitat era que els Catorce Punts del president Wilson eren imprecisos, poc prctics i, en certs punts, inacceptables pels seus aliats. Els Catorce Punts no encaixaven en ab-solut amb el clima poltic que imperava desprs de la Primera Guerra Mundial. Frana volia disminuir el pes poltic alemany buscant lhegemonia francesa al continent europeu. Gran Bretanya, en canvi, no volia consolidar lhegemonia francesa a Europa com a rival econmic i els Estats Units sense interesos territorials directes al continent van intervenir amb una doctrina de disoluci dels grans imperis. EUA defensar el prin-cipi dautodeterminaci dels pobles. El resultat de les conferncies de pau va ser el naixement de nou estats sota les cendres dels antics imperis Austrohongars, Otom i Rus. Els estats perdedors no hi van partici-par en cap moment i tan sols van ser convocats a la fi dels debats per signar els tractats elaborats pels vencedors. Un dels principals objectius dels aliats va ser aislar els procesos revolucionaris creant un cord sanitari que rodejs la Rssia de Lenin destats hostils a la revoluci. Es volia evi-tar que la Revoluci Russa tingus una projecci europea que poss en qesti el siste-ma capitalista occidental. Es creava un doble problema de seguretat contra Alemanya a lest i amb la contenci del comunisme revolucionari. Per aquest motiu Frana va defensar la construcci duna Polnia forta que separs a Alemanya de Rssia evitant una hipottica col.laboraci en-tre els dos estats enemics. Els pronunciaments idealistes del president Wilson havien suposat una autntica inspi-raci per a una Europa cansada de guerra. Sesperava que la Societat de Nacions pogus garantir una pau duradora amb leliminaci de les principals causes de la guerra. Alemanya. Com a responsable de la guerra limperi alemany va ser amputat i les seves colnies foren repartides entre els guanyadors. El Tractat de Versalles va declarar Ale-manya com a responsable del conflicte i va imposar les condicions dels aliats. Alscia i Lorena van ser retornades a Frana. Clemeceau va demanar el Sarre, zona germanoparlant que Frana havia perdut el 1815 amb els tractats que van signar-se amb la Restauraci i la creaci dun estat tap a la seva frontera amb Alemanya: Rennia. Aquest estat seria polticament dependent de Frana. Aquests territoris suposaven el gruix de la indstria minero-metal.lrgica alemanya. Fi-nalment, Rennia va ser ocupada militarment pels aliats durant 15 anys i devia ser admi-nistrada per francesos, britnics i nord-americans. Els Estats Units no van participar en locupaci de Rennia perqu el congrs no va ratificar els acords de Versalles i Gran Bretanya tampoc va intervenir el que va suposar el control francs de Rennia. Daltra banda, el Sarre seria administrat per la Societat de Nacions durant 15 anys fins que es realitzs un referndum sobre el seu futur. Aix va significar que les mines del Sarre pasaven a ser administrades per Frana mitjanant concessions privades. Blgica va incorporar Eupen i Malmedy. Part de la Prssia occidental va pasar a Polnia fragmentant el nucli prussi. La Prssia Oriental quedava incomunicada quedant el Corredor de Dantzing com a nic nexe entre les zones occidental i oriental de Prssia. Danzing va ser declarada com a ciutat lliure sota la protecci de la Societat de Nacions fins que es realitzs un plebiscit..

Dinamarca va demanar els ducats de Schelswig que van quedar sota ladministraci de la Societat de Nacions fins que el 1920 sincoporesin definitivament a Dinamarca. El trencament de Prssia va suposar la redistribuci de les colnies alemanyes entre fran-cesos, britnics i nord-americans. Aix suposava la destrucci del tercer imperi colonial. Alemanya es veur amb un exrcit limitat de 100.000 individus, sense aviaci de guerra i amb una marina de guerra reduida per evitar el rearmament i el revengisme. Noms es permetia un exrcit de reclutament per aconseguir que el nucli del militarisme alemany perds la seva influncia social. Aquestes condicions van fer que Alemanya perds la seva capacitat militar per el nucli militarista alemany no va veures reduit convertint-se aix en un nucli de pressi poltica durant la Repblica de Weimar. Lexrcit va perdre audincia social per va convertir-se en un grup compacte i homogeni. Fins larribada de Hitler al poder no va haver-hi oficialment aviaci militar, per els pi-lots de guerra alemanys es formaven a lURSS pels acords arribats al Tractat de Rapallo que suposaven una srie dacords secrets entre els dos pasos. Alemanya va ser considerada com a culpable de la guerra i per aix va ser condemnada a pagar un srie de reparacions de guerra. Pels alemanys aquesta clusula suposava un abs per part dels vencedors contribuint a que els tractats de pau fosin impopulars. Ale-manya havia de pagar per les destruccions fsiques, indemnitzacions a vdues i pensions a militars als pasos aliats. Alemanya no podia ser condemnada a pagar les indemnitzacions de guerra als aliats si no es demostrava la seva culpabilitat. Aix, els aliats van basar la culpabilitat alemanya en la violaci del Tractat de 1839 que garantia la neutralitat de Blgica i en accions indi-viduals com la prostituci de les joves i lenfonsament de vaixells aliats mitjanant sub-marins. Mai es va jutjar a cap dels criminals de guerra i els alemanys van considerar que la con-demna era hipcrita i que eren considerats duns crims que no haurien existit segons la seva interpretaci de la legislaci internacional del moment. Els aliats van imposar 126.000 milions de marcs a pagar mitjanant una quantitat fixa que es repartia entre els vencedors (52% a Frana, 22% a Gran Bretanya, 10% a Itlia, 8% a Blgica, 0,75% a Portugaletc). Alemanya considerava excesiva la quantitat glo-bal a pagar i un fre per la recuperaci econmica del pas. Frana era el nucli ms dur en lexigncia del pagament de les reparacions. Els governs francesos van veure en les reparacions de guerra la clau per pagar lendeutament intern del pas. Al llarg de la postguerra, el pagament de les reparacions de guerra es converti-r en un problema econmic i poltic. Alemanya va arribar a interrompre el pagament provocant tensions militars per part dels aliats. Finalment, el 1924 sota larbitratge dels EUA es va arribar a un acord per fer front al pagament de les reparacions; el Pla Dawes. Mitjanant el Pla Dawes la banca nord-americana va involucrar-se en el procs de reconstrucci dAlemanya. Lacord, amb una validesa de 5 anys, reduia el total del deute alemany i facilitava els pagaments. Alemaya rebria pstecs nord-americans sense estar que estiguesin subjectes al pagament de les reparacions. Finalment el 1929 sestablia el Pla Young que regulava el sistema de pagament a ter-minis que finalitzarien el 1988. Limpacte de les reparacions de guerra va mantenir viva la tensi entre Alemanya i Frana. Els alemanys van afirmar que a lhora de signar lar-mistici havien estat enganyats. Astria-Hongria. LImperi Austrohongars va ser fraccionat al Tractat de Saint-Ger-main sota els criteris que van marcar els interesos de Frana i Estats Units a la zona. Aix, Astria va perdre tots els territoris eslaus i va convertir-se en repblica. Tamb va veure com li exigien indeminitzacions de guerra i era culpabilitzada de la guerra. Frana tenia interesos geopoltics a la zona des del segle XIX i Wilson va voler aplicar el principi dautodeterminaci dels pobles i les nacions. Aix, el principi de Wilson va beneficiar

els pobles que havien ajudat els aliats durant la guerra: Romania, Srbia i Txquia perjudicant territorialment a Astria, Hongria i Bulgria. Astria va haver de cedir a Itlia el sud del Tirol, va perdre Txquia que va independit-zar-se (Bohmia i Eslovquia), Polnia va rebre Galitzia, va cedir la Bukovina a Roma-nia i va perdre Eslovnia, Dalmcia i Bsnia que van pasar a formar part del nou regne de Iugoslvia. Daquesta manera Astria quedava reduida a la part germanoparlant, per es va imposar la prohibici de una possible uni amb Alemanya, en una decissi contrria als principis que saplicaran amb Iugoslvia. Els austracs al perdre el seu imperi pensaven que la se-va nica possibilitat de supervivncia era la uni amb Alemanya per Frana i Itlia van oposar-se a aquesta idea. Daltra banda, Hongria pel Tractat de Trianon va perdre la sortida al mar i part dels an-tics territorisvan ser cedits a la nova Txecoslovquia, Polnia, Iugoslvia i Romania. Aix, Crocia, Bnato i Eslavnia van pasar a formar part de Iugoslvia; Eslovquia i Rutnia van incorporarse a Txecoslovquia i Transilvnia va pasar a formar part de Ro-mania. Romania va convertir-se en la potncia del sud de la Europa oriental amb laccs al Mar Negre. Lestat romans es constituir en la pea clau del sud-est del continent incorpo-rant Transilvnia, Moldvia i Valquia. Daltra banda, la nova Iugoslvia va incorporar el regne de Srbia-Montenegro, Eslav-nia, Crocia, Dalmcia i Macednia. Srbia va ser una de les grans beneficiades de la desaparici de lImperi Austrohongars reunint sota el seu control els territoris que con-figuraran Iugoslvia en una barreja tnica, poltica, religiosa i cultural. La soluci que es va donar a limperi nic i multinacional austrohongars va ser la crea-ci destats nacionals que es convertiran en problemes constants que portaran inestabili-tat a lEuropa de lest perqu no es solucionava el problema de les minories nacionals en molts dels nous estats que es van formar. Daltra banda, ni Gran Bretanya ni Estats Units tenien una poltica coherent respecte als pasos de lEuropa de lEst. Bulgria pel Tractat de Neully va cedir part dels seus terri-toris en benefici de Grcia i Iugoslvia. La Trcia Occidental va ser ocupada pels aliats que van entregar-la a Grcia davant la indignaci dels blgars. Turquia tamb va veures perjudicada pel Tractat de Svres que suposava la desapari-ci de lImperi Otom a favor drabs i grecs i la reducci dels seus territoris a la penn-sula dAnatlia. Itlia. El govern itali va ser el gran frustrat del reconfigurament del mapa europeu rea-litzat desprs de la Primera Guerra Mundial. Desprs dentrar al conflicte el 1916 sig-nant un acord secret a Londres amb Gran Bretanya, els italians no veuran satisfetes les seves pretencions territorials. Itlia aspirava al Tirol i a la franja oriental de lAdritic, per noms va incorporar lAl-to Adiggio i stria. Estats Units i Frana van beneficiar al mxim la nova Iugoslvia en contra dels interesos italians. A ms, Itlia va demanar lannexi del Fiume, que era un territori de poblaci, italiana durant les negociacions dels tractats de pau de Pars. Aquest fet va fer que Estats Units i Frana es neguisin a lentrega del Fiume i altres territoris que shavien acordat al tractat de Londres. A ms, Lloyd George no podia recolar la petici italiana del Fiume perqu no estava incls al tractat de Londres. Finalment, el Fiume ser entregat a Iugoslvia. Itlia i els pasos aliats van entrar en un conflicte diplomtic i poltic que va convertir-se en as-sumpte nacional amb locupaci del Fiume que va realitzar el nacionalista italia DAn-nunzzio. Finalment, el Fiume ser incorporat a la Itlia de Mussolini el 1924 per retor-nar novament a Iugoslvia el 1945 desprs de la Segona Guerra Mundial. En resum, els tractats de pau de Pars van suposar el naixement amb poc entusiasme de la Societat de Nacions que tenia poques opcions dxit. Lera del liberalisme del se-gle XIX

shavia acabat i el futur seria heretat per dictadors amb un despreci total pels valors liberals que havien quedat compromesos pels acords de pau. Cada estat estava disposat a preservar la seva sobirania i a amagar-se del control inter-nacional. Si la creena liberal en el principi dautodeterminaci era correcta, els acords de pau eren injustos. Els alemanys es negaven a acceptar que haguesin de pagar cap reparaci de guerra i a perdre territoris. Els venuts pensaven que estaven sent castigats amb duresa per un cri-men que no havien coms. El cam de Versalles a Munic va ser curt i va ser facilitat per les contradiccions dels tractats de pau.

LONADA REVOLUCIONARIA Una de les principals conseqncies de la Primera Guerra Mundial va ser lesclat de les revolucions que van produir-se a Russia, Alemanya i altres territoris venuts com Hon-gria, Baviera i territoris de Centre-Europa i lEuropa Oriental. A partir de lenfonsament del sistema anterior simposar un procs revolucionari que portar a Rssia a ser el pri-mer estat comunista i a Alemanya simposar un sistema democrtic. Rssia definir un nou sistema poltic entre febrer de 1917 i principis de 1918 amb la signatura de la pau de Brest-Litovsk. Alemanya, daltra banda, iniciar el perode revo-lucionari amb la caiguda del II Reich el 1918 que portar a la creaci de la Repblica de Weimar el 1919. La Revoluci Russa; de la caiguda de lImperi a la dictadura del partit nic: Desprs de la Primera Guerra Mundial a Rssia el capitalisme ser substituit pel comu-nisme com a resposta alternativa, tant econmica com ideolgica. Rssia el 1914 era un pas gaireb subdesenvolupat amb una estructura bssicament rural on no shavia abolit la servitut i una economia sense desenvolupar i modernitzar. La Rssia tsarista era un pas sense desenvolupar. LImperi Rus era aparentment gran i poders al comenament del segle XX, per les-tructura econmica i social reflectia un desequilibri molt gran entre una Rssia arcaica i rural majoritria i una part de lImperi molt localitzada i minoritria que sindustrialitza-va rpidament. El camp rus va viure prcticament al marge de les transformacions agrcoles i laristo-crcia concentrava a les seves mans la major part de la terra. La pagesia russa va viure fins ben entrat el segle en un rgim de servitud feudal. Lagricultura no estava prou desenvolupada comper poder aportar el capital que exigeix tot procs industrialitzador i el govern rus va haver de recrrer a les inversions estrange-res de Frana, Gran Bretanya, Blgica i Alemanya. Aquest procs va suposar la concen-traci geogrfica de la indstria a Sant Petesburg, Moscou, Ucrana i Polnia. La Revoluci de 1905. Als primers anys del segle XX va produir-se una crisi econmi-ca molt profunda que va agreujar encara ms les deficincies de leconomia russa. Una crisi de sobreproducci va produir la disminuci de la demanda i el retraiment de les in-versions estrangeres. A aquest fet va sumar-se la guerra russo-japonesa de 1905 pel control de lsia oriental que va ser un desastre per a lexrcit rus amb la successi de les desfetes militars. LIm-peri Rus va rebre una derrota inesperada que va provocar una srie de disturbis com la manifestaci de treballadors de Sant Petesburg. El resultat de la crisi va ser un moviment reivindicatiu molt important que es va escam-par per tot lImperi. Tots els sectors opositors al tsarisme van conjuntar-se per demanar unes condicions de vida millors i la democratitzaci del sistema. Aix, la manifestaci de Sant Petesburg demanava reformes socials, llibertats democrtiques i una assemblea constituent. La manifestaci va ser disolta a trets per la guardia cosaca amb un resultat de prop de mil morts i dos mil ferits. La revolta va estendres rpidament i inclus van unir-se algu-nes insurreccions de soldats com la del cuirassat Potemkin. Aquesta situaci va obligar Nicolau II a substituir el rgim autocrtic rus per un rgim de llibertats amb la parla-mentaritzaci de Rssia mitjanant la Duma. La Revoluci de 1905 va ser un moviment social que suposava el baptisme del movi-ment obrer (POSDR i Partit Socialista Revolucionari). Es van consolidar unes forces de-mocrtiques emergents i antagniques a lautocrcia tsarista en una movilitzaci poltica que va involucrar tant a les noves forces socialistes com a corrents reformistes de signe liberal representades pel KDT i els octubristes. Aix va suposar un intent de reforma poltica de signe liberal constitucional ofertada pel tsar Nicolau II. Els principals partits poltics russos eren els octubristes de Gukchov que representava a la noblesa reformista que volia introduir canvis en el sistema autcrata rus del tsarisme.

El KDT (Partit Constitucionalista Demcrata) representava a la burgesia russa i la seva principal figura era Milykov. El KDT propugnava la necessitat de lluitar dins del marc legal per aconseguir una democrcia parlamentria i refusava qualsevol acci revolucio-nria per aconseguir els seus objectius. El POSDR (Partit Obrer Socialdemcrata Rus) era de tendncia marxista i estava afiliat a la II Internacional. Va adaptar el marxisme a la realitat especfica russa i va ser el gran artfex de la Revoluci de 1917. Preveia la necessitat denderrocar lordre feudal com a pas previ a la destrucci de lordre burgs per part del proletariat. Dins del POSDR hi havia dues tendncies; els menxevics de Berentseli i els bolxevics de Lenin. Els menxevics creien que a Rssia calia fer encara la revoluci burgesa i que aquesta havia de ser dirigida per la burgesia amb un paper secundari del proletariat. Els menxevics defensaven un partit de masses segons el model de la socialdemocrcia euro-pea. Daltra banda, els bolxevics de Lenin creien que era el proletariat qui havia de dirigir la revoluci i defensaven un partit de combat dotat duna disciplina forta capa denfron-tar-se al tsarisme. Per ltim, el Partit Socialista Revolucionari (SR) defensava els pagesos com a classe revolucionria. LSR defensava la necessitat de destruir el tsarisme i instaurar una societat col.lectivista de base rural. Els seus principals lders eren Cherov i Kerenski. Lintent de reforma de 1905 no va prosperar perqu Nicolau II, un cop superada la re-volta doctubre, va retirar les seves propostes i va bloquejar la constituci duna Duma representativa. Els ministres no eren responsables davant del parlament i era el tsar qui tenia la iniciativa a lhora de promulgar les lleis. La Duma va estar dominada pels sectors conservadors i un govern del prncep Stolypin que va intentar modernitzar Rssia econmicament. La reforma liberal constitucional va quedar-se en una srie de reformes econmiques que afectaven a lagricultura i millora-ven la indstria en tres rees; Sant Petesburg, Moscou i el Caucas. Les reformes agrries suposaven la disoluci del Mir (propietat comunal) que era predo-minant com a forma econmica i dorganitzaci social dels camperols russos. Aix sa-favoria la privatitzaci de la terra per fomentar el capitalisme i el comer i es compensa-va el camperolat generalitzant un sistema de representaci electa local que fos represen-tatiu. Stolypin va recolar-se en els octubristes per va enfrontar-se amb el KDT i les altres forces poltiques. El 1911 Stolypin va ser assassinat per un socialista revolucionari que va atemptar contra ell. La seva mort va significar el final del reformisme amb noms un 10% de les terres comunals privatitzades. La resposta social al reformisme va ser de re-buig generalitzat entre el camperolat rus. Rssia entra a la Primera Guerra Mundial . El 1914 lImperi Rus era impopular entre els sectors populars; el camperolat, la burgesia i la noblesa reformista. Amb aquesta si-tuaci Rssia va ser lestat que va entrar a la Primera Guerra Mundial amb menys con-sens social. Lesquerra soposar totalment a lentrada a la guerra, motiu pel qual va ser novament reprimida. Rssia no tenia un motiu nacional per entrar a la guerra i van ser les seves aliances amb Srbia el que va obligar-la a entrar en el conflicte bl.lic. Rssia tamb tenia un motiu geoestratgic per entrar en la guerra perqu havia arribat a un acord secret amb france-sos i britnics per annexionar lEstret del Daedaneros (territori turc) per convertir Rssia en un estat amb accs a lOce Atlntic, el Pacfic i el Mar Mediterrani. La guerra aviat va complicar-se per Rssia amb desfetes militars i greus problemes eco-nmics. Leconomia agrria va colapsar-se provocant la manca daprovisionament a les ciutats. Aix, Rssia que era exportadora de blat i importadora dindstria va veure com es trencava el sistema comercial entre camp i ciutat. La indstria russa va reconvertir-se en indstria de guerra deixant de produir productes manufacturants. Els camperols davant la manca de mercat van pasar a produir per lautoconsum. La fam va arribar a les ciutats i al front de guerra per no al camp.

Els preus van augmentar rpidament i la capacitat adquisitiva dels assalariats va dismi-nuir vertiginosament. Moltes fbriques no reconvertides van tancar i latur i la conflicti-vitat social van augmentar. La manca daliments a les ciutats a les ciutats va provocar un greu conflicte social. Les-for de la guerra havia prioritzat el transport dels materials bl.lics per sobre dels pro-ductes alimentaris a les ciutats. Aix, el 1916 van produir-se a Sant Petesburg els pri-mers conflictes que van ser reprimits sense que es resolgus el problema crnic de la manca daliments. El curs negatiu de la guerra va sumar-se als problemes intern provocant una nova crisi que va afectar directament al tsar. Els estats en guerra havien constituit governs de con-sens per reforar el consens social, per a Rssia Nicolau II no va accedir a la formaci dun govern de coalici. La desfeta militar va fer trontollar lautoritat tsarista i va provocar una situaci de descontentament entre els soldats i la poblaci. Davant aquesta situaci, els complots a la cort van anar-se succeint en aquests anys. El 1916 certs poltics russos com Milychov, Kerenski, Gukchov o Lvov van plantejar lenderrocament del tsar pel descontentament social per aquesta conspiraci no va po-der triomfar. Lexrcit rus havia movilitzat 14 milions de soldats, el 90% procedents del camperolat, que van anar acumulant morts en combat fet que va provocar molta inquie-tut entre les masses populars. Daltra banda, lImperi Rus tenia en el seu si grans nacionalitats que al segle XIX ha-vien estat controlades per que amb la centralitzaci de lestat que va realitzar Stolypin van iniciar conflictes. Els alemanys van prometre la independncia a Polnia, Ucrana, Finlndia o Txexnia davant limperialisme rus. La manca dautoritat i el desgavell a la cort va estimular a la oposici de la Duma. La idea que per salvar el pas calia prescindir dels Romanov i establir un sistema veritable-ment parlamentari cada cop sestenia ms entre la classe poltica russa. Aix, a mitjans de febrer de 1917 el descontentament popular a Sant Petesburg (Petrograd) va manifes-tar-se en un seguit de vagues a les fbriques, de manifestacions al carrer i de motins a les guarnicions. Havia comenat la Revoluci Russa. La Revoluci de 1917. A partir daquest moviment vaguista a Sant Petesburg es van viure greus incidents amb la intervenci policial que van agreujar-se per la celebraci del dia de la dona treballadora en un moment de carestia. La guarnici de Petrograd va reprimir amb duresa els manifestants en un principi, per el 25 de febrer aquesta tamb va amotinar-se a favor dels manifestants. Lxit de la re-voluci estava aix assegurat. Aquesta situaci va precipitar la crisi de govern i el 3 de mar el tsar Nicolau II, que es trobava sense recolament, va abdicar generant una situa-ci de buit de poder. Aix, va constituir-se un govern provisional presidit pel prncep Lvov que es dirigia cap a un rgim constitucional republic que realitzs les reformes necesries perqu Rssia supers la crisi. El nou govern era dominat pels sectors burgesos agrupats principalment al voltant dels kadets. Lvov no va prometre la fi de la guerra i presentava un programa de contingut democr-tic condicionat externament per les movilitzacions obreres que havien ocupat el carrer constituint consells de soviets obrers integrats pels representants poltics dels obrers (menxevics, bolxevics i socialistes revolucionaris). Altre condicionant que tenia el govern provisional de Lvov era el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial. Si Rssia es mantenia a la guerra noms podia ser sota una evoluci favorable perqu el contrari aguditzaria la crisi. Aix, el govern provisional va haver de fer front a quatre greus problemes; la guerra, laprovisionament de les ciutats, locupaci de terres i el desvetllament de les nacionalitats. Polnia sindependitzar davant la crisi, Ucrana veur com la Rada demanar al govern provisional la constituci dun govern propi i Finlndia tamb demanar el reconeixe-ment de la seva assemblea. Daltra banda, el mn asitic tamb viur un desordenat pro-cs de reivindicaci de les nacionalitats.

El Soviet de Petrograd donar suport al govern provisional a canvi de mesures polti-ques i socials com la introducci de la llibertat dopini, llibertat de premsa, llibertat de reuni, igualtat davant la llei, drets sindicals o la jornada laboral de 8 hores. La burgesia aspirava a dirigir el pas i a consolidar un rgim parlamentari de tipus occidental, mentre que les classes populars comenaven a exigir un programa ms ambicis que permits a Rssia sortir de la guerra o el repartiment de terres. En resum, les classes populars bus-caven un sistema social i econmic que els assegurs la supervivncia. El govern provisional veur com la guerra marcar el seu desenvolupament. Rssia es mantindr al conflicte, assumint els acords secrets signats a Londres el 1915 pel govern tsarista, mantenint-se al costat dels aliats. El govern de Lvov intentar consolidar-se en el poder i evitar desestabilitzacions procedents de lexterior. Lerror del govern provisional va ser fer pblic que Rssia seguiria a la guerra, el que va generar una nova resposta social per part de lesquerra contra el poder del govern provisional que va entrar en crisi. Lvov va haver de formar un nou govern amb partici-paci de menxevics, socialistes revolucionaris, kadets i elements independets. Aix, per part dels menxevics Tseretseli va entrar en el govern, i per part de lSR Cher-nov i Kernski van incorporar-se a lexecutiu. El Soviet de Petrograd va donar el seu su-port al nou govern. Tot i la renovaci del govern, la continuitat de la guerra portar a la continuaci de la desestructuraci econmica. A labril del 1917 el govern tenia una mplia representaci i els soviets com a assem-blees locals de Petrograd i Moscou li donaven suport. Loposici al govern lencapala-ven els bolxevics dirigits per Kamenev que acceptava la formaci del govern provisio-nal per no volia participar-ne. La posici ms radical dels bolxevics no exiliats era representada per Bujarin que plan-tejava la lluita poltica contra el govern burgs provisional. Lenin, per la seva banda, es trobava a Suissa, aillat de la poltica russa des de 1905, el que va impedir-li participar en els primers mesos de la revoluci. Per retornar a Rssia Lenin va haver de pactar amb el socialista alemany Parvus i el go-vern alemany perqu shabilits un tren secret que li permets creuar Alemanya per por-tar-lo fins a Rssia pasant per Finlndia. A la seva arribada a Rssia Lenin senfrontar amb Kamenev publicant les Tesis dAbril. Lenin defensar una segona revoluci proletria. Trotski ser la pea fonamental amb el seu suport a les tesis de Lenin. Pel lder bolxevic la revoluci no es podia mantenir dins duns lmits estrictament burgesos i calia continuar avanant per situar els obrers al po-der. Lenin va fer una crida a favor de la sortida inmediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional. Si els soviets retiraven el seu suport al govern aquest sesfondraria i els soviets es con-vertirien en lunic poder a Rssia. Aix la consigna bolxevic va ser tot el poder per als soviets. Durant el mes de juliol hi va haver un seguit de manifestacions que es van suc-ceir per tot limperi. Davant aquesta situaci es va iniciar una persecuci sistemtica contra el partit bolxevic amb la clausura del seu diari i el retorn de Lenin a lexili. Les minories nacionals reivin-dicaven els seus drets, moltes fbriques es declaraven en vaga i els soldats al front de-sertaven en massa. Aix, el segon govern provisional caur a mitjans de juliol per la continuaci de la carestia i linquietut social. El KDT abandonar el govern provisional pel reconeixement de lautogovern ucrains. Daltra banda, lofensiva militar que havia organitzat Kerenski va ser contrarrestada pels alemanys que van controlar la major part dUcrana. Ucrana era un dels pocs punts que encar distribuien blat a les ciutats russes. Aquesta desfeta va suposar una nova sortida al carrer de les masses populars que va ser aprofitada pels bolxevics. Les manifestacions de juliol van suposar la caiguda del go-vern de Lvov i la formaci dun govern presidit per Kereski i amb majoria socialista i alguns elements del KDT a ttol personal. La majoria del nou govern coincidia amb la majoria del soviet.

Kerenski va il.legalitzar el Partit Bolxevic i va detenir la cpula del partit. Noms Lenin va poder escapar de la persecuci exiliant-se a Finlndia des don va dirigir el partit a la clandestinitat. Daltra banda, el general Kornilov reorganitzar el comandament de lexrcit per estabilitzar el front alemany. Aquesta situaci va propiciar una conspiraci entre els Kadets i els militars contra el go-vern de Kerenski. Dins del propi govern tamb hi havia faccions que discreparan de la poltica oficial. Dins dels menxevics Martou radicalitzar les seves posicions. El 27 dagost Kornilov intentar fer un cop destat per agafar el poder desprs de locu-paci alemanya de Riga. Kornilov acusava el govern de Kerenski de no ser capa de fer front a la situaci. El govern de Kerenski es trontollar per amb el suport dels bolxevics es mantindr en el poder. El Partit Bolxevic va ser novament legalitzat grcies al suport donat al govern de Kerenski. Tot i que el cop de Kornilov va ser frustrat, el govern de Kernski va quedar desacreditat definitivament. Per la seva banda, el Partit Bolxevic desencadenar una ofensiva poltica per controlar els soviets. Al setembre el Soviet de Petrograd va retirar el seu suport a Kerenski i va escollir Trotski com a nou president. Davant aquesta situaci Lenin considerava que tot estava preparat per que esclats la revoluci proletria. En canvi, Kamenev i Zinoiev soposaven al cop militar i plantejaven un acord per formar un govern socialista de coa-lici. Les discrepncies internes dins dels bolxevics va aturar un mes el procs revolu-cionari. Lenin i Trotski tamb mantindran discrepncies en els seus plantejaments. Trotski plan-tejava condicionar lasalt al poder a la decisi que es prengus en el congrs de tots els soviets de Rssia. Lenin, en canvi, volia que la revoluci es realitzs previament al con-grs per obligar el consell dels soviets a agafar el poder. Aix, la revoluci siniciar el 24 doctubre amb lasalt al Palau dHivern de Sant Petes-burg, seu del govern provisional. En poques hores els insurrectes van controlar tota la ciutat. Segons S.A. Cohen el triomf de laixecament a Moscou (molt ms sagnant que el de Petrograd) va ser la clau que va permetre que es consolids la revoluci. El nou govern sortit de la Revoluci dOctubre noms controlava una part del territori constituint el primer govern sovitic. Els bolxevics plantejaven la formaci del Consell de Comisaris del Poble (SOVNARKOM) com a nou govern integrat pels bolxevics i lSRI (escissi de lSR) en representaci dobrers i camperols. Els menxevics van abandonar el Congrs dels Soviets i es negaran a participar en el nou govern revolucionari. La Revoluci dOctubre plantejava la integraci de lesquerra rus-sa desprs dels procesos de febrer. Els bolxevics aviat adoptaran el nom de Partit Comunista de Rssia. Un cop hagin arri-bat al poder no tindran un projecte definit dEstat tot i que la seva intenci inicial era que tot el poder sugs del Congrs dels Soviets. La majoria del Congrs era bolxevic i de socialistes revolucionaris desquerra (SRI) per no era una majoria absoluta i shavia de formar una coalici. Arribats a aquest punt van coincidir dos interesos contraris; Lenin no volia els menxe-vics al poder i Sverlov, la seva m dreta, coincidia amb el seu criteri. Daltra banda, Ka-menev continuava pensant en la formaci dun govern dmplia representaci socialista. Lenin tenia el suport bolxevic i els bolxevics i lSR van retirar-se del Congrs dels So-viets desfent aix els dubtes sobre la seva participaci en el govern. El primer govern que va formar-se va ser nicament bolxevic perqu lSRI no va voler entrar al SOVNARKOM sense convncer lSR de formar-ne part per no crear una coali-ci de govern tancada. Aix, entre octubre i novembre de 1917, el Consell de Comisaris del Poble va ser monocolor bolxevic. El desembre de 1917 quedava clar que lSR no entraria al govern i lSRI va entrar en un govern de coalici que es mantindr al poder fins mar de 1918. La Revoluci shavia fet en nom dels Soviets i el Congrs havia ratificat el nou govern en assemblea.

Amb el temps, el govern acabar sent un govern de partit, amb Lenin al capdavant, desmarcant-se lentament dels Soviets. Els Soviets actuaran a remolc del govern bolxevic ratificant a posteriori les decisions del govern. Les primeres mesures del SOVNAR-KOM seran sobre la pau, la terra, els obrers i la qesti de les nacionalitats. Primeres mesures del Consell de Comisaris del Poble: Decret sobre la guerra. El govern bolxevic va denunciar la guerra, per no va plan-tejar-se la retirada inmediata de Rssia. Es parlar duna pau justa i democrtica i el front rus es mantindr estable. Es pretenia una pau negociada i sense annexions. Decrets sobre la terra. Es legitimen les ocupacions de terres i les reivindicacions del camperolat sobre la terra. Es van mantenir les explotacions comunals i privades fins els anys 20, quan Stalin col.lectivitzi tota la terra. Aix, van coexistir petits i mitjans propietaris amb les terres de carcter comunal i les cooperatives. Es van confiscar les propietats de la Corona, de part de la noblesa i de lEsglsia que van ser lliurades als Soviets perqu les repartisin entre els pagesos. Va introduir-se el principi de que les explotacions ms grans fossin treballades per lEstat que les destinaria a lexplotaci pblica. Decrets sobre la indstria. No hi ha una estatalitzaci generalitzada de la indstria, per es legitimen les cooperatives obreres que han ocupat les fbriques. Els bolxe-vics hauran de discutir qui ha de dirigir la indstria: lEstat o els consells dobrers. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de ms de 5 treballadors i la nacionalitzaci de la banca. Decret sobre les nacionalitats. El dret dautodeterminaci va ser reconegut per als diversos pobles de lImperi Rus. Aix, Polnia, els territoris bltics i Georgia van aconseguir la independncia.

Des dels seus inicis, el rgim bolxevic va haver denfrontar-se a un seguit dobstacles poltics, bel.lics i econmics que posaven en perill la seva existncia. Lanimadversi de les potncies occidentals decidides a posar fi a la Revoluci, juntament a loposici dels grups tsaristes i antibolxevics i una situaci econmica fora catica van ser els princi-pals problemes a que Lenin i els seus col.laboradors van haver de fer front. La negociaci de la pau i la qesti de lAssemblea Constituent van ser els principals problemes que van fer derivar el rgim bolxevic cap el rgim de partit nic. Per Lenin lAssemblea Constituent no tenia cap poder perqu era la via burgesa de construcci del nou govern. Lenin buscava el poder bolxevic a travs dels Soviets que construirien el nou Estat. Le-nin havia aprofitat a la seva lluita contra Kerenski la manca duna convocatria das-semblea constituent per Rssia i un cop al poder es trobar amb el problema de mante-nir o no la convocatria. Finalment, Lenin i Trotski van mantenir la convocatria esperant que reflects els resul-tats de la Revoluci dOctubre a les urnes i amb una majoria bolxevic es pogus subor-dinar lAssemblea al govern sovitic. La realitat, per, va ser que les eleccions que van celebrar-se a finals de novembre de 1917, amb sufragi universal real (homes i dones majors de 21 anys) i ndexs de participaci ms alts al camp que a les ciutats, no van do-nar-se els resultats esperats. Resultats de les eleccions a lAssemblea Constituent (novembre de 1917): SR 40% (419 escons) Partit Bolxevic 24% (168 escons) SRI 10% (40 escons) Partit Menxevic 3% (16 escons) KDT 7% (17 escons) Altres grups nacionalistes 16% (90 escons)

El resultat electoral va donar la majoria absoluta per lSR, el que suposava un fort cop per la cpula bolxevic. A ms, Chernov (SR) va obrir la sessi de lAssemblea Consti-tuent reclamant la sobirania per constituir la Constituci del nou Estat creant un conflic-te amb el Consell de Comisaris del Poble que portar a la suspensi de lAssemblea per la fora. Els bolxevics van sotmetre a votaci una resoluci en que es fixava que lAssemblea quedaria subordinada al poder dels Soviets i es comprometia a donar suport a les seves decisions i ratificar-les. Aquesta resoluci va ser rebutjada i els bolxevics no van perme-tre que lAssemblea es torns a reunir. Ens trobem davant dels primers pasos que van portar Rssia cap a un rgim de dictadura sovitica. Chernov va exiliar-se a Samarra on va formar un govern provisional amb majoria de lSR com a preludia a la guerra civil russa. Amb la dissoluci del parlament, els bolxe-vics negaven el sufragi universal i les regles de la democrcia parlamentria, iniciant la construcci dun nou tipus dEstat: la dictadura del proletariat. El Tractat de Brest-Litovsk. Daltra banda, la sortida de Rssia de la Primera Guerra Mundial va ser un altre punt de conflicte. El debat va plantejar-se davant les condicions que Alemanya va exigir per signar la pau. La pau amb els alemanys sota les seves con-dicions suposaria greus prdues territorials i un comproms de no desenvolupar accions poltiques hostils lun contra laltre. Lesquerra bolxevic de Bujarin rebutjava aquest acord per la prdua dUcrana i Bielor-rssia, fet que no respectava el principi duna pau justa i democrtica. Aquests sectors ms radicals proposaven una expansi de la Revoluci, a travs de lexrcit, si els ale-manys no acceptaven una pau justa. Trotski com a cap militar compartia la visi de que era necesari estendre la Revoluci i rebutjava les imposicions territorials alemanyes per no creia que una acci revolucio-nria pogus triomfar a Centre-Europa. A ms, Rssia no estava en condicions de nego-ciar en una situaci digualtat amb Alemanya per la seva inferioritat militar. Davant la indecisi russa, els alemanys van llanar una ofensiva que va portar Lenin a signar el Tractat de Brest-Litovsk el mar de 1918. Aix, el Consell de Comisaris va ac-ceptar el pagament dun alt preu a canvi de la pau: independncia dUcrana, cessi dels pasos bltics i el comproms de no extendre la Revoluci als territoris dels Imperis Centrals. La prdua dUcrana dificultava laprovisionament de les ciutats perqu es perdia una de les principals fonts de cereals de Rssia. LSRI, davant aquest tractat va abandonar, el govern trencant definitivament la coalici amb els bolxevics. Posteriorment lSRI entra-r a la guerra contra el govern bolxevic. El juny de 1918, com a conseqncia de diferents procesos de ruptura, esclatar la guer-ra civil russa. Els menxevics, lSR i lSRI seran expulsats del Soviet formant el govern un rgim de partit nic dictatorial que extendr el terror roig per lImperi. Els boxevics van limitar lactivitat de qualsevol partit que no estigus dacord amb la seva poltica i mitjanant la Txeca (polcia del rgim) va anar eliminat loposici da-narquistes, socialrevolucionaris i menxevics. A ms, lautonomia dels Soviets cada ve-gada ser ms reduida i la seva intervenci a les decisions poltiques i econmiques ani-r perdent fora. Progressivament lEstat rus i el Partit Bolxevic saniran identificant cada cop ms con-solidant un model de partit monoltic sense veus crtiques i dEstat centralitzat i autori-tari que es consolidar amb la formaci de lURSS. A ms, Rssia no va ser convidada a les negociacions de pau de Pars perqu els bolxe-vics eren considerats uns terroristes que havien fet sortir a Rssia de la guerra i no es mereixien ser presents a les conferncies de pau. Daltra banda, amb la derrota dAle-manya van sorgir veus que exigien la intervenci a Rssia per acabar amb els bolxevics i evitar que el virus revolucionari sextengus per lEuropa Central.

El final del cicle revolucionari a Europa. La Revoluci Alemanya: El cicle revolucionari europeu sampliar el 1918 amb lesclat de les revolucions a Ale-manya, el territori de lImperi Austrohongars i a Budapest el 1919. Les conseqncies daquesta onada revolucionria seran la secessi de Bohmia de lImperi Austrohonga-rs amb el suport dels aliats i la revoluci poltica alemanya que portar a la instauraci duna repblica. La revoluci socialista de Budapest no va prosperar al ser derrotada pel comandant Horthy. El procs revolucionari ms important ser el que es donar a Alemanya perqu posar fi a la guerra. Ens trobem davant duna revoluci poltica que es plantejar el dubte en-tre una revoluci de tipus socialista o la instauraci duna repblica democrtica sense paral.lelismes amb el rgim comunista rus. En el cas alemany no ens trobem davant dun ensorrament del sistema social com va pa-sar a Rssia. Localment va poder haver alguna confrontaci social, per principalment ens trobem davant de lenfonsament de lEstat amb una forta crisi poltica. Alemanya era un Estat social i econmicament estable i en una situaci dexpansi on els socialistes no eren una oposici revolucionria. El rgim imperial alemany, daltra banda era autoritari i no democrtic. Ser la crisi produida per la derrota a la guerra i la incapacitat de lemperador per asumir-la i iniciar un procs reformista el que precipiti la revoluci. El sistema imperial alemany shavia esgotat a causa del desgast produit pel desenvolu-pament de la Primera Guerra Mundial. La conscincia de que els Imperis centrals no po-dien guanyar la guerra va extendres tot i lausncia del frot oriental desprs de signar la pau de Brest-Litovsk amb Rssia. Lltima ofensiva de les potncies centrals no va prosperar i es temia una contraofensi-va aliada en territori alemany. Davant aquesta situaci els cercles poltics de Berln loc-tubre de 1918 van iniciar una srie daccions de pressi a lImperi per signar la pau. Aix, el Zentrum catlic conservador i lSPD va plantejar, amb el suport del DVP (Partit Liberal), la formaci duna nou govern de concentraci que ports Alemanya cap el fi-nal de la guerra desprs de negociar amb els aliats. La figura del prncep Max de Bade ser clau en la formaci del nou govern al qual es sumar el DDP (Partit Demcrata). Era una revoluci que seguia la tradici prussiana de revolucions des de dalt. Amb unes reformes democrtiques suaus es buscava la cle-mncia dels aliats en unes hipottiques negociacions de pau i evitar una revoluci des dabaix. Alemanya es convertia en una monarquia constitucional. Aquest govern no podr consolidar-se en el poder pel rebuig del Kaiser Guillem II i lalt comandament de lexrcit alemany que encara consideraven possible guanyar la guerra i creien que una negociaci suposaria la rendici alemanya davant els aliats. La realitat era que demanar un armistici era una qesti poltica que no dependia dels comanda-ments militars. Amb aquesta oposici militar i imperial es va sabotejar la revoluci des de dalt. Max de Bade plantejava el sotmetiment de lexrcit i lemperador a un rgim constitu-cional ple que ports la democrcia a Alemanya. Segons lestructura imperial, lexrcit era autnom i lemperador era el seu nic superior, fet que reforava la figura del Kaiser confonent autaritarisme i militarisme. Prssia era el nucli fort de lImperi i encara funcionava amb sistemes no democrtics que garantien el poder imperial. Max de Bade planejava unes reformes que ports el sis-tema alemany cap a la democrcia, per loposici de lemperador va fer impossible que es produs aquesta reforma. Aix, el Kaiser va retirar-se a Spa on va conspirar amb lestat major de lexrcit. Loctu-bre de 1918 lalt comandament militar imperial va ordenar a la flota alemanya que ata-qus a la flota aliada al Mar del Nort. Davant daquest fet esclatar la revoluci poltica. La flota va amotinarse a Kiel i va constituir un consell de mariners que entre el 28 doctubre i el 4 de novembre van controlar la ciutat. Aquest fet va fer esclatar una srie dinsurreccions locals populars que es traduien en la formaci de consells de ciutadans arreu del territori. A Munic va arribar a constituir-se un

consell local i el 9 de novembre la revoluci va arribar a Berln provocant la renncia de Max de Bade i labdicaci del Kaiser Guillem II. A Berln, els soldats van negar-se a intervenir contra una manifestaci massiva dobrers de les fbriques i marins revolucionaris que exigien el final inmediat de la guerra. La re-voluci des dabaix semblava que sestava produint. Lensorrament de lImperi va fer que Friedrich Ebert, mxim dirigent de lSPD, intents formar un govern capa de controlar la situaci formant un govern de coalici per evitar la revoluci social i portar Alemanya cap a un rgim democrtic. La seva proposta, pe-r, es va veure desbordada perqu Scheideman, un altre dirigent de lSPD, va proclamar la repblica. Davant daquesta situaci Ebert va formar un govern revolucionari amb el suport del consell dobrers de Berln, anomenant-lo Consell de Representants del Poble. Aquest govern estava integrat per tres membres de lSPD i tres membres de lUSPD. Tota Ale-manya va pasar a ser governada per una srie de consells locals amb majoria de lSPD a la zona del sud-est alemany. La majoria dels consells van constituir-se en coalici entre lSPD i lUSPD tot i que els conservadors tamb van formar alguns consells. LImperi shavia ensorrat, per al con-trari que a Rssia, inmediatament va haver-hi una presa del poder local sense que es do-ns una confrontaci oberta entre classes. Els consells alemanys no eren soviets a lestil leninista i consideraven que la seva funci principal era legitimar democrticament el govern dEbert. A ms, peces fonamentals de lEstat com lexrcit, amb el mariscal Groener al capda-vant, van reconixer el Consell de Representants del Poble dEbert com a nou govern alemany tot i loposici dels sectors ms conservadors. La realitat es que lexrcit no es-tava disposat a que el pas acabs en mans de lesquerra revolucionria. La patronal tamb va reconixer el nou govern i va arribar a un pacte amb els sindicats reconeixent-los com a representants efectius dels obrers, accedont a la jornada laboral de 8 hores i admitint la participaci social dels treballadors a les empreses. Els sindicats, per la seva banda, van prometres a respectar les relacions de la propietat capitalista i a oposar-se a qualsevol experiment socialista. Aix, Ebert aconseguia laca-tament social corporatiu i exterior per al nou rgim. Va signar-se un pacte inmediat que poss fi a la guerra perqu no condicions el procs revolucionari alemany tal com havia pasat a Rssia. Aix, en poc ms duna setmana els socialistes van controlar la major part del territori. LSPD volia circumscriure el procs revolucionari alemany a la constituci duan repblica democrtica que ports a la prc-tica una poltica social progressiva. La proposta democrtica dEbert descartava que es produs un procs similar al rus que ports lesclat dun conflicte social. En front de la proposta de lSPD, lUSPD no va po-der amntenir una sola proposta de futur pel pas per la seva divisi interna. Sectors que integraven lUSPD: Sector Moderat: Els seus principals dirigents eran Kautski i Bernstein. Era un sec-tor reformista que coincidia amb els plantejaments democrtics de lSPD demanat la formaci duan assemblea constituent i una poltica social reformista. Sector Radical: Haase volia orientar Alemanya cap a una repblica de consells que dons el poder al poble. Sector Espartaquista: El sector marxista amb Rosa Luxemburg i Liebknecht al capdavant proposava una repblica socialista de consells creant un partit revolucio-nari que provoqus una forta agitagi revolucionria inmediata. El desembre de 1918 aquest sector es constituir en el KPD (Partit Comunista Alemany) que tot i els seus destacats dirigents va tenir poc recolzament popular.

En ltim terme, era el Congrs dels consells de reprentants del poble qui prendria la de-cisi sobre el futur dAlemanya. Aix, dels 486 delegats que hi havia al Congrs, prop de dues terceres parts eren militants de lSPD, uns cent pertanyien als socialistes inde-pendents de

lUSPD i el sector espartaquista noms tenia 10 representants quedant-se sense el suport necesari per poder tirar endavant la seva via poltica. Tot i que els consells de treballadors i soldats no eren de tendncia revolucionria i la majoria eren fidels a lSPD, Ebert estava disposat a destruir-los. El Congrs dels con-sells de representants del poble finalment va celebrar-se i va rebutjar la formaci duna repblica de consells per plantejar una srie de reformes socials com la socialitzaci de la indstria i la substituci de lexrcit per una milcia popular. LSPD tenia una fora que els seus rivals desquerra no van poder contrarrestar. LSPD no volia que es produs un procs de ruptura que ports cap a un procs revolu-cionari armat i per aix va promoure una important poltica social. La situaci va acce-lerar-se i el 28 de desembre lUSPD va abandonar el Consell de Representants del Poble permitint que lSPD controls en solitari la situaci. Lesquerra socialista havia entrat en conflicte pel control de la policia el que va trencar la coalici de govern. La sortida de lUSPD va permetre lentrada de Noske al Consell de Representants del poble com a representant de la cartera dinterior per reconstruir la policia i lexrcit integrant els cossos constituits per antics oficials de lImperi a lapa-rell policial alemany. Finalment, sabandonar la idea de les milcies populars per formar un exrcit que es veur molt limitat pel Tractat de Versalles. Aix, Alemanya constituir una repblica de-mocrtica aprofitant laparell de lEstat imperial alemanya, el que acabar portant la Re-pblica de Weimar a la crisi. El gener de 1919 va produir-se lalament espartaquista davant lacomiadament del cap de la policia de Berln, membre de lUSPD. Aix, lUSPD, el KPD i els representants revolucionaris van organitzar una gran manifestaci contra aquesta decisi del govern dEbert. Davant aquesta manifestaci Ebert i Noske van enviar a lexrcit contra els manifes-tants provocant una forta repressi. Liebknecht i Luxemburg van ser assassinats junta-ment amb altres 150 persones. Ebert i el seu govern havien acabat eficament amb les-querra radical. Lalament espartaquista va ser una manifestaci irreflexiva i catica que va organitzar el Front Popular contra el gir dret del govern dEbert. No hi havia plans per realitzar un alament armat tot i que dhaver estat ben organitzat podia haver tingut xit. Aix, el 19 de gener de 1919 es van celebrar les eleccions per constituir lAssemblea Constituent amb laplicaci del sufragi universal i una participaci del 83% tot i que els comunistes del KPD va cridar a labstenci. La victria va ser clara pels pilars de la re-pblica democrtica (SPD, Zentrum i DVP). Resultats de les eleccions a lAssemblea Constituent (gener 1919): USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP 7,6% (22 escons) 38% (165 escons) 18;5% (75 escons) 19,7% (91 escons) 4,4% (19 escons) 10,3% (44 escons)

Aix, en poc ms de 3 mesos Alemanya va constituir-se en una repblica democrtica, amb una constituci que conduiria lEstat alemany a la configuraci duna repblica fe-deral, democrtica i parlamentria amb un president escollit per sufragi universal direc-te. Va introduir-se un sistema electoral estrictament proporcional que donar lloc a una gran diversitat de partits, fet que dificultaria la formaci de majories parlamentries i la governabilitat del pas. Finalment, lonze dagost de 1919 Ebert va signar la nova cons-tituci alemanya.

FRANA DESPRS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. LES CONTRADICCIONS DEL RADICALISME Sistema institucional. A Frana, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, encara estava vigent la Constituci de 1878 que va donar lloc a la III Repblica (1871-1940). Aquesta Constituci va ser creada com a conseqncia dun pacte entre republicans i monrquics orleanistes. La divisi dels grups monrquics va portar a la instauraci de la Repblica a Frana al no trobar una nova dinastia pel tron francs. Tot i aix, bonapartistes i borbonistes so-posaran a la democratitzaci i a la constituci de la III Repblica. El pacte entre republi-cans i orleanistes va incloure matisos monrquics en el sistema institucional. El president de la Repblica no era escollit per sufragi, sin pel grup parlamentari per un mandat de 7 anys. El president nomenava el cap de govern i podia disoldre la cambra de diputats per iniciativa prpia. Aquesta Constituci no ser modificada formalment, per el 1877 la crisi poltica pro-vocada pel govern Mac Mahon que va voler exercir les atribucions presidencialistes que li atorgava la Constituci van suposar un pacte de facte. Mac Mahon volia formar un govern af, creant un conflicte amb la cambra de diputats. Aix, les eleccions de 1878 van convertir-se en un plebiscit entre republicanisme i auta-ritarisme. El resultat electoral va ser favorable als parlamentaristes republicans grcies a laplicaci del sufragi universal mascul. A partir daquest fet, es va fer una relectura de la Constituci per part de Grevy, el nou president, sense modificar-la. Grevy renunciava a actuar polticament per iniciativa pr-pia, subordinant-se davant la cambra de diputats. El pacte no escrit entre els poders de la Repblica va cumplir-se fins 1940 quan va instaurar-se el rgim de Vichy. El president es limitaria, a partir daquest moment, a ser el cap de lEstat sense atribu-cions executives. El senat estava integrat majoritriament per notables que tenien el crrec a perpetuitat. Lnica modificaci formal de la Constituci va realitzar-se el 1884 en el punt que feia referncia al Senat que des daquest moment estaria integrat per membres electes per col.legi indirecte dels consells municipals. Aquest sistema primava el vot rural per sobre del vot urb, garantint la funci modera-dora de la cambra senatorial. El Senat es renovaria per tercis cada 3 anys amb mandats de 9 anys pels senadors. Aix garantia lestabilitat del Senat. Daltra banda, els diputats eren escollits per sufragi universal mascul cada 4 anys. El poder executiu residia en el president del consell de ministres que era responsable en-front la cmara de diputats. La llei electoral va suposar la introducci del sufragi univer-sal mascul amb una organitzaci territorial del vot establerta definitivament el 1889, sistema que heretaran la IV Repblica i la V Repblica. Lorganitzaci territorial del vot suposava que els diputats eren escollits per sistema uninominal per districte a dues voltes. Cada districte escollia un diputat que ho havia de ser per majoria absoluta. Aquesta llei va afavorir la fragmentaci de lespectre poltic, deixant marge a les actuacions personalistes i el caciquisme. El 1914, amb motiu de les eleccions, van reorganitzar-se els districtes electorals per in-troduir les llistes dels partits amb un criteri de representaci proporcional a dues voltes i primant la majoria absoluta. El 1928 va retornar-se al sistema uninominal a dues voltes que ha arribat a lactualitat. Sistema de partits. A Frana hi havia un ventall de partits que anava des del comunis-me fins a lextrema dreta. La laicitzaci de lEstat per part del govern sumada a la influ-ncia de sectors radicals va siposar laparici de partits dextrema dreta.

El 1905 va aparixer lSFIO (Secci Francesa de la Internacional Obrera) unificant els tres corrents principals del socialisme francs; el ms moderat de Jaurs, els marxistes de Guesde i els corrents possibilistes de Brousse. Aix va configurar un partit ideolgi-cament plural. LSFIO tenia una bona implantaci en el mn obrer i als sectors profesionals de la clas-se mitjana. El seu punt feble va ser el mn rural. El 1920 sorgir el Partit Comunista Francs com a escisi de lSFIO. Aix va suposar que lSFIO fos lnica formaci que represents lesquerra republicana. En el perode dentreguerres el seu principal dirigent ser L. Blum. El Partit Radical (PR) representava el centre-esquerra i els dreyfusards. Defensava els drets individuals, lantisemitisme i el laicisme de lEstat i la societat. El Partit Radical defensar un rgim republic democrtic on els drets de lindividu primesin davant de lEstat i el col.lectivisme socialista. Els radicals promouran la mxima difussi de la propietat privada contra els monopolis i el col.lectivisme. El Partit Radical funcionava ms com a moviment que com a partit, deixant un gran marge dactuaci per al lideratge personal de dirigents com Clemen-ceau, Herriot o Dadalier. Lelit poltica i les bases del partit, amb comits locals, mantindran una dualitat de po-der mentre la secci parlamentria es mour entre el pacte amb el centre-dreta i lesque-rra. Les bases radicals teniran a refermar lopci de laliana amb lesquerra de lSFIO amb la poltica social com a element com per rebutjant el col.lectivisme. En el pacte amb el centre-dreta es refermar lideari nacionalista radical posant com a condici el laicisme. Aquesta situaci garantia la complexitat de la poltica francesa. El centre-dreta es trobava molt fragmentat i caracteritzat per un fort caciquisme i unes bases rurals. Els dos principals referents del centre-dreta eren la Federaci Republicana i lAliana Democrtica de Poincar. L Aliana Democrtica era laparell electoral i parlamentari de la dreta republicana. Eren laics, liberals en el camp econmic i burge-sos. Aquest partit va sorgir del pacte duna srie de dirigents liberals i republicans. Poincar va ser president de la Repblica entre 1913 i 1920 i posteriorment ser cap de govern. La Federaci Republicana estava composada per catlics republicans i conservadors i nacionalistes. Eren antilaicistes per acceptaven la Repblica amb una posici modera-da i matisada davant lAfer Dreyfus. Poincar liderar el 1919 la fussi daquests dos partits en lEntente Democrtica com a coalici electoral de centre-dreta. Els enemics del sistema eren a lesquerra els anarquistes i els comunistes. Els anarquis-tes eren un grup molt minoritari amb la CGT al capdavant, proposaven un anarquisme de tipus revolucionari per van moderar-se en el perode dentreguerres. El principal partit desquerra era el Partit Comunista Francs (PCF) constituit el 1920 per lescissi de lSFIO que va produir-se per lentrada daquests a la III Internacional. Pels comunistes la Repblica era un enemic a substituir per un Estat comunista. El PCF estar marcat per les lluites internes que van minar la seva capacitat revolucionria. Els seus principals dirigents van ser Doriot (alcalde de Saint Denise i aspirant a cap del co-munisme francs) i Thorez (secretari general del PCF).El Partit Comunista creixer el 1936 quan va acceptar la Repblica i va incorporar-se a la poltica del Front Democr-tic desquerres. Altres elements hostils a la Repblica seran el nacionalistes radicals antialemanys re-vengistes que negaven la III Repblica per la rendici davant Alemanya de 1870. Vo-lien recuperar lhegemonia francesa a Europa substituint la repblica democrtica per un rgim de fora que pogus recuperar Alscia i Lorena. Els dos principals referents daquest sector seran la Lliga dels Patriotes i Acci France-sa. La Lliga dels Patriotes fundada el 1892 rebutjava la Repblica per la seva claudica-ci davant Alemanya i demanar una Repblica presidencialista autoritria. Daltra banda, lAcci Francesa de Maurras eclipsar la Lliga dels Patriotes amb un l-der carismtic. Maurras voldr recuperar la unitat nacional prenent com a referncia la Frana de Llus XIV. Tot i no ser monrquic, defensar la restauraci de la monarquia borbnica per recuperar un rgim fort.

Maurras rebutjar el laicisme perqu era un element de disgregaci espiritual. El seu ob-jectiu era la unitat nacional, espiritual i social i per aix shavia dexcloure els quatre es-tats confederats; els jueus, els masons, els protestants i els metecs (estrangers). Aquesta exclusi noms seria de drets. El discurs articulat per Acci Francesa ser el veritable enemic de la III Repblica. Evoluci poltica. A la Frana dentreguerres es pot veure una dualitat entre les polti-ques dunitat nacional i les poltiques de reforma social. Aix, els referents dels governs entre 1914 i 1936 ser la unitat nacional. El canvi arribar amb el govern del Front Po-pular desquerres presidit per Blum que ser una sntesi de les poltiques duni nacio-nal i les poltiques de reforma social. Frana havia perdut 1,5 milions de persones durant la guerra reduint-se la m dobra in-dustrial. La producci va veures molt resentida dels efectes de la Gran Guerra i faltava la voluntat poltica de fer front a la situaci realitzant els ajustaments necesaris per rea-litzar els canvis econmics i socials necesaris. Els poltics republicans estaven conven-uts de que la crisi es superaria mitjanant les virtuts de la propietat privada, uns impos-tos baixos i obligant Alemanya a pagar les reparacions de guerra. Evoluci de la cambra de diputats a Frana (1914-1936): PCF Socialistes-Comunistes P. Unitat Proletria SFIO Republicans Socialistes Partit Radical Radicals Demcrates Aliana Democrtica Federaci Republicana Aliana Liberal Republ. Entente-Uni Dreta No Republicana No Inscrits 1914 102 30 136 102 100 54 34 26 16 1919 68 26 86 157 183 21 1924 16 104 44 139 135 104 29 1928 12 2 100 46 125 146 131 38 1932 12 11 129 37 157 140 76 5 28 1936 72 10 146 26 115 137 88 11 -

A Frana es poden distingir cinc etapes en levoluci poltica daquest perode: el go-vern del Bloc Nacional de Poincar (1919-24), la coalici desquerres (1924-26), la coa-lici dUni Nacional (1926-32), els governs radicals (1932-36) i el govern del Front Popular de Lon Blum (1936-40). Lesclat de la guerra havia donat lloc a un govern dUni Sagrada per defensar-se de lagresi alemanya. Aix va suposar la integraci dels partits catlics a la Repblica so-ta el govern presidit per Clemenceau (1917-19). La confrontaci de Clemenceau amb els partits desquerra far que els socialistes abandonin el govern i que el 1919 quan Poincar asumeixi la presidncia i proposi un nou govern duni nacional per a la post-guerra noms participin en el govern els partits de centre-dreta, el Partit Radical i els partits catlics. El Bloc Nacional va suposar una agrupaci de forces conservadores amb totes les caracterstiques de la poltica des postguerra: revengisme, nacionalisme i tendncies autorit-ries. Els socialistes ja no estaven disposats a cooperar amb els partits burgesos i busca-ven un sistema poltic alternatiu per a la Repblica. Aix, la poltica exterior francesa es caracteritzar per la pressi sobre Alemanya, mos-trant-se intransigent respecte al pagament de les reparacions de guerra com a clau per fer front al deute intern. La reconstrucci del pas es far a costa de les futures repara-cions alemanyes.

LEsglsia catlica va reconciliar-se amb la Repblica Francesa per labandonament de la poltica anticlerical recuperant-se aix les relacions amb el Vatic i acceptant lensen-yament religis dins duna estructura escolar laica. En la poltica interior, aquest perode va caracteritzar-se per les tensions entre govern i sindicats. Aix, va haver-hi una srie de manifestacions i vagues que van acabar amb violncia. Els governants francesos estaven disposats a acabar amb el perill dels extre-mistes desquerra creant un imaginari perill roig. Les lluites poltiques en aquest perode es van veure marcades pel fort creixement de la inflaci. Els socialistes van ser incapaos de fer front al Bloc Nacional i realitzar una oposici efica per la seva divisi interna. El Bloc Nacional va seguir una poltica tradi-cional mantenint els impostos al mnim, equilibrant el pressupost, demanant prstecs si eren necesaris i evitant poltiques innovadores. Aix va suposar una srie de vagues contra el govern el 1920. Els majors problemes de Poincar eren econmics per aquest soposava a prendre mesures de tipus fiscal i espe-rava que Alemanya pagus el deute. Locupaci del Ruhr el 1923 no va servir de res i va empitjorar ms encara les relacions amb Alemanya. El 1924 els resultats electorals van canviar el govern conservador grcies a una reforma electoral que primava les coalicions. Aix, el Partit Radical i els socialistes de lSFIO van configurar el Cartell dEsquerres que va portar a terme una poltica social i econ-mica que no va funcionar. Es va reconixer lURSS i es va orientar la Repblica nova-ment cap al laicisme. Les relacions amb els sindicats van canviar per millorar la relaci daquests amb el go-vern desquerres. La pressi antialemanya va alleugerir-se per la intervenci nord-ame-ricana signant el Pla Dawes. Lendeutament del pas havia generat una crisi financera permanent que va enfrontar a radicals i socialistes. LSFIO apostava per consolidar el deute perqu no ans creixent ms amb el pas del temps i buscar noves formes de finanament pujant els impostos. El fracs de la coalici va arribar per la forta oposici dels medis financers a les nacionalitzacions, la inflaci galopant i la gran prdua de poder adquisitiu del franc. Aix, el 1926, el trencament de la coalici desquerres va portar a una coalici dUni Nacional coincidint amb un perode destabilitzaci econmica i poltica. A les elec-cions de 1928 la victria del centre-dreta va ser clamorosa. Lesquerra tenia poques pos-sibilitats de derrotar a Poincar que suposava lestabilitat per a Frana. Desprs del parntesi del govern de centre-esquerra les discrepncies financeres van propiciar el retorn a la Uni Nacional de centre-dreta. No va ser necesari que es realitze-sin noves eleccions perqu la fragmentaci de la cambra permetia la formaci de noves majories parlamentries. El nou govern de Poincar va viure fins 1929 el moment ms dol de la Frana dentre-guerres grcies a la recuperaci econmica. El govern no va canviar massa de cares per-qu els socialistes no havien format part directament, noms donaven suport parlamen-tari als radicals dHerriot. Aix, el nou govern no va haver de viure grans conflictes so-cials i les relacions exteriors amb Alemanya van estabilitzar-se grcies a la intervenci dels Estats Units propiciant el Tractat de Locarno. El principal problema francs ser la fragilitat financera agreujada pel procs inflaciona-ri que havia depreciat el valor del franc. Aix, el 1926, el franc, en relaci a la lliura es-terlina, es cotitzava per la meitat del valor anterior a la Primera Guerra Mundial. Durant el nou govern dUni Nacional, aquests problemes seran superats grcies a lexistncia dun gran consens (incls dels socialistes que no van mobilitzar-se contra les mesures de Poincar). Mesures del govern dUni Nacional de Poincar: Rebaixa de la despesa pblica de lEstat francs. Van anular-se instncies burocr-tiques i van reduir-se els costos militars. Augment impositiu. Aquesta mida no va ser tan radical com demanava lSFIO. Reconversi del deute. Es va propiciar la reconversi del deute a curt i mitj termi-ni per convertir-lo en deute a llarg termini amb una instituci (Caixa dAmortitza-ci) finanada

amb els ingresos no impositius i extraordinaris com a garantia. Aix va ser possible perqu els acreedors cobrarien ms amb el pas dels anys en una ope-raci creible amb la signatura del Pla Dawes i el Pla Young per un pagament a llarg termini del deute alemany. Depreciaci del franc. Substituci de les proporcions de metall noble dabans de la guerra per una nova moneda que quedava reduida a quatre cinquenes parts del me-tall. Les exportacions es van veure perjudicades en benefici del mercat interior que va reajustar-se.

Les expectatives de creixement econmic van afavorir Poincar a lhora de prendre aquestes mesures que van resultar existoses per la recuperaci de leconomia francesa. El juny de 1929 Poincar va abandonar el govern, tot just abans de la crisi econmica dels anys 30 derivada de la crisi dinversions a la borsa i laugment de latur. La Gran Depressi va crear un nou escenari pel govern dUni Nacional amb el reacti-vament de les tensions socials que desestabilitzaran el rgim de la III Repblica en la mida que el govern no va ser capa de fer front a la crisi, provocant un increment de les crtiques al sistema republic. Loposici a la Repblica va veures afavorida per una srie descandols financers (Afer Stavinsky) que van ser agafats com a referent per la premsa bel.ligerant que exercia la denncia des dels diaris. Des de 1932 els radicals van governar en solitari i van ser acu-sats de corruptes per lesclat de lAfer Stavinsky el 1933. La inestabilitat va provocar lascens delements alternatius a la repblica com els comu-nistes i els feixistes. Aix, el Partit Comunista va enfrontar-se al rgim parlamentari, pe-r el seu gran ascens va arribar el 1934 formant part del Front Popular i defensant la Re-pblica de lamenaa de lextrema dreta. Dins dels partits institucionals tamb van sorgir elements alternatius al parlamentarisme. Aix, dins de lSFIO, el Partit Radical i el centre-dreta van formular-se propostes de re-visi constitucional interna. Els Joves Turcs radicals, Deat i Laval rebutjaran lEstat li-beral i el parlamentarisme defensant lintervencionisme i el corporativisme estatal, mo-del que podia derivar cap a lautoritarisme (model de Mussolini a Itlia). Aquests sec-tors acabaran abandonant els seus partits i formant part del rgim de Vichy. Daltra banda, el feixisme francs va englobar propostes molt disperses que des de 1925 tenien el model itali com a referent. El feixistes eren grups molt minoritaris i dispersos (Valois, La Roque Croix de Feu com a dreta nacionalista extrema per no feixista). El Francisme va ser el feixisme francs amb vinculaci a Mussolini, per amb poca inci-dncia social. Aquest sector va relacionar-se amb el magnat industrial Coty. El 1934 la crisi del rgim poltic no estava amenaada pel feixisme com a alternativa, per la mobilitzaci de la dreta anti-republicana i dels autoritaristes va ser interpretada pels grups desquerra com una amenaa seriosa, propiciant el canvi daliances en el joc poltic. El Partit Comunista va integrar-se en el joc parlamentari, deixant de banda el seu objec-tiu inicial de la revoluci, per participar en el Front Popular davant el feixisme. Aquesta nova aliana entre lSFIO, el PCF i el Partit Radical va donar la victria a les esquerres el 1936. El seu programa es basava en la uni nacional en defensa de la Repblica i les reformes socials. La decadncia de la III Repblica es posar de manifest el 1940 quan el pas no soporti latac alemany i sigui derrotat en poques setmanes instaurant-se el r-gim feixista de Vichy.

GRAN BRETANYA AL PERODE DENTREGUERRES. LASCENS DEL LABORISME I LA RECTIFICACI DEL BIPARTIDISME Sistema institucional. El sistema britnic es caracteritza per la tradici i lexistncia duna constituci no escrita. Des del segle XVII shavia instaurat un rgim monrquic parlamentari basat en la tradici. La monarquia parlamentria britnica es basava en el consens de la naci entorn a la figura del monarca que no tenia cap atribuci poltica, la sobirania residia en el parlament. El parlament britnic era bicameral. Hi havia una cmera electa escollida per sufragi la Cambra dels Comuns i una cambra alta Cambra dels Lords on estaven representades aquelles persones (de classe alta) que eren designats per la corona o havien heretat el c-rrec. La composici de la Cambra dels Comuns marcar el signe del govern segons el grup majoritari. Tot el poder executiu resideix al govern, incls el control de lexrcit. Daltra banda, la Cambra dels Lords, fins 1911, va ser una cambra moderadora i dapelaci amb capacitat de veto davant el parlament. Si els Lords vetaven una llei, aquesta no sortia endavant, fet que provocava tensions entre els comuns i els Lords. El 1911, fruit de la pressi dels partidaris dobrir el sistema britnic, va acabar-se amb aquesta capacitat indefinida de veto dels Lords. Aix va suposar que la cambra alta no-ms tingus dues possibilitats de vetar una llei abans que el parlament la tirs definitiva-ment endavant.El sistema institucional britnic anir evolucionant empricament al llarg del segle XX, fins que la Cambra dels Lords acabi convertint-se en un senat similar al que trobem a altres pasos europeus. Els comuns eren escollits mitjanant un sufragi limitat que paulatinament va anar ampli-ant-se. Fins 1929 el sufragi a Gran Bretanya tenia restriccions. Aix, el sufragi es realit-zava per districtes uninominals amb majoria a una volta. Aquest sistema no estava re-glat per un calendari fixe i els districtes no tenien una configuraci homognia. Els dis-trictes rurals tenien ms pes que els nuclis urbans. La reforma del sufragi far que aquest vagi ampliant-se des del segle XIX mitjanant tres lleis prvies a la universalitzaci del sufragi. Aix, el 1867 va ampliar-se el sufragi als propietaris urbans (classe mitjana). El 1884 tamb van incloures els propietaris ru-rals en el sufragi. El sufragi es basava en la propietat i la riquesa. Fins 1910 no va haver-hi noves reformes que allunyesin els criteris de vot dels sistemes censitaris. Amb la nova reforma del cens electoral podien votar tots els homes majors de 21 anys amb cap cstig penal, no declarats bojos, amb acreditaci de residncia en una adrea determinada des dun mnim dun any i que visquesin independentment. Si es depenia de lasistncia pblica no es podia votar. Els Lords i el clergat tampoc po-dien escollir els comuns perqu tenien un altre col.legi electoral. Amb aquesta llei no-ms podien exercir el vot aquells que tinguesin una important capacitat adquisitiva ja que la majoria dels obrers vivien de rellogats quedant aix exclosos del sufragi. La mobilitat dels obrers era habitual per la manca de treball estable, el que dificultava lacreditaci duna residncia fixa. La llei de 1910 ampliava el sufragi mascul a les tres cinquenes parts de la poblaci masculina. Els liberals i els laboristes demanaran que sampli ms el sufragi mascul i lextensi del vot a la dona. El 1912 la Cambra dels Comuns va rebutjar lampliaci del vot a la dna en condicions digualtat respecte a lhome. Lesclat de la Primera Guerra Mundial va interrompre les reformes liberals modificant el panorama poltic amb la configuraci duna govern du-ni nacional presidit per Lloyd George. El govern de concentraci, davant la llarga durada de la guerra, va prometre una nova reforma electoral per evitar tensions socials. Suniversalitzaria el sufragi mascul i sex-tendria el vot a la dona. Evoluci del cens electoral de Gran Bretanya (1865-1929): 1865 1.057.000 electors

1869 1885 1910 1918 1929

1.995.000 electors 4.500.000 electors 7.710.000 electors 21.400.000 electors 28.900.000 electors

Aix, el juny de 1918, es va reformar novament la llei electoral reduint al mnim les con-dicions necesries per per emetre el vot mascul, exigint noms la residncia en una ma-teixa poblaci durant sis mesos tampoc votaven els criminals i els bojos deixant sense dret de vot noms el 5% dels homes britnics. Les dones tamb podien votar si eren majors de trenta anys i vivien soles, o casades amb autoritzaci del marit. Aix, gaireb el 50% de les dones sincorporava al sufragi. El 1928 definitivament va extendres el dret de vot a la dona en les mateixes condicions que lhome. Tamb va introduir-se un calendari reglat i van instaurar-se districtes electorals homogenis. Fins 1945 va existir un sufragi corporatiu de les universitats i les grans cor-poracions econmiques. Aix suposava la perllongaci duna tradici medieval en ple segle XX. Sistema de partits. A Gran Bretanya la dinmica poltica es caracteritzava pel biparti-disme entre el Partit Conservador (Tories) i el Partit Liberal (Whigs). Ja des del segle XVIII aquests dos partits shavien alternat en el poder en una alternncia que durar fins el segle XX. Entre conservadors i liberals hi havia incls certes coincidncies ideolgiques. No ser fins 1906 quan una srie dorganitzacions obreres i organitzacions independents com la Societat Fabiana trenquin amb els liberals per presentar una candidatura independent so-ta el nom de Comit de Representaci del Treball que ser la base del nou Partit Labo-rista que es consolidar com un partit autnom mediatitzat pels sindicats. Els liberals van intentar reaccionar amb la Llei Osborne de 1909 prohibint la utilitzaci de fons sindicals amb fins poltics. Aix va suposar que els laboristes creesin una nova estructura de partit que els va reforar. La representaci laborista va ser reduida fins 1918 quan amb la nova reforma electoral sarribar a superar els liberals en vots (no en escons). Aix, el tradicional bipartidisme britnic va veures modificat per un sistema tripartit en-tre conservadors, liberals i laboristes. Els liberals aviat es veuran eclipsats pels laboris-tes que van pasar a ser una alternativa de govern real. El Partit Laborista no tenia una ideologia definida fins 1918 quan va elaborar-se el pri-mer programa que buscava homogenitzar el partit. Es demanar la redistribuci de la ri-quesa mitjanant el sistema contributiu, una poltica social estatal i la previsi de la na-cionalitzaci dalgunes indstries bssiques (mineria, transport, energia i holdings ma-nufacturers) per crear una economia mixta. Evoluci poltica. En contra del que semblava, Gran Bretanya va sortir molt danyada de la guerra. Els deutes i les discrepncies amb Frana seran els primers problemes a re-soldre en la postguerra. El perode dentreguerres a Gran Bretanya t tres grans etapes amb la continuitat de les poltiques unionistes de la guerra entre 1918 i 1922 que van trencar-se entre 1922 i 1929 amb lascens del laborisme que va consolidar-se com una alternativa de govern. Entre 1929 i 1940 es viur una nova hegemonia conservadora amb els governs de MacDonald (1931-35) i Chamberlain. Evoluci de la representaci parlamentria a la Cambra dels Comuns: Tories 338 346 260 419 Liberals 136 117 159 41 Labor. 60 142 191 151 P.C. 1 1 S.F. 73 L-N Lab-N -

1918 1922 1923 1924

1929 1931 1935

260 473 387

59 33 21

288 46 159

13 -

35 -

Distribuci dels vots: Conservadors 5.500.000 8.660.000 11.980.000 11.810.000 Liberals 2.600.000 5.300.000 1.500.000 1.400.000 Laboristes 4.200.000 8.400.000 6.600.000 8.500.000

1922 1929 1931 1935

1918-1922. La Primera Guerra Mundial va generar un govern duni nacional liderat per Lloyd George. Un cop acabada la guerra George va defensar la continuaci de la po-ltica unionista amb el recolament dels conservadors i certes reticncies dels liberals dAsquith que era un liberal tradicional reaci a les poltiques unionistes demergncia i contrari a lintervencionisme estatal. Lloyd George representava una opci poltica liberal defensora de lintervencionisme com un instrument que shavia dutilitzar amb moderaci. El seu principal asesor eco-nmic era Keynes. La divisi dels liberals ser caracterstica del perode. Daltra banda, el Partit Laborista no recolar el govern unionista i iniciar aix el seu creixement elec-toral. George havia portat el pas a la victria i era molt popular entre lopini pblica angle-sa. Law, el lder conservador no va voler retirar-se de la coalici perqu temia perdre davant dun Lloyd George en auge. El Partit Laborista si va trencar amb Lloyd George per convertir-se aix en el primer partit de loposici. Aix, Lloyd George va situar Gran Bretanya com a element moderador durant la nego-ciaci dels tractats de pau de Pars. Finalment, Anglaterra va quedar-se amb part de limperi colonial alemany a lfrica i va adjudicar-se el control sobre Palestina i Irak, el que suposava controlar el petroli. A Pars Lloyd George va reforar la seva condici dhome dEstat amb renom mundial i va retornar a Anglaterra triomfant. Tot i aix, lxit va durar poc perqu el consens so-bre la pau va trencar-se enseguida. Els principals problemes pel govern britnic arribaran en el camp de la poltica interior. Lloyd George va haver de fer front a una forta crisi social de postguerra (1919-21) amb la desmovilitzaci dels soldats que van generar protestes socials al trobar-se a latur. Una srie de manifestacions de protesta i esclats de violncia van succeir-se pel descon-tentament generalitzat. Aquesta crisi va agreujar-se pel retrocs del sector miner davant lauge del petroli. Aix, una de les bases de la industrialitzaci britnica va entrar en una crisis de sobreproduc-ci al ser un sector sobredimensionat. Gran Bretanya no va saber adaptar-se als requeri-ments tecnolgics que requeria la Segona Revoluci Industrial substituint el carb pel petroli com a principal font denergia. Els miners van exigir la nacionalitzaci de les mines sota control obrer, una jornada la-boral de sis hores i un augment dels salaris del 30%. Lloyd George va amenaar amb fer servir la fora si els miners anaven a la vaga, per va proposar que es forms una comis-si per buscar una sortida negociada. El govern amb lexcusa de que la comissi no arribava a cap acord no va actuar. Aix va provocar que esclatesin noves vagues que Lloyd George va sofocar amb una tmida reforma que concedia la jornada laboral de set hores. Un cop finalitzada la guerra, els sectors miner, ferroviari i de transports van renovar la triple aliana que els unia en cas de vaga general. Tot i aix, quan el 1919 els ferro-viaris van anar a la vaga per la nivelaci salarial dels sous del sector industrial laliana no va funcionar. Els ferroviaris van fer-se forts en les seves reclamacions i el govern va veures forat a mantenir les seves tases salarials. La vaga del ferrocarril va ser una der-rota per al govern.

La reestructuraci i regularitzaci del sector miner va suposar un problema important per al pas per lacomiadament massiu de treballadors. Aquesta situaci va comportar una srie de vagues i la demanda per part dels sindicats miners duna vaga general que paralitzs el pas. La triple aliana va acordar una vaga general de suport als miners. El govern va tornar a obrir les negociacions i la vaga va ajornar-se, per novament va trencar-se el dileg i els miners van amenaar amb anar a la vaga general. Aix no va arribar a donar-se perqu la majoria del sindicalisme va rebutjar la celebra-ci duna vaga general per por a una onada revolucionria. La negativa de la triple ali-ana a actuar va generar una forta divisi en el si del moviment obrer que trigar en su-perar-se. Finalment, la soluci del conflicte amb els miners va ser negociada per Lloyd George. Tot i que Alemanya ja no representava cap amenaa de competncia comercial, la recu-peraci econmica anglesa va ser difcil. Els mercats internacionals, que fins a linici de la guerra estaven controlats pels britnics, van veures ocupats per daltres potncies emergents com Estats Units i Jap. La pujada dels preus dels productes dexportaci, deguda a laugment dels salaris dels treballadors que van aconseguir les Trade Unions, i lelevada cotitzaci de la lliura es-terlina van ser altres factors que van dificultar la recuperaci econmica. Els soldats desmobilitzats rebien un subsidi durant 50 setmanes si no trobaven treball i un cop aquest pla econmic va esgotar-se, va ser substituit per un pla de contribucions que cubria gaireb a la totalitat de treballadors, exceptuant al servei domstic, els jorna-lers agrcoles i els funcionaris. Altres problemes importants van viures a lndia i a Irlanda. La qesti de lndia ser un greu conflicte per a tots els successius governs britnics amb la proliferaci dels mo-viments independentistes, i en especial amb la figura de Gandhi. La qesti irlandesa va tenir una soluci que va comenar a marcar Lloyd George. El moviment independentista irlands, gestat al segle XIX, es consolidar a la recerca de la sobirania per a Irlanda. El conflicte estava marcat per la qesti religiosa (anglicanisme i catolicisme) i problema del repartiment de la terra. El principal grup independentista irlands era el Sinn Fein (Nosaltres Sols) que el 1916 va protagonitzar un primer intent dinsurrecci la Rebeli de Pasqua que tot i fracasar va reforar el moviment independentista. Laixecament de Pasqua va aprofitar la guerra per provocar sagnants enfrontaments amb els britnics i proclamar la independncia dIrlanda. Quan va finalitzar la Primera Guerra Mundial, lenfrontament entre els independentistes irlandesos i els britnics va agreujar-se amb constants accions terroristes contestades per la presncia de lexrcit britnic. El 1918 el Sinn Fein dirigit per De Valera va aconse-guir 73 escons als comicis i va trencar amb el parlament angls, organitzant el seu propi parlament, el seu propi exrcit lIRA i un aparell judicial propi. El Sinn Fein va auto-proclamar la Repblica dIrlanda. Aquesta situaci suposar el 1920 una confrontaci oberta entre lIRA i lexrcit brit-nic que portar a una sortida negociada entre irlandesos i britnics. Lilla va dividir-se en dos parts, el nord amb majoria protestant quedava sota sobirania britnica i el sud, amb majoria catlica, aconseguia la independcia. Aix, el 1922 neixia lEstat Lliure dIrlanda (EIRE), que es relacionaria amb lImperi Britnic a travs del reconeixement de la Corona. Pel nord dIrlanda es mantenia un estatut diferent perqu era un territori majoritriament protestant. Aquest acord no va satisfer els catlics del nord que eren partidaris de la seva uni amb una Irlanda independent i van mantenir les seves reivindicacions nacionalis-tes. Aquest s linici duna Irlanda independent. Ara el problema pasar a ser una guerra ci-vil entre irlandesos on simposar De Valera asumint el pas cada cop una major autono-mia respecte a la poltica britnica. El Sinn Fein rebutjar la separaci de lUlster i es mantindr obert un conflicte que ha arribat als nostres dies amb una llarga llista datem-tats terroristes perpetrats per lIRA.

Aquest procs va suposar un fort desgast poltic per al govern de Lloyd George que a les eleccions de 1922 va veure com els conservadors de Bonner Law van trencar la pol-tica unionista. Els liberals patiran un fort retrocs electoral. 1922-1929. El 1922 sinicia una etapa conservadora amb un fort problema intern en el lideratge del Partit Conservador provocada per la potncia que tenia a la societat britni-ca la figura de Lloyd George. En un context de crisi de partit Law va haver de dimitir el 1923 per problemes de salut convocant-se unes noves eleccions que van guanyar nova-ment els conservadors i van confirmar al laborisme com a segona fora poltica. Els conservadors sense majoria absoluta no van acceptar lencrrec de formar govern que si van acceptar els laboristes de MacDonald que formaven govern el 1924 amb el suport dels liberals. Per primer cop a Europa un partit socialdemcrata governava en so-litari. Aquesta situaci era molt frgil pels laboristes que depenien del recolament liberal per mantenir-se al govern. Els liberals noms van recolar el govern laborista durant nou mesos, el que provocaria un nou avanament electoral. En aquest breu perode els laboristes no van poder desplegar una poltica forta. Noms van poder insinuar-se alguns canvis a la poltica social enfrontant-se al problema de la vivenda i a la poltica exterior amb el reconeixement de lURSS. Desprs daquest pa-rntesis laborista els conservadors recuperaran la majoria absoluta per lenfonsament del Partit Liberal. MacDonald era un bon administrador. Per tot i que ell tenia capacitats per exercir com a primer ministre, el seu partit encara no estava preparat per tenir el poder. Els sindicats encara tenien una influncia desproporcionada dins del partit i la connexi entre lequip de govern i el partit no funcionava amb fluidesa. El pas dels laboristes pel govern va ser tant breu que semblava que hagus estat un fra-cs, per en realitat va demostrar que la socialdemocrcia podia arribar al poder sense que senfonss el pas, trencant la tradicional alternncia britnica entre conservadors i liberals. La premsa conservadora (Daily Mail) va reaccionar molt durament contra el govern de MacDonald iniciant una persecuci desencadenada per la publicaci duna carta dels di-rigents de la Internacional Comunista que describien un quadre pre-revolucionari a Gran Bretanya i comparaven a MacDonald amb Kerenski. En realitat, el Partit Comunista angls no tenia molt suport social, per aquest anlisi erroni dels comunistes russos va donar lloc a una forta campanya de pressi conserva-dora perqu els liberals retiresin el seu suport al govern laborista. Tot i que aquesta carta era una falsificaci, el laboristes sortirien derrotats en les eleccions. Tot i les crtiques, els laboristes van demostrar que podien arribar al poder sense desen-cadenar un procs revolucionari a Gran Bretanya i van prendre contacte amb el poder per primer cop. Quan el 1924 es tornin a convocar eleccions, els liberals perdran definitivament la seva capacitat dalternncia. Els canvis socials que havia provocat la Gran Guerra van provo-car lalteraci del mapa poltic britnic i larrelament del sistema democrtic. Els libe-rals van perdre la seva credibilitat, primer donant suport als laboristes i desprs provo-cant la caiguda del govern als nou mesos. Els liberals van patir una fugida de vots cap als conservadors i els laboristes que va pos-sibilitar el retorn conservador al poder amb el govern Baldwin que deixar en suspens les relacions amb lURSS i reestablir una poltica de m dura a lndia. Baldwin intentar erosionar les bases socials del laborisme enfrontant-se amb els sindi-cats. El govern va regular finalment el sector de la mineria sense que es produisin nego-ciacions amb els sindicats el que va provocar que aquests convoquesin una vaga del sec-tor del carb que va derivar en una vaga general el 1926. Lincrement de latur i la minimitzaci del subsidi per als aturats va suposar que tots els sectors laborals anesin a la vaga paralitzant el pas davant daquesta ofensiva conserva-dora. La pressi dels treballadors per millorar les seves condicions socials i la poc rea-lista poltica econmica dintentar recuperar rpidament els nivells de preguerra van provocar importants tensions socials que van esclatar amb la vaga de 1926.

El context de la vaga va polaritzar la situaci poltica britnica entre les opcions conser-vadora i laborista que era lnic fre a davant de lofensiva conservadora. Els liberals van diluir-se totalment. Finalment, el conflicte va resoldres per la via de la negociaci amb els sindicats i la retirada del procs de regularitzaci del sector del carb. El 1928 els conservadors per intentar reduir lincrement del vot popular cap el laboris-me, van extendre el vot a les dones en condicions digualtat respecte als homes perqu consideraven que tindrien una tedncia poltica ms conservadora. Aquesta premisa no va cumplir-se i els laboristes van imposar-se. 1929-1940. Aix, el 1929 els laboristes de MacDonald van ser per primer cop la forma-ci ms votada, el que va permetre que es forms un nou govern laborista. El sistema britnic tornava aix a convertir-se en un bipartidisme, ara entre tories i laboristes amb un Partit Liberal sense transcendncia. Lascens del laborisme el 1929 com a primera fora poltica va permetre que es rectifi-qus la poltica social i laboral britnica reobrint les negociacions amb els sindicats i es dons un gir en poltica exterior. El govern laborista defensar una poltica de desarma-ment, restablir les relacions diplomtiques amb lURSS i restablir les negociacions amb el Consell Nacional Indi. Es pactar la regulaci del sector miner amb els sindicats per evitar noves tensions. La poltica laborista ser reformista, per en cap cas rupturista ni revolucionria. Respecte a lndia, els laboristes intentaran exportar el model canadenc i a Palestina hauran de fer front a una tensi creixent entre els inmigrants jueus i els palestins autctons. A Gran Bretanya la crisi econmica de 1929 no va tenir unes conseqncies tant dram-tiques com a Estats Units o Alemanya. El 3% per el govern Mac Donald va veures li-mitat en el seu creixement per la crisi econmica que dividir al laborisme. ndex comparatiu daturats a Gran Bretanya, Alemanya i Estats Units (1927-37): Gran Bretanya Alemanya Estats Units 1927 10,6% 8,8% 1929 11% 13,1% 3,2% 1930 14,6% 15,3% 8,9% 1931 21,5% 23,3% 15,9% 1932 22,5% 30,1% 23,6% 1933 21,3% 26,3% 24,9% 1935 16,4% 11,6% 20,1% 1937 11,3% 4,6% 14,3%

El laborisme va dividir-se entre dos propostes per superar la crisi. Duna banda, Snow-den considerava que la crisi shavia originat per un desequilibri cojuntural del mercat i que es resoldria amb lautorregulaci del mercat. Segons aquesta teoria el crac de 1929 seria conseqncia duna crisi cclica i el govern no havia dintervenir o, en tot cas, re-duir les seves despeses per no incrementar el dficit pblic. Daltra banda, Keynes considerava que no es tractava duna crisi cclica, sin duna de-pressi estructural que requeria de noves poltiques amb lEstat intervenit com a agent econmic actiu per generar llocs de treball i augmentar els salaris per regenerar la de-manda i autorregular i equilibrar novament el mercat. Els sindicats britnics tamb demanaven lintervencionisme de lEstat. Dins del laboris-me, Mosley va apostar tamb per la postura intervencionista amb el control estatal sobre les transaccions comercials per transferir rendes del sector comercial al sectors produc-tius. La poltica de Mosley resultava heterodoxa per a les poltiques econmiques realit-zades fins aleshores. MacDonald va apostar finalment per aplicar una poltica ortodoxa provocant una crisi de govern per la divisi interna del laborisme a lhora daplicar un increment de la co-bertura datur als treballadors sense feina. La contenci de la despesa que suposava la poltica econmica ortodoxa implicava la convenincia dun retorn a les poltiques du-ni nacional. MacDonald va resoldre la crisi de govern proposant un nou govern duni nacional que recolzs la seva poltica econmica. Aix, MacDonal saliar amb els conservadors per no rebr el suport dels laboristes i els liberals. El govern nacional no va aconseguir sal-var la lliura i Gran

Bretanya va haver dabandonar el patr or. Amb aquest panorama econmic es va arribar a les eleccions de 1931. Als comicis de 1931 els conservadors van tornar a imposar-se, formant un nou govern conservador duni nacional dirigit pel laborista MacDonald. Lhome fort del nou go-vern era el ministre dHisenda; Neville Chamberlain. Les primeres mesures del govern per superar la crisi van ser de tipus proteccionista i van retallar els subsidis. Fins a lesclat de la Segona Guerra Mundial es viur una nova etapa conservadora amb els governs de MacDonald (1931-35) i Chamberlain (1935-40). Gran Bretanya va de-mostrar una solidesa interna i una fe inamovible en el funcionament parlamentari que li va permetre afrontar amb xit els greus problemes interns i el perill que suposava la pro-liferaci dels totalitarismes a Europa.

ALEMANYA: LA REPBLICA DE WEIMAR, LA DEMOCRCIA ASSETJADA El sistema institucional republic: La creaci de la Repblica de Weimar el 1919 introduia la democrcia a Alemanya amb una constituci que suposava la introducci dun estat federal, democrtic i parlamentari amb un president escollit per sufragi universal directe. Va introduir-se un sistema electoral estrictament proporcional, el que va permetre que hi hagus una gran varietat de partits, el que dificultaria la formaci de majories i la governavilitat del pas. La constituci de 1919 establia la capital a Weimar trencant amb la capitalitat de Berln del II Reich. En qualsevol cas, Weimar era una capital ms formal que real. La nova constituci responia al comproms entre les principals forces formadores de la Repbli-ca: lSPD, el Zentrum i el DDP. Els socialistes eren la minoria majoritria per van cedir la ponncia constitucional al DDP perqu Preuss, enspirant-se en el penosamente de Max Weber, presents el text constitucional amb la intenci darmonitzar el nou rgim i un estat fort. Sextenia el rgim democrtic a tota Alemanya amb sufragi universal mascul i femen per als majors de 20 anys per lelecci dels poders de la repblica i els landers. Lantic imperi sextenia sobre regnes, principats i ciutats lliures; ara sestablia un rgim gaireb federal amb un poder central que predominava sobre sobre els landers. La Repblica de Weimar va establir la divisi de poders executiu, legislatiu i judicial. Aix va suposar la fi de lautonomia de lexrcit alemany que pasava a dependre del po-der civil. La constituci buscava lequilibri entre el president de la Repblica i el cance-ller que era el cap del govern. El president de la Repblica tenia importants funcions, per la intenci no era crear un rgim presidencialista, sin buscar un equilibri amb el parlamentarisme. Aix, el presi-dent era escollit per sufragi universal directe per un mandat de 7 anys sense lmit de mandats. El president representava la sobirania nacional. El canceller era el cap de lexecutiu, responsable davant el Reichstag (parlament ale-many). La iniciativa a lhora dencarregar la formaci de govern i anomenar el canceller corresponia al president de la Repblica. El canceller tenia un mandat de 4 anys i podia ser destituit pel president sense laprovaci del Reichstag. En situacions demergncia, el president tenia latribuci de governar mitjanant decrets llei i referndums prescindint del Reichstag i deixant el canceller com una mera figura administrativa de gesti (article 48 de la constituci). Lesperit de la constituci mante-nia grans similituts amb una monarquia constitucional per les atribucions presidencialis-tes que tenia el president legitimat per ser escollit pel poble. Aix, es conciliava el passat imperial amb un present democrtic on hi havia un fort pes de la tradici monrquica. El govern en condicions normals estava en mans del cance-ller per el president podia decretar una situaci demergncia aplicant larticle 48 per governar i exercir el seu poder. La Repblica va establir-se amb un govern als landers i un senat territorial amb iniciati-va legislativa en qestions socials, culturals i religioses per tractar de superar les dife-rncies territorials. El constitucionalisme histric alemany va imposar-se a lhora de for-mular la Constituci de 1919. LEstat podia intervenir social i econmicament trencant amb el liberalisme tradicional. Sacceptar la creaci de consells dempresa amb presncia conjunta de patronal i treba-lladors i existia un Consell Econmic del Reich (Zag) amb potestat per intervenir social-ment. Sistema de partits de la Repblica de Weimar:

SPD: La socialdemocrcia alemaya era un partit obrer sense implantaci al camp ni a les classes mitjanes de la societat alemanya. El seu programa presentava un socia-lisme reformista que buscar consolidar la democrcia. Mai va aconseguir la majoria absoluta i va haver de pactar amb el Zentrum i el DDP. DDP: El centre poltic de la Repblica tenia una implantaci desigual entre les clas-ses mitjanes de les grans capitals industrials. Era un partit democrtic frgil i sense tradici. Al llarg dels anys vint sanir enfonsant electoralment. Zentrum: El partit catlic interclassista completa el que van ser els tres grans pilars de la nova repblica democrtica. Era un partit conservador amb alguns elements propis de lextrema dreta. Amb la crisi de la Repblica giraran cap a la dreta amb Von Popen. KPD: El Partit Comunista alemany va nixer el 1921 com una escissi de lUSPD. Va convertir-se en un partit de masses que soposava a la repblica burgesa i aposta-va per la via revolucionria. La seva alternativa a la repblica democrtica era la re-pblica sovitica de consells. DVP: El Partit Popular alemany de tendncia liberal moderada representava els inte-resos de la burgesia industrial i agrria. Votar en contra de la Constituci per aca-bar integrant-se a les coalicions de govern sota la direcci dStresemann. A la mort del dirigent popular el DVP evolucionar cap a la dreta. DNVP: El Partit Nacional Popular alemay era un partit de masses, monrquic i amb una forta implantaci a Prssia. Nostlgics de lImperi, antimarxistes, antisemites i interclassistes tant al camp com a la ciutat el seu principal dirigent era Hugenberg. El seu aliat era el BVP (Partit Popular de Baviera) que seguia la mateixa ideologia. Aquests sn els enemics del sistema des de la dreta poltica.

El Partit Nacionalsocialista alemany no creixer electoralment fins el crac de 1929. Daltra banda, els moviments folclrics van tenir la seva importncia amb la creaci de societats secretes i clubs universitaris dagitaci pangermnica i hegemonstica contraris a la Repblica. Evoluci poltica de la Repblica de Weimar: 1919-1923. Superats els procesos revolucionaris que shavien produit a lacabament de la guerra i durant el procs de formaci de la Repblica, lacatament de Tractat de Ver-salles ser el principal de la Repblica durant els anys vint. Els tractats de pau de Pars van suposar per Alemanya prdues territorials, limitacions militars i unes altes repara-cions de guerra que suposaran una forta hipoteca econmica. La Repblica haur de digerir el diktat de Versalles, el que motivar les primeres discre-pncies internes entre el grup constitucional perqu el DDP no ratificar el Tractat de Versalles al parlament. Aquesta desavinena va ser temporal, per resultava un signe de que la societat alemanya no es considerava lnica culpable de la guerra. Lamargor davant el diktat de Versalles alimentar loposici nacionalista de dretes, la poca adhessi de la classe mitjana a la Repblica i lagitaci de lesquerra revolucion-ria. El nacionalisme denunciar que la derrota no va ser militar, sin una traici dels po-ltics alemanys. Daltra banda, el comunisme considerava que amb la pau imposada a Alemanya hi ha-via un sotmetiment a limperialisme franco-britnic. La realitat es que la coalici wei-mariana tampoc es sentia identificada amb el Tractat de Versalles. Aquest caliu va faci-litar laparici de nombrosos grupscols poltics, cossos paramilitars alguns dels quals encara continuaven combatent a lest, agrupacions daturats i antics soldats desmobilit-zats. Aquests sectors de poblaci sense un futur clar complicarien levoluci dun pas que saixecava de la guerra amb grans dificultats. La pau imposada va fer que el mar de 1920 hi hagus un intent de cop dEstat protago-nitzat per Kapp amb el recolament de grups militars que van estar a punt dapoderar-se de Berln. Una vaga general de defensa del rgim va evitar que triomfs el cop dEstat. Lxit de la vaga general, el fet que lUSPD i el KPD consideresin que Ebert era un mal menor preferible abans

que Kapp i la paralitzaci del pas davant la impotncia dels re-belds van portar al fracs el cop de Kapp. Amb la derrota dels colpistes i la integraci del DVP dStresemann en el sistema el go-vern republic va consolidar-se per encara faltava solucionar els problemes econmics que afectaven a Alemanya. Evoluci del Reichstag (1919-32): 1919 Vots 7,6% 38% 18,5% 19,7% 4,4% 10,3% 83% 1928 Vots 10,6% 29,8% 5% 12% 8,7% 14,2% 3% 75,6% Escons 22 165 75 91 19 44 1920 Vots 2% 18% 21,7% 8,3% 13,6% 14% 15% 4,4% 79,2% 1930 Vots 13% 24,5% 11,8% 4,5% 7% 3% 18,3% 82% Escons 4 84 102 39 64 65 71 21 1924 (V) Vots Escons 12,6% 62 20,5% 5,7% 13,4% 9,2% 19,5% 3,2% 77,4% 100 28 65 45 95 16 1924 (XII) Vots Escons 9% 45 26% 6,3% 13,6% 10% 20,5% 3,7% 78,8% 131 32 69 51 103 19 -

KPD USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP BVP NSDAP Participaci

KPD USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP BVP NSDAP Participaci

Escons 54 153 25 62 45 73 16 -

Escons 77 143 68 30 41 19 103

1932 (VII) Vots Escons 14,3% 89 21,6% 12,5% 1,2% 6% 3% 37,3% 84,1% 133 75 7 37 22 230

1932 (XI) Vots Escons 16,9% 100 20,4 11,9% 1,9% 8,3% 3% 33% 80,6% 121 70 11 52 20 196

Altres problemes que va haver dafrontar la Repblica de Weimar eren la dificultat de recuperar-se econmicament per la prdua de territoris, el retorn dels soldats del front, la reconversi econmica latur, el descens de la demanda interna i la inflaci agravada per les reparacions de guerra. Acusada pels vencedors de ser la culpable de la guerra, Alemanya va haver dafrontar el pagament de les reparacions de guerra, fet que va dificultar des del comenament la recuperaci econmica del pas. El tema de les reparacions va col.locar els aliats en un di-lema; per poder pagar Alemaya shavia de recuperar econmicament. En el cas contrari, una Alemanya enfonsada econmicament seria un perill revolucionari i no podria fer front a les reparacions. La forta inflaci va dificultar encara ms la recuperaci econmica del pas. El 1923 Alemanya arribar a patir un procs dhiperinflaci. Lndex de preus alemany respecte a 1913 shavia multiplicat per 944.000 el 1923. La sensaci generalitzada de crisi va disparar la inflaci que va arribar a uns nivells increibles. Laugment dels salaris depreciar el marc. Sarribar a un punt en el que els diners no tenien cap valor i la moneda senfonsava cada dia ms. Un dlar va arribar a canviar-se per quatre bilions de marcs.

Els ingresos procedents de lactivitat productiva es van veure perjudicats per aquest pro-cs inflacionari, per els petits estalviadors rentistes de classe mitjana veuran com els seus diners desapareixien. Alemanya va patir un crac econmic que afectava especial-ment a les classes mitjanes i els petits empresaris. A ms de la crisi econmica, Alemanya va haver de patir lagitaci separatista de Ba-viera i Rennia amb el suport dels francesos. Aquesta era lltima regi industrial ale-manya i la seva prdua suposava lenfonsament definitiu pel pas. El 1923 Frana va ocupar la conca del Ruhr per forar el govern alemany a pagar les reparacions de guerra, el que va tornar a desencadenar lagitaci nacionalista. La resistncia passiva dels treballadors del Ruhr va evitar que Frana obtingus els resultats previstos. El govern francs va cobrar part dels endarreriments, per la tensi amb Alemanya va augmentar i els aliats no van aprovar aquesta acci de pressi. La Repblica es veur assetjada per tots els fronts. Aquesta crisi va suposar la major pressi sobre la Repblica en els anys vint. Aix, loctubre de 1923 el KPD promour un nou intent insurreccional antirrepublic que no prosperar. El Partit Nacionalsocialista dAdolf Hitler va intentar tamb un cop dEstat a Munic que pretenia realitzar una marxa sobre Berln imitant Mussolini. Hitler fracasar i acabar a la press desprs dun judici. Alemanya semblava abocada a la descomposici de la Repblica de Weimar. Aquesta situaci extrema portar als Estats Units a intervenir amb laprovaci del Pla Dawes que significar lacord perqu Alemanya pogus pagar el deute a llarg termini. Aix Alemanya accedia al crdit exterior que va fer possible la recuperaci del pas. Da-vant daquesta situaci va formar-se el govern de la Gran Coalici. LSPD, el Zentrum, el DDP i el DVP van formar un govern duni nacional encapalat per Stresemann que va permetre superar la crisi arribant aix a un perode destabilitat poltica que dominar la resta dels anys vint. El final de la lluita pel Ruhr, la reforma monetria i el Pla Dawes van permetre estabilitzar leconomia i que la democrcia par-lamentria pogus funcionar. 1924-29. El govern del nou canceller Stresemann comenar a controlar la situaci eco-nmica amb la col.laboraci dels governs britnic i nord-americ. Alemanya va retornar a lescena internacional iniciant un perode destabilitat. El KPD deixar de ser un enemic per a la Repblica amb la signatura del Tractat de Ra-pallo amb lURSS que establia la col.laboraci econmica i militar i el reconeixement del comunisme. Ara el KPD es limitar a una acci propagandstica del comunisme i el nacionalisme i lextrema dreta es limitaran a ser un movement dispers i dividit que no suposava cap perill pel rgim republic. El 1925 es signava a Suisa el Tractat de Locarno amb Gran Bretanya, Frana, Blgica, Itlia i altres pasos menors on es renunciava a la modificaci per la fora de les fronte-res europees. El reconeixement per part dels alemanys de les fronteres europees va faci-litar la normalitzaci de les relacions internacionals. Alemanya va entrar a la Societat de Nacions. A Locarno van aprovar-se els punts bssics que havien de garantir la futura convivenia continental. Alemanya renunciava a les seves reivindicacions sobre Alscia i Lorena i acceptava les fronteres europees. Frana, a canvi, havia dabandonar Rennia abans del temps previst. LSDN acceptava Alemanya com a pas membre i la pressi dels Estats Units aconseguia la rebaixa del deute alemany per les reparacions de guerra. Els ban-quers nord-americans van comenar a prestar diners i a fer fortes inversions al pas ger-mnic. Els moviments separatistes perdien aix el suport exterior de Frana i diluien deixant de ser una amenaa per a la Repblica. La desactivaci de fronts de conflicte interns, la re-cuperaci de les relacions exteriors i la reactivaci econmica van permetre lestabilit-zaci de la Repblica de Weimar. La col.laboraci dels bancs nord-americans, amb excs de capacitat creditcia, va facili-tar el capital necessari per reactivar el pas econmicament. Els crdits procedents dels Estats Units

van permetre el rellanament industrial. Aix, el 1928 la producci recupe-rava els nivells de 1913 tot i la mutilaci despais industrials. Tot i aix, leconomia alemanya no va ser capa de resoldre el problema de latur que es situava en unes taxes que voltaven el 9-12%, fet que afavoria el descontentament social. Els acords entre patronal i sindicats que havien perms la consolidaci de la Repblica van trencar-se en aquest perode tornant a la confrontaci tradicional. A la indstria siderrgica va produir-se el principal enfrontament dels sindicats amb les dinasties Krupp i Von Thyssen endurint les seves possicions davant les reclamacions obreres. El 1925 va morir el socialdemcrata Ebert que era el president de la Repblica ale-manya. Les eleccions a la presidncia van donar a la primera volta la victria a Jarres, candidat de la coalici DVP-DNVP per sense aconseguir la majoria absoluta que era necesria. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1926-primera volta): Jarres (DVP-DNVP) Braun (SPD) Marx (Zentrum) Thallman (KPD) 38% 29% 14,5% 7%

A la segona volta podien presentar-se nous candidats i realtzar noves coalicions. Aix, lSPD i el Zentrum van unir-se al voltant del candidat ctolic Marx per superar la coali-ci de dretes. Davant la uni dels constitucionalistes Jarres va renunciar a favor de Hin-denburg; un candidat dret, heroi de la Primera Guerra Mundial i smbol del II Reich. El nou candidat va reagrupar a la dreta ideolgica alemanya. Si lesquerra representada per lSPD i el KPD shagus unit als partits de centre hague-sin guanyat amb tota seguritat, per aquest acord no va ser possible per les discrepn-cies entre socialdemcrates i comunistes. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1926-segona volta): Hindenburg (DVP-DNVP) Marx (SPD-Zentrum) Thallman (KPD) 48,3% 45,3% 6,4%

Hindemburg va imposar-se a la coalici weimariana de lSPD i el Zentrum accedint aix a la presidncia de la Repblica un personatge que no formava part dels partits tradicio-nals de la Repblica i amb una ideologia dretana vinculada al DVP. La crisi nord-americana de 1929 va provocar la rpida repatriaci dels capitals invertits a Alemanya provocant el tancament dempreses. La crisi social i la por al comunisme portar la burgesia a postures cada cop ms conservadores. La coalici democrtica que sustentava la Repblica de Weimar va enfonsar-se donant lloc a la radicalitzaci dels partits poltics ms virulents. Quan leconomia va tornar a entrar en crisi, Alemanya va veures novament inmersa en una crisi poltica. Cap dels problemes poltics subjacents en el procs de democratitza-ci del pas shavia resolt durant els anys vint. Hindenburg va resistir-se als intents del govern per limitar els poders extraordinaris del president de la Repblica i no va actuar contra aquells que planejaven fer servir un r-gim presidencialista com a eina per acabar amb la democrcia parlamentria. El 1930 amb la crisi econmica mundial la situaci alemanya va agreujar-se amb lin-crement de latur. La crisi va provocar una deriva autoritria del rgim. El DVP va anar allunyant-se de la Repblica democrtica i el Zentrum va comenar a parlar daplicar poltiques dautoritat. El 1930 Hindenburg amb la complicitat del DVP i el DNVP va motivar un canvi en la cancelleria que va portar Brunning al poder per iniciativa del president de la Repblica que

aplicava larticle 48. El president de la Repblica era considerat lautntic represen-tant del poble. El canceller Brunning va anomenar el seu gover gabinet de soldats del front. El nou govern era molt conservador i nacionalista i feia servir els decrets presidencials demer-gncia si era necesari. Brunning va pujar els importos i va crear arantzels proteccionis-tes com a mesura contra la crisi econmica. Larticle 48, pensat com un recurs per fer front a crisis i situacions demergncia, va convertirse en una arma per destruir el sistema parlamentari i obrir pas a una dictadura. En situaci demergncia es substituien les poltiques de coalici per cancellers presi-dencials que seguien les instruccions del president. Els cancellers presidencials seran Brunning, Von Popen, Scheicher i Hitler que arribar al poder el 1933. EL PRXIM ORIENT AL PERODE DENTREGUERRES Introducci al mn arabo-musulm: El Prxim Orient va ser un escenari secundari de la Primera Guerra Mundial en lintent aliat de desmembrar lImperi Otom. LImperi Otom ja havia iniciat el seu retrocs du-rant el segle XIX davant lexpansi colonial francesa i britnica i el creixement territo-rial de lImperi Rus. Els rabs sn els natius de la Pennsula dArabia. Eren un poble nmada que abans de laparici del profeta Mahoma tenien un ampli radi dacci. Altres pobles nmades eren els jueus i els filisteus. Els rabs es trobaven dispersos pel Prxim Orient. Laparici de la figura de Mahoma com a ltim profeta de lIslam va superar les altres religions que existien dins del mn rab. Mahoma era la continuaci i renovaci defini-tiva desprs dAbraham i Jess. LIslam va crear una nova religi monoteista identifica-da amb un poble: els rabs. Amb la difussi de la nova doctrina es configurar un nou Estat rab. El 660 desprs de la mort de lltim emir va configurar-se un nou poder: el Califat de Damasc. LIslam es convertia aix en un Estat universal on el califa associava el poder temporal amb lespi-ritual. Amb la difussi de lIslam va configurar-se el Califat de Bagdad, un califat islmic go-vernat per rabs no tnics. La conversi a lIslam implicava un procs darabitzaci. Amb la conquesta de Constantinobla (segle XV) lIslam fundava lImperi Otom, els otomans no seran rabs sin musulmans. Els turcs van exercir el poder poltic dins del mn musulm. Ser al segle XVIII quan apareixin moviments de reacci davant els canvis experimentats per la cultura musul-mana per linfluncia dels turcs i els occidentals. El califat turc que des del segle XVI havia restaurat la unitat del mn musulm va entrar en crisi per lexpansi europea del segle XIX. El 1805 Mehmet Al va proclamar la so-birania poltica dEgipte reconeixent el califat religis dEstambul. La penetraci dan-glesos i francesos a Egipte va ser clau perqu esclats aquests procs. Els britnics con-trolaran el Canal de Suez des de 1882. Aix, Gran Bretanya, Frana, Itlia i Espanya van anar avanant sobre el territori turc. Frana va penetrar a Arglia i Tunsia. Espanya va avanar sobre el nord dfrica en-trant en guerra amb el Marroc. Itlia va ocupar el Lbano i Gran Bretanya el 1914 pro-clamar el protectorat sobre Egipte. Espanya buscava al nord dfrica mines i ampliar la franja de seguretat dels seus terri-toris a lfrica. Gran Bretanya volia controlar el Canal de Suez des dEgipte i Itlia bus-cava territoris per no quedar-se enrere en la cursa colonial que havia esclatat entre els pasos europeus. El territori musulm comenar a estar ocupat poltica i militarment pels europeus el que donar lloc a un procs de reacci en el mn islmic que comena-r a presentar diverses interpretacions de lIslam. Davant lexpansi dels europeus en el mn musulm van donar-se diverses reaccions entre les poblacions ocupades. La reacci antioccidental mitjanant la religi la repre-senta el

Wahabisme que va nixer a lArbia Saud i defensava una nova interpretaci de lIslam retornant als seus orgens. Encapalats per Al-Wahab van proposar la depuraci de lIslam de les contamina-cions occidentals. Volien abandonar totes aquelles prctiques religioses que no estaven avalades pel Coran i per aquest motiu van prohibir el tallar-se la barba i el culte a imat-ges i sants. El Wahabisme va ser el primer moviment fonamentalista del segle XIX dominant la Pe-nnsula dArbia fins que va ser derrotat en els anys vint. Ibn-Saud, cap del Wahabisme, va retirar-se al desert oriental Ryad on el moviment wahabista va sobreviure com un poder religis fort. Un altre fenomen antioccidental va ser el mahdisme, derivaci del shiisme en el segle IX, que parlava de lexistncia de liman amagat. La seva hiptesi era que lltim iman de lIslam no havia mort, sin que shavia amagat i retornaria per fer la guerra santa li-derant els creients per extendre lIslam per tot el mn a la batalla final. Era un movi-ment on predominaven les idees individuals. El 1881 van aixecar-se contra el anglesos i van arribar a controlar Sudan durant vuit anys. Daltra banda, el salafisme va ser un altre tipus dintegrisme religis que predicava la guerra santa en termes de conquesta militar. La Nahda va ser un moviment cultural i poltic que simbolitzava el renaixement rab sense enfatitzar la religi. Parteix de lautocrtica del passat recent de lIslam iniciant una nova literatura (novel.la i teatre). s un moviment de despertar rab que contempla-ba propostes poltiques. Zaydan (1861-1914) va afirmar que lIslam no era una religi en els seus orgens, sin una cultura amb arrels a lEgipte faranic. La seva proposta era la construcci dun Es-tat fort i centralitzat. s el precedent de la interpretaci laica de lIslam. Al-Din (1839-1897) considerava que el decliu del mn musulm es devia a la inferiori-tat tecnolgica i cultural. Iniciar un moviment panislamista revolucionari que volia ins-taurar una repblica que impulss la modernitzaci. Buscava la laiquitzaci del mn musulm per superar la divisi de lIslam. Ja en el segle XX, la dinastia Hachemita va proposar, desprs de la derrota turca a la Segona Guerra Balcnica, la independncia del mn rab sota la seva direcci per esta-blir un nou califat rab. La fallida de lImperi Otom a lhora de defensar el mn rab de la penetraci europea va inspirar la idea de la creaci dun nou califat amb seu a la Meca. Els hachemites eren descendents de Mahoma i havien de defensar els llocs sagrats de lIslam (la Meca i Medina). Amb anterioritat als hachemites, Kawakibi ja havia propo-sat la necessitat de restaurar un califat rab. Husseyn va aprofitar aquesta idea per inten-tar establir un Estat panrab que forms un nou califat. Els rabs saudites i els hachemites lluitaran per aconseguir el poder en el mn musulm. Els hachemites seran defensors de la tradici islmica rebutjant les novetats. La visi hachemita de lIslam s rigurista. El Prxim Orient desprs de la Primera Guerra Mundial: El 1914 amb la derrota de lImperi Otom a les guerres balcniques aquestes postures islamistes es reforaran. Gran Bretanya proclamar el protectorat sobre Egipte (1914) i tindr una base militar i poltica privilegiada per intervenir en el mn rab. Els turcs hauran de fer front a dos fronts perqu els britnics conspiraran amb els hachemites con-tra lImperi Otom. Husseyn en contacte amb els britnics (Mc Mahon) va acordar el recolament angls a una rebeli rab hachemita que ataqus a lImperi Otom. El nou Estat panrab amb els hachemites com a lders poltics tindria el suport i la protecci exterior britnica. El nou Estat aniria des de Yemen fins a Bagdad (incloent Palestina i Egipte). Aix, el 1916, en plena Primera Guerra Mundial, va iniciar-se la rebeli rab contra els turcs amb assessorament i armament dels britnics. La rebeli va progressar rpidament ocupant Jerusalem el 1917 i Damasc el 1918, el que suposava el control de Palestina. La construcci dun estat califal dominat pels hachemites estava en marxa.

El 1916, quan esclatava la rebeli rab, va pactar en secret amb Frana (Tractat Sykes-Picot) la divisi del Prxim Orient en dues zones dinfluncia. Aix, Sria i el Lban se-rien zones dinfluncia francesa i Palestina, Transjordnia i Irak serien zones de control britnic. Els hachemites es van trobar amb que no es reconeixia el nou Estat rab i amb la pre-sncia militar de francesos i britnics a la zona. El 1917 Balfour declarava pblicament que Gran Bretanya acceptava la constituci a Palestina duna llar nacional jueva per do-nar resposta al moviment sionista que buscava el retorn a Terra Santa per instaurar un nou Estat jueu. La inmigraci jueva a Palestina havia anat creixent des de linici del segle XX i el 1919 ja hi havia uns 70.000 jueus. A la seva declaraci Balfour no es va comprometre a crear un Estat palest. El 1919 Husseyn va forar Gran Bretanya a proclamar la seva sobirania sobre Arbia i els seus fills van ser proclamats sobirans. Feysal seria sobir de Palestina, Transjordnia i Sria i Abdallah sobir de lIrak. LImperi Otom estava en descomposici i el mn rab en una situaci de conflicte poltic i ocupat per tropes britniques i franceses. La Conferncia de San Remo de 1920 va establir noves fronteres per a la Turquia repu-blicana de Kemal Atatrk amb control sobre part del terrotori Kurd i va reconixer la sobirania de Husseyn sobre lArbia. El Prxim Orient va ser repartit entre Frana i Gran Bretanya segons lacord Sykes-Pi-cot i sota els principis de la Societat de Nacions. El desenvolupament daquest reparti-ment va permetre Gran Bretanya poder compensar els hachemites. Aix, Palestina seria un protectorat britnic i es creaven els regnes de Transjordnia amb sobirania dAbda-llah i dIrak amb sobirania de Feysal. Irak es convertir en un regne independent el 1930 i Transjordnia aconseguir la seva independncia desprs de la Segona Guerra Mundial. Els hacehemites seran derrocats a lIrak per un cop dEstat perpetrat per Sadam Husein. El 1947 es proclamar lEstat dIsrael de forma unilateral per part dels jueus que ja eren prop de 2 milions dhabitants a Palestina. El govern britnic buscar la convivncia en-tre palestins i jueus, per es veur superat per la situaci. Els territoris de domini francs, en canvi, van veire com sexercia un domini francs di-recte sobre ells. Va fragmentar-se el territori segregant el Lban de Sria per la presncia minoritria de poblaci cristiana. Els francesos van intentar fragmentar Sria en tres subestats: Latakia, Damasc i Drusa, per aquesta partici no va prosperar. Finalment, no es restaurar un Estat rab per al Prxim Orient. Els estats europeus tin-dran inters en controlar la zona per la importncia creixent del petroli com a font de-nergia. El nacionalisme rab del segle XX estar fragmentat en una srie de propostes antagniques. La poltica de compensaci dels britnics cap els hachemites no satisfar el nacionalis-me rab que voldr controlar Palestina. Daltra banda, el nacionalisme rab laic buscar la constituci dun Estat rab unit que integrs tot el Prxim Orient amb doble capitali-tat a Damasc i Bagdad. El 1930 apareixer el Partit Baath dirigit per M. Aflaq que defensar la creaci duna re-pblica rab socialista no marxista. La rivalitat histrica entre Damasc i Bagdad far que el Baath es divideixi. El nacionalisme rab laic, estatalista i reformista acabar im-posant-se a Sria que reclamar el control sobre el Lban i Irak. El nacionalisme rab tindr dos enemics interns i externs. El desenvolupament del nacionalisme islmic musulm suposar una dificultat perqu es fonamentar en el fonamentalisme religis que lluitar contra la dominaci occidental. Sorgiran diferents moviments islmics amb diferents interpretacions religioses. Els sau-ds proclamaran una Repblica rab a lArbia Saud constituint-se com a Estat islmic. A Arglia apareixer un moviment nacionalista proletari anti-imperialista contra la do-minaci Francesa i crtic amb les burgesies rabs que pacten amb els estats occidentals, per no tindr continuitat.Els rabs tenen com a nexe duni la llengua i la histria, per les seves interpretacions del nou estat seran diferents.

LNDIA: LENFRONTAMENT ENTRE COMUNITATS. EL CAM CAP A LA INDEPENDNCIA Evoluci de lndia fins el segle XX: Lndia veur durant la primera meitat del segle XX com sexpandir el moviment na-cionalista contra la dominaci colonial britnica, procs que culminar el 1947 quan el pas va aconseguir la independncia. Des de la Baixa Edat Mitjana va desenvolupar-se la ruta de les espcies que unia comercialment Europa i el mn oriental. A canvi de productes europeus manufacturats els ori-entals exportaven pebre, seda i or. Les espcies eran importants per a la poblaci euro-pea perqu facilitaven la conservaci, eren un element calric i donaven sabor. El comer amb lndia amb anterioritat als segles XV-XVI es realitzava a travs del mn musulm, per amb la caiguda de Constantinopla aquest comer va encarir-se i els europeus van buscar un enlla directe entre els comerciants i la zona don provenien les matries primeres. Aix, els portuguesos van iniciar els seus viatges i Colom en el seu intent de trobar una ruta ms curta va descubrir Amrica. Durant els segles XVI i XVII van crear-se punts denlla amb lndia per facilitar el comer. Amb la captaci de nous mercats a Orient va iniciar-se la penetraci colonial. Els segles XVII i XVIII els anglesos van penetrar a lndia per crear i controlar els cir-cuits comercials. El comer de la seda i el cot va supusar el control angls del mercat textil. Aix, lndia exportar a Gran Bretanya espcies (te i picants), cot (aliment de la futura industrialitzaci britnica), matries primeres i altres productes menors. Per la se-va banda, els britnics exportaran manufactures, capital i equips ferroviaris. Paulatinament es van anar substituint els productes natius per productes britnics realitzats amb matria primera ndia. Lndia consumir els productes britnics produint un fenomen de desindustrialitzaci de leconomia ndia. La competncia de les manu-factures britniques i la destrucci de lequipament industrial autcton va acabar amb el desenvolupament industrial indi. Durant el segle XIX els britnics van introduir la xarxa ferroviria i va iniciar-se el co-mer de lopi produit a Bengala. Aquest comer a mitja distncia era molt productiu econmicament. Va incrementar-se la producci dopi local per ampliar el comer amb Xina. El negoci de lopi portar els britnics a conquerir Bengala i Birmnia per incre-mentar la producci. Volum dimportacions dopi a Xina: - Segle XVIII 200 Caixes - 1819 4.228 Caixes - 1836 30.000 Caixes - 1850 68.000 Caixes - 1873 96.000 Caixes Lopi es venia a Xina a canvi dor, te i seda. Lopi es cultivava en extensi, el que resul-tava barat, i era fcil de transportar arribant-se a exportar a Xina unes 200 caixes anuals durant el segle XVIII. El 1819 ja sexportaven 4.000 caixes anuals de 65 Kg. Aix va generalitzar el consum dopi a la Xina. El 1829 Xina va haver de prohibir les importacions dopi, per tot i aix, el comer dopi va continuar mitjanant el contraband. El consum generalitzat dopi suposava un problema social i econmic per al govern xins, per per al govern britnic era un dels negocis ms rendibles del mn colonial. Aquest procs va promoure la creaci dun circuit comercial bassat en lopi. Quan el govern xins va atacar el contraband va iniciar-se el procs de colonitzaci a Xina amb la declaraci

britnica de guerra per obstrucci al lliure comer, el que va obligar a Xina a obrir els seus ports al comer occidental. Hong Kong va pasar a ser domini britnic i des daquest punt els anglesos exercien el seu poder poltic i econmic sobre el territori. El procs de colonitzaci del mn oriental va accelerar-se amb la proclamaci del govern britnic a lndia, la conquesta dIndoxi-na per part de Frana i lestabliment duna colnia holandesa a Indonsia. El lmit de lexpansi britnica ser Afganistan. A lIran, britnics i russos van pactar la presncia com dambds pasos. Noms les regions de Sind, Penjab i Catxemira esta-ran fora del domini britnic a lndia. Lndia ser la colnia de major inters per als britnics, la joia de la corona. Ja des de lpoca moderna la Companyia de les ndies Orientals (East Indian Company) gaudia del monopoli en el comer amb lndia. La companyia va seguir lestratgia dinstalar-se a lIndia pactant amb els governs locals (Gran Mogol) i va crear un exrcit integrat per natius i comandat per agents de la companyia. Al segle XIX aquest privilegi va ser abolit, establint-se el govern general britnic a les places estratgiques de lndia. Aix, lndia cedir parcialment la seva sobirania sobre els seus territoris a favor de Gran Bretanya. Labolici del monopoli de la companyia obria, el 1833, el comer a altres empreses. Per organitzar lexrcit de lndia va introduir-se una base de soldats natius amb oficiali-tat anglesa. El gruix de lexrcit el composaven tropes musulmanes perqu les autoritats britniques consideraven que aix es controlaria millor el territori hind. El 1857 va esclatar la rebeli dels simpais (cipayos) contra el comandament britnic. Aquest fet va fer perillar el colonialisme britnic a lIndia perqu era la primera reacci anticolonial amb el detonant de la mala maror entre els soldats musulmans per lus de greix de porc en els cartutxos. Amb la derrota dels rebelds es reformar el govern colonial introduint un virrei i refor-mant lexrcit amb tropes britniques. LActa de Govern de lndia establia ladminis-traci directa per part de la corona britnica. La reina Victria seria proclamada empera-driu de lndia el 1877. Paral.lelament a la introducci del virreinat siniciava la construcci del ferrocarril can-viant les lnees de comunicaci tradicionals. La producci per al consum intern va anar deteriorant-se donant lloc a la fam entre la poblaci ndia. Determinades rees urbanes van vincular-se a la nova economia i les noves rees de producci. La desestructuraci que van produir els britnics va afavorir laparici de fams peridiques i la ruina de lar-tesanat local. Laparell estatal va anar creixent i desenvolupant-se al llarg del segle XIX. Aix va su-posar la introducci de poblaci nativa a ladministraci, per sense accs als crrecs del virreinat britnic que vertebrar el territori. La classe funcionria i els exportadors locals van anar creixent, apareixent aix una nova classe social desvinculada del sistema de castes tradicional i amb aspiracions a ocupar els alts crrecs de ladministraci, cosa que ladministraci britnica impedia. El 1885 va aparixer un moviment reivindicatiu de representaci dels indis integrats en el sistema: el Consell Nacional Indi (CNI). Aquest moviment reivindicar ligualtat en-tre els funcionaris indis i britnics. El seu primer lder va ser Tilak. El 1906 el Consell Nacional Indi reclamar lautogovern per als propis indis, fet que va tenir resposta en les Indian Acts. Lndia en el segle XX: El CNI anir evolucionant fins que va convertir-se en un partit poltic. Inicialment do-minat per personatges moderats, acabar sent un dels motors de procs de independn-cia de lndia. La pressi del nacionalisme indi far que el govern britnic acabi introduint petites re-formes en el sistema administratiu colonial. Lelit ndia va introduir-se en el consell executiu 27 membres indis sobre 60. Desprs de la Primera Guerra Mundial sintro-duiran noves reformes. La movilitzaci de tropes ndies als fronts de guerra europeus (2 milions) va generar un fort malestar entre la poblaci ndia. El 1915, Gandhi, que havia organitzat a Sudfrica un

moviment de resistncia no violenta contra el colonialisme britnic, va retornar a lndia incorporant-se al Consell Nacional Indi. Gandhi va introduir el seu esperit de resistncia no violenta al Consell Nacional Indi. Aix, Gandhi promour el boicot i la desobedincia civil que va ser contestada per lad-ministraci britnica amb la matana dAmritjar (379 morts i 1.200 ferits) que va fer que el moviment nacionalista indi antibritnic sexpands encara ms. La realitat s que el Mahatma Gandhi era un personatge ms religis que poltic i les se-ves postures xocaven amb els estrategues del partit, per en els anys vint la seva autori-tat moral i la seva capacitat de movilitzaci de les masses van fer-se indispensables per al CNI. LActa ndia de 1919 va establir una relaci paritria en el consell executiu del govern virreinal i va ampliar-se a dos teros electes la representaci al consell legislatiu. Lelit hind va veure com es concedia tamb un sufragi censitari molt restringit que no resul-tava satisfactori per al nacionalisme indi perqu era una reforma elitista. Ladministraci britnica va separar lndia musulmana de lndia hind, potenciant aix la Lliga Musulmana Awami dirigida per Jinnah. El govern britnic instrumentalitzava aix la qesti religiosa. El Consell Nacional Indi, per contra, era un moviment no con-fessional. El Consell Nacional Indi va radicalitzar les seves exigncies poltiques i el 1928 de la m de Gandhi i Nehru de tendncia socialdemcrata va iniciar el seu projecte inde-pendentista. El CNI es convertia en un moviment popular que iniciava una campanya de desobedincia civil amb la vaga de fam de Gandhi. Aquesta campanya no tindr xit i ladministraci britnica practicar una poltica re-pressiva que va portar Gandhi a la press. Tot i la repressi britnica, el moviment inde-pendentista va anar extenent-se. Una nova reforma institucional (1935) concedir lautogovern a les provncies i obrir el sufragi a les classes mitjanes i les classes obreres amb ingresos estables. Tot i aix, el Consell Nacional Indi demanar labolici del sistema de castes adoptant un programa social de tendncia socialdemcrata. Ser a les eleccions de 1937 quan el CNI aconse-gueix el seu gran triomf. El Consell Nacional Indi aconseguia el 1937 la victria electoral i la governaci de sis de les onze provncies de lndia. Tot i el creixement del CNI, a lndia musulmana la victria electoral va ser per a la Lliga Awami. Es configurava aix una forta divisi entre hinds i musulmans. Lesclat de la Segona Guerra Mundial va fer que el Consell Nacional Indi promogus una campanya contra la presncia britnica a lndia. Gandhi i la cpula del seu partit van ser empressonats, el que va permetre que els nacionalistes hinds de Bosse en alian-a amb els japonesos formesin lexrcit nacional indi per lluitar contra els britnics. Es-clatava aix una guerra civil entre els indis. Fenmens similars van donar-se a Indonsia i Indoxina perqu des de Jap es va pro-moure els sectors nacionalistes contra els pasos occidentals. Els exrcits japonesos van avanar sobre Indoxina fent fora els ocupants francesos. El 1944 el govern britnic va posar en llibertat a la cpula del Consell Nacional Indi i va iniciar les converses sobre el futur de lndia amb dos propostes independentistes; la in-dependncia amb la permanncia dins de lImperi Britnic proposada pels britnics i la demanda dindependncia total que proposava el CNI. Els britnics van recolar-se en la Lliga Awami que defensava la partici de lndia. Gandhi defensava la necessitat daconseguir primer la independncia i la formaci duna confederaci entre hinds i musulmans. La Lliga musulmana en canvi volia acon-seguir primer la partici de lndia. El 1946 la divisi entre hinds i musulmans va portar a una matana genocida entre t-nies que va fer ingovernable la situaci, el que va fer que finalment el 1947 el govern la-borista britnic conceds la independncia de lndia (hind) i el Pakistan (musulm). Es formaven aix dos estats dividits i enfrontats entre si. Gandhi ser assassinat el 1948 per un hiduista radical, grup minoritari dins del movi-ment nacionalista indi. Lndia es vincular a econmicament a Gran Bretanya i defen-sar una

poltica neutral. Laliana amb els britnics es trencar quan es concedeix la independncia al Pakistan Oriental.

LEXTREM ORIENT AL SEGLE XX: XINA I JAP, ENTRE LA REVOLUCI I LIMPERIALISME Xina i Jap van donar diferents respostes davant el contacte amb el mn occidental que va iniciar-se al segle XVII mitjanant la presncia de missioners que van ser expulsats a tots dos pasos. La col.lonitzaci de Xina ser econmica, metre que el Jap es mantin-dr com un imperi feudal aillat doccident fins el segle XIX. Evoluci de Xina i Jap fins el segle XX: Xina fins el segle XX. La col.lonitzaci econmica de Xina va ser protagonitzada per Gran Bretanya que va introduir-se econmicament al pas mitjanant el comer dopi. Els principals articles xinesos que els britnics importaven cap a occident eren les teles de seda, pedres precioses i espcies. Els britnics introduiran a Xina el consum generaltzat dopi. Lopi ja era objecte de con-sum entre les elits xineses, per amb la penetraci europea el seu consum va extendres. Aix, el segle XVIII simportaven unes 200 caixes dopi de 65 Kg. El 1850 ja eren con-sumides unes 68.000 caixes anuals i el 1870 va arribar-se a un volum de 100.000 caixes anuals per laugment del mercat. El consum dopi per la classe mitjana xinesa va acabar convertint-se en un problema econmic i social. El 1731 lemperador ja havia prohibit limportaci dopi, per els eu-ropeus van seguir van seguir comercient amb Xina mitjanant el contraband. Els conflictes de lImperi Xins amb les potncies colonials europees van suposar la se-va descomposici. El segle XIX van esclatar les Guerres de lOpi (1839-42) com un in-tent de les autoritats de Canton devitar lentrada dopi al pas i lexpulsi dels comer-ciants europeus. Aquesta acci va ser interpretada pels britnics com una agressi al lliure comer, el que va motivar la intervenci europea. El final del conflicte va suposar la signatura del Tractat de Naiquin pel qual Gran Bretanya va adjudicar-se Hong Kong i van obrir-se dotze ports xinesos al comer europeu, entre ells Canton i Shangai. Amb lobertura del pas al comer europeu Xina es convertir en una colnia ms que ser explotada. Els britnics van explotar mines, establir ports construir ferrocarrils i controlar les duanes en Hong Kong. La penetraci occidental que va iniciar-se a partir daquest moment buscar el domini de la costa i les vies de comunicaci del pas. Aix, van establir-se aliances amb els ca-cics locals en detriment dun Estat imperial en descomposici. La nova situaci presentava un fort contrast entre una nova economia vinculada a Euro-pa i el mn tradicional xins fortament endarrerit. Aix, la economia agrcola tradicional xinesa va entrar en un procs de decliu progressiu que va estar marcta per la fugida de poblaci del camp cap a les ciutats emergents. Les reaccions davant lempobriment generalitzat del pas van produir-se en forma daixecaments nacionalistes antioccidentals i contraris a lImperi Xins. La Rebeli Taiping (185064) que va produir-se a leix Pekn-Canton va arribar a constituir un Estat inde-pendent que rebutjava la reforma agrria de liquidaci dels privilegis i la modernitzaci del pas. La intervenci franco-britnica va permetre a lemperador controlar la situaci momentneament. Ser la Revolta dels Bxers la que suposar la fi dels elements tradicionals de Xina. La revolta va tenir un carcter antioccidental, nacionalista i molt violent. Els Bxers, a ms, van comptar amb el suport delements propers a la cort imperial. Amb la Revolta dels Bxers, la cort imperial va acabar daillar-se. Tot i que la revolta va fracassar el 1910 Xina era un Estat quebrat, en mans dels cacics locals que compta-ven amb el suport occidental. Ser el 1911 quan una nova revoluci posi fi a lImperi i proclami la repblica per iniciar la reconstrucci nacional Jap fins el segle XX. El Jap es quedar fora del procs de penetraci colonial tancant les seves fronteres als europeus i aillant-se de les influncies que podien arribar docci-dent. Aix

va ser aix fins 1853 quan lexpedici nord-americana del comandant Perry va llanar un ultimtum als japonesos perqu permetesin lentrada dels comerciants es-trangers per ordre del govern dels Estats Units. El Jap Tokugawa tenia una aparena feudal amb una forta fragmentaci poltica que va fer que no es reaccions davant de lultimtum del comandant Perry. Aix, la cort impe-rial va acceptar lultimtum nord-americ i va obrir-se a occident. Lemperador japons era divinitzat, per no tenia el poder efectiu que era en mans del shogun de qui depenia la noblesa feudal propietria de terres. La noblesa tenia sota el seu domini una pagesia molt pobra i un exrcit de samurais. LEstat controlava el co-mer amb lexterior i les transaccions comercials. La presncia nord-americana i europea al Jap va fer creixer la sensaci dhumiliaci entre la societat japonesa. Els acords comercials signats amb les potncies estrangeres eren extremadament favorables a les potncies occidentals. La penetraci occidental al Jap va permetre una reacci que va restablir lautoritat de lemperador sobre els senyors. Aix, lemperador Mutsuhito va posar fia la shogunat i va agafar el poder personalment el 1868; s la Revoluci Meiji. La revoluci va suposar lestabliment del centralisme imperial i la liquidaci dels poders territorials feudals i linici de la construcci dun Estat nacional japons en aliana amb els agents econ-mics. El nou Estat imperial haur de fer front a la penetraci occidental copiant les seves tec-nologies per permetre la modernitzaci i el llanament industrial japons. La Revoluci Meiji va ser clau per renovar les arcaiques estructures econmiques i socials del Jap, reorientant-se cap al capitalisme sota la direcci de les classes dirigents. Jap va obrir-se a les noves tecnologies constituint-se en el primer exemple de creixe-ment industrial decretat i dirigit des de lEstat. El 1880 els japonesos exportaven princi-palment productes tradicionals (arrs, te, sedaetc), el 1905 la meitat de les seves ex-portacions eren teixits de cot i seda. Jap va convertir-se en una potncia exportadora de productes industrials i poblaci, mentre es desenvolupava la tecnologia militar. Aquest desenvolupament japons va ser possible per la concentraci de capital en grans companyies com Mitsubishi. El creixement japons requeria el control del cot com a matria primera i la creaci de nous mercats. El desenvolupament japons va portar-lo a intervenir en la cursa imperia-lista per satisfer les seves aspiracions hegemniques sobre els pobles asitics vens. Per aquest motiu va esclatar la guerra amb Xina (1894-95) pel control de Corea. La derrota xinesa va permetre que pel Tractat de Shimonoseki Jap pass a controlar Taiwan. Els japonesos van entrar en el repartiment colonial de Xina entre les potncies occidentals i van controlar territorialment Manxria i Corea. Les aspiracions japoneses sobre Corea quedaran definitivament satisfetes el 1905 amb la derrota de la Rssia tsarista a la Guerra Russo-japonesa. Els russos van reconixer aix les aspiracions japoneses sobre Corea. Jap va declarar el 1907 un protectorat sobre Corea i Manxria i el 1910 va anexionar aquests territoris. Jap esdevenia definitiva-ment una potncia imperialista a la zona asitica i al Pacfic. Xina al segle XX. Entre el Kuomintang i el comunisme: El 1910 lImperi Xins estava en descomposici. El contrast amb un Jap en expansi anir creixent al llarg del segle XX. El 1911 una rebeli a Pekn encapalada pel Kuo-mintang de Sun Yat Sen va proclamar la repblica. El Kuomintang era un moviment re-public i reformista que va aprofitar la mort de lemperadriu xinesa per provocar una re-volta a la cort. La nova repblica va rebre el suport de Yuan Shikai, un militar, per aquesta va tenir una breu duraci perqu va ser substituida per una dictadura militar centralitzada. LIm-peri i la repblica democrtica van fracassar. El 1916, a la mort del dictador Yuan Shikai, Xina estava fragmentada per el poder dels senyors de la guerra que es faran forts en el seu territori. Aix, coincidint amb la Primera Guerra Mundial, Xina viur un perode de forta inestabilitat i dexpansi del nacionalis-me xins.

Xina viur un procs de descomposici interna en territoris dominats per senyors de la guerra que rivalitzaven entre si. LEstat xins havia desaparegut virtualment mentre el Jap aspirava a convertir-se en la primera potncia asitica i sextenia pel continent a costa de territoris xinesos. El 1923 el Kuomintang aliat amb el Partit Comunista de Xina iniciar la construcci del nou estat xins controlant la regi de Canton i proclamant la Repblica amb la intenci dunificar el pas sota un rgim republic. Aquesta aliana entre el Kuomintang va ser possible perqu tots dos aspiraven a aconseguir una reforma social de Xina. El Kuomintang volia acabar amb el domini dels senyors de la guerra i es plantejar lali-ana entre la burgesia i el proletariat per aconseguir la reforma social i la industrialitza-ci del pas. Per la seva banda, el Partit Comunista Xins, amb el seu nucli principal a Shangai, defensar laliana anti-imperialista amb aliana amb la burgesia nacional per-qu el seu objectiu era lemancipaci de Xina com a colnia occidental. El 1925 a la mort de Sun Yat Sen el Kuomintang va escollir Chian Kai Chek com a suc-cessor al front del partit. Chian Kai Chek va ser ms conservador al front del Kuomin-tang plantejant un retorn als plantejaments ideolgics xinesos neoconfucionistes i can-viant el joc daliances. El Kuomintang buscar un aliat exterior que li permeti fer front a lavan territorial ja-pons al continent asitic. El 1927 Chian Kai Chek va desencadenar una matana de co-munistes a Shangai trencant definitivament laliana republicana per iniciar un apropa-ment als Estats Units. Els dirigents comunistes van haver de refugiar-se a linterior de la Xina Oriental on va proclamar-se una repblica comunista sota la direcci de Mao Tse Tun. La nova rep-blica xinesa autoproclamada per Mao no ser obrera, sin camperola pel territori on es va situar. La Repblica del Ruijin va portar Mao a teoritzar sobre el protagonisme del camperolat majoritari en la revoluci comunista a Xina. Mao Tse Tun es convertia en el gran lder del comunisme xins. El proletariat urb era minoritari i es trobava aillat en els enclaus comercials de la costa, per aix no podia ser el protagonista natural duna revoluci co-munista a Xina. El 1933 el govern del Kuomintang va atacar la repblica comunista de Ruijin i va obli-gar a Mao i els dirigents comunistes a fugir cap a linterior del pas en la Llarga Marxa. La retirada comunista va permetre el 1936 la reorganitzaci del comunisme xins sota la direcci de Mao Tse Tung amb el suport de Chu En Lai antic dirigent del Partit Comu-nista Xins. Entre 1931 i 1937 Xina ser controlada de forma progressiva pel Jap des de Manxria. El 1937 el Kuomintang amb el suport dels Estats Units va proclamar la Repblica de Naikin, una repblica capitalista que buscarar frenar i competir econmicament amb el Jap. Lesclat de la Segona Guerra Mundial va impedir aquesta competncia comercial perqu Jap va llanar-se invadir Xina. La invasi japonesa el 1937 va fer que el Kuomintang busqus el recolament dels co-munistes contra els ocupants japonesos formant una aliana inestable. Aquesta aliana va durar noms el perode docupaci japonesa i un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial el 1945 esclatar la guerra civil a Xina. El comunisme va movilitzar el camperolat contra el Kuomintang que dominava les clas-ses urbanes. El Partit Comunista Xins va imposar-se convertint-se en un partit de mas-ses entre el camperolat amb el suport exterior de lURSS i els Estats Units. El 1949 el comunisme va imposar-se obligant el Kuomintang a retirar-se a Taiwan des don ja no podr retornar a la Xina continental. Jap al segle XX. Imperialisme i militarisme: El 1910 Jap estava en expansi i ja era una potncia imperialista. Durant la Primera Guerra Mundial Jap es sumar al bndol dels aliats i ocupar les colnies alemanyes a Xina que li seran adjudicades pel repartiment dels tractats de Versalles. Fins els anys vint van ser freqents les movilitzacions socials i poltiques protagonitza-des per la nova classe mitjana que buscava una obertura poltica del sistema imperial ja-pons. El

sistema japons es bassava en un sufragi censitari molt restringit que deixava el poder en mans dels interesos econmics i la burocrcia imperial. s el perode dels poders personals. El parlament japons tenia una escasa representativitat social. Levoluci social que va permetre lobertura del Jap a occident havia generat una potent classe mitjana que va concretar-se amb la formaci de partits reformistes com el Minseito (lligat a Mitsubishi) o el Senykai (lligat a Mitsui). Tamb van aparixer formacions socialistes i el Partit Co-munista Japons. Les organitzacions poltiques de masses van portar a la formaci el 1918 del primer go-vern japons de partits. Aix es passava de lEstat personalista a un rgim de partits que va perfeccionar-se amb la concessi el 1925 del sufragi universal mascul per la forta pressi que havien exercit els partits. Aquest procs de democratitzaci del Jap va suposar una forta tensi entre els partits poltics i els opositors a la democratitzaci (militars, corporacions econmiques i nacio-nalistes). El comandament imperial era un grup social tancat amb vincles directes amb lempera-dor. Ideolgicament els militars eren conservadors, creien que la modernitzaci econ-mica del pas no havia dalterar les tradicions. Van posicionar-se en contra del sufragi universal perqu reduia el poder de lemperador i conspiraran contra lobertura poltica del pas. Les corporacions econmiques van realitzar un doble joc. Duna banda, volien evitar lampliaci del sufragi i soposaven al creixement dels partits desquerra i els sindicats, per participaven del joc poltic mitjanant partits reformistes. El nacionalisme japons es vehiculava mitjanant societats secretes de perfil antidemo-crtic, antiliberal i amb un plantejament restaurador (Showa) que havia de retornar tot el poder a lemperador. Kita Ikki va ser un nacionalista japons que inspirant-se en els rgims autoritaris que es-taven apareixent a occident va proposar un rgim autoritari de tipus feixista. Ikki plante-java un cop militar que permits establir el nou rgim, estatalitzs leconomia i llancs una ofensiva imperialista a sia. En els anys trenta, desprs de que el 1931 lexrcit japons de la Manxria Meridional responent a la conspiraci militar i econmica invaeixi la resta de Manxria, el govern va vures forat a proclamar lestat titella de Manxukuo amb lantic emperador manx al capdavant. El 1932 la inestabilitat poltica del Jap, que estava practicant una poltica cada cop ms dretana, va acabar amb el rgim de partits per retornar als poders personals concedits per lemperador. El 1933 Jap es retirava de la Societat de Nacions i feia pblica la de-claraci Annau on es proclamava com a garantia de la pau a lsia oriental i protector de la relaci de Xina amb les potncies occidentals. Jap es considerava aix lintermediari necesari entre Xina i occident. La involuci pol-tica creixent i el nacionalisme en expansi portarn el Jap a ocupar Xina amb lexcusa dun incident menor a Shangai. Jap passava aix a controlar la Xina oriental expulsant el Kuomintang. La Societat de Nacions no va ser capa daturar lagresi japonesa i no va intervenir en portes de lesclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra amb Xina s linici de lex-pansi japonesa per sia. La militaritzaci i lautoritarisme del pas va reforar-se amb locupaci de Xina. Finalment, va proclamar-se el nou Estat amb un rgim de partit nic i la consagraci i divinitzaci de lemperador Hiro Hito. Al final de la Segona Guerra Mundial, on el Jap va participar aliat amb lEix, locupaci nord-americana acabar amb el nou Estat autori-tarista japons.

AMRICA LLATINA AL SEGLE XX. LA CRISI DE LES ECONOMIES EXPORTADORES I DE LESTAT OLIGRQUIC La crisi llatinoamericana del segle XX: La independncia poltica dAmrica llatina no va suposar la independncia econmica del pas. Aix, Amrica Llatina es fragmentar en petits estats, fent fracassar els projec-tes dunitat i ampliant la dependncia econmica. Les economies sudamericanes es de-senvoluparan a la segona meitat del segle XIX especialitzant-se en lexportaci de mat-ries primeres cap a Europa. El primer ter del segle XX es caracteritzar per les primeres manifestacions de crisi dels estats exportadors. Les societats llatinoamericanes seran bssicament exportadores, el que va portar a Carmagnani de societats oligrquiques exportadores. El domini econmic de les exportacions va portar a identificar les economies dels pasos llatinoamericans amb els productes que exportaven. Aix van donar-se els segents bi-nomis econmics: Brasil sidentificar amb el caf, Per amb la producci de guano (un adob natural) i coure, Bolvia amb lestany, Xile amb el salitre (un adob mineral del que sexportava el 90% de la producci mundial) i Argentina exportava blat i carn. Brasil que estava especialitzat en la producci de canya de sucre va veures desplaat al mercat per Cuba que estava ms desenvolupada tecnolgicament. Aix, els brasilers hauran despecialitzar-se en la producci de caf amb els principals centres de produc-ci a Sao Paulo i Rio de Janeiro. Mxic tenia una estructura econmica ms diversificada que es basava en lexportaci de plata, coure i ferro. Aix suposava un grau menor de dependncia per a leconomia mexicana. La producci de la plata va veures perjudicada per la prdua de valor que va suposar que deixs de ser un element financer. Amrica Llatina proporcionava matries primeres alimentries i minerals. Per aquest motiu les potncies occidentals recolaran els regims autoritaris i oligrquics. Les po-tncies occidentals no estaven interesades en interrompre el comer. La dependncia del mn occidental era total perqu els exportadors no controlaven els preus dels productes que compraven a canvi de lexportaci de matries primeres. El 1898 la guerra de Cuba va suposar la prdua definitiva de limperi espanyol a Amri-ca. Aix, en el primer ter del segle XX els Estats Units van desplaar els imperialismes espanyol i britnic del mn sudameric. Estats Units anir avanant a Amrica Llatina a expenses de Gran Bretanya. Fins 1929 es mantindr lauge de leconomia exportadora, per amb la crisi financera nordamericana i europea es viur la crisi dels regims liberals sudamericans i la crisi ge-neralitzada de les economies exportadores i la difussi dels populismes. Els Estats Units aplicant la doctrina Monroe (Amrica per als americans) rebutjaran la interferncia europea a lmit americ. Aix, en una poca marcada per laislacionisme europeu dels EUA siniciar una poltica dirigida a controlar el Golf de Mxic i Panam incitant a la secessi. Estats Units buscar el control del Canal de Panam com a objectiu estratgic que va portar a la seva expansi cap el sud. La independncia de Panam convertir el pas en un estat titella dels EUA. A partir de la Primera Guerra Mundial es donar un procs dexpansi nor-americana a Amrica Llatina. El capital britnic va patir un fort retrocs amb lesclat de la guerra i ser paulatinament substituit per capital nord-americ. Aix, els Estats Units van conver-tir-se en la potncia hegemnica en lmbit americ en competncia amb les potncies europees. A mitjans del segle XX els Estats Units substituiran a Gran Bretanya com a potncia hegemnica a Sudamrica. A Argentina la competncia entre britnics i nord-americans portar al repartiment de les quotes de mercat en la indstria frigorfica. El tema de la benzina tamb es solucionar amb el repartiment de les quotes de mercat. A pasos com Xile o Per, en canvi, els inversors nord-americans desplaaran definitivament als an-glesos com a potncia inversora.

Dins de la cpula econmica i militar dAmrica Llatina hi haur lluites intestines per al poder al llarg del segle XX. Els centres urbans van tenir un desenvolupament excesiu en relaci al mn rural, aix facilitar laparici duna nova classe mitjana que des de fi-nals del segle XIX demanar laccs a la classe poltica i reivindicar la democractitza-ci del sistema i una nova orientaci poltica dels pasos llatinoamericans. Aix coincidir amb la mobilitzaci dels sectors proletaris miners i industrials vinculats a les grans capitals i del camperolat indgena que seguia lluitant pels seus drets des del final del perode colonial. Els estats criollos sorgits el segle XIX van tenir com a carn de cany a la poblaci ind-gena que era la base dels exrcits. La mobilitzaci daquests diferents sectors a la vega-da qestionant el rgim oligrquic i el sistema econmic i de propietat marcar les pri-meres dcades del segle XX. Aix, davant daquesta situaci es donaran dos procesos diferents per donar sortida a la crisi del sistema llatinoameric: la revoluci social (Revoluci Mexicana) i la reforma poltica (Argentina). A Mxic la revoluci suposar la fi de lEstat oligrquic i la intro-ducci dun Estat populista. En el cas dArgentina, el procs de reformes sestancar per la primera intervenci militar al pas lany 1929. Mxic. La via revolucionria: La Revoluci Mexicana t dues fases. A la primera fase, entre 1910 i 1920, es viur el perode prpiament revolucionari que anir des de laixecament de Madero fins a larri-bada dObregn al poder. A continuaci, entre 1920 i 1940, sanir constituint el nou estat populista mexic. La perllongaci de Porfirio Daz del Partit Liberal en el poder des de la dcada de 1870 contrariava la constituci mexicana que havia establert el principi de no reelecci. Daz va poder mantenir-se al poder per laliana que mantenia amb els cabdills locals vincu-lats a leconomia exportadora mexicana. La constituci liberal no era respectada per Daz que, en la prctica, havia establert un rgim autoritari amb la potenciaci dun fort exrcit. Lavanada edat de Porfirio Daz va fer que cap a la dcada de 1910 es plantejs la necessitat de la successi en la presi-dncia de Mxic, responent aix a la demanda dobertura poltica amb un sufragi efectiu i el respecte al principi de no reelecci. Francisco I. Madero, un terratinent del nord del pas didees democrtiques, va plantejar la necessitat de que es realitzs una transici poltica pacfica amb la presidncia de Daz i un govern efectiu del vicepresident. Daz va rebutjar aquesta proposta i va convo-car eleccions el 1910. Madero davant les eleccions va realitzar una forta campanya electoral i Daz va empre-sonar-lo per disturbis. El govern caciquil i paternalista mexic va veures desbordat per la irrupci amb fora de la figura de Madero que va aconseguir un fort suport popular grcies a la seva campanya. Madero va aconseguir fugir i va refugiar-se al sud dels Estats Units per denunciar el fraud de les eleccions de 1910 i fer una crida a la insurrecci per al 20 de novembre de 1910. Laixecament de Madero va ser sofocat pel rgim de Daz, per tot i les limita-cions que presentava, la movilitzaci social va ser efectiva. Els miners del nord de Mxic van aixecar-se contra la patronal i al sud del pas, en una regi camperola indgena, tamb va esclatar un fort malestar. El control progressiu de la terra pels grans propietaris i les companyies nord-americanes tamb van crear un estat de malestar entre les classes mitjanes. Lexpansi dels conreus de canya de sucre va fer que socupesin els territoris de les po-blacions indgenes, principalment terres comunals. Els camperols indgenes al veure com les companyies comercials ocupaven els seus territoris van recrrer a la justcia per recuperar les seves terres. El 1910 la confrontaci dels pagesos del sud de Mxic amb la companyia exportadora va portar els indgenes a un estat de rebeli sota el lideratge dEmiliano Zapata.

Al nord de Mxic es donava un mode de vida que es bassava en la petita propietat. Amb la penetraci de les grans empreses mexicanes i nord-americanes van ocupar-se terres en un sistema de gran propietat que va arrenconar els colons ramaders mexicans que van iniciar un procs de proletaritzaci i progressiva dependncia dels grans propietaris. Do-roteo Arango ser el lder dels rebelds del nord, Arango ser un bandoler social que sa-nomenar Pancho Villa. La crisi poltica va coincidir amb el descontentament social proletari i indgena, per eren moviments desconnectats entre si. La rebeli maderista va rebre el suport dels mi-ners que van constituir-se en les primeres milcies revolucionries. Madero va intentar prendre Ciudad Jurez per formar un govern provisional que pogus ser reconegut. Els rebelds de Pancho Villa i les classes mitjanes van acabar integrant-se en la rebeli de Madero i el 1911 va incorporar-se el moviment zapatista davant la pro-mesa de Madero de respondre a les demandes daquests sectors. Els maderistes van ocupar Ciudad Jurez i part de loest del pas forant la dimissi de Porfirio Daz que va pactar amb Madero la formaci dun govern provisional i la convo-catria deleccions. Aquest pacte implicava el final de la rebeli i lentrega de les armes dels revolucionaris. Els zapatistes no volien retornar les armes si abans no els hi eren retornades les seves terres i aix van iniciar la seva distanciaci del moviment democrtic encapalat per Ma-dero que pactava amb lenemic. Els antics seguidors de Daz van organitzar-se en torn a la figura de Huerta que va ser el seu candidat per ocupar la presidncia del pas succeint a Daz. Les eleccions de 1911 van ser guanyades per Madero que accedia a la presidncia de la repblica sense portar a terme les reformes a les que shavia comproms. El zapatisme va sentir-se trait per Madero i va aixecar-se contra el nou govern. Davant la nova situaci revolucionria lexrcit que havia conspirat contra Madero va potenciar la figura de Huerta per instaurar un nou rgim autoritari. Huerta va aprofitar que Madero havia desarmat a les milcies revolucionries per iniciar una ofensiva sobre el rgim de Madero que va ser derrocta per lofensiva militar. Huerta va reprimir amb duresa als insurrectes zapatistes. Madero va ser assassinat per lexrcit el 1914 provocant un nou aixecament dels zapa-tistes, els rebelds de Pancho Villa i els maderistes ara encapalats per Carranza. La re-voluci mexicana es convertia aix en una guerra de tots contra tots. Un cop derrotat Huerta, entre 1914 i 1916, els lders rebelds senfrontaran entre si per asumir la presi-dncia i la nova orientaci del rgim. Carranza buscava la reforma poltica liberal per a Mxic, Pancho Villa la reforma social i el zapatisme el retorn de les terres i el reconeixement dels drets indgenes. El zapatis-me va veure com elements anarquistes sinfiltraven a les seves files sense que el movi-ment indgena prengus un carcter poltic especfic. Amb la fugida de Huerta va produir-se un buit de poder que havia de ser omplert i el cap poltic de la rebeli contra els militars va ser Carranza que optava per establir nova-ment el rgim liberal amb el principi de no reelecci. Pancho Villa encapalava un projecte de reforma social composat per un grup hetereo-geni majoritriament de ranxers que reclamaven el final del latifundisme i una millor re-partici de la terra mitjanant la propietat privada. El zapatisme, per la seva banda, se-guia reclamant les seves terres comunals i va lluitar contra Huerta, el seu enemic i repre-ssor histric. En la lluita contra Huerta va sumar-se un quart grup que va prendre rellevncia en la Revoluci: els sonorenses. Aquest nou grup revolucionari procedent de Sonora, una ter-ra minera amb explotacions agrries comercials, es composava duna nova classe treba-lladora enfrontada al poder central. La nova burgesia de Sonora buscava la modernitzaci econmica del pas amb lapertu-ra de Mxic a lexterior i lapertura poltica. Obregn i Calles van convertir-se en els principals lders dels sonorenses. Obregn era un empresari procedent del mn de les llegums (cigrons) i Calles era professor.

La reclamaci de la modernitzaci econmica i la industrialitzaci del pas amb millors sous per als treballadors que va realitzar Obregn van veures recolades pels treballa-dors del camp. Aix, els exrcits de Sonora estaven vertebrats per burgesos i treballadors que buscaven el protagonisme poltic per a tots els sectors socials. En resum, tots els lders tenien limitacions per fer-se amb el poder. Carranza es trobava sense base popular, Villa era el lder dun moviment desorganitzat de ranxers campe-rols mestisos en lluita tradicional contra els indgenes i Zapata encapalava un movi-ment indgena que quan arribava la collita abandonava les armes temporalment i que noms buscava que es respects la tradici indgena. Carranza va convertir-se en el principal opositor a la dictadura militar de Huerta perqu morts el president Madero i el vicepresident Pino Surez i amb la renncia del president de la cambra de diputats era lnic governador que va rebutjar el cop dEstat protagonit-zat per Huerta. Latribuci constitucional de Carranza va ser posada en qesti per Villa que rebutjava que Carranza asums la presidncia un cop Huerta va ser derrotat. Villa va aconseguir el recolament de Zapata a la Convencin de Aguas Calientes per continuar amb el cicle revolucionari. Els lders revolucionaris i els sonorenses van reunir-se a la convenci que va acabar amb un trencament total que portaria a una lluita de tots contra tots. Laliana entre Vi-lla i Zapata no va prosperar tot i que van arribar a ocupar la Ciutat de Mxic conjunta-ment, les diferncies entre els dos grups revolucionaris eren insalvables. Carranza va recolar-se en els sonorenses per recuperar el protagonisme en el camp po-ltic i aix va arribar a controlar la major part del territori amb Villa i Zapata en retirada. Ara la lluita era poltica entre Carranza i Obregn per la construcci del nou Estat mexi-c del segle XX. Els sonorenses acabaran construint un Estat populista a la Constituci de 1917 que in-corporava reformes socials i instaurava lintervencionisme econmic. Leconomia inte-graria la propietat privada, la propietat comunal i la propietat nacional en un sistema econmic mixte. Aix, Obregn va aconseguir el suport del mn obrer (CROM) i de sectors de la pagesia i els indgenes en el seu projecte daliana de classes. Carranza va ser derrotat davant daquesta aliana poltica i el seu error definitiu va ser fer assassinar Zapata el 1919. Aix va comportar que Obregn i els sonorenses trenquesin definitivament amb Carran-za. Obregn amb el suport dels altres grups revolucionaris va accedir el 1920 a la presidn-cia de Mxic instaurant el seu Estat populista. El triomf dObregn derrotant Bonilla (candidat de Carranza) a les eleccions tancava la crisi de lEstat liberal mexic. Es va posar en prctica una poltica laicista que prohibia lactuaci poltica o cvica de lEs-glsia. La prioritat dObregn va ser el pacte social i el desenvolupament econmic del pas. Es va mantenir el principi de no reelecci i aix Obregn va ocupar la presidncia pel Partit Revolucionari Institucional (PRI) entre 1920 i 1924 i Calles el va succeir entre 1924 i 1928. Desprs Obregn tornaria a ser escollit president per seria assassinat per un reli-gis. Calles obligar el 1929 a tots els partits a fusionar-se en el PNR (Partit Nacional Revolucionari) que instaurava el rgim de partit nic. El PNR realitzar una poltica que pri-mar als sectors que el recolzin. El PNR canviar en diverses ocasions de nom fins a convertir-se en el PRI. La poltica del govern mexic del PRI ser fonamentalment social arribant en 1940 a practicar una poltica social asistencial (pagament datur, pensions, serveis socialsetc) que requeria duna forta inversi. Aix, va nacionalitzar-se el negoci del petroli per fer front amb els seus beneficis a la poltica social.

LURSS. DE LA GUERRA CIVIL A LA CONSOLIDACI DEL NOU SOCIALISTA (1917-1941)

ESTAT

Des dels seus orgens, el rgim bolxevic sortit de la Revoluci dOctubre va haver denfrontar-se a un seguit dobstacles poltics, bl.lics i econmics que posaven en perill la seva existncia. Lenin i els seus col.laboradors van haver denfrontar-se amb lanimad-versi de les potncies occidentals, decidides a posar fi a la Revoluci, amb loposici dels grups tsaristes i antibolxevics i amb una situaci econmica fora catica que es va agreujar amb la guerra civil. Superada la guerra, la Uni Sovitica haur de lluitar durant vint anys per sortir del seu endarreriment mentre intentava construir el rgim socialista. Aix, per poder dur a terme aquesta tasca, Lenin va intentar primer implantar un sistema deconomia mixta, la NEP, per aquesta va desaparixer a la seva mort quan Stalin i el grup majoritari del partit van reprendre la socialitzaci del pas. La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21): Acabada la guerra amb Alemanya, el poder sovitic va veures contestat pels antics par-tidaris del tsar i per les forces burgeses que havien donat suport al govern provisional. Kerenski va llanar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la gurdia roja. La Duma municipal de Sant Petesburg, dominada pels socialistes, va fer una crida a la poblaci perqu resists lembat bolxevic, mentre que els funcionaris dels ministeris i de la banca comenaven una vaga. Les dificultats del nou rgim sovitic noms havien comenat perqu, rpidament i amb lobjectiu denderrocar-lo, van organitzar-se partides de cosacs i dantics militars tsaris-tes que van formar lanomenat exrcit blanc. Va ser aleshores que va comenar una gue-rra civil que duraria ms de tres anys. El Tractat de Best-Litovsk no podr tancar la situaci bl.lica a Rssia que pasar duna guerra amb els alemanys a una guerra civil entre els partidaris del govern bolxevic sortit de la Revoluci i els grups contrarevolucionaris, els blancs, que intentaran posar fi al nou rgim revolucionari. Exrcits comandats per antics generals tsaristes posaran en marxa una srie dofensives, generalment molt desorganitzades, contra el govern bolxevic. Les forces contrarevolu-cionries es veuran incrementades quan, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, les potncies vencedores es decideixin a intervenir contra la Rssia revolucionaria. Els aliats seran contraris al bolxevisme per la defecci a la guerra i pel perill dun conta-gi revolucionari a Europa. Tropes franceses, britniques i poloneses, americanes i japo-neses intervendran, de forma limitada, a la guerra civil i bloquejaran internacionalment el rgim sovitic. El mar de 1918, els sovitics noms controlaven una part de territori al voltant de Sant Petesburg i de Moscou que va esdevenir la capital de lURSS. Per afrontar la nova si-tuaci, els bolxevics van encarregar a Trotski que organitzs lexrcit roig, format ini-cialment amb voluntaris i que ben aviat va comenar a obtenir les primeres victries pel bndol bolxevic. El nou exrcit roig ser larma que salvar la revoluci grcies a la seva disciplina inter-na i la disposici de tots els recursos disponibles. Aquesta disciplina ferma, la gran ca-pacitat per mobilitzar les tropes i ladopci de mesures revolucionries que van fer que els pagesos es posesin del seu costat van donar el triomf als bolxevics. La victria, per, no va ser possible noms grcies a leficcia de lexrcit roig, sin tamb a les divergncies entre els generals de lexrcit blanc i a la retirada dels exrcits estrangers a causa de la impossibilitat duna victria rpida. Els aliats desconfiaven de la capacitat dels blancs i el seu projecte de restaurar lantic imperi tsarista. A ms, el 1920 la guerra es prolong amb una confrontaci amb Polnia que es resoldr favora-blement als polonesos. Com a resultat del conflicte, la producci va decaure encara ms i el proveiment del pas no estava assegurat. El col.lapse econmic va obligar el govern a prendre un seguit de mesures

extraordinries conegudes amb el nom de comunisme de guerra. Un drstic sis-tema econmic que buscava la supervivncia del rgim revolucionari. Aix, davant del boicot de les potncies capitalistes, la poltica bolxevic inicial de res-pectar les activitats de la petita burgesia industrial i comercial va ser substituida per una aplicaci generalitzada de les expropiacions. Cap a finals de 1920 gran part de la producci industrial i del comer havia estat socia-litzada i el paper del diner per a les relacions econmiques es va restringir passant a pri-mer pla lintercanvi en espcie. El control de leconomia va centralitzar-se passant a una situaci dautarquia econmica. Es va fer efectiva la nacionalitzaci de la banca, del comer interior i exterior, de les empreses de ms de 10 treballadors i dels transports. A ms, les condicions de treball del proletariat van fer-se molt dures i la disciplina laboral i el carcter forat del treball van portar a una mena de militaritzaci de la producci obrera. Els drets sindicals van restringir-se i va prohibir-se el dret de vaga. Lagricultura tamb va ser posada al servei de la guerra. El problema ms greu era el proveiment de les ciutats, on no arribaven els productes agrcoles i quan arribaven era a uns preus exorbitants. Per resoldre aquesta situaci, va posar-se en prctica la requisa forada de les collites, lestabliment de preus mxims i limposte en espcie. Davant daquesta situaci, molts dels propietaris benestants van intentar esquivar les requises i introduir els seus produc-tes en el mercat negre. Lexrcit roig va poder abastir-se grcies al comunisme de guerra i imposar-se a la guer-ra civil. A la inicial pressi dels blancs, els bolxevics respondran amb la posada en mar-xa dun rgim de terror, sovintejant lactuaci de la policia poltica. La guerra i el boicot internacional van influir lorientaci econmica i poltica del nou Estat. Es va afavorir la centralitzaci de lEstat en mans del Partit Bolxevic, tot eliminant les altres organitzacions poltiques. Els bolxevics representaven la fora ms organitzada i ms capa per conduir la guerra. Tota oposici poltica va ser titllada de contrarevolu-cionria i, en funci daix, perseguida i eliminada. El rgim autoritari instaurat pels bolxevics de la Dictadura del Proletariat creat el juliol de 1918 va ser la base del primer Estat socialista. El desembre de 1922 es constituir la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques; lURSS. Lexemple de la Revoluci Russa va fer que a molts llocs sniciesin revoltes de carcter bolxevic que pretenien enderrocar lordre burgs. Tot i que lonada revolucionria a Eu-ropa va fracassar, els soviets encara confiaven en la possibilitat dextendre la revoluci i van buscar la creaci dun partit revolucionari a nivell mundial. El gener de 1919 Lenin i el seu partit van convocar una conferncia internacional de partits obrers revolucionaris que es va convertir en la III Internacional Comunista (Ko-mintern). La formaci de la III Internacional va avivar les dissencions internes dels par-tits socialistes. El Komintern es convertir en leina de la poltica exterior sovitica. La construcci del socialisme a lURSS: El desembre de 1922 va nixer lURSS durant un congrs dels soviets. La Uni Soviti-ca comprenia, en un principi, els territoris de Rssia, Ucrana, Bielorssia i la Transcau-csia. Posteriorment safegiran altres territoris. El temps de postguerra havia canviat to-talment els plantejaments revolucionaris; desprs de vuit anys de conflictes bl.lics la societat russa estava totalment enfonsada i desestructurada. La diplomcia sovitica comenar a sortir del seu aillament i aconseguir molts xits exteriors amb laprovament dacords comercials, tractats de pau i el reconeixement in-ternacional del govern sovitic. Lentament, lURSS va anar establint relacions amb la resta del mn.

Abans de que es constitus la Uni de les Repbliques Socialistes Sovitiques, el cinqu congrs dels soviets de 1918 havia aprovat un projecte de constituci basat en el sistema dels soviets i en la Dictadura del Proletariat. Ser el juliol de 1923 quan saprovi la nova constituci de lURSS. En la nova constituci de la Uni Sovitica es definien les competncies de lURSS en poltica exterior, planificaci econmica i defensa i assistncia social i les competncies de les diverses repbliques que veien reconegut el dret de suaparar-se de la Uni, lauto-determinaci. Aix quedava establert el nou Estat socialista amb un rgan suprem i legislatiu de lEs-tat, el Soviet Suprem, format pels delegats dels soviets de les diverses repbliques que integraven lURSS. El Soviet Suprem escollia un comit executiu (Presidium) dirigit per un president que exercia les funcions de cap de lEstat. Dels assumptes de govern se nencarregava el Consell de Comisaris del Poble. La nova poltica econmica. Quan el 1921 els bolxevics van sortir vencedors de la guerra civil russa van marcar-se com a objectius prioritaris la reconstrucci econmica i la consolidaci poltica del nou Estat socialista. Els mtodes del comunisme de guerra no eren vlids per a una reconstrucci que shavia de realitzar sense rebre cap ajuda de lestranger. Els objectius de la nova poltica econmica (NEP) eren aconseguir laugment de la pro-ducci i rebre el suport de la majoria de la poblaci russa, molt castigada per les dures condicions de vida que havien patit durant la guerra civil. Lenin va paralitzar el centralisme econmic que shavia demostrat inoperant i va per-metre una certa liberalitzaci amb la NEP. Va restituir-se un sector de leconomia en el camp privat, el comer interior i la indstria, es decretava la llibertat de salaris, es fi-xaven taxes de producci a les explotacions agrries i es permetia lentrada dinversions estrangeres. LEstat es reservava les decisions pel que feia a la indstria base, la construcci i el co-mer exterior. De fet, simpulsar principalment lagricultura que havia de ser la base de lalimentaci i havia de permetre acumular els capitals necesaris per iniciar la industria-litzaci del pas. Al camp, la NEP permetia als pagesos vendre la seva producci al mercat desprs dha-ver lliurat la part de la collita que corresponia a lEstat. Es suprimien les requises foro-ses del comunisme de guerra, es concedien avantatges a aquells que augmentesin la su-perfcie conreable i els rendiments i es va permetre lelecci entre lexplotaci comuni-tria i lindividual. La nova poltica econmica va representar la suavitzaci de les condicions de treball a les indstries i va permetre que els sindicats recuperesin la independncia. Es reconeixia el dret de vaga, el treball es desmilitaritzava i sestablien estmuls salarials a la produc-ci. Aquestes mesures facilitaran laparici duna nova burgesia (kulaks) que ser la princi-pal beneficiria de la desfeta de la societat tradicional. Tamb es comenaran a manifes-tar certes diferncies socials entre aquests kulaks i els pagesos assalariats que no seran ben vistes per alguns dels dirigents comunistes. La NEP va ser concebuda com un retorn momentani al capitalisme en un model a mitg cam del socialisme. Els seus resultats econmics van ser evidents, experimentant la producci agrria un increment del 100% entre 1921 i 1927. Daltra banda, la producci industrial va triplicar-se i a partir de 1926 els nivells de producci van arribar a les xi-fres de 1913. Lxit econmic de la NEP no va estar al marge de problemes com lala dels preus que van oscilar constantment provocant un important desfasament entre els preus industrials molt alts i els preus dels productes industrials molt baixos. El 1924 va comenar una polmica entre els partidaris de continuar aplicant la nova po-ltica econmica (com Bujarin) i els que volien pasar directament a la construcci eco-nmica del socialisme (Trotski). Durant aquesta polmica Stalin no manifestar la seva opini. La interpretaci de la NEP s problemtica. Per alguns historiadors seria una soluci transitria desprs de la guerra per avanar desprs cap al socialisme. Daltra banda, al-tres autors consideren que s linici duna economia productiva amb un gran pes de lEstat social. Aquest procs es trencar amb la poltica stalinista.

El 1924 Lenin va morir com a conseqncia duna llarga malaltia. La seva mort va obrir una poca de debat i inestabilitat a lURSS i desencadenava la cursa per la successi en-tre dos candidats; Trotski i Stalin, que van lluitar aferrisadament pel poder. El primer que shavia de fer era determinar lorientaci econmica que shavia de donar a lEstat socialista. Molts membres del partit defensaven una intervenci ms forta de lEstat en leconomia i el pas cap a una etapa de socialitzaci accelerada. Daltra banda, la mort dun lder tant carismtic com Lenin provocava un greu problema successori perqu cap dels lders bolxevics (Stalin, Tortski, Kamenev, Zinoviev) tenia el suport unnime del partit i del conjunt de la poblaci russa. En la qesti econmica Trotski era partidari dacabar amb la NEP i exercir ms pressi poltica i econmica sobre els pagesos, obligant-los a augmentar les vendes a lEstat i establint una poltica de preus agrcoles baixos. Altres lders del partit eren partidaris de fer una poltica inversa que estimuls als pagesos per crear ms excedents agrcoles que es puguesin intercanviar per bns de consum industrials. En el camp poltic tamb hi havia enfrontaments. Per Trotski calia que la revoluci ses-camps per tot el mn i que la III Internacional la impulss mitjanant els diversos par-tits comunistes que estaven apareixent a tots els pasos (revoluci permanent). Stalin, en canvi, defensava que el socialisme es podia construir en un sol pas. Per Stalin, la prin-cipal tasca de Komintern era la defensa de lURSS. En principi, Trotski semblava el candidat amb ms possibilitats dimposar-se en la cursa successria pel seu carisma. Stalin salineava amb les posicions econmiques ms conservadores i finalment, va imposar-se a Trotski en la cursa successria arribant a obli-gar-lo a exiliar-se a estranger. Des de lestranger Trotski va exercir una forta influncia ideolgica que va resultar insoportable per Stalin. Quan el dictador desencadeni les purgues stalinistes far assassi-nar Trotski a Mxic a mans del catal Ramon Mercader. Un cop Stalin va aconseguir el poder, va maniobrar amb habilitat per imposar els seus principis, rebutjar la poltica econmica mixta i defensar un model de cosntrucci del socialisme a lURSS basada en la industrialitzaci del pas. Lstalinisme poltic. Polticament, Stalin va convertir el rgim heretat de Lenin en una dictadura personal, de 1927 fins a la seva mort el 1953. Lnic crrec poltic que va ha-ver docupar per exercir el poder va ser el de secretari general del Partit Comunista, no formant mai part del govern. Amb la seva figura es demostra la interconnexi entre partit i Estat que caracteritza els rgims autoritaris. Partit i Estat sn dos conceptes inseparables. Lassociaci de la seva figura al poder i el control absolut del partit degenerarien en el culte a la seva personali-tat. El rgim nascut de la revoluci de masses proletries, el primer Estat obrer, va degene-rar fins a convertir-se en una dictadura totalitria. Segons Reiman, lstalinisme no va ser producte dun desenvolupament social positiu dalguna doctrina o concepci social, si-n el resultat duna crisi social profunda i global, una sortida especfica a la crisi que pa-tia Rssia. Stalin va superar totes les baralles internes del partit mitjanant la formaci dun grup o casta de funcionaris que controlava tot laparell del partit i de lEstat. Les purgues pol-tiques es van encarregar danular qualsevol disidncia. Aix, entre 1935 i 1938 van eli-minar-se ms del 50% dels membres del Comit Central del partit. La repressi violenta sobre els sectors oposats polticament podien consistir en una de-puraci purament poltica o administrativa o arribar fins a la tortura, el desterrament o la mort. Els ms importants supervivents de la Revoluci dOctubre foren eliminats en els procesos de Moscou. Aix, sense cap oposici manifesta, amb una burocrcia totalment fidel i amb una terri-ble policia Stalin va concentrar a les seves mans tots els ressorts de lEstat sovitic. Mi-lions de ciutadans sovitics van ser condemnats a camps de treball en una etapa de ter-ror stalinista. Els plans quinquennals. Stalin va trobar-se amb dos fets fonamentals quan va arribar al poder, els resultats econmics de laplicaci de la NEP havien estat possitius i les re-volucions

proletries arreu dEuropa havien fracasat. LURSS havia de construir tota sola el cam que la consolids com a Estat socialista. Stalin va ser limpulsor del cam sovitic cap a la industrialitzaci de Rssia. Dacord amb les seves tesis sobre la necessitat de dur endavant lURSS, en va voler assegurar la independncia industrial i energtica. Per garantir aix en un territori histricament en-darrerit i devastat per la guerra civil, Stalin i els seus assessors van posar tots els recur-sos econmics del pas al servei de la indstria pesant. El desig de planificar leconomia per donar prioritats a certes qestios ja havia comen-at abans de lascens dStalin al poder. El 1920 shavia aprovat el pla delectrificaci del pas que ja anava en aquesta direcci i el 1924 Kondatrief va elaborar un pla per a lagricultura. El 1925 el XIV Congrs del PCUS va decidir que era esencial per a ledificaci socialis-ta la creaci dun pla per a la indstria pesant i que tota leconomia havia de ser planifi-cada en aquest sentit. Linstrument principal de la planificaci econmica ser la Comi-ssi del Pla dEstat (GOSPLAN) que shavia creat el 1921 com a organisme de caire orientador. Aquesta orientaci va coexistir amb la poltica de la NEP fins que lenfrontament entre leconomia planificada i la llibertat de mercat va ser inevitable. Entre el 1927 i el 1928 va abandonar-se definitivament la NEP i es va adoptar un nou model de senvolupament basat en la planificaci. Aix, es dissenyava un projecte amb una perspectiva de cinc anys, un pla quinquennal. La tasca era molt dificultosa perqu lURSS patia un important desfas dun segle pel que feia al desenvolupament industrial dels pasos de lEuropa Oriental. Tot aix faria que els costos poltics i socials fosin importants. Aquest sacrifici per situar el pas entre les principals potncies enfrontar Stalin i els seus adversaris. Daltra banda, la consolidaci econmica de lURSS era la garantia de la continuitat del sistema socialista. El pas no havia aconseguit encara la consolidaci i estabilitat econ-mica i Stalin buscar la consolidaci del sistema. La planificaci de leconomia fixava unes directrius econmiques de compliment impe-ratiu. En cinc anys shavien de complir totes les previsions de producci que dictava el pla. La producci industrial quedava sota el control de lEstat i lagricultura va col.lecti-vitzar-se en tot el territori sovitic. El Primer Pla Quinquennal (1928-33) va tenir un carcter vinculant per a tota la pro-ducci de lURSS. Labsolut control social i poltic que suposava una empresa daques-ta magnitud explica, en part, la dictadura personal de Stalin. Els objectius del pla consis-tien en el camp industrial en la desaparici de la propietat privada, el desenvolupament de la indstria de base i la construcci de grans obres pbliques. A lagricultura el greu dficit productiu era el gran problema del pas que sintentar so-lucionar col.lectivitzant les propietats agrries. Des de 1930 es declarar la guerra als propietaris confiscant les explotacions ms desenvolupades dels Kulaks agraris. Al ma-teix temps simposar per la fora el sistema de Kolkhoz cooperatives agrries amb mitjans de producci estatals i Sovkhoz granjes estatals on els agricultors eren assala-riats i retribuits com a tal. La violncia amb que va imposar-se la col.lectivitzaci va provocar una forta oposici camperola per causa dels patiments que suposar, amb deportacions, fam i gran mortan-dat. Qualsevol mena doposici poltica i social ser durament reprimida. Aix, el 1934 el 75% de la terra pertanyia a cooperatives o granjes. Si en el terreny industrial el pla va donar uns resultats satisfactoris, els resultats agrco-les va resentir la producci agrria. Una productivitat que no beneficiava directament els productors no estimulava els camperols i el dficit agrcola sarrosegar durant molts anys. El Segon Pla Quinquennal (1933-37) tenia com a objectius el desenvolupament de la indstria lleugera i de bns de consum. Es fomentar lestimulaci ideolgica dels tre-balladors (stakhanovisme) per aconseguir una millora en la qualificaci professional i la producci. El treball industrial en benefici de lEstat tamb generar una productivitat molt limi-tada. Malgrat les limitacions imposades per les rgides directrius del pla, en aquest pe-rode va

aconseguir-se un creixement industrial important. Lagricultura millorar gr-cies a la mecanitzaci, per menys que la indstria. El Tercer Pla Quinquennal (1934-42) va haver de modificar-se pels esdeveniments exteriors que semblaven evolucionar cap a lesclat duna nova guerra. Abans de ser mo-dificat, el pla seguia les mateixes directrius que lanterior. La Segona Guerra Mundial va significar un tall per levoluci de leconomia sovitica. La invasi alemanya a lestiu de 1941 va ser dramtica per a lURSS que va patir la des-trucci de les principal indstries bssiques, la davallada de la producci, lorientaci de la indstria cap a la guerra i deportacions cap els Urals. Lesfor industrial de la guerra permetr, finalment, disposar duna indstria bl.lica que mantindr la capacitat militar i la supervivncia de la Uni Sovitica a la Segona Guerra Mundial. En deu anys lURSS shavia situat com a la tercera fora industrial del mn, per amb uns costos socials importants. El sistema va implantar-se amb molta rapidesa mentre que a altres pasos shavia nece-sitat ms dun segle per consolidar la revoluci industrial. Altre aspecte negatiu va ser el desequilibri entre els diferents sectors productius. Lagricultura quedaria marginada en el seu desenvolupament. La indstria de bns de consum era molt feble i la poblaci va patir una manca crnica de productes. ESTADOS UNIDOS EN EL PERIODO DE ENTREGUERRAS Los aos de prosperidad: Estados Unidos fue el gran beneficiado de la I Guerra Mundial. Al finalizar el conflicto vivieron un periodo de prosperidad beneficiados por los cambios econmicos que pro-dujo la guerra. En el mbito de la poltica si se darn cambios importantes con la susti-tucin de los demcratas por los republicanos en el poder. El ciclo demcrata acab con la presidencia de Wilson en 1920. La derrota demcrata permiti a Harding acceder al poder iniciando un ciclo de dominio republicano desde 1924 a 1933. El factor que ms influy en el cambio poltico fue la intervencin de Es-tados Unidos en la firma de los tratados de Pars de 1919 y en el sistema de arbitraje a travs del establecimiento de la Sociedad de Naciones. Hasta el final del siglo XIX la poltica estadounidense era aislacionista y de no interven-cin en conflictos de fuera del continente americano. Esto cambi con el estallido de la I Guerra Mundial que por su duracin y la internacionalizacin del conflicto llev a Wil-son a plantearse la intervencin a favor de los aliados. Las consecuencias de la guerra submarina alemana y la amenaza que supona para el co-mercio estadounidense llevaron a la potencia norteamericana a intervenir. El problema se plante cuando Wilson asumi una posicin activa en la negociacin de los tratados de paz. Esto fue interpretado por los republicanos como un paso adelante excesivo en las rela-ciones internacionales. El temor a la entrada de los Estados Unidos en la Sociedad de Naciones provoc la prdida de popularidad de Wilson, llevando a los demcratas a la derrota en las urnas. El intervencionismo del presidente Wilson respecto a los asuntos europeos que tan im-portante haba resultado en la resolucin de la Primera Guerra Mundial no podr tener continuidad en el periodo de entreguerras. Los presidentes republicanos recuperarn la tradicional poltica aislacionista estadounidense respecto a Europa. Aunque, si bien los asuntos polticos europeos no tenan inters para los dirigentes de Washington, las derivaciones econmicas de la guerra si que mantendrn la atencin de los bancos estadounidenses. El pago de los crditos americanos, principales fuentes de crdito europeas durante la guerra, dependan del pago de las reparaciones de Alemania lo que impuls a Estados Unidos a emprender una poltica de apoyo a Alemania favoreciendo los acuerdos para regular el pago de

las indemnizaciones. Los norteamericanos facilitaron importantes prstamos y favorecern las inversiones econmicas en Alemania. El triunfo republicano supuso un retorno a la poltica tradicional de rechazo al reformis-mo demcrata y a un liberalismo progresista. La poltica republicana trataba de explotar los sentimientos ms conservadores. Harding (1921-23) inici el cambio en la poltica estadounidense no participando en la Sociedad de Naciones. Los republicanos controlaron y restringieron la inmigracin y llevaron a cabo una poltica de tipo proteccionista liberal. Los intereses econmicos norteamericanos en el Pacfico se definieron en la conferencia de Washington que regul el poder naval de las grandes potencias. Los acuerdos de la conferencia supusieron el mantenimiento de la situacin en el Pacfico y la contencin del expansionismo japons que empezaba a afectar intereses estadounidenses. La proteccin norteamericana tambin afectaba al rea del Caribe y a todo el continente sudamericano. Son los aos en los que se inici la era del dlar. Se crearn empresas y se harn negocios fciles que permitirn que se amasen fortunas para una pequea por-cin de la poblacin. Se prohibi el consumo de alcohol para conseguir el apoyo de sectores diversos. La campaa se inici a partir de la intervencin en la campaa electoral del movimiento fe-minista que se sum a las campaas a favor de la ley seca que se incluy en el programa electoral de los republicanos. Sectores puritanos del protestantismo con mucha influencia en la sociedad norteameri-cana perseguan el consumo de alcohol desde haca tiempo. Pensaban que el alcoholis-mo degradaba la calidad moral de la sociedad, reduca la capacidad productiva y supo-na el despilfarro de los ahorros de los trabajadores. En 1919 se prohibi el consumo de alcohol pero con estas medidas no se redujo el con-sumo, todo un sector de la economa se clandestiniz. El contrabando de alcohol se con-virti en un negocio muy lucrativo. En ciudades como Chicago se desarrollaron autnti-cas bandas del crimen organizado (Al Capone) que se enriquecieron con la importacin ilegal de alcohol desde Canad. La mala calidad de las bebidas que se fabricaban en las destileras clandestinas impusie-ron las combinaciones de bebidas para disimular los malos sabores, as nacieron los coktails. Para los intelectuales de la poca el consumo de alcohol se convirti en un acto de re-chazo contra los valores de una sociedad provinciana, reprimida e ignorante. La prohibi-cin se acab en 1933 pero sus consecuencias el alcoholismo y las bandas de gnsters permanecieron en la sociedad americana. Durante la guerra, la economa estadounidense creci destacndose por encima de las potencias europeas. Las manufacturas americanas avanzaron en nuevos mercados gra-cias al vaco que dejaron las potencias europeas durante la guerra. Las nuevas formas de produccin se difundieron en los Estados Unidos; se combin el taylorismo con los avances tecnolgicos. El gobierno y los empresarios practicaron la represin sindical sobre los dos principales sindicatos; la AFL el sindicato moderado, apoltico y negociador, y la IWW, una unin de trabajadores anarquistas y socialistas. La administracin republicana se caracteriz por sus ataques a los sindicatos. La IWW fue perseguida y la AFL fue marginada. El gobierno bloqueaba a los sindicatos impi-dindoles conseguir sus pretensiones. El gobierno republicano tena miedo a un contagio revolucionario similar al vivido en Europa a travs de los sindicatos. Los intereses del gobierno y de las grandes empresas coincidan, para ellos el componente obrero era un obstculo para sus intereses. Los sindicatos eran ajenos al sistema americano y aparecieron como una conspiracin de los colectivos obreros contra las empresas. El sindicalismo era ajeno a la idea de li-bertad de empresa que exista en Estados Unidos.

La aplicacin de la ley seca gener un alto nivel de corrupcin en la sociedad y se dio un auge del racismo con una ofensiva contra la poblacin negra, catlica, juda y extran-jera. El Ku Klux Klan lleg a su mximo grado de popularidad. El gobierno en 1924 rompi la tradicin de inmigracin libre en el pas con la aplica-cin de una ley defensiva para evitar la fluidez de la llegada de poblacin desde el exte-rior. Se permiti una inmigracin selectiva en funcin de las necesidades del pas. Los republicanos teman una revolucin social. El reformismo de finales del siglo XIX permiti la aparicin de algunos partidos de iz-quierda que se unieron en una conferencia para realizar una accin conjunta de talante progresista. Se cre una plataforma de lucha contra el racismo y la xenofobia que pre-sent a un candidato a las elecciones. El candidato progresista La Follete logr 5 millones de votos y en 11 estados se convir-ti en la segunda fuerza ms votada como alternativa a los republicanos. A la muerte de La Follete este movimiento se diluy retornando a la tradicional dualidad entre dem-cratas y republicanos. As, con todos los sectores sociales controlados por el gobierno, el nico factor que po-da desestabilizar el sistema era la poblacin negra a travs de la NAPCP (Asosiacin Nacional para el Progreso de la Gente de Color). La principal propuesta de asociacin entre los negros era de tendencia moderada. Su demanda era poder participar en el siste-ma. En 1930 se fund la Nacin del Islam (NI) bajo el liderazgo de Fard y Elijah Muham-mad. Este grupo consideraba que la adscripcin al islam tena que ser el factor diferen-cial entre negros y blancos, porque el islam era una religin africana diferente de la reli-gin de los blancos. La Nacin del Islam era una organizacin incipiente en la Amrica de los aos treinta. El conflicto negro eclosionar tras la II Guerra Mundial. En la segunda mitad de los aos veinte la marcha econmica del pas comenz a mos-trar sntomas preocupantes con la superproduccin agrcola y una creciente especula-cin con los capitales. La produccin agraria norteamericana haba crecido tanto que los mercados interiores y exteriores eran incapaces de asumirla. Este exceso en la oferta provoc el derrumbe de los precios de los productos agrcolas. Muchos productores agrarios se arruinaron con lo que la agricultura de plantacin vio como se complicaba su existencia. La produccin industrial mantena una tendencia alcista gracias al consumo y al sistema de crditos que permiti una aparente situacin de euforia en la economa. Los bancos concedan crditos con facilidad gracias a las reservas que les proporcionaban los deu-dores europeos. Estos crditos eran muy rentables en pocas de prosperidad econmica. Todas las com-pras se realizaban mediante prstamos; la maquinaria, las tierras, las instalaciones in-dustriales, los cochesetc. Los crditos resolvan tanto las necesidades del capital in-dustrial como los ms insignificantes problemas domsticos. Incluso el dinero que iba a ser invertido en la Bolsa se consegua mediante prstamos. Esta situacin cre una situacin de euforia econmica artificial. La especulacin dispa-r la cotizacin de los valores burstiles que cada vez estaban ms alejados de su valor real. La crisis de 1929 y la Gran Depresin: La administracin republicana entr en crisis en 1929 a partir de un conflicto burstil producido por el proceso especulativo y la falta de valores reales en la Bolsa. La crisis fue seguida por una depresin econmica prolongada que afect a toda la dcada de los aos treinta. La crisis de 1929 tuvo unas caractersticas propias que la diferencian de las anteriores crisis del capitalismo. Los mecanismos de produccin y consumo, que eran la base del sistema econmico, fueron sustituidos y alterados por la abundancia de capital. La crisis de 1929 ser la ms larga, extensa y profunda conocida hasta entonces. El sector de la construccin experiment un fuerte retroceso desde haca unos meses pe-ro pareca que el proceso especulador iniciado en los aos veinte poda continuar de for-ma indefinida. La crisis se desencaden en octubre de 1929.

El jueves 24 de octubre (jueves negro) estall la Bolsa de Nueva York con la venta masiva de valores que lleg a los 13 millones de ttulos. La primera consecuencia fue el hundimiento de los precios. La intervencin de la banca detuvo la situacin y dio la impresin de que el peligro ya haba pasado pero el da 29 de octubre se produjo otra cada en picado de los valores que hizo que se perdieran los beneficios de todo un ao. Las prdidas totales se han eva-luado en 18 billones de dlares. El hundimiento de las cotizaciones sembr el pnico entre los inversores que intentaron vender a la desesperada, perdindose autnticas fortunas en unas pocas horas. La prensa de la poca lleg a hablar de una ola de suicidios como consecuencia del desastre eco-nmico. El precio de los valores burstiles sigui un descenso que continuara a lo largo de los aos. Con la crisis se hicieron visibles dos defectos bsicos del desarrollo americano de los aos veinte; la salvaje especulacin y la excesiva recurrencia al crdito como motor fic-ticio de la economa del pas. Los crditos bancarios fallaron y esto arrastr en cadena a todos los sectores de la sociedad americana. Perdidas las inversiones en Bolsa no se podan pagar los prstamos y los bancos se vie-ron ante la imposibilidad de cobrar y vieron como sus reservas menguaron sin poder hacer frente a los ahorradores que tenan su dinero a un plazo fijo. Las entidades financieras cerraban una tras otra y con su cada arrastraban a toda la es-tructura industrial que tena en ellas su base econmica. La falta de crditos afect espe-cialmente a las empresas ms dbiles. La demanda de productos industriales comenz a descender y las mercaderas se acu-mulaban en las fbricas sin que tuvieran salida al mercado. Muchas empresas reaccio-naron recortando la produccin ante la cada de los precios lo que supona el despido de trabajadores, la suspensin de pagos y, finalmente, el cierre. La administracin no fue capaz de reaccionar ante el problema. El presidente Hoover, incapaz de diagnosticar correctamente las consecuencias de la crisis, se pas los 4 aos de su mandato intentando calamar a la poblacin esperando la rpida finalizacin de la crisis. La desorientacin de analistas y polticos fue general. La Gran Depresin afect a todos los sectores econmicos y sociales de la economa norteamericana que, por su relacin con Europa, acab contagiando al resto de la econo-ma mundial. Todos los sectores econmicos y sociales de la economa norteamericana primero, y posteriormente mundial, se vern afectados por la crisis de 1929. Por su mecanismo de interdependencia, la crisis se extendi por todos los sectores productivos. El principal defecto de la economa a partir de 1929 fue la falta de confianza en el sistema. La agricultura vio como se acentuaba una crisis que padeca desde haca tiempo por una crisis de sobreproduccin. La falta de demanda y la acumulacin de excedentes agrarios provoc la tendencia a la baja de los precios. Entre 1929 y 1932 los precios llegaron a caer un 57%. La contradiccin entre la demanda externa paralizada por la repatriacin de los capitales norteamericanos y la falta de capacidad adquisitiva de los propios consumidores afecta-ron a la industria norteamericana que cay en picado por la falta de salida para sus pro-ductos. La siderurgia y los bienes de consumo ms prescindibles fueron los sectores ms afecta-dos por la crisis. El comercio prcticamente se detuvo a causa de la Gran Depresin. La crisis sorprendi a una sociedad que confiaba en la prosperidad del pas. La primera consecuencia de la depresin fue el incremento del paro que lleg a 13 mi-llones de personas, el 27% de la poblacin activa. El incremento de la poblacin parada provoc una disminucin de la capacidad de consumo. La produccin se resinti de la cada de la demanda y la crisis se agrav. La parlisis econmica provoc la destruccin masiva de puestos de trabajo y la desocu-pacin se convirti en un mal crnico de la sociedad. Una parte significativa de la socie-dad se vio condenada a la miseria y el hambre.

Proliferaron los servicios sociales donde largas colas se formaban cada da ante los co-medores para los indigentes. Los trabajadores desocupados emigraban a otros puntos del pas con la esperanza de encontrar cualquier tipo de trabajo. Millones de personas protagonizaron un largo y dramtico xodo en su intento de buscar una salida a tan pe-nosa situacin. La administracin Hoover consideraba el paro como un problema menor y por eso la intervencin estatal fue muy escasa y lleg tarde. Las diferencias sociales entre la gente que dispona de trabajo y los parados se fue acentuando. Las ciudades vieron como se reduca el nmero de habitantes que residan en ellas al no poder ofrecerles el trabajo necesario. La crisis lleg pronto a otros pases acelerada por el proceso que iniciaron los bancos americanos para recuperar rpidamente los capitales prestados para la reconstruccin econmica de los estados europeos. El contagio de la crisis fue inevitable. En 1930 la crisis llegaba a Europa con unos efectos similares a los producidos en los Estados Unidos; cierre de bancos y fbricas, declive de las exportaciones, paroetc. Los gobiernos europeos se vieron obligados a rebajar el gasto pblico y las inversiones por la repatriacin de los crditos americanos paralizando la actividad econmica. Toda Europa se vera afectada por la crisis. La inestabilidad econmica se reflej en un descenso de la natalidad que se estaba recu-perando tras los declives provocados por la guerra y la postguerra. En Europa, Italia y Alemania de acuerdo con sus principios nacionalistas reaccionaron con polticas favora-bles a la natalidad. El crac de 1929 rompi la estabilidad poltica que haba caracterizado la segunda mitad de los aos veinte. La crisis tuvo importantes repercusiones ya que parte de la opinin pblica perdi la confianza en las instituciones democrticas y en las democracias parla-mentarias. En Europa nacern los movimientos fascistas. El problema econmico condujo a un problema poltico de grandes dimensiones y los poderes pblicos se vieron obligados a intervenir. La iniciativa privada ya no poda ga-rantizar el buen funcionamiento de la economa. Los estados optaran por proteger las producciones nacionales contra la competencia ex-trangera. Los pases cerrarn sus mercados a las importaciones y aumentarn las tasas aduaneras. Es una fase de nacionalismo econmico con un proteccionismo feroz. Las re-laciones econmicas se resentirn como consecuencia de la crisis. Al ser una crisis global la respuesta deba estar coordinada internacionalmente pero no haba ningn organismo econmico supranacional que llevase a cabo esa tarea y la solu-cin a la crisis se busc a nivel nacional en cada pas.

Roosevelt y el New Deal: El capitalismo ya haba sufrido fuertes crisis con anterioridad, era algo que se considera-ba inevitable en el sistema. Los ciclos econmicos expansivos acababan con excesos de oferta que conducan a una crisis de la que el sistema se recuperaba en poco tiempo para que las empresas supervivientes a la crisis reiniciasen el ciclo. El mercado era el regulador natural de las actividades econmicas con un equilibrio en-tre la oferta y la demanda. La intervencin del Estado se consideraba antinatural. Los estados se limitaban a reducir el dficit pblico hasta lograr un equilibrio presupuestario que mantuviese la fortaleza de la moneda. Las empresas privadas, por su parte, reducan salarios para lograr la supervivencia. Esta fue la poltica que se aplic en la crisis de 1929 pero la depresin econmica no se supe-raba lo que puso el sistema capitalista en cuestin. En las elecciones a la presidencia de 1934 Hoover ser derrotado por el candidato de-mcrata Frankin Delano Roosevelt que iniciar una nueva poltica econmica interven-cionista que

implicar al estado en la solucin de la crisis. El New Deal de Roosevelt se inspirar en las teoras del economista britnico Keynes. Roosevelt buscar combatir con mayor eficacia los efectos de la crisis lo que permiti una transformacin del sistema capitalista. El Estado tena que realizar una poltica in-tervencionista para corregir los defectos puntuales del sistema. El keynesianismo propugnaba que el Estado sustituyese a la empresa privada covirtin-dose en empresario y financiando la construccin de grandes obras pblicas que permi-tiesen reactivar la economa. El Estado deba asumir su papel con la creacin de puestos de trabajo para reabsorber el paro creciente, mejorar la situacin social y el poder adquisitivo del trabajador. Un me-jor y ms justo reparto de los beneficios permitira mejorar la capacidad adquisitiva y generar una demanda que diese salida a la oferta. La sociedad de consumo requera de la redistribucin de la riqueza y de circulacin mo-netaria. La inflacin que producira la puesta en circulacin de nueva moneda se consi-deraba un mal menor si permita el crecimiento econmico. As, el intervencionismo econmico que Roosevelt prometi en su campaa electoral le permiti llegar a la presidencia de Estados Unidos. Esta nueva poltica rompa con la tradicin liberal norteamericana que propugnaba la inhibicin del Estado en los temas econmicos. El New Deal intentaba combatir los aspectos sociales ms negativos de la crisis de 1929 y recuperar la confianza en el mundo empresarial. En el campo financiero Roosevelt re-mont la poltica bancaria concediendo prstamos a los propios bancos a cambio de la participacin estatal en los capitales. La devaluacin del dlar y la encuacin sin lmites de moneda de plata permitieron que se remontaran los precios. Los inversores vieron garantizada su confianza al intervenir el Estado en la garanta de los depsitos bancarios regulando la concesin de crditos a empresas y a personas privadas. Se marcaron unas cuotas de produccin agrcola para los campesinos que, incluso, te-nan tierras sin cultivar. Para promover la produccin agrcola el gobierno mantuvo una poltica de subvenciones que permitieron disminuir la oferta de productos i la normali-zacin de los precios agrarios. La produccin industrial se estimul mediante la construccin de obras pblicas que absorbieron parte del paro registrado y aumentaron la produccin de las industrias subsi-diarias. El Estado intervena fijando la subida de los precios y disminuyendo los hora-rios laborales con el objetivo de lograr la plena ocupacin. Por primera vez se introdujo una legislacin social para los trabajadores, algo indito en los Estados Unidos. Se regul el salario mnimo y la jornada laboral, se cre un sistema federal de seguros para los trabajadores y se reconoci a los sindicatos. La poltica inter-vencionista estadounidense fue decisiva para la recuperacin de la economa norteame-ricana. La reactivacin econmica fue evidente y se sali de la Gran Depresin, pero el New Deal no pudo acabar totalmente con el paro ni llegar a los niveles de produccin ante-riores a 1929. Ser cuando el mundo se encuentre en plena contienda belicista cuando la recuperacin estadounidense se manifieste con ms claridad. La entrada de Estados Unidos en la Segunda Guerra Mundial tras el ataque japons a Pearl Harbor en 1941 har que, definitivamente, se acaben los efectos de la crisis econ-mica de 1929 y la Gran Depresin.

FEIXISME, AUTORITARISME I TOTALITARISME El triomf dels totalitarismes: El final de la Primera Guerra Mundial va suposar una forta crisi per a les democrcies parlamentries occidentals. Aquesta crisi va resultar cojuntural a molts pasos, per en altres com Itlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler) donar lloc a laparici de dictadures de tipus totalitari. El sistema capitalista va sortir de la guerra amb greus problemes de conversi i adapta-ci. La crisi dels primers anys de postguerra i lamenaa duna terica revoluci social van crear una situaci dintranquilitat i una certa por per la supervivncia del capitalis-me. La soluci passar per la substituci del sistema tradicional de lliure competncia per un capitalisme monopolstic garantit per un rgim autoritari. La Gran Guerra tamb va suposar una forta crisi ideolgica i dels valors burgesos. La pau desprs de la llarga guerra va generar una sensaci dinsatisfacci i intranquilitat que va afectar a molts pasos europeus, vencedors i venuts. Lexemple de la Revoluci Russa i el nou rgim bolxevic sextendr en sectors socials contraris a la democrcia liberal burgesa. Els principis democrtics aniran retrocedint atacs per lautoritarisme. La reconstrucci i la defensa dels estats nacionals es far, en ocasions, a costa de la democrcia. La Primera Guerra Mundial va deixar una forta crisi econmica amb el retorn de milers de soldats desmobilitzats que al retornar als seus llocs dorigen es convertiran en atu-rats. La crisi econmica generar una primera onada de dictadures que prendran Itlia com a prototip. A la dcada de 1930 la Gran Depressi provocar una nova onada de dictadures. Els canvis socials que va provocar la guerra van donar a la petita burgesia una fora que aquesta classe social mai havia tingut. Perjudicada per la forta crisi econmica i no sen-tint-se representada satisfactriament pels partits burgesos tradicionals ni pels partits proletaris, la petita burgesia ser un suport dels nous partits autoritaris. Daltra banda, els sectors industrials que shavien beneficiat de la guerra van tenir pro-blemes de reconversi en temps de pau. La conflictivitat social i lamenaa revolucion-ria seran motius dalarma permanent i la crisi econmica dels anys trenta provocar una caiguda de la producci i dels beneficis que aprofitaran tant Hitler com Mussolini per rebre el suport de la gran indstria. Els estats democrtics demostraran la seva feblesa i seran incapaos de trobar solucions per als grans problemes de lpoca dentreguerres. Els estats seran incapaos de mante-nir lautoritat i lordre pblic al carrer que semblava controlat per feixistes i nazis. En els nous estats sorgits dels tractats de pau el funcionament democrtic tindr una curta durada. Com a conseqncia de les crisis econmiques augmentaran les tensions socials, la llui-ta de classes i les accions revolucionries. Aix, el creixement electoral dels partits des-querra afavorir levoluci cap a un autoritarisme conservador com a garantia antirevo-lucionria. Els feixismes aprofitaran la vocaci internacional del comunisme per proclamar-se sal-vadors de la naci davant del perill bolxevic. Aquest ser el seu argument contra les-querra i contra la democrcia. Els feixismes seran la tercera via com a soluci a la dico-tomia entre democrcia capitalista i comunisme. Els sectors socials i econmics conservadors veuran els feixismes com una garantia con-tra lamenaa revolucionria. El manteniment del capitalisme ser un objectiu com de les democrcies i els feixismes. Comunistes i feixistes coincidien en el sistema de partit nic i la dictadura com a sistema de govern. Per al comunisme feixisme i liberalisme sn formes diferents de manifestaci del siste-ma capitalista i, per tant, enemics del proletariat. En els anys trenta la Uni Sovitica dStalin desenvolupar un sistema poltic de caracterstiques totalitries per amb un sistema social i econmic diferent dels feixismes itali i alemany. La tendncia del comunisme sovitic de liderar les esquerres suposar un enfrontament permanent entre comunistes i socialdemcrates. El rgim sovitic senfrontar als socia-lismes

integrats en els sistemes democrtics europeus i no incorporats a la III Interna-cional comunista. La divisi de les esquerres afavorir lascens dels feixismes. Caracterstiques generals dels feixismes. Els feixismes es caracteritzen per la manca de cos doctrinal. La teoria poltica que sostenia ideolgicament els feixismes era molt li-mitada, els feixistes consideraven que no era una ideologia sin un estil on lacci i no reflexi eren la norma general. Els feixismes afirmaran la desigualtat entre els homes mentre que la democrcia partia de la consideraci de que tots els homes sn iguals. Aquesta desigualtat permetia una concepci jerrquica de la societat que portar cap el masclisme i el racisme. La dona estar supeditada a lhome i el nazisme afirmar la desigualtat entre les races humanes on la raa ria seria la dominant i estaria destinada a governar el mn. A laltre extrem trobariem la raa jueva perseguida pel nazisme. LEstat s el representant de la naci que s el valor suprem. Tots els individus han destar al servei de lEstat que es presenta omnipresent i omnipotent superant el concep-te de simple dictadura. Sinverteia aix el principi democrtic de que lEstat est al ser-vei dels ciutadans. El recurs al lder carismtic ser una soluci a la crisi dels valors burgesos tradicionals. Mussolini adoptar aix el paper de lder infalible; el Duce, el conductor. Hitler, per la seva banda, es convertir en el Fhrer de tots els alemanys. Mitjanant les grans concen-tracions, els discursos i la propaganda es mantindr el nexe entre els poltics i el poble, un conjunt compacte. Els feixismes configuraran uns sitemes poltics de partit nic que consieraran el partit com un dipositari dels valors nacionals, uns valors nics sense ms necessitat de repre-sentaci. El model dEstat feixista es sustentava en uns principis rudimentaris i irracio-nals. Lanticomunisme ser una referncia permanent del feixisme tot i que en un principi mantindran tendncies anticapitalistes Mussolini era dorigen socialista. El suport del gran capitalisme diluir aquestes tendncies. El nacionalisme s laspecte ms constant dels feixismes. Aix, molts moviments feixis-tes es consideraran totalment diferents entre ells noms per afirmar els principis propis didentitat. Les referncies a temps passats i gloriosos de la naci caracteritzar els feixismes fent que el nacionalisme passes del sentiment de greuge tpic dels seus orgens a una apolo-gia del bel.licisme imperialista que conduir cap a la guerra. Els feixismes faran servir tots els mitjans possibles de propaganda per arribar al poder i controlar la societat. Els eslgans en forma de falques publicitries portaran els missat-ges poltics a tota la societat. Els cartells permetien transmetre les consignes poltiques i lesttica del poder. La rdio era un altre mitj darribar a la societat.

Espanya. La dictadura de Primo de Rivera: Els governs dels anys de la Primera Guerra Mudial havien mantingut la neutralitat dEspanya en el conflicte bl.lic, una neutralitat que va portar importants beneficis econ-mics al pas que va poder importar massivament els seus productes als pasos bel.lige-rants. Aquests beneficis, per, es concentraren en poca gent mentre que els sectors obrers sor-tien majoritriament perjudicats. Aquesta situaci va accentuar les diferncies socials demostrant que el rgim de la Restauraci shavia quedat antiquat. El rgim borbnic va ser incapa dactualitzar-se i modernitzar el pas que tenia una economia molt dependent de les rendes agrries i una estructura de la propietat molt desigual. Aix, les tensions socials van arribar el 1917 a una situaci lmit. Una acci descoordinada dels poltics reformistes de lAssemblea de Parlamentaris, dels militars reivindicatius de les Juntes de Defensa i dels sindicats en vaga acabar per fer fracassar el sistema de la Restauraci. Els interessos socioeconmics que donaven su-port a la Restauraci la mantindran, per per poc temps. La descomposici del sistema poltic, la greu conflictivitat social i el desastre dAnnual de 1921 portaran al pronunciament del general Primo de Rivera en 1923. Aix siniciava una dictadura que duraria fins 1931 quan es proclamaria la II Repblica. La dictadura de Primo de Rivera senmarca cronolgicament en la primera onada de dictadures que sestaven extenent per Europa a principis dels anys vint (el 1922 Musso-lini arribava al poder a Itlia). A Espanya, la dictadura de Primo de Rivera ser el darrer intent per solucionar els problemes del pas sota la monarquia. El 23 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera donava el seu cop dEstat davant la crisi que vivia el pas. La seva intenci era solucionar els problemes interns del pas sense prescindir de la monarquia. Alfons XIII va aceptar el manifest de Primo de Rivera i va concedir-li plens poders sense que fos necessria la intervenci militar. El general Primo de Rivera era el capit general de Catalunya i havia defensat la retira-da de lexrcit espanyol del Marroc desprs del desastre dAnnual on havien mort prop de 17.000 soldats. Desprs del seu pronunciament de Barcelona les classes mitjanes del pas pensaven que la seva dictadura seria millor que els inoperants governs de la Restau-raci. Primo de Rivera considerava que el problema espanyol residia en la corrupci del go-vern i per aix va fer empressonar als poltics corruptes, fet que va generar les simpaties del poble. El general pensava que amb un canvi dhomes solucionaria els problemes del pas i va formar un Directori Militar que governava mitjanant decrets. Els partits pol-tics van ser prohibits i la Constituci no era efectiva. Primo de Rivera no comptava amb el suport de les masses, no tenia ambicions territo-rials en lestranger i no practicava la repressi sistemtica dels lders feixistes europeus. A ms no posava objeccions al moviment obrer organitzat sempre que els sindicats no interferisin en la poltica. En un principi, la dictadura que comptava amb importants suports socials soluciona-ria els aspectes ms inmediats com la repressi del terrorisme social, el desembarcament a Alhucemas per pacificar el Marroc, la construcci dobres pbliques i les exposicions de Barcelona i Sevilla. El 1925 Primo de Rivera llanava una campanya victoriosa al Marroc, en cooperaci amb Frana, arribant a les mximes quotes de popularitat. A partir daquests moment es distanciar de lexrcit per formar un nou govern. El final de la guerra al Marroc va suposar una nova etapa de la dictadura en la que es va formar un Directori Civil de govern. Aquest era un govern poltic amb un consell de mi-nistres que no

comptava amb els poltics tradicionals format per joves regeneracionistes que van veure com els intelectuals els donaven lesquena. Primo de Rivera va copiar en part el model itali de Mussolini organitzant un nou Estat. Un govern poltic amb un partit poltic nic regeneracionista i incoherent amb intenci de crear una nova constituci que no va arribar a aprovar-se per la manca de consens. Es volia perpetuar la dictadura. El nou govern civil es disposava a reformar i planificar leconomia. La poltica econ-mica de Primo de Rivera va ser copiada del model feixista itali i es basaba en el corpo-rativisme, la legislaci social, la soluci dels problemes obrers amb un cert paternalisme i lintervencionisme estatal. Leconomia estava dirigida per lEstat amb un consell nacional deconomia que intenta-va regular el desequilibri entre loferta i la demanda i la coordinaci dels sectors pblics mitjanant consells. LEstat dirigia levoluci econmica del pas. Per solucionar els problemes dels obrers van formar-se consells paritaris que realitzaven la tasca dels sindicats de forma pacfica. En aquests consells estaven representats tant treballadors com patrons i Estat. Els sindicats obrers tradicionals van ser prohibits per la dictadura. La legislaci social va ser regulada pel govern dictatorial amb la formulaci dun codi de treball que en una actitut paternalista millorava en part la situaci dels treballadors. Alguns lders socialistes i de la UGT van entrar en els comits. Per acabar amb latur lEstat va realitzar fortes inversions econmiques com obres p-bliques (carreteres, ferrocarrils, embassamentsetc) i un pla de cases barates a les grans ciutats. Els serveis tamb van millorar-se creant el monopoli de la Telefnica, RENFE o CAMPSA. En el camp comercial va practicar-se el proteccionisme que afavoria el pro-ducte nacional i buscava lentrada de capital estranger. Lentament la dictadura va anar perdent els suports inicials i lopini pblica es decanta-ria en part cap al republicanisme. De fet, la caiguda de la dictadura arrosegaria a la mo-narquia dAlfons XIII. Els parlamentaris van distanciar-se de Primo de Rivera que els qualificava dantipatrio-tes, incompetents i corruptes, a ms lexrcit, els grans terratinents i el clergat tamb van retirar-li el seu suport. El 1930 van arribar a Espanya els efectes de la Gran Depres-si econmica amb la retirada de les inversions americanes, el que va provocar la fallida del sistema. Les crtiques i les manifestacions van ser durament reprimides posant de manifest el desgast de la dictadura. La pesseta sestava enfonsant i la dictadura no era capa datu-rar el descens dels tipus de canvi. El sentiment republic anava creixent i el rei ja no po-dia comptar amb el suport de lexrcit. El general Sanjurjo, al capdavant de la Gurdia Civil, va anunciar que no defensaria a la monarquia en contra de lopini pblica. Primo de Rivera va haver de dimitir i exiliar-se Pars on moriria mesos desprs. Quan es pretenia retornar al rgim constitucional de 1876 unes eleccions municipals guanyades pels republicans es van converir en un plebiscit a favor de la Repblica que seria proclamada el 1931 mentre Alfons XIII sortia dEspanya cap a lexili. La II Rep-blica tindria una curta durada perqu el 1936 esclataria la Guerra Civil que portaria el general Franco al poder el 1939.

EL FEIXISME ITALI

I. La crisi de la democrcia italiana: El procs dunificaci italiana va configurar una monarquia liberal constitucional bassa-da en un sistema censitari fora restringit que potenciava els interesos industrials i co-mercials del nord en contrast amb el sud agrari i controlat pels grans propietaris (cacics i mfia). El nacionalisme estava molt arrelat des del segle XIX amb la proclamaci de lautoafirmaci de la naci italiana. En la primera dcada del segle XX Giolitti va impulsar una srie de reformes que van consolidar el sistema liberal itali i va introduir una nova poltica exterior que buscava lexpansi colonial. Aix, el nacionalisme itali es convertir en un moviment agressiu que buscava en el passat imperial rom els estmuls necesaris per justificar limperialis-me i el colonialisme tard. El 1911 Itlia annexionava Lbia com a colnia tot i no tenir cap riquesa en el seu terri-tori. Lbia seria el punt dentrada dItlia a frica. Aquest fet va fer convenient una re-forma electoral que obrs en part el sufragi a lItlia del nord per rebre el suport popular per a lempresa imperial. Aix, el 1912 sinstaurava el sufragi mascul per aquells homes de ms de 21 anys que sabesin llegir i escriure i als majors de 30 anys que haguesin complert el servei militar. La poltica italiana sobria aix a la poltica de masses. Cambra de diputats del parlament itali (1913-1924): PCI PSI PSU Republicans PPI Constitucionalistes Bloc Nacional Llista nacional Partit Feixista* Altres TOTAL Majoria 1913 52 9 29 410 8 508 255 1919 156 9 100 209 34 1921 16 122 60 7 107 275 (35) 8 535 268 1924 18 22 25 7 40 34 355 (20) 14

El 1913 es ratificava la victria electoral dels grups liberals i conservadors tradicionals amb un fort creixement del Partit Socialista itali (PSI) i del Partit Popular itali (PPI) catlic i confessional que tenia un programa de reforma social que va atreure a les clas-ses mitjanes. El control de les elits es posar en qesti desprs de la Primera Guerra Mundial quan Itlia va declarar-se neutral en un principi per va acabar entrant en guerra al costat de lEntesa desprs dels acords secrets de Londres de 1915. Els sectors bel.licistes partidaris de la participaci dItlia a la guerra consideraven que la neutralitat deixava el pas com una potncia de segona fila com Espanya i que shavia dactuar contra Astria per incorporar la zona est de Vencia, el sud del Tirol i altres objectius al Mediterrani oriental (projecci cap a Grcia i la costa dlmata). Els intervencionistes van practicar un fort nacionalisme per afavorir la participaci dI-tlia a la guerra mentre que el PSI estava dividit entre el sector maximalista majoritari i els sectors reformistes per era contrari a la participaci a la guerra.

Mussolini va mostrar-se favorable a favor de lentrada dItlia a la guerra i des d Avanti, lrgan de premsa del PSI, va iniciar una forta campanya favorable a la guerra. Final-ment, Mussolini va abndonar el PSI per formar el seu propi moviment des del diari El Poble Itali que tenia un finanament ocult proporcionat pels grans industrials del pas que tenien interesos en participar del conflicte. Finalment, Itlia entrava a la Primera Guerra Mundial aportant 7,5 milions de soldats que majoririament provenien del sud del pas. El saldo final del conflicte bl.lic va ser superior als 700.000 morts i un mili de ferits. En acabar la guerra la frustraci que va produir la no concessi de les aspiracions terri-torials italianes amb la negativa a lannexi del Fiume va generar una forta crisi. El na-cionalisme es veia reforat per la sensaci de frustraci ( vittoria mutilata) i va generar una forta mobilitzaci amb la figura de G. DAnnunzio al capdavant. Tot i pertnyer al bndol dels vencedors Itlia no va obtenir les compensacions territo-rials i econmiques que esperava. La suma daquests factors va crear una situaci que el govern va ser incapa de solucionar. Els tractats de pau de Paris van concedir a Itlia el Tirol del nord i lAlto Adigio per no van satisfer les seves pretensions a la costa dl-mata. El Fiume havia estat atribuit pels tractats de pau a Iugoslvia tot i les pretensions del primer ministre itali Orlando i el nacionalisme itali ms radical encapalat pel poeta DAnnunzio la considerava italiana. Aix, DAnnunzio va organitzar un grup dexcombatents per ocupar el Fiume i forar la seva annexi. El govern itali no va acceptar aquesta poltica de fets consumats i no va reconixer lannexi del Fiume el que va convertir els partits constitucionals i lelit pol-tica italiana en un objectiu ms de les crtiques nacionalistes. Dannunzio va utilitzar per ocupar el Fiume el 1919 una escenografia on proliferaven els uniformes, les formacions i les senyeres italianes, una escenografia que el feixisme faria seva de seguida. Finalment, Giolitti va signar el Tractat de Rapallo el 1920 on es declarava el Fiume com a ciutat lliure. El sentiment de frustraci saccentuava entre els sectors nacionalistes. A ms, lecono-mia italiana es trobava en una situaci molt feble, arrunada per la guerra. La fragilitat dels governs italians impossibilitava el prendre les reformes financeres i socials neces-ries per superar la crisi. El 1919 es produia una nova reforma electoral que universalitzava el sufragi mascul en plena crisi poltica, econmica, social i didentitat nacional. Itlia es convertir en un dels espais ms agitats dEuropa el que el 1919 suposar un canvi de signe poltic a les eleccions. Els partits tradicionals van perdre la majoria i van veure com creixien amb fora el PSI (156 escons) i el PPI (100 escons). El resultat de les eleccions de 1919 va donar lloc a un nou joc daliances per formar un govern amb el suficient recolament popular i par-lamentari.

II. Lascens de Mussolini al poder: Tot indicava que sestava ensorrant el rgim liberal que es trobava desboradat per lagitaci nacionalista produida pel rebuig dels tractats de Versalles que potenciaven el regne de Iugoslvia impedint lexpansi italiana als Balcans. Els moviments reivindicatius shavien intensificat tant en la indstria com en lagricultura entre 1919 i 1920, els dos anys rojos. La manca dactivitat industrial generava atur, el deute extern hipotecava els presupos-tos, lala dels preus perjudicava amplis sectors socials, al sud del pas els camperols ocupaven terres i les vagues obreres es multiplicaven a les ciutats del nord. Lestiu de 1920 la crisi era general. A la forta inestabilitat social li va succeir una forta agitaci poltica. Els sectors maxi-malistes del PSI va plantejar-se la sortida revolucionria a la crisi tot i no ser un grup homogeni. El sector liderat per Serrati era partidari de concentrar-se en la conquesta del poder per la via electoral per poder realitzar la transici cap a un nou estat socialista ita-li. Altres sectors del socialisme (Bordiga) creien que per la via electoral no sarribaria al poder i plantejaven una insurrecci de tipus boltxevic per fer-se amb el poder. El socia-lisme tenia la seva base electoral al nord i al centre del pas per en el sud subdesenvo-lupat no tenia recolament. Daltra banda, Turati optava per la via parlamentria creant una coalici de govern que incorpors el PPI de Dom Sturzo. Les alternatives al rgim liberal itali desprs de 1919 requerien duna poltica de masses que ni PSI ni PPI van aconseguir portar a terme. En aquesta situaci defervescncia nacionalista Mussolini va crear la seva organitzaci, el Fascio di Combatimento, en referncia a la unitat italiana i a un smbol de la Roma imperial el fascio era una arma representativa de la legi imperial romana. Mussolini encara no era el principal lder nacionalista per estava iniciant el seu ascens poltic. Els seus objectius eren forar les reformes socials i reivindicar els territoris no recuperats (irredenti) a Dalmcia. Un cop va ser escollit diputat, Mussolini va iniciar el seu acostament cap a les capes ms conservadores i influents de la societat italiana. El 1921 el seu moviment es convertia en el Partit Feixista, dultradreta. Brillant orador i manipulador de masses, Mussolini va veure com els seus discursos doctrinaris tenien un xit indiscutible entre la petita burgesia. El feixisme itali naixia de la necessitat duna forta autoritat poltica i dels agreujats sentiments nacionalistes dels italians. El 1920 va haver-hi una vaga industrial on els obrers van ocupar les fbriques. La sorti-da negociada al conflicte va evitar que un moviment exclusivament reivindicatiu con-dus cap a un procs revolucionari per la por a la revoluci va generalitzar-se, fet que Mussolini va aprofitar. Aviat el Fascio es va decantar cap a un activisme violent que actuava amb ferocitat con-tra els moviments vaguistes que eren acusats dantiitalians. Sindicalistes, socialistes i comunistes seran vctimes de la intimidaci feixista. Les esquadres feixistes van enfron-tar-se al carrer a les organitzacions obreres entre 1920 i 1921. Els industrials estaven molt preocupats i culpaven el govern de no haver estat capa de prendre mesures ms estrictes contra els moviments vaguistes. Mussolini i els seus es-quadrons feixistes seran una esperana per lliurar-se dels socialistes, els sindicats i el govern. La manca duna sortida a la crisi i la por a la revoluci van facilitar que Mussolini es converts en lalternativa de la dreta italiana. La soluci que proposava Mussolini era la construcci dun rgim de fora, nacionalista, amb linters nacional per sobre de la identitat de classe i amb una poltica expansiva al Mediterrani. Shavia dacabar amb la disidncia social amb un govern dunitat nacional que exclo-gus a lesquerra revolucionria, aix es podria restablir lordre al pas. Aquesta es una primera sortida cap a lautoritarisme, coincidint amb els interesos de la gran patronal de la indstria. La primavera de 1921 van realitzar-se unes noves eleccions a la recerca dun nou equili-bri per Itlia. El centre-dreta i el Partit Feixista van practicar davant els comicis una po-ltica de Bloc Nacional per derrotar elctoralment el PSI. El Bloc Nacional no va ser una coalici electoral, noms una estratgia contra lesquerra. Mussolini sunia aix amb els liberals de Giolitti.

El Partit Feixista va aconseguir una important presncia parlamentria amb 35 escons dins del Bloc Nacional. El clar retrocs del PSI davant del Bloc Nacional semblava do-nar pas a una clara majoria, per la dreta no era una alternativa conjunta real amb un programa que uns a tots els partits conservadors al parlament. La crisi de govern i la inestabilitat van seguir prolongant-se desprs de les eleccions de 1919. Sense un programa unitari de govern del Bloc Nacional la crisi italiana no es po-dia superar. Mussolini va defensar aquesta uni i va postular-se com a lder dun projec-te unitari de la dreta italiana. Els feixistes van augmentar la seva violncia i el govern va veures incapa de mantenir la llei i lordre al carrer. Itlia va llanar-se prcticament a una guerra als carrers entre les esquadres feixistes i els camises vermelles socialistes. El Partit Feixista tenia controlat el carrer, el recolament de la gran indstria i un diri-gent que estava al marge de la crisi italiana de postguerra i tenia molt reconeixement po-pular interclassista. Mussolini reclamar la formaci dun govern nacional encapalat per ell mateix. En aquest clima de violncia i inestabilitat poltica el 27 doctubre de 1922 es produia la Marxa sobre Roma, una acci de fora de Mussolini per pressionar el rei Vctor Manuel per formar un govern duni nacional. El govern no va reaccionar i els alts comanda-ments militars van dubtar davant la demostraci de fora dels feixistes. La Marxa sobre Roma va presentar-se com una marxa espontnia dels militants feixistes procedents de tota Itlia, per la majoria van ser portats en camions fins a les mateixes portes de la capital, a ms la mobilitzaci no va ser tant espectacular i lexrcit podia haver-la detingut si hagus rebut lordre. La Marxa sobre Roma va ser una demostraci de teatralitat poltica amb una acci que militarment estava mal planejada. Semblava que per al monarca un govern dirigit per Mussolini era lnica alternativa al vesament de sang i lanarquia als carrers. Aquesta mobilitzaci recolada per sectors destactats de lEstat i el monarca va forar la dimissi del govern elegit a les urnes per donar pas a un govern duni nacional encap-alat per Mussolini. Lacte de fora havia tingut efecte i el 29 doctubre el rei Vctor Manuel encarregava a Mussolini la formaci del govern.

III. Levoluci cap a la dictadura (1922-26): Encara no ens trobem davant duna dictadura feixista, el govern de Mussolini evolucionar cap a ella en els segents mesos per resol-dre les tensions entre el govern i loposici desquerres. Aix, Mussolini instaurar la dictadura de mica en mica. El govern format per Mussolini el 1922 excloia el PSI i el PCI, per incorporava el PPI per configurar una majoria que otorgus plens poders a Mussolini per governar amb lleis dexcepci. Aix es podien controlar les mobilitzacions socials. La recuperaci eco-nmica dels anys vint va permetre que Mussolini desactivs la majoria dels conflictes socials. Mussolini va nomenar-se a si mateix ministre dassumptes exteriors a ms de ser el pri-mer ministre i el ministre de linterior. Tot i aix, Mussolini encara no tenia la fora su-ficient per establir la dictadura i hauria de fer certes concessions a la democrcia parla-mentria. La legalitzaci dels esquadrons feixistes amb funcions de policia social i poltica va ser una mida que va enfrontar Mussolini al PPI que va trencar definitivament amb el govern nacional quant aquest va aprovar la llei Acerbo que reformava la llei electoral per bene-ficiar a la majoria. Segons la llei Acerbo, aquell partit que tingus una majoria relativa a les urnes de ms del 25% dels vots ocuparia dues terceres parts dels escons del parlament itali. La llei Acerbo buscava que el sistema poltic itali tingus un govern estable amb una gran ma-joria que neutralitzs a loposici a la cambra de diputats. El PPI va trencar amb Mussolini i el seu govern duni nacional per laprovaci duna llei electoral que conduia cap a lautoritarisme. Aix, a les eleccions de 1924 la majoria va ser per la Llista Nacional de Mussolini encapalada pels dirigents feixistes. La popu-laritat de Mussolini va donar-li prop del 40% dels vots amb el Partit Feixista com a principal eix de la dreta. Les eleccions de 1924 van estar marcades per la conflictivitat al carrer entre els feixistes i lesquerra. Aix, Matteotti del PSU va denunciar al parlament la llei Acerbo i posava en qesti la poltica de Mussolini. Posteriorment Matteotti va ser raptat i assassinat, fet que desencadenava un gran escndol poltic. Matteotti havia atacat amb ferocitat el govern i posteriorment havia desaparegut. Havia estat raptat als carrers de Roma, ficat al darrere dun cotxe i assassinat. El seu cos no va aparixer fins un mes desprs. Loposici tenia clar que la seva desaparici estava rela-cionada amb Mussolini i el seu entorn. Lescndol Matteotti va marcar el pas del rgim cap a la dictadura amb la retirada del parlament de PSI, PSU, PPI i alguns grups liberals (retirada a lAventino) per convertir-se en una cambra opositora. El boicot parlamentari va ser un error de loposici que dei-xava la cambra en mans de Mussolini. El gener de 1925 Mussolini assumia la responsabilitat de lassassinat de Matteotti a mans dels camises negres. Aix es tancava la crisi en una cambra sense oposici real. A continuaci, Mussolini va realitzar una maniobra que destituia els parlamentaris de lo-posici que havien abandonat el parlament i del PCI. Era el moment de destruir a loposici i establir una dictadura. Mussolini eliminava del seu govern als ministres no feixistes i loposici era il.legalitzada donant lloc a la dicta-dura feixista, la destrucci de lesquerra shavia iniciat. Itlia ja era un Estat amb un sol partit poltic, per encara quedaven interesos poderosos que eren un fre per a Mussolini; la Corona, lEsglsia lexrcit i alguns dels grans financers. IV. Dictadura i liberalisme econmic (1926-34): Un cop controlat el parlament, Mussolini va atorgar-se a si mateix amplis poders. Sistemticament, el dictador va anar desmuntant el sistema democrtic i assumint el control dItlia. Sestablia un nou rgim de tipus corporatiu, amb un sindicalisme obligatori je-rarquitzat, la vaga il.legalitzada i un parlament merament consultiu. La destrucci de la democrcia portar molts poltics a la deportaci o lexili. La capaci-tat executiva i legislativa eren asumides pel govern i el Gran Consell Feixista, un dels pocs

organismes poltics creats per la dictadura, en principi per facilitar les relacions en-tre el partit i el govern. Mussolini ja tenia tot el poder a les seves mans, era un dictador absolut. El problema era que el feixisme havia arribat al poder sense un pla especfic de govern i sense una crre-ga doctrinria important. El seu nic objectiu era crear un Estat poders de caire dictato-rial, basat en la fora del partit nic el Partit Feixista i amb un lder carismtic, il Du-ce, que comptava amb la fidelitat incondicional dels seus partidaris. El feixisme itali exaltava el sentiment nacionalista invocant les grandeses de lImperi Rom, van recuperar-se smbols de lantiguitat com les senyeres imperials o lantiga sa-lutaci amb el bra dret alat i la m oberta, senyals didentitat del feixisme. Tota una escenografia de masses uniformades i organitzades formaran part de lesttica del fei-xisme. Mussolini va pactar amb la gran indstria que es mantindria una poltica liberal, fet que unit a la m dura va fer que fos admirat per la dreta europea com Primo de Rivera o Churchill. El feixisme va trobar un equilibri entre liniciativa privada i lintervencionis-me estatal per superar la crisi econmica del pas. El deute extern del pas impedia les importacions i la prpia ideologia nacionalista del feixisme va fomentar lautosuficincia econmica. Les grans obres pbliques, una de-mostraci de leficcia del rgim, van ser un motor econmic per al pas juntament amb la dessecaci de pantans i un ambicis pla de rec per estimular la producci agrria del pas. El sindicalisme de classe va ser substituit per un altre de tipus vertical en corporacions que evitava qualsevol tipus de conflictivitat social i permetia controlar els esglaons pro-ductius de cada sector. El feixisme demostrava aix una evident aparena deficcia po-sitiva de cara a lexterior. El 1939, amb la Segona Guerra Mundial a punt desclatar, lEstat feixista itali ja con-trolava totalment leconomia del pas amb la indstria metal.lrgica, la indstria naval i les obres pbliques controlades pel govern de Mussolini. s el pas que entre 1934 i 1943 va fer-se cap a lintervencionisme estatal. La monarquia italiana de Vctor Manuel va ser acceptada per Mussolini perqu va rebre el seu suport desprs del seu ascens al poder i en la evoluci cap a la dictadura. El rei era el cap de lexrcit, el que feia que Mussolini noms el controls parcialment. Mussolini seria destituit el 1943com a cap de govern per negociar un armistici i com a resposta Mussolini proclamaria la repblica feixista de Sal.

Alemanya. Lascens del nazisme al poder: El creixement del nazisme es deriva de la crisi de la Repblica de Weimar provocada per la Gran Depressi econmica, el trencament de leix democrtic que la recolava i la deriva autoritria dels partits i les classes mitjanes que no sidentificaven amb el r-gim republic. La crisi econmica nord-americana va provocar la retirada dels capitals invertits a Ale-manya i lactivitat econmica va resentir-sen rpidament provocant el tancament dem-preses i la pujada de latur. La crisi social i la por al comunisme portar a les classes mitjanes cap a posicions cada cop ms conservadores i menys democrtiques. Davant daquesta situaci, la coalici de Weimar va enfonsar-se. Els governs es succei-ran en poc temps sense aturar el problema. La Repblica de Weimar va suicidar-se pel trencament intern i va ser assassinada pels atacs exerns. Lofensiva poltica que iniciar el NSDAP i el rebuig de lelit econmica i les classes mitjanes van precipitar la caiguda del rgim. La sortida democrtica a la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial va ser un mal menor per aquests sectors davant la por a una sortida revolucionria per una societat que, en general, no era ni demcrata, ni republicana. Es donaven les condicions ideals per que es dons una radicalitzaci dels partits poltics ms virulents. Les classes mitjanes dubtaven dun rgim democrtic on lesquerra tin-gus tant pes poltic, per aix, amb la crisi, van derivar cap a posicions autoritries que solucionesin la crisi. La vinculaci de leconomia alemanya al mercat mundial i els lligams establerts amb els Estats Units a travs del Pla Young que financiava la repblica a base de prstecs i in-versi privada nord-americana va fer que el 1931 la crisi fos molt intentsa. Es va arribar a la xifra de sis milions daturats. El nacionalsocialisme. La crisi va desestabilitzar la poltica alemanya. La sortida a la crisi tendia cap a lautoritarisme que permits la formaci dun govern fort que pogus fer front a la crisi. Aix, la societat alemanya va veure com el NSDAP creixia espectacu-larment. Dentre els partits poltics apareguts al caliu de la greu crisi que havia portat a la forma-ci de la Repblica de Weimar destacava el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany que aviat estaria encapalat per Adolf Hitler, un personatge que des de molt jove havia freqentat els cercles poltics antidemocrtics. Aquest grup nacionalista, reaccionari i antisemita es movia en els seus orgens a lentorn del mn folclric alemany amb un ideari basat en la recuperaci de lhegemonia i lex-pansionisme per la repblica alemanya perqu els alemanys eren tnicament superiors. Per aix, calia un fort lideratge. Aix, la proclama ideolgica del NSDAP es basaba en la crtica al decadent sistema parlamentari i la democrcia, un nacionalisme exacerbat, pangermanista i expansionista, el racisme (la superioritat de la raa ria i lantisemitisme), lanticomunisme, la sacralit-zaci del lder carismtic el Fhrer, una forta jerarquia i la formaci duna dictadura totalitria. Hitler va entrar en contacte amb aquest grup i va integrar-se fins al punt de covertir-se en el seu principal dirigent. Els seus primers intents daconseguir el poder van ser insur-reccionals, per lintent de cop dEstat de Munic va fracassar sense que Hitler pogus aconseguir els seus objectius de proclamar una repblica jerrquica i depurar interna-ment el pas. Hitler i altres dirigents del partit nazi van ser empresonats i procesats, per la seva pena de pres va ser fora reduida, el temps necesari per escriure el seu llibre La Meva Lluita Mein Kampf, el que seria el catecisme doctrinari en que es basaria el moviment nazi. El llibre comportava una forta crrega ideolgica escrita amb una prosa exaltada i pseu-doreligiosa ms prpia dun visionari que dun poltic. Nacionalisme germnic i antisemitisme seran els dos aspectes ms caracterstics de la seva ideologia. Hitler defensar al seu llibre la conquesta i unificaci del mn germnic (lespai vital), lhegemonia alemanya a lEuropa Central i lexpansi cap a orient en detriment de la decadent raa eslava. Un cop va sortir de la pres, Hitler va haver denfrontar-se amb Strasser pel lideratge del NSDAP. Hitler volia abandonar la poltica insurreccional, accentuar el nacionalisme i buscar larticulaci de xarxes socials que recolzesin el seu projecte, des de les classes treballadores fins

al gran capital. Obrers i classes mitjanes havien de ser la base dun projecte populista. Strasser havia organitzat les SA i proposava mantenir lestratgia in-surreccional, mantenir lanticapitalisme i el nacionalisme exacerbat. El 1928 Hitler va imposar-se a la direcci del partit aplicant el principi de capdillatge on el cap del partit tenia tot el poder de forma jerarquitzada. Hitler era el Fhrer. Aix, la crisi econmica va arribar amb el NSDAP amb una doctrina slida i un programa elec-toral dirigit a les masses. La crisi derivada de la Gran Depressi crear les circumstncies que facilitaran el crei-xement del nazisme. Les classes mitjanes i els petits propietaris rurals patiran els efectes de la crisi econmica i al mateix temps es resistiran al procs de proletaritzaci a que es veien abocats. No representats per la dreta tradicional ni pels partits desquerra, aquestes seran les ba-ses electorals del nazisme. El NSDAP va aconseguir lhegemonia dins del nacionalisme i va aconseguir un important ascens electoral a les eleccions de 1930 amb el 18,3% dels vots. LNSDAP va convertir-se aix en la segona fora poltica per darrere de lSPD. Ara, Hitler llenar al carrer a les SA com a grups de xoc socials enfrontant-se als sindi-cats lliures i als obrers. La poltica econmica alemanya estar marcada per la crisi econmica i lascens elec-toral i poltic del nazisme. Lelectorat de la dreta tradicional es decantava per lNSDAP en detriment del DNVP i altres partits tradicionals. Altra ajuda important per a lascens del nazisme ser la dels grans sectors industrials que estaven seriosament perjudicats per la crisi i es veien amenaats per les seves possi-bles conseqncies. Per garantir la seva supervivncia, el capitalisme alemany apostava per una soluci autoritria imitant lexemple itali. La coalici de Weimar es veia trencada definitivament durant el govern del canceller Brning (1930-32) que va comenar a plantejar la necessitat dimplantar poltiques dautoritat aplicant larticle 48 de la constituci. La idea de buscar un rgim demergn-cia amb cancellers presidencials va ser recolada per Von Papen del Zentrum que plan-tejava lentrada del partit nazi en el govern. Von Papen buscava arribar a la cancelleria mitjanant lEstat demergncia i que Hin-demburg concentrs a la seva figura tot el poder per delegaci. Les eleccions presiden-cials ratificaran lascens del nazisme. LSPD i el centre democrtic van mobilitzar el seu electorat a favor de Hindemburg com un mal menor per evitar que Hitler arribs a la presidncia de la repblica. Les eleccions legislatives de juliol de 1932 confirmarin que Hitler i el partit nazi eren la principal alternativa poltica que hi havia a Alemanya. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1932): Hindemburg (DNVP) Hitler (NSDAP) Thallman (KPD) 53% 36% 10%

Hindemburg exercir el poder que li atorgava la constituci i aplicant larticle 48 nome-nar canceller presidencial a Von Papen que no va ser capa dintegrar el nazisme al po-der. El Zentrum no va acceptar una possible aliana amb el NSDAP i Hitler va posar les seves condicions per integrar-se en el govern. Hitler noms entraria en un govern on ell mateix fos el canceller. El fracs de Von Pa-pen conduia a les eleccions de novembre de 1932 que suposarien un petit retrocs del Zentrum i del NSDAP que perdia prop de dos milions delectors a favor de la dreta tra-dicional per seguia com la fora poltica ms votada. Les eleccions dibuixaven un nou panorama dinestabilitat per a la Repblica que va per-metre que es concrets la deriva cap a lautoritarisme presidencial de Hindemburg que recolaria el projecte de Schleicher que proposava un govern de concentraci de la dreta que integrs el DNVP, el NSDAP i els sindicats per poder realitzar una poltica econ-mica intervencionista.

Schleicher va recolar-se per plantejar el seu projecte en Strasser, aix pensava aconse-guir la uni de la dreta, per no va poder seguir endavant amb els seus plantejaments. La gran indstria (Krupp, Thyessen, Schacht) shavia apropat al nazisme financiant-lo i donant-li suport. El 1933 Hindemburg nomenava canceller a Hitler presionat pels industrials i el seu fill, tot i despreciar-lo com a personatge per la seva mediocre trajectria a lexrcit. A continuaci es formava un govern duni nacional amb el NSDAP, el DNVP (Hugen-berg) i el Zentrum (Von Papen). En pocs mesos Hitler establia la seva dictadura i legalitzava les SA integrant-les a la po-licia de Prssia. En mar de 1933 es convocaven unes noves eleccions que estarien marcades per lincendi del Reichstag del que va acusar-se al Partit Comunista. Les elec-cions van estar marcades per una forta pressi social. Els enfrontamens al carrer entre els esquadrons feixistes de les SA amb els comunistes van ser constants. Hitler aconseguia la majoria absoluta a les eleccions de 1933 on va obtenir el 44% dels vots, xifra suficient per eliminar a loposici. A continuaci, Hitler illegalitzava el Par-tit Comunista, lSPD i els sindicats. Entre mar i juny de 1933 ja es construien els pri-mers camps de concentraci. En gaireb quatre mesos de govern, els altres partits poltics van disoldres per establir la llei del partit nic. Hitler i el seu partit sestaven apoderant de lEstat i la naci alemanya. No hi havia opo-sici parlamentria i no existia la divisi de poders. Tamb sadoptava lensenya verme-lla, negra i blanca amb la creu gammada nazi. Ara noms hi havia un poble, un Estat, un cap. El juny de 1934 a la Noche de los Cuchillos Largos Hitler eliminava loposici inter-na dins de les SA i personatges com Strasser i Schleicher eren assassinats. La depuraci poltica arribava aix al mateix partit. Ara, les SS (grups de protecci) seran el nou r-gan executiu del Fhrer. Tamb va formar-se la Gestapo, la nova policia de seguretat de lEstat que eliminaria implacablement a tots els enemics de la nova Alemanya de Hitler. Poc desprs, sinicia-ria la persecuci dels jueus aplicant els principis ideolgics antisemites del nazisme. Els jueus eren un altre enemic del pas. A lagost va morir Hindemburg i Hitler asumia la presidncia de la Repblica ampliant el seu poder al sistema judicial exercint com a tribunal de darrera instncia. Hitler con-centrar tots els poders en les seves mans. El nou ordre dAlemanya tenia un marc dEs-tat totalitari construit en poc mesos. La poltica econmica del nazisme va aconseguir una important reabsorci de latur. Eliminats els sindictats i desapareguda qualsevol possibilitat de conflictivitat social per la dictadura, hitler va poder controlar la poltica salarial i laboral sense cap resistncia. La producci va estimularse grcies a un gran programa dobres pbliques i a les crei-xents demandes de fabricaci darmament. Hitler buscava construir un gran exrcit amb un alt grau de mecanitzaci. Una part im-portant de la reactivaci econmica va ser deguda al rearmament. Un modern exrcit ofensiu necessitava una gran quantitat de mitjans cuirassats. La tecnologia i la capacitat industrial alemanyes es posaran al servei de la poltica industrial nazi. Aquestes mesures van millorar, de forma temporal, la situaci laboral per no va poder eliminar-se totalment latur que sacabaria amb la introducci del servei militar obliga-tori el 1935. Els grans industrials que havien recolat al partit nazi es van veure recom-pensats per la demanda del sector pblic i per la forosa disciplina laboral que va intro-duir-se. En poltica exterior, en un principi, les reclamacions alemanyes del rgim nazi van con-centrarse en la revisi del Tractat de Versalles i en un intent de materialitzaci del pan-germanisme per mitj duna uni amb Astria que ser frustrada. La voluntat dexpan-si del rgim es manifestar de forma constant. Aix, les annexions territorials de lAle-manya nazi es poden considerar etapes que conduiran inevitablement a lesclat de la Se-gona Guerra Mundial.

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-45): ORGENS, DESENVOLUPAMENT I BALAN DEL CONFLICTE El setembre de 1939 comenava la Segona Guerra Mundial, que fins 1941 va ser un conflicte estrictament europeu. El conflicte es generalitzaria el 7 de desembre de 1941 amb latac japons a Pearl Harbour. El Jap acabaria rendint-se lagost de 1945 com a conseqncia de latac atmic nord-americ a Hiroshima i Nagasaki. Noms vint anys van separar el final de la Primera Guerra Mundial i lesclat de la Se-gona, un perode tant breu que a portat a alguns historiadors a pensar que ens trobem davant dun nic conflicte iniciat el 1914 i que no finalitzaria fins el 1945. Gaireb tota Europa, tot el Pacfic, sia i lfrica colonial (colnies, protectorats i man-dats) es veuran afectades per la lluita per lhegemonia mundial amb un balan de 55 milions de morts. La Segona Guerra Mundial suposar un canvi en la histria militar del mn. La guerra tradicional quedar obsoleta per laparici de les armes de destrucci massi-va bactereolgiques i qumiques. El mn viur una nova etapa marcada per la bipola-ritzaci entre els Estats Units i la Uni Sovitica i linici del procs de descolonitzaci afro-asitica. Els orgens de la Segona Guerra Mundial: Les causes del conflicte van ser molt variades i complexes i es troben en el desenvolu-pament del perode dentreguerres, especialment en la poltica expansiva del nazisme que buscava convertir Alemanya en la potncia hegemnica mundial. La triple opci europea desprs de la pau de Pars que posava fi a la Primera Guerra Mundial va por-tar cap a la nova guerra. 1. Aprofundiment i consolidaci de les democrcies parlamentries europees sota el lideratge de Frana i Gran Bretanya que tenien presncia exterior en els seus dominis colonials. Itlia i Alemanya no arribaran a consolidar el sistema ms enll de la configuraci duna democrcia formal mancada de la voluntat democrtica de proclamar ligualtat entre la ciutadania. Les democrcies parlamentries es mostraran febles, tant a Frana com a Gran Bretanya. A Europa es veur com la democrcia va sent substituida per les dicta-dures el 1922 el feixisme arriba al poder a Itlia, el 1926 sinstaura a Portugal la dictadura feixista de Salazar, el 1933 el nazisme arriba al poder a Alemanya i el 1939 sinstaura el franquisme a Espanya. 2. Capitalisme gestionat per un Estat autoritari que esborrs del mapa a les forces poltiques i sindicals contrries al model de societat capitalista. Els autoritarismes retallaran els drets poltics i sindicals despressi, reuni i associaci dels ciuta-dans. A Europa simposaran models autoritaris en el perode dentreguerres no noms a Itlia i Alemanya. Aix, Hongria (govern dHorthx, collaboracionista amb lAlemanya nazi), Romania (dictadura dAntonescu), Grcia (dictadura del general Metaxas) i Polnia (dictadura de Pildsuski) patiran models de rgims autoritaris. A Frana i Gran Bretanya apareixeran partits que defesen la necessitat de la for-maci dun Estat autoritari. Aix, Action Franaise i el Front National Party seran moviments de carcter autoritari. Lactitut de Frana i Anglaterra permet explicar lesclat de la guerra perqu no havien defensat les llibertats davant lauge dels fei-xismes. A Gran Bretanya el propi rei, el duc de Winsor, va mostrar simpatia pel rgim nazi. En definitiva, laparici dels totalitarismes de carcter feixista va ser la lgica con-seqncia

del perill a la prdua de lhegemonia de les classes dirigents capitalistes que recorreran a lEstat dexcepci. 3. Altre opci era lextensi de la revoluci socialista des de lURSS. El bolxevisme mirar dextendres per Europa a travs dels partits comunistes. El comunisme no acabar de prosperar perqu la socialdemocrcia europea havia introduit una srie de millores i correccions dins del sistema capitalista. Les classes dirigents europees tindran por a que la revoluci sextengus cap a Europa perqu si a Rssia, un Estat tradicional i sense tradici democrtica, havia triomfat el moviment revolucionari a Europa el perill seria major. Lexemple sovitic mobilitzar el capitalisme europeu, tot i que ja en els anys vint es veur el frac de la possibilitat de lextensi de la revoluci a Europa. aquesta por de les elits capitalistes es mantindr quedant resumida en una frase que corria per lEuropa dentreguerres: millor Hitler que Stalin. Quatre pasos condueixen cap a lesclat del conflicte: la Guerra Civil Espanyola que es-clata el juliol de 1936 amb la claudicaci de les potncies democrtiques i la formaci del Comit de no intervencin (Balwin), lAnschluss de mar de 1938, la Conferncia de Munic de setembre de 1938 i, per ltim, el pacte entre Alemanya i lURSS lagost de 1939 (Hitler-Stalin). La Guerra Civil Espanyola. Tot i que el conflicte espanyol pot considerar-se com un fet intern, la realitat s que la Guerra Civil va ser un reflexe fidel de la divisi ideolgica que hi havia a Europa. Aix, els historiadors consideren que la Guerra Civil va ser un assaig general del que seria la inmediata guerra mundial. Lenfrentament secular entre els reaccionaris i el progressisme poltic i econmic va portar a Espanya a un enfrontament armat que esclatava el 18 de juliol de 1936 amb una insurrecci militar contra el rgim constitucional republic. Durant tres anys, els bndols nacional y republic van enfrontar-se en una guerra que va aupar al general Franco al poder labril de 1939. La guerra va mobilitzar les demo-crcies europees davant lagressi feixista a la Repblica espanyola. Aix, les demo-crcies van crear el Comit de No Intervenci davant el que es considerava com un fet intern. A la prctica, aquest comit no va poder evitar, amb la seva actitut criminal, que Ale-manya i Itlia prenguesin partit pels militars sublevats. Els militars insurrectes van com-ptar amb armes i tropes procedents de lexterior. La intervenci alemanya a Espanya ha de situar-se en el context dexpansi del feixisme seguida per Hitler. Els Estats Units tamb van rentar-se les mans i aix, la Repblica va haver de recrrer al mercat negre i a lURSS per aconseguir armes per combatre els militars. Els volun-taris procedents de diversos pasos queintegraven les Brigades Internacionals van ser el principal suport que va rebre la Repblica de lexterior. La Guerra Civil espanyola va convertir-se en un banc de proves de nous armaments i tctiques militars. Van introduir-se els bombardeigs a les ciutats i lus dels tancs. La Guerra Civil demostra la claudicaci de les democrcies europees en front dels totali-tarismes. LAnschluss. Aix suposa lannexi dAstria per part de lAlemanya nazi el mar de 1938. El Tractat de Versalles prohibia taxativament la uni dAlemanya i Astria sota qualsevol condici, per el nazisme considerava la uni com una defensa del seu es-pai vital. Era una uni ideolgica, ja que les fronteres, per a Hitler, eren la lgica con-seqncia de lexpansi dels Estats.

Aix, tot i que Hitler ja havia fracassat en la seva intenci dannexionar Astria el 1934 aquest no va oblidar les seves reivindicacions. El 1938 es va presentar una nova opor-tunitat per annexionar el territori austrac i Itlia ja no seria un obstacle per a la unifica-ci. El nazisme va propiciar un cop dEstat totalitari a Astria per instaurar un rgim filonazi amb el suport de Hitler. El febrer de 1938 Hitler va exigir al canceller austrac Von Schschnigg que nomenes un ministre del interior nazi. El canceller austrac en un ltim intent per evitar lannexi va convocar un plebiscit per al mes de mar, per la pressi nazi va fer que el canceller es veis obligat a suspendre el referdum. Finalment, el canceller austrac va veures obligat a dimitir el mes de mar per ser substituit pel nazi Seyss-Inquart. Una amplia base social recolava la instauraci dun rgim nazi a Astria. Hi havia un percentatge ms alt dafiliats al partit nazi a Astria que a la prpia Alemanya. El nou canceller nazi va demanar inmediatament a Hitler que les tropes alemanyes ocupesin el pas per proclamar lAnschluss, la uni amb Alemanya. Aquesta violaci de la legalitat internacional va ser acceptada per les potncies occidentals que no van reaccionar. Itlia es mantindr en silenci davant de la unificaci i Hitler mostrar el seu agraiment a Mussolini per la seva resposta davant de lagressi alemanya a Astria. Per la seva part, Frana sallunyar dItlia perqu aquesta donava suport a lexpansionisme ale-many per no va realitzar cap acci contra Hitler. La Conferncia de Munic. El setembre de 1938 es celebrava la conferncia de Munic amb la participaci de Frana, Alemanya, Itlia i Alemanya. Hitler recolat per la Itlia de Mussolini va demanar que part de Txecoslovquia (el territori dels sudets) sincor-pors a Alemanya de forma inmediata. Aquesta reclamaci transgredia la sobirania de Txecoslovquia. Els sudets eren una minoria de llengua alemanya en el territori txecoslovac, just a la frontera entre ambds pasos. Aix, la nova reivindicaci alemanya afectava als tres milions dalemanys del sud, els sudets. Els dirigents dels sudets van demanar lautono-mia del territori dins de Txecoslovquia mentre Hitler es preparava per locupaci del territori. El resultat de la Conferncia de Munic va ser un xit clamors per lAlemanya de Hitler que va veure com es veien satisfetes les seves aspiracions. Alemanya va annexionar els sudets a canvi dunes concessions insignificants. Els caps de govern francs i britnic, Daladier i Chamberlain, van acceptar lannexi dels sudets al III Reich amb lesperana que Hitler es contentaria amb els territoris ad-quirits, per no va ser aix i el mar de 1939, violant unilateralment els acords de Mu-nic, Hitler ja dominava tota Txecoslovquia mitjanant un govern titella. Frana i Gran Bretanya no van respondre a aquesta nova violaci de la legalitat internacional que va realitzar Hitler. Parallelament, a Espanya sestava disputant la Batalla de lEbre com a gran ofensiva republicana contra els nacionals. Part de Catalunya ja es trobava en mans dels fran-quistes. Negrn, cap de govern de la Repblica, buscar guanyar temps perqu la Guerra Civil espanyola sallargui per implicar-se en un conflicte europeu contra els fei-xismes. Era lnica possiblitat que la Repblica tenia per sobreviure. El projecte concebut per Negrin suposava que, si esclatava un conflicte europeu, Es-panya suniria al front aliat conjuntament amb Frana i Gran Bretanya perqu Itlia i Alemanya estaven atacant Espanya donant suport a Franco. Aix es defensaria la lega-litat republicana i la democrcia. Per resistir davant de la pressi franquista era necessari que Frana i lURSS propor-cionesin recursos militars a la Repblica. Davant daquesta situaci, el govern francs del Front Popular de Leon Blum va potenciar el Comit de No Intervenci i el govern radical de Daladier tampoc permetr que la Repblica sabasteixi darmes per afrontar el front de lEbre.

Frana considerava que no shavia de defensar la Segona Repblica per mantenir lstatus quo europeu. Finalment, el mar de 1939, tot i que encara no havia finalitzat la guerra, reconeixien el govern de Franco.

El mar de 1939 es configurava un dels blocs belligerants a la Segona Guerra Mundial, lEix. El pacte entre Alemanya, Itlia i Jap suposava el suport a la intenci alemanya docupar Polnia. Hitler no esperava que el conflicte adquirs una dimensi mundial i va limitar-se a pactar la no belligerncia dItlia al Pacte de lAcer de maig de 1939. LEix ser un front slid per la seva coherncia ideolgica i per la seva militncia anticomunista. Alemanya havia signat amb el Jap un pacte AntiKomintern al qual es su-mava Itlia consolidant un dels bloc belligerants, lEix Berln-Roma-Tokio. El pacte Hitler-Stalin. Munic va ser el primer pas perqu Alemanya realitzs una nova reivindicaci: Polnia. Els polacs es mostraven recelosos per les reivindicacions ale-manyes i la possible reacci de lURSS davant duna agressi nazi. Aix, Stalin va ini-ciar una srie de negociacions per arribar a signar un tractat sobre locupaci de Pol-nia amb lAlemanya de Hitler. La reivindicaci de Hitler era el territori del corredor de Dantzing que separava la Prs-sia Oriental de la resta del pas. Tant Frana con Gran Bretanya van donar garanties a Polnia, per Hitler va preparar un pla dinvasi. El principal problema per Hitler davant de locupaci de Polnia era la reacci de lURSS perqu considerava que ni britnics ni francesos anirien a la guerra per locu-paci polonesa. La incompatibilitat ideolgica no va impedir que sarribs a un acord entre ambds pasos. El PCUS argumentava que signaven el tractat perqu volien guanyar temps davant de lexpansionisme nazi que podria atacar a continuaci a lURSS. La justificaci era que es volia preparar la resposta per una agressi que arribaria el 1941. Stalin argumenta-va que davant de la traici de les democrcies occidentals no tenia ms remei que sig-nar el pacte. Stalin considerava que la guerra era una qesti imperialista i capitalista que no havia darrosegar lURSS que devia concentrar-se en la seva recuperaci econmica. A ms, la principal amenaa per al rgim sovitic era lexpansionisme japons que ses-tava donant des de principis del segle XX. La realitat va ser que Stalin no va organitzar una forta defensa en previssi duna pos-sible agressi dels nazis. Stalin no sesperava lagressi alemanya tot i les advertn-cies dels seus serveis secrets i del MI6 britnic. Lexrcit sovitic depurat per Stalinhaur dorganitzar de forma precipitada la resistncia el 1941. Els comunistes shavien apropat a Hitler quan aquest havia estat masacrant comunis-tes a Alemanya i shavia produit una poltica de front popular a Europa contra el feixis-me. Aquest pacte germano-sovitic generar una important fractura dins del comunis-me europeu. Quan Stalin va signar el pacte no tenia intenci de realitzar una autodefensa davant una possible agressi alemanya, sin participar del repartiment de Polnia. LURSS practicaria una poltica imperialista per incorporar nous territoris. La intenci de Stalin era iniciar un perode de collaboraci amb Berln en benefici terri-torial de lURSS. Aix, les socialdemocrcies acusaran els comunistes de ser partidaris dels

totalitarismes. A ms, el conveni suposava un pacte de no agressi entre lURSS i Alemanya durant deu anys. El pacte no va ser acceptat per la Internacional Comunista ni pels partits comunistes europeus tot i que la opini pblica no coneixia les clausules secretes de repartiment de Polnia. Finalment, un cop finalitzada la guerra, lURSS annexionar Letnia, Lituania i Estnia. Les tres repbliques bltiques formaran part del bloc sovitic fins a la seva desintegra-ci. El territori sovitic es veur eixamplat el 1945 a costa de territori polons i Polnia, per la seva part, guanyar territori sobre lAlemanya derrotada.

El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial: Aliats Frana (setembre 1939) Gran Bretanya (setembre 1939) URSS (juny 1941) Estats Units (desembre 1941) Tant al bndol aliat com a lEix trobem formacions socials capitalistes amb una marca-da vocaci imperialista. Lnica excepci seria lURSS que, en teoria, practicava el co-munisme i tenia la vocaci dextendre la revoluci a nivell mundial. LURSS tenia una formaci social socialista i aix la convertia en un aliat ocasional. Un cop acabada la guerra es rehabilitar els venuts que faran un transit fins a conver-tir-se en aliats. En canvi, lURSS recorrer el cam invers per convertir-se en el princi-pal antagonista dels Estats Units. La guerra havia de definir quin era el capitalisme que triomfaria, el dels totalitarismes o el de les democrcies liberals. Un cop el 27 dagost es va signar el pacte entre Alemanya i lURSS, Hitler va realitzar locupaci de Polnia l1 de setembre de 1939. A continuaci esclatava la guerra, Frana i Gran Bretanya declaraven la guerra a lAlemanya nazi. Havia esclatat la Se-gona Guerra Mundial. Primera etapa (setembre 1939-mar 1940) . Frana i Gran Bretanya van declarar la guerra a lAlemanya nazi per no van mobilitzar els seus exrcits de manera inme-diata. Varsvia va caure el 29 de setembre a mans de lexrcit alemany i aix finalit-zava el primer pas de la guerra llampec. Aquest perode es caracteritza per la guerra llampec alemanya i tamb es conegut com la guerra estpida (drle de guerre). Al no mobilitzar els aliats les seves tropes, Hitler va poder seguir amb el seu procs expansiu. El inicio de la guerra se caracteriz por la campaa de Polonia. Desde los primeros instantes se hizo evidente que las nuevas tcnicas de combate se caracterizaban por la movilidad. La mecanizacin del ejrcito alemn hizo posible que las nuevas divisio-nes compuestas por tanques panzers rompiesen el frente enemigo y penetrasen en el territorio. El apoyo de la aviacin de ataque, que acompaaba a las divisiones panzers, facilita-ba la destruccin de las posiciones enemigas. La Guerra Relmpago alemana hizo que la resistencia polaca se hundiera en apenas cuatro semanas. As, de acuerdo con los pactos establecidos previamente, Alemania y la URSS se repartieron Polonia. Eix Alemanya (setembre 1939) Itlia (maig 1940) Jap (desembre 1941)

En la frontera comn entre Francia y Alemania no se produjo ningn enfrentamiento, situacin que se mantuvo durante algunos meses. Hasta 1940 Hitler no inici la cam-paa de Francia. El ejrcito alemn estaba rearmado desde la llegada de Hitler al poder, este rearma-mento supuso la creacin de un ejrcito moderno que emplease nuevas estrategias y tecnologas. La nueva Wehrmacht tena un alto grado de mecanizacin en compara-cin con los otros ejrcitos europeos. En el ejrcito alemn destacaban las divisiones panzer con tanques configurados como unidades autnomas que superaban el uso tradicional de estos al servicio de la infante-ra. El desarrollo de la aviacin militar permiti dar apoyo areo a los ataques de los panzers y la marina seguir teniendo en los submarinos su principal arma. El ejrcito alemn se trataba en su conjunto de unas unidades de ataque. El mayor problema lleg porque los recursos del pas solo permitan operaciones militares de corta duracin dentro del teatro de operaciones europeo. Por su parte, el ejrcito francs estaba considerado como el ms potente de Europa. Ante la amenaza alemana pusieron en prctica la experiencia acumulada en la Prime-ra Guerra Mundial que fue una guerra de trincheras. As, los franceses iniciaron la construccin de un complejo sistema de fortificaciones defensivas en la frontera con Alemania; la Lnea Maginot. Los franceses tenan un concepto de la guerra esttica que estaba desfasado desde 1918 y no estaban preparados para una guerra mecanizada pese a que disponan de medios acorazados para combatir. Los gobiernos britnicos, adems de mantener la superioridad naval inglesa, desarro-llaron la fuerza area con la Royal Air Force (RAF). Los britnicos tuvieron una buena visin de futuro y desarrollaron una eficiente aviacin de caza y grandes bombarderos estratgicos para defender las islas britnicas. Por su parte, la Unin Sovitica se haba industrializado a marchas forzadas y as en 1939 ya contaba con una gran industria armamentstica. Su material blico era abun-dante y sencillo y se ira modernizando a lo largo del conflicto. En noviembre de 1939 Rusia atac Finlandia, pas que pese a mantener una heroica resistencia a las tropas soviticas acab siendo derrotado. El gobierno finlands se vio obligado a aceptar en el mes de marzo de 1940 cesiones territoriales a Rusia. La Uni Sovitica va ocupar la zona oriental de Polnia i va desenvolupar una breu guerra contra Finlndia que va suposar el seu domini sobre litsme de Carlia i part de la Carlia oriental. Segona etapa (mar 1940-desembre 1941) . El conflcte es generalitzar amb nous espais de guerra i la intervenci de lURSS, de Iugoslvia als Balcans, dels Estats Units i el Jap. Ara si que es pot parlar duna guerra mundial. Lexrcit alemany va reiniciar la seva ofensiva a labril de 1940 envaint Dinamarca i Noruega. Desprs Hitler va llanar les seves tropes contra el front occidental. Aix, en-tre maig i juny de 1940 els alemanys envaien els Pasos Baixos i Blgica i va ocupar Pars. En abril de 1940 Alemania ocup Dinamarca y poco despus invadi Noruega, pas que exportaba acero sueco hacia Alemania. La indefinicin de la situacin en el oeste europeo llev a Hitler a preparar un ataque contra Francia mediante un plan de ataque similar al de 1914. La intencin alemana era penetrar en territorio francs por el norte, a travs de Blgica para evitar as la lnea defensiva francesa. Un imprevisto de ltima hora modific este plan para introducir unas acciones que sorprendiesen a la defensa francesa. El 10 de mayo las tropas alemanas iniciaron la cam-paa de Francia. En pocos das, las divisiones alemanas ocuparon Holanda y Blgica amenazando el norte de Francia. Cuando el grueso del ejrcito francs y los miembros de cuerpo expedicionario britni-co se dirigieron hacia el norte para controlar el ataque alemn, en el sur del pas justo entre la lnea

belga y la lnea Maginot las divisiones panzer alemanas penetraron en Francia rompiendo la retaguardia aliada. El general Von Manstein dise un eficaz plan de ataque sobre Francia. Las fuerzas acorazadas alemanas penetraron a travs de las Ardenas dirigindose directamente hacia el Canal de la Mancha lo que supuso que los ejrcitos anglo-franceses queda-sen cercados. En el sur del pas la Lnea Maginot esperaba un ataque frontal alemn que no se produjo. La operacin alemana result magistral y result catastrfica para las tropas aliadas que quedaron cercadas y con problemas de suministramiento. As, a duras penas, los aliados pudieron embarcarse en el puerto de Dunkerque para huir. En el mes de junio, una nueva ofensiva alemana culminar la derrota francesa. Los alemanes entraban en Pars el 14 de junio y el gobierno francs capitul el 22 de junio ante la Alemania nazi. La nueva estrategia de las tropas alemanas logr en po-cas semanas lo que no se haba conseguido en toda la Primera Guerra Mundial: Fran-cia haba cado. Los franceses firmaron un armisticio que permiti que el pas mantuviese una zona no ocupada con capital en Vichy. Hitler controlaba as el norte de Francia y la costa frente a Gran Bretaa. Ptain era el lder del gobierno colaboracionista mientras en Londres el general De Gaulle intentaba mantener el espritu de la Francia libre. El juny de 1941 es produia la rendici de Frana davant latac alemay. La societat francesa estava dividida entre els sectors democrtics i els sectors partidaris del col.la-boracionisme amb els nazis. El territori francs es va dividir en dues zones: la Frana ocupada el rgim de Vichy encapalat pel mariscal Petain i Laval i la Frana lliure. La Frana de Vichy mantenia limperi colonial (als territoris colonials tamb es viur la divisi de la societat) i la flota naval. Algria ser la seu del govern provisional de la Frana lliure que resistia amb el gene-ral De Gaulle al capdavant. Bona part de la flota naval francesa sautoenfonsar per evitar la seva utilitzaci pels nazis alemanys. Una vez Francia fue derrotada por las tropas nazis solo Gran Bretaa se mantuvo en pie de guerra. El Reino Unido se encontraba protegido por su geografa insular y por la potencia de su flota naval. El primer ministro ingls, Winston Churchill, personaliz la voluntad inglesa de resistencia ante Alemania. Churchill haba estudiado en la Academia Militar y particip en las guerras coloniales, ms tarde renunci a la carrera militar para dedicarse a la poltica desde las filas del Partido Conservador. El fracaso de la campaa de Francia le aup al cargo de primer ministro britnico. El desembre de 1940 saprovava la Llei de crdits, prstecs, lloguers i arrenda-ments , tot i que el Congrs dels Estats Units no va donar llum verda a la llei fins el mes de mar de 1941. Els EUA es trobaven en una fase de neutralitat activa i davant lamenaa duna agressi nazi Churchill va recrrer a lls per demanar ajuda econmi-ca i militar. Quan es doni llum verda a la operaci Frana ja estar ocupada pels alemanys, el que deixava la Gran Bretanya en una situaci desesperada perqu Hitler estava preparant la Batalla dAnglaterra (operaci Lle Mar). Va ser un prstec que va resoldre lesgota-ment total dels mitjans de pagament britnics. La Llei de Prstecs suposava la concessi als aliats duna srie de prstecs sense cancelaci, una amortitzaci a llarg termini i un baix inters. Davant lamenaa nazi Churchill havia de recrrer a la mobilitzaci massiva de tropes. Aquesta llei es dirigia a tots els aliats, per a la prctica suposava ms recursos per Gran Bretanya perqu Frana i lURSS estaven ocupades. Hitler dispuso una serie de planes de invasin de Inglaterra que pasaban por el control del dominio areo. El intento alemn de dominar el espacio areo para forzar la capitu-lacin de Gran Bretaa supuso la disputa de la primera gran batalla area de la Historia; la batalla de Inglaterra.

La primera fase de la guerra area alemana consisti en intentar desorganizar los sis-temas de defensa area britnicos, pero antes de completarla se paso al bombardeo de puntos estratgicos. La aviacin de caza britnica era superior a la alemana, lo que dificult el trabajo de los vulnerables bombarderos alemanes. Cuando la Royal Air Force britnica se encon-tr en una situacin lmite, los alemanes cambiaron de estrategia. La Luffwaffe inici los bombardeos nocturnos a las ciudades. El cambio estratgico alemn cambi la situacin alargando la batalla pero, an as, los britnicos resistan con xito a los ataques alemanes. Finalmente Alemania tuvo que renunciar a los planes de invasin de las islas britnicas. Con Francia prcticamente derrotada Italia se incorpor al conflicto blico en el bando alemn. En el mes de octubre Mussolini haba iniciado una campaa desafortunada contra Grecia y anteriormente haba invadido Egipto desde Libia. El dbil ataque italiano fue derrotado por un rpido contraataque britnico. Ramificada lofensiva nazi, lexrcit alemany va arribar simultniament a la frontera francosussa i a la costa franco-atlntica. Finalment, l Itlia feixista es sumava al con-flicte el maig de 1940. Tot i els seus projectes expansionistes, Mussolini va trigar a en-trar a la guerra perqu el 1939, quan Itlia volia entrar en el conflicte, Hitler el va atu-rar. Hitler havia evitat que Itlia es sums al conflcte perqu considerava que encara podia arribar a un acord amb Frana i Gran Bretanya perqu aquests fesin una nova conces-si a la legalitat internacional permitint la invasi de Polnia. Hitler esperava que guanyant temps podria preparar-se per realitzar una guerra rpida que poss fi al conflicte, per Mussolini a la primavera de 1940 estava ansis per treu-re partit a la guerra i expansionar-se. El projecte dexpansi itali suposava locupaci de la part meridional de Frana i de la costa dlmata. Mussolini recuperava daquesta manera el vell projecte del Mare Nostrum itali. Tota Itlia va viure una forta mobilitzaci patritico-nacionalista per recuperar els terri-toris irredents. La realitat es que la intervenci italiana va suposar una crrega per Ale-manya ms que una ajuda. A Albnia i Grcia Itlia va demostrar la seva debilitat mili-tar i, finalment, el 1943 haur de signar un armistici que suposar la caiguda del feixis-me itali. Las tropas britnicas expulsaron a los fascistas italianos de Egipto y Libia. Ante esta situacin los alemanes enviaron al general Rommel al frente africano Afrikakorps, protagonizando a lo largo de los 2 aos siguientes una serie de batallas contra el ejr-cito britnico en el desierto. El fracaso alemn en su intento de invasin del Reino Unido sumado a la desmesurada confianza que haba generado en Alemania la rpida derrota de Francia condujeron a Hitler a plantearse la guerra contra la Unin Sovitica. As, en 1941 las tropas alemanas iniciaron la campaa de Rusia. La URSS era la gran enemiga ideolgica de la Alemania nazi y el lugar donde se en-contraba el espacio vital objetivo irrenunciable para los alemanes. El ejrcito alemn empez a preparar en 1941 la operacin Barbarrosa, un ataque a Rusia que tena que permitir la destruccin del ejrcito sovitico en una campaa corta. La posibilidad de que los aliados interviniesen en los Balcanes y la hostilidad del nuevo gobierno yugoslavo provocaron una intervencin alemana antes de que sus tropas se dirigiesen hacia el este. As, en los primeros das de abril de 1941 Yugoslavia fue ocu-pada por los alemanes. Poco despus tambin fueron ocupadas Grecia y la isla de Creta. As, controlado el sur oriental de Europa ya se poda iniciar la campaa rusa que comenz el 22 de junio. A lo largo del verano tres grandes ejrcitos alemanes, con ms de 3.000 tanques, penetraron profundamente en el interior de Rusia. Los inmensos espacios, la capacidad de resistencia rusa y las mltiples divisiones de combate que enviaron los soviticos a hacer frente a los alemanes desgastaron y re-trasaron los planes de combate nazis. As, en otoo se lanzaba el ltimo intento de conquista de Mosc.

El terrible invierno ruso, el agotamiento alemn y el contraataque de las tropas siberia-nas detuvieron el avance alemn. El plan inicial de conquista rpida haba fracasado y la guerra continuaba a lo largo de un inmenso frente de combate que iba desde Finlandia hasta el Mar Negro. La campaa supuso la muerte de cerca de 20 millones de rusos y signific el hundi-miento del ejrcito alemn. El estancamiento alemn en la URSS supuso un cambio transcendental en el curso de la guerra. El frente ruso se convirti en un pozo sin fondo donde se consumieron las fuerzas alemanas.

El 14 dagost de 1941 sentrevistaven en un vaixell de guerra a lAtlntic el president nordameric i el premier britnic Churchill. A la Carta de lAtlntic Estats Units i Gran Bretanya es plantejaven els possibles futurs de la postguerra a Europa i la rendici to-tal del totalitarisme nazi per consolidar la democrcia a Alemanya. s un precedent de les Nacions Unides perqu es planteja per primer cop la possibilitat de crear un instru-ment que reguls el respecte a la democrcia. El desembre de 1941 entrava en guerra el Jap per continuar el seu procs expansiu per sia. Jap havia realitzat en el segle XX un fort desenvolupament capitalista sense consolidar cap model dinstitucions democrtiques. Jap era un Estat totalitari que des de 1905 havia iniciat la seva expansi territorial per Corea, Mantxucuo i Xina al llarg del perode dentreguerres. Jap era el mirall de molts Estats asitics sotmesos al colonialisme occidental, aix va permtre un expansionisme panasitic japons. Els sectors independentistes asitics esperaven que el nacionalisme panasitic i lexpansionisme japons els lliuresin dels colonitzadors europeus. Durant lera Tashibo el Jap shavia convertit en una potncia expansionista i amb larribada dHiroito al poder (era Shoba) es volia consolidar aquest procs. Aix, el 1927 apareixia el Memorial Tanaka que proposava expulsar dsia els occidentals per ins-taurar lhegemnia japonesa com a poble asitic ms desenvolupat. El 1933 ocupaven Mantxria de forma definitiva. Jap tindr interesos econmics per entrar en la guerra perqu locupaci sovitica per part dels nazis impedia que lURSS subministrs recursos energetics al pas. Tamb els Estats Units deixaran de proporcionar hidrocarburs per la indstria japonesa. Aix suposar que el govern japons hagi de recrrer als Estats rabs per aconseguir re-cursos per a la indstria. La indstria bllica japonesa shaur dalimentar a travs dels pasos rabs amb uns costos de transport molt alts. El mn rab era un territori lluny i aix suposava la ne-cessitat de protegir el transport del petroli en plena guerra mundial. La pobresa de re-cursos energtics impulsar al Jap a entrar a la guerra i ser una de les principals causes de la seva rendici el 1945 juntament amb latac atmic dHiroshima i Naga-saki. La policia poltica japonesa (Kempe-Tai) va actuar a sia per controlar el territori. Fins 1943 Jap extreur el 40% de les seves necessitats energtiques dels territoris ocu-pats al continent asitic mitjanant el Romusha (treball voluntari). Los Estados Unidos no estaban preparados para una guerra, pero el desarrollo del ar-mamento y su capacidad industrial les permitieron situarse en una situacin de supe-rioridad respecto a los ejrcitos europeos en muchos aspectos. Cuando el pas se vio implicado en el conflicto, su gran

capacidad industrial ser clave para desarrollar rpi-damente modernos aviones de combate, tanques y barcos. El desarrollo norteamericano permiti que se pudiesen abastecer dos frentes simult-neamente; en Europa y en el Pacfico. El desarrollo de la bomba atmica fue la mues-tra definitiva de la superioridad norteamericana. La guerra consolidar a los Estados Unidos como la primera potencia mundial. Por su parte, Japn se encontraba en guerra con China con anterioridad al inicio del conflicto en Europa. La intervencin de Japn en el conflicto dar a la guerra un ca-rcter planetario. El teatro de operaciones de la lucha entre norteamericanos y japone-ses ser el Pacfico. La intervencin japonesa en la guerra se produjo con el ataque sorpresa que lanzaron sobre las tropas norteamericanas en la base naval de Pearl Harbor, situada en la isla de Ohau en Hawai. La estrategia japonesa de expansin en Asia estaba siendo difi-cultada por los estadounidenses y con este ataque sorpresa los japoneses pensaban eliminar su presencia en el Pacfico. Los japoneses pensaban que cuando Estados Unidos estuviese en condiciones de contraatacar ya tendran un dominio total del continente asitico que les hara invulne-rables a ante las tropas estadounidenses. La expansin japonesa preocupaba al presi-dente Roosevelt pero no se haban tomado medidas excepcionales contra un posible ataque japons. La alta capacidad industrial y el nivel tecnolgico japons permitieron unos modernos medios para la guerra areo-naval, pero a partir de 1943 la industria japonesa se que-dar desfasada y no podr competir ni en calidad ni en medios con los norteame-ricanos. As, el 7 de diciembre de 1941, una fuerza de portaaviones japoneses desencaden un ataque areo sorpresa sobre la base estadounidense. Los japoneses destruyeron la mayor parte de la flota que se encontraba en Pearl Harbour. Parece ser que en Washington haba constancia de los planes japoneses y se ignoraron deliberadamente para poder entrar en la guerra. El sorprendente ataque a la base de Pearl Harbour supuso la entrada de los Estados Unidos en la guerra. Pese a los graves daos ocasionados por los japoneses, los aco-razados que fueron destruidos eran antiguos y la mayora se pudieron reparar. Casual-mente, aquel da no haba ningn portaaviones en la base norteamericana. Los estadounidenses quedaron neutralizados momentneamente, lo que permiti la rpida expansin japonesa por el sudeste asitico. En Filipinas, el general MacArthur se vio obligado a abandonar el archipilago. Malasia, Singapur, Indonesia y Birmania fueron ocupadas por las tropas niponas. La expansin japonesa lleg a amenazar Australia, pero en mayo de 1942 se detuvo el avance nipn en la batalla del Mar de Coral. En el mes de junio se disput la batalla de Midway que supuso la prdida de 4 portaaviones japoneses. El contraataque aliado se inici en agosto con el desembarco en Guadalcanal, territorio lmite de la expansin japonesa. Latac a Pearl Harbour va ser un esquer preparat pel departament dEstat nord-ameri-c que coneixia les intencions japoneses datacar la base dels Estats Units. Daquesta manera els Estats Units tenien un casus belli per incorporar-se al la Segona Guerra Mundial. Tercera etapa (desembre 1941-juny 1943) . En Europa Hitler retom en verano de 1942 la ofensiva en el sur de Rusia. Los alemanes lanzaron un doble ataque sobre Stalingrado y los yacimientos petroleros del Cucaso. Para esta operacin Alemania empezaba a mostrar sntomas de sufrir una insuficiencia de medios acorazados por el agotamiento de la guerra. Las tropas alemanas no lograron romper la resistencia rusa en Stalingrado y en el sur avanzaron hacia el Cucaso con muchas dificultades. La mxima penetracin en terri-torio ruso no disimulaba que la situacin era comprometida para los ejrcitos alemanes que daban muestras de agotamiento. A medida que avanzaba la guerra, Alemania y Japn se mostraban incapaces para abastecer frentes tan extensos y lejanos. El Eje estaba agotando sus posibilidades y no era capaz de derrotar a sus enemigos. En cambio, los aliados an no haban desar-rollado toda su capacidad militar y la intervencin de los Estados Unidos convertidos en el arsenal de la democracia hacia prever una victoria aliada.

Paralelamente, en el norte de frica, el general Rommel haba expulsado al ejrcito britnico de Libia. Rommel comand el Afrikakorps con habilidad y eficacia derrotando a los britnicos pese a encontrarse en inferioridad de condiciones. El ejrcito alemn se encontraba prcticamente sin medios y tuvo que detener su avance sobre Egipto en el mes de junio. Estamos ante el momento de mxima expansin del Eje y el inicio de su declive. En el verano de 1942 el Afrikakorps recibi menos refuerzos que sus rivales. As, el VIII ejr-cito britnico del general Montgomery detuvo el ltimo intento alemn de avanzar hacia Suez y puso en marcha una gran ofensiva contra los alemanes. La superioridad militar del ejrcito britnico fue aplastante. La actuacin de Montgome-ry fue estelar derrotando a las tropas de Rommel en El-Alamein. Militar ms prudente que brillante, Montgomery prefera asegurar su xito antes que brillar en acciones pun-tuales sin transcendencia. El Afrikakorps se vio obligado a retroceder ante la superioridad britnica y en el mes de noviembre desembarcaban en Marruecos y Algeria las tropas norteamericanas de Eisenhower decantando definitivamente el frente africano hacia el bando aliado. El Eje an resistira algunos meses en Tnez pero el norte de frica estaba perdido. En la batalla de las comunicaciones el Ocano Atlntico se convirti en cordn umbili-cal que permita dar salida a la produccin estadounidense para abastecer al Reino Unido. Para intentar romper este vital nexo de comunicaciones para los aliados, los alemanes desarrollaron la guerra submarina. La experiencia de la Primera Guerra Mundial llev a los alemanes a desarrollar una poderosa arma submarina. As, el hundimiento de mercantes aliados complic la llega-da de los suministros a Gran Bretaa. Los modernos submarinos alemanes se convir-tieron en un peligro para la navegacin aliada. La eficacia de los submarinos hizo que en 1942 los alemanes se impusiesen en la ba-talla del Atlntico. El tonelaje de los hundimientos superaba la capacidad de sustitu-cin que tenan los aliados. El principal enemigo para los submarinos alemanes fue la aviacin con radar. La reaccin aliada lleg armando los mercantes, dotando los aviones de patrulla mar-tima con radar y habilitando portaaviones de escolta para proteger la navegacin que se orgaiz en convoys a partir de 1943. Los estadounidenses pusieron en prctica un programa de construccin masiva de barcos de transporte y poco a poco el margen de actuacin de los submarinos ale-manes se ir reduciendo a la parte central del Atlntico. Los nuevos modelos de sub-marinos ocenicos tambin sufrirn la superioridad aliada que acabar controlando de-finitivamente el Atlntico norte. En el mes de noviembre de 1942 se iniciaron dos ataques frontales rusos que aislaron a las fuerzas alemanas de Stalingrado. La rendicin alemana lleg en el mes de enero, la posterior ofensiva rusa fue detenida mediante efectivos contraataques dando una falsa imagen de equilibrio. Psicolgicamente, el cambio del signo de la guerra era evidente. El ejrcito sovitico manifest una capacidad de recuperacin que llev a Stalin a pensar en ganar la guerra y extender el comunismo por Europa. En el Pacfico las largas y desprotegidas redes de comunicaciones impidieron a los ja-poneses poder abastecer satisfactoriamente a las unidades que se encontraban en Guadalcanal. El desgaste que supuso esta batalla para los japoneses pona de mani-fiesto la superioridad de los aliados. Guadalcanal cay en el mes de febrero y a partir de esta derrota los japoneses se situaran a la defensiva. Los estadounidenses tenan dos posibilidades; el ejrcito comandado por el general MacArthur poda atacar desde Australia, saltando de isla en isla por los grandes archi-pilagos, camino de Filipinas. Por su parte, la marina americana poda realizar un plan alternativo atravesando el Pacfico, partiendo desde Hawai, cruzando las grandes dis-tancias ocenicas.

Roosevel opt por una solucin que evidenciaba la superioridad de los Estados Unidos; se realizaron ambas ofensivas. En el verano MacArthur desencaden una gran ofensiva en el Pacfico sur-occidental. Por su parte, la marina norteamericana, comandada por el almirante Nimitz, desembarcaron de isla en isla. Las fuerzas de infantera de la marina los marines con el apoyo de los acorazados y los portaaviones protagonizaron el desembarco americano de isla en isla. La clara su-perioridad de la aviacin naval estadounidense se deba a la gran cantidad de aviones disponibles y a la mayor calidad de su material. Desde los portaaviones los norteamericanos podan proteger a sus tropas, atacar a los barcos enemigos y dar soporte a sus tropas terrestres en los numerosos desembar-cos. En la parte central del Pacfico, el escuadrn de portaaviones del almirante Nimitz tuvo una clara superioridad sobre las fuerzas niponas. Tras Pearl Harbor el desgaste de las operaciones areonavales puso en evidencia la diferente capacidad industrial que tenan Estados Unidos y Japn para reponer sus prdidas en combate. En el mes de julio Hitler volvi a retomar la ofensiva en Rusia. En esta ocasin, para intentar compensar la evidente diferencia de medios, Alemania desarroll nuevos mo-delos de tanques; Panthers y Tygers. La comandancia alemana pensaba que median-te estos nuevos modelos de tanques podran compensar la inferioridad numrica con la superioridad de sus caones y blindajes. Pese a la renovacin del armamento alemn, los rusos esperaban el ataque de las tropas nazis en Kursk. La aparicin de los poderosos T-34 rusos llev a los alemanes a desarrollar poderosos tanques pesados. Su produccin fue muy limitada y su peso les permitan una movilidad muy limitada. Tras neutralizar la ofensiva alemana en una gran batalla, en la que llegaron a participar 3.000 tanques, se desencaden una gran ofensiva que hizo retroceder el frente hasta Dniper en octubre. Tras la derrota de Kursk Alemania perdi toda su ca-pacidad ofensiva. Desde este momento la iniciativa la llevaran los soviticos. En el mes de julio, las tropas angloamericanas desembarcaron en el sur de Italia pro-vocando la cada de Musolini y el inicio de las conversaciones entre el nuevo gobierno de Badoglio y los aliados. Cuando pareca que Italia cambiara de bando en la guerra Alemania invadi el norte de la Pennsula Itlica reinstaurando el fascismo. Alemania se ver en el lmite de sus posibilidades con la multiplicacin de los frentes de accin. Hitler tuvo que gastar muchos efectivos en Italia, abriendo un nuevo frente de guerra, sin que le resultase productivo. Los aliados tuvieron que conquistar Italia de sur a norte para derrotar al fascismo. Desde agosto de 1942 se haba iniciado la guerra area contra Alemania. En un princi-pio, las grandes formaciones de bombarderos norteamericanos y britnicos atacaban de da las instalaciones industriales alemanas. Estas incursiones aliadas obligaron a los alemanes a reforzar la aviacin de caza y las defensas antiareas. Cuando se incrementaron las prdidas de bombarderos por el re-fuerzo de las bateras antiareas alemanas, la Royal Air Force britnica se dedic a la destruccin nocturna de las ciudades alemanas. El absoluto dominio aliado del cielo ya no pudo ser contrarrestado por los alemanes. Entre novembre i desembre de 1943 va celebrar-se la Conferncia de Teher entre els aliats Churchill, Roosevelt i Stalin. La reuni buscava coordinar els esforos bl.lics en una guerra que no tenia un final proper per havia fet un gir favorable als aliats. Va escollir-se Teher perqu era un territori que no es trobava inmers en la conflagraci bllica. Britnics i sovitics havien ocupat Iran a finals de 1942 per evitar la presncia de tro-pes de lEix. Entre les monarquies del Prxim Orient hi havia un cert corrent de simpa-tia per lAlemanya nazi en contra de Frana i Gran Bretanya per la seva presncia co-lonial i els aliats

volien impedir que les monarquies del Prxim Orient saliesin amb lEix i Hitler disposs de petroli. Desprs de locupaci aliada shavia proms la democratit-zaci dIran. A Teher, Stalin demanar que sobri un segon front de guerra per alleugerir lURSS que havia portat tot el pes del conflicte. Efectivament, aquest front sobrir el juny de 1944 amb el desembarcament de Normandia. La contraprestaci de lURSS havia estat la disoluci del Komintern el maig de 1943. Daquesta manera, desapareixia la instituci que coordinava els partits comunistes a escala mundial. Stalin, davant el dilema entre democrcia i feixisme, renunciava a la revoluci mundial per acabar amb el nazisme. Els aliats van decidir que noms acceptarien la rendici incondicional dAlemanya i que cap dels aliats signaria una pau bilateral amb Alemanya. Hitler havia insinuat que lenemic natural de Gran Bretanya, Estats Units i Alemanya era el comunisme i daquesta manera Stalin sassegurava que no es produiria un canvi en el joc daliances en la seva contra. A ms, a Teher ve decidir-se que en el mn de postguerra hi hauria una instituci que substituiria a lobsoleta Societat de Nacions, lONU i que quatre Estats hi tindrien apli-cacions especials; Estats Units, lURSS, Gran Bretanya i Xina. Quarta etapa (juny 1943-agost 1945). La Segona Guerra Mundial entrava en la seva fase final amb el desembarcament de Normandia que permetia lalliberament de Fran-a. El conflicte sallargaria encara fins lagost de 1945 quan el Jap es rendia definiti-vament desprs dels atacs dHiroshima i Nagasaki. En enero de 1944 las tropas angloamericanas desembarcaron en Anzio, en el sur de Roma. La falta de iniciativa de las unidades desembarcadas y la resistencia de los pa-racaidistas alemanes en Montecassino detuvieron el avance aliado. Hasta junio no se producir la ocupacin de Roma. En el mes de marzo, una ofensiva generalizada de los ejrcitos soviticos expuls a los alemanes del territorio ruso. Esta ofensiva permiti la penetracin de la URSS en Polonia y los Balcanes. Mientras las vanguardias soviticas llegaban a las puertas de Varsovia, en la capital polaca estallaba una insurreccin dirigida por el gobierno polaco exiliado en Londres. Inesperadamente, las tropas rusas detuvieron su avance permitiendo que los alema-nes sofocasen la revuelta polaca. Los soviticos ya tenan un gobierno comunista al-ternativo para Polonia y no les interesaba tener que enfrentarse a una rebelin interna. Los aliados llevaron a cabo una de las mayores operaciones militares de la guerra bajo la comandancia del general Eisenhower el 6 de junio de 1944; el desembarco de Nor-manda. El nombre de la operacin era Overlord. El despliegue de medios fue gigantesco. Medios areos, navales y terrestres se movili-zaron para hacer frente a una Alemania que ya no tena medios de oposicin. El domi-nio absoluto del cielo permiti que las operaciones de desembarco en las playas y el posterior avance por Francia fuese posible. La abertura de un segundo frente permiti que se iniciase la segunda etapa de la guer-ra; la liberacin del continente. En el mes de agosto, los estadounidenses desembar-caron en la Provenza y, al mismo tiempo, entraban en Pars. La ofensiva alemana en las Ardenas no fue capaz de cambiar el curso de la guerra. En octubre, tras una sangrante batalla en el golfo de Leyte, MacArthur regres a Filipi-nas. A continuacin, se inici una espectacular ofensiva en Indochina que tena como objetivo recuperar Birmania. Britnicos, estadounidenses y chinos reconquistaron en poco tiempo el terreno perdido en Asia al principio del conflicto. Loctubre de 1944 a Moscou es van produir les converses entre Churchill i Stalin . Eren les viglies de les ofensives dels Estats Units al Pacfic. Principalment es negocia-ran les zones

dinfluncia en la postguerra, per Stalin eludir el tema de Polnia. La intenci dStalin era capitalitzar polticament la victria militar. Les converses de Mos-cou prefiguraran en part el que ser la Guerra Freda. Respecte a Polnia Stalin va ser totalment intransigent sobre la seva futura subordina-ci a lURSS. La intenci dStalin era controlar el nou govern polons. El govern polo-ns a lexili estava vinculat amb el govern britnic per, daltra banda, shavia format un comit prosovitic a Lubln i Stalin no pensava renunciar a la instauraci daquest govern. Tamb es va pactar la repartici dels Balcans segons les segents zones dinfluncia: a Romania el 90% per a Rssia, a Grcia el 90% per a Gran Bretanya i Iugoslvia tin-dria influncia occidental i sovitica al 50%. Com a conseqncia dels acords que es van prendre durant la Segona Guerra Mun-dial llocs amb escasa tradici comunista pasaran a estar sateltzats per lURSS. En canvi, a pasos on hi havia un comunisme consolidat com Grcia, Frana o Itlia es donar la subordinaci a la democrcia liberal. Aix implicar la feblesa de molts dels nous rgims comunistes que seran Estats que tindran subordinada la seva poltica exterior a les decisions de Moscou. El bloc occidental tamb veur com la seva poltica exterior era marcada pels EUA des de lONU. A Iugoslvia, Albnia i Grcia es donaran situacions paradoxals. A Albnia sinstaurar el rgim comunista de Hodja. A Grcia, que ser alliberada pels partisans, sinstaurar una monarquia pro-occidental dretana amb escasa voluntat democrtica i a la RSF de Iugoslvia el rgim comunista de Tito que durar fins 1991. Quan els nazis havien ocupat Iugoslvia Crocia de la m de Plavelic es formar un govern collaboracionista i sorganitzaran milcies anti-sovitiques i anti-iugoslaves que van arribar a assassinar 400.000 resistents iugoslaus (chetniks). La resistncia iugoslava republicana i comunista estava encapalada per Tito. El pro-jecte alternatiu de la resistncia era la monarquia. Stalin buscar que Tito accepti la in-fluncia occdental al 50% amb els sovitics pactada amb Churchill. Tito trencar la tu-tela sovitica perqu, segons Tito, els comunistes com alliberadors del pas havien de tenir tot el poder. En enero de 1945 los aliados se reunieron en la conferencia de Yalta para ponerse de acuerdo sobre el repartimiento de Europa tras la guerra. La falta de entendimiento con Stalin hizo que slo se marcase una lnea de llegada para los ejrcitos llegados tanto del este como del oeste. A Ialta van reunir-se Churchill, Roosevelt i Stalin en un marc que ja preveia la caiguda del III Reich. Curiosament, a Ialta no hi havia cap representant francs, el que indica que Frana encara no estava rehabilitada com a potncia aliada dels vencedors. Pos-teriorment, Frana ser rehabilitada i admesa al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. A Ialta va decidir-se el pre-estatut del que seria la futura ONU recuperant lesperit de Teher amb els Estats aliats com a dominadors de les Nacions Unides. Es concretava que Alemanya seria ocupada en zones abans de signar cap tractat de pau. Ialta va ser la cimera dels repartiments dinfluncies. Lestratgia de Churchill i Roosevelt va ser salvar a Europa del bolxevisme. Per aix, amb lobjectiu de deixar a Grcia fora de lrbita dinfluncia sovitica, Churchill va ini-ciar la conferncia amb lobjectiu de deixar a Romania, Bulgria i Iugoslvia en lrbita sovitica. A Ialta tamb sacceptava lentrada al bndol aliat de Bulgria i Romania i lentrada en guerra de lURSS contra el Jap. LURSS es comprometia a enviar efectius militars al front oriental un cop saconsegus capitulaci alemanya (que encara trigaria tres me-sos a arribar). Per ltim, es va decidir la nova configuraci del Prxim Orient, un problema heredat de la Primera Guerra Mundial amb els mandats francesos i britnics a la zona. La qesti dels estrets turcs del Bsforo i de Dardanelos va ser acordada sense grans controvr-sies. Aix, els acords de 1936 van ser modificats perqu els interesos sovitics no de-penguesin del control sobre Turquia. Churchill, Stalin i Roosevelt van acceptar les dues zones dinfluncia a Europa occi-dental i sovitica. Per exemple, Togliatti (dirigent del PCI) retornar a la Itlia lliberada el 1944 i el primer que far es entrevistar-se amb els dirigents del Comit de Lliberaci Nacional (partisans) i imposar la continuaci de la guerra amb la subordinaci a la mo-narquia.

El 1945, quan Itlia sigui totalment alliberada, els partisans hauran dabandonar les ar-mes i el Partit Comunista Itali sincorporar al joc democrtic. Darrera daquesta ma-niobra trobem la m dStalin respectant les zones dnfluncia pactades a Ialta. LURSS i les democrcies occidentals condemnaran tamb al rgim franquista per sense con-cretar una actitut activa contra Franco. Este acuerdo provisional tuvo graves repercusiones en la futura posguerra. El balance de Yalta recoge la debilidad de Roosevelt y Churchill ante las demandas de Stalin. Se concedi a la URSS una zona muy vasta de ocupacin en Alemania y se colocaba a Polonia en una situacin de control y dependencia respecto al Estado sovitico. Estas concesiones a la URSS puede explicarse en el hecho consumado de que los so-viticos haban contribuido de forma esencial a la previsible victoria aliada y resultaba coherente que demandasen un rea de influencia lo ms amplia posible en el mundo de posguerra que se configuraba. Por otra parte, los aliados ayudaran a los Estados liberados a crear las condiciones de paz interior y a adoptar las medidas de urgencia destinadas a socorrer a los pueblos desamparados tras la guerra. Los aliados tambin se comprometan a construir autoridades provisionales guberna-mentales ampliamente representativas de todas las opciones democrticas de estas poblaciones que se comprometiesen a, mediante unas elecciones libres, constituir go-biernos que expresasen la voluntad de la poblacin. En los ltimos meses del conflicto los rusos llegaron hasta el ncleo de la Alemania nazi, en Berln. Hitler se suicid y el 7 de mayo Alemania capitulaba ante las tropas aliadas. La Segunda Guerra Mundial haba acabado en Europa. En el Pacfico, en cambio, la guerra an estaba en una situacin crtica. En febrero se haba producido el sangrante desembarco en Iwo-Jima, primer territorio japons pero la guerra no acababa de decantarse del bando aliado. La tctica japonesa de los ataques kamikazes para hundir los barcos estadounidenses provoc preocupacin en los responsables norteamericanos por el alto coste, en vidas humanas, que estaba suponiendo una guerra que estaba ganada de hecho. Esta situacin llevara al nuevo presidente de Estados Unidos, Truman, a utilizar una nueva arma que se haba desarrollado durante el conflicto; la bomba atmica. Consul-tados los aliados en la conferencia de Potsdam de los meses de julio y agosto, Chur-chill secund la iniciativa y Stalin no se pronunci. Rossevelt havia mort labril de 1945 i el substituir el president Truman, aix reunits a Potsdam el president Truman, Churchill (rellevat pel laborista Clement Attlee com a nou primer ministre britnic) i Stalin van decidir la creaci efectiva de quatre zones do-cupaci a Alemanya lagost de 1945. A la Conferncia de Potsdam es marcaren les fronteres provisionals entre Alemanya i Polnia en els rius Neisse i Oder i es crear un estatut especial per Berln que es dividiria en quatre zones dinfluncia. La intenci dels aliats era eliminar qualsevol vestigi del nazisme a lAlemanya de postguerra. Els EUA havien planificat per a Alemanya el Pla Morgenthau. Aquest secretari del tre-sor nordameric havia definit a Alemanya, problema nostre el seu plantejament sobre la conversi del pas a una economia pre-industrial i agrcola. Els EUA tenien una vo-luntat sancionadora i de control sobre Alemanya, fet que no es va produir amb la crea-ci de la Repblica Federal Alemanya que el 1949 ser rehabilitada. El Pla Morgen-thau no va portar-se a la prctica. Sobre Polnia, a Potsdam els aliats van felicitar-se per la creaci dun govern provi-sional dunitat nacional. Daquesta manera, el govern a lexili de Londres deixava dexistir. A deu dies del bombardeig dHiroshima i Nagasaki, la conferncia de Pots-dam no va aportar cap novetat de cara a que havien estat els acords dels ltims anys de guerra. En Potsdam se dio un ultimtum a Japn buscando su rendicin incindicional que este pas no acept. As, los norteamericanos lanzaron dos bombas atmicas sobre Hiro-shima el 6 de agosto y Nagasaki el 9 de agosto de 1945. El 8 de agosto Stalin haba declar la guerra a Japn para

poder participar en el bando de los vencedores y bus-car algn beneficio territorial en Asia a costa de los japoneses. Japn se rindi el 2 de septiembre de 1945 conmocionado por los efectos de las bom-bas atmicas poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial. Estados Unidos acept que se mantuviese la figura del emperador facilitando la rendicin japonesa. De este modo finalizaba la Segunda Guerra Mundial y se iniciaban la era atmica y el mundo de la Guerra Fra.

Collaboracionisme i resistncia durant la Segona Guerra Mundial: Col.laboracionisme. El collaboracionisme i la resistncia durant la guerra van donar-se en un eix mltiple. Hi haur collaboracionismes individuals que patiran la justcia ordinria i la depuraci desprs de la guerra. El collaboracionisme amb lEix podia ser tant actiu com passiu, al igual que podia donar-se tant a nivell institucional com indivi-dual. El collaboracionisme passiu es fa ms difcil danalitzar i forma part del complex en-granatge de la societat. A nivell individual el collaboracionisme podia tenir una certa justificaci pel rgim de terror imposat pels nazis i feixistes de lEix. A Espanya el franquisme ser cmplice de feixisme i de forma passiva tamb hi haur un cert col.laboracionisme amb el rgim al no actuar contra ell. Hi haur sectors de les societats ocupadesque es beneficiaran de la dictadura nazi collaborant a canvi de be-neficis econmics. Per les capes populars era difcil no collaborar i oposar-se al feixis-me pel rgim de terror que es donava als territoris ocupats. El millor exemple de collaboracionisme oficial s la Frana de Vichy dirigida pel Ma-riscal Petain i el primer ministre Laval. La Frana en mans dels nazis suposava un ter del territori francs, les colnies i la flota naval. Petain tenia tot el poder dins del rgim feixista francs. La III Repblica shavia enfonsat quedant reduida a la resistncia. Petain atacar a la democrcia liberal i justificar locupaci nazi com una conseqncia dels errors dels demcrates. Petain defensar la unitat nacional per sobre dels interesos partidistes. Sinstaurar el sistema de Treball Voluntari per satisfer les necessitats de guerra dels alemanys. El model de Vichy aprovar una srie de lleis que possibilitaran la depuraci dels jueus francesos als camps dextermini nazis. El general De Gaulle, des de Londres, dirigir el govern francs a lexili fins 1943 quan es traslladi a Algria. De Gaulle far un discurs dirigit a les colnies i els protectorats francesos defensant la llibertat i la resistncia davant el rgim de Vichy. Aquest discurs suposar un efecte boomerang per De Gaulle perqu a partir de 1945, quan Frana torni a mans dels aliats, les colnies reclamaran el seu dret a lautodeter-minaci i les llibertats de la metrpoli. La resistncia francesa a lexili es recolar en els socialistes i comunistes francesos (Legi de Voluntaris Francesos contra el bolxevisme i contra lURSS) i en els republi-cans espanyols exiliats. Un cop Frana sigui alliberada, De Gaulle buscar la procla-maci de la IV Repblica, una repblica liberal i democrtica dominada pel centre-dreta. Orient. A Indoxina, colnia francesa fortament influenciada pel memorial Tanaka, es proclamar un govern titella controlat pels japonesos. La mateixa situaci es donar a Indonsia i Filipines. A Filipines els japonesos prometien la idependncia i la supressi del domini occiden-tal per en realitat el que sinstaurava era un neo-imperialisme japons de caire totali-tari. A lndia, Subbas Chandra Bosse (ndia Lliure) buscant la independncia del seu pas tamb va unir-se a alemanys i japonesos. Pels alemanys i els japonesos era clau el control de lndia per debilitar la Gran Bretan-ya que es proveia de molts dels seus recursos des de la seva colnia principal (la joia de la Corona). A ms, a lexrcit britnic hi havia molts indis, fet que provocava un fort descontent entre la poblaci. Lintent independentista de Chandra Bosse no sobreviur a la derrota de lEix.

Espanya durant la Segona Guerra Mundial. La diplomcia espanyola va actuar condicionada, en un principi, pel pacte Anti-Komintern que Franco havia signat amb Ale-manya, Itlia i Jap el mar de 1939. A ms, lEspanya franquista tamb havia signat un Tractat Germano-Espanyol dAmistat que convertia a Espanya en un pas associat polticament a Alemanya. Aix, en cas de guerra, Espanya tindria una actitut favorable a lAlemanya nazi. Com que aquest tractat va mantenir-se en secret, quan Alemanya va envair Polnia el go-vern espanyol va poder mantenir la seva neutralitat. El 4 de setembre de 1939 el go-vern franquista proclamava oficialment la posici de neutralitat dEspanya iniciant la primera etapa de la poltica exterior espanyola durant el conflicte. Ara b, el franquisme era un rgim feixista que shavia recolat en Hitler i Mussolini per arribar al poder. Lgicament, Franco estar ideolgicament a prop de lEix. LEstat franquista era deutor dels feixismes pel suport rebut durant la Guerra Civil espanyola. Aix, la neutralitat espanyola ser fictcia. 1. Neutralitat formal (setembre 1939-juny 1940). Espanya va preservar un estat de neutralitat formal que conciliava amb el suport ideolgic a les potncies de lEix. A ms, va incrementar la cooperaci econmica amb Alemanya en aplicaci del Tractat dAmistat germano-espanyol. Espanya abocar els seus recursos a satisfer les necessitats alimentries (excedents segons el franquisme) i militars de lAlemanya nazi tot i la fam i la mis-ria que sextenia pel pas. Franco havia nomenat ministre dAfers Exteriors Serrano Suer que era obertament progermnic. Pels tractats signats amb Alemanya, Es-panya donaria suport a tota acci antisovitica. La neutralitat formal va mantenir-se per la inmobilitat dels fronts militars. Espanya noms canviar el seu status jurdic quan la guerra sembli decantada cap a lEix. 2. No Belligerncia (juny 1940-setembre 1942). Pocs dies abans de la capitulaci de Frana, Espanya va canviar el seu status de neutralitat per la No Belligern-cia. Aquesta frmula diplomtica suposava que tot i no participar directament en les hostilitats, Espanya no renunciava a donar suport diplomtic i econmic al bn-dol feixista tant a Europa com al Marroc. Lactitut de lEstat espanyol cap a Alemanya admetent el pas davions i submarins nazis en els aeroports i els ports del pas i ocupant Tnger el juny de 1940 va po-sar en perill la situaci de neutralitat dEspanya. A ms, Franco va situar a Serrano Ser en el Ministeri dAfers Exteriors accentuant lactitut pro-germanfila de lEs-tat espanyol. Loctubre de 1940 Franco i Hitler van entrevistar-se a Hendaya. Franco va dema-nar unes contraprestacions difcils dasumir per a Hitler per entrar a la guerra, per la no intervenci espanyola va ser causada perqu Hitler va haver de desviar la se-va atenci cap al front dels Balcans que es trobava en perill desprs de la interven-ci italiana a Grcia. Sembla clar que Franco no tenia vocaci neutralista i no estava preocupat per les conseqncies econmiques que suposaria per Espanya lentrada a la guerra. la seva preocupaci era la continuitat del seu rgim i davant la pressi britnica i nord-americana va decidir no intervenir. Per Franco lentrada a la guerra podia su-posar un perill perqu shauria dhaver armat a la poblaci civil i aquesta podia re-voltar-se contra el rgim. A ms, lagost de 1941, Espanya va entrar en combat al costat dAlemanya en el front rus amb la Divisin Azul. Aix convertia Espanya en un pas belligerant per-qu atacava a un aliat de lImperi Britnic. Franco sobrepasava aix lstatus de no belligerncia i convertia a Espanya en un enemic militar de les democrcies occi-dentals. Franco es separava definitivament de les democrcies occidentals per do-nar suport al feixisme.

Aix, 60.000 tropes va desplaar-se al frot rus sota la direcci de Muoz Grandes i altres comandaments com el general Armada i Milans del Bosch. La Divisin Azul suposava un trampol dascens per als militars. La Divisin Azul estava composada per voluntaris de lEstat espanyol. No era un exrcit regular. Eren falangistes amb el suport encobert de lEstat. Tamb hi havia voluntaris que ideolgicament no eren falangistes per van fer servir la operaci militar al front rus per congratular-se amb el rgim per conmutar penes per alguns familiars (Luis Garca Berlanga). Tamb hi havia soldats de lleva enmascarats que hi anaven per sorteig o per la continuitat del servei militar iniciat durant la Repblica i continuat en el temps de la dictadura. Comunistes i republicans nets aprofitaran loportunitat de lallistament voluntari per a intentar arribar al front i canviar-se de bndol. Era una operaci molt arriscada i molts pocs van aconseguir el seu objectiu. Els aliats no van declarar la guerra a Espanya per dos motius. Stalin va exercir po-ca pressi sobre els aliats occidentals perqu sataqus a Espanya per evitar que aquests pensesin que la URSS volgus ampliar la seva futura zona dinfluncia a la Pennsula Ibrica. A ms, sembla que durant la Segona Guerra Mundial ja po-drien haver-se dissen-yat les coordenades de la Guerra Freda i podia ser interesant que el rgim de Franco es mantingus al poder per la seva vocaci anti-comunista, per sobre del seu carcter dictatorial. La Guerra Ferda sacrificava la democrcia espanyola per guanyar un aliat potencial en la lluita anticomunista. 3. Retorn a la Neutralitat (setembre 1943-abril 1945). Etapa condicionada per levo-luci dels aconteixements militars i pels canvis en la poltica interior. La victria aliada es feia previsible i davant de levoluci de la guerra, Franco va iniciar una pseudodemocratitzaci del poder legislatiu promulgant la Llei de Corts per desmar-car-se dels rgims dictatorials. Lobjectiu del rgim era mantenir-se en el poder desprs duna victria aliada. El desembre de 1943 es va retirar la Divisin Azul del front sovitic i labril de 1945 es van trencar les relacions diplomtiques amb el Jap com protesta pels absusos co-mesos sobre els espanyols residents a Filipines. El rgim franquista buscava de-mostrar entre 1943 i 1945 que la seva hostilitat du-rant la guerra era exclusivament contra la URSS. Per, tot i aquestes mesures, Es-panya no va adoptar una postura menys pro-Eix per mantenir la coherncia interna del rgim franquista i lequilibri intern entre les diverses forces que el composaven.

Resistncia. Hi haur una resistncia armada contra locupant nazi, especialment a Europa. A sia hi haur un model diferent de resistncia contra els ocupants japone-sos. La lluita asitica estar basada en lindependentisme a llarg termini articulat a tra-vs de la lluita contra linvasor. La resistncia anti-japonesa es valdr del suport dels exrcits del Estats Units i la Gran Bretanya per desprs avanar cap a la independncia en procs de descolonitzaci posterior a la guerra. Les metrpolis europees intentaran instrumentalitzar la resistncia asitica anti-japone-sa per guanyar la guerra, per van veure com un cop finalitzat el conflicte es trencava el seu domini colonial sobre el continent asitic. Shavia apelat a la llibertat i al dret dautodeterminaci dels pobles per mobilitzar els asitics contra lEix i aix es tornar en la seva contra. Els moviments independentistes aprofitaran les consignes de llibertat llanades per les potncies occidentals per avanar cap al procs de descolonitzaci grcies a la gran mobilitzaci que la guerra havia portat al front asitic. Aix, lndia aconseguir la seva independncia el 1947. En canvi, al front de guerra del continent afric no va poder vertebrar-se una mobilitzaci del matiex grau que a sia. Aix, el procs de descolonitzaci dfrica ser posterior i no es culminar fins els anys seixanta. La resistncia europea contra els feixismes va tenir una activitat continuada grcies al rol jugat per Gran Bretanya en la lluita anti-nazi. Londres esdevindr la seu de la majo-ria dels governs exiliats (Polnia, Frana, Grcia, Pasos Baixos, etc). Daquesta ma-nera, la lluita tindr una mplia base europea moderada. La resistncia ser la principal vctima del repartiment del mn posterior a la Segona Guerra Mundial. Aix, al bloc occidental, desprs de la guerra, la hegemonia del centre-dreta ser un fet generalitzat en els pasos democrtics. La resistncia interior a linvasor feixista podia ser activa (mitjanant accions militars protagonitzades per les guerrilles) o passiva (mitjanant el boicot). La resistncia pas-siva no suposava un enfrontament directe sin la configuraci de xarxes dinformaci, proporci de recursos per a la guerrilla, ajuda als emboscats, objecci fiscal, etc. No t la transcendncia de la resistncia activa paramilitar, per tamb s important per a la supervivncia de les guerrilles. La resistncia era numricament molt limitada, tot i la mitificaci que sen ha fet posteriorment. Les fortes represlies realitzades de forma arbitrria i indiscriminada pels nazifeixistes crearan una gran sensaci de por a ser reprimits que sanir extenent en-tre la poblaci. La resistncia, a ms, va haver denfrontar-se amb el collaboracionisme interior que donava suport de forma activa o passiva als ocupants nazis. Desprs de la guerra hi haur un procs de neteja ideolgica daquells que, poltica i ideolgicament, havien donat el seu suport als feixismes. Els protagonistes de la resistncia seran principalment cristians demcrates, liberals, republicans, socialistes i comunistes. Daquests grups, el sector que podia afrontar amb major xit aquesta situaci de lluita clandestina era el comunista perqu ja havia patit amb anterioritat la persecici i la vida poltica des de la illegalitat. Les altres for-ces poltiques no havien patit aquesta situaci abans de 1939. La lluita contra els alemanys formava part dun projecte poltic que anava ms enll de la guerra. Parallelament a locupaci nazi hi haur una important cooperaci entre di-ferents sectors poltics que suniran cojunturalment per defensar la democrcia. Un cop aconseguida la victria sobre el nazisme, els diferents projectes poltics senfrontaran per lhegemonia poltica en una lluita marcada per la divisi del mn en zones din-fluncia. El final de la resistncia estava marcat per lentrega de les armes per part de la guerri-lla. Aquest era el pas previ perqu tots els grups sintegrin en la normalitat democrtica dels pasos.

A Europa no hi haur cap revoluci poltico-social desprs de la guerra, els aliats controlaran tot el procs postbllic. Acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats buscaran desmantellar les forces des-querra mitjanant una rpida reconstrucci del continent amb lajuda dels Estats Units. Aix, el 194950 Europa ja tenia una capacitat econmica similar o superior a la de pre-guerra. Aix noms es produir a lEuropa occidental, perqu a la zona central i oriental del continent, que van ser les zones ms danyades per la guerra, la crisi econmica porta-r a la configuraci de les denominades Democrcies Populars com a encarnaci de la resistncia. A lEuropa occidental aprofitaran la resistncia com a suport per a guanyar la guerra, per els EUA no seran partidaris de recrrer als comunistes de la resistncia per poder capitalitzar en exclusiva la victria. Daquesta manera, a Frana, quan el pas sigui alli-berat pels aliats ser el centre-dreta del general De Gaulle qui es faci amb el poder mi-nimitzant la importncia de les forces desquerra en la victria.

Conseqncies inmediates de la Segona Guerra Mundial: a. Repartiment del mn en zones dinfluncia . Com a derivaci del acords de Ialta i Potsdam el mn va ser repartit en zones dinfluncia, un repartiment que va ser imposat. Els exemples ms clars daquest repartiment sn els de Grcia i Iugosl-via. b. Fi de la guerra convencional. Amb la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial es posa fi al model de guerra convencional per laccs a larmament nuclear (els Es-tats Units el 1945 i la URSS el 1949) que va trencar tots els esquemes bllics que shavien fet servir fins aleshores. Es desenvolupar el anomenat sistema dequili-bri del terror. c. Hegemonia del mn capitalista. El mn capitalista es consolidar com a hegem-nic en la postguerra, en especial els Estats Units. Lhegemonia nord-americana se-r una conseqncia directa dels acords signats durant la guerra que implicaran la reconstrucci poltica, militar i econmica dEuropa segons els parmetres impos-ats pels EUA. d. Neocolonialisme. El colonialisme clssic heretat del segle XIX que exercien Gran Bretanya i Frana va ser substituit per una poltica neocolonial gestionada pels Estats Units. El neocolonialisme nord-americ va afavorir, en alguns casos, lemancipaci poltica dantigues colnies que van pasar a estar incloses en la seva zona dinfluncia econmica, poltica i militar mitjanant pactes bilaterals o multila-terals de postguerra. e. Canvi destratgia de lURSS. LURSS va canviar la seva estratgia per abando-nar la possibilitat dexportar la revoluci socialista a Europa. Primer va disoldres el Komintern (III Internacional) lany 1943 en plena guerra i desprs va suprimir-se el Kominforn el 1956. f. Diplomcia, poltica i ideologia. La Segona Guerra Mundial t les seves arrels poltiques i diplomtiques en la Primera per amb un carcter de lluita de classes ms marcat. La Segona Guerra Mundial contempla la disoluci de la coalici guan-yadora, la rehabilitaci dels venuts i la inversi de les aliances de convenincia de 1941-45. Alemanya jugar el rol doposar-se a lavan del socialisme a Europa al igual que desprs de la Primera Guerra Mundial mitjanant la Repblica de Weimar. Aix, la Repblica Federal dAlemanya constituida en 1949 ser una de les claus per en- tendre el mn de postguerra, la Guerra Freda i la poltica de blocs.

g. Inici de la Guerra Freda. Lherncia directa de la Segona Guerra Mundial va ser la Guerra Freda que es complementava per la rivalitat ideolgica capitalisme-comu-nisme i per lequilibri armamentstic bipolar entre els Estats Units i la URSS quan aquests van desenvolupar la bomba atmica. El sistema dequilibri bipolar i la riva-litat unclear van portar a la recerca dun nou ordre de pau mundial basat en lOrga-nitzaci de Nacions Unides (ONU). El mn de postguerra, a diferncia del viscut desprs de lanterior guerra mundial marcat per lintent dimposar un esperit de concrdia, estar marcat per la belli-cositat diplomtica i poltica de la Guerra Freda.

LA RESTAURACIN (1815) Tras la derrota de Napolen y su abdicacin se firm la primera paz de Pars (1814). Las potencias vencedoras; Austria, Prusia, Inglaterra y Rusia se reunieron en Viena pa-ra restablecer el orden europeo. Se reconsideraron las fronteras, se frenaron las reformas liberales y se volvieron a introducir las prerrogativas de las monarquas absolutas en to-da Europa buscando un equilibrio de poder entre los pases. La intencin inicial era re-gresar al Antiguo Rgimen. El verdadero impulsor y terico del congreso de Viena y los principios de la Restauracin fue el canciller austraco Metternich. Alemania, Italia y los Pases Bajos se vieron afectados por los acuerdos tomados en Viena. En Alemania se mantuvieron las simplificaciones que introdujo Napolen, espe-cialmente en el sur. En la zona norte y central se cre algn pequeo nuevo estado ale-mn. Austria perdi algunos territorios en Alemania y los Pases Bajos pero recuper la Lombardia y aadi el Vneto a sus territorios. Adems se le concedi carta blanca para expansionarse en los Balcanes. Prusia, por su parte, incorpor Renania y Wesfalia pero se crea un problema por que est cruzada y partida en dos por una serie de estados adua-neros alemanes. La Pennsula Italiana estaba fraccionada. Se cre el Reino Lombardo-Vneto pertene-ciente a Austria que incrementa su influencia sobre la pennsula ya que tambin controla la Toscana. Se devolvi a la casa de Saboya los territorios de Saboya y el Piamonte, creando el Reino de Cerdea con capital en Turn. Po VII recuper los Estados Pontifi-cios. Por su parte, la casa de Borbn se qued con Sicilia y Npoles creando el Reino de Npoles. En los Pases Bajos la Restauracin supuso la unificacin de Blgica y Holanda bajo la corona de un prncipe holands de las Provincias Unidas. En algunos lugares se volvi al absolutismo y al feudalismo, por ejemplo en Espaa, otros pases como Portugal no haban abolido el feudalismo en el periodo de acoso mili-tar napolenico. En los estados alemanes se regres al feudalismo all donde se haba abolido (Renanaia) pero all donde los vasallos haban conseguido la propiedad plena la mantuvieron. Las tierras expropiadas a la Iglesia que haban sido vendidas no se devol-vieron. Los estados alemanes regresaron al absolutismo poltico. La posibilidad de regresar a la estructura imperial alemana se planteo pero exista un problema de forma ya que de los 39 estados alemanes seis eran reinos (Austria, Prusia, Hannover y los reinos del sur). La solucin para dar un poco de unidad al mosaico ale-mn fue crear una confederacin de estados que primaba el particularismo. El principal peso poltico se lo repartan Austria y Prusia, que coincidan en la poltica antiliberal in-terior y exterior. Europa crea un rgimen policial con censura antiliberal que se intensificar con la revo-lucin espaola de 1820. Se mantuvieron las ventas de tierras desamortizadas de la Igle-sia, no se devolvieron las tierras pero a partir de la Restauracin se prohibieron las ven-tas. Los acuerdos tomados se basaban en la legitimidad y el equilibrio. Se retornaron los tro-nos a los monarcas o dinastas que los ocupaban con anterioridad a la invasin francesa. Esto supuso que en Francia subiese al trono Luis XVIII, hermano del decapitado Luis XVI, restaurando la dinasta anterior a la Revolucin de 1789. Francia recuperaba la monarqua pero en un rgimen de carta otorgada que recoga algunas de las aspiraciones revolucionarias como la igualdad ante la ley o las reformas fiscales. Se mantuvieron las desamortizaciones y la abolicin del feudalismo. Territorialmente se regres a las fron-teras de 1792 con algunas incorporaciones como Avin. Las tierras expropiadas a los nobles que huyeron durante la revolucin no se devolvie-ron. La vieja nobleza feudal francesa regres al poder con la creacin de dos cmaras, una cmara alta para la nobleza y una cmara baja elegida por un sufragio muy restrin-gido que solo afectaba al 0.5% de la poblacin. Los ultras controlaron las instituciones. Apareci un partido constitucional como oposicin y ms adelante un partido indepen-diente con miembros de la alta burguesa, bonapartistas.

En Italia se regres al absolutismo en las zonas de dominio austraco, en cambio en Pia-monte se mantuvo la abolicin del feudalismo formando un reino liberal pese a que en lo poltico se introdujo una monarqua absoluta. En Cerdea se mantuvo el feudalismo. En el Reino de Npoles se regres al absolutismo poltico pero se mentuvo la abolicin del feudalismo en Npoles y se proclam la abolicin en Sicilia lo que no gust a la no-bleza. En los Pases Bajos Guillermo I mantuvo la abolicin del feudalismo y dio una carta otorgada que apoy la burguesa industrial belga que vea incrementado su mercado. Los comerciantes holandeses pedan un rgimen librecambista que es la poltica que sigui el monarca. Se impuso el holands como lengua y una administracin holandesa en territorio belga. Por su parte Rusia conserv Finlandia, recibi una parte del Imperio Otomano y la ma-yor parte de Polonia. Se formaron una serie de territorios tapn entre las grandes poten-cias europeas para intentar garantizar el equilibrio. Evidentemente son los estados pe-queos los que son ms perjudicados de la reestructuracin del mapa europeo a favor de las grandes potencias. Austria, Prusia y Rusia firmaron el pacto de la Santa Alianza en setiembre de 1815 propugnando la defensa de los intereses cristianos y renunciando a la guerra para tratar los conflictos internacionales a travs de conferencias peridicas. Inglaterra renunci a fir-mar el pacto de la Santa Alianza al no estar de acuerdo con el principio que permita a la Santa Alianza intervenir para mantener a los monarcas absolutos en el trono en caso de revolucin y firm un acuerdo paralelo constituyendo la Cudruple Alianza que ins-tauraba una tutela especial sobre Francia. La alianza que propuso Gran Bretaa era de talante defensivo. En 1818 Francia se sumar a la alianza una vez recupere sus derechos internacionales formando la Quntuple Alianza por un lado e integrndose tambin en la Santa Alianza. La poltica que defienden Prusia, Austria y Rusia es intervencionista mientras que Ingla-terra no defiende la intervencin porque los tories no quieren reconvertir su flota comer-cial para intervenir en Europa. Metternich consciente del peligro que supona que pervi-viesen los principios de la Revolucin Francesa que podan llevar a una nueva rebelin en cualquier pas europeo impuso su Sistema Metternich de equilibrio entre las poten-cias para mantener las tendencias conservadoras.

LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1820: Hacia 1820 se dan en toda Europa una serie de insurrecciones fruto del trabajo subte-rrneo de las sociedades secretas. Imbuidos del espritu romntico y por las crisis eco-nmicas, los elementos ms exaltados se manifestarn mediante revueltas populares que combinarn reivindicaciones de tipo liberal, nacionalista y social. Factores generales: 4. Deslegitimacin del absolutismo y feudalismo por la expansin napolenica. 5. Frustracin de las burguesas que perdieron el poder con la Restauracin. 6. Crisis econmica profunda que afecta a toda Europa. Cay el precio de los cereales ante la llegada de trigo ms barato procedente de Ucra-nia y Turqua creando una crisis de sobreproduccin. Ante la crisis se tuvieron que to-mar medidas para modernizar los cultivos. Se elimin el barbecho para poder ser ms competitivos. A corto plazo se tomaron medidas proteccionistas con la instauracin de aranceles por parte de Inglaterra. Los gobiernos absolutistas no reaccionan a tiempo ante la crisis y no suben los aranceles lo que agrav la crisis y los problemas econmicos. La hacienda de las monarquas absolutas quebr lo que les obligaba a eliminar los pri-vilegios fiscales heredados del feudalismo y a desamortizar de nuevo tierras de la Igle-sia, procesos que se frenaron con la Restauracin. Las potencias absolutistas estaban en una situacin en la cual estaban indefensos an-te los productos industriales extranjeras por la falta de aranceles proteccionistas. Para culminar esta situacin de crisis Espaa y Portugal perdieron sus mercados coloniales. La revolucin de 1820 en Espaa: En Espaa el feudalismo no tiene legitimacin para cobrar sus rentas lo que provoca movimientos de resistencia activa y acciones antiseoriales. Antes de 1820 ya se pro-ducen diversos intentos de revolucin que fracasan. La crisis de sobreproduccin hace que los precios del trigo caigan hasta un 60%. Fer-nando VII intenta reformar la hacienda para que la nobleza pague impuestos. Los aranceles y aduanas estaban pensados como herramientas fiscales para que el esta-do tenga ingresos, no como instrumento para proteger los productos nacionales. La prdida del mercado colonial provoc una devacle de los productos industriales (textil, hierroetc) que tenan su principal mercado en el monopolio americano. La prdida de la exportacin incide en la bajada del precio. El vino y el aguardiente tampoco se importan, lo que hace bajar su precio. La monarqua absoluta envi un ejrcito a defender las colonias americanas que fue derrotado. El militar Riego se encontraba con sus tropas preparado para marchar a de-fender las colonias pero se levant contra la monarqua siendo derrotado, paralela-mente el pueblo se alz y se proclam la Constitucin de Cdiz de 1812. Fernando VII no tuvo ms remedio que aceptar la revolucin y establecer un rgimen liberal. Se for-m una junta que convoc cortes y proclam el cambio de rgimen. Las potencias absolutistas quieren intervenir pero los ingleses se oponen a la interven-cin militar. Al triunfar la revolucin en Npoles y Portugal las potencias absolutistas se inquietaron ante la posibilidad de que siguieran los levantamientos. En Francia e Ingla-terra los gobiernos tenan miedo a una insurreccin. La Constitucin de Cdiz de 1812 inclua el veto suspensivo del monarca, un sistema unicameral y el sufragio universal masculino. Francia e Inglaterra tenan un rey con derecho a veto, un sistema bicameral y un sufragio muy restringido. La Constitucin de Cdiz estaba en la vanguardia del li-beralismo en Europa. En diciembre de 1821 el zar Alejandro I pide la intervencin de la Santa Alianza en Es-paa. Francia, al ser un rgimen de carta otorgada, no quera intervenir. Los franceses no queran

enfrentarse de nuevo a la guerrilla espaola porque la guerra se alargara excesivamente. Adems, en Francia se estaban dando una serie de insurrecciones y enviar tropas a Espaa supondra dejar desguarnecido el pas. Las tropas francesas tienen un origen liberal con Napolen y temen que si se refuerza excesivamente se levanten contra el poder de Pars. Los ultras franceses en el poder creen que la restauracin del absolutismo conllevara una nueva insurreccin. Su in-tencin es recortar la abolicin del feudalismo y entregar una carta otorgada que man-tenga tranquilos los nimos de los liberales. Fernando VII quiere restaurar el absolutismo y reprimir duramente a los liberales insu-rrectos. Se dan una serie de pequeas insurrecciones contrarrevolucionarias que son derrotadas. El propio Fernando VII intent un golpe de estado que fracas. La revolucin de 1820 en Italia: La revolucin en Italia comienza en 1820 con el protagonismo del nacionalismo liberal. Es el Risorgimento. Se plantea por primera vez la soberana nacional. El territorio ita-liano estaba separado en diversos estados lo que obligaba a que se produjesen diversas revoluciones coordinadas entre s. Si se destronaba a los monarcas haba que decidir a quin se entregaba el poder. Uno de los monarcas a destronar era el Papa que en sus territorios actuaba como un seor feudal ms. La unificacin italiana ser consecuencia de otros procesos que se dan en Europa. En Npoles la Restauracin haba dejado un rgimen absoluto que haba abolido el feudalismo. La nobleza siciliana vio como se le retiraban sus derechos feudales y se opusieron a la poltica que quiso llevar a cabo el gobierno. Se desat un enfrentamien-to entre la pequea nobleza y los grandes nobles por la reforma que abola el absolu-tismo en Sicilia. La burguesa napolitana se llev una decepcin ya que se impuso el feudalismo y se fren el proceso desamortizador. La burguesa es arrendataria y no tiene propiedad de tierra. Los precios del trigo cayeron en picado por la crisis de sobreproduccin y la bur-guesa que ha de pagar rentas a la nobleza ve como sus ingresos no paran de des-cender. La hacienda pblica tambin entr en crisis por la desproteccin arancelaria. Al ser un reino pequeo Gran Bretaa, Francia y Espaa pueden obligar a mantener bajos los aranceles para introducir sus productos. La revolucin estalla fuera de Npoles por un grupo radical inmerso en la masonera. Este movimiento se consolida en territorio napolitano. Fernando I de Npoles nombr a su hijo como interlocutor con los revolucionarios. Se nombr un gobierno liberal con gente en la administracin de tendencia moderada. Un grupo minoritario radical procla-m la Constitucin de Cdiz lo que llev al poder a la burguesa radical. El general Pe-pe tuvo protagonismo como la principal figura del ejrcito. Las sociedades liberales tuvieron que enfrentarse a la nobleza siciliana que inici una insurreccin independentista en Palermo. Los sicilianos no aceptaban el rgimen libe-ral proclamado en Npoles. El Reino de Npoles tuvo que enviar tropas a Sicilia para sofocar la insurreccin. Los austracos atacaron Npoles para actuar contra la revolucin y se encontraron con un ejrcito fragmentado que se tuvo que dividir con los insurrectos de Sicilia y las tro-pas extranjeras que ocupaban el reino. La burguesa ante la crisis no se mostr unida. Su intencin era convertir Npoles en una economa comercial. En cambio, la burgue-sa agraria lo que quera era que se tomasen medidas proteccionistas, aranceles altos y que siguiese el proceso de desamortizacin. La Santa Alianza decidi intervenir en Npoles. La Quntuple Alianza firm lo que deci-dieron las cuatro potencias intervencionistas. Su poltica les permita intervenir en cual-quier pas donde se produjese una revolucin liberal. En octubre de 1821 se reunieron en Laybach los miembros de la Quntuple Alianza que decidieron la intervencin beneficiando a los sectores contrarrevolucionarios (Igle-sia catlica,

nobleza y administracin francesa). La nobleza siciliana se ve beneficiada junto con los napolitanos contrarios a la abolicin del feudalismo. La nobleza Medici tambin se involucrar porque un rgimen absoluto les da todo el poder. La estructura administrativa que introdujo Napolen con la Constitucin de Cdiz se ve reducida a ser un simple grupo de funcionarios y por eso se muestran favorables a la intervencin. Fernando I quiso desplazarse a Laybach para negociar la intervencin militar de la Santa Alianza. La actividad conspirativa se increment en Cerdea. Vctor Manuel de Saboya iba a crear una asamblea para que la burguesa participase de forma consulti-va pero al triunfar la revolucin en Espaa retir su propuesta. El sector liberal ms ra-dical, encabezado por el duque de Santa Rosa tena su ncleo en Turn. En Piamonte se extendi un nacionalismo nacionalista y antiaustraco. En el momento de la intervencin se dio un plan conspirativo que consista en un levantamiento liberal en Piamonte para instaurar un nuevo rgimen que le declarase la guerra a Austria e in-vadiese el Reino Lombardo-Vneto con la ayuda de los insurrectos lombardos. Los austracos deban ser masacrados y expulsados de Italia. Haba muchos sectores libe-rales ms moderados que queran una reforma de la Constitucin de Cdiz. Los cons-piradores crean que Vctor Manuel les apoyara en su ataque a Austria, tambin supo-nan que el prncipe Carlos Alberto los apoyara. La reunin de la Quntuple Alianza decidi aplastar la revolucin napolitana pese a las reticencias inglesas haciendo prevalecer el criterio de la Santa Alianza. El general Pe-pe se enfrent a los austracos pero no pudo hacer frente al potencial de los aliados. En solo 9 meses se acab con el rgimen liberal napolitano. Mientras Pepe se enfren-taba a las tropas austracas se daba una insurreccin en el Piamonte que cre una junta que proclam la Constitucin de Cdiz. La junta revolucionaria declar la guerra a Austria y el rey Vctor Manuel abdic en su hermano que se encontraba en Austria. Carlos Alberto es nombrado regente y acepta la Constitucin mientras esperaba la intervencin de las tropas absolutistas. El rey pre-paraba la intervencin militar desde Austria. El regente sali de Turn y se desplaz a territorio austraco dejando al liberal Santa Rosa en el gobierno que declar la guerra a Austria. Las tropas austracas derrotaron a los insurrectos en un mes. La burguesa napolitana no tuvo una visin nacionalista italiana. En los Balcanes se dieron unos movimientos insurreccionales contra el dominio del Imperio Otomano. Eslovenia y Croacia eran zonas de dominio austraco y el resto del territorio era de dominio turco (Serbia, Bosnia, Rumania y Montenegro). En Rumania y Grecia se dieron movimientos de carcter independentista. En Rumania se dieron dos insurrecciones paralelas, se revoltaron la nobleza y los grandes comer-ciantes por un lado y los vasallos por otro pidiendo la abolicin del feudalismo y la in-dependencia. Los turcos pudieron aplastar la insurreccin. En Grecia siendo la insurreccin ms desorganizada fue la que se consolid. Se desa-rroll un sentimiento de solidaridad con la insurreccin griega contra los turcos. El mi-nistro de exteriores ingles, Canning, se mostr contrario a la revolucin griega porque era una zona de cristianos ortodoxos. Gran Bretaa tema que Rusia aprovechase para expandirse hasta el Mediterrneo para defender a los ortodoxos griegos. El zar Alejandro I no quiso enfrentarse a Gran Bretaa y decidi no intervenir militarmente en el conflicto, limitndose a condenar la actuacin de los turcos. La revolucin burguesa en Portugal: La revolucin en Portugal es paralela a la espaola. Se desarrolla en tres fases culmi-nando en 1834 con una guerra civil contrarrevolucionaria. En Portugal los seores solo tenan la jurisdiccin civil ya que la criminal estaba en manos del monarca. Las condiciones del feudalismo haban sido escritas por los reyes en el siglo XV en las

Cartas de Foral. Los seores no pudieron crear seoros territo-riales expropiando tierras a los vasallos. Dos terceras partes de los ingresos de la no-bleza se perdieron con la revolucin ya que esta no era gran propietaria. En Portugal la nobleza es ultra, contraria a la revolucin, y no cedern en la defensa del feudalis-mo. Son los miguelistas. El rgimen seorial estaba deslegitimado y se daban movimientos de resistencia ante el pago de los censos. La burguesa aspiraba a tomar el poder del pas ante la despro-teccin arancelaria que haba ante la industria de paos. Adems estaba la prdida del mercado colonial brasileo. Al ser Portugal un estado dependiente de Gran Bretaa la Santa Alianza no se plantea la posibilidad de intervenir. Esta dependencia de Inglaterra dificultar los acuerdos en-tre la burguesa para asentar el nuevo rgimen. No hay que olvidar que Inglaterra era la principal potencia europea. Gran Bretaa venda sus productos en Brasil, que es colonia portuguesa, pagando unos altos aranceles. Portugal cede a otros pases la posibilidad de vender sus pro-ductos en sus colonias. La economa portuguesa era prspera y tena una balanza co-mercial positiva. Con la invasin napolenica de 1807 el rey Juan II se march a Bra-sil y pidi auxilio a Inglaterra para expulsar a los franceses. En 1810 los ingleses expulsaban de Portugal a los franceses pero hasta 1820 las tro-pas inglesas permanecieron en tierra portuguesa. En 1810 se haba firmado un tratado comercial entre Gran Bretaa y Portugal por el cual los productos ingleses solo pagan un 15% para entrar en Brasil y Portugal. Tras este acuerdo los productos ingleses pa-gaban aranceles ms bajos que los de los propios productos porugueses. Solo los paos ingleses pagaban el 30% de arancel hasta 1814 cuando Juan II acce-di a las peticiones inglesas igualando el arancel para todos los productos. Este trata-do hizo que la burguesa y la aristocracia pidiesen una revisin y alimentasen un senti-miento de resentimiento contra el monarca que firm el tratado y se march a Brasil. En agosto de 1820 estallaba la revolucin en Oporto. Los comerciantes se alzaron contra el rgimen de Juan II y formaron una junta revolucionaria que denunci en un manifiesto la mala gestin del monarca. Portugal estaba sumido en una crisis econ-mica. La situacin oblig a los revolucionarios a buscar un cambio de rumbo. Los burgueses intentaron que la aristocracia se uniese al movimiento, estos queran romper con Ingla-terra pero no se pronunciaron y formaron una junta de nobles en Lisboa. En noviembre se reunieron ambas juntas. Los objetivos eran recuperar el mercado brasileo y revisar el tratado con Inglaterra. La burguesa urbana quera la abolicin del feudalismo; la burguesa cerealista peda medidas proteccionistas para sus productos, la abolicin del feudalismo y la desamorti-zacin de bienes eclesisticos. Por ltimo, la burguesa viticultora demandaba que no se revisase el tratado con Gran Bretaa porque le permita exportar sus productos ms baratos a Inglaterra. Finalmente, ante la divisin de la burguesa el ncleo urbano impuso su criterio y se proclam la Constitucin de 1822 que retocaba la de Cdiz. Segn la constitucin el monarca no tena derecho a veto y haba un cmara alta para la nobleza y una cmara baja elegida por sufragio universal masculino. La nobleza no acepta que la monarqua se quede sin poder y la burguesa se enfrenta por la abolicin del feudalismo. Los comerciantes pusieron en la constitucin la condi-cin de un rescate para recuperar las tierras, no se abolan los diezmos, no se produ-ca la desamortizacin eclesistica no se tomaban medidas para solucionar la crisis econmica. Respecto a la recuperacin del mercado brasileo se igualaron los aranceles ingleses y portugueses. El problema es que Brasil inici un proceso independentista en 1822. Se revisaron las condiciones del tratado comercial anglo-portugus eliminando las cor-tes el punto de los paos, los ingleses pagaran de nuevo el 30%. Gran Bretaa se ne-g a la revisin del tratado y el gobierno sin consultar a las cortes volvieron a conceder el pago del 15% por la exportacin inglesa de paos.

Los grupos contrarrevolucionarios vieron como el nuevo rgimen presentaba serias fi-suras en su seno. La cada del rgimen liberal espaol: El gobierno liberal tom medidas proteccionistas para fortalecer el mercado interno es-paol. Se aboli el feudalismo y se desvincularon del ttulo las tierras de la nobleza. Los seoros territoriales tenan que presentar los ttulos de propiedad para que no les fuesen confiscadas las tierras. Tambin se abolieron los diezmos y se desamortizaron los bienes del clero regular y secular. Se prohibieron las nuevas confesiones con el objetivo de acabar con las rde-nes religiosas. Ante estas medidas la burguesa no tiene discrepancias. Entre los liberales espaoles haba tres tendencias; ultramoderados (partidarios de una abolicin controlada del feudalismo y la concesin de una carta otorgada), mode-rados y liberales radicales (partidarios de la Constitucin de Cdiz). Los moderados quieren establecer un rgimen de sufragio censitario para amplios sec-tores de las clases medias. La nobleza y el clero se oponan a estas medidas. Los ren-tistas de la nobleza se presentaron a las elecciones y desde las cortes intentaron fre-nar las medidas ms liberales. Los ultras de la Iglesia catlica y la nobleza titulada sin tierras junto con los hidalgos in-tentaron alzamientos insurreccionales armados contra el rgimen liberal que fracasa-ron. Hasta la intervencin de la Santa Alianza no cay el rgimen liberal. El 30 de junio de 1822 se inici un golpe de estado, organizado por Fernando VII, ultras y el propio gobierno ultra-moderado contra el rgimen liberal. La milicia golpista busc un eslogan en la Biblia: No pasarn y as fue; no pasaron. La Guardia Real fue derrotada. Fernando VII cre una ficcin segn la cual aquello haba sido un secuestro por parte de la Guardia Real pero no fue convincente ya que l mismo haba nombrado a los ra-dicales exaltados del gobierno moderado. Los contrarrevolucionarios vieron tras esta insurreccin fracasada que sin la intervencin de la Santa Alianza no haba posibilida-des reales de restaurar la monarqua absoluta. Las potencias de la Quntuple Alianza se reunieron en Verona para discutir la posible intervencin. Los ultras franceses tenan dudas sobre la intervencin, estaban dividi-dos. Lo que le convena a Francia era instaurar un rgimen de carta otorgada para ga-rantizar su propia estabilidad. Gran Bretaa tampoco tena intencin de intervenir aun-que poda tener inters en las colonias espaolas. Se busc una frmula intermedia para intervenir recortando las prerrogativas de la Constitucin de Cdiz. A mediados de enero de 1823 la situacin era compleja, los li-berales radicales seguan a favor de la Constitucin de Cdiz pero los liberales mode-rados estaban en contra de la Constitucin pero no queran cambiar de rgimen de go-bierno. Finalmente en Verona se acord el envi de los Cien Mil Hijos de San Luis compues-tos por tropas francesas. Las tropas tenan que avanzar a travs de Catalunya y Nava-rra pero antes de cruzar la frontera un grupo de liberales franceses les invit a dar me-dia vuelta y asaltar Pars. La intervencin de la Santa Alianza en Espaa fue muy dura, la represin fue brutal con exilios, encarcelamientos y ejecuciones. Adems en el seno interno del pas tam-bin se produjeron enfrentamientos entre moderados y ultras. Los moderados queran hacer algunas reformas de tipo proteccionista manteniendo los aranceles y los ultras no queran realizar estas reformas y propusieron la reinstauracin de la Inquisicin pa-ra actuar contra los liberales. Fernando VII cre el cuerpo general de Polica, su polti-ca buscar a partir de este momento no enfrentarse directamente con los liberales que haban demostrado ser capaces de poner en jaque el rgimen. Los ultras a partir de este momento optaran por la figura de Carlos, el hermano del rey, para ocupar el trono ya que l si era absolutista. Aparece el fenmeno del Carlismo que llevar a las gue-rras carlistas. La cada del rgimen liberal portugus:

Al ser Portugal el patio trasero de Gran Bretaa en Europa, la Santa Alianza no inter-viene contra el rgimen liberal portugus y esperan a que los contrarrevolucionarios acaben con el rgimen liberal. Miguel (hijo de Juan VI) inici la insurreccin armada contra los liberales. Al decretarse el estado de guerra quedan abolidas la constitucin y las cortes. La insurreccin contrarrevolucionaria acab con el rgimen liberal. La re-presin contra los insurrectos liberales fue suave. La situacin tambin era compleja ya que haba diversos sectores enfrentados ideol-gicamente a la hora de restaurar la monarqua. Juan VI present un proyecto reformis-ta para que los sectores liberales tuvieran representacin en las cortes estamentales consultivas. Esta propuesta fue suficiente para contentar a los sectores liberales mo-derados. Los sectores ultras se reunieron alrededor de la figura de Miguel (hijo menor del rey) y Carlota, la mujer del rey. En abril de 1824 Miguel intent una revolucin armada contra su padre que es derrotada. El resultado de esta insurreccin fue el exilio en Viena de Miguel y en Espaa de los militares insurrectos. Juan VI se separ de su mujer. A la muerte del monarca lo sucedi en el trono su hijo Pedro que es presionado por el gobierno ingls para que renuncie a la monarqua por sus intereses en Brasil. Pedro cede ante los ingleses y abdica en la figura de su hija que solo tiene 7 aos. Se conce-der una carta otorgada con una representacin bicameral (cmara alta para la nobleza y baja con un restringidsimo sufragio censitario y veto del monarca). El sistema portugus no era igual al de ingleses o franceses, lo que hizo que los secto-res liberales pronto empezasen a preparar nuevas revueltas. Se dio un conflicto dins-tico ya que Miguel aprovech la coyuntura para reclamar sus derechos al trono portu-gus. Los miguelistas se levantaron contra el rgimen. Las potencias extranjeras dejaron que Gran Bretaa solucionase el conflicto portu-gus. La propuesta inglesa era nombrar regente a Miguel mientras Mara era menor de edad si este aceptaba la carta otorgada. Miguel se alz en armas junto con la nobleza portuguesa realizando un golpe de estado que acab con el rgimen liberal y dio paso a una brutal represin. Este desenlace debilit a la Santa Alianza que no pudo interve-nir en el conflicto. La independencia de Grecia: En 1821 hubo insurrecciones independentistas contra el vasto Imperio Otomano. Tan-to Rusia como Austria codiciaban los Balcanes como marco para expandirse territorial-mente y Gran Bretaa como contrapunto prestaba ayuda a los griegos por su cristia-nismo. Finalmente, se lleg a un acuerdo para ayudar a que se proclame la indepen-dencia de Grecia con el recuerdo de Grecia como cuna de la civilizacin (ideal romn-tico). En 1825 el Imperio Otomano solicit ayuda a Egipto para aplastar la insurreccin grie-ga a cambio de la isla de Creta. Un ejrcito de 10.000 egipcios se lanz contra los te-rritorios griegos. Los griegos pidieron ayuda al zar Alejandro I que no los auxili, a con-tinuacin se pidi ayuda a Gran Bretaa que tampoco actu por no enfrentarse con Rusia. En 1827 Atenas haba sido ocupada. Este conflicto afect a la unidad de la Santa alianza que consideraba al sultn turco como su representante oficioso en Europa del este. Metternich ve con buenos ojos la represin turca ya que consolida el principio de legitimismo pero Inglaterra reconoci el derecho griego a la independencia. En diciembre de 1825 Nicols I sucede al zar Alejandro I en Rusia cambiando la polti-ca para actuar a favor de los griegos. Se cre una triple alianza entre Gran Bretaa, Rusia y Francia que actuaba como intermediaria para conseguir la independencia grie-ga. El acuerdo supuso el apoyo militar de ingleses y rusos a Grecia. En 1827 las tro-pas anglorrusas acabaron con los egipciospero se tuvo que esperar a la primavera de 1828 para la derrota definitiva de los turcos. Rumania se independiz bajo la tutela de Rusia y Grecia bajo la tutela britnica y fran-cesa. El resto del territorio segua bajo el dominio otomano. Los independentistas grie-gos consideran

que Grecia est incompleta puesto que Macedonia y Albania seguan bajo dominio turco y se consideraban territorio griego. A excepcin de Grecia, las revoluciones liberales de 1820 han fracasado en toda Eu-ropa pero su efecto ha disuelto prcticamente la Santa Alianza y la ideologa liberal se ha reafirmado en el occidente europeo. LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1830 En toda Europa se van definiendo dos grupos opuestos a lo largo de este periodo; los absolutistas, conservadores o ultras seguidores de la Santa Alianza y de los principios del Congreso de Viena y los progresistas o liberales que agrupan un amplio abanico ideolgico que va desde colectivos nacionalistas, liberales o romnticos defensores de la libertad del individuo, este grupo lo componen principalmente sectores burgueses. Entre ambos grupos siempre se encuentran elementos ms moderados. A partir de la indepen-dencia de Grecia se disgreg la Santa Alianza y la burguesa aprovech el cartucho para imponer su ideologa. Mientras en las revoluciones de los aos 20 se alzaron unas minoras con pocas posibili-dades de xito en los aos 30 ya se movilizan masas de liberales burgueses que exigen una serie de libertades individuales, nunca colectivas. La soberana popular es su justifi-cacin para gobernar pero no es popular ya que el sufragio que proponen est muy res-tringido. Francia. En julio de 1830 se produjo una nueva insurreccin revolucionaria en Pars. Carlos X subi al trono francs iniciando el proceso de conquista y colonizacin de Ar-gelia. Su reinado se inici dando muestras de un mayor autoritarismo que su predecesor. Los liberales ante el autoritarismo del monarca se unieron de cara a las elecciones de 1830 venciendo en las urnas, lo que llev al monarca a intentar modificar la ley electo-ral. La insurreccin de Pars lleva al poder a los liberales que hacen abdicar al rey Carlos X. Se entroniz a Luis Felipe de Orleans como nuevo rey de Francia manteniendo una constitucin con veto del rey y cmara de pares vitalicios. El nuevo rgimen estuvo do-minado por los liberales moderados. Se introduce una ley municipal centralista segn la cual el alcalde es designado por el gobierno. Donde si se introducen cambios importantes es en la interior del gobierno, la vieja nobleza perdi definitivamente el poder poltico. La entronizacin de un monarca ilegtimo hizo que Francia se saliese de la Santa Alianza e intentase un aproximamiento a Gran Bretaa. Gran Bretaa. Se dieron enfrentamientos entre la nobleza agraria y la burguesa indus-trial por la representacin electoral ya que en los condados, donde resida el 55% de la poblacin solo se elega al 16% de los diputados de la cmara de los comunes. En los grandes burgos (zonas rurales) se elega al 84% de los diputados pese a residir en ellos solo el 45% de la poblacin. Circunscripciones de burgos casi despoblados tenan dere-cho a voto. Adems, segn la zona de Gran Bretaa los grupos con derecho a voto variaban. Se ce-lebraron elecciones y el partido liberal (whig) se impuso en las urnas. Los sectores tories empiezan a tener intereses industriales (Peel). Grey gan las elecciones de 1830 y ejerci presin para que se reformase la ley electoral pero su proyecto de reforma fue rechazado por la cmara de los lores. Ante el rechazo a la reforma se dio un inicio de revuelta con el asalto a castillos de la aristocracia tory. La presin social hizo que se aprobase la ley electoral y se eliminasen los burgos despoblados como circunscripcin electoral. El sufragio se increment a las clases medias (3,5% de la poblacin) pero se mantuvieron las desigualdades territoriales por las cuales en Irlanda solo votaba el 2% de la poblacin. La vieja nobleza mantuvo un importante poder poltico. La reforma inglesa tuvo una importante repercusin internacional ya que acerc a Gran Bretaa a la rbita de los regmenes liberales.

Blgica. Tras su anexin a Holanda Blgica se independizar en 1831. La burguesa in-dustrial belga se mostr favorable a la anexin ya que as incrementaba el mercado don-de dar salida a sus productos. La insurreccin independentista se dio cuando Guillermo I de Orange se niegue a dar autonoma a los belgas lo que llev a la burguesa a procla-mar la independencia con el apoyo de la Iglesia catlica belga. El monarca holands re-clam la intervencin de la Santa Alianza que ante el nuevo panorama internacional no pudo intervenir. Francia dio soporte a los burgueses belgas porque tiene intencin de anexionarla y Gran Bretaa ante este panorama sita a Leopoldo I como rey de Blgica evitando la aproxi-macin entre belgas e ingleses. Se establece un rgimen con dos cmaras elegidas por sufragio censitario para las clases altas (1% poblacin) donde el rey belga no tiene dere-cho a veto. Se establecieron dos lenguas oficiales: francs y flamenco. Leopoldo I fue lo suficientemente hbil para mantenerse al margen de las conspiracio-nes palaciegas para cambiar el rumbo de Blgica y dar estabilidad al pas como una monarqua constitucional independiente y neutral. A nivel europeo la burguesa se ins-pirar en el modelo belga de constitucin abandonando el de la constitucin de Cdiz de 1812. Portugal. Pedro I abdica en Brasil y llega a Gran Bretaa buscando tropas para recupe-rar la corona portuguesa que le haba arrebatado su hermano Miguel. En 1832 Pedro I desembarc en Oporto para poner de nuevo en vigor la carta otorgada de 1826 desenca-denando una guerra civil que acabar con la proclamacin de un nuevo rgimen de Pe-dro I. Espaa. En 1830, al producirse la revolucin en Francia, los legitimistas proponen para el trono francs a Fernando VII al que piden ayuda contra los insurrectos. Francia tena un rgimen poltico liberal y en Catalunya se dieron intentos insurreccionales liberales. Fernando VII se reuni con Luis Felipe de Orleans para evitar que se concentrasen los liberales espaoles en los Pirineos, a cambio Espaa reconoce a Luis Felipe como mo-narca de Francia. Legitimistas y carlistas se unieron contra los liberales pero fueron derrotados. Los car-listas esperaban a la muerte de Fernando VII para hacerse con el poder ya que este no tena descendencia. Contra toda previsin Fernando VII se cas con Mara Cristina y tu-vo una hija (Isabel II) que pudo reinar por la abolicin de la ley slica. Los carlistas se levantaron en armas contra Fernando VII desatando una guerra civil lo que hizo que el monarca buscando apoyos concediese una amnista general a los libera-les y destituyese a los mandos carlistas. A la muerte del rey estall la guerra (1833-40) donde se hizo comn el fusilamiento de familiares. Los realistas moderados hicieron frente a la insurreccin con soporte liberal moderado, en 1834 se concedi el Estatuto Real que era una carta otorgada para contentar las aspi-raciones liberales moderadas sin perjudicar a los realistas. Con este cambio de rumbo el rgimen estableci relaciones con las potencias liberales europeas. La Santa Alianza no intervino pero se planteo la posibilidad de acudir en auxilio del car-lismo. Como contrapunto a lo que quedaba de la Santa Alianza se poda formar una cu-druple alianza entre Francia, Gran Bretaa, Portugal y Espaa ya que en 1834 se instau-r de nuevo el rgimen liberal en Portugal expropindole las tierras a la nobleza migue-lista. La cudruple alianza tampoco interviene contra el carlismo. Se envan legiones de voluntarios desde Francia, Gran Bretaa y Portugal. As se evita la intervencin de la Santa Alianza. Las potencias absolutistas no reconocieron el rgimen liberal de Isabel II como reina pe-ro tampoco reconocieron a Carlos que tena el apoyo de miguelistas portugueses y legi-timistas franceses. En 1835 se produce una nueva insurreccin armada con ataques a los frailes y muestras de anticlericalismo. El gobierno liberal responde con la desamortizacin de Mendizabal. En 1836 se forman juntas revolucionarias y se produce la insurreccin de la Granja. La regente Mara Cristina proclam la Constitucin de Cdiz alindose con los liberales. El gobierno progresista estableci una nueva constitucin ms moderada que la de C-diz. El sufragio se restringa a las clases medias (3,5% de la poblacin). La burguesa li-beral opt por

opcin ms moderada que restringiese el sufragio. Los moderados retira-ron atribuciones a los gobiernos municipales. Italia. En 1831 se producen insurrecciones en algunos de los estados absolutos y feuda-les como los Ducados Austracos (Parma, Mdena y Bolonia) y los Estados Pontificios. Se unifican los ducados creando las Provincias Unidas italianas que pidieron ayuda mi-litar a Luis Felipe de Francia. Un mes despus del levantamiento las tropas austracas derrotan a los carbonarios insurrectos. En Piamonte a la muerte del monarca se corona a Carlos Alberto. El republicano liberal Mazzini pidi a Carlos Alberto que encabezase el movimiento nacional italiano. Los re-volucionarios cambian de estrategia, pasan de ser pequeos grupos desconectados de la poblacin (masones). Quieren conseguir partidos de amplia base social para tener sopor-te en poca de revolucin. Aparecen el Partido Republicano Radical de Mazzini y el Liberal Moderado Monrqui-co. Mazzini organiz el movimiento republicano desde el exilio. Su proyecto era la construccin de una repblica unitaria, la abolicin del feudalismo y la desamortizacin y el sufragio universal masculino con tendencia a preocuparse por las cuestiones socia-les y crtico con la expropiacin de tierras a nobles en Francia. Mazzini promovi insurrecciones para crear un ejrcito italiano, destronar a los sobera-nos de los diferentes estados y la proclamacin de la repblica. Mazzini era anticlerical pese a ser un profundo creyente. El Partido Liberal Monrquico tena como modelo la Francia liberal. La principal figura de los monrquicos liberales es Cavour, que es expulsado del ejrcito por liberal. Fund el diario Il Risorgimento. Cavour conceba la nacin italiana como una monarqua con la abolicin del feudalismo y un sufragio censitario para clases medias. El planteamiento nacional italiano no era unitario, haba diferentes tendencias. Tenan que confederarse tres reinos para conseguir la unidad (Npoles, Roma y Piamonte) y ex-pulsar a los austracos militar y diplomticamente con la ayuda de las potencias libera-les. Los intentos insurreccionales de Mazzini fracasarn pero sern el inicio de la cons-ciencia de patria italiana que permitir la unificacin en 1861. Polonia. El zar Alejandro I concedi a Polonia una carta otorgada en 1815 segn la cual permita la existencia de una administracin polaca, una dieta con capacidad legislativa, la creacin de un ejrcito polaco y la abolicin de la censura. El zar coloc un virrey que tena iniciativa legislativa y no plante la iniciativa para el gobierno polaco. Adems el ejrcito polaco tena mandos rusos y la censura no fue abo-lida como se deca en la carta otorgada de 1815. Esto motiv una insurreccin indepen-dentista en Varsovia. El problema del movimiento insurreccional fue su falta de unidad, en su seno haba movimientos nobiliarios proabsolutistas y grupos burgueses intelectuales. El zar se negaba a aplicar la autonoma polaca lo que llev a los polacos a proclamar su independencia en 1831. Los polacos pidieron ayuda a la Francia de Luis Felipe que no actu. La represin que ejercieron los rusos fue brutal. En Alemania se dio un movimiento de solidaridad con los polacos. En 1832 se concentraron grupos liberales y nacionalistas de Europa. Confederacin Germnica. Con anterioridad a 1830 se dan una serie de cambios pol-ticos. No hay ningn movimiento insurreccional general, son ncleos de profesores de universidad y estudiantes. En 1815 se prohibi la posibilidad de conceder una carta otorgada a los estados alemanes. Pese a todo en algunos pequeos estados alemanes se conceden cartas otorgadas (Hesse) en territorios que se haban visto afectados por la expansin napolenica. Se conceden cartas otorgadas en Sajonia y Hannover que dan pequeas concesiones a la burguesa. En general en el mundo urbano no se dan grandes revoluciones. En el mundo rural hay mayor nmero de incidentes. En Hesse y Sajonia se asaltan castillos seoriales y hay movimientos de resistencia a pagar las rentas seoriales. La burguesa urbana no se preocupa por la abolicin del feudalismo. El movimiento antise-orial supone la abolicin

del feudalismo en 6 estados en 1830 pero en Prusia y Austria no sucede nada. Los seores feudales no aplicaron la nueva ley y siguieron reclamando sus derechos feudales. El movimiento nacional alemn no apareci a lo largo del proceso revolucionario, surgi-r en plena insurreccin polaca. Ahora bien, la principal causa del desarrollo del movi-miento nacionalista alemn fue econmica. De los 39 estados alemanes 25 estaban uni-dos aduaneramente bajo la tutela de Prusia. Austria y Hannover no participan de la unin aduanera. Prusia comienza a tener un papel destacado e influyente en el conjunto de Alemania lo que incrementa su enemistad con Austria. El desarrollo econmico e industrial incre-menta la divisin entre este y oeste. En el oeste se desarrolla el sistema artesanal frente a la fuerte economa agraria del este. La industria belga e inglesa construye el ferrocarril en el territorio alemn. La construccin nacional alemana no avanza ya que en Berln y Viena no se da la revo-lucin. Nos encontramos ante potencias absolutistas y feudales donde los revoluciona-rios son minora. La burguesa urbana tiene amplios sectores que no se queran arriesgar a la aventura nacionalista. En 1848 se dar una revolucin que ser aplastada militarmente en Austria y Prusia haciendo fracasar el intento de unificacin alemana.

LAS REVOLUCIONES LIBERALES DE 1848 La crisis econmica de 1846-47: Uno de los factores a tener en cuenta para analizar el proceso revolucionario de 1848 es la crisis agrcola que se da con la epidemia de patatas que se extiende desde los Pases Bajos y la sequa que echaron a perder las cosechas de trigo. La principal consecuencia de la crisis fue la alza de los precios y el asalto de panaderas. La crisis econmica tambin afect a otros mbitos. Los pequeos productores agrarios que eran consumidores de productos industriales al ver reducida su capacidad adquisiti-va dejan de consumir prolongando la crisis al sector textil. Las entidades bancarias tambin se vieron afectadas ya que se dedicaban a recoger los ahorros de los pequeos inversores, dinero que invertan en la construccin del ferroca-rril. Los bancos se quedaron sin dinero y se vieron obligados a vender sus acciones por lo que estas perdieron su valor provocando la quiebra de las entidades bancarias. Los grandes disturbios se produjeron en 1846-47 motivados por la crisis econmica. Tesis historiogrficas clsicas: 4. Historigrafa tradicional: considera la revolucin como una conspiracin internacio-nal contra las monarquas. 5. Centrada en el movimiento obrero. Es consecuencia del manifiesto comunista. Se basan en lo sucedido en Francia. Apuestan por la revolucin socialista. 6. Vinculadas a la I Guerra Mundial: se fijan ms en el Imperio Austraco. Es el inicio de los movimientos nacionalistas. La realidad es que haba contactos entre revolucionarios de diversos pases pero no pue-de darse lo que apunta la tesis de la conspiracin internacional porque cada pas tiene unas necesidades determinadas y las situaciones son diferentes. Las revoluciones no res-ponden en ningn caso a una revuelta socialista y tampoco presentan planteamientos de nacin. Las revoluciones de 1848 se dan paralelamente en muchos pases. Se inician en Suiza en 1847 donde se impone una constitucin federal y se aplasta a los cantones absolutis-tas. Tras las revoluciones de 1820 y 1830 la burguesa slo ha conseguido reformas par-ciales en los regmenes y ansa poder participar ms activamente en poltica. La revolucin de 1848 en Francia: Desde 1830 se ha ido alimentando el movimiento de oposicin al rey Luis Felipe. La si-tuacin es tal que se llega a prohibir el derecho de reunin y de manifestacin por parte del rgimen liberal moderado. Entonces se produce la campaa de los banquetes que es la forma que tenan las clases medias de reunirse. La monarqua de Luis Felipe no se considera legtima. En 1848 estos banquetes culminarn con manifestaciones junto con artesanos y otros sectores. El pueblo levant barricadas en los barrios y se asalt la cmara de diputados. A finales de febrero el rey se marcha y los movimientos liberales proponen la proclama-cin de la II Repblica. El primer gobierno provisional se forma con la gente que par-ticipa en las barricadas (Blanc). Los sectores ms radicales no participan (Blanqui). Pese a la ausencia de los radicales el gobierno provisional ejerce una poltica bastante radical. El gobierno provisional crea los Talleres Nacionales, promete la elaboracin de una ley para reducir la jornada laboral a menos de 12 horas y la elaboracin de una nueva constitucin reconociendo el derecho al trabajo. A mediados de abril prosiguen las manifestaciones por parte de los sectores ms radica-les. Al finalizar abril se celebran elecciones consitucionales por sufragio universal mas-culino pero los resultados son muy moderados. El nuevo gobierno hace desaparecer los talleres nacionales y establece la jornada laboral en 12 horas para aquellas empresas de ms de 20 trabajadores (que

en aquella poca eran minora). No se formula una ley del trabajo. Blanqui inici una insurreccin contra el gobierno en junio pero fue aplastado violentamente por el ejrcito. En diciembre de ese ao se convocan elecciones a la presidencia de la Repblica y se impone Luis Napolen Bonaparte sobrino de Napolen con cinco millones de votos. El nuevo presidente tena el apoyo de artesanos y tenderos que son contrarios al republi-canismo socialista. El mundo rural le presta todo su apoyo. En Francia los republicanos socialistas son urbanos y el pas es mayoritariamente agrcola. Napolen III instaura un rgimen claramente conservador. En diciembre de 1851 Napolen dio un golpe de estado y un ao despus se proclam emperador despus de realizar un referndum que le dio todo el apoyo popular. Se pue-de decir que las revoluciones liberales en Francia resultaron triunfantes. Napolen intro-dujo el sufragio universal masculino. La revolucin de 1848 en el Imperio Austraco: El Imperio Austraco estaba dividido en tres coronas: Austria, Hungra y Bohemia: - La Corona Austraca estaba compuesta por el reino alemn de Austria, el Reino LombardoVneto, el Trentino, Galitzia y la Eslovenia occidental. - La Corona de Hungra estaba compuesta por el reino de Hungra, la Eslovaquia oriental, Transilvania y la zona oriental de Eslvenia. - La Corona de Bohemia estaba formada por el reino de Bohemia, el principado de Moravia y el ducado de Silesia (parte sur). El emperador es un monarca absoluto en todo el territorio. Existen jurisdicciones seo-riales y Dietas en algunos territorios del Imperio. En el seno del Imperio conviven dife-rentes culturas y tradiciones (latinos, rumanos, gitanos, serbios, ucranianos, judos) lo que provoca una gran diversidad. La lengua tambin es un elemento de diversidad. El alemn es la lengua oficial del ejr-cito y de la administracin austraca y bohemia. En Bohemia encontrbamos una gran concentracin de alemanes. En cambio, en Hungra la lengua oficial es el latn. Tambin mltiples religiones se encuentran en el Imperio. Esta diversidad dar lugar a diferentes reclamaciones culturales durante la revolucin. Se llevarn a cabo tres opciones armadas independentistas. En 1846 en Galitzia (polaca) la nobleza se levanta para formar un estado absoluto. En el Reino Lombardo-Vneto se formar la nacin liberal italiana y tambin habr una revolucin nacionalista hngara. En la Corona de Austria la revolucin de 1848 triunfa en el reino Lombardo-Vneto y en Viena donde la burguesa lidera la revuelta. Esta insurreccin supone el final de la Santa Alianza. Fernando I hizo dimitir a Metternich ante unos alborotos protagonizados por los jvenes burgueses de Viena. El emperador Fernando I contemporiz la situacin y concedi una carta otorgada a Viena. Era el inicio de un proceso liberal que hizo que Fernando I se retirara al Tirol austraco. En Hungra tambin triunf la revolucin con peticiones liberalistas y nacionalistas. La burguesa lideraba las peticiones liberales junto con un sector de la baja nobleza. Recla-maban la abolicin del feudalismo. En Bratislava la Dieta del reino de Hungra pidi una dieta para toda la Corona de Hungra. Fernando I form un gobierno que convoc elecciones por sufragio censitario para establecer la dieta. En Bohemia la revolucin liberal y nacionalista se dio en Praga. Los alemanes bohe-mios pidieron su integracin en la Confederacin Germnica. Los estados checos pi-dieron la cooficialidad de la lengua alemana y checa, adems de una dieta para el total de la Corona de Bohemia. Los austracos, por su parte, consideraban a los eslavos como una cultura inferior que no tena derecho a realizar reclamaciones nacionalistas. Los checos ante la negativa im-perial no se rebelaron. Se produjo un enfrentamiento entre alemanes y checos donde las reclamaciones liberales las hizo la burguesa y las nacionalistas la nobleza.

En 1848 se reuni en congreso paneslavo en Praga. Bakunin plante que todos son esla-vos y han de construir un estado bajo la tutela de Rusia. Sus ideas no tienen seguimiento entre los eslavos. El congreso fue disuelto por el ejrcito que ejerci una dura represin sobre Praga. El Imperio empez a organizarse contra la revolucin. Finalmente se produjo el proceso electoral en Bohemia y Austria donde se aboli el feudalismo y el rgimen seorial. En Hungra la nobleza particip en el congreso y dirigi la construccin de la nacin libe-ral en la que se abolieron las dietas estamentales. Los magiares impusieron su lengua que era hablada por el 40% de la poblacin. El congreso hngaro intent crear un ejrcito propio que aplastase las revoluciones de serbios, croatas y eslavos que estaban en contra de la prdida de sus dietas. Fernando I orden el estado de sitio para Hungra y organiz un ejrcito imperial formado por croa-tas. La guerra contra los hngaros se decant a favor del emperador. La revolucin fue aplastada y Fernando I renuncio al trono a favor de su hijo Francisco Jos I cuando Hungra proclam su independencia y pidi ayuda extranjera. Francia se neg a entrar en guerra e Inglaterra que poda tener intereses comerciales tampoco inter-viene para no romper el mercado europeo. La revolucin hngara fue totalmente aplas-tada y se abolieron las dietas estamentales para imponer una administracin centralista bajo la autoridad mxima del emperador. La revolucin de 1848 en la Pennsula Italiana: Entre enero y marzo se producen insurrecciones en toda la pennsula. La revolucin sig-nifica la concesin de cartas otorgadas por parte de los monarcas. En el Piamonte Carlos Alberto llegar a enarbolar la bandera tricolor. Tambin se conceden cartas otorgadas en los ducados de Parma y Modena. En los Estados Pontificios, Po IV prometi el rechazo a partir de aquel momento al absolutismo. Tambin se produjo en Npoles y Sicilia don-de Fernando II concedi una carta otorgada. Sicilia no contenta proclam su indepen-dencia con la Constitucin de Cdiz. En el Reino Lombardo-Vneto se expuls de Miln a los austracos. Se proclam la re-pblica de Venecia. Los liberales moderados aprovechando que los austracos marcha-ban hasta Viena consiguieron que Carlos Alberto encabezara el movimiento de la cues-tin italiana. Po IV y Fernando II se vieron obligados a enviar tropas a Carlos Alberto formando el ejrcito nacional italiano que se concentr en Lombardia. Se plante la ayuda exterior de Francia pero Carlos Alberto renunci a pedir auxilio ex-tranjero. El ejrcito revolucionario empez a fragmentarse mientras el Piamonte se ane-xionaba Lombardia. Los lombardos pedan una confederacin de reinos italianos. Po IV retir sus tropas y seguidamente lo hizo Fernando II. Por el sur comenzaba a ser re-primida la revolucin. Al calmarse la situacin en Viena, en agosto, las tropas austracas fueron regresando a Italia por lo que Carlos Alberto se vio obligado a regresar a Piamonte. En 1849 Leopol-do II y Po IV son expulsados por lo que se establecen dos repblicas en Toscana y Ro-ma. En este punto Carlos Alberto renunci al trono para exiliarse y su hijo Vctor Ma-nuel II fue coronado. Luis Napolen Bonaparte decidi acoger al Papa para as tener influencia en Italia. En-tonces desembarcaron tropas en Roma lo que precipit la cada de la rerpblica romana, en junio de 1849 la repblica de Toscana cay en manos de los austracos. En el verano de 1849 acababa la revolucin para retornar al absolutismo e incluso en algunos reinos al feudalismo. Solo Piamonte conservar la constitucin de 1848. Cavour en 1859 con la ayuda de Napolen III expulsar a los austracos a cambio de que Saboya y Niza pasen a ser francesas. El papa quedara integrado en la confedera-cin de reinos. La revolucin de 1848 en la Confederacin Germnica: Los acontecimientos de Viena y Pars junto con la grave crisis de falta de alimentos producen que en los estados del oeste de Alemania se inicien una serie de revueltas libe-rales y

nacionalistas. Prusia tena serios problemas de hacienda con la emisin de deuda pblica y la burguesa liberal moderada pidi al monarca que tomasen mediadas para pagarles la deuda. Se convoc el Parlamento Nacional prusiano pero no se realizaron elecciones. Fueron convocados los parlamentarios provinciales en Berln para dar salida a la crisis econ-mica. En 1847 existan dos facciones entre los liberales: los moderados y los radicales. La burguesa urbana estaba dividida y era un sector reducido de la poblacin. La revolu-cin se inici en el mundo rural. Se asaltaron castillos seoriales y se destruyeron documentos que vinculaban a los bur-gueses rurales con los nobles evocando el gran miedo francs. Las peticiones rurales de abolicin del feudalismo no eran prioritarias para la burguesa urbana que tiene otro tipo de propuestas. Se realiz una nueva abolicin del feudalismo y se produjo paralelamente una revolu-cin urbana que permiti que se concediese el sufragio universal masculino. La monar-qua no es cuestionada por los insurrectos. El levantamiento de Berln es contestado por el ejrcito. Federico Guillermo ofreci la concesin de una carta otorgada y la formacin de un go-bierno liberal. Se convocan elecciones a cortes constituyentes que tendran la participa-cin del monarca en la redaccin de la constitucin. Federico Guillermo IV se muestra favorable a una posible unificacin de la nacin alemana. Los moderados acusan a los sectores ms radicales de querer imponer una dictadura. En la reunin de los diputados en Francfort haba mayora liberal moderada. Se convocaron elecciones a parlamento general en toda Alemania y la mayora volvi a ser para los li-berales moderados formndose un gobierno alemn alrededor de la figura del archidu-que Juan. El nuevo gobierno no tom decisiones drsticas. Debatieron sobre el futuro de Alema-nia pero no llegaron a concretar ninguna medida efectiva. Lo ms remarcable fue la creacin del ejrcito alemn y la declaracin que hizo el Parlamento de que los ducados de Schleswing y Holstein eran territorio alemn pese a ser una propiedad personal del rey de Dinamarca. Las elecciones de mayo de 1848 dieron la mayora a los demcratas cuyo gobierno abo-li el feudalismo y los privilegios fiscales de la nobleza. Paralelamente, en el Parlamen-to de Berln se reunieron los nobles que eran contrarios a las medidas demcratas. El rey Federico Guillermo IV nombr un gobierno de nobles y aplast la revolucin al ver co-mo los absolutistas se imponan en Austria. Para no crear un ambiente revolucionario constante se concedi una carta otorgada que permita al monarca legislar mediante ordenanzas al margen de las dos cmaras que se constituyeron. Se introdujo un rgimen seorial controlado por el poder; la va prusia-na. Paulatinamente se fue desmontando el rgimen seorial de forma parcial y limita-da. Los nobles a cambio de perder una serie de privilegios reciban otros como la pre-sencia en la cmara alta. La revolucin liberal alemana tambin fracas pero surgieron los planteamientos nacio-nalistas alemanes que propugnaban la creacin de una nacin cultural y liberal ganado cada vez ms peso el concepto de nacin cultural (lingstica). El nacionalismo alemn es excluyente ya que considera que hay culturas inferiores que deben ser conquistadas. El nacionalismo se cree con derecho a anexionar territorios donde hubiese presencia de la cultura alemana aunque fuese minoritaria. El parlamento de Francfort incluy como territorios alemanes a Bohemia, el Tirol del sur y el Trentino. Se lleg a plantear la inclusin en Alemania de Alsacia y Lorena, Sui-za y otras culturas pangermnicas como Holanda o Dinamarca. El parlamento hablaba de Pequea Alemania para referirse a los pases integrados en la unin aduanera con Prusia a la cabeza con el respaldo de los liberales moderados y los protestantes. Austria como era catlica mayoritariamente, quedaba excluida de la Pequea Alemania. La Gran Alemania incluira todas las zonas alemanas y su formacin contara con el apoyo de la nobleza, los catlicos y los demcratas. La Gran Alemania inclua la parte germana de Austria. El canciller buscaba un proyecto que incluyese en su estructura imperial a todo el Impe-rio Austrohgaro. El parlamento aprob el proyecto de la Pequea Alemania y le ofre-ci la corona a Federico Guillermo IV de Prusia que la rechaz.

Prusia no tom medidas que la pudiesen enfrentar a Austria. En abril de 1849 se produ-jo una nueva insurreccin de demcratas y moderados que reclamaban una constitucin imperial pero no sera hasta 1871 que se proclamase el imperio alemn unificado.

BALANCE DE LAS REVOLUCIONES DE 1848 Si 1848 haba supuesto el despertar de todos los pueblos sometidos al Imperio Austra-co, ninguna de las revoluciones consigui sus objetivos finales y las fuerzas secesionis-tas no tuvieron ninguna fuerza para acabar con la integridad del Imperio. Similares re-sultados obtuvieron los insurrectos en Italia y Alemania. El fracaso de estas revolucio-nes comport una modificacin de la estrategia poltica de los movimientos nacionalis-tas que vieron que la va insurreccional no daba resultados. El hecho de que las revoluciones estallen prcticamente de forma simultnea en todos los pases podra explicarse a partir del trabajo subterrneo que realizan las sociedades secretas y de la influencia propagandstica de la prensa que va en aumento. Los gobier-nos intentaran controlar a la prensa ya que se considera el verdadero rgano de difusin de las ideas y consignas de los partidos o tendencias. Solo la revolucin que se da en Francia tiene un relativo xito que desembocar en una forma de gobierno autoritario, el II Imperio de Napolen III. En Italia el Piamonte tam-bin tendr un relativo xito convirtindose en una monarqua constitucional. El resto de pases que viven insurrecciones fracasan puntualmente. Lentamente, las monarquas autoritarias irn dando paso a regmenes constitucionales moderados con el visto bueno de la burguesa industrial, comercial y terrateniente que ha sido la gran vencedora de estos procesos revolucionarios. Como motivos que llevaron al fracaso a estos movimientos insurreccionales cabe desta-car los diferentes planteamientos de los diversos grupos sociales que participaron. La burguesa quera tomar el poder pero no acept una reforma social que afectase a sus in-tereses. La masa obrera, por su parte, no estaba suficientemente organizada y tampoco tena unos objetivos definidos. Los campesinos una vez consiguieron la abolicin de los regmenes feudales miraban recelosos la reforma social que poda privarlos de la propiedad de la tierra que tanto les haba costado conseguir por lo que tampoco ejercieron una gran presin en la revolu-cin. Los tres grupos sociales implicados en la revolucin se mostraron claramente des-coordinados. La situacin econmica mejor considerablemente en 1848 con buenas cosechas y un descenso pronunciado de los ndices de paro. Esto rest vigor a las demandas de la re-volucin que arranc con una grave crisis econmica. Las monarquas no constitucionales fueron solidarias entre si y las fuerzas nacionalistas de cada pas no coincidan en sus reclamaciones y objetivos finales. NACIN Y NACIONALISMO EN EL SIGLO XIX: Las naciones son planteadas desde una perspectiva filosfica ya que existen al mar-gen de la voluntad de los hombres. Los nacionalismos trabajan con verdades absolu-tas. La nacin sita su origen en un pasado remoto cuanto ms lejano mejor porque la nacin es un producto histrico, no una realidad esencial. Los conceptos de nacin surgen en el siglo XIX y tienen dos vertientes; la nacin liberal y la nacin tnico-cultu-ral. La nacin liberal es el conjunto de personas con derechos polticos (ciudadanos) de un pas. La nacin liberal es un planteamiento poltico que surge en el mismo marco cultu-ral de las monarquas absolutas que vivan en un marco pluricultural con diversas le-gislaciones en su seno. La nacin aparece con la revolucin liberal de Francia en 1789 donde se reconoce la diversidad jurdica que engloba los diversos condados de la Edad Media. Bretaa, Languedoc, Provenza o Borgoa no pagaban tributos por su condicin heredada de la poca medieval. Los liberales establecern la igualdad ante la ley y abolirn los privile-gios. Francia tena una diversidad lingstica con la presencia de cataln, bretn, vas-co y lenguas germnicas pero este no fue el motor de la construccin de su nacin li-beral. La nacin espaola nace en 1812 con la Constitucin de Cdiz. Las instituciones me-dievales de Castilla han de desaparecer con el nuevo marco constitucional (Galicia, Navarra, Vascongadasetc). Las coronas de Castilla y Aragn tenan diferentes siste-mas fiscales y

dentro de Castilla los territorios de Navarra y Vascongadas gozaban de una serie de privilegios fiscales. En Espaa la lengua tambin es diferente en los terri-torios y se declara el castellano como lengua oficial por ser mayoritaria. Tanto catalanes como vascos liberales defendern la Constitucin de Cdiz. La burguesa in-dustrial catalana defender la opcin liberal centralista. Espaa es un rgimen liberal frente al absolutismo borbnico. Italia tambin vive una situacin compleja ante la unificacin del territorio de la Penn-sula con pluralidad de lenguas en su seno. Finalmente, durante el proceso unificador se impondr el florentino como lengua oficial. La nacin tnico-cultural surge en el ltimo cuarto del siglo XIX con la desintegracin de los grandes imperios (otomano, austro-hngaro, ruso). Presenta paradojas ya que eslovenos, serbios y croatas se definirn como una nacin conjunta. Para considerarse como una nacin diferenciada se alude a una cultura diferenciada y a la existencia de antiguas instituciones propias. En el occidente europeo las naciones liberales perdern su razn original para argumentar el nuevo concepto de nacin. Las naciones actuales asumen el principio de la soberana nacional liberal. En un contexto de crisis econmica (crisis de la patata) surgir el movimiento naciona-lista irlands y en Espaa se desarrollarn movimientos nacionalistas en Catalunya y Euskadi. Se puede decir que a finales del siglo XIX tanto en Catalunya como en Eus-kadi los ciudadanos tienen la decisin/voluntad de ser una nacin diferenciada. Siem-pre nos encontramos ante una decisin de los ciudadanos. La existencia de instituciones propias en un pasado no es un argumento de peso para justificar la diferencia ya que dentro de Castilla otros territorios tambin las tuvieron (Navarra). Y la existencia de una lengua y una cultura diferenciadas no definen una nacin, son simples elementos culturales. El desarrollo de los nacionalismos perifricos se debi a que el nacionalismo espaol era poco asfixiante en relacin con el que se practic en otros lugares. La fortaleza del estado francs evit que all surgieran movimientos nacionalistas. Los nacionalismos en su origen se basan en ideas reaccionarias. El catalanismo incluir en sus filas a grupos liberales (Pi i Margall) y a sectores reac-cionarios. Para explicar el desarrollo del nacionalismo en Catalunya y Euskadi hay que tener en cuenta que era all donde se concentraba la industria moderna. Catalunya tena el monopolio del comercio textil con las colonias americanas lo que hizo que a la prdida de Cuba se desarrollase con ms fuerza el movimiento nacionalista protagoni-zado por la burguesa. En el Pas Vasco el nacionalismo surge cuando la industria siderrgica se desarrolla y produce beneficios a la alta burguesa arruinando a la pequea burguesa que trabaja-ba en la metalrgica tradicional. Es un nacionalismo que, encabezado por Sabino Ara-na, tiene una gran carga de racismo. La presencia de los rasgos racistas en el nacio-nalismo vasco se explica porque, al contrario que la industria catalana, no necesitan de la inmigracin para trabajar. Para ellos los espaoles sern los maketos.

LA REVOLUCIN INDUSTRIAL La Revolucin Industrial se desarrolla en dos fases, la primera entre los aos 1770-80 hasta 1830 con la aparicin del textil algodonero que sustituye a la industria tradicional. En 1840 se inicia una segunda fase con la construccin del ferrocarril que emplea el acero y el desarrollo de los altos hornos para la siderurgia. Tradicionalmente la Revolucin Industrial era un fenmeno vinculado a Inglaterra y se daba posteriormente en el resto de Europa. La realidad es que el desarrollo industrial se da en toda Europa en el mismo periodo. Otro tpico sobre la industrializacin es que se desarrolla en pases con el suficiente ca-pital para montar la infraestructura necesaria. En realidad, con un capital familiar se po-da montar la infraestructura. El capital ser necesario cuando haya que pagar obreros. En una segunda fase la banca se reconvertir para que surjan sociedades financieras que renan e inviertan capital. Para el desarrollo industrial el factor fundamental es la existencia de un mercado. La in-dustria busca satisfacer las demandas de la sociedad. En Inglaterra se pone de moda la indiana que genera una demanda en un mercado. Se dieron una serie de transformaciones agrarias que reorientaron la produccin hacia el objetivo de satisfacer un mercado. El poder adquisitivo aument en las zonas rurales. La agricultura pensada con fines comerciales gener demanda de otros productos al tener el campesinado capital que gastar. Viejas visiones sobre la Revolucin Industrial: Hobsbawn considera la Revolucin Industrial como el cambio ms importante de la hu-manidad desde el Neoltico ya que comportaba una serie de cambios polticos y socia-les. Se gener una comunicacin entre los diferentes pueblos que llev al mestizaje cul-tural. Las ciudades crecieron para dar cabida a una nueva poblacin. Tradicionalmente se opinaba que con la Revolucin Industrial se pasaba a una etapa de bienes y recursos ilimitados, sometiendo as a la naturaleza. Esa lectura es errnea por-que mientras la poblacin se duplica la produccin se multiplica por veinte. A partir de 1750 se introdujeron en Inglaterra un conjunto de transformaciones tecnicoeconmicas que hicieron posible en la Europa del siglo XIX un extraordinario incre-mento de la productividad gracias al empleo de la mquina. Caractersticas de la industralizacin: 5. Crecimiento regular y autosostenido de la poblacin y la produccin. 6. Divisin del trabajo industrial provocando un cambio en la estructura de la pobla-cin activa. 7. La fbrica como lugar de produccin. 8. Articulacin de mercados ms amplios. 1850 Poblacin Pases 26% industrializados Pases no 74% industrializados 1960 Poblacin 28% 72%

Produccin 35% 65%

Produccin 78% 22%

El proceso productivo se fragment y se increment el nmero de trabajadores que se necesitaban para satisfacer la demanda de mano de obra. La poblacin activa que tradicionalmente se concentraba en actividades campesinas abandon el trabajo agrcola para dedicarse a la industria. La aparicin de la fbrica supone la mecanizacin del tejido en la lanzadera volante y se introdujo la mquina de hilar automtica, la selfactina. Las nuevas tecnologas requeran una nueva estructura productiva: la fbrica.

Se produjo un cambio en las relaciones de produccin. El productor perda la propiedad y el control sobre la mquina y el producto final. La aparicin de las fbricas supondra segn las teoras tradicionales la desaparicin del sistema artesanal y la llegada masiva de inmigrantes para trabajar en las ciudades abandonando el mundo rural. Con la inmigracin masiva a las ciudades aparecera una nueva clase social, el proleta-riado industrial. La industrializacin supondra la creacin de grandes mercados nacio-nales que llevaran con el fortalecimiento de la burguesa a las revoluciones liberales para poder tener incidencia directa en el comercio y la economa. La industrializacin no fue un proceso aislado dentro de la sociedad ya que se relacion con la demografa, la agricultura, el transporte y la estructuracin de la economa y la propia sociedad. A partir de 1981 la historiografa revis las tesis sobre la industrializacin llegando a la conclusin de que el cambio de 1780 se hizo reorganizando el viejo sistema industrial de trabajo a domicilio. En Inglaterra haba algunas fbricas pero no se expandieron has-ta los aos veinte del siglo XIX. Aparecieron grandes empresas que destinaban su pro-duccin al mercado nacional e internacional. La industrializacin se mueve sobre tres ejes; los comerciantes de la ciudad, los artesa-nos rurales y los artesanos urbanos. Es un sistema disperso en el que los artesanos rura-les trabajan con las mquinas tradicionales y siguen practicando la agricultura y los arte-sanos urbanos trabajan en grandes manufacturas con la maquinaria tradicional. Al sustituir el sistema a domicilio por el sistema fabril las zonas rurales se desindustria-lizaron o se adaptaron a las nuevas tecnologas. Con la maquinizacin aparecieron mo-vimientos ludistas contrarios al progreso tecnolgico, los artesanos son los ms interesa-dos en que se produzcan disturbios de tipo ludista. En el mundo rural los movimientos rurales se dan contra las trilladoras. El sistema artesanal no desapareci por completo en la ciudad, coexisti con las mqui-nas para realizar las tareas ms delicadas. Las nuevas tecnologas se introdujeron en otras industrias como la alimentaria. Se empleaban en la produccin de pan blanco o pa-ra la conservacin en lata. La poblacin creci pero no cre un mercado tan amplio como se explica tradicional-mente porque no tena capacidad adquisitiva. Solo un pequeo sector tena capacidad adquisitiva como para hacer que el mercado se desarrollase. El crecimiento de la pobla-cin no fue, en ningn caso, regular y autosostenido ya que fue una explosin demogr-fica causada por la pobreza. Los nios eran una fuente ms de recursos ya que desde muy pequeos se ponan a tra-bajar en el campo. En Francia la poblacin no creci porque se utilizaban mtodos anti-conceptivos. Un espectro social francs ms amplio que el ingls dispone de recursos para subsistir. El crecimiento de la produccin no es un sntoma de ser capaz de domi-nar a la naturaleza. La revolucin en la produccin que se dio en Inglaterra no fue ms eficaz que la france-sa. Francia tena ms poblacin y produca un 60% ms que Inglaterra. A finales del si-glo XIX Inglaterra tiene unas cifras de poblacin y produccin similares a las francesas. Se puede decir que la produccin francesa por individuo es superior, ms eficaz y de mayor calidad que la inglesa. Gran Bretaa entre 1830 y 1848: Gran Bretaa entra en la poca victoriana con enfrentamientos entre sectores agrarios e industrialistas representados por la nobleza titulada y no titulada que acaparaban el 80% de las tierras. Las tierras vinculadas eran arrendadas a la burguesa agraria que no tena una gran representacin. Los sectores industriales englobaban entre el 10 o el 20% de la poblacin inglesa, sien-do los sectores ms representativos la alta burguesa industrial, banqueros, comerciantes y clases medias en general. El peso industrial cada vez ser mayor y a mediados del si-glo XIX ya ocupar a 4,5 millones mientras que en el mundo rural trabajaran unos 2 millones.

El enfrentamiento entre sectores industriales y agrarios se debe a que los sectores indus-triales tienen la intencin de abolir los aranceles proteccionistas, porque si bajan los pre-cios de produccin tienen mayores beneficios. Los intereses industriales no los represen taban los tories. Se llev a cabo una reforma electoral que daba ms poder a los sectores industriales y liberales. En 1839 se form la Liga Antiaranceles prohibicionistas organizada por los sectores industriales y en 1844 se form una antiliga para combatirla. Entre 1845 y 1847 se produ-jo una crisis econmica que afect a todos los sectores de la sociedad. La crisis empez con una crisis en la agricultura iniciada en Irlanda con un virus que afect a la produc-cin de patatas y se extendi por el resto de Gran Bretaa. Los cereales tambin se vie-ron afectados por una serie de malas cosechas provocadas por la sequa que se dio en In-glaterra con lo cual se multiplicaron los precios. En 1846 el gobierno torie empez a desmantelar los aranceles proteccionistas con el go-bierno de Russel. La abolicin de los aranceles significa el triunfo del librecambismo como poltica econmica. Las mesuras econmicas que toman los ingleses significan el dejar de cultivar comida para las personas que sera exportada del mercado colonial en expansin para centrarse en producir para la ganadera (pienso). A lo largo del periodo se dieron una serie de cambios polticos que marcaron el desarro-llo posterior de Gran Bretaa. Los lderes liberales ms destacados en este periodo se-rn: Grey (1830-34), Melbourne (1835-41), Pell (1841-46) que tena intereses indus-triales y Russel (1846-52). En 1846 los tories agrarios rompieron con los sectores indus-triales que pasaron a formar parte del partido liberal (whig). El incremento constante del poder de la burguesa la enfrenta a la nobleza. La nobleza inglesa conservar unas cuotas de poder mucho ms importantes que en otras zonas de Europa. En Gran Bretaa la cmara alta actuar como tribunal supremo. El hecho de que la burguesa industrial gane poder hace que se asiente el sistema polti-co liberal. Se produjeron reformas en la cmara de los comunes con un debate real entre la clase poltica. La llegada de los burgueses industriales hizo que se fomentase la ense-anza pblica con subvenciones a lo largo del siglo. La prensa se difundi y expandi como rgano de difusin de las ideas. El avance de la burguesa industrial permiti que se abolieran las aduanas interiores del pas y en 1833 se aboli la esclavitud. La consolidacin del rgimen de tipo liberal tendr consecuen-cias negativas en el pas. Irlanda era un pas agrario que con la crisis de la patata cae en picado hasta el hundi-miento, 2 millones de irlandeses emigran a Amrica buscando un futuro ms prspero del que ofrece su pas. Los emigrantes son los ms jvenes por lo que su marcha reper-cute en el crecimiento demogrfico del pas (hay que contar a los que marcharon y a los que dejaron de nacer). En un siglo los irlandeses pasaron de ser 8 millones a ser 2 millo-nes de habitantes. La falta de medidas proteccionistas arruin el desarrollo de la econo-ma irlandesa. La llegada al poder de la burguesa industrial tampoco result buena para los obreros que trabajaban para ellos. En 1834 se aprob la Ley de Pobres por la cual los hombres fuertes que estuviesen en paro no tenan derecho a limosnas y eran llevados a las casas de trabajo (workhouses) lejos de su familia para trabajar por la mitad del salario que hu-bieran percibido por realizar ese trabajo fuera. Esta ley hizo que el obreo parado acepta-se cualquier trabajo por malo que fuesen sus condiciones o se dedicaba a la delincuen-cia. El cambio que se produce es lento, los viejos sindicatos terminan asumiendo que tarde o temprano tendrn que empezar a unirse para defender las nuevas reivindicaciones de los obreros en sus programas y acogerlos. Se organizaron sindicatos locales para dar res-puesta a las necesidades del obrero. El gobierno prohibi el derecho a huelga de los trabajadores, los piquetes eran persegui-dos lo que dificultaba el desarrollo del movimiento sindical. Pese a que los sindicatos eran legales si

un patrn saba que un trabajador formaba parte de uno no era contrata-do. En 1829 se form el sindicato general Trade-Unions, asociacin nacional que re-clamaba el derecho a la proteccin en el trabajo. Se llegaron a afiliar 60.000 personas. El sindicato organizaba huelgas y los empresarios respondieron cerrando las fbricas. En 1832 las huelgas dejaron de realizarse y desaparecieron los sindicatos, los empresa-rios pudieron ms que los trabajadores. En 1834 con la figura destacada de Robert Owen aparece la Gran Unin de Oficios, consolidada con 16.000 personas en sus filas. Adems de trabajadores industriales este grupo inclua artesanos puros. Los zapateros abandonaron el sindicato porque sus de-mandas no fueron apoyadas. Los empresarios pusieron en prctica contratos por los cua-les los trabajadores deban renunciar voluntariamente a afiliarse en el sindicato. El sector textil intent atraer a su rbita sindical a los trabajadores de la minera. La in-tencin era llegar a la formacin de un sindicato general. La composicin social de los sindicatos cambio cuando se incluyeron en sus filas a obreros no especializados, aparte de la clase obrera industrial que era muy heterognea. Las mujeres en los aos 30 tienen un papel relevante y destacado en la lucha sindical pero paulatinamente lo irn perdiendo ante los hombres que las relevan a un segundo plano porque temen que les quiten sus puestos de trabajo. La ideologa mayoritaria entre los hombres es que si la mujer trabaja es para aportar un salario complementario, el sitio de la mujer es en la casa (moral victoriana). Entre la burguesa y la clase obrera encontramos riesgos y problemas comunes. La clase obrera estaba crendose una consciencia de clase lo que supone un cambio ideolgico. La huelga es necesaria pero no suficiente para conseguir sus reivindicaciones. En 1830 se reforma la ley electoral amplindose el sufragio. El sufragio se ampli al 3,5% de la poblacin permitindose el voto a la clase media al-ta. La clase obrera que haba combatido con los Whig para conseguir la reforma poltica fueron utilizados para conseguir el cambio para luego no ser recompensados. En 1836 se inicia el movimiento cartista con la creacin en Londres de la asociacin de trabajadores pero hasta 1838 esta asociacin no se dirige al pueblo mediante una carta. Podran ser calificados de constitucionalistas obreros. OBrian a travs de los peridicos hablaba de igualdad poltica e igualdad social pbli-ca. El movimiento cartista surge para defender una ampliacin de la reforma electoral de 1832 para que as el obrero pueda votar y ser elegido para tomar medidas como la proteccin laboral, el incremento de los salarios y derogar la ley pobres. El cartismo es un movimiento revolucionario donde la mayor parte de sus lderes sern polticos del Partido Radical. OConnor propuso el sufragio universal pero para ello ha-ba que apoyar el capitalismo. En el cartismo participaron los viejos sindicalistas junto con las nuevas corrientes. Puntos del movimiento cartista: 7. Sufragio universal masculino. 8. Aprobacin de la ley del voto secreto en las elecciones. 9. Parlamentos anuales. 10. Salario para los diputados. 11. Abolir la ley de rentas mnimas para ser diputado. 12. Distritos electorales iguales (desaparicin de los burgos frente a los condados). El movimiento se desarrolla en tres fases al final de las cuales se presentaron en la c-mara de los comunes las cartas con las firmas de la poblacin. En la primera fase se re-cogieron 1.200.000 firmas. En la segunda fase fueron aceptadas como vlidas 3.317.000 y en la tercera fase se recogieron 6 millones de firmas pero los comunes solo validaron 2 millones as que la mayor movilizacin fue en la segunda fase donde particip la octa-va parte de la poblacin. El movimiento cartista no tuvo xito en sus reclamaciones. Hasta 1872 no se instaur el voto secreto y hasta 1914 no se consigui el sufragio universal masculino para el 100% de la poblacin.

Las condiciones de vida en la Inglaterra del siglo XIX han generado un debate historio-grfico. Hasta 1825 las fbricas no tienen un cierto peso en el conjunto del pas. El de-bate es entre los que alaban las consecuencias de la Revolucin Industrial y los que sin dejar de alabar critican las malas condiciones de vida que conllev para la nueva clase obrera. El debate se revitaliz hacia 1926 con una polmica entre historiadores y economistas. Los defensores de las bondades de la industrializacin sern los economistas liberales mientras que la historiografa marxista criticar los resultados que conllev el proceso industrializador. La utilizacin de datos cuantitativos por inexactos que fueran convirti la polmica en un debate cientfico. Clapham hizo trabajos cuantitativos de carcter optimista que indicaban que la capaci-dad adquisitiva de la poblacin inglesa creci un 60% en el periodo comprendido entre 1790 y 1850. La realidad es que, pese a que los salarios subiesen relativamente, las con-diciones de vida de los trabajadores eran malas. Hobsbawn, con unas teoras ms pesimistas, en 1957 tas el desempleo y la mortalidad registrados en el periodo industrial. Para este autor, la Revolucin Industrial a medio y largo plazo poda haber favorecido a la clase obrera, pero en sus inicios no. La continua-cin del debate supuso que a partir de ese instante para hablar de la economa industrial del siglo XIX haba que tener en cuenta las condiciones de vida de la clase obrera. El debate se centr en la evolucin de los salarios reales, la evolucin de la renta nacio-nal y sus componentes y el cambio de los patrones de consumo. Los datos que dispone-mos entre 1790 y 1800 son muy pobres. Hasta 1801 no hay datos que presenten una fia-bilidad suficiente. En Inglaterra hasta 1837 no se realizar un registro civil. No hay datos estadsticos fiables sobre el periodo y eso provoca una falta de rigor en la historio-grafa. La mejor fuente de informacin son las peticiones de ley de tories y whigs en la cmara de los comunes. Los whigs propusieron una ley regulando el trabajo infantil donde se prohiba el trabajo de menores de 10 aos en las minas y de menores de 8 aos en el sector textil con jornadas de trabajo nunca superiores a las 12 horas. Como la ley no tena mecanismos de control todo sigui igual. En 1840 se documenta el trabajo en las minas de nios de 6 aos. Pese a que el gobierno dict una ley prohibiendo el trabajo de mujeres y nios en minas esta no se cumple. Las condiciones de trabajo son psimas. Las organizaciones sindicales eran locales y afectaban a trabajos especficos. Son organizaciones raquticas que estn prohibidas por el gobierno hasta 1825. Los artesanos que trabajaban a domicilio o contratados tenan un buen salario porque eran maestros de su oficio. Estos artesanos no tuvieron problemas hasta que se introdujeron las mquinas que permitieron hacer su trabajo a personas que no tenan una preparacin especfica. Los artesanos tuvieron dos opciones, o bien rebajaban su salario para competir con las mquinas o se enfrentaban a la contratacin de obreros para hacer su trabajo.

EL SOCIALISMO: Los primeros socialistas plantearon reformas profundas del sistema capitalista. Son de procedencia francesa (no obrera) y sus planteamientos estn pensados en el mundo rural. Las primeras tendencias socialistas son utpicas, a travs de sistemas alternati-vos al capitalismo que deben ponerse en prctica por mtodos no violentos. Cabet escribi en 1840 su obra Viaje a Icaria. Su planteamiento es crear una comuna donde poner en prctica su modelo utpico de socialismo. Puso en prctica su modelo en Estados Unidos donde cre la comuna Icaria con participacin catalana en el pro-yecto. Owen era un empresario que pagaba salarios altos y la educacin de los hijos de sus trabajadores. Mand una serie de informes al gobierno dando su diagnstico sobre el mundo obrero y las ventajas de la industrializacin que segn l deban repartirse. Puso en marcha su proyecto New Harmony que consista en una serie de comunas agrarias donde se practicara una industria complementaria que intercambiara sus ex- cedentes con los integrantes de otras comunas. El proyecto New Harmony de Owen fracas perdiendo este parte de su fortuna. Re-gres a Inglaterra e intent formar un sistema de cooperativas para mejorar el nivel de vida de los trabajadores. Su teora es que el socialismo cooperativista ha de sustituir al capitalismo. Sus comunas tambin fracasaron ya que los precios de sus productos no eran lo suficiente competitivos para el mercado. Hasta su muerte se dedic a la agita-cin y el activismo. Otro utpico es Saint-Simon personaje que en 1823 se encuentra arruinado por la mala gestin de sus negocios y tuvo que ser recogido por un antiguo alumno que era banquero. En 1825 public El nuevo cristianismo donde daba muestras de preocupa-cin por la situacin de las clases bajas. La idea de Saint-Simon era crear un sistema alternativo al capitalismo agrario, su meta es la industria. La sociedad, para este autor, se divide en dos clases: abejas (burgue-ses y trabajadores) y znganos (nobleza y clero). Defiende una organizacin jerrqui-ca y antidemocrtica con la presencia de diversas cmaras de representacin de la so-ciedad. El sistema de Saint-Simon incluira tres cmaras. La cmara de intervencin sera el congreso compuesto por ingenieros, artistas y poetas. Por debajo encontramos la c-mara de examen, un senado que supervisara las intervenciones compuesto por fisi-logos, fsicos y matemticos. Por ltimo habra una cmara de ejecucin que sera un gobierno ejecutivo con los burgueses bancarios a la cabeza. Es la anticipacin del po-der que en Francia tendrn los bancarios en el futuro. Fourier, por su parte, present un planteamiento crtico con el capitalismo industrial. Propuso un sistema de creacin de comunas compuestas por 810 hombres y 810 mu-jeres donde propugna la igualdad entre hombre y mujer y hace un rechazo implcito de la violencia. Marx, por ejemplo, considerar que la violencia es un mtodo legtimo pa-ra expresarse en aquellos lugares donde no hay sufragio universal. Blanc, Proudhom y Blanqui son socialistas franceses que plantearon escritos (no propios) que sern reconocidos posteriormente por otros autores socialistas importan-tes. Son socialistas reformistas. Entre los republicanos radicales encontramos las figuras destacadas de Blanc y Tris-tan. Blanc plagi escritos de Owen planteando los talleres sociales con ayudas y sub-venciones del estado, corrigi el planteamiento de cooperativas de Owen. Sus ideas fueron asumidas por el laborismo ingls y los socialdemcratas alemanes. Proudhom era hijo de artesanos y se dedic a plagiar a autores de economa ingleses. Consideraba que las huelgas eran intiles porque un incremento de salarios llevaba consigo un incremento de precios. Su mentalidad es igualitaria pequeo burguesa. Proudhom era crtico con la figura del estado que para l solo serva para cobrar im-puestos. Consideraba que su socialismo supondra la universalizacin de la clase me-dia. Defenda la estructura familiar tradicional. Es considerado el antecesor del anar-quismo por ir en contra del estado.

Blanqui en sus escritos desea acabar con el capitalismo. Para Marx es la cabeza y el corazn del partido proletario en Francia. Blanqui era un hombre de accin, no un te-rico del socialismo, pas 20 aos de su vida en la crcel. Escribi sobre tcnica y lu-cha revolucionaria. Lenin reconoci su obra. El socialismo alemn est marcado por el Manifiesto comunista de Marx y Engels. En la Confederacin Germnica el socialismo es una corriente que apenas tiene difusin. Los artesanos alemanes crearon en Pars en 1834 la Liga de los Proscritos y hasta 1838 con la Liga de los Justos no se introdujeron tmida y clandestinamente en Alema-nia (posteriormente se denominar Liga de los Comunistas), su lema era proletarios de todos los pases unidos. En 1848 aparece el Manifiesto comunista como un panfleto propagandstico que expli-caba a los obreros la historia hasta la llegada del capitalismo, una resea crtica de los socialismos de la poca (crtica partidista), la propuesta del cambio violento del siste-ma por la va armada que llevara a la dictadura del proletariado y la desaparicin de la clase burguesa. La dictadura del proletariado sera una etapa de transicin despus de la revolucin que llevara a la sociedad socialista que llevara, a su vez, a la sociedad comunista donde desaparecera la propiedad privada de los medios de produccin y en la que ca-da cual trabajara segn sus capacidades y cobrara segn sus necesidades. Las medidas del socialismo al llegar al poder seran la introduccin de la enseanza pblica gratuita, gravar la herencia con duros impuestos y la nacionalizacin de la ban-ca. Es una obra muy superior a la de autores anteriores. Entre los errores que contiene cabe destacar que su estudio est basado en Inglaterra y hay una excesiva referencia a la clase obrera para la poca ya que en Europa no es-t an tan extendido el obrerismo. Tambin es un error identificar capitalismo con in-dustria ya que tambin existe el capitalismo obrero. Marx hace una divisin social entre burguesa y proletariado cuando en esta poca lo que hay en Europa es un conflicto entre nobleza y burguesa por el poder. Para Marx todo camina hacia el estado obrero. El paro, para l, es consecuencia del capitalismo porque la existencia de parados frena las peticiones de los trabajadores porque los pa-rados pueden sustituirlos. El capitalismo implica competitividad lo que hace que se den crisis peridicas de sobreproduccin a incrementarse la produccin para vender ms barato. Entre las aportaciones del marxismo hay que destacar el materialismo histrico, segn el cual son hombres y mujeres y las relaciones que establecen entre s los que dan sentido a la historia. Para Marx la lucha de clases es el motor de la historia, es lo que produce los cambios polticos y sociales. LA UNIFICACI ITALIANA I LA FORMACI DEL NOU ESTAT: Amb la Restauraci de 1815 la Pennsula Italiana va quedar dividida en vuit estats di-ferents. La invasi jacobina i napolenica del nord dItlia va fer arribar a aquestes ter-res els principis de naci i sobirania i va fer crixer els sentiments nacionalistes entre una burgesia de carcter liberal i patritic. Va comenar a prendre cos una lenta afirmaci de la identitat cultural italiana. El nacio-nalisme junt amb el liberalisme sn els motors de la unificaci italiana. Estats italians el 1815: - Regne Lombardo-Vneto: Annexat a lImperi Austriac. - Piemont: Ocupat pels francesos durant la Revoluci. Juga un paper important en la unificaci. T una economia important, una burgesia oberta a les idees liberals i una monarquia constitucional: la Casa de Savoia (Vctor Manuel II). El seu exrcit s potent i t una infraestructura de transports moderna. - Ducats independents: Parma, Mdena, Lucca i Toscana. Eren satl.lits de la polti-ca austriaca. - Estats Pontificis: Contraris a una unificaci liberal. El Papa va clausurar les refor-mes i va reprendre la poltica represiva.

Regne de Npols (Dues Siclies): La dinastia de Borb mant una monarquia abso-luta. s un regne endarrerit econmicament. Els borbons van retirar totes les con-cesions constitucionals de lpoca napolenica.

Procs de defensa del sentiment nacional i de revaloraci cultural: Risorgimento. El liberalisme busca la creaci dun mercat nacional per donar sortida als productes agra-ris i industrials. La divisi en vuit estats suposa un fre per la indstria. Hi ha diferents monedes i shan de pagar duanes. Als estats del sud la terra es trobava en mans de la vella noblesa propietria, el sistema senyorial encara era vigent. Lagricultura era de caire tradicional i donava uns rendiments baixos que deixava els pagesos en la pobresa. Els estats del nord eren ms prxims a la realitat europea que es trobava industrialit-zada. El nord havia iniciat un procs de transformaci agrcola i de desenvolupament industrial. El creixement industrial va comportar lenfortiment de la burgesia que veia en la unifi-caci poltica un cam efica per desenvolupar millor els seus negocis i la seva activitat econmica. El Piemont es va convertir en el motor del nacionalisme. La construcci del ferrocarril el 1840 va permetre comunicar regions aillades, va trans-formar la vida quotidiana i va permetre lintercanvi de mercaderies. El ferrocarril va ser fonamental per la difusi de notcies i idees. Van oposar-se dos projectes nacionalistes, el monarquico-liberal de Cavour i el repu-blic de Garibaldi. El projecte de Cavour (primer ministre de Piemont) tenia el suport de la burgesia. La via insurreccional de Garibaldi sinspirava en les idees de Mazzini que unien republicanisme amb nacionalisme. Garibaldi era un home dacci sense ideologia prpia i per tant manipulable. Garibaldi arrosega les masses populars cap a la unificaci per millorar les seves condi-cions de vida. El poble identifica la unificaci amb les llibertats. Garibaldi s la via revo-lucionria i Cavour la via diplomtica com admirador de les institucions angleses. Garibaldi cedir en les seves pretensions i deixar pas a la monarquia constitucional de la Casa de Savoia que encapalar la nova Itlia. Camilo Benso, comte de Cavour s condiderat com el veritable ideleg i artfex de la unificaci. Cavour era un conven-ut lliurecanvista i bon coneixedor de la soscietat europea, sota el seu govern el Pie-mont va convertir-se en un exemple de llibertats constitucionals italians i una mostra de progrs social i econmic. Va cofundar el diari Il Risorgimento. La situaci que deixa la Guerra de Crimea (1853) trencant lordre europeu de Metter-nich incita Itlia a treures el domini austrac i aconseguir la unificaci. Etapes de la unificaci: 1859 Adquisici de la Llombardia. 1859 Annexi de la Itlia del centre i del sud. Es crea el Regne dItlia. 1866 Annexi de Vencia. Derrota dAustria davant Prussia. 1870 Annexi dels Estats Pontificis. Cavour va pactar amb la Frana de Napole III per aconseguir lannexi del Regne LombardoVneto derrotant els austracs (1859) que retenen Vencia. Garibaldi, per la seva banda, amb les camises vermelles havia ocupat una bona part del sud peninsular i va enderrocar els Borbons (1860) instaurant un govern provisional de carcter demo-crtic. Finalment el revolucionari va cedir davant lhegemonia piamontesa i va reco-nixer Victor Manuel II com a rei dItlia. Els ducats de Parma, Mdena i Toscana van adherir-se a la nova monarquia el 1860. La via revolucionria garibaldiana donar un gir conservador a mida que avaci el pro-cs dunificaci itali. El 1866 va annexionar-se Vencia davant la derrota austriaca davant els prussians a Sedan i el 1870 van ocupar-se els Estats Pontificis. Roma va convertir-se en la capital del regne dItlia i va crear-se lEstat del Vatic sota sobirania del Papa. Zones de parla italiana (stria i Trento) van quedar sota domini austrac. El papa Pius IX va negar-se a reconixer el nou estat i van trencar-se les relacions diplomtiques amb Itlia fins 1929 en temps de Musolini. El Papa es considerava un es-clau del nou estat liberal itali.

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES DEL SEGLE XIX: Perode de consolidaci del capitalisme (1850-1914). Leconomia es globalitza. El mn sintegra en leconomia capitalista dominada per les potncies industrials. Revoluci dels transports amb la construcci del ferrocarril i lauge del vaixell de vapor. Es dna la Segona Revoluci Industrial que aporta innovacions tecnolgiques. Hi ha una revoluci en les poltiques comercials amb la instauraci del lliurecanvisme. Leconomia mundial es veu afectada a tots els nivells. Els procesos histrics saccele-ren. Revoluci dels transports: Amb la construcci del ferrocarril sentra en una nova fase de la Revoluci Industrial. s el motor de canvi i creixement econmic. La siderrgia del ferro t un paper desta-cat com a motor del creixement. La producci de carb (hulla) s el termmetre que ens indica el grau dindustrialitza-ci de les potncies. Durant molts anys el carb va continuar sent la font denergia he-gemnica. Producci dhulla (en milions de tones): Gran Bretanya Estats Units 1790 6 1800 10 1820 125 1840 30 21 1860 80 13 1880 149 83 1900 230 245 Alemanya 03 1 15 35 17 47 100 Frana 08 1 11 3 8 19 33

El ferrocarril articula els mercats nacionals i internacionals. La construcci del ferrocarril diferncia les zones industrialitzades (1848 lnea Barcelo-naMatar). El tren assegurava la circulaci de mercaderies, productes agraris i homes i dones amb una gran rapidesa i uns costos cada cop ms baixos. El 1850 comencen a unir-se els pasos mitjanant el ferrocarril. Comena a haver-hi una interconnexi econmica europea. En aquest camp Espanya es troba endarrerida respecte dEuropa. El tren permet activar regions interiors facilitant lintercanvi comercial i afavoerix el transport de mercaderies. A finals del segle XIX el tren permet que es produeixin les grans migracions afavorint el transit de pasatgers. La construcci del tren estimula la producci siderrgica ja que genera demanda de ferro i carb. El ferrocarril afavoreix la revoluci agrcola perqu facilita el transport de mercaderies del camp a la ciutat. La posada en funcionament del motor diesel aplicat a la navegaci martima va per-metre augmentar la rapidesa, la regularitat i la capacitat dels vaixells i escurar els viatges transocenics. A ms van posar-se en funcionament nous canals com Suez (1869) o Panam (1904) que connectava lAtlntic amb el Pacfic. Lelectricitat permet una nova innovaci en el transport urb amb la introducci dels tranvies i els ferrocarrils metropolitans. Revoluci agrcola: Es dna un fenomen despecialitzaci en els cultius. Les millores en els transports per-meten transportar els productes en un petit lapse de temps grcies als ferrocarrils i els vaixells de vapor. Aquestes xarxes permeten una distribuci efectiva de les mercade-ries. Els mtodes de cultiu es modernitzen facilitant lespecialitzaci agrcola. Sintrodueixen adobs qumics que permeten una major productivitat. La selecci de races i espcies en la ramaderia va possibilitar una prctica ms intensiva orientada cap a la producci de carn i llet.

La revoluci tecnolgica saplica a lagricultura. Als Estats Units sintrodueix el tractor i els fertilitzants qumics permeten augmentar els rendiments. Es difonen la segadora, la batedora i les mquines dagarbar. Fases econmiques: - Creixement econmic (1850-73) - Gran Depressi (1873-96) - Recuperaci econmica (1896-1914) Amb les noves indstries entrem en la Segona Revoluci Industrial. La investigaci cientfica es va convertint en un factor determinant del creixement econmic. Les vin-culacions entre cincia i indstria sn cada cop ms estretes. La investigaci treballa per millorar la producci. Els nous invents van revolucionar el mn de lenergia, els mitjans de transport, la indstria i la vida quotidiana. Al final del segle XIX sintrodueixen lelectricitat i el petroli com a noves fonts denergia que van acabar destronant el vapor. El ferro ser insuficient per satisfer la demanda i es recorrer a la indstria de lacer. Les ciutats sn enllumenades grcies a la introducci de lelectricitat. Amb linvenci de lalternador i el transformador es va permetre que arribs lelectricitat fins els cen-tres consumidors. Creix la importncia del petroli com a matria primera amb laparici de lautombil. Les primeres exportacions es realitzen als Estats Units cap el 1859. El 1870 Rockefe-ller crea la primera gran companyia petroliera del mn. Els derivats del petroli tamb sn emprats en la indstria petroleoqumica. El paisatge urb es transforma amb la introducci de les noves tecnologies. La Gran Depressi (1873-96): El mercat mundial somple de productes a baix preu. Es dna un fenomen de globa-litzaci de leconomia. Els cereals arriben a Europa des de pasos dultramar a baix preu. Els productes inunden els mercats. Hi ha una crisi de sobreproducci que t com a conseqncia una baixada dels preus. La nova tecnologia permetia una elevada pro-ducci que saturava els mercats amb productes a preus ms baixos que els europeus. Aquesta crisi es supera amb laparici de noves tecnologies com lelectricitat i el petro-li. El sector econmic ms perjudicat ser lagrcola. Es va recrrer a mides proteccio-nistes per barrar el pas al blat americ. La crisi econmica suposa que augmentin les migracions cap a lestranger. A Catalunya hi ha una baixada dels preus que saguditza amb la crisi de la filoxera i el final del comer colonial amb Amrica. Cuba, que s lnica colnia espanyola amb Puerto Rico i Filipines, es converteix en el principal mercat catal. La producci va multiplicar-se per cuatre el que suposa que la depressi no va supo-sar una limitaci per que sasols un desenvolupament molt notable.

ELS CANVIS DEMOGRFICS I LES GRANS MIGRACIONS: El fenomen migratori que es dna en la segona meitatdel segle XIX no shavia donat mai amb anterioritat. Coincidint amb la Gran Depressi econmica es dna un gran creixement demogrfic a nivell europeu el que fa que moltes famlies es decideixin a emigrar fora del continent. Les transformacions econmiques suposen un augment dels moviments migratoris del camp a la ciutat. El ritme de creixement europeu va ser el doble que el de la resta de continents. Aix, Europa, amb un territori fora redut, tenia la quarta part de la poblaci mundial. La densitat de poblaci europea era el doble que lasitica i deu vegades ms gran que lafricana o lamericana. Es propaga el mite dels Estats Units com a pas doportunitats per enriquir-se. Entre 1871 i 1915 uns trenta-sis milions deuropeus emigren cap a altres continents davant la superpoblaci rural, els baixos salaris industrials i latur. Inmigraci registrada: - Estats Units Des dEuropa Des dAmrica - Canad - Austrlia - Brasil - Argentina - Inmigraci total europea 373 326 47 47 (72*) 35 43 64 54 milions

*25 milions van emigrar posteriorment als Estats Units. A Amrica hi havia grans regions amb una baixa densitat demogrfica i expectatives de trobar treball prsper, engegar nous negocis i enriquir-se amb facilitat. Europa experimenta a finals del segle XIX un creixement de la poblaci (revoluci demogrfica) que facilita els moviments migratoris per ocupar altres continents. La mi-llora dels transports va facilitar lemigraci cap als nous pasos dultramar. Hi ha una transici del cicle demogrfic antic amb una alta natalitat i una alta mortali-tat que suposava un creixement natural baix a un cicle demogrfic modern amb un descens de la mortalitat mentre es mantenen els nivells de natalitat, el que suposa un increment de la poblaci. La mortalitat descendeix com a conseqncia de la millora de les condicions higini-ques i mdiques. La mortalitat infantil es redueix. La revoluci dels transports influeix en el descens de la mortalitat ja que davant duna crisi agrria es pot abastir la poblaci evitant crisis de subsistncia. Hi ha una caiguda de la mortalitat catastrfica com a conseqncia de la millor alimentaci i el progrs mdic i sanitari. Es va descobrir la causa de la malria i es va identificar el bacil de la tuberculosi. Per fi es va poder combatre amb eficcia malalties com el clera, la diftria, el tifus o la pes-ta, frenant la incidncia de les grans epidmies. Els pasos industrialitzats tendeixen a reduir la taxa de mortalitat i de natalitat a les pri-meres dcades del segle XX. Els fills en un entorn agrari es converteixen en m dobra mentre que a les ciutats suposen ms despeses i dificultats per mantenir-los. El descens de la natalitat s la resposta al descens de la mortalitat infantil. Es produeix un canvi cultural que fa que hi hagi una tendncia a lindividualisme. Es perden certs comportaments religiosos. LEsglsia pregona una demografia alcista.

LA CIUTAT, PROTAGONISTA DUN MN NOU: La segona meitat del segle XIX suposa la consolidaci de la ciutat enfront del mn ru-ral. La industrialitzaci porta a trencar lequilibri entre mn rural i urb que shavia do-nat al llarg del segle en benefici de les ciutats. El concepte de poblaci urbana varia segons la font. Hi ha autors que no consideren poblaci urbana els habitants de lrea perifrica de la ciutat. La ciutat s el centre de la poltica, leconomia i la cultura. A Catalunya el 1900 el sector primari inicia la seva davallada davant la incipient inds-tria que pren protagonisme. Barcelona representava el 13% de la poblaci de Catalunya el 1860. El 1950 ja s el 40% de la poblaci total catalana. El procs de creixement de les ciutats sinicia al segle XIX i es perllonga durant tot el segle XX. El desenvolupament ciutad s constant i amb ell el de lurbanisme. El creixement de les ciutats genera ms creixement i demanda. Lxode rural va supo-sar una reordenaci de lespai i un increment urb en el conjunt de pasos europeus. En el creixement urb incideixen factors econmics i socials. El creixement econmic general del segle XIX impulsa el desenvolupament de les ciutats perqu s on es con-centra la indstria. Poblaci de les principals ciutats europees: Barcelona Berln Londres Pars Manchester 1800 115.000 172.000 1.117.000 547.000 75.000 1910 560.000 2.071.000 7.056.000 2.888.000 714.000

El creixement de la poblaci fa que sabandoni el camp per concentrar-se a les ciutats que ofereixen unes millors expectatives de treball. La ciutat s un lloc de centralitzaci poltica on es concentra el funcionarat. El creixement de la ciutat genera serveis ja que es necesita m dobra per lincrement de la construcci i les obres pbliques (ferrocarril, metro). La ciutat s un centre comercial. La revoluci dels transports permet que pugui estar a-bastida de productes agrcoles. Els serveis urbans van ampliar-se amb lenllumena-ment elctric dels carrers, lasfaltat dels carrers i la construcci del clavegaram. La ciutat tendeix a concentrar i centralitzar la poblaci, leconomia, la poltica i la cultu-ra. s el nucli de la nova economia. Els obrers que arriben del camp o un altre pas cap a la ciutat es troben amb el proble-ma de la manca dhabitatge. La poblaci es segrega dins dels pisos de la ciutat. Els burgesos es desplacen cap els nous eixamples i els obrers es concentren en barrica-des i a les zones ms degradades de la ciutat o als barris perifrics de nova construc-ci. La utilitzaci del formig permet la construcci dedificis cada cop ms alts. La burgesia abandona el centre de les ciutats per anar a les noves zones residencials. Es dibuixa un nou mapa urb. Es creen espais doci per la burgesia com el Teatre del Liceu que la distancia de la nova classe obrera. Els obrers reclamaran una poltica social per part de lestat davant la seva situaci, el que suposar el naixement del sindicalisme.

SOCIETAT. CANVIS SOCIALS I MOVIMENT OBRER: Laparici del moviment obrer sexplica per les condicions devida que patien els treba-lladors. La separaci entre burgesia i obrerisme es consuma a partir de 1848, mentre a les revolucions burgeses eren classes aliades a partir daquest perode seran classes antagniques. Les condicions de vida dels treballadors empitjoren amb la Revoluci Industrial. Molts dells van abandonar el camp per anar a les grans ciutats i van haver de deixar els seus vells hbits de vida. La famlia es va transformar profundament i el vell grup fami-liar ampli va anar donant pas a la famlia nuclear que era ms adequada per petits ha-bitatges i uns salaris industrials escassos. Els nens van esdevenir una crrega. Eren boques que alimentar amb un salari baix i calia enviarlos a la fbrica. Els nous proletaris van viure en el desconcert, adaptant-se a una nova forma de vida, de treball i de relacionar-se. Va nixer lobrer assalariat. El proletari s aquell que noms poseeix la seva descendncia, la seva prole. El ma-quinisme va fer desapareixer lartes que dominava tot el procs de fabricaci dun producte. Cada obrer participava duna petita part del procs productiu sense necesitat de tenir uns coneixements especialitzats. Els assalariats esdevenen la fora de treball necesria a les fbriques que es compra-va a baix preu. Les seves condicions de vida sn molt dures. A les fbriques es treballava fins el lmit de lesgotament fsic entre 14 i 15 hores di-ries en condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants. La vida era un se-guit de feina i uns salaris que noms permetien lestricta subsistncia. Es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet, si no es treballava per malaltia, per no tenir treball o per ser festa no es cobrava. Era habitual que tant nens com dones treballesin a fbriques i mines amb uns sous in-feriors als dels homes. Els nens sn la fora de treball ms barata. A Matar el 1850 el 58% de la poblaci obrera eren dones i nens. El treball infantil era una font dingresos miserable per les famlies obreres. La disciplina laboral era molt dura a dins de la fbrica. Els obrers podien ser acomia-dats en el moment en que lamo ho desitgs i els cstigs i les penalitzacions eren tam-b freqents. No hi ha protecci social de cap tipus. No hi havia cap mena de legislaci que reguls les mnimes condicions de treball o que garants alguna protecci en el cas de malatia o accident pel treballador. Per a-quest motiu els primers sindicats seran mutualitats per evitar la total indefensi davant lempresari. Les primeres lleis reguladores de treball es van fer a la Gran Bretanya el 1833. A Prssia es legislar el 1838. Els horaris de treball feien que els obrers es pasesin el dia a la fbrica realitzant jorna-des llargusimes, acumulant un cansament que produia accidents laborals. Les condi-cions higiniques i sanitries eren deficitries i les malaties entre obrers eren habituals. Els habitatges eren molt petits i 10 o 12 persones es podien amuntegar en habitacions insalubres. Els carrers eren plens de fang i no hi havia ni serveis higinics ni aigua po-table. Lalcohol era lnic parads que permetia els treballadors fugir encar que momentnia-ment de la realitat. Lalcoholisme es va extendre rpidament i amb ell noves misries, drames familiars i prdues de treball. Els governs i els parlaments no van ocupar-se de la penosa situaci dels treballadors. Van haver de ser aquests els que creesin les primeres associacions i reivindiquesin les primeres mesures per pal.liar les injustcies provocades per la implantaci del capitalis-me industrial. Van crear-se agrupacions estables de treballadors que es dotaren dinstruments per a la lluita permanent en defensa dels seus drets. Els seus ideals eren el cooperativisme davant la competncia i el col.lectivisme davant lindividualisme. Hi ha dues vies per entendre el sindicalisme: la via cooperativista i la via resistncialis-ta. Per la via sindical cooperativista el canvi social depn dels obrers. No sn neces-ries les vagues. Sn socialistes i defensen lindividualisme econmic. La via sindical resistncialista buscar capgirar lordre econmic. En aquest grup trobem marxistes, sindicalistes i anarquistes. Els primers sindicats eren mtues per socrrer els obrers en cas de necesitat. Sovint actuaven en la clandestinitat. Ajudaven el teballador en cas de malaltia o datur i van organitzar les primeres

vagues grcies al cobrament de quotes que permetien crear caixes de resistncia. A Espanya el primer sindicat va nixer lany 1840 i va ser lAsso-ciaci de Teixidors de Barcelona. La via sindical cooperativista considera la vaga com una eina extrema per reivindicar els seus drets. s un grup de caire reformista. Lemancipaci de lobrer es basa en lautoaprenentatge i en asolir un cert nivell cultural. Representen la vessant conserva-dora del sindicalisme. Els reformistes prefereixen levoluci a la revoluci i respecten inicialment el sistema econmic i la industrialitzaci. Els reformistes sn fervents partidaris del progrs. Demanen la intervenci estatal per regular la situaci dels treballadors. Per contra, lanarquisme demanar una economia agrria per asolir la igualtat. LEsglsia era contrria al progrs i tendia a lobscurantisme. Els sindicats mostraran un fort anticlericalisme i tendiran cap el lliurepensament. Els dirigents sindicals es lli-guen als partits democrtics republicans. Busquen que lestat protegeixi social i la-boralment els treballadors. El sindicalisme reformista predica la concrdia entre classes en lloc de la lluita de clas-ses. Creuen en la intervenci de la burgesia en el canvi social. Creuen en valors hu-manistes com la caritat, la fraternitat i la solidaritat. Es relacionen amb la masoneria. Lobrerisme i els moviments poltics que li donaven suport sn lnica alternativa al conservadurisme burgs. Els primers terics del socialisme van condemnar la injust-cia de la societat industrial i van criticar els principis del capitalisme liberal. Demanaven una transformaci radical de la societat buscant la igualtat social. Aspiraven a una so-cietat que assegurs un repartiment ms equitatiu de la riquesa. Lligats a lobrerisme trobem els segents grups: republicans, demcrates, radicals i so-cialistes (segona meitat del segle XIX). Es denuncia la burgesia com una classe que deixa de ser revolucionria per mantenir els privilegis aconseguits amb les revolucions burgeses. El lema burgs Llibertat, igualtat, fraternitat es adoptat per lobrerisme que vol donar un impuls al canvi social. Amb la caiguda de lAntic Rgim desapareixen una srie damortiguadors de la manca de necessitats bsiques com eren els antics gremis, les formes de beneficncia, les associacions doficis o les estructures familiars tradicionals. El nou estat liberal no s capa de protegir a les classes populars que tenen que recrrer a lassociacionisme en sindicats. Lassociacionisme popular cobreix les necessitats bsiques dels obrers mitjanant les mutualitats. Les mutualitats confonen les seves funcions amb les dels sindicats. Els obrers tenen unes necessitats instructives i formatives que es cobreixen en ateneus, escoles nocturnes i biblioteques. Lanalfabetisme en pasos com Espanya era superior al 80%. Es priotaritza lensenyament com a motor de la desaparici de les desigual-tats. Els principals dirigents obrers seran autodidactes. El lleure s una activitat important de relaci. Es posen en funcionament casinos que organitzen festes, balls, tertlies o lectures de diaris. Es crea una cultura dels obrers amb activitats lligades a la figura dels ateneus populars (corals, associacions teatrals o excursionisme). Les corporatives obreres ofereixen possibilitat de treball i habitatge en alguns casos. La premsa apareix com a mitj dinformaci pels treballadors. Hi ha una gran difusi de les idees. Apareixen gran quantitat de moviments espirituals alternatius a lEsglsia com lespiritisme, la masoneria, el teosofisme o el lliure penosamente; s un simptoma de lanticlericalisme que hi ha en el si del moviment obrer. LEsglsia catlica ofereix lalternativa burgesa a lobrerisme amb la creaci de sindi-cats catlics, casinos, instrucci per treballadors i prctiques de beneficncia. Es pro-dueix un xoc entre el moviment associacionista obrer i el moviment catlic. LEsglsia representava la principal alternativa a lobrerisme i el smbol de la burgesia. En mo-ments de tensi es cremen esglsies i convents. La divisi entre el moviment obrer fa que es vegin superats pel reformisme de lestat. A mitjans de segle el nombre de treballadors, dorganitzacions obreres i de pensadors de tendncia socialista era ja prou important per comenar a perfilar la necessitat de combatre el capitalisme

duna manera ms unitria. El 1864 va fundar-se lAssociaci Internacional dels Treballadors (AIT) formada per seccions o federacions de diversos pasos i dirigida per un comit central encapalat per Marx. LAIT t dos principis bsics, lemancipaci de la classe obrera que havia de ser obra dels mateixos treballadors i que la conquesta del poder poltic era el primer objectiu de la classe obrera per poder-se alliberar de lopressi econmica. Es van fixar les reivindicacions del moviment obrer en els congressos de Ginebra (1866), Lausana (1867) i Bruseles (1868). Les demandes formulades anaven des de la jornada laboral de vuit hores, la supressi del treball infantil i la millora de les condicions de treball de les dones fins a la lluita contra els exrcits permanents, la legitimitat de la vaga com a mitj de lluita o labolici de la propietat individual i la seva substituci per la propietat col.lectiva. El nombre dafiliats de lAIT va ser redut. La Internacional va ser un focus de discusi i una tribuna oberta a tot el proletariat que va poder discutir les seves inquietuts, el seu programa i fer-los pblics. El major problema de lAIT va ser la seva hetereogenitat i-deolgica. Lenfrontament entre Marx i Bakunin va ser el debat ms fort i de ms transcendncia poltica. Bakunin condemnava la participaci a les eleccions i la lluita poltica com a mitj per aconseguir reformes socials. Va combatre lautoritat del Consell Genral de lAIT que era dominat per Marx a qui acusava de dictatorial. Els partits poltiquics desquerra van asumir les reivindicacions de lAIT. Es va iniciar un procs de mobilitzaci social. Aquestes reivindicacions eren asumibles per un mo-del destat reformista burgs. La totalitat de lobrerisme asumeix les grans reivindica-cions del moviment. LAIT viu el seu perode de mxima influncia entre 1868 i 1871 quan Europa es veu afectada per un corrent obrerista. Les organitzacions obreres es despleguen arreu dels pasos industrialitzats. Els sindicats satrauen a lrbita de lAIT i es creen de nous. Els sectors ms radicals instrumentalitzen la Internacional imposant els seus criteris i dividint la federaci. Els sectors marxistes senfronten als sectors reformistes. El mar-xisme simposa en els pasos ms desenvolupats econmicament (Anglaterra). La II Internacional noms inclour els sectors de la branca socialista de lobrerisme que aconsegueix formar partits de masses. Es va impulsar la unificaci de les entitats sindicals locals en grans sindicats centralitzats i organitzats segons els sectors profes-sionals. Amb laugment dafiliats els sindicats van elevar la seva capacitat de pressi. Va anar-se extenent la prctica de la negociaci col.lectiva entre sindicat i patr per tal desta-blir els salaris i fixar horaris i condicions laborals. Alemanya va ser lestat pioner en establir una srie dassegurances obligatries pels treballadors. Entre 1871 i 1914 va reduir-se la jornada laboral a 10 hores als tallers i 8 a les mines, el reps dominical va ser obligatori i van millorar els salaris i les condicions laborals. Lanarquisme va dividir-se en dos sectors, els anarcocomunistes que soposaven a crear sindicats i propugnaven la formaci de petits grups dacci destinats a combatre amb accions violentes la societat burgesa i els anarcosindicalistes que van manifes-tar-se contra els corrents violents que havien monopolitzat la lluita anarquista, la seva intenci era erradicar el capitalisme mitjanant els sindicats. Els anarcosindicalistes eren apoltics, defensaven lacci directa dels treballadors i la vaga general com instru-ments per aconseguir els seus objectius. Els partits socialistes mantenien en el seu programa lobjectiu de la revoluci proletria per donaven molta importncia a la lluita electoral i van introduir una srie de refor-mes poltiques en el seu programa com el sufragi universal exts a les dones, limpost progressiu sobre la renda o la lacitat en lensenyament. Aquests partits van estimular laparici de poderosos sindicats obrers per consolidar la prctica de les negociacions col.lectives. El 1889 es funda a Pars la II Internacional amb un marcat car`pacter socialista dinspi-raci marxista. Aquest cop no va haver-hi una tendncia tant forta cap a la centralitza-ci. Es pretenia coordinar el moviment socialista internacional tant a nivell poltic com pragmtic. Van agruparse milions de treballadors amb un ampli ress poltic i dopini pblica. Van instaurar alguns smbols del moviment obrer com lhimne La Internacio-nal o la festa reividicativa del Primer de Maig.

El 1890 esclata en el si del socialisme una gran polmica sobre el carcter revolucio-nari o reformista dels partits socialistes. La prctica parlamentria els havia apropat als partits burgesos. El control per part dels socialistes dun important sector de ladminis-traci local va contribuir a accentuar el seu pragmatisme poltic. Van sorgir una gran diversitat de tendncies dins del socialisme; les tesis revisionistes de Bernstein, el sector centrista de Kaustsky i lala revolucionria amb Rosa Luxem-burgo que formaran la III Internacional comunista. Els revisionistes accepten el joc de-mocrtic i creuen en lestat com a instituci vlida, aquestes tesis les defensen partits socialistes moderats i partits republicans. El marxisme accepta el joc poltic amb matisos en quant a la col.laboraci amb els par-tits burgesos. Creuen en lestat per volen posar en prctica la dictadura del proleta-riat. Sn partits socialistes i comunistes. Els anarquistes no accepten el joc poltic ja que no creuen en lestat. Creuen en la llui-ta individual (acci directa per aconseguir els seus objectius).

GRAN BRETANYA. AUGE I DECADNCIA DE LPOCA VICTORIANA: LAnglaterra del segle XIX est marcada pel llarg regnat de la reina Victria I entre 1837 i 1901. La burgesia imposa en aquest perode els seus valors com a classe. An-glaterra s la principal potncia econmica mundial. La segona meitat del segle s una poca dexpansi i prosperitat per a la primera po-tncia mundial. Anglaterra no va patir el perode revolucionari de 1848 perqu ja va in-troduir la monarquia parlamentria. La violncia s absent a la Gran Bretanya del XIX. Tot i aix, Anglaterra no s una democrcia liberal. A les eleccions era ms important la influncia personal que el programa o la ideologia. El Parlament era un rgan de control i dinteresos abans que un rgan legislatiu. La famlia s el nucli per consolidar i transmetre els valors i el patrimoni. Es viu una for-ta religiositat familiar influenciada per langlicanisme. El puritanisme angls s ple de contradiccions. La burgesia vol substituir laristocrcia en la seva vida social. Es creen nous valors i costums burgesos com les segones residncies. Els anglesos potencien lorgull nacional per la seva hegemonia econmica. Anglaterra s el pas que t un nivell dindustrialtzaci ms alt. Sintrodueix el lliurecanvisme com a poltica econmica. Seliminen els arantzels proteccionistes. Es signen tractats comercials amb altres estats per obrir el mercat angls. Gran Bretanya arriba a dominar tres quartes parts de la flota mercant. s un perode de gran prosperitat econmica. Les actes de navegaci van ser suprimides el que sumat a les altres mides lliurecan-vistes va permetre importar blat a un baix preu, mantenir una poltica de pa barat i ex-portar a altres pasos els productes textils i metal.lrgics. Anglaterra s la principal font de capital i de tecnologia del mn. Les seves manufac-tures no tenen competncia en preu ni en qualitat arreu dEuropa. A ms s la primera potncia colonial dominant el mar amb la Royal Navy i els eixos estratgics. Es construeix el canal de Suez per connectar amb lndia, amb Gibraltar domina el punt dentrada al Mediterrani i amb Ciutat del Cabo sapropa a frica. s un perode caracteritzat per labsncia de grans conflictes internacionals (pax brit-nica). En canvi, a la societat anglesa hi ha una seriosa conflictivitat per les desigualtats econmiques. El 1874 saprova la llei de pobres on es culpa de la pobresa al mateix individu. Es bus-ca concentrar els pobres en cases de treball per controlar-los. Simposa el reformisme poltic. Es reforma lensenyament, que es fa obligatori i gratuit (1870-80) i tamb sin-trodueixen reformes en el funcionariat britnic. El problema irlands fa trontollar la primera potncia mundial i el rgim liberal. El mo-viment nacionalista catlic senfrontar amb el govern central buscant la independn-cia. El Parlament angls es divideix en dues cambres; la dels comuns (elegida per sufragi) i la dels lords (aristocrtica) que es el filtre que han de pasar les decisions preses pels comuns. El govern angls lencapala el primer ministre. Existeix una oposici poltica institucionalitzada com a alternativa real per arribar a for-mar govern i exerceix una funci de crtica. El sistema es caracteritza pel bipartidisme entre conservadors (tories) i liberals (whighs). La monarquia exerceix un paper de representaci institucional i no intervenci en els asumptes destat. Els conservadors shavien convertit en defensors del passat, proteccionistes en leco-nomia i defensors dels interesos rurals. La seva principal figura s Peel. Amb Disraeli els conservadors reorientaran la seva poltica cap el lliurecanvisme exaltant la figura de limperi britnic. Els liberals es dividiran durant el conflicte irlands en unionistes i liberals (Gladstone). Van reconixer els sindicats i instaurar lescrutini secret a les eleccions. La qesti irlandesa:

Irlanda s lnic pas europeu en una fase de retrocs demogrfic en el segle XIX. La meitat dels irlandesos emigren cap els Estats Units per la crisi agrria de la patata de 1840. El nacionalisme irlands est carregat de motius econmics. Irlanda va ser conquerida per Cromwell al segle XVII. La dominaci anglesa era regulada per lActa de la Uni de 1800 que havia suprimit tota autonomia, substituint-la per la possibilitat denviar diputats a la cambra dels comuns. LEsglsia anglicana era lnica oficial i els irlandesos (catlics) havien de pagar-li els delmes. El nacionalisme t motius de protesta socials, religiosos, econmics i poltics. El funcionament administratiu dIrlanda la posa a un nivell propi duna colnia anglesa. Gran Bretanta expolta els seus recursos i introdueix en el mercat intern els seus pro-ductes. Els irlandesos mantenien majoritriament el catolicisme (85% de la poblaci) i es veien sotmesos a la religi anglicana. LUlster s lnica zona anglicana per lassentament majoritari de colons anglesos. Els delmes i contribucions els rebia langlesa anglicana que era molt minoritria. No hi ha capacitat legislativa i administrativa autnoma. La crisi agrria de 1840 dna fora al nacionalisme que es divideix en parlamentaris (Home Rulers) i en grups radicals que representen lindependentisme violent amb grups com Jove Irlanda (1843), Germendat Feniana (1858), Voluntaris Irlandesos o el Sinn Fein (1902). Al llarg del segle el nacionalisme conquestar els seus drets. Des del 1829 els catlics poden ser escollits al Parlament, el 1835 els delmes de lEsglsia anglicana sn elimi-nats per encara es paguen tributs als propietaris. El 1854 es constitueix una universi-tat catlica a Dubln i el 1869 lEsglsia anglicana deixa de ser lnica oficial. La crisis econmica dels anys 70 torna a provocar una situaci dramtica en un pas que encara era bsicament rural. Fins el 1880 no es realitza la reforma agrria. Irlanda del nord era la zona ms industrialitzada del pas, paga les tres quartes parts dels im-postos corresponents. Es neguen a participar de lautonomia irlandesa. Parnell, terratinent nascut a Irlanda, dirigeix la lluita per lautonomia amb la lluita arma-da al camp i lobstrucci parlamentria a la camara dels comuns. Gladstone s el poltic angls ms obert cap a la concessi de lautonomia irlandesa. El 1886 i 1892 sn rebutjat per la cambra dels lords dos projectes dautonomia que fan que les posicions es radicalitzin. El terrorisme irlands es radicalitza i Parnell es detin-gut. Pel Pacte de Kilmaihan van anular-se els deutes de 100.000 agricultors que tenien els seus pagaments endarrerits. Es va indemnitzar als propietaris amb fons del tresor i Parnell va ser posat en llibertat. El conflicte irlands enterbolir el perode de ms ex-pansi colonial i econmica anglesa. El liberalisme angls va evolucionant cap a la democrcia al llarg del segle a trvs del sistema del bipartidisme.

FRANA. DEL II IMPERI A LA TERCERA REPBLICA (1914): El II Imperi Francs (1852-70): Frana es convertir en leix de la poltica europea amb Napole III (1850-70) que es convertir en el gran protagonista del nou rgim. Amb la revoluci de 1848 sarriba a la Segona Repblica Francesa. Llus Napole es escollit president com a personatge dordre. El republicanisme li dna suport. Napole s un smbol dautoritat. Napole era contrari a Llus dOrleans i la seva monarquia. Va intentar alar-se contra el rgim. Havia mantingut contactes amb el carbonierisme itali. Napole demostra inters per la qsti obrera apropant-se a aquests sectors. La constituci republicana preveia un nic mandat pel president de la Repblica, per Napole vol seguir en el crrec un cop complert el primer mandat. LAssemblea Fran-cesa va negar-se a concedir a Napole la possibilitat de seguir un nou mandat. El 2 de desembre de 1851 Napole III salava contra la Repblica proclamant el II Imperi el 1852. Llus Napole guarda lrdre de la dinastia Bonaparte proclamant-se com Napo-le III. Napole III busca legitimar el seu poder mitjanant la publicitat. Es casa amb M Eug-nia de Montijo que era comtesa per no tenia sang reial. El rgim ven el casament com un lligam amb el poble practicant una poltica populista. Al seu ideari Napole presenta la seva poltica exterior s colonial i conciliadora, per la realitat s que actua com un revolucionari. Frana intenta extendre el seu domini co-lonial per tot el mn. Desprs dAnglaterra s la segona potncia colonial. Extn el seu domini sobre lfrica i el sud-est asitic. La seva poltica fora dEuropa s expansionista i colonialista. A frica conquereix Senegal i posa les bases per a la futu-ra expansi. Tamb socupa Algria. Sinicia la penetraci a lExtrem Orient, especialment a Xina i el sud-est asitic. A M-xic interv per alar en el tron al prncep francs Maximili amb el ttol demperador, aquesta maniobra lenfronta amb Espanya i Anglaterra. En el seu programa Napole busca la conciliaci i el reconeixement del rgim per les potncies europees que no el reconeixen. Napole III realitza una poltica favorable als moviments liberals. Hi ha una contradicci entre la seva poltica exterior, favorable als interesos revolucio-naris, i la seva poltica interior de caire reaccionari. Frana mantindr un enfrontament amb Astria a favor dels liberals italians. A Crimea senfrontar amb la Rssia tsarista (1854-56). Es lluita contra els ideals que defensava la Santa Aliana donant suport a moviments nacionalistes com els italians, alemanys o polacs. Fins 1870 ocupar els Estats Pontificis per protegir-los de la unificaci italiana. Napo-le es presenta com un defensor de la religi cristiana. La poltica proliberal de lImperi laillar internacionalment i s clau per la seva caiguda. Lenfrontament amb Prssia per la Corona espanyola enfonsar definitivament lImperi. 1851-59 Imperi autoritari. Napole III desenvolupa una poltica conservadora en contacte amb el catolicisme francs. Lensenyament recau en mans de lEsglsia. s un perode de censura contra la premsa lliure. La premsa catlica no es censurada per la seva proximitat al rgim. El suport social de lEsglsia legitima el poder. El 1859 Napole III perd el suport de lEsglsia per la seva implicaci en la guerra contra As-tria. Hi ha una restricci de les llibertats en benefici de lacumulaci de poder a la seva figura. En aquesta etapa Napole actua en un rgim personalista on ell s lltim responsable poltic. El sufragi universal per convocar lAssemblea era controlat pels prefectes. Les competncies de lAssemblea eren molt limitades. Napole acumula atribucions mili-tars, diplomtiques, de nomenaments i diniciativa nica en les lleis.

Es conserva el sufragi universal i el plebiscit per consultar al poble les grans decisions. Ara be, ni els escollits per sufragi disposaven de autntic poder, ni a les eleccions hi tenien massa possibilitats els candidats de la llista no oficial. 1859-70 Imperi liberal. Canvi en la poltica imperial que busca modernitzar lestat. El desenvolupament econ-mic europeu s la base de lestabilitat del rgim. LImperi era lordre intern, la contra-revoluci, i sha de mantenir per la fora. La liberalitzaci significa el deteriorament del sistema. Desenvolupament econmic i en infraestructures. Inversi estatal en obres pbliques que generen treball per a la classe obrera. Ens trobem a lera del capitalisme que ge-nera el creixement empresarial. Es creen grans bancs que permeten la concessi de crdits i lexportaci de capital a altres nacions. El impuls en la construcci del ferro-carril es converteix en clau per la industrialitzaci. Pars sengrandeix i transforma. Una ciutat amb grans espais es converteix en la capi-tal de l'Europa continental. Sadopta el lliurecanvisme econmic, el que suposa la prdua del suport dels conser-vadors. LImperi busca ara suport en sectors republicans i obrers. El gir liberal de Na-pole dna ms competncies a les institucions. En el perode1869-70 es parla dimperi parlamentari. La progressiva democratitzaci del sistema napolenic ajuda a enfonsar-lo. La Tercera Repblica Francesa: La Tercera Repblica francesa neix al 1870. La derrota a la guerra amb Prssia va provocar la caiguda del II Imperi per introduir el nou model republic. A partir daquest any ja no es tornar a la monarquia. El republicanisme sassentar definitivament en el perode que comprn la caiguda de lImperi i lesclat de la II Guerra Mundial. El republicanisme francs es va caracteritzar per la presncia de diferents partits que defensaven en el seu programa ladversi per la monarquia, el laicisme (en contra del poder social de lEsglsia i la seva influncia), la bona relaci entre el mn obrer, el re-formisme social i els lemes revolucionaris (llibertat, igualtat, fraternitat). Aix, tot i que el context internacional era favorable a lexistncia de monarquies, a-questes es mostraven febles i dividides. A Frana hi havia diferents corrents monr-quics per estaven dividits entre legitimistes, orleanistes i bonapartistes. Els Borbons, que sn recolzats pels legitimistes, eren els sectors ms reaccionaris. No acceptaran la bandera tricolor. En canvi, els altres sectors monrquics si acceptaran la bandera tricolor. La lluita entre els sectors republicans i monrquics va anar allargant-se fins que va ins-taurar-se un rgim provisional el1870 que amb el temps evolucionar cap a la Tercera Repblica. Els monrquics consideraven el rgim com una soluci provisional per la repblica va anar prenent cos i va consolidar-se com a rgim estable. En els anys 70 la Repblica estar controlada pels sectors de dreta monrquics. A lAssemblea hi havia 400 diputats monrquics i 200 de tendncia republicana. La situa-ci del pas s greu amb lexrcit prussi docupaci, amputacions territorials (Alscia i Lorena), indemnitzacions de guerra i 175.000 morts. El principal lder dels sectors monrquics s Thiers que vol instaurar un rgim provisio-nal presidencialista per acabar introduint novament la monarquia en el futur. Thiers acumular tots els poders per accelerar la reorganitzaci del pas amb una reforma fi-nancera, laugment dels impostos i la reforma de lexrcit. La consolidaci de la repblica vindr de les urnes on els monrquics ja no simposa-ran quan es celebrin els comicis. Per a Thiers el derrotar la prpia dreta quan el pas torni a trobar-se en una situaci destabilitat. El nou president de la Repblica ser Mac-Mahon, un militar legitimista partidari del retorn de la monarquia. La divisi en el si dels monrquics far que el 1879 Mac-Mahon dimiteixi i arribin al poder els autntics republicans.

Frana a lltim quart del segle XIX encara era un pas eminentment rural. Els grans propietaris eren monrquics i reaccionaris. Cal destacar que a Frana no hi ha el pro-blema de la gran propietat ja que hi ha molts jornalers que defensen posicions obreres que van convertint-se en petits propietaris portant al camp lestabilitat social. Els sectors obrers i del camp estan disposats a acceptar la repblica pel seu reformis-me tot i que presenta aspectes conservadors. Els grans propietaris no volen tornar a ser sotmesos al poder del rei, per aix acceptaran posicions ms aviat progressistes tot i la seva tendncia conservadora. La pagesia francesa es distingir pel seu republi-canisme, no volen tornar a la situaci de lAntic Rgim ni a les grans propietats on s comdemnada a treballar com a jornalera. El socialisme francs tamb volia col.laborar amb les institucions republicanes. La vic-tria dels republicans a les urnes t unes reaccions inmediates, el concordat amb el Papat va trencar-se i va instaurar-se una poltica anticlerical. Ja no hi ha relacions de Frana amb la Santa seu i lestat francs sincautar dels bns eclesistics. El 1903 es produ el tancament de moltes esglsies catliques i es prohibeixen les congregacions catliques. Als anys 80 es va legislar a favor del divorci i es van fer desaparixer els crucificis de les aules. La Repblica francesa du a terme una poltica dhostigament contra lEsgl-sia catlica. El govern castigava amb lleis els privilegis que havia gaudit lEsglsia en els ltims segles. Lesquerra es dividia entre oportunistes i radicals. A lesquerra els radicals de Clemen-ceau defensaven un programa de caire revolucionari amb la supressi del senat, la se-paraci de lEsglsia i lestat o la reducci de la jornada de treball. La repblica viur unes crisis poltiques que ajudaran a consolidar el nou estat. Desta-ca l afer Dreyfus on un jueu de lexrcit francs va ser acusta despionatge a favor dels alemanys. Darrere daquest escndol hi ha el moviment antisemita i els interesos de la dreta poltica. Va trobar-se al despatx dun agregat militar alemany un document que demostrava que shavien venut secrets militars als alemanys. El principal inculpat va ser el jueu Drey-fus, que va ser desterrat a la Illa del Diable, una illa del Pacfic. LEstat Major havia falsificat les proves ja que la filtraci lhavia fet un altre oficial (Esterhazy) que no era jueu. Lescndol va esclatar i en un nou judici Dreyfus ser absolt. Es far una dura campanya contra els jueus per part dels sectors conservadors que di-vidir el pas i la societat. Els republicans defensaran posicions properes als jueus. La dreta es antisemita i nacionalista. Aquest muntatge va ser un cas molt greu que va reforar les posicions republicanes amb la presncia duna esquerra progressista que amb el comandament de Clemen-ceau admet la pluralitat i atacar als republicans moderats als que considera corrup-tes.

LA UNIFICACI DALEMANYA: El Congrs de Viena va restablir el domini dustria sobre les terres alemanyes i va im-posar la Confederaci Germnica, una associaci destats sobirans i ciutats lliures pre-sidida per lemperador austrac. Els diversos estats tenien en com una Dieta amb seu a Francfurt sense cap mena de capacitat legislativa. La Dieta no era ms que una con-ferncia de delegats dels estats. La Dieta, a ms, estava dominada pels prnceps dels estats ms poderosos de la Confederaci: ustria i Prssia. El nacionalisme alemany va inspirar-se fonamentalment en els principis del romanticis-me conservador. Herder va definir lesperit nacional alemany ( Volksgeist) fonamentant-se en el passat medieval del Sacre Imperi, els mites tradicionals i, especialment, en la llengua. LImperi Austrac s un problema per la unificaci dAlemanya. El nacionalisme alemay somiava amb una gran Alemanya on hi forms part ustria que t en la seva rbita di-versos estats germnics. Per formar part de la unificaci ustria vol liderar-la i incloure tots els territoris del seu imperi. El projecte unificador dAlemanya, finalment, va ser liderat per Prssia que era lestat alemany ms potent. Prssia no vol la presncia dustria a la unificaci. Els austracs, per la seva banda, no sn capaos de liderar un projecte unificador que inclogui a Prssia. La unificaci alemanya sidea des de dalt. Les classes dominants seran les impulsores de la unificaci amb la figura de Bismarck. Les classes populars, en aquest cas, no sn el motor de la unificaci. Les forces econmiques i intel.lectuals es van unir per afavorir el desvetllament del sentiment nacionalista alemany. Va desenvolupar-se el pangermanisme fonamentant-se en lherncia histrica com a definici de la naci alemanya, la predestinaci metafsica i biolgica alemanya i lexal-taci de la guerra. El 1848 va fracasar la revoluci liberal tot i que va servir per introduir el liberalisme en alguns dels estats. Per primer cop va sorgir un alament nacionalista democrtic i unifi-cador. El Parlament de Francfurt, creat el 1848 durant la revoluci, va buscar la unifi-caci sota la corona de Frederic Guillem IV de Prssia. El Parlament era un assemblea formada per representats dels diversos estats alemanys (39 estats) escollits per sufra-gi universal. El Parlament va proclamar una constituci nica per tots els estats alemanys i va oferir la corona al rei de Prssia. Frederic Guillem IV va rebutjar la corona en una mostra dautoritarisme. El rei era contrari a acceptar una monarquia constitucional i un estat li-beral, la seva opci era mantenir labsolutisme. Frederic Guillem no podia acceptar una corona oferida per un grup de diputats. La reacci antiliberal no es va fer esperar i el Parlament va ser dissolt, la revoluci de 1848 havia fracassat en el seu objectiu de crear un rgim constitucional. La burgesia industrial tindr un paper destacat en la unificaci alemanya. Hi haur una aliana entre el burgesos i els grans propietaris nobles (junkers) per pactar la introduc-ci del liberalisme. La burgesia no saliar amb les classes baixes. El 1834 va formar-se un mercat nic, suprimint la majoria de fronteres entre els estats alemanys, que va afavorir el desenvolupament econmic i industrial. La burgesia sen-fortir i liderar la unificaci en funci dels seus interesos. La uni duanera entre els estats noms va deixar fora Hannover, les ciutats hansetiques i ustria. Per primer cop els estats alemanys simpliquen en un projecte com. List (economista alemany) va defensar la necesitat de suprimir les fronteres interiors i la imposici de tarifes protectores per fomentar el desenvolupament industrial i poder fer la competncia a Gran Bretanya. En efecte, la creaci dun mercat nacional i unitari va fomentar la industrialitzaci i el desenvolupament de la xarxa ferroviria. El desenvolupament econmic far de lAlemanya unificada la primera potncia indus-trial a nivell europeu a principis del segle XX. Noms els Estats Units els superaran en producci industrial.

Lequilibri entre ustria i Prssia es trenca el 1859 quan els austriacs perden part de la seva influncia en ser derrotats per la coalici entre Frana i el Piemont. El protagonis-me unificador va quedar en mans de Prssia que, amb la seva vigorosa indstria, el seu poders exrcit i la bona organitzaci estatal va consolidar el seu lideratge dins la Confederaci. El 1862 Otto vo Bismarck va ser nomenat canceller del nou emperador Guillem I de Prssia. Bismarck va optar per construir lestat alemany des de dalt amb la imposici de la fora prussiana. Bismarck tenia un carcter antidemocrtic i creia que la unificaci no seria el resultat de les decisions de la majoria sin que saconseguiria per la fora, mitjanant el ferro i la sang. Aix el canceller Bismarck va seguir una poltica bel.licista ja que creia que a-quest era lnic cam viable per aconseguir la unificaci i va formar un exrcit poders per afrontar la unificaci. Sota el seu poder van impulsar-se unes mides de carcter li-beral a nivell nacional encar que el poder seguia en mans del sobir i la classe aristocrtica. Prssia va preparar tres guerres consecutives per aconseguir la unifica-ci, els seus objectius eren deixar ustria aillada polticament respecte de Rssia i Frana. 4. Guerra amb Dinamarca (1864). Prssia (encara aliada amb ustria) va arrabasar els ducats de Schleswig i Hols-tein a Dinamarca. El territori de lantiga Alemanya ja havia estat restitut. 5. Guerra amb ustria (1866). Bismarck va proposar la formaci dun Parlament escollit per sufragi universal que ustria no va acceptar i aix es va declarar la guerra. Es disol la Confederaci Ger-mnica i es forma la Confederaci dAlemanya del Nord amb 23 estats alemanys sota la corona de Guillem I. ustria queda exclosa del procs unificador desprs del triomf prussi de Sadowa. Perduda la influncia sobre Alemanya, lemperador austrac Francisco Jos modifi-ca lorganitzaci interna del pas associant els hongaresos en la direcci de lImperi que el 1867 pren el nom dustria-Hongria. 6. Guerra amb Frana (1870). Bismarck intenta reduir la potncia de lImperi Francs de Napole III i aprofitant el conflicte dinstic que es produeix a Espanya on els Borbons sn expulsats proposa un candidat alemany. Napole III recels davant la possibilitat de quedar enmitg de les dinasties espanyola i prussiana pressiona a Guillem I amb un telegrama que es converteix pels alemanys en una declaraci de guerra. Pars declara la guerra el 1870 mentre tots els estats alemanys es coalitzen amb Prssia. Les derrotes franceses de Metz i Sedan signifiquen lesfondrament de lImperi de Napole III. Sadhesionen a Alemanya els estats del sud i Alscia i Lo-rena. Guillem I rep a Versalles els monarques alemanys del sud que li reten home-natge proclamant-se aix Kaiser dAlemanya. El 1870 neix el Segon Reich alemany a Versalles sota la corona de Guillem I de Prs-sia. LImperi alemany va integrar per la fora en el seu territori poblacions daneses, po-loneses i franceses. Alemanya pasa a ser larbitre dEuropa amb la creaci del sistema Bismarck per mantenir lequilibri europeu. Prssia, lestat alemany ms reaccionari, va aconseguir la unitat per la via de la fora. El darrer ter del segle la poltica europea va estar marcada pel canceller Bismarck que buscava consolidar el prestigi de la nova naci dins del concert europeu. Els siste-mes de Bismarck consistien en una srie daliances i tractats secrets de duraci limita-da entre les principals potncies per assegurar la neutralitat de lassistncia militar en el cas duna agressi no provocada dun pas a laltre. Bismarck no va preocupar-se tant de la situaci colonial com de fer dAlemanya la principal potncia continental. La seva acci diplomtica era eliminar Anglaterra com a lder poltic de Europa. Bismarck tamb buscava aillar Frana que era el seu enemic tradicional, segons els tractats signats Frana no rebria ajuda exterior en el cas datacar Alemanya. Els fran-cesos mai van oblidar la derrota davant Prssia i la prdua dAlscia i Lorena. Bis-marck va cercar aliances

amb altres potncies. El 1873 es va signar una aliana entre els tres emperadors europeus: Guillem I de Prssia, Francisco Jos dustria i Alexan-dre II de Rssia. Bismarck va evitar els conflictes armats un cop Alemanya shavia uni-ficat. La qesti dels Balcans, on va desatar-se un conflicte per la influncia a la zona, va enfrontar ustria i Rssia. Alemanya va haver de trencar laliana entre els empera-dors per aliar-se amb ustria i Itlia constituint la Triple Alina el 1882. Rssia va sig-nar un pacte pel qual es mantindria neutral en cas de haver-hi un conflicte francoale-many o una aliana colonial entre anglesos i italians. Les relacions entre Alemanya i Rssia van anar deteriorant-se fins que el 1907 va constituir-se la Triple Entesa entre Frana, Rssia i Anglaterra. Ja estaven configurant-se els blocs que senfrontarien a la Gran Guerra. La poltica interior de Bismarck dna mostres del seu talant autoritari. El canceller era hostil vers el liberalisme i no creia en les funcions del Parlament, afortunadament va respectar les institucions i postures poltiques en les quals no creia. El Parlament tenia poques competncies i generalment es feia servir per qestions favorables al rgim. Es va seguir una poltica anticatlica perqu lEsglsia catlica era contraria al libera-lisme. Alemanya era un pas dhegemonia protestant amb una minoria catlica que se-gons Bismarck podien conspirar contra amb potncies estrangeres lestat alemany. Es va separar lEsglsia de lestat. Un altre punt definidor de la poltica interior de Bismarck s el seu marcat antisocialis-me. El 1878 va presentar una llei dexcepci que va deixar els socialdemcrates en la il.legalitat i dificultava associacions proletries. Lestat va intentar integrar la calsse o-brera practicant una poltica social perqu no sapropesin als socialistes. En realitat la poltica social va limitar-se a mides aillades i no van adoptar-se altres de major impac-te. En resum, Alemanya va mantenir un sistema de govern no plenament parlamentari, mantenint una monarquia en certa mida autoritria.

FORMACI I CONSOLIDACI DELS ESTATS BURGESOS Entre 1875 i 1914 les classes dirigents europees aconsegueixen controlar totes les mobilitzacions de masses i integrar el moviment obrer que era una amenaa pel sistema. La millor prova s que, amb lesclat de la I Guerra Mundial, la II Internacional quedar di-vidida. A la majoria dels pasos que es van industrialitzar durant el segle XIX la democrcia va acabar progressant. Els rgims constitucionals que garantien la separaci de poders es van anar establint tant a les monarquies tradicionals com a les noves repbliques. El po-der legislatiu va anar a parar a les assemblees elegides per sufragi i els drets fonamen-tals dels ciutadans, en principi, eren garantits i protegits. Els partits obrers hauran de decidir si donen suport als governs i als presupostos de gue-rra o al moviment pacifista. El socialisme majoritriament sintegrar en aquesta onada nacionalista dels estats de 1914. Aix s una prova evident de que els estats han integrat en el seu si el moviment obrer. Els rgims es sentiran prou estables com per no tenir por a una revoluci social ni a les grans mobilitzacions revolucionries que seran reprimides. El 1914 els rgims descobri-ran que la democrcia parlamentria s perfectament compatible amb lestabilitat polti-ca i econmica del rgim capitalista. La democrcia s la millor garantia per a lestabili-tat daquests rgims, ms que la fora militar. Lentament, els pasos, sota la pressi del moviment socialista, van anar elaborant legis-lacions amb un carcter ms social per tal de protegir els ms desfavorits ecomica i so-cialment. A lEuropa occidental trobem democrcies parlamentries molt consolidades, per tam-b lltim reducte de lAntic Rgim: lImperi Rus i lImperi Austro-Hongars. El princi-pal exemple de parlamentarisme ser lAnglaterra de la reina Victria (1837-1901), pe-rode desplendor i de creixement econmic britnic. Van instaurar-se monarquies libe-rals com Sucia, Blgica i Holanda o repbliques com Frana i Sussa. La Rssia tsarista era un basti de lAntic Rgim amb un poder absolut del tsar i el pre-domini de laristocrcia que controlava inmensos territoris on es mantenia una estructu-ra rural on la servitud encara era vigent. Alexandre II (1855-81) va intentar concessions liberals com labolici de la servitud per impulsar la industrialitzaci i reformes admi-nistratives per va ser assassinat. No va ser fins 1905 que el rgim va iniciar les refor-mes liberals desprs duna revoluci. A ustria-Hongria lemperador Francesc Josep va regnar sota una doble monarquia. Es van introduir-se reformes poltiques ampliant el sufragi, donant un mnim protago-nisme al Parlament i impulsant la industrialitzaci. LImperi va dividir-se en dues rees dinfluncia, laustraca a loest i la hongaresa a lest. Les diferents nacionalitats van di-vidir les forces poltiques. A Hongria simposa una magiaritzaci (imposici de la cultura hongaresa) sobre les al-tres nacionalitats incitant a lexaltaci del nacionalisme eslau a Bsnia i Hercegovina que van cercar lajut de Srbia contra lImperi, fet que ser un dels detonants de la I Guerra Mundial. Les democrcies parlamentries entraran en crisi en el perode previ a la guerra. Tot i la instauraci del sufragi mascul hi ha manipulacions en les votacions com les tupinades o el caciquisme. La proporcionalitat territorial, les irregularitats en el cens electoral, les-tratgia dinstaurar dues cambres per frenar les propostes ms radicals i la il.legalitat de certs partits era un fre per la consolidaci de la democrcia. La publicitat exercia un control molt important en lopini pblica a travs de la prem-sa i aix els sectors ms conservadors podien influir en els votants. Lestat per integrar lobrerisme far servir el sufragi. El reforament dels sentiments nacionalistes a partir de les crides a la tradici dels pa-sos, el control dels smbols de les masses com ara els himnes nacionals o les festes na-cionals, enfortiran la imatge dels estats, el patriotisme i la simbologia nacional de mas-ses. Els estats sapoderen de cerimonials pblics i poltics mitjanant desfilades militars, es-tatues nacionals i actes en grans estadis. Sexplotar la imatge de la corona, de limpe-rialisme i la

conquesta colonial. Aix, amb lexaltaci del nacionalisme els estats entra-ran en competncia entre s. Els estats despleguen mecanismes de control social ms enll del control cohercitiu. Mitjanant lensenyament homogeneitzat a tot lestat es cohesiona el pas, prenent gran importncia els mestres que imposen la ideologia estatal. Els estats reclamaran compe-tncies exclusives en matria densenyament. Ladministraci pblica es reformar pel procs poltic i econmic de lestat. Els ele-ments nacionalistes es reforaran per la Gran Depressi econmica i atacar els nacio-nalismes perifrics de cada estat, aquest s el cas catal. Per la integraci de lobrerisme ser fonamental la introducci de la seguretat social, lestat asumir les prestacions so-cials dels obrers. ELS ESTATS UNITS DAMRICA AL SEGLE XIX: EL NAIXEMENT DUNA GRAN POTNCIA El primer lloc on va posar-se en prctica el concepte de sobirania ancional va ser a les colnies angleses de Nord-Amrica que perjudicades per la poltica econmica dAngla-terra van revoltar-se el 1773 per proclamar la seva independncia i establir un nou siste-ma poltic: la democrcia. Els Estats Units van iniciar una etapa dexpansi en dues fases. La primera comprn la conquesta dels territoris continentals, la segona lextensi cap el mar del Carib i loce Pacfic. A finals del segle XIX els Estats Units ja seran una de les potncies mundials, amb una histria lligada a la conquesta de la frontera. El pas es formar i consolidar al llarg del segle. Lexpansi dels Estats Units est marcada per la diversificaci econmica i poltica en-tre els estats del nord i del sud que tenien uns interesos que xocaven i que van donar lloc a la Guerra de Secessi (1861-65). Els Estats Units rebran des del continent europeu una gran quantitat dinmigraci que ajudar al desenvolupament del pas i a lexpansi demogrfica. El creixement del EUA est marcat pel concepte de frontera que es va traslladant cap el Pacfic. En el procs per guanyar la frontera es distingeixen diverses fases des de lestabliment de la frontera del caador, la mineria i la ramaderia, les primeres edificacions pageses i la formaci dels primers poblats dagricultors. A partir de 60.000 habitants un territori rebia el rang destat. El ferrocarril s clau en lexpansi nord-americana ja que va impulsar la conquesta cap a loest i va vertebrar la relaci entre els estats. Sense el ferrocarril no shauria pogut donar una penetraci tant rpida en el continent. Tres grans lnees transcontinentals van travesar el territori del EUA. El tren va ser decisiu en lexplotaci dels territoris de lo-est ja que la zona central del continent era semibuida. Els Estats Units van rebre grans onades migratries que van fer possible lexpansi i la formaci del nou estat. El pas exerceix un alt grau datracci per la seva mitificaci com a terra doportunitats. El 1920 haur de tancar les seves fronteres per frenar la in-migraci massiva. Mentre Europa multiplicava per 2,5 la seva poblaci, els Estats Units van multiplicar-la per ms de 15. Pels Estats Units va ser una sort que el seu desenvolupament coincids amb la revoluci demogrfica europea, les revolucions demogrfique i industrials angleses i europees van fer possible el creixement vertigins dun continent semibuit. La primera onada migratria va iniciar-se el 1820. La majoria dels inmigrants que arri-baven als EUA eren britnics, presbiterians de lUlster, catlics irlandesos i alguns ale-manys que van llanar-se a la conquesta de loest. A Amrica del nord va formar-se una nova societat sense aristcrates, on hi havia exclusivament burgesos i camperols. La Guerra de Secessi va interrompre durant uns anys la inmigraci i a la vegada va provocar una recessi demogrfica, per a partir de 1865 va iniciar-se la segona onada migratria. Cap el 1880 la inmigraci va intensificar-se y tot i que ja sha ocupat tota la franja continental la nova

poblaci que arriba al pas no satura. Als darrers vint anys els Estats Units van augmentar la seva poblaci en 25 milions. Lexpansi territorial va efectuar-se per diversos procediments com la compra, la guerra i el poblament de terres despoblades. La compra era una conquesta disfrasada que els americans van fer servir a Florida (5 milions de dolars per Espaa) i Alaska (7 milions de dolars a Rssia). La poblaci indgena era composada per 1,5 milions dhabitants que van ser exterminats pels governs americans. Territoris semibuits van ser ocupats pels colons americans fent fora els indgenes. El 1900 noms hi havia 200.000 indis que eren concentrats en reser-ves per tenir-los controlats. Els blancs tamb exterminaren els bissons perqu eren un obstacle en la construcci del ferrocarril. El creixement del pas va produir una diversificaci entre tres zones (nord, sud i oest) amb caracterstiques marcades. Els avenos a la conquesta no van permetre formar un pas homogeni. El nord era la zona ms afavorida pel creixement econmic on es rebr la m dobra inmigrant. Nova Anglaterra es convertir en la regi industrial ms pode-rosa. Seran partidaris dabolir lesclavitud. Els estats del sud sn els que es coneixen com Amrica profunda. Tenien un sistema econmic agrari bassat en la producci de cot, tabac i canya de sucre. Al sud trobem laristocrcia econmica del pas (burgesa) que desenvolupa els valors morals ameri-cans. Defensaven lesclavitud i el racisme. El seu sistema econmic era autosuficient i es basaba en lexplotaci dels esclaus en els camps de plantaci. Loest del pas estava format per estats en construcci que no van implicar-se directament a la guerra civil. La Guerra de Secessi. Per els estats del sud la m dobra negra era imprescindible per realitzar el treball a les plantacions de cot que havien duplicat la seca producci en els darrers anys davant la demanda de la indstria textil europea. Per fer front a la creixent demanda el nombre desclaus no deixa de crixer. El 1850 hi havia 3 milions desclaus treballant a les plantacions i el seu valor al mercat no deixava de crixer. Lesclavitud, pels estats del sud, era una necesitat i una font de capital molt important. A ms, la Constituci de 1787 va establir que cada estat tenia la capacitat de decidir les qestions relatives als estats. Als estats del nord hi havia en vigor una srie de lleis que discriminaven la poblaci de color (no tenien drets poltics), per no hi havien plantacions cotoneres treballades pels esclaus. A ms, lhumanitarisme inspirat pels texts pragmtics de la naci va inspirar un moviment de simpatia davant els esclaus del sud. El 1852 va publicar-se la novel.la La cabaa del tio Tom que, tot i tenir un plantejament sentimental, va fer apareixer una ac-titut de rebuig al nord davant el drama que suposava la esclavitud. El 1820 shavia signat un comproms (Lnea Mason-Dixon) delimitant-se els estats on lesclavitud seria abolida al nord i els que la mantenien al sud. Aix va produir-se una autntica cursa entre els estats esclavistes i abolicionistes per fer-se amb els nous territo-ris de loest. Lesclavitud es convertia aix en un motiu fonamental en la formaci terri-torial dels Estats Units. Un cop els estas del nord aboleixin lesclavitud el gruix de la poblaci negra es concen-trar en aquests estats, tot i que els esclaus que fugien no es trobaven segurs fins que no creuaven la frontera amb Canada. Aix far creixer ms la tensi entre nord i sud. Abraham Lincoln va ser escollit com a president del Estats Units el 1860, el nou presi-dent era lencarnaci dels pioners i apostava per labolici de lesclavisme. Davant el triomf de Lincoln els estats del sud ven declarar-se independents; aix Carolina del Sud, Georgia, Florida, Alabama, Mississipi, Lousiana i Texas formaven una Confederaci organitzada segons els seus interesos econmics. La guerra va esclatar quan Lincoln va declarar la unitat indivisible del pas. Loest ame-ric es mantindr al marge de la guerra. Lincoln considerava que els estats del nord eren superiors econmica i demogrficament. Es va recrrer a la guerra total per derrotar ladversari.

En el desenvolupament de la guerra van tenir un paper fonamental els ferrocarrils que van ser utilitzats per transportar les tropes. Aix va suposar un avantatge pel nord que tenia una xarxa ferroviria ms densa. Els estats del sud eren proteccionistes perqu aix defensaven la seva indstria, per con-tra, el sud s lliurecanvista perqu enfoca la seva producci cap a lexportaci a Europa. Els interesos econmics sn la veritable causa de la guerra. Els estats del nord eren superiors demogrfica i industrialment. Van tallar el comer del sud amb el seu domini del mar per asfixiar-lo econmicament. Tot i aix, els estats su-distes van resistir durant 5 anys. El sud va establir un improvisat sistema de cultius i in-dustries esencials. La poblaci negra va mantenir-se al marge de la guerra i no va produir-se cap alament entre els eslaus que hagus sentenciat definitivament els estats del sud. Des de lhivern de 1864 els estats del sud viuen una lenta agonia. El mar de 1865 es produeix lasalt definitiu a Richmond i el president confederat, Jef-ferson Davis, va signar larmistici pel qual els estats del sud tornaven a integrar-se a la Uni sota la disciplina de Washington acceptant labolici de lesclavitud. Cinc dies desprs de signar larmistici el president Lincoln va morir assassinat, era lltima vcti-ma de la guerra. Tot i la clara victria del nord sobre el sud la discriminaci racial es va mantenir, el nacionalisme expansionista es va reforar i la naci viur un perode imperialista acom-panyat dun creixement econmic potentssim. El sindicalisme als Estats Units ser poc potent ja que es veia limitat per la idea de la ptria per damunt de tot. Hi ha la idea de que el sindicalisme era un fenomen europeu. Als Estats Units es defensar la grandesa de la naci per damunt de tot, en especial la naci econmica. Amb la victria dels estats del nord lesclavitud saboleix legalment als EUA, per el racisme seguia existint a la societat. En principi es van abolir els codis negres que no permetien els matrimonis mixtos i no els deixaven dur armes. El Congrs va vetllar per-qu no es mantinguesin els codis negres i amb el mandat del president Johnson va ini-ciar-se la transici cap a lanulaci daquests codis. El Congrs va introduir una srie desmenes a la Constituci per abolir els codis ne-gres i per evitar que el sud dicts les seves prpies lleis, com la prohibici de vot pels negres, que lallunyaven de la resta del pas. Tot i aix la situaci dels negres no deixa-va de ser precria. El resultat va ser que els negres van acabar sent una categoria social inferior dins dels Estats Units. Els blancs del sud tenien ms poder econmic i els codis es mantindran. Van aparixer societats secretes com el Ku-Klux-klan que actuava contra la poblaci negra. El resultat de la guerra va ser una victria militar del nord i una victria moral del sud. La influncia democrtica del nord va anar-se diluint en els estats del sud. Amb la crisis econmica de 1873 va produir-se un enfonsament dels preus agrcoles que va fer augmentar el sentiment de descontentament del sud. Finalment va permetres que aquests estats portesin la seva prpia poltica respecte al problema dels negres. Aix, al nord els negres podran votar mentre que al sud sestableix com a condici que sapiguen llegir i escriure. El nacionalisme expansionista augmenta i un cop aconseguit el territori continental es continuaran eixamplant les fronteres cap el Pacfic i Amrica Llatina. El 1889 la Uni Panamericana reconeixia el dret dintervenci dels Estats Units a tot el continent i ac-cepta el proteccionisme sota la tutela americana. Estats Units va establir un protectorat sobre Cuba i va annexionar-se Filipines i Puerto Rico, restes de limperi colonial espan-yol. Els Estats Units tenien com a objectiu principal el domini econmic del continent se-guint la doctrina Monroe (Amrica per als americans). Aix, els EUA van iniciar lex- pansi a lltim ter del segle XIX vertebrant les lnees mestres de la seva poltica colo-nial. El colonialisme practicat pels Estats Units era un imperialisme de proximitat. Els seus principals objectius van ser Amrica Central, Amrica del Sud i el Carib. El domini nord-americ s de tipus neocolonialista perqu es caracteritza per la influncia i la sub-missi econmica.

Superats els problemes que va ocasionar la guerra civil els EUA es convertiran en la pri-mera potncia industrial i agrcola del mn. Lagricultura es mecanitza intensament per lescasetat de treballadors un cop abolida lesclavitud. Els Estats Units van convertir-se en la primera potncia mundial per labundncia de recursos naturals; t petroli i carb que no haur danar a buscar ms enll de les seves fronteres. Aquesta s la fora motriu de la Segona Revoluci Industrial. Tamb t or, coure, ferro i plata. El desenvolupament agrcola fa que arribi a produir les dues terceres parts del ct a ni-vell mundial, lespecialitzaci de les regions permet al pas diversificar la seva oferta. La concentraci industrial s duna banda geogrfica, tcnica i financera amb laparici de trusts.

LIMPERIALISME I EL COLONIALISME Limperialisme s lexpansi territorial que van dur a terme les potncies industrials eu-ropees al darrer ter del segle XIX. Aquest fenomen va comportar lexplotaci dhomes i de recursos en els pasos colonitzats i la dominaci poltica de bona part dsia i fri-ca. Limperialisme ha marcat el desenvolupament del mn al segle XX. En menys de 25 anys, els pasos europeus van aconseguir dominar el mn de forma di-recta o indirecta. Limperialisme va ser el resultat, entre altres factors, de les nacions in-dustrials de trobar nous llocs per invertir-hi els excedents de capital. Van generar-se unes relacions econmiques de dependncia entre les nacions i les colnies que han su- posat el subdesenvolupament actual de moltes colnies. Les potncies europees van rivalitzar entre si per conquerir els mxims territoris possi-bles. Gran Bretanya i Frana van ser les principals potncies imperialistes. Anglaterra controlava 50 colnies (40,5 milions dominen a 345 milions de persones en tot el mn). Frana tenia 33 colnies i lAlemanya unificada controlava 13 colnies. Amb limperialisme es dna el gran impuls a leconomia global. Leconomia capitalista penetra a tot el mn buscant nous mercats pels europeus i la captaci de matries prime-res ms barates. Les nacions europees van llanar-se a conquerir el mn. s un perode marcat per lauge del proteccionisme com a conseqncia de la Gran Depressi econmica del final de se-gle. Les economies capitalistes nacionals competiran per salvaguardar els seus mercats, el que far creixer la rivalitat entre els pasos. Els estats seran cada cop ms intervencionistes per controlar els interesos econmics dels pasos. La sortida a la crisi s lampliaci del mercat interior conquerint nous terri-toris. El desenvolupament tecnolgic implica la necessitat daconseguir matries primeres que noms es trobaven fora dEuropa en territoris que seran colonitzats. Europa, per exem-ple, no t petroli i haur danar a buscar-lo a altres continents. Els Estats Units no es llenaran a la cursa colonial perqu disposen de petroli en els seus territoris. El creixement del consum de masses als pasos colonials suposa lexpansi del mercat. Hi ha una nova oferta alimentria amb productes com el caf, el te, el sucre o els pl-tans que canviaran els hbits dels europeus. El colonialisme identificar alguns productes amb determinats pasos provocant una pe-rillosa especialitzaci de les colnies (Brasil-caf, Cuba-sucre). Sestableix una depen-dncia directa dels mercats europeus i els seus cicles econmics. Aquesta especialitza-ci obliga les colnies a abastir-se de productes europeus. Aix, el benefici sempre torna a la metrpoli i la colnia es va descapitalitzant. Els pasos europeus cerquen nous mercats per donar sortida a la seva producci davant la crisi econmica que es viu al continent. Anglaterra donar sortida als seus productes en els seus mercats colonials. El principal mercat dels productes textils anglesos ser la ndia. Limperialisme tamb t causes poltiques. Els estats europeus rivalitzaran per trobar nous mercats. Cada estat vol ser el principal pas colonial buscant la seva grandesa im-perial. Gran Bretanya arriba a establir la festa de lImperi. El tenir colnies es conver-teix en un smbol de grandesa i prestigi pels estats. Desprs de les unificacions dItlia i Alemanya, les fronteres europees eren estables i lnica possibilitat dels estats dexpansionar-se era projectar-se cap a ultramar. Tots els governs van estar interesats en la construcci dels seus imperis colonials per aconseguir prestigi en el concert internacional. Espanya el 1898 perd les seves colnies dultramar en un moment desplendor colonial de les altres potncies europees provocant una crisi ideolgica i econmica en el pas. Per aquest motiu els governs espanyols buscaran defensar la resta de colnies a lfrica a qualsevol preu per mantenir el prestigi perdut. La colonitzaci va respondre a la tendncia dels ms forts a imposar-se sobre els ms febles. Els governs van tenir una voluntat de domini i prestigi que sota uns ideals nacio-nalistes i

paternalistes justificaven lexpansi i tenien un ampli suport entre lopini p-blica de les metrpolis. Va generalitzar-se un sentiment nacionalista de caire conservador que exaltava el poder i el prestigi dels pasos i considerava missi duna comunitat nacional prolongar la seva sobirania en els dominis colonials. Limperialisme contemporani, en resum, va sorgir quan la indstria dels pasos desen-volupats va arribar a un grau de creixement que va fer necessria la recerca de nous mercats per als seus productes, de matries primeres abundants i despais econmics on poguessin donar rendiment els capitals excedents. Limperialisme financer buscava indrets del mn on les inversions fossin ms rentables, hi hagus matries primeres abundants i m dobra a baix preu. Aix les potncies euro-pees van haver de dirigir-se cap a rees no explorades. Aix, a finals del segle XIX totes les grans potncies es van llanar a una lluita pel re-partiment del mn. Els territoris que controlaran els europeus lany 1914 comprenien el 90% de lfrica, el 99% dOceania i el 56% dsia. Al llarg del segle XIX es va produir un canvi respecte a la permanncia dels imperis co-lonials. Les velles potncies tradicionals Espanya i Portugal van perdre gaireb tots els seus imperis mentre que Anglaterra i Frana, es consolidaven com a noves potncies colonials dominant gaireb tot frica i bona part dsia. Ladquisici dun territori es feia normalment en varies fases successives. La primera consistia en explorar i conquerir el territori. Un cop explorat el territori, la seva con-questa era relativament fcil atesa la superioritat militar i tcnica dels pasos colonitza-dors sobre els pobles indgenes. La segona fase comportava lorganitzaci de la colnia. No totes les colnies eren administrades o governades de la mateixa manera. La signatura de tractats amb els po-bles indgenes no era ms que una farsa que equivalia a imposar locupaci imperialista del territori. Les colnies dexplotaci no tenien govern propi i depenien directament de ladminis-traci metropolitana. Lautoritat era en mans dun governador que estava acompanyat per una srie de funcionaris que constituien lelit dirigent de la colnia. Lexplotaci daquestes colnies es donava a companyies comercials privades que sencarregaven dextreure i proporcionar les matries primeres que la indstria del pas dorigen neces-sitava. Lexemple ms clar daquest tipus de colnia s lndia per tamb va practicar-se a Algria, Madagascar o el Congo. Un altre model dorganitzaci colonial eren els protectorats en els quals, tericament, subsistia un govern indgena que formalment era respectat per ladministraci metropo-litana. Paral.lelament, la metrpolis creava i imposava un govern que exercia unilateral-ment les funcions de defensa i representaci exterior. Aquest model va posar-se en prctica en territoris com Egipte, Marroc, Malisia o Sierra Leone. Per ltim, en alguns territoris els estats imperialistes van instaurar un sistema de col-nies de poblament basada en lestabliment en el territori de forma permanent dabun-dant poblaci europea que acabava imposant-se a la poblaci indgena. Sota aquest r-gim es trobaven, per exemple, Canada o Nova Zelanda. Aquestes seran les primeres co-lnies que aconseguiran la independncia sense necessitat de grans moviments naciona-listes. Lexpansi imperial a lfrica: frica presenta interesos econmics, poltics i cientfics pels europeus perqu quan els estats van llanar-se a la cursa colonial era el continent ms desconegut. Limperialisme a frica va aixecar les majors rivalitats entre potncies, fet que va derivar en conflictes entre els pasos per establir els seus eixos colonials. frica va ser lexemple ms clar de la colonitzaci practicada a finals del segle XIX. Desprs de la Conferncia de Berln de 1885 els estats europeus van ocupar el continent a marxes foroses en menys de 25 anys. Els interesos econmics, les rivalitats poltiques i lesperit daventura es van unir per esquarterar frica i repartir-la en mans de les po-tncies europees.

Des del segles XVII i XVIII el trfic desclaus era el principal negoci que havien esta-blert els europeus en territori afric. Els esclaus eren la m dobra que es feia servir en les plantacions americanes. Al llarg del segle XIX sanir abolint lesclavitud a la majo-ria de pasos. Abans de lesclat de la I Guerra Mundial els estats europeus shavien repartit lfrica. Els anglesos van establir un eix nord-sud que unia de punta a punta el continent. Frana va intentar ocupar ocupar tot el nord afric per va topar amb els anglesos el que va provocar conflictes. La penetraci del colonialisme va aconseguir que en 25 anys noms restessin indepen-dents Libria i Abissnia. Les fronteres van ser traades artificialment i els nous estats noms responien als interesos i a la capacitat de conquesta dels colonitzadors. La causa de que Libria rests independent era la protecci dels Estats Units perqu era el punt on anaven els esclaus alliberats. Els primers a arribar a linterior dfrica van ser els exploradors que estaven subvencio-nats per universitats i orgenitzacions geogrfiques. Les ms destacades sn les expedicions de Livingston i Stanley i el francs Brazza que va travessar el territori del Congo. Els missioners tamb van tenir un paper destacat en el descobriment del continent. Els seus primers objectius eren aturar el trfic desclaus per raons humanitries i extendre el cristianisme. A frica shi van oposar els interesos britnics i els francesos. Els britnics estaven ins-tal.lats al sud del continent i arran de la construcci del Canal de Suez el 1869 van optar per ocupar Egipte i instal.lar-hi un protectorat. El projecte colonial que Gran Bretanya tenia per frica era connectar el sud amb el nord per controlar la totalitat del continent. Per la seva banda, Frana va iniciar locupaci africana el 1830 amb la colonitzaci dAlgria. Lobjectiu francs era ocupar el nord del continent extenent-se fins el Sudan on van topar amb els brtnics. LAlemanya de Bismarck va centrar la seva poltica principalment en el continent euro-peu i altres pasos com Portugal, Blgica, Itlia o Espanya van tenir un paper secundari en la colonitzaci deixant el protagonisme a Frana i Anglaterra. A la Conferncia de Berln de 1885 els pasos europeus van sentar les bases per a la colonitzaci del continent afric. A partir dun conflicte per locupaci del Congo, el rei Leopold II de Blgica va promoure la celebraci de la conferncia. A Berln van esta-blir-se les normatives sobre locupaci colonial del territori. Van establir-se els criteris docupaci colonial a lacta general de la conferncia. Entre altres acords, el Congo va ser concedit com a domini personal al rei Leopold II, va esta-blir-se la lliure navegaci pels rius Nger i Congo, el lliure comer desclaus i els princi-pis destabliment de les potncies. Per a que una potncia sestabls en un territori colonial havia dexistir un domini efec-tiu del territori, no era suficient el domini de la costa i shavia de notificar diplomtica-ment als altres pasos lestabliment de la nova colnia. A partir daquest moment els es-tats europeus van iniciar una cursa per penetrar a frica. La topada dels interessos imperialistes es va fer inevitable. Lany 1898 anglesos i fran-cesos van topar a Fashoda (Sudan). Aquest conflicte va estar a punt de fer esclatar una guerra colonial. El capit francs Marchand va prendre la ciutat de Fashoda seguint leix horitzontal que segueixen els francesos en el seu procs de conquesta dfrica. El general angls Kit-chener va oposar-se i va comminar els francesos a abandonar la ciutat sudanesa. Davant de la resistncia dels francesos a retirar-se els anglesos van amenaar amb declarar la guerra. El conflicte va resoldres per la via diplomtica amb la retirada de les tropes franceses. Per aquest s un bon exemple de la tensi entre ambds pasos en la cursa colonial. El conflicte de Fashoda va ser lltim conflicte important entre els dos pasos. La resoluci del govern francs va ser no implicar-se en una guerra colonial que hagus perms a al-tres potncies prendre ventatge en la cursa colonitzadora.

Gran Bretanya va fer valer la seva condici de primera potncia per imposar-se en la cursa colonial i dominar la majoria de territoris. A finals de segle va esclatar la guerra anglober a Sudfrica on novament simposaran els anglesos. Els anglesos dominaven la colnia del Cap i per tenir un domini total del territori li calia annexionar dues petites repbliques venes: Transvaal i lestat lliure dOrange que eren en mans dels Bers (holandesos africans). Els britnics van envair aquestes repbliques per annexionarles al seu imperi desprs de tres anys de guerra. sia. Entre limperialisme i la modernitzaci: sia havia estat objectiu dels europeus des del segle XVI per va ser en el segle XIX quan la seva colonitzaci va arribar a la mxima extensi ocupant prop del 56% del te-rritori continental. A lsia central i meridional lacci colonial va centrar-se al voltant de l ndia, colnia dominada per Gran Bretanya. Tot limperi britnic girava al voltant de lndia. Lantiga colnia anglesa va ser reorganitzada desprs de la rebel.li dels simpais de 1858. Els soldats hinds van negar-se a utilitzar cartutxos que estaven untats amb greix de vaca perqu aquesta substncia anava en contra de les seves creen-ces religioses. Aquest fet va ser aprofitat pel govern angls per crear una nova administraci a lndia. Aix, va atorgar-se lActa de Govern de lndia que establia una administraci directa per part de la corona britnica que exercia el govern a travs dun virrei i la reina Vict-ria va ser proclamada emperadriu de lndia lany 1877. Aix suposava un canvi en ladministraci de la colnia que des del 1777 era responsa-bilitat de la Companyia de les ndies Orientals. Amb el nou estatus de lndia els angle-sos van reforar el seu poder introduint una administraci directa. Aquesta colnia s la mostra ms evident de lesplendor del poder colonial britnic. Els anglesos, per garantir el domini del territori, van haver de rivalitzar amb Frana per an-nexionar Birmnia el 1886 i amb Rssia pel domini dAfganistn el 1880 i del Tibet el 1904. Lndia proporcionava a Gran Bretanya matries primeres com oli, te, blat o opi. Per ac-tivar el comer a lIndia simposa una xarxa de transports. Les reestructuracions que pa-teix el pas fa que sagreugin les fams peridiques i la runa de lartesanat. Anglaterra va prescindir dintroduir la seva religi a lndia que ja tenia un profunda religiositat. ndia era una realitat diversa amb diferents llenges, religions i tradicions. Lacci directa dels britnics va fer que peridicament es produisin crisis de subsistn-cia i la colnia no es desenvolups industrialment. Aquest explotament far que apareixi un moviment nacionalista representat en el Con-grs Nacional Indi. A principis del segle XX aquest moviment es radicalitzar exigint mesures efectives que portesin a un canvi efectiu en lndia. El britnics no van dubtar a lhora de reprimir el nacionalisme per no perdre la seva principal colnia. Durant la I Guerra Mundial els anglesos recorreran a lndia per completar les seves tro-pes, 2 milions dindis van formar part de lexrcit britnic el que va fer creixer el senti-ment nacionalista encapalat per Gandhi. ndia no aconseguir la seva independncia fins el 1947. Daltra banda, a la Xina, el 1860 els europeus ja havien aconseguit lobertura del pas al comer. Xina es convertir amb una colnia ms que ser explotada pels europeus. Lany 1839 el govern xins havia prohibit lentrada de lopi que els anglesos introduien des de lndia per aix no havia detingut als britnics que en van continuar venent. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de lOpi que va finalitzar el 1842 amb la signatura del tractat de Nanqun pel qual els anglesos van aconseguir lenclavament de Hong Kong i van obrir 12 ports xinesos al comer internacional. Hong Kong era una concessi a lImperi Britnic segons la qual, un pas sobir cedeix una srie de drets per mitj dun tractat. Els anglesos van explotar mines, establir ports, construir ferrocarrils i controlar les duanes en aquest territori.

La debilitat de lImperi Xins va permetre el repartiment entre 1885 i 1914 del territori en zones dinfluncia de les potncies colonials. Frana va situar-se al sud-est del pas; Anglaterra al sud i al Iang-tse; Rssia i el Jap al nord-est al voltant de Manxria i, per ltim, Alemanya i Anglaterra a la Pennsula de Shandong. La ingenieria econmica va intensificar-se amb lexplotament de les mines i el ferroca-rril. Gran Bretanya va expropiar les mines dhulla i Jap les de carb i ferro. Aix, els capitals europeus i japonesos van controlar les vies frries xineses. A les ciutats, els artesans tradicionals es van empobrir per lobertura de leconomia xi-nesa a occident i van unir-se en la misria a la pagesia que tamb va patir una situaci de pobresa i fam. Lexpoli imperialista va donar lloc a aixecaments nacionalistes. Xina, no va occidenta-litzar-se i presentar resistncia a la modernitzaci. El 1898 va produir-se laixecament dels Cent Dies i amb posterioritat (1900-01) la revoluci popular dels Bxers que va fracassar. Va ser el 1911 quan una revoluci va posar fi a limperi i va proclamar la re-pblica per iniciar la reconstrucci nacional. Per ltim, Jap s un cas excepcional al continent asitic. Cap el 1850 encara era un im-peri feudal tancat en les seves antigues tradicions i a finals de segle ja era una de les po-tncies mundials. Lemperador japons era divinitzat per no tenia el poder efectiu que era en mans dun poders shogun de qui depenia la noblesa feudal propietria de terres, que tenia sota el seu domini una pagesia molt pobra i un exrcit de samurais. Lestat controlava el co-mer amb lexterior i les transaccions comercials. La presncia americana i europea al Jap va exigir al shogun la signatura dacords co-mercials extremadament favorables a les potncies occidentals. Larribada destrangers va fer crixer un sentiment dhumiliaci entre la societat. Lemperador Mutsuhito va ha-ver de posar fi al shogunat i va prendre el poder personalment. La revoluci Meiji que va portar Mutsuhito al poder el 1868 va ser clau per renovar les arcaiques estructures econmiques i socials del Jap. Es va reorientar cap al capitalisme la direcci del pas sota la direcci de les classes dirigents. El 1889 es va adoptar una constituci inspirada en la dAlemanya que seguia reservant tots els poders a lempera-dor. El Jap va obrir-se a les noves tcniques occidentals constituint-se en el primer exemple de creixement industrial decretat i dirigit directament des de lestat. De lautarquia tradi-cional es va passar a obrir-se al comer internacional. Els resultats econmics van ser espectaculars grcies a un desenvolupament industrial afavorit per lexistncia dabundant m dobra especialitzada i a baix preu. Jap va es-devenir una potncia industrial i aquest creixement va portar-lo a intervenir en la cursa imperialista per satisfer les seves aspiracions hegemniques sobre els pobles asitics ve-ns. El 1876 el Jap va intervenir en la pennsula de Corea buscant els mateixos avantatges comercials que els pasos europeus. Aquesta intromissi continental va provocar la gue-rra amb Xina (1894-95) que va ser derrotada. Corea va aconseguir la independncia i va quedar sota el domini japons. El 1905 el Jap va satisfer la seva necessitat de revenja derrotant lexrcit i la flota tsa-rista a la guerra pel domini de Corea i Manxuria. Definitivament Jap va esdevenir una potncia imperialista a la zona asitica i al Pacfic. Conseqncies de la colonitzaci: Els pasos colonitzats van patir un profund impacte que va trasbalsar la vida, la cultura, i leconomia dels pobles indgenes. Els europeus van construir sobre enormes espais ver-ges ponts, vies frries i carreteres que van modificar totalment el paisatge original dels territoris colonitzats.

Van introduir-se noves vacunes, aix va permetre una reducci de la mortalitat i un aug-ment de la poblaci. Per contra lexistncia de treballs forats a colnies com el Congo en va fer disminuir la poblaci. Laugment de la poblaci va fer que es trenqus lequilibri entre poblaci i recursos el que va causar problemes de provement que van donar lloc a una subalimentaci crni-ca. Per a la majoria de la poblaci les seves condicions de vida es van degradar. Gran part de les terres dels indgenes van ser expropiades per passar a mans dels colonitza-dors. Lagricultura va canviar en funci de les necessitats de les metrpolis que potenciaven la implantaci de sistemes de conreu extensiu: les plantacions. La colonitzaci va forar laugment de la productivitat dels conreus. Va implantar-se una economia de mercat amb la utilitzaci de la moneda. Les importacions des dEuropa van desorganitzar els artesans tradicionals i all on hi havia una prspera indstria txtil de cot amb tradici exportadora la van desmantellar en benefici dels teixits britnics. Amb la colonitzaci es produa la total assimilaci aduanera i la circulaci de productes entre la colnia i la metrpolis quedava lliure daranzels. La colnia quedava reduda a un paper de subministradora de primeres matries i de compradora de productes indus-trials de la metrpolis. La metrpolis fixava els preus dels productes colonials i dels productes manufacturats. Es va generar una economia dual en la qual convivien una economia de mercat controla-da pels colonitzadors. Es va fomentar una economia tradicional i dautoconsum destina-da a satisfer les necessitats de la majoria de la poblaci indgena. Lestructura social va canviar per la imposici de nous models per part dels colonitza-dors. La conseqncia daquest procs va ser que unitats tniques o nacionals van ser dividides o ajuntades de manera artificial en funci dels interesos econmics dels estats colonitzadors trencant unitats nacionals histriques. Daltre banda, les llibertats poltiques i socials de les societats metropolitanes mai no van ser efectives a les colnies on la poblaci indgena estava mancada de qualsevol dret dintervenir en la vida poltica. Les cultures autctones de tradici oral i sense elaboracions teriques van ser incapaces de resistir limpacte de la cultura occidental que els va fer perdre bona part de la seva identitat i en va pertorbar les seves creences i tradicions. Lexpansi colonial va posar en contacte civilitzacions i cultures molt diferents i la ms forta leuropea es va impo-sar sobre les ms dbils. Lexpansi imperialista va tenir el suport duna bona part de la classe poltica en el po-der, per no tothom va donar suport a lexplotaci imperialista. Van ser els poltics so-cialistes els que van protagonitzar les campanyes ms importants de denncia del colo-nialisme. La Segona Internacional va definir limperialisme com una forma degradada del capita-lisme i va acordar que els partits socialistes tenien el deure de combatre lexplotaci co-lonial en totes les seves formes. Dins de les mateixes societats indgenes es van comenar a sentir veus que, infludes per les idees occidentals digualtat i de llibertat, van reclamar aquests drets per als pobles colonitzats. Molts dels lders daquests moviments nacionals eren membres de les elits indgenes que havien estats educats a occident com Gandhi. LA I GUERRA MUNDIAL (1914-18) Els origens del conflicte: La I Guerra Mundial va determinar la histria del segle XX traslladant el seu principal escenari cap el Pacfic amb lemergncia dels Estats Units. Lesclat de la guerra no va tenir una causa nica. Tot un seguit de factors van anar contribuint a crear un clima dalta tensi a Europa. Laparici de nous estats a com a resultat de les revolucions libe-rals i nacionals va trastocar lequilibri europeu i va donar lloc a tot un seguit de comple-xes relacions internacionals.

Les grans potncies mantenien fortes rivalitats en el terreny colonial i les topades entre imperialismes rivals van ser freqents. La permanncia de lImperi Austrohongars i la lenta descomposici de lImperi Turc mantenien una situaci dinestabilitat a lEuropa oriental. A finals del segle XIX les reivindicacions de tipus nacionalista van tornar a es-clatar amb gran fora. Relacions internacionals. LAlemanya de Bismarck havia potenciat unes relacions internacionals basades en un frgil sistema daliances que anava destinat a aillar Frana de la poltica europea. Bismarck va decidir-se el 1882 per una Triple Aliana entre Ale-manya, ustria-Hongria i Itlia. Daltra banda, les relacions entre Rssia i Alemanya van anar deteriorant-se, el que va permetre a Frana cercar una nova aliana. Francesos i russos van signar un conveni mi-litar que els unia enfront la Triple Aliana. Gran Bretanya veia amb recel com Alemanya era un poders rival en el camp industrial i comercial, cosa que podia posar en dubte la seva hegemonia i el 1907 va sumar-se a la Triple Entesa junt amb russos i francesos. El joc daliances va configurar els dos grans grups que acabarien enfrontant-se a la I Guerra Mundial. Rivalitats imperialistes. Les rivalitats imperialistes a finals del segle XIX es fan cada cop ms fortes. Els enfrontaments entre imperialismes rivals a linici del segle XX van tenir com a escenari el Marroc. Alemanya, que havia arribat relativament tard a la cursa colonial, no estava disposada a deixar perdre loportunitat dengrandir el seu imperi i per aix va adoptar una poltica agressiva en relaci a la resta dimperis. El 1905 va esclatar la primera crisi marroquina amb un conflicte entre francesos i ale-manys que va resoldres a la Conferncia dAlgesires (1906), per la qual es va establir un protectorat franco-espanyol que deixava Alemanya al marge de la poltica colonial. Aix, el Marroc quedava sota lrbita francesa. Els alemanys no van estar conformes i el 1911 van protagonitzar un nou incident quan els francesos van ocupar militarment el Marroc i els alemans van preparar-se per inter-venir. Finalment Alemanya va obtenir lampliaci de la colnia del Camerun a canvi dabandonar el Marroc. El conflicte dels Balcans. Daltra banda, a la zona balcnica hi coincidien diversos in-teresos. Els diversos estats rivalitzaven pel control dels territoris europeus de lImperi Otom i els pobles balcnics lluitaven per la seva supervivncia i el seu engrandiment a costa dels imperis. Srbia es considerava destinada a unificar els pobles eslaus en una gran Srbia. Amb anterioritat a la I Guerra Mundial van tenir lloc dues guerres balcniques. El 1912 lImperi Turc va ser derrotat per la Lliga Balcnica (Srbia, Bulgria i Grcia) que comptava amb el suport de Rssia. Turquia va veure reduides les seves possessions eu-ropees i va haver de reconixer la independncia dAlbnia. El 1913 van enfrontar-se els serbis i els blgars. La Pau de Bucarest va confirmar Bug-ria com a la perdedora del conflicte i va haver de cedir territoris a Srbia, Romania i Grcia. Tot i les seves victries, Srbia no va quedar satisfeta, perqu no havia aconse-guit les seves pretensions de tenir sortida directa al mar ni la unificaci dels eslaus del sud sota el seu govern. Amb el nou segle els estats van iniciar una cursa darmaments que preludiava linici del conflicte. Aix va provocar una situaci dalta tensi entre els pasos. La rivalitat francoalemanya no va cedir perqu els francesos aspiraven a recuperar Alscia i Lore-na. La competncia naval entre Alemanya i Gran Bretanya tamb anava en augment i lIm-peri Rus veia amb temor la possibilitat que ustria pogus vncer Srbia en el cas duna guerra entre els dos pasos convertint-se aix en la gran potncia balcnica. El govern rus no dubtaria a lhora dentrar en la guerra al costatde Srbia. Alemanya esperava assegurar lestabilitat territorial del seu estat davant els seus rivals seculars, Frana i lmperi Rus, i si era possible expandir-se. El govern alemany volia aconseguir la

supeditaci econmica dels territoris vens i crear la Uni Econmica de lEuropa Central sota la seva direcci. El nacionalisme era un sentiment creixent a les potncies. Els governs van potenciar el sentiment patritic per ocultar les mancances dels propis pasos. Aix, el patriotisme ms conservador va extendres per Europa provocant tensions complementries entre els pasos. A lestiu del 1914 Alemanya veia la guerra com a inevitable i va forar ustria a adop-tar una poltica intransigent en la qesti balcnica. Qualsevol petit incident podia de-sencadenar un conflicte a lEuropa convulsa de 1914. Aix, lincident que va desencadenar la Gran Guerra va ser lassassinat a Sarjevo, el 28 de juny de 1914, de larxiduc Francesc Ferran hereu de la corona austraca a mans dun estudiant bosni. Francesc Ferran, nebot de lemperador dustria, havia anat a Sa-rajevo per presenciar unes maniobres militars. Aquestes maniobres coincidien amb una celebraci nacionalista eslava, la qual cosa va desagradar a les organitzacions nacionalistes ms radicals que van decidir atemptar con-tra lhereu austrac. ustria va veure en aquest atemptat la complicitat indirecta de Sr-bia i amb el suport dAlemanya va declarar-li la guerra. Alemanya va estar dacord amb la intervenci armada contra Srbia. Rssia sense con-sultar els francesos, que eren els seus aliats, va donar suport a Srbia i van declarar la guerra a ustria. El joc daliances va fer que Alemanya declars la guerra a Frana i Rssia i Gran Bretanya, per la seva banda, declaresin la guerra a ustria i Alemanya. La guerra a Europa havia esclatat. A finals de lagost de 1914 lEntesa era formada per Frana, Gran Bretanya i Rssia ms un pas petit com Srbia. Itlia i Espanya van declarar-se neutrals i Bulgria, Roma-nia i Turquia esperaven el moment idoni per pendre bndol en el conflicte. Aix laltre bloc bel.ligerant quedava format per ustria-Hongria i Alemanya. Una onada de patriotisme va recrrer Europa, la premsa i lopini pblica van rebre amb entusiasme una guerra que tots creien que seria curta i victoriosa. Als parlaments tots els partits inclosos el socialistes van votar a favor dels crdits de guerra i la unanimitat ideolgica va donar lloc a les unions sagrades en els governs. La duresa i els rigors del conflicte que acabava desclatar sencarregarien dapaivagar totes aquestes il.lusions i els estadistes poltics no serien capaos daturar-lo. La guerra va degenerar en una conflagraci generalitzada, llarga i molt costosa. Caracterstiques de la Gran Guerra: La I Guerra Mundial va presentar unes caracterstiques totalment noves. Va ser una gue-rra total que va implicar a tota la poblaci civil i va mobilitzar leconomia en funci del seu desenvolupament. El conflicte va sorpendre per la seva extensi i duraci (5 anys de guerra). No noms Europa va veures implicada, la guerra va tenir repercusions als altres continents, 35 es-tats van acabar intervenint en la conflagraci. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte sextengu cap a les colnies del Prxim Orient, sia i frica es-devenint aix un conflicte mundial. Els imperis centrals Alemanya i ustria van tenir el suport de Bulgria i Turquia. Els blgars volien refer-se de les seves prdues a les guerres balcniques i els turcs recela-ven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats Anglaterra, Frana, Srbia i Rssia van tenir el suport dItlia, que va can-viar de bndol amb la promesa de territoris, Romania, Jap, Portugal i Grcia que va en-trar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb lobjectiu docupar els dominis alemanys a sia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de pasos dAmrica Llatina com Bolvia, Pe-r, Brasil, Uruguai i petits estats dAmrica Central.

Daltra banda, el material bl.lic utilitzat presentava moltes novetats; carros de combat, gasos asfixiants, us de laviaci i tot tipus dartilleria. Lartilleria va anar desenvolu-pant-se en funci de les necessitats del conflicte arribant a una capacitat de destrucci mai coneguda. Pels castigats soldats dinfanteria les trinxeres seran lnica possibilitat per sobreviure. Laviaci va passar de realitzar tasques dinformaci a dur a terme tasques datac, bom-bardeig i caa tot i que fins a la II Guerra Mundial no sexplotar tot el seu potencial. Els dirigibles zppelin van portar la guerra a la rereguarda. Una altra novetat va ser la utilitzaci dels submarins que els alemanys van aprofitar per realitzar blocatges costaners dificultant la navegaci dels vaixells mercants que eren vi-tals per a la subsistncia de la poblaci. Inicialment, el reclutament va afectar a la poblaci rural. Era un conflicte de pasos industrialitzats. La prolongaci de la guerra va obligar a reclutar tamb els obrers de les fbriques, cosa que provocar una mancana de m dobra que va obligar a mobilitzar les dones per ocupar els llocs de treball abandonats pel homes. En resum, podem parlar de ms de 30 milions de combatents. La guerra total va obligar els exrcits a unes necessitats daprovisionament mai vistes anteriorment. Aix, els recursos econmics, humans i tecnolgics seran decisius al llarg del conflicte. Paral.lelament al conflicte va desenvolupar-se una indstria bl.lica dar-mament. Els estats van haver dassolir el control dels recursos civils i bl.lics, es a dir, de totes les activitats socioeconmiques. Els interesos nacionals compromesos en el conflicte donaran un inters absolut a lesfor bl.lic. Les modernes armes van canviar el concepte tradicional de guerra i encara que inicial-ment la tecnologia alemanya era superior, el procs de lluita obligar a una modernitza-ci generalitzada de larmament en tots els pasos industrialitzats bel.ligerants. El desenvolupament del conflicte: Guerra de moviments (1914). Lestrategia inicial de la guerra va ser el desplegament dexrcits efectuant maniobres envoltants sobre lenemic i obrint alhora diferents fronts continus. Els alemanys van desenvolupar el Pla Schlieffen que preveia un atac rpid a Frana en-trant per Luxemburg i Blgica. Lobjectiu alemany era evitar un conflicte en dos fronts, amb Frana a lest i amb Rssia a loest. Aquest atac llampec a Frana implicava violar la neutralitat inicial de Blgica. Els francesos, per la seva banda, van idear el Pla XVII que preveia latac a les posicions alemanyes des dAlscia i Lorena per evitar que entresin en territori francs. Aquest pla va fracasar totalment. Lexrcit francs va haver de retrocedir a corre-cuita mentre lexrcit alemany avanava rpidament conquerint Blgica i entrant a Frana. Els alemanys van cumplir el seu pla amb tota precisi i en poc temps van situar-se a prop de Pars. Les previsions alemanyes dentrar a Pars van veures frenades per la victria aliada del Marne el 6 de setembre de 1914. La guerra llampec dels alemanys tamb havia fracassat i els francesos van poder consolidar les seves posicions defensives. Aix, el front va quedar inmobilitzat des de la frontera de Susa fins el Mar del Nord i els exrcits van establir una lnea de fortificacions terrestres, les trinxeres. A partir da-quest moment la guerra giraria principalment en torn al front occidental. Els dos conten-dents van quedar encarats establint els seus efectius sobre una llarga lnea de posicions que caracteritzaran la segona etapa del conflicte. Aquest empat bl.lic va mostrar la impossibilitat del desenvolupament duna guerra r-pida i curta. La guerra de moviments havia fracassat i shavien de trobar noves formes per guanyar la guerra.

Guerra de posicions o trinxeres (1915-16). La segona fase de la guerra va consistir en la defensa que van dur a terme els dos bndols de les seves posicions des de trinxeres excavades des don es parapetaven les tropes per refugiar-se de lartilleria. Els fronts shavien estabilitzat i una llarga lnea de trinxeres recorria els camps de bata-lla. Els dos exrcits van restar soterrats a les trinxeres, lun davant de laltre, durant ms de tres anys. Aix, el fang, el fred i la fam es van convertir en companys inseparables dels combatents. El desenvolupament de lartilleria i les metralladores obligar a la construcci de ms de 800 km. de trinxeres, filats i fortificacions, tota una lnea contnua de front que per-metia la supervivncia dels soldats dinfanteria. Les ofensives dinfanteria tenien poques possibilitats dxit contra un front amb aques-tes caracterstiques, per aix, el principal objectiu militar ser trencar un punt en el front enemic per obrir-hi una bretxa. Al front occidental la principal batalla daquest perode es va lliurar a Verdun. Els ale-manys van iniciar la batalla per trencar el front per Verdun va esdevenir el mite de la resistncia francesa ja que les seves tropes van resistir durant quatre mesos enmitg dun infern de fang i foc. Les prdues humanes que va deixar aquesta ofensiva van ser altssi-mes. Lobjectiu alemany era atacar en un punt del front que obligus a lexrcit francs a rea-litzar una defensa desesperada, per desprs de la resistncia ferotge dels francesos a linfern de Verdun els alemanys es van veure obligats a aturar la intil ofensiva. A partir del 1915 es va obrir un front front sobre Itlia (que entrava en la guerra) on van enfrontar-se durant dos anys austrohongaresos i italians lliurant cruentes batalles que finalitzarien el 1917 amb la desfeta italiana de Caporetto. Daltra banda, al front oriental lexrcit rus va iniciar una ofensiva sobre Prssia Ori-ental. Aquest front per la seva extensi i feblesa era lnic que permetia grans opera-cions mbils. Lexrcit alemany sota el comandament de Hindemburg va derrotar els russos per, ms al sud, els austracs no van poder contenir lavan rus que va ocupar la Galitzia. El 1915 una nova ofensiva austro-alemanya reconqueria els territoris perduts i ocupava Polnia i Litunia. Lexrcit rus, com a conseqncia daquesta desfeta, havia sofert innombrables prdues humanes i materials. Es calcula que va haver-hi ms dun mili i mitg de baixes, per els russos no van demanar la pau. Als Balcans les tropes imperials van endinsar-se en territori serbi ocupant la capital, Belgrad per, coincidint amb lofensiva russa, els serbis van derrotar els austracs a Rudnik i el 1915 tornaven a ocupar les posicions inicials. La marina britnica i lalemanya van enfrontar-se a la batalla de Jutlndia on amds contendents van patir grans prdues. La marina alemanya va demostrar estar ben prepa-rada i una gran capacitat tcnica. El resultat de la batalla fou indecs, i tot i la victria tactica alemanya la seva marina no va tornar a entrar en combat. Al mar els britnics tenien una absoluta superioritat i com alternativa Alemanya va pre-parar la guerra comercial submarina amb la intenci daturar el subministrament dels aliats que, a ms, havien decretat el blocatge martim dAlemanya. Aix, els vaixells aliats o americans que travessaven lAtlntic eren interceptats i atacats pels submarins alemanys. Tot i que els enfonsaments provocats pels submarins van ser superiors als previstos, la resistncia britnica no va alterar-se significativament. La conseqncia directa dels atacs submarins ser el perjudici econmic dels Estats Units i lincrement dun estat dnim favorable a la intervenci. El detonant definitiu per lentrada dels EUA a la guerra va ser lenfonsament del transatlntic nord-americ Lusitnia. La crisi bl.lica del 1917. Davant la llarga durada i inutilitat de la guerra, tot i els esfor-os que ambds contendents havien realitzat, lany 1917 un sentiment de desengany va recrrer Europa. Els moviments pacifistes van assolir un gran ress i es va crear un estat dopini favora-ble a la finalitzaci del conflicte amb les proclamacions del president americ Wilson i el papa. Aquest va ser lany ms dur de la guerra per dos fets van fer que es dons un canvi en el curs de la guerra; lesclat de la Revoluci Russa i lentrada dels Estats Units en la guerra.

De tots els contendents, el que ms va patir les conseqncies del conflicte va ser Rs-sia. El febrer de 1917 va esclatar una revoluci que va fer caure el rgim del tsar Nico-lau II. Tot i que el govern provisional volia mantenir el pas a la guerra la situaci polti-ca no va consolidar-se i la revoluci va continuar. Els socialistes i, sobretot, els boltxevics mantindran una actitud contrria a la guerra que era recolzada pel poble. Al mes dabril arribava Lenin a Rssia demanant la pau i ini-ciant un procs que culminaria amb la revoluci doctubre de 1917. La principal conse-qncia de la Revoluci Russa va ser la pujada dels boltxevics al poder. El nou govern sovitic va signar el mar de 1918 el Tractat de Brets-Litovsk amb els imperis centrals per sortir de la guerra. Segons aquest tractat Rssia havia dabandonar Ucrana, Polnia, els pasos bltics i alguns dels caucsics i cedia territoris a Romania i a lImperi Turc. Rssia surt de la guerra. En un principi, els Estats Units sota la presidncia de Wilson shavien declarat neutrals en el conflicte. El pas es va veure beneficiat pel conflicte iniciant una cursa comercial per tal de subministrar armaments i provements als pasos bel.ligerants. Les forces econmiques americanes tenien, doncs, un clar inters en el triomf dels ali-ats perqu subministraven mercaderies, principalment, a francesos i anglesos. Els ale-manys van pensar que si tallaven el subministrament als aliats provocarien una crisi tant greu que obligaria els Britnics a capitular. En el moment en que els alemanys van declarar la guerra submarina dificultant el transit per lAtlntic i impedint el comer americ es va precipitar la intervenci dels EUA en el conflicte. Els nord-americans van intervenir en nom de la llibertat dels mars. Els ale-manys, en principi, no creien que la intervenci militar dels Estats Units fos decisiva pel desenvolupament de la guerra. El gran potencial econmic, industrial i hum dels Estats Units podia acabar per capgi-rar definitivament el conflicte per per reclutar, armar, entrenar i desplaar als fronts eu-ropeus prop dun mili dhomes feien falta mesos i els alemanys ja esperaven haver po-sat fi al conflicte quan arribesin els nord-americans. El final de la guerra (1918). Lentrada dels EUA en la guerra va provocar un canvi en la situaci dels dos bndols. Per als aliats occidentals la situaci havia millorat conside-rablement i Alemanya veia com els seus recursos es trobaven al lmit i estava aillada de la resta del mn. Els aliats alemanys, ustria-Hongria i Turquia, es trobaven en una pitjor situaci. Les possibilitats de les potncies centrals de guanyar la guerra eren cada cop ms limitades. Lltima possibilitat era aprofitar el refor de les tropes que tornaven del front rus i derrotar els anglo-francesos abans que arribs el gruix de les tropes nord-americanes que acabarien de decantar el conflicte cap a lEntesa. En un primer moment, entre mar i juliol del 1918, els alemanys van aprofitar la supe-rioritat numrica que els havia donat la retirada de Rssia per intentar aconseguir la vic-tria definitiva. Aix, van fer successives ofensives que els reportaren victries parcials. Per al juliol els aliats enforits per larribada de les tropes nord-americanes van repren-dre la iniciativa. El resultat daquesta ofensiva aliada va ser la segona victria del Marne i la progressiva retirada dels alemanys que poc a poc van anar perdent tot el que havien conquerit. Le-xrcit alemany es troba en una situaci lmit. Els imperis estaven enfonsats i el col.lapse va acabar de confirmar-se als Balcans, on les tropes blgares claudicaven davant de lavan aliat. Tamb lImperi Turc es rendia des-prs de lofensiva de les tropes angleses a Orient Mitj. LImperi Austrohongars estava definitivament esquarterat. La fragmentaci va fer que el 13 de novembre lemperador es rends i desprs abdiqus. A Alemanya el Reich tamb es trobava esfondrat. La marina shavia amotinat a Kiel i havia esclatat una revoluci protagonitzada pels consells revolucionaris dobrers i sol-dats. El kaiser va abdicar i va proclamar-se la repblica. El nou govern socialdemcrata alemany va signar la capitulaci posant fi a la Gran Guerra.

Un cop signat larmistici, el gener del 1919, es va inagurar a Pars la conferncia que havia de regular les condicions de la pau. Aquesta conferncia estava inspirada en els 14 punts proclamats pel president nord-americ Wilson. La pau per Wilson es fonamentava en la destrucci dels imperis, la consolidaci del sis-tema democrtic i el reconeixement dels drets de les nacionalitats. Aix, naixien nou es-tats nous sobre les cendres dels imperis Otom, Austrohongars i Rus. Conseqncies de la guerra: Les conferncies de pau de Paris van reunir les potncies vencedores i els estats perde-dors no hi van participar en cap moment, noms van ser convocats a la fi dels debats per signar els tractats elaborats pels vencedors. Alemanya era considerada responsable de la guerra i no va poder negociar el seu tractat de pau que va ser imposat. Els alemanys del tractat de Versalles en dirien diktat. Com a conseqncia daquest tractat el territori delimperi alemany quedava amputat i les se-ves colnies eren repartides entre els guanyadors. A ms havia de pagar unes fortes san-cions de guerra. Cadascuna de les potncies venudes va haver de signar els tractats de pau per separat. Aix, ustria va perdre tots els territoris eslaus i es convertia en repblica, Hongria per-dia la sortida al mar i una part dels seus antics territoris eren cedits a Txecoslovquia (de nova formaci), Polnia, Iugoslvia i Romania. Bulgria va haver de cedir part dels seus territoris a Grcia i lImperi Turc desapareixia a favor drabs i grecs. A Pars es crearen les bases duna nova organitzaci, la Societat de Nacions (SDN). Aquesta nova instituci, amb seu a Ginebra, havia de garantir la pau i fomentar la coo-peraci internacional. La composici de la SDN quedava establerta en dos organismes; lAssemblea General on participaven tots els estats membres i el Consell que formaven les potncies vencedores (Estats Units, Anglaterra, Frana, Itlia i Jap) ms quatre es-tats escollits per lAssemblea. La realitat es que la SDN no va aconseguir el seu objectiu de convertir-se en un rbitre internacional i la pau va ser imposada, cosa que va generar descontentament en les po-tncies derrotades. Noms 59 pasos van formar-ne part i entre ells no hi havia ni els Estats Units ni Alemanya que va sortir-ne al poc temps de la seva formaci. La guerra va comportar notries prdues demogrfiques en els pasos bel.ligerants, va resultar una gran desfeta econmica per Europa i va desestructurar territorialment una bona part del centre dEuropa. Enmig de la guerra va sorgir el primer estat socialista del mn, l URSS. Daltra banda, la fallida econmica originada per les prdues de la guerra va donar lloc a una profunda crisi capitalista que va tenir el seu punt lgid en la crisi de 1929. La humiliaci i la pressi sobre els estats venuts van donar peu, juntament amb altres factors, a laparici del feixismes arreu dEuropa amb una especial incidncia a Itlia (Musolini) i Alemanya (Hitler). El perode dentreguerres no s ms que un parntesis en un conflicte que es va tancar en fals. La I Guerra Mundial s una de les principals causes de lesclat de la II Guerra Mundial.

CONSECUENCIAS GENERALES DE LA I GUERRA MUNDIAL El final de la I Guerra Mundial supuso la reordenacin del orden europeo. El orden libe-ral del siglo XIX se rompi dando lugar a diversas salidas para los pases implicados en el conflicto. Las tres opciones principales que tomaron los estados fueron la reforma democrtica, la impugnacin del liberalismo mediante la revolucin comunista o la revolucin conser-vadora: el fascismo, que combinaba el desarrollo tecnolgico con la jerarquizacin de la sociedad. Entre 1918 y 1945 se dar un conflicto triangular entre las tres salidas que los estados europeos dieron al liberalismo del siglo XIX. Los Estados Unidos harn en este periodo su irrupcin como potencia mundial cambiando el panorama internacional. Los EUA dejan de ser una potencia estrictamente continental que dominaba Amrica de costa a costa. Estados Unidos ser la potencia decisiva en cuanto a la capacidad militar e indus-trial en detrimento de las potencias tradicionales europeas. Los aos posteriores a la guerra se caracterizarn por la crisis de la identidad burguesa que se haba forjado en el siglo XIX. En Asia, acabada la guerra, se iniciarn movimientos anticolonialistas destinados a aca-bar con la situacin de sumisin en la que se encontraban los pases como consecuencia de la poltica imperialista europea. En la India se plantear un movimiento que propona mejoras en el acceso de los nati-vos a la administracin colonial. A partir de la Gran Guerra, la India pedir la indepen-dencia ya que los indios vieron como los ingleses no eran capaces de ganar solos la gue-rra y los metieron en un conflicto que, en principio, les era ajeno. China, por su parte, vive la proclamacin de la repblica en 1911 que acaba fracasando. En el periodo posterior a la Guerra se ir fragmentando y se consolidar su posicin an-ticolonial. Japn en los aos posteriores al conflicto crecer como potencia asitica unindose a los aliados para quedarse con las colonias alemanas en China. La intencin del gobierno japons era sustituir a los europeos como potencias coloniales en el conti-nente asitico. La contienda blica se cerr en falso con los tratados de paz firmados en Versalles. Los gobiernos de Gran Bretaa, Francia y Estados Unidos acordaron el nuevo orden europeo impuesto a los estados vencidos con el fin de garantizar sus objetivos. La paz de Pars dio lugar a una profunda reestructuracin del mapa europeo desmem-brando a los grandes imperios que haban dominado el centro de Europa durante el siglo XIX y propiciando la aparicin de nuevos estados. El principal objetivo de Clemenceau (Francia), Lloyd George (Gran Bretaa) y Wilson (Estados Unidos) era evitar un nuevo conflicto militar y que la Revolucin Rusa tuviera una proyeccin europea. Se buscar el aislamiento del proceso revolucionario. La solu-cin que se tomar ser la formacin de un cordn sanitario que rodee a Rusia de esta-dos hostiles a la revolucin. Francia quiere intervenir militarmente pero el presidente Wilson prefiere optar por el aislamiento ruso. Francia y Estados Unidos discreparn sobre como llevar a cabo los objetivos. Otro problema supuso el tema de Alemania. Francia quera disminuir su potencia militar y econmica pero Estados Unidos quera su supervivencia como potencia econmica que no militar. La poltica estadounidense va destinada a buscar la estabilidad en Europa mientras Francia busca dominar el continente. Gran Bretaa jugar un papel de rbitro en este conflicto. Francia quera recuperar Alsacia y Lorena, el Sarre y la formacin de un estado tapn entre Francia y Alemania: Renania. Este estado tapn respondera al sentimiento de di-ferenciacin respecto a Prusia que exista en Renania. La incorporacin del Sarre a Francia hubiese supuesto el control del carbn y el acero que producan sus minas lo que convertira a Francia en la primera potencia econmica e industrial. Estados Unidos acept que Alsacia y Lorena regresasen a Francia pero se neg a devol-ver el Sarre y a crear Renania como un estado ttere de los franceses. El Sarre, en una decisin diplomtica, tampoco se entreg a Alemania y se puso bajo la administracin de la Sociedad de Naciones durante 15 aos. Transcurrido este periodo deba realizarse un referndum sobre su situacin.

La realidad fue que Francia administr las minas del Sarre en su beneficio. Renania no fue un estado tapn pero se situ una lnea militar en la frontera durante 15 aos. Estas decisiones hicieron que el conflicto entre Francia y Alemania no se cerrase. La ocupacin militar de la frontera alemana por parte de los aliados se limit al estable-cimiento de tropas francesas, ya que el congreso estadounidense no permiti la poltica intervencionista en Europa y Gran Bretaa retir sus tropas del continente. Las prdidas territoriales directas que sufri Alemania supusieron la prdida del 48% de su produc-cin de hierro. En oriente, los aliados adjudicaron a Polonia una importante franja de territorio. Parte de la Prusia occidental engrosar el territorio polaco. Tras un referndum, Dinamarca recupera el ducado de Slesvic. Prusia se desmembra, se aslan las zonas oriental y occi-dental. El Corredor de Dantzing es el nico nexo que conecta las zonas oriental y occidental de Prusia. Alemania, en su conjunto pierde un 13% del territorio pero las zonas afectadas son las ms ricas del pas. Adems, son prdidas simblicas, ya que la Prusia oriental es el ncleo histrico de la unificacin alemana y tras el Tratado de Versalles se desmem-bra. Para evitar el revanchismo alemn se desarma el pas. Se deja un ejrcito profesional de 10.000 hombres y se reduce la marina de guerra. Esto hace que el ejrcito se convierta en un grupo compacto de presin que identifica la recuperacin del pas con la recupera-cin de un ejrcito alemn potente. La aviacin militar se prohibe en Alemania lo que har que enven a los pilotos a for-marse a Unin Sovitica. Adems, Alemania como culpable de la guerra es condenada a pagar unas altas indemnizaciones por los daos de guerra. Pese al alto precio que tendrn que pagar los alemanes Francia quera imponer unas indemnizaciones todava ms elevadas. Los gobiernos estadounidense e ingls no acepta-ron las demandas de los franceses. El pago de estas sanciones har que en Alemania se dispare la inflacin. Alemania, pese a la situacin en que queda tras los tratados de Pars, mantiene una cier-ta capacidad econmica porque Austria-Hungra es destruida. El cordn sanitario para aislar a la URSS se forma con pases que pertenecan a los austracos. En resumen, del desmembramiento de los imperios Austrohngaro y Otomano surgie-ron los estados de Polonia, Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania, Yugoslavia, Checoslo-vaquia y Hungra. Por su parte, Grecia, Rumania y Bulgaria consolidaron su indepen-dencia pero vieron como se modificaban sus territorios. El resultado de los tratados de paz es que Austria queda reducida a la zona germnica lo que har que quieran unirse a Alemania. Por su parte, Hungra pierde los territorios de su imperio. Se crea Checoslovaquia bajo un gobierno checo que no solucionar la con-flictividad interna del pas creando una situacin de inestabilidad. Se constituye Yugoslavia uniendo a servios, croatas, bosnios, montenegrinos y macedo-nios en una realidad poltica conflictiva. Adems Rumania, que era un territorio latino en el mundo eslavo, creci a expensas de Hungra, Rusia y Bulgaria. El resultado del proceso de desmantelamiento de Austria-Hungra es que se sustituye un estado nico multitnico por varios pases inestables. Algunas de las dinastas tradicionales de Europa fueron destronadas. Los Romanov fue-ron destituidos en Rusia en 1917, en 1918 los Habsburgo en Austria y los Hohenzoller en Alemania corrieron la misma suerte mientras que en Turqua se abola el sultanato. En Alemania y Austria se proclam la repblica y los parlamentos promulgaron consti-tuciones democrticas. La democratizacin de los estados no se consolid y las tensiones que provocara la cri-sis econmica de los aos treinta marc una derivacin de los estados hacia un nuevo autoritarismo. Las prdidas en vidas humanas como resultado de la guerra fueron considerables. Ale-mania fue quin sufri un nombre ms elevado de bajas seguida por Rusia y Francia aunque el impacto fue global para toda Europa.

Prdida de poblacin: - Servia-Montenegro - Rusia - Austria-Hungra - Alemania - Francia - Italia - Gran Bretaa 4%

31,3% 18,5% 14% 9,5% 8% 7,6%

La guerra, sin contar las bajas rusas, deja unos 12 millones de muertos de los cuales la mitad son civiles (5,5) millones. Por primera vez la poblacin civil se convierte en obje-tivo militar. Autores como Aldroft consideran que el impacto de las bajas es global porque hay que calcular los muertos reales y los que dejaron de nacer. La guerra provoc un descenso de la fertilidad que segn los clculos estadsticos hizo que dejasen de nacer unos 10 millones de personas. La zona ms afectada por la guerra fue la Europa oriental. A las prdidas humanas causadas directamente por la guerra hay que sumar la sobre-mortalidad como consecuencia de la falta de alimentos, de las psimas condiciones de higiene y de la epidemia de gripe espaola de 1918. Rusia, contando la Guerra Mundial y su guerra civil interna, pudo tener cerca de 16 mi-llones de muertos (ms 12 millones no nacidos). Por su parte, Inglaterra fue la potencia beligerante que menos bajas tuvo ya que en su territorio no se disput ninguna batalla. El resultado de esta matanza fue la aparicin de una fuerte presin social. El aumento de la mortalidad y el descenso de la natalidad dieron lugar a las llamadas generaciones va-cas que llegaron a la edad adulta hacia 1935. Las consecuencias econmicas de la guerra marcaron el desarrollo posterior de Europa. El aparato productivo europeo fue fsicamente destruido. Alemania, como consecuencia del tratado de Versalles, vio destruido su aparato productivo. La I Guerra Mundial supuso la prdida definitiva de la hegemona europea en el terreno econmico. Francia perdi el 30% de su riqueza nacional y Alemania el 22% mientras que el potencial industrial europeo en su conjunto se redujo un 40% y el potencial agr-cola un 30%. Las consecuencias econmicas y financieras de la guerra se tradujeron en procesos inflacionistas. Campos, fbricas y minas fueron destrudos en los escenarios de la guerra. Los pases ms perjudicados econmicamente por la guerra fueron Alemania, Blgica, Servia y Francia. Stamp estim que los pases beligerantes, durante la guerra, sufrieron la destruccin del incremento del PIB de entre 3 y 4 aos. El resultado de la guerra fue el estancamiento econmico. Hubo sectores que se vieron beneficiados por la contienda como la produccin arma-mentstica y siderometalrgica. El beneficio de estas industrias se vio limitado a los aos de guerra. Al acabar el conflicto, vencedores y vencidos se desarmaron y las indus-trias de guerra tuvieron que reconvertirse. Tras el Tratado de Versalles el aparato productivo se perdi y disloc. Alemania perdi el 15% de su aparato productivo al perder territorio. La prdida territorial supuso la pr-dida del 10% de su poblacin. Tambin perdi sus colonias que se repartieron entre los vencedores y el 90% de su flota mercante. Las medidas que tomaron los aliados iban destinadas a bloquear la expansin trasatln-tica de Alemania. Por otra parte, se fragment el Imperio Austrohngaro lo que hizo que Yugoslavia ya no actuase como unidad econmica. Austria y Bohemia que estaban liga-das comercialmente pierden la relacin. El ritmo de crecimiento de la Europa oriental se redujo. La fragmentacin de aduanas y el encarecimiento de los productos actuaron como freno para el desarrollo econmico de la zona oriental.

Todos los pases europeos se encontraban endeudados tanto en el interior por los prsta-mos de guerra como en el extranjero (especialmente con Estados Unidos). Los estados haban utilizado buena parte de sus reservas de oro y aumentaron el papel moneda en circulacin provocando un aumento de la inflacin. Los pases no se esperaban que la guerra fuese tan larga lo que tuvo unas graves conse-cuencias financieras por la necesidad de recibir crditos de guerra anuales. Los estados no tenan una poltica destinada a pagar la guerra. Los pases no aumentaron los ingresos ordinarios porque para evitar una revuelta social no se atrevieron a subir los impuestos. La nica forma que tuvieron los estados para cumplir los presupuestos fue la concesin de prstamos. 1914-15 362 8.898 1918-19 2.500 55.192

Gran Bretaa Francia

x6 x7

Segn la capacidad de recuperacin econmica de los pases los prstamos no podan pagarse a corto plazo lo que los converta en grandes inversiones a largo plazo. Los es-tados recorrieron a las letras del tesoro. Una mayor oferta monetaria conllev la deva-luacin de la moneda y el incremento de precios. Los Estados Unidos fueron los grandes beneficiados de la guerra. La economa america-na se convirti en la principal economa mundial suplantando a Gran Bretaa en el pa-pel de redistribuidores del comercio mundial. Nueva York reemplaz a Londres como primer centro financiero del mundo y el dlar sustituy a la libra esterlina como moneda vehicular para las transacciones comerciales. La inflacin supuso el incremento de los precios en los pases en guerra por la carencia de productos bsicos de consumo que hubo que importar. Pases no beligerantes se ven afectados por las consecuencias de la guerra. La inflacin lleg a estos pases al expor-tar sus productos a un alto precio, arrastrando as el precio del producto en el mercado nacional. Las consecuencias sociales de este proceso fueron el descenso de los salarios reales ante la subida de precios. Para evitar el descontento social los gobiernos intervinieron en la economa para regular la situacin marcando cupos de produccin y llegando acuerdos con los grupos patronales. Los gobiernos presionaron a la patronal para estimular polticas de rentas. Se favoreci la interlocucin entre patrones y sindicatos. En Inglaterra se reconoce el derecho a huel-ga de los trabajadores. En este periodo se reconocen los derechos colectivos de los trabajadores. Se extiende el sufragio universal masculino a la mayor parte de Europa (solo se daba en Francia). La posguerra se vivir con una fuerte agitacin social. Al finalizar la guerra muchos de los excombatientes no se adaptan a la nueva situacin y pasan a engordar el grueso de parados urbanos. Adems, el xodo rural hacia la ciudad har crecer el nmero de miembros de las empobrecidas clases urbanas configurndose una nueva clase media. CONSEQNCIES GENERALS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL El segle XX est marcat per les dues guerres mundials que van deixar una gran mortali-tat que va tenir importants conseqncies demogrfiques, econmiques socials i cultu-rals. La I Guerra Mundial va deixar un balan de entre 8 i 9 milions de morts en combat als que cal afegir els morts civils, una gran desfeta econmica, la desestructuraci de bona part del centre dEuropa i uns tractats de pau que no podien establir una pau dura-dora.

Milions de persones havien mort, els idelegs havien alimentat les pasions nacionals fins a uns nivells altsims de rencor irracional i societats senceres shavien vist implica-des directa o indirectament a la guerra. Havia estat una guerra total. Balan poltic, econmic, demogrfic i social: Conseqncies demogrfiques. Norstein considera que a limpacte hum dels morts directament pel conflicte sha de sumar els no nascuts a causa de la guerra. Amb tot, la Gran Guerra va suposar una catstrofe humana sense precedents. A Europa (sense com-ptar Rssia) van morir entre 11 i 12 milions de persones. A Rssia entre 1914 i 1922 (incloent la guerra civil) van morir uns 16 milions de persones. Les prdues de vides humanes van ser considerables. Alemanya va ser qui va patir un nombre ms elevat de baixes seguida de Rssia i Frana tot i que limpacte va ser global per a tota Europa. La guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els cl-culs estadstics va fer que deixesin de nixer uns 10 milions de persones. Prdua de poblaci: Srbia-Montenegro Rssia Astria-Hongria Alemanya Frana Itlia Gran Bretanya 31,3% 18,5% 14% 9,5% 8% 7,6% 4%

La zona ms castigada per la guerra va ser lEuropa oriental. A les prdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobremortalitat provocada per la man-ca daliments, les psimes condicions dhigiene i lepidmia de grip espanyola de 1918. El resultat daquesta matana va ser laparici duna forta pressi social. Aix, lincre-ment de la mortalitat i el descens de la natalitat van donar lloc a les anomenades gene-racions buides que van arribar a ledat adulta cap a 1935. Conseqncies poltiques. Lorigen de la guerra va estar motivat per les disputes enttre les potncies pel control europeu i colonial. Un cop finalitzat el conflicte es reordenar el mapa europeu a costa dels venuts. La pau de Pars donar lloc a una profunda reestructuraci territorial dEuropa amb el desmembrament dels grans imperis que havien dominat el centre dEuropa durant el se-gle XIX i laparici de nous estats. El sistema poltic liberal ser transformat segons tres possibles alternatives: la revoluci socialista (Rssia), el feixisme i la reforma dels sistemes democrtics amb representa-cions corporatives. Sextendr el sufragi universal (generalment mascul) i els estats li-berals creixeran reformulant-se cap a lintervencionisme en matria econmica. Entre 1918 i 1945 es donar un conflicte triangular que enfrontar a les tres sortides que els estats euroeus van donar al liberalisme del segle XIX. Els anys posteriors a la guerra es caracteritzaran per la crisi de la identitat burgesa que shavia anat format al llarg del segle XIX. Un cop acabada la guerra la democrcia va anar guanyant terreny sobre els antics r-gims autoritaris, per aquesta democratitzaci dels estats no va consolidar-se i les ten-sions que provocar la crisi econmica dels anys trenta marcar una nova evoluci cap a lautoritarisme. En el camp de les relacions internacionals es va viure canvi un canvi de forces que va portar els Estats Units a convertir-se en una potncia econmica a nivell mundial. Euro-pa va patir un retrocs respecte dels EUA. En qualsevol cas, el mn seguia dominat per leix atlntic amb uns Estats Units que seran la potncia decisiva per la seva capacitat militar i industrial.

El continent asitic va emergir en la dinmica de la poltica mundial. Una potncia asi-tica com Jap es consolidar econmicament entrant en la dinmica econmica mundial amb penetracions territorials cap a Xina i el Pacfic on va entrar en conflicte amb els Es-tats Units. Lexpansi japonesa al Pacfic ser demogrfica i econmica mitjanant grans onades migratries buscant nous mercats i matries primeres pel pas. Estats Units tamb estar present al Pacfic amb presncia militar, el que far que rivaltzi amb Jap. Paral.lelament, van iniciar-se els primers moviments descolonitzadors a sia. A lndia sorgir la figura de Gandhi i Xina viur lenderrocament de lImperi i la proclamaci de la repblica. A les negociacions de pau de Pars es van crear les bases de la Societat de Nacions (SDN), una nova organitzaci que havia de garantir la pau i fomentar les cooperaci in-ternacional. El tema ms important que es va debatir va ser la forma en que la SDN im-posaria les sancions. Finalment va arribar-se a un acord general que excluia a Alemanya de la Societat. La seva seu va fixar-se a Ginebra i la seva composici quedava establerta en dos orga-nismes, lAssemblea General on es reunien tots els membres i el Consell format pels es-tats vencedors de la guerra (EUA, Frana, Gran Bretanya, Itlia i Jap) i quatre estats ms escollits en assemblea. Tot i lexistncia daquest organisme, la pau havia estat im-posada als venuts i la Societat de Nacions no va aconseguir convertir-se en un rbitre internacional. Conseqncies econmiques. La Primera Guerra Mundial va suposar la prdua defini-tiva de lhegemonia europea en el terreny econmic. En els territoris bel.ligerants lapa-rell productiu va ser destruit el que va transformar lestructura i les poltiques econmi-ques dels estats. La guerra va consolidar el predomini de les grans corporacions industrials, els monopo-lis i les grans empreses. Els estats desenvoluparan poltiques intervencionistes com a conseqncia de la guerra. La producci va orientar-se cap a les necessitats dels pasos pasant de la lliure competncia a un mercat interferit pels monopolis i els estats. Frana va perdre el 30% de la riquesa nacional i Alemanya el 22% mentre que el poten-cial industrial europeu es va reduir un 40% i lagrcola un 30%. Tots els pasos europeus van acabar la guerra endeutats tant a linterior (emprstits de guerra) com a lexterior (prstecs sobretot amb els Estats Units). Els pasos venuts hauran de patir les conseqncies econmiques com a culpables de la guerra. Aix, Alemanya va perdre el 10% de la seva poblaci i el 15% de capacitat pro-ductora a causa de les prdues territorials. Lestat alemany va perdre el 48% de la seva producci de ferro, el 24% de la producci de plom i el 16% de la producci de carb en un mn marcat pel mercats controlats. A ms, Alemanya va perdre les seves col-nies. Astria-Hongria va ser fragmentada donat lloc a una nova Astria germanoparlant que va perdre la seva capacitat de relaci econmica amb Bohmia (industrial) i Hongria (agrcola). Es va trencar la relaci entre els territoris de lantic imperi. Molts estats van haver dutilitzar bona part de les seves reserves dor i augmentar el pa-per moneda en circulaci, el que va fer augmentar linflaci. Aix, la inflaci respecte 1914 a Frana va multiplicar-se per 6 i a Anglaterra i Estats Units va arribar a multipli-car-se per 3. La durada de la guerra no estava prevista el que va suposar un cost econmic imprevist. Els presupostos van ser augmentats durant la guerra (multiplicant-se per 6) amb instru-ments inflacionistes. La posada en circulaci de ms paper-moneda va fer que augmen-tesin els preus i aix lendeutament dels estats va arribar a suposar el 70% dels presupos-tos. Els estats van evitar la pujada dimpostos perqu la poblaci no soposs als governs i es va recrrer als crdits i emprstits a curt termini creant inflaci. La moneda va sobre-valuar-se provocant la pujada dels preus. Aix, la reconversi econmica en temps de pau va ser difcil. Gran part dels productes de consum intern van haver de ser importats durant la guerra a un alt preu el que va fer que el rgim de mercat es veis fortament transformat.

Conseqncies socials. Com a conseqncia de la guerra es van viure procesos revolu-cionaris a Rssia i Alemanya, revolucions que no van extendres pel reconeixement dels sindicats com a interlocutors amb les empreses i per lextensi del sufragi. Els moviments reivindicatius obrers van augmentar i la classe mitjana tamb va mos-trar-se descontenta culpant a lestat liberal de lempobriment generalitzat i de no saber defensar els seus interesos. Les tensions socials van anar en augment al llarg de les dues dcades segents. Milers dexcombatents no van adaptar-se a la nova situaci formant part dels aturats ur-bans. La caiguda dels preus agrcoles axelerar lxode rural augmentant les molt empo-brides classes urbanes i creant una nova classe mitjana. La dona, per la seva banda, va canviar el seu papaer tradicional a la societat integrant-se al mn del treball.

Els tractats de pau de Pars i el nou ordre internacional: Un cop signat larmistici, el 18 de gener de 1919, va iniciar-se a Pars la conferncia que havia de regular les condicions de la pau. La principal conseqncia dels tractats de Versalles va ser la destrucci dels imperis, la consolidaci del sistema democrtic i el reconeixement dels drets de les nacionalitats. El debat poltic entre els governs francs (Clemenceau), britnic (Lloyd George) i nord-americ (Wilson) va suposar la condemna dels venuts, el desmebrament de lImperi Austrohongars i el pagament per part dAlemanya de les reparacions de guerra i con-cessions territorials estratgiques. La realitat era que els Catorce Punts del president Wilson eren imprecisos, poc prctics i, en certs punts, inacceptables pels seus aliats. Els Catorce Punts no encaixaven en ab-solut amb el clima poltic que imperava desprs de la Primera Guerra Mundial. Frana volia disminuir el pes poltic alemany buscant lhegemonia francesa al continent europeu. Gran Bretanya, en canvi, no volia consolidar lhegemonia francesa a Europa com a rival econmic i els Estats Units sense interesos territorials directes al continent van intervenir amb una doctrina de disoluci dels grans imperis. EUA defensar el prin-cipi dautodeterminaci dels pobles. El resultat de les conferncies de pau va ser el naixement de nou estats sota les cendres dels antics imperis Austrohongars, Otom i Rus. Els estats perdedors no hi van partici-par en cap moment i tan sols van ser convocats a la fi dels debats per signar els tractats elaborats pels vencedors. Un dels principals objectius dels aliats va ser aislar els procesos revolucionaris creant un cord sanitari que rodejs la Rssia de Lenin destats hostils a la revoluci. Es volia evi-tar que la Revoluci Russa tingus una projecci europea que poss en qesti el siste-ma capitalista occidental. Es creava un doble problema de seguretat contra Alemanya a lest i amb la contenci del comunisme revolucionari. Per aquest motiu Frana va defensar la construcci duna Polnia forta que separs a Alemanya de Rssia evitant una hipottica col.laboraci en-tre els dos estats enemics. Els pronunciaments idealistes del president Wilson havien suposat una autntica inspi-raci per a una Europa cansada de guerra. Sesperava que la Societat de Nacions pogus garantir una pau duradora amb leliminaci de les principals causes de la guerra. Alemanya. Com a responsable de la guerra limperi alemany va ser amputat i les seves colnies foren repartides entre els guanyadors. El Tractat de Versalles va declarar Ale-manya com a responsable del conflicte i va imposar les condicions dels aliats. Alscia i Lorena van ser retornades a Frana. Clemeceau va demanar el Sarre, zona germanoparlant que Frana havia perdut el 1815 amb els tractats que van signar-se amb la Restauraci i la creaci dun estat tap a la seva frontera amb Alemanya: Rennia. Aquest estat seria polticament dependent de Frana. Aquests territoris suposaven el gruix de la indstria minero-metal.lrgica alemanya. Fi-nalment, Rennia va ser ocupada militarment pels aliats durant 15 anys i devia ser admi-nistrada per francesos, britnics i nord-americans. Els Estats Units no van participar en locupaci de Rennia perqu el congrs no va ratificar els acords de Versalles i Gran Bretanya tampoc va intervenir el que va suposar el control francs de Rennia. Daltra banda, el Sarre seria administrat per la Societat de Nacions durant 15 anys fins que es realitzs un referndum sobre el seu futur. Aix va significar que les mines del Sarre pasaven a ser administrades per Frana mitjanant concessions privades. Blgica va incorporar Eupen i Malmedy. Part de la Prssia occidental va pasar a Polnia fragmentant el nucli prussi. La Prssia Oriental quedava incomunicada quedant el Corredor de Dantzing com a nic nexe entre les zones occidental i oriental de Prssia. Danzing va ser declarada com a ciutat lliure sota la protecci de la Societat de Nacions fins que es realitzs un plebiscit..

Dinamarca va demanar els ducats de Schelswig que van quedar sota ladministraci de la Societat de Nacions fins que el 1920 sincoporesin definitivament a Dinamarca. El trencament de Prssia va suposar la redistribuci de les colnies alemanyes entre fran-cesos, britnics i nord-americans. Aix suposava la destrucci del tercer imperi colonial. Alemanya es veur amb un exrcit limitat de 100.000 individus, sense aviaci de guerra i amb una marina de guerra reduida per evitar el rearmament i el revengisme. Noms es permetia un exrcit de reclutament per aconseguir que el nucli del militarisme alemany perds la seva influncia social. Aquestes condicions van fer que Alemanya perds la seva capacitat militar per el nucli militarista alemany no va veures reduit convertint-se aix en un nucli de pressi poltica durant la Repblica de Weimar. Lexrcit va perdre audincia social per va convertir-se en un grup compacte i homogeni. Fins larribada de Hitler al poder no va haver-hi oficialment aviaci militar, per els pi-lots de guerra alemanys es formaven a lURSS pels acords arribats al Tractat de Rapallo que suposaven una srie dacords secrets entre els dos pasos. Alemanya va ser considerada com a culpable de la guerra i per aix va ser condemnada a pagar un srie de reparacions de guerra. Pels alemanys aquesta clusula suposava un abs per part dels vencedors contribuint a que els tractats de pau fosin impopulars. Ale-manya havia de pagar per les destruccions fsiques, indemnitzacions a vdues i pensions a militars als pasos aliats. Alemanya no podia ser condemnada a pagar les indemnitzacions de guerra als aliats si no es demostrava la seva culpabilitat. Aix, els aliats van basar la culpabilitat alemanya en la violaci del Tractat de 1839 que garantia la neutralitat de Blgica i en accions indi-viduals com la prostituci de les joves i lenfonsament de vaixells aliats mitjanant sub-marins. Mai es va jutjar a cap dels criminals de guerra i els alemanys van considerar que la con-demna era hipcrita i que eren considerats duns crims que no haurien existit segons la seva interpretaci de la legislaci internacional del moment. Els aliats van imposar 126.000 milions de marcs a pagar mitjanant una quantitat fixa que es repartia entre els vencedors (52% a Frana, 22% a Gran Bretanya, 10% a Itlia, 8% a Blgica, 0,75% a Portugaletc). Alemanya considerava excesiva la quantitat glo-bal a pagar i un fre per la recuperaci econmica del pas. Frana era el nucli ms dur en lexigncia del pagament de les reparacions. Els governs francesos van veure en les reparacions de guerra la clau per pagar lendeutament intern del pas. Al llarg de la postguerra, el pagament de les reparacions de guerra es converti-r en un problema econmic i poltic. Alemanya va arribar a interrompre el pagament provocant tensions militars per part dels aliats. Finalment, el 1924 sota larbitratge dels EUA es va arribar a un acord per fer front al pagament de les reparacions; el Pla Dawes. Mitjanant el Pla Dawes la banca nord-americana va involucrar-se en el procs de reconstrucci dAlemanya. Lacord, amb una validesa de 5 anys, reduia el total del deute alemany i facilitava els pagaments. Alemaya rebria pstecs nord-americans sense estar que estiguesin subjectes al pagament de les reparacions. Finalment el 1929 sestablia el Pla Young que regulava el sistema de pagament a ter-minis que finalitzarien el 1988. Limpacte de les reparacions de guerra va mantenir viva la tensi entre Alemanya i Frana. Els alemanys van afirmar que a lhora de signar lar-mistici havien estat enganyats. Astria-Hongria. LImperi Austrohongars va ser fraccionat al Tractat de Saint-Ger-main sota els criteris que van marcar els interesos de Frana i Estats Units a la zona. Aix, Astria va perdre tots els territoris eslaus i va convertir-se en repblica. Tamb va veure com li exigien indeminitzacions de guerra i era culpabilitzada de la guerra. Frana tenia interesos geopoltics a la zona des del segle XIX i Wilson va voler aplicar el principi dautodeterminaci dels pobles i les nacions. Aix, el principi de Wilson va beneficiar

els pobles que havien ajudat els aliats durant la guerra: Romania, Srbia i Txquia perjudicant territorialment a Astria, Hongria i Bulgria. Astria va haver de cedir a Itlia el sud del Tirol, va perdre Txquia que va independit-zar-se (Bohmia i Eslovquia), Polnia va rebre Galitzia, va cedir la Bukovina a Roma-nia i va perdre Eslovnia, Dalmcia i Bsnia que van pasar a formar part del nou regne de Iugoslvia. Daquesta manera Astria quedava reduida a la part germanoparlant, per es va imposar la prohibici de una possible uni amb Alemanya, en una decissi contrria als principis que saplicaran amb Iugoslvia. Els austracs al perdre el seu imperi pensaven que la se-va nica possibilitat de supervivncia era la uni amb Alemanya per Frana i Itlia van oposar-se a aquesta idea. Daltra banda, Hongria pel Tractat de Trianon va perdre la sortida al mar i part dels an-tics territorisvan ser cedits a la nova Txecoslovquia, Polnia, Iugoslvia i Romania. Aix, Crocia, Bnato i Eslavnia van pasar a formar part de Iugoslvia; Eslovquia i Rutnia van incorporarse a Txecoslovquia i Transilvnia va pasar a formar part de Ro-mania. Romania va convertir-se en la potncia del sud de la Europa oriental amb laccs al Mar Negre. Lestat romans es constituir en la pea clau del sud-est del continent incorpo-rant Transilvnia, Moldvia i Valquia. Daltra banda, la nova Iugoslvia va incorporar el regne de Srbia-Montenegro, Eslav-nia, Crocia, Dalmcia i Macednia. Srbia va ser una de les grans beneficiades de la desaparici de lImperi Austrohongars reunint sota el seu control els territoris que con-figuraran Iugoslvia en una barreja tnica, poltica, religiosa i cultural. La soluci que es va donar a limperi nic i multinacional austrohongars va ser la crea-ci destats nacionals que es convertiran en problemes constants que portaran inestabili-tat a lEuropa de lest perqu no es solucionava el problema de les minories nacionals en molts dels nous estats que es van formar. Daltra banda, ni Gran Bretanya ni Estats Units tenien una poltica coherent respecte als pasos de lEuropa de lEst. Bulgria pel Tractat de Neully va cedir part dels seus terri-toris en benefici de Grcia i Iugoslvia. La Trcia Occidental va ser ocupada pels aliats que van entregar-la a Grcia davant la indignaci dels blgars. Turquia tamb va veures perjudicada pel Tractat de Svres que suposava la desapari-ci de lImperi Otom a favor drabs i grecs i la reducci dels seus territoris a la penn-sula dAnatlia. Itlia. El govern itali va ser el gran frustrat del reconfigurament del mapa europeu rea-litzat desprs de la Primera Guerra Mundial. Desprs dentrar al conflicte el 1916 sig-nant un acord secret a Londres amb Gran Bretanya, els italians no veuran satisfetes les seves pretencions territorials. Itlia aspirava al Tirol i a la franja oriental de lAdritic, per noms va incorporar lAl-to Adiggio i stria. Estats Units i Frana van beneficiar al mxim la nova Iugoslvia en contra dels interesos italians. A ms, Itlia va demanar lannexi del Fiume, que era un territori de poblaci, italiana durant les negociacions dels tractats de pau de Pars. Aquest fet va fer que Estats Units i Frana es neguisin a lentrega del Fiume i altres territoris que shavien acordat al tractat de Londres. A ms, Lloyd George no podia recolar la petici italiana del Fiume perqu no estava incls al tractat de Londres. Finalment, el Fiume ser entregat a Iugoslvia. Itlia i els pasos aliats van entrar en un conflicte diplomtic i poltic que va convertir-se en as-sumpte nacional amb locupaci del Fiume que va realitzar el nacionalista italia DAn-nunzzio. Finalment, el Fiume ser incorporat a la Itlia de Mussolini el 1924 per retor-nar novament a Iugoslvia el 1945 desprs de la Segona Guerra Mundial. En resum, els tractats de pau de Pars van suposar el naixement amb poc entusiasme de la Societat de Nacions que tenia poques opcions dxit. Lera del liberalisme del se-gle XIX

shavia acabat i el futur seria heretat per dictadors amb un despreci total pels valors liberals que havien quedat compromesos pels acords de pau. Cada estat estava disposat a preservar la seva sobirania i a amagar-se del control inter-nacional. Si la creena liberal en el principi dautodeterminaci era correcta, els acords de pau eren injustos. Els alemanys es negaven a acceptar que haguesin de pagar cap reparaci de guerra i a perdre territoris. Els venuts pensaven que estaven sent castigats amb duresa per un cri-men que no havien coms. El cam de Versalles a Munic va ser curt i va ser facilitat per les contradiccions dels tractats de pau.

LONADA REVOLUCIONARIA Una de les principals conseqncies de la Primera Guerra Mundial va ser lesclat de les revolucions que van produir-se a Russia, Alemanya i altres territoris venuts com Hon-gria, Baviera i territoris de Centre-Europa i lEuropa Oriental. A partir de lenfonsament del sistema anterior simposar un procs revolucionari que portar a Rssia a ser el pri-mer estat comunista i a Alemanya simposar un sistema democrtic. Rssia definir un nou sistema poltic entre febrer de 1917 i principis de 1918 amb la signatura de la pau de Brest-Litovsk. Alemanya, daltra banda, iniciar el perode revo-lucionari amb la caiguda del II Reich el 1918 que portar a la creaci de la Repblica de Weimar el 1919. La Revoluci Russa; de la caiguda de lImperi a la dictadura del partit nic: Desprs de la Primera Guerra Mundial a Rssia el capitalisme ser substituit pel comu-nisme com a resposta alternativa, tant econmica com ideolgica. Rssia el 1914 era un pas gaireb subdesenvolupat amb una estructura bssicament rural on no shavia abolit la servitut i una economia sense desenvolupar i modernitzar. La Rssia tsarista era un pas sense desenvolupar. LImperi Rus era aparentment gran i poders al comenament del segle XX, per les-tructura econmica i social reflectia un desequilibri molt gran entre una Rssia arcaica i rural majoritria i una part de lImperi molt localitzada i minoritria que sindustrialitza-va rpidament. El camp rus va viure prcticament al marge de les transformacions agrcoles i laristo-crcia concentrava a les seves mans la major part de la terra. La pagesia russa va viure fins ben entrat el segle en un rgim de servitud feudal. Lagricultura no estava prou desenvolupada comper poder aportar el capital que exigeix tot procs industrialitzador i el govern rus va haver de recrrer a les inversions estrange-res de Frana, Gran Bretanya, Blgica i Alemanya. Aquest procs va suposar la concen-traci geogrfica de la indstria a Sant Petesburg, Moscou, Ucrana i Polnia. La Revoluci de 1905. Als primers anys del segle XX va produir-se una crisi econmi-ca molt profunda que va agreujar encara ms les deficincies de leconomia russa. Una crisi de sobreproducci va produir la disminuci de la demanda i el retraiment de les in-versions estrangeres. A aquest fet va sumar-se la guerra russo-japonesa de 1905 pel control de lsia oriental que va ser un desastre per a lexrcit rus amb la successi de les desfetes militars. LIm-peri Rus va rebre una derrota inesperada que va provocar una srie de disturbis com la manifestaci de treballadors de Sant Petesburg. El resultat de la crisi va ser un moviment reivindicatiu molt important que es va escam-par per tot lImperi. Tots els sectors opositors al tsarisme van conjuntar-se per demanar unes condicions de vida millors i la democratitzaci del sistema. Aix, la manifestaci de Sant Petesburg demanava reformes socials, llibertats democrtiques i una assemblea constituent. La manifestaci va ser disolta a trets per la guardia cosaca amb un resultat de prop de mil morts i dos mil ferits. La revolta va estendres rpidament i inclus van unir-se algu-nes insurreccions de soldats com la del cuirassat Potemkin. Aquesta situaci va obligar Nicolau II a substituir el rgim autocrtic rus per un rgim de llibertats amb la parla-mentaritzaci de Rssia mitjanant la Duma. La Revoluci de 1905 va ser un moviment social que suposava el baptisme del movi-ment obrer (POSDR i Partit Socialista Revolucionari). Es van consolidar unes forces de-mocrtiques emergents i antagniques a lautocrcia tsarista en una movilitzaci poltica que va involucrar tant a les noves forces socialistes com a corrents reformistes de signe liberal representades pel KDT i els octubristes. Aix va suposar un intent de reforma poltica de signe liberal constitucional ofertada pel tsar Nicolau II. Els principals partits poltics russos eren els octubristes de Gukchov que representava a la noblesa reformista que volia introduir canvis en el sistema autcrata rus del tsarisme.

El KDT (Partit Constitucionalista Demcrata) representava a la burgesia russa i la seva principal figura era Milykov. El KDT propugnava la necessitat de lluitar dins del marc legal per aconseguir una democrcia parlamentria i refusava qualsevol acci revolucio-nria per aconseguir els seus objectius. El POSDR (Partit Obrer Socialdemcrata Rus) era de tendncia marxista i estava afiliat a la II Internacional. Va adaptar el marxisme a la realitat especfica russa i va ser el gran artfex de la Revoluci de 1917. Preveia la necessitat denderrocar lordre feudal com a pas previ a la destrucci de lordre burgs per part del proletariat. Dins del POSDR hi havia dues tendncies; els menxevics de Berentseli i els bolxevics de Lenin. Els menxevics creien que a Rssia calia fer encara la revoluci burgesa i que aquesta havia de ser dirigida per la burgesia amb un paper secundari del proletariat. Els menxevics defensaven un partit de masses segons el model de la socialdemocrcia euro-pea. Daltra banda, els bolxevics de Lenin creien que era el proletariat qui havia de dirigir la revoluci i defensaven un partit de combat dotat duna disciplina forta capa denfron-tar-se al tsarisme. Per ltim, el Partit Socialista Revolucionari (SR) defensava els pagesos com a classe revolucionria. LSR defensava la necessitat de destruir el tsarisme i instaurar una societat col.lectivista de base rural. Els seus principals lders eren Cherov i Kerenski. Lintent de reforma de 1905 no va prosperar perqu Nicolau II, un cop superada la re-volta doctubre, va retirar les seves propostes i va bloquejar la constituci duna Duma representativa. Els ministres no eren responsables davant del parlament i era el tsar qui tenia la iniciativa a lhora de promulgar les lleis. La Duma va estar dominada pels sectors conservadors i un govern del prncep Stolypin que va intentar modernitzar Rssia econmicament. La reforma liberal constitucional va quedar-se en una srie de reformes econmiques que afectaven a lagricultura i millora-ven la indstria en tres rees; Sant Petesburg, Moscou i el Caucas. Les reformes agrries suposaven la disoluci del Mir (propietat comunal) que era predo-minant com a forma econmica i dorganitzaci social dels camperols russos. Aix sa-favoria la privatitzaci de la terra per fomentar el capitalisme i el comer i es compensa-va el camperolat generalitzant un sistema de representaci electa local que fos represen-tatiu. Stolypin va recolar-se en els octubristes per va enfrontar-se amb el KDT i les altres forces poltiques. El 1911 Stolypin va ser assassinat per un socialista revolucionari que va atemptar contra ell. La seva mort va significar el final del reformisme amb noms un 10% de les terres comunals privatitzades. La resposta social al reformisme va ser de re-buig generalitzat entre el camperolat rus. Rssia entra a la Primera Guerra Mundial . El 1914 lImperi Rus era impopular entre els sectors populars; el camperolat, la burgesia i la noblesa reformista. Amb aquesta si-tuaci Rssia va ser lestat que va entrar a la Primera Guerra Mundial amb menys con-sens social. Lesquerra soposar totalment a lentrada a la guerra, motiu pel qual va ser novament reprimida. Rssia no tenia un motiu nacional per entrar a la guerra i van ser les seves aliances amb Srbia el que va obligar-la a entrar en el conflicte bl.lic. Rssia tamb tenia un motiu geoestratgic per entrar en la guerra perqu havia arribat a un acord secret amb france-sos i britnics per annexionar lEstret del Daedaneros (territori turc) per convertir Rssia en un estat amb accs a lOce Atlntic, el Pacfic i el Mar Mediterrani. La guerra aviat va complicar-se per Rssia amb desfetes militars i greus problemes eco-nmics. Leconomia agrria va colapsar-se provocant la manca daprovisionament a les ciutats. Aix, Rssia que era exportadora de blat i importadora dindstria va veure com es trencava el sistema comercial entre camp i ciutat. La indstria russa va reconvertir-se en indstria de guerra deixant de produir productes manufacturants. Els camperols davant la manca de mercat van pasar a produir per lautoconsum. La fam va arribar a les ciutats i al front de guerra per no al camp.

Els preus van augmentar rpidament i la capacitat adquisitiva dels assalariats va dismi-nuir vertiginosament. Moltes fbriques no reconvertides van tancar i latur i la conflicti-vitat social van augmentar. La manca daliments a les ciutats a les ciutats va provocar un greu conflicte social. Les-for de la guerra havia prioritzat el transport dels materials bl.lics per sobre dels pro-ductes alimentaris a les ciutats. Aix, el 1916 van produir-se a Sant Petesburg els pri-mers conflictes que van ser reprimits sense que es resolgus el problema crnic de la manca daliments. El curs negatiu de la guerra va sumar-se als problemes intern provocant una nova crisi que va afectar directament al tsar. Els estats en guerra havien constituit governs de con-sens per reforar el consens social, per a Rssia Nicolau II no va accedir a la formaci dun govern de coalici. La desfeta militar va fer trontollar lautoritat tsarista i va provocar una situaci de descontentament entre els soldats i la poblaci. Davant aquesta situaci, els complots a la cort van anar-se succeint en aquests anys. El 1916 certs poltics russos com Milychov, Kerenski, Gukchov o Lvov van plantejar lenderrocament del tsar pel descontentament social per aquesta conspiraci no va po-der triomfar. Lexrcit rus havia movilitzat 14 milions de soldats, el 90% procedents del camperolat, que van anar acumulant morts en combat fet que va provocar molta inquie-tut entre les masses populars. Daltra banda, lImperi Rus tenia en el seu si grans nacionalitats que al segle XIX ha-vien estat controlades per que amb la centralitzaci de lestat que va realitzar Stolypin van iniciar conflictes. Els alemanys van prometre la independncia a Polnia, Ucrana, Finlndia o Txexnia davant limperialisme rus. La manca dautoritat i el desgavell a la cort va estimular a la oposici de la Duma. La idea que per salvar el pas calia prescindir dels Romanov i establir un sistema veritable-ment parlamentari cada cop sestenia ms entre la classe poltica russa. Aix, a mitjans de febrer de 1917 el descontentament popular a Sant Petesburg (Petrograd) va manifes-tar-se en un seguit de vagues a les fbriques, de manifestacions al carrer i de motins a les guarnicions. Havia comenat la Revoluci Russa. La Revoluci de 1917. A partir daquest moviment vaguista a Sant Petesburg es van viure greus incidents amb la intervenci policial que van agreujar-se per la celebraci del dia de la dona treballadora en un moment de carestia. La guarnici de Petrograd va reprimir amb duresa els manifestants en un principi, per el 25 de febrer aquesta tamb va amotinar-se a favor dels manifestants. Lxit de la re-voluci estava aix assegurat. Aquesta situaci va precipitar la crisi de govern i el 3 de mar el tsar Nicolau II, que es trobava sense recolament, va abdicar generant una situa-ci de buit de poder. Aix, va constituir-se un govern provisional presidit pel prncep Lvov que es dirigia cap a un rgim constitucional republic que realitzs les reformes necesries perqu Rssia supers la crisi. El nou govern era dominat pels sectors burgesos agrupats principalment al voltant dels kadets. Lvov no va prometre la fi de la guerra i presentava un programa de contingut democr-tic condicionat externament per les movilitzacions obreres que havien ocupat el carrer constituint consells de soviets obrers integrats pels representants poltics dels obrers (menxevics, bolxevics i socialistes revolucionaris). Altre condicionant que tenia el govern provisional de Lvov era el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial. Si Rssia es mantenia a la guerra noms podia ser sota una evoluci favorable perqu el contrari aguditzaria la crisi. Aix, el govern provisional va haver de fer front a quatre greus problemes; la guerra, laprovisionament de les ciutats, locupaci de terres i el desvetllament de les nacionalitats. Polnia sindependitzar davant la crisi, Ucrana veur com la Rada demanar al govern provisional la constituci dun govern propi i Finlndia tamb demanar el reconeixe-ment de la seva assemblea. Daltra banda, el mn asitic tamb viur un desordenat pro-cs de reivindicaci de les nacionalitats.

El Soviet de Petrograd donar suport al govern provisional a canvi de mesures polti-ques i socials com la introducci de la llibertat dopini, llibertat de premsa, llibertat de reuni, igualtat davant la llei, drets sindicals o la jornada laboral de 8 hores. La burgesia aspirava a dirigir el pas i a consolidar un rgim parlamentari de tipus occidental, mentre que les classes populars comenaven a exigir un programa ms ambicis que permits a Rssia sortir de la guerra o el repartiment de terres. En resum, les classes populars bus-caven un sistema social i econmic que els assegurs la supervivncia. El govern provisional veur com la guerra marcar el seu desenvolupament. Rssia es mantindr al conflicte, assumint els acords secrets signats a Londres el 1915 pel govern tsarista, mantenint-se al costat dels aliats. El govern de Lvov intentar consolidar-se en el poder i evitar desestabilitzacions procedents de lexterior. Lerror del govern provisional va ser fer pblic que Rssia seguiria a la guerra, el que va generar una nova resposta social per part de lesquerra contra el poder del govern provisional que va entrar en crisi. Lvov va haver de formar un nou govern amb partici-paci de menxevics, socialistes revolucionaris, kadets i elements independets. Aix, per part dels menxevics Tseretseli va entrar en el govern, i per part de lSR Cher-nov i Kernski van incorporar-se a lexecutiu. El Soviet de Petrograd va donar el seu su-port al nou govern. Tot i la renovaci del govern, la continuitat de la guerra portar a la continuaci de la desestructuraci econmica. A labril del 1917 el govern tenia una mplia representaci i els soviets com a assem-blees locals de Petrograd i Moscou li donaven suport. Loposici al govern lencapala-ven els bolxevics dirigits per Kamenev que acceptava la formaci del govern provisio-nal per no volia participar-ne. La posici ms radical dels bolxevics no exiliats era representada per Bujarin que plan-tejava la lluita poltica contra el govern burgs provisional. Lenin, per la seva banda, es trobava a Suissa, aillat de la poltica russa des de 1905, el que va impedir-li participar en els primers mesos de la revoluci. Per retornar a Rssia Lenin va haver de pactar amb el socialista alemany Parvus i el go-vern alemany perqu shabilits un tren secret que li permets creuar Alemanya per por-tar-lo fins a Rssia pasant per Finlndia. A la seva arribada a Rssia Lenin senfrontar amb Kamenev publicant les Tesis dAbril. Lenin defensar una segona revoluci proletria. Trotski ser la pea fonamental amb el seu suport a les tesis de Lenin. Pel lder bolxevic la revoluci no es podia mantenir dins duns lmits estrictament burgesos i calia continuar avanant per situar els obrers al po-der. Lenin va fer una crida a favor de la sortida inmediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional. Si els soviets retiraven el seu suport al govern aquest sesfondraria i els soviets es con-vertirien en lunic poder a Rssia. Aix la consigna bolxevic va ser tot el poder per als soviets. Durant el mes de juliol hi va haver un seguit de manifestacions que es van suc-ceir per tot limperi. Davant aquesta situaci es va iniciar una persecuci sistemtica contra el partit bolxevic amb la clausura del seu diari i el retorn de Lenin a lexili. Les minories nacionals reivin-dicaven els seus drets, moltes fbriques es declaraven en vaga i els soldats al front de-sertaven en massa. Aix, el segon govern provisional caur a mitjans de juliol per la continuaci de la carestia i linquietut social. El KDT abandonar el govern provisional pel reconeixement de lautogovern ucrains. Daltra banda, lofensiva militar que havia organitzat Kerenski va ser contrarrestada pels alemanys que van controlar la major part dUcrana. Ucrana era un dels pocs punts que encar distribuien blat a les ciutats russes. Aquesta desfeta va suposar una nova sortida al carrer de les masses populars que va ser aprofitada pels bolxevics. Les manifestacions de juliol van suposar la caiguda del go-vern de Lvov i la formaci dun govern presidit per Kereski i amb majoria socialista i alguns elements del KDT a ttol personal. La majoria del nou govern coincidia amb la majoria del soviet.

Kerenski va il.legalitzar el Partit Bolxevic i va detenir la cpula del partit. Noms Lenin va poder escapar de la persecuci exiliant-se a Finlndia des don va dirigir el partit a la clandestinitat. Daltra banda, el general Kornilov reorganitzar el comandament de lexrcit per estabilitzar el front alemany. Aquesta situaci va propiciar una conspiraci entre els Kadets i els militars contra el go-vern de Kerenski. Dins del propi govern tamb hi havia faccions que discreparan de la poltica oficial. Dins dels menxevics Martou radicalitzar les seves posicions. El 27 dagost Kornilov intentar fer un cop destat per agafar el poder desprs de locu-paci alemanya de Riga. Kornilov acusava el govern de Kerenski de no ser capa de fer front a la situaci. El govern de Kerenski es trontollar per amb el suport dels bolxevics es mantindr en el poder. El Partit Bolxevic va ser novament legalitzat grcies al suport donat al govern de Kerenski. Tot i que el cop de Kornilov va ser frustrat, el govern de Kernski va quedar desacreditat definitivament. Per la seva banda, el Partit Bolxevic desencadenar una ofensiva poltica per controlar els soviets. Al setembre el Soviet de Petrograd va retirar el seu suport a Kerenski i va escollir Trotski com a nou president. Davant aquesta situaci Lenin considerava que tot estava preparat per que esclats la revoluci proletria. En canvi, Kamenev i Zinoiev soposaven al cop militar i plantejaven un acord per formar un govern socialista de coa-lici. Les discrepncies internes dins dels bolxevics va aturar un mes el procs revolu-cionari. Lenin i Trotski tamb mantindran discrepncies en els seus plantejaments. Trotski plan-tejava condicionar lasalt al poder a la decisi que es prengus en el congrs de tots els soviets de Rssia. Lenin, en canvi, volia que la revoluci es realitzs previament al con-grs per obligar el consell dels soviets a agafar el poder. Aix, la revoluci siniciar el 24 doctubre amb lasalt al Palau dHivern de Sant Petes-burg, seu del govern provisional. En poques hores els insurrectes van controlar tota la ciutat. Segons S.A. Cohen el triomf de laixecament a Moscou (molt ms sagnant que el de Petrograd) va ser la clau que va permetre que es consolids la revoluci. El nou govern sortit de la Revoluci dOctubre noms controlava una part del territori constituint el primer govern sovitic. Els bolxevics plantejaven la formaci del Consell de Comisaris del Poble (SOVNARKOM) com a nou govern integrat pels bolxevics i lSRI (escissi de lSR) en representaci dobrers i camperols. Els menxevics van abandonar el Congrs dels Soviets i es negaran a participar en el nou govern revolucionari. La Revoluci dOctubre plantejava la integraci de lesquerra rus-sa desprs dels procesos de febrer. Els bolxevics aviat adoptaran el nom de Partit Comunista de Rssia. Un cop hagin arri-bat al poder no tindran un projecte definit dEstat tot i que la seva intenci inicial era que tot el poder sugs del Congrs dels Soviets. La majoria del Congrs era bolxevic i de socialistes revolucionaris desquerra (SRI) per no era una majoria absoluta i shavia de formar una coalici. Arribats a aquest punt van coincidir dos interesos contraris; Lenin no volia els menxe-vics al poder i Sverlov, la seva m dreta, coincidia amb el seu criteri. Daltra banda, Ka-menev continuava pensant en la formaci dun govern dmplia representaci socialista. Lenin tenia el suport bolxevic i els bolxevics i lSR van retirar-se del Congrs dels So-viets desfent aix els dubtes sobre la seva participaci en el govern. El primer govern que va formar-se va ser nicament bolxevic perqu lSRI no va voler entrar al SOVNARKOM sense convncer lSR de formar-ne part per no crear una coali-ci de govern tancada. Aix, entre octubre i novembre de 1917, el Consell de Comisaris del Poble va ser monocolor bolxevic. El desembre de 1917 quedava clar que lSR no entraria al govern i lSRI va entrar en un govern de coalici que es mantindr al poder fins mar de 1918. La Revoluci shavia fet en nom dels Soviets i el Congrs havia ratificat el nou govern en assemblea.

Amb el temps, el govern acabar sent un govern de partit, amb Lenin al capdavant, desmarcant-se lentament dels Soviets. Els Soviets actuaran a remolc del govern bolxevic ratificant a posteriori les decisions del govern. Les primeres mesures del SOVNAR-KOM seran sobre la pau, la terra, els obrers i la qesti de les nacionalitats. Primeres mesures del Consell de Comisaris del Poble: Decret sobre la guerra. El govern bolxevic va denunciar la guerra, per no va plan-tejar-se la retirada inmediata de Rssia. Es parlar duna pau justa i democrtica i el front rus es mantindr estable. Es pretenia una pau negociada i sense annexions. Decrets sobre la terra. Es legitimen les ocupacions de terres i les reivindicacions del camperolat sobre la terra. Es van mantenir les explotacions comunals i privades fins els anys 20, quan Stalin col.lectivitzi tota la terra. Aix, van coexistir petits i mitjans propietaris amb les terres de carcter comunal i les cooperatives. Es van confiscar les propietats de la Corona, de part de la noblesa i de lEsglsia que van ser lliurades als Soviets perqu les repartisin entre els pagesos. Va introduir-se el principi de que les explotacions ms grans fossin treballades per lEstat que les destinaria a lexplotaci pblica. Decrets sobre la indstria. No hi ha una estatalitzaci generalitzada de la indstria, per es legitimen les cooperatives obreres que han ocupat les fbriques. Els bolxe-vics hauran de discutir qui ha de dirigir la indstria: lEstat o els consells dobrers. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de ms de 5 treballadors i la nacionalitzaci de la banca. Decret sobre les nacionalitats. El dret dautodeterminaci va ser reconegut per als diversos pobles de lImperi Rus. Aix, Polnia, els territoris bltics i Georgia van aconseguir la independncia.

Des dels seus inicis, el rgim bolxevic va haver denfrontar-se a un seguit dobstacles poltics, bel.lics i econmics que posaven en perill la seva existncia. Lanimadversi de les potncies occidentals decidides a posar fi a la Revoluci, juntament a loposici dels grups tsaristes i antibolxevics i una situaci econmica fora catica van ser els princi-pals problemes a que Lenin i els seus col.laboradors van haver de fer front. La negociaci de la pau i la qesti de lAssemblea Constituent van ser els principals problemes que van fer derivar el rgim bolxevic cap el rgim de partit nic. Per Lenin lAssemblea Constituent no tenia cap poder perqu era la via burgesa de construcci del nou govern. Lenin buscava el poder bolxevic a travs dels Soviets que construirien el nou Estat. Le-nin havia aprofitat a la seva lluita contra Kerenski la manca duna convocatria das-semblea constituent per Rssia i un cop al poder es trobar amb el problema de mante-nir o no la convocatria. Finalment, Lenin i Trotski van mantenir la convocatria esperant que reflects els resul-tats de la Revoluci dOctubre a les urnes i amb una majoria bolxevic es pogus subor-dinar lAssemblea al govern sovitic. La realitat, per, va ser que les eleccions que van celebrar-se a finals de novembre de 1917, amb sufragi universal real (homes i dones majors de 21 anys) i ndexs de participaci ms alts al camp que a les ciutats, no van do-nar-se els resultats esperats. Resultats de les eleccions a lAssemblea Constituent (novembre de 1917): SR 40% (419 escons) Partit Bolxevic 24% (168 escons) SRI 10% (40 escons) Partit Menxevic 3% (16 escons) KDT 7% (17 escons) Altres grups nacionalistes 16% (90 escons)

El resultat electoral va donar la majoria absoluta per lSR, el que suposava un fort cop per la cpula bolxevic. A ms, Chernov (SR) va obrir la sessi de lAssemblea Consti-tuent reclamant la sobirania per constituir la Constituci del nou Estat creant un conflic-te amb el Consell de Comisaris del Poble que portar a la suspensi de lAssemblea per la fora. Els bolxevics van sotmetre a votaci una resoluci en que es fixava que lAssemblea quedaria subordinada al poder dels Soviets i es comprometia a donar suport a les seves decisions i ratificar-les. Aquesta resoluci va ser rebutjada i els bolxevics no van perme-tre que lAssemblea es torns a reunir. Ens trobem davant dels primers pasos que van portar Rssia cap a un rgim de dictadura sovitica. Chernov va exiliar-se a Samarra on va formar un govern provisional amb majoria de lSR com a preludia a la guerra civil russa. Amb la dissoluci del parlament, els bolxe-vics negaven el sufragi universal i les regles de la democrcia parlamentria, iniciant la construcci dun nou tipus dEstat: la dictadura del proletariat. El Tractat de Brest-Litovsk. Daltra banda, la sortida de Rssia de la Primera Guerra Mundial va ser un altre punt de conflicte. El debat va plantejar-se davant les condicions que Alemanya va exigir per signar la pau. La pau amb els alemanys sota les seves con-dicions suposaria greus prdues territorials i un comproms de no desenvolupar accions poltiques hostils lun contra laltre. Lesquerra bolxevic de Bujarin rebutjava aquest acord per la prdua dUcrana i Bielor-rssia, fet que no respectava el principi duna pau justa i democrtica. Aquests sectors ms radicals proposaven una expansi de la Revoluci, a travs de lexrcit, si els ale-manys no acceptaven una pau justa. Trotski com a cap militar compartia la visi de que era necesari estendre la Revoluci i rebutjava les imposicions territorials alemanyes per no creia que una acci revolucio-nria pogus triomfar a Centre-Europa. A ms, Rssia no estava en condicions de nego-ciar en una situaci digualtat amb Alemanya per la seva inferioritat militar. Davant la indecisi russa, els alemanys van llanar una ofensiva que va portar Lenin a signar el Tractat de Brest-Litovsk el mar de 1918. Aix, el Consell de Comisaris va ac-ceptar el pagament dun alt preu a canvi de la pau: independncia dUcrana, cessi dels pasos bltics i el comproms de no extendre la Revoluci als territoris dels Imperis Centrals. La prdua dUcrana dificultava laprovisionament de les ciutats perqu es perdia una de les principals fonts de cereals de Rssia. LSRI, davant aquest tractat va abandonar, el govern trencant definitivament la coalici amb els bolxevics. Posteriorment lSRI entra-r a la guerra contra el govern bolxevic. El juny de 1918, com a conseqncia de diferents procesos de ruptura, esclatar la guer-ra civil russa. Els menxevics, lSR i lSRI seran expulsats del Soviet formant el govern un rgim de partit nic dictatorial que extendr el terror roig per lImperi. Els boxevics van limitar lactivitat de qualsevol partit que no estigus dacord amb la seva poltica i mitjanant la Txeca (polcia del rgim) va anar eliminat loposici da-narquistes, socialrevolucionaris i menxevics. A ms, lautonomia dels Soviets cada ve-gada ser ms reduida i la seva intervenci a les decisions poltiques i econmiques ani-r perdent fora. Progressivament lEstat rus i el Partit Bolxevic saniran identificant cada cop ms con-solidant un model de partit monoltic sense veus crtiques i dEstat centralitzat i autori-tari que es consolidar amb la formaci de lURSS. A ms, Rssia no va ser convidada a les negociacions de pau de Pars perqu els bolxe-vics eren considerats uns terroristes que havien fet sortir a Rssia de la guerra i no es mereixien ser presents a les conferncies de pau. Daltra banda, amb la derrota dAle-manya van sorgir veus que exigien la intervenci a Rssia per acabar amb els bolxevics i evitar que el virus revolucionari sextengus per lEuropa Central.

El final del cicle revolucionari a Europa. La Revoluci Alemanya: El cicle revolucionari europeu sampliar el 1918 amb lesclat de les revolucions a Ale-manya, el territori de lImperi Austrohongars i a Budapest el 1919. Les conseqncies daquesta onada revolucionria seran la secessi de Bohmia de lImperi Austrohonga-rs amb el suport dels aliats i la revoluci poltica alemanya que portar a la instauraci duna repblica. La revoluci socialista de Budapest no va prosperar al ser derrotada pel comandant Horthy. El procs revolucionari ms important ser el que es donar a Alemanya perqu posar fi a la guerra. Ens trobem davant duna revoluci poltica que es plantejar el dubte en-tre una revoluci de tipus socialista o la instauraci duna repblica democrtica sense paral.lelismes amb el rgim comunista rus. En el cas alemany no ens trobem davant dun ensorrament del sistema social com va pa-sar a Rssia. Localment va poder haver alguna confrontaci social, per principalment ens trobem davant de lenfonsament de lEstat amb una forta crisi poltica. Alemanya era un Estat social i econmicament estable i en una situaci dexpansi on els socialistes no eren una oposici revolucionria. El rgim imperial alemany, daltra banda era autoritari i no democrtic. Ser la crisi produida per la derrota a la guerra i la incapacitat de lemperador per asumir-la i iniciar un procs reformista el que precipiti la revoluci. El sistema imperial alemany shavia esgotat a causa del desgast produit pel desenvolu-pament de la Primera Guerra Mundial. La conscincia de que els Imperis centrals no po-dien guanyar la guerra va extendres tot i lausncia del frot oriental desprs de signar la pau de Brest-Litovsk amb Rssia. Lltima ofensiva de les potncies centrals no va prosperar i es temia una contraofensi-va aliada en territori alemany. Davant aquesta situaci els cercles poltics de Berln loc-tubre de 1918 van iniciar una srie daccions de pressi a lImperi per signar la pau. Aix, el Zentrum catlic conservador i lSPD va plantejar, amb el suport del DVP (Partit Liberal), la formaci duna nou govern de concentraci que ports Alemanya cap el fi-nal de la guerra desprs de negociar amb els aliats. La figura del prncep Max de Bade ser clau en la formaci del nou govern al qual es sumar el DDP (Partit Demcrata). Era una revoluci que seguia la tradici prussiana de revolucions des de dalt. Amb unes reformes democrtiques suaus es buscava la cle-mncia dels aliats en unes hipottiques negociacions de pau i evitar una revoluci des dabaix. Alemanya es convertia en una monarquia constitucional. Aquest govern no podr consolidar-se en el poder pel rebuig del Kaiser Guillem II i lalt comandament de lexrcit alemany que encara consideraven possible guanyar la guerra i creien que una negociaci suposaria la rendici alemanya davant els aliats. La realitat era que demanar un armistici era una qesti poltica que no dependia dels comanda-ments militars. Amb aquesta oposici militar i imperial es va sabotejar la revoluci des de dalt. Max de Bade plantejava el sotmetiment de lexrcit i lemperador a un rgim constitu-cional ple que ports la democrcia a Alemanya. Segons lestructura imperial, lexrcit era autnom i lemperador era el seu nic superior, fet que reforava la figura del Kaiser confonent autaritarisme i militarisme. Prssia era el nucli fort de lImperi i encara funcionava amb sistemes no democrtics que garantien el poder imperial. Max de Bade planejava unes reformes que ports el sis-tema alemany cap a la democrcia, per loposici de lemperador va fer impossible que es produs aquesta reforma. Aix, el Kaiser va retirar-se a Spa on va conspirar amb lestat major de lexrcit. Loctu-bre de 1918 lalt comandament militar imperial va ordenar a la flota alemanya que ata-qus a la flota aliada al Mar del Nort. Davant daquest fet esclatar la revoluci poltica. La flota va amotinarse a Kiel i va constituir un consell de mariners que entre el 28 doctubre i el 4 de novembre van controlar la ciutat. Aquest fet va fer esclatar una srie dinsurreccions locals populars que es traduien en la formaci de consells de ciutadans arreu del territori. A Munic va arribar a constituir-se un

consell local i el 9 de novembre la revoluci va arribar a Berln provocant la renncia de Max de Bade i labdicaci del Kaiser Guillem II. A Berln, els soldats van negar-se a intervenir contra una manifestaci massiva dobrers de les fbriques i marins revolucionaris que exigien el final inmediat de la guerra. La re-voluci des dabaix semblava que sestava produint. Lensorrament de lImperi va fer que Friedrich Ebert, mxim dirigent de lSPD, intents formar un govern capa de controlar la situaci formant un govern de coalici per evitar la revoluci social i portar Alemanya cap a un rgim democrtic. La seva proposta, pe-r, es va veure desbordada perqu Scheideman, un altre dirigent de lSPD, va proclamar la repblica. Davant daquesta situaci Ebert va formar un govern revolucionari amb el suport del consell dobrers de Berln, anomenant-lo Consell de Representants del Poble. Aquest govern estava integrat per tres membres de lSPD i tres membres de lUSPD. Tota Ale-manya va pasar a ser governada per una srie de consells locals amb majoria de lSPD a la zona del sud-est alemany. La majoria dels consells van constituir-se en coalici entre lSPD i lUSPD tot i que els conservadors tamb van formar alguns consells. LImperi shavia ensorrat, per al con-trari que a Rssia, inmediatament va haver-hi una presa del poder local sense que es do-ns una confrontaci oberta entre classes. Els consells alemanys no eren soviets a lestil leninista i consideraven que la seva funci principal era legitimar democrticament el govern dEbert. A ms, peces fonamentals de lEstat com lexrcit, amb el mariscal Groener al capda-vant, van reconixer el Consell de Representants del Poble dEbert com a nou govern alemany tot i loposici dels sectors ms conservadors. La realitat es que lexrcit no es-tava disposat a que el pas acabs en mans de lesquerra revolucionria. La patronal tamb va reconixer el nou govern i va arribar a un pacte amb els sindicats reconeixent-los com a representants efectius dels obrers, accedont a la jornada laboral de 8 hores i admitint la participaci social dels treballadors a les empreses. Els sindicats, per la seva banda, van prometres a respectar les relacions de la propietat capitalista i a oposar-se a qualsevol experiment socialista. Aix, Ebert aconseguia laca-tament social corporatiu i exterior per al nou rgim. Va signar-se un pacte inmediat que poss fi a la guerra perqu no condicions el procs revolucionari alemany tal com havia pasat a Rssia. Aix, en poc ms duna setmana els socialistes van controlar la major part del territori. LSPD volia circumscriure el procs revolucionari alemany a la constituci duan repblica democrtica que ports a la prc-tica una poltica social progressiva. La proposta democrtica dEbert descartava que es produs un procs similar al rus que ports lesclat dun conflicte social. En front de la proposta de lSPD, lUSPD no va po-der amntenir una sola proposta de futur pel pas per la seva divisi interna. Sectors que integraven lUSPD: Sector Moderat: Els seus principals dirigents eran Kautski i Bernstein. Era un sec-tor reformista que coincidia amb els plantejaments democrtics de lSPD demanat la formaci duan assemblea constituent i una poltica social reformista. Sector Radical: Haase volia orientar Alemanya cap a una repblica de consells que dons el poder al poble. Sector Espartaquista: El sector marxista amb Rosa Luxemburg i Liebknecht al capdavant proposava una repblica socialista de consells creant un partit revolucio-nari que provoqus una forta agitagi revolucionria inmediata. El desembre de 1918 aquest sector es constituir en el KPD (Partit Comunista Alemany) que tot i els seus destacats dirigents va tenir poc recolzament popular.

En ltim terme, era el Congrs dels consells de reprentants del poble qui prendria la de-cisi sobre el futur dAlemanya. Aix, dels 486 delegats que hi havia al Congrs, prop de dues terceres parts eren militants de lSPD, uns cent pertanyien als socialistes inde-pendents de

lUSPD i el sector espartaquista noms tenia 10 representants quedant-se sense el suport necesari per poder tirar endavant la seva via poltica. Tot i que els consells de treballadors i soldats no eren de tendncia revolucionria i la majoria eren fidels a lSPD, Ebert estava disposat a destruir-los. El Congrs dels con-sells de representants del poble finalment va celebrar-se i va rebutjar la formaci duna repblica de consells per plantejar una srie de reformes socials com la socialitzaci de la indstria i la substituci de lexrcit per una milcia popular. LSPD tenia una fora que els seus rivals desquerra no van poder contrarrestar. LSPD no volia que es produs un procs de ruptura que ports cap a un procs revolu-cionari armat i per aix va promoure una important poltica social. La situaci va acce-lerar-se i el 28 de desembre lUSPD va abandonar el Consell de Representants del Poble permitint que lSPD controls en solitari la situaci. Lesquerra socialista havia entrat en conflicte pel control de la policia el que va trencar la coalici de govern. La sortida de lUSPD va permetre lentrada de Noske al Consell de Representants del poble com a representant de la cartera dinterior per reconstruir la policia i lexrcit integrant els cossos constituits per antics oficials de lImperi a lapa-rell policial alemany. Finalment, sabandonar la idea de les milcies populars per formar un exrcit que es veur molt limitat pel Tractat de Versalles. Aix, Alemanya constituir una repblica de-mocrtica aprofitant laparell de lEstat imperial alemanya, el que acabar portant la Re-pblica de Weimar a la crisi. El gener de 1919 va produir-se lalament espartaquista davant lacomiadament del cap de la policia de Berln, membre de lUSPD. Aix, lUSPD, el KPD i els representants revolucionaris van organitzar una gran manifestaci contra aquesta decisi del govern dEbert. Davant aquesta manifestaci Ebert i Noske van enviar a lexrcit contra els manifes-tants provocant una forta repressi. Liebknecht i Luxemburg van ser assassinats junta-ment amb altres 150 persones. Ebert i el seu govern havien acabat eficament amb les-querra radical. Lalament espartaquista va ser una manifestaci irreflexiva i catica que va organitzar el Front Popular contra el gir dret del govern dEbert. No hi havia plans per realitzar un alament armat tot i que dhaver estat ben organitzat podia haver tingut xit. Aix, el 19 de gener de 1919 es van celebrar les eleccions per constituir lAssemblea Constituent amb laplicaci del sufragi universal i una participaci del 83% tot i que els comunistes del KPD va cridar a labstenci. La victria va ser clara pels pilars de la re-pblica democrtica (SPD, Zentrum i DVP). Resultats de les eleccions a lAssemblea Constituent (gener 1919): USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP 7,6% (22 escons) 38% (165 escons) 18;5% (75 escons) 19,7% (91 escons) 4,4% (19 escons) 10,3% (44 escons)

Aix, en poc ms de 3 mesos Alemanya va constituir-se en una repblica democrtica, amb una constituci que conduiria lEstat alemany a la configuraci duna repblica fe-deral, democrtica i parlamentria amb un president escollit per sufragi universal direc-te. Va introduir-se un sistema electoral estrictament proporcional que donar lloc a una gran diversitat de partits, fet que dificultaria la formaci de majories parlamentries i la governabilitat del pas. Finalment, lonze dagost de 1919 Ebert va signar la nova cons-tituci alemanya. FRANA DESPRS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. LES CONTRADICCIONS DEL RADICALISME

Sistema institucional. A Frana, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, encara estava vigent la Constituci de 1878 que va donar lloc a la III Repblica (1871-1940). Aquesta Constituci va ser creada com a conseqncia dun pacte entre republicans i monrquics orleanistes. La divisi dels grups monrquics va portar a la instauraci de la Repblica a Frana al no trobar una nova dinastia pel tron francs. Tot i aix, bonapartistes i borbonistes so-posaran a la democratitzaci i a la constituci de la III Repblica. El pacte entre republi-cans i orleanistes va incloure matisos monrquics en el sistema institucional. El president de la Repblica no era escollit per sufragi, sin pel grup parlamentari per un mandat de 7 anys. El president nomenava el cap de govern i podia disoldre la cambra de diputats per iniciativa prpia. Aquesta Constituci no ser modificada formalment, per el 1877 la crisi poltica pro-vocada pel govern Mac Mahon que va voler exercir les atribucions presidencialistes que li atorgava la Constituci van suposar un pacte de facte. Mac Mahon volia formar un govern af, creant un conflicte amb la cambra de diputats. Aix, les eleccions de 1878 van convertir-se en un plebiscit entre republicanisme i auta-ritarisme. El resultat electoral va ser favorable als parlamentaristes republicans grcies a laplicaci del sufragi universal mascul. A partir daquest fet, es va fer una relectura de la Constituci per part de Grevy, el nou president, sense modificar-la. Grevy renunciava a actuar polticament per iniciativa pr-pia, subordinant-se davant la cambra de diputats. El pacte no escrit entre els poders de la Repblica va cumplir-se fins 1940 quan va instaurar-se el rgim de Vichy. El president es limitaria, a partir daquest moment, a ser el cap de lEstat sense atribu-cions executives. El senat estava integrat majoritriament per notables que tenien el crrec a perpetuitat. Lnica modificaci formal de la Constituci va realitzar-se el 1884 en el punt que feia referncia al Senat que des daquest moment estaria integrat per membres electes per col.legi indirecte dels consells municipals. Aquest sistema primava el vot rural per sobre del vot urb, garantint la funci modera-dora de la cambra senatorial. El Senat es renovaria per tercis cada 3 anys amb mandats de 9 anys pels senadors. Aix garantia lestabilitat del Senat. Daltra banda, els diputats eren escollits per sufragi universal mascul cada 4 anys. El poder executiu residia en el president del consell de ministres que era responsable en-front la cmara de diputats. La llei electoral va suposar la introducci del sufragi univer-sal mascul amb una organitzaci territorial del vot establerta definitivament el 1889, sistema que heretaran la IV Repblica i la V Repblica. Lorganitzaci territorial del vot suposava que els diputats eren escollits per sistema uninominal per districte a dues voltes. Cada districte escollia un diputat que ho havia de ser per majoria absoluta. Aquesta llei va afavorir la fragmentaci de lespectre poltic, deixant marge a les actuacions personalistes i el caciquisme. El 1914, amb motiu de les eleccions, van reorganitzar-se els districtes electorals per in-troduir les llistes dels partits amb un criteri de representaci proporcional a dues voltes i primant la majoria absoluta. El 1928 va retornar-se al sistema uninominal a dues voltes que ha arribat a lactualitat. Sistema de partits. A Frana hi havia un ventall de partits que anava des del comunis-me fins a lextrema dreta. La laicitzaci de lEstat per part del govern sumada a la influ-ncia de sectors radicals va siposar laparici de partits dextrema dreta. El 1905 va aparixer lSFIO (Secci Francesa de la Internacional Obrera) unificant els tres corrents principals del socialisme francs; el ms moderat de Jaurs, els marxistes de Guesde i els corrents possibilistes de Brousse. Aix va configurar un partit ideolgi-cament plural. LSFIO tenia una bona implantaci en el mn obrer i als sectors profesionals de la clas-se mitjana. El seu punt feble va ser el mn rural. El 1920 sorgir el Partit Comunista Francs com

a escisi de lSFIO. Aix va suposar que lSFIO fos lnica formaci que represents lesquerra republicana. En el perode dentreguerres el seu principal dirigent ser L. Blum. El Partit Radical (PR) representava el centre-esquerra i els dreyfusards. Defensava els drets individuals, lantisemitisme i el laicisme de lEstat i la societat. El Partit Radical defensar un rgim republic democrtic on els drets de lindividu primesin davant de lEstat i el col.lectivisme socialista. Els radicals promouran la mxima difussi de la propietat privada contra els monopolis i el col.lectivisme. El Partit Radical funcionava ms com a moviment que com a partit, deixant un gran marge dactuaci per al lideratge personal de dirigents com Clemen-ceau, Herriot o Dadalier. Lelit poltica i les bases del partit, amb comits locals, mantindran una dualitat de po-der mentre la secci parlamentria es mour entre el pacte amb el centre-dreta i lesque-rra. Les bases radicals teniran a refermar lopci de laliana amb lesquerra de lSFIO amb la poltica social com a element com per rebutjant el col.lectivisme. En el pacte amb el centre-dreta es refermar lideari nacionalista radical posant com a condici el laicisme. Aquesta situaci garantia la complexitat de la poltica francesa. El centre-dreta es trobava molt fragmentat i caracteritzat per un fort caciquisme i unes bases rurals. Els dos principals referents del centre-dreta eren la Federaci Republicana i lAliana Democrtica de Poincar. L Aliana Democrtica era laparell electoral i parlamentari de la dreta republicana. Eren laics, liberals en el camp econmic i burge-sos. Aquest partit va sorgir del pacte duna srie de dirigents liberals i republicans. Poincar va ser president de la Repblica entre 1913 i 1920 i posteriorment ser cap de govern. La Federaci Republicana estava composada per catlics republicans i conservadors i nacionalistes. Eren antilaicistes per acceptaven la Repblica amb una posici modera-da i matisada davant lAfer Dreyfus. Poincar liderar el 1919 la fussi daquests dos partits en lEntente Democrtica com a coalici electoral de centre-dreta. Els enemics del sistema eren a lesquerra els anarquistes i els comunistes. Els anarquis-tes eren un grup molt minoritari amb la CGT al capdavant, proposaven un anarquisme de tipus revolucionari per van moderar-se en el perode dentreguerres. El principal partit desquerra era el Partit Comunista Francs (PCF) constituit el 1920 per lescissi de lSFIO que va produir-se per lentrada daquests a la III Internacional. Pels comunistes la Repblica era un enemic a substituir per un Estat comunista. El PCF estar marcat per les lluites internes que van minar la seva capacitat revolucionria. Els seus principals dirigents van ser Doriot (alcalde de Saint Denise i aspirant a cap del co-munisme francs) i Thorez (secretari general del PCF).El Partit Comunista creixer el 1936 quan va acceptar la Repblica i va incorporar-se a la poltica del Front Democr-tic desquerres. Altres elements hostils a la Repblica seran el nacionalistes radicals antialemanys re-vengistes que negaven la III Repblica per la rendici davant Alemanya de 1870. Vo-lien recuperar lhegemonia francesa a Europa substituint la repblica democrtica per un rgim de fora que pogus recuperar Alscia i Lorena. Els dos principals referents daquest sector seran la Lliga dels Patriotes i Acci France-sa. La Lliga dels Patriotes fundada el 1892 rebutjava la Repblica per la seva claudica-ci davant Alemanya i demanar una Repblica presidencialista autoritria. Daltra banda, lAcci Francesa de Maurras eclipsar la Lliga dels Patriotes amb un l-der carismtic. Maurras voldr recuperar la unitat nacional prenent com a referncia la Frana de Llus XIV. Tot i no ser monrquic, defensar la restauraci de la monarquia borbnica per recuperar un rgim fort. Maurras rebutjar el laicisme perqu era un element de disgregaci espiritual. El seu ob-jectiu era la unitat nacional, espiritual i social i per aix shavia dexcloure els quatre es-tats confederats; els jueus, els masons, els protestants i els metecs (estrangers). Aquesta exclusi noms seria de drets. El discurs articulat per Acci Francesa ser el veritable enemic de la III Repblica.

Evoluci poltica. A la Frana dentreguerres es pot veure una dualitat entre les polti-ques dunitat nacional i les poltiques de reforma social. Aix, els referents dels governs entre 1914 i 1936 ser la unitat nacional. El canvi arribar amb el govern del Front Po-pular desquerres presidit per Blum que ser una sntesi de les poltiques duni nacio-nal i les poltiques de reforma social. Frana havia perdut 1,5 milions de persones durant la guerra reduint-se la m dobra in-dustrial. La producci va veures molt resentida dels efectes de la Gran Guerra i faltava la voluntat poltica de fer front a la situaci realitzant els ajustaments necesaris per rea-litzar els canvis econmics i socials necesaris. Els poltics republicans estaven conven-uts de que la crisi es superaria mitjanant les virtuts de la propietat privada, uns impos-tos baixos i obligant Alemanya a pagar les reparacions de guerra. Evoluci de la cambra de diputats a Frana (1914-1936): PCF Socialistes-Comunistes P. Unitat Proletria SFIO Republicans Socialistes Partit Radical Radicals Demcrates Aliana Democrtica Federaci Republicana Aliana Liberal Republ. Entente-Uni Dreta No Republicana No Inscrits 1914 102 30 136 102 100 54 34 26 16 1919 68 26 86 157 183 21 1924 16 104 44 139 135 104 29 1928 12 2 100 46 125 146 131 38 1932 12 11 129 37 157 140 76 5 28 1936 72 10 146 26 115 137 88 11 -

A Frana es poden distingir cinc etapes en levoluci poltica daquest perode: el go-vern del Bloc Nacional de Poincar (1919-24), la coalici desquerres (1924-26), la coa-lici dUni Nacional (1926-32), els governs radicals (1932-36) i el govern del Front Popular de Lon Blum (1936-40). Lesclat de la guerra havia donat lloc a un govern dUni Sagrada per defensar-se de lagresi alemanya. Aix va suposar la integraci dels partits catlics a la Repblica so-ta el govern presidit per Clemenceau (1917-19). La confrontaci de Clemenceau amb els partits desquerra far que els socialistes abandonin el govern i que el 1919 quan Poincar asumeixi la presidncia i proposi un nou govern duni nacional per a la post-guerra noms participin en el govern els partits de centre-dreta, el Partit Radical i els partits catlics. El Bloc Nacional va suposar una agrupaci de forces conservadores amb totes les caracterstiques de la poltica des postguerra: revengisme, nacionalisme i tendncies autorit-ries. Els socialistes ja no estaven disposats a cooperar amb els partits burgesos i busca-ven un sistema poltic alternatiu per a la Repblica. Aix, la poltica exterior francesa es caracteritzar per la pressi sobre Alemanya, mos-trant-se intransigent respecte al pagament de les reparacions de guerra com a clau per fer front al deute intern. La reconstrucci del pas es far a costa de les futures repara-cions alemanyes. LEsglsia catlica va reconciliar-se amb la Repblica Francesa per labandonament de la poltica anticlerical recuperant-se aix les relacions amb el Vatic i acceptant lensen-yament religis dins duna estructura escolar laica. En la poltica interior, aquest perode va caracteritzar-se per les tensions entre govern i sindicats. Aix, va haver-hi una srie de manifestacions i vagues que van acabar amb violncia. Els governants francesos estaven disposats a acabar amb el perill dels extre-mistes desquerra creant un imaginari perill roig.

Les lluites poltiques en aquest perode es van veure marcades pel fort creixement de la inflaci. Els socialistes van ser incapaos de fer front al Bloc Nacional i realitzar una oposici efica per la seva divisi interna. El Bloc Nacional va seguir una poltica tradi-cional mantenint els impostos al mnim, equilibrant el pressupost, demanant prstecs si eren necesaris i evitant poltiques innovadores. Aix va suposar una srie de vagues contra el govern el 1920. Els majors problemes de Poincar eren econmics per aquest soposava a prendre mesures de tipus fiscal i espe-rava que Alemanya pagus el deute. Locupaci del Ruhr el 1923 no va servir de res i va empitjorar ms encara les relacions amb Alemanya. El 1924 els resultats electorals van canviar el govern conservador grcies a una reforma electoral que primava les coalicions. Aix, el Partit Radical i els socialistes de lSFIO van configurar el Cartell dEsquerres que va portar a terme una poltica social i econ-mica que no va funcionar. Es va reconixer lURSS i es va orientar la Repblica nova-ment cap al laicisme. Les relacions amb els sindicats van canviar per millorar la relaci daquests amb el go-vern desquerres. La pressi antialemanya va alleugerir-se per la intervenci nord-ame-ricana signant el Pla Dawes. Lendeutament del pas havia generat una crisi financera permanent que va enfrontar a radicals i socialistes. LSFIO apostava per consolidar el deute perqu no ans creixent ms amb el pas del temps i buscar noves formes de finanament pujant els impostos. El fracs de la coalici va arribar per la forta oposici dels medis financers a les nacionalitzacions, la inflaci galopant i la gran prdua de poder adquisitiu del franc. Aix, el 1926, el trencament de la coalici desquerres va portar a una coalici dUni Nacional coincidint amb un perode destabilitzaci econmica i poltica. A les elec-cions de 1928 la victria del centre-dreta va ser clamorosa. Lesquerra tenia poques pos-sibilitats de derrotar a Poincar que suposava lestabilitat per a Frana. Desprs del parntesi del govern de centre-esquerra les discrepncies financeres van propiciar el retorn a la Uni Nacional de centre-dreta. No va ser necesari que es realitze-sin noves eleccions perqu la fragmentaci de la cambra permetia la formaci de noves majories parlamentries. El nou govern de Poincar va viure fins 1929 el moment ms dol de la Frana dentre-guerres grcies a la recuperaci econmica. El govern no va canviar massa de cares per-qu els socialistes no havien format part directament, noms donaven suport parlamen-tari als radicals dHerriot. Aix, el nou govern no va haver de viure grans conflictes so-cials i les relacions exteriors amb Alemanya van estabilitzar-se grcies a la intervenci dels Estats Units propiciant el Tractat de Locarno. El principal problema francs ser la fragilitat financera agreujada pel procs inflaciona-ri que havia depreciat el valor del franc. Aix, el 1926, el franc, en relaci a la lliura es-terlina, es cotitzava per la meitat del valor anterior a la Primera Guerra Mundial. Durant el nou govern dUni Nacional, aquests problemes seran superats grcies a lexistncia dun gran consens (incls dels socialistes que no van mobilitzar-se contra les mesures de Poincar). Mesures del govern dUni Nacional de Poincar: Rebaixa de la despesa pblica de lEstat francs. Van anular-se instncies burocr-tiques i van reduir-se els costos militars. Augment impositiu. Aquesta mida no va ser tan radical com demanava lSFIO. Reconversi del deute. Es va propiciar la reconversi del deute a curt i mitj termi-ni per convertir-lo en deute a llarg termini amb una instituci (Caixa dAmortitza-ci) finanada amb els ingresos no impositius i extraordinaris com a garantia. Aix va ser possible perqu els acreedors cobrarien ms amb el pas dels anys en una ope-raci creible amb la signatura del Pla Dawes i el Pla Young per un pagament a llarg termini del deute alemany. Depreciaci del franc. Substituci de les proporcions de metall noble dabans de la guerra per una nova moneda que quedava reduida a quatre cinquenes parts del me-tall. Les exportacions es van veure perjudicades en benefici del mercat interior que va reajustar-se.

Les expectatives de creixement econmic van afavorir Poincar a lhora de prendre aquestes mesures que van resultar existoses per la recuperaci de leconomia francesa. El juny de 1929 Poincar va abandonar el govern, tot just abans de la crisi econmica dels anys 30 derivada de la crisi dinversions a la borsa i laugment de latur. La Gran Depressi va crear un nou escenari pel govern dUni Nacional amb el reacti-vament de les tensions socials que desestabilitzaran el rgim de la III Repblica en la mida que el govern no va ser capa de fer front a la crisi, provocant un increment de les crtiques al sistema republic. Loposici a la Repblica va veures afavorida per una srie descandols financers (Afer Stavinsky) que van ser agafats com a referent per la premsa bel.ligerant que exercia la denncia des dels diaris. Des de 1932 els radicals van governar en solitari i van ser acu-sats de corruptes per lesclat de lAfer Stavinsky el 1933. La inestabilitat va provocar lascens delements alternatius a la repblica com els comu-nistes i els feixistes. Aix, el Partit Comunista va enfrontar-se al rgim parlamentari, pe-r el seu gran ascens va arribar el 1934 formant part del Front Popular i defensant la Re-pblica de lamenaa de lextrema dreta. Dins dels partits institucionals tamb van sorgir elements alternatius al parlamentarisme. Aix, dins de lSFIO, el Partit Radical i el centre-dreta van formular-se propostes de re-visi constitucional interna. Els Joves Turcs radicals, Deat i Laval rebutjaran lEstat li-beral i el parlamentarisme defensant lintervencionisme i el corporativisme estatal, mo-del que podia derivar cap a lautoritarisme (model de Mussolini a Itlia). Aquests sec-tors acabaran abandonant els seus partits i formant part del rgim de Vichy. Daltra banda, el feixisme francs va englobar propostes molt disperses que des de 1925 tenien el model itali com a referent. El feixistes eren grups molt minoritaris i dispersos (Valois, La Roque Croix de Feu com a dreta nacionalista extrema per no feixista). El Francisme va ser el feixisme francs amb vinculaci a Mussolini, per amb poca inci-dncia social. Aquest sector va relacionar-se amb el magnat industrial Coty. El 1934 la crisi del rgim poltic no estava amenaada pel feixisme com a alternativa, per la mobilitzaci de la dreta anti-republicana i dels autoritaristes va ser interpretada pels grups desquerra com una amenaa seriosa, propiciant el canvi daliances en el joc poltic. El Partit Comunista va integrar-se en el joc parlamentari, deixant de banda el seu objec-tiu inicial de la revoluci, per participar en el Front Popular davant el feixisme. Aquesta nova aliana entre lSFIO, el PCF i el Partit Radical va donar la victria a les esquerres el 1936. El seu programa es basava en la uni nacional en defensa de la Repblica i les reformes socials. La decadncia de la III Repblica es posar de manifest el 1940 quan el pas no soporti latac alemany i sigui derrotat en poques setmanes instaurant-se el r-gim feixista de Vichy.

GRAN BRETANYA AL PERODE DENTREGUERRES. LASCENS DEL LABORISME I LA RECTIFICACI DEL BIPARTIDISME Sistema institucional. El sistema britnic es caracteritza per la tradici i lexistncia duna constituci no escrita. Des del segle XVII shavia instaurat un rgim monrquic parlamentari basat en la tradici. La monarquia parlamentria britnica es basava en el consens de la naci entorn a la figura del monarca que no tenia cap atribuci poltica, la sobirania residia en el parlament. El parlament britnic era bicameral. Hi havia una cmera electa escollida per sufragi la Cambra dels Comuns i una cambra alta Cambra dels Lords on estaven representades aquelles persones (de classe alta) que eren designats per la corona o havien heretat el c-rrec. La composici de la Cambra dels Comuns marcar el signe del govern segons el grup majoritari. Tot el poder executiu resideix al govern, incls el control de lexrcit. Daltra banda, la Cambra dels Lords, fins 1911, va ser una cambra moderadora i dapelaci amb capacitat de veto davant el parlament. Si els Lords vetaven una llei, aquesta no sortia endavant, fet que provocava tensions entre els comuns i els Lords. El 1911, fruit de la pressi dels partidaris dobrir el sistema britnic, va acabar-se amb aquesta capacitat indefinida de veto dels Lords. Aix va suposar que la cambra alta no-ms tingus dues possibilitats de vetar una llei abans que el parlament la tirs definitiva-ment endavant.El sistema institucional britnic anir evolucionant empricament al llarg del segle XX, fins que la Cambra dels Lords acabi convertint-se en un senat similar al que trobem a altres pasos europeus. Els comuns eren escollits mitjanant un sufragi limitat que paulatinament va anar ampli-ant-se. Fins 1929 el sufragi a Gran Bretanya tenia restriccions. Aix, el sufragi es realit-zava per districtes uninominals amb majoria a una volta. Aquest sistema no estava re-glat per un calendari fixe i els districtes no tenien una configuraci homognia. Els dis-trictes rurals tenien ms pes que els nuclis urbans. La reforma del sufragi far que aquest vagi ampliant-se des del segle XIX mitjanant tres lleis prvies a la universalitzaci del sufragi. Aix, el 1867 va ampliar-se el sufragi als propietaris urbans (classe mitjana). El 1884 tamb van incloures els propietaris ru-rals en el sufragi. El sufragi es basava en la propietat i la riquesa. Fins 1910 no va haver-hi noves reformes que allunyesin els criteris de vot dels sistemes censitaris. Amb la nova reforma del cens electoral podien votar tots els homes majors de 21 anys amb cap cstig penal, no declarats bojos, amb acreditaci de residncia en una adrea determinada des dun mnim dun any i que visquesin independentment. Si es depenia de lasistncia pblica no es podia votar. Els Lords i el clergat tampoc po-dien escollir els comuns perqu tenien un altre col.legi electoral. Amb aquesta llei no-ms podien exercir el vot aquells que tinguesin una important capacitat adquisitiva ja que la majoria dels obrers vivien de rellogats quedant aix exclosos del sufragi. La mobilitat dels obrers era habitual per la manca de treball estable, el que dificultava lacreditaci duna residncia fixa. La llei de 1910 ampliava el sufragi mascul a les tres cinquenes parts de la poblaci masculina. Els liberals i els laboristes demanaran que sampli ms el sufragi mascul i lextensi del vot a la dona. El 1912 la Cambra dels Comuns va rebutjar lampliaci del vot a la dna en condicions digualtat respecte a lhome. Lesclat de la Primera Guerra Mundial va interrompre les reformes liberals modificant el panorama poltic amb la configuraci duna govern du-ni nacional presidit per Lloyd George. El govern de concentraci, davant la llarga durada de la guerra, va prometre una nova reforma electoral per evitar tensions socials. Suniversalitzaria el sufragi mascul i sex-tendria el vot a la dona. Evoluci del cens electoral de Gran Bretanya (1865-1929): 1865 1.057.000 electors

1869 1885 1910 1918 1929

1.995.000 electors 4.500.000 electors 7.710.000 electors 21.400.000 electors 28.900.000 electors

Aix, el juny de 1918, es va reformar novament la llei electoral reduint al mnim les con-dicions necesries per per emetre el vot mascul, exigint noms la residncia en una ma-teixa poblaci durant sis mesos tampoc votaven els criminals i els bojos deixant sense dret de vot noms el 5% dels homes britnics. Les dones tamb podien votar si eren majors de trenta anys i vivien soles, o casades amb autoritzaci del marit. Aix, gaireb el 50% de les dones sincorporava al sufragi. El 1928 definitivament va extendres el dret de vot a la dona en les mateixes condicions que lhome. Tamb va introduir-se un calendari reglat i van instaurar-se districtes electorals homogenis. Fins 1945 va existir un sufragi corporatiu de les universitats i les grans cor-poracions econmiques. Aix suposava la perllongaci duna tradici medieval en ple segle XX. Sistema de partits. A Gran Bretanya la dinmica poltica es caracteritzava pel biparti-disme entre el Partit Conservador (Tories) i el Partit Liberal (Whigs). Ja des del segle XVIII aquests dos partits shavien alternat en el poder en una alternncia que durar fins el segle XX. Entre conservadors i liberals hi havia incls certes coincidncies ideolgiques. No ser fins 1906 quan una srie dorganitzacions obreres i organitzacions independents com la Societat Fabiana trenquin amb els liberals per presentar una candidatura independent so-ta el nom de Comit de Representaci del Treball que ser la base del nou Partit Labo-rista que es consolidar com un partit autnom mediatitzat pels sindicats. Els liberals van intentar reaccionar amb la Llei Osborne de 1909 prohibint la utilitzaci de fons sindicals amb fins poltics. Aix va suposar que els laboristes creesin una nova estructura de partit que els va reforar. La representaci laborista va ser reduida fins 1918 quan amb la nova reforma electoral sarribar a superar els liberals en vots (no en escons). Aix, el tradicional bipartidisme britnic va veures modificat per un sistema tripartit en-tre conservadors, liberals i laboristes. Els liberals aviat es veuran eclipsats pels laboris-tes que van pasar a ser una alternativa de govern real. El Partit Laborista no tenia una ideologia definida fins 1918 quan va elaborar-se el pri-mer programa que buscava homogenitzar el partit. Es demanar la redistribuci de la ri-quesa mitjanant el sistema contributiu, una poltica social estatal i la previsi de la na-cionalitzaci dalgunes indstries bssiques (mineria, transport, energia i holdings ma-nufacturers) per crear una economia mixta. Evoluci poltica. En contra del que semblava, Gran Bretanya va sortir molt danyada de la guerra. Els deutes i les discrepncies amb Frana seran els primers problemes a re-soldre en la postguerra. El perode dentreguerres a Gran Bretanya t tres grans etapes amb la continuitat de les poltiques unionistes de la guerra entre 1918 i 1922 que van trencar-se entre 1922 i 1929 amb lascens del laborisme que va consolidar-se com una alternativa de govern. Entre 1929 i 1940 es viur una nova hegemonia conservadora amb els governs de MacDonald (1931-35) i Chamberlain. Evoluci de la representaci parlamentria a la Cambra dels Comuns: Tories 338 346 260 419 Liberals 136 117 159 41 Labor. 60 142 191 151 P.C. 1 1 S.F. 73 L-N Lab-N -

1918 1922 1923 1924

1929 1931 1935

260 473 387

59 33 21

288 46 159

13 -

35 -

Distribuci dels vots: Conservadors 5.500.000 8.660.000 11.980.000 11.810.000 Liberals 2.600.000 5.300.000 1.500.000 1.400.000 Laboristes 4.200.000 8.400.000 6.600.000 8.500.000

1922 1929 1931 1935

1918-1922. La Primera Guerra Mundial va generar un govern duni nacional liderat per Lloyd George. Un cop acabada la guerra George va defensar la continuaci de la po-ltica unionista amb el recolament dels conservadors i certes reticncies dels liberals dAsquith que era un liberal tradicional reaci a les poltiques unionistes demergncia i contrari a lintervencionisme estatal. Lloyd George representava una opci poltica liberal defensora de lintervencionisme com un instrument que shavia dutilitzar amb moderaci. El seu principal asesor eco-nmic era Keynes. La divisi dels liberals ser caracterstica del perode. Daltra banda, el Partit Laborista no recolar el govern unionista i iniciar aix el seu creixement elec-toral. George havia portat el pas a la victria i era molt popular entre lopini pblica angle-sa. Law, el lder conservador no va voler retirar-se de la coalici perqu temia perdre davant dun Lloyd George en auge. El Partit Laborista si va trencar amb Lloyd George per convertir-se aix en el primer partit de loposici. Aix, Lloyd George va situar Gran Bretanya com a element moderador durant la nego-ciaci dels tractats de pau de Pars. Finalment, Anglaterra va quedar-se amb part de limperi colonial alemany a lfrica i va adjudicar-se el control sobre Palestina i Irak, el que suposava controlar el petroli. A Pars Lloyd George va reforar la seva condici dhome dEstat amb renom mundial i va retornar a Anglaterra triomfant. Tot i aix, lxit va durar poc perqu el consens so-bre la pau va trencar-se enseguida. Els principals problemes pel govern britnic arribaran en el camp de la poltica interior. Lloyd George va haver de fer front a una forta crisi social de postguerra (1919-21) amb la desmovilitzaci dels soldats que van generar protestes socials al trobar-se a latur. Una srie de manifestacions de protesta i esclats de violncia van succeir-se pel descon-tentament generalitzat. Aquesta crisi va agreujar-se pel retrocs del sector miner davant lauge del petroli. Aix, una de les bases de la industrialitzaci britnica va entrar en una crisis de sobreproduc-ci al ser un sector sobredimensionat. Gran Bretanya no va saber adaptar-se als requeri-ments tecnolgics que requeria la Segona Revoluci Industrial substituint el carb pel petroli com a principal font denergia. Els miners van exigir la nacionalitzaci de les mines sota control obrer, una jornada la-boral de sis hores i un augment dels salaris del 30%. Lloyd George va amenaar amb fer servir la fora si els miners anaven a la vaga, per va proposar que es forms una comis-si per buscar una sortida negociada. El govern amb lexcusa de que la comissi no arribava a cap acord no va actuar. Aix va provocar que esclatesin noves vagues que Lloyd George va sofocar amb una tmida reforma que concedia la jornada laboral de set hores. Un cop finalitzada la guerra, els sectors miner, ferroviari i de transports van renovar la triple aliana que els unia en cas de vaga general. Tot i aix, quan el 1919 els ferro-viaris van anar a la vaga per la nivelaci salarial dels sous del sector industrial laliana no va funcionar. Els ferroviaris van fer-se forts en les seves reclamacions i el govern va veures forat a mantenir les seves tases salarials. La vaga del ferrocarril va ser una der-rota per al govern.

La reestructuraci i regularitzaci del sector miner va suposar un problema important per al pas per lacomiadament massiu de treballadors. Aquesta situaci va comportar una srie de vagues i la demanda per part dels sindicats miners duna vaga general que paralitzs el pas. La triple aliana va acordar una vaga general de suport als miners. El govern va tornar a obrir les negociacions i la vaga va ajornar-se, per novament va trencar-se el dileg i els miners van amenaar amb anar a la vaga general. Aix no va arribar a donar-se perqu la majoria del sindicalisme va rebutjar la celebra-ci duna vaga general per por a una onada revolucionria. La negativa de la triple ali-ana a actuar va generar una forta divisi en el si del moviment obrer que trigar en su-perar-se. Finalment, la soluci del conflicte amb els miners va ser negociada per Lloyd George. Tot i que Alemanya ja no representava cap amenaa de competncia comercial, la recu-peraci econmica anglesa va ser difcil. Els mercats internacionals, que fins a linici de la guerra estaven controlats pels britnics, van veures ocupats per daltres potncies emergents com Estats Units i Jap. La pujada dels preus dels productes dexportaci, deguda a laugment dels salaris dels treballadors que van aconseguir les Trade Unions, i lelevada cotitzaci de la lliura es-terlina van ser altres factors que van dificultar la recuperaci econmica. Els soldats desmobilitzats rebien un subsidi durant 50 setmanes si no trobaven treball i un cop aquest pla econmic va esgotar-se, va ser substituit per un pla de contribucions que cubria gaireb a la totalitat de treballadors, exceptuant al servei domstic, els jorna-lers agrcoles i els funcionaris. Altres problemes importants van viures a lndia i a Irlanda. La qesti de lndia ser un greu conflicte per a tots els successius governs britnics amb la proliferaci dels mo-viments independentistes, i en especial amb la figura de Gandhi. La qesti irlandesa va tenir una soluci que va comenar a marcar Lloyd George. El moviment independentista irlands, gestat al segle XIX, es consolidar a la recerca de la sobirania per a Irlanda. El conflicte estava marcat per la qesti religiosa (anglicanisme i catolicisme) i problema del repartiment de la terra. El principal grup independentista irlands era el Sinn Fein (Nosaltres Sols) que el 1916 va protagonitzar un primer intent dinsurrecci la Rebeli de Pasqua que tot i fracasar va reforar el moviment independentista. Laixecament de Pasqua va aprofitar la guerra per provocar sagnants enfrontaments amb els britnics i proclamar la independncia dIrlanda. Quan va finalitzar la Primera Guerra Mundial, lenfrontament entre els independentistes irlandesos i els britnics va agreujar-se amb constants accions terroristes contestades per la presncia de lexrcit britnic. El 1918 el Sinn Fein dirigit per De Valera va aconse-guir 73 escons als comicis i va trencar amb el parlament angls, organitzant el seu propi parlament, el seu propi exrcit lIRA i un aparell judicial propi. El Sinn Fein va auto-proclamar la Repblica dIrlanda. Aquesta situaci suposar el 1920 una confrontaci oberta entre lIRA i lexrcit brit-nic que portar a una sortida negociada entre irlandesos i britnics. Lilla va dividir-se en dos parts, el nord amb majoria protestant quedava sota sobirania britnica i el sud, amb majoria catlica, aconseguia la independcia. Aix, el 1922 neixia lEstat Lliure dIrlanda (EIRE), que es relacionaria amb lImperi Britnic a travs del reconeixement de la Corona. Pel nord dIrlanda es mantenia un estatut diferent perqu era un territori majoritriament protestant. Aquest acord no va satisfer els catlics del nord que eren partidaris de la seva uni amb una Irlanda independent i van mantenir les seves reivindicacions nacionalis-tes. Aquest s linici duna Irlanda independent. Ara el problema pasar a ser una guerra ci-vil entre irlandesos on simposar De Valera asumint el pas cada cop una major autono-mia respecte a la poltica britnica. El Sinn Fein rebutjar la separaci de lUlster i es mantindr obert un conflicte que ha arribat als nostres dies amb una llarga llista datem-tats terroristes perpetrats per lIRA.

Aquest procs va suposar un fort desgast poltic per al govern de Lloyd George que a les eleccions de 1922 va veure com els conservadors de Bonner Law van trencar la pol-tica unionista. Els liberals patiran un fort retrocs electoral. 1922-1929. El 1922 sinicia una etapa conservadora amb un fort problema intern en el lideratge del Partit Conservador provocada per la potncia que tenia a la societat britni-ca la figura de Lloyd George. En un context de crisi de partit Law va haver de dimitir el 1923 per problemes de salut convocant-se unes noves eleccions que van guanyar nova-ment els conservadors i van confirmar al laborisme com a segona fora poltica. Els conservadors sense majoria absoluta no van acceptar lencrrec de formar govern que si van acceptar els laboristes de MacDonald que formaven govern el 1924 amb el suport dels liberals. Per primer cop a Europa un partit socialdemcrata governava en so-litari. Aquesta situaci era molt frgil pels laboristes que depenien del recolament liberal per mantenir-se al govern. Els liberals noms van recolar el govern laborista durant nou mesos, el que provocaria un nou avanament electoral. En aquest breu perode els laboristes no van poder desplegar una poltica forta. Noms van poder insinuar-se alguns canvis a la poltica social enfrontant-se al problema de la vivenda i a la poltica exterior amb el reconeixement de lURSS. Desprs daquest pa-rntesis laborista els conservadors recuperaran la majoria absoluta per lenfonsament del Partit Liberal. MacDonald era un bon administrador. Per tot i que ell tenia capacitats per exercir com a primer ministre, el seu partit encara no estava preparat per tenir el poder. Els sindicats encara tenien una influncia desproporcionada dins del partit i la connexi entre lequip de govern i el partit no funcionava amb fluidesa. El pas dels laboristes pel govern va ser tant breu que semblava que hagus estat un fra-cs, per en realitat va demostrar que la socialdemocrcia podia arribar al poder sense que senfonss el pas, trencant la tradicional alternncia britnica entre conservadors i liberals. La premsa conservadora (Daily Mail) va reaccionar molt durament contra el govern de MacDonald iniciant una persecuci desencadenada per la publicaci duna carta dels di-rigents de la Internacional Comunista que describien un quadre pre-revolucionari a Gran Bretanya i comparaven a MacDonald amb Kerenski. En realitat, el Partit Comunista angls no tenia molt suport social, per aquest anlisi erroni dels comunistes russos va donar lloc a una forta campanya de pressi conserva-dora perqu els liberals retiresin el seu suport al govern laborista. Tot i que aquesta carta era una falsificaci, el laboristes sortirien derrotats en les eleccions. Tot i les crtiques, els laboristes van demostrar que podien arribar al poder sense desen-cadenar un procs revolucionari a Gran Bretanya i van prendre contacte amb el poder per primer cop. Quan el 1924 es tornin a convocar eleccions, els liberals perdran definitivament la seva capacitat dalternncia. Els canvis socials que havia provocat la Gran Guerra van provo-car lalteraci del mapa poltic britnic i larrelament del sistema democrtic. Els libe-rals van perdre la seva credibilitat, primer donant suport als laboristes i desprs provo-cant la caiguda del govern als nou mesos. Els liberals van patir una fugida de vots cap als conservadors i els laboristes que va pos-sibilitar el retorn conservador al poder amb el govern Baldwin que deixar en suspens les relacions amb lURSS i reestablir una poltica de m dura a lndia. Baldwin intentar erosionar les bases socials del laborisme enfrontant-se amb els sindi-cats. El govern va regular finalment el sector de la mineria sense que es produisin nego-ciacions amb els sindicats el que va provocar que aquests convoquesin una vaga del sec-tor del carb que va derivar en una vaga general el 1926. Lincrement de latur i la minimitzaci del subsidi per als aturats va suposar que tots els sectors laborals anesin a la vaga paralitzant el pas davant daquesta ofensiva conserva-dora. La pressi dels treballadors per millorar les seves condicions socials i la poc rea-lista poltica econmica dintentar recuperar rpidament els nivells de preguerra van provocar importants tensions socials que van esclatar amb la vaga de 1926.

El context de la vaga va polaritzar la situaci poltica britnica entre les opcions conser-vadora i laborista que era lnic fre a davant de lofensiva conservadora. Els liberals van diluir-se totalment. Finalment, el conflicte va resoldres per la via de la negociaci amb els sindicats i la retirada del procs de regularitzaci del sector del carb. El 1928 els conservadors per intentar reduir lincrement del vot popular cap el laboris-me, van extendre el vot a les dones en condicions digualtat respecte als homes perqu consideraven que tindrien una tedncia poltica ms conservadora. Aquesta premisa no va cumplir-se i els laboristes van imposar-se. 1929-1940. Aix, el 1929 els laboristes de MacDonald van ser per primer cop la forma-ci ms votada, el que va permetre que es forms un nou govern laborista. El sistema britnic tornava aix a convertir-se en un bipartidisme, ara entre tories i laboristes amb un Partit Liberal sense transcendncia. Lascens del laborisme el 1929 com a primera fora poltica va permetre que es rectifi-qus la poltica social i laboral britnica reobrint les negociacions amb els sindicats i es dons un gir en poltica exterior. El govern laborista defensar una poltica de desarma-ment, restablir les relacions diplomtiques amb lURSS i restablir les negociacions amb el Consell Nacional Indi. Es pactar la regulaci del sector miner amb els sindicats per evitar noves tensions. La poltica laborista ser reformista, per en cap cas rupturista ni revolucionria. Respecte a lndia, els laboristes intentaran exportar el model canadenc i a Palestina hauran de fer front a una tensi creixent entre els inmigrants jueus i els palestins autctons. A Gran Bretanya la crisi econmica de 1929 no va tenir unes conseqncies tant dram-tiques com a Estats Units o Alemanya. El 3% per el govern Mac Donald va veures li-mitat en el seu creixement per la crisi econmica que dividir al laborisme. ndex comparatiu daturats a Gran Bretanya, Alemanya i Estats Units (1927-37): Gran Bretanya Alemanya Estats Units 1927 10,6% 8,8% 1929 11% 13,1% 3,2% 1930 14,6% 15,3% 8,9% 1931 21,5% 23,3% 15,9% 1932 22,5% 30,1% 23,6% 1933 21,3% 26,3% 24,9% 1935 16,4% 11,6% 20,1% 1937 11,3% 4,6% 14,3%

El laborisme va dividir-se entre dos propostes per superar la crisi. Duna banda, Snow-den considerava que la crisi shavia originat per un desequilibri cojuntural del mercat i que es resoldria amb lautorregulaci del mercat. Segons aquesta teoria el crac de 1929 seria conseqncia duna crisi cclica i el govern no havia dintervenir o, en tot cas, re-duir les seves despeses per no incrementar el dficit pblic. Daltra banda, Keynes considerava que no es tractava duna crisi cclica, sin duna de-pressi estructural que requeria de noves poltiques amb lEstat intervenit com a agent econmic actiu per generar llocs de treball i augmentar els salaris per regenerar la de-manda i autorregular i equilibrar novament el mercat. Els sindicats britnics tamb demanaven lintervencionisme de lEstat. Dins del laboris-me, Mosley va apostar tamb per la postura intervencionista amb el control estatal sobre les transaccions comercials per transferir rendes del sector comercial al sectors produc-tius. La poltica de Mosley resultava heterodoxa per a les poltiques econmiques realit-zades fins aleshores. MacDonald va apostar finalment per aplicar una poltica ortodoxa provocant una crisi de govern per la divisi interna del laborisme a lhora daplicar un increment de la co-bertura datur als treballadors sense feina. La contenci de la despesa que suposava la poltica econmica ortodoxa implicava la convenincia dun retorn a les poltiques du-ni nacional. MacDonald va resoldre la crisi de govern proposant un nou govern duni nacional que recolzs la seva poltica econmica. Aix, MacDonal saliar amb els conservadors per no rebr el suport dels laboristes i els liberals. El govern nacional no va aconseguir sal-var la lliura i Gran

Bretanya va haver dabandonar el patr or. Amb aquest panorama econmic es va arribar a les eleccions de 1931. Als comicis de 1931 els conservadors van tornar a imposar-se, formant un nou govern conservador duni nacional dirigit pel laborista MacDonald. Lhome fort del nou go-vern era el ministre dHisenda; Neville Chamberlain. Les primeres mesures del govern per superar la crisi van ser de tipus proteccionista i van retallar els subsidis. Fins a lesclat de la Segona Guerra Mundial es viur una nova etapa conservadora amb els governs de MacDonald (1931-35) i Chamberlain (1935-40). Gran Bretanya va de-mostrar una solidesa interna i una fe inamovible en el funcionament parlamentari que li va permetre afrontar amb xit els greus problemes interns i el perill que suposava la pro-liferaci dels totalitarismes a Europa.

ALEMANYA: LA REPBLICA DE WEIMAR, LA DEMOCRCIA ASSETJADA El sistema institucional republic: La creaci de la Repblica de Weimar el 1919 introduia la democrcia a Alemanya amb una constituci que suposava la introducci dun estat federal, democrtic i parlamentari amb un president escollit per sufragi universal directe. Va introduir-se un sistema electoral estrictament proporcional, el que va permetre que hi hagus una gran varietat de partits, el que dificultaria la formaci de majories i la governavilitat del pas. La constituci de 1919 establia la capital a Weimar trencant amb la capitalitat de Berln del II Reich. En qualsevol cas, Weimar era una capital ms formal que real. La nova constituci responia al comproms entre les principals forces formadores de la Repbli-ca: lSPD, el Zentrum i el DDP. Els socialistes eren la minoria majoritria per van cedir la ponncia constitucional al DDP perqu Preuss, enspirant-se en el penosamente de Max Weber, presents el text constitucional amb la intenci darmonitzar el nou rgim i un estat fort. Sextenia el rgim democrtic a tota Alemanya amb sufragi universal mascul i femen per als majors de 20 anys per lelecci dels poders de la repblica i els landers. Lantic imperi sextenia sobre regnes, principats i ciutats lliures; ara sestablia un rgim gaireb federal amb un poder central que predominava sobre sobre els landers. La Repblica de Weimar va establir la divisi de poders executiu, legislatiu i judicial. Aix va suposar la fi de lautonomia de lexrcit alemany que pasava a dependre del po-der civil. La constituci buscava lequilibri entre el president de la Repblica i el cance-ller que era el cap del govern. El president de la Repblica tenia importants funcions, per la intenci no era crear un rgim presidencialista, sin buscar un equilibri amb el parlamentarisme. Aix, el presi-dent era escollit per sufragi universal directe per un mandat de 7 anys sense lmit de mandats. El president representava la sobirania nacional. El canceller era el cap de lexecutiu, responsable davant el Reichstag (parlament ale-many). La iniciativa a lhora dencarregar la formaci de govern i anomenar el canceller corresponia al president de la Repblica. El canceller tenia un mandat de 4 anys i podia ser destituit pel president sense laprovaci del Reichstag. En situacions demergncia, el president tenia latribuci de governar mitjanant decrets llei i referndums prescindint del Reichstag i deixant el canceller com una mera figura administrativa de gesti (article 48 de la constituci). Lesperit de la constituci mante-nia grans similituts amb una monarquia constitucional per les atribucions presidencialis-tes que tenia el president legitimat per ser escollit pel poble. Aix, es conciliava el passat imperial amb un present democrtic on hi havia un fort pes de la tradici monrquica. El govern en condicions normals estava en mans del cance-ller per el president podia decretar una situaci demergncia aplicant larticle 48 per governar i exercir el seu poder. La Repblica va establir-se amb un govern als landers i un senat territorial amb iniciati-va legislativa en qestions socials, culturals i religioses per tractar de superar les dife-rncies territorials. El constitucionalisme histric alemany va imposar-se a lhora de for-mular la Constituci de 1919. LEstat podia intervenir social i econmicament trencant amb el liberalisme tradicional. Sacceptar la creaci de consells dempresa amb presncia conjunta de patronal i treba-lladors i existia un Consell Econmic del Reich (Zag) amb potestat per intervenir social-ment. Sistema de partits de la Repblica de Weimar:

SPD: La socialdemocrcia alemaya era un partit obrer sense implantaci al camp ni a les classes mitjanes de la societat alemanya. El seu programa presentava un socia-lisme reformista que buscar consolidar la democrcia. Mai va aconseguir la majoria absoluta i va haver de pactar amb el Zentrum i el DDP. DDP: El centre poltic de la Repblica tenia una implantaci desigual entre les clas-ses mitjanes de les grans capitals industrials. Era un partit democrtic frgil i sense tradici. Al llarg dels anys vint sanir enfonsant electoralment. Zentrum: El partit catlic interclassista completa el que van ser els tres grans pilars de la nova repblica democrtica. Era un partit conservador amb alguns elements propis de lextrema dreta. Amb la crisi de la Repblica giraran cap a la dreta amb Von Popen. KPD: El Partit Comunista alemany va nixer el 1921 com una escissi de lUSPD. Va convertir-se en un partit de masses que soposava a la repblica burgesa i aposta-va per la via revolucionria. La seva alternativa a la repblica democrtica era la re-pblica sovitica de consells. DVP: El Partit Popular alemany de tendncia liberal moderada representava els inte-resos de la burgesia industrial i agrria. Votar en contra de la Constituci per aca-bar integrant-se a les coalicions de govern sota la direcci dStresemann. A la mort del dirigent popular el DVP evolucionar cap a la dreta. DNVP: El Partit Nacional Popular alemay era un partit de masses, monrquic i amb una forta implantaci a Prssia. Nostlgics de lImperi, antimarxistes, antisemites i interclassistes tant al camp com a la ciutat el seu principal dirigent era Hugenberg. El seu aliat era el BVP (Partit Popular de Baviera) que seguia la mateixa ideologia. Aquests sn els enemics del sistema des de la dreta poltica.

El Partit Nacionalsocialista alemany no creixer electoralment fins el crac de 1929. Daltra banda, els moviments folclrics van tenir la seva importncia amb la creaci de societats secretes i clubs universitaris dagitaci pangermnica i hegemonstica contraris a la Repblica. Evoluci poltica de la Repblica de Weimar: 1919-1923. Superats els procesos revolucionaris que shavien produit a lacabament de la guerra i durant el procs de formaci de la Repblica, lacatament de Tractat de Ver-salles ser el principal de la Repblica durant els anys vint. Els tractats de pau de Pars van suposar per Alemanya prdues territorials, limitacions militars i unes altes repara-cions de guerra que suposaran una forta hipoteca econmica. La Repblica haur de digerir el diktat de Versalles, el que motivar les primeres discre-pncies internes entre el grup constitucional perqu el DDP no ratificar el Tractat de Versalles al parlament. Aquesta desavinena va ser temporal, per resultava un signe de que la societat alemanya no es considerava lnica culpable de la guerra. Lamargor davant el diktat de Versalles alimentar loposici nacionalista de dretes, la poca adhessi de la classe mitjana a la Repblica i lagitaci de lesquerra revolucion-ria. El nacionalisme denunciar que la derrota no va ser militar, sin una traici dels po-ltics alemanys. Daltra banda, el comunisme considerava que amb la pau imposada a Alemanya hi ha-via un sotmetiment a limperialisme franco-britnic. La realitat es que la coalici wei-mariana tampoc es sentia identificada amb el Tractat de Versalles. Aquest caliu va faci-litar laparici de nombrosos grupscols poltics, cossos paramilitars alguns dels quals encara continuaven combatent a lest, agrupacions daturats i antics soldats desmobilit-zats. Aquests sectors de poblaci sense un futur clar complicarien levoluci dun pas que saixecava de la guerra amb grans dificultats. La pau imposada va fer que el mar de 1920 hi hagus un intent de cop dEstat protago-nitzat per Kapp amb el recolament de grups militars que van estar a punt dapoderar-se de Berln. Una vaga general de defensa del rgim va evitar que triomfs el cop dEstat. Lxit de la vaga general, el fet que lUSPD i el KPD consideresin que Ebert era un mal menor preferible abans

que Kapp i la paralitzaci del pas davant la impotncia dels re-belds van portar al fracs el cop de Kapp. Amb la derrota dels colpistes i la integraci del DVP dStresemann en el sistema el go-vern republic va consolidar-se per encara faltava solucionar els problemes econmics que afectaven a Alemanya. Evoluci del Reichstag (1919-32): 1919 Vots 7,6% 38% 18,5% 19,7% 4,4% 10,3% 83% 1928 Vots 10,6% 29,8% 5% 12% 8,7% 14,2% 3% 75,6% Escons 22 165 75 91 19 44 1920 Vots 2% 18% 21,7% 8,3% 13,6% 14% 15% 4,4% 79,2% 1930 Vots 13% 24,5% 11,8% 4,5% 7% 3% 18,3% 82% Escons 4 84 102 39 64 65 71 21 1924 (V) Vots Escons 12,6% 62 20,5% 5,7% 13,4% 9,2% 19,5% 3,2% 77,4% 100 28 65 45 95 16 1924 (XII) Vots Escons 9% 45 26% 6,3% 13,6% 10% 20,5% 3,7% 78,8% 131 32 69 51 103 19 -

KPD USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP BVP NSDAP Participaci

KPD USPD SPD DDP Zentrum DVP DNVP BVP NSDAP Participaci

Escons 54 153 25 62 45 73 16 -

Escons 77 143 68 30 41 19 103

1932 (VII) Vots Escons 14,3% 89 21,6% 12,5% 1,2% 6% 3% 37,3% 84,1% 133 75 7 37 22 230

1932 (XI) Vots Escons 16,9% 100 20,4 11,9% 1,9% 8,3% 3% 33% 80,6% 121 70 11 52 20 196

Altres problemes que va haver dafrontar la Repblica de Weimar eren la dificultat de recuperar-se econmicament per la prdua de territoris, el retorn dels soldats del front, la reconversi econmica latur, el descens de la demanda interna i la inflaci agravada per les reparacions de guerra. Acusada pels vencedors de ser la culpable de la guerra, Alemanya va haver dafrontar el pagament de les reparacions de guerra, fet que va dificultar des del comenament la recuperaci econmica del pas. El tema de les reparacions va col.locar els aliats en un di-lema; per poder pagar Alemaya shavia de recuperar econmicament. En el cas contrari, una Alemanya enfonsada econmicament seria un perill revolucionari i no podria fer front a les reparacions. La forta inflaci va dificultar encara ms la recuperaci econmica del pas. El 1923 Alemanya arribar a patir un procs dhiperinflaci. Lndex de preus alemany respecte a 1913 shavia multiplicat per 944.000 el 1923. La sensaci generalitzada de crisi va disparar la inflaci que va arribar a uns nivells increibles. Laugment dels salaris depreciar el marc. Sarribar a un punt en el que els diners no tenien cap valor i la moneda senfonsava cada dia ms. Un dlar va arribar a canviar-se per quatre bilions de marcs.

Els ingresos procedents de lactivitat productiva es van veure perjudicats per aquest pro-cs inflacionari, per els petits estalviadors rentistes de classe mitjana veuran com els seus diners desapareixien. Alemanya va patir un crac econmic que afectava especial-ment a les classes mitjanes i els petits empresaris. A ms de la crisi econmica, Alemanya va haver de patir lagitaci separatista de Ba-viera i Rennia amb el suport dels francesos. Aquesta era lltima regi industrial ale-manya i la seva prdua suposava lenfonsament definitiu pel pas. El 1923 Frana va ocupar la conca del Ruhr per forar el govern alemany a pagar les reparacions de guerra, el que va tornar a desencadenar lagitaci nacionalista. La resistncia passiva dels treballadors del Ruhr va evitar que Frana obtingus els resultats previstos. El govern francs va cobrar part dels endarreriments, per la tensi amb Alemanya va augmentar i els aliats no van aprovar aquesta acci de pressi. La Repblica es veur assetjada per tots els fronts. Aquesta crisi va suposar la major pressi sobre la Repblica en els anys vint. Aix, loctubre de 1923 el KPD promour un nou intent insurreccional antirrepublic que no prosperar. El Partit Nacionalsocialista dAdolf Hitler va intentar tamb un cop dEstat a Munic que pretenia realitzar una marxa sobre Berln imitant Mussolini. Hitler fracasar i acabar a la press desprs dun judici. Alemanya semblava abocada a la descomposici de la Repblica de Weimar. Aquesta situaci extrema portar als Estats Units a intervenir amb laprovaci del Pla Dawes que significar lacord perqu Alemanya pogus pagar el deute a llarg termini. Aix Alemanya accedia al crdit exterior que va fer possible la recuperaci del pas. Da-vant daquesta situaci va formar-se el govern de la Gran Coalici. LSPD, el Zentrum, el DDP i el DVP van formar un govern duni nacional encapalat per Stresemann que va permetre superar la crisi arribant aix a un perode destabilitat poltica que dominar la resta dels anys vint. El final de la lluita pel Ruhr, la reforma monetria i el Pla Dawes van permetre estabilitzar leconomia i que la democrcia par-lamentria pogus funcionar. 1924-29. El govern del nou canceller Stresemann comenar a controlar la situaci eco-nmica amb la col.laboraci dels governs britnic i nord-americ. Alemanya va retornar a lescena internacional iniciant un perode destabilitat. El KPD deixar de ser un enemic per a la Repblica amb la signatura del Tractat de Ra-pallo amb lURSS que establia la col.laboraci econmica i militar i el reconeixement del comunisme. Ara el KPD es limitar a una acci propagandstica del comunisme i el nacionalisme i lextrema dreta es limitaran a ser un movement dispers i dividit que no suposava cap perill pel rgim republic. El 1925 es signava a Suisa el Tractat de Locarno amb Gran Bretanya, Frana, Blgica, Itlia i altres pasos menors on es renunciava a la modificaci per la fora de les fronte-res europees. El reconeixement per part dels alemanys de les fronteres europees va faci-litar la normalitzaci de les relacions internacionals. Alemanya va entrar a la Societat de Nacions. A Locarno van aprovar-se els punts bssics que havien de garantir la futura convivenia continental. Alemanya renunciava a les seves reivindicacions sobre Alscia i Lorena i acceptava les fronteres europees. Frana, a canvi, havia dabandonar Rennia abans del temps previst. LSDN acceptava Alemanya com a pas membre i la pressi dels Estats Units aconseguia la rebaixa del deute alemany per les reparacions de guerra. Els ban-quers nord-americans van comenar a prestar diners i a fer fortes inversions al pas ger-mnic. Els moviments separatistes perdien aix el suport exterior de Frana i diluien deixant de ser una amenaa per a la Repblica. La desactivaci de fronts de conflicte interns, la re-cuperaci de les relacions exteriors i la reactivaci econmica van permetre lestabilit-zaci de la Repblica de Weimar. La col.laboraci dels bancs nord-americans, amb excs de capacitat creditcia, va facili-tar el capital necessari per reactivar el pas econmicament. Els crdits procedents dels Estats Units

van permetre el rellanament industrial. Aix, el 1928 la producci recupe-rava els nivells de 1913 tot i la mutilaci despais industrials. Tot i aix, leconomia alemanya no va ser capa de resoldre el problema de latur que es situava en unes taxes que voltaven el 9-12%, fet que afavoria el descontentament social. Els acords entre patronal i sindicats que havien perms la consolidaci de la Repblica van trencar-se en aquest perode tornant a la confrontaci tradicional. A la indstria siderrgica va produir-se el principal enfrontament dels sindicats amb les dinasties Krupp i Von Thyssen endurint les seves possicions davant les reclamacions obreres. El 1925 va morir el socialdemcrata Ebert que era el president de la Repblica ale-manya. Les eleccions a la presidncia van donar a la primera volta la victria a Jarres, candidat de la coalici DVP-DNVP per sense aconseguir la majoria absoluta que era necesria. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1926-primera volta): Jarres (DVP-DNVP) Braun (SPD) Marx (Zentrum) Thallman (KPD) 38% 29% 14,5% 7%

A la segona volta podien presentar-se nous candidats i realtzar noves coalicions. Aix, lSPD i el Zentrum van unir-se al voltant del candidat ctolic Marx per superar la coali-ci de dretes. Davant la uni dels constitucionalistes Jarres va renunciar a favor de Hin-denburg; un candidat dret, heroi de la Primera Guerra Mundial i smbol del II Reich. El nou candidat va reagrupar a la dreta ideolgica alemanya. Si lesquerra representada per lSPD i el KPD shagus unit als partits de centre hague-sin guanyat amb tota seguritat, per aquest acord no va ser possible per les discrepn-cies entre socialdemcrates i comunistes. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1926-segona volta): Hindenburg (DVP-DNVP) Marx (SPD-Zentrum) Thallman (KPD) 48,3% 45,3% 6,4%

Hindemburg va imposar-se a la coalici weimariana de lSPD i el Zentrum accedint aix a la presidncia de la Repblica un personatge que no formava part dels partits tradicio-nals de la Repblica i amb una ideologia dretana vinculada al DVP. La crisi nord-americana de 1929 va provocar la rpida repatriaci dels capitals invertits a Alemanya provocant el tancament dempreses. La crisi social i la por al comunisme portar la burgesia a postures cada cop ms conservadores. La coalici democrtica que sustentava la Repblica de Weimar va enfonsar-se donant lloc a la radicalitzaci dels partits poltics ms virulents. Quan leconomia va tornar a entrar en crisi, Alemanya va veures novament inmersa en una crisi poltica. Cap dels problemes poltics subjacents en el procs de democratitza-ci del pas shavia resolt durant els anys vint. Hindenburg va resistir-se als intents del govern per limitar els poders extraordinaris del president de la Repblica i no va actuar contra aquells que planejaven fer servir un r-gim presidencialista com a eina per acabar amb la democrcia parlamentria. El 1930 amb la crisi econmica mundial la situaci alemanya va agreujar-se amb lin-crement de latur. La crisi va provocar una deriva autoritria del rgim. El DVP va anar allunyant-se de la Repblica democrtica i el Zentrum va comenar a parlar daplicar poltiques dautoritat. El 1930 Hindenburg amb la complicitat del DVP i el DNVP va motivar un canvi en la cancelleria que va portar Brunning al poder per iniciativa del president de la Repblica que

aplicava larticle 48. El president de la Repblica era considerat lautntic represen-tant del poble. El canceller Brunning va anomenar el seu gover gabinet de soldats del front. El nou govern era molt conservador i nacionalista i feia servir els decrets presidencials demer-gncia si era necesari. Brunning va pujar els importos i va crear arantzels proteccionis-tes com a mesura contra la crisi econmica. Larticle 48, pensat com un recurs per fer front a crisis i situacions demergncia, va convertirse en una arma per destruir el sistema parlamentari i obrir pas a una dictadura. En situaci demergncia es substituien les poltiques de coalici per cancellers presi-dencials que seguien les instruccions del president. Els cancellers presidencials seran Brunning, Von Popen, Scheicher i Hitler que arribar al poder el 1933. EL PRXIM ORIENT AL PERODE DENTREGUERRES Introducci al mn arabo-musulm: El Prxim Orient va ser un escenari secundari de la Primera Guerra Mundial en lintent aliat de desmembrar lImperi Otom. LImperi Otom ja havia iniciat el seu retrocs du-rant el segle XIX davant lexpansi colonial francesa i britnica i el creixement territo-rial de lImperi Rus. Els rabs sn els natius de la Pennsula dArabia. Eren un poble nmada que abans de laparici del profeta Mahoma tenien un ampli radi dacci. Altres pobles nmades eren els jueus i els filisteus. Els rabs es trobaven dispersos pel Prxim Orient. Laparici de la figura de Mahoma com a ltim profeta de lIslam va superar les altres religions que existien dins del mn rab. Mahoma era la continuaci i renovaci defini-tiva desprs dAbraham i Jess. LIslam va crear una nova religi monoteista identifica-da amb un poble: els rabs. Amb la difussi de la nova doctrina es configurar un nou Estat rab. El 660 desprs de la mort de lltim emir va configurar-se un nou poder: el Califat de Damasc. LIslam es convertia aix en un Estat universal on el califa associava el poder temporal amb lespi-ritual. Amb la difussi de lIslam va configurar-se el Califat de Bagdad, un califat islmic go-vernat per rabs no tnics. La conversi a lIslam implicava un procs darabitzaci. Amb la conquesta de Constantinobla (segle XV) lIslam fundava lImperi Otom, els otomans no seran rabs sin musulmans. Els turcs van exercir el poder poltic dins del mn musulm. Ser al segle XVIII quan apareixin moviments de reacci davant els canvis experimentats per la cultura musul-mana per linfluncia dels turcs i els occidentals. El califat turc que des del segle XVI havia restaurat la unitat del mn musulm va entrar en crisi per lexpansi europea del segle XIX. El 1805 Mehmet Al va proclamar la so-birania poltica dEgipte reconeixent el califat religis dEstambul. La penetraci dan-glesos i francesos a Egipte va ser clau perqu esclats aquests procs. Els britnics con-trolaran el Canal de Suez des de 1882. Aix, Gran Bretanya, Frana, Itlia i Espanya van anar avanant sobre el territori turc. Frana va penetrar a Arglia i Tunsia. Espanya va avanar sobre el nord dfrica en-trant en guerra amb el Marroc. Itlia va ocupar el Lbano i Gran Bretanya el 1914 pro-clamar el protectorat sobre Egipte. Espanya buscava al nord dfrica mines i ampliar la franja de seguretat dels seus terri-toris a lfrica. Gran Bretanya volia controlar el Canal de Suez des dEgipte i Itlia bus-cava territoris per no quedar-se enrere en la cursa colonial que havia esclatat entre els pasos europeus. El territori musulm comenar a estar ocupat poltica i militarment pels europeus el que donar lloc a un procs de reacci en el mn islmic que comena-r a presentar diverses interpretacions de lIslam. Davant lexpansi dels europeus en el mn musulm van donar-se diverses reaccions entre les poblacions ocupades. La reacci antioccidental mitjanant la religi la repre-senta el

Wahabisme que va nixer a lArbia Saud i defensava una nova interpretaci de lIslam retornant als seus orgens. Encapalats per Al-Wahab van proposar la depuraci de lIslam de les contamina-cions occidentals. Volien abandonar totes aquelles prctiques religioses que no estaven avalades pel Coran i per aquest motiu van prohibir el tallar-se la barba i el culte a imat-ges i sants. El Wahabisme va ser el primer moviment fonamentalista del segle XIX dominant la Pe-nnsula dArbia fins que va ser derrotat en els anys vint. Ibn-Saud, cap del Wahabisme, va retirar-se al desert oriental Ryad on el moviment wahabista va sobreviure com un poder religis fort. Un altre fenomen antioccidental va ser el mahdisme, derivaci del shiisme en el segle IX, que parlava de lexistncia de liman amagat. La seva hiptesi era que lltim iman de lIslam no havia mort, sin que shavia amagat i retornaria per fer la guerra santa li-derant els creients per extendre lIslam per tot el mn a la batalla final. Era un movi-ment on predominaven les idees individuals. El 1881 van aixecar-se contra el anglesos i van arribar a controlar Sudan durant vuit anys. Daltra banda, el salafisme va ser un altre tipus dintegrisme religis que predicava la guerra santa en termes de conquesta militar. La Nahda va ser un moviment cultural i poltic que simbolitzava el renaixement rab sense enfatitzar la religi. Parteix de lautocrtica del passat recent de lIslam iniciant una nova literatura (novel.la i teatre). s un moviment de despertar rab que contempla-ba propostes poltiques. Zaydan (1861-1914) va afirmar que lIslam no era una religi en els seus orgens, sin una cultura amb arrels a lEgipte faranic. La seva proposta era la construcci dun Es-tat fort i centralitzat. s el precedent de la interpretaci laica de lIslam. Al-Din (1839-1897) considerava que el decliu del mn musulm es devia a la inferiori-tat tecnolgica i cultural. Iniciar un moviment panislamista revolucionari que volia ins-taurar una repblica que impulss la modernitzaci. Buscava la laiquitzaci del mn musulm per superar la divisi de lIslam. Ja en el segle XX, la dinastia Hachemita va proposar, desprs de la derrota turca a la Segona Guerra Balcnica, la independncia del mn rab sota la seva direcci per esta-blir un nou califat rab. La fallida de lImperi Otom a lhora de defensar el mn rab de la penetraci europea va inspirar la idea de la creaci dun nou califat amb seu a la Meca. Els hachemites eren descendents de Mahoma i havien de defensar els llocs sagrats de lIslam (la Meca i Medina). Amb anterioritat als hachemites, Kawakibi ja havia propo-sat la necessitat de restaurar un califat rab. Husseyn va aprofitar aquesta idea per inten-tar establir un Estat panrab que forms un nou califat. Els rabs saudites i els hachemites lluitaran per aconseguir el poder en el mn musulm. Els hachemites seran defensors de la tradici islmica rebutjant les novetats. La visi hachemita de lIslam s rigurista. El Prxim Orient desprs de la Primera Guerra Mundial: El 1914 amb la derrota de lImperi Otom a les guerres balcniques aquestes postures islamistes es reforaran. Gran Bretanya proclamar el protectorat sobre Egipte (1914) i tindr una base militar i poltica privilegiada per intervenir en el mn rab. Els turcs hauran de fer front a dos fronts perqu els britnics conspiraran amb els hachemites con-tra lImperi Otom. Husseyn en contacte amb els britnics (Mc Mahon) va acordar el recolament angls a una rebeli rab hachemita que ataqus a lImperi Otom. El nou Estat panrab amb els hachemites com a lders poltics tindria el suport i la protecci exterior britnica. El nou Estat aniria des de Yemen fins a Bagdad (incloent Palestina i Egipte). Aix, el 1916, en plena Primera Guerra Mundial, va iniciar-se la rebeli rab contra els turcs amb assessorament i armament dels britnics. La rebeli va progressar rpidament ocupant Jerusalem el 1917 i Damasc el 1918, el que suposava el control de Palestina. La construcci dun estat califal dominat pels hachemites estava en marxa.

El 1916, quan esclatava la rebeli rab, va pactar en secret amb Frana (Tractat Sykes-Picot) la divisi del Prxim Orient en dues zones dinfluncia. Aix, Sria i el Lban se-rien zones dinfluncia francesa i Palestina, Transjordnia i Irak serien zones de control britnic. Els hachemites es van trobar amb que no es reconeixia el nou Estat rab i amb la pre-sncia militar de francesos i britnics a la zona. El 1917 Balfour declarava pblicament que Gran Bretanya acceptava la constituci a Palestina duna llar nacional jueva per do-nar resposta al moviment sionista que buscava el retorn a Terra Santa per instaurar un nou Estat jueu. La inmigraci jueva a Palestina havia anat creixent des de linici del segle XX i el 1919 ja hi havia uns 70.000 jueus. A la seva declaraci Balfour no es va comprometre a crear un Estat palest. El 1919 Husseyn va forar Gran Bretanya a proclamar la seva sobirania sobre Arbia i els seus fills van ser proclamats sobirans. Feysal seria sobir de Palestina, Transjordnia i Sria i Abdallah sobir de lIrak. LImperi Otom estava en descomposici i el mn rab en una situaci de conflicte poltic i ocupat per tropes britniques i franceses. La Conferncia de San Remo de 1920 va establir noves fronteres per a la Turquia repu-blicana de Kemal Atatrk amb control sobre part del terrotori Kurd i va reconixer la sobirania de Husseyn sobre lArbia. El Prxim Orient va ser repartit entre Frana i Gran Bretanya segons lacord Sykes-Pi-cot i sota els principis de la Societat de Nacions. El desenvolupament daquest reparti-ment va permetre Gran Bretanya poder compensar els hachemites. Aix, Palestina seria un protectorat britnic i es creaven els regnes de Transjordnia amb sobirania dAbda-llah i dIrak amb sobirania de Feysal. Irak es convertir en un regne independent el 1930 i Transjordnia aconseguir la seva independncia desprs de la Segona Guerra Mundial. Els hacehemites seran derrocats a lIrak per un cop dEstat perpetrat per Sadam Husein. El 1947 es proclamar lEstat dIsrael de forma unilateral per part dels jueus que ja eren prop de 2 milions dhabitants a Palestina. El govern britnic buscar la convivncia en-tre palestins i jueus, per es veur superat per la situaci. Els territoris de domini francs, en canvi, van veire com sexercia un domini francs di-recte sobre ells. Va fragmentar-se el territori segregant el Lban de Sria per la presncia minoritria de poblaci cristiana. Els francesos van intentar fragmentar Sria en tres subestats: Latakia, Damasc i Drusa, per aquesta partici no va prosperar. Finalment, no es restaurar un Estat rab per al Prxim Orient. Els estats europeus tin-dran inters en controlar la zona per la importncia creixent del petroli com a font de-nergia. El nacionalisme rab del segle XX estar fragmentat en una srie de propostes antagniques. La poltica de compensaci dels britnics cap els hachemites no satisfar el nacionalis-me rab que voldr controlar Palestina. Daltra banda, el nacionalisme rab laic buscar la constituci dun Estat rab unit que integrs tot el Prxim Orient amb doble capitali-tat a Damasc i Bagdad. El 1930 apareixer el Partit Baath dirigit per M. Aflaq que defensar la creaci duna re-pblica rab socialista no marxista. La rivalitat histrica entre Damasc i Bagdad far que el Baath es divideixi. El nacionalisme rab laic, estatalista i reformista acabar im-posant-se a Sria que reclamar el control sobre el Lban i Irak. El nacionalisme rab tindr dos enemics interns i externs. El desenvolupament del nacionalisme islmic musulm suposar una dificultat perqu es fonamentar en el fonamentalisme religis que lluitar contra la dominaci occidental. Sorgiran diferents moviments islmics amb diferents interpretacions religioses. Els sau-ds proclamaran una Repblica rab a lArbia Saud constituint-se com a Estat islmic. A Arglia apareixer un moviment nacionalista proletari anti-imperialista contra la do-minaci Francesa i crtic amb les burgesies rabs que pacten amb els estats occidentals, per no tindr continuitat.Els rabs tenen com a nexe duni la llengua i la histria, per les seves interpretacions del nou estat seran diferents.

LNDIA: LENFRONTAMENT ENTRE COMUNITATS. EL CAM CAP A LA INDEPENDNCIA Evoluci de lndia fins el segle XX: Lndia veur durant la primera meitat del segle XX com sexpandir el moviment na-cionalista contra la dominaci colonial britnica, procs que culminar el 1947 quan el pas va aconseguir la independncia. Des de la Baixa Edat Mitjana va desenvolupar-se la ruta de les espcies que unia comercialment Europa i el mn oriental. A canvi de productes europeus manufacturats els ori-entals exportaven pebre, seda i or. Les espcies eran importants per a la poblaci euro-pea perqu facilitaven la conservaci, eren un element calric i donaven sabor. El comer amb lndia amb anterioritat als segles XV-XVI es realitzava a travs del mn musulm, per amb la caiguda de Constantinopla aquest comer va encarir-se i els europeus van buscar un enlla directe entre els comerciants i la zona don provenien les matries primeres. Aix, els portuguesos van iniciar els seus viatges i Colom en el seu intent de trobar una ruta ms curta va descubrir Amrica. Durant els segles XVI i XVII van crear-se punts denlla amb lndia per facilitar el comer. Amb la captaci de nous mercats a Orient va iniciar-se la penetraci colonial. Els segles XVII i XVIII els anglesos van penetrar a lndia per crear i controlar els cir-cuits comercials. El comer de la seda i el cot va supusar el control angls del mercat textil. Aix, lndia exportar a Gran Bretanya espcies (te i picants), cot (aliment de la futura industrialitzaci britnica), matries primeres i altres productes menors. Per la se-va banda, els britnics exportaran manufactures, capital i equips ferroviaris. Paulatinament es van anar substituint els productes natius per productes britnics realitzats amb matria primera ndia. Lndia consumir els productes britnics produint un fenomen de desindustrialitzaci de leconomia ndia. La competncia de les manu-factures britniques i la destrucci de lequipament industrial autcton va acabar amb el desenvolupament industrial indi. Durant el segle XIX els britnics van introduir la xarxa ferroviria i va iniciar-se el co-mer de lopi produit a Bengala. Aquest comer a mitja distncia era molt productiu econmicament. Va incrementar-se la producci dopi local per ampliar el comer amb Xina. El negoci de lopi portar els britnics a conquerir Bengala i Birmnia per incre-mentar la producci. Volum dimportacions dopi a Xina: - Segle XVIII 200 Caixes - 1819 4.228 Caixes - 1836 30.000 Caixes - 1850 68.000 Caixes - 1873 96.000 Caixes Lopi es venia a Xina a canvi dor, te i seda. Lopi es cultivava en extensi, el que resul-tava barat, i era fcil de transportar arribant-se a exportar a Xina unes 200 caixes anuals durant el segle XVIII. El 1819 ja sexportaven 4.000 caixes anuals de 65 Kg. Aix va generalitzar el consum dopi a la Xina. El 1829 Xina va haver de prohibir les importacions dopi, per tot i aix, el comer dopi va continuar mitjanant el contraband. El consum generalitzat dopi suposava un problema social i econmic per al govern xins, per per al govern britnic era un dels negocis ms rendibles del mn colonial. Aquest procs va promoure la creaci dun circuit comercial bassat en lopi. Quan el govern xins va atacar el contraband va iniciar-se el procs de colonitzaci a Xina amb la declaraci

britnica de guerra per obstrucci al lliure comer, el que va obligar a Xina a obrir els seus ports al comer occidental. Hong Kong va pasar a ser domini britnic i des daquest punt els anglesos exercien el seu poder poltic i econmic sobre el territori. El procs de colonitzaci del mn oriental va accelerar-se amb la proclamaci del govern britnic a lndia, la conquesta dIndoxi-na per part de Frana i lestabliment duna colnia holandesa a Indonsia. El lmit de lexpansi britnica ser Afganistan. A lIran, britnics i russos van pactar la presncia com dambds pasos. Noms les regions de Sind, Penjab i Catxemira esta-ran fora del domini britnic a lndia. Lndia ser la colnia de major inters per als britnics, la joia de la corona. Ja des de lpoca moderna la Companyia de les ndies Orientals (East Indian Company) gaudia del monopoli en el comer amb lndia. La companyia va seguir lestratgia dinstalar-se a lIndia pactant amb els governs locals (Gran Mogol) i va crear un exrcit integrat per natius i comandat per agents de la companyia. Al segle XIX aquest privilegi va ser abolit, establint-se el govern general britnic a les places estratgiques de lndia. Aix, lndia cedir parcialment la seva sobirania sobre els seus territoris a favor de Gran Bretanya. Labolici del monopoli de la companyia obria, el 1833, el comer a altres empreses. Per organitzar lexrcit de lndia va introduir-se una base de soldats natius amb oficiali-tat anglesa. El gruix de lexrcit el composaven tropes musulmanes perqu les autoritats britniques consideraven que aix es controlaria millor el territori hind. El 1857 va esclatar la rebeli dels simpais (cipayos) contra el comandament britnic. Aquest fet va fer perillar el colonialisme britnic a lIndia perqu era la primera reacci anticolonial amb el detonant de la mala maror entre els soldats musulmans per lus de greix de porc en els cartutxos. Amb la derrota dels rebelds es reformar el govern colonial introduint un virrei i refor-mant lexrcit amb tropes britniques. LActa de Govern de lndia establia ladminis-traci directa per part de la corona britnica. La reina Victria seria proclamada empera-driu de lndia el 1877. Paral.lelament a la introducci del virreinat siniciava la construcci del ferrocarril can-viant les lnees de comunicaci tradicionals. La producci per al consum intern va anar deteriorant-se donant lloc a la fam entre la poblaci ndia. Determinades rees urbanes van vincular-se a la nova economia i les noves rees de producci. La desestructuraci que van produir els britnics va afavorir laparici de fams peridiques i la ruina de lar-tesanat local. Laparell estatal va anar creixent i desenvolupant-se al llarg del segle XIX. Aix va su-posar la introducci de poblaci nativa a ladministraci, per sense accs als crrecs del virreinat britnic que vertebrar el territori. La classe funcionria i els exportadors locals van anar creixent, apareixent aix una nova classe social desvinculada del sistema de castes tradicional i amb aspiracions a ocupar els alts crrecs de ladministraci, cosa que ladministraci britnica impedia. El 1885 va aparixer un moviment reivindicatiu de representaci dels indis integrats en el sistema: el Consell Nacional Indi (CNI). Aquest moviment reivindicar ligualtat en-tre els funcionaris indis i britnics. El seu primer lder va ser Tilak. El 1906 el Consell Nacional Indi reclamar lautogovern per als propis indis, fet que va tenir resposta en les Indian Acts. Lndia en el segle XX: El CNI anir evolucionant fins que va convertir-se en un partit poltic. Inicialment do-minat per personatges moderats, acabar sent un dels motors de procs de independn-cia de lndia. La pressi del nacionalisme indi far que el govern britnic acabi introduint petites re-formes en el sistema administratiu colonial. Lelit ndia va introduir-se en el consell executiu 27 membres indis sobre 60. Desprs de la Primera Guerra Mundial sintro-duiran noves reformes. La movilitzaci de tropes ndies als fronts de guerra europeus (2 milions) va generar un fort malestar entre la poblaci ndia. El 1915, Gandhi, que havia organitzat a Sudfrica un

moviment de resistncia no violenta contra el colonialisme britnic, va retornar a lndia incorporant-se al Consell Nacional Indi. Gandhi va introduir el seu esperit de resistncia no violenta al Consell Nacional Indi. Aix, Gandhi promour el boicot i la desobedincia civil que va ser contestada per lad-ministraci britnica amb la matana dAmritjar (379 morts i 1.200 ferits) que va fer que el moviment nacionalista indi antibritnic sexpands encara ms. La realitat s que el Mahatma Gandhi era un personatge ms religis que poltic i les se-ves postures xocaven amb els estrategues del partit, per en els anys vint la seva autori-tat moral i la seva capacitat de movilitzaci de les masses van fer-se indispensables per al CNI. LActa ndia de 1919 va establir una relaci paritria en el consell executiu del govern virreinal i va ampliar-se a dos teros electes la representaci al consell legislatiu. Lelit hind va veure com es concedia tamb un sufragi censitari molt restringit que no resul-tava satisfactori per al nacionalisme indi perqu era una reforma elitista. Ladministraci britnica va separar lndia musulmana de lndia hind, potenciant aix la Lliga Musulmana Awami dirigida per Jinnah. El govern britnic instrumentalitzava aix la qesti religiosa. El Consell Nacional Indi, per contra, era un moviment no con-fessional. El Consell Nacional Indi va radicalitzar les seves exigncies poltiques i el 1928 de la m de Gandhi i Nehru de tendncia socialdemcrata va iniciar el seu projecte inde-pendentista. El CNI es convertia en un moviment popular que iniciava una campanya de desobedincia civil amb la vaga de fam de Gandhi. Aquesta campanya no tindr xit i ladministraci britnica practicar una poltica re-pressiva que va portar Gandhi a la press. Tot i la repressi britnica, el moviment inde-pendentista va anar extenent-se. Una nova reforma institucional (1935) concedir lautogovern a les provncies i obrir el sufragi a les classes mitjanes i les classes obreres amb ingresos estables. Tot i aix, el Consell Nacional Indi demanar labolici del sistema de castes adoptant un programa social de tendncia socialdemcrata. Ser a les eleccions de 1937 quan el CNI aconse-gueix el seu gran triomf. El Consell Nacional Indi aconseguia el 1937 la victria electoral i la governaci de sis de les onze provncies de lndia. Tot i el creixement del CNI, a lndia musulmana la victria electoral va ser per a la Lliga Awami. Es configurava aix una forta divisi entre hinds i musulmans. Lesclat de la Segona Guerra Mundial va fer que el Consell Nacional Indi promogus una campanya contra la presncia britnica a lndia. Gandhi i la cpula del seu partit van ser empressonats, el que va permetre que els nacionalistes hinds de Bosse en alian-a amb els japonesos formesin lexrcit nacional indi per lluitar contra els britnics. Es-clatava aix una guerra civil entre els indis. Fenmens similars van donar-se a Indonsia i Indoxina perqu des de Jap es va pro-moure els sectors nacionalistes contra els pasos occidentals. Els exrcits japonesos van avanar sobre Indoxina fent fora els ocupants francesos. El 1944 el govern britnic va posar en llibertat a la cpula del Consell Nacional Indi i va iniciar les converses sobre el futur de lndia amb dos propostes independentistes; la in-dependncia amb la permanncia dins de lImperi Britnic proposada pels britnics i la demanda dindependncia total que proposava el CNI. Els britnics van recolar-se en la Lliga Awami que defensava la partici de lndia. Gandhi defensava la necessitat daconseguir primer la independncia i la formaci duna confederaci entre hinds i musulmans. La Lliga musulmana en canvi volia acon-seguir primer la partici de lndia. El 1946 la divisi entre hinds i musulmans va portar a una matana genocida entre t-nies que va fer ingovernable la situaci, el que va fer que finalment el 1947 el govern la-borista britnic conceds la independncia de lndia (hind) i el Pakistan (musulm). Es formaven aix dos estats dividits i enfrontats entre si. Gandhi ser assassinat el 1948 per un hiduista radical, grup minoritari dins del movi-ment nacionalista indi. Lndia es vincular a econmicament a Gran Bretanya i defen-sar una

poltica neutral. Laliana amb els britnics es trencar quan es concedeix la independncia al Pakistan Oriental.

LEXTREM ORIENT AL SEGLE XX: XINA I JAP, ENTRE LA REVOLUCI I LIMPERIALISME Xina i Jap van donar diferents respostes davant el contacte amb el mn occidental que va iniciar-se al segle XVII mitjanant la presncia de missioners que van ser expulsats a tots dos pasos. La col.lonitzaci de Xina ser econmica, metre que el Jap es mantin-dr com un imperi feudal aillat doccident fins el segle XIX. Evoluci de Xina i Jap fins el segle XX: Xina fins el segle XX. La col.lonitzaci econmica de Xina va ser protagonitzada per Gran Bretanya que va introduir-se econmicament al pas mitjanant el comer dopi. Els principals articles xinesos que els britnics importaven cap a occident eren les teles de seda, pedres precioses i espcies. Els britnics introduiran a Xina el consum generaltzat dopi. Lopi ja era objecte de con-sum entre les elits xineses, per amb la penetraci europea el seu consum va extendres. Aix, el segle XVIII simportaven unes 200 caixes dopi de 65 Kg. El 1850 ja eren con-sumides unes 68.000 caixes anuals i el 1870 va arribar-se a un volum de 100.000 caixes anuals per laugment del mercat. El consum dopi per la classe mitjana xinesa va acabar convertint-se en un problema econmic i social. El 1731 lemperador ja havia prohibit limportaci dopi, per els eu-ropeus van seguir van seguir comercient amb Xina mitjanant el contraband. Els conflictes de lImperi Xins amb les potncies colonials europees van suposar la se-va descomposici. El segle XIX van esclatar les Guerres de lOpi (1839-42) com un in-tent de les autoritats de Canton devitar lentrada dopi al pas i lexpulsi dels comer-ciants europeus. Aquesta acci va ser interpretada pels britnics com una agressi al lliure comer, el que va motivar la intervenci europea. El final del conflicte va suposar la signatura del Tractat de Naiquin pel qual Gran Bretanya va adjudicar-se Hong Kong i van obrir-se dotze ports xinesos al comer europeu, entre ells Canton i Shangai. Amb lobertura del pas al comer europeu Xina es convertir en una colnia ms que ser explotada. Els britnics van explotar mines, establir ports construir ferrocarrils i controlar les duanes en Hong Kong. La penetraci occidental que va iniciar-se a partir daquest moment buscar el domini de la costa i les vies de comunicaci del pas. Aix, van establir-se aliances amb els ca-cics locals en detriment dun Estat imperial en descomposici. La nova situaci presentava un fort contrast entre una nova economia vinculada a Euro-pa i el mn tradicional xins fortament endarrerit. Aix, la economia agrcola tradicional xinesa va entrar en un procs de decliu progressiu que va estar marcta per la fugida de poblaci del camp cap a les ciutats emergents. Les reaccions davant lempobriment generalitzat del pas van produir-se en forma daixecaments nacionalistes antioccidentals i contraris a lImperi Xins. La Rebeli Taiping (185064) que va produir-se a leix Pekn-Canton va arribar a constituir un Estat inde-pendent que rebutjava la reforma agrria de liquidaci dels privilegis i la modernitzaci del pas. La intervenci franco-britnica va permetre a lemperador controlar la situaci momentneament. Ser la Revolta dels Bxers la que suposar la fi dels elements tradicionals de Xina. La revolta va tenir un carcter antioccidental, nacionalista i molt violent. Els Bxers, a ms, van comptar amb el suport delements propers a la cort imperial. Amb la Revolta dels Bxers, la cort imperial va acabar daillar-se. Tot i que la revolta va fracassar el 1910 Xina era un Estat quebrat, en mans dels cacics locals que compta-ven amb el suport occidental. Ser el 1911 quan una nova revoluci posi fi a lImperi i proclami la repblica per iniciar la reconstrucci nacional Jap fins el segle XX. El Jap es quedar fora del procs de penetraci colonial tancant les seves fronteres als europeus i aillant-se de les influncies que podien arribar docci-dent. Aix

va ser aix fins 1853 quan lexpedici nord-americana del comandant Perry va llanar un ultimtum als japonesos perqu permetesin lentrada dels comerciants es-trangers per ordre del govern dels Estats Units. El Jap Tokugawa tenia una aparena feudal amb una forta fragmentaci poltica que va fer que no es reaccions davant de lultimtum del comandant Perry. Aix, la cort impe-rial va acceptar lultimtum nord-americ i va obrir-se a occident. Lemperador japons era divinitzat, per no tenia el poder efectiu que era en mans del shogun de qui depenia la noblesa feudal propietria de terres. La noblesa tenia sota el seu domini una pagesia molt pobra i un exrcit de samurais. LEstat controlava el co-mer amb lexterior i les transaccions comercials. La presncia nord-americana i europea al Jap va fer creixer la sensaci dhumiliaci entre la societat japonesa. Els acords comercials signats amb les potncies estrangeres eren extremadament favorables a les potncies occidentals. La penetraci occidental al Jap va permetre una reacci que va restablir lautoritat de lemperador sobre els senyors. Aix, lemperador Mutsuhito va posar fia la shogunat i va agafar el poder personalment el 1868; s la Revoluci Meiji. La revoluci va suposar lestabliment del centralisme imperial i la liquidaci dels poders territorials feudals i linici de la construcci dun Estat nacional japons en aliana amb els agents econ-mics. El nou Estat imperial haur de fer front a la penetraci occidental copiant les seves tec-nologies per permetre la modernitzaci i el llanament industrial japons. La Revoluci Meiji va ser clau per renovar les arcaiques estructures econmiques i socials del Jap, reorientant-se cap al capitalisme sota la direcci de les classes dirigents. Jap va obrir-se a les noves tecnologies constituint-se en el primer exemple de creixe-ment industrial decretat i dirigit des de lEstat. El 1880 els japonesos exportaven princi-palment productes tradicionals (arrs, te, sedaetc), el 1905 la meitat de les seves ex-portacions eren teixits de cot i seda. Jap va convertir-se en una potncia exportadora de productes industrials i poblaci, mentre es desenvolupava la tecnologia militar. Aquest desenvolupament japons va ser possible per la concentraci de capital en grans companyies com Mitsubishi. El creixement japons requeria el control del cot com a matria primera i la creaci de nous mercats. El desenvolupament japons va portar-lo a intervenir en la cursa imperia-lista per satisfer les seves aspiracions hegemniques sobre els pobles asitics vens. Per aquest motiu va esclatar la guerra amb Xina (1894-95) pel control de Corea. La derrota xinesa va permetre que pel Tractat de Shimonoseki Jap pass a controlar Taiwan. Els japonesos van entrar en el repartiment colonial de Xina entre les potncies occidentals i van controlar territorialment Manxria i Corea. Les aspiracions japoneses sobre Corea quedaran definitivament satisfetes el 1905 amb la derrota de la Rssia tsarista a la Guerra Russo-japonesa. Els russos van reconixer aix les aspiracions japoneses sobre Corea. Jap va declarar el 1907 un protectorat sobre Corea i Manxria i el 1910 va anexionar aquests territoris. Jap esdevenia definitiva-ment una potncia imperialista a la zona asitica i al Pacfic. Xina al segle XX. Entre el Kuomintang i el comunisme: El 1910 lImperi Xins estava en descomposici. El contrast amb un Jap en expansi anir creixent al llarg del segle XX. El 1911 una rebeli a Pekn encapalada pel Kuo-mintang de Sun Yat Sen va proclamar la repblica. El Kuomintang era un moviment re-public i reformista que va aprofitar la mort de lemperadriu xinesa per provocar una re-volta a la cort. La nova repblica va rebre el suport de Yuan Shikai, un militar, per aquesta va tenir una breu duraci perqu va ser substituida per una dictadura militar centralitzada. LIm-peri i la repblica democrtica van fracassar. El 1916, a la mort del dictador Yuan Shikai, Xina estava fragmentada per el poder dels senyors de la guerra que es faran forts en el seu territori. Aix, coincidint amb la Primera Guerra Mundial, Xina viur un perode de forta inestabilitat i dexpansi del nacionalis-me xins.

Xina viur un procs de descomposici interna en territoris dominats per senyors de la guerra que rivalitzaven entre si. LEstat xins havia desaparegut virtualment mentre el Jap aspirava a convertir-se en la primera potncia asitica i sextenia pel continent a costa de territoris xinesos. El 1923 el Kuomintang aliat amb el Partit Comunista de Xina iniciar la construcci del nou estat xins controlant la regi de Canton i proclamant la Repblica amb la intenci dunificar el pas sota un rgim republic. Aquesta aliana entre el Kuomintang va ser possible perqu tots dos aspiraven a aconseguir una reforma social de Xina. El Kuomintang volia acabar amb el domini dels senyors de la guerra i es plantejar lali-ana entre la burgesia i el proletariat per aconseguir la reforma social i la industrialitza-ci del pas. Per la seva banda, el Partit Comunista Xins, amb el seu nucli principal a Shangai, defensar laliana anti-imperialista amb aliana amb la burgesia nacional per-qu el seu objectiu era lemancipaci de Xina com a colnia occidental. El 1925 a la mort de Sun Yat Sen el Kuomintang va escollir Chian Kai Chek com a suc-cessor al front del partit. Chian Kai Chek va ser ms conservador al front del Kuomin-tang plantejant un retorn als plantejaments ideolgics xinesos neoconfucionistes i can-viant el joc daliances. El Kuomintang buscar un aliat exterior que li permeti fer front a lavan territorial ja-pons al continent asitic. El 1927 Chian Kai Chek va desencadenar una matana de co-munistes a Shangai trencant definitivament laliana republicana per iniciar un apropa-ment als Estats Units. Els dirigents comunistes van haver de refugiar-se a linterior de la Xina Oriental on va proclamar-se una repblica comunista sota la direcci de Mao Tse Tun. La nova rep-blica xinesa autoproclamada per Mao no ser obrera, sin camperola pel territori on es va situar. La Repblica del Ruijin va portar Mao a teoritzar sobre el protagonisme del camperolat majoritari en la revoluci comunista a Xina. Mao Tse Tun es convertia en el gran lder del comunisme xins. El proletariat urb era minoritari i es trobava aillat en els enclaus comercials de la costa, per aix no podia ser el protagonista natural duna revoluci co-munista a Xina. El 1933 el govern del Kuomintang va atacar la repblica comunista de Ruijin i va obli-gar a Mao i els dirigents comunistes a fugir cap a linterior del pas en la Llarga Marxa. La retirada comunista va permetre el 1936 la reorganitzaci del comunisme xins sota la direcci de Mao Tse Tung amb el suport de Chu En Lai antic dirigent del Partit Comu-nista Xins. Entre 1931 i 1937 Xina ser controlada de forma progressiva pel Jap des de Manxria. El 1937 el Kuomintang amb el suport dels Estats Units va proclamar la Repblica de Naikin, una repblica capitalista que buscarar frenar i competir econmicament amb el Jap. Lesclat de la Segona Guerra Mundial va impedir aquesta competncia comercial perqu Jap va llanar-se invadir Xina. La invasi japonesa el 1937 va fer que el Kuomintang busqus el recolament dels co-munistes contra els ocupants japonesos formant una aliana inestable. Aquesta aliana va durar noms el perode docupaci japonesa i un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial el 1945 esclatar la guerra civil a Xina. El comunisme va movilitzar el camperolat contra el Kuomintang que dominava les clas-ses urbanes. El Partit Comunista Xins va imposar-se convertint-se en un partit de mas-ses entre el camperolat amb el suport exterior de lURSS i els Estats Units. El 1949 el comunisme va imposar-se obligant el Kuomintang a retirar-se a Taiwan des don ja no podr retornar a la Xina continental. Jap al segle XX. Imperialisme i militarisme: El 1910 Jap estava en expansi i ja era una potncia imperialista. Durant la Primera Guerra Mundial Jap es sumar al bndol dels aliats i ocupar les colnies alemanyes a Xina que li seran adjudicades pel repartiment dels tractats de Versalles. Fins els anys vint van ser freqents les movilitzacions socials i poltiques protagonitza-des per la nova classe mitjana que buscava una obertura poltica del sistema imperial ja-pons. El

sistema japons es bassava en un sufragi censitari molt restringit que deixava el poder en mans dels interesos econmics i la burocrcia imperial. s el perode dels poders personals. El parlament japons tenia una escasa representativitat social. Levoluci social que va permetre lobertura del Jap a occident havia generat una potent classe mitjana que va concretar-se amb la formaci de partits reformistes com el Minseito (lligat a Mitsubishi) o el Senykai (lligat a Mitsui). Tamb van aparixer formacions socialistes i el Partit Co-munista Japons. Les organitzacions poltiques de masses van portar a la formaci el 1918 del primer go-vern japons de partits. Aix es passava de lEstat personalista a un rgim de partits que va perfeccionar-se amb la concessi el 1925 del sufragi universal mascul per la forta pressi que havien exercit els partits. Aquest procs de democratitzaci del Jap va suposar una forta tensi entre els partits poltics i els opositors a la democratitzaci (militars, corporacions econmiques i nacio-nalistes). El comandament imperial era un grup social tancat amb vincles directes amb lempera-dor. Ideolgicament els militars eren conservadors, creien que la modernitzaci econ-mica del pas no havia dalterar les tradicions. Van posicionar-se en contra del sufragi universal perqu reduia el poder de lemperador i conspiraran contra lobertura poltica del pas. Les corporacions econmiques van realitzar un doble joc. Duna banda, volien evitar lampliaci del sufragi i soposaven al creixement dels partits desquerra i els sindicats, per participaven del joc poltic mitjanant partits reformistes. El nacionalisme japons es vehiculava mitjanant societats secretes de perfil antidemo-crtic, antiliberal i amb un plantejament restaurador (Showa) que havia de retornar tot el poder a lemperador. Kita Ikki va ser un nacionalista japons que inspirant-se en els rgims autoritaris que es-taven apareixent a occident va proposar un rgim autoritari de tipus feixista. Ikki plante-java un cop militar que permits establir el nou rgim, estatalitzs leconomia i llancs una ofensiva imperialista a sia. En els anys trenta, desprs de que el 1931 lexrcit japons de la Manxria Meridional responent a la conspiraci militar i econmica invaeixi la resta de Manxria, el govern va vures forat a proclamar lestat titella de Manxukuo amb lantic emperador manx al capdavant. El 1932 la inestabilitat poltica del Jap, que estava practicant una poltica cada cop ms dretana, va acabar amb el rgim de partits per retornar als poders personals concedits per lemperador. El 1933 Jap es retirava de la Societat de Nacions i feia pblica la de-claraci Annau on es proclamava com a garantia de la pau a lsia oriental i protector de la relaci de Xina amb les potncies occidentals. Jap es considerava aix lintermediari necesari entre Xina i occident. La involuci pol-tica creixent i el nacionalisme en expansi portarn el Jap a ocupar Xina amb lexcusa dun incident menor a Shangai. Jap passava aix a controlar la Xina oriental expulsant el Kuomintang. La Societat de Nacions no va ser capa daturar lagresi japonesa i no va intervenir en portes de lesclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra amb Xina s linici de lex-pansi japonesa per sia. La militaritzaci i lautoritarisme del pas va reforar-se amb locupaci de Xina. Finalment, va proclamar-se el nou Estat amb un rgim de partit nic i la consagraci i divinitzaci de lemperador Hiro Hito. Al final de la Segona Guerra Mundial, on el Jap va participar aliat amb lEix, locupaci nord-americana acabar amb el nou Estat autori-tarista japons.

AMRICA LLATINA AL SEGLE XX. LA CRISI DE LES ECONOMIES EXPORTADORES I DE LESTAT OLIGRQUIC La crisi llatinoamericana del segle XX: La independncia poltica dAmrica llatina no va suposar la independncia econmica del pas. Aix, Amrica Llatina es fragmentar en petits estats, fent fracassar els projec-tes dunitat i ampliant la dependncia econmica. Les economies sudamericanes es de-senvoluparan a la segona meitat del segle XIX especialitzant-se en lexportaci de mat-ries primeres cap a Europa. El primer ter del segle XX es caracteritzar per les primeres manifestacions de crisi dels estats exportadors. Les societats llatinoamericanes seran bssicament exportadores, el que va portar a Carmagnani de societats oligrquiques exportadores. El domini econmic de les exportacions va portar a identificar les economies dels pasos llatinoamericans amb els productes que exportaven. Aix van donar-se els segents bi-nomis econmics: Brasil sidentificar amb el caf, Per amb la producci de guano (un adob natural) i coure, Bolvia amb lestany, Xile amb el salitre (un adob mineral del que sexportava el 90% de la producci mundial) i Argentina exportava blat i carn. Brasil que estava especialitzat en la producci de canya de sucre va veures desplaat al mercat per Cuba que estava ms desenvolupada tecnolgicament. Aix, els brasilers hauran despecialitzar-se en la producci de caf amb els principals centres de produc-ci a Sao Paulo i Rio de Janeiro. Mxic tenia una estructura econmica ms diversificada que es basava en lexportaci de plata, coure i ferro. Aix suposava un grau menor de dependncia per a leconomia mexicana. La producci de la plata va veures perjudicada per la prdua de valor que va suposar que deixs de ser un element financer. Amrica Llatina proporcionava matries primeres alimentries i minerals. Per aquest motiu les potncies occidentals recolaran els regims autoritaris i oligrquics. Les po-tncies occidentals no estaven interesades en interrompre el comer. La dependncia del mn occidental era total perqu els exportadors no controlaven els preus dels productes que compraven a canvi de lexportaci de matries primeres. El 1898 la guerra de Cuba va suposar la prdua definitiva de limperi espanyol a Amri-ca. Aix, en el primer ter del segle XX els Estats Units van desplaar els imperialismes espanyol i britnic del mn sudameric. Estats Units anir avanant a Amrica Llatina a expenses de Gran Bretanya. Fins 1929 es mantindr lauge de leconomia exportadora, per amb la crisi financera nordamericana i europea es viur la crisi dels regims liberals sudamericans i la crisi ge-neralitzada de les economies exportadores i la difussi dels populismes. Els Estats Units aplicant la doctrina Monroe (Amrica per als americans) rebutjaran la interferncia europea a lmit americ. Aix, en una poca marcada per laislacionisme europeu dels EUA siniciar una poltica dirigida a controlar el Golf de Mxic i Panam incitant a la secessi. Estats Units buscar el control del Canal de Panam com a objectiu estratgic que va portar a la seva expansi cap el sud. La independncia de Panam convertir el pas en un estat titella dels EUA. A partir de la Primera Guerra Mundial es donar un procs dexpansi nor-americana a Amrica Llatina. El capital britnic va patir un fort retrocs amb lesclat de la guerra i ser paulatinament substituit per capital nord-americ. Aix, els Estats Units van conver-tir-se en la potncia hegemnica en lmbit americ en competncia amb les potncies europees. A mitjans del segle XX els Estats Units substituiran a Gran Bretanya com a potncia hegemnica a Sudamrica. A Argentina la competncia entre britnics i nord-americans portar al repartiment de les quotes de mercat en la indstria frigorfica. El tema de la benzina tamb es solucionar amb el repartiment de les quotes de mercat. A pasos com Xile o Per, en canvi, els inversors nord-americans desplaaran definitivament als an-glesos com a potncia inversora.

Dins de la cpula econmica i militar dAmrica Llatina hi haur lluites intestines per al poder al llarg del segle XX. Els centres urbans van tenir un desenvolupament excesiu en relaci al mn rural, aix facilitar laparici duna nova classe mitjana que des de fi-nals del segle XIX demanar laccs a la classe poltica i reivindicar la democractitza-ci del sistema i una nova orientaci poltica dels pasos llatinoamericans. Aix coincidir amb la mobilitzaci dels sectors proletaris miners i industrials vinculats a les grans capitals i del camperolat indgena que seguia lluitant pels seus drets des del final del perode colonial. Els estats criollos sorgits el segle XIX van tenir com a carn de cany a la poblaci ind-gena que era la base dels exrcits. La mobilitzaci daquests diferents sectors a la vega-da qestionant el rgim oligrquic i el sistema econmic i de propietat marcar les pri-meres dcades del segle XX. Aix, davant daquesta situaci es donaran dos procesos diferents per donar sortida a la crisi del sistema llatinoameric: la revoluci social (Revoluci Mexicana) i la reforma poltica (Argentina). A Mxic la revoluci suposar la fi de lEstat oligrquic i la intro-ducci dun Estat populista. En el cas dArgentina, el procs de reformes sestancar per la primera intervenci militar al pas lany 1929. Mxic. La via revolucionria: La Revoluci Mexicana t dues fases. A la primera fase, entre 1910 i 1920, es viur el perode prpiament revolucionari que anir des de laixecament de Madero fins a larri-bada dObregn al poder. A continuaci, entre 1920 i 1940, sanir constituint el nou estat populista mexic. La perllongaci de Porfirio Daz del Partit Liberal en el poder des de la dcada de 1870 contrariava la constituci mexicana que havia establert el principi de no reelecci. Daz va poder mantenir-se al poder per laliana que mantenia amb els cabdills locals vincu-lats a leconomia exportadora mexicana. La constituci liberal no era respectada per Daz que, en la prctica, havia establert un rgim autoritari amb la potenciaci dun fort exrcit. Lavanada edat de Porfirio Daz va fer que cap a la dcada de 1910 es plantejs la necessitat de la successi en la presi-dncia de Mxic, responent aix a la demanda dobertura poltica amb un sufragi efectiu i el respecte al principi de no reelecci. Francisco I. Madero, un terratinent del nord del pas didees democrtiques, va plantejar la necessitat de que es realitzs una transici poltica pacfica amb la presidncia de Daz i un govern efectiu del vicepresident. Daz va rebutjar aquesta proposta i va convo-car eleccions el 1910. Madero davant les eleccions va realitzar una forta campanya electoral i Daz va empre-sonar-lo per disturbis. El govern caciquil i paternalista mexic va veures desbordat per la irrupci amb fora de la figura de Madero que va aconseguir un fort suport popular grcies a la seva campanya. Madero va aconseguir fugir i va refugiar-se al sud dels Estats Units per denunciar el fraud de les eleccions de 1910 i fer una crida a la insurrecci per al 20 de novembre de 1910. Laixecament de Madero va ser sofocat pel rgim de Daz, per tot i les limita-cions que presentava, la movilitzaci social va ser efectiva. Els miners del nord de Mxic van aixecar-se contra la patronal i al sud del pas, en una regi camperola indgena, tamb va esclatar un fort malestar. El control progressiu de la terra pels grans propietaris i les companyies nord-americanes tamb van crear un estat de malestar entre les classes mitjanes. Lexpansi dels conreus de canya de sucre va fer que socupesin els territoris de les po-blacions indgenes, principalment terres comunals. Els camperols indgenes al veure com les companyies comercials ocupaven els seus territoris van recrrer a la justcia per recuperar les seves terres. El 1910 la confrontaci dels pagesos del sud de Mxic amb la companyia exportadora va portar els indgenes a un estat de rebeli sota el lideratge dEmiliano Zapata.

Al nord de Mxic es donava un mode de vida que es bassava en la petita propietat. Amb la penetraci de les grans empreses mexicanes i nord-americanes van ocupar-se terres en un sistema de gran propietat que va arrenconar els colons ramaders mexicans que van iniciar un procs de proletaritzaci i progressiva dependncia dels grans propietaris. Do-roteo Arango ser el lder dels rebelds del nord, Arango ser un bandoler social que sa-nomenar Pancho Villa. La crisi poltica va coincidir amb el descontentament social proletari i indgena, per eren moviments desconnectats entre si. La rebeli maderista va rebre el suport dels mi-ners que van constituir-se en les primeres milcies revolucionries. Madero va intentar prendre Ciudad Jurez per formar un govern provisional que pogus ser reconegut. Els rebelds de Pancho Villa i les classes mitjanes van acabar integrant-se en la rebeli de Madero i el 1911 va incorporar-se el moviment zapatista davant la pro-mesa de Madero de respondre a les demandes daquests sectors. Els maderistes van ocupar Ciudad Jurez i part de loest del pas forant la dimissi de Porfirio Daz que va pactar amb Madero la formaci dun govern provisional i la convo-catria deleccions. Aquest pacte implicava el final de la rebeli i lentrega de les armes dels revolucionaris. Els zapatistes no volien retornar les armes si abans no els hi eren retornades les seves terres i aix van iniciar la seva distanciaci del moviment democrtic encapalat per Ma-dero que pactava amb lenemic. Els antics seguidors de Daz van organitzar-se en torn a la figura de Huerta que va ser el seu candidat per ocupar la presidncia del pas succeint a Daz. Les eleccions de 1911 van ser guanyades per Madero que accedia a la presidncia de la repblica sense portar a terme les reformes a les que shavia comproms. El zapatisme va sentir-se trait per Madero i va aixecar-se contra el nou govern. Davant la nova situaci revolucionria lexrcit que havia conspirat contra Madero va potenciar la figura de Huerta per instaurar un nou rgim autoritari. Huerta va aprofitar que Madero havia desarmat a les milcies revolucionries per iniciar una ofensiva sobre el rgim de Madero que va ser derrocta per lofensiva militar. Huerta va reprimir amb duresa als insurrectes zapatistes. Madero va ser assassinat per lexrcit el 1914 provocant un nou aixecament dels zapa-tistes, els rebelds de Pancho Villa i els maderistes ara encapalats per Carranza. La re-voluci mexicana es convertia aix en una guerra de tots contra tots. Un cop derrotat Huerta, entre 1914 i 1916, els lders rebelds senfrontaran entre si per asumir la presi-dncia i la nova orientaci del rgim. Carranza buscava la reforma poltica liberal per a Mxic, Pancho Villa la reforma social i el zapatisme el retorn de les terres i el reconeixement dels drets indgenes. El zapatis-me va veure com elements anarquistes sinfiltraven a les seves files sense que el movi-ment indgena prengus un carcter poltic especfic. Amb la fugida de Huerta va produir-se un buit de poder que havia de ser omplert i el cap poltic de la rebeli contra els militars va ser Carranza que optava per establir nova-ment el rgim liberal amb el principi de no reelecci. Pancho Villa encapalava un projecte de reforma social composat per un grup hetereo-geni majoritriament de ranxers que reclamaven el final del latifundisme i una millor re-partici de la terra mitjanant la propietat privada. El zapatisme, per la seva banda, se-guia reclamant les seves terres comunals i va lluitar contra Huerta, el seu enemic i repre-ssor histric. En la lluita contra Huerta va sumar-se un quart grup que va prendre rellevncia en la Revoluci: els sonorenses. Aquest nou grup revolucionari procedent de Sonora, una ter-ra minera amb explotacions agrries comercials, es composava duna nova classe treba-lladora enfrontada al poder central. La nova burgesia de Sonora buscava la modernitzaci econmica del pas amb lapertu-ra de Mxic a lexterior i lapertura poltica. Obregn i Calles van convertir-se en els principals lders dels sonorenses. Obregn era un empresari procedent del mn de les llegums (cigrons) i Calles era professor.

La reclamaci de la modernitzaci econmica i la industrialitzaci del pas amb millors sous per als treballadors que va realitzar Obregn van veures recolades pels treballa-dors del camp. Aix, els exrcits de Sonora estaven vertebrats per burgesos i treballadors que buscaven el protagonisme poltic per a tots els sectors socials. En resum, tots els lders tenien limitacions per fer-se amb el poder. Carranza es trobava sense base popular, Villa era el lder dun moviment desorganitzat de ranxers campe-rols mestisos en lluita tradicional contra els indgenes i Zapata encapalava un movi-ment indgena que quan arribava la collita abandonava les armes temporalment i que noms buscava que es respects la tradici indgena. Carranza va convertir-se en el principal opositor a la dictadura militar de Huerta perqu morts el president Madero i el vicepresident Pino Surez i amb la renncia del president de la cambra de diputats era lnic governador que va rebutjar el cop dEstat protagonit-zat per Huerta. Latribuci constitucional de Carranza va ser posada en qesti per Villa que rebutjava que Carranza asums la presidncia un cop Huerta va ser derrotat. Villa va aconseguir el recolament de Zapata a la Convencin de Aguas Calientes per continuar amb el cicle revolucionari. Els lders revolucionaris i els sonorenses van reunir-se a la convenci que va acabar amb un trencament total que portaria a una lluita de tots contra tots. Laliana entre Vi-lla i Zapata no va prosperar tot i que van arribar a ocupar la Ciutat de Mxic conjunta-ment, les diferncies entre els dos grups revolucionaris eren insalvables. Carranza va recolar-se en els sonorenses per recuperar el protagonisme en el camp po-ltic i aix va arribar a controlar la major part del territori amb Villa i Zapata en retirada. Ara la lluita era poltica entre Carranza i Obregn per la construcci del nou Estat mexi-c del segle XX. Els sonorenses acabaran construint un Estat populista a la Constituci de 1917 que in-corporava reformes socials i instaurava lintervencionisme econmic. Leconomia inte-graria la propietat privada, la propietat comunal i la propietat nacional en un sistema econmic mixte. Aix, Obregn va aconseguir el suport del mn obrer (CROM) i de sectors de la pagesia i els indgenes en el seu projecte daliana de classes. Carranza va ser derrotat davant daquesta aliana poltica i el seu error definitiu va ser fer assassinar Zapata el 1919. Aix va comportar que Obregn i els sonorenses trenquesin definitivament amb Carran-za. Obregn amb el suport dels altres grups revolucionaris va accedir el 1920 a la presidn-cia de Mxic instaurant el seu Estat populista. El triomf dObregn derrotant Bonilla (candidat de Carranza) a les eleccions tancava la crisi de lEstat liberal mexic. Es va posar en prctica una poltica laicista que prohibia lactuaci poltica o cvica de lEs-glsia. La prioritat dObregn va ser el pacte social i el desenvolupament econmic del pas. Es va mantenir el principi de no reelecci i aix Obregn va ocupar la presidncia pel Partit Revolucionari Institucional (PRI) entre 1920 i 1924 i Calles el va succeir entre 1924 i 1928. Desprs Obregn tornaria a ser escollit president per seria assassinat per un reli-gis. Calles obligar el 1929 a tots els partits a fusionar-se en el PNR (Partit Nacional Revolucionari) que instaurava el rgim de partit nic. El PNR realitzar una poltica que pri-mar als sectors que el recolzin. El PNR canviar en diverses ocasions de nom fins a convertir-se en el PRI. La poltica del govern mexic del PRI ser fonamentalment social arribant en 1940 a practicar una poltica social asistencial (pagament datur, pensions, serveis socialsetc) que requeria duna forta inversi. Aix, va nacionalitzar-se el negoci del petroli per fer front amb els seus beneficis a la poltica social. LURSS. DE LA GUERRA CIVIL A LA CONSOLIDACI DEL NOU ESTAT SOCIALISTA (1917-1941)

Des dels seus orgens, el rgim bolxevic sortit de la Revoluci dOctubre va haver denfrontar-se a un seguit dobstacles poltics, bl.lics i econmics que posaven en perill la seva existncia. Lenin i els seus col.laboradors van haver denfrontar-se amb lanimad-versi de les potncies occidentals, decidides a posar fi a la Revoluci, amb loposici dels grups tsaristes i antibolxevics i amb una situaci econmica fora catica que es va agreujar amb la guerra civil. Superada la guerra, la Uni Sovitica haur de lluitar durant vint anys per sortir del seu endarreriment mentre intentava construir el rgim socialista. Aix, per poder dur a terme aquesta tasca, Lenin va intentar primer implantar un sistema deconomia mixta, la NEP, per aquesta va desaparixer a la seva mort quan Stalin i el grup majoritari del partit van reprendre la socialitzaci del pas. La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21): Acabada la guerra amb Alemanya, el poder sovitic va veures contestat pels antics par-tidaris del tsar i per les forces burgeses que havien donat suport al govern provisional. Kerenski va llanar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la gurdia roja. La Duma municipal de Sant Petesburg, dominada pels socialistes, va fer una crida a la poblaci perqu resists lembat bolxevic, mentre que els funcionaris dels ministeris i de la banca comenaven una vaga. Les dificultats del nou rgim sovitic noms havien comenat perqu, rpidament i amb lobjectiu denderrocar-lo, van organitzar-se partides de cosacs i dantics militars tsaris-tes que van formar lanomenat exrcit blanc. Va ser aleshores que va comenar una gue-rra civil que duraria ms de tres anys. El Tractat de Best-Litovsk no podr tancar la situaci bl.lica a Rssia que pasar duna guerra amb els alemanys a una guerra civil entre els partidaris del govern bolxevic sortit de la Revoluci i els grups contrarevolucionaris, els blancs, que intentaran posar fi al nou rgim revolucionari. Exrcits comandats per antics generals tsaristes posaran en marxa una srie dofensives, generalment molt desorganitzades, contra el govern bolxevic. Les forces contrarevolu-cionries es veuran incrementades quan, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, les potncies vencedores es decideixin a intervenir contra la Rssia revolucionaria. Els aliats seran contraris al bolxevisme per la defecci a la guerra i pel perill dun conta-gi revolucionari a Europa. Tropes franceses, britniques i poloneses, americanes i japo-neses intervendran, de forma limitada, a la guerra civil i bloquejaran internacionalment el rgim sovitic. El mar de 1918, els sovitics noms controlaven una part de territori al voltant de Sant Petesburg i de Moscou que va esdevenir la capital de lURSS. Per afrontar la nova si-tuaci, els bolxevics van encarregar a Trotski que organitzs lexrcit roig, format ini-cialment amb voluntaris i que ben aviat va comenar a obtenir les primeres victries pel bndol bolxevic. El nou exrcit roig ser larma que salvar la revoluci grcies a la seva disciplina inter-na i la disposici de tots els recursos disponibles. Aquesta disciplina ferma, la gran ca-pacitat per mobilitzar les tropes i ladopci de mesures revolucionries que van fer que els pagesos es posesin del seu costat van donar el triomf als bolxevics. La victria, per, no va ser possible noms grcies a leficcia de lexrcit roig, sin tamb a les divergncies entre els generals de lexrcit blanc i a la retirada dels exrcits estrangers a causa de la impossibilitat duna victria rpida. Els aliats desconfiaven de la capacitat dels blancs i el seu projecte de restaurar lantic imperi tsarista. A ms, el 1920 la guerra es prolong amb una confrontaci amb Polnia que es resoldr favora-blement als polonesos. Com a resultat del conflicte, la producci va decaure encara ms i el proveiment del pas no estava assegurat. El col.lapse econmic va obligar el govern a prendre un seguit de mesures extraordinries conegudes amb el nom de comunisme de guerra. Un drstic sis-tema econmic que buscava la supervivncia del rgim revolucionari.

Aix, davant del boicot de les potncies capitalistes, la poltica bolxevic inicial de res-pectar les activitats de la petita burgesia industrial i comercial va ser substituida per una aplicaci generalitzada de les expropiacions. Cap a finals de 1920 gran part de la producci industrial i del comer havia estat socia-litzada i el paper del diner per a les relacions econmiques es va restringir passant a pri-mer pla lintercanvi en espcie. El control de leconomia va centralitzar-se passant a una situaci dautarquia econmica. Es va fer efectiva la nacionalitzaci de la banca, del comer interior i exterior, de les empreses de ms de 10 treballadors i dels transports. A ms, les condicions de treball del proletariat van fer-se molt dures i la disciplina laboral i el carcter forat del treball van portar a una mena de militaritzaci de la producci obrera. Els drets sindicals van restringir-se i va prohibir-se el dret de vaga. Lagricultura tamb va ser posada al servei de la guerra. El problema ms greu era el proveiment de les ciutats, on no arribaven els productes agrcoles i quan arribaven era a uns preus exorbitants. Per resoldre aquesta situaci, va posar-se en prctica la requisa forada de les collites, lestabliment de preus mxims i limposte en espcie. Davant daquesta situaci, molts dels propietaris benestants van intentar esquivar les requises i introduir els seus produc-tes en el mercat negre. Lexrcit roig va poder abastir-se grcies al comunisme de guerra i imposar-se a la guer-ra civil. A la inicial pressi dels blancs, els bolxevics respondran amb la posada en mar-xa dun rgim de terror, sovintejant lactuaci de la policia poltica. La guerra i el boicot internacional van influir lorientaci econmica i poltica del nou Estat. Es va afavorir la centralitzaci de lEstat en mans del Partit Bolxevic, tot eliminant les altres organitzacions poltiques. Els bolxevics representaven la fora ms organitzada i ms capa per conduir la guerra. Tota oposici poltica va ser titllada de contrarevolu-cionria i, en funci daix, perseguida i eliminada. El rgim autoritari instaurat pels bolxevics de la Dictadura del Proletariat creat el juliol de 1918 va ser la base del primer Estat socialista. El desembre de 1922 es constituir la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques; lURSS. Lexemple de la Revoluci Russa va fer que a molts llocs sniciesin revoltes de carcter bolxevic que pretenien enderrocar lordre burgs. Tot i que lonada revolucionria a Eu-ropa va fracassar, els soviets encara confiaven en la possibilitat dextendre la revoluci i van buscar la creaci dun partit revolucionari a nivell mundial. El gener de 1919 Lenin i el seu partit van convocar una conferncia internacional de partits obrers revolucionaris que es va convertir en la III Internacional Comunista (Ko-mintern). La formaci de la III Internacional va avivar les dissencions internes dels par-tits socialistes. El Komintern es convertir en leina de la poltica exterior sovitica. La construcci del socialisme a lURSS: El desembre de 1922 va nixer lURSS durant un congrs dels soviets. La Uni Soviti-ca comprenia, en un principi, els territoris de Rssia, Ucrana, Bielorssia i la Transcau-csia. Posteriorment safegiran altres territoris. El temps de postguerra havia canviat to-talment els plantejaments revolucionaris; desprs de vuit anys de conflictes bl.lics la societat russa estava totalment enfonsada i desestructurada. La diplomcia sovitica comenar a sortir del seu aillament i aconseguir molts xits exteriors amb laprovament dacords comercials, tractats de pau i el reconeixement in-ternacional del govern sovitic. Lentament, lURSS va anar establint relacions amb la resta del mn. Abans de que es constitus la Uni de les Repbliques Socialistes Sovitiques, el cinqu congrs dels soviets de 1918 havia aprovat un projecte de constituci basat en el sistema dels soviets i en la Dictadura del Proletariat. Ser el juliol de 1923 quan saprovi la nova constituci de lURSS.

En la nova constituci de la Uni Sovitica es definien les competncies de lURSS en poltica exterior, planificaci econmica i defensa i assistncia social i les competncies de les diverses repbliques que veien reconegut el dret de suaparar-se de la Uni, lauto-determinaci. Aix quedava establert el nou Estat socialista amb un rgan suprem i legislatiu de lEs-tat, el Soviet Suprem, format pels delegats dels soviets de les diverses repbliques que integraven lURSS. El Soviet Suprem escollia un comit executiu (Presidium) dirigit per un president que exercia les funcions de cap de lEstat. Dels assumptes de govern se nencarregava el Consell de Comisaris del Poble. La nova poltica econmica. Quan el 1921 els bolxevics van sortir vencedors de la guerra civil russa van marcar-se com a objectius prioritaris la reconstrucci econmica i la consolidaci poltica del nou Estat socialista. Els mtodes del comunisme de guerra no eren vlids per a una reconstrucci que shavia de realitzar sense rebre cap ajuda de lestranger. Els objectius de la nova poltica econmica (NEP) eren aconseguir laugment de la pro-ducci i rebre el suport de la majoria de la poblaci russa, molt castigada per les dures condicions de vida que havien patit durant la guerra civil. Lenin va paralitzar el centralisme econmic que shavia demostrat inoperant i va per-metre una certa liberalitzaci amb la NEP. Va restituir-se un sector de leconomia en el camp privat, el comer interior i la indstria, es decretava la llibertat de salaris, es fi-xaven taxes de producci a les explotacions agrries i es permetia lentrada dinversions estrangeres. LEstat es reservava les decisions pel que feia a la indstria base, la construcci i el co-mer exterior. De fet, simpulsar principalment lagricultura que havia de ser la base de lalimentaci i havia de permetre acumular els capitals necesaris per iniciar la industria-litzaci del pas. Al camp, la NEP permetia als pagesos vendre la seva producci al mercat desprs dha-ver lliurat la part de la collita que corresponia a lEstat. Es suprimien les requises foro-ses del comunisme de guerra, es concedien avantatges a aquells que augmentesin la su-perfcie conreable i els rendiments i es va permetre lelecci entre lexplotaci comuni-tria i lindividual. La nova poltica econmica va representar la suavitzaci de les condicions de treball a les indstries i va permetre que els sindicats recuperesin la independncia. Es reconeixia el dret de vaga, el treball es desmilitaritzava i sestablien estmuls salarials a la produc-ci. Aquestes mesures facilitaran laparici duna nova burgesia (kulaks) que ser la princi-pal beneficiria de la desfeta de la societat tradicional. Tamb es comenaran a manifes-tar certes diferncies socials entre aquests kulaks i els pagesos assalariats que no seran ben vistes per alguns dels dirigents comunistes. La NEP va ser concebuda com un retorn momentani al capitalisme en un model a mitg cam del socialisme. Els seus resultats econmics van ser evidents, experimentant la producci agrria un increment del 100% entre 1921 i 1927. Daltra banda, la producci industrial va triplicar-se i a partir de 1926 els nivells de producci van arribar a les xi-fres de 1913. Lxit econmic de la NEP no va estar al marge de problemes com lala dels preus que van oscilar constantment provocant un important desfasament entre els preus industrials molt alts i els preus dels productes industrials molt baixos. El 1924 va comenar una polmica entre els partidaris de continuar aplicant la nova po-ltica econmica (com Bujarin) i els que volien pasar directament a la construcci eco-nmica del socialisme (Trotski). Durant aquesta polmica Stalin no manifestar la seva opini. La interpretaci de la NEP s problemtica. Per alguns historiadors seria una soluci transitria desprs de la guerra per avanar desprs cap al socialisme. Daltra banda, al-tres autors consideren que s linici duna economia productiva amb un gran pes de lEstat social. Aquest procs es trencar amb la poltica stalinista. El 1924 Lenin va morir com a conseqncia duna llarga malaltia. La seva mort va obrir una poca de debat i inestabilitat a lURSS i desencadenava la cursa per la successi en-tre dos candidats; Trotski i Stalin, que van lluitar aferrisadament pel poder. El primer que shavia de fer era determinar lorientaci econmica que shavia de donar a lEstat socialista.

Molts membres del partit defensaven una intervenci ms forta de lEstat en leconomia i el pas cap a una etapa de socialitzaci accelerada. Daltra banda, la mort dun lder tant carismtic com Lenin provocava un greu problema successori perqu cap dels lders bolxevics (Stalin, Tortski, Kamenev, Zinoviev) tenia el suport unnime del partit i del conjunt de la poblaci russa. En la qesti econmica Trotski era partidari dacabar amb la NEP i exercir ms pressi poltica i econmica sobre els pagesos, obligant-los a augmentar les vendes a lEstat i establint una poltica de preus agrcoles baixos. Altres lders del partit eren partidaris de fer una poltica inversa que estimuls als pagesos per crear ms excedents agrcoles que es puguesin intercanviar per bns de consum industrials. En el camp poltic tamb hi havia enfrontaments. Per Trotski calia que la revoluci ses-camps per tot el mn i que la III Internacional la impulss mitjanant els diversos par-tits comunistes que estaven apareixent a tots els pasos (revoluci permanent). Stalin, en canvi, defensava que el socialisme es podia construir en un sol pas. Per Stalin, la prin-cipal tasca de Komintern era la defensa de lURSS. En principi, Trotski semblava el candidat amb ms possibilitats dimposar-se en la cursa successria pel seu carisma. Stalin salineava amb les posicions econmiques ms conservadores i finalment, va imposar-se a Trotski en la cursa successria arribant a obli-gar-lo a exiliar-se a estranger. Des de lestranger Trotski va exercir una forta influncia ideolgica que va resultar insoportable per Stalin. Quan el dictador desencadeni les purgues stalinistes far assassi-nar Trotski a Mxic a mans del catal Ramon Mercader. Un cop Stalin va aconseguir el poder, va maniobrar amb habilitat per imposar els seus principis, rebutjar la poltica econmica mixta i defensar un model de cosntrucci del socialisme a lURSS basada en la industrialitzaci del pas. Lstalinisme poltic. Polticament, Stalin va convertir el rgim heretat de Lenin en una dictadura personal, de 1927 fins a la seva mort el 1953. Lnic crrec poltic que va ha-ver docupar per exercir el poder va ser el de secretari general del Partit Comunista, no formant mai part del govern. Amb la seva figura es demostra la interconnexi entre partit i Estat que caracteritza els rgims autoritaris. Partit i Estat sn dos conceptes inseparables. Lassociaci de la seva figura al poder i el control absolut del partit degenerarien en el culte a la seva personali-tat. El rgim nascut de la revoluci de masses proletries, el primer Estat obrer, va degene-rar fins a convertir-se en una dictadura totalitria. Segons Reiman, lstalinisme no va ser producte dun desenvolupament social positiu dalguna doctrina o concepci social, si-n el resultat duna crisi social profunda i global, una sortida especfica a la crisi que pa-tia Rssia. Stalin va superar totes les baralles internes del partit mitjanant la formaci dun grup o casta de funcionaris que controlava tot laparell del partit i de lEstat. Les purgues pol-tiques es van encarregar danular qualsevol disidncia. Aix, entre 1935 i 1938 van eli-minar-se ms del 50% dels membres del Comit Central del partit. La repressi violenta sobre els sectors oposats polticament podien consistir en una de-puraci purament poltica o administrativa o arribar fins a la tortura, el desterrament o la mort. Els ms importants supervivents de la Revoluci dOctubre foren eliminats en els procesos de Moscou. Aix, sense cap oposici manifesta, amb una burocrcia totalment fidel i amb una terri-ble policia Stalin va concentrar a les seves mans tots els ressorts de lEstat sovitic. Mi-lions de ciutadans sovitics van ser condemnats a camps de treball en una etapa de ter-ror stalinista. Els plans quinquennals. Stalin va trobar-se amb dos fets fonamentals quan va arribar al poder, els resultats econmics de laplicaci de la NEP havien estat possitius i les re-volucions proletries arreu dEuropa havien fracasat. LURSS havia de construir tota sola el cam que la consolids com a Estat socialista. Stalin va ser limpulsor del cam sovitic cap a la industrialitzaci de Rssia. Dacord amb les seves tesis sobre la necessitat de dur endavant lURSS, en va voler assegurar la independncia

industrial i energtica. Per garantir aix en un territori histricament en-darrerit i devastat per la guerra civil, Stalin i els seus assessors van posar tots els recur-sos econmics del pas al servei de la indstria pesant. El desig de planificar leconomia per donar prioritats a certes qestios ja havia comen-at abans de lascens dStalin al poder. El 1920 shavia aprovat el pla delectrificaci del pas que ja anava en aquesta direcci i el 1924 Kondatrief va elaborar un pla per a lagricultura. El 1925 el XIV Congrs del PCUS va decidir que era esencial per a ledificaci socialis-ta la creaci dun pla per a la indstria pesant i que tota leconomia havia de ser planifi-cada en aquest sentit. Linstrument principal de la planificaci econmica ser la Comi-ssi del Pla dEstat (GOSPLAN) que shavia creat el 1921 com a organisme de caire orientador. Aquesta orientaci va coexistir amb la poltica de la NEP fins que lenfrontament entre leconomia planificada i la llibertat de mercat va ser inevitable. Entre el 1927 i el 1928 va abandonar-se definitivament la NEP i es va adoptar un nou model de senvolupament basat en la planificaci. Aix, es dissenyava un projecte amb una perspectiva de cinc anys, un pla quinquennal. La tasca era molt dificultosa perqu lURSS patia un important desfas dun segle pel que feia al desenvolupament industrial dels pasos de lEuropa Oriental. Tot aix faria que els costos poltics i socials fosin importants. Aquest sacrifici per situar el pas entre les principals potncies enfrontar Stalin i els seus adversaris. Daltra banda, la consolidaci econmica de lURSS era la garantia de la continuitat del sistema socialista. El pas no havia aconseguit encara la consolidaci i estabilitat econ-mica i Stalin buscar la consolidaci del sistema. La planificaci de leconomia fixava unes directrius econmiques de compliment impe-ratiu. En cinc anys shavien de complir totes les previsions de producci que dictava el pla. La producci industrial quedava sota el control de lEstat i lagricultura va col.lecti-vitzar-se en tot el territori sovitic. El Primer Pla Quinquennal (1928-33) va tenir un carcter vinculant per a tota la pro-ducci de lURSS. Labsolut control social i poltic que suposava una empresa daques-ta magnitud explica, en part, la dictadura personal de Stalin. Els objectius del pla consis-tien en el camp industrial en la desaparici de la propietat privada, el desenvolupament de la indstria de base i la construcci de grans obres pbliques. A lagricultura el greu dficit productiu era el gran problema del pas que sintentar so-lucionar col.lectivitzant les propietats agrries. Des de 1930 es declarar la guerra als propietaris confiscant les explotacions ms desenvolupades dels Kulaks agraris. Al ma-teix temps simposar per la fora el sistema de Kolkhoz cooperatives agrries amb mitjans de producci estatals i Sovkhoz granjes estatals on els agricultors eren assala-riats i retribuits com a tal. La violncia amb que va imposar-se la col.lectivitzaci va provocar una forta oposici camperola per causa dels patiments que suposar, amb deportacions, fam i gran mortan-dat. Qualsevol mena doposici poltica i social ser durament reprimida. Aix, el 1934 el 75% de la terra pertanyia a cooperatives o granjes. Si en el terreny industrial el pla va donar uns resultats satisfactoris, els resultats agrco-les va resentir la producci agrria. Una productivitat que no beneficiava directament els productors no estimulava els camperols i el dficit agrcola sarrosegar durant molts anys. El Segon Pla Quinquennal (1933-37) tenia com a objectius el desenvolupament de la indstria lleugera i de bns de consum. Es fomentar lestimulaci ideolgica dels tre-balladors (stakhanovisme) per aconseguir una millora en la qualificaci professional i la producci. El treball industrial en benefici de lEstat tamb generar una productivitat molt limi-tada. Malgrat les limitacions imposades per les rgides directrius del pla, en aquest pe-rode va aconseguir-se un creixement industrial important. Lagricultura millorar gr-cies a la mecanitzaci, per menys que la indstria.

El Tercer Pla Quinquennal (1934-42) va haver de modificar-se pels esdeveniments exteriors que semblaven evolucionar cap a lesclat duna nova guerra. Abans de ser mo-dificat, el pla seguia les mateixes directrius que lanterior. La Segona Guerra Mundial va significar un tall per levoluci de leconomia sovitica. La invasi alemanya a lestiu de 1941 va ser dramtica per a lURSS que va patir la des-trucci de les principal indstries bssiques, la davallada de la producci, lorientaci de la indstria cap a la guerra i deportacions cap els Urals. Lesfor industrial de la guerra permetr, finalment, disposar duna indstria bl.lica que mantindr la capacitat militar i la supervivncia de la Uni Sovitica a la Segona Guerra Mundial. En deu anys lURSS shavia situat com a la tercera fora industrial del mn, per amb uns costos socials importants. El sistema va implantar-se amb molta rapidesa mentre que a altres pasos shavia nece-sitat ms dun segle per consolidar la revoluci industrial. Altre aspecte negatiu va ser el desequilibri entre els diferents sectors productius. Lagricultura quedaria marginada en el seu desenvolupament. La indstria de bns de consum era molt feble i la poblaci va patir una manca crnica de productes. ESTADOS UNIDOS EN EL PERIODO DE ENTREGUERRAS Los aos de prosperidad: Estados Unidos fue el gran beneficiado de la I Guerra Mundial. Al finalizar el conflicto vivieron un periodo de prosperidad beneficiados por los cambios econmicos que pro-dujo la guerra. En el mbito de la poltica si se darn cambios importantes con la susti-tucin de los demcratas por los republicanos en el poder. El ciclo demcrata acab con la presidencia de Wilson en 1920. La derrota demcrata permiti a Harding acceder al poder iniciando un ciclo de dominio republicano desde 1924 a 1933. El factor que ms influy en el cambio poltico fue la intervencin de Es-tados Unidos en la firma de los tratados de Pars de 1919 y en el sistema de arbitraje a travs del establecimiento de la Sociedad de Naciones. Hasta el final del siglo XIX la poltica estadounidense era aislacionista y de no interven-cin en conflictos de fuera del continente americano. Esto cambi con el estallido de la I Guerra Mundial que por su duracin y la internacionalizacin del conflicto llev a Wil-son a plantearse la intervencin a favor de los aliados. Las consecuencias de la guerra submarina alemana y la amenaza que supona para el co-mercio estadounidense llevaron a la potencia norteamericana a intervenir. El problema se plante cuando Wilson asumi una posicin activa en la negociacin de los tratados de paz. Esto fue interpretado por los republicanos como un paso adelante excesivo en las rela-ciones internacionales. El temor a la entrada de los Estados Unidos en la Sociedad de Naciones provoc la prdida de popularidad de Wilson, llevando a los demcratas a la derrota en las urnas. El intervencionismo del presidente Wilson respecto a los asuntos europeos que tan im-portante haba resultado en la resolucin de la Primera Guerra Mundial no podr tener continuidad en el periodo de entreguerras. Los presidentes republicanos recuperarn la tradicional poltica aislacionista estadounidense respecto a Europa. Aunque, si bien los asuntos polticos europeos no tenan inters para los dirigentes de Washington, las derivaciones econmicas de la guerra si que mantendrn la atencin de los bancos estadounidenses. El pago de los crditos americanos, principales fuentes de crdito europeas durante la guerra, dependan del pago de las reparaciones de Alemania lo que impuls a Estados Unidos a emprender una poltica de apoyo a Alemania favoreciendo los acuerdos para regular el pago de las indemnizaciones. Los norteamericanos facilitaron importantes prstamos y favorecern las inversiones econmicas en Alemania.

El triunfo republicano supuso un retorno a la poltica tradicional de rechazo al reformis-mo demcrata y a un liberalismo progresista. La poltica republicana trataba de explotar los sentimientos ms conservadores. Harding (1921-23) inici el cambio en la poltica estadounidense no participando en la Sociedad de Naciones. Los republicanos controlaron y restringieron la inmigracin y llevaron a cabo una poltica de tipo proteccionista liberal. Los intereses econmicos norteamericanos en el Pacfico se definieron en la conferencia de Washington que regul el poder naval de las grandes potencias. Los acuerdos de la conferencia supusieron el mantenimiento de la situacin en el Pacfico y la contencin del expansionismo japons que empezaba a afectar intereses estadounidenses. La proteccin norteamericana tambin afectaba al rea del Caribe y a todo el continente sudamericano. Son los aos en los que se inici la era del dlar. Se crearn empresas y se harn negocios fciles que permitirn que se amasen fortunas para una pequea por-cin de la poblacin. Se prohibi el consumo de alcohol para conseguir el apoyo de sectores diversos. La campaa se inici a partir de la intervencin en la campaa electoral del movimiento fe-minista que se sum a las campaas a favor de la ley seca que se incluy en el programa electoral de los republicanos. Sectores puritanos del protestantismo con mucha influencia en la sociedad norteameri-cana perseguan el consumo de alcohol desde haca tiempo. Pensaban que el alcoholis-mo degradaba la calidad moral de la sociedad, reduca la capacidad productiva y supo-na el despilfarro de los ahorros de los trabajadores. En 1919 se prohibi el consumo de alcohol pero con estas medidas no se redujo el con-sumo, todo un sector de la economa se clandestiniz. El contrabando de alcohol se con-virti en un negocio muy lucrativo. En ciudades como Chicago se desarrollaron autnti-cas bandas del crimen organizado (Al Capone) que se enriquecieron con la importacin ilegal de alcohol desde Canad. La mala calidad de las bebidas que se fabricaban en las destileras clandestinas impusie-ron las combinaciones de bebidas para disimular los malos sabores, as nacieron los coktails. Para los intelectuales de la poca el consumo de alcohol se convirti en un acto de re-chazo contra los valores de una sociedad provinciana, reprimida e ignorante. La prohibi-cin se acab en 1933 pero sus consecuencias el alcoholismo y las bandas de gnsters permanecieron en la sociedad americana. Durante la guerra, la economa estadounidense creci destacndose por encima de las potencias europeas. Las manufacturas americanas avanzaron en nuevos mercados gra-cias al vaco que dejaron las potencias europeas durante la guerra. Las nuevas formas de produccin se difundieron en los Estados Unidos; se combin el taylorismo con los avances tecnolgicos. El gobierno y los empresarios practicaron la represin sindical sobre los dos principales sindicatos; la AFL el sindicato moderado, apoltico y negociador, y la IWW, una unin de trabajadores anarquistas y socialistas. La administracin republicana se caracteriz por sus ataques a los sindicatos. La IWW fue perseguida y la AFL fue marginada. El gobierno bloqueaba a los sindicatos impi-dindoles conseguir sus pretensiones. El gobierno republicano tena miedo a un contagio revolucionario similar al vivido en Europa a travs de los sindicatos. Los intereses del gobierno y de las grandes empresas coincidan, para ellos el componente obrero era un obstculo para sus intereses. Los sindicatos eran ajenos al sistema americano y aparecieron como una conspiracin de los colectivos obreros contra las empresas. El sindicalismo era ajeno a la idea de li-bertad de empresa que exista en Estados Unidos. La aplicacin de la ley seca gener un alto nivel de corrupcin en la sociedad y se dio un auge del racismo con una ofensiva contra la poblacin negra, catlica, juda y extran-jera. El Ku Klux Klan lleg a su mximo grado de popularidad.

El gobierno en 1924 rompi la tradicin de inmigracin libre en el pas con la aplica-cin de una ley defensiva para evitar la fluidez de la llegada de poblacin desde el exte-rior. Se permiti una inmigracin selectiva en funcin de las necesidades del pas. Los republicanos teman una revolucin social. El reformismo de finales del siglo XIX permiti la aparicin de algunos partidos de iz-quierda que se unieron en una conferencia para realizar una accin conjunta de talante progresista. Se cre una plataforma de lucha contra el racismo y la xenofobia que pre-sent a un candidato a las elecciones. El candidato progresista La Follete logr 5 millones de votos y en 11 estados se convir-ti en la segunda fuerza ms votada como alternativa a los republicanos. A la muerte de La Follete este movimiento se diluy retornando a la tradicional dualidad entre dem-cratas y republicanos. As, con todos los sectores sociales controlados por el gobierno, el nico factor que po-da desestabilizar el sistema era la poblacin negra a travs de la NAPCP (Asosiacin Nacional para el Progreso de la Gente de Color). La principal propuesta de asociacin entre los negros era de tendencia moderada. Su demanda era poder participar en el siste-ma. En 1930 se fund la Nacin del Islam (NI) bajo el liderazgo de Fard y Elijah Muham-mad. Este grupo consideraba que la adscripcin al islam tena que ser el factor diferen-cial entre negros y blancos, porque el islam era una religin africana diferente de la reli-gin de los blancos. La Nacin del Islam era una organizacin incipiente en la Amrica de los aos treinta. El conflicto negro eclosionar tras la II Guerra Mundial. En la segunda mitad de los aos veinte la marcha econmica del pas comenz a mos-trar sntomas preocupantes con la superproduccin agrcola y una creciente especula-cin con los capitales. La produccin agraria norteamericana haba crecido tanto que los mercados interiores y exteriores eran incapaces de asumirla. Este exceso en la oferta provoc el derrumbe de los precios de los productos agrcolas. Muchos productores agrarios se arruinaron con lo que la agricultura de plantacin vio como se complicaba su existencia. La produccin industrial mantena una tendencia alcista gracias al consumo y al sistema de crditos que permiti una aparente situacin de euforia en la economa. Los bancos concedan crditos con facilidad gracias a las reservas que les proporcionaban los deu-dores europeos. Estos crditos eran muy rentables en pocas de prosperidad econmica. Todas las com-pras se realizaban mediante prstamos; la maquinaria, las tierras, las instalaciones in-dustriales, los cochesetc. Los crditos resolvan tanto las necesidades del capital in-dustrial como los ms insignificantes problemas domsticos. Incluso el dinero que iba a ser invertido en la Bolsa se consegua mediante prstamos. Esta situacin cre una situacin de euforia econmica artificial. La especulacin dispa-r la cotizacin de los valores burstiles que cada vez estaban ms alejados de su valor real. La crisis de 1929 y la Gran Depresin: La administracin republicana entr en crisis en 1929 a partir de un conflicto burstil producido por el proceso especulativo y la falta de valores reales en la Bolsa. La crisis fue seguida por una depresin econmica prolongada que afect a toda la dcada de los aos treinta. La crisis de 1929 tuvo unas caractersticas propias que la diferencian de las anteriores crisis del capitalismo. Los mecanismos de produccin y consumo, que eran la base del sistema econmico, fueron sustituidos y alterados por la abundancia de capital. La crisis de 1929 ser la ms larga, extensa y profunda conocida hasta entonces. El sector de la construccin experiment un fuerte retroceso desde haca unos meses pe-ro pareca que el proceso especulador iniciado en los aos veinte poda continuar de for-ma indefinida. La crisis se desencaden en octubre de 1929. El jueves 24 de octubre (jueves negro) estall la Bolsa de Nueva York con la venta masiva de valores que lleg a los 13 millones de ttulos. La primera consecuencia fue el hundimiento de los precios.

La intervencin de la banca detuvo la situacin y dio la impresin de que el peligro ya haba pasado pero el da 29 de octubre se produjo otra cada en picado de los valores que hizo que se perdieran los beneficios de todo un ao. Las prdidas totales se han eva-luado en 18 billones de dlares. El hundimiento de las cotizaciones sembr el pnico entre los inversores que intentaron vender a la desesperada, perdindose autnticas fortunas en unas pocas horas. La prensa de la poca lleg a hablar de una ola de suicidios como consecuencia del desastre eco-nmico. El precio de los valores burstiles sigui un descenso que continuara a lo largo de los aos. Con la crisis se hicieron visibles dos defectos bsicos del desarrollo americano de los aos veinte; la salvaje especulacin y la excesiva recurrencia al crdito como motor fic-ticio de la economa del pas. Los crditos bancarios fallaron y esto arrastr en cadena a todos los sectores de la sociedad americana. Perdidas las inversiones en Bolsa no se podan pagar los prstamos y los bancos se vie-ron ante la imposibilidad de cobrar y vieron como sus reservas menguaron sin poder hacer frente a los ahorradores que tenan su dinero a un plazo fijo. Las entidades financieras cerraban una tras otra y con su cada arrastraban a toda la es-tructura industrial que tena en ellas su base econmica. La falta de crditos afect espe-cialmente a las empresas ms dbiles. La demanda de productos industriales comenz a descender y las mercaderas se acu-mulaban en las fbricas sin que tuvieran salida al mercado. Muchas empresas reaccio-naron recortando la produccin ante la cada de los precios lo que supona el despido de trabajadores, la suspensin de pagos y, finalmente, el cierre. La administracin no fue capaz de reaccionar ante el problema. El presidente Hoover, incapaz de diagnosticar correctamente las consecuencias de la crisis, se pas los 4 aos de su mandato intentando calamar a la poblacin esperando la rpida finalizacin de la crisis. La desorientacin de analistas y polticos fue general. La Gran Depresin afect a todos los sectores econmicos y sociales de la economa norteamericana que, por su relacin con Europa, acab contagiando al resto de la econo-ma mundial. Todos los sectores econmicos y sociales de la economa norteamericana primero, y posteriormente mundial, se vern afectados por la crisis de 1929. Por su mecanismo de interdependencia, la crisis se extendi por todos los sectores productivos. El principal defecto de la economa a partir de 1929 fue la falta de confianza en el sistema. La agricultura vio como se acentuaba una crisis que padeca desde haca tiempo por una crisis de sobreproduccin. La falta de demanda y la acumulacin de excedentes agrarios provoc la tendencia a la baja de los precios. Entre 1929 y 1932 los precios llegaron a caer un 57%. La contradiccin entre la demanda externa paralizada por la repatriacin de los capitales norteamericanos y la falta de capacidad adquisitiva de los propios consumidores afecta-ron a la industria norteamericana que cay en picado por la falta de salida para sus pro-ductos. La siderurgia y los bienes de consumo ms prescindibles fueron los sectores ms afecta-dos por la crisis. El comercio prcticamente se detuvo a causa de la Gran Depresin. La crisis sorprendi a una sociedad que confiaba en la prosperidad del pas. La primera consecuencia de la depresin fue el incremento del paro que lleg a 13 mi-llones de personas, el 27% de la poblacin activa. El incremento de la poblacin parada provoc una disminucin de la capacidad de consumo. La produccin se resinti de la cada de la demanda y la crisis se agrav. La parlisis econmica provoc la destruccin masiva de puestos de trabajo y la desocu-pacin se convirti en un mal crnico de la sociedad. Una parte significativa de la socie-dad se vio condenada a la miseria y el hambre. Proliferaron los servicios sociales donde largas colas se formaban cada da ante los co-medores para los indigentes. Los trabajadores desocupados emigraban a otros puntos del pas con la

esperanza de encontrar cualquier tipo de trabajo. Millones de personas protagonizaron un largo y dramtico xodo en su intento de buscar una salida a tan pe-nosa situacin. La administracin Hoover consideraba el paro como un problema menor y por eso la intervencin estatal fue muy escasa y lleg tarde. Las diferencias sociales entre la gente que dispona de trabajo y los parados se fue acentuando. Las ciudades vieron como se reduca el nmero de habitantes que residan en ellas al no poder ofrecerles el trabajo necesario. La crisis lleg pronto a otros pases acelerada por el proceso que iniciaron los bancos americanos para recuperar rpidamente los capitales prestados para la reconstruccin econmica de los estados europeos. El contagio de la crisis fue inevitable. En 1930 la crisis llegaba a Europa con unos efectos similares a los producidos en los Estados Unidos; cierre de bancos y fbricas, declive de las exportaciones, paroetc. Los gobiernos europeos se vieron obligados a rebajar el gasto pblico y las inversiones por la repatriacin de los crditos americanos paralizando la actividad econmica. Toda Europa se vera afectada por la crisis. La inestabilidad econmica se reflej en un descenso de la natalidad que se estaba recu-perando tras los declives provocados por la guerra y la postguerra. En Europa, Italia y Alemania de acuerdo con sus principios nacionalistas reaccionaron con polticas favora-bles a la natalidad. El crac de 1929 rompi la estabilidad poltica que haba caracterizado la segunda mitad de los aos veinte. La crisis tuvo importantes repercusiones ya que parte de la opinin pblica perdi la confianza en las instituciones democrticas y en las democracias parla-mentarias. En Europa nacern los movimientos fascistas. El problema econmico condujo a un problema poltico de grandes dimensiones y los poderes pblicos se vieron obligados a intervenir. La iniciativa privada ya no poda ga-rantizar el buen funcionamiento de la economa. Los estados optaran por proteger las producciones nacionales contra la competencia ex-trangera. Los pases cerrarn sus mercados a las importaciones y aumentarn las tasas aduaneras. Es una fase de nacionalismo econmico con un proteccionismo feroz. Las re-laciones econmicas se resentirn como consecuencia de la crisis. Al ser una crisis global la respuesta deba estar coordinada internacionalmente pero no haba ningn organismo econmico supranacional que llevase a cabo esa tarea y la solu-cin a la crisis se busc a nivel nacional en cada pas.

Roosevelt y el New Deal: El capitalismo ya haba sufrido fuertes crisis con anterioridad, era algo que se considera-ba inevitable en el sistema. Los ciclos econmicos expansivos acababan con excesos de oferta que conducan a una crisis de la que el sistema se recuperaba en poco tiempo para que las empresas supervivientes a la crisis reiniciasen el ciclo. El mercado era el regulador natural de las actividades econmicas con un equilibrio en-tre la oferta y la demanda. La intervencin del Estado se consideraba antinatural. Los estados se limitaban a reducir el dficit pblico hasta lograr un equilibrio presupuestario que mantuviese la fortaleza de la moneda. Las empresas privadas, por su parte, reducan salarios para lograr la supervivencia. Esta fue la poltica que se aplic en la crisis de 1929 pero la depresin econmica no se supe-raba lo que puso el sistema capitalista en cuestin. En las elecciones a la presidencia de 1934 Hoover ser derrotado por el candidato de-mcrata Frankin Delano Roosevelt que iniciar una nueva poltica econmica interven-cionista que implicar al estado en la solucin de la crisis. El New Deal de Roosevelt se inspirar en las teoras del economista britnico Keynes.

Roosevelt buscar combatir con mayor eficacia los efectos de la crisis lo que permiti una transformacin del sistema capitalista. El Estado tena que realizar una poltica in-tervencionista para corregir los defectos puntuales del sistema. El keynesianismo propugnaba que el Estado sustituyese a la empresa privada covirtin-dose en empresario y financiando la construccin de grandes obras pblicas que permi-tiesen reactivar la economa. El Estado deba asumir su papel con la creacin de puestos de trabajo para reabsorber el paro creciente, mejorar la situacin social y el poder adquisitivo del trabajador. Un me-jor y ms justo reparto de los beneficios permitira mejorar la capacidad adquisitiva y generar una demanda que diese salida a la oferta. La sociedad de consumo requera de la redistribucin de la riqueza y de circulacin mo-netaria. La inflacin que producira la puesta en circulacin de nueva moneda se consi-deraba un mal menor si permita el crecimiento econmico. As, el intervencionismo econmico que Roosevelt prometi en su campaa electoral le permiti llegar a la presidencia de Estados Unidos. Esta nueva poltica rompa con la tradicin liberal norteamericana que propugnaba la inhibicin del Estado en los temas econmicos. El New Deal intentaba combatir los aspectos sociales ms negativos de la crisis de 1929 y recuperar la confianza en el mundo empresarial. En el campo financiero Roosevelt re-mont la poltica bancaria concediendo prstamos a los propios bancos a cambio de la participacin estatal en los capitales. La devaluacin del dlar y la encuacin sin lmites de moneda de plata permitieron que se remontaran los precios. Los inversores vieron garantizada su confianza al intervenir el Estado en la garanta de los depsitos bancarios regulando la concesin de crditos a empresas y a personas privadas. Se marcaron unas cuotas de produccin agrcola para los campesinos que, incluso, te-nan tierras sin cultivar. Para promover la produccin agrcola el gobierno mantuvo una poltica de subvenciones que permitieron disminuir la oferta de productos i la normali-zacin de los precios agrarios. La produccin industrial se estimul mediante la construccin de obras pblicas que absorbieron parte del paro registrado y aumentaron la produccin de las industrias subsi-diarias. El Estado intervena fijando la subida de los precios y disminuyendo los hora-rios laborales con el objetivo de lograr la plena ocupacin. Por primera vez se introdujo una legislacin social para los trabajadores, algo indito en los Estados Unidos. Se regul el salario mnimo y la jornada laboral, se cre un sistema federal de seguros para los trabajadores y se reconoci a los sindicatos. La poltica inter-vencionista estadounidense fue decisiva para la recuperacin de la economa norteame-ricana. La reactivacin econmica fue evidente y se sali de la Gran Depresin, pero el New Deal no pudo acabar totalmente con el paro ni llegar a los niveles de produccin ante-riores a 1929. Ser cuando el mundo se encuentre en plena contienda belicista cuando la recuperacin estadounidense se manifieste con ms claridad. La entrada de Estados Unidos en la Segunda Guerra Mundial tras el ataque japons a Pearl Harbor en 1941 har que, definitivamente, se acaben los efectos de la crisis econ-mica de 1929 y la Gran Depresin. FEIXISME, AUTORITARISME I TOTALITARISME El triomf dels totalitarismes: El final de la Primera Guerra Mundial va suposar una forta crisi per a les democrcies parlamentries occidentals. Aquesta crisi va resultar cojuntural a molts pasos, per en altres com Itlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler) donar lloc a laparici de dictadures de tipus totalitari. El sistema capitalista va sortir de la guerra amb greus problemes de conversi i adapta-ci. La crisi dels primers anys de postguerra i lamenaa duna terica revoluci social van crear una

situaci dintranquilitat i una certa por per la supervivncia del capitalis-me. La soluci passar per la substituci del sistema tradicional de lliure competncia per un capitalisme monopolstic garantit per un rgim autoritari. La Gran Guerra tamb va suposar una forta crisi ideolgica i dels valors burgesos. La pau desprs de la llarga guerra va generar una sensaci dinsatisfacci i intranquilitat que va afectar a molts pasos europeus, vencedors i venuts. Lexemple de la Revoluci Russa i el nou rgim bolxevic sextendr en sectors socials contraris a la democrcia liberal burgesa. Els principis democrtics aniran retrocedint atacs per lautoritarisme. La reconstrucci i la defensa dels estats nacionals es far, en ocasions, a costa de la democrcia. La Primera Guerra Mundial va deixar una forta crisi econmica amb el retorn de milers de soldats desmobilitzats que al retornar als seus llocs dorigen es convertiran en atu-rats. La crisi econmica generar una primera onada de dictadures que prendran Itlia com a prototip. A la dcada de 1930 la Gran Depressi provocar una nova onada de dictadures. Els canvis socials que va provocar la guerra van donar a la petita burgesia una fora que aquesta classe social mai havia tingut. Perjudicada per la forta crisi econmica i no sen-tint-se representada satisfactriament pels partits burgesos tradicionals ni pels partits proletaris, la petita burgesia ser un suport dels nous partits autoritaris. Daltra banda, els sectors industrials que shavien beneficiat de la guerra van tenir pro-blemes de reconversi en temps de pau. La conflictivitat social i lamenaa revolucion-ria seran motius dalarma permanent i la crisi econmica dels anys trenta provocar una caiguda de la producci i dels beneficis que aprofitaran tant Hitler com Mussolini per rebre el suport de la gran indstria. Els estats democrtics demostraran la seva feblesa i seran incapaos de trobar solucions per als grans problemes de lpoca dentreguerres. Els estats seran incapaos de mante-nir lautoritat i lordre pblic al carrer que semblava controlat per feixistes i nazis. En els nous estats sorgits dels tractats de pau el funcionament democrtic tindr una curta durada. Com a conseqncia de les crisis econmiques augmentaran les tensions socials, la llui-ta de classes i les accions revolucionries. Aix, el creixement electoral dels partits des-querra afavorir levoluci cap a un autoritarisme conservador com a garantia antirevo-lucionria. Els feixismes aprofitaran la vocaci internacional del comunisme per proclamar-se sal-vadors de la naci davant del perill bolxevic. Aquest ser el seu argument contra les-querra i contra la democrcia. Els feixismes seran la tercera via com a soluci a la dico-tomia entre democrcia capitalista i comunisme. Els sectors socials i econmics conservadors veuran els feixismes com una garantia con-tra lamenaa revolucionria. El manteniment del capitalisme ser un objectiu com de les democrcies i els feixismes. Comunistes i feixistes coincidien en el sistema de partit nic i la dictadura com a sistema de govern. Per al comunisme feixisme i liberalisme sn formes diferents de manifestaci del siste-ma capitalista i, per tant, enemics del proletariat. En els anys trenta la Uni Sovitica dStalin desenvolupar un sistema poltic de caracterstiques totalitries per amb un sistema social i econmic diferent dels feixismes itali i alemany. La tendncia del comunisme sovitic de liderar les esquerres suposar un enfrontament permanent entre comunistes i socialdemcrates. El rgim sovitic senfrontar als socia-lismes integrats en els sistemes democrtics europeus i no incorporats a la III Interna-cional comunista. La divisi de les esquerres afavorir lascens dels feixismes. Caracterstiques generals dels feixismes. Els feixismes es caracteritzen per la manca de cos doctrinal. La teoria poltica que sostenia ideolgicament els feixismes era molt li-mitada, els feixistes consideraven que no era una ideologia sin un estil on lacci i no reflexi eren la norma general. Els feixismes afirmaran la desigualtat entre els homes mentre que la democrcia partia de la consideraci de que tots els homes sn iguals. Aquesta desigualtat permetia una concepci jerrquica de la societat que portar cap el masclisme i el racisme.

La dona estar supeditada a lhome i el nazisme afirmar la desigualtat entre les races humanes on la raa ria seria la dominant i estaria destinada a governar el mn. A laltre extrem trobariem la raa jueva perseguida pel nazisme. LEstat s el representant de la naci que s el valor suprem. Tots els individus han destar al servei de lEstat que es presenta omnipresent i omnipotent superant el concep-te de simple dictadura. Sinverteia aix el principi democrtic de que lEstat est al ser-vei dels ciutadans. El recurs al lder carismtic ser una soluci a la crisi dels valors burgesos tradicionals. Mussolini adoptar aix el paper de lder infalible; el Duce, el conductor. Hitler, per la seva banda, es convertir en el Fhrer de tots els alemanys. Mitjanant les grans concen-tracions, els discursos i la propaganda es mantindr el nexe entre els poltics i el poble, un conjunt compacte. Els feixismes configuraran uns sitemes poltics de partit nic que consieraran el partit com un dipositari dels valors nacionals, uns valors nics sense ms necessitat de repre-sentaci. El model dEstat feixista es sustentava en uns principis rudimentaris i irracio-nals. Lanticomunisme ser una referncia permanent del feixisme tot i que en un principi mantindran tendncies anticapitalistes Mussolini era dorigen socialista. El suport del gran capitalisme diluir aquestes tendncies. El nacionalisme s laspecte ms constant dels feixismes. Aix, molts moviments feixis-tes es consideraran totalment diferents entre ells noms per afirmar els principis propis didentitat. Les referncies a temps passats i gloriosos de la naci caracteritzar els feixismes fent que el nacionalisme passes del sentiment de greuge tpic dels seus orgens a una apolo-gia del bel.licisme imperialista que conduir cap a la guerra. Els feixismes faran servir tots els mitjans possibles de propaganda per arribar al poder i controlar la societat. Els eslgans en forma de falques publicitries portaran els missat-ges poltics a tota la societat. Els cartells permetien transmetre les consignes poltiques i lesttica del poder. La rdio era un altre mitj darribar a la societat.

Espanya. La dictadura de Primo de Rivera: Els governs dels anys de la Primera Guerra Mudial havien mantingut la neutralitat dEspanya en el conflicte bl.lic, una neutralitat que va portar importants beneficis econ-mics al pas que va poder importar massivament els seus productes als pasos bel.lige-rants. Aquests beneficis, per, es concentraren en poca gent mentre que els sectors obrers sor-tien majoritriament perjudicats. Aquesta situaci va accentuar les diferncies socials demostrant que el rgim de la Restauraci shavia quedat antiquat. El rgim borbnic va ser incapa dactualitzar-se i modernitzar el pas que tenia una economia molt dependent de les rendes agrries i una estructura de la propietat molt desigual. Aix, les tensions socials van arribar el 1917 a una situaci lmit. Una acci descoordinada dels poltics reformistes de lAssemblea de Parlamentaris, dels militars reivindicatius de les Juntes de Defensa i dels sindicats en vaga acabar per fer fracassar el sistema de la Restauraci. Els interessos socioeconmics que donaven su-port a la Restauraci la mantindran, per per poc temps. La descomposici del sistema poltic, la greu conflictivitat social i el desastre dAnnual de 1921 portaran al pronunciament del general Primo de Rivera en 1923. Aix siniciava una dictadura que duraria fins 1931 quan es proclamaria la II Repblica. La dictadura de Primo de Rivera senmarca cronolgicament en la primera onada de dictadures que sestaven extenent per Europa a principis dels anys vint (el 1922 Musso-lini arribava al poder a Itlia). A Espanya, la dictadura de Primo de Rivera ser el darrer intent per solucionar els problemes del pas sota la monarquia. El 23 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera donava el seu cop dEstat davant la crisi que vivia el pas. La seva intenci era solucionar els problemes interns del pas sense prescindir de la monarquia. Alfons XIII va aceptar el manifest de Primo de Rivera i va concedir-li plens poders sense que fos necessria la intervenci militar. El general Primo de Rivera era el capit general de Catalunya i havia defensat la retira-da de lexrcit espanyol del Marroc desprs del desastre dAnnual on havien mort prop de 17.000 soldats. Desprs del seu pronunciament de Barcelona les classes mitjanes del pas pensaven que la seva dictadura seria millor que els inoperants governs de la Restau-raci. Primo de Rivera considerava que el problema espanyol residia en la corrupci del go-vern i per aix va fer empressonar als poltics corruptes, fet que va generar les simpaties del poble. El general pensava que amb un canvi dhomes solucionaria els problemes del pas i va formar un Directori Militar que governava mitjanant decrets. Els partits pol-tics van ser prohibits i la Constituci no era efectiva. Primo de Rivera no comptava amb el suport de les masses, no tenia ambicions territo-rials en lestranger i no practicava la repressi sistemtica dels lders feixistes europeus. A ms no posava objeccions al moviment obrer organitzat sempre que els sindicats no interferisin en la poltica. En un principi, la dictadura que comptava amb importants suports socials soluciona-ria els aspectes ms inmediats com la repressi del terrorisme social, el desembarcament a Alhucemas per pacificar el Marroc, la construcci dobres pbliques i les exposicions de Barcelona i Sevilla. El 1925 Primo de Rivera llanava una campanya victoriosa al Marroc, en cooperaci amb Frana, arribant a les mximes quotes de popularitat. A partir daquests moment es distanciar de lexrcit per formar un nou govern. El final de la guerra al Marroc va suposar una nova etapa de la dictadura en la que es va formar un Directori Civil de govern. Aquest era un govern poltic amb un consell de mi-nistres que no

comptava amb els poltics tradicionals format per joves regeneracionistes que van veure com els intelectuals els donaven lesquena. Primo de Rivera va copiar en part el model itali de Mussolini organitzant un nou Estat. Un govern poltic amb un partit poltic nic regeneracionista i incoherent amb intenci de crear una nova constituci que no va arribar a aprovar-se per la manca de consens. Es volia perpetuar la dictadura. El nou govern civil es disposava a reformar i planificar leconomia. La poltica econ-mica de Primo de Rivera va ser copiada del model feixista itali i es basaba en el corpo-rativisme, la legislaci social, la soluci dels problemes obrers amb un cert paternalisme i lintervencionisme estatal. Leconomia estava dirigida per lEstat amb un consell nacional deconomia que intenta-va regular el desequilibri entre loferta i la demanda i la coordinaci dels sectors pblics mitjanant consells. LEstat dirigia levoluci econmica del pas. Per solucionar els problemes dels obrers van formar-se consells paritaris que realitzaven la tasca dels sindicats de forma pacfica. En aquests consells estaven representats tant treballadors com patrons i Estat. Els sindicats obrers tradicionals van ser prohibits per la dictadura. La legislaci social va ser regulada pel govern dictatorial amb la formulaci dun codi de treball que en una actitut paternalista millorava en part la situaci dels treballadors. Alguns lders socialistes i de la UGT van entrar en els comits. Per acabar amb latur lEstat va realitzar fortes inversions econmiques com obres p-bliques (carreteres, ferrocarrils, embassamentsetc) i un pla de cases barates a les grans ciutats. Els serveis tamb van millorar-se creant el monopoli de la Telefnica, RENFE o CAMPSA. En el camp comercial va practicar-se el proteccionisme que afavoria el pro-ducte nacional i buscava lentrada de capital estranger. Lentament la dictadura va anar perdent els suports inicials i lopini pblica es decanta-ria en part cap al republicanisme. De fet, la caiguda de la dictadura arrosegaria a la mo-narquia dAlfons XIII. Els parlamentaris van distanciar-se de Primo de Rivera que els qualificava dantipatrio-tes, incompetents i corruptes, a ms lexrcit, els grans terratinents i el clergat tamb van retirar-li el seu suport. El 1930 van arribar a Espanya els efectes de la Gran Depres-si econmica amb la retirada de les inversions americanes, el que va provocar la fallida del sistema. Les crtiques i les manifestacions van ser durament reprimides posant de manifest el desgast de la dictadura. La pesseta sestava enfonsant i la dictadura no era capa datu-rar el descens dels tipus de canvi. El sentiment republic anava creixent i el rei ja no po-dia comptar amb el suport de lexrcit. El general Sanjurjo, al capdavant de la Gurdia Civil, va anunciar que no defensaria a la monarquia en contra de lopini pblica. Primo de Rivera va haver de dimitir i exiliar-se Pars on moriria mesos desprs. Quan es pretenia retornar al rgim constitucional de 1876 unes eleccions municipals guanyades pels republicans es van converir en un plebiscit a favor de la Repblica que seria proclamada el 1931 mentre Alfons XIII sortia dEspanya cap a lexili. La II Rep-blica tindria una curta durada perqu el 1936 esclataria la Guerra Civil que portaria el general Franco al poder el 1939.

EL FEIXISME ITALI

I. La crisi de la democrcia italiana: El procs dunificaci italiana va configurar una monarquia liberal constitucional bassa-da en un sistema censitari fora restringit que potenciava els interesos industrials i co-mercials del nord en contrast amb el sud agrari i controlat pels grans propietaris (cacics i mfia). El nacionalisme estava molt arrelat des del segle XIX amb la proclamaci de lautoafirmaci de la naci italiana. En la primera dcada del segle XX Giolitti va impulsar una srie de reformes que van consolidar el sistema liberal itali i va introduir una nova poltica exterior que buscava lexpansi colonial. Aix, el nacionalisme itali es convertir en un moviment agressiu que buscava en el passat imperial rom els estmuls necesaris per justificar limperialis-me i el colonialisme tard. El 1911 Itlia annexionava Lbia com a colnia tot i no tenir cap riquesa en el seu terri-tori. Lbia seria el punt dentrada dItlia a frica. Aquest fet va fer convenient una re-forma electoral que obrs en part el sufragi a lItlia del nord per rebre el suport popular per a lempresa imperial. Aix, el 1912 sinstaurava el sufragi mascul per aquells homes de ms de 21 anys que sabesin llegir i escriure i als majors de 30 anys que haguesin complert el servei militar. La poltica italiana sobria aix a la poltica de masses. Cambra de diputats del parlament itali (1913-1924): PCI PSI PSU Republicans PPI Constitucionalistes Bloc Nacional Llista nacional Partit Feixista* Altres TOTAL Majoria 1913 52 9 29 410 8 508 255 1919 156 9 100 209 34 1921 16 122 60 7 107 275 (35) 8 535 268 1924 18 22 25 7 40 34 355 (20) 14

El 1913 es ratificava la victria electoral dels grups liberals i conservadors tradicionals amb un fort creixement del Partit Socialista itali (PSI) i del Partit Popular itali (PPI) catlic i confessional que tenia un programa de reforma social que va atreure a les clas-ses mitjanes. El control de les elits es posar en qesti desprs de la Primera Guerra Mundial quan Itlia va declarar-se neutral en un principi per va acabar entrant en guerra al costat de lEntesa desprs dels acords secrets de Londres de 1915. Els sectors bel.licistes partidaris de la participaci dItlia a la guerra consideraven que la neutralitat deixava el pas com una potncia de segona fila com Espanya i que shavia dactuar contra Astria per incorporar la zona est de Vencia, el sud del Tirol i altres objectius al Mediterrani oriental (projecci cap a Grcia i la costa dlmata). Els intervencionistes van practicar un fort nacionalisme per afavorir la participaci dI-tlia a la guerra mentre que el PSI estava dividit entre el sector maximalista majoritari i els sectors reformistes per era contrari a la participaci a la guerra.

Mussolini va mostrar-se favorable a favor de lentrada dItlia a la guerra i des d Avanti, lrgan de premsa del PSI, va iniciar una forta campanya favorable a la guerra. Final-ment, Mussolini va abndonar el PSI per formar el seu propi moviment des del diari El Poble Itali que tenia un finanament ocult proporcionat pels grans industrials del pas que tenien interesos en participar del conflicte. Finalment, Itlia entrava a la Primera Guerra Mundial aportant 7,5 milions de soldats que majoririament provenien del sud del pas. El saldo final del conflicte bl.lic va ser superior als 700.000 morts i un mili de ferits. En acabar la guerra la frustraci que va produir la no concessi de les aspiracions terri-torials italianes amb la negativa a lannexi del Fiume va generar una forta crisi. El na-cionalisme es veia reforat per la sensaci de frustraci ( vittoria mutilata) i va generar una forta mobilitzaci amb la figura de G. DAnnunzio al capdavant. Tot i pertnyer al bndol dels vencedors Itlia no va obtenir les compensacions territo-rials i econmiques que esperava. La suma daquests factors va crear una situaci que el govern va ser incapa de solucionar. Els tractats de pau de Paris van concedir a Itlia el Tirol del nord i lAlto Adigio per no van satisfer les seves pretensions a la costa dl-mata. El Fiume havia estat atribuit pels tractats de pau a Iugoslvia tot i les pretensions del primer ministre itali Orlando i el nacionalisme itali ms radical encapalat pel poeta DAnnunzio la considerava italiana. Aix, DAnnunzio va organitzar un grup dexcombatents per ocupar el Fiume i forar la seva annexi. El govern itali no va acceptar aquesta poltica de fets consumats i no va reconixer lannexi del Fiume el que va convertir els partits constitucionals i lelit pol-tica italiana en un objectiu ms de les crtiques nacionalistes. Dannunzio va utilitzar per ocupar el Fiume el 1919 una escenografia on proliferaven els uniformes, les formacions i les senyeres italianes, una escenografia que el feixisme faria seva de seguida. Finalment, Giolitti va signar el Tractat de Rapallo el 1920 on es declarava el Fiume com a ciutat lliure. El sentiment de frustraci saccentuava entre els sectors nacionalistes. A ms, lecono-mia italiana es trobava en una situaci molt feble, arrunada per la guerra. La fragilitat dels governs italians impossibilitava el prendre les reformes financeres i socials neces-ries per superar la crisi. El 1919 es produia una nova reforma electoral que universalitzava el sufragi mascul en plena crisi poltica, econmica, social i didentitat nacional. Itlia es convertir en un dels espais ms agitats dEuropa el que el 1919 suposar un canvi de signe poltic a les eleccions. Els partits tradicionals van perdre la majoria i van veure com creixien amb fora el PSI (156 escons) i el PPI (100 escons). El resultat de les eleccions de 1919 va donar lloc a un nou joc daliances per formar un govern amb el suficient recolament popular i par-lamentari.

II. Lascens de Mussolini al poder: Tot indicava que sestava ensorrant el rgim liberal que es trobava desboradat per lagitaci nacionalista produida pel rebuig dels tractats de Versalles que potenciaven el regne de Iugoslvia impedint lexpansi italiana als Balcans. Els moviments reivindicatius shavien intensificat tant en la indstria com en lagricultura entre 1919 i 1920, els dos anys rojos. La manca dactivitat industrial generava atur, el deute extern hipotecava els presupos-tos, lala dels preus perjudicava amplis sectors socials, al sud del pas els camperols ocupaven terres i les vagues obreres es multiplicaven a les ciutats del nord. Lestiu de 1920 la crisi era general. A la forta inestabilitat social li va succeir una forta agitaci poltica. Els sectors maxi-malistes del PSI va plantejar-se la sortida revolucionria a la crisi tot i no ser un grup homogeni. El sector liderat per Serrati era partidari de concentrar-se en la conquesta del poder per la via electoral per poder realitzar la transici cap a un nou estat socialista ita-li. Altres sectors del socialisme (Bordiga) creien que per la via electoral no sarribaria al poder i plantejaven una insurrecci de tipus boltxevic per fer-se amb el poder. El socia-lisme tenia la seva base electoral al nord i al centre del pas per en el sud subdesenvo-lupat no tenia recolament. Daltra banda, Turati optava per la via parlamentria creant una coalici de govern que incorpors el PPI de Dom Sturzo. Les alternatives al rgim liberal itali desprs de 1919 requerien duna poltica de masses que ni PSI ni PPI van aconseguir portar a terme. En aquesta situaci defervescncia nacionalista Mussolini va crear la seva organitzaci, el Fascio di Combatimento, en referncia a la unitat italiana i a un smbol de la Roma imperial el fascio era una arma representativa de la legi imperial romana. Mussolini encara no era el principal lder nacionalista per estava iniciant el seu ascens poltic. Els seus objectius eren forar les reformes socials i reivindicar els territoris no recuperats (irredenti) a Dalmcia. Un cop va ser escollit diputat, Mussolini va iniciar el seu acostament cap a les capes ms conservadores i influents de la societat italiana. El 1921 el seu moviment es convertia en el Partit Feixista, dultradreta. Brillant orador i manipulador de masses, Mussolini va veure com els seus discursos doctrinaris tenien un xit indiscutible entre la petita burgesia. El feixisme itali naixia de la necessitat duna forta autoritat poltica i dels agreujats sentiments nacionalistes dels italians. El 1920 va haver-hi una vaga industrial on els obrers van ocupar les fbriques. La sorti-da negociada al conflicte va evitar que un moviment exclusivament reivindicatiu con-dus cap a un procs revolucionari per la por a la revoluci va generalitzar-se, fet que Mussolini va aprofitar. Aviat el Fascio es va decantar cap a un activisme violent que actuava amb ferocitat con-tra els moviments vaguistes que eren acusats dantiitalians. Sindicalistes, socialistes i comunistes seran vctimes de la intimidaci feixista. Les esquadres feixistes van enfron-tar-se al carrer a les organitzacions obreres entre 1920 i 1921. Els industrials estaven molt preocupats i culpaven el govern de no haver estat capa de prendre mesures ms estrictes contra els moviments vaguistes. Mussolini i els seus es-quadrons feixistes seran una esperana per lliurar-se dels socialistes, els sindicats i el govern. La manca duna sortida a la crisi i la por a la revoluci van facilitar que Mussolini es converts en lalternativa de la dreta italiana. La soluci que proposava Mussolini era la construcci dun rgim de fora, nacionalista, amb linters nacional per sobre de la identitat de classe i amb una poltica expansiva al Mediterrani. Shavia dacabar amb la disidncia social amb un govern dunitat nacional que exclo-gus a lesquerra revolucionria, aix es podria restablir lordre al pas. Aquesta es una primera sortida cap a lautoritarisme, coincidint amb els interesos de la gran patronal de la indstria. La primavera de 1921 van realitzar-se unes noves eleccions a la recerca dun nou equili-bri per Itlia. El centre-dreta i el Partit Feixista van practicar davant els comicis una po-ltica de Bloc Nacional per derrotar elctoralment el PSI. El Bloc Nacional no va ser una coalici electoral, noms una estratgia contra lesquerra. Mussolini sunia aix amb els liberals de Giolitti.

El Partit Feixista va aconseguir una important presncia parlamentria amb 35 escons dins del Bloc Nacional. El clar retrocs del PSI davant del Bloc Nacional semblava do-nar pas a una clara majoria, per la dreta no era una alternativa conjunta real amb un programa que uns a tots els partits conservadors al parlament. La crisi de govern i la inestabilitat van seguir prolongant-se desprs de les eleccions de 1919. Sense un programa unitari de govern del Bloc Nacional la crisi italiana no es po-dia superar. Mussolini va defensar aquesta uni i va postular-se com a lder dun projec-te unitari de la dreta italiana. Els feixistes van augmentar la seva violncia i el govern va veures incapa de mantenir la llei i lordre al carrer. Itlia va llanar-se prcticament a una guerra als carrers entre les esquadres feixistes i els camises vermelles socialistes. El Partit Feixista tenia controlat el carrer, el recolament de la gran indstria i un diri-gent que estava al marge de la crisi italiana de postguerra i tenia molt reconeixement po-pular interclassista. Mussolini reclamar la formaci dun govern nacional encapalat per ell mateix. En aquest clima de violncia i inestabilitat poltica el 27 doctubre de 1922 es produia la Marxa sobre Roma, una acci de fora de Mussolini per pressionar el rei Vctor Manuel per formar un govern duni nacional. El govern no va reaccionar i els alts comanda-ments militars van dubtar davant la demostraci de fora dels feixistes. La Marxa sobre Roma va presentar-se com una marxa espontnia dels militants feixistes procedents de tota Itlia, per la majoria van ser portats en camions fins a les mateixes portes de la capital, a ms la mobilitzaci no va ser tant espectacular i lexrcit podia haver-la detingut si hagus rebut lordre. La Marxa sobre Roma va ser una demostraci de teatralitat poltica amb una acci que militarment estava mal planejada. Semblava que per al monarca un govern dirigit per Mussolini era lnica alternativa al vesament de sang i lanarquia als carrers. Aquesta mobilitzaci recolada per sectors destactats de lEstat i el monarca va forar la dimissi del govern elegit a les urnes per donar pas a un govern duni nacional encap-alat per Mussolini. Lacte de fora havia tingut efecte i el 29 doctubre el rei Vctor Manuel encarregava a Mussolini la formaci del govern.

III. Levoluci cap a la dictadura (1922-26): Encara no ens trobem davant duna dictadura feixista, el govern de Mussolini evolucionar cap a ella en els segents mesos per resol-dre les tensions entre el govern i loposici desquerres. Aix, Mussolini instaurar la dictadura de mica en mica. El govern format per Mussolini el 1922 excloia el PSI i el PCI, per incorporava el PPI per configurar una majoria que otorgus plens poders a Mussolini per governar amb lleis dexcepci. Aix es podien controlar les mobilitzacions socials. La recuperaci eco-nmica dels anys vint va permetre que Mussolini desactivs la majoria dels conflictes socials. Mussolini va nomenar-se a si mateix ministre dassumptes exteriors a ms de ser el pri-mer ministre i el ministre de linterior. Tot i aix, Mussolini encara no tenia la fora su-ficient per establir la dictadura i hauria de fer certes concessions a la democrcia parla-mentria. La legalitzaci dels esquadrons feixistes amb funcions de policia social i poltica va ser una mida que va enfrontar Mussolini al PPI que va trencar definitivament amb el govern nacional quant aquest va aprovar la llei Acerbo que reformava la llei electoral per bene-ficiar a la majoria. Segons la llei Acerbo, aquell partit que tingus una majoria relativa a les urnes de ms del 25% dels vots ocuparia dues terceres parts dels escons del parlament itali. La llei Acerbo buscava que el sistema poltic itali tingus un govern estable amb una gran ma-joria que neutralitzs a loposici a la cambra de diputats. El PPI va trencar amb Mussolini i el seu govern duni nacional per laprovaci duna llei electoral que conduia cap a lautoritarisme. Aix, a les eleccions de 1924 la majoria va ser per la Llista Nacional de Mussolini encapalada pels dirigents feixistes. La popu-laritat de Mussolini va donar-li prop del 40% dels vots amb el Partit Feixista com a principal eix de la dreta. Les eleccions de 1924 van estar marcades per la conflictivitat al carrer entre els feixistes i lesquerra. Aix, Matteotti del PSU va denunciar al parlament la llei Acerbo i posava en qesti la poltica de Mussolini. Posteriorment Matteotti va ser raptat i assassinat, fet que desencadenava un gran escndol poltic. Matteotti havia atacat amb ferocitat el govern i posteriorment havia desaparegut. Havia estat raptat als carrers de Roma, ficat al darrere dun cotxe i assassinat. El seu cos no va aparixer fins un mes desprs. Loposici tenia clar que la seva desaparici estava rela-cionada amb Mussolini i el seu entorn. Lescndol Matteotti va marcar el pas del rgim cap a la dictadura amb la retirada del parlament de PSI, PSU, PPI i alguns grups liberals (retirada a lAventino) per convertir-se en una cambra opositora. El boicot parlamentari va ser un error de loposici que dei-xava la cambra en mans de Mussolini. El gener de 1925 Mussolini assumia la responsabilitat de lassassinat de Matteotti a mans dels camises negres. Aix es tancava la crisi en una cambra sense oposici real. A continuaci, Mussolini va realitzar una maniobra que destituia els parlamentaris de lo-posici que havien abandonat el parlament i del PCI. Era el moment de destruir a loposici i establir una dictadura. Mussolini eliminava del seu govern als ministres no feixistes i loposici era il.legalitzada donant lloc a la dicta-dura feixista, la destrucci de lesquerra shavia iniciat. Itlia ja era un Estat amb un sol partit poltic, per encara quedaven interesos poderosos que eren un fre per a Mussolini; la Corona, lEsglsia lexrcit i alguns dels grans financers. IV. Dictadura i liberalisme econmic (1926-34): Un cop controlat el parlament, Mussolini va atorgar-se a si mateix amplis poders. Sistemticament, el dictador va anar desmuntant el sistema democrtic i assumint el control dItlia. Sestablia un nou rgim de tipus corporatiu, amb un sindicalisme obligatori je-rarquitzat, la vaga il.legalitzada i un parlament merament consultiu. La destrucci de la democrcia portar molts poltics a la deportaci o lexili. La capaci-tat executiva i legislativa eren asumides pel govern i el Gran Consell Feixista, un dels pocs

organismes poltics creats per la dictadura, en principi per facilitar les relacions en-tre el partit i el govern. Mussolini ja tenia tot el poder a les seves mans, era un dictador absolut. El problema era que el feixisme havia arribat al poder sense un pla especfic de govern i sense una crre-ga doctrinria important. El seu nic objectiu era crear un Estat poders de caire dictato-rial, basat en la fora del partit nic el Partit Feixista i amb un lder carismtic, il Du-ce, que comptava amb la fidelitat incondicional dels seus partidaris. El feixisme itali exaltava el sentiment nacionalista invocant les grandeses de lImperi Rom, van recuperar-se smbols de lantiguitat com les senyeres imperials o lantiga sa-lutaci amb el bra dret alat i la m oberta, senyals didentitat del feixisme. Tota una escenografia de masses uniformades i organitzades formaran part de lesttica del fei-xisme. Mussolini va pactar amb la gran indstria que es mantindria una poltica liberal, fet que unit a la m dura va fer que fos admirat per la dreta europea com Primo de Rivera o Churchill. El feixisme va trobar un equilibri entre liniciativa privada i lintervencionis-me estatal per superar la crisi econmica del pas. El deute extern del pas impedia les importacions i la prpia ideologia nacionalista del feixisme va fomentar lautosuficincia econmica. Les grans obres pbliques, una de-mostraci de leficcia del rgim, van ser un motor econmic per al pas juntament amb la dessecaci de pantans i un ambicis pla de rec per estimular la producci agrria del pas. El sindicalisme de classe va ser substituit per un altre de tipus vertical en corporacions que evitava qualsevol tipus de conflictivitat social i permetia controlar els esglaons pro-ductius de cada sector. El feixisme demostrava aix una evident aparena deficcia po-sitiva de cara a lexterior. El 1939, amb la Segona Guerra Mundial a punt desclatar, lEstat feixista itali ja con-trolava totalment leconomia del pas amb la indstria metal.lrgica, la indstria naval i les obres pbliques controlades pel govern de Mussolini. s el pas que entre 1934 i 1943 va fer-se cap a lintervencionisme estatal. La monarquia italiana de Vctor Manuel va ser acceptada per Mussolini perqu va rebre el seu suport desprs del seu ascens al poder i en la evoluci cap a la dictadura. El rei era el cap de lexrcit, el que feia que Mussolini noms el controls parcialment. Mussolini seria destituit el 1943com a cap de govern per negociar un armistici i com a resposta Mussolini proclamaria la repblica feixista de Sal.

Alemanya. Lascens del nazisme al poder: El creixement del nazisme es deriva de la crisi de la Repblica de Weimar provocada per la Gran Depressi econmica, el trencament de leix democrtic que la recolava i la deriva autoritria dels partits i les classes mitjanes que no sidentificaven amb el r-gim republic. La crisi econmica nord-americana va provocar la retirada dels capitals invertits a Ale-manya i lactivitat econmica va resentir-sen rpidament provocant el tancament dem-preses i la pujada de latur. La crisi social i la por al comunisme portar a les classes mitjanes cap a posicions cada cop ms conservadores i menys democrtiques. Davant daquesta situaci, la coalici de Weimar va enfonsar-se. Els governs es succei-ran en poc temps sense aturar el problema. La Repblica de Weimar va suicidar-se pel trencament intern i va ser assassinada pels atacs exerns. Lofensiva poltica que iniciar el NSDAP i el rebuig de lelit econmica i les classes mitjanes van precipitar la caiguda del rgim. La sortida democrtica a la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial va ser un mal menor per aquests sectors davant la por a una sortida revolucionria per una societat que, en general, no era ni demcrata, ni republicana. Es donaven les condicions ideals per que es dons una radicalitzaci dels partits poltics ms virulents. Les classes mitjanes dubtaven dun rgim democrtic on lesquerra tin-gus tant pes poltic, per aix, amb la crisi, van derivar cap a posicions autoritries que solucionesin la crisi. La vinculaci de leconomia alemanya al mercat mundial i els lligams establerts amb els Estats Units a travs del Pla Young que financiava la repblica a base de prstecs i in-versi privada nord-americana va fer que el 1931 la crisi fos molt intentsa. Es va arribar a la xifra de sis milions daturats. El nacionalsocialisme. La crisi va desestabilitzar la poltica alemanya. La sortida a la crisi tendia cap a lautoritarisme que permits la formaci dun govern fort que pogus fer front a la crisi. Aix, la societat alemanya va veure com el NSDAP creixia espectacu-larment. Dentre els partits poltics apareguts al caliu de la greu crisi que havia portat a la forma-ci de la Repblica de Weimar destacava el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany que aviat estaria encapalat per Adolf Hitler, un personatge que des de molt jove havia freqentat els cercles poltics antidemocrtics. Aquest grup nacionalista, reaccionari i antisemita es movia en els seus orgens a lentorn del mn folclric alemany amb un ideari basat en la recuperaci de lhegemonia i lex-pansionisme per la repblica alemanya perqu els alemanys eren tnicament superiors. Per aix, calia un fort lideratge. Aix, la proclama ideolgica del NSDAP es basaba en la crtica al decadent sistema parlamentari i la democrcia, un nacionalisme exacerbat, pangermanista i expansionista, el racisme (la superioritat de la raa ria i lantisemitisme), lanticomunisme, la sacralit-zaci del lder carismtic el Fhrer, una forta jerarquia i la formaci duna dictadura totalitria. Hitler va entrar en contacte amb aquest grup i va integrar-se fins al punt de covertir-se en el seu principal dirigent. Els seus primers intents daconseguir el poder van ser insur-reccionals, per lintent de cop dEstat de Munic va fracassar sense que Hitler pogus aconseguir els seus objectius de proclamar una repblica jerrquica i depurar interna-ment el pas. Hitler i altres dirigents del partit nazi van ser empresonats i procesats, per la seva pena de pres va ser fora reduida, el temps necesari per escriure el seu llibre La Meva Lluita Mein Kampf, el que seria el catecisme doctrinari en que es basaria el moviment nazi. El llibre comportava una forta crrega ideolgica escrita amb una prosa exaltada i pseu-doreligiosa ms prpia dun visionari que dun poltic. Nacionalisme germnic i antisemitisme seran els dos aspectes ms caracterstics de la seva ideologia. Hitler defensar al seu llibre la conquesta i unificaci del mn germnic (lespai vital), lhegemonia alemanya a lEuropa Central i lexpansi cap a orient en detriment de la decadent raa eslava. Un cop va sortir de la pres, Hitler va haver denfrontar-se amb Strasser pel lideratge del NSDAP. Hitler volia abandonar la poltica insurreccional, accentuar el nacionalisme i buscar larticulaci de xarxes socials que recolzesin el seu projecte, des de les classes treballadores fins

al gran capital. Obrers i classes mitjanes havien de ser la base dun projecte populista. Strasser havia organitzat les SA i proposava mantenir lestratgia in-surreccional, mantenir lanticapitalisme i el nacionalisme exacerbat. El 1928 Hitler va imposar-se a la direcci del partit aplicant el principi de capdillatge on el cap del partit tenia tot el poder de forma jerarquitzada. Hitler era el Fhrer. Aix, la crisi econmica va arribar amb el NSDAP amb una doctrina slida i un programa elec-toral dirigit a les masses. La crisi derivada de la Gran Depressi crear les circumstncies que facilitaran el crei-xement del nazisme. Les classes mitjanes i els petits propietaris rurals patiran els efectes de la crisi econmica i al mateix temps es resistiran al procs de proletaritzaci a que es veien abocats. No representats per la dreta tradicional ni pels partits desquerra, aquestes seran les ba-ses electorals del nazisme. El NSDAP va aconseguir lhegemonia dins del nacionalisme i va aconseguir un important ascens electoral a les eleccions de 1930 amb el 18,3% dels vots. LNSDAP va convertir-se aix en la segona fora poltica per darrere de lSPD. Ara, Hitler llenar al carrer a les SA com a grups de xoc socials enfrontant-se als sindi-cats lliures i als obrers. La poltica econmica alemanya estar marcada per la crisi econmica i lascens elec-toral i poltic del nazisme. Lelectorat de la dreta tradicional es decantava per lNSDAP en detriment del DNVP i altres partits tradicionals. Altra ajuda important per a lascens del nazisme ser la dels grans sectors industrials que estaven seriosament perjudicats per la crisi i es veien amenaats per les seves possi-bles conseqncies. Per garantir la seva supervivncia, el capitalisme alemany apostava per una soluci autoritria imitant lexemple itali. La coalici de Weimar es veia trencada definitivament durant el govern del canceller Brning (1930-32) que va comenar a plantejar la necessitat dimplantar poltiques dautoritat aplicant larticle 48 de la constituci. La idea de buscar un rgim demergn-cia amb cancellers presidencials va ser recolada per Von Papen del Zentrum que plan-tejava lentrada del partit nazi en el govern. Von Papen buscava arribar a la cancelleria mitjanant lEstat demergncia i que Hin-demburg concentrs a la seva figura tot el poder per delegaci. Les eleccions presiden-cials ratificaran lascens del nazisme. LSPD i el centre democrtic van mobilitzar el seu electorat a favor de Hindemburg com un mal menor per evitar que Hitler arribs a la presidncia de la repblica. Les eleccions legislatives de juliol de 1932 confirmarin que Hitler i el partit nazi eren la principal alternativa poltica que hi havia a Alemanya. Eleccions a la presidncia de la Repblica de Weimar (1932): Hindemburg (DNVP) Hitler (NSDAP) Thallman (KPD) 53% 36% 10%

Hindemburg exercir el poder que li atorgava la constituci i aplicant larticle 48 nome-nar canceller presidencial a Von Papen que no va ser capa dintegrar el nazisme al po-der. El Zentrum no va acceptar una possible aliana amb el NSDAP i Hitler va posar les seves condicions per integrar-se en el govern. Hitler noms entraria en un govern on ell mateix fos el canceller. El fracs de Von Pa-pen conduia a les eleccions de novembre de 1932 que suposarien un petit retrocs del Zentrum i del NSDAP que perdia prop de dos milions delectors a favor de la dreta tra-dicional per seguia com la fora poltica ms votada. Les eleccions dibuixaven un nou panorama dinestabilitat per a la Repblica que va per-metre que es concrets la deriva cap a lautoritarisme presidencial de Hindemburg que recolaria el projecte de Schleicher que proposava un govern de concentraci de la dreta que integrs el DNVP, el NSDAP i els sindicats per poder realitzar una poltica econ-mica intervencionista.

Schleicher va recolar-se per plantejar el seu projecte en Strasser, aix pensava aconse-guir la uni de la dreta, per no va poder seguir endavant amb els seus plantejaments. La gran indstria (Krupp, Thyessen, Schacht) shavia apropat al nazisme financiant-lo i donant-li suport. El 1933 Hindemburg nomenava canceller a Hitler presionat pels industrials i el seu fill, tot i despreciar-lo com a personatge per la seva mediocre trajectria a lexrcit. A continuaci es formava un govern duni nacional amb el NSDAP, el DNVP (Hugen-berg) i el Zentrum (Von Papen). En pocs mesos Hitler establia la seva dictadura i legalitzava les SA integrant-les a la po-licia de Prssia. En mar de 1933 es convocaven unes noves eleccions que estarien marcades per lincendi del Reichstag del que va acusar-se al Partit Comunista. Les elec-cions van estar marcades per una forta pressi social. Els enfrontamens al carrer entre els esquadrons feixistes de les SA amb els comunistes van ser constants. Hitler aconseguia la majoria absoluta a les eleccions de 1933 on va obtenir el 44% dels vots, xifra suficient per eliminar a loposici. A continuaci, Hitler illegalitzava el Par-tit Comunista, lSPD i els sindicats. Entre mar i juny de 1933 ja es construien els pri-mers camps de concentraci. En gaireb quatre mesos de govern, els altres partits poltics van disoldres per establir la llei del partit nic. Hitler i el seu partit sestaven apoderant de lEstat i la naci alemanya. No hi havia opo-sici parlamentria i no existia la divisi de poders. Tamb sadoptava lensenya verme-lla, negra i blanca amb la creu gammada nazi. Ara noms hi havia un poble, un Estat, un cap. El juny de 1934 a la Noche de los Cuchillos Largos Hitler eliminava loposici inter-na dins de les SA i personatges com Strasser i Schleicher eren assassinats. La depuraci poltica arribava aix al mateix partit. Ara, les SS (grups de protecci) seran el nou r-gan executiu del Fhrer. Tamb va formar-se la Gestapo, la nova policia de seguretat de lEstat que eliminaria implacablement a tots els enemics de la nova Alemanya de Hitler. Poc desprs, sinicia-ria la persecuci dels jueus aplicant els principis ideolgics antisemites del nazisme. Els jueus eren un altre enemic del pas. A lagost va morir Hindemburg i Hitler asumia la presidncia de la Repblica ampliant el seu poder al sistema judicial exercint com a tribunal de darrera instncia. Hitler con-centrar tots els poders en les seves mans. El nou ordre dAlemanya tenia un marc dEs-tat totalitari construit en poc mesos. La poltica econmica del nazisme va aconseguir una important reabsorci de latur. Eliminats els sindictats i desapareguda qualsevol possibilitat de conflictivitat social per la dictadura, hitler va poder controlar la poltica salarial i laboral sense cap resistncia. La producci va estimularse grcies a un gran programa dobres pbliques i a les crei-xents demandes de fabricaci darmament. Hitler buscava construir un gran exrcit amb un alt grau de mecanitzaci. Una part im-portant de la reactivaci econmica va ser deguda al rearmament. Un modern exrcit ofensiu necessitava una gran quantitat de mitjans cuirassats. La tecnologia i la capacitat industrial alemanyes es posaran al servei de la poltica industrial nazi. Aquestes mesures van millorar, de forma temporal, la situaci laboral per no va poder eliminar-se totalment latur que sacabaria amb la introducci del servei militar obliga-tori el 1935. Els grans industrials que havien recolat al partit nazi es van veure recom-pensats per la demanda del sector pblic i per la forosa disciplina laboral que va intro-duir-se. En poltica exterior, en un principi, les reclamacions alemanyes del rgim nazi van con-centrarse en la revisi del Tractat de Versalles i en un intent de materialitzaci del pan-germanisme per mitj duna uni amb Astria que ser frustrada. La voluntat dexpan-si del rgim es manifestar de forma constant. Aix, les annexions territorials de lAle-manya nazi es poden considerar etapes que conduiran inevitablement a lesclat de la Se-gona Guerra Mundial. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-45): ORGENS, DESENVOLUPAMENT I BALAN DEL CONFLICTE

El setembre de 1939 comenava la Segona Guerra Mundial, que fins 1941 va ser un conflicte estrictament europeu. El conflicte es generalitzaria el 7 de desembre de 1941 amb latac japons a Pearl Harbour. El Jap acabaria rendint-se lagost de 1945 com a conseqncia de latac atmic nord-americ a Hiroshima i Nagasaki. Noms vint anys van separar el final de la Primera Guerra Mundial i lesclat de la Se-gona, un perode tant breu que a portat a alguns historiadors a pensar que ens trobem davant dun nic conflicte iniciat el 1914 i que no finalitzaria fins el 1945. Gaireb tota Europa, tot el Pacfic, sia i lfrica colonial (colnies, protectorats i man-dats) es veuran afectades per la lluita per lhegemonia mundial amb un balan de 55 milions de morts. La Segona Guerra Mundial suposar un canvi en la histria militar del mn. La guerra tradicional quedar obsoleta per laparici de les armes de destrucci massi-va bactereolgiques i qumiques. El mn viur una nova etapa marcada per la bipola-ritzaci entre els Estats Units i la Uni Sovitica i linici del procs de descolonitzaci afro-asitica. Els orgens de la Segona Guerra Mundial: Les causes del conflicte van ser molt variades i complexes i es troben en el desenvolu-pament del perode dentreguerres, especialment en la poltica expansiva del nazisme que buscava convertir Alemanya en la potncia hegemnica mundial. La triple opci europea desprs de la pau de Pars que posava fi a la Primera Guerra Mundial va por-tar cap a la nova guerra. 4. Aprofundiment i consolidaci de les democrcies parlamentries europees sota el lideratge de Frana i Gran Bretanya que tenien presncia exterior en els seus dominis colonials. Itlia i Alemanya no arribaran a consolidar el sistema ms enll de la configuraci duna democrcia formal mancada de la voluntat democrtica de proclamar ligualtat entre la ciutadania. Les democrcies parlamentries es mostraran febles, tant a Frana com a Gran Bretanya. A Europa es veur com la democrcia va sent substituida per les dicta-dures el 1922 el feixisme arriba al poder a Itlia, el 1926 sinstaura a Portugal la dictadura feixista de Salazar, el 1933 el nazisme arriba al poder a Alemanya i el 1939 sinstaura el franquisme a Espanya. 5. Capitalisme gestionat per un Estat autoritari que esborrs del mapa a les forces poltiques i sindicals contrries al model de societat capitalista. Els autoritarismes retallaran els drets poltics i sindicals despressi, reuni i associaci dels ciuta-dans. A Europa simposaran models autoritaris en el perode dentreguerres no noms a Itlia i Alemanya. Aix, Hongria (govern dHorthx, collaboracionista amb lAlemanya nazi), Romania (dictadura dAntonescu), Grcia (dictadura del general Metaxas) i Polnia (dictadura de Pildsuski) patiran models de rgims autoritaris. A Frana i Gran Bretanya apareixeran partits que defesen la necessitat de la for-maci dun Estat autoritari. Aix, Action Franaise i el Front National Party seran moviments de carcter autoritari. Lactitut de Frana i Anglaterra permet explicar lesclat de la guerra perqu no havien defensat les llibertats davant lauge dels fei-xismes. A Gran Bretanya el propi rei, el duc de Winsor, va mostrar simpatia pel rgim nazi. En definitiva, laparici dels totalitarismes de carcter feixista va ser la lgica con-seqncia del perill a la prdua de lhegemonia de les classes dirigents capitalistes que recorreran a lEstat dexcepci.

6. Altre opci era lextensi de la revoluci socialista des de lURSS. El bolxevisme mirar dextendres per Europa a travs dels partits comunistes. El comunisme no acabar de prosperar perqu la socialdemocrcia europea havia introduit una srie de millores i correccions dins del sistema capitalista. Les classes dirigents europees tindran por a que la revoluci sextengus cap a Europa perqu si a Rssia, un Estat tradicional i sense tradici democrtica, havia triomfat el moviment revolucionari a Europa el perill seria major. Lexemple sovitic mobilitzar el capitalisme europeu, tot i que ja en els anys vint es veur el frac de la possibilitat de lextensi de la revoluci a Europa. aquesta por de les elits capitalistes es mantindr quedant resumida en una frase que corria per lEuropa dentreguerres: millor Hitler que Stalin. Quatre pasos condueixen cap a lesclat del conflicte: la Guerra Civil Espanyola que es-clata el juliol de 1936 amb la claudicaci de les potncies democrtiques i la formaci del Comit de no intervencin (Balwin), lAnschluss de mar de 1938, la Conferncia de Munic de setembre de 1938 i, per ltim, el pacte entre Alemanya i lURSS lagost de 1939 (Hitler-Stalin). La Guerra Civil Espanyola. Tot i que el conflicte espanyol pot considerar-se com un fet intern, la realitat s que la Guerra Civil va ser un reflexe fidel de la divisi ideolgica que hi havia a Europa. Aix, els historiadors consideren que la Guerra Civil va ser un assaig general del que seria la inmediata guerra mundial. Lenfrentament secular entre els reaccionaris i el progressisme poltic i econmic va portar a Espanya a un enfrontament armat que esclatava el 18 de juliol de 1936 amb una insurrecci militar contra el rgim constitucional republic. Durant tres anys, els bndols nacional y republic van enfrontar-se en una guerra que va aupar al general Franco al poder labril de 1939. La guerra va mobilitzar les demo-crcies europees davant lagressi feixista a la Repblica espanyola. Aix, les demo-crcies van crear el Comit de No Intervenci davant el que es considerava com un fet intern. A la prctica, aquest comit no va poder evitar, amb la seva actitut criminal, que Ale-manya i Itlia prenguesin partit pels militars sublevats. Els militars insurrectes van com-ptar amb armes i tropes procedents de lexterior. La intervenci alemanya a Espanya ha de situar-se en el context dexpansi del feixisme seguida per Hitler. Els Estats Units tamb van rentar-se les mans i aix, la Repblica va haver de recrrer al mercat negre i a lURSS per aconseguir armes per combatre els militars. Els volun-taris procedents de diversos pasos queintegraven les Brigades Internacionals van ser el principal suport que va rebre la Repblica de lexterior. La Guerra Civil espanyola va convertir-se en un banc de proves de nous armaments i tctiques militars. Van introduir-se els bombardeigs a les ciutats i lus dels tancs. La Guerra Civil demostra la claudicaci de les democrcies europees en front dels totali-tarismes. LAnschluss. Aix suposa lannexi dAstria per part de lAlemanya nazi el mar de 1938. El Tractat de Versalles prohibia taxativament la uni dAlemanya i Astria sota qualsevol condici, per el nazisme considerava la uni com una defensa del seu es-pai vital. Era una uni ideolgica, ja que les fronteres, per a Hitler, eren la lgica con-seqncia de lexpansi dels Estats. Aix, tot i que Hitler ja havia fracassat en la seva intenci dannexionar Astria el 1934 aquest no va oblidar les seves reivindicacions. El 1938 es va presentar una nova opor-tunitat per annexionar el territori austrac i Itlia ja no seria un obstacle per a la unifica-ci.

El nazisme va propiciar un cop dEstat totalitari a Astria per instaurar un rgim filonazi amb el suport de Hitler. El febrer de 1938 Hitler va exigir al canceller austrac Von Schschnigg que nomenes un ministre del interior nazi. El canceller austrac en un ltim intent per evitar lannexi va convocar un plebiscit per al mes de mar, per la pressi nazi va fer que el canceller es veis obligat a suspendre el referdum. Finalment, el canceller austrac va veures obligat a dimitir el mes de mar per ser substituit pel nazi Seyss-Inquart. Una amplia base social recolava la instauraci dun rgim nazi a Astria. Hi havia un percentatge ms alt dafiliats al partit nazi a Astria que a la prpia Alemanya. El nou canceller nazi va demanar inmediatament a Hitler que les tropes alemanyes ocupesin el pas per proclamar lAnschluss, la uni amb Alemanya. Aquesta violaci de la legalitat internacional va ser acceptada per les potncies occidentals que no van reaccionar. Itlia es mantindr en silenci davant de la unificaci i Hitler mostrar el seu agraiment a Mussolini per la seva resposta davant de lagressi alemanya a Astria. Per la seva part, Frana sallunyar dItlia perqu aquesta donava suport a lexpansionisme ale-many per no va realitzar cap acci contra Hitler. La Conferncia de Munic. El setembre de 1938 es celebrava la conferncia de Munic amb la participaci de Frana, Alemanya, Itlia i Alemanya. Hitler recolat per la Itlia de Mussolini va demanar que part de Txecoslovquia (el territori dels sudets) sincor-pors a Alemanya de forma inmediata. Aquesta reclamaci transgredia la sobirania de Txecoslovquia. Els sudets eren una minoria de llengua alemanya en el territori txecoslovac, just a la frontera entre ambds pasos. Aix, la nova reivindicaci alemanya afectava als tres milions dalemanys del sud, els sudets. Els dirigents dels sudets van demanar lautono-mia del territori dins de Txecoslovquia mentre Hitler es preparava per locupaci del territori. El resultat de la Conferncia de Munic va ser un xit clamors per lAlemanya de Hitler que va veure com es veien satisfetes les seves aspiracions. Alemanya va annexionar els sudets a canvi dunes concessions insignificants. Els caps de govern francs i britnic, Daladier i Chamberlain, van acceptar lannexi dels sudets al III Reich amb lesperana que Hitler es contentaria amb els territoris ad-quirits, per no va ser aix i el mar de 1939, violant unilateralment els acords de Mu-nic, Hitler ja dominava tota Txecoslovquia mitjanant un govern titella. Frana i Gran Bretanya no van respondre a aquesta nova violaci de la legalitat internacional que va realitzar Hitler. Parallelament, a Espanya sestava disputant la Batalla de lEbre com a gran ofensiva republicana contra els nacionals. Part de Catalunya ja es trobava en mans dels fran-quistes. Negrn, cap de govern de la Repblica, buscar guanyar temps perqu la Guerra Civil espanyola sallargui per implicar-se en un conflicte europeu contra els fei-xismes. Era lnica possiblitat que la Repblica tenia per sobreviure. El projecte concebut per Negrin suposava que, si esclatava un conflicte europeu, Es-panya suniria al front aliat conjuntament amb Frana i Gran Bretanya perqu Itlia i Alemanya estaven atacant Espanya donant suport a Franco. Aix es defensaria la lega-litat republicana i la democrcia. Per resistir davant de la pressi franquista era necessari que Frana i lURSS propor-cionesin recursos militars a la Repblica. Davant daquesta situaci, el govern francs del Front Popular de Leon Blum va potenciar el Comit de No Intervenci i el govern radical de Daladier tampoc permetr que la Repblica sabasteixi darmes per afrontar el front de lEbre. Frana considerava que no shavia de defensar la Segona Repblica per mantenir lstatus quo europeu. Finalment, el mar de 1939, tot i que encara no havia finalitzat la guerra, reconeixien el govern de Franco.

El mar de 1939 es configurava un dels blocs belligerants a la Segona Guerra Mundial, lEix. El pacte entre Alemanya, Itlia i Jap suposava el suport a la intenci alemanya docupar Polnia. Hitler no esperava que el conflicte adquirs una dimensi mundial i va limitar-se a pactar la no belligerncia dItlia al Pacte de lAcer de maig de 1939. LEix ser un front slid per la seva coherncia ideolgica i per la seva militncia anticomunista. Alemanya havia signat amb el Jap un pacte AntiKomintern al qual es su-mava Itlia consolidant un dels bloc belligerants, lEix Berln-Roma-Tokio. El pacte Hitler-Stalin. Munic va ser el primer pas perqu Alemanya realitzs una nova reivindicaci: Polnia. Els polacs es mostraven recelosos per les reivindicacions ale-manyes i la possible reacci de lURSS davant duna agressi nazi. Aix, Stalin va ini-ciar una srie de negociacions per arribar a signar un tractat sobre locupaci de Pol-nia amb lAlemanya de Hitler. La reivindicaci de Hitler era el territori del corredor de Dantzing que separava la Prs-sia Oriental de la resta del pas. Tant Frana con Gran Bretanya van donar garanties a Polnia, per Hitler va preparar un pla dinvasi. El principal problema per Hitler davant de locupaci de Polnia era la reacci de lURSS perqu considerava que ni britnics ni francesos anirien a la guerra per locu-paci polonesa. La incompatibilitat ideolgica no va impedir que sarribs a un acord entre ambds pasos. El PCUS argumentava que signaven el tractat perqu volien guanyar temps davant de lexpansionisme nazi que podria atacar a continuaci a lURSS. La justificaci era que es volia preparar la resposta per una agressi que arribaria el 1941. Stalin argumenta-va que davant de la traici de les democrcies occidentals no tenia ms remei que sig-nar el pacte. Stalin considerava que la guerra era una qesti imperialista i capitalista que no havia darrosegar lURSS que devia concentrar-se en la seva recuperaci econmica. A ms, la principal amenaa per al rgim sovitic era lexpansionisme japons que ses-tava donant des de principis del segle XX. La realitat va ser que Stalin no va organitzar una forta defensa en previssi duna pos-sible agressi dels nazis. Stalin no sesperava lagressi alemanya tot i les advertn-cies dels seus serveis secrets i del MI6 britnic. Lexrcit sovitic depurat per Stalinhaur dorganitzar de forma precipitada la resistncia el 1941. Els comunistes shavien apropat a Hitler quan aquest havia estat masacrant comunis-tes a Alemanya i shavia produit una poltica de front popular a Europa contra el feixis-me. Aquest pacte germano-sovitic generar una important fractura dins del comunis-me europeu. Quan Stalin va signar el pacte no tenia intenci de realitzar una autodefensa davant una possible agressi alemanya, sin participar del repartiment de Polnia. LURSS practicaria una poltica imperialista per incorporar nous territoris. La intenci de Stalin era iniciar un perode de collaboraci amb Berln en benefici terri-torial de lURSS. Aix, les socialdemocrcies acusaran els comunistes de ser partidaris dels totalitarismes. A ms, el conveni suposava un pacte de no agressi entre lURSS i Alemanya durant deu anys. El pacte no va ser acceptat per la Internacional Comunista ni pels partits comunistes europeus tot i que la opini pblica no coneixia les clausules secretes de repartiment de Polnia.

Finalment, un cop finalitzada la guerra, lURSS annexionar Letnia, Lituania i Estnia. Les tres repbliques bltiques formaran part del bloc sovitic fins a la seva desintegra-ci. El territori sovitic es veur eixamplat el 1945 a costa de territori polons i Polnia, per la seva part, guanyar territori sobre lAlemanya derrotada.

El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial: Aliats Frana (setembre 1939) Gran Bretanya (setembre 1939) URSS (juny 1941) Estats Units (desembre 1941) Tant al bndol aliat com a lEix trobem formacions socials capitalistes amb una marca-da vocaci imperialista. Lnica excepci seria lURSS que, en teoria, practicava el co-munisme i tenia la vocaci dextendre la revoluci a nivell mundial. LURSS tenia una formaci social socialista i aix la convertia en un aliat ocasional. Un cop acabada la guerra es rehabilitar els venuts que faran un transit fins a conver-tir-se en aliats. En canvi, lURSS recorrer el cam invers per convertir-se en el princi-pal antagonista dels Estats Units. La guerra havia de definir quin era el capitalisme que triomfaria, el dels totalitarismes o el de les democrcies liberals. Un cop el 27 dagost es va signar el pacte entre Alemanya i lURSS, Hitler va realitzar locupaci de Polnia l1 de setembre de 1939. A continuaci esclatava la guerra, Frana i Gran Bretanya declaraven la guerra a lAlemanya nazi. Havia esclatat la Se-gona Guerra Mundial. Primera etapa (setembre 1939-mar 1940) . Frana i Gran Bretanya van declarar la guerra a lAlemanya nazi per no van mobilitzar els seus exrcits de manera inme-diata. Varsvia va caure el 29 de setembre a mans de lexrcit alemany i aix finalit-zava el primer pas de la guerra llampec. Aquest perode es caracteritza per la guerra llampec alemanya i tamb es conegut com la guerra estpida (drle de guerre). Al no mobilitzar els aliats les seves tropes, Hitler va poder seguir amb el seu procs expansiu. El inicio de la guerra se caracteriz por la campaa de Polonia. Desde los primeros instantes se hizo evidente que las nuevas tcnicas de combate se caracterizaban por la movilidad. La mecanizacin del ejrcito alemn hizo posible que las nuevas divisio-nes compuestas por tanques panzers rompiesen el frente enemigo y penetrasen en el territorio. El apoyo de la aviacin de ataque, que acompaaba a las divisiones panzers, facilita-ba la destruccin de las posiciones enemigas. La Guerra Relmpago alemana hizo que la resistencia polaca se hundiera en apenas cuatro semanas. As, de acuerdo con los pactos establecidos previamente, Alemania y la URSS se repartieron Polonia. En la frontera comn entre Francia y Alemania no se produjo ningn enfrentamiento, situacin que se mantuvo durante algunos meses. Hasta 1940 Hitler no inici la cam-paa de Francia. El ejrcito alemn estaba rearmado desde la llegada de Hitler al poder, este rearma-mento supuso la creacin de un ejrcito moderno que emplease nuevas estrategias y tecnologas. La Eix Alemanya (setembre 1939) Itlia (maig 1940) Jap (desembre 1941)

nueva Wehrmacht tena un alto grado de mecanizacin en compara-cin con los otros ejrcitos europeos. En el ejrcito alemn destacaban las divisiones panzer con tanques configurados como unidades autnomas que superaban el uso tradicional de estos al servicio de la infante-ra. El desarrollo de la aviacin militar permiti dar apoyo areo a los ataques de los panzers y la marina seguir teniendo en los submarinos su principal arma. El ejrcito alemn se trataba en su conjunto de unas unidades de ataque. El mayor problema lleg porque los recursos del pas solo permitan operaciones militares de corta duracin dentro del teatro de operaciones europeo. Por su parte, el ejrcito francs estaba considerado como el ms potente de Europa. Ante la amenaza alemana pusieron en prctica la experiencia acumulada en la Prime-ra Guerra Mundial que fue una guerra de trincheras. As, los franceses iniciaron la construccin de un complejo sistema de fortificaciones defensivas en la frontera con Alemania; la Lnea Maginot. Los franceses tenan un concepto de la guerra esttica que estaba desfasado desde 1918 y no estaban preparados para una guerra mecanizada pese a que disponan de medios acorazados para combatir. Los gobiernos britnicos, adems de mantener la superioridad naval inglesa, desarro-llaron la fuerza area con la Royal Air Force (RAF). Los britnicos tuvieron una buena visin de futuro y desarrollaron una eficiente aviacin de caza y grandes bombarderos estratgicos para defender las islas britnicas. Por su parte, la Unin Sovitica se haba industrializado a marchas forzadas y as en 1939 ya contaba con una gran industria armamentstica. Su material blico era abun-dante y sencillo y se ira modernizando a lo largo del conflicto. En noviembre de 1939 Rusia atac Finlandia, pas que pese a mantener una heroica resistencia a las tropas soviticas acab siendo derrotado. El gobierno finlands se vio obligado a aceptar en el mes de marzo de 1940 cesiones territoriales a Rusia. La Uni Sovitica va ocupar la zona oriental de Polnia i va desenvolupar una breu guerra contra Finlndia que va suposar el seu domini sobre litsme de Carlia i part de la Carlia oriental. Segona etapa (mar 1940-desembre 1941) . El conflcte es generalitzar amb nous espais de guerra i la intervenci de lURSS, de Iugoslvia als Balcans, dels Estats Units i el Jap. Ara si que es pot parlar duna guerra mundial. Lexrcit alemany va reiniciar la seva ofensiva a labril de 1940 envaint Dinamarca i Noruega. Desprs Hitler va llanar les seves tropes contra el front occidental. Aix, en-tre maig i juny de 1940 els alemanys envaien els Pasos Baixos i Blgica i va ocupar Pars. En abril de 1940 Alemania ocup Dinamarca y poco despus invadi Noruega, pas que exportaba acero sueco hacia Alemania. La indefinicin de la situacin en el oeste europeo llev a Hitler a preparar un ataque contra Francia mediante un plan de ataque similar al de 1914. La intencin alemana era penetrar en territorio francs por el norte, a travs de Blgica para evitar as la lnea defensiva francesa. Un imprevisto de ltima hora modific este plan para introducir unas acciones que sorprendiesen a la defensa francesa. El 10 de mayo las tropas alemanas iniciaron la cam-paa de Francia. En pocos das, las divisiones alemanas ocuparon Holanda y Blgica amenazando el norte de Francia. Cuando el grueso del ejrcito francs y los miembros de cuerpo expedicionario britni-co se dirigieron hacia el norte para controlar el ataque alemn, en el sur del pas justo entre la lnea belga y la lnea Maginot las divisiones panzer alemanas penetraron en Francia rompiendo la retaguardia aliada. El general Von Manstein dise un eficaz plan de ataque sobre Francia. Las fuerzas acorazadas alemanas penetraron a travs de las Ardenas dirigindose directamente hacia el Canal de la

Mancha lo que supuso que los ejrcitos anglo-franceses queda-sen cercados. En el sur del pas la Lnea Maginot esperaba un ataque frontal alemn que no se produjo. La operacin alemana result magistral y result catastrfica para las tropas aliadas que quedaron cercadas y con problemas de suministramiento. As, a duras penas, los aliados pudieron embarcarse en el puerto de Dunkerque para huir. En el mes de junio, una nueva ofensiva alemana culminar la derrota francesa. Los alemanes entraban en Pars el 14 de junio y el gobierno francs capitul el 22 de junio ante la Alemania nazi. La nueva estrategia de las tropas alemanas logr en po-cas semanas lo que no se haba conseguido en toda la Primera Guerra Mundial: Fran-cia haba cado. Los franceses firmaron un armisticio que permiti que el pas mantuviese una zona no ocupada con capital en Vichy. Hitler controlaba as el norte de Francia y la costa frente a Gran Bretaa. Ptain era el lder del gobierno colaboracionista mientras en Londres el general De Gaulle intentaba mantener el espritu de la Francia libre. El juny de 1941 es produia la rendici de Frana davant latac alemay. La societat francesa estava dividida entre els sectors democrtics i els sectors partidaris del col.la-boracionisme amb els nazis. El territori francs es va dividir en dues zones: la Frana ocupada el rgim de Vichy encapalat pel mariscal Petain i Laval i la Frana lliure. La Frana de Vichy mantenia limperi colonial (als territoris colonials tamb es viur la divisi de la societat) i la flota naval. Algria ser la seu del govern provisional de la Frana lliure que resistia amb el gene-ral De Gaulle al capdavant. Bona part de la flota naval francesa sautoenfonsar per evitar la seva utilitzaci pels nazis alemanys. Una vez Francia fue derrotada por las tropas nazis solo Gran Bretaa se mantuvo en pie de guerra. El Reino Unido se encontraba protegido por su geografa insular y por la potencia de su flota naval. El primer ministro ingls, Winston Churchill, personaliz la voluntad inglesa de resistencia ante Alemania. Churchill haba estudiado en la Academia Militar y particip en las guerras coloniales, ms tarde renunci a la carrera militar para dedicarse a la poltica desde las filas del Partido Conservador. El fracaso de la campaa de Francia le aup al cargo de primer ministro britnico. El desembre de 1940 saprovava la Llei de crdits, prstecs, lloguers i arrenda-ments , tot i que el Congrs dels Estats Units no va donar llum verda a la llei fins el mes de mar de 1941. Els EUA es trobaven en una fase de neutralitat activa i davant lamenaa duna agressi nazi Churchill va recrrer a lls per demanar ajuda econmi-ca i militar. Quan es doni llum verda a la operaci Frana ja estar ocupada pels alemanys, el que deixava la Gran Bretanya en una situaci desesperada perqu Hitler estava preparant la Batalla dAnglaterra (operaci Lle Mar). Va ser un prstec que va resoldre lesgota-ment total dels mitjans de pagament britnics. La Llei de Prstecs suposava la concessi als aliats duna srie de prstecs sense cancelaci, una amortitzaci a llarg termini i un baix inters. Davant lamenaa nazi Churchill havia de recrrer a la mobilitzaci massiva de tropes. Aquesta llei es dirigia a tots els aliats, per a la prctica suposava ms recursos per Gran Bretanya perqu Frana i lURSS estaven ocupades. Hitler dispuso una serie de planes de invasin de Inglaterra que pasaban por el control del dominio areo. El intento alemn de dominar el espacio areo para forzar la capitu-lacin de Gran Bretaa supuso la disputa de la primera gran batalla area de la Historia; la batalla de Inglaterra. La primera fase de la guerra area alemana consisti en intentar desorganizar los sis-temas de defensa area britnicos, pero antes de completarla se paso al bombardeo de puntos estratgicos. La aviacin de caza britnica era superior a la alemana, lo que dificult el trabajo de los vulnerables bombarderos alemanes. Cuando la Royal Air Force britnica se encon-tr en

una situacin lmite, los alemanes cambiaron de estrategia. La Luffwaffe inici los bombardeos nocturnos a las ciudades. El cambio estratgico alemn cambi la situacin alargando la batalla pero, an as, los britnicos resistan con xito a los ataques alemanes. Finalmente Alemania tuvo que renunciar a los planes de invasin de las islas britnicas. Con Francia prcticamente derrotada Italia se incorpor al conflicto blico en el bando alemn. En el mes de octubre Mussolini haba iniciado una campaa desafortunada contra Grecia y anteriormente haba invadido Egipto desde Libia. El dbil ataque italiano fue derrotado por un rpido contraataque britnico. Ramificada lofensiva nazi, lexrcit alemany va arribar simultniament a la frontera francosussa i a la costa franco-atlntica. Finalment, l Itlia feixista es sumava al con-flicte el maig de 1940. Tot i els seus projectes expansionistes, Mussolini va trigar a en-trar a la guerra perqu el 1939, quan Itlia volia entrar en el conflicte, Hitler el va atu-rar. Hitler havia evitat que Itlia es sums al conflcte perqu considerava que encara podia arribar a un acord amb Frana i Gran Bretanya perqu aquests fesin una nova conces-si a la legalitat internacional permitint la invasi de Polnia. Hitler esperava que guanyant temps podria preparar-se per realitzar una guerra rpida que poss fi al conflicte, per Mussolini a la primavera de 1940 estava ansis per treu-re partit a la guerra i expansionar-se. El projecte dexpansi itali suposava locupaci de la part meridional de Frana i de la costa dlmata. Mussolini recuperava daquesta manera el vell projecte del Mare Nostrum itali. Tota Itlia va viure una forta mobilitzaci patritico-nacionalista per recuperar els terri-toris irredents. La realitat es que la intervenci italiana va suposar una crrega per Ale-manya ms que una ajuda. A Albnia i Grcia Itlia va demostrar la seva debilitat mili-tar i, finalment, el 1943 haur de signar un armistici que suposar la caiguda del feixis-me itali. Las tropas britnicas expulsaron a los fascistas italianos de Egipto y Libia. Ante esta situacin los alemanes enviaron al general Rommel al frente africano Afrikakorps, protagonizando a lo largo de los 2 aos siguientes una serie de batallas contra el ejr-cito britnico en el desierto. El fracaso alemn en su intento de invasin del Reino Unido sumado a la desmesurada confianza que haba generado en Alemania la rpida derrota de Francia condujeron a Hitler a plantearse la guerra contra la Unin Sovitica. As, en 1941 las tropas alemanas iniciaron la campaa de Rusia. La URSS era la gran enemiga ideolgica de la Alemania nazi y el lugar donde se en-contraba el espacio vital objetivo irrenunciable para los alemanes. El ejrcito alemn empez a preparar en 1941 la operacin Barbarrosa, un ataque a Rusia que tena que permitir la destruccin del ejrcito sovitico en una campaa corta. La posibilidad de que los aliados interviniesen en los Balcanes y la hostilidad del nuevo gobierno yugoslavo provocaron una intervencin alemana antes de que sus tropas se dirigiesen hacia el este. As, en los primeros das de abril de 1941 Yugoslavia fue ocu-pada por los alemanes. Poco despus tambin fueron ocupadas Grecia y la isla de Creta. As, controlado el sur oriental de Europa ya se poda iniciar la campaa rusa que comenz el 22 de junio. A lo largo del verano tres grandes ejrcitos alemanes, con ms de 3.000 tanques, penetraron profundamente en el interior de Rusia. Los inmensos espacios, la capacidad de resistencia rusa y las mltiples divisiones de combate que enviaron los soviticos a hacer frente a los alemanes desgastaron y re-trasaron los planes de combate nazis. As, en otoo se lanzaba el ltimo intento de conquista de Mosc. El terrible invierno ruso, el agotamiento alemn y el contraataque de las tropas siberia-nas detuvieron el avance alemn. El plan inicial de conquista rpida haba fracasado y la guerra continuaba a lo largo de un inmenso frente de combate que iba desde Finlandia hasta el Mar Negro.

La campaa supuso la muerte de cerca de 20 millones de rusos y signific el hundi-miento del ejrcito alemn. El estancamiento alemn en la URSS supuso un cambio transcendental en el curso de la guerra. El frente ruso se convirti en un pozo sin fondo donde se consumieron las fuerzas alemanas.

El 14 dagost de 1941 sentrevistaven en un vaixell de guerra a lAtlntic el president nordameric i el premier britnic Churchill. A la Carta de lAtlntic Estats Units i Gran Bretanya es plantejaven els possibles futurs de la postguerra a Europa i la rendici to-tal del totalitarisme nazi per consolidar la democrcia a Alemanya. s un precedent de les Nacions Unides perqu es planteja per primer cop la possibilitat de crear un instru-ment que reguls el respecte a la democrcia. El desembre de 1941 entrava en guerra el Jap per continuar el seu procs expansiu per sia. Jap havia realitzat en el segle XX un fort desenvolupament capitalista sense consolidar cap model dinstitucions democrtiques. Jap era un Estat totalitari que des de 1905 havia iniciat la seva expansi territorial per Corea, Mantxucuo i Xina al llarg del perode dentreguerres. Jap era el mirall de molts Estats asitics sotmesos al colonialisme occidental, aix va permtre un expansionisme panasitic japons. Els sectors independentistes asitics esperaven que el nacionalisme panasitic i lexpansionisme japons els lliuresin dels colonitzadors europeus. Durant lera Tashibo el Jap shavia convertit en una potncia expansionista i amb larribada dHiroito al poder (era Shoba) es volia consolidar aquest procs. Aix, el 1927 apareixia el Memorial Tanaka que proposava expulsar dsia els occidentals per ins-taurar lhegemnia japonesa com a poble asitic ms desenvolupat. El 1933 ocupaven Mantxria de forma definitiva. Jap tindr interesos econmics per entrar en la guerra perqu locupaci sovitica per part dels nazis impedia que lURSS subministrs recursos energetics al pas. Tamb els Estats Units deixaran de proporcionar hidrocarburs per la indstria japonesa. Aix suposar que el govern japons hagi de recrrer als Estats rabs per aconseguir re-cursos per a la indstria. La indstria bllica japonesa shaur dalimentar a travs dels pasos rabs amb uns costos de transport molt alts. El mn rab era un territori lluny i aix suposava la ne-cessitat de protegir el transport del petroli en plena guerra mundial. La pobresa de re-cursos energtics impulsar al Jap a entrar a la guerra i ser una de les principals causes de la seva rendici el 1945 juntament amb latac atmic dHiroshima i Naga-saki. La policia poltica japonesa (Kempe-Tai) va actuar a sia per controlar el territori. Fins 1943 Jap extreur el 40% de les seves necessitats energtiques dels territoris ocu-pats al continent asitic mitjanant el Romusha (treball voluntari). Los Estados Unidos no estaban preparados para una guerra, pero el desarrollo del ar-mamento y su capacidad industrial les permitieron situarse en una situacin de supe-rioridad respecto a los ejrcitos europeos en muchos aspectos. Cuando el pas se vio implicado en el conflicto, su gran capacidad industrial ser clave para desarrollar rpi-damente modernos aviones de combate, tanques y barcos. El desarrollo norteamericano permiti que se pudiesen abastecer dos frentes simult-neamente; en Europa y en el Pacfico. El desarrollo de la bomba atmica fue la mues-tra definitiva de la

superioridad norteamericana. La guerra consolidar a los Estados Unidos como la primera potencia mundial. Por su parte, Japn se encontraba en guerra con China con anterioridad al inicio del conflicto en Europa. La intervencin de Japn en el conflicto dar a la guerra un ca-rcter planetario. El teatro de operaciones de la lucha entre norteamericanos y japone-ses ser el Pacfico. La intervencin japonesa en la guerra se produjo con el ataque sorpresa que lanzaron sobre las tropas norteamericanas en la base naval de Pearl Harbor, situada en la isla de Ohau en Hawai. La estrategia japonesa de expansin en Asia estaba siendo difi-cultada por los estadounidenses y con este ataque sorpresa los japoneses pensaban eliminar su presencia en el Pacfico. Los japoneses pensaban que cuando Estados Unidos estuviese en condiciones de contraatacar ya tendran un dominio total del continente asitico que les hara invulne-rables a ante las tropas estadounidenses. La expansin japonesa preocupaba al presi-dente Roosevelt pero no se haban tomado medidas excepcionales contra un posible ataque japons. La alta capacidad industrial y el nivel tecnolgico japons permitieron unos modernos medios para la guerra areo-naval, pero a partir de 1943 la industria japonesa se que-dar desfasada y no podr competir ni en calidad ni en medios con los norteame-ricanos. As, el 7 de diciembre de 1941, una fuerza de portaaviones japoneses desencaden un ataque areo sorpresa sobre la base estadounidense. Los japoneses destruyeron la mayor parte de la flota que se encontraba en Pearl Harbour. Parece ser que en Washington haba constancia de los planes japoneses y se ignoraron deliberadamente para poder entrar en la guerra. El sorprendente ataque a la base de Pearl Harbour supuso la entrada de los Estados Unidos en la guerra. Pese a los graves daos ocasionados por los japoneses, los aco-razados que fueron destruidos eran antiguos y la mayora se pudieron reparar. Casual-mente, aquel da no haba ningn portaaviones en la base norteamericana. Los estadounidenses quedaron neutralizados momentneamente, lo que permiti la rpida expansin japonesa por el sudeste asitico. En Filipinas, el general MacArthur se vio obligado a abandonar el archipilago. Malasia, Singapur, Indonesia y Birmania fueron ocupadas por las tropas niponas. La expansin japonesa lleg a amenazar Australia, pero en mayo de 1942 se detuvo el avance nipn en la batalla del Mar de Coral. En el mes de junio se disput la batalla de Midway que supuso la prdida de 4 portaaviones japoneses. El contraataque aliado se inici en agosto con el desembarco en Guadalcanal, territorio lmite de la expansin japonesa. Latac a Pearl Harbour va ser un esquer preparat pel departament dEstat nord-ameri-c que coneixia les intencions japoneses datacar la base dels Estats Units. Daquesta manera els Estats Units tenien un casus belli per incorporar-se al la Segona Guerra Mundial. Tercera etapa (desembre 1941-juny 1943) . En Europa Hitler retom en verano de 1942 la ofensiva en el sur de Rusia. Los alemanes lanzaron un doble ataque sobre Stalingrado y los yacimientos petroleros del Cucaso. Para esta operacin Alemania empezaba a mostrar sntomas de sufrir una insuficiencia de medios acorazados por el agotamiento de la guerra. Las tropas alemanas no lograron romper la resistencia rusa en Stalingrado y en el sur avanzaron hacia el Cucaso con muchas dificultades. La mxima penetracin en terri-torio ruso no disimulaba que la situacin era comprometida para los ejrcitos alemanes que daban muestras de agotamiento. A medida que avanzaba la guerra, Alemania y Japn se mostraban incapaces para abastecer frentes tan extensos y lejanos. El Eje estaba agotando sus posibilidades y no era capaz de derrotar a sus enemigos. En cambio, los aliados an no haban desar-rollado toda su capacidad militar y la intervencin de los Estados Unidos convertidos en el arsenal de la democracia hacia prever una victoria aliada. Paralelamente, en el norte de frica, el general Rommel haba expulsado al ejrcito britnico de Libia. Rommel comand el Afrikakorps con habilidad y eficacia derrotando a los britnicos

pese a encontrarse en inferioridad de condiciones. El ejrcito alemn se encontraba prcticamente sin medios y tuvo que detener su avance sobre Egipto en el mes de junio. Estamos ante el momento de mxima expansin del Eje y el inicio de su declive. En el verano de 1942 el Afrikakorps recibi menos refuerzos que sus rivales. As, el VIII ejr-cito britnico del general Montgomery detuvo el ltimo intento alemn de avanzar hacia Suez y puso en marcha una gran ofensiva contra los alemanes. La superioridad militar del ejrcito britnico fue aplastante. La actuacin de Montgome-ry fue estelar derrotando a las tropas de Rommel en El-Alamein. Militar ms prudente que brillante, Montgomery prefera asegurar su xito antes que brillar en acciones pun-tuales sin transcendencia. El Afrikakorps se vio obligado a retroceder ante la superioridad britnica y en el mes de noviembre desembarcaban en Marruecos y Algeria las tropas norteamericanas de Eisenhower decantando definitivamente el frente africano hacia el bando aliado. El Eje an resistira algunos meses en Tnez pero el norte de frica estaba perdido. En la batalla de las comunicaciones el Ocano Atlntico se convirti en cordn umbili-cal que permita dar salida a la produccin estadounidense para abastecer al Reino Unido. Para intentar romper este vital nexo de comunicaciones para los aliados, los alemanes desarrollaron la guerra submarina. La experiencia de la Primera Guerra Mundial llev a los alemanes a desarrollar una poderosa arma submarina. As, el hundimiento de mercantes aliados complic la llega-da de los suministros a Gran Bretaa. Los modernos submarinos alemanes se convir-tieron en un peligro para la navegacin aliada. La eficacia de los submarinos hizo que en 1942 los alemanes se impusiesen en la ba-talla del Atlntico. El tonelaje de los hundimientos superaba la capacidad de sustitu-cin que tenan los aliados. El principal enemigo para los submarinos alemanes fue la aviacin con radar. La reaccin aliada lleg armando los mercantes, dotando los aviones de patrulla mar-tima con radar y habilitando portaaviones de escolta para proteger la navegacin que se orgaiz en convoys a partir de 1943. Los estadounidenses pusieron en prctica un programa de construccin masiva de barcos de transporte y poco a poco el margen de actuacin de los submarinos ale-manes se ir reduciendo a la parte central del Atlntico. Los nuevos modelos de sub-marinos ocenicos tambin sufrirn la superioridad aliada que acabar controlando de-finitivamente el Atlntico norte. En el mes de noviembre de 1942 se iniciaron dos ataques frontales rusos que aislaron a las fuerzas alemanas de Stalingrado. La rendicin alemana lleg en el mes de enero, la posterior ofensiva rusa fue detenida mediante efectivos contraataques dando una falsa imagen de equilibrio. Psicolgicamente, el cambio del signo de la guerra era evidente. El ejrcito sovitico manifest una capacidad de recuperacin que llev a Stalin a pensar en ganar la guerra y extender el comunismo por Europa. En el Pacfico las largas y desprotegidas redes de comunicaciones impidieron a los ja-poneses poder abastecer satisfactoriamente a las unidades que se encontraban en Guadalcanal. El desgaste que supuso esta batalla para los japoneses pona de mani-fiesto la superioridad de los aliados. Guadalcanal cay en el mes de febrero y a partir de esta derrota los japoneses se situaran a la defensiva. Los estadounidenses tenan dos posibilidades; el ejrcito comandado por el general MacArthur poda atacar desde Australia, saltando de isla en isla por los grandes archi-pilagos, camino de Filipinas. Por su parte, la marina americana poda realizar un plan alternativo atravesando el Pacfico, partiendo desde Hawai, cruzando las grandes dis-tancias ocenicas. Roosevel opt por una solucin que evidenciaba la superioridad de los Estados Unidos; se realizaron ambas ofensivas. En el verano MacArthur desencaden una gran ofensiva en el Pacfico sur-occidental. Por su parte, la marina norteamericana, comandada por el almirante Nimitz, desembarcaron de isla en isla.

Las fuerzas de infantera de la marina los marines con el apoyo de los acorazados y los portaaviones protagonizaron el desembarco americano de isla en isla. La clara su-perioridad de la aviacin naval estadounidense se deba a la gran cantidad de aviones disponibles y a la mayor calidad de su material. Desde los portaaviones los norteamericanos podan proteger a sus tropas, atacar a los barcos enemigos y dar soporte a sus tropas terrestres en los numerosos desembar-cos. En la parte central del Pacfico, el escuadrn de portaaviones del almirante Nimitz tuvo una clara superioridad sobre las fuerzas niponas. Tras Pearl Harbor el desgaste de las operaciones areonavales puso en evidencia la diferente capacidad industrial que tenan Estados Unidos y Japn para reponer sus prdidas en combate. En el mes de julio Hitler volvi a retomar la ofensiva en Rusia. En esta ocasin, para intentar compensar la evidente diferencia de medios, Alemania desarroll nuevos mo-delos de tanques; Panthers y Tygers. La comandancia alemana pensaba que median-te estos nuevos modelos de tanques podran compensar la inferioridad numrica con la superioridad de sus caones y blindajes. Pese a la renovacin del armamento alemn, los rusos esperaban el ataque de las tropas nazis en Kursk. La aparicin de los poderosos T-34 rusos llev a los alemanes a desarrollar poderosos tanques pesados. Su produccin fue muy limitada y su peso les permitan una movilidad muy limitada. Tras neutralizar la ofensiva alemana en una gran batalla, en la que llegaron a participar 3.000 tanques, se desencaden una gran ofensiva que hizo retroceder el frente hasta Dniper en octubre. Tras la derrota de Kursk Alemania perdi toda su ca-pacidad ofensiva. Desde este momento la iniciativa la llevaran los soviticos. En el mes de julio, las tropas angloamericanas desembarcaron en el sur de Italia pro-vocando la cada de Musolini y el inicio de las conversaciones entre el nuevo gobierno de Badoglio y los aliados. Cuando pareca que Italia cambiara de bando en la guerra Alemania invadi el norte de la Pennsula Itlica reinstaurando el fascismo. Alemania se ver en el lmite de sus posibilidades con la multiplicacin de los frentes de accin. Hitler tuvo que gastar muchos efectivos en Italia, abriendo un nuevo frente de guerra, sin que le resultase productivo. Los aliados tuvieron que conquistar Italia de sur a norte para derrotar al fascismo. Desde agosto de 1942 se haba iniciado la guerra area contra Alemania. En un princi-pio, las grandes formaciones de bombarderos norteamericanos y britnicos atacaban de da las instalaciones industriales alemanas. Estas incursiones aliadas obligaron a los alemanes a reforzar la aviacin de caza y las defensas antiareas. Cuando se incrementaron las prdidas de bombarderos por el re-fuerzo de las bateras antiareas alemanas, la Royal Air Force britnica se dedic a la destruccin nocturna de las ciudades alemanas. El absoluto dominio aliado del cielo ya no pudo ser contrarrestado por los alemanes. Entre novembre i desembre de 1943 va celebrar-se la Conferncia de Teher entre els aliats Churchill, Roosevelt i Stalin. La reuni buscava coordinar els esforos bl.lics en una guerra que no tenia un final proper per havia fet un gir favorable als aliats. Va escollir-se Teher perqu era un territori que no es trobava inmers en la conflagraci bllica. Britnics i sovitics havien ocupat Iran a finals de 1942 per evitar la presncia de tro-pes de lEix. Entre les monarquies del Prxim Orient hi havia un cert corrent de simpa-tia per lAlemanya nazi en contra de Frana i Gran Bretanya per la seva presncia co-lonial i els aliats volien impedir que les monarquies del Prxim Orient saliesin amb lEix i Hitler disposs de petroli. Desprs de locupaci aliada shavia proms la democratit-zaci dIran. A Teher, Stalin demanar que sobri un segon front de guerra per alleugerir lURSS que havia portat tot el pes del conflicte. Efectivament, aquest front sobrir el juny de 1944 amb el desembarcament de Normandia.

La contraprestaci de lURSS havia estat la disoluci del Komintern el maig de 1943. Daquesta manera, desapareixia la instituci que coordinava els partits comunistes a escala mundial. Stalin, davant el dilema entre democrcia i feixisme, renunciava a la revoluci mundial per acabar amb el nazisme. Els aliats van decidir que noms acceptarien la rendici incondicional dAlemanya i que cap dels aliats signaria una pau bilateral amb Alemanya. Hitler havia insinuat que lenemic natural de Gran Bretanya, Estats Units i Alemanya era el comunisme i daquesta manera Stalin sassegurava que no es produiria un canvi en el joc daliances en la seva contra. A ms, a Teher ve decidir-se que en el mn de postguerra hi hauria una instituci que substituiria a lobsoleta Societat de Nacions, lONU i que quatre Estats hi tindrien apli-cacions especials; Estats Units, lURSS, Gran Bretanya i Xina. Quarta etapa (juny 1943-agost 1945). La Segona Guerra Mundial entrava en la seva fase final amb el desembarcament de Normandia que permetia lalliberament de Fran-a. El conflicte sallargaria encara fins lagost de 1945 quan el Jap es rendia definiti-vament desprs dels atacs dHiroshima i Nagasaki. En enero de 1944 las tropas angloamericanas desembarcaron en Anzio, en el sur de Roma. La falta de iniciativa de las unidades desembarcadas y la resistencia de los pa-racaidistas alemanes en Montecassino detuvieron el avance aliado. Hasta junio no se producir la ocupacin de Roma. En el mes de marzo, una ofensiva generalizada de los ejrcitos soviticos expuls a los alemanes del territorio ruso. Esta ofensiva permiti la penetracin de la URSS en Polonia y los Balcanes. Mientras las vanguardias soviticas llegaban a las puertas de Varsovia, en la capital polaca estallaba una insurreccin dirigida por el gobierno polaco exiliado en Londres. Inesperadamente, las tropas rusas detuvieron su avance permitiendo que los alema-nes sofocasen la revuelta polaca. Los soviticos ya tenan un gobierno comunista al-ternativo para Polonia y no les interesaba tener que enfrentarse a una rebelin interna. Los aliados llevaron a cabo una de las mayores operaciones militares de la guerra bajo la comandancia del general Eisenhower el 6 de junio de 1944; el desembarco de Nor-manda. El nombre de la operacin era Overlord. El despliegue de medios fue gigantesco. Medios areos, navales y terrestres se movili-zaron para hacer frente a una Alemania que ya no tena medios de oposicin. El domi-nio absoluto del cielo permiti que las operaciones de desembarco en las playas y el posterior avance por Francia fuese posible. La abertura de un segundo frente permiti que se iniciase la segunda etapa de la guer-ra; la liberacin del continente. En el mes de agosto, los estadounidenses desembar-caron en la Provenza y, al mismo tiempo, entraban en Pars. La ofensiva alemana en las Ardenas no fue capaz de cambiar el curso de la guerra. En octubre, tras una sangrante batalla en el golfo de Leyte, MacArthur regres a Filipi-nas. A continuacin, se inici una espectacular ofensiva en Indochina que tena como objetivo recuperar Birmania. Britnicos, estadounidenses y chinos reconquistaron en poco tiempo el terreno perdido en Asia al principio del conflicto. Loctubre de 1944 a Moscou es van produir les converses entre Churchill i Stalin . Eren les viglies de les ofensives dels Estats Units al Pacfic. Principalment es negocia-ran les zones dinfluncia en la postguerra, per Stalin eludir el tema de Polnia. La intenci dStalin era capitalitzar polticament la victria militar. Les converses de Mos-cou prefiguraran en part el que ser la Guerra Freda. Respecte a Polnia Stalin va ser totalment intransigent sobre la seva futura subordina-ci a lURSS. La intenci dStalin era controlar el nou govern polons. El govern polo-ns a lexili

estava vinculat amb el govern britnic per, daltra banda, shavia format un comit prosovitic a Lubln i Stalin no pensava renunciar a la instauraci daquest govern. Tamb es va pactar la repartici dels Balcans segons les segents zones dinfluncia: a Romania el 90% per a Rssia, a Grcia el 90% per a Gran Bretanya i Iugoslvia tin-dria influncia occidental i sovitica al 50%. Com a conseqncia dels acords que es van prendre durant la Segona Guerra Mun-dial llocs amb escasa tradici comunista pasaran a estar sateltzats per lURSS. En canvi, a pasos on hi havia un comunisme consolidat com Grcia, Frana o Itlia es donar la subordinaci a la democrcia liberal. Aix implicar la feblesa de molts dels nous rgims comunistes que seran Estats que tindran subordinada la seva poltica exterior a les decisions de Moscou. El bloc occidental tamb veur com la seva poltica exterior era marcada pels EUA des de lONU. A Iugoslvia, Albnia i Grcia es donaran situacions paradoxals. A Albnia sinstaurar el rgim comunista de Hodja. A Grcia, que ser alliberada pels partisans, sinstaurar una monarquia pro-occidental dretana amb escasa voluntat democrtica i a la RSF de Iugoslvia el rgim comunista de Tito que durar fins 1991. Quan els nazis havien ocupat Iugoslvia Crocia de la m de Plavelic es formar un govern collaboracionista i sorganitzaran milcies anti-sovitiques i anti-iugoslaves que van arribar a assassinar 400.000 resistents iugoslaus (chetniks). La resistncia iugoslava republicana i comunista estava encapalada per Tito. El pro-jecte alternatiu de la resistncia era la monarquia. Stalin buscar que Tito accepti la in-fluncia occdental al 50% amb els sovitics pactada amb Churchill. Tito trencar la tu-tela sovitica perqu, segons Tito, els comunistes com alliberadors del pas havien de tenir tot el poder. En enero de 1945 los aliados se reunieron en la conferencia de Yalta para ponerse de acuerdo sobre el repartimiento de Europa tras la guerra. La falta de entendimiento con Stalin hizo que slo se marcase una lnea de llegada para los ejrcitos llegados tanto del este como del oeste. A Ialta van reunir-se Churchill, Roosevelt i Stalin en un marc que ja preveia la caiguda del III Reich. Curiosament, a Ialta no hi havia cap representant francs, el que indica que Frana encara no estava rehabilitada com a potncia aliada dels vencedors. Pos-teriorment, Frana ser rehabilitada i admesa al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. A Ialta va decidir-se el pre-estatut del que seria la futura ONU recuperant lesperit de Teher amb els Estats aliats com a dominadors de les Nacions Unides. Es concretava que Alemanya seria ocupada en zones abans de signar cap tractat de pau. Ialta va ser la cimera dels repartiments dinfluncies. Lestratgia de Churchill i Roosevelt va ser salvar a Europa del bolxevisme. Per aix, amb lobjectiu de deixar a Grcia fora de lrbita dinfluncia sovitica, Churchill va ini-ciar la conferncia amb lobjectiu de deixar a Romania, Bulgria i Iugoslvia en lrbita sovitica. A Ialta tamb sacceptava lentrada al bndol aliat de Bulgria i Romania i lentrada en guerra de lURSS contra el Jap. LURSS es comprometia a enviar efectius militars al front oriental un cop saconsegus capitulaci alemanya (que encara trigaria tres me-sos a arribar). Per ltim, es va decidir la nova configuraci del Prxim Orient, un problema heredat de la Primera Guerra Mundial amb els mandats francesos i britnics a la zona. La qesti dels estrets turcs del Bsforo i de Dardanelos va ser acordada sense grans controvr-sies. Aix, els acords de 1936 van ser modificats perqu els interesos sovitics no de-penguesin del control sobre Turquia. Churchill, Stalin i Roosevelt van acceptar les dues zones dinfluncia a Europa occi-dental i sovitica. Per exemple, Togliatti (dirigent del PCI) retornar a la Itlia lliberada el 1944 i el primer que far es entrevistar-se amb els dirigents del Comit de Lliberaci Nacional (partisans) i imposar la continuaci de la guerra amb la subordinaci a la mo-narquia. El 1945, quan Itlia sigui totalment alliberada, els partisans hauran dabandonar les ar-mes i el Partit Comunista Itali sincorporar al joc democrtic. Darrera daquesta ma-niobra trobem la m dStalin respectant les zones dnfluncia pactades a Ialta. LURSS i les democrcies occidentals condemnaran tamb al rgim franquista per sense con-cretar una actitut activa contra Franco.

Este acuerdo provisional tuvo graves repercusiones en la futura posguerra. El balance de Yalta recoge la debilidad de Roosevelt y Churchill ante las demandas de Stalin. Se concedi a la URSS una zona muy vasta de ocupacin en Alemania y se colocaba a Polonia en una situacin de control y dependencia respecto al Estado sovitico. Estas concesiones a la URSS puede explicarse en el hecho consumado de que los so-viticos haban contribuido de forma esencial a la previsible victoria aliada y resultaba coherente que demandasen un rea de influencia lo ms amplia posible en el mundo de posguerra que se configuraba. Por otra parte, los aliados ayudaran a los Estados liberados a crear las condiciones de paz interior y a adoptar las medidas de urgencia destinadas a socorrer a los pueblos desamparados tras la guerra. Los aliados tambin se comprometan a construir autoridades provisionales guberna-mentales ampliamente representativas de todas las opciones democrticas de estas poblaciones que se comprometiesen a, mediante unas elecciones libres, constituir go-biernos que expresasen la voluntad de la poblacin. En los ltimos meses del conflicto los rusos llegaron hasta el ncleo de la Alemania nazi, en Berln. Hitler se suicid y el 7 de mayo Alemania capitulaba ante las tropas aliadas. La Segunda Guerra Mundial haba acabado en Europa. En el Pacfico, en cambio, la guerra an estaba en una situacin crtica. En febrero se haba producido el sangrante desembarco en Iwo-Jima, primer territorio japons pero la guerra no acababa de decantarse del bando aliado. La tctica japonesa de los ataques kamikazes para hundir los barcos estadounidenses provoc preocupacin en los responsables norteamericanos por el alto coste, en vidas humanas, que estaba suponiendo una guerra que estaba ganada de hecho. Esta situacin llevara al nuevo presidente de Estados Unidos, Truman, a utilizar una nueva arma que se haba desarrollado durante el conflicto; la bomba atmica. Consul-tados los aliados en la conferencia de Potsdam de los meses de julio y agosto, Chur-chill secund la iniciativa y Stalin no se pronunci. Rossevelt havia mort labril de 1945 i el substituir el president Truman, aix reunits a Potsdam el president Truman, Churchill (rellevat pel laborista Clement Attlee com a nou primer ministre britnic) i Stalin van decidir la creaci efectiva de quatre zones do-cupaci a Alemanya lagost de 1945. A la Conferncia de Potsdam es marcaren les fronteres provisionals entre Alemanya i Polnia en els rius Neisse i Oder i es crear un estatut especial per Berln que es dividiria en quatre zones dinfluncia. La intenci dels aliats era eliminar qualsevol vestigi del nazisme a lAlemanya de postguerra. Els EUA havien planificat per a Alemanya el Pla Morgenthau. Aquest secretari del tre-sor nordameric havia definit a Alemanya, problema nostre el seu plantejament sobre la conversi del pas a una economia pre-industrial i agrcola. Els EUA tenien una vo-luntat sancionadora i de control sobre Alemanya, fet que no es va produir amb la crea-ci de la Repblica Federal Alemanya que el 1949 ser rehabilitada. El Pla Morgen-thau no va portar-se a la prctica. Sobre Polnia, a Potsdam els aliats van felicitar-se per la creaci dun govern provi-sional dunitat nacional. Daquesta manera, el govern a lexili de Londres deixava dexistir. A deu dies del bombardeig dHiroshima i Nagasaki, la conferncia de Pots-dam no va aportar cap novetat de cara a que havien estat els acords dels ltims anys de guerra. En Potsdam se dio un ultimtum a Japn buscando su rendicin incindicional que este pas no acept. As, los norteamericanos lanzaron dos bombas atmicas sobre Hiro-shima el 6 de agosto y Nagasaki el 9 de agosto de 1945. El 8 de agosto Stalin haba declar la guerra a Japn para poder participar en el bando de los vencedores y bus-car algn beneficio territorial en Asia a costa de los japoneses. Japn se rindi el 2 de septiembre de 1945 conmocionado por los efectos de las bom-bas atmicas poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial. Estados Unidos acept que se mantuviese

la figura del emperador facilitando la rendicin japonesa. De este modo finalizaba la Segunda Guerra Mundial y se iniciaban la era atmica y el mundo de la Guerra Fra.

Collaboracionisme i resistncia durant la Segona Guerra Mundial: Col.laboracionisme. El collaboracionisme i la resistncia durant la guerra van donar-se en un eix mltiple. Hi haur collaboracionismes individuals que patiran la justcia ordinria i la depuraci desprs de la guerra. El collaboracionisme amb lEix podia ser tant actiu com passiu, al igual que podia donar-se tant a nivell institucional com indivi-dual. El collaboracionisme passiu es fa ms difcil danalitzar i forma part del complex en-granatge de la societat. A nivell individual el collaboracionisme podia tenir una certa justificaci pel rgim de terror imposat pels nazis i feixistes de lEix. A Espanya el franquisme ser cmplice de feixisme i de forma passiva tamb hi haur un cert col.laboracionisme amb el rgim al no actuar contra ell. Hi haur sectors de les societats ocupadesque es beneficiaran de la dictadura nazi collaborant a canvi de be-neficis econmics. Per les capes populars era difcil no collaborar i oposar-se al feixis-me pel rgim de terror que es donava als territoris ocupats. El millor exemple de collaboracionisme oficial s la Frana de Vichy dirigida pel Ma-riscal Petain i el primer ministre Laval. La Frana en mans dels nazis suposava un ter del territori francs, les colnies i la flota naval. Petain tenia tot el poder dins del rgim feixista francs. La III Repblica shavia enfonsat quedant reduida a la resistncia. Petain atacar a la democrcia liberal i justificar locupaci nazi com una conseqncia dels errors dels demcrates. Petain defensar la unitat nacional per sobre dels interesos partidistes. Sinstaurar el sistema de Treball Voluntari per satisfer les necessitats de guerra dels alemanys. El model de Vichy aprovar una srie de lleis que possibilitaran la depuraci dels jueus francesos als camps dextermini nazis. El general De Gaulle, des de Londres, dirigir el govern francs a lexili fins 1943 quan es traslladi a Algria. De Gaulle far un discurs dirigit a les colnies i els protectorats francesos defensant la llibertat i la resistncia davant el rgim de Vichy. Aquest discurs suposar un efecte boomerang per De Gaulle perqu a partir de 1945, quan Frana torni a mans dels aliats, les colnies reclamaran el seu dret a lautodeter-minaci i les llibertats de la metrpoli. La resistncia francesa a lexili es recolar en els socialistes i comunistes francesos (Legi de Voluntaris Francesos contra el bolxevisme i contra lURSS) i en els republi-cans espanyols exiliats. Un cop Frana sigui alliberada, De Gaulle buscar la procla-maci de la IV Repblica, una repblica liberal i democrtica dominada pel centre-dreta. Orient. A Indoxina, colnia francesa fortament influenciada pel memorial Tanaka, es proclamar un govern titella controlat pels japonesos. La mateixa situaci es donar a Indonsia i Filipines. A Filipines els japonesos prometien la idependncia i la supressi del domini occiden-tal per en realitat el que sinstaurava era un neo-imperialisme japons de caire totali-tari. A lndia, Subbas Chandra Bosse (ndia Lliure) buscant la independncia del seu pas tamb va unir-se a alemanys i japonesos. Pels alemanys i els japonesos era clau el control de lndia per debilitar la Gran Bretan-ya que es proveia de molts dels seus recursos des de la seva colnia principal (la joia de la Corona). A ms, a lexrcit britnic hi havia molts indis, fet que provocava un fort descontent entre la poblaci. Lintent independentista de Chandra Bosse no sobreviur a la derrota de lEix.

Espanya durant la Segona Guerra Mundial. La diplomcia espanyola va actuar condicionada, en un principi, pel pacte Anti-Komintern que Franco havia signat amb Ale-manya, Itlia i Jap el mar de 1939. A ms, lEspanya franquista tamb havia signat un Tractat Germano-Espanyol dAmistat que convertia a Espanya en un pas associat polticament a Alemanya. Aix, en cas de guerra, Espanya tindria una actitut favorable a lAlemanya nazi. Com que aquest tractat va mantenir-se en secret, quan Alemanya va envair Polnia el go-vern espanyol va poder mantenir la seva neutralitat. El 4 de setembre de 1939 el go-vern franquista proclamava oficialment la posici de neutralitat dEspanya iniciant la primera etapa de la poltica exterior espanyola durant el conflicte. Ara b, el franquisme era un rgim feixista que shavia recolat en Hitler i Mussolini per arribar al poder. Lgicament, Franco estar ideolgicament a prop de lEix. LEstat franquista era deutor dels feixismes pel suport rebut durant la Guerra Civil espanyola. Aix, la neutralitat espanyola ser fictcia. 4. Neutralitat formal (setembre 1939-juny 1940). Espanya va preservar un estat de neutralitat formal que conciliava amb el suport ideolgic a les potncies de lEix. A ms, va incrementar la cooperaci econmica amb Alemanya en aplicaci del Tractat dAmistat germano-espanyol. Espanya abocar els seus recursos a satisfer les necessitats alimentries (excedents segons el franquisme) i militars de lAlemanya nazi tot i la fam i la mis-ria que sextenia pel pas. Franco havia nomenat ministre dAfers Exteriors Serrano Suer que era obertament progermnic. Pels tractats signats amb Alemanya, Es-panya donaria suport a tota acci antisovitica. La neutralitat formal va mantenir-se per la inmobilitat dels fronts militars. Espanya noms canviar el seu status jurdic quan la guerra sembli decantada cap a lEix. 5. No Belligerncia (juny 1940-setembre 1942). Pocs dies abans de la capitulaci de Frana, Espanya va canviar el seu status de neutralitat per la No Belligern-cia. Aquesta frmula diplomtica suposava que tot i no participar directament en les hostilitats, Espanya no renunciava a donar suport diplomtic i econmic al bn-dol feixista tant a Europa com al Marroc. Lactitut de lEstat espanyol cap a Alemanya admetent el pas davions i submarins nazis en els aeroports i els ports del pas i ocupant Tnger el juny de 1940 va po-sar en perill la situaci de neutralitat dEspanya. A ms, Franco va situar a Serrano Ser en el Ministeri dAfers Exteriors accentuant lactitut pro-germanfila de lEs-tat espanyol. Loctubre de 1940 Franco i Hitler van entrevistar-se a Hendaya. Franco va dema-nar unes contraprestacions difcils dasumir per a Hitler per entrar a la guerra, per la no intervenci espanyola va ser causada perqu Hitler va haver de desviar la se-va atenci cap al front dels Balcans que es trobava en perill desprs de la interven-ci italiana a Grcia. Sembla clar que Franco no tenia vocaci neutralista i no estava preocupat per les conseqncies econmiques que suposaria per Espanya lentrada a la guerra. la seva preocupaci era la continuitat del seu rgim i davant la pressi britnica i nord-americana va decidir no intervenir. Per Franco lentrada a la guerra podia su-posar un perill perqu shauria dhaver armat a la poblaci civil i aquesta podia re-voltar-se contra el rgim. A ms, lagost de 1941, Espanya va entrar en combat al costat dAlemanya en el front rus amb la Divisin Azul. Aix convertia Espanya en un pas belligerant per-qu atacava a un aliat de lImperi Britnic. Franco sobrepasava aix lstatus de no belligerncia i convertia a Espanya en un enemic militar de les democrcies occi-dentals. Franco es separava definitivament de les democrcies occidentals per do-nar suport al feixisme.

Aix, 60.000 tropes va desplaar-se al frot rus sota la direcci de Muoz Grandes i altres comandaments com el general Armada i Milans del Bosch. La Divisin Azul suposava un trampol dascens per als militars. La Divisin Azul estava composada per voluntaris de lEstat espanyol. No era un exrcit regular. Eren falangistes amb el suport encobert de lEstat. Tamb hi havia voluntaris que ideolgicament no eren falangistes per van fer servir la operaci militar al front rus per congratular-se amb el rgim per conmutar penes per alguns familiars (Luis Garca Berlanga). Tamb hi havia soldats de lleva enmascarats que hi anaven per sorteig o per la continuitat del servei militar iniciat durant la Repblica i continuat en el temps de la dictadura. Comunistes i republicans nets aprofitaran loportunitat de lallistament voluntari per a intentar arribar al front i canviar-se de bndol. Era una operaci molt arriscada i molts pocs van aconseguir el seu objectiu. Els aliats no van declarar la guerra a Espanya per dos motius. Stalin va exercir po-ca pressi sobre els aliats occidentals perqu sataqus a Espanya per evitar que aquests pensesin que la URSS volgus ampliar la seva futura zona dinfluncia a la Pennsula Ibrica. A ms, sembla que durant la Segona Guerra Mundial ja po-drien haver-se dissen-yat les coordenades de la Guerra Freda i podia ser interesant que el rgim de Franco es mantingus al poder per la seva vocaci anti-comunista, per sobre del seu carcter dictatorial. La Guerra Ferda sacrificava la democrcia espanyola per guanyar un aliat potencial en la lluita anticomunista. 6. Retorn a la Neutralitat (setembre 1943-abril 1945). Etapa condicionada per levo-luci dels aconteixements militars i pels canvis en la poltica interior. La victria aliada es feia previsible i davant de levoluci de la guerra, Franco va iniciar una pseudodemocratitzaci del poder legislatiu promulgant la Llei de Corts per desmar-car-se dels rgims dictatorials. Lobjectiu del rgim era mantenir-se en el poder desprs duna victria aliada. El desembre de 1943 es va retirar la Divisin Azul del front sovitic i labril de 1945 es van trencar les relacions diplomtiques amb el Jap com protesta pels absusos co-mesos sobre els espanyols residents a Filipines. El rgim franquista buscava de-mostrar entre 1943 i 1945 que la seva hostilitat du-rant la guerra era exclusivament contra la URSS. Per, tot i aquestes mesures, Es-panya no va adoptar una postura menys pro-Eix per mantenir la coherncia interna del rgim franquista i lequilibri intern entre les diverses forces que el composaven.

Resistncia. Hi haur una resistncia armada contra locupant nazi, especialment a Europa. A sia hi haur un model diferent de resistncia contra els ocupants japone-sos. La lluita asitica estar basada en lindependentisme a llarg termini articulat a tra-vs de la lluita contra linvasor. La resistncia anti-japonesa es valdr del suport dels exrcits del Estats Units i la Gran Bretanya per desprs avanar cap a la independncia en procs de descolonitzaci posterior a la guerra. Les metrpolis europees intentaran instrumentalitzar la resistncia asitica anti-japone-sa per guanyar la guerra, per van veure com un cop finalitzat el conflicte es trencava el seu domini colonial sobre el continent asitic. Shavia apelat a la llibertat i al dret dautodeterminaci dels pobles per mobilitzar els asitics contra lEix i aix es tornar en la seva contra. Els moviments independentistes aprofitaran les consignes de llibertat llanades per les potncies occidentals per avanar cap al procs de descolonitzaci grcies a la gran mobilitzaci que la guerra havia portat al front asitic. Aix, lndia aconseguir la seva independncia el 1947. En canvi, al front de guerra del continent afric no va poder vertebrar-se una mobilitzaci del matiex grau que a sia. Aix, el procs de descolonitzaci dfrica ser posterior i no es culminar fins els anys seixanta. La resistncia europea contra els feixismes va tenir una activitat continuada grcies al rol jugat per Gran Bretanya en la lluita anti-nazi. Londres esdevindr la seu de la majo-ria dels governs exiliats (Polnia, Frana, Grcia, Pasos Baixos, etc). Daquesta ma-nera, la lluita tindr una mplia base europea moderada. La resistncia ser la principal vctima del repartiment del mn posterior a la Segona Guerra Mundial. Aix, al bloc occidental, desprs de la guerra, la hegemonia del centre-dreta ser un fet generalitzat en els pasos democrtics. La resistncia interior a linvasor feixista podia ser activa (mitjanant accions militars protagonitzades per les guerrilles) o passiva (mitjanant el boicot). La resistncia pas-siva no suposava un enfrontament directe sin la configuraci de xarxes dinformaci, proporci de recursos per a la guerrilla, ajuda als emboscats, objecci fiscal, etc. No t la transcendncia de la resistncia activa paramilitar, per tamb s important per a la supervivncia de les guerrilles. La resistncia era numricament molt limitada, tot i la mitificaci que sen ha fet posteriorment. Les fortes represlies realitzades de forma arbitrria i indiscriminada pels nazifeixistes crearan una gran sensaci de por a ser reprimits que sanir extenent en-tre la poblaci. La resistncia, a ms, va haver denfrontar-se amb el collaboracionisme interior que donava suport de forma activa o passiva als ocupants nazis. Desprs de la guerra hi haur un procs de neteja ideolgica daquells que, poltica i ideolgicament, havien donat el seu suport als feixismes. Els protagonistes de la resistncia seran principalment cristians demcrates, liberals, republicans, socialistes i comunistes. Daquests grups, el sector que podia afrontar amb major xit aquesta situaci de lluita clandestina era el comunista perqu ja havia patit amb anterioritat la persecici i la vida poltica des de la illegalitat. Les altres for-ces poltiques no havien patit aquesta situaci abans de 1939. La lluita contra els alemanys formava part dun projecte poltic que anava ms enll de la guerra. Parallelament a locupaci nazi hi haur una important cooperaci entre di-ferents sectors poltics que suniran cojunturalment per defensar la democrcia. Un cop aconseguida la victria sobre el nazisme, els diferents projectes poltics senfrontaran per lhegemonia poltica en una lluita marcada per la divisi del mn en zones din-fluncia. El final de la resistncia estava marcat per lentrega de les armes per part de la guerri-lla. Aquest era el pas previ perqu tots els grups sintegrin en la normalitat democrtica dels pasos.

A Europa no hi haur cap revoluci poltico-social desprs de la guerra, els aliats controlaran tot el procs postbllic. Acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats buscaran desmantellar les forces des-querra mitjanant una rpida reconstrucci del continent amb lajuda dels Estats Units. Aix, el 194950 Europa ja tenia una capacitat econmica similar o superior a la de pre-guerra. Aix noms es produir a lEuropa occidental, perqu a la zona central i oriental del continent, que van ser les zones ms danyades per la guerra, la crisi econmica porta-r a la configuraci de les denominades Democrcies Populars com a encarnaci de la resistncia. A lEuropa occidental aprofitaran la resistncia com a suport per a guanyar la guerra, per els EUA no seran partidaris de recrrer als comunistes de la resistncia per poder capitalitzar en exclusiva la victria. Daquesta manera, a Frana, quan el pas sigui alli-berat pels aliats ser el centre-dreta del general De Gaulle qui es faci amb el poder mi-nimitzant la importncia de les forces desquerra en la victria.

Conseqncies inmediates de la Segona Guerra Mundial: h. Repartiment del mn en zones dinfluncia . Com a derivaci del acords de Ialta i Potsdam el mn va ser repartit en zones dinfluncia, un repartiment que va ser imposat. Els exemples ms clars daquest repartiment sn els de Grcia i Iugosl-via. i. Fi de la guerra convencional. Amb la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial es posa fi al model de guerra convencional per laccs a larmament nuclear (els Es-tats Units el 1945 i la URSS el 1949) que va trencar tots els esquemes bllics que shavien fet servir fins aleshores. Es desenvolupar el anomenat sistema dequili-bri del terror. Hegemonia del mn capitalista. El mn capitalista es consolidar com a hegem-nic en la postguerra, en especial els Estats Units. Lhegemonia nord-americana se-r una conseqncia directa dels acords signats durant la guerra que implicaran la reconstrucci poltica, militar i econmica dEuropa segons els parmetres impos-ats pels EUA.

j.

k. Neocolonialisme. El colonialisme clssic heretat del segle XIX que exercien Gran Bretanya i Frana va ser substituit per una poltica neocolonial gestionada pels Estats Units. El neocolonialisme nord-americ va afavorir, en alguns casos, lemancipaci poltica dantigues colnies que van pasar a estar incloses en la seva zona dinfluncia econmica, poltica i militar mitjanant pactes bilaterals o multila-terals de postguerra. l. Canvi destratgia de lURSS. LURSS va canviar la seva estratgia per abando-nar la possibilitat dexportar la revoluci socialista a Europa. Primer va disoldres el Komintern (III Internacional) lany 1943 en plena guerra i desprs va suprimir-se el Kominforn el 1956.

m. Diplomcia, poltica i ideologia. La Segona Guerra Mundial t les seves arrels poltiques i diplomtiques en la Primera per amb un carcter de lluita de classes ms marcat. La Segona Guerra Mundial contempla la disoluci de la coalici guan-yadora, la rehabilitaci dels venuts i la inversi de les aliances de convenincia de 1941-45. Alemanya jugar el rol doposar-se a lavan del socialisme a Europa al igual que desprs de la Primera Guerra Mundial mitjanant la Repblica de Weimar. Aix, la Repblica Federal dAlemanya constituida en 1949 ser una de les claus per en- tendre el mn de postguerra, la Guerra Freda i la poltica de blocs. n. Inici de la Guerra Freda. Lherncia directa de la Segona Guerra Mundial va ser la Guerra Freda que es complementava per la rivalitat ideolgica capitalisme-comu-nisme i per lequilibri armamentstic bipolar entre els Estats Units i la URSS quan aquests van desenvolupar la bomba atmica. El sistema dequilibri bipolar i la riva-litat unclear van portar a la recerca dun nou ordre de pau mundial basat en lOrga-nitzaci de Nacions Unides (ONU). El mn de postguerra, a diferncia del viscut desprs de lanterior guerra mundial marcat per lintent dimposar un esperit de concrdia, estar marcat per la belli-cositat diplomtica i poltica de la Guerra Freda.