Prototipatge duna nova plataforma interactiva

MITJANS INTERACTIUS: PRCTICA

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

ndex
1. Procs delecci de la idea .............................................................................. 2 2. Procs de documentaci a lentorn de lmbit del projecte .................... 3 2.1. 2.2. 2.3. Passat productiu ......................................................................................... 3 Present futurista.......................................................................................... 3 Futur usable ................................................................................................ 4

3. Memria ............................................................................................................ 5 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. Objectius ..................................................................................................... 5 Justificaci ................................................................................................... 5 Contingut .................................................................................................... 6 Relaci amb les caracterstiques dEcheverra ........................................... 7 Aportaci personal ...................................................................................... 9

4. Bibliografia i altres recursos ......................................................................... 10

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 1/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

1. Procs delecci de la idea

La plataforma que he escollit per a dur a terme la prctica de lassignatura s un element que requereix un s excessiu de la seva pantalla tctil com a interfcie dusuari. Es tracta del telfon mbil intelligent, un dispositiu altament ests en tots els mbits de la societat i que necessita urgentment una reimaginaci per a cobrir les necessitats dels usuaris de manera ptima. Molts cops els dissenyadors de producte decideixen incorporar pantalles tctils a molts dispositius sense estudiar en profunditat si la seva implementaci resultar en una millora o un empitjorament del producte final. Apple va acostar aquestes pantalles al mn amb una estratgia i campanya de mrqueting exquisida, per considero que ls i abs que es fa daquest tipus de pantalles als telfons actuals aporten ms limitacions que millores. A part de la pantalla tctil hi ha altres elements del telfon mbil intelligent que necessiten un rentat de cara, com ara tots aquells referents a lergonomia. La situaci idnia del bot dinici no s a la part inferior, sin a la seva vora lateral, ja que la forma ms cmode i estable dagafar el mbil requereix que lusuari lagafi pels laterals duna manera semblant a la de la fotografia segent:

A part de les qestions de la pantalla tctil i la ubicaci del bot dinici, magradaria aprofundir en aspectes relacionats amb la poca eficincia en emissi dudio daquest tipus de dispositius, la mala gesti de la brillantor de la pantalla en situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia assolellat i en una habitaci amb el llum apagat. En aquesta prctica presento el telfon mbil intelligent adaptat a les necessitats reals dels usuaris davui en dia, que es veuen atrapats quan, en accedir al mercat per a adquirir un telfon mbil descobreixen que tots els fabricants segueixen una srie de convencions no escrites establertes per la companyia la de la poma.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 2/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

2. Procs de documentaci a lentorn de lmbit del projecte

Per al correcte desenvolupament daquesta prctica he examinat una srie darticles i recursos i nhe extret els aspectes amb ms aplicaci directa per al meu projecte. He integrat el missatge de cadascun dells en tres poques cronolgiques, com mostro a continuaci.

2.1. PASSAT PRODUCTIU De la mateixa manera que Joshua Porter exposa al seu article 10 principles of UX i com lartista i tecnleg John Maeda argumenta a la seva conferncia al TED 2007 Designing for simplicity, el telfon mbil va nixer amb un objectiu simple: realitzar i rebre trucades de veu a travs de la xarxa telefnica. Durant els 20 anys inicials devoluci del telfon mbil, els principis dusabilitat que els fabricants hi van anar implementant complien la majoria dels punts esmentats a larticle 10 principles of UX, com ara aconseguir que els usuaris gaudissin duna experincia satisfactria; centrar el telfon enmig dun ecosistema mbil i envoltar-lo delements que milloraven la seva experincia ds; implementar millores de manera transparent; adaptar la demanda a cada context; atorgar control als fabricants alhora que els usuaris milloraven la seva experincia; aportar una component social als dispositius; tenir en compte lergonomia o la psicologia en el disseny de dispositius per tal de realitzar tasques de manera el ms intutiva1 possible; crear un dileg entre la persona i la mquina; o, tamb, generar grans experincies de manera simple, quelcom que es veuria sacsejat amb laparici de liPhone.

2.2. PRESENT FUTURISTA Els documentals Steve Jobs: Billion dollar hippy i Steve Jobs: The lost interview expliquen, entre daltres coses, com pensava i actuava linventor de liPhone des de perspectives temporals diferents, la qual cosa s molt til per a veure la seva evoluci a mesura que anava guanyant popularitat. El primer relata lefecte que els seus interessos en lespiritualitat, la meditaci i lLSD van transmetre als productes tecnolgics que produa i en el segon Jobs demostra qualitats tpiques dun visionari i explica de manera molt clara qu troba necessari per a crear el millor producte.

Second nature. http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/second-nature

CC BY-NC-SA PGINA 3/10

JORDI LLONCH ESTEVE

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

Aix doncs, els documentals relaten com Jobs busca lxit a qualsevol preu, sense por a equivocar-se, ja que pot canviar dopini fcilment. Realitzi la feina que realitzi sempre acostuma a fer la pregunta per qu? i sap que per a crear el millor producte, sha denvoltar de les millors persones. Pel que fa al programari, el considera un art liberal i es veu reflectit al sistema operatiu iOS, que sintegra duna manera que no shavia vist fins el moment i que aporta simplicitat i facilitat ds. Lavantatge que t Apple s que sha de superar amb cada producte nou que treu, ja que la competncia s ferotge i la innovaci est a lordre del dia. LiPhone s un exemple dinnovaci extraordinari, quelcom no vist fins el moment i que no hauria estat possible en una empresa on els seus empleats no estiguessin enfocats en el producte. Laspecte ms revolucionari s la cultura que transmeten els seus productes, quelcom reflectit en que ser propietari dun iPhone avui dia equival a tenir inquietuds artstiques, personalitat independent i una sensibilitat allunyada de les modes actuals (tot i que sovint sol ser tot el contrari).

2.3. FUTUR USABLE La creativitat no s fcil daconseguir i, tot i que hi ha estratgies i eines per potenciar-la, no sempre sorgeix quan la busquem. Einstein va dir que la creativitat era la intelligncia passant-sho b, per aix opino que un major coneixement de lsser hum i de les seves necessitats permetr la generaci de noves idees. En lmbit dels telfons mbils intelligents, aquest coneixement ha de contenir informaci sobre les necessitats reals dels usuaris i per aix sha daplicar el disseny dinterfcies, de producte i centrat en lusuari. David Kelley ja afirmava el 2002 en una conferncia TED que el disseny de productes resta importncia al maquinari i se centra en lexperincia dusuari del producte final, que comporta dissenyar comportaments i personalitat i incorporar-ho als productes per a fer-los ms intutius i fcils dutilitzar. Tamb cal tenir present que el disseny centrat en lusuari busca la simplicitat que John Maeda esmenta a la seva conferncia Designing for simplicity al TED 2007. Enrique Dans exposa a larticle La explosin smartphone com les famlies nord-americanes prefereixen disminuir la seva despesa familiar per a poder-se costejar un telfon intelligent que costa molt ms que un ordinador, per que t un cicle de vida molt ms curt que lordinador. Aix doncs, al ritme que sincrementa ls dels telfons mbils a la societat actual i com ladquisici daquests dispositius desplaa la despesa en altres necessitats, ben aviat ser necessari que els mbils sadaptin a la perfecci als seus usuaris per a poder donar soluci a totes les seves demandes.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 4/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

3. Memria
3.1. OBJECTIUS

Lobjectiu principal daquesta prctica s desenvolupar el prototip dun telfon mbil intelligent creatiu i original amb la intenci de transgredir les bases establertes fins ara, dacord amb les caracterstiques bsiques de lentorn digital i les seves potencialitats.

3.2. JUSTIFICACI

Amb la proposta del meu telfon mbil intelligent pretenc cobrir una necessitat real dels usuaris, que actualment no consideren com a una necessitat. Em refereixo a la implementaci del disseny de producte no noms per a integrar el maquinari amb el programari, sin per a aportar una experincia ds simple dinteracci entre lusuari i el producte. El meu prototip integra lergonomia al binomi usabilitat - disseny centrat en lusuari, quelcom fora oblidat pels fabricants de telfons mbils intelligents actuals, que situen el bot dinici (el ms important en un telfon tctil) en un lloc molt complicat daccedir per lusuari que sost el telfon mbil amb la seva m. A ms, he aprofundit en aspectes relacionats amb la poca eficincia en emissi dudio daquest tipus de dispositius, els quals solen disposar dun o dos altaveus a la seva part posterior o inferior, amb la qual cosa la majoria dels sons semeten en direccions oposades en la que es troba lusuari. Una altra de les necessitats que cobreix el meu dispositiu s la mala gesti de la brillantor de la pantalla de que disposen els telfons intelligents en situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia assolellat i en una habitaci amb el llum apagat. Amb la tecnologia existent avui dia el meu prototip es podria fabricar en la seva totalitat, ja que integra tecnologies desenvolupades amb anterioritat i que han demostrat la seva utilitat en multitud de dispositius i aparells electrnics. El gran avantatge de la meva proposta s que es tracta duna millora incremental dun producte ja existent, amb la qual cosa, ladopci per part dels nous usuaris s factible. A ms a ms, la seva revisi i actualitzaci (de maquinari) s quelcom que es podria allargar en el temps durant perodes fora llargs, a diferncia del que ocorre amb la resta de dispositius mbils i electrnica de consum.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 5/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

3.3. CONTINGUT

La funci ms innovadora en el meu telfon intelligent s la substituci del tpic bot dinici situat a la part inferior de la pantalla dels telfons actuals per dos joysticks a les vores laterals del mbil a lalada on descansen els dits polze i ndex en agafar el mbil de la forma ms estable amb una sola m. Aquests joysticks sn palanques de control com les que inorporaven els telfons mbils ms avanats abans de laparici de liPhone, disposen de mobilitat en totes les direccions i aporten la possibilitat de ser premuts per a dur a terme funcions especfiques (com ara bloquejar o desbloquejar la pantalla). La llista de funcions que poden executar sn: Engegar o apagar el telfon prement els dos joysticks alhora. Activar o desactivar la pantalla prement el joystick principal. Desplaar el cursor per la pantalla amb el joystick principal. Activar o desactivar el control tctil de la pantalla prement el joystick secundari. Controlar el volum del contingut multimdia desplaant el joystick secundari amunt i avall. Prendre fotografies o gravar vdeo prement el joystick principal.

La diferncia entre el joystick principal i el secundari s quelcom que decideix lusuari, ja sigui dret o esquerr. La pantalla s una de les altres innovacions que no es troba en gaires dispositius mbils de les mateixes caracterstiques que el meu prototip. Es tracta dimplementar la tecnologia de tinta electrnica en color (una tecnologia que existeix i funciona per que no interessa als fabricants de panells LCD) per a millorar dos dels problemes existents en la majoria de telfons mbils: Augmentar la brillantor en situacions de mxima lluminositat. Reduir considerablement ls de la bateria.

A ms a ms, la pantalla del meu mbil s mat per disminuir encara ms les reflexions produdes en situacions de molta llum i incorpora un LED autoregulat que proporciona lluminositat per a visualitzar el contingut en situacions de poca llum, igual que incorpora lltim Kindle dAmazon. Pel que fa a la gesti del so, durant el desenvolupament daquesta prctica han sortir al mercat els primers telfons mbils (HTC) que incorporen els altaveus a la part frontal, cosa significa una reducci de potncia requerida, ja que les ones sonores es dirigeixen a les orelles de la persona visualitzant la pantalla i una millor qualitat auditiva. De tota manera, el meu prototip va ms enll i tamb incorpora la possibilitat dajustar automticament els canals dret i esquerra depenent de la posici del telfon, per escoltar de manera correcta els sons estreo.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 6/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

Pel que fa a la cmera, he aconseguit que el meu mbil noms disposi dun sensor, per que pugui fer fotografies com si disposs de dues cmeres (una davantera i una de posterior). La tecnologia en la que mhe inspirat per arribar a aquesta invenci s la que existeix a les cmeres rflex, que incorporen un mirall per a transmetre la llum cap al sensor o al visor. Aix doncs, s possible incorporar un sol sensor de bona qualitat associat a un mirall a linterior del mbil i aconseguir reduir el nombre de sensors guanyant qualitat en ambdues cmeres.

3.4. RELACI AMB LES CARACTERSTIQUES DECHEVERRA

Tant el telfon mbil intelligent tradicional com el meu prototip parteixen duna funci heretada del seu homleg del segon entorn (el telfon clssic): la comunicaci entre dos interlocutors que emeten missatges en totes dues direccions. Per aix el telfon mbil compleix amb escreix la propietat distal, ja que no cal que existeixi proximitat entre aquests dos (o ms) interlocutors. Pel que fa a la reticularitat, el telfon mbil intelligent es fonamenta en una xarxa de telecomunicacions que permet laccs a qualsevol node daquest, independentment de la ubicaci del dispositiu. Per a poder portar a terme lacte comunicatiu, ja no cal que els interlocutors estiguin presents fsicament, els mbils permeten realitzar trucades de veu o enviar missatges de tot tipus creant representacions dels actors necessaris per a dur a terme la comunicaci. Lagenda del telfon s un exemple molt entenedor daquesta representaci: les persones reals se substitueixen per representacions seves amb ls de fotografies de perfil. La pantalla del mbil t unes dimensions fora redudes, cosa que podria suposar un problema a lhora de mostrar grans quantitats dinformaci. Tot i aix, la tecnologia permet encabir la informaci existent amb ls de magnificaci o reducci dimatges, redistribuci del text dun escrit o desplaament vertical de la informaci, entre daltres. Els toms i les molcules sesvaeixen i permeten que el telfon els reordeni de la manera ms convenient per a la seva visualitzaci. Cal recordar que el telfon intelligent s un objecte fabricat per persones utilitzant elements de la natura, com ara el silici dels microxips o el vidre de les pantalles, per tot i amb aix, el procs de manufactura daquests materials s tan elevat i sofisticat que si examinem una a una cadascuna de les peces dun mbil, no en trobarem una de sola que estigui en aquesta forma a la natura, per aix compleix el principi de lartificialitat.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 7/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

Una de les funcions bsiques dels telfons sn les trucades de veu, que requereixen que lemissor i el receptor coincideixin temporalment. De tota manera, si el receptor no contesta una trucada, la bstia de veu s capa denregistrar el missatge de lemissor perqu el receptor el recuperi quan li sigui possible. De la mateixa manera que els missatges de veu, existeixen els correus electrnics i altres tipus de missatges asincrnics (com els missatges privats de les xarxes socials). Aquesta llista de possibilitats demostra com el mbil obeeix la caracterstica de multicronia. Recuperant lexemple de lagenda de contactes es pot veure de manera grfica i entenedora com el telfon mbil intelligent posseeix la qualitat de la compressi. Aquesta manifesta que els nodes duna xarxa es connecten entre ells sense importar la distncia i, digual manera, els contactes de lagenda estan separats entre ells per la mateixa distncia, quelcom que no ocorre a E1 o E2. Laccs a Internet des dun telfon mbil permet accedir a multitud de contingut i dur a terme moltes accions i operacions relacionades amb lenviament de dades, tot i que fsicament no sarriba a moure cap element material, sin representacions daquests. Aix s possible grcies al flux electrnic generat amb la transmissi daquestes dades. Una altra caracterstica del tercer entorn de que disposa el telfon mbil intelligent s que utilitza tecnologia assentada a laire. Dependre de les xarxes de satllits i cables submarins de que disposen les xarxes telemtiques aporta llibertat de moviment i el converteix en el que el seu propi nom indica: mbil. La dependncia daquesta tecnologia, en canvi, li aporta una altra caracterstica dE3 que t certs inconvenients: la inestabilitat. El mbil depn duna gran infraestructura construda per lsser hum, que requereix un manteniment constant per evitar el seu deteriorament i que acostuma a tornar-se obsoleta cada pocs anys. Sense laccs a la xarxa un telfon intelligent perd ms de dues terceres parts de les seves funcions i, si anem un pas ms enll, veiem que sense electricitat el mbil ni tan sols es pot engegar. Per contrastar, un dels grans avantatges daquest dispositiu s que laccs a Internet permet arribar a contingut global, ja sigui per a descobrir informaci sobre cultures noves, poltica, econmica o de qualsevol altre tipus, alhora que permet utilitzar totes aquestes dades de forma local. Com qualsevol dispositiu dE3, aquesta informaci s comunicada al seu propietari/usuari a travs de la vista i el tacte (tot i que tamb shi ha dafegir loda). El principi de bisensorialitat (o trisensorialitat en aquest cas) es compleix perqu lusuari mira la pantalla i hi interactua amb el tacte a travs dels gestos mostrats anteriorment i de resposta hptica que genera el vibrador intern.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 8/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

Per molt que els telfons disposin duna memria interna fora elevada, existeix una tendncia a accedir a les dades enlloc de posseir-les. La majoria dusuaris visualitzen vdeos a travs de laplicaci de YouTube, accedeixen a fotografies i actualitzacions destat dels seus amics a la de Facebook, o carreguen les fotografies i vdeos que fan amb la cmera del mbil automticament amb la de Dropbox. La memria interna sest substituint per una memria artificial externa que molts anomenen com el nvol. Tornant a la construcci del dispositiu, sabem que els components dun mbil sn analgics, per un cop assemblats, el funcionament global del mbil s digital. Elements com la interfcie dusuari, els arxius que formen el sistema operatiu o la transmissi de dades sn exemples daquesta qualitat digital. Aquesta qualitat fa que el mbil sigui leina de comunicaci ubiqua per excellncia, ja que tot el mn est en procs de digitalitzaci, incls la comunicaci entre persones i mquines amb idiomes diferents. La uni de la integraci semitica amb lheterogenetat s quelcom que Internet ha aportat al mbil i un exemple daquestes caracterstiques dE3 sn les aplicacions de traducci simultnia dimatges a travs de la realitat augmentada. De totes formes, Internet tamb ha aportat interdependncia, una qualitat molt lligada a la inestabilitat, explicada anteriorment. Un mbil, per si sol, no serveix per a res, no t cap utilitat. Quant ms creix el nombre dusuaris de telfons mbils intelligents, millor funciona cadascun daquests aparells i ms interdependent esdev, ja que cal una infraestructura formada per xarxes mbils i antenes que permeten el seu s. A ms, aquesta infraestructura depn de lenergia elctrica que generada per les centrals elctriques. Sense oblidar, tampoc, que les persones sn les qui generen totes aquestes activitats per acabar utilitzant els seus telfons mbils intelligents. Per concloure, no hem doblidar quin s li donen les persones als seus telfons. Aquest s, sense cap mena de dubte un s de consum. Consum dentreteniment, consum dinformaci i consum de comunicaci. Cada usuari en far un s diferent, ja sigui per a consumir productes dependents de productors massius o per al tpic consum P2P de comunicaci entre iguals.

3.5. APORTACI PERSONAL Durant el desenvolupament daquest projecte he emprat el modelatge 3D per a plasmar les idees que anava generant i dibuixant amb paper i llapis. Durant la fase final del treball vaig descobrir la possibilitat dimprimir en tres dimensions el model creat, per per motius laborals no vaig poder recollir a temps el model 3D i ara mateix es troba al Fab Lab de Barcelona, esperant que el vagi a recollir. Adjunto larxiu de 3Ds Max com a material complementari.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 9/10

MITJANS INTERACTIUS

PRCTICA: Prototipatge duna plataforma interactiva

4. Bibliografia i altres recursos

Rius Oliva, Llus; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC. 52 Weeks of UX. 10 principles of UX. En lnia. http://52weeksofux.com/post/475093254/10-principles-of-ux [data de consulta: maig 2013] El blog de Enrique Dans. La explosin smartphone, mi columna en Expansin. En lnia. http://www.enriquedans.com/2012/09/la-explosion-smartphone-micolumna-en-expansion.html [data de consulta: maig 2013] TED. David Kelley on human-centered design. En lnia. http://www.ted.com/talks/david_kelley_on_human_centered_design.html [data de consulta: maig 2013] TED. John Maeda: Designing for simplicity. http://www.ted.com/talks/john_maeda_on_the_simple_life.html consulta: maig 2013] En lnia. [data de

Steve Jobs: Billion dollar hippy. Direcci: Laura Craig Gray, Tristan Quinn. British Broadcasting Corporation (BBC), 2011. Steve Jobs: The lost interview. Direcci: Paul Sen. Magnolia Pictures, 2012. Pau Garcia-Mil. Presentaci Tens una idea (per encara no ho saps). Xarxa Telecos de Barcelona (XTB). 15 dabril de 2013, UPC.

La imatge de la portada s de Stefan Bumbeck (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC s propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 10/10