Captol 25: Kant

Immanuel Kant va nixer i morir a Knigsberg, era creient protestant. Era professor de filosofia, per tant coneixia la histria de la filosofia, i els seus pensadors i pensaments, i tamb va ser un filsof, va construir la seva prpia filosofia. Kant pensava que empiristes i racionalistes, tots dos tenien part de ra, que tant la percepci com la ra sn importants en la nostra concepci del mn. Per creia que cada grup havia anat massa a un dels dos extrems, els donaven massa importncia respectivament. Tot el que veus forma part del mn que t'envolta, per la manera de percebre'l est limitada per una srie de condicions de la nostra conscincia. Per exemple, si et poses unes ulleres vermelles, aquestes estan limitant la forma que tens de veure el mn, en quant a colors. Aquestes condicions de la nostra conscincia, que limiten, sn el temps, l'espai i el principi de causalitat. Abans que qualsevol experincia, tenim noci de temps, i espai, sn formes d'intuci de l'home. Abans d'experimentar res, ja sabem que percebem les coses en el temps i l'espai. El temps i l'espai sn idees innates en la ra, abans que qualsevol experincia dels sentits, i que fan que qualsevol experincia passi per aquest filtre (temps i espai) per tant que limiti la nostra visi o percepci del mn. Per exemple, quan tu tires aigua dins una gerra, l'aigua (realitat, percepci) agafa la forma que li dna la gerra (conscincia o ra). Kant pensa que el temps i l'espai no sn coses que existeixin per si soles, sin que sn coses prpies de la condici humana. El principi de causalitat, que segons Hume no existia com a tal perqu no podia ser experimentat, per a Kant era innat en la ra humana, un hum sempre intenta buscar la causa de tot el que percep, ho percep tot com una relaci de causa-efecte. Per exemple, quan un gat veu rodar una pilota per davant seu, el primer que voldr fer ser tirar-s'hi a sobre, en canvi, si a la mateixa situaci hi colloques un hum, el hum el que far primer s preguntar-se d'on ha sortit la pilota, buscar la causa del seu moviment. No podem saber de forma segura com s el mn en si mateix, per si que podem estudiar la interpretaci que tenim nosaltres del mn. Hi ha com dues parts, la cosa en si, tal com s, no ho podrs saber mai per culpa del filtre de la ra, i la cosa per a mi, que s el que pots estudiar, ja que s el "teu mn", com impacten les coses del mn sobre tu. Mai podem saber de forma segura com sn les coses en si mateixes, podrem saber com les coses se'ns apareixen. Tamb podrem saber com percebrem una experincia abans de que aquesta ens passi, no podrem saber que passar, per si com ho percebrem, ja que sabem que ho percebrem amb un temps i espai localitzats, i buscarem relacions causals. Per a Kant, hi ha dues coses que formen el coneixement de l'home: la primera, que les condicions exteriors no les coneixem fins que no les hem percebut, i la segona, que les condicions internes de l'home, que sn la percepci d'esdeveniments amb temps i espai determinats amb un principi de causalitat. Kant creia que mai podrem respondre a les grans preguntes com si s finit o infinit l'univers, si hi ha una nima immortal, si Du existeix, etc. Perqu la nostra ra

necessita un material sensitiu amb el que treballar, i mai podrem experimentar l'objecte d'aquestes preguntes, aix doncs mai tindrem el material sensitiu necessari perqu la ra treballi. tot i que sempre hi ha la condici de la ra del principi de causalitat, per tant sempre buscarem la causa de l'objecte d'aquelles preguntes, per mai trobarem una resposta/causa nica i satisfactria. Les grans qestions que es refereixen a fets de la realitat, en aquests casos sempre anirem a parar a dues respostes, que seran oposades, i igual de probables que d'improbables, i que si agafem una com a vlida, l'altre l'haurem de falsar totalment, o a l'inversa. Per exemple, A la pregunta, si el mn ha tingut principi, hi ha dues solucions, una que ha tingut principi, per tant que ha comenat del no-res, per no s acceptable que hagi sorgit del no-res tot l'univers, per tant ens anem a l'altre resposta, que no ha tingut principi, totalment contrria a la resposta anterior, per no s acceptable tampoc que alguna cosa hagi existit sempre, tot t un inici. En un altre tema on la ra no pot trobar una resposta clara s en el tema de la llibertat, ja que molts pensen que hem de ser lliures, per llavors les lleis de la natura, que les creiem, ens limiten, fan que hi hagi determinisme. Un altre tema que Kant va tocar va ser el de la religi, el tema de Du. A travs de la ra, tampoc hi trobars una resposta clara i nica, i el buit que deixa la ra, l'omple la fe. Kant tamb creia, que per a l'home, era imprescindible per a la seva moral suposar que hi ha una nima immortal, que Du existeix i que l'home t voluntat lliure, per tant que l'home, a part de ra i sentits, tamb havia de tenir fe. deia que aquestes tres coses (una nima immortal, que Du existeix i que l'home t voluntat lliure) eren postulats de la "ra prctica" (un postulat s una cosa que has d'assumir per que no es pot provar). En aquest moment Sofia rep un paper, amb una frase important, per pensar-hi. "Si el cervell hum fos tant senzill com perqu el pogussim entendre, llavors serem tant estpids que no el podrem entendre". Aix lliga amb Kant, ja que podem entendre les experincies d'un insecte, una flor, per mai podrem entendre'ns ni tampoc a l'univers, ja que no ens podrem "experienciar" completament, podem fer aproximacions. L'tica de Kant et diu que la capacitat de distingir entre el b i el mal no s dels sentiments, com deia Hume, sin de la ra. De la mateixa manera que tots tenim la mateixa capacitat de raonar, tamb tenim la mateixa capacitat moral, hi ha una llei moral universal. No et diu com t'has de comportar en situacions i circumstncies determinades, sin et diu com comportar-te en totes les situacions, s vlida sempre. Es pot formular de diverses maneres, ve a dir el que Jess deia, de que has de tractar als altres all que voldries que els altres et tractessin a tu. Una de les formulacions s: "Actua de tal manera que la mxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d'una legislaci universal", s a dir, que actus com a un possible exemple a seguir, com voldries que un altre actues en el teu lloc. Una segona formulaci s: "Actua de tal manera que mai no prenguis la humanitat ni en tu ni en els altres com un mitj, sin com un fi", s a dir, que no ens hem d'aprofitar dels altres en benefici propi, cada home s la finalitat d'ell mateix, aix tamb vol dir que no t'has d'explotar a tu mateix amb la finalitat d'obtenir alguna cosa. Segons Kant, la llei moral universal s igual que el

principi de causalitat en el fet que no es pot provar per la ra per s inalterable, i a ms a ms funciona. Aquesta tica de Kant tamb sanomena tica dintenci, perqu preval lactitud, de fer lacci correctament, davant lacci en si, si es completa o no. Tamb creia que podrem actuar lliurement quan respectem la llei moral al actuar, i s lgic en aquest cas que siguem lliures sota una llei, encara que no ho sembli, perqu la interpretaci s que podrs fer el que vulguis, sers lliure de fer el que vulguis sota la llei moral, perqu facis el que facis ho fars de manera tica i moralment vlida. Kant divideix lhome en dues parts, el presenta com un sser dual; som ssers sensibles, i com a tal, les percepcions ens arriben necessriament i ens influeixen tant si volem com si no, no som lliures aqu, per si que ho som com a ssers racionals que tamb som (aix ens diferencia dels animals, que no tenen aquesta part dual). Com a ssers sensibles estem subjectes a la natura, i per tant a les relacions causals i el determinismes, per com a ssers racionals, som part del mon dun mateix, la cosa dun mateix, limpacte de les percepcions en al ra, i aqu s que som lliures, podem escollir moralment. Quan obem la llei moral, es pot interpretar que som nosaltres mateixos els que fem o triem la llei que estem obeint. Hem de fer servir aquesta llibertat per escollir la llei moral, i tamb per sobreposar-nos als desitjos, a legoisme, que pot fer-nos esclaus i treurens la llibertat, actuant sota al llei moral, nos rem esclaus de legoisme, del desig en general. Kant va aconseguir treure la filosofia del cul de sac on es trobava, a causa de la lluita estancada entre racionalistes i empiristes. Al final del captol apareix la Caputxeta vermella i el Whinnie Pooh.

Captol 26: El Romanticisme

Comena, quan al dia segent Hilde torna a llegir la carpeta danelles. Sofia, t els pares de Jorunn a casa, i tamb els convida a la festa que vol fer el 23 de juny, festa que anomena filosfica, una festa temtica. Ms tard, es troba amb Alberto, per parlar del romanticisme. El Romanticisme s lltima gran etapa cultural general, desprs ja vnen grups, persones en concret, per no un corrent general. Comena a finals del sXVIII, i acaba cap mitjan del sXIX. Comena a Alemanya, com una reacci dels joves universitaris poc estudiosos en contra la Illustraci i la importncia que donava la ra. Es caracteritzaven, la primera generaci de romntics, per ser antiburgesos i contra lautoritat, la virtut del geni era lociositat, i la dun romntic, la mandra. Lobligaci dun romntic era viure la vida, o somiar per allunyar-sen, treballar, o el comer, o la vida quotidiana, no eren cosa seva. Com a substitut de la ra hi havia els sentiments, la imaginaci, lexperincia i lenyor. Els romntics,van desenvolupar la llibertat que donava Kant a lindividu, dinterpretar el mn per a mi a la seva manera, s a dir, que es creaven un culte cap a ells mateixos, exaltant el geni artstic. Lart per als homes, consideraven que era important, lartista s molt ms lliure, pot transmetre ms que un filsof, ja que el filsof est subjecte al mn

real, a pensar sobre el mn i coses relacionades amb el mn, en canvi, lartista juga amb una gran avantatge, que s que ell mateix es crea el seu propi mn, ja en sap les seves regles, ell lha creat, pot transmetre molt ms aj que ho coneix millor. Lartista es comparava amb Du per al mn real. Lartista feia el segent procs: El mn es converteix en somni, i el somni en realitat (com va dir Novalis), i ho feia per tal de desdibuixar la frontera entre la realitat i el somni, creant el propi mn abstracte, anaven ms enll que el mn per a mi de Kant. Per exemple el poeta angls Coleridge, ho descrivia aix: I si dormies? I si mentre dormies somiaves? I si, quan somiaves, anaves al cel i all recollies una estranya i bonica flor? I si, quan despertaves, tenies la flor a la m? Ah, llavors que?. Els romntics enyoraven coses llunyanes o inaccessibles, com per exemple lEdat Mitjana, o cultures llunyanes, com lOrient i el seu misticisme. Tamb sinteressaven pel cant fosc de les coses, la nit, o fenmens sobrenaturals, en definitiva, pel misteri. Les coses inaccessibles, tamb es feien presents en el tema de lamor, introdut per Goethe, com un amor no correspost, on la noia s inaccessible, llunyana. Al seu llibre, Els sofriments del jove Werther, el noi sacaba sucidant perqu no pot tenir la dona que sestima, i el llibre va acabar sent prohibit, perqu el nombre de sucidis i de joves morts, va augmentar substancialment. Ser romntic era perills perqu ells mateixos donaven molta importncia als sentiments, eren sentiments forts, tant negatius com positius. La consigna de Rosseau, de retorn a la natura, va ser aplicada pels romntics, ells enyoraven a natura. Anaven, a part de en contra de la importncia de la ra en la Illustraci, tamb en contra de lunivers mecnic que hi havia plantejat. Veien la natura com un tot, com ho feia Spinoza (visi deternitat), Plot (lU), o els filsofs del Renaixement, entre altres. La natura era un enorme jo, no hi havia tant individualisme com Descartes o Hume, sin ms aviat hi havia una nima universal, o esperit universal. Un filsof important del romanticisme s Schelling. Va voler eliminar les diferncies entre lesperit i la matria. Va dir que tot en la natura, tant lnima dels homes com la realitat fsica sn lexpressi de Du, o de lnima universal. Tamb va dir que la matria s intelligncia adormida. Va veure lesperit universal a la natura, per tamb el va veure dins la conscincia, per tant sn expressions del mateix. Si sn expressions del mateix i tot s esperit, podem buscar la resposta a preguntes sobre la natura, dins la nostra conscincia, perqu hem darribar al mateix lloc, a lesperit universal. Tamb podem extreure, que portem lunivers dins, perqu portem lesperit universal dins. Tenen una visi de que tot s com un organisme, la natura, les persones, el temps, la histria, i aix fa que tinguin de tot una visi ms dinmica, i s una revoluci en el camp de la histria, perqu ara es veu dinmica, i no esttica, on cada cultura o perode te el seu valor. Hi havia dos tipus de romanticisme, el romanticisme universal, que es preocupava de la natura, lnima universal i el geni artstic, i el romanticisme nacional, que es preocupava dels pobles, del poble, la seva histria, cultura i llengua. I tot, era un organisme viu, la llengua era un organisme viu, la natura era un organisme viu, lnima universal era un organisme viu. Eren dues cares de la mateixa moneda.

En aquesta etapa, s quan es recopilen les canons i contes populars. Es fa la distinci entre conte, can popular, del poble, feta per ell, per tant sense autor definit, s de tots, i conte o can artstica, que tenia autor, era dalg, i sorgida en un moment concret. El gnere preferit de literatura per als romntics era el conte, perqu els permetia o ajudava, a crear el seu propi mn, amb les seves regles, podien ser Du. El mn de Sofia, ns un bon exemple, ja que el pare de Hilde juga a ser Du escrivint la histria de Sofia i Alberto, i al seu temps, lautor del llibre juga a ser Du amb Hilde, i el seu pare, que llegeix un llibre escrit pel seu pare on apareix un segon univers fictici de Sofia i Alberto. I qui sap si a la vegada, no som part duna novella escrita per alg, on estem llegint El mn de Sofia, un conte escrit per alg, on apareix Hilde i el seu pare, i on a la vegada hi ha un llibre pel mig, amb un altre histria. Un univers dins laltre i aix successivament. Aix fa, que molts cops, els personatges duna histria, puguin descobrir que hi sn dins, i dir que no poden morir, perqu amb ells mor la histria, poden comenar a conixer o intuir, qu han escrit per a ells. s com per exemple, les nines russes, una dins laltre. En resum, els filsofs del Romanticisme van veure lesperit universal com un jo que, en un estat de mig-somni, creava totes els coses del mn. Van dir que la natura provenia duna imaginaci superior i inconscient, que el mn s en Du, pensava que Du era conscient dalgunes coses, per que hi ha altres aspectes de la natura que representen linconscient de Du, perqu Du tamb t un cant fosc. La relaci entre lartista i la seva obra es veia exactament de la mateixa manera. El conte dna llibertat lautor per explotar la seva prpia fora imaginativa, fins i tot, que ser creatiu no sigui un acte del tot conscient, ha de sorgir dalguna fora innata, fins i tot podia estar gaireb hipntic mentre escrivia. En aquest captol apareix, al final, lAlad amb al seva llntia.

Captol 27: Hegel

Hegel era un filsof alemany, que va donar classes a moltes universitats, a lpoca que sorgia el romanticisme. Hegel tamb usa el terme esperit universal, per no com els Romntics, sin com a definici de tot el coneixement, cultura, humanes, ja que creia que noms existia el coneixement hum, la veritat s subjectiva i no hi ha cap veritat fora de la ra humana. Hegel creia tamb que el filsof t part de ra dins la seva poca i context histric, per tant, per analitzar filosofies ho hem de fer a travs del context histric, no hi ha cap veritat eterna, hem dagafar la Histria com a punt fix de referncia. s com un riu, canvia constantment, pots parlar del riu, per no pots dir en quin punt de la vall hi ha el riu veritable. Per a Hegel la histria s com un riu, el ms mnim moviment daigua ve determinat per com s el llit del riu en aquell punt i per com li arriba laigua de ms amunt. Per tant, una idea ve determinada per les poques passades, el que nhereta i per lpoca en que es desenvolupa, el que fa que no hi ha idees universalment i eternament correctes, per si nhi ha que sn correctes en la seva poca i lloc. Per a Hegel la ra era dinmica, s un procs; la veritat en si mateixa tamb s un procs (noms existeix al veritat humana, i la humanitat progressa). El coneixement hum, progressa i samplia

constantment. Encara que un filsof o un pensament no el pots treure del seu context histric per analitzar-lo, al ajuntar diferents filsofs no diem que un sequivocava, sin que un t ms coneixements o ms amplis que laltre. Tornant a lexemple del riu, no hi ha un tram ms bo que laltre per definir-lo, per cada cop que avana el riu, aquest porta ms aigua. I aquest riu, o coneixement, va cap a que lesperit universal es conegui cada vegada millor a ell mateix, i que cada cop es valori ms lesperit universal (la humanitat). Qualsevol persona que estudi histria veur que la humanitat ha anat avanant cada cop ms i cap a una major llibertat i racionalitat. I Aquest aven est format per cadenes de reflexions, on cada reflexi i pensament t les bases en lanterior. I tan bon punt apareix una idea, sempre napareix la contradictria, i es crea una tensi entre dos bndols de pensament oposat. Molts cops, hi ha tensi fins que apareix una tercera forma de pensar o idea que reuneix les coses bones de les dues anteriors, unint-les i fent que la tensi desaparegui. Aix s com el coneixement hum evoluciona i a aquest procs Hegel el va anomenar TesiAnttesiSntesi. La sntesi, a la seva vegada, tamb pot ser agafada com a tesi, i tornat a comenar el procs. A cada triada que passa, el coneixement hum es va sintetitzant i millorant, va avanant progressivament. Aix no noms s aplicable a la histria, sin que es pot aplicar amb qualsevol discussi, on si sarriba al consens, aquest ser una sntesi, i buscar els punts dbils dun argument en una discussi, pensar negativament, ajuda a preservar largument fent que sobrevisquin les parts fortes de largument. Resumint, que les idees correctes(p) sn les que sobreviuen(q), i les que sobreviuen sn les idees correctes (pq). Tamb Hegel va acabar deduint que la realitat est formada per tesis i anttesis, molts cops per pensar sobre un concepte, has de considerar tamb el concepte contrari i tamb que quan ms radical es torna un concepte, ms es radicalitza el concepte oposat, com pot ser el cas de la desigualtat de la dona. Quan ms discursos es feien en contra de la igualtat, ms feministes sorgien. En quant a individualisme, Hegel creia que era una part de la comunitat, que la ra o lesperit universal existien grcies a la interacci de la gent, i que lindividu sense la societat civil, lEstat o la famlia no t sentit. Ning t una relaci lliure amb les condicions histriques amb les que neix, i qui no troba el seu lloc dins la societat, s com si no hagus existit histricament. LEstat s impensable sense ciutadans, per els ciutadans tamb sn impensables sense lEstat. I segons Hegel, lEstat s ms que el ciutad. Tamb va dir que s lesperit universal qui es troba a si mateix, no el ciutad. I per fer-ho passa per 3 fases: En primer lloc, lesperit universal agafa conscincia de si mateix en lindividu (ra subjectiva). Desprs pren conscincia de la famlia, la societat civil i lEstat (ra objectiva, interacci entre persones). Finalment lesperit universal arriba a la forma ms alta dautoconeixment (ra absoluta), on reflexiona sobre si mateix i la seva evoluci dins la histria, i ho fa amb lart, la fe, i la filosofia, on la filosofia s la forma ms alta de coneixement, perqu hi ha la ra. Lesperit universal no es troba a ell mateix fins que no arriba a la filosofia, la filosofia s el mirall de lesperit universal, que recordem que era la humanitat.

Captol 28: Kierkegaard

El captol comena dient que Hilde est pensant una broma per al seu pare, com a venjana del que els hi est fent a Alberto i Sofia, i desprs daix comena amb la lectura de la carpeta danelles, del mn de Sofia. Mentre estan a la cabana, alg els truca a la porta, i s lAlcia de LAlcia al pas de les meravelles, i li entrega dues ampolles a Sofia, una amb un lquid vermell dins i laltre amb un lquid blau. Sofia beu un glop de la que cont el lquid vermell, i el mn se li torna confs, no veu les diferncies entre els coses, s tal com ho veien els romntics, tot dissolt en lesperit, i desprs fa un glop llarg de laltre ampolla, i comena a veure qualsevol cosa com un mn petit, individual, podria passar tota la vida mirant un objecte que mai en trauria tot el coneixement. Aquesta va ser la reacci dun filsof dans, Soren Kierkegaard. Kierkegaard va comenar a estudiar teologia amb 17 anys i poc a poc es va anar interessant per la filosofia. Va trencar el seu comproms de matrimoni, cosa que va fer que fos mal vist per la societat, marginat. Desprs daix va anar a Berln on va assistir a classes de Schelling (filsof romntic), i va dir que els veritats objectives que defensava el sistema de Hegel (no el va conixer mai, va morir abans que ell) no tenien cap importncia per a lindividu, que les veritats que shavien de buscar eren les importants per a cada individu. All que en moments vitals de la vida s important per a tu, quan decidim coses importants o quan actuem s quan ens relacionem amb la nostra prpia experincia. s comparable a una ancdota de Buda, que deia: Un dia, un monjo va preguntar a Buda si podia donar respostes clares a les qestions fonamentals que tracten sobre qu s el mn i qu s lhome. Buda va contestar amb un exemple. Un home ferit per una fletxa verinosa no t cap inters teric per saber de qu est feta la fletxa, quina mena de ver porta o don ve. Ms aviat voldria que alg li tragus la fletxa i li curs la ferida. Kierkegaard va dir que la veritat s subjectiva, com pot ser-ho la pregunta a si el cristianisme s veritable, no la pots contestar tericament, s una qesti que demana el mxim de passi i sinceritat. Segons Kierkegaard, tot all que podem saber mitjanant la ra i el coneixement s completament intranscendent. Les veritats objectives o generals sn absolutament insubstancials pera lexistncia de cada home. Per a lhome s important tot all que no puguis saber amb certesa, com per exemple si un amic et perdonar o no, o si quan alg diu que testima s cert, sn coses que thas de creure. Kierkegaard va dir: Si sc capa dentendre Du objectivament, s que no hi crec; per presisament perqu no puc, he de creure-hi. Si vull conservar al meva fe, he dintentar no raonar-ho, conservar la incertivitat.. Si ho intentes creure a travs darguments lgics, perds al fe, i perds la passi religiosa. Limportant del cristianisme no s que sigui veritat o no, s que sigui veritat per a tu. Criticava al societat de lpoca, per ser massa pblica, o general, i ser conformista, tothom creia en el mateix. Ho expressava amb frases com la multitud s mentida o la veritat s sempre de la minoria.

Finalment aquest filsof, Kierkegaard, deia que hi havia 3 formes diferents de viure, 3 etapes. Letapa esttica, letapa tica i letapa religiosa. A letapa esttica, noms et preocupava si una cosa era divertida o avorrida, i intentes no avorrir-te, noms entretenir-te, qualsevol cosa avorrida s dolenta. Molts romntics estaven en aquesta etapa. La segona etapa, letapa tica, s aquella on interv la ra, i hi arribes a travs de sentir angoixa al letapa esttica, el que fa que et preocupis, i que saltis a letapa tica i de la ra. Aix noms ho pot fer cadasc sol. Letapa tica, a part de caracteritzar-se per la ra, tamb es caracteritza per la serenitat i la conscincia de les eleccions morals. En aquesta etapa el que et preocupa s tenir opini prpia sobre si una cosa est b o no, no si es correcte o no. La tercera etapa s letapa religiosa, on en comptes descollir el plaer esttic o els deures de la ra, sescull la fe, i el cristianisme. No noms com a pensament, sin com una actitud per viure, un estil de vida.

Captol 30: Marx

En aquest captol, Hilde truca a les seves familiars a Copenhaguen, per tal de preparar-li una sorpresa al seu pare quan arribi amb avi per no explica qu fa; desprs segueix llegint. Sofia li arriba una carta que porta el mata-segells de la ONU, i dins porta la pregunta segent: De qu serveix aquesta eterna i cega creaci si tot desapareixer?. Desprs rep la trucada dAlberto i es tornen a trobar. Pel cam Sofia es troba un home molt ric, al bosc, que noms t temps per a contar els seus diners. Al cap de poc es troba una nena molt pobra, i la porta cap a lhome, perqu la mantingui, ja que ella ho troba injust. Viu una escena de comunisme i diferncia de classes. Marx va viure desprs que Hegel, i juntament amb Kierkegaard, refusava lesperit universal, trobaven que era massa imprecs, general, i poc prctic. Marx ho expressava aix: Els filsofs han interpretat el mn de diverses maneres, el que cal fer ara s canviar-lo. Aix marca un punt dinflexi a la filosofia, es passa dels grans sistemes filosfics a al filosofia dacci, o existencial. Marx, a part de filsof era historiador, socileg i economista. Era un materialista histric. Va pensar que les condicions materials de la societat determinen la nostra manera de pensar. Les condicions materials han influt en el curs de la Histria. Ell deia que Hegel, quan deia que lesperit universal feia avanar la histria, no sequivocava del tot, per ho deia al revs. Sn els canvis materials els que provoquen canvis espirituals, i molts cops sn forces econmiques el que fa tot aix. Per exemple, la filosofia i la cincia de lAntiguitat, no tenia cap aplicaci prctica, i aix era a causa del sistema econmic. Com que es basava en esclaus, i els esclaus no eren qui pensava, sin els ciutadans que no treballaven, llavors els ciutadans no pensaven en com millorar la producci, ni en invents prctics, perqu no era el que els interessava. Amb aix Marx va dividir la societat en al base (relacions materials, econmiques, socials) i la superestructura (lleis, moral, religi, art, cincia i filosofia). La superestructura s all que es veu de la societat, el que ms crida a al vista al veure-ho, i

l base s el que la sost. La superestructura s una conseqncia de la base que t una societat. Les relacions materials aixequen els pensaments i idees de una societat. La base, Marx la dividia en 3 parts: el nivell ms bsic s el que es coneix com a condicions de producci, que sn condicions i recursos naturals duna societat; sn els fonaments duna societat, en determinen la producci, les idees i pensaments. El segent nivell sn els mitjans de producci, que sn els equipaments, eines, mecanismes de la societat. Finalment hi ha les relacions de producci, que s el propietari dels mitjans de producci, lorganitzaci del treball. Tot aix, segons Marx, determina en una societat qu s moralment correcte, per tant no hi ha tampoc moral universal. I generalment ho decideix la classe dominant de la societat, qu est b i qu no. I aix ho generalitza i diu que tota la histria ha tingut classes, i tota la histria s una lluita de classes. Marx deia que tota la histria hi ha hagut lluita entre dues classes, la dominant i la dominada. La dominant s qui posseeix els mitjans de producci, i la dominada s qui els usa. Com que la classe dominant no vol cedir el poder, molts cops noms hi ha canvis a travs de revolucions. Marx, per, abans de fer-se comunista, va preocupar-se de la relaci entre el treball i lhome. Va acabar dient, que hi ha relaci, i aquesta s que diguem de qu treballes i et dir qui ets, s a dir, nosaltres podem canviar la natura amb el treball, per a la vegada la natura et canvia a tu quan la treballes. Per tant, les idees dalg tenen a veure molt de qu treballa. Si no treballes, ets una persona buida, i per tant ser obrer en principi s positiu. Per en un sistema capitalista, lhome est alienat, ja que no veu el fruit del seu treball, perqu aquest transfereix tota la capacitat de treball a lamo, i tamb li transmet la seva vida, s esclau. El treball que s qui havia dennoblir lhome el va acabar transformant en una mula de crrega. Per aix Marx va publicar el 1848 el Manifest Comunista. On animava a la revoluci, perqu el proletariat esclavitzat no tenia res a perdre, com a molt les cadenes, i tenia tot un mn per guanyar. A tot aix, Marx nanomena lexplotaci del sistema capitalista, i aquesta mateixa explotaci fa que el sistema capitalista sigui autodestructiu. El capitalista, guanya beneficis amb el que ven de la fbrica descomptant els sous i els costos de manteniment. Aix ho inverteix en millorar maquinria, i no necessita tants obrers, cosa que fa que guanyi ms perqu no perd tant i produeix ms. Aix va passant successivament, fins que cada cop hi ha ms gent a latur, i aix fa que no es vengui tant perqu la gent no pot comprar, per tant la fbrica t problemes econmics. Llavors baixa el sou als treballadors en nmina, per mantenir els beneficis, cosa que fa que encara menys gent pugui comprar, no es ven gens, i va baixant. Fins que un punt, els obrers tenen tant poc, que sacaben rebellant perqu no hi ha res a perdre, i hi guanyen els mitjans de producci, amb la revoluci. Llavors selimina la burgesia, i hi ha un canvi de classe dominant, on el proletariat t els mitjans de producci, dictadura del proletariat, per poc a poc, es va dissolent i sarriba al comunisme, on els mitjans de producci sn de tothom. El treball pertany al poble, i sacaba lalienaci capitalista, i un rendir s egons la seva capacitat i necessitar segons la seva necessitat.

A Europa aix va provocar dos tipus de revoltes: la revolta lenta a loccident, on al lenta s aquella que tendeix al socialisme, que s pacfica i s la que ens ha portat a lactualitat, i la revolta rpida a lorient o leninisme, que seguint la creena de Marx noms creu en la revoluci per trencar la societat de classes; aquesta ltima t el problema, que s que crea una nova societat de classes, mai arriba al comunisme per culpa de la naturalesa humana, que barreja el b i el mal quan t el poder. Finalment, el captol parla de John Rawls, un filsof moralista, que va acabar de lligar el marxisme, definint com podrem crear una societat justa: imagina que ets un membre dun comit per elaborar totes els lleis socials del futur. Ests obligat a estudiar cada detall, perqu tant bon punt arribis a un acord i hagis firmat les lleis, morirs; per renaixers a la nova societat amb les normes que tu has fet amb anterioritat, per no sabrs quin lloc ocupars en aquesta nova societat, per tant qui la faci, voldr que quan neixi sigui un sser hum digual condici que tota la resta, per tant, elaborar unes normes el ms justes possibles, perqu tamb se li aplicaran.

Captol 31: Darwin

Alg truca a la cabana del Major, i arriba No, que li dna un quadre a Sofia, on apareix la imatge de larca de No. A partir daqu, comena a explicar Darwin, per abans, el situa en lpoca del naturalisme, on sera totalment empirista, sobservava i sanotava el qu passava, es ms, i aix ho va fer Marx, Darwin, i Freud; a posteriori es posa a explicar Darwin. Darwin des de ben petit, va ser educat, ja que el seu pare era metge i molt server amb leducaci i el va fer internar. En aquest internat ja comenava a veures la seva passi per les bsties, aj que en buscava sempre. Ell es va graduar en teologia, per ja era comenat a reconixer com a naturalista. A la seva poca, ja Lamark (zoleg francs) havia fet una primera teoria evolucionista, per poc acceptada per ser poc provada, i parlava que, per exemple, una girafa tenia el coll llarg, perqu els seus avantpassats al llarg de la seva vida havien fet esforos per tenir el coll cada cop ms llarg i menjar. Tamb es va veure influt per una obra sobre geologia dun bileg angls, Charles Lyell, que apuntava a que els petits detalls amb un gran marge de temps canviaven grans coses, com ho feia el degoteig duna gota, que podia dissoldre roques senceres amb el temps. Un tercer factor que va influir a la seva teoria va ser un llibre sobre un especialista en poblaci, Thomas Malthus, que deia, comparant amb les plantes, que si la natura no limits amb factors ambientals, una sola planta podria haver colonitzat tot el planeta. Les espcies sequilibren unes a les altres, i aix aplicat a la poblaci vol dir que neixen molts nens, per uns estan destinats a morir en la lluita per la supervivncia, perqu no hi ha prou menjar per a tots els nounats. Amb tot aix, a Darwin li va sorgir una oportunitat com a naturalista (ell va comenar a treballar amb fssils) a bord dun antic vaixell de guerra, el Beagle, que anava fins a sud-america, i quasi que donava la volta al mn tornant a Anglaterra. Al llarg daquest

viatge, Darwin va anar recollint mostres aqu i all, i es va fixar, que depenent del medi, un mateix pin o tortuga tenia caracterstiques semblants per detalls diferents. Tamb va veure que hi havia fssils que sassemblaven a espcies actuals per un pl diferents. Quan va tornar a Anglaterra, va reunir totes aquestes dades juntes, i va escriure la seva tesis de ttol extens i resumible en lorigen de les espcies. En aquest llibre, que per prudncia no va publicar fins tard dhaver-lo escrit, presentava dues tesis, la primera, que tots els ssers vius provenen daltres formes de vida, ms primitives, i la segona, que aquesta evoluci es regeix per la selecci natural. Es basava en diversos arguments: El primer, els dipsits de fssils, que mostraven que hi havia hagut una evoluci dun fssil a un altre dun mateix lloc per diferent estrat de muntanya, o espcies on no els tocava ser, per exemple, que hi havia restes danimals marins a la punxa de la serralada dels Andes, i si no s per evoluci, i grans canvis geogrfics produts pels anys, no sexplicava com hi havia arribat. Un altre argument, s la distribuci geogrfica de els espcies vives. Aix ho va veure grcies al seu viatge amb el Beagle. Amb aix tamb va veure, que segons el medi, lespcie varia petits detalls per ser la millor dins aquell ambient, com per exemple els humans a lfrica tenen la pell negra per protegir-se de lexcs de Sol, i en canvi, al nord, tenen la pell ben blanca, per agafar el mxim de Sol, ja que en fa molt poc i grcies a ell es fabriquen certes vitamines. Lltim argument a favor, sn els embrions. Els embrions duna rata i dun hum, sn idntics al principi, fins i tot passats certs mesos, i no sabrem distingir entre un i laltre, aix sinterpreta com que tots estem emparentats en un certs grau, i quan ms tarda a distingir-se els embrions, ms emparentats estem, i tamb vol dir que tenim un avantpassat com, que provenim del mateix i que per evoluci i selecci natural, ens hem diferenciat. A partir de tot aix, Darwin va trobar el procs de la selecci natural, amb lajuda de lanalogia amb els humans i la ramaderia. Els humans, a travs de sacrificar els animals poc productius, hem anat fent que les vaques totes facin molta llet que no pas les vaques silvestres, les gallines molts ms ous que un ocell proper a elles silvestre, etc. Hem anat fent una selecci artificial. Doncs b, la natura fa el mateix a travs del medi, els animals que no estan ben adaptats al medi acaben morint, i per tant a la lluita per la supervivncia noms sobreviuen els millors adaptats, i noms poden reproduir-se els que han sobreviscut, perpetuant la espcie amb les caracterstiques que els han fet sobreviure, les que portaven des del naixement. Els petits detalls sn el que fan que lespcie poc a poc vagi variant en funci el medi i la seva selecci natural. Per exemple, existeixen un tipus de papallones que es colloquen als bedolls, que sn descora blanca; les papallones blanques, es camuflen i s ms difcil que morin, i si en neixen de negres, es distingeixen, i els ocells se els mengen. Per a al revoluci industrial, els bedolls van quedar tacats de sutge per les fbriques, i els papallones que naixien negres, ara sn les que vivien, i tota lespcie va passar a ser negra. Ms tard, quan es va regular la contaminaci, i el medi tornava a ser net, la poblaci de papallones blanques tornava a ser lelevada. La teoria va ser molt poc acceptada a lpoca per culpa de lEsglsia i la seva interpretaci literal de la Bblia, ja que Darwin proposava evoluci, cosa que la Bblia

deia que les espcies eren immutables, que Du les havia creat i aix havien sigut sempre. Tamb lEsglsia hi anava en contra, perqu aquesta teoria donava a entendre que lhome venia del mico, i aix, va costar molt dassumir. El Neodarwinisme, va acabar completant la teoria, ja que Darwin no en sabia massa de gentica, i el neodarwinisme va aportar al gentica, i amb ella les mutacions, lADN universal, etc. (una mutaci s un error al produir-se una divisi cellular, que s el que dna lloc a nous ADN, que poden ser millors o pitjors segons el medi de la cllula). Daix se nextreu una conseqncia molt important, que s que en el fons tots venim duna primera cllula que va sobreviure, i reproduir-se, dun primer ADN, que va perpetuar. Aquest primer ADN, es va formar en unes condicions de la Terra primitiva que eren dins una bassa daigua calenta, on els raigs ultraviolats eren prou dbils com per no carregar-se lADN, sense oz ni oxigen lliure, i en un mar o llac o aigua que era plena de nutrients qumics orgnics (caldo primitiu o sopa primitiva), per tal de poder formar lestructura de lADN. Desprs daquesta primera cllula, es van anar fent mltiples cpies, i aqu ja van aparixer les mutacions, una delles va donar lloc a les cllules aerbiques, que van fer loxigen i desprs loz. I ja van poder sortir les primeres plantes, ssers pluricellulars, i ja fins als nostres temps, aqu estem. A la vegada que som cadasc una petita crrega gentica nica, formem part de la vida daquest planeta, de quelcom ms gran. Si aconseguim portar aquesta crrega gentica a bon port, no haurem viscut en va. Sofia cap al final daquest captol, fa la pregunta:De qu serveix aquesta eterna i cega creaci si tot desapareixer? la inicial que li apareix en un sobre al captol de Marx. Al final dels dos ltims captols, el filsof Alberto exclama final de captol.