LA FILADORA

Hi havia una vegada una vegada un moliner molt pobre

que no tenia en el món més que a la seva filla. Ella era
una noia molt bonica. Cert dia, el rei va manar cridar al
moliner, doncs feia molt temps no li pagava els impostos.
El pobre home no tenia diners, així és que se li va ocórrer
dir-li al rei:
-Tinc una filla que pot fer fils d'or amb la palla.
-Porta-la! -va ordenar el rei.
Aquella nit, el rei va dur a la filla del moliner a una
habitació plena de palla i li va dir:
-Quan claregi, has d'haver acabat de fabricar fils d'or
amb tota aquesta palla. En cas contrari, castigaré al teu
pare i a tu també.
La pobra noia ni sabia filar, ni tenia la menor idea de com
fer fils d'or amb la palla. No obstant això, es va asseure
davant de la maquina filadora per intentar-ho. Com el
seu esforç va ser en va, desconsolada, es va posar a
plorar. De sobte, la porta es va obrir i va entrar un
homenet estrany.

La Filadora 1
-Bona nit, dolça nena. Per què plores?
-He de fabricar fils d'or amb aquesta palla -va dir
sanglotant-, i no se com fer-ho.
-Què em dónes a canvi si la filo jo? -va preguntar el
homenet.
-Podria donar-te el meu collaret -va dir la noia.
-D’acord, em sembla bé -va dir l’homenet, i es va
asseure davant la maquina de filar. L'endemà, tota la
palla s'havia transformat en fils d'or. Quan el rei va veure
l'habitació plena d'or, es va deixar dur per la cobdícia i
en va voler més. Llavors va conduir a la noia a una
habitació encara més gran, plena de palla, i li va ordenar
convertir-la en fils d'or. La noia estava desconsolada.
"Què faré ara?" es va dir.

La Filadora 2
Aquella nit, l’homenet va tornar a trobar a la jove feta un
mar de llàgrimes. Aquesta vegada, va acceptar el seu
anell d'or a canvi de filar tota la palla. AL veure tal
quantitat d'or, l'avarícia del rei es va desbordar. Va
tancar a la noia en una torre plena de palla.
-Si demà al matí ja has convertit tota aquesta palla en
fils d'or, em casaré amb tu i seràs la reina. L’homenet va
tornar a la nit, però la pobra noia ja no tenia res més per
donar-li.
-Quan et casis -va proposar l’homenet- hauràs de donar-
me el teu primer fill. Com la noia no va trobar una solució
millor, va haver d'acceptar el tracte.
A l'endemà, el rei va veure amb gran satisfacció que la
torre estava plena de fils d'or. Tal com li havia promès, es
va casar amb la filla del moliner.
Un any després de les noces, la nova reina va tenir una
filla. La reina havia oblidat per complet el tracte que
havia fet amb aquell homenet, fins que un dia va
aparèixer.
-Has de donar-me el que em vas prometre -va dir
l’homenet.
La reina li va oferir tota classe de tresors per a poder
quedar-se amb la seva filla, però l’homenet no els va
acceptar.
-Un ésser viu és més preciós que totes les riqueses del
món -va dir.

La Filadora 3
 Desesperada a l'escoltar aquestes paraules, la reina va
trencar a plorar. Llavors l’homenet va dir:
-Et dono tres dies per a endevinar el meu nom. Si no ho
esbrines, em quedo amb la nena.
La reina va passar la nit en blanc fent una llista de tots
els noms que havia escoltat en la seva vida. A l'endemà,
la reina li va llegir la llista a l’homenet, però la resposta
d'aquest a cadascun d'ells va ser sempre igual:
-No, així no em dic jo.
La reina va decidir enviar als seus emissaris per tota la
ciutat a buscar tot tipus de noms. Els emissaris van
tornar amb uns noms molt estranys com Pedratova i
Aiguanegra, però cap va servir. L’ homenet repetia
sempre:
-No, així no em dic jo.
AL tercer dia, la desesperada reina va enviar als seus
emissaris als racons més allunyats del regne. Ja entrada
la nit, l'últim emissari a arribar va relatar una història
molt particular.
-Anava caminant pel bosc quan de cop i volta vaig veure
a un homenet estrany ballant al voltant d’una foguera. Al
mateix temps que ballava anava cantant: "La reina
perdrà, doncs el meu nom mai sabrà. Sóc el gran Tom
Tit Tot !".
Aquella mateixa nit, la reina li va preguntar a l’homenet:
-Et dius Alfals?
-No, així no em dic jo.
-Et dius Zebuló?
-No, així no em dic jo.
-Serà possible, doncs, que t’anomenis Tom Tit Tot? -va
preguntar per fi la reina

La Filadora 4
A l'escoltar això, aquell homenet va sentir tanta ràbia
que la cara se li va posar blava i després marró. Després
va patalejar tan fort el sòl que li va obrir un gran buit.
Tom Tit Tot va desaparèixer pel buit que va obrir en el
sòl i ningú el va tornar a veure mai. La reina, per la seva
banda, va viure feliç per a sempre amb el rei i el seu
preciosa filleta.

FI

Germans grimm

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

La Filadora 5