B AT X I L L E R AT

1r

Llengua catalana i literatura

SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

1. EL VOCALISME
Comentari
pgina 9

LA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGES Jess Tuson, Patrimoni natural. Empries

Tema: la llengua com a sistema de reflexi i explicaci del mn. Emissor: Jess Tuson s catedrtic de la Facultat de Filologia i professor de lingstica a la Universitat de Barcelona, per tant un expert en llenges. Receptor: pblic redut. s a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o b lectors interessats en temes lingstics i amb uns coneixements elevats. Canal: un llibre especialitzat. Finalitat: divulgativa. Registre: culte (cientfic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, de tant en tant, utilitza un to menys formal i un llenguatge ms planer. Estructura i resum:

Introducci
L sser hum s la conscincia del mn. L Homo sapiens s la conscincia del mn, s a dir, que lespcie humana coneix i es reconeix en lentorn i s capa de construir un discurs explcit (mtic o cientfic) sobre aquest mn. La llengua determinar la visi daquest mn. Aquesta conscincia dependr de la nostra condici lingstica.

Desenvolupament L entorn, per a lhome, s un seguit de fets interrelacionats. La nostra ment observa els fenmens de la natura i hi veu causes i conseqncies. Qualsevol llengua pot expressar la realitat i sempre ladequaran als referents humans. En fer-ho, les expressa amb paraules i construccions de la llengua. Totes les llenges del mn tenen aquesta capacitat i totes contenen metfores amb lhome com a eix vertebrador. El so com a base comunicativa s un dels universals lingstics. I totes les llenges coincideixen en alguns trets essencials o universals. La comunicaci lingstica t com a base fonamental el so i s el domini sensorial vocal-auditiu lmbit natural en qu es transmeten els senyals del llenguatge. Els sons permeten la discriminaci semntica. Totes les llenges tenen articulacions vocliques i consonntiques prototpiques i diferenciadores del significat. Les llenges sn complexes malgrat leconomia de sons. Aquestes unitats del so sn realment molt poques i sn un indicador precis deconomia: els humans hem aconseguit dissenyar el llenguatge i les llenges. El so no ho s tot, cal una morfologia creativa. Per, per aconseguir-ho, calia una revoluci de construcci progressiva: comenar a combinar els sons indefinidament. La dimensi morfolgica s creativa de mena. La sintaxi pot considerar-se el smmum del desenvolupament lingstic. El punt central i final: la capacitat combinatria de les llenges es desplega, magistralment, en les oracions i en els textos. La sintaxi ofereix a les llenges un poder illimitat de comunicaci. Les possibilitats concatenatives de les llenges sn illimitades grcies a la sintaxi. Cloenda Som lespcie sintctica.

1. La llengua com a sistema de reflexi i explicaci del mn. 2. 1. (1.1.) 1-5 2. (2.1.) 6-30 (2.2.) (2.2.1.) 31-47 (2.2.2.) 48-59 (2.2.3.) 60-77 3. (3.1.) 78-80 3. Resposta model: Vol dir que som els nics que tenim conscincia i actuem de manera racional, que tenim capacitat de raonar, la qual cosa ens permet, per exemple, en lmbit lingstic, crear unes normes daccentuaci i/o distingir les paraules en agudes, planes i esdrixoles, o, en lmbit qumic, crear una taula peridica on figuren els elements qumics ordenats per nombre atmic creixent. 4. Els exemples dabast universal sn: les causes i les conseqncies que la nostra ment expressa amb paraules (dins de la qual cosa trobem lexemple de les pomes que han caigut de larbre a causa duna pedregada i la verbalitzaci daquesta situaci) i els nivells fontic, morfolgic i sintctic daquestes. 5. El so ens permet articular i, per tant, transmetre senyals determinats de llenguatge que convencionalment shan relacionat a un significat o altre. La morfologia permet classificar/diferenciar i jugar amb aquests sons per tal de construir diferents mots. La importncia del component sintctic rau en el fet que s aquell que ens permet aglutinar els mots per formar oracions, que s el tret essencial de la nostra espcie, aquell que ens diferencia realment dels altres animals. 6. El tret essencial de lespcie s el de poder comunicar-nos, transmetrens informaci, a partir de les oracions. 7 . Emissor: Jess Tuson s catedrtic de la Facultat de Filologia i professor de lingstica a la Universitat de Barcelona; per tant, un expert en llenges. Receptor: pblic redut. s a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o b lectors interessats en temes lingstics i amb uns coneixements elevats. Finalitat: divulgativa. Canal: un llibre especialitzat. Registre: culte (cientfic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, ja que, de tant en tant, utilitza un to menys formal i un llenguatge ms planer. 8. Resposta model: En fer referncia a la pedra com a sdica i a la poma com a masoquista. En expressar la possibilitat darticular metfores antropomrfiques amb el llenguatge. En plasmar conjunts de sons impossibles dexpressar. En fer referncia a la grandesa del llenguatge i de les llenges com a palau fastus. En passar de gat a gol i indicar que fa un gol. En fer referncia al mot repulsionalitzaci i fer-ho a travs duna frase aparentment molt complexa. En fer referncia al concepte oraci-vida i en la seva exemplificaci. En lestirabot final de vincular els ximpanzs amb el fet de parlar dels gossos dels vens.

Activitats
pgina 12

1. ...Reposo [e][][u] entre parets solemnes, que em recorden [e][] [][] [u][] [] [] [] [] [] cants i converses, guanys de solitari [a] [i] [u][][] [wa] [] [u][i][a][i] que no refusa cap mirall opac [] [o][][u][][a] [i][a] [u][a] per estimar ms dignament la vida. [][][i][a] [e] [i] [] [e] [] [i] []. 2. a) Pel juny, molt s[]l i molta s[]n. b) Per Sant Ermeng[]l apaga el gres[]l i pel set[e]mbr[] tornal a enc[e]ndr[]. 4

c) Si vols fer drec[e]r[], no deixis la carret[e]r[]. d) s lofici del burg[]s, menjar, beure i no fer r[]s. 3. a) Mal, malcia, maligne, malvol; pes, pesar, pesat, pesantor; temps, temporada, temporal, temporer. b) Mal: [a]; malcia, maligne, malvol: []. Pes: []; pesar, pesat, pesantor: []. Temps: [e]; temporada, temporal, temporer: []. c) El desplaament de la tonicitat. 4. a) Roc: []; rocam, roqueta, roquissar: [u]. b) Tomb: [o]; tombar, tombarella, tombant: [u]. A la primera paraula de cada srie, la vocal destacada es troba en posici tnica; en canvi, en els derivats, la vocal destacada ocupa una posici tona i per aquest motiu es neutralitza. 5. Mocar-se, [u]: moc, [o]. La vocal neutralitzada passa a posici tnica i, per tant, es pronuncia diferent. Sucar, [u]: suc, [u]. El so s el mateix perqu la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posici tnica i tona. Rodar, [u]: roda, []. La vocal neutralitzada passa a posici tnica i, per tant, es pronuncia diferent. Tombar, [u]: tomb, [o]. La vocal neutralitzada passa a posici tnica i, per tant, es pronuncia diferent. Ronsejar, [u]: ronso, [o]. La vocal neutralitzada passa a posici tnica i, per tant, es pronuncia diferent. Ruquejar, [u]: ruc, [u]. El so s el mateix perqu la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posici tnica i tona. 6. Futbolista, futbol; muntar, munta; prosista, prosa; exposar, exposa; funcional, funci; bondat, bo; decorar, decoro; rucada, ruc; renovar, renovo; musical, msica; embrutar, embruto; valorar, valoro; gronxar, gronxo. 7 . Sons tnics en negreta (els altres sn tons): a) Dos sobre dos, b) En tens tu, en tinc jo [o] [o ] [o] [] [e] [u] [] [i] [] quatre caps i dues cues I totes les coses del mn. [wa ] [a] [i] [u ] [u] [i] [o ] [] [ ] [] [o] vuit potes, quatre peus A qu em refereixo? [ui] [ ] [wa ] [ w] [] [] [] [ u] caminaven cap a Reus. [ i a ] [a][] [w] Qu sn? [] [o] c) Molt semblant a una cassola [o] [ a] [] [w ] [ ] t ales, per no vola. [e] [a ] [ ] [o] [ ] Endevines qu s? [ i ] [e] [e]

8. Katmand [ u]; Ucrana [u i ]; Raimon [ i o]; Ddac [i ]; vdeo [i u]; rupia [u i ]; atmosfera [ u e ]; humit [u i]; acne [a ]; intrfon [i u]; medulla [ u ]; olimpada [u i i ]; omplat [u ]; per [ ]; perit [ i]; timp [i a]; xasss [ i]; xiclet [i ]; xofer [u e]. 9. Rimen en [e]: a, g. Rimen en []: d, e, f. Alternen [e] i []: b, c, h.
pgina 13

10. Rimen en [o]: b, c, f. Rimen en []: a, e. Alternen [o] i []: d. 11. Resposta model: [][] pena, mestre, vela [e][] trepa, fetge, sense [][][] tramesa, maleta, empnyer [][e][] escletxa, valenta, espera [][] hora, pobre, closca [o][] cotxe, fondre, broma [][][] estrofa, pellofa, carxofa [][o][] senyora, catorze, tremola 12. a) Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes. b) Per manso que sigui el gos, si el trepitgen s rabis. c) Vent de llebeig, dna mareig. d) Gat miolador, mai ser bon caador. e) A barca vella, tothom hi fa estella. f) El rossinyol, gbia no vol.

13. a) t[ow] / p[ow] b) b[]sc / f[o]sc c) c[]m / t[o]mb d) c[]l / f[]l

e) p[]br[] / f[e]br[] f) p[e]ll / v[e]ll g) s[o]rd / b[o]rd h) ll[]c / f[]c

i) c[]rg[]l / f[]s[]l j) []rr[]l / []st[]l k) c[e]nt / s[e]nt l) p[u]d[]r / v[u]l[]r

m) c[]v[] / r[]b[] n) s[]l / d[]l o) r[ej]n[] / f[j]n[] p) s[]n[] / m[o]n[]

14. a) futbol, b) vkings, c) termstat, d) txtil, e) mssils, f) hoquei / basquetbol, g) xandalls. 15. a) denuncia, b) anuncia, c) repudia, d) silencis. 16. txtil, poliglot, tiquet, consola, aurola, torticoli, handbol, humit, renuncia, medulla, atmosfera, alvol, copia, interval, renunci, canvi, tmer, rptil, intrfon, vertigen, diptria, etop, perode, estudia, influencia, premia, rumia, sin, pneumnia, qutxup, elit, omplat, saxfon o saxofon, negoci. 17 . a) xofer (xfer), xasss b) omplat c) cardac d) rptils 18.
terminacions tones Noms i adjectius: radicals tons

e) policaques f) olimpades g) czema h) miopia, diptria

pgina 16

singular de noms (femen: casa / mascul: home) singular dadjectius (amable) plural (terres) -es (alferes) taula tauleta / teula teuleta -e (monestir) -a (arracada) ltima lletra: -a (canta) penltima lletra: -e- (cantaven) cantava canta / rentava renta jeure, treure, nixer

[]

desinncies tones Formes verbals radicals tons a/e

19. a) Masia sescriu amb a perqu deriva de la paraula mas, que tamb shi escriu. b) Amable s adjectiu duna terminaci acabat en -ble. c) Classe s una excepci ja que s femen i acabat en -e. d) Ballem sescriu amb a perqu en posici tnica es pronuncia [a]: ballo. e) Arbre s mascul acabat en -e. f) Trobes, la vocal tona de les terminacions verbals sescriu amb e quan la vocal neutra s la penltima lletra. g) Cus, els verbs cosir, escopir, tossir, sortir sescriuen amb u quan es troba en posici tnica. h) Portava sescriu amb o perqu la 3a persona del singular del present dindicatiu sescriu amb o: porta. i) Miro, la vocal tona de les terminacions verbals sescriu amb o en posici final de mot. j) Canvia, la vocal tona sescriu amb a perqu s lltima lletra de la forma verbal. k) Vine, la 3a persona del singular dels verbs crrer, venir, obrir i omplir s'escriu amb -e final (s una excepci). l) Rentaves, la vocal tona de les terminacions verbals s'escriu amb e quan la vocal neutra s la penltima lletra. 20. a) La Vella de Valls completa la seva millor actuaci del segle per Santa rsula. b) El pintor Joan Capella, nomenat fill predilecte de Vallnegra. c) La jornada electoral ha estat marcada per lescepticisme. d) Metro i Ferrocarrils estrenaran el bitllet nic. e) Sovint es diu que el tret diferencial del nostre segle s la comunicaci. 21. A Grcia hi ha ms de mil tres-centes seixanta illes. No totes sn habitades, s clar, i moltes sn illots deserts que noms visiten les gavines. Daltres, que podrien ser qualificades dilletes, sn una mica ms grans; per com que no tenen aigua ni recursos tampoc no sn habitades o noms ho sn per cabres salvatges. 22. a) unes amigues antigues b) unes coques fresques c) unes pasqes florides d) unes oques maques e) unes places gregues f) unes esponges roges g) unes monges riques h) unes tiges llargues i) unes aiges fosques j) unes marques roges k) unes vaques blanques l) unes taronges belgues

23. a) Quina meravella, la resplendor del sol! b) L assass, un home sense afaitar, estava assegut en un rac de lambaixada. c) Enyorava sense rancor els moments viscuts amb ell. d) L assemblea va acordar fer una nova avaluaci de lavaria. 6

24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, verns, sanefa, Sardenya, canelons, estendard, monestir, albercoc, segent, emparar, arravatar, honestedat, litre, rfega, esprrec, raspall, efeminat. 25. a) traurs b) jec c) naixia d) distraur e) treu f) extraiem g) nascuts h) distrec i) nasqueren j) naixem k) contrec l) bestraur m) traient n) renaixem o) trec p) retraurien

26. a) L Empar i lEsteve treballen en una empresa de Cerdanyola. b) En el nostre viatge a lEmpord vam visitar les runes dEmpries. c) La ciutat de Terrassa organitza cada any un cicle de concerts de jazz. d) Vam fer un viatge amb iot per la costa mediterrnia fins a Begur.
pgina 17

27 . Al llarg dels meus viatges, en pobles petits he trobat sovint mercats ambulants. Sempre he dedicat una bona estona a passejar-hi, a tafanejar qu shi ven, a observar els personatges venedors i compradors, a escoltar els dilegs. No oblidar mai el mercat de Figueroles dAlcalatn, la vena que havia baixat a la plaa amb bata i, al damunt de la bata, semprovava una combinaci. En aquests modestos mercats ambulants hi arriben, un dia a la setmana, tres o quatre furgonetes shi pot trobar, normalment, roba, calat, utensilis de cuina, productes alimentaris envasats i poca cosa ms. 28. a) recollirs b) tus c) sortiria d) cus e) f) g) h) escopiria sobresurt escup surt i) j) k) l) sobresortim tossim escollim sortit m) cull n) recollim o) cosit p) descoss

29. a) Cus i descs, li encanta fer anar lagulla. b) Traiem la brutcia i jaiem a terra. c) Volem venir amb vosaltres. 30. a) Vam muntar la joguina sense presses. b) La tramuntana bufa amb fora a lEmpord. c) Va costar molt de sufocar aquell foc a la muntanya. d) La joventut sospira i sofreix per aconseguir un ttol. e) No cal fer compliments amb aquest individu. f) Desa la ploma i els retoladors a lestoig. g) s un dia calors, ens rostirem! h) El joglar Joan cantava com un rossinyol. i) Quin assortit de botifarres! j) El cnsol va enviar torr a Romania. k) No crec que puguem suportar-ho. l) La xerrada de lateneu s molt avorrida. m) Comprarem un gerro i una coberteria. n) El joier mha ensenyat el rob.

d) Sempre tus quan recull la cendra. e) Naixem en una nit de lluna plena. f) Sortiu dem al mat.

31. Resposta model: a) El professor no li ha resolt el dubte i, per aix, ell encara dubta. b) Treballen amb una activitat febril que far augmentar la producci fabril. c) Necessito comprar una espcia molt aromtica per fer aquesta espcie de fideus. d) Lliura aquest paquet al primer treballador que vegis que est lliure. e) s dun mode tan iconoclasta que sempre est per sobre de qualsevol moda. f) Mhan marcat el producte que vull canviar a lentrada del mercat. g) En aquella cova s on han trobat el cove ple de menjar. h) L entusiasme del Miquel projecta acabar el projecte amb molt bons resultats. i) Aquell viatge espacial dels astronautes no tenia res de com, era ben especial. j) Porta, fregant el terra, una rosa fragant per entregar-la a la seva mare. k) Cada dia entra a loficina entre les 8 i 2/4 de 9. l) Amb aquest informe tcnic lempresa ens informa dels seus desajustos. 32. a) bucal b) titular c) concorregut d) duplicat e) Mundial f) consular g) dulcificant h) curvatura i) nutrients

pgina 20

33. Tes-ti-mo-ni-at-ge, pui-xan-a, in-tro-du-ts, gau-deix, de-sig, pres-si-ons, ac-cep-ta-da, pos-se-i-ri-a, fre-qents, arque--leg, pot-ser, subs-trat, ba-gat-ges, co-nei-xem, es-cis-si-, sar-ra--na, gur-di-a, ir-re-lle-vant, mit-jons, pa-lla, gre-nya, mot-lle, cot-xe, col-le-gi, as-cen-sor, go-ril-la, pe-at-ge, in-tel-li-gn-ci-a, ex-pe-di-ent. 34. Vocal: equaci, dinov, ianqui, ambigitat. Semivocal: emboirar. Consonant: reialme, iogurtera, iode, jaiem, talaia, deies, ianqui, ioga, joiell, espais. Semiconsonant: quasi, freqncia, paraiger, bilingisme, ambigitat. 35. a) boina: [j]; rei: [ej]; caiguda: [j]; feina: [j]; boirina: [uj]; aire: [aj]; coi: [oj]; mai: [aj]; vuit: [uj]. b) seu: [ew]; brou: [w]; tou: [ow]; au: [aw]; riu: [iw]; trobeu: [w]; eunuc: [u]; heura: [ew]; pou: [ow]. c) quasi: [wa]; ungent: [we]; ping: [wi]; quota: [w]; qualitat: [wa]; quocient: [wo]; conseqncia: [w]; quatre: [wa]; freqent: [we]. 36. a) Aigua ([aj], [w]) corrent no mata la gent. b) Llaura ([aw]) amb bous ([w]) i sers ric. c) Nvols en creu ([w]), aigua([aj], [w]) tindreu ([w]). d) Boira ([j]) a la muntanya, pastor a la cabanya. 37 . Formen diftong creixent: quatre; formen diftong decreixent: eina, pou, relleu. No formen diftong, sin que sn un hiat: diadema, rdua, quietud. No formen diftong perqu una de les vocals s part dun dgraf: aix, guerra, roig. 38. Diftongs decreixents: arraulit, astronauta, creu, arxiu, audici, audcia, clausura, gaire, seu, boicot, ateneu, eutansia, eufric, pau. Diftongs creixents: gurdia, guant, conseqncia, qurum, quasi, delinqent, ambigitat, quadern. 39. a) Fer el petarrell: elisi. b) Donar una lli: sinalefa. c) Posar-se en cam: elisi. d) Passar un calvari: sinalefa. e) Fer i desfer: sinalefa. f) Fer un mal gest: sinalefa. 40. Estan marcats els que en formen: a) Dues mans per treballar i una boca per menjar. b) Aigua de gener tot lany va b. c) No hi ha mar que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill de lase que no brami. d) Anar-sen amb la cua entre cames. e) O faixa o caixa.
pgina 21

g) Ser una bleda assolellada: sinalefa, elisi. h) Estirar-se els cabells: elisi. i) Faltar un bull: sinalefa. j) Passar al davant: elisi. k) Pujar els colors a la cara: elisi. l) Prendre el nmero: elisi.

41. Clementina El seu pare s llenyataire [aj] i ella viu endins del bosc; [je] [iw] Clementina, diu que es deia, [iw] [j] Clementina s el seu nom. Clementina, de sabates en tenia ms de nou, [w] capses buides sense tapes, [uj] Clementina farda prou. [w] Porta els necs vora laigua [aj] [w] de mat a les nou en punt, [j] [w] Clementina que rellisca, una onada se lenduu. [uw] 42. L []xpr[e]s N[i]ng[u] n[o] v[u]l[i][] d[i]r-l[i] [] qu[i]n[]r[] p[]ss[]r[i] []l tr[]n. []l v[][j]n t[a]n c[]rr[]g[a]t d[] m[]l[]t[]s, qu[]ls f[][j] p[]n[]xpl[i]c[a]r-l[i] qu[]ll[i] n[o] [j]v[i] []n h[]g[u]t m[aj] n[i] v[i][]s n[i]st[]c[i][o]. C[u]nf[]ss[i][o] L[] m[e]v[]st[i]m[a]d[]m v[a] d[i]r qu[u]n p[i]t s[i], p[]r[] qu[] l[a]ltr[] n[o], p[]rqu[]l t[]n[i] 8

[]mp[]r[w]l[a]t. G[]n[i][u]t [j]g[u][i]st[] v[a]ig p[]rdr[] l[u]n[i]c qu[] qu[]d[a]v[] d[i]sp[u]n[i]bl[]. []l f[i]ll d[] V[]n[u]s []s p[]t d[]cl[]r[aw]n [i]nc[]nd[i], [u]n[] gu[]rr[] []l c[u]nt[i]ng[u]t d[u]n[] m[]l[]t[], p[]r[] n[w]n []m[o]r. []pr[u]p[]s[i]t d[] l[]m[o]r, t[o]t[]s l[]s d[]cl[]r[]c[i] [o]ns s[o]n [i]nd[i]scr[e]t[]s, f[i]ns [i] t[o]t []qu[]st[]. 43. Hivern Estimo la quietud dels jardins [i] i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. [j] [ew] Estimo els arbres amb dibuixos de gebre [u] i la quietud dels capvespres vora lestufa. [i] Estimo les nits inacabables i la gent que sapressa sortint del cinema. 44. a) loca b) lungla c) la indstria d) la unitat e) la uni f) la essa g) la histria h) la humilitat i) lndia j) la insolncia k) la illusi l) lilla m) luna n) lhora r) lvia o) la hiptesi p) la hac q) la ema r) lvia

45. a) L ofici del burgs, menjar, beure i no fer res. b) La dona del fuster, si pateix gana no pateix fred. c) Vaig al notari. d) Posa la roba bruta al cove. e) La cordada havia arribat al cim de lEverest. f) Ja em menjar lentrep pel cam. 46. a) s lhora de tocar el dos. b) La inicial ha danar amb majscula. c) Avui estudiarem la e i la a. d) Per lagost, bull el mar i bull el most. e) Van guanyar el campionat dhandbol. f) Hem visitat la universitat de San Francisco. g) Ledat avanada, no s per laixada. h) El viatge de noces, el van fer a lilla de Menorca. i) Lhome que s peress, per un pas en dna dos. j) La uni fa la fora. 47 . a) Portan, b) Miram, c) Vigilans, d) Posal, e) Indicat, f) Indicals, g) Posat, h) Vigilam.
pgina 24

48. a) all, caf, botx, cos, anorxia, nec, angnia, bstia, rtic, apndix, Bltic, arsnic, ancdota, esglsia, al, anlisi, brutcia, autombil, carcter, asmtic, brixola, aqu, aix, ngel, difcil, catic, brnquia, adolescncia, carcia, famlia, efmer, fondria, xode, esprrec, cmplice, dlar, fnebre, dimetre, dcil, fotgraf, conscincia, cllula, fsica, frum, dimissi, difan, farndula, frgil. b) pensveu, nixer, conixer, fiem, trobssiu, carregveu, rebem, anir, recitssim, bevem, teneu, romprem, volgu, crixer, burxarem, esbrinars, fregveu, sereu, llogareu, estalvivem, ferssiu, amagvem, passareu, netejar, vindr. 49. Els mots acabats en -ment saccentuen quan la forma femenina singular de ladjectiu del qual deriven tamb porta accent: fcilment, ecolgicament, cmodament, gilment, hbilment, implcitament, plcidament, ridculament, difcilment. 50. pres, encs, susps, ests, ofs, comprs, ents, imprs, sorprs. 51. Fiem, fieu. Riem, rieu. Triem, trieu. Criem, crieu. Diem, dieu. Viem, vieu. Jiem, jieu. Siem, sieu. 9

52. Mitjans, exmens, fenmens, examen, fenomen, cincia, grfic, lric, tab, Merc, sinttica, monton, digussiu, tenem, aprs, compres, diria, rdio, Peneds, Bess, antnim, lxic, sorprendria, txtil, exrcit, entrssim, erudici, manifestaci, tpic, ndex, precs, Ramon, estaran, Berln, rgan, cndor, tomquet, clix, vking, mrqueting, cinfil, famlies, pargraf, conixer, nixer, recrrer. 53. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) Es pensa que s infallible. No vull que mexpliquis qu fars dem. Ahir en Joan fu un bon paper. Vosaltres, avui, feu el que pugueu. Sc discret i no xerro gaire, per mira que ns, de soc, el teu cos. Aquella dona mora t delit per les mres. No us explico ls que va fer del cotxe que li van deixar. No vnen mai els dissabtes perqu venen roba a la fira. s una dona ben garrepa, no dna mai res a ning. No em sembla b que amonis el meu be. Tots els seus bns acaben en aquest ramat de bens. No li portis el te, mha dit que ja el t. Li han portat el nt, ben polit i net. Si ho veus clar, digues que s. Magrada molt el caf ben mlt. No s pas qu se sent davant la mort. Ves qu vols que et digui, vs a buscar la teva germana.
pgina 25

54. L arrs ja gaireb nodreix la meitat dels habitants del planeta. Al ritme de creixement demogrfic actual, a lany 2020 caldria produir 300 milions de tones ms per satisfer la demanda. Aix exigir ms quantitat de fertilitzants i pesticides, que a llarg termini resulten nefastos per al medi ambient i la productivitat dels sls. Per aix [...] ha comenat [...] una srie de treballs sobre els cianobacteris. Aquests organismes una mena dalgues microscpiques presents naturalment als arrossars fixen el nitrogen de laire, a ra de 5 a 30 kg per hectrea. En descompondres els bacteris, larrs reabsorbeix immediatament el nitrogen que alliberen. Daquesta manera tenen una funci dadob natural. 55. a) Avui no es trobava gaire b. b) Si et plau, vs i esperam fora. c) Ves, qu vols que thi digui! d) Qu fas? Vns o et quedes? e) Aquest mat tenia una son que no em podia llevar. f) Diuen que el futur s de les dones. g) Feu el que vulgueu! h) Vols que et doni les ametlles mltes? 56. a) En Pep no condua gens b. b) La crema sespessia lentament. c) El meu oncle tradua obres de lrab i de lalemany. d) Els cotxes obstruen molt sovint el pas dels vianants. e) Es reduen les possibilitats daconseguir un trofeu. 57 . a) Cal que lestat canvi destratgia. b) Els poltics sempre demanen que els ciutadans confin en ells. c) Els companys volen que jo denunci el que mha passat. d) Nosaltres trobem b que tu tassocis amb en Joan. e) Cal que tu domicilis el pagament de les quotes de la moto. f) Mha demanant que li envi un correu electrnic. 58. pa--sos, qua-dern, ra-m, re-du-ir, au-ca, o--da, riu, es-qua-dr, brou, qua-si, ve-. Contenen hiat: pa--sos, ra-m, re-du-ir, o--da, ve-. Contenen diftong: qua-dern, au-ca, riu, es-qua-dr, brou, qua-si. 59. Tant laccent com la diresi marquen un hiat. Pas porta accent perqu s un mot agut acabat en -is. Pasos duu diresi perqu s un mot pla acabat en vocal i que, per tant, no es pot accentuar. 60. Pretrit imperfet de subjuntiu: construs, construssis, construs, construssim, construssiu, construssin; envas, envassis, envas, envassim, envassiu, envassin.

10

Imperatiu: construeix, construeixi, construm, construu, construeixin; envaeix, envaeixi, envam, envau, envaeixin. 61. Resposta model: distribum, distribuir; influu, influireu; su, suem; atribuu, atribuint; canvin, canviessin. 62. Patir, patint, patit; intuir, intuint, intut; posseir, posseint, posset; conduir, conduint, condut.

De la paraula al text
pgina 26

1. [a]- [], [a]- [], []- [a]- [], []- [a]- [], [a]-[], [a]-[], [a] 2. [e], [], [], [], [], [], [o], [u], [], [o], [o] 3. lleugerament, rou, portssiu, gaires [w] [ow] [iw] [aj] 4. dibuix, hipocresia, cordial, vaixell, fluix, aire, ptria, deix, paisatge, llussor [] [i] [i] [i] [] [] [j] [i] [] [j] [i] 5. Accents Aguda acabada en alguna de les dotze terminacions: passi, mat. Plana i no acabada en cap de les dotze terminacions: ridcul, arribssim. Plana acabada en diftong decreixent: portssiu. Esdrixoles, saccentuen totes: ptria, anlisi. Diresis Per desfer un diftong: llussor, esmortement. 6. Construint i construir no porten diresi perqu sn excepcions (gerundi i infinitiu).
pgina 27

7 . En els afers sentimentals (Adj, complementa: afers), els italians tenen fama de no disposar de massa sentit del ridcul (SPrep, complementa: fama; del ridcul SPrep, complementa: sentit). Tenen el cor duna musicalitat esfilagarsada (SPrep, complementa: cor; esfilagarsada Adj, complementa: musicalitat). Quan hom arriba a Itlia amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construt (SPrep, complementa: idees i sentiments; que ens ha construt OAdj, complementa: societat), amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del ridcul (SPrep, complementa: sentit), el gust de la clandestinitat que ens caracteritza (SPrep, complementa: gust; que ens caracteritza OAdj, complementa: clandestinitat), trobem que lexpansionisme, lexhibicionisme verbal (Adj, complementa: exhibicionisme), t un impudor estrany (Adj, complementa: impudor). Per no arribssim, per aquest cam, a interpretacions massa simples (Adj, complementa: interpretacions), excessivament unilaterals (Adj, complementa: interpretacions). La desfibraci cordial (Adj, complementa: desfibraci) s una mera (Adj, complementa: malaltia) malaltia infantil (Adj, complementa: malaltia) que acaba per resoldres en fredor de dibuix, passi constructiva, gust per lanlisi, lucidesa seca, desproveda dillusions, lleugerament amarga (OAdj, complementa: malaltia infantil; de dibuix, SPrep, complementa: fredor; passi constructiva Adj, complementa: passi; gust per lanlisi SPrep, complementa: gust; lucidesa seca Adj, complementa: lucidesa; desproveda dillusions Adj, complementa: lucidesa lleugerament amarga Adj, complementa: lucidesa). Aix jo veig Itlia [...]. A primera hora del mat (SPrep, complementa: hora) albirrem, a ponent, la grandiosa (Adj, complementa: costa) costa oriental (Adj, complementa: costa) de Sardenya (SPrep, complementa: costa). La frescor del rou de lalba (SPrep, complementa: frescor; de lalba SPrep, complementa: rou) posava sobre el granit rogenc (Adj, complementa: granit) del coster (SPrep, complementa: granit) una humanitat formiguejant (Adj, complementa: humanitat). El vaixell enfil el golf degli Aranci (SPrep, complementa: golf), deix a la dreta de lilla de Caprera (SPrep, complementa: dreta; de Caprera SPrep, complementa: illa), ptria de Garibaldi (SPrep, complementa: ptria), duna superba (Adj, complementa: nuesa) nuesa mineral (Adj, complementa: nuesa), i penetr fins al port de Terranova (SPrep, complementa: port). En aquest port vaig prendre el tren fins a Ssser. Com en totes les illes del Mediterrani (SPrep, complementa: illes) com a Menorca i a Delos, a Corf i a Elba, larribada a Sardenya us fa sentir com una immersi en una estranya (Adj, complementa: llunyania), remota (Adj, complementa: llunyania), llunyania. A les illes tot t un punt somort (Adj, complementa: punt), datonia (SPrep,complementa: punt), de calma somniosa (SPrep, complementa: punt): s com si portssiu cot fluix (Adj, complementa: cot) a les orelles. Hi ha persones que no poden sofrir-ho (OAdj, complementa: persones). Jo mhi adapto sense gaires compliments. La vida intensa (Adj, complementa: vida) mempipa. Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes (SPrep, complementa: paisatge), muntanys (Adj, complementa: paisatge), poblat de suredes i de pins (Adj, complementa: paisatge), laire ple dolors de farigola, roman i espgol (Adj, complement: aire; de farigola, roman i espgol SPrep, complementa: olors), amb les flors grogues (Adj, complementa: flors) de la ginesta (SPrep, complementa: flors), el sl cobert dargelagues florides, solitari i desert (Adj, complementa: sl; florides Adj, complementa: argelagues), em sembl trobar-me altra vegada a la meva (Adj, complementa: terra) terra materna (Adj, complementa: terra). Encant de Sardenya (SPrep, complementa: encant)!

11

Ssser s una petita (Adj, complementa: poblaci) poblaci provinciana (Adj, complementa: poblaci), posada sobre una gran planura, una marina blanca, verda i trmula (Adj, complementa: poblaci; gran Adj, complementa: planura; blanca, verda i trmula Adj, complementa: marina). El mar es veu al nord, en llunyania, i laire hi palpita en una llussor blava i lleugera (Adj, complementa: llussor). Il leve (Adj, complementa: tremolor) tremolor della marina (SPrep, complementa: tremolor). Des de la part elevada (Adj, complementa: part) de la vila (SPrep, complementa: part), es veu lilla Asinria i les boques de Bonifaci (SPrep, complementa: boques), lestret entre Crsega i Sardenya, terror de la navegaci antiga (SPrep, complementa: terror; antiga Adj, complementa: navegaci). El paisatge s esventat, mascul, duna puresa lineal fascinadora (Adj, complementa: puresa; fascinadora Adj, complementa: puresa lineal). Les taques de blanc (SPrep, complementa: taques), sobretot, estan situades en aquell punt dol (Adj, complementa: punt) entre lesmortement groguenc (Adj, complementa: esmortement) i lexplosi africana (Adj, complementa: explosi): sn els blancs de Corot (SPrep, complementa: blancs), exactament. 8.
Paraula sentimental itali esfilagarsada timidesa interpretaci fredor lucidesa frescor solitari muntanys rogenc expansionisme immersi musicalitat Categoria gramatical adjectiu adjectiu adjectiu nom nom nom nom nom adjectiu adjectiu adjectiu nom nom nom Mot primitiu sentir Itlia fil tmid interpretar fred lcid fresc sol munt roig expansi immers msic Categoria gramatical del mot primitiu verb nom nom adjectiu verb nom adjectiu adjectiu adjectiu nom adjectiu nom adjectiu nom

9. Resposta model: a) L autor vol dir que lilla s tan tranquilla que no shi sent absolutament res, noms hi ha silenci i tot aix ho compara a portar cot fluix a les orelles. Impressi: entorn tranquil, ple de quietud i pausa. b) L autor vol dir que, per una banda, el paisatge de lilla s fora deformat, poc pla i el compara a la rudesa masculina; per una altra banda, el fascina el fet de percebre-la de manera clara, ben delineada. Impressi: paisatge rude per atractiu. 10. a) Sentit figurat: Tenen el cor duna musicalitat esfilagarsada. Sentit real: Mostren els seus sentiments amb molta naturalitat i alegria. b) Sentit figurat: La desfibraci cordial s una mera malaltia... Sentit real: Les grans mostres de cordialitat, lextraversi de la gent de lilla, noms s una aparena. 11. Resposta model:

Personificaci: - una marina [...] trmula -laire hi palpita Comparaci: - larribada a Sardenya us fa sentir com una immersi en una estranya, remota, llunyania. -A les illes [...] s com si portssiu cot fluix a les orelles. 12. Resposta model: El ttol s temtic i, per tant, clarificador del contingut del text, perqu sajusta a all que tracta (ens descriu) en el text. 13. Descriptiva. 14. Literari.

12

15. a) Jo mhi adapto sense gaires compliments: al punt somort, datonia, de calma somniosa... b) Hi ha persones que no poden sofrir-ho: el que produeix lilla (el punt somort...) c) ...i laire hi palpita en una llussor blava i lleugera: a Ssser, en aquesta poblaci. 16. Aix jo veig Itlia. 17 . a) 1a persona: lautor. Exemples: Aix jo veig Itlia, vaig veure..., em sembl trobar-me... b) 2a persona del plural: els lectors. Exemples: larribada a Sardenya us fa sentir..., s com si portssiu cot fluix... c) 3a persona del singular: el referent de la descripci. Exemples: Ssser s una petita poblaci..., El paisatge s esventat... 18. - Jo i els que macompanyaven en el viatge: A primera hora del mat albirrem... - Els catalans: la societat que ens ha construt, el gust de la clandestinitat que ens caracteritza... - Jo i els lectors: Per no arribssim [...] a interpretacions massa simples. 19. Temps de la narraci: passat. Exemples: albirrem..., enfil..., penetr..., vaig prendre... Temps de la descripci, de lopini, de la valoraci: present. Exemples: els italians tenen..., La desfibraci cordial s..., El paisatge s... 20. Enumeraci: - Definici: Figura retrica que consisteix a inserir elements que presenten una mateixa estructura. - En el text: Ajuda a concretar ms la descripci que sens est oferint, i a donar ms musicalitat i expressivitat al llenguatge. Exemples: - amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construt, amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del ridcul... - resoldres en fredor de dibuix, passi constructiva, gust per lanlisi, lucidesa seca, malaltia infantil... - tot t un punt somort, datonia, de calma somniosa. - El paisatge s esventat, mascul, duna puresa lineal fascinadora.

13

2. EL CONSONANTISME
Comentari
pgina 31
CANONS DAMOR

Joan Barril, Sobre lamor. Edicions 62 Tema: les canons damor. Finalitat: la b), fer una reflexi sobre les canons damor. Tipus de text: causa-efecte (estructura el text a partir de les causes). s de la llengua: connotatiu (usa molts recursos literaris). Estructura i resum:

Introducci (efecte)
La can damor sempre s present en moments lmit. Quan la mort s a prop, sens acostuma a omplir la boca amb alguna can antiga i damor. La can damor neix amb el record. Una can damor no ho s mai quan sestima, sin quan es recorda. Passen les idees per les canons damor van sobrevolant els temps morts de lespcie i acaben habitant entre nosaltres.

Desenvolupament (causes)
La can damor t un efecte catrtic. Sense canons damor no tindrem paraules damor i no sabrem desembarassar-nos de sentiments. En aquestes canons, hi tenim lnica escola per reconduir la nostra mal educada educaci sentimental. Noms en les paraules ens sentim segurs. La can damor delata els nostres amors ocults. Aquestes canons sn un petit monument a la mentida inconscient de lhome. Sha posat de moda no dir mentides, i aix no hi ha cap adult que ho pugui suportar. La can damor s la nostra memria amorosa. La can damor s la continuaci lgica del plor de linfant. Durant lentreson van apareixent rostres de dones en penombra que algun dia es van interposar entre la msica i el pet. Per el patrimoni sentimental de les canons damor perviu i es fertilitza amb les llgrimes, fa present aquell amor antic. Els cantants roben el protagonisme als enamorats. Els amants clandestins maldestres acaben sent la vergonya del gremi. Un bon dia sadonen que tota la seva histria ha anat a parar a la veu dun cantant. Per qu els cantants ho saben tot i ens roben el gest i el dolor? La can damor, malgrat repetir-se, continua sorprenent-nos. Tot est explicat. Tot est contat i cantat. I en canvi ens continua produint una ingnua sorpresa cada vegada que alg ens descobreix el joc.

Cloenda
Les canons damor les haurem descriure nosaltres. Potser caldria no deixar el patrimoni de la nostra crnica amorosa als altres, sin fer-la al dictat dall que ens passa a cada moment. La can damor ens fa transparents i simples. Potser noms ens movem per instint i ens deixem devorar per instint. Posar msica i paraules a aquest fet s el que distingeix lhome o la dona de les granotes o dels gripaus.

14

1. Tema: les canons damor. Finalitat: fer una reflexi sobre les canons damor. 2. Text causa-efecte, perqu sestructura a partir de les causes. 3. Estructura: Introducci (efecte) (pargrafs 1-2) / Desenvolupament (causes) (pargrafs 3-7) / Cloenda (pargraf 8). 4. Resposta model: 1r: Alguna can ens acostuma a venir al cap en els nostres ltims moments de vida. Normalment es tracta de canons damor. 2n: Les canons sn damor no per lamor que se sent, sin pel record que susciten. Aquest tipus de canons perviuen en el temps i es manifesten de mil maneres diferents. 3r: Les canons damor ens forneixen les paraules damor, necessries per expressar els nostres sentiments. Les canons, per, sn ms perdurables. 4t: Les canons damor ens reporten a la mentida necessria de lhome per sobreviure. En un moment en qu la veritat es defensa a ultrana, les canons poden ajudar a refugiar-nos en aquesta mentida. 5: La can damor est feta de dolor i de record. Est feta de paraules antigues que encara ens fan estremir. 6: A vegades els amants es pensen que viuen una histria nica. Les canons per ja han tractat totes les histries damor. 7: Els cantants coneixen totes les histries damor i les fan pbliques. Nosaltres noms podem amagar la nostra reconeixena en elles. 8: Potser ens haurem de dedicar ms a cantar el nostre amor. Al cap i a la fi, aix s el que ens distingeix dels altres animals. 5. Cantar lamor no vol dir necessriament ennoblir-lo, per s que s una manera de decantar-lo. 6. Resposta model: Les canons damor omplen les nostres vides, perqu ens hi identifiquem i perqu ens menen al record damors passats. Les canons damor ens forneixen un manual sentimental que, sense elles, ens mancaria. Potser hi hem de donar ms importncia i dedicar-nos a fer-ne ms. 7 . Connotatiu (usa molts recursos literaris). 8. Comparaci: Figura retrica per la qual un objecte s comparat amb un altre que hom suposa ms conegut, per fer ms sensible aquell o una propietat d'aquell. Metfora: Figura de dicci que hom fa quan empra un mot que expressa literalment una cosa per manifestar-ne una altra que tingui una certa semblana amb aquella. Personificaci: Figura retrica que consisteix a atribuir accions o qualitats prpies d'una persona a un sser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. Paronomsia: Joc de paraules en qu s'oposen dos mots que noms es diferencien en algun fonema, o s usat el mateix mot en dos sentits diferents. 9. a) La can ens acompanya en situacions lmit com en els ltims moments de la vida. Personificaci. b) Es modifiquen les idees. Metfora. c) Les canons sn part de nosaltres, amb elles omplim moltes hores de les nostres vides. Personificaci. d) Les paraules damor sn les que ens permeten arribar realment a laltre. Metfora. e) La convivncia que prediquem s molt idllica de portes enfora. Metfora. f) Sembla que els cantants coneguin totes les histries damor, s possible? Metfora. g) Ja sha parlat i sha cantat sobre totes les coses. Paronomsia. 10. Resposta model: Comparacions: Aquest tipus de canons, com caramels perduts a les butxaques de la joventut,... Aquest tipus de canons ens entendreixen i ens omplen de records. [...] canons damor, com cistells de vmet on deixem reposar tot el que som En les canons damor shi reflecteixen els nostres sentiments veritables i prenen fora amb el temps. Quan posem compassos i ritmes a lamor de les sllabes, s com folrar un llibre a fi que duri ms o com emmarcar el gargot del nen Cantar lamor s fer-lo ms perdurable. Metfores: Aquestes canons de [...] llenols trencadissos Aquestes canons damors que han desaparegut amb el temps. lautenticitat que estava a la nevera lautenticitat no era visible, tot i ser-hi. Mentre estimem o creiem estimar nedem en aiges trboles No sabem cap on ens menar lamor que sentim, o creiem sentir. 11. Resposta model: Les canons sn molt importants en les nostres vides.

15

Dentre totes les canons, les damor sn, per, les que verbalitzen els nostres sentiments o, ms concretament, el record daquells sentiments que havem viscut. Elles tenen sobre nosaltres un efecte catrtic, ens mostren aquells sentiments que nosaltres no sabem expressar i no volem mostrar, i sn ms perdurables. Amb elles recorrem a la mentida necessria per sobreviure. Amb elles, que estan fetes de dolor i record, ens estremim, perqu elles sexpressen de mil maneres diferents i expressen tots els amors i desamors possibles. Per aix ens haurem de dedicar a escriuren ms.

Activitats
pgina 34

1. Sord: litu, francs, canadenc, portugus, fins. Sonor: alemany, grec, catal, valenci, arans, giron, dans. 2. Bilabials: bona, pea, metzina. Alveolars: roda, lluna, cassola. Dentals: quatre. Palatals: girava, allunyar-se, xalet. Velars: cotxe. 3. Oclusius: contraure, dormir, inquirir, atemorir. Aproximants: aplaudir, agafar, avesar. Fricatius: insinuar, marejar, inflar, afegir. Africats: cicatritzar, assetjar. Nasals: mentir, enyorar, netejar. Laterals: enllaunar, liquidar. Vibrants: rebre, acaronar. 4. [t] dental oclusiu sord [] palatal fricatiu sord [m] bilabial nasal sonor [] palatal nasal sonor [r] alveolar vibrant sonor [z] alveolar fricatiu sonor [g] velar oclusiu sonor [] palatal africat sonor

5. a) alveolar, fricatiu, sonor b) labiodental, fricatiu, sonor c) bilabial, oclusiu, sonor d) alveolar, vibrant, sonor 7 .
cas pas, ras teca seca, beca cara pare, Sara feia reia, seia

e) palatal, fricatiu, sord f) labiodental, fricatiu, sord g) palatal, nasal, sonor h) alveolar, fricatiu, sord
massa ema mala, ena, mapa erra sal sap, sac

i) velar, oclusiu, sord j) palatal, lateral, sonor k) dental, aproximant, sonor l) palatal, africat, sord

6. a)[p], b) [s], c) [k], d) [b], e) [m], f) [l], g) [], h) [s]

8. a) pas / vas b) tos / dos

c) cas / gas d) cala / calze

e) xerro / gerro f) embotxar / embotjar

9. a) [z], b) [], c) [k], d) [], e) [], f) [], g) [], h) [s], i) [], j) [], k) [], l) [ts], m) [], n) [p], o) [r], p) [dz], q) [], r) [t], s) [r], t) [m], u) [r], v) [], w) [], x) [], y) []
pgina 38

10. Les oclusives sonores neutralitzen en posici final de mot i es pronuncien sordes. a) [p], b) [t], c) [t], d) [p], e) [t], f) [p], g) [k], h) [k], i) [t], j) [k] 11. Sords: cap calent, capal, cap alt, tot ple, tot rid, tot sencer, roc estells, roc toix, roc fantstic, perqu estan en contacte amb consonants sordes o vocals. La resta sonoritzen perqu estan en contacte amb consonants sonores. 12. Apareix un so sord o un so sonor en relaci amb la lletra que hi hagi a continuaci. a) Sords: ca[p] ple, ca[p] encs. Sonors: ca[b] de trons, ca[b] gros, ca[b] de pardals. b) Sords: fre[t] polar, fre[t] humit, fre[t] clid. Sonors: fre[d] del sud, fre[d] nrdic. c) Sords: ami[k] teu, ami[k] seu. Sonors: ami[g] meu, ami[g] nostre, ami[g] vostre. 13. A[]ella, [d]au, que[]ar, [g]at, pe[]ar, [b]ossa, [g]ix, a[]astar, a[]uantar, af[]anesa, ca[]er, io[]urt, sa[]er, pa[]a, [d]ent, [g]ros, in[d]i, [g]ol, [g]orilla, e[]ucar, re[]en, a[]ellana, fer[]or, re[]al, al[]a, or[]enar, in[g]rat, a[]olescent.

16

14. Emmudeixen: camp, alt, font, sant. Ensordeixen: llop, fred, cub, groc, rpid, buit, tub, clid, estpid. 15. a) Nadal en [d]iven[d]res, sem[b]ra fins les cen[d]res. b) [k]i vin[d]r darrer, [k]arregar els neulers. c) [k]i [p]ega davant, [p]ega dues [b]ol[t]es. d) Ge[p] a [p]onent, [k]uar[t] [k]reixent; ge[p] a llevant, [k]uar[t] min[b]ant. e) [k]i no e[t] [k]onegui, [k]e e[t] [k]om[p]ri. f) En[t]re collegues [b] es [p]oden fer favors. 16. Llarg, tub, fot, quietud, rid. Norma 1: fot (vocal tnica + p, t, c). Excepcions: tub i quietud. Norma 2: llarg, rid (funcionen segons els derivats). 17 . a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estret, calb, superb, rab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp, Jacob, pot, serp, esnob, ciclop, superb, orb, rumb, xenfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap. b) t/d: dent, rpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, cid, nebot, covard, estret, slid, cndid, estpid, gat, sud, petit, curt, fort, trnsit, brot, indit, fluid, intrpid, esplndid, fart, acord. c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, prfug, badoc, bileg, cstig, espeleleg, tic, demagog, roc, fstic, tcnic, mnec, poc, tronc, cartlag, prleg, llac, equvoc, dramaturg, sacrleg, estrateg, sarcfag.
pgina 39

18. qesti, cua, conseqent, freqent, quotidi, evacuar, quasi, focus, qualificaci, innocu, quatre, obliqua, pasqua, vcua, quota / cuota, eqestre, promscua. 19. sec, trencat, groc, amarg, doblec, parc, demagog, crrec, prssec, cec, llarg, pessic, vlid, cndid, palp, grip, conhort, sord, trist, nufrag, corc, manyac, slid. 20. a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorci, abdomen, aptitud, abstemi, abstenci. b) ob-/op-: observar, opci, obtenir, obts, optar, obstruir, obsolet, ptica, obturar, optimitzar. c) ad-/ at-: adjacent, atlas, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar. d) -nt/-nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund, dent, dolent, immund, freqent, reverend, punt, nan, gormand, ungent, tint, estupend. e) -nc/-ng: banc, fang, rang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fonc/fong. 21. Lent, quiet, recte, fort, lcit, exacte, grat, magne, sollcit. 22. a) escriptor, art, subtil; cabdal, vint. b) cabdill, abdicar, optat. c) sobte, capfica, dubtes, atzar. d) latitud, nord, sud. e) mag, arc, digne, crrec. f) buldog, tuareg, acne.

23. a) capal, b) cabdal, c) cabdill, d) capficar, e) atzar, f) adjectiu, g) advocat, h) atmosfera, i) adjunt, j) recte, k) actor, l) delicte, m) sector, n) ancdota, o) escriptor, p) amgdala, q) magdalena, r) substituir, s) absncia, t) substncia, u) substrat, v) copsar, w) lapsus, x) acceptar, y) adoptar 24. a) baca: plataforma. / vaca: animal domstic. b) ball: acci o art de ballar. / vall: conca dun riu. c) baga: nus o llaada. / vaga: cessaci en el treball en vistes a obtenir millores laborals. d) bast: mancat de finor, polidesa. / vast: de gran extensi. e) bola: cos esfric i masss de qualsevol matria. / vola: verb volar. f) bena: tira que serveix per subjectar apsits a un membre. / vena: vas sanguini. g) buit: espai o lloc que no est ocupat. / vuit: determinant numeral cardinal. h) bel: crit del bestiar de llana. / vela: tros de roba de tela fina, de gasa. Resposta model: Ho haurem de carregar a la baca del cotxe. La vaca estava pasturant pel prat. Aquesta nit anirem al ball de festa major. En aquella vall hi ha molts masos. Passa el mosquet per la baga. La comunitat treballadora ha decidit fer vaga dimecres vinent. No sap comportar-se, s molt bast. s el propietari dun terreny molt vast en aquest municipi. En aquest joc, el contrincant no pot tocar la teva bola.

17

Mira com vola aquell pardal. Mhan embenat la cama amb una bena molt gruixuda. Set marca molt aquesta vena del coll. T dos germans i vuit cosins. No men sabia avenir, el nou local estava completament buit. Aquest b t un bel molt estrident. Aquest vel lutilitza per ballar la dansa del ventre. 25. a) avi, avorrit, embenada. b) bar, arriba, gavardina, biga, acaba. c) probable, cerebel, canvis. 26. Resposta oberta. 27 . Resposta oberta. 28. a) La primera fa[z]e dinclu[z]i dels mu[z]ulmans en els pa[z]o[z] a[z]itics ha quedat desfa[z]ada, no [s]ob[s]erva cohe[z]i [s]o[s]ial. b) Tinc la impre[s]i que el ca[z]i no pre[z]enta admi[s]i lliure. c) A Bru[s]elle[s], desprs de la digre[s]i dels manifestants, es produ una colli[z]i amb la poli[s]ia, que exerc una brutal repre[s]i. 29. a) El []ove pa[]s va beure []ers i sa[]agu sota un []iprer. b) El pro[]ecte den []avier, []ove mon[]o []esuta de []tiva, plagu a sa ma[]estat. c) L en[]aneta pu[]ava pel fr[]il castell a []enollons.
pgina 43

d) envernissat, alcova, gavatx, Biscaia. e) Esteve, canviat, autombil, desimbolta. f) pavell, proves, gravar.
pgina 42

30. a) L agutzil avis el metge tot enviant-li un missatge al despatx. b) L atzar va fer que el raig caigus damunt del garatge del jutge. c) Tothom desitjava que finalitzs el setge de la Garrotxa. 31. a) [z], b) [], c) []. Els sons fricatius i africats sonoritzen en contacte amb consonants sonores i quan van seguits de vocal. 32. a) [z]: dos homes, dos dies; [s]: dos trens, dos camions. b) []: feix de palla, feix ample; []: feix feixuc, feix car. c) []: vaig amb tu, vaig b; [t]: vaig sol, vaig content. 33. a) e[z]molar, e[s]pant, e[s]timar, e[z]garrifs, e[s]trany, e[z]micolar, e[z]barriar, e[s]tirar, e[z]bufegar, e[s]pill, e[s]cora. b) Pu[d]mal, Pu[t]serd, Pu[d]dlver, Pu[d]delf, Pu[d]gar, Pu[t]pardines. 34. a) Qui fu[] de loca[z]i, fu[d] de la tempta[s]i. b) Qui fe[s]te[]a, be[s]tie[]a. c) El pe[] gro[z] e[z] men[]a el petit. d) La pobre[z]a no [z] vile[z]a per [z] una gran fote[z]a. e) El[z] un[z] ne[]en amb e[s]trella, i el[z]altre[z] amb e[s]quella. f) La corte[z]ia no exclou el cora[d]e. 35. [s]e[]e []u[]e[s] dun []u[d]at men[]en fe[d]e dun pen[]at. I el pen[]at era un bon me[]e que havien condemnat per here[]e. I el[z] []u[d]es in[]u[s]tos to[ts] foren []u[d]a[ts] per un[z] altre[z] []u[d]e[z] m[z] []u[s]to[z] i amb gu[s]to[z] m[s] [s]ivili[]a[ts]. 36. a) []; la grafia g davant e, i. b) [s]. c) [ks]. d) c: [s]; s: [z]. e) [t]; lensordiment a fi de mot. f) Fricatiu, palatal, sonor. g) [s]. h) Africat, palatal, sonor; [d] i) [lz]. j) [puummisio].
pgina 44

37 . masia: so sonor entre vocals; recipient: so sord entre vocals; professor: so sord entre vocals; dansa: so sord entre consonant i vocal; llu: so sord a final de mot; llenol: derivat de llen que acaba amb .

18

38. a) cirera b) guitza c) ciri d) sec

e) visita f) esmorzar g) cec h) circ

i) cementiri j) gasela k) disset l) policia

m) tassa n) embranzida o) oz p) passeig

q) bicicleta r) bossa s) dissabte t) pausa

39. a) puresa, b) mestressa, c) rosa / rossa, d) classe, e) carrossa, f) camisa, g) rossa / rosa, h) fase, i) cosa, j) missi, k) base, l) tesi, m) paisatge, n) tassa, o) seg / ceg, p) entusiasme. 40. a) missi, consistia, assolir, fludesa, trnsit, dissabte. b) decisi, dissident, enfons, posici, dels, compromissaris. c) tendresa, marquesa, assuauj, discussi, baronessa, duquessa. d) relaci, Susanna, Eusebi, crisi, episodi, ser, apotesic. 41. Resposta model: El Marc porta una rosa per a la noia rossa. La base daquesta bassa s rectangular. En aquesta rasa s on van trobar dos gossos de raa dlmata. L envasament dels organismes aquosos el durem a terme a la riba de lembassament. La carpeta s dun color rosenc, semblant al duna rosa, no rossenc, tirant a ros. Anem sota aquell salze a ballar salsa. 42. reflexi, excedent, accs, exquisit, accelerar, tassa, accssit, excntric, bixest, accent, exrcit, coxofemoral, accessria, taxista, ics. 43. inclusi, explotaci, impressi, comissi, decisi, revisi, compressi, persuasi, repressi, evasi, adhesi, transmissi, emissi, previsi, visi, collisi, admissi. 44. [s]: matalassos, compassos, arrossos, rossos, russos, espessos, passos, interessos, trossos, accessos, fracassos. [z]: usos, seriosos, permisos, mesos, avisos, gasos, difusos, refusos, casos, pasos. 45. a) assegur, b) sasseren, c) sha associat, d) dassaonar, e) assedegats, f) Assenyala-li, g) Assaboriu.
pgina 45

46. a) entresuar b) prosseguir c) ressenyar d) parasinttic

e) hendecasllab f) contrasentit g) assolellar h) autoservei

i) pressentir j) suprasensible k) dissociar l) ressorgir

m) ress n) fotosntesi o) asimetria p) ressentir-se

47 . esgarrifana, coneixena, aliana, naixena, enyorana, desavinena, compareixena, creena, prometena, matana, temena. 48. a) nsia, b) ciri, c) can, d) sentinella, e) capal, f) crvol, g) setrilleres, h) taps, i) llenol, j) cera, k) simple, l) concili, m) squia, n) serraller, o) seducci, p) cervell, q) postal, r) matals, s) llu, t) simfonia. 49. a) explosi, dissabte, Crsega, mobilitzaci, poblaci. b) paisatge, Sardenya, sassembla, zones. c) assidutat, tesi, cicle. d) submissi, classe, presagi, social. e) Rosa, capa, assumir, esforos, comissi. f) notcia, transvasament, ress, Brusselles. g) rescissi, assegurances, estranyesa. 50. a) accedir b) excedir c) accepci d) accedir e) excepci f) excs

51. a) burgs, b) girafa, c) assaig, d) pluja, e) ngel, f) xers, g) xemeneia, h) coix, i) reixa, j) xocar, k) fitxer, l) rebuig, m) faig, n) cartutxera, o) safareig, p) mitjana, q) lletja, r) paisatge, s) allotjament, t) platja, u) jutjat, v) adjudicar, w) adjectiu, x) vaig, y) mixeta. 52. a) Jeroni, embruixat, paisatge, Garrotxa b) justcia, pagesia, despatx c) escletxa, garatge, aleteig d) gronxava, gemegant, ploriquejant e) f) g) h) queixal, menja, formatge jutge, gavatx, patxoca, judici, boig espadatx, escabetxina, bateig estotjat, cartutxos, calaixera, mig

19

pgina 47

53. [lian], [uen], [kam], [fen], [kufien], [tom], [insien], [balen], [iakun], [strien], [biwlen], [trem], [durmin], [ren], [pzien], [am], [nan], [den], [fkun], [m], [io], [bls], [ura], [kes], [sra], [ua], [s], [bla], [pulia], [mant], [prpia], [bls], [bes], [lsta], [lil], [muns]. 54. [iili]; [lun], [km], [tnin]; [fen], [ionss]; [kminan]; [trtan]; [sma]; [ons], [tan]; [rme], [inste]; [kals]; [fawn], [man], [dns]; [iam]; [m], [sin], [blan]; [pnimpenam] 55. a) premsa, b) circumstncia, c) temptaci, d) inusual, e) bienni, f) tennis, g) redempci, h) solemne, i) columna, j) innocent, k) convenincia, l) alumne, m) amnsia, n) trienni, o) connexi, p) annex. 56. encavalcar, enfundar, embarcar, encerclar, engrandir, embassar, encistellar, ennuvolar, embrutar, encoratjar, enllaar, emmandrir, empallidir, empunyar, envellir, empaperar, empresonar, embossar, emperesir, embogir, emblanquinar, empobrir, embrancar, embruixar, endolcir, embafar, emboirar. 57 . LAnna i la Susanna van comprar la premsa del diumenge. Van pujar al tramvia amb un somriure a la boca. Hi havia smptomes que el temps canviaria i no podrien jugar a tennis. Tanmateix, com que havien de fer la comptabilitat de lltim bienni del club, van decidir de tornar a casa i connectar lordinador. 58. giny, bany, lluny, reny, refrany, bony, company, any, disseny, estany. 59. a) exempt, b) compte, c) paranimf, d) infermer, e) trumfo, f) samfaina, g) presumpte, h) amfitri, i) convenir, j) pmfil, k) triomf, l) inventar, m) assumpte, n) mfasi, o) infern, p) pamflet, q) simfonia, r) fanfarr, s) impremta, t) empremta, u) prompte, v) informe, w) enfeinat, x) enfilar. 60. Resposta model: Va anar amb molt de compte en entrar al paranimf per repartir el pamflet que havien editat a la impremta del seu cunyat el dia anterior. Es va enfilar per la reixa, i vigilant no deixar cap empremta va forar la porta i va repartir per lespai tots els exemplars que duia. Prompte va arribar lamfitri de lacte que shavia de dur a terme, el fanfarr del rector, que va patir un atac de cor en adonar-se de la gravetat de lassumpte. Fins al cap de mitja hora no va arribar un presumpte infermer, perqu sembla que estava molt enfeinat. En valorar-ne lestat, va emetre un informe en qu posava mfasi en la gravetat del cor del rector i va convenir endur-sel amb lambulncia. A dins sonava una simfonia ttrica sospitosa, semblava que en comptes danar cap a lhospital anessin cap a linfern. El rector es va adonar del parany i, per aix, es va inventar una excusa per fer parar lambulncia. Samagava un trumfo, per tal daconseguir el triomf daquella emboscada. Sort que el suposat infermer era bastant pmfil i va sortir-sen exempt de qualsevol atemptat. Mho explicava tot dues hores ms tard al bar del poble, mentre es cruspia un bon plat de samfaina. L aventura lhavia deixat ben afamat. Entre mos i mos, va ser quan vaig explicar-li que havia estat vctima duna broma de cmera oculta.
pgina 49

61. Resposta oberta. 62. Resposta oberta. 63. genoll [no], setrill [stri], Sabadell [se], fill [fi], cabell [k], aparell [p], ull [u], escull [sku], Ripoll [ripo], consell [kuns], vell [be], conill [kuni], renill [rni], rampell [rmpe], cordill [kuri], pell [pe], coltell [kulte], clatell [klte], endoll [ndo], retall [rta], cisell [size], segell [se]. 64. Es pronuncia: a), d), g) h), i), m), n), o), p), q), x), perqu no es tracta ni de mots amb sufixos derivatius, ni dinfinitius acabats en -ar, -er i -ir. No es pronuncia perqu es tracta dun dinfinitiu acabats en -ar, -er o ir: b), f), t), w). No es pronuncia perqu es tracta de mots amb sufixos derivatius: c), e), l), r), s), u), v). No es pronuncia per daltres motius: j), k). 65. [fluisti], [kli], [lla], [pluika], [klat], [rgla], [illuzio], [klwika], [lrinia], [li], [rklma], [flwtist], [kluiik], [sll], [plan], [klwe], [lra], [s], [bluka], [bla], [kluufill]. 66. a) cala / calla b) mil / mill c) cul / cull d) col / coll e) taleu / talleu f) pala / palla g) pl / pell h) mal / mall

67 . colar, illustraci, llamp, celebrar, mortadella, llum, nulla, tilla, gorilla, canyella, costelles, pelar, intelligent, longitud, llarg, clera, meravella, Gabriela, illusi, cella, franella, bidell, colleccionista, illegal, sollicitud, alegria, cancellar, filial, illuminaci, metall, metallrgia, cristall, cristall 68. cristall; metllic, metallrgia; pellcula, illcit; flagellar, corall; capillar; lullista.

20

69. monorim, infraroig, extraradi, grecorom, ultrarpid, termoregulador, postromntic, monorail, prerequisit, autoretrat, multiracial.

De la paraula al text
pgina 50

1. [], [e], [o], [], [], [], [e], [e], [], [o], [o], [] 2. cr[ea]t, re[ea]l, b[]l[ea]r, []v[i]d[e]ntm[e]nt, r[e]lit[a]t. No es produeix la neutralitzaci de la a o la e en [], en els casos [ea] perqu es tracta duna excepci i tampoc en el cas de les dues ltimes e devidentment, perqu en els adverbis acabats en -ment hi ha dues vocals tniques. 3. Resposta model: Diftongs creixents: llengua, conseqncia, quadriculat. Diftongs decreixents: veure, mai, veus. 4. [s]-[z], [k], [], []-[z], [], [t], [], [], [dz], [z], [k], [], [z], [r], [z], [r]-[]
pgina 51

5. [s], [z], [z], [s], [z], [z]. En els casos de [z] tenim una sonoritzaci ja que la paraula segent comena amb una vocal o una consonant sonora; en els casos de [s], no hi ha cap fenomen, es mant el so que sord corresponent, perqu desprs hi ha una consonant sorda. 6. veig: La terminaci s -ig perqu els mots derivats porten g, j, tg o tj (vejam, vegeu...). senzill: Perqu posem z quan tenim so dessa sonora desprs de consonant. expressa: El so dessa sorda entre vocals es marca amb doble essa. impedeix: Si volem que la x soni xeix i no pas ics, hem dusar el dgraf ix. fora: Els mots de la mateixa famlia contenen ce (forces) i no pas sa. gent: La regla diu que hem descriure g davant de e. emprat: Cal escriure oclusiva sorda en paraules agudes acabades en vocal + oclusiva. trastoquin: Cal utilitzar el dgraf qu, perqu si seguim el paradigma donaria *trastocin. ja: La regla diu que davant de a cal escriure j. cosa: Entre vocals cal una essa si volem que soni sonora. 7 . dins, preposici / el, determinant / trastorn, nom / general, adjectiu / de, preposici / la, determinant / llengua, nom / que, pronom / significa, verb / interferncia, nom / l, determinant / espanyol, nom / hi ha, verb / cas, nom / particular, adjectiu / del, preposici + determinant / creat, adjectiu / en, preposici / algunes, determinant / paraules, nom / relatives, adjectiu / als, preposici + determinant / sentits, nom / corporals, adjectiu / en concret, locuci adverbial / els, determinant / mots, nom / mirar-veure-escoltar-sentir, verbs / i, conjunci. 8. Noms concrets: televisor, columna, home. Noms abstractes: trastorn, percepci, sentit, decisi, interferncia. 9. En aquest text, hi abunden els mots abstractes; aix passa perqu en els textos informatius es tracten idees i nocions. 10. Veure/mirar: veu, mirar, vaig veure. Escoltar/sentir: descoltar, sent, sentit. 11. Sinnims de trastorn en el mateix context: pertorbaci, commoci, trasbals, desordre, alteraci i confusi, perqu sn les paraules que es refereixen al fet dalterar el bon ordre, el funcionament, duna cosa, i no tenen a veure amb el torbament de lnim. 12. Resposta model: ltimament ha agafat una dimensi preocupant. 13. Metalingstica. 14. Baleric. 15. Presenta un s metafric perqu no expressa de manera directa (sin interpretativa, connotativa) el contingut del text. 16. Argumentativa. 17 . 1. Tesi / 2. Argumentaci / 3. Conclusi. 18. Tesi: 1r pargraf / Argumentaci: 2n, 3r, 4t i 5 pargrafs / Conclusi: 6 pargraf.

21

19. -per marcar citacions citacions: darrerament veig molta televisi aquest canal no el veig quasi mai no veig el televisor perqu la columna mel tapa aix ensuma molt b aix sap a glria -per referir-se a ls metalingstic s metalingstic: els mots mirar, veure, escoltar i sentir Una cosa s mirar i una altra, veure. el verb mirar ls descoltar susa incorrectament escoltar 20. Ironia.

22

3. LA MORFOSINTAXI (1)
Comentari
pgina 55
MONSTRES: UN SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE

Jordi Planella, Els monstres. UOC Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el ttol). Funcions del llenguatge: referencial. Estructura i resum:

Introducci
El mite de Medusa. Exemple de construcci del monstre: la mitologia grega. Medusa, molt representatiu. Ovidi a Les Metamorfosis. L infanticidi: ssers amb deformitats. Marie Delcourt, estudiosa del mn clssic que va posar en evidncia la prctica de linfanticidi: exposar els infants nascuts amb deformitats perqu els fan por; signe de la clera dels dus. El ciborg postmodern. Ciborg: barreja dorgnic, mitolgic i tecnolgic. Aquestes imatges fan que la realitat i la ficci es transparentin.

Desenvolupament
L imaginari collectiu crea monstres terrorfics que simbolitzen la diferncia i la por. La histria de la humanitat cont ssers estranys i monstres que ens produeixen i provoquen pors. Els imaginaris de la diferncia produeixen i reprodueixen aquestes figures i els somnis i malestars que sen desprenen. La definici de teratologia. La cincia teratolgica (estudia i ordena els monstres). La monstruositat denota negativisme, naturalesa demonaca, estat de caos. Monstrum feia referncia a ladvertiment del ms enll duna irrupci sobrenatural en lordre natural. La definici de monstre.

Monstrum (`aquell que revela), emparentat amb la bstia, escapa a les seves normes: encarna lesperit de la creaci i el trasps de qualsevol lmit concebible; habita en els confins del mn conegut i shi mou sigillosament i amb actitud amenaadora.
La monstruositat trenca lequilibri natural. L existncia dels monstres posa en qesti la vida en relaci amb el seu poder de mostrar-nos lordre. En el moment en qu lespai trenca lordre natural es qestiona tot all que era considerat normal. La monstruositat soposa a la vida, per provoca fascinaci. La monstruositat sacaba convertint en el veritable contravalor de la vida (per no pas la mort), ja que s lamenaa del no-acabament de la creaci, per alhora s meravellosa i fascinant. Els canvis ens menen a lespai impossible i ens anuncien interrogants dordre biolgic, el mateix ordre que constitueix i proclama la fragilitat i el desordre humans. Els monstres mostren la diferncia corporal per aix ens neguitegen. Els monstres sn fruit de limaginari collectiu. Els monstres sn com el soroll de fons i neixen dun imaginari collectiu a partir duna diferncia, gaireb sempre corporal, que es mostra evident. A causa daix bona part de la societat veu les transformacions corporals com quelcom inquietant.

Cloenda El costat desconegut de nosaltres mateixos ens provoca fascinaci.

La fascinaci ve dall que nosaltres no volem conixer de nosaltres mateixos, la que ens recorda que aquest altre jo est format per situacions dalteraci i desordre.

23

1. Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el ttol). 2. Funci del llenguatge: referencial, perqu informa sobre un tema determinat de la realitat: els monstres. 3. Estructura: Introducci (els tres exemples) / Desenvolupament (La histria de la humanitat [...] context geogrfic.) / Cloenda (lltim pargraf). 4. Casos concrets de monstres Explicaci etimolgica del terme Relaci amb lalteraci de lordre / de la realitat - Reaccions. 5. En relaci amb els subtemes aportats en lactivitat anterior, els pargrafs afegeixen informaci a la idea general que cada un dells representa. 6. Els exemples ens fan adonar que els monstres han existit al llarg de la histria. Els monstres, per, es van adaptant a cada poca i presenten peculiaritats en relaci amb ella; ens movem des dun sser mitolgic amb poders sobrenaturals i caracterstiques no humanes, a ssers fruits de laven tecnolgic, passant per ssers amb deformacions que es creien que eren vctima de la clera dels dus. Les similituds entre ells rauen en el fet descaparse dels parmetres considerats normals. Daquesta manera refora la idea de lexistncia de monstres. 7 . Producte de la imaginaci, duna imaginaci que sen va ms enll de la normalitat ms convencional. 8. La paraula monstre etimolgicament significa aquell que revela, adverteix o mostra. Prov dels conceptes grec i llat de trata i monstrum, respectivament. Tratos significa monstre i monstrum fa referncia a una realitat sobrenatural. El mot t un valor negatiu, demonac i catic. 9. Resposta model: Com que els monstres ens mostren realitats ms enll dall que considerem lordre natural de les coses en el nostre mn normal, la seva existncia posa en dubte aquesta normalitat que donem per sobreentesa en les nostres vides. 10. Com que els monstres provoquen temena per alhora tamb provoquen fascinaci, pel fet dsser diferents de la realitat ms comuna, aix comporta reaccions dodi i de rebuig, per tamb dadmiraci i dacceptaci. Mostren que lordre de la vida, al qual estem tan avesats, en qualsevol moment es pot trencar i, encara ms, que nosaltres tamb en podem ser vctimes. 11. Es pot resoldre tant amb rebuig com amb acceptaci, perqu en representar realitats que sallunyen de la realitat ms comuna tant poden provocar por com fascinaci per aquesta realitat desconeguda. 12. Fa lefecte que les idees que exposa lautor del text siguin ms vlides, si tamb les entenen aix les autoritats en el tema. 13. Resposta model: Els mostres han existit en tots els temps. La paraula prov del grec i del llat i fa referncia a un estat catic i negatiu, demonac, al marge de lordre hum preestablert; per aix la seva existncia qestiona la vida considerada normal. Per els monstres, en mostrar una alteraci de lordre, de la qual podem ser vctimes fins i tot nosaltres mateixos, no noms provoquen por, tamb provoquen fascinaci. Aix es reflecteix en reaccions de rebuig i dacceptaci.

Activitats
pgina 60

1. a) capitana: sufixos especfics. b) euga: arrels diferents. c) filla: formaci bsica. d) psicloga: sufixos especfics. e) guilla: el mascul guillot es forma a partir del femen. f) ssa: canvis en la consonant, duplica essa. a. g) ministra: canvis en la vocal e h) pensionista: invariable; terminaci -ista. 2. a) La bibliotecria i lalcaldessa sn rfenes de mare. b) L euga de la neboda de la princesa ha estat campiona. c) La sacerdotessa de lemperadriu s enemiga de la pagesa de la reina. d) La sogra de larquitecta va ajudar a nixer la poltra de la monja. e) L Agustina s padrina de la nora de la parricida. f) L via de la diputada sha fet pelegrina i ha adoptat na Clementina com a pupilla. g) La baronessa i la comtessa de la tsarina es troben sovint a la consulta de la psiquiatra. h) L amiga de la serva s boletaire major de la marquesa.

24

3. a) L hereu de cal Mateu s cos meu. b) El didot de can Joliu s fadr. c) El metge diagnostica un virus a lamo. d) El lle s ms sociable que el tigre. e) El meu cunyat s amic dun bileg eminent.

f) El du es convert en merlot. g) El meu gendre s jueu. h) Des que lamo mor, s vdua. i) El pare del cantaire s oftalmleg. j) El jutge condemn el jurista per prevaricaci.

4. a) una editorial, b) la salut, c) el delta, d) el fi, e) el clera, f) un canalla, g) la fi, h) la canal, i) lordre (masc.), j) el son. 5. a) un titella infantvol b) els llegums cuits c) una disfressa enginyosa d) un avantatge extraordinari e) un corrent cabals f) un pendent escarpat g) un senyal vermell 6. a) el canal, uns avantatges. b) el costum, els llums. c) les postres, el son. d) la salut, una oda h) un interviu multitudinari i) un compte bancari j) una olor estranya k) una esplendor enlluernadora l) una dent corcada m) un deute aclaparador n) una remor sorda e) el coma, un senyal. f) el pendent, la vall, una aroma. g) la resplendor, la llum, la canalla. h) unes anlisis, el pols. o) una anlisi clnica p) un costum pagesvol q) una dita antiga r) una allau gegantina s) una resplendor apotesica t) el marge esquerre u) els espinacs congelats
pgina 61

i) la sndrome, la sida. j) la fi, la desfilada, les disfresses.

-os); b) arbusts/os (acabats en -st, doble plural -s / -os); c) dimecres (invariable); 7 . a) enllaos (acabats en d) problemes (formaci bsica, -a tona -es); aeroplans (acabats en vocal tnica -ns); triomfs (forma bsica + -s); obos (excepci vocal tnica -ns); guix (acabats en -x -os); perms (acabats en -s -os).
8. a) pasqes, arrugues, casaques, ligues, places, oques, amigues, platges, franges, aiges, lleges, taronges, espigues, alforges, poques. b) pea, pluja, raa, eruga, llengua, truja, esperana, estaca, boca, figa, petja, esponja, maa, hamaca, traa. Canvis: ca ques, a ces, ja ges, ga gues, qua qes, gua ges (i al revs). 9. usos, tornavisos, interessos, arrossos, barnussos, matisos, congressos, gossos, nusos, passadissos, esbossos, pasos, paradisos, mesos, embarassos, marquesos, esposos, nassos, tapissos. 10. -os: avenos, esqueixos, crucifixos, embruixos, braos, despatxos, guixos, cartutxos, peixos, fluxos; -s/-os: safareigs/jos, imposts/os, trepigs/tjos, cascs/os, contrasts/os, pretexts/os, arbusts/os, raigs/jos, texts/os. 11. canaps, mercs, vosts, comits, bambs, mens, cautxs, tabs, domins. 12. a) dplexs; b) reforos, polls; c) solucions, diagrames, planes; d) imposts/os, aiges; e) granges, linxs; f) destins, falcons; g) drogues, escissions, famlies; h) sinagogues, sermons, religions; i) estoigs/tjos, llapis, despatxos; j) crniques, esperances
pgina 62

13. a) equaci, fatiga; b) peix, lla, tnica; c) taur, gorja; d) hurac, erosi; e) missi, raa; f) aven, operaci, pulm; g) deg, prrroga; h) lli, traci; i) poll, cabell; j) emissi, gas. 14. instantani, instantnia, instantanis, instantnies; itali, italiana, italians, italianes; gandul, gandula, ganduls, gandules; aprensiu, aprensiva, aprensius, aprensives; embriac, embriaga, embriacs, embriagues; tena, tena, tenaos, tenaces; exacte, exacta, exactes, exactes; honest, honesta, honests/os, honestes; boig, boja, boigs/jos, boges; ortodox, ortodoxa, ortodoxos, ortodoxes. 15. Una terminaci: amable, amables; brillant, brillants; jove, joves; carnal, carnals; rosa, roses; papallonejant, papallonejants; perceptible, perceptibles; cordial, cordials; persistent, persistents; decent, decents; fcil, fcils. Dues terminacions: agitat, agitada, agitats, agitades; corts, cortesa, cortesos, corteses; discret, discreta, discrets, discretes; rod, rodona, rodons, rodones; blanc, blanca, blancs, blanques; precis, preciosa, preciosos, precioses; blanc, blanca, blancs, blanques; propi, prpia, propis, prpies; negre, negra, negres, negres; llumins, lluminosa, lluminosos, lluminoses; nacrat, nacrada, nacrats, nacrades; tebi, tbia, tebis, tbies; bonic, bonica, bonics, boniques; expressiu, expressiva, expressius, expressives; pigallat, pigallada, pigallats, pigallades; bru, bruna, bruns, brunes; encantat, encantada, encantats, encantades; dol, dola, dolos, dolces; fet, feta, fets, fetes. 16. a) ferri, frria, ferris, frries; b) div, divina, divins, divines; c) obsc, obscena, obscens, obscenes; d) tebi, tbia, tebis, tbies; e) for, forana, forans, foranes; f) femen, femenina, femenins, femenines; g) soci, scia, socis, scies; h) ossi, ssia, ossis, ssies; i) continu, contnua, continus, contnues; j) mitj, mitjana, mitjans, mitjanes; k) ambigu, ambigua, ambigus, ambiges; l) ardu, rdua, ardus, rdues; m) ro, rona, rons, rones; n) gegraf, gegrafa, gegrafs, gegrafes; o) tard, tardana, tardans, tardanes; p) genu, genuna, genuns, genunes.

25

17 . a) uns luxes burgesos; b) uns sopars estantissos; c) uns sous escassos; d) uns professionals seriosos; e) uns fills agradosos; f) uns aparells postissos; g) uns llits llevadissos; h) uns alumnes malaltissos; i) uns caminars indecisos; j) uns vens airosos. 18. corts, cortesa, cortesos, corteses; sus, sussa, sussos, susses; masss, massissa, massissos, massisses; xams, xamosa, xamosos, xamoses; las, lassa, lassos, lasses; ansis, ansiosa, ansiosos, ansioses; ros, rossa, rossos, rosses; rus, russa, russos, russes; gros, grossa, grossos, grosses; ills, illusa, illusos, illuses; gris, grisa, grisos, grises; precs, precisa, precisos, precises; esponjs, esponjosa, esponjosos, esponjoses; gras, grassa, grassos, grasses; boirs, boirosa, boirosos, boiroses; plegads, plegadissa, plegadissos, plegadisses; avaricis, avariciosa, avariciosos, avaricioses; difs, difusa, difusos, difuses; casts, castissa, castissos, castisses; mests, mestissa, mestissos, mestisses.
pgina 63

19. a) uns camins angosts/os; b) uns problemes complexos; c) uns exmens extensos; d) uns infants perplexos; e) uns riures dantescs/os; f) uns edificis annexos; g) uns taranns basts/os; h) uns posats adusts/os; i) uns actes reflexos; j) uns joves coixos; k) uns nois trists/os; l) uns nivells fluixos; m) uns poetes prolixos; n) uns amics molests/os; o) uns joves robusts/os; p) uns indrets foscs/os; q) uns camins adversos; r) uns somriures dolos; s) uns aires densos; t) uns accents circumflexos. 20. a) mal, tranquil, parallel; b) avar, rar, clar, brbar, car; c) atent, dolent, valent, opulent, calent, violent, suculent. 21. auda, auda, audaos, audaces; feli, feli, felios, felices; atro, atro, atroos, atroces; tena, tena, tenaos, tenaces; preco, preco, precoos, precoces; vera, vera, veraos, veraces. 22. solemne, ferotge, jove, infame, simple, deforme, heretge, mediocre, bilinge, rude, lliure. 23. a) pobre, pobra; b) culte, culta; c) enorme; d) docte, docta; e) cmode, cmoda; f) fnebre; g) ntegre, ntegra; h) salvatge; i) directe, directa; j) pulcre, pulcra. 24. boig, boja, boigs/bojos, boges; lleig, lletja, lleigs/tjos, lletges; mig, mitja, mitjos, mitges; roig, roja, roigs/jos, roges. 25. a) erectes, erecta, erectes, erectes; b) andorr, andorrana, andorrans, andorranes; c) ferstec, ferstega, ferstecs, ferstegues; d) esquerp, esquerpa, esquerps, esquerpes; e) dol, dola, dolos, dolces; f) obts, obtusa, obtusos, obtuses; g) saga, saga, sagaos, sagaces; h) burlesc, burlesca, burlescs/os, burlesques; i) com, comuna, comuns, comunes; j) recte, recta, rectes, rectes; k) ple, plena, plens, plenes; l) ateu, atea, ateus, atees; m) savi, svia, savis, svies; n) ro, rona, rons, rones; o) fluix, fluixa, fluixos, fluixes; p) destre, destra, destres, destres; q) falla, falla, fallaos, fallaces; r) abrupte, abrupta, abruptes, abruptes; s) proca, proca, procaos, procaces; t) sacre, sacra, sacres. 26. Els cavallers, deixant desguardar-les amb recances, foren presentats a les ltimes joves dames. Les ms empolainades potser, per tamb les ms vulgars. Els saludaren amb uns somriures pllids que harmonitzaven amb el seus rostres esblanquets, amb els nassos llargs i difcils i les mans mstiques i displicents. Aquestes noies distingides i melancliques, definitivament lletges, es deien... i eren dunes famlies illustrssimes de les ciutats. En alguns llocs de les desolades planries aquells homes perversos estaven a laguait, amagats en uns caus com unes bsties salvatges i amb els cors plens dodi envers totes les races humanes, que els havien foragitat. Eren els ltims que faltaven per augmentar les sensacions ttriques que produen els erms, els vents glaadors i els cels tenebrosos.
pgina 67

27 . Mhi va acompanyar un (D) home, el (D) fuster, del (D) poble ve. Abans va avisar-me: Vost, que ha visitat tants (D) pobles, estic segur que no nha vist mai un altre (Pr) com aquest (Pr). No es veia ni una (D) casa. No es veia res (Pr). Ens vam aturar a la vora dun (D) muret que feia una (D) gran rodona, molt (Adv) i molt (Adv) gran. Al (D) peu del (D) muret, a la (D) banda de fora, hi havia tous dherba tendra i matolls de fonolls i ms (Adv) fonolls. Herba i fonolls estaven atapets de cargols bovers. I tot (Adv) el (D) dintre del (D) muret es veia ple de formes dhomes i de dones cobertes de llot. Es rebolquen pel (D) llot nus de pl a pl. Veu els (D) caps? Com que els (Pr) tenen tan (Adv) grossos s l (D) nica cosa que el (D) llot no pot cobrir. Damunt de la (D) gran rodona tancada pel (D) muret, segurament perqu el (D) llot no pogus vessar, es gronxava un (D) nvol ni massa (Adv) gran blanc ni massa (Adv) gris. I una mica (Adv) lluny, al (D) bell mig de la (D) gran rodona, salava una (D) muntanyola de pendent suau sense mica de vegetaci. El meu (D) acompanyant va dir: Veu? Quan es volen treure el (D) llot de sobre, aix com en els altres (D) pobles els seus (D) habitants prenen el (D) sol, els (D) habitants daquest (D) poble pugen, patint i suant, a la (D) muntanyola, i dic patint i suant perqu rellisquen i rellisquen, i prenen la (D) pluja. Per baixen aviat; els (Pr) agrada massa (Adv) viure de nassos al (D) llot, hi juguen, sen tiren grapats al (D) cap i a la (D) cara i sn felios aix. I de qu viuen? De cargols. Sels (Pr) mengen amb banyes i tot, de viu en viu i sense dejunar. I com moren? No moren mai; el (D) llot els conserva i la (D) carn de cargol els (Pr) fa la (D) pell llefiscosa. Si en pogus veure algun (Pr) de la vora, algun (Pr) que es volgus ensenyar i sortir del (D) llot, veuria que la (D) pell que els (Pr) cobreix s la (D) pell ms (Adv) tibant del (D) mn. I quan el (D) nvol sen va, com es renten? El nvol no sen va mai. T llogat aquest (D) tros de cel per sempre. El (Pr) tenen al (D) damunt sense parar i sense parar deixa anar la seva (D) plugeta. Quan els (D) homes i les (D) dones estirats a la (D) muntanyola shan cansat destar nets i de veures la (D) pell es deixen relliscar cap al (D) llot que s, en realitat, on fan vida. Quina (D) cosa..., vaig dir.

26

28. a) dels seus; b) les seves; c) la seva; d) la seva; e) els seus / llurs; f) les seves; g) la seva / llur; h) la seva. 29. a) 4a; b) 3r, 5; c)1r, 8a; d) 4t, 10; e) 8ns; f) 6a; g) 2ns, 3rs; h) 4ts. 30. El noi de la segona fila t dues dents trencades.
pgina 68

31. a) un mili tres-centes cinquanta-dues mil; b) mil nou-cents setanta, mil nou-cents noranta; c) cent cinquantaset mil nou-cents trenta-tres; d) dos mil vuit-cents quaranta-quatre; e) mil dos-cents noranta-cinc. 32. Resposta model: a) una altra; b) qualsevol; c) cadasc; d) qualssevol; e) algunes, certes; f) cap; g) mateix; h) ning; i) res. 33. a) gaire, molt; b) molta, gaire; c) gaire, molts; d) gaires, molts; e) molt, gaires. 34. a) res; b) gens; c) gens, res; d) gens, res; e) res, gens; f) res. 35. a) dues, a casa seva; b) bastants, mateix; c) Tot, fora; d) diversos, a crrec meu; e) els altres, de part seva; f) cap, les dents; g) gaires, gens; h) per no en tinc gaires proves; i) Com ests? res; j) cadasc.
pgina 69

36. Fer (2a, I), acostar (1a, R), saber (2a, I), ajudar (1a, R), voler (2a, I), estimular (1a, R), rebutjar (1a, R), veure (2a, I), permetre (2a, I), entrar (1a, R), visitar (1a, R), expressar (1a, R), tenir (3a, I), reconixer (2a, I), posseir (3a, I), poder (2a, I), recompensar (1a, R).
pgina 70

37 . a) tassocis; b) odin; c) desvis; d) sun; e) acaricis; f) renunci; g) reconcilis; h) copin; i) menyspren; j) actu. 38. a) No estalvis; b) No et refis; c) No sus; d) No envis; e) No denuncis; f) No rumis. 39. Indico, indiques, indica, indiquem, indiqueu, indiquen; aplao, aplaces, aplaa, aplacem, aplaceu, aplacen; lligo, lligues, lliga, lliguem, lligueu, lliguen; assajo, assages, assaja, assagem, assageu, assagen; liquo, liqes, liqua, liqem, liqeu, liqen.
pgina 74

40. Indicatiu. Present: traiem, traieu, jaiem, jaieu, naixem, naixeu. Passat simple: tragu, tragueres, tragu, tragurem, tragureu, tragueren; jagu, jagueres, jagu, jagurem, jagureu, jagueren; naix, naixeres, naix, naixrem, naixreu, naixeren / nasqu, nasqueres, nasqu, nasqurem, nasqureu, nasqueren. Futur simple: traur, traurs, traur, traurem, traureu, trauran; jaur, jaurs, jaur, jaurem, jaureu, jauran; naixer, naixers, naixer, naixerem, naixereu, naixeran. Subjuntiu. Present: traguem, tragueu; jaguem, jagueu; naixem, naixeu / nasquem, nasqueu. Imperfet: tragus, traguessis, tragus, tragussim, tragussiu, traguessin; jagus, jaguessis, jagus, jagussim, jagussiu, jaguessin; naixs, naixessis, naixs, naixssim, naixssiu, naixessin / nasqus, nasquessis, nasqus, nasqussim, nasqussiu, nasquessin. Gerundi: traient, jaient, naixent. 41. Indicatiu. Present: puc, pots, pot, podem, podeu, poden; vull, vols, vol, volem, voleu, volen. Futur: podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran; voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran. Subjuntiu. Present: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imperfet: pogus, poguessis, pogus, pogussim, pogussiu, poguessin; volgus, volguessis, volgus, volgussim, volgussiu, volguessin. Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. 42. a) jaiem; b) naixia; c) puguem; d) vulgui; e) traurs; f) vulgueu; g) jeguis; h) traient; i) naixer. 43. a) suspenc, resolc, valc; b) suspenent, resolent, valent; c) suspendran, resoldran, valdran; d) suspenem, resolem, valem; e) suspendries, resoldries, valdries; f) suspenen, resolen, valen; g) suspengueres, resolgueres, valgueres; h) suspenguessin, resolguessin, valguessin.
pgina 75

44. a) aprenc; b) conec; c) desconec; d) dissolc. 45. Present dindicatiu: entenc, entens, entn, entenem, enteneu, entenen; absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Present de subjuntiu: entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin; absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin; conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imperatiu: entn, entengui, entenguem, enteneu, entengui; absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin; coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin. En els verbs acabats en -ndre, -ldre i -ixer la 1a persona del present dindicatiu acaba en -c i, per tant, conjuguen el subjuntiu i les persones 3a del singular i 1a i 3a del plural de limperatiu amb -gu-. 46. a) coneguessis; b) estenc, prenc; c) suspn, suspenc; d) pretengueu; e) resoleu; f) molen; g) absolgus; h) aprengueren; i) reconec; j) componguis. 47 . 2a del singular i del plural: pur; 3a singular, 1a i 3a del plural: velaritzat. 48. Entn, entengui, entenguem, enteneu, entenguin; dissol, dissolgui, dissolguem, dissoleu, dissolguin; val, valgui, valguem, valeu, valguin; reconeix, reconegui, reconeguem, reconeixeu, reconeguin. 49. a) coneixeu; b) absoleu; c) esteneu; d) resoleu; e) apreneu; f) enceneu. 27

50. a) no dissolgueu; b) no suspengueu; c) no venguis; d) no prenguem; e) no aprengueu; f) enceneu; g) absol; h) moleu; i) ofeneu; j) estn. 51. a) cloa; b) creia; c) bevia; d) movia; e) coa; f) reia; g) seia; h) escrivia; i) queia; j) treia; k) jeia; l) vivia.
pgina 76

52. a) bec, bevem; b) crec, creiem; c) coc, coem; d) escric, escrivim; e) jec, jaiem; f) ric, riem; h) moc, movem; i) sec, seiem; j) cloc, cloem. En cada cas la 1a persona del singular presenta una consonant velar final. Desprs, es produeix un canvi de lexema: la primera persona del singular es conjuga amb un lexema velaritzat i la primera del plural, amb lexema pur. 53. Present dindicatiu: dec (vel.), deus (pur), deu (pur), devem, deveu (amb v), deuen (pur); trec (vel.), treus, treu (pur), traiem, traieu (amb i), treuen (pur); ric, (vel.), rius, riu (pur), riem, rieu (sense u), riuen (pur). Present de subjuntiu: degui, deguis, degui, deguem, degueu, deguin (vel.); tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin (vel.); rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin (vel.). 54. deure: deveu, deureu, degueu, degussiu, deveu; caure: caieu, caureu, caigueu, caigussiu, caieu; coure: coeu, coureu, cogueu, cogussiu, coeu; seure: seieu, seureu, segueu, segussiu, seieu. 55. seure: seia, seies, seia, siem, sieu, seien; cloure: cloa, cloes, cloa, cloem, cloeu, cloen. 56. Com seure: riure, jeure, creure i treure. Com cloure: plaure i coure. 57 . a) jaguessis; b) traieu; c) caic; d) moguessis; e) beguis; f) visc. 58. beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin; creure: creu, cregui, creguem, creieu, creguin; riure: riu, rigui, riguem, rieu, riguin. 59. a) cou; b) beveu; c) clou; d) rieu; e) caieu; f) esteneu. 60. a) no cregueu; b) no visqueu; c) no prenguis; d) no riguis; e) no segueu; f) no tinguis.
pgina 78

61. a) munyo; b) recullo; c) assenteixo; d) escupo; e) fregeixo; f) cuso; g) consento; h) pressento; i) prohibeixo. 62. a) dissenteixen; b) retrunyen; c) sesmunyi; d) avorreix; e) consento; f) tusso; g) ressenti; h) lluu; i) omple; j) puny. 63. a) cullo, colls, cull, collim, culli; b) surto, sorts, surt, sortim, surti; c) escupo, escops, escup, escopim, escupi; d) tusso, tosss, tus, tossim, tussi; e) cuso, coss, cus, cosim, cusi. 64. Reduir. Present: redueixo, redueixes, redueix, redum, reduu, redueixen. Imperfet: redua, redues, redua, reduem, redueu, reduen. Obeir. Present: obeeixo, obeeixes, obeeix, obem, obeu, obeeixen. Imperfet: obea, obees, obea, obeem, obeeu, obeen. 65. a) han reconstrut, destruren; b) agrau; c) oberes; d) reduu; e) influren; f) distribua; g) atribuen; h) succeren; i) maleren.
pgina 79

66. a) aprs, prets; b) roms, descls; c) ats, ofs; d) resolt, imprs; e) establert, susps; f) comparegut, complert; g) absolt, coms; h) suplert, ents; i) sofert, pogut; j) fos, begut.

De la paraula al text
pgina 80

1. [o], [], [u], [i], []-[]-[i]-[u]-[i]-[], [i], []-[]-[]-[a], [o], [], [u]-[]-[], [], [], [o]-[], [a], []-[a], []-[u]-[i]-[a], [], []-[u], [e], [], []-[i]-[i], [], []-[u]-[a], [], []-[], []-[a]-[], [], [a], [i], [], [a], []-[u]-[i]-[a]-[], [e], [o],[u]-[i]-[o]. 2. esplai [aj], reconeixereu [w], antiquades [wa], conviure [iw], cuiden [uj], caus [aw] 3. a) [s]-[z]-[]; b) []-[k]-[z]-[dz]; c) [s]; d) [d]; e) []-[]; f) [s]-[]-[ts]; g) [z]-[]-[s]-[s]-[]; h) [z]-[d]-[z]-[k][k]-[s]; i) [z]-[] 4. grcia, tcnica i mnima sn paraules esdrixoles. ssers s una paraula plana no acabada en cap de les dotze terminacions. perqu, tamb, passi i alg sn paraules agudes i acaben en alguna de les dotze terminacions.
pgina 81

5. esfor-esforos, els noms aguts acabats en - fan el plural en -os. culpa-culpes, setmana-setmanes, secta-sectes, broma-bromes, els acabats en vocal neutra fan el plural en es. captaci-captacions, excursi-excursions, totes dues acaben en vocal accentuada i per aix cal afegir-hi una ena tant al femen com al plural.

28

dret-drets, fa el plural en -s. bosc-boscos, els noms aguts acabats en -sc fan el plural en -os o -s.
6.
mascul singular femen singular mascul plural femen plural

sospits

sospitosa

sospitosos

sospitoses

feli

feli

felios

felices

jove

jove

joves

joves

pblic

pblica

pblics

pbliques

fams

famosa

famosos

famoses

decadent

decadent

decadents

decadents

constructiu

constructiva

constructius

constructives

7 . La nostra (determinant possessiu), totes (determinant indefinit), les (determinant article), quatre (determinant numeral cardinal), uns quants (determinant indefinit compost), molts (determinant quantitatiu), algun (determinant indefinit) cap (determinant indefinit). 8. Resposta model: insistir (Pres. Ind.: insisteixo, insisteixes, insisteix, insistim, insistiu, insisteixen. Pres. Subj.: insisteixi, insisteixis, insisteixi, insistim, insistiu, insisteixin. Imp.: insisteix, insisteixi, insistim, insistiu, insisteixin). assumir (Pres. Ind.: assumeixo, assumeixes, assumeix, assumim, assumiu, assumeixen. Pres. Subj.: assumeixi, assumeixis, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin. Imp.: assumeix, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin). seguir (Pres. Ind.: segueixo, segueixes, segueix, seguim, seguiu, segueixen. Pres. Subj.: segueixi, segueixis, segueixi, seguim, seguiu, segueixin. Imp.: segueix, segueixi, seguim, seguiu, segueixin). 9. Present de subjuntiu: canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canvin. Imperatiu: canvia, canvi, canviem, canvieu, canvin. 10. Reconixer: reconeix, reconegu. Entendre: entengui (velar), entendr (amb consonant epenttica), ents (sense -n-), entenia (pur). 11. En catal hem dusar mots com treballar o escarrassar-se. 12. Quatre sonats i el que es porta s no fotre res sn expressions del registre colloquial-vulgar. Les expressions equivalents en registre estndard serien: quatre bojos i la moda s no fer res. 13. linxament meditic: Amb relaci als esplais, els mitjans de comunicaci sempre han donat una mala imatge dels monitors o els han culpat dels fets. ambients derrotistes: Es refereix a aquells espais que sempre tenen una visi pessimista i negativa de les coses. societats decadents: Societats que es debiliten, que perden els valors. secta destructiva: Grup de persones organitzat i liderat per alg que t males intencions. 14. Desencantat: Que has perdut la fascinaci i ha deixat de plauret molt una cosa. Desmotivat: Que alg ha perdut els motius que lestimulen a fer una cosa. No sn sinnims exactes. Quan ests desmotivat vol dir que has perdut el motiu de la fascinaci i quan ests desencantat has perdut la fascinaci sense tenir en compte el motiu. 15. Article dopini. 16. Lloar els monitors desplais. 17 . La ironia. 18. Resumir-ne el contingut principal.

29

19. pringuen: interferncia duna altra llengua. xirucaires idiotitzats: mfasi, ironia. 20. Anfores lxiques: monitors desplai, ssers estranys, quatre sonats, xirucaires idiotitzats. Anfores gramaticals: Els reconeixereu, sels ha fet saber, sels veu felios, els fa poc integrables, els nega el dret, ells all, etiquetarlos, els donaria suport, els hauria daturar, sels acudeixi. 21. oi: afirmaci. ai, uix: menyspreu.

30

4. LA MORFOSINTAXI (2)
Comentari
pgina 84
EL PES DUNA GRASSA A LA LLUNA

Empar Moliner, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Quaderns Crema Tema: la discriminaci per ra de pes (en aquest cas, el ttol no s el tema de larticle, noms fa referncia a un aspecte humorstic de larticle). Concepte o exemple: abunda molt ms lexemple que el concepte (la discriminaci s injusta). Intenci: la b), denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa. Ho fa amb un to humorstic. Estructura i resum: loraci temtica.

Introducci
Aix de la discriminaci s ben estrany. Els discriminats: Tenir caspa est molt mal vist. Tenir polls queda molt ms b. Ser baix i calb est mal vist. Ser molt prim est ben vist en privat i mal vist en pblic. Ser gras est mal vist en privat i hipcritament ben vist en pblic.

Desenvolupament
Concurs de bellesa Reina gran talla. L expressi talla gran no t sentit: la meitat de la poblaci excedeix la mida normal, per tant, haurem de revisar la idea de normal, o catalogar danormal la meitat de la poblaci. Crtica a la societat: televisi, botigues amb talles petites i venedores primes, els homes... Reben invitacions, com a obeses que sn, per anar a aquests programes de televisi. El que no els agrada a aquestes reines de la talla s que a les botigues de roba especial hi hagi maniquins i venedores primes. A les talles grans els passa el mateix que als teatres: com que els arquitectes no sn actors, sempre els dissenyen malament. No van gaireb mai a les discoteques de talla 36. Es veu que a alguns homes els agraden les dones amb quilos, per noms a casa, no per passejar-shi pel carrer. En elles sempre shi fixen els senyors molt grans o els molt traumatitzats. A travs dun clcul no gaire complicat, pots saber el que pesaries a tots els planetes del sistema solar. Si peses 100 quilos a la Terra, a la Lluna en pesaries 16,6; a Plut, 6,7 i en canvi a Jpiter, 253,3. Les noies grasses nestan tipes: La Sandra est cansada que, quan va per asseures al seient del metro o a lautobs, la mirin amb cara que no hi cabr. Cansada de preguntar quant val el vestit de laparador i que la dependenta li digui amb cara de sembla mentida: no deu ser per tu?.

Cloenda
Sha dinvertir en noves tecnologies, perqu en un futur no noms vagin a la Lluna els milionaris, sin tamb totes les dependentes malvades de la Terra.

31

1. b) Denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa. 2. La discriminaci per ra de pes. 3. El ttol no s el tema de larticle, noms fa referncia a un aspecte humorstic de larticle. El to, per tant, s humorstic i/o irnic.
pgina 85

4. Abunda molt ms lexemple que el concepte. 5. Estructura: Introducci (1r pargraf) / Desenvolupament (2n i 3r pargrafs) / Cloenda (4t pargraf). Temes per pargrafs: L absurditat de la discriminaci (1r). Les situacions inslites viscudes per les persones grasses (2n). Les possibilitats de lligar (o no) de les noies grasses (3r). El rebuig a les persones que discriminen les altres a causa de ser grasses (4t). 6. Actua de conclusi o didea que defensa lautora, en relaci amb la qual desprs presenta arguments que la reforcen. Shi exposa que no sentn el comportament discriminatori (que desprs exemplifica). 7 . Exemples: Tenir caspa est molt mal vist. Tenir polls queda molt ms b. Ser baix i calb est mal vist. Ser molt prim est ben vist en privat i mal vist en pblic. Ser gras est mal vist en privat i hipcritament ben vist en pblic. Conceptes: -Aix de la discriminaci est mal vist. -Llavors aix [...] de la poblaci. 8. Serveixen per reforar la idea que lautora t del comportament discriminatori. Sn arguments a favor de la idea que ella en t; per tant, en contra daquest comportament. 9. Es critica que les persones grasses no siguin considerades igual que les altres persones. Ho critica perqu, en certa manera, aix fa que siguin bandejades de la societat. 10. El tercer pargraf se centra en lmbit de les relacions amoroses. I lautora critica que les possibilitats de lligar de les persones grasses es basin noms en el prejudici que sn ms simptiques i bones persones. 11. Shi vol expressar un rebuig envers aquella gent que discrimina les persones grasses. 12. Shi posa de manifest a travs de la ridiculitzaci de les persones que actuen de manera discriminatria. 13. Amaga la voluntat daconseguir reflectir que aquest comportament no s correcte. La intenci, per tant, s la de criticar i denunciar situacions injustes. 14. Resposta oberta: S, perqu deixa en evidncia la gent que discrimina les persones grasses. 15. casps, polls, gran: s metalingstic. raons de pes, a les discoteques de talla 36, talla gran: emfatitzar el sentit irnic. senyor calb i baixet: citacions literals. anorctic, vaca, cor aix de gran, una grassa per molt grassa que deixs veure la tele al seu fill desprs de les dotze de la nit, Et queda molt b, precisament jo me nhe quedat un digual, Un conjunt de roba interior una mica sexi no existeix, La part de baix sempre et va petita, Si lligues [...] bona persona, No deu ser per tu?: reproduir intervencions en estil directe o indirecte. Reina gran talla: nom del certamen. 16. Resposta model: No sentn que la gent discrimini les persones per qestions que, sovint, sn externes a la seva voluntat i que afecten ms de la meitat de la poblaci. En relaci amb les persones grasses els toca viure situacions ridcules, com si no fossin daquesta societat. Caldria revisar els motius que porten a aquest comportament i bandejar les persones que el practiquen per tal daconseguir que les persones grasses puguin ser tractades en tot moment i en tots els mbits amb normalitat.

Activitats
pgina 92

1. Resposta model: a) Eviteu la despesa innecessria daigua, el planeta us ho agrair! / No malgastis laigua que tens avui, o no en podrs fer s dem! b) Deixeu seure la gent gran! / Sigues educat i cedeix el teu seient a la gent gran! c) Construu futur, penseu en els joves! / Faciliteu un sostre als joves! 32

2. Resposta model: a) Abans dacabar, he de dir que tots sereu benvinguts a la inauguraci del casal. b) Trobar-se sol no agrada a ning. c) En tornar de la feina, el cotxe tingu una avaria. d) Per cloure lacte, magradaria acomiadar els assistents i convidar-los a un petit convit. e) En recordar-ho, rememor imatges espantoses del passat. 3. a) incorrecta: Arrib a la meta i reb una copa de mans del president. b) incorrecta: El detingueren i li van posar una multa per excs de velocitat. c) correcta. d) incorrecta: Ha rebut un cop i ha quedat inconscient. e) correcta. f) incorrecta: Caigu de larbre i es trenc una cama. g) incorrecta: Es present a lexamen i suspengu per quatre dcimes. h) correcta. i) incorrecta: Es reuniren i no arribaren a cap acord. j) correcta. 4. a) L empeny amb fora i caigu estrepitosament. b) Van arribar al cim i van plantar una bandera. c) Sasseuen encongint les cames. d) El reconegu i el salud efusivament. e) Entr a lhospital tremolant de fred i de por. f) La policia latrap i el detingu sense contemplacions. g) Se lescolta mirant-lo amb molta atenci. h) Arribaren a un acord i signaren els papers davant de notari. 5. a) Si tens un moment, vine a veurem. b) Si tenies un problema, me lexplicaries? c) Si no haguessis fet tard, nosaltres haurem tingut temps de veure en Marc. d) Si em portessis a casa, tho agrairia molt. e) Si la policia no hagus intervingut, els manifestants shaurien dispersat sense tants aldarulls. f) Si els preus no haguessin pujat tant, la inflaci shauria estabilitzat. g) Si els pares mho haguessin preguntat, els hauria dit la veritat. b) Si els alumnes fessin vaga, els professors els donarien suport.
pgina 93

6. a) Ha comenat a treballar. b) Estic fent la teva feina.

c) Ja hem acabat de dinar. d) Havia de consultar-te un dubte.

7 . a) solen venir: reiterativa. b) estar treballant: durativa; vol sentir: intencionalitat. c) volia fer: intencionalitat; tornar-la a veure: reiterativa. d) deuen ser: probabilitat; haurem danar: obligaci. e) podem marxar: possibilitat; hem acabat de dinar: culminaci. f) posen a discutir: inici de lacci; acaba plorant: culminaci. 8. a) Havia de deixar-ho tot clar. b) Deuen ser les nou. c) Ha acabat de molestar la gent. d) El concert est a punt de comenar. e) En Joan vol presentar-se al concurs descacs. f) Ha tornat a fer de les seves. g) Se sol llevar a trenc dalba. h) En Joan pot tenir problemes amb la Marta. i) La Carme ha deixat de trucar-me. Est enfadada amb mi. j) No he sortit en tot el cap de setmana i he deixat acabada la feina.

33

9. a) Hem de trobar una soluci o el conflicte esclatar amb ms virulncia. b) Jo crec que haurien de fer el que estableixen les normes. c) Vols dir que cal que hi anem tots? d) Si volem guanyar la gimcana, sha de resoldre aquest enigma aviat. e) Penso que hauran de trobar el cam tots sols. 10. Porten preposici a les oracions: b), e), h). Les altres no en porten perqu sn verbs transitius.
pgina 94

11. a) l 13. a) b) c) d) e) f)

b) l

c) el

d) li

e) l

f) el, li

g) el

h) li

12. a) culpar, b) reflectir, c) collidir, d) aterrar, e) atemorir, f) decebre, g) extradir, h) garantir i) polluir. L avi aterr quan encara no li havien concedit el perms. Tenia moltes expectatives per totes lhan decebut. Els companys han culpat en Carles de latracament a m armada. L actitud passiva dels ciutadans reflecteix la manca dillusi en les perspectives de canvi. No satreveix a sortir de casa. L han atemorit. Ahir un cotxe collid amb un cami.

14. a) Els germans petits no callen mai i el molesten a tothora. b) Dorm al sof i lemprenya que posem la televisi. c) Seu b i calla! Estic adormint el teu germ. d) Quan va veure que el revisor pujava a lautobs, el Joan va baixar de seguida. e) El van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu. f) El sorprn la manca destabilitat que t: arreu on va cau. g) Calla, que he de telefonar-li. h) Se nha anat perqu el tema no linteressa gens. i) Sha engreixat una dotzena de quilos i no s on sels ha posat. j) A lestiu ens ho passem molt b amb els cosins. k) Van compondre un poema fantstic i no els van premiar. l) El sol reflecteix damunt dels vidres i no ens hi veiem. m) L Ajuntament oferir deu noves vacants per cobrir. 15. Resposta model: No ens va aclarir el problema que tenem per poder aconseguir clarificar aquell compost qumic. Abans de creuar el carrer, el vaig veure encreuar les cames. El metge em va doblar la raci de pastilles en una recepta que vaig doblegar per posar-la a la cartera. El van nomenar director de lempresa i en la presa de possessi em va anomenar a mi. Van planejar lexcursi en aquell indret per veure planar lguila ms coneguda del mn. La van posar apartada de les altres gallines i va pondre menys ous. El Pau i la Roser van renyir fa ja vora un mes i em van renyar quan ho vaig escampar als quatre vents. La professora em va assenyalar i vaig sortir a la pissarra a senyalar els complements directes de les frases. 16. Resposta model: Va compondre una esplndida can damor. Volia compondre una novella histrica, per li va sortir una novella de misteri. Amb totes aquestes substncies intentar compondre un medicament que combati la sida. Va compondre malament les primeres peces del trencaclosques i ara no sap com sortir-sen. Amb totes aquestes paraules desordenades has de compondre una frase amb sentit. El mirall va reflectir-li el rostre desfigurat per laccident. Aquella situaci va reflectir que encara havien de debatre molt el tema. La lluna es va reflectir en lestany. Va reflectir tot el que pensava en aquella carta. En el seu rostre es va reflectir el seu estat dnim.
pgina 95

17 . a) far / donar 18. a) est / s b) s / est c) ets / ets 34

b) fa / fem

c) fa / donis d) sn / est e) estar / sc f) est / sn

d) va fer / fa

e) fes / dna g) ets / ests h) s / estic i) s / est

19. La primera de cada parella doracions fa referncia a qualitats inherents i la segona a qualitats transitries. Resposta model: a) No podem fer servir aquest pal perqu el pal s tort. Hem danar a adrear el pal, perqu a causa de les fortes rfegues de vent ara est tort. b) En aquest indret plou molt, la terra s humida. Com que aquest mat ha plogut, ara la terra est humida. c) Haurem de comprar una bombeta amb ms potncia, aquesta s fluixa. Aquesta bombeta noms illumina de manera intermitent, est fluixa. 20. a) s b) estaran / estarem c) sn / estaven, eren. 21. a) sn simple localitzaci; estaran b) s / s qualitat inherent c) estan perfrasi de gerundi d) van ser passiva e) s / s localitzaci f) est qualitat transitria g) estan perfrasi de gerundi h) s qualitat inherent d) s / estar e) est f) sn / sn g) sn / estar h) estaran

estada en un lloc amb determinaci temporal

pgina 103

22. Em vaig ajupir per tocar el terra amb la m. Era llefiscs i mentre el tocava vaig sentir molt a la vora com un gran gemec de trompa que de mica en mica es va anar tornant un bramul. I entre bramuls i gemecs, com una ronquera de pulmons vells i cansats, el terra es va moure enlaire i jo vaig caure assegut abraat al meu taul. Mig estabornit, no sabia ben b qu passava, noms sabia que no havia de deixar el meu taul fins a la mort, perqu la fusta s ms forta que laigua. Damunt daigua revolta una fusta plana s ms forta que tot. Volia saber ben b on era, i quan un costat del cervell va comenar a fer-me menys mal vaig provar de caminar endavant; tot era de color de tinta de pop espantat, i shavien acabat els gemecs i noms se sentia glu-glu, glu-glu. I el terra, sota els peus, perqu jo ja tornava a estar dret, era de goma tendra, daquella que raja tranquilla de la soca dels arbres, goma recollida, treballada i assecada i desprs estovada per la calor, encara que all dintre hi fes fred i les dents em petessin. Tot badant em vaig trobar altra vegada assegut a terra amb el taul travesser damunt les cames. [] El clavava a terra i quan el tenia clavat feia una passa endavant, i aix, amb penes i treballs, caient i aixecant-me, vaig arribar a un lloc estrany. 23. a) a la menuda / al detall; a lengrs c) a la bestreta; a compte 25. a) sense solta ni volta b) de passada c) a la babal b) a preu fet / a escarada d) a terminis d) a tort i a dret e) a ulls clucs

24. francament, tmidament, imperceptiblement, certament, elegantment.

26. Resposta model: a) Mho va explicar tot fil per randa (amb tots els detalls). b) Vam tractar punt per punt tot el que segueix (detalladament). c) Anem a pams i no ens alarmem abans dhora (examinem-ho b). d) Es coneix tota la ciutat pam a pam (minuciosament). e) A dreta llei no es mereix aquest premi, ha fet trampes (en justcia). 27 . a) El terra est fregat, camines de puntetes. b) Caus per les escales a rodolons. c) Tha caigut un anell a terra, camines de quatre grapes. d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix. e) Si un enemic tamenaa amb un arma, camines de recules. f) Has begut ms del compte, camines de tort. g) Fas una prctica de camuflatge, camines a rossegons. h) Tot s fosc, camines a les palpentes.

35

pgina 104

28. a) a tota vela b) cames ajudeu-me c) de llampada

d) a tot drap e) xino-xano f) a corre-cuita

29. Havent dinat, amb les piques buides i els plats que seixuguen cap per avall, la Laura t tota la casa per a ella i no sap qu fer-ne. Sajeu al sof i senganxa una estona a la srie de torn de la televisi; sovint shi adorm una mica, els ulls se li tanquen i shi deixa anar, s un moment dol aquest moment que sembla que caiguis en un pou fondo que et xucla, i s que et xucla la son cap endins fins que et pren del tot. Li dura poc; de seguida sespavila, va a la seva habitaci i es prepara la classe de francs. El gat la mira fixament des de sobre la prestatgeria mentre es va llevant a poc a poc. De tant en tant tots dos badallen. La Laura troba la gramtica difcil, es cansa destudiar i es pregunta si t cap sentit que shi esforci. Al cap duna mica, si la novella que t entre mans li agrada, arracona el francs i sajeu al llit a llegir. Per molt sovint tamb, si t prou temps acaba deixant la novella i agafa els pinzells. 30. Resposta model: a) abans: antany; ara: avui dia, en lactualitat. b) alhora: ensems; a destemps: a deshora; immediatament: a lacte. c) llavors: aleshores; tot dun plegat: de cop i volta; tot duna: a linstant; al cap de poc: en breu. 31. a) dara endavant b) daleshores en 32. a) de dalt estant b) de fora estant c) de lluny estant c) a mitjan d) en lendemig d) daqu estant e) dall estant f) de dins estant

33. Resposta model: No vam complir les expectatives. Noms rem, pel cap alt, vint persones. Hi havia, pel cap baix, dues-centes persones. No hi cabia ning ms. Ho volia fer b; si ms no, intentar-ho. Mhi estar dos mesos, a tot estirar. s, si fa no fa, com casa teva.
pgina 105

34. a) si ms no d) si fa no fa b) si fa no fa / pel cap alt e) si ms no c) si ms no f) si ms no 35. Resposta model: Eren gaireb les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensaci molt estranya. Notava lambient fora enrarit. Mai, en aquella hora, no havia vist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt rem una desena dnimes que vagarejaven sense gaire esma. Que estrany era tot! Hi ha fora gent que gaudeix de les situacions ms inversemblants per a mi no magraden gens ni mica. Tot i que no sc una persona gaire normal, necessito dall ms la seguretat de lentorn si ms no la impressi que tot rutlla si fa no fa com sempre. Vaig recrrer pel cap baix un parell de quilmetres i estava tan esgotat de cos i de cap que no men vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent samuntegava arreu per veure la final de la Copa dEuropa!!! No hi havia pensat gens en el malet partit! Estava tan enrabiat amb mi mateix que vaig decidir no quedar-mhi. Per avui nhavia tingut prou! 36. a) gaire; molta b) gens c) gaires d) prou 37 . a) pertot; enlloc c) en lloc de; alhora b) mentre d) per tot; corrents i) aleshores; malament; gaireb; enlloc e) bastant; gens f) massa g) prou e) a les hores; gaire b f) mal; corrent g) aleshores; potser; potser h) ben; mentrestant

38. a) Potser li truco dem o potser vaig a veurel. b) Mira, fins i tot en Pep sha preocupat per tu. c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc. d) Has de veurel i a ms a ms thi has de disculpar. e) Ja them dit moltes vegades que s que hi anirem. f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els ms veterans. 36

pgina 110

39. a) entre; sense b) malgrat; en c) sense; contra

d) entre; amb; contra e) amb; segons f) a; a; amb

g) sense; contra h) a; sense i) ultra; en; de

j) a; a k) a; amb; malgrat

40. a) lluny: adverbi; davall: preposici. b) dins: adverbi; abans de: preposici. c) prop de: preposici; davant: adverbi.

d) a sobre: adverbi; a sota: adverbi. e) dalt de: preposici; lluny de: preposici.
pgina 111

41. a) Si el consum de tabac no afects tant la poblaci, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar els ciutadans. b) En entrar a la sala de conferncies, el periodista va saludar els assistents i va aprofitar lavinentesa per fer una consulta al delegat. c) Consultarem els serveis jurdics perqu ens ajudin a redactar una denncia a les autoritats. d) Espera els companys i demanals si han vist el meu germ. e) Digueu a lagent de la nova secci que convoqui els socis per a la setmana vinent. f) Hem cridat el metge perqu faci una revisi al teu germ. 42. a) Si segueix rient-se de tothom, sarrisca que li facin el buit. b) Sentossudeix a ser una persona ntegra i es nega que el manipulin. c) Sha adaptat b al grup per vacilla a fer nous amics. d) Aspira que el nomenin director i safanya a fer mrits. e) Soposen que construeixin ms urbanitzacions i confien que el consistori savindr a discutir el nou projecte. f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Desprs caldr preocupar-se que tothom sigui reallotjat. g) Els ocupes soposaren al desallotjament de la casa i sarriscaren que la policia entrs a la nit. h) Es preocupa que tot funcioni i est al cas de tot per prescindeix que lelogin. 43. a) Les forces especials van tardar a enviar les tropes. b) La Pepa es gloriejava que tingus tants pretendents. c) El dirigent poltic no es conform que els resultats fossin tan minsos. d) L amenaaren dexpulsar-lo. e) Es ressenteix que el critiquin tant. f) El treball es basa a comparar dos autors del mateix segle. g) Tot i que es va queixar, es va resignar que el descendissin de categoria. h) Sexercita a manejar laquarella. 44. a) Ens amena a fer-nos fora de laula. b) Si tacostumes que els pares et facin els deures, no aprendrs gens. c) La feina consistia a vendre cosmtics per les cases. d) El recepcionista soblid que havia davisar els clients de lhabitaci 321. e) El filsof dubtava que els assistents entenguessin adequadament el seu missatge tic. f) Ja comptava a presentar-se a loficina per sen va oblidar completament. g) Es va preocupar molt que tothom estigus ben ats. h) Els joves van contribuir que la rifa fos un xit. 45. Resposta model: Aquest document s diferent del que em van donar a lAjuntament. No ha vingut per por de fer el ridcul. No toblidis de fer esment de la subvenci rebuda. Quina olor de gessam que fa tota lhabitaci.
pgina 112

46. a) a; per b) a; de c) a; a; per

d) a; a; a e) a; de f) a; a; a

g) a; de h) en i) a; a; a

37

47 . a) mitj / destinatari b) en comptes de / destinatari 48. per / per a a) per; per a b) per a c) per d) per a e) per fins / fins a a) fins a b) fins a c) fins a; fins d) fins a e) fins cap / cap a a) cap a b) cap a c) cap; cap d) cap a e) cap; cap a com / com a a) com; com b) com; com a c) com a; com d) com a; com e) com a; com
pgina 113

49. Resposta model: a) Tothom va comparixer a lassemblea tret de tu. b) En comptes danar dexcursi ens quedarem a casa. c) Les comandes no es poden servir a causa de la forta tempesta. d) He estalviat molt a fi de comprar-me un habitatge. e) A pesar dels obstacles que ens han posat, el projecte segueix endavant. f) He pres moltes precaucions per por dels accidents. g) Vam avanar la tornada de les vacances a causa de la mort de lvia. h) Pel que fa al tema de la vaga, el discutirem ms endavant. 50. Resposta model: a) quant a b) a fora de c) per culpa de d) tret de e) a causa de f) grcies a g) a desgrat de h) en comptes de i) pel que fa a j) amb relaci a

51. a) No hi anir ning a causa del mal temps. b) Els incendis forestals sn deguts als descuits de la poblaci. c) La contaminaci de laire s deguda als escapaments de les indstries pesants. d) L obra de teatre es va clausurar a causa de la poca assistncia de pblic. e) Aquestes faltes dassistncia sn degudes a una baixa per malaltia. f) Ning no podr fer ms fotocpies a causa de la manca de tinta. 52. a) amb relaci a b) en relaci amb c) en relaci amb d) amb relaci a e) en relaci amb

53. a) No ser aqu fins a mitjan juliol. b) Quant a la producci literria, el ritme dobres creix a un ritme lent. c) Es va construir una casa al costat del riu. d) No tinc feina a causa de la saturaci del mercat. e) Amb relaci a les filtracions, caldr investigar el departament de relacions pbliques.

38

De la paraula al text
pgina 114

1. Resposta model: a) en, les; b) terra, dreta; c) troba, dona; d) ordre, totes. 2. [], [z], [s], [], [r], [ks], [z], [s], [], [t], [], [], [t], [], [r], [k], [], [] 3. Diftongs creixents: duia. Diftongs decreixents: taula, treu, somriure
pgina 115

4. Totes (determinant indefinit), les (determinant article), fotos (nom com), de (preposici), la (determinant article), seva (determinant possessiu), vida (nom com), caben (verb), en (preposici), una (determinant article), capsa (nom com), de (preposici), sabates (nom com), amb (preposici), les (determinant article), puntes (nom com), doblegades (adjectiu), samunteguen (verb), sense (preposici), ordre (nom com). 5. Es conjuga amb dos lexemes: treure o traure. Resposta model: traient, tret. Quan la vocal del lexema s tnica sescriu la vocal que es pronuncia. Quan s tona sempre sescriu a. 6. Cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. 7 . Formes compostes: han fet, ha comprat. Verbs independents: sajup a recollir, costa obrir. Perfrasis verbals: ha de buscar (dobligaci), va fent (durativa), podria semblar (possibilitat), queda oberta (consecutiva). 8. Conjuncions: quan era petita, quan desa les tisores, quan ho aconsegueix. Adverbis i locucions adverbials de temps: ja, de gran, mai, ara, sempre, tot seguit, de seguida, de gran, desprs. Sintagmes nominals: un minut, tantes vegades, el pas dels anys, lanar mirant [...], un instant, el temps just [...]. Sintagmes preposicionals: en seixanta anys, a aquestes altures 9. A part dels adverbis i les locucions adverbials de temps de lactivitat anterior: Gaire, ms, tot, (quantitat) No, tampoc (negaci) On (lloc) De bracet, per fi (locucions modals). 10. a) Mirar: Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Veure: Percebre la imatge d'un objecte que els raigs lluminosos provinents d'aquest formen a la retina. b) Agafar: Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la m o un altre rgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no sen pugui anar, aguantar-ho, emportar-sho, transportar-ho, per servir-sen, per possessionar-sen. Arreplegar: Agafar o recollir dac i dall (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-sen. c) Collocar: Posar (alg o alguna cosa) en un lloc determinat, en una certa posici relativa. Endrear: Posar en bon ordre, disposar o arranjar b. d) Llambregar: Veure amb un cop dull. Contemplar: Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. e) Espolsar: Treure la pols (dalguna cosa). Expulsar: Treure (alg) dun lloc on es creu que no ha destar. f) Capsa: Receptacle de cart, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, ms aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Caixa: Receptacle duna certa grandria, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena dobjectes. g) Deixar: Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Desar: Alg, posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre no se nha de servir. h) Llenar: Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-sen. Llanar: Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distncia en laire. i) Buscar: Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Furgar: Remenar (el foc) amb la furga. Fig. Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui. 11. Sinnims de: un grapat de = una gran quantitat de, un munt de, un gran nombre de... glaat = gelat, congelat, gebrat... estimar-se ms = preferir, privilegiar... mandra = peresa, ganduleria, droperia... humits = mullats, molls, xops, embeguts... 39

12. Llegenda s un mot polismic. En el text t la segona accepci. Accepcions: a) Narraci popular desdeveniments sovint amb un fons real per desenrotllat i transformat per la tradici. b) Ttol, escrit explicatiu, dun pla, dun mapa, etc. 13. Radicals: Llambregada: llamp. Amuntegar: munt. Fixador: fix. 14. Extern. 15. a) El ttol fa referncia a la feina que fa la dona. - Cert. b) El ttol s un indicador temporal. - Fals. c) El ttol s una metfora de lacabament duna relaci. - Fals. 16. b) Plantejament / Nus / Desenlla. 17 . - Ara en busca concretament una...: de foto. - La dona furga la butxaca del davantal, en treu unes tisores i...: del davantal. - Al supermercat nha comprat un paquet que duia la llegenda...: de bosses de plstic. - Li costa obrir el contenidor i, encara ms, encabir-hi la bossa. : al contenidor. 18. Ordenar-les, les deixa, les contempla, en recorda, les ha vistes, en busca una, la contempla, no nhi ha cap. 19. Es tracta de verbs dacci. Resposta model: colloca, treu, escombra, obrir, encabir...

40

5. LES FUNCIONS SINTCTIQUES

Comentari
pgina 118
AVS ALS HOMES: SIGUEU TENDRES

Francesc Torralba, La tendresa. Pags editors Tema: la tendresa masculina. Ttol: t una funci conativa. Arguments dautoritat: un dAugust Comte i un altre de Jacques Rousseau. Connectors: Afegeixen informaci: per aix, fins i tot (3), tamb (5), histricament, en llengua catalana, per aix, en lactualitat. Expliquen duna altra manera: per exemple, perqu (2), en definitiva. Relacionen per contrast-oposici: per (4), en cap cas, sin tot al contrari, ms aviat, no... sin. Estructura i resum: loraci temtica.

Introducci
Els qui satrinxeren en la duresa es priven a si mateixos de la meravellosa oportunitat de donar-se i de rebre.

Desenvolupament
Un fals sentit del pudor ha fet molt mal en la conscincia masculina. Aquesta idea de masculinitat ha fet molt forat en la nostra histria i les seves conseqncies han estat desastroses. Aquesta comprensi tan sectria i a lhora esbiaixada de la condici masculina ha causat autntics trastorns en lhome, perqu sha vist obligat a amagar els sentiments, a dissimular-los, a plorar a porta tancada. No sens ocorre relacionar el plor amb la condici masculina. Els homes, en sentit de gnere, no hem rebut una correcta educaci de les emocions i sens ha mutilat el sentiment de tendresa. Auguste Comte: com ms fred i dur, ms home. La transformaci dels rols masculins i femenins que experimenta la nostra societat tamb ha fet capgirar aquesta visi tan simple i primria de la dimensi masculina. Hi ha una dimensi tendra en lhome que no sha de castrar, sin que s bo expressar lliurement, perqu enriqueix significativament la qualitat daquell sser hum. L home que no coneix el dolor diu Jean Jacques Rousseau no coneix la tendresa de la humanitat, ni la dolor de la commiseraci.

Cloenda
La tendresa no s una qualitat lligada al gnere; sin una possibilitat humana.

1. La funci imperativa o conativa. 2. Tema: la tendresa masculina 3. A travs darguments (exemples) que reforcen el plantejament que ens ofereix lautor. 4. Estructura: Introducci (1r pargraf) / Desenvolupament (2n-10 pargrafs) / Cloenda (11 pargraf).
pgina 119

5. A travs de loraci temtica. 6. Resposta model: Estar oberts a les emocions. 41

7 . Tradicionalment shan assignat uns valors als homes i uns altres a les dones. 8. Es refereix als prejudicis de la nostra societat, generats per la pressi cultural. Aquest imaginari collectiu s el que encara distingeix els rols entre home i dona. 9. Resposta model: Desprs de viure en una societat en qu els homes i les dones tenien molt marcat quin era el seu paper i no estava gens ben vist sortir-sen. Actualment sestan trencant els prejudicis que es tenien en aquest aspecte i no noms es valora ms un home sensible que un que no ho sigui, sin que lhome tamb es preocupa per la seva bellesa i, aix, apareixen termes com metrosexual. Ara noms cal que les dones aconsegueixin la igualtat real, que es concreti en lequiparaci de directius i directives en lmbit empresarial, per exemple. 10. Auguste Comte (1798-1857): filsof i socileg francs, fundador del positivisme. Jean Jacques Rousseau (1712-1778): escriptor i filsof sus en llengua francesa. Com a filsofs de conegut prestigi els seus arguments sn arguments dautoritat. La primera cita defensa el plantejament tradicional. La segona, la postura ms moderna, o sigui, lentrada de lhome en lesfera del sentimentalisme. 11. Idees principals: no sha dapostar per la grandesa sin per la senzillesa. En la vida, omplen molt ms els petits gestos i les emocions, que no grans pretensions que no sassoleixen. En el fragment de lactivitat, per tant, tamb saposta pel sentimentalisme, com ho fa el text de la unitat, per no noms per indicar que els homes tamb shan de deixar seduir en aquest sentit, sin de manera molt ms genrica i anant molt ms enll, en relaci amb les coses que realment ens omplen en la vida. a) -les grans promeses utpiques: les realitats inassolibles, els somnis irrealitzables (de carcter individual o individualista)... -els somnis messinics: la interpretaci religiosa, la interpretaci metafsica (per extensi) o sigui la voluntat de conixer realitats que estan molt ms enll del nostre abast. -el baf del cnic: un ambient mancat de confiana en els altres... b) No. Exposa la necessitat de valorar les coses petites del cada dia, centrant-se, sobretot, en la grandesa dels aspectes immaterials i senzills de la vida. c) No. El fragment de lactivitat s ms incisiu, ms crtic. El text de la unitat s ms analtic. 12. i, fins i tot, afegeix informaci. per aix expressa causa-conseqncia. per relaci per contrast-oposici. en definitiva - expressa causa-conseqncia. tamb afegeix informaci. sin relaci per contrast-oposici. 13. Tradicionalment sha vinculat la tendresa i la sensibilitat noms a les dones; lmbit propi dels homes se nallunyava. Afortunadament la societat actual est vivint un canvi en aquest sentit. Veiem com lhome tamb pot introduirse en aquest terreny. El dolor s la porta dentrada i el que ens demostra que els sentiments sn aptes per a tothom.

Activitats
pgina 121

1. a) L afer urgent que tenim entre mans (S) necessita una anlisi detallada (P). b) Tots (S) assenyalaven lintrs que entr per la porta lateral (P). c) Les pintures exposades a la sala (S) es troben en un estat de deteriorament (P). d) Nosaltres (S) Creiem que la soluci no s a les nostres mans (P). e) Els vidres amb dibuixos de gebre (S) agraden molt a la mainada (P). 2. a) Els adolescents emprenedors (CN) // escriuen atents (CV) el llibre del temps (CN). b) Els cientfics de la NASA (CN) // sn lluny de comprovar-ne la hiptesi (CAdv). c) (Jo) // Tinc un calaix ple de records (CAdj) que no vull donar a ning (CV). d) El pare i la mare de la Marta (CN) // llegien junts (CV) les ressenyes de la tesi (CV). e) Els companys del meu germ (CN) // sn capaos de sublevar la classe (CAdj). f) El conflicte entre tots dos (CN) // s impossible de resoldre (CAdj). g) El repartidor de diaris (CN) que anava cap al quiosc (CN) // pass per casualitat (CV) per la rectoria (CV) xiulant La Internacional (CV). 3. El cam del cementiri (CN) era ple de fang (CAdj). El fill del del bar, que era un dels que carregava la caixa (CN), va relliscar i va anar de poc que no acabessin tots per terra (CV). Els camps dormien i les muntanyes del fons (CN) jugaven a fet i amagar (CV) amb la boira (CV). 42

Plovia mansament (CV), com si cada gota fos un cavall cansat (CN), i plovia mansament tamb (CV) en els ulls de la majoria de la gent del poble (CN). El que era evident (CV) s que, la senyora Enriqueta, tothom se lestimava. Quan lenterramorts va colgar el forat (CV), la mare va deixar-hi un ram de flors (CN) i em va semblar que les flors em miraven i em (CV) deien: Tesperem, Joan. All em va torbar vivament (CV) i mentre tornvem cap a casa em vaig agafar fort (CV) de la m de loncle Bernat. (CN)
pgina 124

4. a) Tots (pronom indefinit) fem el que podem i, per tant, ning (pronom indefinit) no ens pot dir res. b) El verd (adjectiu) dels camps a la primavera commou els vilatans. c) Vosaltres (pronom personal) aneu tirant, els altres (pronom indefinit) shi afegiran desprs. d) Cantar (infinitiu) s difcil per cantar i ballar (infinitiu) suposa el domini de dues tcniques. e) L ahir (adverbi) explica el que som i el dem (adverbi) ens obre noves perspectives. f) La de (preposici) no sapostrofa davant de hac aspirada. 5. Resposta model: a) Alg / nosaltres b) Tarragona / Atenes c) Nedar / crrer d) Aquest / aquell e) Elles / ells

6. a) La soluci dels problemes que tenim no s gaire encoratjadora. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: problemes, CN de problemes: que tenim). b) L exposici de pintures paleoltiques ofereix un carcter testimonial. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: pintures, CN de pintures: paleoltiques). c) L arrs amb bacall esqueixat ha de coure poc temps. Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: bacall, CN de bacall: esqueixat). d) Els amics den Pep i la Laia tenen un encant especial. Estructura: Det + Nucli + CN (dos SN coordinats: en Pep i la Laia). e) La gent que sestressa i que viu sense temps presenta a la llarga ansietat i depressi. Estructura: Det + Nucli + CN (dues oracions coordinades: sestressa i viu sense temps, nucli de la primera oraci: sestressa, nucli de la segona oraci: viu, CV de la segona oraci: sense temps). 7 . Resposta model: a) La situaci s difcil de resoldre. b) En Pep i la Laia es troben de viatge de noces. c) El cos de Frana que no coneixem arriba dem. d) Els qui arribin tard no saben el que els espera. e) Els qui arribin tard i no portin els deures fets seran castigats. 8. a) Complementa vctima. 9. a) nosaltres, ells. b) jo, jo, ells. c) nosaltres, treballar en una ONG. d) jo, lexamen. b) Complementa agressi. e) tu, la discoteca. f) fer les coses amb temps, fer les coses amb temps. g) jo, els resultats.
pgina 125

10. a) Reciclar paper s una tasca ecolgica en la qual tots hem de collaborar. b) Els qui no tinguin entrada per veure el concert podran visionar-lo en les pantalles situades fora de lestadi. c) Esmerar temps en feines intils mesvera profundament. d) Resulta interessant assistir a les exposicions orals. e) Assistir a homenatges de jubilaci fa pensar en la rapidesa amb qu el temps sescola. f) s impossible no reconixer-li el mrit que t. g) Magrada que tothom es trobi b a casa. h) Escoltar dues hores en Pep no es fa pesat perqu t el do de la paraula. i) Els qui siguin ms assenyats no seguiran les consignes dels ms esvalotats. 11. Resposta model: a) Els qui tinguin menys de 18 anys b) que ning tingui la intenci de fer-hi res c) Superar aquesta fita d) perdre temps en aquest assumpte e) ser-hi o no f) que tot surti b

43

12. a) Que arribis sempre tard i que a ms no et disculpis em posa dels nervis. b) Jugarem tots el partit dhomenatge a lentrenador. c) Ens agrada molt que surtis amb un noi tan honest. d) Em fa por que no ten surtis tot sol. e) Minteressa molt el joc destratgia que has muntat. f) Fer una dieta equilibrada que asseguri el benestar de la famlia s un repte per a la poblaci. g) La sessi de cinema a la qual vam assistir ha deixat tothom interessat en el tema. h) No magrada luniforme del set de cavalleria dels USA que tant hem vist a les pellcules. i) (Jo) Exigeixo que arribis amb tota puntualitat. j) No van ser gaire amables, en Joan i la Slvia. k) Minteressa massa el teu germ. l) (Jo) Sc capa de defensar-te. 13. Ha de ser: que laigua de la pluja noms caigui de dalt a baix; retorna: tot; s: el nostre pas per la terra; hem dacollir: nosaltres; sigui: tota esperana; envaeix: laigua; podrir: laigua; prem: lasfalt; omplim: nosaltres; retorna: tot; vam aprendre: nosaltres. Xiscla: la corda; percudiu: vosaltres; congria: el so opac; desvetlla: la immbil assemblea; branda: ning; aixeco: jo; contemplen: els ocellots; vinc: jo; sedegen: els mots.
pgina 128

14. En funci transitiva: s, ha destrut, camino, s, ha destrut. En funci intransitiva: clama, responc, ha passat, somric, ha vessat. 15. a) Portar alguna cosa a alg. b) Recordar alguna cosa a alg. c) Amagar-se dalg o dalguna cosa. d) Estimar alg o alguna cosa. e) Recuperar alg o alguna cosa. f) Queixar-se dalg o dalguna cosa. g) Negar alguna cosa a alg. h) Perdonar alg / Perdonar alguna cosa a alg.

16. Resposta model: a) Predicat nominal: ella estava boja; no era una bona mare; els nens sempre sn de la mare; els nens no sn de ning; i va ser aleshores quan... Predicat verbal: han passat dos anys...; va venir a lestudi; em va dir que...; lErnest havia anat a veure...; jo li vaig contestar...; recordo els seus ulls... b) Transitius: dir, voler, prendre, afirmar, tenir, contestar, recordar, proposar, saber, guanyar, tenir. Intransitius: passar, anar-sen, venir, anar. 17 . a) Treballa el fil de brodar (CV) sense alegria (CC) a la vora de lestufa (CC). b) Comentava la pellcula (CV) a la Nria (CV) amb la ironia prpia de lexpert (CC). c) Samag ahir (CC) a entrada de fosc (CC) a la cova dels Aubardans (CC). d) Explic el que li va passar (CV) aquell dia en qu tots begurem una mica (CC). 18. a) amagar: transitiu / amagar-se: intransitiu b) trobar: transitiu / trobar-se: intransitiu c) recordar: transitiu / recordar-se: intransitiu
pgina 130

19. CD obligatori: portar, fer, calcular, estendre, assegurar, tenir, pentinar. CD opcional: menjar, comprar, mirar, tornar, escriure, pentinar, crrer. No admeten CD: anar, enfadar-se, arriscar-se, quedar, burlar-se, escapar. 20. a) en Joan, b) la veu de la Carme, c) el pasts de xocolata, d) la Laia, e) el cam de tornada. 21. Resposta model: a) Escolto el meu germ / el meu germ i el seu amic / el que em diuen. b) Recorda el somriure de lavi de la Laia / que has darribar aviat i que has de portar un pasts. 22. a) Escolto la veu de la pluja que cau incessantment sobre la teulada. (SN + SP + O) b) Voldria que em truquessis i que em convidessis a sopar. (O + Conj coor + O) c) T el cap buit i ple de pardals. (SN + SAdj + Conj coor + SAdj + SPrep) d) L agncia de viatges ens ha ofert un itinerari destiu que sadiu molt b al nostre tarann. (SN + SPrep + O) e) El professor va comentar als alumnes que podrien superar la mitjana amb un treball extraordinari. (O) 23. a) no, no, s; b) s, no, no; c) no, s, no; d) s, s, no. 24. a) subjecte, b) subjecte, c) altres, d) subjecte, e) CD, f) altres, g) CD, h) subjecte, i) CD, j) altres, k) subjecte, l) subjecte.

44

pgina 131

25. Resposta model: a) El metge visita el pacient. b) El pare vigila el fill petit. c) La societat no empara els marginats. d) L empresa no assegura els joves. e) La Clara estima el Manel.

f) La crisi afecta els treballadors. g) La tempesta arrepleg els transents. h) El professor suspengu tots els alumnes. i) Les autoritats alertaren la poblaci. j) Uns malfactors segrestaren el fill de lempresari.

infant s recollit per la mestra. 26. a) La mestra (S) recull linfant (CD): L b) L aviador (S) esfondr les cases (CD): Les cases foren esfondrades per laviador. c) El pblic (S) anim els participants (CD): Els participants van ser animats pel pblic. atenci s reclamada per linfant. d) L infant (S) reclama atenci (CD): L 27 . a) Ho explico, lexplico, nexplico, les explico, ho explico, nexplico quatre. b) Va portar-ne moltes, va portar-lo, va portar-me, va portar-los, va portar-nos, va portar-ne. c) Recomana-ho, recomanal, recomana-ho, us recomana, recomanals, recomanan deu. 28. a) Va citar en Marc i lAnna per esbroncar-los. b) He comprat unes cireres precioses i ja no en queda cap. c) Si no vols aconsellar els teus fills, no ho facis. d) Va obtenir la titulaci i, tot seguit, va penjar-la a la paret. e) He quedat amb les meves amigues per ja estic cansada desperar-les. 29. a) Els venedors de lEixample asseguren que no estafen els clients. b) He vist la Slvia i li he dit que compri pa, mel i llaminadures. c) La companyia no assegura els joves dentre 18 i 26 anys. d) En Miquel espera els amics a la cantonada. 30. CD: en negreta (i en cursiva, quan hi ha un CD dins dun altre CD). Es va aixecar (intr.). Va agafar (tr.) el llum. El vaig seguir (tr.). Va dirigir-se (intr.) cap a la muralla. Va collocar (tr.) la seva orella sobre la pedra seca i la va passejar (tr.) lentament escoltant amb gran cura. Vaig comprendre (tr.) que cercava (tr.) el punt precs on el torrent es feia sentir ms sorollosament. Va trobar (tr.) aquell punt a la paret lateral de lesquerra, a tres peus per damunt del sl. Com nestava (intr.) jo, de commogut! No gosava endevinar (tr.) qu volia fer el caador! Per va ser ben necessari de comprendrel (tr.), daplaudir-lo (tr.) i dapressar-lo (tr.) amb les meves carcies, quan vaig veure (tr.) com agafava (tr.) el seu pic per atacar (tr.) la mateixa roca. Salvats! vaig exclamar (tr.). S va repetir (tr.) el meu oncle amb frenes. Hans t (tr.) ra! Ah! Aquest caador magnfic! Nosaltres no haurem pas trobat (tr.) aix!
pgina 132

31. Admeten CI: regalar, imposar, enviar, assenyalar, comprar, servir, oferir, aturar, agrair, donar. Resposta model: Regalar una foto a la meva mare. Volen imposar una pena de 15 anys al lladre. Enviaven una carta a la seva cosina cada mig any. Van assenyalar lesttua al turista. Volia comprar una joguina a la seva filla. Serveixen el menjar als malalts. Volen oferir una recompensa als bombers. Van aturar lhemorrgia a la vctima. Agraeixen el bon comportament al Manel. Dna records als teus avis. 32.CI: subratllat, CD: en negreta. a) Escric / ara / sense presses / un poema / a la Marta. b) El professor explic / als alumnes / amb pacincia / les obres de Shakespeare. c) Demanem / amb energia / a les autoritats / que aturin les obres. d) Ressenyarem / sense gaire esma / les fitxes dels llibres / a la professora. e) Em / prengu / sense adonar-sen / la jaqueta. 45

33. Els CI sn: a) a lavi, b) a la famlia, c) a la mare.

pgina 133

34. a) CI, b) CI, c) CD, d) CD, e) CI, f) CD, g) CI, h) CI, i) CI, j) CD, k) CI, l) CI. 35. Subjecte: subratllat. a) (Jo) Els (CI) trucar (intr.). b) M(CD)apassiona (tr.) la pellcula. c) T(CI) importa (intr.) molt la salut. d) (Ell) Ens (CI) telefonar (intr.) avui mateix. e) M(CD)impressiona (tr.) molt aquest dibuix. f) (Ell) Ens (CD) estima (tr.) amb bogeria. g) T(CD)horroritza (tr.) que tingui relacions. h) Els (CI) importa (intr.) molt que el producte tingui tirada. 36. a) Avui he vist lvia. b) Has trucat al teu oncle. c) Porta els pantalons a la Clara. d) La teva actitud satisf els pares. e) Aquesta moda no agrada a la gent. 37 . a) Agraeix el detall a les amigues: Els agraeix el detall. b) Escriu una carta a lavi: Li escriu una carta. c) Envia un fax a les clientes: Els envia un fax. d) Fa un regal a la fillola: Li fa un regal. e) Serveix la beguda als estudiants: Els serveix la beguda. f) Demana un llapis al seu company: Li demana un llapis. 38. El CD s el que est entre claudtors. El CI s el que va al darrere del CD. a) Li n'escric / Li ho escric / Li nescric tres / Li ho escric. b) Els les torno / Els els torno / Els ho torno / Els en torno. c) Dna-li-ho / Dna-li'n tres / Dna-li-ho / Dna-li'n. d) Envia'ls-el / Envia'ls-les / Envia'ls-ho / Envia'ls-en. 39. El CD s el que est entre claudtors. El CI s el que va al darrere del CD. a) Els hi va portar / Les hi va portar / L'hi va portar / La hi va portar. b) Envia-l'hi / Envia-la-hi / Envia'ls-hi / Envia-les-hi.
pgina 135

f) La selectivitat preocupa els estudiants. g) No vigilis tant el teu germ. h) Dna-ho a la canalla. i) Explica-ho als nois. j) Hem recuperat la nostra filla.

40. Recordar-se, adonar-se, contribuir, exposar-se, dedicar-se, collaborar, coincidir, accedir. Resposta model: Malgrat la seva edat es recorda de tot. Es va adonar de la seva tristesa rpidament. Els alcaldes respectius han contribut a lagermanament dels dos pobles. Sha exposat a les baixes temperatures daquest indret. Es dedica a les finances. Collaborar en aquest projecte. Coincidim en aquest punt de vista. Accedeixen a la seva ltima voluntat. 41. a) Es recorda de mi quan t problemes. (sen) b) Tots contribum a la causa. (hi) c) s un ximple, es riu de tothom. (sen) d) Sacostuma a tenir-ho tot solucionat. (shi) e) La meva parella s fantstica. Coincidim en tot. (hi) f) Es recorda de tot el que se li demana. (sen) g) No es fia de la seva memria. La t tan limitada! (sen) h) Es fixa molt en tot. s molt observador. (shi) i) La Laia soblida de les coses ms trivials. (se n) j) No sadona que s impossible de fer-ho tot. (se n) 46

42. Resposta model: a) Es fixa a tenir cura de tots els detalls / que tots els detalls hi siguin. b) Vacilla a treballar amb les mans / que el treball manual surti b. c) Sexercita a fer esport / que la prctica de lesport sigui habitual. d) Pensa a tenir-te / que lamor teu s important. 43. a) Confio que... b) La consigna consisteix a... c) No sadona que... d) Pensa a... 44. a) CR, b) CD, c) CD, d) CD, e) CR, f) CR, g) CR, h) CD. 45. Quant a Nessim, encara que mexposi a simplificarho massa, matreviria a dir una cosa aix: era tan innocent que no havia comprs que hom no pot viure amb una dona sense enamorar-sen ms o menys, que de la possessi a la gelosia noms hi ha un pas! [...] Per altra banda, diria que all que irritava Justine duna manera inesperada era el fet dadonar-se que el contracte desposa acceptat tan racionalment, com una transacci comercial, comportava quelcom que lligava ms que una aliana al dit. Una dona no sol pensar-shi dues vegades, a enganyar el seu marit [...] [...] De vegades... per aqu mexposo a revelar algunes confidncies que ella em feia aleshores del nostre embolic que em fu sofrir tant mentre ella, com massabento ara, es limitava a servir-se de mi per amagar daltres activitats. El desenvolupament de tot aix lhe referit en un altre lloc; per si ara volgus revelar tot el que em va dir de Nessim, i amb les seves prpies paraules, correria el risc de lliurar materials que potser serien desagradables al lector i amb tota certesa mobligarien a mostrar-me deslleial amb Nessim.
pgina 137

46. a) s difcil de creure (Atr) per espera tranquilla (CPred) la notcia del desnonament. b) s alt i fort (Atr) per roman palplantat (CPred) en qualsevol ocasi. c) Dorm neguitosa (CPred) tota la nit. Crec que est molt nerviosa (Atr). hem trobat molt rejovenit (CPred). d) Viu feli (CPred) i sempre menja content (CPred). L e) s bo (Atr) que li agradin les coses salades (CPred). f) En sentir el comentari els mir astorat (CPred). No pensava que el podrien tractar dusurer (CPred). g) Era intelligent (Atr) per es pos malalt (CPred) i rest ancorat (CPred) en el temps. h) L han elegit consellera (CPred) i nest encantada (Atr). 47 . Sn atributius: a) s estranger / s ben estrany; b) est perdut / est enamorat; c) som tarragonins / som de pedra; d) est malalt / est impacient / est ben disposat. 48. Sn predicatius: a) escolta impacient; b) senfila alegre; c) camina cec; d) viu afeixugat / viu espantat. 49. a) president / CD b) salat / CD c) impacient / Subjecte - esportives / CD d) de pirata / CD e) CPred: nervis / hi f) Atr: ecologistes aferrissats / ho g) CPred: viu i content / hi h) CPred: alcalde de la seva ciutat natal / el n

50. a) CPred: Francesc / sen b) Atr: la secretria de lajuntament: l c) Atr: les quatre / les d) CPred: tresorer de lescola / el n

51. All hi ha lAnna: vols que te la presenti (CD)? Se sent en gurdia, tensa (CPred). Diu que s perqu sap que s inevitable, (Atr) un dia o altre l(CD)ha de conixer, per no en (CN) t ganes, li fa por, t por de no saber qu dir (CN), que no li surti res. T por que lAnna li (CI) agradi, que la (CD) trobi una dona atractiva (CPred), una daquelles dones que troba ms interessant que ella. Per lAlbert ja lha cridat amb una veu alegre (CN) i ella sha girat, lha vist, ha somrigut i sha acostat. I ara la (CD) t all davant i es (CD) miren i lAnna somriu tota lestona i la besa a les galtes. Com ests? L lex mha parlat de tu (CR), diu, i lAdriana es deixa besar i diu, noms: b, i la mira. s menuda (Atr) i t el cos nervis (CPred) i les mateixes faccions que llex (CN), la mateixa boca i els mateixos ulls per tota ella (S) s ms clara (Atr), rossa (Atr) i amb la pell blanca, per traspua la mateixa energia que el seu fill (CD). Deu ser una dona forta (Atr), pensa, i lescolta com parla. Us ha agradat?, els (CI) pregunta: nosaltres tamb volem anar a aquesta sessi per hem fet tard. Es fixa primer en el riu de gent que va sortint a poc a poc de la sala (CR) i desprs en lAlbert (CR), i la sorprn una mirada que la (CD) fa trontollar, una mirada de confiana i de devoci cap a lAnna. I de cop i volta li sembla que hi sobra, se sent incmoda (CPred), no sap si ha de quedar-se all o ha de fer un pas enrere i deixar que parlin sols. Jo no me n (CR)hauria separat mai, li havia confessat lAlbert; va ser ella que hi (CR) va insistir tant...
pgina 139

52. a) Sc a casa (lloc) i no sortir fins al vespre (temps).

47

b) Treballo molt (quantitat) amb lordinador del pare (instrument). c) Anirem a Blanes (lloc) quan arribi el bon temps (temps). d) Van marxar abans (temps) amb moltes presses (mode) per no trobar-se amb en Xesc (finalitat). e) Si no treus bones notes (condici), els pares no et compraran la moto quan acabi el curs (temps). f) Treballa poc, malament i amb pocs resultats (mode). g) A causa de la pluja (causa), ahir (temps) no vam poder marxar a la muntanya (lloc). h) Tescolta amb atenci (mode) amb el fi dentretenir-te (finalitat). i) Resol lenigma sense esma (mode) perqu ja sel coneix (causa). j) Malgrat la informaci incorrecta que els van donar (concessi), van poder arribar a bon port (mode). k) Com que els pisos sn tan cars (causa), en llogarem un fins que tinguem prou diners per a lentrada (temps). l) Treballa molt per aconseguir el crrec que desitja (finalitat). 53. causa, b) finalitat, c) finalitat, d) causa, e) causa, f) causa, g) finalitat, h) causa. 54. a) fent-ho b - condici b) mirant la televisi - mode c) en arribar - temps 55. a) hi, hi; b) en; c) hi; d) hi; e) hi, en. 56. Abans no arribi lhora (temps), per, la Laura viu intensament (mode) aquest moment tan dol que la vida li ha regalat. Saixeca, adoba el llit, renta un parell de plats que hi ha a la pica (lloc) i recull la roba que han deixat escampada. Com que no hi ha tele (causa), sentret mirant per la finestra els teulats de Notre-Dame-des-BlancsManteaux, el vol gallinaci dels coloms i els camins que fan els nvols (mode). Abans de vestir-se (temps) per anarlo a trobar (finalitat) es mira nua al mirall de larmari. Ha canviat i sagrada. Definitivament, lamor li prova.
pgina 140

d) per haver arribat tard - causa e) menjant una dieta equilibrada condici

57 . sobta (aquest silenci), sobta (aquest silenci), conec (jo), delejava (jo), han dut (trngols i vents), sc (jo), miro (jo), costa (respondre les preguntes), costa (formular-les), hagus perdut (jo), escric (jo), he retrobat (jo), contemplo (jo). 58. Subjecte / CD a) S, b) S, c) CD, d) S, e) S, f) S, g) CD, h) CD, i) S, j) S. CD / CI a) CI, b) CI, c) CI, d) CD, e) CD, f) CI, g) CI, h) CD i) CD, j) CI. CD / CI a) CD, b) CD, c) a - CI, d) a - CI, e) CD, f) a - CI. CD / CR a) CD, b) CR, c) CR, d) CD, e) CD, f) CD, g) CR, h) CR, i) CR, j) CR.
pgina 141

CR / CC a) CR, b) CR, c) CC, d) CR, e) CC, f) CC, g) CC, h) CC. CPred / Atr a) CPred, CPred, Atr; b) CPred, Atr; c) Atr, CPred; d) Atr, CPred; e) Atr, CPred. Atr / CC a) Atr, CC; b) Atr, Atr, Atr; c) CC, Atr; d) CC, CC. 59. Tequivoques. Guarini s incapa destimar (CAdj). Realment ell no desitja trobar Laura sin continuar-la cercant. Quan la troba (CC Temps), ja ho veus, la (CD) destrueix. No, no ho (CD) has ents, Albert (S). La seva vida noms depn de Laura (CR). s ella (S) que no el comprn (Atr)... S, s, depn dun esguard violeta (CR)... Molt potica, tu! Per no deixa que els ulls de Laura mirin res que no sigui la seva imatge. Vols que et (CI) digui la veritat? Guarini, el teu Guarini, em sembla francament detestable (Atr). Per qu? A mesura que coneix Laura (CC Temps), a mesura que shi relaciona, se li fa ms llunyana. Est enamorat duna sensaci, no duna persona (CAdj). Duna sensaci que li provoc Laura (CN). Mira, el teu Guarini lnic que el (CD) preocupa s ell mateix, el seu egoisme, al qual restar justament fidel (CPred) matant Laura. L nic comproms que respecta s el que ha contret amb ell mateix (CR), amb la seva imaginaci (CR), durant els mesos que l (CD) ha esperada. Laura no s sin un reflex de Guarini, un objecte fabri-

48

cat per ell, una nina de conte de fades, una santeta de guix, s igual (Atr). La (CD) pot adorar, venerar, per no estimar. L amor s acceptaci, comprensi (Atr), no ho creus...? I el teu Guarini s incapa de comprendre, dacceptar (CAdj). Per aix, adonant-se de la seva impossibilitat (CR), destrueix. Aix, quedant-se un altre cop sol (CPred), sense que ning el (CD) molesti, podr dedicar-se a viure pendent dell mateix, dels seus antulls i les seves obsessions (CR). Guarini mata per conservar un record intacte, per no corromprel. (CC Finalitat) No ho creguis. Un record s fcilment manipulable (Atr). I el que recordar Guarini (Atr) no s la vertadera Laura (S), sin la seva, la que sinvent ell, la de Petrarca... Doncs, aix en fa un sser fort, duna fortalesa excepcional. Tot el contrari. El que ens mostra (S) s la seva debilitat (Atr). No satreveix a enfrontar-se amb Laura, ni amb els altres, ni amb la soledat (CR). Doncs jo penso que es necessita ser molt fort per a matar aquell a qui sestima (CD). No ho (CD) entens, Clara; Guarini no estima. Ell ho dna tot per Laura. No em negars que poca gent s capa de la seva adoraci (CAdj). s natural que, a canvi, demani tamb amor (CD). Amor...? B, deixem-ho crrer... No entenc per qu tentestes a mitificar Guarini (CR). No ha danar a la pres (CC Lloc), molt b, sin a un hospital...

De la paraula al text
pgina 142

1. Resposta model: []: models, comena, consens, redueix; [e]: b, present, idea; []: fora, doncs, cop; [o]: condicions, sn, sobre. 2. []: xafogor, mateix, produeixin. [ks]: extrem, ndex, extret, exclusivament, aproximadament. [gz]: exacte. 3. Resposta model: prediccions, projeccions, exclusivament. 4. ndex: ndexs (paraula plana i les paraules planes fan el plural afegint -s). risc: riscs i riscos (els mots acabats en -sc tenen doble plural). predicci, precipitaci: prediccions, precipitacions (plural amb -ns perqu acaben en vocal tnica). rea, primavera, costa: rees, primaveres, costes (plural en -es perqu sn femenins). 5. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical que, normalment, s amb o, per tamb hi ha la forma puc i vull amb u i a ms fan tot el present de subjuntiu i limperatiu amb u (tant si larrel s tnica com si s tona). Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
pgina 143

6. El temps verbal que apareix per enunciar les prediccions s el condicional. Resposta model: Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climtic... La temperatura [...] podria augmentar a tot Catalunya... A Catalunya, la precipitaci podria no canviar significativament... 7 . Resposta model: acostumen a reproduir (habitud); comena a haver-hi (imminncia); podria augmentar (possibilitat). 8. a) CAdj (SPrep); b) CN (Adj), CN (O Adj Expl); c) CPred (Adj). 9. Com a conseqncia: presenta la conseqncia probable derivada de laugment de la temperatura. Tot i que: matisa lexplicaci dient que podria ser un augment superior. Que: concreta lexplicaci amb laportaci de dades. No... ni... ni: matisa encara ms dient que laugment ser irregular. 10. predir: anunciar (quelcom que ha de succeir) per do proftic, per conjectura. Pre- s un prefix que significa davant, abans. Resposta model: preveure: veure, concebre, per endavant (all que ha docrrer). pressentir: tenir la impressi o convicci que ha docrrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa).

49

11. Resposta model: a) En poques anteriors el clima era completament distint al davui dia. b) Aix, ara cada vegada et pots refiar ms dels pronstics. c) Al Principat, ens els propers anys, les pluges poden no variar substancialment. 12. bascular, vacillar, fluctuar. 13. ndex: 1 Dit de la m ms prxim al polze. 2 Signe, instrument, part dun instrument, que assenyala o indica alguna cosa. 3 En mat., nombre o lletra que indica el grau duna arrel. 3 Signe distintiu afegit a un smbol quan s utilitzat per representar magnituds anlogues per no iguals. ndex del cost de la vida. L ndex general de 4 Nombre que expressa la relaci entre dues o ms magnituds. L preus. 5 Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions necessries per a la seva localitzaci. ndex alfabtic. ndex de matries. 6 Catleg dels llibres la lectura dels quals era prohibida per lEsglsia catlica. 7 Registre especial utilitzat en la majoria de calculadors per modificar algunes instruccions en el curs de les programacions. 14. Referencial. 15. Predictiu. 16. b) denotatiu / c) objectiu / e) eina de treball. 17 . Condicional. 18. a) Actualment, doncs, les prediccions sn cada cop ms fiables. 19. Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climtic per a lmbit especfic de Catalunya. La temperatura de laire a prop de la superfcie terrestre podria augmentar a tot Catalunya en el decurs del segle XXI. A Catalunya, la precipitaci podria no canviar significativament durant els propers anys. 20. Sn les frases temtiques, les que recullen les idees principals del text. 21. s un estrangerisme.

50

6. ELS PRONOMS FEBLES

Comentari
pgines 147
SANG DE LA NOSTRA SANG

Sergi Pmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema Tema: c) crtica a un model deducaci. Ttol: el ttol fa referncia a la filla, que s sang de la sang dels seus pares (nostra sang). Aquesta manera de presentar-la, tan asptica, tan cientfica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte. Tipus de text: narratiu, relat breu o conte. Text narratiu: Estructura: discontnua, comena el relat en el present i de seguida hi ha un flashback. Temps: barreja temps histric (el present) amb el temps narratiu (records). Espai: dins de casa (espai interior). Personatges: Els pares sn exageradament curosos i obsessionats per donar una excellent educaci a la filla. Noms viuen per a ella i seran capaos, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust o patiment. La filla s el producte daquesta obsessi per donar satisfacci constant al fill, per evitar-li frustracions. Aix ens trobem davant una noia bastant egoista, ja que s capa de demanar als pares la separaci per poder ser com els altres, normal. I tamb veiem que s una noia poc comunicativa, ats que ha trigat bastant de temps a explicar-los qu li passava. Mbil: Als pares els mou el desig deducar correctament la filla. A la filla la mou el fet de no suportar ser lnica que no t pares separats. Conflicte: el genera el desig de voler esdevenir normal, quan els proposa la seva separaci. Es resol amb la separaci dels pares, coherents amb la seva manera dactuar, pel b del fill. L absurd: La situaci inicial, el fet de plantejar la separaci, els canvis prematurs que sofreix la filla en ladolescncia, el fet que els records noms siguin positius, la decisi final de separar-se... Connectors temporals: Desprs de molts anys de no fumar, quan va nixer la seva filla, den daleshores, fa una estona, tant de temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys descola, els dos ltims anys, quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada ms freqents, en una primera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al mn, en aquest llarg procs, quan el pare acaba lltima cigarreta, avui. Cohesi (anfores i connectors): Anfores: El pare encn una cigarreta. Ho va deixar quan va nixer la seva filla. La filla li (al pare) ha explicat les raons. Amb pares no separats i els (als pares) ha demanat... La missi deducar-la i shi van posar. De la infantesa de la nena noms en recorden coses bones. Encara que no sho deien en veu alta, planyien els pares amb fills psicolgicament problemtics O amb retards acadmics. El smptoma daltres transformacions imminents. Nhi va haver moltes. Li (a la noia) van sortir grans a la cara. Va deixar de ser la nena i els va provocar el dilema de si continuar dient-li aix. Davant della (la noia). Amb el director de linstitut, que el va remetre a un especialista. Deien els altres pares. I sencongien (ellipsi de subjecte) despatlles. Ells (els pares), en canvi, van perseverar. Concebre-la (a la noia) i portar-la al mn. En aquest llarg procs (aquests dos anys). 51

1. El ttol fa referncia a la filla, que s sang de la sang dels seus pares (nostra sang). Aquesta manera de presentar-la, tan asptica, tan cientfica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte. 2. c) crtica a un model deducaci. 3. Tipologia: text narratiu (relat breu o conte). 4. Estructura (discontnua, comena el relat en el present i de seguida hi ha un flashback): Introducci (1r pargraf) / Desenvolupament (2n-7 pargrafs) / Desenlla (8 pargraf). 5. Temps histric: el present (barrejat amb el temps narratiu passat dels records). Espai: dins de casa, a la sala destar (per exemple). 6. Personatges: Els pares sn exageradament curosos i obsessionats per donar una excellent educaci a la filla. Noms viuen per ella i seran capaos, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust o patiment. La filla s el producte daquesta obsessi per donar satisfacci constant al fill, per evitar-li frustracions. Aix, ens trobem davant una noia bastant egoista, ja que s capa de demanar als pares la separaci per poder ser com els altres, normal. I tamb veiem que s una noia poc comunicativa, ats que ha trigat bastant de temps a explicar-los qu li passava. 7 . Mbil: Als pares els mou el desig deducar correctament la filla. A la filla la mou el fet de no suportar ser lnica que no t pares separats. 8. Conflicte: en la noia, el genera el desig de voler esdevenir normal. En els pares, el genera la voluntat de satisfer la seva filla. Es resol amb la separaci dels pares, coherents amb la seva manera dactuar, pel b del fill. 9. Situaci inicial: la filla demana als pares que se separin per tal de poder ser normal, ja que, a classe, s lnica que no t els pares separats. Resposta model: s absurd que la normalitat de la noia es basi en la infelicitat dels pares o que, com a mnim, no contempli com els afecta; ja que en una famlia totes les relacions sn importants, no noms unidireccionalment. 10. Resposta model: Els pares han volgut ser els pares perfectes per tenir, tamb, la filla perfecta. Nhan tingut, potser, massa cura i shan abocat, potser, massa en ella; per aix ara ella es creu en el dret de poder-los demanar que se separin i els pares decideixen fer-ho per al seu b. La noia arran de leducaci que ha rebut es creu que ella est per sobre de tot i no hauria de ser aix. En una famlia tots els membres sn igual dimportants i ella no sembla tenir en compte els seus pares i la seva felicitat; noms sembla tenir en compte la seva, de felicitat. Per tant, el seu comportament, en aquest sentit, no s massa correcte. 11. La transformaci que pateix en ladolescncia s la normal, tal com els indica lespecialista. Li surten pls a les aixelles i al pubis, i grans a la cara. Comena a fer una olor diferent, a canviar damigues i de vestuari, i esdev insolent i rebel. s normal en un moment de la vida ple de canvis de tot tipus (fisiolgics, psicolgics...) en qu les persones es qestionen moltes coses. 12. No s lgic que els pares, que sestimen, hagin de separar-se per poder donar una educaci correcta a la seva filla. 13. Critica les famlies que, amb la voluntat de ser bons pares i mares, el que fan, realment, s viure a merc de les seves criatures; sn les criatures que han dactuar duna manera o una altra en relaci amb leducaci que els forneixen els pares, no a linrevs. L educaci en aquestes famlies, per tant, es tergiversa. 14. Connectors temporals: Desprs de molts anys de no fumar, quan va nixer la seva filla, den daleshores, fa una estona, tant de temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys descola, els dos ltims anys, quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada ms freqents, cada vegada ms insolent, en una primera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al mn, en aquest llarg procs, quan el pare acaba lltima cigarreta, avui. 15. Resposta model: Una noia adolescent, manifesta als seus pares desprs de molt de temps de buscar la manera de combatren el comportament rebel que tot es deu al fet de sentir-se diferent per ser lnica que no t pares separats. Per aix, els seus pares, que sestimen i que han intentat tothora fer les coses ms correctes per a la bona educaci de la filla duna manera, fins i tot obsessiva, decideixen separar-se.

Activitats
pgina 148

1. I aix no s tot. Ja the explicat que el doctor Estep havia comentat a la seva esposa que havia nascut i shavia criat a Parkersburg. Doncs, tamb hi (a Parkersburg) he enviat els meus homes perqu ho (si havia viscut i

52

shavia viscut all) esbrinessin, per no han trobat cap evidncia que mai hi (a Parkersburg) hagi viscut, i s que n(devidncies)han pogut trobar un munt que indiquen que en sa vida no havia posat els peus a ladrea que va donar a la seva esposa. Com pots veure, no ens (a nosaltres) queda altre remei que pensar que aquella histria duna vida desgraciada no s ms que una estratagema per evitar preguntes espinoses. Has fet indagar si el metge i la seva primera esposa shavien divorciat? vaig preguntar. Daix, me n(dindagar si el metge i la seva primera esposa shavien divorciat) ocupo ara, per sem fa difcil de creure que ho (divorciar-se) hagin fet. Seria massa fcil. Continuant la meva histria: aquesta dona, la primera senyora Estep, va dir que sacabava dassabentar don vivia el seu esps i que l(el seu esps)havia vingut a veure per intentar una reconciliaci. Quan shi (amb el seu esps) va entrevistar, la tarda anterior a la mort del metge, ell li (a la senyora Estep) va demanar una mica de temps per saber qu havia de fer. Va prometre que li (a ella) comunicaria la seva decisi al cap de dos dies.
pgina 152

2. Em a) No em sembla b que estigueu sempre fent-me la punyeta. b) Sempre em saluda per avui no mha dit ni fava. c) Avui mhas pres el pl. Dem, per, em prendr la revenja. Et a) Qu et sembla si tarregles una mica i et fas un bon pentinat? b) No et queda b aquest vestit, et fa massa prima i tenfosqueix la cara. c) Ara et trobes b per hauries de fer-te les anlisis que el metge et va demanar. Es a) Va mirar-se al mirall i no va veures gaire b. Tenia unes ulleres que sallargassaven pmuls avall. b) Sasseuen malament i se senten felios explicant-se coses. c) No se sent cap soroll. Tothom sadmira del silenci que hi ha. Ens a) Va trobar-nos sols i ens va voler acompanyar perqu ens animssim. b) No ens dius mai tota la veritat i hem decidit reunir-nos per canviar de delegat. c) Va recollir-nos al port i va portar-nos a les atraccions. Ens ho vam passar dall ms b. Us a) No us ho passareu b si no sabeu divertir-vos sols. b) Va trobar-vos tan excitats que no sabia com calmar-vos. c) Us heu dajudar ms i jo intentar comprendre-us millor. El a) Porteu-lo cap aqu i estireu-lo al llit. Lhem de deixar dormir. b) Deixal fer i no lempipis ms. c) Poseu-lo en fresc i deixeu-lo una estona. Aix el refredareu. La a) Mira-la que trista que est, sempre la ignores i no la invites mai a sopar. Convida-la avui! b) No la recordo b per s que vaig estimar-la tant com la vaig arribar a odiar. c) Fes-la fora. s una pesada. Fra millor que loblidessis. Els a) Ahir els va buscar arreu i no va trobar-los enlloc. b) Posals aqu perqu aviat vindran a recollir-los. No els deixis a qualsevol banda. c) Deixals tranquils. Sempre els molestes i els fars enrabiar. En a) N agafar una i ten deixar unes quantes per a tu. b) De bolets, va collir-ne un bon grapat. Crec que no en va deixar cap. c) No en busquis que no en trobars. 3. a) mho crec, b) te nadones, c) sen separa, d) portans-la, e) senyaleu-vos-ho, f) pren-tel, g) recomanans-ho, h) me larregla, i) mira-tel, j) sel ven, k) me lensenya, l) ten donem.
pgina 153

4. a) ten, b) shi, c) sen, d) men, e) shi, f) lan, g) la hi, h) mel. 5. a) Va assegurar-los-ho. b) Va regalar-nos-en. c) Va tornar-vos-ho. d) Va recomanar-los-el. e) Va trobar-los-la. f) Va aconsellar-nos-el. g) Va acompanyar-vos-hi. h) Va dur-vos-en. 6. a) escriu-nos-la, b) torneu-los-hi, c) reclamans-els, d) dibuixans-la, e) va portar-vos-els, f) trieu-los-en, g) va escriure-us-la, h) recuperals-hi. 7 . a) sen, sho; b) ten, -te-les; c) -los-en, lin; d) sels, shi; e) -los-els, mels; f) me la, la hi. 8. a) porta-mho, portans-ho, portals-ho, porta-li-ho. b) doneu-los-ho, doneu-nos-ho, doneu-mho, doneu-li-ho. 9. a) obrens-la/el, b) ofereix-men, c) comenteu-los-ho, d) arreglans el/la, e) diagnostiqueu-los-el, f) porteu-nos-ho,

53

g) digues-nos-ho, h) explica-lhi. 10. Atureu-vos, nois, els dic als meus nts, no em feu crrer tant. Em fa tant mal lesquena, i aix, els dic que parin per no, es creuen que sc una joveneta i els anys em pesen... Tornem-nos-en cap a casa que la iaia no pot ms! I qu et creus, que em fan cas? No, i corre que corre com una beneitona...
pgina 154

11. a) CN, n'ha pres conscincia; b) S, se'n troben molts; c) CN, ser-ne el primer; d) S, en falten cinc; e) CAdj, hi s molt ents; f) CN, en tinc el pressentiment; g) CAdj, n's digne; h) S, n'han arribat dos; i) S, en falta molta; j) CN, en sc. 12. a) en, S; b) n, en, S; c) en, CN; d) en, CN; e) -ne, CN.
pgina 156

13. Ferris es va eixugar la cara amb un mocador, sel (CD) va ficar a la butxaca i va contestar senzillament: Va ser un xantatge. I vost el (CD) va matar. Els ulls blaus de Ferris, esguardant els (CD) de Spade, dun gris groguenc, eren clars i ferms com la seva veu. Jo no digu, juro que no. Deixim (CI) explicar el que va passar. Tal com li (CI) vaig dir, ell em (CI) va enviar el llibre, i jo vaig entendre immediatament qu volia dir aquell acudit que havia escrit davant. L endem, quan em (CI) va telefonar i em (CI) va dir que volia venir per xerrar dels vells temps i manllevar-me (CI) uns diners en record daquella poca, tamb vaig saber qu volia dir, i vaig anar al banc i vaig retirar deu mil dlars. Ho (CD) pot verificar. s al Seamens National. Ho (CD) far va assegurar Spade. De fet, no vaig necessitar tants diners. No anava gaire embalat i el (CD) vaig convncer dagafar-ne (CD) cinc mil. Els altres cinc mil els (CD) vaig tornar a ingressar al banc al dia segent. Pot comprovar-ho (CD). Ho (CD) far va repetir Spade. Li (CI) vaig dir que no estava disposat a aguantar ms cops de sabre, i que aquells cinc mil eren els primers i els darrers. Li (CI) vaig fer signar un paper que deia que ell havia ajudat en... all que jo havia fet, i el (CD) va signar. Sen va anar poc desprs de la mitjanit, i aquesta va ser la darrera vegada que el (CD) vaig veure.
pgina 157

14. Devia entrar mentre els nostres amics estaven ocupats en algun rac. Devia veure algun bitllet falsificat; de seguida es va fer crrec de la situaci, va agafar un exemplar de mostra per ensenyar-lo a la policia, i va sortir cap a la comissaria, sens dubte pensant que els amics daqu davant no se nhavien adonat. Malauradament el devien veure quan sortia; aix doncs un parell el van seguir. No podien, a peu com anaven, agredir-lo a dues illes de cases del Palau de Justcia. Per, en tombar una cantonada, van trobar el cotxe de Chrostwaite estacionat amb el motor ralentit. Els solucionava el problema de la fugida. Van pujar al cotxe i van empaitar Newhouse. Suposo que la idea original era assassinar-lo a trets, per lhome va travessar el carrer Clay amb els ulls clavats al bitllet falsificat que duia a la m. Aix els va proporcionar una oportunitat excellent. Van llanar el cotxe contra ell. Era una mort segura, ho sabien. Si la patacada no li segava la vida, ja ho faria el cor malalts. Llavors van abandonar el cotxe i van tornar cap aqu. 15. Davant del verb a) Me lha pres. Mho ha pres. Me nha pres uns quants. b) Ens lobre. Ens nobre. Ens ho obre. c) Sen compra. Sels compra. Sho compra. d) Els ho ven. Ens en ven. Ens la ven. e) Te nha trobat. Tels ha trobat. Tho ha trobat. f) Us en regala tres. Us les regala. Us en regala. g) Sels amaga. Se namaga. Sho amaga. e) Els nagafa. Els els agafa. Els ho agafa. Darrere del verb a) Envia-men. Envia-mels. Envia-men unes quantes. a) Mira-tho. Mira-tels. Mira-ten. b) Buscans-en. Buscans-la. Buscans-els. c) Portals-en. Portals-la. Portals-ho. d) Va trobar-mels. Va trobar-men. Va trobar-me-les. e) Va tornar-tels. Va tornar-ten molta. Va tornar-te-la. f) Va solucionar-nos-la. Va solucionar-nos-els. Va solucionar-nos-ho.

54

g) Escriu-los-en tres. Escriu-los-els. Escriu-los-la.

pgina 158

16. a) Prenem-nos-el. Preneu-vos-el. Prengui-sel. b) Explicans-la. Expliqueu-vos-la. c) Conti-men. Contem-nos-en. 17 . Davant del verb: a) La hi torno. Els hi torno. Els les torno. L hi torno. b) Lin dna. La hi dna. Li ho dna. Els hi dna. c) Els hi recordo. La hi recordo. L hi recordo. Les hi recordo. d) L hi agafa. Li nagafa. La hi agafa. Li ho agafa. Darrere del verb: a) Explica-la-hi. Explicals-hi. Explica-les-hi. Explica-lhi. b) Ensenya-la-hi. Ensenyals-hi. Ensenya-lin. Ensenya-li-ho. c) Porteu-la-hi. Porteu-los-hi. Porteu-lhi. Porteu-les hi. d) Va recomanar-lin. Va recomanar-lin deu. Va recomanar-los-hi. Va recomanar-les-hi. 18. a) portals-hi, b) li ho dirs?, c) les hi portars?, d) buscar-lhi?, e) la hi, f) lin busquis.
pgina 159

19. a) els la porto; b) els nescric; c) la hi resolc; d) els nofereixo; e) els ho has dut?; f) els les vaig lliurar. 20. Resposta model: a) Penses a tornar els treballs als estudiants? b) El Miquel sap el motiu de la teva dimissi? c) Portes la nota a la Teresa? 21. d) Deixa els bns al fill. 22. a) els els, b) els en, c) els hi, d) els la, e) els ho. 23. c) No es creu que ell hagi quedat guanyador. 24. a) el, la hi; b) lin; c) lhi, tel; d) els en; e) els la; f) us en; g) -vos-el, ens en; h) els els; i) -los-la; j) lhi.
pgina 160

d) Vols que comenti als teus amics que no vinguin? e) Agafo un caramel al botiguer? f) Donars els informes a la Maria?

25. a) hi: CPred; b) ho: Atr; c) l': Atr; d) n': Atr; e) hi: CPred; f) Atr. 26. a) Em veig prima (CPred, hi) per em sento grassa (CPred, hi). He perdut el sentit com. b) El meu cos s el porter del Bara (Atr, l). Ho sabies? c) Ja sn les deu (Atr, les). Ests ms tranquil (Atr, ho) o encara et trobes tan nervis (CPred, hi)? d) Marina, ests gelosa (Atr, ho) i aix s imperdonable (Atr, ho). No tens cap motiu cert. e) Es mant serena (CPred, hi) i calmada (CPred, hi). Sest fent gran. (CPred, n) f) Sha fet scia del Bara (CPred, n). Ara tots som culs (Atr, ho)! g) La Cristina s la promesa del Marc (Atr, l). Estan tan enamorats (Atr, ho)! 27 . a) ls, b) ho sc, c) ns, d) els hi considera, e) sentir-mhi, f) men far.
pgina 161

28. Sempre arribes al moment precs. Aquest vespre fem una festa per a en Richard. De deb? I com s? Ha guanyat el Carrouthers. No te n(CR)has assabentat? El qu? s un premi per als poetes. s una cosa molt important. Em sorprn que no n(CR)hagis sentit parlar. On tests? pregunta Clarissa. Amb en James, en aquell cau de mala mort. Encara hi (CCLloc) viu? Encara hi (CCLloc) t alguns queviures. L altre dia pensava que quan em mori segurament voldr que hi (CCLloc) escampin, all, les meves cendres. Aix s duna morbidesa extrema diu Louis. Per tu hi (CR) penses, en aquestes coses. No em diguis que no. Algun dia hi (CCLloc) hauria danar diu Clarissa. Magradaria pujar a la duna.

55

Si s all on vols que escampin les teves cendres, s, hi (CCLloc) hauries danar i assegurar-ten (CR). No, tenies ra. Era un comentari mrbid. L estiu mhi (CPred) fa tornar. No tinc ni idea don vull que escampin les meves cendres diu. 29. a) s un pesat, sempre es queixa de tot. (CR, sen queixa) b) Vols anar amb mi a la muntanya? (CC, anar-hi) c) Es nega a assistir a la sortida. (CR, shi nega) d) Sasseu tranquillament. (CC, shi asseu) e) Es recorda de tots els greuges que li han fet al llarg de la vida. (CR, sen recorda) f) Et poses b? No hi ha manera de treballar amb tu. (CC, treballar-hi) g) No sacostuma que el tractin tan b. (CR, shi acostuma)
pgina 162

30. a) hi, ten; b) hi, en; c) se n; d) mhi; e) -sen; f) nhi, n; g) -shi; h) sen; i) lan; j) shi. 31. a) nhi, b) li n, c) nhi, d) lin, e) nhi, f) lin. 32. L arrs del foc: treu-len; la salsa de la paella: treu-lan; els bistecs de la gelera: treu-los-en; les faves de la cassola: treu-les-en. 33. a) Estima els amics (CD) amb bogeria (CCManera): Els hi estima. b) Treu l'aigua (CD) del pou (CCLloc): La'n treu. c) Cull flors (CD) de l'hort (CCLloc): En cull flors. / En cull de l'hort. d) Torna tranquillament (CCManera) de l'excursi (CCLloc): N'hi torna. e) Escolta contes (CD) a la plaa (CCLloc): N'hi escolta. f) Ven mercaderies (CD) a baix preu (CCManera): N'hi ven. g) Desa la roba (CD) a l'armari (CCLloc): La hi desa. h) Porta gent (CD) a l'estadi (CCLloc): N'hi porta. i) Posa la carn (CD) al congelador (CCLloc): La hi posa. j) Arriba rabent (CPred) de l'estaci (CCLloc): N'hi arriba. k) Tot el dia pensa en tu (CR). T'has convertit en la seva obsessi (CR): Tot el dia hi pensa. T'hi has convertit. l) Sempre em deixa al repl de casa (CCLloc): Sempre m'hi deixa. m) No busquis pomes (CD) a la nevera (CCLloc): No n'hi busquis. n) El mira amb una gran atenci (CCManera): L'hi mira. o) Recull peres (CD) del terra (CCLloc): En recull del terra. / En recull peres. p) S'assabenta de les noves decisions (CR): Se n'assabenta.
pgina 164

34. em / et / ens / us a) Em (CI) don la m i m(CI) agrad. Em (CI) sembla que des daquell dia ens (CD) vam estimar. b) Et (CD) dutxes, et (CI) prens un caf i ens (CD) besem una estona. T(CI) agrada el pla? c) Ens (CI) telefona cada dia. Ens (CD) estima tant que ens (CD) ofega. d) No us (CI) renteu les mans amb aquest sab. Us (CI) sortir una erupci. e) Calla! Va clavar-me (CI) els dits a la cara i tancant-los (CD) va abaixar-me(CI)-la. Feien gust de suor, pudent com la dun cavall. Fan falta molts pebrots vaig dir, per clavar la m a la cara dalg que t les mans lligades a lesquena. Que callis! va dir. Et (CI) far callar per sempre. Al senyor Troy no li agradaria. Et (CI) dic que callis. Mou-te (CD)! Va posar-me (CI) les mans a les espatlles, va girar-me (CD) i em (CD) va empnyer fora de lencanyissat. el / la / els / les a) s en Pep o no l(Atr)s? S, s ell perqu l(CD)he vist aquest mat. b) Els (CD) han trobat morts a casa seva. Eren els teus vens? No, i ara, crec que no els (Atr) eren. c) Sn les vuit i encara no he posat les mongetes al foc. Les (CD) hi posars tu? d) Es va trobar amb els pares i els (CI) va prometre que tornaria dhora. Els (CI) va mentir perqu no va aparixer fins a la matinada i aix els (CI) va saber molt greu. e) Deu viure prop de casa meva, perqu sovint la (CD) veig passar pel meu carrer. f) Els (CI) adjudico, a ms, les despeses del meu enterrament, i les segents memries. Primer, la memria de la seva credulitat en pensar que els quinze anys que vaig passar a Sing Sing els (CD) vaig passar a Austrlia;

56

segon, la memria del seu optimisme en suposar que aquells quinze anys mhavien dut grans riqueses, i que si vivia a lesquena dells, els (CI) manllevava diners i mai no en gastava cap dels meus, es devia al fet que jo era un avar, la fortuna del qual heretarien, i no al fet que jo no tenia ni un cntim, excepte el que ells em donaven; tercer, per la seva esperana en pensar que jo els (CI) deixaria alguna cosa en cas de tenir-la (CD); i, finalment, perqu la seva lamentable manca de qualsevol sentit decent de lhumor els (CI) impedir veure si nha estat, de divertit, tot plegat. ho a) Sembla un mal professor per no ho (Atr) s pas. Ho (CD) vam descobrir tots el curs passat. b) No endevinaries mai com ho (CD) va fer. s un expert i no ho (Atr) sembla gens. c) El que va fer no t perd. No li ho (CD) has de perdonar mai. d) Si era evident per a mi, tamb devia ser-ho (Atr) per a lAlbert. Jo sabia prou coses dell per entendre-ho (CD). e) Es nota que sou germans: ho (CD) he endevinat de seguida. f) Miri, Rush va dir, tot envermellint, estic perfectament disposat a dir-li-ho (CD), i ho (CD) far, s clar, per no vull parlar a menys que vost estigui disposat a agafar aquest cas. Vull dir que no em dna la gana de posar-hi el nom della... si vost no ho (Atr) est. Ho (CD) far?
pgina 165

en a) La ciutat s un formiguer. Allunya-ten! (CR) Tens recursos i ara, amb la nova feina, en (CN) tens loportunitat. b) Fes-ho ara o ten (CR) penedirs tota la vida. Pots estar-ne (CAdj) segura. c) Que n(Atr) s de bell, el paisatge! En (CN) sc testimoni i n(CAdj)estic enamorat. d) No li agradava la feina, n(CAdj)estava fart per no en (CD) tenia cap altra. Ara b, algun dia marxaria, n(CAdj) estava convenut. e) Record aquell dia perfectament, i fins i tot ara, quan ha passat tant de temps, la pell em tremola en evocarlo. Com si un rampell de la tristesa que he anat covant per ell molt endins sorgs de sobte. Noms una mica, emper, perqu en (CAdj) tinc lnima plena, de lenyorana de nIgnasi. I aquest s un mal que no t cura. Pots veuren (CN) lombra, o sentir-ne (CN) el tast, o intuir-ne la fora, per mai no la copsars completa. f) Em va fer lefecte que treballava per a en Sampson, per no n(CAdj)estic segur. Un tifa ben curis. Ens va observar a en Sampson i a mi que jugvem, per ell no va jugar. Jo en (CD) vaig perdre un parell de mil, aquella nit. En Sampson en (CD) va guanyar quatre mil. El diner crida diner. hi a) Arrisca-thi (CR), vs-hi, (CR) i si lestimes, digues-lhi (CI). b) Shi (CR) voldria negar per no shi (CR) atreveix. c) L arbre era altssim i mhi (CCLloc) vaig enfilar. Hi (CCLloc) vaig veure un ocell mort de gana i de fred, vaig agafar unes molles de pa del meu entrep i lhi (CI) vaig donar. d) Magrada aquest sof, mhi (CCLloc) sento cmoda per com que no mel puc comprar, mhi (CR) haur de conformar. e) Al cotxe hi (CR) anava alg ms, us ho asseguro, mhi (CR) vaig fixar b. f) No trobava lanell, busc al calaix i comprov que no hi (CCLloc) era. L hi (CI) havien pres. g) Aquest llibre s una recreaci del mite de la bella i la bstia. Una noia jove i culta s a Mallorca per a organitzar-hi (CCLloc) una exposici. Embadalida pel Barri Vell de la ciutat shi (CCLloc) passeja repetidament. En una botiga mig amagada hi (CCLloc) treballa un artes xueta, ms aviat lleig i ja gran que s el millor orfebre del mn. 35. a) V, b) F , c) V, d) V, e) V, f) V, g) F , h) V, i) F , j) F .
pgina 166

36. a) Era un dia destiu. No feia gaire que havia complert els dotze anys i ho (CD) celebrrem amb un pasts i una dotzena despelmes. Jo en (CD) tenia disset. Feia calor i decidrem danar a la platja. rem els tres germans i els pares. El sol llua i larena semblava un forn. Nedrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt larena. M(CI)explic que algun dia seria un gran msic, que faria concerts i recorreria el mn. Jo reia i l(CD) encalava, i ens (CI) omplem la pell descuma, saltant entre les ones. La mar era calma. Quan ja no vaig poder ms, perqu estava cansat i tenia la pell tota darrugues a causa del contacte perllongat amb laigua, vaig proposar-li (CI) de sortir. M(CD)inst a continuar amb els jocs, per vaig negar-mhi (CR), perqu em sentia massa esgotat. b) Benvolgut Bliss. T(CI)escric aquestes ratlles per dir-te (CI), per darrera vegada, que vull que em (CI) tornis els meus diners, i vull que ho (CD) facis el primer de mes, i que me(CI)ls (CD) tornis tots. Si no els (CD) rebo, em disposo a fer alguna cosa sobre el tema, i ja pots suposar a qu em refereixo. c) Els medicaments que havia de prendre den de la mort del marit la (CD) trastornaven. Feia coses lletges que no depenien de la prpia voluntat. Va provar dexplicar-ho (CD) a les venes, per no l(CD)entengueren. Deien que tot era culpa del vi. El vi? Se n(CR)hauria pogut riure, si no fos perqu havia perdut les rialles fe57

ia temps. Beure un tassonet de vi amb les menjades mai no l(CD)afect gens. El vi no era la causa de les seves desgrcies. Si de cas, n(CN) era el remei. Mai no pens que la beguda fos una soluci definitiva, ni que li (CI) servs per esborrar els fets passats. Res no pot canviar all que ha succet. No existeixen proeses capaces dalterar la forma de les experincies viscudes. Ni els dus no ho (CD) aconseguirien. Havia de resignar-shi (CR), acostar el front, fer-se menuda. L alcohol apaivagava la pena. Ho (CD) comprov quan cada glopada allisava els soscaires de velles imatges. Els records eren com pedres pinyonenques. Sassemblaven als monlits o a les pedres angulars, tots plens darestes. Calia llimar-ne (CN) els caires ms vius, retallar-ne (CN) les vores. d) Una setmana abans havia mort la vena del primer. Era una dona vdua que en Mart no coneixia gaire. Sempre havia provat de defugir-la (CD), quan es trobaven a lescala. N(CC)escapava perqu li (CI) hauria fet vergonya que els vens veiessin que li (CI) dirigia la paraula. Tothom sabia que sentenia amb loncle. Durant anys, fou un escndol fins que la gent va acostumar-shi. (CR) Arribaren a acceptar-ho (CD) com un fet natural i ni en (CR) parlaven. De tant en tant alg en (CN) feia un acudit de mal gust. La majoria ho (CD) deixava crrer. Si hagussim de treure els pedaos bruts de tothom remugava na Rosa, quan la portera lin (CI+CR) parlava, seria per com pixar-se de riure. 37 . lhi / la hi a) lhi, b) la hi, c) la hi, d) lhi. lin / nhi a) lin, b) lin, c) nhi, d) nhi. sho / lhi / li ho a) sho, b) lhi, c) li ho, d) lhi.
pgina 167

38. a) la hi, b) els hi, c) lan, d) sen, e) els en, f) lhi, g) els hi, h) nhi, i) la hi, j) nhi, k) len, l) sen, m) li ho, n) nhi, o) nhi, p) les en. 39. a) Sempre fan el que volen. Els ho he dit moltes vegades per no se nadonen. b) Si la Llusa no et vol tornar lestoig, pren-lhi. c) Va caure lanell a la pica i no vaig poder treure-len. d) Necessiten els documents amb urgncia. Portals-els tan aviat com puguis. e) Se sent desesperanat i jo tamb mhi sento. f) Em pensava que els meus fills serien a casa per no els hi he trobat. g) Sempre deixa el plat a taula i no el retira mai. Shi hauria dacostumar. h) Ell no ha coms cap infracci, jo en sc testimoni. i) Els he comprat unes sabatilles. Havent sopat els les donarem. j) Mirin, nosaltres no hem estat, jo els ho asseguro. k) La direcci del centre no funciona i tots en patim les conseqncies. l) Coneixem la seva situaci i ens en fem crrec. 40. a) Abans tenia les idees molt clares. Ara ja no les (CD) hi (CPred) tinc. b) Si treballes amb el pare, no ten (CR) penedirs. c) T dubtes existencials i jo no els (CD) hi (CI) puc treure. d) Si no tens diners, no lin (CI + CD) donis. Ja sespavilar. e) Em pensava que el veuria al teatre per no lhi (CD + CC) he trobat. f) Estic acabant els exercicis, noms men (CD) falten tres. g) Volia ser el representant de la secci per no me n(CD + CPred)han elegit. h) No t gaire alegria ltimament. A veure si pots donar-lin (CI + CD) una mica. i) No li (CI) podem donar el crrec. No n(CAdj)s digne. j) Vol expressar les seves ltimes voluntats i el notari les hi (CD + CI) redacta amb cura.

De la paraula al text
pgina 168

1. [], [i]-[u]-[]-[i]-[], [o]-[], [], []-[], [e], [], [ew], [u]-[i]-[], [], [u], [i]-[e]-[], [], []-[]-[i]-[o], [], []-[]-[], [], []-[e], [], []-[]-[i]-[]-[i]-[], [], []-[], [o]-[], [], []-[]

58

2. [], [z], [ks], [], [gz], [z], [], [], [s]

pgina 169

3. []: gnere, origen, exigeix, psicolgic. []: obligada, seguretat, agressi, obligar. 4. Davant de a i de u, cal sempre j: jutjat, sajusti. Darrere de vocal altra que i, cal posar-hi el dgraf ix si volem que soni xeix: deixis. Entre vocals cal dues esses si volem el so sord: comissaria. La terminaci sempre s -ncia, amb c i no pas amb s perqu s un sufix invariable: violncia. Davant de e i de i cal afegir-hi una u si volem que soni velar: descriguin. En paraules planes cal escriure loclusiva sorda si els derivats la tenen: medicament, medicar... Darrere de consonant la x sona xeix, no cal el dgraf ix: marxar. Per fer el plural de paraules acabades en -ca, si volem conservar el so velar hem de modificar la terminaci a -ques: poques. 5. En la primera part abunda el present dindicatiu perqu fa una definici de violncia de gnere, i en la segona, limperatiu perqu dna instruccions per poder denunciar les agressions. 6. Perfrasis dobligaci: qu cal fer, cal prendre, cal fer consignar, no cal que pateixis. 7 . Anar: vs, vagi, anem, aneu, vagin. Exigir: exigeix, exigeixi, exigim, exigiu, exigeixin. Viure: viu, visqui, visquem, viviu, visquin. Tenir: tingues (o ten, o t) tingui, tinguem, tingueu (o teniu), tinguin. 8. En la primera part predomina la tercera persona del singular i en la segona, la segona del singular. 9. Connectors temporals: durant totes les poques histriques (funci: connectar el tema amb el passat), un cop, posteriorment, anteriorment, abans de, fins que, durant trenta dies, en aquest interval de temps (funci: ordenar temporalment les instruccions que cal seguir davant dun cas dagressi). 10. Pronoms febles 3a persona: la que (la violncia), qui tho ha fet (lagressi), on tho han fet (lagressi), explica-ho (que has estat agredida anteriorment), llegeix-la (la teva declaraci), si ho consideres necessari (demana que hi facin les rectificacions corresponents), la persona que la rebi (la denncia) est obligada a tramitar-la (la denncia), denuncials tamb (els maltractaments), els que (documents). 11. Aquesta famlia de mots prov del mot llat vis, que significa fora. Violar (verb), violaci (nom), violncia (nom), violent (adjectiu), violentar (verb), violador (nom), violentament (adverbi), violable (adjectiu). 12. Resposta model:
Adjectiu Adverbi porugament humanament donvolment culturalment privadament medicalment Verb o nom esporuguir humanitzar donejar culturitzar privatitzar medicar

por home dona cultura privar mdic

poruc hum doner cultural privadesa medicable

13. tramitar: fer passar un afer o procs pels trmits necessaris. Van tramitar el divorci. trametre: fer anar (alg o alguna cosa) a la seva destinaci. Li trameteren un missatger. 14. Limitaci i control dels actes. 15. Preeminncia: superioritat, preponderncia, predomini, hegemonia, supremacia. Coacci: coerci, forament, constrenyiment.

59

16. Camp semntic de la violncia:

Personal jurdic o policial 13141516policia gurdia civil jutjat (de gurdia) testimoni

Documents

Tipus de violncia

denncia 01- dany 02- sofriment fsic declaraci demanda (de mesures provisionalssimes) 03- sofriment sexual 04- sofriment psicolgic de separaci 05- amenaces 06- coacci 07- privaci arbitrria de la llibertat 08- maltractament fsic 09- lesions 10- ferides 11- agressi 12- situacions violentes

17 . Emissor: Instituci / Receptor: Vctimes dels maltractaments. 18. b) Donar instruccions a les vctimes sobre els passos a fer per denunciar el cas. 19. Instructiva. 20. Conativa. 21. Ttol temtic. 22. c) 2a persona del singular i temps verbal imperatiu. 23. Majscules: marquen el ttol i els subttols del text. Negreta: marquen el ttol, els subttols i els encapalaments de cada apartat, aix com el tema i la crida al final del text. Funci genrica: garantir la claredat del text.

60

AVALUACI BLOC 1
pgina 171

1. Criteris de classificaci de les vocals: grau dobertura, punt darticulaci, tonicitat i funcionalitat. [] [][a] [u][i] [] [e] [i][] [] [][e] [u] [i][a] [u] [][] [u][] [][][] [] [][a][] [] [e][] [u] [][] [] [u][i][] [e] [] [ew] [u][] [i][a][] [i][][] [] [] [e][] 2. Criteris de classificaci de les consonants: sonoritat, punt darticulaci i mode darticulaci. [s], [], [r]-[], [s], [s], [], [z], [ks], []-[], [ks], [], [] 3. [], [t], [], [s], [z], [z], [z] 4. a) Paraula femenina. b) Escrivim g davant de e, i. c) Escrivim -a en les terminacions verbals tones. d) Escrivim -s- si volem els so sonor entre vocals. e) Paraula masculina. f) Per obtenir el so [t] a final de mot, cal escriure -ig. g) Per obtenir el so xeix cal el dgraf ix. h) En mots compostos no cal doblar la essa. i) Escrivim -ss- si volem els so sord entre vocals. j) Excepci a la regla (escrivim g davant de e, i). 5. Diftongs: veia, gaire, veure, aire. En catal, vocal feble + vocal forta no fa diftong en aquests contextos: estaci, suficient, aparicions, dia. Els tres casos en qu s que fa diftong sn: q/g+u+a/o o q/g++e/i; vocal feble + vocal forta a principi de mot; vocal + vocal feble + vocal forta. Sn dgrafs: vaig, mateix. 6. Verbs: mha passat, lhe vista, semblava, podrien, ser, pensava, visqus, duria, es pentinaria, vaig assumir, macompanya. Noms: carrer, instant, llampec, esquena, cabells, mirada, comenament, abric, manera, fugacitat, aparicions, dolor, familiaritat, ombra. Determinants: pel (det: el), un, una, la, seva, uns, els, seus, al (det: a), aquesta, aquestes. Adjectius: intensa, falses. Adverbis / Locuci adverbial: sovint, com, ara, potser, desprs, a poc a poc, sempre. Preposicions: pel (prep: per), d (de), al (prep: a), sense, per. Pronoms: m, l, la, ella, aquest, m. Conjuncions: si, que. 7 . estaci-estacions / m-mans (paraules acabades en vocal tnica fa el plural -ns). vida-vides (plural femen sempre amb -es). espurneig-espurneigs-espurnejos (doble plural en les paraules agudes acabades en -ig). llampec-llampecs (plural en -s). 8.
fuga fuga fugaos fugaces pulcre pulcra pulcres pulcres glid glida glids glides esmaperdut esmaperduda esmaperduts esmaperdudes mateix mateixa mateixos mateixes tranquil tranquilla tranquils tranquilles difs difusa difusos difuses jove jove joves joves ple plena plens plenes

61

9. Imperatiu:
tingues / ten / t tingui tinguem tingueu / teniu tinguin veu / veges vegi vegem veieu / vegeu vegin pugues pugui puguem pugueu puguin sigues sigui siguem sigueu siguin vs vegi anem aneu vagin

Gerundi i participi:
podent pogut tenint tingut vivint viscut veient vist sabent sabut sent/essent estat/sigut corrent corregut

10. Subjectes: a. que lhe vista pel carrer. b. jo, lhome de la meva edat, lhome de la meva edat, lhome de la meva edat, jo, lhome de la meva edat, jo, lhome de la meva edat. c. el fet que jo no hagus sabut interpretar res, jo. 11. Funcions: a) CPred, b) Atr, c) CD, d) CAdj, CAdj, e) CD. 12. Funcions i substituci pronominal: a. Atr: No lera. b. CPred: Mhi vaig sentir. c. CD - CCLloc: Nhi vaig veure un. d. CD: Ho juraria.

62

7. LA LITERATURA
Comentari
pgina 175
EL CAM DE LA DESCOBERTA

Marcel Proust, Sobre la lectura. Quaderns Crema Autor: Marcel Proust s un autor de referncia, s el veritable inspirador de les tendncies ms avantguardistes de la literatura del segle XX, juntament amb James Joyce. El seu estil peculiar, heretat de Ruskin, tracta de circumscriure la realitat metafricament i tamb dabordar-la a travs del filtre de la sensibilitat. la recherche du temps perdu s una lluita contra el temps, i una manera de vncer-lo ser la memria, levocaci del passat. Partint de la percepci duna sensaci, lautor remunta el fil dels seus records. Per aquesta recerca del passat est centrada en la prpia personalitat, sovint conflictiva (malaltia, homosexualitat, sentiments frustrats) i ofereix una concepci moralista de la novella, que passa del nivell particular al general. Proust tamb convida a seguir aquesta lluita contra la solitud i lobsessi de la mort que constitueix la Recherche. Tema: la lectura dels clssics. Ttol: sacosta al tema del text. Tipus de text: assaig. Finalitat: mostrar per qu s recomanable la lectura dels clssics. Llenguatge: literari, subjectiu, connotatiu. Alguns exemples de figures: Metfores: quan es llegeix, sempre agrada sortir dun mateix, viatjar. La seva matria mateixa, em refereixo a la llengua en qu van ser escrites, s com un mirall de la vida. El llenguatge en el qual han estat esculpits. Errant enmig duna tragdia de Racine, etc. Sinestsies: amb una llibertat que en fa brillar la suavitat i ressaltar la fora nativa, etc. Personificacions: la bellesa que hi va saber posar lesperit que les va crear. La pedra ha conservat fidelment la idea de lescultor. Les frases que dibuixen davant dels nostres ulls lnima antiga, etc. Comparacions: ens commou com la visi dalguns marbres, visitar en lobra de Racine com en una ciutat antiga i conservada intacta, etc. Estructura i resum: una gran part dels pargrafs i del text en general sn extensos exemples potics.

Introducci La preferncia dels grans escriptors va cap als llibres dels antics. Desenvolupament Perqu el pensament contemporani s part integrant dells mateixos fins a tal punt que un pensament diferent els distreu millor, els demana ms esfor i els dna ms plaer, ja que poden sortir dun mateix, viatjar. Una altra causa s, a part la bellesa, la llengua en qu van ser escrites, s com un mirall de la vida i conserva el record de costums, maneres de sentir ben diferents del present.
Els clssics sassemblen a les coses boniques que ja no es fan. Entre frase i frase es mant un silenci moltes vegades secular. s la impressi de tenir davant meu, inserit en lhora present, actual, una mica del passat.

Cloenda
Amb aquest color una mica irreal de les coses que una mena dillusi ens fa veure a uns quants passos, i que en realitat estan situades molts segles enll; dirigint-se a lesperit; exaltant-lo. 1. Marcel Proust (Pars 1871-1922) s un autor de referncia, s el veritable inspirador de les tendncies ms avantguardistes de la literatura del segle XX, juntament amb James Joyce. El seu estil peculiar, heretat de Ruskin, tracta de circumscriure la realitat metafricament i tamb d'abordar-la a travs del filtre de la sensibilitat. La seva obra fonamental s la recherche du temps perdu. L obra ofereix una lluita contra el temps, i una manera de vncer-lo s la memria, l'evocaci del passat. Partint de la percepci d'una sensaci, l'autor remunta el fil dels seus records. Per aquesta recerca del passat est centrada en la prpia personalitat, sovint conflictiva (malaltia, homosexualitat, sentiments frustrats) i ofereix una concepci moralista de la novella, que passa de lmbit particular al general. Proust tamb convida a seguir aquesta lluita contra la solitud i l'obsessi de la mort que constitueix la Recherche.

63

2. Finalitat: mostrar per qu s recomanable la lectura dels clssics. 3. Tema: la lectura dels clssics. 4. El ttol t un abast ms genric perqu fa referncia al fet de llegir en general, no ho concreta en els clssics. Resposta model: altres possibles temes que es podrien tractar sn: la literatura infantil, els recursos literaris, algun dels gneres literaris en concret, etc. 5. b) Exposa de forma subjectiva idees sobre la lectura tot treballant la llengua com a material literari. 6. L organitzaci general del text sexplica a travs de la relaci de causa i lorganitzaci dels pargrafs a travs de la relaci de comparaci. 7 . Estructura: Introducci (tesi): lnies 1-2 / Desenvolupament (cos argumentatiu): lnies 3-74. 8. Hi ha dos tipus dorganitzaci de les idees: la relaci de causa i la relaci de comparaci. La primera s la que sutilitza en lorganitzaci general del text, ja que el cos del text ofereix causes a favor de la lectura dels clssics. En els pargrafs, en canvi, sutilitza una relaci de comparaci, ja que es compara la creaci dels clssics amb lactual. 9. En el primer pargraf manifesta la preferncia pels autors clssics. La resta del text ofereix arguments a favor daquest plantejament. 10. Com que el pensament contemporani dels artistes sorgeix de la seva prpia naturalesa, per sortir-ne i esbravarse retornen als clssics. 11. a) S. b) Aborden la grandesa de la llengua de les obres clssiques. Shi reflecteix larquitectura i els costums o les maneres de sentir de lpoca (3r pargraf) i la llengua del moment (4t pargraf). c) -no tenen tan sols [les obres clssiques], com les obres contempornies, la bellesa... -En contenen una altra [de bellesa] que encara s ms commovedora -la llengua en qu van ser escrites, s com un mirall de la vida -la felicitat que se sent en passejar-se per una ciutat com Beaune -va deixar com oblidades all, totes aquelles coses que noms eren della -cap de les poques posteriors en va veure nixer de similars -el record de costums o de maneres de sentir que ja no existeixen -penjades persistents del passat a les quals no sassembla res del present -el temps, passant-hi per sobre, noms nha pogut fer encara ms bonics els colors -Una tragdia de Racine, un volum de les memries de Saint-Simon sassemblen a les coses boniques que ja no es fan. -El llenguatge [...] ens commou com la visi dalguns marbres -marbres [...] que feien servir els obrers en altres temps -pedra, duna classe desconeguda avui -uns costums i un estil de pensament desapareguts -[en les formes de la sintaxi] veiem passar com un tra rpid o tornar enrere en boniques lnies trencades, el dibuix brusc -lobra de Racine com [...] una ciutat antiga i conservada intacta Genricament, compara el mn clssic amb lactual i el llenguatge clssic amb lactual. Utilitza les comparacions per fer-nos ms evident el que ens vol transmetre. 12. Tema: els silencis sn eloqents. Els silencis de lEvangeli segons sant Lluc (els dos punts abans de cadascun dels fragments) el transporten al lloc que sens narra. 13. Resposta model: Les creacions presents beuen de les creacions passades, es deixen influir per la grandesa de les obres clssiques. 14. a) En la lectura agrada conixer nous mons, noves sensacions, noves realitats... b) El tipus de llengua utilitzada i els seus girs ens mostren un moment histric concret i una manera concreta de viurel. c) En les obres antigues trobem un tipus de llenguatge encisador que ja no existeix enlloc ms que en els llibres. d) Les manifestacions actuals sinnoven cada dia, sempre per amb el referent de les obres clssiques. 15. El passat (es refereix, en concret, a les obres arquitectniques clssiques) sens manifesta a cada cantonada, ben a prop, de manera tctil, sense moures, salvant el pas del temps. Interpretaci genrica: levidncia del passat la trobem en moltes construccions i/o creacions artstiques que encara es conserven, tot i que no en siguem massa conscients. 64

8. LA POESIA
Comentari
pgina 187
LA POESIA I LA VIDA

Text 1: Rainer M. Rilke, Els quaderns de Malte Laurids Brigge. Aym Text 2: Rainer M. Rilke, Cartes a un jove poeta. Proa Text 3: Carles Riba, Sobre poesia i sobre la meva poesia. Empries Tema dels tres textos: b) lorigen de la creaci potica. Receptor text 1 i 3: lectors que volen ser futurs poetes. Receptor text 2: un jove poeta, anomenat Franz Xaver Kappus. Rilke li va escriure deu cartes en total. TEXT 1 (qu s poesia)

Els versos no sn sentiments, sn experincies.

I no nhi ha prou que es tinguin records. Sha dsser capa doblidar-los, quan nhi ha massa. i sha de tenir prou pacincia per esperar que tornin.

Noms quan els records esdevenen sang a dins nostre, indistingibles de nosaltres mateixos, pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli, la primera paraula dun vers.
TEXT 2 (consells per saber si ss un bon escriptor)

Camini cap a vost mateix. Explori el fonament que vost anomena escriure. Comprovi si estn les arrels en el lloc ms profund del seu cor. Confessis si es moriria en el cas que li fos refusat escriure.
I, per damunt de tot, preguntis, en lhora ms callada de la seva nit: He descriure? Endinsis dintre seu tot cercant una resposta des del ms pregon. I si li fos lcit solucionar aquesta seriosa pregunta amb un fort i simple he descriure, edifiqui la vida tot seguint aquesta necessitat: la seva vida, endinsant-se fins i tot en lhora ms indolent i insignificant, ha desdevenir un smbol i un testimoni daquest afany. Aleshores apropis a la natura. Aleshores miri de dir el que veu i sent, el que estima i perd [...]. Expliqui-ho tot amb sinceritat ntima, reposada i humil, i faci servir per a expressar-se les coses que el volten, les imatges dels somnis i els objectes dels seus records [...]. I si daquest viatge cap endins, daquesta submersi en el mn propi, brollen versos, no se li acudir preguntar a alg si els versos sn bons. Tampoc no provar dinteressar les revistes pels seus treballs, perqu hi veur la seva estimada propietat natural, un fragment i una veu de la seva vida. Una obra dart s bona quan surt de la necessitat.

65

TEXT 3 Hauria de recrrer els meus poemes, un per un, per a precisar en quina relaci estan amb la meva vida i amb les meves vivncies. Com tothom que escriu, nhi ha doriginats per estats dnim, ancdotes, circumstncies, etc. Consell contrari al de Rilke: que ning no basteixi la seva vida segons la necessitat de la poesia que ha de fer. mai la poesia com a art no ha desviat la vida del seu curs, ni mai el pensament dun futur poema no sha interposat entre jo i les coses. He escrit poesia del que he viscut i he viscut poesia que abans he escrit tamb. L art revela la natura, li dna conscincia del que era en ella germinant i desitjant forma cap a la llum. Com el somni ens anuncia el que s latent i vivent ja en nosaltres, en b o en mal. Tornem per aqu al misteri de la paraula. La relaci entre la meva vida i un meu poema o entre un meu poema i la vida daquell que lha llegit i estimat s que poticament haur reeixit en algun aspecte ms important que el de lofici.

1. S. Els tres textos fan referncia a lorigen de la creaci potica. El primer explica qu cal per escriure poemes. El segon com cal predisposar-se per escriuren. El tercer com sesdev la creaci potica en el cas concret de Carles Riba. 2. b) lorigen de la creaci potica. 3. El receptor en els textos 1 i 3 sn els lectors que volen ser futurs poetes; el text 1 ho fa en frases impersonals i el text 3, a travs de la seva prpia experincia, en 1a persona del singular. El text 2, en canvi, sadrea a un vost que s un jove poeta anomenat Franz Xaver Kappus (Rilke li va escriure deu cartes en total). 4. El segon. Les diferents fases sn: preguntar-se per la necessitat dun mateix descriure; en cas que la resposta sigui que s: apropar-se a la natura i expressar el que veu i sent en sinceritat ntima, reposada i humil. 5. Hauria de recrrer [...] versos. Tema: Qu genera els meus versos. Ara: dono [...] Sens dubte. Tema: Viure la vida lliurement (no en relaci amb la creaci potica). Ara: he viscut [...] que el de lofici. Tema: Viure la poesia. 6. El segon. 7 . Text 1. Introducci: 1a frase. Cloenda: ltima frase. Desenvolupament: la resta del text. Text 2. Introducci: Vost pregunta [...] intents. Desenvolupament: Doncs b [...] de la seva vida. Cloenda: Una obra dart [...] i simpatia, Text 3. Introducci: Hauria de [...] etctera. Desenvolupament: No crec [...] el poeta retroba. Cloenda: Si aquesta ha estat [...] lofici. Text 1: 8. Per a Rilke lorigen de la poesia rau en les experincies i ho contrasta amb el que la gent es pensa que s lorigen de la poesia: els sentiments. 9. Cal haver viscut experincies de tot tipus. 10. El record. 11. [...] els versos [...] sn experincies. 12. No hi estaria dacord. Pensaria que no s correcta, que no prov duna contemplaci del mn i de la vida sin duna experincia, dun cmul dexperincies. Text 2: 13. Preguntar-se a si mateix per la necessitat descriure; en cas que la resposta sigui que s: apropar-se a la natura i expressar el que veu i sent en sinceritat ntima, reposada i humil. 14. Perqu, si segueix aquests passos, ja estar escrivint bona poesia. Text 3: 15. L origen dels poemes s divers. Provenen destats dnim, dancdotes, del que Goethe en diu circumstncies, duna cosa vista, duna cosa llegida, dun tema musical, de la pura uni de mots...

66

16. Riba parla de viure la vida, sense tenir present la creaci potica; Rilke, en canvi, fa referncia al fet daproparse a la natura en cas de necessitat descriure; o sigui que, en cas de tenir necessitat descriure, sadapti la vida a aquesta necessitat, a realitats que puguin facilitar aquesta necessitat. 17 . Resposta model: A travs de lart retratem la naturalesa, la realitat que ens envolta. 18. Resposta model: Perqu capgira lordre de les coses i exposa, per tal dexpressar la grandesa de les creacions artstiques, que primer s lart i desprs la naturalesa que sadapta a les creacions artstiques. 19. Resposta model: El poeta s capa de donar un valor excels a les seves paraules, que s el que es pretn en el fet potic. 20. Aconseguir relacionar la seva vida amb un poema seu (o un poema seu amb la vida daquell que lha llegit). 21. Resposta model: Per a Riba lorigen dun poema pot ser molt divers. Rilke el concreta en la necessitat descriure. A partir daqu Rilke vincula la vida (els records de les experincies viscudes, lapropament a la natura) als poemes, mentre que Riba dna via lliure a la vida, tot i que els seus poemes tamb puguin estar connectats amb la vida (la seva o la daltres). 22. Emissor: Rilke. Tractament del receptor: formal (de vost). Tema: la qualitat de la poesia. Finalitat: explicar com escriure bons poemes. To: seris i subjectiu. Registre: formal estndard/literari. Relaci: ms o menys estreta ja que shi refereix a travs de vost, per tamb com a distingit amic.

Activitats
pgina 188

1. El colom blanc s el smbol de la pau i no parar blanc vol dir: no siguis el blanc dels que no volen la pau. colom: a) Colom jove. b) Persona innocent, cndida o excessivament tendra. a) no paris: No taturis. b) no paris blanc: No siguis el blanc. blanc: a) Color del colom. b) Punt al qual hom intenta dadrear un tret. L efecte musical s la rima consonant dels heptasllabs: abba i tamb la repetici de mots (paris, colom i blanc).
pgina 193

2. Resum del poema: lenamorament del poeta comporta una lluita amorosa entre tres elements que formen part dell i que no el permeten de viure en pau: primer, la visi de la dama (el record de la seva imatge); segon, els sentiments que es generen en el seu cor (la seva prpia estimaci); i, tercer, el fet docupar en tot moment els seus pensaments. Tots ells sn tan forts que creu no poder suportar-ho. 3. s una octava clssica (decasllabs cesurats 4+6) amb rima encadenada (ABABCDCD).
pgina 194

4. a) nol complir fins part haja elegida / s quel desig vers lun fruit se decant: b) Mas elegesc per haver damor vida. c) mas lo valor vers u seguir dispensa. 5. Comparacions: Primera estrofa: compara el fet dhaver de triar entre dos fruits quan es t gana (element imaginari) amb la tria de les dues dones que estima (element real). Segona estrofa: compara la fora de dos vents enfrontats en una tempesta que no acabar fins que un domini sobre laltre (element imaginari) amb els dos desigs que han combatut en el seu pensament (element real).
pgina 195

6. s tan groller que no fa servei a lamor. / tant est grosser que amor no ns servit. (cos) Guia rectament la voluntat. / cert guiador s de la voluntat. (enteniment) Els seus plaers esdevenen enutjosos. / car dins en un punt tos delits sn fastigs; (cos) La voluntat, guia de lacci, li dna la supremacia. / Que voluntat, per quil fet sexecuta, latorg senyor (enteniment) Els seus desitjos sn inconsistents. / Vanament vols e vans sn tos desigs (cos) Provoca linici de lamor. / Si b no s en ell prim moviment (cos; tot i que el subjecte s lenteniment, loraci s negativa: per oposici, el que provoca linici de lamor s el cos) 67

Cada dia comprova que es cansa dels seus plaers. / romans-ne llas: tot jorn ne prens enseny. (cos) T la capacitat de jutjar-ho tot. / en ell est de tot lo jutjament: (enteniment) Ignora com es fa el b. / e daquest b tu no saps lo carrer. (cos) 7 . Aix com aquell que desitja menjar per apagar la seva perillosa fam i veu dues peces de fruita en un bell ram i els desitja per igual, no veur satisfet el seu desig fins que hagi triat una opci i shagi decantat per un dels fruits: aix sha apoderat de mi en estimar dues dones. Per trio per obtenir vida de lamor. Aix com la mar gemega greument i crida quan dos vents forts la baten amb la mateixa potncia, un de llevant i laltre de ponent, i dura fins que un vent perd la seva gran fora a causa del ms poders: dos grans desigs shan enfrontat en el meu pensament, per cal seguir un dels dos. Jo us dic quin s: estimar-vos virtuosament. [...] [L enteniment] s qui ven la sensualitat. Si b en ell no hi ha el principi damor, s que hi ha tot el seny: s el guia veritable de la voluntat. Qui gosa anar contra lenteniment? Que la voluntat, per la qual es realitza lacci, el reconegui com a senyor i, si disputa amb ell, finalment es gui pel seu seny. Ms endavant diu al cos, amb gran indignaci: Vanament vols i sn vans els teus desigs, ja que en un no res els teus plaers esdevenen enuigs; ten canses: ho comproves cada dia. No pots obtenir el plaer amb tu mateix: ets tan groller que no fas servei a lamor. De lamor es diu que s un acte de b voluntari, i daquest b tu no en saps el cam. [...] Plena de seny, Du no em pot donar, fora de vs, res que no em descontenti. Tots els meus desigs sobre vs els escampo: tot el que em fa desitjar s dins de vs. 8. El poema sencer s una can trobadoresca. Les quatre primeres estrofes sn octaves clssiques (decasllabs cesurats 4+6) amb rima consonant encreuada (ABBACDDC, CEECFGGF ...). El tercer text s la tornada del poema, un quartet amb rima tamb encreuada. 9. Forma: utilitzen tots dos el mateix tipus de composici, la can trobadoresca. Contingut: encara que tots dos plantegen un conflicte psicolgic, cada poeta tracta una temtica amorosa diferent (Jordi de Sant Jordi filosofa sobre el fet de lenamorament, i Ausis Marc filosofa sobre dos tipus damor, el carnal i lespiritual). 10. Els elements medievals del poema sn: L estrofa utilitzada: can trobadoresca. L estructura del poema, adreat a una dama, denominada amb un senhal. Els aspectes innovadors sn: El fet de filosofar sobre lamor. El fet destar escrit en catal, amb molt pocs occitanismes.
pgina 197

11. El narrador est enamorat de Mariagneta, per ella ha de casar-se amb un home a qui no estima perqu els pares ho volen aix. La impossibilitat destimar Mariagneta empeny el narrador a fer-se frare. Demana a lestimada que li envi una carta per saber si el seu matrimoni va b. La carta, que rep mentre s a missa, decep les seves esperances. 12. El tema de lamor el tracta amb el tpic de lamor impossible i tamb del furor amoris, la bogeria de lamor, perqu lenamorat sofreix moltssim i el seu amor s com una malaltia que el fa morir. 13. Es tracta dun roman compost per deu sextetes heptasllabes amb un apariat com a tornada final de les estrofes, que es va repetint al llarg del roman. Els versos senars sn blancs i els parells tenen rima assonant constant (7x 7a 7x 7a 7x 7a). La rima s molt pobra (moltes paraules es repeteixen a final de vers o sn rimes derivatives), ja que es tracta duna composici popular i senzilla. 14. a) Quant al tema, totes dues tracten sobre lamor. En el primer cas i positivament, es compara la bellesa de la dama (la blancor de la pell en aquella poca) amb la lluna, amb una flor dametller i amb la neu. El segon poema, en canvi, tracta sobre lamor no correspost duna noia. b) Una comparaci: com la lluna de gener (o la flor de lametller, o la neu de la muntanya); una anttesi: un vestit de dol enrevoltat dalegria. c) Sn canons populars curtes, quartetes heptasllabes i tenen rima encreuada (assonant i consonant, respectivament): abba.
pgina 198

15. asceteri: lloc on es congreguen els ascetes (persona que simposa una vida austera). salteri: recull de salms. presbiteri: part de l'esglsia, anomenada tamb santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, s reservada als clergues.

68

16. El poeta recorre al tpic de lubi sunt. Refora el lirisme de la invocaci amb personificacions: Doncs, qu nheu fet, oh valls!, de lasceteri, escola de lamor de Jesucrist? On s, oh soledat!, lo teu salteri? On tos rengles de monjos, presbiteri, que, com un cos sens nima, ests trist.
pgina 199

17 . El poeta ens mostra la nostlgia i el sentiment de prdua contrastant lesplendor del passat amb el desig de recuperar all que ja no existeix: sn los monjos darrers de lencontrada, [...] contemplen lenderroc de sos altars. [...] Alguna hora a ton cant me desvetllava [...] Campanes ja no tinc li responia [...] Oh, qui pogus tornar-me-les un dia! / Per tocar a morts pels monjos la voldria... 18. Comparaci: Com dos gegants duna legi sagrada / sols encara hi ha drets dos campanars: lelement real sn els campanars i lelement imaginari sn els gegants. Metfora: sn los monjos darrers de lencontrada...: lelement real sn els campanars i lelement imaginari sn els monjos. Eptet: Una nit fosca Personificaci: [el campanar de Cuix] al seu germ parlava Pregunta retrica: Doncs, que has perdut la veu? Parallelisme sintctic: Per tocar a morts pels monjos la voldria, per tocar a morts pels monjos i per mi. 19. La fora del renaixement de la ptria rau en el Canig, que superar lembat del temps. I el Canig representa el bressol de la naci, de la ptria. 20. Lobra de lhome pot ser destruda, mentre que lobra de Du no. La relaci que mant amb aquesta oposici s que la ptria no pot ser destruda. La idea de ptria ning no la pot esborrar.
pgina 201

21. Tema: La vida en ledat adulta (dalg). Parts: Primera part: v. 1-6. Segona part: v. 7-15. Tercera part (els ltims quatre versos): v. 16-19. La mort de qui ha gaudit duna vida plena no ens ha dentristir; lnica mort que ens ha de causar tristesa s la del jove que encara no ha viscut plenament. 22. Utilitza el tpic del carpe diem. Ens indica que sha de viure la vida sense pensar ni en el passat ni el present; ja que el gaudi del present dna alegria i fora per enfrontar-se a qualsevol dificultat. 23. En la natura tot s bell, ja sigui en primavera, amb els seus tons verds, com a la tardor, amb els seus tons vermellosos. Aquesta natura ens delita i penetra en nosaltres, forma part de nosaltres. Utilitza aquesta imatge per fer una comparaci amb les nostres vides. 24. El vitalisme es veu reflectit en el to positiu del poema; tamb pel fet de mostrar lhome en comuni o harmonia amb la natura. I, sobretot, per lactitud dacceptar la vida malgrat la seva fugacitat i el dolor que comporta la mort. Aquest plantejament mostra, tamb, la influncia de lirracionalisme, ja que defuig les preocupacions racionals que sens poden plantejar en la vida. 25. Resposta model: Tenint en compte la reflexi de Josep Pla interpretem que el poema ha estat compost a partir de la paraula viva, tal com entn el mateix Maragall la vida mateixa: deixar-se portar. La seva concepci de la vida i de la poesia, per tant, seria la mateixa.

69

pgina 202

26. Primer grup de condicions: (pla ideal) a) Si ella fos noms una mentida bella b) si ella fos noms un somni del mat... Primer grup de conseqncies: (pla ideal) a) llavores, foscament, viuria sols per ella... b) i sempre dins ma nit seria meravella c) i ja cap veu del mn no la podria occir. Segon grup de condicions: (pla ideal) a) Si ella fos noms la boira de ribera... b) si ella fos noms lesparsa volandera, Segon grup de conseqncies: (pla ideal) a) seria veritat i joia de mos ulls. Objecci: (pla real) Per com ella riu i canta i fa sa via vet-el aqu lengany i la malenconia. 27 . Anfores: si ella fos noms. Anttesis: una mentida bella, un somni del mat. Comparacions: com una estrella, com un averany. Metfores: ella-mentida bella, ella-somni del mat, lheura del dest, dins ma nit, (ella) seria meravella, ella-boira, (ella)-gotes de ruixim, (ella)-esparsa volandera. Les anfores estructuren sintcticament el poema, marcant les condicions i les conseqncies. Les comparacions i les metfores ens situen en el pla ideal i imaginari. Les anttesis preludien el final. 28. El poema s un sonet perqu s una composici de molt prestigi i molt reglamentada. Cada estrofa t una finalitat i desenvolupa lassumpte (exposici de lassumpte, introducci de matisos, i en el darrer vers resultat de lanlisi o soluci); tamb li permet una divisi en dos blocs: quartets i tercets. Daltra banda, ls del sonet s un tret noucentista, ja que aquest moviment promulga un retorn al classicisme. 29. El ttol, Plany, ens remet a un tipus de composici trobadoresca que t com a finalitat el lament per la prdua dun sser estimat, la seva desaparici, la seva partena... En aquest cas, per, lobjecte de lament s la dama, que no fa cas al poeta, sen distancia o no el pren seriosament. Ell imagina la seva felicitat al seu costat (ideal), per al final ha dacceptar que ella no lestima (real). El tpic de lamor corts el trobem en lintent didealitzaci de la dama per part del poeta; saproparia ms aviat al prototipus de belle dame sans merci, que propugna un amor no correspost per culpa duna dama distant i cruel.
pgina 203

30. El tema del poema s lexili. El tracta a partir de levocaci de la ptria, aqu representada en el temple grec de Snion, com a guia i punt de referncia. 1a part: invocaci de Snion. El record de Snion (de la ptria) fa que el poeta recobri la felicitat perduda grcies a la grandesa de la Grcia clssica, personificada en el temple, que ha sobreviscut als embats del temps. Snion! Tevocar de lluny amb un crit dalegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em drea, feli de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. 2a part: caracteritzaci del temple com a guia. Primer, el poeta descriu lestat runs del temple, que est mig submergit, desprs el compara amb un far que guia diverses figures. 31. Snion vetlla pel mariner sense rumb, per lembriac de la cultura grega i per lexiliat, desitjs de retornar a la seva ptria. L embriac del teu nom s aquell que se sent embriagat / extasiat per lantiga saviesa grega, que s a la base de la cultura actual. 32. El poeta evoca Snion pels valors que representa (la democrcia i una cultura clssica perdurable), perqu el model de perfecci literria el troba en la cultura grecoromana. Per tamb perqu encarna la idea de la ptria perduda: la ptria cultural, Grcia, i la ptria enyorada, Catalunya. 33. Totes dues tankes evoquen la fugacitat de la vida. Cada instant efmer s una flama, un esclat irrepetible, pur.
pgina 204

34. a) El primer poema representa el tpic de lalba, el despertar desprs que els amants hagin passat la nit junts. La plenitud de lamor. Un bell somni. El segon poema representa la promesa de fidelitat de lamant. b) L erotisme sexpressa en: era el llenol trement trement, / la seva carn com de set. / I el nostre bes era tan llarg.

70

c) Si ella labandons, ell no ho podria suportar, cap noia no podria omplir el seu buit, veuria el rostre de la seva estimada a tot arreu. Per tant, el sentiment que sapoderaria dell seria el de dolor. d) Resposta oberta. 35. Les figures sn: Epmone (trement, trement / lluny, tan lluny). Amb aquesta figura es refora tant la tremolor com la distncia. Sincdoque (en el seu bra / cap altre llavi). Amb aquesta figura es refora la part del cos que desitja (labraada i el pet). Anttesi (I el nostre bes era tan llarg com la nit curta en el seu bra). Amb aquesta figura sexpressa la insatisfacci dels amants, que mai en tenen prou destimar-se, que voldrien ms temps. Metfora (Mes daquest somni dOrient ens despertava el bell mat / Un ram de noies). Amb les metfores dna lirisme a lexpressi. Comparaci: (la seva carn com de set). Aquesta comparaci dna idea de la suavitat de la pell de lestimada.
pgina 205

36. Em plau derrar per les muralles del temps antic (passejar per les runes) de remembrar, cellut, setge i batalles (evocar els fets que hi van tenir lloc) cercar la pea llosca, o al coixinet que embosca leix (reparar el vehicle) engegar per lasfalt sense falles (conduir) enfilar colls, seguir per valls ombroses, vncer, rabent, els guals (crrer per la carretera) lombra suau dun tell (descansar sota un arbre) lantic museu, les madones borroses (lart antic) i el pintar extrem davui! (lart avantguardista) mexalta el nou i menamora el vell (li agrada tant el classicisme com els avenos) Resposta model (buscar al diccionari): Llosc: que no hi veu b. Embragat: comunicar el moviment d'un rgan de transmissi a un mecanisme per mitj d'un embragatge (mena d'acoblament temporal que permet d'assegurar l'enlla, o la separaci, de dos arbres o dos rgans giratoris coaxials per tal d'efectuar, o d'interrompre, la transmissi del moviment i del parell de forces de l'un a l'altre). Emboscar: ficar, fer entrar, en l'espessor d'un bosc. Madona: tractament de cortesia que hom donava a les mullers dels menestrals i a les senyores. 37 . Nou: cercar la pea llosca; engegar per lasfalt sense falles; el pintar extrem davui. Vell: errar per les muralles del temps antic; remembrar setge i batalles; enfilar colls, seguir per valls ombroses, rabent, vncer els guals; lombra suau dun tell; lantic museu, les madones borroses. L ltim vers vol dir que tant lantigor com la modernitat tenen aspectes positius, que al poeta li agraden totes dues opcions, que no cal renunciar a luna per gaudir de laltra. 38. El text es basa en lanttesi. 39. El poema s un sonet (ABBA, ABBA, CDD, CDD). La seva utilitzaci t lefecte de donar coherncia al seu raonament. Es pot viure i escriure al segle XX i sobre temes moderns, i alhora escriure-ho amb sonets, que pertanyen a un estil o una cultura ms clssica. 40. Resposta oberta.
pgina 206

41. Primera part (v. 1-7): al poeta li agradaria marxar del seu pas per anar al nord. Segona part (v. 8-13): per si ho fes, la gent el criticaria. Tercera part (v. 14-20): aix no el preocuparia; ara b, ell tamb s covard i sestima massa la seva terra, per aix no marxar. 42. La seva terra s: covarda, vella, salvatge, pobra, bruta, trista, dissortada. La terra del nord s: neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada, feli. 43. El conflicte intern s que vol marxar, per no ho pot fer per covardia i per lamor que sent envers la ptria. 44. El poema t moltes connotacions religioses, comenant ja pel ttol, per ls de la composici, el camp semntic religis (congregaci, germans...). Tipus de composici: El poema consta duna tirallonga de vint versos. L estrofa sanomena poema en versicles, on trobem una part del text dextensi ms o menys semblant a altres parts del mateix text, que estan unides per la temtica i el parallelisme, amb una certa base rtmica per sense rima ni regularitat sillbica.

71

Figures literries: Onomatopeia (Oh!); asndeton (covarda, vella, tan salvatge terra); comparaci (Com locell que deixa el niu); metfora (els germans); perfrasi (daquest meu rid poble); oxmoron (estimo a ms amb un desesperat dolor).
pgina 207

45. Repeticions: Explicam, tu, qu s el sol. El sol. Explicam qu s la lluna. La lluna. I les muntanyes, qu sn? I els estels? No sn ms que els estels i les muntanyes. I aquestes canyes? I aquestes arrels? Doncs no sn ms que aix: arrels i canyes. I aquesta taula? I aquest balanc? I aquestes mans que fan lombra xinesa? Evidentment que hi ha moltes repeticions perqu fan referncia al ttol (Eco), per tamb reforcen la idea de coneixement, de voler saber, la qesti permanent sobre all que ens envolta, inherent a lsser hum. Preguntes que, daltra banda, no tenen resposta. 46. Preguntes sobre coses concretes: sol, lluna, muntanyes, estels, canyes, arrels, taula, balanc, mans, el mn, lhome (de fet, per, aquests dos ltims termes es podrien incloure als elements abstractes, ja que ho formula des dun punt de vista metafsic). Pregunta sobre elements abstractes: en Pere plora amb desconsol. Les primeres tenen com a resposta lelement de la pregunta mateix: sol, lluna, muntanyes, estels, canyes, arrels (les altres preguntes no estan respostes). La resposta a la pregunta sobre elements abstractes s ms interpretativa: Perqu en sa vida no ha tingut fortuna. Malgrat tot, sn del mateix estil, tal com ens indica en els dos ltims versos, la resposta la trobem en les coses mateixes, tot i que a vegades ens haguem de resignar a no poder-ne treure ms informaci. 47 . La visi de lexistncia que ofereix Brossa s que no hi ha resposta a les preguntes complexes que ens fem els humans, que cal acceptar la realitat com s i refiar-nos de la nostra percepci. 48. L estrofa utilitzada s el sonet i utilitza decasllabs. 49. Elements tradicionals: ls del sonet, la temtica. Elements avantguardistes: el trencament del vers, la utilitzaci del dileg, llenguatge planer per tractar un tema seris. 50. Installaci Parsit: Una installaci s un muntatge amb diversos elements que vol transmetre artsticament un missatge, fer reflexionar el pblic. El maniqu, que representa un poltic qualsevol, est situat al davant dun micrfon. No t cap, al seu lloc trobem un lloro, que simbolitza el discurs poltic, sempre repetitiu i instrut per alg que mai no veiem, que el manipula. Al terra podem veure un munt de papers de diari escampats de qualsevol manera, que representen els mitjans de comunicaci. El mot parsit s polismic, per tant pot voler dir que el poltic s un parsit de la societat o tamb que els mitjans de comunicaci, quan emeten, tenen parsits i la gent rep la informaci distorsionada. A ms, un parsit tamb s una espcie docell.
pgina 208

51. El poeta utilitza jo i desprs vosaltres i a lltim vers torna a usar jo. Canvia de persona per adrear-se directament a la gent, per fer-se ms proper, a la vegada que sen diferencia. Vol ser proper sense perdre la seva identitat, potser per aix vosaltres va situat entre dos jo. 52. El poeta parla als seus lectors per indicar-los com han de llegir els seus versos. La funci social de la poesia: trobareu la pau, la vostra prpia veu, la buidor elemental del vostre viure, pregueu amb les meves les vostres paraules (la poesia substitueix en certa manera la religi). 53. Trets del realisme histric: Els obrers, les dones que fan la feina de casa, els jubilats, sn els protagonistes d'aquests poemes, els seus herois, perqu el poeta considera la seva feina, la seva vida, com una gesta gaireb pica. s amb qui, se suposa, que Miquel Mart i Pol est dialogant en aquest poema. Descriu per mitj de procediments tan realistes com l'inventari o la crnica, com veiem en aquest poema (en linventari de les situacions i la crnica que fa dels seus contemporanis, o dels que vindran). Contrasta la descripci de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament hum, d'una gran tendresa, amb qu sadrea a la gent (de vegades es refereix a les persones amb noms i cognoms). Aqu noms hi palesem el tractament amb qu Miquel Mart i Pol shi adrea. El poeta se sent comproms, per extensi, amb la classe social de la qual formen part, fins a posar la veu i el gest discurs i acci al seu servei; s'expressa a travs d'un llenguatge directe i assequible. El poeta, com veiem, esdev la seva veu.

72

Hi ha una tria acurada del lxic i de la recurrncia de metfores i imatges simples, evocadores de sensacions i estats anmics que permeten al lector de familiaritzar-se amb el context social i alhora penetrar en l'univers personal dels homes i les dones que s'hi mouen.
pgina 209

54. La metfora identifica larbre amb el poeta, ella mateixa. Shi compara per la fortalesa, per larrelament i per estar al servei dels altres. 55. Donen veu a les dones, que han restat silencioses durant segles. 56. a) Es contraposen el fred i el calor. b) El poema est basat en contrastos entre positiu i negatiu. s un poema que comunica a partir de la percepci sensorial, grcies a les comparacions. Per els elements de comparaci no estan relacionats, semblen peces dun puzle. El fred: no era dhaver perdut les mans que em raspallaven lnima plena de molles, (lamant ha marxat) no era la llenya humida, (ja no funciona, no serveix) ni era la porta oberta, (simbolitza alhora la partena i el fred) ni era la lluna fosca. (la lluna perd lencant) El caliu: al raig prim que engoleix la finestra, (agafar-se a un fil desperana) al vals violent del garb amb les branques del roure, (agafar-se a la bellesa de la natura) a la crinera dun cavall que creua el cel. (el cavall simbolitza el pas del temps, que tot ho cura)

73

9. LA NARRATIVA
Comentari
pgina 213
HISTRIA DUNA VACILLACI

Jaume Cabr, El sentit de la ficci. Proa Autor: Jaume Cabr s escriptor. Tema: com molts altres escriptors (Proust, Eco...), lautor reflexiona sobre el procs mateix descriure. Ttol: recull el tema del text plantejant-lo com si fos una narraci. Tipus de text: assaig. Finalitat: explicar al lector qu s i qu representa per a lautor lescriptura. Llenguatge: connotatiu, literari. Cita: vol mostrar-nos com, grcies al poeta, la bellesa formal o artstica, la poesia (rosa dita), pot comparar-se amb la bellesa natural (rosa viva). Estructura i resum:

Introducci
Escriure, com viure, s dubtar. Escriure s crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. s un acte ntim que proporciona una alegria total perqu et veus capa de penetrar en aquest mn que ests imaginant i que comena a existir amb les teves paraules.

Desenvolupament
Escriure s inventar el ser i el mn a partir del record propi o collectiu o pot inventar el futur. El llenguatge crea realitats i s realitat. I lespai de lescriptura s el de labsoluta llibertat. Constantment has de prendre decisions, per la llibertat fa por i pot ser incmoda. Escriure s viure amb langnia interna perqu el procs creatiu no avisa i mai no descanses. Escriure s dubtar perqu tot pot ser daquesta manera o duna altra manera. Hi afegeixo que, fins i tot, pot no ser. Escriure s un acte damor. Qu s linstint creatiu? Es basa ms en el coneixement intutiu que no en el purament racional. Sense instint creatiu lescriptor pot fer ben poca cosa. El creador no sespanta per laparent desorientaci, forma part del procs, que s global, personal i ell shi juga la vida. Sap que lart s un com si fos que semmiralla en all que s: la persona. I el resultat final que pretn no s que all que fa sembli vida, sin que ho sigui directament. Quan escriu pot posar-se molts entrebancs socials pel cam: els mandarins, els gustos i modes, els crtics, la universitat. I tot i aix, escriu, per encotillat per aquestes pors i reserves. Per si hom s conscient que escriu perqu vol, que la seva obra existeix noms perqu ell ho ha volgut, totes aquestes traves socials es relativitzen. El ms important s fer el seu cam, el que surt del seu interior, amb el mxim dhonestedat.

Cloenda (ats que s un fragment, no t cloenda).

1. Resposta model: Jaume Cabr (1947) s escriptor. Llicenciat en filologia catalana i catedrtic de llengua i literatura catalanes, la seva obra s considerada una de les ms slides dels autors del darrer quart del s. XX i comenament del s. XXI. A ms de la novella Carn d'olla (1978), cal esmentar la narraci Luvobski o la desra (1983) i les novelles Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984; premis Prudenci Bertrana, Crtica Serra d'Or i de la crtica espanyola) i La teranyina (1984, premi Sant Jordi), que formen la trilogia publicada conjuntament el 1996 sota el ttol El llibre de Feixes. Els reculls de narracions Llibre de preludis (1985) i les novelles Senyoria (1991), ambientada al s. XIX i guardonada amb els premis Crexells, Crtica Serra d'Or i Prudenci Bertrana, L'ombra de l'eunuc (1996), ambientada en el passat recent i que obtingu els premis Ciutat de Barcelona, Crtica Serra d'Or i la Lletra d'Or, Viatge d'hivern 74

(2000, premi Crtica Serra d'Or), Les veus del Pamano (2004, premi de la crtica espanyola) i Jo confesso (2011), sn altres obres seves destacades. Jaume Cabr s escriptor i en el contingut del text ens parla del fet descriure, segons ell mateix. 2. Posa en relleu que s escriptor (i, per tant, viu anguniejat); que ha llegit Guerra i pau, El pont sobre el Drina, 1984 i La guerra de les salamandres, i tamb George Steiner i Ramon Pla i Arx; que t instint creatiu; i la seva interpretaci del fet descriure: escriure s dubtar, s un acte damor... 3. Tema: reflexiona sobre el procs descriure. El ttol expressa com entn aquest procs lautor: escriure s dubtar, o sigui, vacillar, com diu el ttol. 4. Tesi: primer pargraf / Argumentaci: del segon al cinqu pargrafs / Conclusi: ltim pargraf. 5. El primer pargraf exposa la idea que exemplifica a travs dels altres pargrafs. 6. Resposta model: Escriure s lart de la invenci. 7 . El que far a continuaci s recrrer a la comparaci, amb la voluntat de fer-se entendre, ho exposa en la part final del primer pargraf: per fer-me entendre haur de recrrer a la comparaci. 8. Resposta model: a) Escriure s crear un mn nou. b) Quan escrius pots inventar-tho tot; en la teva creaci escrita tot s possible, tu decideixes. 9. Recorre a exemples: els records propis i els dels altres escriptors... i a comparacions: un amic que dubtava com jo... 10. a) S, el de lescriptura. b) Amplia el contingut duna part en concret, la del fet de dubtar. c) No introdueix cap tema nou, perqu el tema de dubtar ja lha tractat en el primer i el segon pargrafs. 11. Acaba dexplicar el tema que ja ha introdut en el pargraf interior. Escriure s un acte damor vol dir que escriure implica lliurar-se totalment al full en blanc sense saber qu en resultar de bones a primeres. 12. En comptes dexplicar qu s linstint creatiu indica qu passa si no el tens. Resposta model: L instint creatiu s la inspiraci. 13. Vol mostrar-nos com, grcies al poeta, a lescriptor, la bellesa formal o artstica (la poesia, lescriptura: la rosa dita), pot comparar-se amb la bellesa natural (la rosa viva). 14. Personificaci: no s quina de les infinites possibilitats adoptar (la novella) lart [...] semmiralla Metfora: Escriure s moures entremig de la marejadora llibertat de la creaci. Escriure s un acte damor. El creador navega Argument dautoritat: Diu George Steiner... com he sentit dir a Ramon Pla i Arx... Paronomsia/Polptoton: Pertany a lmbit de les creences, crec. I me la crec. Paradoxa: tot pot ser [...], fins i tot, pot no ser no s que all que fa sembli vida, sin que ho sigui directament la universitat noms atorga lexistncia acadmica als escriptors que han abandonat lexistncia humana Pregunta retrica: Qu s linstint creatiu? Comparaci: es basa ms en el coneixement... Hiprbole: el creador [...] shi est jugant la vida provoca esterilitat creativa

75

Activitats
pgina 214

1. Una histria s una narraci desdeveniments disposats en una seqncia de temps. Un argument s una narraci desdeveniments, per lmfasi recau en la causalitat. No sha de confondre mai largument amb el tema. L argument es pot resumir, est en el text. El tema, en canvi, no s explicitat, en general, per lautor, sin que s la idea que lautor vol transmetre per que amaga darrere de largument. El tema duna obra literria no s pas all de qu aquesta parla, sin la idea central que hi ha latent.
pgina 219

2. Primera part (primer pargraf): els missatgers arriben a la cort del rei, per aquest no els rep. Segona part (segon pargraf): un home els explica la diferncia entre un bon rei (Du) i un mal rei. Tercera part (tercer i quart pargrafs): la Pantera explica al Lleopard una histria que exemplifica quan ss un mal rei. 3. Du s el rei del cel i la terra; s humil perqu lhome pot veurel sempre que vulgui i demanar-li el que necessita; no est envoltat duna cort de persones malvades ni de funcionaris pecadors; no escolta els aduladors. Precisament, totes aquestes virtuts sn les que hauria de tenir un bon rei: humilitat, bondat, justcia, seny... 4. Pecats: suborn (induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrria a un deure), engany (induir a error amb artifici, perfdia), adulaci (afalagar alg servilment, per guanyar-se la seva voluntat), orgull (excs destima de si mateix, dels propis mrits, que fa que hom es cregui superior als altres), vanaglria (glria ms aparent que real, glria que hom satribueix per mrits que no sho valen), avarcia (desig excessiu i desordenat dadquirir riqueses per guardar-les), luxria (desig sexual intens), injria (ofensa feta al nom, a lhonor, daltri, amb paraules o amb actes). 5. Consellers (nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis; aquesta designaci era equivalent a la de jurat, cnsol, paer o procurador que rebien en altres poblacions), veguers (antigament, autoritat delegada de la Corona o duna baronia en una demarcaci del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicci governativa, judicial i administrativa), jutges, batlles (alcaldes), procuradors (persones que, per ofici, davant dels jutjats i tribunals, obren per una de les parts en virtut del poder que els ha estat donat legalment per aquesta), cavallers (guerrers delit que servien un senyor i es regien pels ideals cavallerescos de fidelitat i valentia), joglars (persones que anaven per les corts dels prnceps, pels castells dels senyors, per les festes pbliques, etc., cantant canons, ballant i fent jocs). 6. L exemple s lancdota narrada per la Pantera en lltim pargraf. L ensenyament moral que transmet s que no sha de fer cas dels comentaris que puguin fer els aduladors, sin que s ms de fiar el que la gent diu. 7 . La temtica s totalment medieval: duna banda, reflecteix lestructura de la societat feudal, fonamentada en el teocentrisme; daltra banda, la intenci del relat s transmetre un ensenyament relatiu a la moral cristiana. Formalment, els relats amb exemples morals sovintegen a ledat mitjana, aix com ls daplegs, bestiaris o faules (narracions en qu es dna un ensenyament til o moral, per mitj duna ficci allegrica protagonitzada per animals, i dhuc ssers inanimats, que parlen i obren com si fossin ssers racionals).
pgina 220

8. antipares: peces de drap o de cuir que cobreixen la cama fins al genoll i van botonades per la part de fora; avarques: calat rstic de cuir que se subjecta al peu amb corretges; capells de rets: cascs de les armadures, dales amples i caigudes. 9. Tenien el costum de portar un pa per dia i res ms i no portaven atzembla. Cap home de la host enemiga els va sentir (passaven desapercebuts). Anaven mal vestits, amb les antipares a les cames, les avarques als peus i els capells de rets al cap; semblava que anessin despullats i no portaven escut. a) La gent de Messina els va veure tan mal vestits i armats, que va pensar que no serien capaos de defensar la ciutat i que lexrcit del rei dArag devia estar format per una colla darreplegats. b) Els almogvers van manifestar que demostrarien el seu coratge en el camp de batalla tot dient: Avui ser el dia que us mostrarem qui som. c) El contrast fa que semblin molt ms heroics, ja que vencen fcilment amb pocs recursos. A ms, sorprenen tant lenemic com els mateixos habitants de Messina, que no sesperaven aquesta rotunda superioritat militar. 10. Els trets doralitat, que fan ms real el relat i li donen ms vida, sexpliquen perqu possiblement la narraci fou escrita per ser llegida en veu alta. Es manifesten en expressions com aquestes: -que no us penseu que portaren cap atzembla -feien un mur que encara hi s -No em pregunteu lalegria i el consol que sescamp per la ciutat -havien fet tal carnisseria que era meravella

76

pgina 221

11. L argument amb qu el fantasma defensa la immortalitat de lnima: -Que no ha quedat prou demostrat amb mi, que visc sense cos? Els arguments que oposa Bernat Metge a aquesta idea: -admeto [lexistncia de lesperit], per no que visqui sense cos, de la mateixa manera que la carn no viu sense ell -amb la fe no nhi ha prou, no mho heu demostrat amb raons necessries -ni veig res de manera prou evident perqu ho hagi de creure 12. Els trets humanistes es manifesten en lactitud racionalista de Bernat Metge: demana proves irrefutables (raons necessries) que demostrin la immortalitat de lnima, i no pas dogmes de fe; el coneixement ha de basar-se en all que es pot percebre amb els sentits, no en creences. Daltra banda, la llengua catalana, tal com lusa Metge, adopta una flexibilitat sintctica i un grau dabstracci comparable a la llatina.
pgina 223

13. El cavaller va ser creat perqu en el mn dominava la mala voluntat, la injria i la falsedat; perqu la gent (que havia estat creada per honrar i servir Du) vivia en lerror i la confusi; perqu calia restituir la justcia en el mn, que lhavia abandonat per manca de caritat. Procs de creaci del cavaller: -La humanitat fou dividida en milers. -De cada miler fou elegit lhome ms destacat per les seves virtuts i bons costums. -Desprs es va buscar la bstia ms bella, rpida i que pogus suportar ms dificultats, la ms adequada per servir lhome, i elegiren el cavall. -El van donar a lhome que havia estat escollit entre mil. -Aquest home fou anomenat cavaller perqu es va reunir lanimal ms noble amb lhome ms noble. 14. El cavaller s apreciat, afable, savi, lleial, dotat dun nim noble, virtus i de bons costums. 15. El poble de Du s la humanitat. Va ser creat per estimar, conixer, honrar, servir i tmer Du. 16. Virtuts de la dama: destaca tant pel llinatge com per la bellesa, grcia i enteniment; t moltes altres virtuts i un cos ms propi dels ngels que dun sser hum. Virtuts del cavaller: servir fidelment la dama (i el rei i la reina) i, si cal, combatre per ella fins a la mort. 17 . L escena t molt a veure amb els tpics de lamor corts: -El vassallatge a la dama: Tirant li demana de genolls el fermall (que esdev smbol de lhonor de la dama i del pacte que sestableix entre tots dos) i li promet que el defensar amb la vida. -La demanda duna penyora a la dama (el fermall). -L obligaci que t la dama de lliurar la penyora al cavaller per no deixar-lo en evidncia. 18. El comentari del narrador que dna realisme a lacci i destaca laspecte carnal: i com que descordant-los [els cordons del brial], per fora, amb les mans li havia de tocar els pits...
pgina 225

19. Aix que queia la darrera batallada de les dotze: en acabar de tocar les dotze. A les palpentes: a les fosques, sense veure-hi, per ajudant-se amb les mans per no caure, no topar o no errar el cam. Sense esma: fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. 20. El plantejament correspon al primer pargraf: shi explica que un avar es va fer enterrar amb els seus tresors i que la nit de Tots Sants les tombes sobrien durant uns instants i esdevenien accessibles. El nus, que comprn el segon pargraf, explica com lenterramorts queda atrapat a la tomba durant un any per voler apoderar-se dels tresors, com en surt convertit en home de molsa i torna a casa, on sest un altre any, ms mort que viu. El desenlla, corresponent al tercer pargraf, narra que, la nit de Tots Sants, lenterramorts torna a la fossa. El final s tancat, perqu diu que no en va sortir mai ms. L estructura de la narraci s simple, ja que segueix un ordre cronolgic estricte i acaba amb un final tancat que no dna peu a interpretacions diverses. 21. Elements fantstics i terrorfics: -La nit de Tots Sants, les tombes sobrien i tornaven a tancar-se soles. Les fosses perdien la categoria de sagrades i tothom hi podia entrar. L enterramorts resta tancat a la fossa de lavar durant un any. Quan surt de la tomba, lenterramorts s un monstre, amb la cara deforme, de molsa de cementiri, tova, fofa, de tacte repulsiu i olor de mort. No se sabia si era viu o mort. El final de la histria s terrorfica: lenterramorts, com una mena de zombie, retorna a la tomba.

77

Festa de Tots Sants: Dins el costumari cristi, la festa de Tots Sants (1 de novembre), o diada dels morts, va envoltada dantigues prctiques populars i religioses, com la castanyada, que se celebra la nit anterior. Avui dia, s cada vegada ms important la influncia de la festa anglosaxona de Halloween. 22. L ensenyament moral s que no sha de ser avaricis i que els morts shan de respectar. 23. La rondalla de frmula fixa o encadenada es basa en el joc dencadenaments anafrics, en una successi dimplicacions de personatges i fets, de tal manera que perqu passi quelcom primer ha de passar una altra cosa i aix successivament, fins que en solucionar-se el primer se soluciona tota la srie. Resposta model: -Nvol, tu ets molt fort, tu tapes el sol, el sol que fon la neu, la neu del cam que ha trencat la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem. -Molt ms forta que jo s la pluja, que em dissol. -Pluja, tu ets molt forta, tu dissols el nvol, el nvol que tapa el sol, el sol que fon la neu, la neu del cam que ha trencat la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem.
pgina 227

24. neurastnia: neurosi manifestada per astnia nerviosa, debilitat, incapacitat desfor i datenci i irritabilitat.

vesnia: bogeria furiosa. histria: neurosi complexa en qu lexcitabilitat emocional s exagerada, caracteritzada per convulsions, parlisis, allucinacions, etc. atavisme: aparici en un individu de carcters dun avantpassat remot desapareguts en els avantpassats immediats o prxims. etiologia: branca de la medicina que estudia les causes de les malalties. epilpsia: malaltia dexpressi clnica variada caracteritzada per accessos transitoris que sesdevenen en forma de crisis, amb tendncia a la repetici, en qu el malalt pot perdre la conscincia. 25. En Giberga opina que la malaltia den Daniel s un tipus de bogeria hereditria i que, per tant, les seves crisis es repetiran indefectiblement. Els arguments que exposa es refereixen als casos de desequilibri mental o emocional que hi ha a la famlia del malalt: la mare va ser una histrica, el pare va presentar anomalies de ra i va morir boig, t una germana epilptica i laltra s una persona desequilibrada. En Giberga opina que latavisme s una causa predisposant indiscutible. 26. L Armengol opina, per contra, que les crisis den Daniel poden no repetir-se, ja que ha passat llargues temporades sense fer cap disbarat. Entn que el fet que hi hagi antecedents en una famlia no implica que els seus membres hagin de patir la mateixa malaltia, necessriament. Creu que els metges sn extremistes: simaginen un model perfecte dhome sa i pensen que tots els que no sadapten a aquest model (la majoria) sn ximples. 27 . L escriptor utilitza els mtodes de les cincies experimentals i accepta la tesi de Taine: lhome s sotms al determinisme universal; els sentiments i els carcters sn rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de lherncia, regeixen el context literari, aix com les lleis naturals regeixen la biologia i la fisiologia. La novella, doncs, no s ms que una part de la histria natural, i lescriptor ha dusar els mtodes de la nova cincia: observaci i experimentaci. 28. a) Caldria tractar els bojos com a malalts molt delicats. b) Les causes de les malalties mentals sn un gran misteri. 29. Es manifesta en la darrera oraci: les malalties mentals no sn degudes noms a latavisme, sin tamb al medi. El medi el componen la famlia, sobretot, per tamb la societat en general, que arrossega els malalts mentals al manicomi. El narrador, per tant, contradiu lopini mdica perqu els metges atribueixen la bogeria a causes hereditries. A ms, ell no creu que els manicomis siguin el lloc idoni per a aquests malalts (aqueixos fossars de carn viva).
pgina 229

30. corriol: cam estret. garb: sud-oest. romflet: gallicisme, romfler (`roncar); ronc. fressa: soroll, brogit continuat. desmenjats: que no tenen gana, que no troben gust a menjar. revirant-se: desviant-se de la lnia recta. pregoneses: abismes, precipicis. 31. El lxic s molt especialitzat. Per descriure el paisatge, lautora farceix el text de figures retriques. Les personificacions tenen la finalitat de donar vida a aquest paisatge:

78

Comparacions: -Era un corriol estret i llis com lesmoladura duna roda -una remor sorda com un romflet de bstia -el capvespre que, com una boira negra... Metfores: -embolcat en son esplndid mantell dombres -les carns plenes de sol de primavera -ferint-les amb un sobtat impuls de tornar enrere -onades de muntanyes -se les hi estenia al damunt, amortallant-les -aquell desert blau -la taca alegre duna fumerola -el cor li devenia, dimprovs, tant o ms obac que aquelles pregoneses Personificacions (tenen la finalitat de donar vida a aquest paisatge): -senyorejant com nic sobir -el Torrent de Mala-Sang, que escup laigua del Bram -muntanyes immenses i silencioses que sajeien, saplanaven, se submergien 32. El paisatge provoca en la Mila una impressi negativa profunda: -L aspecte imposador del lloc la corprn. -L alenada dhivern del Roqus sorprn ingratament les carns plenes de sol de primavera, ferint- les amb un sobtat impuls de tornar enrere. En la Mila fou tan viu aquell impuls, que satur en sec. -El llarg cam que havien recorregut la impressiona. -L aterra la solitud del paisatge i sent que el cor li devenia, dimprovs, tant o ms obac que aquelles pregoneses. isolament a qu es El ttol del llibre s Solitud, aquest darrers pargrafs ens mostren labast daquesta solitud. L veuran abocats la Mila i el seu marit, per sobretot ella, ser decisiu per al desenvolupament de la novella.
pgina 231

33. El tema: L engany. L estructura: lineal amb una ellipsi (quan t lloc la relaci sexual). El tipus de narrador: omniscient. L espai: lexterior sn els carrers de Pars. L interior, la floristeria i la casa de la protagonista. El temps: el temps histric segurament s el de locupaci alemanya, ja que Merc Rodoreda va conixer Pars i va viure a Frana en aquesta poca, desprs de fugir del franquisme. Ms tard, va haver de fugir a Sussa. Cal remarcar que en aquests temps hi havia misria i la protagonista est farta daquesta misria (el mbil de la seva actuaci). El temps narratiu deuen ser unes hores entre que surt de casa i que hi torna. Amb una ellipsi de minuts. 34. Estats dnim: -Ja nestic tipa, de tanta misria! -De cop va sentir una mena de feblesa a les cames com si la voluntat ans a abandonar-la. -Res no laturaria. -Que no em vegi, tan pintada! -El cor li batia i no sabia com fer-sho per mirar-sel. -Havia pogut veure, malgrat langnia que li feia, que era jove, prim. -Una esgarrifana de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal. -Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la m. -Una glopada de lquid li puj de lestmac al coll, tan cida que li va fer tancar els ulls. -Respirava amb la boca tancada, profundament. -El muscle de la cama li tornava a palpitar. -Els dits li feien mal de tant que lestrenyia. Personalitat: alguns la veuran com una dona valenta, decidida i forta, ja que fa un sacrifici enorme pel b de la seva famlia; aix, podem veure com li costa de portar-ho a terme. Daltres la veuran com una dona feble, insensible, infidel, que potser vol els diners per comprar-se capricis. 35. Les flors: en concret sn violetes, smbol negatiu (el dol, la mort). Per a la protagonista, per, representen lxit, poder comprar-les vol dir que ha aconseguit el seu objectiu. El bitllet de mil: simbolitza moltes coses negatives, no tan sols lengany, lestafa, tamb lerror i la caiguda, ara no tan sols viu la misria real, tamb la misria moral (per aix el crema, smbol de purificaci). 79

36. Resposta model: Per sortir de la misria, una dona decideix prostituir-se, per li prenen el pl. Ho interpreta com un smbol dhaver de resignar-se a la seva situaci.
pgina 233

37 . a) Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats amb la fora de la voluntat. b) Fugir destudi: defugir un assumpte que no interessa o del qual no es vol parlar. c) Sentncia de mestre tites: sentncia de persona que sempre vol donar consells a tothom, que es vol fer passar per savi sense veure els seus propis defectes. Resposta model: Desprs de patir aquest revs, ara no puc fer altra cosa que fer el cor fort i tirar endavant. Vaig intuir que no volia parlar-ne perqu quan li vaig fer la pregunta va fugir destudi. s un gran pedant, sempre emet sentncies de mestre tites. 38. Resposta model: Ttol: El passeig en moto. Pla explica les sensacions que t durant una passejada en moto amb el seu amic Coromina, que acaba de comprar-la. Aquest fet s una novetat, ats que s una de les primeres motos que circula pel pas i, evidentment, Pla no hi est acostumat: descriu la incomoditat que pateix. 39. A Coromina la moto lobsessiona, mentre que al narrador es mira linvent amb reticncia: posats a triar, prefereix una dona maca a una moto. Coromina no s del mateix parer: la bellesa de la dona fuig, mentre que el plaer que li produeix viatjar en moto li sembla ms durador. 40. Elements positius: -La mquina vola, tot plegat em sembla magnfic..., no he tingut ni un moment de por. -La velocitat mha fascinat; moltes coses queden eliminades del pensament; la mquina mha donat sempre una sensaci de seguretat. Elements negatius: -Incomoditat enorme del seient; arribo a casa dislocat, estrafet i trasbalsat, com si mhaguessin donat una gran pallissa. -La velocitat mha fascinat, per en cap moment no he quedat el que sen diu embriagat; moltes coses queden eliminades del pensament. Per no queda pas tot eliminat. 41. Podem justificar-ho per la novetat, per la curiositat que desperta un giny tan revolucionari. La fascinaci per les mquines i la velocitat era tamb expressada pels futuristes a lpoca en qu va tenir lloc lancdota que relata Pla. 42. a) A Foix li agrada conduir la moto, que representa la modernitat, all que s nou; en canvi, les motos susciten recels en Pla, ja que les veu com lanunci duna nova poca que ser pitjor. b) Foix hi oposa les coses velles i/o clssiques (les runes, descansar sota un arbre, lart antic). Pla hi oposa la bellesa duna dona. 43. Comentari misogin: sembla impossible que les dones, generalment deformes i horribles, puguin donar creacions com aquesta, concretes i precises. Resposta model: S, tot i que sen salvin les dones maques (segons ell, noms unes quantes, una excepci a la regla). 44. Comparaci: aquesta bellesa fuig, com el cam que la moto deixa enrere. 45. L autor pensa que la literatura que naixer de les mquines ser horrible perqu es deshumanitzar. 46. Resposta model: Sacostava el Carnaval quan vaig trobar el Pere, em va dir que anava a buscar-se la disfressa. El vaig acompanyar i em va ben entabanar perqu jo tamb men queds una. No he estat mai de disfressar-me, noms ho feia quan era petit i havia dobeir els dictats dels meus pares. Ara ho trobo una cosa ms aviat insolent. Per em vaig deixar portar, com per donar una altra oportunitat a la diversi que el Pere em deia que aconseguiria noms pel fet dengiponar-me aquella roba. Va arribar el dia en qesti, jo ja em penedia de la decisi que havia pres feia algunes setmanes, per vaig fer el cor fort i em vaig posar aquella indumentria ridcula a sobre. Vaig sortir al carrer. Feia anys que no em sumava a aquella festa i, la veritat, la vaig trobar absolutament lamentable. La gent creu que noms pel simple fet danar vestida duna manera estrafolria pot fer i dir de tot, i a aix li troben una grcia que jo, per ms que vaig buscar, no vaig saber trobar. El meu amic, per, semblava extasiat.
pgina 234

47 . La part real s lintent dexplicar una recepta i de descriure les tradicions que envolten la seva elaboraci duna manera aparentment objectiva; la part irreal o fantstica s la descripci del shilayo (un animal inexistent) i del ritual gastronmic (fictici).

80

48. El relat comena imitant els textos expositius, quan descriu les caracterstiques del shilayo. Desprs imita els textos instructius, ja que simula una recepta de cuina. 49. L humor ve, sobretot, de labsurd i de la hiprbole. Passatges humorstics: Al shilayo cal matar-lo a taula parada perqu la carn s ms gustosa quan encara t la crispaci de lagonia. Les dones de la casa (exclusivament les dones de la casa) els empaiten brandant uns pals de sicmor o xicranda. El propsit s estabornir-los, pegant-los darrere les orelles amb els pals perqu perdin els sentits, i res ms que aix, ja que el shilayo ha darribar viu a la panxa. Si no, deixa anar suc i no val res. El shilayo corre, es defensa, sarrapa a les cames dels convidats i mossega amb fria les polaines de jute. Aleshores, els convidats els cacen al vol amb les raquetes i els tornen de rebot a la planxa, tantes vegades com calgui, fins que queden daurats segons els gustos. El peix o el que sigui se serveix amb un brot de fonoll mar entre geniva i geniva. Si est al punt, el shilayo esbatana els ulls i encara mou les ninetes com si demans clemncia.
pgina 235

50. El personatge s, en teoria, tolerant i de tarann obert; no s religis i es considera ciutad universal. Ara b, t dificultats per ser coherent amb les seves idees quan les coses se li posen en contra: per exemple, el fet que el seu fill estigui fent un stage (eufemisme) a Montserrat no li fa cap grcia. La seva situaci vital s adversa: el fill li ha sortit religis, no t diners per posar en marxa un negoci que ha ideat ell, sacaba de separar. 51. Colloquialismes Mots colloquials: pansit, bavegin, quartos, pardals, rumiar. Mots de sentit ampli: capullades. Interjeccions: cony, ui, eh, ei. Diminutius: un piset, tancadeta. Expressions i frases fetes: a corre-cuita; trencar-se el coll; tenir mal rotllo; no sap de qu va; mha caigut a sobre una regidoria; et ben juro; se mha girat tanta feina; cap a Andorra, tu. Trets orals Funci conativa: mira, tranquil; i tant, home; vaja; saps; i ara. Repeticions: no, no, no, un stage; fa molta per que molta falta. Dubtes: el problema s que... b, s que no tinc... Frmules orals: per aix et dic; i punt; ja ho saps prou b; que el noi vol conixer ms versions de la vida?, doncs fantstic, s major dedat, tu; que ens hem separat. El que sents; em ve i em diu. 52. Significa que es limita a ser tolerant, a acceptar la seva decisi. Realment, per, no ho acaba dacceptar com es pot deduir de la seva expressi: que et vagi b i ja ens ho explicars i, a ms, perqu li sap greu haver-li cedit uns diners que ell hauria utilitzat per posar en marxa un negoci.

81

10. EL TEATRE
Comentari
pgina 239
L AUTOR I LA SEVA OBRA

Harold Pinter, Veus vries (1948-2005). Proa

Tema: la creaci teatral. Tipus de discurs oral: planificat. Emissor: un escriptor. Receptor: el pblic. Canal: oral. Finalitat: agrair el premi i explicar el seu ofici descriptor. Estructura i resum:

Introducci
L autor se sent desconcertat perqu ell sap escriure millor que parlar en pblic. Quan em van notificar el premi, vaig tenir por, estava desconcertat i alhora molt satisfet amb aquest honor. Em fa por el discurs. Si escriure ja em sembla difcil, pronunciar un discurs en pblic encara mho sembla ms.

Desenvolupament
L autor vol aclarir que ell s un obrer de lescriptura i que, per tant, se sent allunyat de lefecte que pugui provocar la lectura de la seva obra. Jo sc escriptor, no crtic. Sc un obrer. Tot el que genera una obra sesdev fora de la seva prpia experincia creadora. Jo tinc una relaci fora peculiar i ntima amb lobra que ning ms pot compartir amb mi. L autor mai no est satisfet de lobra, sempre s millorable. Per la fora dels personatges el ven, si no fos aix, si intents dominar-los, lobra perdria tot el seu valor. Quan acabo una obra sento alhora alleujament, incredulitat, eufria, i la certesa que la podria millorar. Per aix s impossible. La paraula, els personatges cobren vida prpia i et vencen. Quan un autor ha traat un projecte per als seus personatges i els ha dominat, els ha occit, tamb i es troba una obra morta a les mans. No hi ha una nica manera de llegir un text teatral. De vegades no tinc la ms petita idea de com han de dir-se les paraules. A vegades naprenc molt, dels assajos. La percepci sensorial s molt important per trobar la imatge, com tamb ho s leconomia de les emocions. Hem descobert que la imatge sha de buscar amb tots els sentits alerta, amb calma, i que un cop es troba, cal polir-la, anivellar-la, enfocar-la amb precisi i mantenir-la; i que la paraula clau s economia, economia del moviment i del gest, de lemoci i de la seva expressi, tant la interna com lexterna i en relaci, especfica i exacta, luna amb laltra, per tal que no hi hagi ni malbaratament ni desordre [...]. L autor recorda de lobra les paraules, els sentiments o les emocions, per no els detalls o largument. No puc resumir cap de les meves obres. No en puc descriure cap, per s que puc dir: Aix s el que va passar. Aix s el que van dir. Aix s el que van fer. Els personatges li demanen ser escrits. Tinc una insistncia que em martelleja el cervell. Imatges i personatges que insisteixen a ser escrits. S que em faran la vida impossible, per s la vida impossible ms agradable que hi ha.

Cloenda
L acte de creaci va lligat a la mateixa existncia. Sembla irnic que rebi aquest premi com a escriptor, i que ara mateix no estigui escrivint ni pugui escriure res. No dono una bona impressi, per el que ms desitjo s escriure i sentir com sesdev aquella cosa estranya, la creaci a travs dels palpissos dels dits. Quan un no pot escriure se sent com desterrat de si mateix.

82

1. Harold Pinter (Londres 1930-2008) fou un dramaturg angls. Pertanyent a una famlia jueva emigrada de l'Europa Oriental, el 1948 ingress a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandon un any desprs. Aquest mateix any fou objector de conscincia i per aquest motiu fou jutjat i multat. Desprs de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s'inici com a actor en una gira per Irlanda, i fins al 1959 actu en diverses companyies. El 1957 public les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter, en un acte, i The Birthday Party, a les quals seguiren A Slight Ache (1958) i The Caretaker (1959), estrenada el 1960, que es convert en el seu primer gran xit. Posteriorment estren The Collection (1961), The Homecoming (1964), Landscape (1967), Old Times (1970), No Man's Land (1974), Betrayal (1978), A Kind of Alaska (1982), One for the Road (1984), Mountain Language (1988), Moonlight (1993), Ashes to Ashes (1996), Celebration (1999), i Remembrance of Things Past (2000), entre d'altres. La seva obra, influda per Beckett i Ionesco, es desenvolupa en situacions allegriques i sol girar entorn de les relacions de poder i els corresponents mecanismes de subjugaci i submissi, aix com de l'intent va dels personatges de controlar les prpies circumstncies, cosa que li confereix un aire tragicmic. L's d'un llenguatge sobri i al mateix temps allusiu, en el qual tenen una gran rellevncia els tpics, les frases fetes i els clixs, refora la comicitat d'aquesta impotncia. Adapt bona part de les seves obres seves al cinema i a la televisi, i ell mateix fou guionista de directors com ara Joseph Losey (The Servant, 1963; The Go-Between, 1970), Karel Reisz (The French Lieutenant's Woman, 1981), i Vlker Schlndorff (The Handmaid's Tale , 1990). s tamb autor de reculls de poesia, de la biografia Maca Memoir (1969), de la novella The Dwarfs (1990), i de les proses Various Voices (1999). Fou tamb un destacat activista pels drets humans i, especialment, contra la guerra de l'Iraq (2003) i l'ocupaci anglonord-americana posterior d'aquest pas. El 2005 reb el premi Nobel de literatura. Per totes les seves aportacions al teatre de la segona meitat del segle XX, durant el segle XXI continua essent un dramaturg de referncia. 2. Finalitat: agrair el premi. Tracta dexplicar el seu ofici descriptor. 3. Es tracta dun text problema soluci; ja que parteix duna situaci problemtica: fer front a un discurs en pblic i, a travs del cos del text, intenta resoldre aquest problema. 4. Estructura: Introducci (1r pargraf) / Desenvolupament (2n-7 pargraf) / Cloenda (8 pargraf). 5. L obre explicant com se sent en aquest moment en qu sencara al fet de parlar en pblic per agrair el premi que li han concedit. El tanca tornant-se a referir a lentrega del premi. 6. Juga amb les accepcions de la paraula obra i fa equivaldre la seva producci artstica amb el significat ms genric del mot: laplicaci de lactivitat humana a un fi; aquest s laclariment que fa. A partir daqu es defineix a ell mateix com a obrer, ja que crea obres, tot i que aquestes obres siguin literries. I aix ho fa per tal devidenciar-nos que no s un crtic, sin un escriptor. 7 . A partir de dir-nos que ell no s un crtic, que s un escriptor (o sigui un obrer), desenvolupa aquesta idea i explica que, com a tal, senzillament es limita a treballar amb les paraules no a jutjar com queden. 8. a) Ell no jutja/critica les obres dels altres, ell s jutjat/criticat. b) En el segon pargraf explica que hi mant una relaci especial; en el tercer ho concreta exposant que presencia el seu dolor. c) Perqu ell es limita a crear a partir de les paraules, no ho fa per tenir bones o males crtiques sin per necessitat. d) Com que es distancia dels crtics perqu ell escriu per sentir-se b amb si mateix, no es reconeix en les seves paraules. 9. Contradictoris: alleujament, incredulitat, eufria... Se sent alleujat i eufric perqu ja ha acabat una feina a la qual ha destinat molts esforos, per a la vegada no sap si realment est enllestida o no, si la podria millorar... 10. El carcter independent dels personatges es veu, per exemple, quan diu els personatges tobserven a tu, el seu escriptor, amb recel. o em vnen ganes de portar-los al bar de la cantonada per convidar-los a una copa. 11. Dolor en deformar-los, dolor quan se li han resistit i els ha mort i dolor quan la paraula justa els fa remoure o els calma. No tots els dolors tenen carcter negatiu, lltim s positiu per a lautor (perqu ha sabut trobar la paraula justa, s a dir, ha creat personatges de deb). 12. a) Sexposa a travs del dolor quan els deforma o els falsifica. b) Sexposa a travs del dolor quan se li han resistit. c) Sexposa a travs de la paraula justa. 13. Quan els toca la fibra, en el tercer dels dolors. Sels emportaria de copes per tal de poder mantenir una conversa amb ells, metfora que representa que ha creat personatges de deb. 14. Perqu segueixen un pla traat i no deixen intervenir els personatges en la creaci de lobra. 15. A travs de la insistncia que em martelleja el cervell. 16. Resposta model: Escriure s per a Harold Pinter una necessitat existencial. 17 . Emissor: Harold Pinter Receptor: els assistents a lentrega del premi Canal: oral Codi: lingstic Missatge: el text. 83

18. Es tracta duna exposici oral, dun discurs en pblic. 19. em/m Harold Pinter, us pblic = els assistents a lentrega del premi, van notificar els responsables del premi, concedirien els responsables del premi, la meva la de Harold Pinter, sentia Harold Pinter, hagin demanat els responsables del premi, digui Harold Pinter, sembla Harold Pinter.

Activitats
pgina 242

1. a)
Trama La MINYONA obre la porta i es retira desprs. Entra la senyora ELLA RENTHEIM. Descripci dels personatges Sassembla molt a la seva germana, per la seva cara reflecteix ms aviat el sofriment que no pas la duresa de cor. T encara traces duna bellesa expressiva. La seva abundant cabellera, dun blanc argentat, cau naturalment en bucles damunt el seu ample front. Porta un barret de vellut, i un vestit i un abric folrat de la mateixa roba. Actitud de les actrius Les dues germanes sexaminen un instant en silenci.

b) El personatge sembla que s complex. Sel descriu amb molt de detall fsicament, amb una mica menys de detall des del punt de vista psicolgic.
pgina 245

2. La metfora la trobem en el gra de blat (el mrtir), que, per poder-sel menjar (veure Du) primer se lha de moldre (se lha de martiritzar). 3. Resposta model: Perqu dna ms patetisme a lescena i mostra la fe cega que professa la martiritzada. 4. Resposta model: Plorant i fent ganyotes de dolor.
pgina 247

5. 6. 7 . 8

El fragment s un soliloqui perqu el personatge est tot sol en escena. El conflicte que es presenta a la protagonista s el fet dhaver de viure sense honor i sense virtut. L obra pot ser un crit contra la tirania perqu mostra els usos i abusos del poder. Sn versos alexandrins (cesura 6 + 6) apariats amb rima consonant. Figures literries Anfores: per suportar... / per pensar... Ah, que... / Ah, i que... Parallelismes: Jo no s com respir, no s com tinc valor per pensar que no tenc, per veure que he perdut Com me far penar? Com me podr afligir? Hi ha ms que passar? Hi ha ms que sofrir? Ah, que difcilment lhonor s adquirit! / Ah, que fcilment lhonor s destrut! Anttesi: Ah, que difcilment lhonor s adquirit! / Ah, que fcilment lhonor s destrut! Personificaci: Ja pot cessar la sort de perseguir-me ms: / ella mha fet patir de son rigor lexcs. Metonmia: lo que ms ha estimat mon cor
pgina 248

9. L autor est ridiculitzant lactitud del burgs nou ric, que vol canviar els seus costums i comena pel tracte de vost. 10. El llenguatge s ms senzill, ms estndard (per exemple: mestressa, gitanos...) en Busquets i ms culte (per exemple: cessar, afligir...) en Ramis. La versificaci s ms popular, heptasllabs, en Busquets i ms culta, alexandrins, en Ramis.
pgina 249

11. Sn acotacions de trama.

84

12. En el text preval lacci (molta acotaci de trama): el conflicte que viu Maria sexpressa a travs dels gestos i moviments que fan els personatges; lautor retarda la decisi de salvar-lo per allargar el patiment i ho fa amb el dubte del personatge.
pgina 250

13. gata s la filla del mar, perqu el mar s on van morir els seus pares i des daleshores s el seu mn. Llanar-se al mar s, per a ella, com tornar a casa. 14. La diferncia bsica entre el soliloqui de Lucrcia i el dgata s que gata sap el que ha de fer, no dubta. Vol morir i no sho pensa dos cops. Una altra diferncia s qui provoca el sucidi. gata s trada per la Mariona (s el que ella creu), una mena de germana per a ella i, en canvi, Lucrcia s violentada per un tir.
pgina 251

15. L liga en el galliner vol dir que les mires dun i altra sn ben diferents. Vergs mira noms cap al poble i no pot marxar, hi est atrapat, com la gallina. En canvi, lliga t la capacitat de volar i, per tant, danar on vol, en aquest cas a la ciutat, all on hi ha progrs. 16. La frase final vol dir que la seva vida s el ms important i passa davant de tot. Els lders han de sobreviure per poder instruir la massa.
pgina 252

17 . bohmia: vida precria i desordenada que duen alguns artistes, deslligats de les convencions socials. 18. La poesia representa lalegria, la bohmia, el progrs i la joventut. La prosa simbolitza la tristesa, el tedi, la vida convencional. Les intervencions del Clown (que oposa la poesia a la tristesa perdurable) i de Joanet (que manifesta que es queda encastat a la prosa, amb una recana, el buit al cor... i expressa que la poesia s lalegria que passa...) ho deixen fora clar. 19. L'autor posa en escena el conflicte entre l'artista i la societat. L'artista s un sser especial, illuminat, que vol viure del seu art i mostrar a la societat la Bellesa que no pot veure. Aquest encaix entre l'ideal i la realitat s impossible en una societat burgesa, materialista i estreta de mires, que t com a valor fonamental el diner. El Clown representa lartista i lalcalde, la societat tancada de mires. Per aix lalcalde s qui rebutja els bohemis i el Clown s qui verbalitza la seva, la dels bohemis, fugida. 20. Resposta model: L alegria s trista per als que passen (els artistes) perqu no poden compartir-la amb la societat, que els rebutja; i s trista per als que queden (els burgesos) perqu no poden gaudir-ne: lalegria de la llibertat i la joventut els passa de llarg. 21. Totes sn acotacions dacci, s a dir, indicacions sobre all que fa(n) el(s) personatge(s), i acotacions diegtiques, s a dir, fan referncia a la trama.
pgina 254

22. En situar un personatge dun altre mn en un prostbul pretn, sobretot, sobtar el pblic. Crea una atmosfera dabsurditat. Quant a la trama, permet lautor de posar en dubte costums, criticar models o fets dun i altre mn. 23. Els humans pretenen saber don ha sortit, qui lha creat. Tamb els interessa saber si sn certs els dogmes religiosos i si el mn don ve el jove coneix les lleis.
pgina 255

24. Els vuit primers versos sn decasllabs sense cesura que rimen en consonant (ABABCDCD). 25. Guillem intenta excusar-se pel seu comportament i tamb vol explicar a la filla del Carmes que es va equivocar i que ara sadona que ella s la dona de la seva vida, que va cometre un error en abandonar-la. 26. Resposta model: Es pot considerar diegtica, ja que indica els gestos que ha de fer el personatge un cop acabat el seu parlament; ara b, tamb es pot considerar dramtica, ja que s ms que una simple instrucci, expressa lactitud dabatiment que ha dadoptar el personatge.
pgina 256

27 . La Rosina vol mantenir la situaci com est perqu el que li proposa lEduard seria massa brutal: una cosa s enganyar el marit amb un amant, i una altra de ben diferent s ser amb dos homes a la vegada, conviure amb tots dos. Socialment, aix no est ben vist, no seria civilitzat. Cal amagar les relacions extramatrimonials. Els triangles amorosos sn tpics de la comdia burgesa. La reacci del marit s la dapaivagar la Rosina i justificar lEduard. 28. El teatre de bulevard: El terme va nixer quan els teatres populars estaven situats als grans bulevards de Pars. Les obres que shi representen solen ser comdies dembolic amors o dalcova, amb abundncia denganys i sobreentesos, a ms de stires sagnants dels defectes humans. Per la sang no sol arribar al riu. L accent dels protagonistes sovint s un de los nombrosos recursos cmics que susen en aquestes peces.

85

El fragment participa de les caracterstiques daquest tipus de teatre perqu mostra un triangle amors i critica els convencionalismes de la societat burgesa. 29. Resposta model: Vivim en un mn fals i carregat dhipocresia, no podem amagar el cap sota lala. Ho hem dafrontar de manera civilitzada i fer alguna cosa al respecte si no hi estem conformes. Perqu s evident que establim relacions tericament molt properes i fortes amb la gent (sobretot, s clar, amb els familiars i els amics), per desprs quan alg es gira desquena no fem ms que criticar-lo. Noms cal llegir la mirada daquells que es troben al carrer i aprofiten per dir-se quatre coses i posar-se al dia de les vides respectives, mentre intenten copsar com han passat els anys per aquella persona i salegren (noms de retines cap endins, aix s), si el pas del temps s ms visible en laltre que no pas en un mateix. I, s clar, no cal parlar del poder econmic. Cadasc vol aparentar ms, cadasc vol aparentar tenir una vida ms ben assolida. En arribar a casa, per, potser el gran teatre es desmunta i tot s misria i companyia. Hem bastit un mn de falses aparences que noms expressa insolidaritat i voluntat de creixement personal. Si no volem quedar-nos sols quan les coses vagin mal dades, potser haurem de comenar a pensar com ho fem per capgirar-lo, per aconseguir ser realment solidaris i humans els uns amb els altres. O s que la caritat sha convertit en un mer arcaisme?
pgina 257

30. Resposta model: Sembla un acudit. Tamb una pea porttil (tal com va fer Pere Calders amb els contes). 31. La relaci s clara: lobra consta dun sol acte en qu tot sn acotacions. No hi ha personatges (que parlin), ni decorat, ni res de res. Una obra, per tant, com el ttol reclama apta per a sordmuts.
pgina 258

32. La flama simbolitza el desig, lamor apassionat (desprs ve la brasa, quan es va apagant lescalfor), i el carb vol dir que la flama sha apagat i que queda la fredor, per tant no hi pot haver ni amor ni passi. 33. Ironia: -El smmum de la dolor! Va ser un tour de force! (vol mostrar que realment sho va passar molt malament durant la lluna de mel). -I les mares! Les mares encara ms. Totes! (treu mrits a la seva dona dient que totes les dones sn com ella).
pgina 260

34. El dileg resulta absurd perqu els personatges interpreten la situaci de manera diferent i no sentenen: ella coneix lautomobilista dhaver-lo vist diverses vegades i creu que t fosques intencions; ell, en canvi, la tracta com una desconeguda. 35. No posar nom deshumanitza, despersonalitza, fa que puguem representar la humanitat, qualsevol de nosaltres. La forma s coherent amb el contingut perqu ells dos no es coneixen. En tot cas, s una novetat formal. 36. El dileg no s versemblant, s absurd. No responen a les preguntes o semblen no entendre-les. Estan incomnicats lun de laltre. Formules orals: escolti, digui, el qu?, nombroses repeticions de paraules...
pgina 261

37 . Resposta oberta.

86

AVALUACI BLOC 2
pgina 263

1. Noucentisme: La poesia s el gnere per excellncia del noucentisme. Es caracteritza per: Acostament al classicisme i, com a conseqncia, rebuig del romanticisme, identificat amb els autors modernistes i naturalistes. Rebuig de lespontanetat i valoraci de lartificiositat. Valoraci del domini duna llengua literria precisa i rica. Aplicaci del arbitrarisme (plasmaci de la realitat no tal com era, sin tal com es volia que fos). Josep Carner: -El recull Els fruits saborosos (1906) s considerat per la crtica com una de les fites del noucentisme, del qual Carner fou un pilar fonamental. La ironia s un element essencial i diferenciador de la seva obra. Impos el sonet en el mn literari i excell pel seu sentit de lobjectivisme, combinat alhora amb una gran fantasia. Cre un nou estil de poesia amorosa: jois, reverencial o elegac, assimil les influncies de Petrarca, Keats i fins i tot de Baudelaire o Leopardi. Amb Auques i ventalls (1914), va reprendre la tradici satrica i va donar un reflex costumista de Barcelona i de la poltica de lpoca. A lexili, la seva poesia es desprengu de la ironia i es concentr en el record i en la imatge de la Catalunya ideal. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, Carner representa la tercera fita literria, desprs de Verdaguer i Maragall. 2. Tema: Blgica o el pas ideal. Carner ingress en la carrera consular (1921), i pass a la diplomtica. Exerc crrecs a Gnova, San Jos de Costa Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i Pars, la qual cosa lalluny en part de la vida catalana. Durant la Guerra Civil es pos al costat de la Repblica i romangu a Brusselles, on es cas amb milie Noulet, professora de la Universitat Lliure. El 1939 se nan a Mxic, on rest fins al 1945, i fou professor a la universitat i al Colegio de Mxico. De tornada a Brusselles, fou professor a la Universitat Lliure i al Collegi dEuropa de Bruges. Va morir a Brusselles el 1970. El seu lligam amb Blgica, per tant, s evident. 3. a) Comena amb una oraci condicional (si). La resta del poema enumera les diverses conseqncies de la condici inicial. b) Modes i temps verbals: condicional i subjuntiu. c) Transmet els desitjos del poeta, all que li agradaria, en una atmosfera dirrealitat. Una mena de nostlgia duna ptria ideal. 4. Locus amoenus: Carner fa de Blgica i de les seves ciutats el seu ideal: un lloc agradable, net, amigable, civilitzat. Podrem dir que s un locus amoenus cosmopolita. Arcdia o Parads: Blgica sens mostra com un parads on la gent s amable i hospitalria; on hi ha persones sensibles, tot all que lartista necessita. 5. a) Algunes figures literries: -viure quiet (paradoxa) -com cor vora de cor ciutat vora ciutat (parallelisme sintctic) -i carrers i fanals avanant per les prades (polisndeton) -I cel i nvol, manyacs o cruels / canals daigua trmuls, tota desig demmirallar els estels (personificacions) -tota desig demmirallar els estels (joc dalliteracions: t, d, m, s) -on linfant i lobrer... / on veissiu... / on del bell arbre... (anfora) -on veissiu uns dintres de casa aquilotats (substantivaci) -amb flors ardents (metfora) -amb bot de la mar, amb presents de la terra (metfora, doble perfrasi) b) viure quiet, no mai assenyalat: vol dir que vol viure tranquil, sense haver de patir per la seva ideologia. flors ardents: es refereix a flors exuberants, flors que irradien lalegria que es viu. amb bot de la mar, amb presents de la terra: vol dir amb productes del mar (peix, marisc) i de la terra (fruites, verdures). 87

c) Sn vint-i-cinc versos alexandrins agrupats en dues estrofes de dotze i tretze versos, respectivament. La rima s gaireb sempre consonant, en dos casos s assonant i en dos casos, tamb, trobem versos blancs (ABBAACDCDEXE / FGFGHCCHCXGHG). Hi ha alternana en ls de rimes masculines i femenines. 6. L humanisme (segles XIV-XV) va ser un corrent cultural que es va iniciar a Itlia al segle XIV, sobretot de la m de Petrarca. Va significar una recuperaci dels textos clssics, amb la renovaci de valors que aix va comportar. Aquest corrent es va manifestar a Catalunya durant el regnat dels Trastmara, sobretot durant la vida dels reis Alfons el Magnnim i Ferran el Catlic. Alfons el Magnnim va traslladar la seva cort a Npols i el seu gran inters per la cultura fu que s'envolts dels ms grans humanistes italians, per aix passava a Itlia, i quan els catalans tornaven a casa deixaven enrere tot aquest ambient humanstic. No ser, per tant, fins al temps de Ferran el Catlic quan una srie d'intellectuals catalans far cultura humanstica en llat clssic a Catalunya. L'humanisme sinterpreta com un preludi de lacabament de ledat mitjana (segles VI i XV) i una preparaci del perode renaixentista (segles XV i XVI). 7 . Inicialment, la imitaci de lestil de les obres clssiques, prpia de lhumanisme, se centr en la Cancelleria Reial. Els funcionaris de la cancelleria eren homes cultes que havien de dominar perfectament el llat, llengua de les relacions internacionals; i el catal i laragons, les llenges prpies de la Corona. A ms, com a diplomtics, feien sortides freqents a lestranger i podien conixer b les noves tendncies culturals.

Bernat Metge Per sobre de qualsevol altre escriptor humanista catal cal situar Bernat Metge. Francisco Rico afirma que en realitat la idea de lhumanisme catal es va pensar fonamentalment com un marc per enquadrar-hi Bernat Metge. L obra de Bernat Metge, per, evoluciona des de posicions medievals fins a la introducci dimportants elements humanistes. 8. Tracta sobre la immortalitat de lnima. Els personatges sn lesperit del rei Joan I, mort fa poc, i Bernat Metge. El narrador s intern, en primera persona. 9. a) El rei Joan creu que el cos s lembolcall mortal de lnima, que s immortal (No vaig morir sin que vaig lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar lesperit a Du, que me lhavia donat.). En canvi, el narrador opina que lnima no sobreviu el cos, que desapareix amb ell. b) Vaig lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar lesperit a Du: segons la Bblia, Du va crear lhome a partir de la terra, del fang i quan alg mor torna a la terra, la mare. Seguint les interpretacions religioses, Du va donar vida a lhome amb el seu al, i per tant representa lesperit que li s retornat al moment de morir. c) Arguments del rei: -No vaig morir, sin que vaig lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar lesperit a Du. -Sc mort. I el que parla amb tu s el meu esperit. -L esperit no mor i per tant no li s impossible parlar. d) Arguments del narrador: -Els morts no parlen. -No em sembla que lesperit sigui res desprs de la mort, perqu mai no he vist que lesperit sorts del cos, que carn i esperit fossin dues coses diferents i separades. -Sempre he cregut que lesperit no s ms que la sang o lescalfor natural que hi ha al cos, que mor per la discrepncia dels seus quatre humors. e) L actitud racionalista s la del narrador, ja que no pot creure all que no ha estat demostrat amb lexperincia (si fssiu mort no sereu aqu, per aix penso que sou viu; els morts no parlen; no he vist mai que lesperit ni cap altra cosa sorts del cos...). 10. acotaci: en una pea teatral, nota explicativa referent a la disposici de lescena, al moviment dels personatges, etc. apart: s un dileg o petit monleg que se sostreu convencionalment de la percepci dels altres personatges i que cal distingir de lapellaci, que s el discurs adreat directament als espectadors. soliloqui: discurs del personatge amb ell mateix. monleg: situaci en qu un personatge parla sol dirigint-se a un altre personatge o grup de personatges. escena: divisi dun acte determinada per la sortida o lentrada dun o ms personatges. acte: part duna obra escnica separada de les altres per un interval. tragdia: la tragdia situa lacci entre divinitats o personatges nobles que han denfrontar-se a un dest advers que els acaba destruint. En el fons participa duna visi fatalista de lexistncia, en la qual la llibertat humana s fora reduda. El llenguatge s elevat i en vers. Utilitza les anomenades tres unitats (dacci, de lloc i de temps). sainet: pea que t com a voluntat entretenir el pblic a cpia de situacions de contingut cmic i amb un fort component costumista.

88

11. LA LLENGUA, FET SOCIAL

Comentari
pgina 267
UNA HISTRIA NATURAL

Jess Tuson, Patrimoni natural. Empries Tema: la diversitat lingstica. Intenci: a), explicar les causes de la diversitat lingstica (i fer-nos-la veure com quelcom de molt positiu). Funci del llenguatge: referencial. Pregunta retrica: per qu hi ha llenges diverses al nostre mn? Estructura i resum:

Introducci
Primer, situa larribada de lHomo sapiens i el caracteritza. Fa ms de cent mil anys a lfrica va nixer lHomo sapiens, anatmicament modern, com ara nosaltres. Tenia un cervell duns mil quatre-cents centmetres cbics, molt ms potent i verstil que el dels seus predecessors. Una espcie diferent, capa dentendre el mn grcies als noms i la sintaxi. Desprs, mostra el seu carcter viatger, que el porta arreu del mn. I si shaguessin constitut en espcie endmica llavors la nissaga humana hauria parlat una sola llengua i ara continuaria vivint al bressol original. Per va nixer amb nsies viatgeres: frica, sia, Austrlia, Europa i les Amriques.

Desenvolupament
Seguidament, explica les tres causes de la riquesa lingstica. El resultat: som rics en diferncies i fora rics quant a llenges. Per tres raons, principalment: En primer lloc, perqu les llenges evolucionen de manera constant i natural. L adopci que fem de la llengua (la de la mare i la del pare) no s mai un calc perfecte, i les petites diferncies shi acumulen generaci rere generaci. En segon lloc, que el pas del temps queda potenciat per la separaci geogrfica dels grups humans i per ladaptaci de cada poble al seu entorn i a les noves circumstncies. Finalment, els grups humans sempre shan de barrejar (de grat o per fora). Ms endavant, resumeix i ordena els factors que han influt en lactual panorama lingstic. Els factors essencials que han determinat el panorama lingstic del nostre mn: naixement, expansi, adaptaci a lentorn, separaci geogrfica, distncia temporal, aportacions de les noves generacions, influncies daltres llenges i derives misterioses. Un cop explicades les causes de la diversitat lingstica, critica lunificacionisme. Seria molt fcil obtenir una raa pura i no caldria enginyeria gentica, ni cap laboratori dotat amb generositat, ni cap grup investigador de primera lnia. Noms caldria utilitzar la tan poc recomanable endogmia durant cinc segles. La supervivncia de la nostra espcie ha estat possible grcies a la diferncia.

Cloenda
Finalment, mostra totes les riqueses que les migracions humanes han aconseguit. Per sort, les migracions i adaptacions a entorns diversos han tingut com a resultat: -La consolidaci, no esttica, de grups humans amb aspectes diferents purament superficials. -L emergncia de cultures diverses, que sovint shan fecundat mtuament, tot i coincidir en alguns punts essencials. -La creaci de sis mil llenges diferents, i totes plenament reeixides duna facultat nica que ens permet un nivell de cooperaci sorprenent. -Llenges que ens fan viure plegats i sense les quals no sexplica lxit de la nostra espcie en un mn sovint esquerp on no sempre s fcil la supervivncia.

89

1. Tema: la diversitat lingstica. 2. Funci del llenguatge: referencial. 3. a) Explicar les causes de la diversitat lingstica. 4. En primer lloc, situa larribada de lHomo sapiens i el caracteritza. En segon lloc, mostra el seu carcter viatger, que el porta arreu del mn. Seguidament, explica les tres causes de la riquesa lingstica. Ms endavant, resumeix i ordena els factors que han influt en lactual panorama lingstic. Un cop explicades les causes de la diversitat lingstica, critica lunificacionisme. Finalment, mostra totes les riqueses que les migracions humanes han aconseguit. 5. Estructura: Introducci (1r-2n pargrafs) / Desenvolupament (3r-5 pargrafs) / Cloenda (6 pargraf). 6. 1r pargraf: pargraf-descripci. 2n pargraf: pargraf-seqncia. 3r pargraf: pargraf-causa. 4t pargraf: pargraf-resum. 5 pargraf: pargraf-seqncia. 6 pargraf: pargraf-conclusi. Homo sapiens sassemblava a 7 . 1r pargraf: lHomo sapiens [era], anatmicament modern, com ara nosaltres L nosaltres. Homo sapiens va desplaar-se a diverses parts 2n pargraf: La nova espcie va nixer amb nsies viatgeres - L del planeta. 3r pargraf: per qu hi ha llenges diverses al nostre mn? Es qestiona el motiu de lexistncia de la diversitat lingstica. 4t pargraf: Unes sis mil llenges que reflecteixen la histria duna proesa: la supervivncia de la nostra espcie en entorns dall ms variats La diversitat lingstica reflecteix la nostra capacitat de supervivncia a diferents entorns. 5 pargraf: La supervivncia de la nostra espcie ha estat possible, i ser possible, grcies a la diferncia, a una diversitat que ens salva del forat negre Sense les diferncies no ens podrem adaptar als diversos espais on ara som presents i, per tant, la nostra espcie sacabaria. 6 pargraf: [Les] llenges [que] ens fan viure plegats i sense les quals no sexplica lxit de la nostra supervivncia Les llenges i la seva diversitat shan dentendre com una realitat positiva, perqu s grcies a elles que ens podem comunicar entre nosaltres i que hem pogut sobreviure. 8. Anatmicament modern, tenia un cervell duns 1.400 cm3, caminava amb unes extremitats inferiors, feia eines de pedra i altres materials, ordenava lentorn amb paraules i narrava lexistncia difcil amb les seqncies de mots. Era capa dentendre el mn grcies als noms i a la sintaxi. 9. A partir de les nsies viatgeres de la nova espcie. 10. La inestabilitat de les coses i, per tant, tamb de la llengua, la separaci geogrfica dels grups humans i la seva barreja. 11. La diversitat lingstica prov de les nsies viatgeres de la nova espcie. L alternativa hagus consistit a ser una espcie endmica. 12. Extreure els trets globals, genrics, de totes les persones, per tal de poder tornar als orgens, amb la qual cosa, per, es destruiria la humanitat, la qual cosa seria un desastre. 13. Perqu all que ens ha perms subsistir precisament han estat aquestes diferncies que ens han fet possible ladaptaci a cada medi, a cada realitat. 14. Hem evolucionat de tal manera que els diferents membres de la mateixa espcie sn iguals en aquest sentit, el de pertnyer a una mateixa espcie, per sn diferents en relaci amb daltres trets que ens fan genuns. 15. Tesi: la diversitat lingstica s bona. Argumentaci: sense aquesta diversitat la humanitat sextingiria. Amb aquesta diversitat no noms aconseguim sobreviure sin tamb generar manifestacions plenament reeixides en/de diferents grups humans. 16. En primer lloc, / en segon lloc, / Finalment, 17 . La pregunta retrica s per qu hi ha llenges diverses al nostre mn?. T una importncia cabdal en el conjunt del text ja que la resposta a aquesta pregunta s precisament el que cont el text. 18. (potser fins i tot cent cinquanta mil) aclariment to seris. (i acollir) - ms informaci to seris. (aurinyacianes) - aclariment to seris. (no gaires membres daquesta espcie curiosa) aclariment to humorstic. 90

(fa uns seixanta mil anys ja la trobem a les costes de Xina) aclariment to seris. (a Austrlia hi va arribar noms deu mil anys ms tard) ms informaci to seris. (no sabem si deslleial) aclariment to humorstic. (la de la mare i la del pare) aclariment to humorstic. (pensem, per exemple, en els maldecaps que tenim per entendre [...] de la mare llatina) exemple to seris. (de grat o per fora) aclariment to humorstic. (entre quatre i sis mil generacions des dels orgens de la humanitat) ms informaci to seris. (Gens, pobles i llenges) aclariment to seris. (entre cinc-cents i sis-cents anys) aclariment to seris. (potser ms) aclariment to seris.

Activitats
pgina 273

1. a) mediambiental, b) poltic, c) religis, d) cultural, e) econmic. 2. a) histrica, b) social, c) funcional, d) geogrfica, e) funcional, f) funcional, g) social, h) histrica, i) funcional. 3. a) Les dones utilitzen ms sovint sufixos diminutius. Hi ha un tipus de lxic (buf...) que sembla que noms formi part del vocabulari femen. Culturalment, s ms mal vist que les dones reneguin, en canvi, sadmet ms en els homes. El lxic escatolgic i largot sexual sembla que s ms utilitzat pels homes que per les dones. Normalment, es dna un tractament a les dones en funci de lestatus marital (senyora, senyoreta). No passa el mateix amb els homes. b) Resposta model: El cas de la generaci anterior a la meva s, precisament, la que es descriu en el text i, per tant, s que hi ha diferncies lingstiques entre homes i dones. c) Resposta model: Actualment, tal com passa tamb en el mn laboral, les dones i els homes sequiparen ms. Els homes poden utilitzar un llenguatge ms afectus i les dones poden utilitzar un llenguatge ms groller. De totes maneres, continua essent usual la diferenciaci del llenguatge utilitzat segons el sexe de lemissor.
pgina 279

4. a) V, b) F , c) V, d) F , e) V, f) F , g) V, h) V, i) V. 5. Substituir: reemplaar. Posar una cosa en lloc duna altra. Normalitzar: fer normal, reduir a una norma. Assimilar: fer seves les idees daltri. Privilegiar: concedir un privilegi a alg. Relegar: posar, mantenir alg o alguna cosa en un lloc apartat o en una situaci dinferioritat. Subordinar: posar en un rang o classe inferior; posar en un estat de dependncia a all que s dun rang superior. Extinci: acci de fer cessar de subsistir. Conflicte: situaci donada per una discordana entre les tendncies o els interessos dalg i les imposicions externes. Dominant: que sobresurt, que t ms fora entre daltres de la mateixa espcie. Recessiu: que disminueix o retrocedeix. 6. Substituci lingstica: fet de reemplaar ls duna llengua pel duna altra. Normalitzaci lingstica: extensi de ls social duna llengua acompanyada de la seva codificaci. Assimilaci lingstica: fet dadoptar com a prpia la llengua duna altra comunitat. Extinci lingstica: procs pel qual els parlants duna llengua abandonen el seu s. Conflicte lingstic: situaci en qu els interessos dels parlants duna llengua xoquen amb els interessos dels parlants duna altra llengua a la qual intenten imposar-se. Llengua dominant: en una situaci de contacte lingstic, s la llengua que gaudeix de la protecci de les institucions i tendeix a substituir-ne una altra o unes altres. Llengua recessiva: llengua que perd mbits ds perqu ideolgicament gaudeix de menor prestigi. Llengua subordinada: llengua que es troba amenaada de substituci per una altra ms dominant que est protegida per les institucions. Llengua privilegiada: en una situaci de contacte de llenges s la que tendeix a presentarse com la de major prestigi i de ms projecci social. Llengua relegada: llengua lestatus jurdic de la qual es mant en una situaci dinferioritat respecte al duna altra. 7 . La causa dextinci del galic escocs i del parsi s fonamentalment econmica. La desaparici de la indstria pesquera que servia de base a la comunitat lingstica galica va debilitar els models de segregaci residencial i dendogmia dels pescadors galics. A ms, a ms, per, cal tenir en compte la forta pressi de langls des de ja fa segles i labsncia del galic com a llengua en els mbits formals. En el cas del parsi, la prdua del seu allament geogrfic grcies a la construcci duna carretera daccs a una zona muntanyosa i social el desplaament dels mossos que havien de complir el servei militar va iniciar el canvi social. El canvi de nous llocs de compravenda, la creaci de llocs de treball a les fbriques i les noves necessitats van canviar el seu sistema econmic bsic i van consolidar la substituci del parsi pel paixtu, la llengua oficial a lAfganistan. 91

12. LES LLENGES DEL MN

Comentari
pgina 282
VEUS QUE SAPAGUEN

Daniel Nettle i Suzanne Roamine, Veus que sapaguen. La mort de les llenges. Universitat de Girona Tema i ttol: coincideixen. Finalitat: explicar-nos per qu les llenges desapareixen rpidament i quines sn les causes de la seva desaparici. Funci del llenguatge: referencial. Tipus de pargraf: hi ha molts pargrafs-exemple al principi. Estructura i resum:

Introducci
L ubykh va passar a engruixir el nombre creixent de llenges desaparegudes. Exemples de darrers parlants duna llengua: Tevfic Esen, el darrer parlant conegut de la llengua ubykh. Nuvolada Roja (Red Thundercloud) moria. Era la darrera veu duna llengua moribunda. Roscinda Nolasquez, la darrera parlant de cupeo. Laura Somersal, un dels darrers parlants de wappo. Ned Maddrell, lltim parlant capa dutilitzar el manx amb fludesa. Arthur Bennett, la darrera persona que sabia algunes paraules en mbabaram.

Desenvolupament
Tots ells van viure i morir separats per molts quilmetres, en circumstncies culturals i econmiques radicalment diferents. Malgrat que les causes exactes que van destruir llurs comunitats i els van deixar com a darrers parlants de llenges moribundes van ser molt diverses, les seves histries sn coincidents en altres aspectes. Desgraciadament la seva dissort revela punts comuns que representen noms la punta de liceberg: les llenges del mn desapareixen a un ritme alarmant. La mort de les llenges no s un fenomen allat, est succeint davant dels nostres ulls arreu del mn. Exemples de famlies lingstiques: -Les poques llenges cltiques modernes que han sobreviscut, com lirlands, el galic escocs, el galls i el bret, es troben en greu perill. -Les llenges aborgens australianes moren a un ritme duna o ms per any. -Les llenges amerndies (centenars) dels Estats Units tamb moriran aviat. Una mirada ecolgica a la societat. Una llengua noms pot prosperar si hi ha una comunitat viva que la parli, i que la passi de pares a fills a casa, i aquesta comunitat noms pot funcionar si hi ha un entorn adient per viure i un sistema econmic sostenible. Com que una llengua est integrada en un entorn social i geogrfic, si hi ha petits canvis en lentorn social poden produir canvis drstics en els camps cultural i lingstic.

Cloenda
Les primeres causes no solen ser estrictament lingstiques. Els canvis en ls de la llengua sn conseqncia de pertorbacions provocades per causes ambientals, econmiques o poltiques.

92

1. El tema: la desaparici de les llenges. El ttol es refereix directament al tema del text, tot i que duna manera una mica ms potica. 2. mbit del coneixement: mbit humanstic, en concret, lingstic. 3. Finalitat: explicar-nos per qu les llenges desapareixen rpidament i quines sn les causes de la seva desaparici. Funci del llenguatge: referencial. 4. En aquest text sutilitza una organitzaci del particular al general, ja que partim del cas concret de la desaparici de lubykh, per abordar daltres casos similars i, desprs, tractar la supervivncia de les llenges en general. 5. Exemples: pargrafs 1-4. Valoraci dels exemples: pargrafs 5-9. 6. Estructura: Introducci (pargrafs 1-4) / Tesi (pargrafs 5-6) / Argumentaci (pargrafs 7-8) / Conclusi (pargraf 9). 7 . Tenen en com que vivien en zones costaneres i, per tant, en zones de fcil accs per a daltres grups humans. 8. 1r pargraf: lubykh va passar a engruixir el nombre creixent de llenges desaparegudes. 2n pargraf: era la darrera veu duna llengua moribunda. 3r pargraf: amb la seva mort lantic manx deixava el mn de les llenges vives. 4t pargraf: les llenges del mn desapareixen a un ritme alarmant. 5 pargraf: [La mort de les llenges] est succeint davant dels nostres ulls arreu del mn. 6 pargraf: una breu mirada a altres parts del mn confirma la mateixa imatge descoratjadora [en relaci amb les llenges]. 7 pargraf: una llengua est integrada en un entorn social i geogrfic, de la mateixa manera que ho est una espcie rara en un ecosistema. 8 pargraf: un petit canvi en lentorn social [...] pot produir canvis drstics en els camps cultural i lingstic. 9 pargraf: la llengua s la prova de foc del que succeeix en un context social ms ampli. Les frases temtiques marquen all que cont el pargraf de manera ms extensa. 9. Perqu de la mateixa manera que una petita alteraci de lecosistema pot provocar grans canvis, tamb passa el mateix des del punt de vista lingstic. 10. Exemples: el tallarol, lexistncia dor a la selva habitada per uns 8.000 indis ianomani. Els exemples reforcen els conceptes, ajuden a fer-los ms convincents. 11. Relaci de comparaci: el tallarol. Relaci de causa-efecte: lexistncia dor a la selva habitada per uns 8.000 indis ianomani. 12. per qu introdueix la pregunta a una causa. no solament [...] sin tamb afegeixen informaci. des que aporta informaci temporal. per indica un contrast.

Activitats
pgina 288

1. L hongars s la llengua que no pertany a la famlia indoeuropea. Si ens fixem en les solucions, s la llengua que sallunya ms de les altres. 2. a) F , b) F , c) V, d) F , e) V, f) V, g) F , h) V, i) F , j) V. 3. Resposta model: Tots els humans compartim unitat despcie i diversitat de grups humans; aix ens fa ser iguals i diferents al mateix temps. La unitat despcie la trobem en el fet de provenir tots del mateix prototipus dhomnid, lHomo Sapiens Sapiens, i en el fet de compartir moltes caracterstiques fsiques i psquiques, malgrat poder diferenciar fcilment si un home prov de la Xina o de lfrica subsahariana. Aquesta diversitat s evident, com ho s, tamb, la diversitat de llenges que parlem segons el nostre origen. Queda clar, doncs, que compartim, alhora, trets que ens uneixen i trets que ens distingeixen entre nosaltres.
pgina 293

4. a) La majoria de les llenges amenaades per lextinci pertanyen a comunitats sense autogovern que conviuen amb daltres comunitats lingstiques el poder de les quals imposa llur llengua i accelera la substituci. Les relacions de subordinaci poltica, econmica o social genera al seu torn processos dimposici lingstica de les comunitats dominants sobre les dominades. La declaraci universal dels drets lingstics hauria de fer respectar ms aquestes llenges en una situaci desigual i/o en perill dextinci. 93

b) Politicojurdics, ideolgics i histrics, demogrfics i territorials, econmics i socials, culturals, lingstics i sociolingstics, interlingstics, subjectius. c) Resposta model: Es refereix al model econmic capitalista actual que, tot i intentar dissimular-ho, genera desigualtats entre els pasos i les gents que hi habiten. d) Actualment hi ha una tendncia adversa dels governs a lhora de respectar la pluralitat cultural i el pluralisme lingstic. Les forces actuals de la mundialitzaci econmica i dels mitjans de comunicaci contribueixen a descohesionar les relacions internes de cada comunitat lingstica. El model economicista del creixement propugna canvis rellevants en els valors culturals que generen importants desigualtats econmiques, socials i lingstiques. e) Defensar les llenges com a expressi duna identitat collectiva que percep i descriu la realitat de manera distinta. Dotar les comunitats lingstiques dels recursos necessaris per garantir ls de la seva llengua en totes les funcions socials. Gestionar les actuacions necessries per garantir la projecci de futur de la seva llengua. Acceptar el fet que totes les llenges tenen els mateixos drets davant el Dret. Garantir el dret de les comunitats lingstiques dusar la seva llengua com a oficial dins del seu territori. Defensar el dret que tenen totes les comunitats lingstiques de potenciar ls de la seva llengua en totes les activitats de carcter cultural, econmic, i social dins del seu territori... f) Resposta model: De la mateixa manera que la diversitat lingstica dins duna mateixa llengua, a travs dels diferents dialectes i dels diferents registres lingstics, sentn com una riquesa que cal enfortir i respectar, tamb cal enfortir i respectar les diferents llenges. Com que la realitat, a vegades, dista molt de ser aquesta, per aix es va redactar una Declaraci universal dels drets lingstics a la qual es pot recrrer per denunciar un cas dagressi lingstica, tant des del punt de vista individual com social o collectiu. Lamentablement encara hi ha collectius lingstics i persones individuals que veuen trepitjats els seus drets lingstics i aix no es pot permetre. Totes les llenges i totes les persones mereixen ser respectades. No podem permetre que cap llengua sigui rebutjada, a causa de, per exemple, tenir pocs parlants o trobar-se en una situaci de subjugaci; al contrari, en casos com aquests, tal com passa amb els animals, cal considerarles espcies en perill dextinci i protegir-les com a tals. Tinguem present, tothora, doncs, els drets lingstics i protegim-los, per protegir, aix, una de les nostres riqueses.

94

13. LES LLENGES A EUROPA

Comentari
pgina 297
LA IDEA DEUROPA

George Steiner, La idea de Europa. Arcadia

Ttol i tema: coincideixen. Tipus de text: text comparaci. Finalitat: demostrar que, culturalment, lEuropa continental t una idiosincrsia prpia. Estructura i resum:

Introducci (hiptesi amb pregunta retrica)

Fins i tot les idees ms abstractes i especulatives han destar ancorades en la realitat, en la substncia de les coses. I la idea dEuropa, doncs?

Desenvolupament (tesi: s, tamb la idea dEuropa est ancorada en la realitat)

Europa est feta de cafs. No hi ha cafs antics ni distintius a Moscou, que ja s un suburbi dsia. Molt pocs a Anglaterra. No nhi ha cap als Estats Units. Dibuixeu el mapa dels cafs i tindreu un dels indicadors essencials de la idea dEuropa. El caf europeu s un lloc per a la cita i la conspiraci, per al debat intellectual i la tafaneria. s obert a tothom, per tamb s un club, una francmaoneria de reconeixement poltic o artisticoliterari i de presncia programtica. s el club de lesperit. Dues diferncies ontolgiques entre Europa i la resta del mn: -El pub angls, un bar irlands tenen una aura i unes mitologies prpies. Per aix no sn cafs. No tenen jocs descacs, ni diaris penjats a disposici dels clients. -El bar americ t un paper fonamental en la literatura i leros nord-americans. La histria del jazz ns inseparable. Per la sociologia, lestructura psicolgica del bar americ estan amarades de sexualitat, ning no hi escriu volums de fenomenologia. T un esperit radicalment diferent del caf. Europa sempre sha pogut fer, i es pot fer, a peu. La cartografia dEuropa sorgeix de les capacitats, dels horitzons que percep el peu hum. Les distncies sn descala humana. Aquest fet determina una relaci fonamental entre els europeus i el seu paisatge. Aquest paisatge ha estat modelat, humanitzat per peus i mans. De nou, la diferncia s radical: -No anem a peu duna ciutat nord-americana a una altra. -Els deserts de linterior australi, del sud-oest dels Estats Units, els grans boscos dels estats del Pacfic o dAlaska sn prcticament infranquejables.

Cloenda
Els components essencials del pensament i la sensibilitat europeus sn, en el sentit etimolgic de la paraula, pedestres. La seva cadncia i la seva seqncia sn les del caminant.

1. Tema i ttol coincideixen. 2. Finalitat: demostrar que, culturalment, lEuropa continental t una idiosincrsia prpia. 3. a) Comparar Europa amb altres continents. 4. Primer bloc: pargrafs 1 (realment hauria de ser 2, perqu 1 noms s la introducci) - 4 / Segon bloc: pargrafs 5-9. En el primer bloc saprofundeix en el fet que Europa est feta de cafs i en el segon que la caracterstica dEuropa s que es pot fer a peu. 95

5. Primer bloc: a) pargrafs 1 (realment hauria de ser 2, perqu 1 noms s la introducci) -3: aborda directament el tema dels cafs a travs dexemples de qui els han freqentat. b) pargraf 4: distingeix els diferents establiments que es podrien considerar cafs o similars. Segon bloc: a) pargrafs 5-6: es refereix a la genunitat dEuropa per moure-shi caminant. b) pargrafs 8-9: aborda el tema des del punt de vista filosfic, literari i llegendari. 6. Estructura: Introducci (pargraf 1) / Desenvolupament (pargrafs 2-8) / Cloenda (pargraf 9). 7 . Es compara la idea dEuropa amb els parallamps, perqu de la mateixa manera que els parallamps han destar enganxats a terra, qualsevol idea, tamb la dEuropa, ha de basar-se en la realitat. A continuaci tracta sobre aquest tema: Europa. 8. Fernando Pessoa (1888-1935): poeta. L aportaci clau de la seva poesia s la dels heternimos, que no sn pseudnims, sin personatges reals distints d'ell. Per crear la prpia imatge, li cal crear personatges distints, imaginant-ne la biografia i l'horscop, independitzant-los, per elaborar desprs una obra potica distinta de la prpia, fins al punt que el Pessoa que publica amb el seu propi nom s tamb un heternim. Isaac Babel (1894-1940): escriptor. Va descriure la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revoluci russa i la guerra civil. Sren Kierkegaard (1813-1855): filsof. La seva obra es caracteritza per una doble polmica: contra el racionalisme de Hegel (el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Du com de l'home) i contra l'establishment politicoeclesistic del seu pas. Stendhal (1783-1842): escriptor. s un dels grans analistes de la novella moderna, romntic per la passi, molt clssic pel rigor formal, fidel a la seva frmula, moderna, segons la qual no descriu les coses en elles mateixes, sin solament els efectes que aquestes li produeixen. Giacomo Girolamo Casanova (1725-1798): escriptor. Va escriure Isocameron (1788) i, sobretot, l'Histoire de ma vie (1791-98), unes voluminoses memries escrites en francs que constitueixen un testimoniatge fascinant de l'poca. Charles Baudelaire (1821-1867): poeta. La importncia histrica de l'obra potica de Baudelaire s extraordinria: com una plataforma giratria que ha donat una orientaci nova a tota la poesia occidental. Sigmund Freud (1856-1939): neurleg i psiquiatre. Va fundar la psicoanlisi. Karl Kraus (1874-1936): escriptor. La seva obra principal s el drama Die letzten Tage der Menschheit (Els darrers dies de la humanitat, 1919), de to apocalptic i antibellicista. Robert Musil (1880-1942): escriptor. Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense qualitats,1930) s la seva obra ms important. Hi fa una anlisi aguda i crtica de la societat austrohongaresa del comenament de segle. s considerat un dels millors prosistes europeus contemporanis. Rudolf Carnap (1891-1970): filsof. Va fer una de les aportacions ms importants del s. XX als problemes d'una filosofia metodolgicament dominada per la idea d'exactitud i de correcci logicoformal, que t com a tema central el coneixement cientfic. Georges Jacques Danton (1759-1794): poltic. Va ser procurador del consell del rei del 1785 al 1791. Des del 1789 s'arrengler entre els revolucionaris. Maximilien de Robespierre (1758-1794): poltic. Influt per les idees de Rousseau, va reclamar el sufragi universal i va defensar la plena democrcia poltica i social, d'acord amb els interessos de la petita burgesia. La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l'Incorruptible. Jean Jaurs (1859-1914): poltic. Va acceptar les teories del marxisme i va concebre un socialisme marxista d'arrel humanista, amb finalitats essencialment tiques. Vladimir Il'i Lenin (1870-1924): poltic. Va ser nomenat president del govern rus (Consell dels Comissaris del Poble), i dirig democrticament el partit, prenent posici en els debats de la pau, la guerra civil, l'organitzaci de l'URSS, la constituci de la Tercera Internacional, la Nova Poltica Econmica, els sindicats, etc. Lev Trotski (1879-1940): poltic. Presid i orient el soviet de Peterburg durant la revoluci de l'any 1905 i, detingut un cop venuda aquesta, escriv Balan i perspectives. Les forces motrius de la revoluci, on expos la seva teoria de la revoluci permanent, segons la qual noms el proletariat podia fer triomfar la Revoluci Russa, portant-la, en un procs ininterromput, de la fase burgesa a la fase socialista i comptant, enfront de l'actitud contrarevolucionria de la classe camperola, amb el suport d'una revoluci socialista mundial. Francis Scott Fitzgerald (1896-1940): novellista. s un exponent notable de l'poca del jazz i de la rebellia i la desillusi de la joventut desprs de la Primera Guerra Mundial. Humphrey Bogart (1899-1957): actor. Va esdevenir un nou tipus de dur i de gngster del cinema americ, amb una personalitat rica i de dimensi trgica. Jean-Paul Sartre (1905-1980): filsof i escriptor. Es va donar a conixer sobretot per la novella La nause (1938) i el conjunt de narracions Le mur (1937 i 1939), les implicacions metafsiques de les quals explicita a L'tre et le nant. Essai d'ontologie phnomnologique (1943), expressi cabdal de la filosofia (existencialisme ateu) del

96

que hom ha anomenat el primer Sartre, en contraposici al pensament sartri fruit de la ulterior evoluci del filsof. Walter Benjamin (1892-1940): filsof. Va escriure Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la crtica d'art dins el Romanticisme alemany, 1920), on desenvolupa el concepte de crtica, que considerava com a immanent a tota veritable obra d'art. Franz Schubert (1797-1828): compositor. El seu profund lirisme va donar una nova vida a les formes musicals tradicionals, dins el marc d'un Romanticisme no exempt d'elements classicitzants. Gustav Mahler (1860-1911): compositor. El seu paper de precursor de la msica contempornia es manifesta en els amplis intervals que empra i en les construccions sonores de deu sons simultanis o ms. En la seva obra hom troba indicis de l'expressionisme musical de la generaci posterior. 9. Els cafs, perqu shi ha fet molta vida rellevant a dins; la possibilitat de moures per Europa nicament caminant. 10. Exemple: parallamps - Concepte: estar ancorat en la realitat. Exemple: cafs - Concepte: club, francmaoneria, lloc de reconeixement poltic o artisticoliterari de presncia programtica. 11. Es compara Europa amb Moscou i els Estats Units on diu que no hi ha cafs; amb un bar americ on diu que, tot i sser important en alguns aspectes, no s un espai adequat per a llargues estades; amb Amrica del Nord, frica i Austrlia on diu que no thi pots moure a peu, a causa de les peculiaritats geogrfiques. 12. La possibilitat de moure-thi a peu: determina una relaci fonamental entre els europeus i el seu paisatge. L autor vincula letimologia de la paraula pedestre en les implicacions que t en el camp del pensament (la filosofia) i la literatura. Els peripattics, en filosofia i retrica gregues, sn els que van de polis a polis practicant una docncia itinerant. Al seu torn, el peu, el ritme i lenjambement, marca les convencions mtriques i potiques. 13. A Rssia i als Estats Units no hi ha cafs; en canvi a Europa s. En els bars americans no shi poden fer llargues estades, per sn el centre de la histria del jazz i estan amarats de sexualitat; Europa no t aquestes peculiaritats, per en els seus cafs shi poden escriure tractats de fenomenologia. Hi ha deserts a linterior dAustrlia i al sud-oest dels Estats Units, grans boscos als estats del Pacfic o dAlaska, els Estats Units tamb t el Grand Canyon i els aiguamolls de Florida i Austrlia, lAyers Rock; Europa no t aquests atractius turstics geolgics perqu Europa es pot fer tota a peu i aix, segons lautor, lafavoreix ms. 14. Utilitza una frase de Benjamin Walter, o sigui un argument dautoritat. 15. L estructura del text: En el primer pargraf la primera frase serveix per comparar-hi el cas que es vol tractar. En el segon pargraf introdueix de manera negativa els casos amb qu es compara Europa: No hi ha cafs [...]., No nhi ha cap [...]. En el quart pargraf es compara els cafs europeus amb els bars americans; per fer-ho primer introdueix els aspectes que considera positius daquests espais per, desprs, anar a la comparaci real i tamb introduir-la de manera negativa: Ning [...]. En el sis pargraf torna a utilitzar la negaci: No anem a peu [...] i desprs exemples que concreten aquesta idea. Elements lxics: Observin les diferncies ontolgiques. radicalment diferent la diferncia respecte Connectors: Com no tant [...] com

Activitats
pgina 304

1. Resposta model: Resum: La Revoluci Francesa suposa un nou model per a lEstat francs, un nou model que mant la llengua francesa com a nica perqu s, tamb, una manera de construir un Estat francs unit i poders. Opini: La fortalesa i la unitat de lEstat francs no depenen de tenir una nica llengua. Es poden respectar les altres llenges i contribuir a lhora a la fortalesa i a la unitat de lEstat, perqu els habitants que shi vegin implicats se sentiran ms respectats i ms inclosos en lEstat i, per tant, aquesta fortalesa i unitat ser ms fcil dassolir.

97

pgina 305

2. El text dHenri Grgoire sinscriu desprs de la Revoluci Francesa. Amb la creaci dels estats moderns simposa la unificaci lingstica amb loficialitzaci duna variant i la relegaci i el bandejament de totes les altres. En lpoca de la Revoluci Francesa la diversitat lingstica a Frana era molt alta i la major part de ciutadans parlaven altres llenges, no coneixien la llengua francesa. Aquest text s emblemtic perqu recull des dun punt de vista de la sociolingstica laparell ideolgic programat que acompanya la substituci lingstica. Aquest eclesistic proposa un conjunt de mesures per imposar el francs arreu del territori. Pel que fa a les mesures cal distingir aquelles purament coactives i repressives: canvi de retolaci dels carrers, proposta dexigir el coneixement del francs per casar-se... de les que sn de carcter persuasiu amb un rerefons ideolgic de gran eficcia perqu promou lautoodi a partir de la deslegitimaci de totes les altres llenges i pobles (pel que fa a la prpia llengua, la histria, els costums, la manera de viure...). El programa de substituci t la finalitat de reconvertir els ciutadans no francesos i donar-los una nova identitat (nova llengua, histria, literatura...). Aquest discurs es basa, fonamentalment, en els eixos segents: Prestigi de la llengua francesa: sinnim de llibertat, naci, modernitat, futur, progrs... i desprestigi de totes les altres llenges: dialectes, patuesos, idiomes feudals, vestigis del passat... El coneixement del francs i laband de la llengua prpia s un deure patritic per construir un Estat modern i de progrs.
pgina 317

3. Conflicte: minoritzaci de la poblaci autctona de les Illes Balears a causa de lallau destrangers i de la prioritzaci de la llengua castellana com a llengua de relaci. Via de soluci: construcci dun model de convivncia igualitari, intercultural i identitari. Aquesta igualtat en el tractament de les diferents llenges i cultures demana tamb un pacte de convivncia en qu els nouvinguts han dassumir laprenentatge duns mnims lingstics i culturals propis del territori que els acull. Ara b, per aconseguir aquest objectiu cal corregir la interposici constant del castell com a llengua de relaci.

98

AVALUACI BLOC 3
pgina 318

1. Temtiques dels textos: Text 1: La propietat alienable i inalienable. Text 2: La separaci entre Tasmnia i Austrlia. Text 3: El sistema dagricultura dels hauno. Text 4: Paraules especials o secretes. Text 5: La inexistncia dels verbs ser i estar. Text 6: La varietat nominal. Text 7: El lxic. Text 8: La importncia de la diversitat lingstica. 2. Textos en qu preval el concepte: 2, 4, 5, 7 i 8. Textos en qu preval lexemple: 1, 3 i 6. 3. La relaci que sestableix entre llengua i cultura s molt important, com ho mostra el fet que cada cultura interpreta el seu entorn a la seva manera. Per tant, per algunes cultures, la terra no pot vendres o ser propietat dalg, en canvi, per a daltres, shi pot fins i tot posar un preu per deixar-hi el cotxe (zona blava). El mateix passa amb les lleis. Hi ha lleis fetes pels homes (arbitrries) i lleis naturals que de vegades les contradiuen. La diferncia sobre el concepte de propietat en aquella cultura i la nostra s ben clar. Per a nosaltres, la majoria de les coses es poden comprar. La propietat s tot all que podem aconseguir amb diners o amb poder. Per a les cultures del Pacfic, noms all que est sota el seu control els pertany.
pgina 319

4. El coneixement histric s el que ens aporta informaci de carcter histric, com el que apareix en el text relatiu a la uni de Tasmnia amb el continent australi. Aquesta informaci, per ms que ens arribi a travs de la llengua, no sadmet com a real fins que la cincia ho pot corroborar. Si noms s la llengua que ens en parla, fem referncia a llegendes o, en tot cas, a coneixement popular. s clar que a partir daquest podem iniciar un procs que ens porti a laltre. 5. Els punts en com entre els textos 3 i 6 sn que sovint sentim a dir que amb les llenges de prestigi es pot parlar de cincia perqu tenen prou recursos sintctics i un bon cabal de lxic cientfic, per que les llenges minoritries no sn adequades per expressar labstracci o la cincia. Aquests textos proven que aquesta afirmaci s una fallcia. La relaci entre llengua, entorn i activitat econmica s evident. Cada llengua sadequa al seu entorn i, segons lentorn, sexerceix una activitat econmica o una altra. Si hi ha fora aigua i la terra s bona, safavoreix lagricultura, per exemple; si el terreny s muntanys safavoreix un altre tipus de conreu. Tamb lalada s important, etc. La llengua, qualsevol llengua, intentar distingir i denominar all que li calgui, all que li sigui necessari en el seu dia a dia. 6. La relaci entre llengua i codi social s molt important. Hi ha llenges amerndies en qu el fet de parlar entre dones fa que usin un llenguatge diferent del que fan servir quan sadrecen a un home. En les nostres societats europees tamb hi ha diferncies: ens tutegem o ens parlem de vost o de vs, canviem de registre (colloquial, vulgar o culte). Sn marques clares de distinci social. 7 . La relaci entre la informaci del text 7 i els textos anteriors s que cada llengua t un inventari de paraules diferents i aquest inventari depn del seu desenvolupament histric, social, econmic, etc. Totes les paraules de cada diccionari sn el testimoni viu de la histria daquesta llengua. 8. La prdua duna llengua no tan sols representa la mort duna manera de contemplar el mn, tamb es perd tot el saber acumulat durant generacions. Aquest saber pot ser cientfic, amb la qual cosa la prdua s encara ms important. 9. Resposta model: Les llenges ens identifiquen, ens diuen qui som i com som. Les llenges aporten molta ms informaci, a part de la que estem intentant transmetre al nostre interlocutor. De la mateixa manera que quan parlem no en som conscients, potser, per el llenguatge no verbal tamb aporta informaci; a travs duna llengua expliquem molt ms que no ens pensem. La nostra realitat com a societat i la nostra manera dentendre el mn i de relacionar-nos shi fa evident. I, per aix, nosaltres som duna manera determinada segons la llengua que parlem, perqu la llengua s una caracterstica cultural ms que ens determina, que ens marca com a individus dins de la nostra societat, que ens distingeix. Conservar les llenges, per tant, no s noms conservar leina de comunicaci de cada comunitat lingstica s, tamb, conservar-ne la idiosincrsia. 99