MANIFEST DE LA GRAN LGIA FEMENINA D'ESPANYA Davant de la greu situaci de deteriorament de les llibertats, d'augment de la precarietat econmica, de la progressiva

prdua de perspectives laborals i de la manca de cobertura de les necessitats bsiques de bona part de la poblaci, LA GRAN LGIA FEMENINA D'ESPANYA, considerant que s'estan vulnerant els principis democrtics ms elementals i conseqent amb les divises maniques de Llibertat, Igualtat, Fraternitat i Lacitat, en la defensa d'aquests EXPRESSA la seva extrema preocupaci i exigeix que es posin en marxa els mitjans necessaris per frenar el deteriorament social i de convivncia pel qual travessa la poblaci de l'Estat espanyol: Precarietat socioeconmica Un 30% de les famlies no pot cobrir les seves necessitats bsiques, amb el consegent impacte que comporta aix per a la infncia, per no esmentar les dramtiques situacions que provoquen els desnonaments. Les classes populars sn vctimes d'un empobriment creixent: precarietat laboral, atur, augment dels preus dels aliments i dels serveis bsics i congelaci de salaris i pensions. Alhora, es redueix i es dificulta l'accs de les persones amb dependncia als recursos residencials o d'ajut domiciliari. L'educaci, la sanitat, els serveis socials i les pensions, els coneguts quatre pilars de l'anomenat estat del benestar, que encara estava en fase de tmid desplegament, veuen com se'ls retallen i/o desvirtuen les prestacions. Manca de llibertats de la ciutadania Les llibertats conquerides durant anys s'han menyspreat, desvirtuat i finalment abolit. Aix la nova llei contra el dret a l'avortament, sobre la base de la imposici d'una determinada moral, arrabassa a les dones la llibertat de decidir sobre el seu propi cos i l'opci d'una maternitat realment lliure i desitjada. La llai Ado del 2010, avalada pel Comit de Biotica, per b que s'hi reconeixen unes certes llacunes, va representar un progrs innegable. Aquesta llei homologava la nostra legislaci a la de la majoria de pasos occidentals i aix es va reduir de manera significativa el nombre d'avortaments durant els anys posteriors. La llei Gallardn ens porta a temps obscurs que no pensvem que tornarem a patir, de la mateixa manera que no criem que haurem d'abordar amb la mateixa determinaci de denncia i d'actuaci cvica i solidria de temps passats.

La nova Llei de seguretat ciutadana suposa el fet de poder exercir un poder coercitiu sobre la poblaci per mantenir-la no solament submisa, sin tamb acovardida sota un sistema autoritari, amb l'objectiu de reprimir la dissidncia i atenuar la pressi social a cop de multa i de pres. La Llei de taxes judicials limita l'accs a la justcia i vulnera el dret de la ciutadania a disposar de la garantia d'una tutela judicial efectiva. La Llei Wert, nova llei d'educaci fa que el nostlgic i oligarca somni de regressi als anys de pur rgim dictatorial es vagi convertint en un fet, amb l'objectiu no dissimulat d'imposar una moral i una ideologia uniformes i excloents. Es tracta d'una llei fortament contestada des de diferents mbits per: ser sexista, classista i antipedaggica; per segregar i marginar gran part de l'alumnat; per discriminar l'idioma i la cultura de diferents comunitats i per arribar fins i tot a negarne la identitat. UN S ROTUND A LA DEMOCRCIA Aquest conjunt de situacions i mesures que denunciem est al servei d'un model de poder defensat avui des de la moral religiosa i patriarcal ms retrgrada-- que ataca de manera encara ms significativa les dones, ja sacsejades amb ms intensitat per les situacions de pobresa i atur, afectades ara per aquestes noves mesures legislades que destrueixen tots els avenos aconseguits a la recerca d'uns nivells de llibertat, de drets ciutadans i de democrcia ms elevats. Els principis de llibertat, igualtat, fraternitat i lacitat que han aportat tant al desenvolupament i a l'aven de la igualtat de les dones a la societat, i alhora dels drets humans, han estat i han de ser un exemple per a una redistribuci dels recursos i de la riquesa ms justa; per fer aflorar actuacions a favor de la pau, de l'equitat, del benestar, per garantir la igualtat de totes i tots davant de la justcia i per garantir el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania. Per tot aix i tenint en compte que la maoneria, sota les seves premisses humanistes, lluny de tot partidisme, ha manifestat i continua manifestant la seva repulsa ms ferma davant de qualsevol totalitarisme, insolidaritat i imposici contrria a l'tica universal dels drets humans: La Gran Lgia Femenina d'Espanya composta per dones lliurepensadores, diverses i tolerants, com a collectiu dedicat a la reflexi hermenutica, filosfica i social, davant de la magnitud del deteriorament social i democrtic dels darrers temps, no pot restar muda davant d'un retrocs de tanta envergadura i no solament es veu obligada a manifestar la seva inquietud, sin a ajuntar la seva veu a les de la resta de la ciutadania que clamen per la defensa d'aquests valors i a contribuir activament en la recerca de noves visions i plantejaments que facin realment efectius els esmentats principis. Gran Lgia Femenina d'Espanya Barcelona, 8 de gener del 2014