LABERINTS

(Des de la representaci grfica)

Tutora: Alba Alet
Autora: Marta Broto Ribas
Classe: 2
n
batxillerat A
Escola VEDRUNA GRCA - BARCELONA
Agraments:
A la meva tutora Alba Alet per la seva ajuda i
el seu temps.
A Joana Rossell per ajudar-me amb
lortografia del treball.
A Eva Palacios per respondre les meves
preguntes sobre els laberints relacionats amb
la pedagogia.
A la meva germana, lAnna, per ajudar-me a
construir una reproducci del laberint de la
Sagrada am!lia i per sortir a la gravaci
da"uesta pr#ctica.
A la meva fam!lia i els meus amics "ue m$an
recol%at durant el desenvolupament da"uest
treball.
&
NDEX
&. '(JE)*+,S............................................................................................................... -
Amb a"uest treball pretenc complir diversos objectius...................................................-
El primer i m.s general .s con/i0er millor els laberints. Els laberints sn part de la
nostra vida des de ben petits, per1 no sembla "ue ning2 $i presti atenci....................-
El segon ja una mica m.s concret, .s esbrinar la seva utilitat. Penso "ue, si $an e0istit
durant tant de temps, $an de tenir alguna utilitat............................................................-
El tercer .s aprendre a dibui0ar cada tipus de laberint i a diferenciar-los f#cilment. Ai01
em permetr# con/i0er-los realment, poder utilit%ar-los amb facilitat i saber de "uina
/poca sn i "u/ simbolit%en tots els laberints "ue pugui anar trobant............................-
El "uart .s per a mi un repte. 3agradaria trobar alguna estrat/gia per no perdres dins
dun laberint i trobar sempre la sortida...........................................................................-
El cin"u/ objectiu .s fer meu un es"uema per e0plicar les pr#cti"ues duna forma
ordenada. Estic interessada en aprendren, per"u/ crec "ue en un futur proper saber
redactar pr#cti"ues de manera fluida pot ser-me molt 2til..............................................-
El sis/ objectiu "ue tinc .s aprendre a utilit%ar programes per dibui0ar amb lordinador.
)oncretament minteressa lAutocad i lS4etc$,p. 5o $e utilit%at mai programes de
dibui0 i crec "ue seria bo "ue naprengu.s, ja "ue actualment el dibui0 t/cnic es fa
fonamentalment amb ordinador..................................................................................... -
El set/ objectiu es relacionar els laberints amb la pedagogia. )rec "ue .s interessant,
ja "ue bona part dels laberints "ue conei0em sn els "ue $em fet a classe de petits. ..-
El vuit/ i 2ltim objectiu .s, per descomptar fer un bon treball de recerca i aprendre dels
meus errors per"u/ el proper treball surti millor. ...........................................................-
6. 7+S*8R+A 9E:S :A(ER+5*S...................................................................................;
<. *+P,S 9E :A(ER+5*S............................................................................................=&
<.=. ,5+),RSA:S >:A(?R+5*7@................................................................................=&
<.=.=. )l#ssics.............................................................................................................. =&
<.=.&. )l#ssics (#ltics.................................................................................................. =A
<.=.A. Romans.............................................................................................................. =<
<.=.6. 3edievals........................................................................................................... =<
<.&. 3,:*+),RSA:S >3ABE@..................................................................................=-
A
<.&.=.)onne0i simple........................................................................................... =-
:estrat/gia m.s efectiva "ue es pot seguir per no perdres es Cposar una m# a la
paretD, no perdre de vista la paret i avanEar engan0at a a"uesta. A"uesta
estrat/gia ens far# passar per tots els passadissos. Ser# un cam! molt m.s llarg
del "ue es feria si es sab.s la soluci del laberint, per1 sempre es trobar# la
sortida. ................................................................................................................. =-
<.&.&.)onne0i m2ltiple......................................................................................... =-
<.A.Far0es............................................................................................................. =G
-.REPRESE5*A)+H 9E :A(ER+5*S >PRI)*+)A@............................................=G
6
1. NTRODUCC
Quan ens plantegem fer un treball de llarga durada en general costa molt de decidir el
tema. En el meu cas el primer que vaig decidir s que faria un treball de dibuix tcnic.
El motiu fonamental d'aquesta decisi va ser que m'agrada el dibuix i gaudeixo
aprenent-ne. Els altres camps que m'interessen per fer un treball de recerca sn la
fsica i la tecnologia, en concret m'agrada construir coses per aix ja ho havia fet en
el treball de recerca de 4t d'ESO. Per tant, aquest cop volia buscar algun tema
relacionat amb el dibuix.
Els primers temes que vaig intentar no eren prou concrets i la veritat s que, a part de
la dificultat que pogus tenir fer els dibuixos, els temes en si no m'atreien massa.
Llavors van sorgir els laberints. s un tema que vaig comenar amb moltes ms
ganes. Fa un parell d'anys vaig visitar l'exposici "Per laberints al Centre de Cultura
Contempornia de Barcelona (CCCB) i em va impressionar molt. Quan vaig comenar
a buscar informaci per temptejar el terreny vaig trobar que els petroglifs tamb sn
laberints. A les vacances entre 2n d'ESO i 3r d'ESO vaig anar a Galcia i vaig veure i
tocar els petroglifs quasi per casualitat. Estvem totalment sols i no hi havia ms
turistes mirant-los. Era fora estrany que alguna cosa tan antiga estigus all al mig
sense que ning li prests atenci. A mi em van encantar i en vam anar a veure ms,
tots estaven simplement all, al mig de la gespa.
Com que el tema m'agradava i tenia aquesta sensaci que m'anava topant amb coses
que ja havia vist, per que potser no els hi havia dedicat l'atenci que requerien, no va
ser massa difcil de continuar. Vaig fer un ndex provisional on vaig incloure un apartat
d'histria i un apartat on explicava cada tipus de laberint. Quan vaig comenar a
pensar en la prctica, vaig veure clarament que aqu tamb podria construir alguna
cosa i aix es podia alternar amb prctiques amb programes de dibuix. Jo mai havia
utilitzat programes de dibuix i vaig decidir que era el moment d'aprendre'n.
Per la gran pregunta que es pot fer en relaci als laberints s: Per a qu serveixen?
Aix vaig arribar a la meva tercera motivaci. La meva condici de dislxia ha fet que
m'interesss la pedagogia. Vaig buscar informaci i s, els laberints tenen relaci amb
la pedagogia. Ms tard vaig trobar altres utilitats i simbologia als laberints.
Ara penso que aquest treball s un dels millors que podia fer: he pogut utilitzar el
dibuix, construir coses a la part prctica i relacionar-ho amb la pedagogia. No s'ha
d'oblidar que mai hi ha una nica opci bona i que probablement hagus pogut passar-
m'ho la mar de b i aprendre moltes coses fent un treball totalment diferent.
<
2. OBJECTIUS
Amb aquest treball pretenc complir diversos objectius.
El primer i ms general s conixer millor els laberints. Els laberints sn part de la
nostra vida des de ben petits, per no sembla que ning hi presti atenci.
El segon ja una mica ms concret, s esbrinar la seva utilitat. Penso que, si han existit
durant tant de temps, han de tenir alguna utilitat.
El tercer s aprendre a dibuixar cada tipus de laberint i a diferenciar-los fcilment. Aix
em permetr conixer-los realment, poder utilitzar-los amb facilitat i saber de quina
poca sn i qu simbolitzen tots els laberints que pugui anar trobant.
El quart s per a mi un repte. M'agradaria trobar alguna estratgia per no perdre's dins
d'un laberint i trobar sempre la sortida.
El cinqu objectiu s fer meu un esquema per explicar les prctiques d'una forma
ordenada. Estic interessada en aprendre'n, perqu crec que en un futur proper
saber redactar prctiques de manera fluida pot ser-me molt til.
El sis objectiu que tinc s aprendre a utilitzar programes per dibuixar amb l'ordinador.
Concretament m'interessa l'Autocad i l'SketchUp. No he utilitzat mai programes de
dibuix i crec que seria bo que n'aprengus, ja que actualment el dibuix tcnic es fa
fonamentalment amb ordinador.
El set objectiu es relacionar els laberints amb la pedagogia. Crec que s interessant,
ja que bona part dels laberints que coneixem sn els que hem fet a classe de
petits.
El vuit i ltim objectiu s, per descomptar fer un bon treball de recerca i aprendre dels
meus errors perqu el proper treball surti millor.
-
3. QU SN ELS LABERNTS
Definir els laberints s una tasca complicada. Al consultar el diccionari de l'nstitut
d'Estudis Catalans es troba la segent definici:
Clos amb caminals intricats, que fan difcil, un cop dins, de trobar-ne la sortida.
Com s'explica ms endavant, aquesta definici noms s valida per als laberints
multicursals, amb ms d'un cam. En canvi, un laberint d'un sol cam, unicursal, per
trobar la sortida noms cal seguir l'nic cam, sense canviar de direcci.
Tampoc s cert que tots els laberints estiguin formats per camins amb l'objectiu de
caminar per dins. Existeix un gran nombre de laberints amb dues dimensions i mides
massa petites per ser recorreguts.
Si tornem a definir el mot laberint, perqu inclogui tant els laberints multicursals com
els unicursals i sense donar per descomptat que sn construccions que es poden
recrrer, arribem a la segent definici:
Els laberint sn dissenys daparena complea basats en delimitacions de lespai.
Aquesta definici s massa abstracta i oberta.
Es podria afegir que els laberints tenen l'objectiu de crear confusi. Per es impossible
saber si aquesta afirmaci s certa, ja que no es pot esbrinar qu pretenien els nostres
avantpassats del neoltic quan gravaven laberints a la pedra.
En vista de la complexitat de formular una definici concreta i que englobi tots els
laberints, s'inclou un apartat amb la histria dels laberints, que ens aportar idees dels
seus usos i la seva evoluci, i l'apartat de tipus de laberints, on es concretaran les
seves caracterstiques.
G
Fig. 1. Laberint de Mogor.
Fig. 3. Petroglifs de barques.
Fig. 2. Laberint
Naquane.
4. HISTRIA DELS LABERINTS
Els laberints formen part de la cultura de la humanitat des de la prehistria. s difcil
determinar quan fa que es dissenyen i es dibuixen. Els laberints ms antics trobats
avui en dia daten de fa 4000 anys (finals del neoltic i principis de l'edat de bronze).
Actualment es segueixen construint laberints. Els ms antics sn els laberints d'una
sola ruta (unicursals). Els laberints amb bifurcacions i camins sense sortida
(multicursals) sn posteriors.
El significat dels laberints ha variat al llarg de la histria.
Hi ha diferents interpretacions dels laberints ms antics,
es creu que en algunes cultures sn un smbol del cam
de la vida, tamb s'han utilitzat en cerimnies de
protecci. Posteriorment es troben moltes referncies al
mite del Minotaure. A l'edat mitjana se'ls atribueix un
significat religis. Actualment s'utilitzen pel lleure, art i en
alguns camps de la psicologia.
Els laberints ms antics es troben al sud d'Europa i la
majoria d'ells sn clssics de 7 circuits. Estan gravats en
murs, pedres i cermiques.
Uns dels laberints ms famosos d'aquesta poca sn els
laberints de Galcia, gravats en pedra (petroglifs). El ms
conegut es troba a Mogor, Pontevedra (fig. 1).
Un altre cas sn els laberints de Val Camonica, al nord
d'tali. Tamb sn petroglifs i estan envoltats d'altres
gravats, animals i persones. El ms fams s el de
Naquane (fig. 2).
S'han trobat altres dibuixos molt similars a la illa de Weir
(Lapnia), Escandinvia, slndia i Cornualles. Aix
podria fer pensar que un mateix poble es va anar
expandint per tot Europa. Aquesta teoria est refermada
perqu a prop d'aquests laberints s'han trobat altres
gravats similars en diferents localitzacions de la costa
europea, com per exemple els de barques (fig. 3).
Tamb s'han trobat laberints clssics gravats en argila o
en cermica, com per exemple el pertanyent al palau
Pilos al sud de Grcia anterior al 1200 aC, o en un gerro
de vi a tlia del segle 7 aC.
Seguint amb el mateix disseny, clssic, es troben
monedes (fig. 4) de pocs segles abans de Crist. Eren
utilitzades pels comerciants de Grcia. El laberint
simbolitzava la histria del Minotaure.
;
Fig. 4. Monedes de Knossos
!r"#ia.
Histria del Minotaure
!iu la lle"enda que Posid #a en#iar un ma"nfic toro blanc al rei $inos de Creta per
que aquest el sacrifiqu%s en &onor seu. Per' $inos es #a encapritar del toro i no el
#a sacrificar. Posid, endut per la set de #en(ana #a embruiar lesposa de $inos
perqu) senamor%s del toro. *a dona senamor+ del toro i tin"ueren un fill, el
$inotaure, meitat toro meitat &ome.
El rei, a#er"onyit, #a demanar a !)dal que construs un laberint complicadssim per
ama"ar-&i a linterior el $inotaure.
Cada nou anys alimenta#a el $inotaure amb (o#es perqu) aquest no sorts i caus%s el
p+nic entre els ciutadans.
,n dia el rei #a rebre la notcia de la mort del seu fill, assassinat a -tenes. Com a
repres+lia en#i+ els seus soldats a atacar -tenes. .a a"afar la ciutat per sorpresa i
aquesta no #a tenir m%s reme que rendir-se.
El rei accept+ la rendici amb la condici que cada nou anys -tenes li don%s com a
tribut set &omes i set dones (o#es per pa"ar la mort del seu fill i alimentar el $inotaure.
-tenes #a acceptar la condici afe"int que, si un dels (o#es aconse"uia matar el
$inotaure i sortir del laberint, sal#aria els seus companys i deslliuraria la ciutat del
tracte.
-tenes #a en#iar dos cops el #aiell de #eles ne"res que transporta#a els
desafortunats tributs. Per' el tercer cop el fill del rei d-tenes sofer #oluntari, amb
lob(ectiu de matar el $inotaure.
El rei dei+ marar el seu fill, per' li di"u% que si &o aconse"uia can#i%s les #eles
ne"res per unes de blanques.
,n cop a Creta, mentre espera#a ser lliurat a la b)stia, #a rebre una #isita. Era la filla
del rei $inos, -riadna, que impressionada per la se#a #alentia &a#ia decidit a(udar-lo.
*i #a donar un cabdell i li di"u% que el lli"u%s al principi del laberint i que lan%s deiant
a poc a poc per trobar la sortida.
*endem+, quan els feren entrar al laberint, lli"+ el fil i el dei+ anar a poc a poc. /uan
#a arribar al centre, la b)stia se li tir+ a sobre per de#orar-lo, per' ell no es rend i
mat+ el $inotaure i sort del laberint amb la(uda del cabdell d-riadna. ,n cop a fora
sembarc+ i sendu"u% amb ell -riadna i la se#a "ermana 0edra.
!es"raciadament en una aturada perderen -riadna. *a buscaren per tota arreu, per'
no la #an trobar i #an &a#er de continuar. 1rasbalsat per la p)rdua, es #a oblidar de
can#iar les #eles. El rei d-tenes, en #eure tornar el #aiell amb les #eles ne"res, es #a
tirar al mar.
El rei $inos, al #eure el que &a#ia passat, casti"+ a !)dal i el seu fill 2car a entrar al
laberint amb la intenci de que &i quedessin empresonats. !)dal #a construir ales de
cera per a ell i el seu fill i #an fu"ir #olant. 3car #a pu(ar massa amunt, i en apropar-se
al sol les ales se li fon"ueren. .a caure i #a morir.
J
Fig. $. %ia &aldini 'talia
siglo '.
Fig. (. )an Martino de
Lu##a.
Fig. *. 't#+en )to,e
-am.s+ire.
Durant molts anys els arquelegs han buscat el laberint
de Creta sense xit. Alguns han arribat a la conclusi que
el laberint s el palau de Cnosos que presenta una
complicada estructura a causa de les nombroses sales
que se li van anar afegint a llarg del temps.
Tamb existeix la teoria que el palau de Cnosos no s un
palau destinat a viure-hi sin catacumbes.
Trobem referncies d'aquesta histria en la majoria de
laberints romans (fig. 5). Els laberints romans solen ser
tamb unicursals. Aparentment ms complexos que els
clssics estan formats per quatre seccions separades per
una creu. Les representacions que s'han trobat,
normalment mosaics, semblen massa petites per
passejar-se per sobre i acostumen a trobar-se a prop de
les portes. Aix ha portat a pensar que aquests laberints
servien nicament per ser mirats. En aquella poca es
creia que aportaven protecci a les cases.
Amb la caiguda de l'mperi rom els laberints deixen de
representar la histria del Minotaure i passen a formar
part del cristianisme. La creu que separa les quatre
seccions representa la creu cristiana, i en els casos en
qu el dibuix del centre segueix sent el Minotaure, aquest
s interpretat com el dimoni. El primer laberint que
compleix aquestes caracterstiques s el de la Catedral
de San Martino de Lucca, tlia (fig. 6). Seguint el mateix
estil es troben molts altres laberints gravats en les pedres
de les esglsies.
Amb l'arribada del gtic els laberints presenten un gran
canvi de tamany, es construeixen en els terres de les
catedrals amb l'objectiu de ser transitables i passen a
simbolitzar el pelegrinatge.
Un dels ms antics s el de l'esglsia d'tchen Stoke,
Hampshire (fig. 7), per els ms famosos sn els de les
catedrals de Chartres, Amiens i Reims (fig. 8, 9 i 10).
Cap el 1400 es comencen a construir laberints en jardins.
En un principi sn una ampliaci dels unicursals i tenen
una funci purament esttica, per a mesura que s'entra
en el Renaixement les parets es fan ms altes i s'hi
distribueixen glorietes a l'interior. A poc a poc els laberints
es van anar convertint en un espai de lleure on establir
relacions socials. s en aquest moment que es
comencen a construir laberints multicursals verdadera-
ment complicats. Aquest costum va assolir el seu punt
=K
Fig. /.
&+artres.
Fig. 0.
Amiens.
Fig. 11
.2eims.
Fig. 11. -am.ton &ourt de
Londres.
lgid quan, al segle XV, J. Hardouin-Mansart va
construir per a Lluis XV el laberint del parc de Versalles.
S'han anat construint laberints en els jardins durant els
segles XV i XV, tendint a ocupar extensions ms grans
i amb parets ms altes. Molts d'aquests laberints han
desaparegut amb el pas del temps. Un dels ms
impressionants que es conserva s el laberint de
Hampton Court de Londres (fig. 11).
A Barcelona trobem el parc del Laberint d'Horta situat a
l'antiga finca de la famlia Desvalls. Aquest parc cont un
jard neoclssic del segle XV i un jard romntic del
segle XX.
El parc del Laberint va ser encarregat a l'any 1791 per
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena als arquitectes Domenico
Baguitti, Jaume Valls i Andreu Valls, que van contractar
perqu els ajuds al jardiner francs Jospeh Delvalet. El
parc es declar pblic el 1971.
El jard neoclssic est organitzat en tres terrasses. A la
terrassa inferior es troba el laberint. A l'entrada del
laberint hi ha una esttua de Teseu i Ariadna, per en el
centre en comptes de trobar-se el Minotaure es troba
Eros, du de l'amor.
==
Fig. 12. Laberint
d3-orta.
5. TIPUS DE LABERINTS
Es poden classificar els laberints en tres tipus: unicursals, multicursals i xarxes.
5.1. UNICURSALS (LABYRINTH)
Sn aquells laberints amb un nic cam, sense prdua.
5.1.1. Clss!s
Es poden presentar amb formes circulars o quadrades. Estan formats per una nica
paret amb ramificacions. Segueixen sempre el mateix patr. El ms freqent s de 7
circuits (espai entre dues parets) per es pot augmentar o disminuir el nombre de
circuits sense alterar el patr.
Es poden dibuixar laberints de 3, 7, 11, 15... 4n-1 circuits. En la figura
13 es pot veure un laberint clssic de tres circuits. Els circuits estan
numerats de l'un al tres comenant des de l'exterior.
Passos per dibuixar un laberint clssic (Patr):
El primer pas per dibuixar un laberint clssic s escollir el nombre de circuits. A
continuaci es dibuixa el centre del laberint (fig. 14).
3 circuits 7 circuits 11 circuits 15 circuits
Un cop dibuixat el centre noms cal unir els punts exteriors tal com indica el dibuix (fig.
15).
Seqncia de circuits:
=&
Fig. 14. &entre segons nombre de
#ir#uits.
=
&
A
6
<
-
G
Fig. 1$. 4squema .er dibui5ar un laberint #l6ssi# de *
#ir#uits.
Fig. 13.
Laberint
#l6ssi# de tres
Si es numeren els circuits, es ressegueix el cam i es fa una taula, collocant el nombre
dels circuits que es van trobant, es pot veure un patr (fig. 16):
Circuits amb nombres parells : Es colloca el 2 a la segona casella i es continua
de forma ascendent saltant una casella de cada dues. A la figura es troben dins
les caselles de color taronja clar.
Circuits amb nombres senars : Es parteix la taula en dos, la casella central ja
est ocupada per un nombre parell.
o A l'esquerra de la casella central es colloca l'1 i es segueix cap a
l'esquerra de forma ascendent ocupant les caselles buides.
o A la dreta de la casella central es posa el nombre de circuits que t el
laberint i es segueix de forma descendent ocupant les caselles buides.
A la figura es troben dins les caselles de color blanc.
Laberint de 3 circuits
1 2 3
Laberint de 7 circuits
3 2 1 4 7 6 5
Laberint d'11 circuits
5 2 3 4 1 6 11 8 9 10 7
Laberint de 15 circuits
7 2 5 4 3 6 1 8 15 10 13 12 11 14 9
5.1.2. Clss!s Bl"!s
Es presenten en forma circular. Tenen dues entrades, dues parets i un nic centre.
S'entra per una entrada, s'arriba al centre i es surt per l'altra entrada.
Passos per dibuixar un laberint Bltic (prctica)
Es comena per una paret dibuixant una espiral (fig. 17, pas 1). Un cop feta l'espiral,
es gira cap a l'exterior i es fa una volta ms a l'espiral (pas 2). Desprs es gira cap a
l'interior i es torna a fer una volta (pas 3).
=A
Fig. 1(. 7rdre de #ir#uits .els quals es 8a
.assant.
Un cop dibuixada la primera paret es comena amb la segona. Es fa una espiral
superposada a la primera (pas 4) i quan s'arriba la final de al primera paret es gira cap
a fora i es fa una ltima volta (pas 5).
=6
5.1.#. R$%&'s
Els laberints romans sn quadrats, estan formats per quatre seccions simtriques
entre elles i una nica paret amb ramificacions.
Els historiadors han pogut classificar quasi tots els que s'han trobat en tres grups: de
meandre, serpent i espiral (fig. 18).
5.1.4. ()*)+&ls
Els laberints medievals estan formats per quatre seccions separades entre si per una
creu. Poden ser de qualsevol forma geomtrica regular: circulars, quadrats,
rectangulars, hexagonals... A alguns se'ls deformen les puntes per aconseguir formes
ms atractives.
Per dibuixar-ne un cal (fig. 19):
Dibuixar figures concntriques (cercles, quadrats, hexgons...) (pas 1).
Esborrar dividint el cercle en quatre seccions (pas 2).
Unir les lnies evitant que els traos, que fem per unir-les, es creuin entre ells
(pas 3).
=<
Fig. 1*. 4squema .er dibui5ar un laberint 96lti#.
Fig. 1/. Laberints
2omans.
Pas 1 Pas 2 Pas 3
Pas 4 Pas 5
Fig. 10. 4squema .er dibui5ar un laberint
medie8al.
Pas 1 Pas2 Pas 3
5.2. (ULTICURSALS ((A,E)
Sn els laberints en qu hi ha ms d'un cam. Dintre dels laberints multicursals es
poden distingir dos tipus, de connexi simple i de connexi mltiple.
5.2.1.C$'')-. s%/l)
Sn aquells laberints que estan formats per una sola paret amb ramificacions. Si es
desemboliqus el laberint s'obtindria una estructura en forma
d'arbre.
L'estratgia ms efectiva que es pot seguir per no perdre's es
"posar una m a la paret, no perdre de vista la paret i
avanar enganxat a aquesta. Aquesta estratgia ens
far passar per tots els passadissos. Ser un cam molt
ms llarg del que es feria si es sabs la soluci del
laberint, per sempre es trobar la sortida.
5.2.2.C$'')-. %0l"/l)
Sn aquells que estan formats per ms d'una paret (fig. 21).
Si es fa servir l'estratgia de posar la m a la paret un es pot trobar que repeteixi un
mateix recorregut sense aconseguir sortir-ne. Estar donant voltes a una paret (fig. 21,
paret blava).
Existeix un algorisme que permet trobar la sortida d'aquest tipus de laberint. s
l'algorisme de Trmaux.
=-
Fig. 21. Laberint d3-am.ton &ourt
Pala#e.
Fig. 21. Laberint de
:illiamsburg.
Consisteix en les segents normes:
1. No passar mai per un mateix cam tres cops.
2. Si s'arriba a una crulla per on no s'ha passat, s'agafa qualsevol cam.
3. Si es va per un cam nou i s'arriba a una crulla per on ja s'ha passat o a un cul
de sac, es retrocedeix.
4. Si un cam per on ja s'ha passat porta a una crulla per on ja s'ha passat,
s'agafa un cam nou, si hi s, i si no se'n agafa un qualsevol.
D'aquestes normes se'n pot fer un arbre de decisions (prctica):
Per dur a terme aquest arbre de decisions el millor s utilitzar dues marques a totes les
entrades i sortides de cada passads. Utilitzar la primera per marcar que s'ha passat i
la segona per marcar que s'ha passat dos cops i no tornar-hi a passar.
5.#.X&1-)s
Sn els laberints que no tenen un principi i un final definit. Aix permet recorre'ls sense
fi. Aquests laberints es poden comparar amb aspectes de la vida quotidiana com ara el
diccionari o la xarxa d'nternet.
Cada vegada que es busca una paraula o un concepte s'obt ms d'una resposta i en
cada resposta, es troben moltes paraules i conceptes que es poden tornar a buscar
sense acabar mai el cicle. Encara que s'hagi passat per totes les respostes s'hi podria
tornar a passar una vegada i una altra.
2.REPRESENTACI3 DE LABERINTS (PR4CTICA)
=G
Fig. 22.
;ar5a.
En aquest apartat es consolida la teoria explicada a l'apartat "tipus, fent ms visuals
les explicacions dels diferents laberints. Per fer-ho es representen els laberints
utilitzant diversos recursos.
Aquest apartat t quatre funcions.
La primera s veure ms clarament les diferncies entre els diversos tipus de laberints
i saber-los identificar.
La segona s aprendre realment a dibuixar-los i demostrar algunes de les
caracterstiques explicades anteriorment.
La tercera s poder veure els laberints en formes diferents de les que es troben
habitualment. Per exemple, normalment els laberints romans sn en 2D, per partint
d'un laberint 2D se'n pot construir un de 3D.
La quarta funci d'aquest apartat s aprendre a utilitzar diversos programes
d'ordinador relacionats amb la imatge: SketchUp, Autocad i Movie Maker.
La cinquena s estimular habilitats, com la percepci visual o la motricitat fina.
Es vol aconseguir aquests objectius utilitzant l'esquema de prctica que es mostra a
continuaci.
=;
6.1. REPRESENTAC D'UN LABERNT CLSSC DE 3 CRCUTS AMB AUTOCAD
O56)!"7s8
1. Representar un laberint clssic de 3 circuits amb Autocad.
2. Comprovar que es pot fer un laberint amb volum utilitzant l'Autocad.
3. Obtenir un esquema d'un laberint clssic per comprendre millor aquest tipus de
laberints.
4. Estimular la percepci visual.
(&")1&l8
Ordinador.
Autocad.
P1$!)*%)'"8
Es comena decidint la mida de les parets i els passadissos. Tot seguit es dibuixa la
creu del centre i els quatre punts que l'envolten. S'uneixen els quatre punts i els quatre
vrtexs de la creu tal com s'explica a l'apartat 5.1.1. Es pot utilitzar l'eina "lnea
i "recortar . Per acabar es va a "Ver - pot. vista 3D - isomtrico SO" i amb
l'eina "pulsartirar s'afegeix l'altura.
R)s7l"&"s8
1. S'ha representat un laberint clssic de 3 circuits amb Autocad.
2. S'ha comprovat que es pot fer un laberint amb volum utilitzant l'Autocad.
3. S'ha obtingut un esquema d'un laberint clssic i s'ha comprs millor aquest
tipus de laberints.
4. S'ha estimulat la percepci visual.
=J
Fig. 23. 2e.resenta#i< d3un laberint #l6ssi# de 3 #ir#uits amb
Auto#ad.
6.2. REPRESENTAC D'UN LABERNT CORB CLSSC DE 3 CRCUTS AMB
TESTOS
O56)!"7s8
1. Aplicar el procediment per dibuixar aquest tipus de laberint (apartat 5.1.1.).
2. Construir un laberint clssic de 3 circuits de forma circular amb testos.
3. Construir un laberint prou gran per recorre'l. Recrrer el laberint.
4. Estimular la percepci visual i la visi espacial.
(&")1&l8
47 Testos.
Mnega.
8 Totxos.
2 Trossos de suro.
Cmera.
P1$!)*%)'"8
Es comena per l'interior fent una creu amb els testos ms petits.
Es segueix el procediment intentant deixar passadissos de mida similar i posant els
testos ms grossos a l'exterior. S'utilitza la paret del pati com a paret del laberint i els 8
totxos i els dos fragments de suro per omplir algunes separacions entre testos (fig. 24).
Un cop acabat, es constata que l'amplada dels passadissos s molt variable i aix
dificulta la visi de conjunt.
Es modifica el laberint agafant com a mida per l'amplada dels passadissos dos peus
collocats l'un darrera l'altre.
Es passa la mnega per l'interior per remarcar la paret.
Per ltim es recorre el laberint i es fan les fotos.
Primer s'intenta fer les fotos des de terra, per els passadissos no es veuen b.
Tot seguit es pugen unes escales que porten al pati i es fan ms fotos. Desprs
s'intenta des d'una separaci amb el pati ve, d'uns 2,5 metres d'alada. El
laberint est massa a prop i no cap a la foto.
Per ltim es prova des d'un terrat, el laberint est prou lluny i s'aconsegueix
que es vegin b els passadissos.
&K
R)s7l"&"s8
1. S'ha aplicat el procediment per dibuixar aquest tipus de laberint (apartat 5.1.1.).
2. S'ha construt un laberint clssic de 3 circuits de forma circular amb testos.
3. S'ha construt un laberint prou gran per recorre'l i s'ha recorregut.
4. S'ha estimular la percepci visual i la visi espacial.
&=
Fig. 24. 2e.resenta#i< d3un laberint #orb #l6ssi# de 3 #ir#uits amb
testos.
6.3. REPRESENTAC D'UN LABERNT CORB CLSSC DE 3 CRCUTS SOBRE
SURO
O56)!"7s8
1. Gravar un laberint corb clssic de tres circuits sobre suro.
2. Simular el procs de construcci d'un petroglif.
3. Obtenir una simulaci d'un petroglif.
4. Estimular la motricitat fina.
(&")1&l8
Llapis.
Suro.
Esptula.
Barrina.
Paper de vidre.
Bol.
Pintura blanca.
Pintura negra.
Brotxa.
P1$!)*%)'"8
Es comena dibuixant a m alada el laberint sobre el suro. Primer la creu i tot seguit
s'uneixen els punts exteriors del laberint tal com s'explic a l'apartat 5.1.1.
A continuaci es rasquen amb la barrina les lnies dibuixades anteriorment fins
aconseguir gravar els "camins.
Tot seguit es fa servir l'esptula per separar el tros de suro treballat de la resta. Un cop
acabat, s'espolsa i es llimen els contorns amb paper de vidre. Finalment es pinta de
gris clar, obtingut de la barreja de blanc i negre.
R)s7l"&"s8
1. S'ha gravat un laberint corb clssic de tres
circuits sobre suro.
2. S'ha simulat el procs de construcci d'un
petroglif.
3. S'ha obtingut una simulaci d'un petroglif.
4. S'ha estimulat la motricitat fina.
&&
Fig. 2$. Petroglif del
museu arqueol=gi# de
)antander.
Fig. 2*. !ris obtingut barre>ant el blan# i el
negre.
Fig. 2(. )uro barrina i
es.6tula.
Fig. 2/. 2e.resenta#i< d3un
laberint #orb #l6ssi# de 3 #ir#uits
sobre suro.
6.4. REPRESENTAC D'UN LABERNT CORB CLSSC DE 7 CRCUTS A M
O56)!"7s8
1. Dibuixar un laberint corb clssic de 7 circuits a m.
2. Adaptar per a comps el procediment trobat a la web:
www.xtec.cat/~jjareno/activitats/laberints/java/construir_laberints_corda.htm
3. Aclarir l'explicaci de l'apartat 5.1.1.
4. Obtenir un vdeo del procediment.
5. Estimular la motricitat fina.
(&")1&l8
Comps amb adaptador.
Llapis.
Goma.
Bolgraf.
DN-3.
Escaire.
Cartab.
Llum de taula.
Cmera.
2 Gomes elstiques.
Movie Maker.
T)$1&8
En la web citada a objectius s'explica que aquest tipus de laberint es pot dibuixar
clavant 5 estaques, marcades al dibuix amb una creu vermella, i lligant una corda a la
estaca 2 (fig. 29).
Si s'observa l'animaci de la web i es compara amb el vdeo resultant d'aquesta
experincia, es pot veure que les 5 estaques coincideixen amb els 5 punts on s'ha
clavat el comps per fer el laberint.
P1$!)*%)'"8
Es comena dibuixant el centre del laberint a llapis amb l'ajuda de l'escaire i el cartab.
Tot seguit s'uneixen els punts ms externs de la creu amb l'ajuda del comps.
&A
El primer circuit es dibuixa collocant el comps a
l'estaca 2. Des d'aquesta posici es comena el
segon circuit, que es completa amb el comps al
punt 3. Des del punt 3 es traa la part inferior dreta
dels circuits 3, 4 i 5. Per acabar aquests tres circuits
cal clavar el comps altre cop al punt 2 (part
superior) i a continuaci al punt 1 (inferior
esquerra). Seguint en el punt 1 es traa la part
inferior esquerra del sis circuit que s'ha de
completar des de el punt 2 (superior), 3 i 5 (inferior
dreta). El set circuit es comena clavant el comps
al punt 4 i posteriorment als punts 1, 2, 3, i 5.
Mentre es grava es repeteix el procs amb bolgraf, repassant les lnies dibuixades
prviament. Aix es fa perqu el llapis es veu malament a traves de la cmera de
fotografia.
Per gravar es fa el muntatge que es pot veure a la figura 30. El bra del llum queda a
sobre el full i les gomes elstiques s'utilitzen per lligar la cmera al bra de la lmpada.
.
Per repassar el laberint cal muntar l'adaptador al comps i encaixar-hi un bolgraf.
Un cop gravat es passa el vdeo pel programa Movie Maker i s'accelera.
R)s7l"&"s8
1. S'ha dibuixat un laberint corb clssic de 7 circuits a m.
2. S'ha adaptat per a comps el procediment trobat a la web
www.xtec.cat/~jjareno/activitats/laberints/java/construir_laberints_corda.htm
3. S'ha aclarit la explicaci de l'apartat 5.1.1.
4. S'ha obtingut un vdeo del procediment utilitzat.
5. S'ha estimulat la motricitat fina.
Per veure el vdeo obtingut cal anar a l'annex (DVD) i clicar la pista 1.
&6
= & A
6 <
G
-
<
6
A
&
=
Fig. 31. Muntatge .er
gra8ar.
Fig. 20.
4squema.
6.5. REPRESENTAC D'UN LABERNT QUADRAT CLSSC DE 7 CRCUTS AMB
LEGO

O56)!"7s8
1. Aplicar a la construcci el procediment teric per dibuixar aquest tipus de
laberint (apartat 5.1.1.).
2. Construir un laberint clssic de 7 circuits de forma quadrada i fer-hi passar una
bola per l'interior.
3. Veure el laberint en volum.
4. Apreciar la llargada del recorregut.
5. Estimular la percepci visual.
(&")1&l8
Peces de Lego

.
Pots de Lego

.
mant (esfric).
mant (potent).
Vidre (finestra desmuntable).
Papers blancs.
Cmera.
Trpode flexible.
Guia de cortina.
Movie Maker.
P1$!)*%)'"8
Construir el laberint
Es comena pel centre fent la creu, seguint el procediment explicat a Tipus.
Es fan els passadissos de la mateixa amplada que les parets. D'aquesta manera es
poden utilitzar les peces de Lego

per comprovar-ne la mida. S'uneixen els

passadissos per sobre perqu es mantinguin rectes durant el procs de construcci.
&<
Fig. 31. 2e.resenta#i< d3un laberint quadrat #l6ssi# de * #ir#uits amb
Lego
4
.
Fer passar la bola sense que es vegi la m
Una possibilitat s fer-ho amb dos imants. Un dels imants ha de tenir forma d'esfera
perqu rodoli per dins el laberint. Per si es passa la m, amb l'altre imant, per sobre
el laberint per moure l'esfera, es priva la visibilitat.
Una soluci es posar el laberint sobre una superfcie fina i fer moure l'imant per sota.
El primer que s'ha comprovat s que a travs de la taula on s'ha construt el laberint la
forca magntica de l'imant no s suficient per moure l'esfera. Per aquest motiu es
busquen altres materials.
El primer material que es prova s el cartr. En aquest cas s'ha utilitzat el que es fa
servir per muntar arxivadors. El cartr es corba sota el pes del laberint i les peces del
laberint s'afluixen.
El segon material que es prova s una lmina de fusta prima. La fora de l'imant la
travessa b i no es doblega sota el pes de les peces, per s difcil seguir la trajectria
del laberint des de sota la fusta ja que no s transparent.
El tercer material i definitiu s una finestra desmuntable. Des de sota es pot moure la
bola perfectament amb l'ajuda de l'imant i es veuen els passadissos del laberint.
&-
Fig. 32. Laberint sobre
#artr<.
Fig. 33. Laberint sobre l6mina de
fusta.
Fig. 34. Finestra
desmuntable.
Muntatge per gravar
El muntatge definitiu es pot veure a continuaci:
La finestra est sobre una taula extensible. Sobre la finestra hi ha papers perqu no es
vegi la persona que mou l'imant esfric (bola) i es vegi b el recorregut de la bola.
Sobre els papers es colloca el laberint.
Perqu no trontolli la cmera es lliga amb un trpode flexible a una guia de cortina en
dess que s'aguanta recolzada pels dos extrems a les caixes de Lego

.
Tot queda illuminat pel llum de sobre la taula.
R)s7l"&"s8
1. S'ha aplicat el procediment per dibuixar aquest tipus de laberint (apartat 5.1.1.)
2. S'ha construt un laberint clssic de 7 circuits de forma quadrada, s'ha fet
passar una bola per l'interior i s'ha gravat.
3. S'ha pogut veure i tocar el laberint en volum.
4. S'ha comprovat que la llargada del recorregut s ms gran del que es podia
imaginar en un principi.
5. A ms de complir els objectius, s'ha obtingut una vista inesperada del laberint
des de sota la taula.
6. S'ha estimulat la percepci visual.
Per veure el vdeo obtingut cal anar a l'annex (DVD) i clicar la pista 2.
&G
Fig. 3$. Muntatge .er gra8ar. Fig. 3(. Laberint des de
sota.
6.6. REPRESENTAC D'UN LABERNT BLTC DE CORDA
O56)!"7s8
1. Construir un laberint Bltic amb corda.
2. Construir un laberint per resseguir-lo amb el tacte.
3. Aprendre a dibuixar aquest tipus de laberint.
4. Veure la llargada del recorregut.
5. Demostrar que aquest laberint est format per dues parets (cordes).
6. Fer una animaci per mostrar el recorregut.
7. Estimular la percepci visual i la motricitat fina.
(&")1&l8
2 Cordes.
Agulles de cap.
Llenol.
Coix de sof.
Cmera.
Trpode flexible.
Guia de cortina.
Pots de Lego
R
.
Movie Maker.
P1$!)*%)'"8
Construir el laberint
Primer es dibuixa el laberint a m alada en un paper.
Tot seguit es colloquen les cordes a terra seguint el dibuix de mostra per saber si sn
prou llargues (fig. 37).
Desprs s'agafa un coix de sof i s'embolica amb un llenol per tal que la corda hi
ressalti.
Es colloca primer una corda (fig. 38) i desprs l'altra (fig. 39) i s'enganxen al coix amb
agulles de cap. Es procura deixar sempre el mateix espai, uns dos dits.
&;
Fer un vdeo amb fotos
Es fa un muntatge similar al de la prctica del Lego
R
.
Com es pot veure en la segent fotografia s'utilitzen els pots de Lego
R
i la guia de
cortina per fixar la cmera.
Desprs es fa passar un objecte (gos de plstic) pel laberint fent una foto cada vegada
que es desplaa una mica.
Per ltim es passen les fotos a l'ordinador i s'utilitza el programa Movie Maker per fer
una animaci.
R)s7l"&"s8
1. S'ha construt un laberint Bltic amb 2 cordes demostrant aix que els laberints
bltics estan formats per dues parets.
2. S'ha aprs com es dibuixen aquest tipus de laberints.
3. S'ha vist que igual que en el laberint cretenc el recorregut s molt ms llarg del
que ens imaginem a primera vista.
4. S'ha pogut seguir el laberint guiant-se noms pel tacte.
5. S'ha fet la animaci i aix s'ha mostrat que t una entrada i una sortida
diferenciades.
6. S'ha estimulat la percepci visual i la motricitat fina.
Per veure el vdeo obtingut cal anar l'annex (DVD) i clicar la pista 3.
6.7.REPRESENTAC DE TRES LABERNTS ROMANS AMB SKETCHUP
&J
Fig. 3*. Laberint al
terra.
Fig. 3/. Primera
#orda.
Fig. 30. &ol?lo#ant la segona
#orda.
Fig. 41. 2e.resenta#i< d3un laberint 96lti# de
#orda.
Fig. 41. Muntatge .er fer
fotos.
O56)!"7s8
1. Representar un laberint rom de cada tipus amb volum.
2. Demostrar que els laberints romans estan formats per una nic paret encara
que aquesta tingui ramificacions.
3. Utilitzar l'SketchUp
4. Estimular la visi espacial.
(&")1&l8
Dibuix dels tres tipus de laberint rom.
Ordinador.
SketchUp.
P1$!)*%)'"8
Es comena anant a "File - mport i enganxant la imatge (fig. 42). Un cop fet aix es
ressegueixen les lineals d'un dels laberints amb l'eina "Line .
Aquest procs es pot fer sense aixecar el llapis i tornant al punt on s'ha comenat.
Aix demostra que el laberint t una nica paret.
Quan s'ha resseguit tot s'aconsegueix una superfcie, se li posa altura amb l'eina
"Push/Pull . .Tot seguit es treu l'esquema de sota el dibuix amb l'eina "Move
i per acabar es pinta el laberint amb l'eina Paint Bucket .
Es repeteix el mateix procs amb els altres dos laberints.
AK
Fig. 42. 4squema dels tres ti.us de laberints
romans.
A=
Fig. 43. Laberint rom6 de ti.us
meandre.
Fig. 44. Laberint rom6 de ti.us
ser.ent@.
R)s7l"&"s8
1. S'ha representat un laberint rom de cada tipus amb volum.
2. S'ha demostrat que els laberints romans estan formats per una nica paret
encara que aquesta tingui ramificacions.
3. S'ha utilitzat l'SketchUp.
4. S'ha estimulat la visi espacial.
6.7. REPRESENTAC DEL LABERNT MEDEVAL DE CHARTRES AMB VOLUM
AMB SKETCHUP
O56)!"7s8
1. Representar el laberint medieval de Chartres (fig. 47) amb SketchUp.
2. Representar amb SketchUp un laberint amb corbes.
3. Aprendre a fer servir les eines de l'SketchUp relacionades amb les corbes.
4. Veure com queda un laberint, originalment pla, amb volum.
5. Estimular la visi espacial.
(&")1&l8
Esquema del laberint de Chartres (fig. 46).
Ordinador.
SketchUp.
P1$!)*%)'"8
Es comena important l'esquema anant a "File - mport i enganxant la imatge de
forma horitzontal.
A continuaci es comencen a fer els cercles que equivaldrien a les parets amb les
eines "Circle , "Line i "Eraser i se'ls dna altura amb l'eina "Push/Pull
.
Tot seguit es treuen les parts sobrants dels cercles i s'afegeixen les cantonades dels
passadissos amb l'eina "arc. Al final s'esborren les lnies sobrants amb l'eina "eraser
i es treu l'esquema de sota el dibuix amb l'eina "Move .
A&
Fig. 4$. Laberint rom6 de ti.us
es.iral.
Per acabar es pinta el laberint amb l'eina "Paint Bucket . Per a la part
superior de la paret es busca un color suau a "Markers" i per a les parets es busca una
textura de totxanes posant "Brick and Cladding a la pestanya que s'obre al clicar l'eina
"Paint Bucket .
R)s7l"&"s8
1. S'ha representat el laberint medieval de Chartres amb SketchUp
2. S'ha representat amb SketchUp un laberint amb corbes.
3. S'ha aprs a fer servir les eines de l'SketchUp relacionades amb les corbes.
4. S'ha vist com quedaria un laberint, originalment pla, amb volum.
5. S'ha estimulat la visi espacial.
AA
Fig. 4/. 2e.resenta#i< del laberint medie8al de &+artres amb
),et#+A.
Fig. 4*. Laberint de
&+artres
Fig. 4(. 4squema del laberint de
&+artres
9. LABERINTS I JARDINS.
A partir del Renaixement es van construir els primers laberints multicursals en jardins.
Aquestes complicades construccions tenien un objectiu ldic.
Si es presta atenci al material amb qu estan fets, es poden trobar laberints
construts amb xiprers, com el de Horta, o d'altres construts amb teix, com el laberint
de la pau (3rlanda5.1amb% es troben laberints constru6ts amb "ira-sols, com el
Reignac-sur-ndre (fig. 49), considerat el ms gran del mn. El primer laberint de blat
de moro va ser construt amb l'objectiu de gravar la pellcula 7urassic Par8 el 1993 i
des de llavors se'n han construt molts ms.
Si es busquen laberints tamb se'n troben de construts amb totxanes, com l'Arkvill
Maze de Nova York (fig. 50), o amb planxes metlliques, com ara el Wooden Fenced
Maze.
No s'han d'oblidar els laberints de miralls on s la prpia imatge la que crea confusi.
El primer laberint de miralls que es coneix va ser dissenyat per Leonardo da Vinci.
Si es presta atenci a la forma es troben moltssims laberints pensats per ser mirats
des d'un avi i que representen pellcules com Star Trek, poltics com Abraham
Lincoln, animals 9fi". :;5... fins i tot n&i &a un amb forma de peu 9fi". :<5. -quests
laberints no tenen nom%s un ob(ectiu l=dic, basat en ser recorre"uts, tamb% tenen un
ob(ectiu artstic, daconse"uir un dibui, o propa"andstic en el cas d-bra&am *incoln.
Un altre element curis que tenen els laberints actualment sn ponts que permeten a
les persones que el recorren pu(ar i ai orientar-se. -quests ponts formen part de
le#oluci dels laberints (a que cada #e"ada sn m%s "rans i m%s compleos i
resultaria molt difcil sortir-ne sense aquest in#ent. ,n eemple n%s el laberint de
Longleat, de 1,48 hectrees.

A6
Fig. 40. 2eigna#BsurB'ndre
CFranDaE.
Fig.$1. Ar,8ill
Fig. $2. F+e 'm.rint C!lou#ester
AnglaterraE.
Fig. $1. 4l Laberint %a#a
C9erl@nE.
:. LABERINTS A BARCELONA (PR4CTICA)
En aquest apartat s'estudien els dos laberints ms importants de la nostra ciutat, el
Laberint d'Horta i el de la Sagrada Famlia.
Aquest apartat t tres funcions:
La primera s representar laberints reals que s'han visitat anteriorment.
La segona funci s poder canviar la manera de veure aquests laberints. Per exemple,
el Laberint de la Sagrada Famlia s massa petit per recorre'l, per es pot construir
amb unes dimensions adequades per recorre'l, i fer-ho.
La tercera funci s seguir millorant el coneixement sobre els programes SketchUp,
Autocad i Movie Maker.
La quarta funci s estimular habilitats, com visi espacial o la motricitat.
Per estudiar aquests laberints s'utilitza el mateix esquema que en l'apartat >.
?epresentaci de laberints 9pr+ctica5 afegint-hi l'apartat introducci. En aquest apartat
es desenvolupen les informacions bsiques del laberint: autor, histria, significat...
A<
8.1 REPRESENTAC DEL LABERNT DE LA SAGRADA FAMLA.
I'"1$*7!!.8
A la faana de la passi dissenyada per Josep Maria Subirachs s'hi troba un laberint
unicursal.
Com ja s'ha mencionat en l'apartat d'histria, el cristianisme utilitza el laberint com a
smbol.
Normalment els laberints utilitzats com a smbol cristi tenen una creu incorporada.
Aquest no s el cas del laberint de la Sagrada Famlia tot i que es podria associar amb
la creu igualment, ja que es troba en la mateixa faana que la crucifixi de Crist.
Aquest laberint simbolitza el recorregut de la passi de
Crist. Es dedueix de la posici en qu es troba a la
faana, entre la negaci de Pere i la casa del gran
sacerdot. Com tots els laberints utilitzats pels cristians el
centre representa la puresa, l'espiritualitat i l'apropament
a Du desprs d'una peregrinaci.
Aquest laberint es troba al costat de la porta. Aquesta
situaci no s casual. Des dels romans els laberints es
colloquen a prop de les portes. Algunes esglsies han
conservat aquest costum, com ara la Catedral de San
Martino de Lucca o l'esglsia de Santa Maria de Tall, el
laberint de la qual es pot visitar al Museu Nacional d'Art
de Catalunya. Aquest costum s'explica per l'antiga
creena que els laberints protegien del mal, ja que es
deia que el mal noms avanava en lnia recta i per tant
no podia travessar un laberint.
O56)!"7s8
1. Explicar la relaci entre el laberint i la religi.
2. Representar el laberint de la Sagrada Famlia en volum amb SketchUp.
3. Representar l'invers del laberint amb Autocad.
4. Observar la diferncia entre el laberint real i l'invers.
5. Utilitzar els programes: SketchUp, Autocad i Movie Maker.
6. Dibuixar un axonomtric isomtric del laberint de la Sagrada Famlia a m.
7. Construir el laberint de la Sagrada Famlia amb dimensions prou grans per
recorre'l i fer-ho.
8. Estimular la percepci visual, la motricitat i la visi espacial.
(&")1&l8
A-
Fig.$3. Laberint de la )agrada
Fam@lia.
Fotografia del laberint de la Sagrada Famlia (fig. 53).
Ordinador.
SketchUp.
Autocad.
DNA-3.
Llapis.
Goma.
Escaire.
Cartab.
Pales.
Cubell.
Cmera.
Movie Maker.
P1$!)*%)'"8
PART 18 Representaci del laberint de la Sagrada Famlia amb SketchUp.
Per representar el laberint amb SketchUp s'ha utilitzat una foto (fig. 53).
Es comena pel que s prpiament el laberint. Primer es fa una quadricula perqu
totes les parets tinguin les mateixes mides. Es poden utilitzar les eines "Line i
"Rectangle" . Com que no es tenen les mides reals s recomanable comenar
pel centre, ja que si es fa a la inversa ens podem trobar que desprs no hi cpiga tot.
Un cop es t el laberint fet, es selecciona tot i s'agrupa formant un component clicant
el bot de la dreta a "Make a component.
Amb l'eina "Rotate s'inclina el laberint. Es dibuixa la columna sobre la qual reposa
el laberint amb l'eina line prenent de referncia els eixos de coordenades. Tot
seguit es compten les escales a la fotografia i s'afegeixen utilitzant les eines Line
i "Push/Pull .
AG
Fig. $4. Laberint de la )agrada Fam@lia amb
),et#+u..
PART 28 Representaci del laberint invers de la Sagrada Famlia amb Autocad.
Per representar el laberint amb Autocad s'ha utilitzat el relleu de la figura 56 que es
troba a la porta de Getseman a la faana de la Passi i correspon a l'invers del
laberint construt a la part ;.
Es comena assignant una mida a l'amplada dels passadissos i parets, com per
exemple 10 unitats. Tot seguit es va construint el laberint prenent de referncia la mida
10. Es pot utilitzar l'eina "Lnea i "Recortar . A continuaci es va a "Ver - pot.
vista 3D - isomtrico SO" .Tot seguit amb l'eina "Pulsartirar s'afegeix una altura
de 10.
Per aconseguir veure diferents vistes del laberint al mateix temps es va a Ventanas
-ventanasguardadas... i s'obre una finestra on es pot triar el nombre de vistes que es
necessiten veure a l' hora (fig. 56, 57, 58).
PART #8 Representaci del laberint de la Sagrada Famlia a m.
S'aprofita la part de SketchUp per obtenir una planta d'on treure les mides. Tamb s
necessari un perfil, aquest s'ha obtingut de les fotografies fetes a la sortida escolar a
la Sagrada Famlia de l'assignatura de religi.
Per comenar es dibuixen els eixos separats entre si per angles de 120. A continuaci
es dibuixa la planta. Es recomanable comenar fent una quadrcula, la mida dels
quadrats s equivalent a la mida de les parets i dels passadissos.
Un cop es t la quadrcula noms cal anar seguint el dibuix de Sketchup i anar trobant
tots els vrtexs que s'han d'aixecar per fer les parets. Tot seguit s'aixequen els punts i
s'uneixen formant les parets.
Per acabar es repassen totes les lnies vistes.
A;
Fig. $/. A5onom"tri#
Fig. $(.
Perfil
Fig. $*.
Planta
Fig. $$.
'n8ers
AJ
6K
PART 48 Representaci del laberint de la Sagrada Famlia amb sorra.
S'aprofita la part de SketchUp per obtenir una planta. A partir de la planta es dibuixa el
negatiu, que consisteix en dibuixar els camins en comptes de les parets. A continuaci
es memoritza el negatiu.
Un cop es sap fer el negatiu es pot anar a la platja amb tot el material i construir el
laberint. Es comena aplanant una gran extensi de sorra (aproximadament 2 x 2 m) i
es mulla amb aigua de mar amb l'ajuda del cubell. Es dibuixa el negatiu amb una pala,
agafant com a mida dels passadissos l'amplada de la pala. Tot seguit es comena a
enfonsar els passadissos marcats, excavant amb la pala. De tant en tant es para
d'excavar per mullar el laberint i aix impedir que s'ensorri. Tot seguit s'acumula sorra
al voltant dels passadissos exteriors i es construeixen parets.
Per acabar es passa per dintre el laberint i es grava el procs per poder-ne fer un
muntatge amb Movie Maker.
.
R)s7l"&"s8
1. S'ha constatat la relaci entre el laberint i la religi.
2. S'ha representat el laberint de la Sagrada Famlia en volum amb SketchUp.
3. S'ha representat l'invers del laberint amb Autocad.
4. S'ha ents la diferncia del laberint real i l'invers.
5. S'han utilitzat els programes SketchUp, Autocad, Movie Maker i s'ha millorat el
coneixement sobre aquests.
6. S'ha dibuixat un axonomtric isomtric del laberint de la Sagrada Famlia.
7. S'ha construt el laberint de la Sagrada Famlia en dimensions prou grans per
recorre'l i s'ha recorregut.
8. S'ha estimulat la percepci visual, la motricitat i la visi espacial.
Per veure el vdeo obtingut cal anar l'annex (DVD) i clicar la pista 4.
6=
Fig.$0. 2e.resenta#i< del laberint de la )agrada Fam@lia amb
sorra.
:.2. REPRESENTACI3 DEL LABERINT D;HORTA
I'"1$*7!!.8
El parc del laberint d'Horta situat al sector oriental de la serralada de Collserola es
comena a construir a finals del segle XV, al 1791. Va ser encarregat per Antoni
Desvalls i d'Ardena, marqus de Llupi i de Poal, que dispos de la collaboraci dels
arquitectes Domenico Baguitti, Jaume Valls i Andreu Valls i del jardiner francs Joseph
Delvalet. Es comen a construir pel dipsit d'aigua situat a la part superior del parc i
destinat al rec del jard.
Antoni Desvalls i d'Ardena constru d'acord amb la seva poca un jard neoclssic.
Ms tard el seu net constru un jard romntic i finalment es constru l'anomenat jard
domstic situat a la part posterior del palauet i destinat a l's diari de la famlia.
El jard t una perspectiva inversa a l'habitual, ja que noms es pot admirar
completament des de la terrassa superior. Per tant, primer s'ha de travessar per poder-
lo veure.
La part principal del jard s el laberint, l'element ldic que consta de 750 metres
lineals de xiprers que dibuixen els camins d'un laberint multicursal.
A l'entrada del laberint hi ha un gravat d'Ariadna donant el cabdell a Teseu amb la
inscripci Entra, saldr@s sin rodeo A el laberinto es sencillo A Bo es menester el o#illo A
que dio -riadna a 1eseo.
En el centre del laberint s'hi troba l'esttua d'Eros, en una placeta envoltada per vuit
camins dels quals noms un s correcte.
La sortida est protagonitzada per un brollador d'aigua el soroll del qual ha d'ajudar a
orientar-se.
A la sortida del laberint sobre les escales es troben dos temples, un amb l'esttua de
Dnae i l'altre amb la d'Ariadna. Els dos personatges mitolgics van experimentar
desenganys amorosos.
Ms amunt es troba la nimfa Eco amb la inscripci: !e un ardiente frenes A Eco y
Barciso abraCados A fallecen enamorados A ella de %l y %l de s
Aquest laberint s'interpreta com una descripci irnica de l'amor corts.
O56)!"7s8
1. Veure el laberint dintre del conjunt del parc.
2. Fer un volum del laberint d'Horta amb l'SketchUp.
3. Millorar els coneixements sobre la utilitzaci de l'SketchUp
4. Estimular la percepci visual, la motricitat i la visi espacial.
6&
(&")1&l8
Retallable del laberint d'Horta. Ajuntament de Barcelona. Servei de Parcs i Jardins.
Escola Taller de Rehabilitaci del Patrimoni. La Ciutat de Paper. Barcelona 1989.
Tisores.
Pega de barra.
Pega de contacte.
Cartr ploma.
Agulles de cap.
Cmera.
SketchUp.
P1$!)*%)'"8
PART 1 8 Representaci del laberint d'Horta a partir d'un retallable.
Es comena enganxant la base sobre una superfcie dura com el cartr ploma.
A continuaci es retallen i s'enganxen les diferents peces tal com diuen les
instruccions del retallable. Per enganxar les peces grans es pot fer servir la pega de
barra per per les ms petites s millor la de contacte.
Un cop acabada la construcci es retallen els arbres a plaer i es claven amb agulles a
les zones boscoses del parc del laberint. s bo posar una mica de pega de contacte a
la punta superior de l'agulla per evitar que el paper vagi lliscant cap a baix (fig. 60).
PART 28 Representaci del laberint d'Horta amb Sketchup.
6A
Fig. (1. 2e.resenta#i< del laberint d3-orta a .artir d3un
retallable.
Per comenar es fa una fotografia de la /&1" 1 en qu noms surti el laberint i es
guarda a l'ordinador.
A continuaci s'obre l'Sketchup i es va a "File import i s'enganxa la imatge. Un cop fet
aix es ressegueixen les lnies del laberint d'Horta amb l'eina "Line .
Aquest procs no es pot fer sense aixecar el llapis, aix demostra que el laberint a part
de ser multicursal t ms d'una paret, s de connexi mltiple.
Quan s'ha resseguit tot s'aconsegueix una superfcie, se li posa altura amb l'eina
"Push/Pull . . A continuaci es treu l'esquema de sota el dibuix amb l'eina "Move
i es canvia per una superfcie blanca que es pinta amb l'eina Paint Bucket . Tot
seguit es pinta el laberint.
Desprs es construeixen els arcs de les portes amb l'ajuda de les eines "Rectangle
, "Arc i "Push/ Pull..... .
Tot seguit es construeix la bassa i el podi de l'esttua amb l'eina "Circle . Es
busca una foto de l'esttua, que es guarda a l'ordinador i es colloca anant a "File
import i seleccionant l'opci "Use as image.
Per acabar s'afegeixen figures humanes anant a "Window component i escrivint al
buscador "people (fig. 61).
R)s7l"&"s8
1. S'ha vist el laberint dintre del conjunt del parc.
2. S'ha fet un volum del laberint d'Horta amb l' SketchUp.
3. S'han millorat els coneixements sobre la utilitzaci de l' SketchUp.
4. S'ha estimulat la percepci visual, la motricitat i la visi espacial.
<. UTILITAT ACTUAL DELS LABERINTS
66
Fig. (1. 2e.resenta#i< del laberint d3-orta amb
),et#+u..
Actualment els laberints es poden trobar en llocs molt diferents i amb utilitats diferents.
Es poden dividir els usos en dos grups: ldics/culturals i pedaggics.
En el primer grup (ldics/culturals) es troben, entre d'altres, els laberints dels llibres i
pellcules. gual que els nostres avantpassats, utilitzem els laberints en les histries.
Normalment els laberints dels llibres i les pellcules sn aparentment impossibles i
dinmics, es mouen a merc de la histria. Hi ha laberints d'aquests tipus a la
pellcula "!ins el laberint 9fi". ><5 o "Darry Potter E 9fi".>F5. Per tamb hi ha llibres
on surten laberints senzills i agradables, semblants als dels jardins, com ara a *a
Dist'ria interminable 9fi". >E5.
Els jocs de taula sn una altra font inesgotable de laberints pertanyents al grup
ldics/culturals. Hi ha jocs d'estratgia com ara "Quoridor
4
9fi". >:5 on cada jugador ha
de crear un laberint per al seu oponent que li dificulti l'arribada a la meta mentre ell hi
arriba. "-maCe
4
consisteix en fer laberints dinmics on es poden moure algunes
parets. Tamb hi ha jocs d'habilitat com el "*abyrint&
4
9fi". >>5 en el qual jugant amb
la inclinaci del taulell s'ha d'aconseguir que una bola faci el recorregut complet.
Tamb es troben jocs d'ordinador basats en laberints i s que, naturalment, es pot
considerar la pantalla del "comecocos un laberint (fig. 67).
Per el joc ms fams en forma de laberint s *oca. s aparentment un laberint
unicursal, per est ple de trampes: culs de sac, com el pou, i camins amagats, com
els ponts o les oques. Tot aix el converteix en multicursal. T una casella molt curiosa
en forma de laberint on el jugador es queda encallat, un laberint dintre d'un laberint.
Els laberints com a representacions artstiques tamb formen part del grup
ldic/cultural. Dins les representacions artstiques en podem distingir tres tipus. El
primer sn els jardins que ja s'han comentat en l'apartat 7. Un exemple molt actual s
"El o(o que llora del 2006, Lima (Per). El segon tipus sn les escultures com "el
6<
Fig. (2. Pel?l@#ula GHins el
laberintI.
Fig. (4. ILa +istoria
interminableG.
Fig. (3. Laberint de I-arrJ Potter 4I.
Fig. ($. Kuoridor4. Fig. ((.
LabJrint+4.
Fig.(*.
&ome#o#os.
laberinto de la memoria de Ramn de Soto 2009 (fig. 68) o la de Michael Ayrton amb
el ttol de Gun $aCe 1970. El tercer sn els quadres com "El *aberint de Leonora de
Carrington 1991 (fig. 69) o "1&e sprin" labyrint& de Jacek Yerka 2004 (fig. 70).
Entrant al grup de laberints pedaggics, el primer que es pot pensar s que es donen
laberints als nens petits perqu els facin, tant a casa com a l'escola. Aix segurament
es recolza en l'existncia del "WSC-R (fig. 71), una de les proves que es fan per
determinar el Coeficient ntellectual. Una part d'aquesta prova consisteix en resoldre
10 laberints multicursals ordenats de ms senzill a ms complex. S'han de realitzar
sense aixecar el llapis i evitant les parets i els culs de sac. En aquesta prova es valora
la capacitat del nen de dur a terme instruccions, l'atenci, l'autoregulaci de la
velocitat, l'anticipaci, la precisi del tra i la capacitat de seguir un patr visual.
Tamb existeix un test anomenat "Laberints de Porteu que es fa servir per avaluar el
trastorn per dficit d'atenci sense o amb hiperactivitat (TDA/TDAH). Aquest test
avalua l'atenci i la capacitat de planificaci. De fet un dels exercicis proposats per la
reeducaci de persones amb TDA s la resoluci de laberints.
Es pot dir que la resoluci de laberints multicursals ajuda a millorar totes les capacitats
anteriors excepte la capacitat de dur a terme instruccions, ja que no es reben
instruccions d'una altra persona sempre que es fan laberints.
Tamb es pot dir que els laberints unicursals ajuden a millorar les segents capacitats:
l'atenci, l'autoregulaci de la velocitat, la precisi del tra i la capacitat de seguir un
patr visual.
<.1. ENTRE=ISTA A UNA PEDA>O>A8
Eva Palacios s una pedagoga que treballa a un Equip d'Assessorament
Psicopedaggic (EAP)
6-
Fig. (0. I4l LaberintG de
Leonora de &arrington.
Fig. *1. CF+e s.ring
labJrint+I de La#e, Mer,a.
Fig. (/. I4l laberinto de la
memoriaG de 2am<n de
)oto.
Fig. *1. :')&B2
1. C$% & /s!$/)*&?$?& 7"l"@)s l&5)1'"s /)1 *&?'$s"!&1A B7'sA E' C7's
!&s$sA
A l'hora de fer una avaluaci pedaggica cal fer un diagnstic general.
nteressa recollir informaci sobre diferents aspectes :
1. Capacitats cognitives.
2. Desenvolupament perceptiu.
3. Perfil psicomotriu.
4. Disfuncions cerebrals.
5. Habilitats psicolingstiques.
En el cas dels laberints s'avaluen els dos primers:
Les capacitats cognitives que indiquen en quins mbits el nen s immadur i el
desenvolupament perceptiu, que es refereix a la interpretaci, la percepci...
En els nens ms grans se'ls hi pot controlar el temps i s'avalua la rapidesa del
funcionament mental.
Quan es du a terme una prova amb laberints tamb es pot veure l'actitud del
nen, si pensa abans de comenar o s'hi llena directament, si fa les lnies b o
per tal de anar rpid surt del laberint...
Les proves amb laberints s'utilitzen per complementar les proves
estandarditzades. Proves estandarditzades sn proves elaborades per un
psicleg, determinen amb fiabilitat quin resultat ha de treure un nen segons la
seva edat per no presentar un retard mental.
Les proves que utilitzo i contenen laberints sn el WSC-R i el WSC-4, que sn
proves per avaluar el grau d'intelligncia. El Mcarthy, que avalua la
intelligncia des de, tasques manipulatives i ldiques, s adequat per a nens
de 3-6 anys, i el test d'aptituds d'educaci infantils (AE).
6G
2. E' l& ")+& D)'& s;7"l"@)' l&5)1'"s /)1 & 1))*7!&!.A B7')s E&5l"&"s
*)s)'+$l7/)'A
Jo no faig reeducaci perqu treballo l'EAP. Em dedico al diagnstic. Per
penso que podria utilitzar els laberints per estimular la capacitat perceptiva, en
la dislxia i en el TDA per potenciar la concentraci.
3. P)1 & C7F s)1+)-)' )ls l&5)1'"s C7) )s *$')' &ls ')'s /)""sA B7')s
E&5l"&"s )ls &67*)' & *)s)'+$l7/&1?
Se'ls hi donen laberints perqu es fixin en el recorregut, pel desenvolupament
del raonament perceptiu i la motricitat fina (el tra i la precisi). Els ajuda a
desenvolupar les habilitats espacials i el raonament lgic. Per als ms petits
podrem dir que es l'equivalent a les matemtiques.
4. Els l&5)1'"s 7'!71s&ls (&%5 7' s$l !&%G) s;7"l"@)' )' &l?7' %5" *) l&
/s!$/)*&?$?&A
No es fan servir, per podrien desenvolupar habilitats de percepci visual i
motricitat fina, tra i precisi.
5. C$% +)7s )ls l&5)1'"s )' )l D7"71 *) l& /s!$/)*&?$?&A
Penso que seguirem fent-los servir com a suport de les proves
estandarditzades per fer l'avaluaci psicopedaggica d'un nen.
6;
1H. CONCLUSIONS8
El primer objectiu que em proposava era conixer millor els laberints. Desprs
d'escriure la seva histria, explicar-ne tots els tipus i representar-los en la part prctica,
s evident que en s moltes ms coses. Si ara veig un laberint, no passar per la
meva ment sense que m'aturi un moment a pensar-hi.
El segon objectiu que em proposava era esbrinar la seva utilitat. N'he trobat de molt
variades: ldiques, culturals, pedaggiques, simbliques... Les he explicat a l'apartat
d'histria i fonamentalment en l'apartat "Utilitat actual dels laberints.
El tercer objectiu era aprendre a dibuixar cada tipus de laberint i a diferenciar-los
fcilment. Aquest objectiu l'he comenat a complir mentre explicava els seus tipus,
per on realment els he aprs a dibuixar i a identificar ha sigut fent les prctiques.
El quart objectiu era trobar alguna estratgia per no perdre's dins d'un laberint i trobar
sempre la sortida. Aquest objectiu semblava difcil de complir, per ha resultat que
Trmaux al 1832 ja ho havia fet. Puc dir que he comprs la seva estratgia i he
dissenyat un arbre de decisions.
El cinqu era fer meu l'esquema per explicar les prctiques. Crec que aquest objectiu
l'he complert mentre feia les prctiques sense ser-ne massa conscient. Redactar les
primeres va ser un procs feixuc i lent, mentre que va ser molt rpid escriure les
ltimes.
El sis objectiu que tenia era aprendre a utilitzar programes per dibuixar amb
l'ordinador. Volia aprendre a fer servir l'Autocad i l'SketchUp. Crec que puc dir que en
s ms que al principi del treball, ja que he fet bastants prctiques amb aquests
programes. A ms a ms tamb he aprs a utilitzar el programa Movie Maker.
El set objectiu era relacionar els laberints amb la pedagogia. Aquet objectiu l'he
complert a l'apartat "Utilitat actual dels laberints on es comenta la utilitat del WSC-R,
els laberints de Porteu, i s'entrevista una pedagoga.
El vuit i ltim objectiu era, evidentment, fer un bon treball de recerca i aprendre dels
meus errors perqu el proper treball surti millor. Crec que he fet un bon treball ja que
he aprs moltes coses, he complert els objectius proposats i n'he deixat un rastre
escrit. .
6J
11. BIBLIO>RAIIA
JEB >RAIIA
Edkins Distory of $aCes and *abyrint&s [Consulta: 18 d'abril 2013]
http://gwydir.demon.co.uk/jo/maze/
Cladellas Pros, Ramon $odeliCacin de procesos co"niti#os implicados en la solucin
de laberintos [Consulta: 5 de maig 2013] http://www.tdx.cat/handle/10803/4767
Xtec Dissenyem laberints cretencs [Consulta: 5 d'abril 2013]
http://www.xtec.cat/~jjareno/activitats/laberints/activitat_2.htm
Annim (mail de contacte labolab@labolab.net) *abolab [Consulta: 25 d'abril 2013]
http://www.labolab.net/historia/prehistoria/el-laberinto-de-mogor/
Annim (mail de contacte laberintos@laberinto.org) *aberintos [Consulta: 23 d'abril
2013] http://laberintos.weebly.com/index.html
Sitios Tursticos Parque del *aberinto de Dorta [Consulta: 4 d'abril 2013]
http://sitiosturisticos.com/parque-del-laberinto-de-horta/
nstitut d'Estudis Catalans !iccionari de la llen"ua catalana [Consulta: 10 d'abril 2013]
http://dlc.iec.cat/results.asp
Mabel Yamil Santi Esteban Ecu ?ed [Consulta: 1 d'abril 2013]
http://www.ecured.cu/index.php/Laberinto
Javier Torres Goberna *aberintos de $o"or 9$arn5 [Consulta: 3 d'abril 2013]
http://oestrymnio.blogspot.com.es/2012/12/laberintos-de-mogor-marin.html
Alexandra Ruano Hcio Pare(a, *os ;< laberintos m@s etraordinarios del mundo.
[Consulta: 25 d'agost 2013]. http://www.lacajarota.com/12-laberintos-extraordinarios-
mundo
Taringa *os laberintos m@s impresionantes del mundo [Consulta: 25 d'agost 2013].
http://www.taringa.net/posts/info/6797920/Los-laberintos-mas-impresionantes-del-
mundo.html
Carlos Morales *aberintos de maC [Consulta: 25 d'agost 2013]
http://www.gardencenterejea.com/entrada.php/laberintos-de-maz/945/6
<K
Anita Otero Bravo *aberintos Iisc r [Consulta: 2 de maig 2013]
http://es.scribd.com/doc/135750383/Laberintos-Wisc-r
Sergi Bans Llort Psicolo"a infantil y (u#enil [Consulta: 27 d'Agost 2013]
http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/wiscrwisciv/
index.php
Joan Duran-Porta .eus CCCJ El laberinto del $B-C [Consulta: 28 d'Agost 2013]
http://blogs.cccb.org/veus/exposicions/el-laberint-del-mnac/?lang=es
Annim Mi buhardilla [Consulta: 28 d'Agost 2013]
http://jahartwick.blogspot.com.es/2011/09/el-juego-de-la-oca.html
Veriditas & The Labyrinth Society [Consulta: 8 Octubre 2013]
http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&tl=es&u=http%3A%2F
%2Flabyrinthlocator.com%2Flocate-a-labyrinth
RE=ISTES
Vicente Flix Mateo ?ecursos para el dia"nstico psicopeda""ico del 1!-D y
comorbilidades Revista Electrnica de nvestigacin Psicoeducativa, N
O
10, 2006
SSN:1696-2095. Pag 632.
LLIBRES
Ramon Espelt, Oscar Tusquets Per *aberints Diputaci de Barcelona, Centre de
Cultura Contempornia de Barcelona 2010. SBN 9788498033922.
Patrcia Gabancho Kuia del *aberint dDorta Ajuntament de Barcelona, Direcci de
Serveis Editorials 1999. SBN 1215649375.
Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins, 7ardins del *aberint dDorta, Ajuntament de
Barcelona. SBN 1205456340.
<=