TESEU I EL MINOTAURE

Grup 5
Mireia Boix, Jlia Roig, Joana Rubio i Emma Torres Llat 4t Treball Cooperatiu Mexpliques un mite?

Treball Cooperatiu Grup 5

ndex
1. El Mite 1.1 La creaci del Minotaure 1.2 Teseu i el Minotaure 1.3 Ddal i car 1.4 Dramatis personae (personatges del relat) 2. Referncies mitolgiques actuals 2.1 Mar Egeu 2.2 Illa Icria 2.3 Avinguda Icria 2.4 Escultura de Pasfae 2.5 Laberint dHorta 2.6 Referncies a la resta dEspanya 3. Mitologia a la llengua 3.1 No perdre el fil 3.2 Significat del mot ddal 4. Web grafia 5. TRIVIAL

Treball Cooperatiu Grup 5

1. EL MITE
1.1 La creaci del Minotaure
Minos, fill de Zeus i Europa, va demanar als dus ajuda per poder ser rei de lilla de Creta per davant dels seus dos germans. Aquests hi van accedir, i Posid, du dels oceans, va fer sortir del mar un precis toro blanc amb la condici que el nou rei li ofers com a sacrifici. Minos aix ho va jurar, per en veure les grans qualitats que aquest animal tenia, el va ocultar i en va sacrificar un altre esperant que el du no se nadons. Posid, molt enfadat, va decidir castigar Minos embogint la seva esposa Pasfae. Va infondre en ella un gran desig sexual cap al meravells animal. Ddal era un fams arquitecte atens que havia estat acollit a Creta pel rei Minos, desprs dhaver estat desterrat de la seva ciutat a causa dun crim que havia coms. Ell va ser qui va crear per a Pasfae una vaca de fusta, recoberta amb pell de vaca natural i buida per dins. La reina, dins de linvent, va enganyar el toro i va consumar el desig que sentia cap a ell. Daquesta uni va sorgir una criatura meitat home, meitat toro: el Minotaure. El rei, horroritzat i avergonyit, va encarregar a Ddal construir un edifici en el qual poder tancar aquell fill bastard i monstrus per no veurel ms. Va ser aleshores quan larquitecte va crear un edifici ple de passadissos i racons don era impossible sortir-ne: el laberint. All va tancar el Minotaure, que tan sols salimentava de carn humana, i dall ning no en sabia sortir.

1.2 Teseu i el Minotaure

Passat un temps, el fill de Minos, Androgeu, que havia anat a Atenes per participar en unes competicions esportives, va ser mort accidentalment per un dels seus contrincants. Llavors, el rei de Creta va declarar la guerra a Atenes, es va apoderar de la ciutat i com a cstig, va ordenar que anualment, durant 37 anys, 7 nois i 7 noies dAtenes fossin lliurats a Creta com a tribut per ser devorats pel Minotaure. Aquells qui entraven no tenien cap possibilitat de sortir-ne ja que era molt enrevessat i disposava de moltes estances. Els atenencs estaven aterrats, no podien fer res per impedir la tirania de Minos i esperaven amb nsia un heroi
2

Treball Cooperatiu Grup 5

que posses la suficient valentia per enfrontar-se al monstre. Enmig de la desesperaci, va aparixer Teseu. Teseu era fill dEgeu, rei dAtenes, tot i que havia passat la joventut amb la seva mare. Era molt fort i hbil combatent. Havia fet grans actes que li havien procurat grans reconeixements i fama. Acabaven de sortejar els noms dels joves que aquell any havien de ser lliurats al Minotaure quan Teseu, en sentir els crits de les mares en veure que els hi arrencaven els fills, va decidir marxar ell i lluitar contra aquell monstre no sense abans prometre al seu pare que quan el vencs, canviaria la bandera negra (que portava la nau en senyal de dol) per una de blanca del vaixell amb qu havia salpat cap a Creta. En arribar a lilla i ser rebuts enmig de la cridria dels seus habitants, Teseu va veure entre la multitud Ariadna, filla de Minos. La noia, en veure el fill del rei que shavia presentat voluntriament, sen va enamorar perdudament. Com que sabia que no aconseguiria trobar la sortida del laberint, li va donar un cabdell de fil daurat tot dient-li: jo agafar el fil per un cap, tu agafa l'altra punta i vs descabdellant a mesura que vagis recorrent el laberint. Que la teva m no perdi mai el fil! Per tornar amb mi, noms haurs de seguir-lo. Per et reclamo una cosa a canvi: mhas de prometre que quan surtis daquell lloc, em portars amb tu cap a la teva ciutat, Atenes. Teseu va fingir estar enamorat de la jove per tenir ms oportunitats de matar el monstre. Teseu va fer el que Ariadna li aconsellava i va avanar amb coratge a la recerca del Minotaure, seguit dun grup de joves. La noia sentia com el fil es movia fins que, de sobte, va sentir els bramuls esgarrifosos del monstre. De cop, no es va notar ms moviment en el fil que subjectava i ja no se sentien ms crits. Per vet aqu que el fil es va tornar a moure i es van tornar a sentir crits de joia! El Minotaure havia estat venut! Els atenencs van sortir del laberint i Teseu va abraar Ariadna. Desprs, van embarcar plegats, amb la prometena
3

Treball Cooperatiu Grup 5

que es casaria amb ella tan bon punt arribessin a Atenes. Aviat, el vent va bufar tan fort que la noia es va marejar. Teseu va aturar la nau a lilla de Naxos perqu descanss. Esgotada, es va adormir. Els mariners van posar pressa al noi perqu torns ja que la tempesta shavia calmat. Deliberadament, Teseu va donar lordre de partena sense preocupar-se per la jove i la va abandonar, ja que ell mai nhavia estat enamorat. Quan Ariadna va despertar i va descobrir la traci, va cridar, plorar, lamentar-se i crrer per la platja sense consol. Teseu lhavia abandonada! Per els dus vetllaven per ella; Dions, que passava a prop de lilla, va sentir les lamentacions de la noia i va crrer a socrrer-la. La va consolar i la trobar bonica de tal manera, que li va demanar que es cass amb ell. Finalment, Ariadna es va casar amb un du! Jois dhaver venut el Minotaure, Teseu va oblidar la promesa que havia fet al seu pare de canviar les veles negres per unes de blanques. Com a conseqncia, Egeu es va suicidar llenant-se al mar des de dalt duna roca, pensant-se que el seu fill havia estat devorat pel Minotaure. Teseu va ser aclamat per les famlies atenenques, per se sentia responsable per la mort del seu pare. Per aix, en un principi no va voler ser rei i va instaurar una mena de Repblica en qu els ciutadans es reunien lliurement i decidien ells mateixos el govern de la ciutat. Desprs de la seva mort, havent regnat sobre Atenes els darrers anys de la seva vida per elecci popular, li van construir una tomba on tots els oprimits, pobres o esclaus shi podien refugiar, en record daquell que tota la seva vida havia combatut per protegir els ssers indefensos.

1.3 Ddal i car

A Creta mentrestant, Minos, que es trobava enfurit per la mort del Minotaure i la fugida de la seva filla Ariadna, va castigar Ddal, perqu com a coneixedor de tots els secrets del laberint, sospitava que havia ajudat Teseu a lhora de fugir dall, i va tancar-lo a dins a ell i al seu fill car. El laberint era tan embolicat, que ni el propi constructor en sabia del cert la sortida, tot i que se li va acudir la idea de fabricar unes ales de cera i plomes que va adaptar a les seves espatlles. Batent les ales, van poder sortir del laberint per una petita finestra que donava al mar, per no sense que abans Ddal aviss el seu fill que no vols molt alt, ja que la calor del sol podia desfer la cera de les ales. car, per, no va fer cas de ladvertiment del seu pare, de tan emocionat com estava el jove pel fet de poder volar. Es va enlairar
4

Treball Cooperatiu Grup 5

cada cop ms fins que el sol va fondre la cera de les ales i va caure al mar. Ddal va observar com el seu fill shi estimbava, impotent per salvar-lo. Les seves restes van ser enterrades en una illa propera que a partir daquell moment rebria el nom dIcria.

1.4 Dramatis Personae Minos: fill dEuropa i Zeus, rei de Creta. Posid: du dels mars i dels oceans segons la mitologia grega. Va decidir castigar
Minos fent embogir la seva dona Pasfae.

Pasfae: reina de Creta. Va ser embogida per

Posid enamorant-se dun toro blanc enviat per aquest.

Minotaure: criatura meitat toro meitat hum

nascuda dels amors entre un toro blanc i Pasfae. Va ser tancat dins del laberint per Minos.

Ddal:

fams arquitecte de Creta i constructor del laberint on va ser empresonat el Minotaure.

(Pasfae i el toro blanc)

Egeu: rei dAtenes i pare de Teseu, que es va sucidar en pensar que el seu fill havia
mort.

Teseu: fill dEgeu que va anar a Creta a enfrontar-se amb el Minotaure, a qui
finalment va vncer.

Ariadna: filla de Minos, es va enamorar de

Teseu, per va ser abandonada per aquest a lilla de Naxos i all es va casar amb Dions.

Dions: segons la mitologia grega, s el du del

vi i dels excessos. Va consolar labandonada Ariadna i es va casar amb ella.

(Ariadna i Dionis)

Treball Cooperatiu Grup 5

car: fill de Ddal, tancat junt amb el seu pare en el laberint, i mort per la seva
temeritat desprs dhaver-se apropat massa al sol mentre volava en companyia del seu genitor.

REFERNCIES MITOLGIQUES ACTUALS

2.1 EL MAR EGEU
s el mar que porta el nom del pare de Teseu. El mar va adoptar aquest nom ja que s el lloc on Egeu es va llevar la vida quan va pensar que el seu fill havia mort en no canviar les veles negres per unes de blanques com havien acordat prviament. Actualment, el mar est situat entre Grcia i Turquia. I s lindret on se situen moltes illes, com la dIcria.

2.2 ILLA ICRIA

s una illa de Grcia que est situada al mar Egeu a loest de Samos, una altra illa que pertany a Grcia. El nom de lilla prov duna referncia mitolgica com s car, fill de Ddal, que suposadament va caure prop daquesta. L'illa va ser colonitzada per la ciutat de Milet pels voltants del 750 aC; cap al segle VI aC va ser annexionada per Samos i incorporada als dominis de Polcrates; la flota persa va desembarcar-hi l'any 490 aC i desprs de la guerra l'illa es va incorporar a la Lliga Dlica i va ser coneguda per l'anomenat vi de Pramnis, produt sobretot a Oinoe. Un cens del 2011 assenyala que, actualment, hi ha aproximadament 8.300 habitants. T 255 km2 de superfcie.

Treball Cooperatiu Grup 5

2.3 AVINGUDA ICRIA

La ciutat de Barcelona s plena de referents clssics com, per exemple, lAvinguda Icria, situada al costat del mar. Com b explica el mite, car, fill de Ddal, a causa de la seva desobedincia, va caure al mar. Ell va ser enterrat en una illa anomenada Icria. Per tant, aquesta avinguda es una clara referncia a aquest personatge.

2.4 ESCULTURA DE PASFAE

No molt lluny daqu, a la platja de Ribes i Roges de Vilanova i la Geltr, hi trobem una escultura dedicada a Pasfae. Vigila tota la platja des dun espig. Est feta amb tres tones de coure i al seu peu hi diu: La nostra ciutat, banyada per la mateixa mar que banya Creta, es reconeix en la civilitzaci mediterrnia.

Treball Cooperatiu Grup 5

2.5 LABERINT DHORTA

El Laberint dHorta est situat en un parc de Barcelona, on hi ha diferents escultures i referents mitolgics. Va nixer com un jard neoclssic al segle XVIII, dissenyat per Domenico Bagutti.

2.6 Referents clssics a la resta dEspanya

A Tenerife, hi trobem un municipi anomenat Arona, que s ple de carrers amb noms significatius en la mitologia clssica. Hi trobem carrers que fan referncia a aquest mite: carrer Minos i carrer Ddal. Per hi ha molts ms carrers al voltant que fan referncia a la cultura clssica: carrer Zeus, carrer Minerva, carrer Ulisses, carrer Odissea, carrer Hesprides, carrer Andrmeda, carrer Perseu, carrer Eneas, carrer Olmpia, carrer de Venus, carrer Centaure, carrer Erid, carrer Diana, carrer Hrcules, carrer Atenea, etc...

Treball Cooperatiu Grup 5

Tamb a Jerez de la Frontera (Cdis), hi podem trobar la Rotonda del Minotauro. Della hi destaca la gegant esttua situada just enmig. Representa la part humana del Minotaure derrotat, que mira cap a Creta. I per ltim, a Madrid hi ha el carrer de Teseo, a prop de lAvinguda Amrica.

3. MITOLOGIA A LA LLENGUA
3.1 NO PERDRE EL FIL
Aquesta expressi la relacionem amb el mite quan Teseu sendinsa al laberint i Ariadna li dona un cabdell de fil que anir desenrotlant durant el cam que el portar fins al centre, on s el Minotaure. Aix, en tot moment Ariadna podr saber on s el seu estimat Teseu. Per ell enganya Ariadna fingint que se nhavia enamorat noms per tenir ms opcions de matar el monstre. Aquesta expressi ens diu que Ariadna t lesperana de tornar-lo a veure, ja que el fil lajudar a no perdres i el guiar fins a tornar amb ella. Tamb el fil reflexa la promesa que Ariadna li fa fer a Teseu perqu acabi tornant amb ella. A la vegada vol dir que si es perd el fil, es trenca la promesa. En el mite sexpressa de la segent manera Jo agafar el fil per un cap, tu agafa l'altra punta i vs descabdellant a mesura que vagis recorrent el laberint. Que la teva m no deixi mai el fil! Per tornar amb mi, noms haurs de seguir-lo. Per et reclamo una cosa a canvi: mhas de

Treball Cooperatiu Grup 5

prometre que quan surtis del laberint, em portars amb tu cap a la teva ciutat, Atenes. A part dels possibles significats anteriors, quan diem he perdut el fil o intenta no perdre el fil, estem dient que una persona no ha fet o ents alguna cosa, sigui no escoltant una histria que explica alg, una lectura, etc: Va deixar descoltar un moment la important conferncia de premsa i en va perdre el fil. Paraules com desorientar-se o despistar-se sn sinnims daquesta expressi.

3.2 Significat de ddal

Curiosament, si en un diccionari de sinnims qualsevol en busquem un del mot laberint, ens apareix el termeddal, el creador del de Creta, tot i que com a nom com. Si desprs anem al DIEC (el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans) i cerquem ddal, ens apareix laberint com a sinnim. Aix demostra fins a quin punt tenim ben a prop la cultura clssica. Una altra curiositat... si busquem al DIEC la paraula laberint, ens apareix com a exemple el de Creta.

10

Treball Cooperatiu Grup 5

4. WEBGRAFIA
http://www.slideshare.net/semgrec/teseu http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2011/03/teseu-i-el-minotaure.html http://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/09-2-teseu-i-el-minotaure-dc3a8dali-c3adcar2.pdf http://www.xtec.cat/~mnavar22/teseu%20i%20el%20minotaure.htm http://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/09-2-teseu-i-el-minotaure-dc3a8dali-c3adcar2.pdf http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/creta.htm http://www.diariodelviajero.com/grecia/icaria-grecia-una-isla-de-leyenda-y-unpueblo-vampiro http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5 e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=2598b9255ea6a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang =ca_ES http://www.barcelonamovie.com/atractiu.aspx?idAtractiu=26&idFilm=4

5. TRIVIAL
1. A quin pas es van comenar a disputar els Jocs Olmpics per primera vegada en la era antiga? a) A Itlia, a la ciutat de Roma b) A Grcia, a la ciutat dAtenes c) A Grcia, a la ciutat dOlmpia 2. Dions era el du de... a) du del nctar b) du del vi c) du de qualsevol beguda 3. De quin color era el fil que Ariadna li va donar a Teseu? a) daurat b) platejat c) de cap color especfic. 4. Qui va declarar la guerra a qui desprs de la mort dAndrogeu, el fill de Minos? a) Atenes a Creta b) Troia a Atenes c) Creta a Atenes 5. Qu era el Minotaure? a) un esplndid toro blanc enviat per Posid b) un sser monstrus mig hum mig toro. c) una criatura hbrida meitat humana i meitat equina. 6. De quin color havien de ser les veles del vaixell que Teseu havia dhissar al mstil per simbolitzar que havia matat el Minotaure i lliurat Atenes del jou de Creta? a) blanques

11

Treball Cooperatiu Grup 5

b) negres c) blanques i negres 7. En quina illa va ser abandonada Ariadna? a) Icria b) Naxos c) Srifos 8. Qu va fer Teseu desprs de la mort del seu pare? a) es va sucidar. b) va instaurar una repblica assemblearia per acabar sent-ne el rei de nou c) va deixar el seu tro a un familiar. 9. Amb qui es va casar Ariadna? a) Teseu b) Dions c) Egeu 10. Qui va ser el constructor del laberint? a) car b) Teseu c) Ddal 11. Quants nois i noise atenesos havien de ser sacrificats anualment al Minotaure? a) 7 i 7 respectivament b) 8 i 7 respectivament c) 7 i 8 respectivament. 12. Com va castigar Minos a Ddal? a) tancant-lo al laberint. b) tancant-lo al laberint amb el seu fill. c) tirant-lo al mar des dun penya-segat. 13. Qui va fer aparixer del mar el toro blanc que embog Pasfae? a) Minos b) Posid c) Dions 14. Teseu era fill de a) Atenes b) Minos c) Egeu 15. Com es deia la jove princesa que ajuda Teseu a sortir del laberint? a) Pasfae b) Adriana c) Ariadna

12