SOLUCIONARI

Unitat 4

Comencem

x -1
= , presenta una
x -1 x - 1

Df = R {1}, lim

A partir duna taula de valors, representa gr2

ficament la funci f ( x )
. Dna tota la
x -2
informaci possible de la funci.

f (x) = 2/(x 2) 1/2 1

1/2

discontinutat asimpttica en x = 1.

b) Les simetries.
x +1
, vol dir que f(x) f(x)
1- x
i f(x) f(x), per tant la funci no s parella ni imparella, la grfica no s simtrica ni
respecte de leix dordenades ni respecte de
lorigen.

En ser f(x) =

c) Els punts de tall amb els eixos de coordenades.

f(x) = 0 x 1 = 0 x = 1, talla leix dabscisses en el punt (1, 0).

f(0) = 1, talla leix dordenades en el punt
(0, 1).

3. Troba el recorregut de la funci de lexerci-

ci anterior a partir del domini de la funci

inversa.

Df = R {2}, Rf = R {0}
Talla leix dordenades en el punt (0, 1). No s
simtrica ni respecte de leix dordenades ni respecte de lorigen. s decreixent en tot el seu
domini. Per valors de x < 2 la funci s convexa,
i per valors de x > 2 s cncava.

1(x)

(1 + x )
Rf = D1
f = R {1}.
(1 - x )

4. a) Per qu una funci no pot ser simtrica

respecte de leix dabscisses?

Hi hauria valors de x que tindrien dues imatges.

b) Per qu la grfica duna funci pot tallar

Exercicis

com a mxim per un punt leix OY?

1. Estudia les simetries i indica els punts de

tall amb els eixos de la funci: f ( x )

x +2

( - x )3
-x 3
x3
=
=
=
Com que f (x) =
( - x )2 + 2 x 2 + 2
x2 +2
= f (x), la funci s imparella, per tant s simtrica respecte de lorigen de coordenades.

f (x) = 0

x3
= 0 x3 = 0 x = 0,
x +2
2

Si talls en ms dun punt leix OY, el valor

x = 0 tindria ms duna imatge.

5. Justifica de manera raonada per qu la gr-

fica duna funci no talla en cap punt una

asmptota vertical.
Si la grfica talls una asmptota vertical, hi
hauria valors de x que tindrien ms duna imatge, i per tant no seria una funci.

6. Demostra que les funcions polinmiques no

tenen asmptotes de cap tipus.

talla els eixos en lorigen.

En ser lim p(x) = , fa que no tingui asmptox

2. Donada la funci f ( x ) = x 1 dedueix-ne:

x +3

a) El domini i els tipus de discontinutats.

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

tes verticals ni horitzontals, i com que

m = xlim

p( x )
= , tampoc en t dobliqes.
x

Matemtiques 2. Batxillerat
33

7. Troba, si nhi ha, els punts de tall de lasmptota obliqua i la grfica de la funci de
lexemple 1 apartat b.
No es tallen en cap punt, ja que lequaci
x2
1
= - x 1, no t soluci.
4 - 2x
2

8. Troba les asmptotes de les funcions

segents:

a) f ( x ) =

x +3
x2 - 4

lim

x +3
=
x 2 x 2 - 4

lim

x +3
=0
x2 - 4

verticals: x = 2 i x = 2, horitzontal: y = 0, no
en t dobliqes.
3

x3
x2
= lim
=
x x ( x - 5)
x x - 5
no t cap asmptota obliqua.
m = lim

f) f ( x ) =

3
( x + 1)2

Df = R {1}; lim

3
= + la recta
( x + 1)2

x = 1 s una asmptota vertical.

Df = R, no t asmptotes verticals
3

2x
= , tampoc no en t dhoritx2 + 1
zontals.
x

2x 3
2x 2
m = lim
lim
=
=2
x x ( x 2 + 1)
x x 2 + 1
2x 3

-2 x
n = lim 2
- 2 x = lim 2+ 1 = 0
x x + 1
x x

asmptota obliqua: y = 2x
2
c) f ( x ) = x x- 1

3
= 0 la recta y = 0 s una
( x + 1)2
asmptota horitzontal.
lim

9. Justifica la validesa o falsedat de les afirmacions segents:

a) Si f(x) s creixent en el punt x = x0, aleshores f(x0) > 0.

Fals. Per exemple la funci f(x) = x3 s creixent en tots els reals i en canvi f '(0) = 0

b) Si f(x) s decreixent en el punt x = x0,

aleshores f(x0) 0.

Df = R, no t asmptotes verticals.
x2 - 1
= 0 asmptota horitzontal:
x +
ex
y = 0 per a x +
lim

x2 - 1
= no t asmptota horitx - xe x
zontal per a x
m = lim

x2 - 1
= no t asmptotes oblix - xe x
qes.
m = lim

3 - 4x
2x + 6

Df = R {3}; lim

x -3

3 - 4x
= la recta x =
2x + 6

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

34

x3
= la recta x = 5
x 5 x - 5
s una asmptota vertical.

Df = R {5}; lim

x -1

x +1

d) f ( x ) =

x3
x -5

x3
= + no t cap asmptota horitx x - 5
zontal.

x +3
=
x -2 x 2 - 4
lim

lim

e) f ( x ) =

lim

Df = R {2, 2}

b) f ( x ) = 22x

= 3 s una asmptota vertical.

3 - 4x
lim
= -2 la recta y = 2 s una
x 2 x + 6
asmptota horitzontal.

Veritat, ja que si la funci s decreixent la

funci derivada no s positiva.

c) Si f(x) s creixent a lesquerra del punt

x = a i decreixent a la dreta del mateix
punt, aleshores x = a s un mxim.

Fals. En el punt x = a, pot haver-hi una discontinutat asimpttica.

10. Estudia els intervals de creixement i decreixement de les funcions segents:

a) f ( x ) =
f '(x) =

x +1
x -1
-2
< 0 "xDf = R {1}, la fun( x - 1)2

ci s decreixent en tot el seu domini.

Matemtiques 2. Batxillerat

b) f ( x ) =

en els punts dinflexi de tangent horitzontal

no varia el creixement de la funci.

2x
2x 2 + 1

Df = R, f '(x) =

2 - 4x2
, f '(x) = 0 2 4x2 =
(2 x 2 + 1)

= 0 x = 1/ 2

dinflexi de tangent horitzontal de les funcions:

a) f(x) = 3x4 6x2

f '(1) < 0 s decreixent en (, 1/ 2 ),

f '(0) > 0 s creixent en (1/ 2 ,1/ 2 ) i
f '(1) < 0 s decreixent en (1/ 2 , + ).

c) f ( x ) =

12. Esbrina els mxims, els mnims i els punts

x
ln x

La funci sent contnua i derivable en x = a

passa de creixent a decreixent, ja que la
derivada passa de positiva a negativa, per
tant en x = a la funci presenta un mxim
relatiu.

b) f(x) = x4 + 2x3

ln x - 1
Df = R +, f '(x) =
, f '(x) = 0 ln x 1 =
ln2 x
= 0 ln x = 1 x = e

Per exemple la funci f(x) = x2 en el punt

x = 0.

c) f ( x ) =

f '(1) < 0 en linterval (0,e) s decreixent,

f '(e2) > 0 en linterval (e, + ) s creixent.

d) f ( x ) =

ex
x

segents:

f'(x) =

-e x
(e x - 1)2

f '(x) 0 "x Df no presenta cap punt

estacionari

e2 ( x - 1)
,
Df = R {0}, f '(x) =
x2
f '(x) = 0 x = 1
f '(1) < 0, f '(1/2) < 0 i f '(2) > 0 decreix
en (,0) i (0,1) i creix en (1, + )

11. Contesta

ex
e -1
x

raonadament

les

preguntes

a) Per qu igualem a zero la funci derivada, i resolem lequaci obtinguda, per

trobar els punts estacionaris?

En els punts estacionaris, la recta tangent a

la grfica de la funci s horitzontal, per tant
el seu pendent ha de ser zero, i com que
per definici el pendent de la recta tangent
en un punt s la derivada de la funci en
aquest punt, tenim que la derivada ha de
ser zero.

b) Per qu una funci s creixent en un

punt del seu domini, quan la derivada en
aquest punt s positiva?

Si f (x0) > 0 mt > 0 la recta t s creixent

f(x) s creixent.

c) Per qu en un punt dinflexi de tangent

d) f ( x ) =

4
2

x +8

13. Contesta raonadament les preguntes segents:

a) Una funci f(x) s cncava en linterval

obert (a, b) i convexa en linterval obert
(b, c); vol dir aix que en el punt dabscissa x = b hi ha un punt dinflexi?
No, pot ser que en el punt x = b hi hagi una
discontinutat.

b) Si f(x0) = f(x0) = 0, podem estar segurs

que en x = x0 hi ha un punt dinflexi de
tangent horitzontal?
No, ja que no nhi ha prou que f(x0) = f(x0) =
= 0, si a ms en x = x0 canvia la concavitat
de la funci, aleshores s que s un punt
dinflexi de tangent horitzontal.

14. Determina els punts dinflexi en general i

els intervals de concavitat i convexitat de

les funcions segents:

a) f(x) = x3 2x2 + 4

horitzontal la funci s creixent o decreixent, i en els mxims i mnims relatius no?

La funci s convexa en (,

En els mxims i en els mnims canvia el

creixement de la funci, aquesta passa de
creixent a decreixent, o a linrevs, en canvi

cava en (

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

2
), i s cn3

2
2
+ ), per tant x = s un punt
3
3

dinflexi.
Matemtiques 2. Batxillerat
35

b) f(x) = x3(x 4)
En (, 0) i (2, + ) la funci s cncava, en
(0, 2) s convexa, en x = 0 i x = 2 hi ha punts
dinflexi.

c) f ( x ) =

4x
x +4
2

En els intervals (, 2 3 ) i (0, 2 3 ) la funci s convexa, en (2 3 , 0) i (2 3 , + ) s

cncava, x = 2 3 , x = 0 i x = 2 3 sn
punts dinflexi.

d) f ( x ) =

x
x -4

15. Troba lequaci de la recta tangent al grfic

de les funcions segents en cada un dels

seus punts dinflexi:

a) f(x) = x3 3x2 + 2x
f '(x) = 3x2 6x + 2 f ''(x) = 6x 6
f ''(x) = 0 6x 6 = 0 x = 1
m = f '(1) = 3 6 + 2 = 1
y0 = f(1) = 1 3 + 2 = 0 P(1,0)
y = (x 1) y = x + 1

b) f(x) = x(x 1)3

f '(x) = 4x3 9x2 + 6x 1
f ''(x) = 12x2 18x + 6
f ''(x) = 0 12x2 18x + 6 = 0
1
x1 = 1, x2 =
2
m1 = f '(1) = 0
y1 = f(1) = 0 P1(1,0)

}y=0

3
1

1
x - y = x 16
2
4

f '( x ) =

1
=
1 + 3e - x

1
1+

3
ex

d) f(x) = ex
f(x) = ex =

1
1
x f '(x) = x f ''(x) = f(x) =
e
e

1
ex

f ''(x) 0
dinflexi

"xDf no presenta cap punt

16. Determina els intervals de concavitat i con-

vexitat de cadascuna de les funcions de lexercici anterior.

a) punt dinflexi: x = 1; Df = R

(,1) f ''(0) = 6 < 0 f(x) s inversa

(1,+) f ''(2) = 6 > 0 f(x) s cncava
1
2

b) punts dinflexi: x1 = 1, x2 = ; Df = R
1
(, ) f ''(0) = 6 > 0 f(x) s cncava
2
1
( ,1) f ''(0,6) < 0 f(x) s convexa
2
(1,+) f ''(2) = 18 > 0 f(x) s cncava

c) punt dinflexi: x = ln3; Df = R

(,ln3) f ''(0) > 0 f(x) s cncava

(ln3,+) f ''(2) < 0 f(x) s convexa

17. Dibuixa el grfic duna funci que tingui un

punt dinflexi de tangent horitzontal en el

punt x = 1, de manera que en aquest punt la
funci passi de cncava a convexa. Justifica el creixement o decreixement de la funci en el punt x = 1.
Resposta oberta. Per exemple:

ex

3 +ex

3e x
3e x (3 - e x )
f ''( x ) =
x 2
(3 + e )
(3 + e x )3

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

36

1 1
1
2 - ln3
= (x ln3) y = x +
2 4
4
4

(,+) f ''(0) = 1 > 0 f(x) s cncava

1
c) f(x) =
1 + 3e - x
f (x ) =

d) no hi ha punts dinflexi, Df = R

1 1
m2 = f ' =

2
4

1
1
1 1
P2 , -
y2 = f = 16
2
2 16

1
1
=
16 4

4
1
1

y 0 = f (ln3) = P ln3,
2
2

m = f '(ln3) =

En (, 2) i (2, 0) s convexa, en (0, 2) i

(2, + ) s cncava, t un punt dinflexi en
x = 0.

y+

f ''(x) = 0 3ex(3 ex) = 0 3 ex = 0

ex = 3 ln3

Matemtiques 2. Batxillerat

En el punt dabscissa x = 1 la funci s decreixent.

18. Dibuixa les grfiques de f(x) i de f(x) a partir de la grfica de f(x) (fig. 4.18).

En el punt x = 0 hi ha un punt dinflexi de tangent horitzontal, on la funci s creixent, i

passa de convexa a cncava.

21. Considera les funcions dels apartats a) i b)

de lexercici 12: de cadascuna daquestes,

dedueix-ne els mxims i els mnims aplicant
el test de la segona derivada. Comparan els
resultats.

a) f '(x) = 12x3 12x f ''(x) = 36x2 12

f '(x) = 0 12x3 12x = 0 x1 = 0, x2 = 1,

x3 = 1
f ''(0) = 12 < 0 en x = 0 hi ha un mxim
f ''(1) = 24 > 0 en x = 1 hi ha un mnim
f ''(1) = 24 > 0 en x = 1 hi ha un mnim

b) f '(x) = 4x3 + 6x2 f ''(x) = 12x2 + 12x

f '(x) = 0 4x3 + 6x2 = 0 x1 = 0, x2 =

3
2

f ''(0) = 0 en x = 0 hi ha un punt dinflexi

de tangent horitzontal
3
3
f '' - = 9 > 0 en x = hi ha un mnim
2
2

22. Dibuixa la grfica duna funci tal que:

a) Tingui un mxim i un mnim relatius, i no
tingui cap punt dinflexi.

19. Si f(x0) > 0, aleshores f(x) s cncava en

x = x0, per no recprocament. Justifica-ho.
Si f(x) s cncava en x = x0 f '(x) s creixent
en x = x0 f ''(x0) > 0.

20. Donada la funci f(x) = x3, dibuixa, mitjanant una taula de valors, les grfiques de
f(x), f(x) i f(x). Explica de manera raonada
qu passa en el punt x = 0.

b) Tingui un punt dinflexi i no tingui cap

mxim ni cap mnim relatius.

23. a) A partir de les grfiques dels exemples 4

i 5, justifica les simetries, el recorregut i

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Matemtiques 2. Batxillerat
37

els mxims i mnims absoluts de cada

una de les funcions.
Exemple 4: La grfica s simtrica respecte
de lorigen. Rf = R i no t ni mxim ni mnim
absoluts.
Exemple 5: La grfica de la funci no s
simtrica ni respecte de leix dordenades ni
respecte de lorigen. Rf = (0, + ), el punt
(1, 0) s un mnim absolut i no hi ha cap
mxim absolut.

b) Justifica els punts dinflexi de cadascu-

na de les grfiques dels exemples 2, 3 i 5.

Exemple 2: Hi ha dos punts dinflexi, un en
1
, 0), ja que la grfica en aquest
2
punt passa de convexa a cncava, i un altre

x = a(

1
) on la grfica passa de
2
cncava a convexa.

en x = b (0,

Exemple 3: Hi ha un punt dinflexi en un

punt x < 2, on la grfica passa de convexa a
cncava.
Exemple 5: En un punt x = c (1, 0) la grfica de la funci passa de cncava a convexa, per tant x = c s un punt dinflexi, i en
x > 1 nhi ha un altre, donat que la grfica
passa de convexa a cncava.

No presenta cap tipus de simetria. Rf = R,

no hi ha cap punt de la grfica que sigui un
mxim o un mnim absoluts.

En linterval (, 1) s convexa, en (1, + )

s cncava. El punt (1, 4) s un punt dinflexi, no hi ha cap simetria. Rf = R, no hi
ha cap punt que sigui un mxim o un
mnim absoluts.

b) f(x) =

x -1
x2

x -1
= x = 0 s una
x2
asmptota vertical.

Df = R {0}, lim
x 0

x -1
= 0 la recta y = 0 s una asmpx2
tota horitzontal. No en t dobliqes.
lim

f(x) = 0 x 1 = 0 x = 1, talla leix dabscisses en el punt (1,0).

x = 0 Df no talla leix dordenades.
f '(x) =
x=2

-x + 2
, f '(x) = 0 x + 2 = 0
x3

24. Dibuixa la grfica de les funcions:

a) f(x) = 6x2 2x3
Df = R. En ser una funci polinmica no t
cap tipus dasmptota.
f(x) = 0 6x2 2x3 = 0 2x2 (3 x) = 0
x = 0, x = 3; talla els eixos en (0,0) i (3,0).
f '(x) = 12x 6x2
f '(x) = 0 12x 6x2 = 0 6x (2 x) = 0
x = 0, x = 2.
f "(x) = 12 12x
f "(0) = 12 > 0 a lorigen hi ha un mnim,
f "(2) = 12 < 0 en el punt (2,8) hi ha un
mxim.

En el punt (2,1/4) la funci presenta un

mxim.

No presenta simetries. Rf = (,1/4], el punt

(2,1/4) s un mxim absolut, no t mnim
absolut.
s convexa en els intervals (, 0) i (0, 3),
s cncava en linterval (3, + ), en el punt
dabscissa x = 3 hi ha un punt dinflexi, no
McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.
38

Matemtiques 2. Batxillerat

hi ha simetries. Rf = (,

1
1
), el punt (2, )
4
4

s un mxim absolut, no t mnim absolut.

x2 - x
c) f ( x ) = 2
8x + 1

Df = R no t asmptotes verticals
x2 - x
1
lim 2
=
la recta y = 1/8 s una
x 8 x + 1
8
asmptota horitzontal.

d) f ( x ) =

Df = R {1}
x 2 + 3x
= la recta x = 1 s una
x 1 x - 1
asmptota vertical.
lim

x 2 + 3x
= no hi ha asmptotes horitx
x -1
zontals.
lim

x 2 + 3x
x +3
= lim
=1
x x (x - 1)
x x - 1

No t asmptotes obliqes.
f(x) = 0 x2 x = 0 x(x 1) = 0 x = 0,
x = 1; passa pels punts (0,0), (1,0)
8 x 2 + 2x - 1
f '(x) =
, f '(x) = 0 8x2 + 2x 1 =
(8 x 2 + 1) 2
= 0 x = 1/2, x = 1/4.

x 2 + 3x
x -1

m = lim

x 2 + 3x

4x
n = lim
- x = lim
=4
x
x x - 1
x
1

la recta y = x + 4 s una asmptota obliqua.

f(x) = 0 x2 + 3x = 0 x = 3, x = 0; talla
els eixos en els punts (3,0) i (0,0)
x 2 - 2x - 3
, f '(x) = 0 x2 2x 3 =
( x - 1)2
= 0 x = 1, x = 3

f '(x) =

En (1/2,1/4) hi ha un mxim, en (1/4, 1/8)

hi ha un mnim.

Hi ha un mxim en (1,1) i un mnim en

(3,9).

La grfica no s simtrica ni respecte de

leix dordenades, ni respecte de lorigen.
Rf = [1/8,1/4], el mxim i el mnim relatius
sn tamb absoluts.
Considerem els punts dabcissa a, b i c tals
1 1
que: a < , < b < 0 i c > 1, on la funci
2 2
canvia la concavitat, s cncava en (, a)
i (b, c) i s convexa en (a, b) i (c, + ), els
punts a, b i c sn punts dinflexi. La grfica
no s simtrica ni respecte de leix dorde1 1
nades ni respecte de lorigen. Rf = ( , ),
8 4
1 1
el punt ( , ) s un mxim absolut i el
2 4

No s simtrica ni respecte de leix dordenades, ni respecte de lorigen.

1 1
punt ( , ) s un mnim absolut.
4 8

Rf = R (1,9), no t ni mxims ni mnims

absoluts.

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Matemtiques 2. Batxillerat
39

En linterval (, 1) s convexa i s cncava en (1, + ), no t cap punt dinflexi.

El recorregut s Rf = R (1, 9), no s
simtrica ni respecte de leix dordenades
ni respecte de lorigen. No hi ha ni mxim
ni mnim absoluts.

26. Observa la grfica de la funci (fig. 4.28) i

dna tota la informaci possible de la funci.

A partir de les grfiques dibuixades, informa sobre la concavitat, els punts dinflexi,
les simetries, el recorregut i els mxims i
mnims absoluts de cada funci.

25. Dibuixa la grfica de les funcions segents:

a) f(x) = x4 4x
Df = R. s una funci polinmica, per tant no
t cap tipus dasmptota.
x4 4x = 0 x = 0, x = 3 4 ; talla els eixos
en lorigen i en el punt ( 3 4 ,0)
f '(x) = 4x3 4, f '(x) = 0 4x3 4 = 0
x=1
f "(x) = 12x2, f "(1) = 12 > 0 en el punt
(1, 3) hi ha un mnim.

La recta y = x s una asmptota obliqua, les

rectes x = a i x = a sn asmptotes verticals.
En el punt x = b hi ha un mxim relatiu, en
x = 0 hi ha un punt dinflexi de tangent horitzontal i en x = b hi ha un mnim relatiu. Talla els eixos
de coordenades en lorigen, el domini i el recorregut sn Df = R {a, a} i Rf = R respectivament.
s una funci imparella, ja que la grfica s simtrica respecte de lorigen, no t ni mxim
ni mnim absoluts. s creixent en (, b),
(a, a) i (b, + ), i s decreixent en (b, a) i
(a, b), s convexa en (, a) i (a, 0) i s cncava en (0, a) i (a, + ).

27. En lexemple 6, troba el mxim a partir de la

variable y.

x -1
b) f(x) =
x

Df = R {0}
x -1
lim
= leix dordenades s una
x 0
x
asmptota vertical.
x -1
= 1 la recta y = 1 s una asmpx
x
tota horitzontal. No en t doblqes.
f(x) = 0 x = 1, talla leix dabscisses en el
punt (1,0)
x = 0Df no talla leix dordenades
f(x) = 1/x2, no t cap punt estacionari. Com
que f(x) > 0, "xDf; la funci s creixent en
tot el seu domini.

x = 30 (3/2)y = f(y) = (3/2)y2 20y +

+ 17 000 f '(y) = 3y 20
f '(y) = 0 y = 20/3[0,20)
Per a y = 0 f(0) = 17 000 cm2. Per a y = 20
f(20) = 16 000 cm2.
La soluci s y = 0 x = 30 cm.

28. Resol lexemple 7 a partir de la variable r.

A = pr2 + c2

lim

2pr + 4c = 1 c =

1 - 2pr
4

1 - 4 p r + 4p 2 r 2
1 - 2 pr
2
=
p
+
=
A = pr 2 +
r

16
4
4(4p + p 2 )r 2 - 4 pr + 1
16
2
1
1
4p + p
f(r) =
r2 pr +
polinmica de 2n
16
4
4
grau on a > 0, per tant tindr un mnim.
1
4p + p 2
f '(r) =
r p
4
2
=

1
1
4p + p 2
r p=0p=
m
8 + 2p
4
2
Per construir la circumferncia es necessita:

f '(r) = 0

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

40

Matemtiques 2. Batxillerat

1
2p
p
=
=
; 0,44 m = 44 cm
8 + 2p 8 + 2p 4 + p
La resta de filferro 1 0,44 = 0,56 m = 56 cm
ser per construir el quadrat.

2pr = 2p

29. Descompon el nombre 36 en dos sumands,

tals que el seu producte sigui mxim.

f(x) = x(36 x) = 36x x2, funci que t un

mxim.
f '(x) = 36 2x; f '(x) = 0 x = 18.

30. De tots els triangles rectangles amb hipote-

nusa igual a 9 cm, calcula el drea ms

gran.
S = xy/2 i x2 + y2 = 81 y =
f(x) =

x 81 - x 2
=
2

81 - x 2 .

81x 2 - x 4
f '(x) =
2

81 - 2 x 2

2 81 - x 2
f '(x) = 0 81 2x2 = 0 x2 = 81/2 x =
= 9/ 2 cm

2x: costat gran del rectangle

2y: costat petit del rectangle
4x + 4y = 4 x + y = 1 y = 1 x
S = 2x 2y + px2 + py2 = 4xy + p(x2 + y2) =
= 4x(1 x) + p[x2 + (1 x)2] = 4x 4x2 +
+ p(x2 + 1 2x + x2) = 4x 4x2 +
+ p(2x2 2x + 1) = (2p 4)x2 + (4 2p)x + p
f(x) = (2p 4)x2 + (4 2p)x + p
s una funci polinmica de 2n grau, on a > 0
tindr un mnim.
f '(x) = 2(2p 4)x + 4 2p
f '(x) = 0 2(2p 4)x + 4 2p = 0 2(2p 4) x =
1
= 2p 4 x = m
2
1 1
y=1x=1 = m
2 2
1 1
1 1
S = 4xy + p(x2 + y2) = 4 + p + =
2 2
4 4
=1+

1
2+p 2
p=
m
2
2

Acabem
1. Dibuixa la grfica de la funci f(x) = |x2 x|.
El valor x = 9/ 2 cm maximitza lrea del triangle.

Estudia la continutat i la derivabilitat en els

punts x = 0 i x = 1.

f(9/ 2 ) = 81/4 cm2.

31. Demostra que de tots els rectangles de per-

metre 4p, el que t rea mxima s el quadrat de costat p.

Lrea del quadrat de costat p s Sc = p2.

Lrea dun rectangle de permetre 4p s
Sr = (2p q) q = 2pq q2 com que (q p)2 > 0
q2 2pq + p2 > 0 p2 > 2pq q2 Sc > Sr

32. El permetre dun rectangle s de 4m. Els

seus costats se substitueixen per semicircumferncies exteriors, tal com indica el

dibuix (fig. 4.31). Troba les dimensions del
rectangle que facin que la superfcie de la
nova figura sigui mnima. Calcula aquesta
superfcie mnima.

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

En els punts x = 0 i x = 1 la funci s contnua,

per no derivable.

2. Dibuixa, en cada cas, la grfica duna funci

que tingui una discontinutat asimpttica en
un punt, i que en aquest punt:

a) En canvi el creixement, per no la concavitat.

Respostes obertes, per exemple:

Matemtiques 2. Batxillerat
41

b) En canvi la concavitat, per no el creixement.

Respostes obertes, per exemple:

En el punt x = 2 hi ha un punt dinflexi de tangent horitzontal; ja que f '(x) > 0 "xDf i x 2,

per tant no canvia el naixement en el punt x =
= 2, tot i que f '(2) = 0.

5. Sabem que la grfica de la derivada f(x)

duna funci f(x) s el que mostra el dibuix

(fig. 4.33), sanulla en x = 1, x = 2 i x = 3.
Digues quins valors de x corresponen a
mnims relatius de f(x). Explica el perqu de
la teva resposta.

3. Dibuixa la grfica duna funci que sigui

contnua en tots els reals i que tingui un
punt x = x0 on canvi el creixement i la concavitat de la funci. En aquest punt s derivable la funci? Raona la resposta.
Resposta oberta, per exemple:

En el punt x = 1 la funci f '(x) sanulla i passa

de positiva a negativa, per tant la funci f(x)
passa de creixent a decreixent, aleshores en
x = 1 hi ha un mxim.
En el punt x = 0 tamb sanulla f '(x), per no
canvia de signe, continua sent negativa, per
tant la funci f(x) s decreixent en aquest punt,
aleshores en x = 0 hi ha un punt dinflexi de
tangent horitzontal.

En el punt x = x0 la funci no s derivable, ja

que en aquest punt no existeix una nica recta
tangent a la grfica.

4. Tenim una funci f(x) de la qual sabem que

la seva derivada s positiva en tot x 2 i
sanulla en x = 2, tal com indica la figura
(fig. 4.32). Qu pots dir de la funci f(x) en el
punt x = 2? Tindr en aquest punt un
mxim, un mnim, un punt dinflexi? Raona
detalladament la resposta.
McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.
42

En el punt x = 3 tenim que f '(3) = 0, i la derivada passa de negativa a positiva, la funci f(x)
passa de decreixent a creixent, aleshores en
x = 3 hi ha un mnim.

6. Tenim una funci derivable f(x) definida per

a x > 0, de la qual sabem que la seva grfica

s el que sindica (fig. 4.34), leix dordenades s asmptota vertical, la recta y = x s
asmptota obliqua i t un mnim en el punt
x = 1. Fes un esquema senzill de la grfica
de la funci f(x) tot explicant raonadament
la resposta.
Matemtiques 2. Batxillerat

2kx
2k
; f '(1) > 0
>0
2
kx + 1
k +1
k < 1 o k > 0

f '(x) =

9. Raona la certesa o la falsedat de les afirmacions segents:

a) Dues funcions amb idntica funci derivada sn necessriament idntiques.

Fals, per exemple f(x) = x2 i g(x) = x2 + 2

tenen la mateixa funci derivada i en canvi
sn diferents.

b) La funci f(x) = 2x + cos x s sempre creixent.

Veritat, ja que f '(x) = 2 sin x s sempre

positiva; perqu sin x 1 < 2 2 sin x > 0

c) La funci f(x) = 4x sin x no t cap punt

estacionari.

7.

Sigui f(x) una funci derivable en tots els

reals.

a) Si sabem que f(a) = 0, pots afirmar que

f(x) t necessriament un mxim o un
mnim relatiu en el punt x = a?

No, ja que tamb podria ser un punt dinflexi de tangent horitzontal.

b) Si sabem que la derivada de f(x) s negativa en tots els punts x < a i positiva en
tots els punts x > a, pots afirmar que f(x)
t necessriament un mnim relatiu en el
punt x = a?

S, ja que en ser derivable tamb s contnua, i aix fa que necessriament en x = a

hi hagi un mnim relatiu.

8. Calcula el valor de k per tal que:

a) La funci f(x) = x ekx tingui un mxim o
un mnim relatiu en el punt x = 1.
f '(x) = ekx(1 kx)
f '(1) = 0 ek(1 k) = 0 1 k = 0 k = 1

b) La funci f ( x ) =

2x 2
tingui lmit 2
(kx + 1)2

quan x +.
2x 2
2
2
= 2 2 = 2 k2 = 1
x + ( kx + 1)2
k
k
k = 1
lim

c) La funci f(x) = ln (kx2 + 1) sigui creixent

en x = 1.

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Veritat, ja que f '(x) = 4 cos x no sanulla

per cap valor de x, perqu cos x 4 "xR

10. Determina els coeficients a i b de la funci

segent f(x) = x3 + ax2 + bx, sabent que canvia de cncava a convexa en el punt x = 1 i
que la recta tangent al grfic de la funci en
aquest mateix punt s horitzontal.
f '(x) = 3x2 + 2ax + b f ''(x) = 6x + 2a
f ''(1) = 0 6 + 2a = 0 a = 3
f '(1) = 0 3 + 2a + b = 0 3 6 + b = 0
b=3
f(x) = x3 3x2 + 3x

11. Determina els coeficients a i b de la funci

segent f(x) = ax2 + bx + 2, sabent que la
recta tangent al grfic en el punt x = 1 s la
recta y = 2x.
f '(1) = 2 2a + b = 2
f(1) = 2 a + b + 2 = 2 a + b = 4
a = 2, b = 6 f(x) = 2x2 6x + 2

12. Determina quins sn els coeficients a, b i c

de la funci f(x) = ax3 + bx2+ cx per tal que
aquesta funci tingui un mxim relatiu en
x = 0, un mnim relatiu en x = 1 i compleixi la
1
condici f(1) = .
2
f '(0) = 0 c = 0
f '(1) = 0 3a + 2b + c = 0 3a + 2b = 0
f(1) = 1/2 a + b + c = 1/2 a + b = 1/2
Don sobt que a = 1, b = 3/2
f(x) = x3 (3/2)x2
Matemtiques 2. Batxillerat
43

ex
, indica el seu
ln x
domini, els lmits per a x 0 i x , i les
asmptotes. Raona detalladament tot el que
fas.

13. Donada la funci f ( x ) =

Df = R+ {1} la recta x = 1 s una asmptota

vertical.
lim f(x) = 0, lim f(x) = + .
x0+

x+

14. Considerant la funci f(x) = x3 + 3x2, troba

lequaci de la recta tangent al grfic en el

punt dinflexi.
f '(x) = 3x2 + 6x f ''(x) = 6x + 6
f ''(x) = 0 6x + 6 = 0 x = 1
m = f '(1) = 3
y - 2 = 3( x - 1)

y 0 = f (1) = 2 P (1,2) y = 3 x - 1

15. Dibuixa la grfica de les funcions segents:

a) f(x) =

4 x - 12
( x - 2)2

Df = R {2}, les rectes x = 2 i y = 0 sn una

asmptota vertical i una asmptota horitzontal,
respectivament. Talla els eixos en els punts
(3, 0) i (0, 3), i t un mxim en el punt (4, 1),
ja que s decreixent en (, 2) i (4, + ), i
creixent en (2, 4).

1
3

c) f(x) = x 2 - x 3
En ser una funci polinmica, no t cap
tipus dasmptotes. Talla els eixos en els
punts (0,0) i (3,0). Els valors que anullen la
derivada sn x = 0 i x = 2, en el punt (0,0) la
funci presenta un mnim i en (2,4/3) un
mxim, ja que s decreixent en (,0) i
(2, + ) i s creixent en (0,2).

d) f(x) = x3 3x
Df = R, no t asmptotes de cap tipus, talla els

b) f(x) =

x3
( x + 1)2

eixos en ( 3 ,0), (0,0) i ( 3 ,0). T un mxim

relatiu en (1, 2) i un mnim relatiu en el punt
(2,1), ja que s creixent en (, 1) i (1, + ),
i decreixent en (1,1).

Df = R {-1}, la recta x = 1 s una asmptota vertical, no en t dhoritzontals i la recta

y = x 2 ns una dobliqua. Passa per lorigen de coordenades, els punts estacionaris
sn x = 3 i x = 0, i com que s creixent en
els intervals (, 3) i (1, + ), i decreixent
en (3, 1), fa que en (3, 27/4) hi hagi un
mnim i en lorigen un punt dinflexi de tangent horitzontal.
McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.
44

Matemtiques 2. Batxillerat

e) f(x) =

x 2 + 2x
x -2

Df = R {2}, la recta x = 2 s una asmptota vertical, no en t dhoritzontals i la recta

y = x + 4 s una asmptota obliqua. Passa
pels punts (2,0) i (0,0), els valors x = 2
2 2 anullen la primera derivada, s creixent en (, 2 2 2 ) i (2 + 2 2 , + ), i

g) f(x) = x2 +

2
x

Df = R {0}, leix dordenades s una

asmptota vertical, no en t dhoritzontals ni
dobliqes. Talla leix dabscisses en el punt
( 3 2 , 0), en x = 1 hi ha un punt estacionari, que resulta ser un mnim ja que s decreixent en (, 0) i (0, 1) i creixent en (1, + ).

decreixent en els intervals (2 2 2 ,2) i

(2,2 + 2 2 ), per tant en el punt x = 2 2 2
la funci presenta un mxim i en x = 2 +
+ 2 2 un mnim.

h) f(x) =

x3
x2 - 1

Df = R {1,1}, les rectes x = 1 i x = 1 sn

asmptotes verticals, la recta y = x s una
asmptota obliqua. T un mxim i un mnim
relatius en x = 3 i en x = 3 respectivament, el punt (0, 0) s un punt dinflexi de
tangent horitzontal, ja que s creixent en
(, 3 ) i ( 3 , + ) i decreixent en ( 3 ,

f) f(x) =

8
x -4

1), (1, 1) i (1,

3 ).

El domini s Df = R {2, 2}, les rectes

x = 2 i x = 2 sn asmptotes verticals, la
recta y = 0 s una asmptota horitzontal. T
un mxim relatiu en el punt (0, 2) i no t cap
mnim relatiu, ja que s creixent en els intervals (, 2) i (2, 0), i s decreixent en
(0, 2) i (2, + ).

i) f(x) =

xe x
x +4

Df = R { 4}, la recta x = 4 s una

asmptota vertical, no en t dhoritzontals ni
dobliqes. Talla els eixos en lorigen, t un
punt estacionari en x = 2, com que s creixent en tot el seu domini, fa que en el punt
McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Matemtiques 2. Batxillerat
45

(2, e2) hi hagi un punt dinflexi de tangent horitzontal.

j) f(x) =

x4 + 3
x

Df = R {0}, leix OY s una asmptota vertical, no nhi ha de cap ms tipus. No talla

els eixos en cap punt, f '(x) sanulla en
x = 1, en el punt (1, 4) hi ha un mxim i
en (1, 4) un mnim, ja que s creixent en
(, 1) i (1, + ), i decreixent en (1, 0) i
(0, 1).

(0, 0) i ( 3 , 0), t un mxim relatiu en

(1, 2) i un mnim relatiu en el punt (2, 1),
el punt (0, 0) s un punt dinflexi. s simtrica respecte de lorigen, s creixent en
(, 1) i (1, + ), decreixent en (1, 1), s
convexa en (, 0) i cncava en (0, + ).
Rf = R no hi ha ni mxim ni mnim absoluts.
f ) El domini s Df = R {2, 2}, les rectes
x = 2 i x = 2 sn asmptotes verticals, la
recta y = 0 s una asmptota horitzontal. T
un mxim relatiu en el punt (0, 2), no t cap
mnim relatiu ni cap punt dinflexi. s creixent en els intervals (, 2) i (2, 0), i s
decreixent en (0, 2) i (2, + ), s cncava
en (, 2) i (2, + ) i convexa en linterval
(2, 2). s simtrica respecte de leix dordenades, el recorregut s Rf = R, no hi ha cap
mxim ni cap mnim absoluts.
h) Df = R {1, 1}, les rectes x = 1 i x = 1 sn
asmptotes verticals, la recta y = x s una
asmptota obliqua. T un mxim i un mnim
relatius en x = 3 i en x = 3 respectivament, el punt (0, 0) s un punt dinflexi de tangent horitzontal, s creixent en (, 3 ) i
( 3 , + ) i decreixent en ( 3 , 1), (1, 1) i
(1, 3 ), s convexa en (, 1) i (0, 1) i cncava en (1, 0) i (1, + ). s simtrica respecte de lorigen, el recorregut s Rf = R, no t cap
mxim ni cap mnim absoluts.

17. Calcula els intervals de creixement i de decreixement, els mxims i els mnims de la
funci segent:
x

f ( x ) = x 2 e 1000

Desprs fes un esquema senzill del grfic.

16. A partir de la grfica, dna tota la informa-

ci possible de les funcions dels apartats a,

d, f i h de lexercici anterior.

a) Df = R {2}, les rectes x = 2 i y = 0 sn una

asmptota vertical i una asmptota horitzontal respectivament. Talla els eixos en els
punts (3, 0) i (0, 3), t un mxim absolut en
el punt (4, 1) i presenta un punt dinflexi en
x = 5. s decreixent en (, 2) i (4, + ),
creixent en (2, 4), s convexa en (, 2) i
(2, 5) i cncava en (5, + ). No s simtrica
ni respecte de leix dordenades ni respecte
de lorigen, el recorregut s Rf = (, 1).

d) Df = R, talla leix dabscisses en ( 3 , 0),

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.
46

s creixent en els intervals (, 2 000) i (0, + ),

i decreixent en linterval (2 000, 0). Els punts
x = 2 000 i x = 0 sn respectivament un mxim
i un mnim.

ln1000 x
x
per a x > 0. Troba els valors de x tals que

18. Considera la funci segent: f ( x ) =

Matemtiques 2. Batxillerat

f(x) = 0. Desprs fes un esquema senzill de

la grfica de f(x), i explica-ho.

V = x2y f(x) = x2(9 2x) = 9x2 2x3 f '(x) =

= 18x 6x2, f '(x) = 0 x = 0, x = 3

1 - ln 10 000 x
, f '(x) = 0 1 ln 1 000x =
x2
= 0 ln 1 000x = 1 1 000x = e
x = e/1 000 f(e/1 000) = 1 000/e.

Per a x = 0 dna volum mnim, i per a x = 3 el

dna mxim, per tant les dimensions del prisma sn x = y = 3 cm.

f '(x) =

En x = e/1 000 la funci passa de creixent a

decreixent, per tant hi ha un mxim en el punt
(e/1 000, 1 000/e)

22. Es vol construir un recipient cilndric, amb

tapa, de volum 100 m3. Quines han de ser

les seves dimensions perqu sutilitzi la
mnima quantitat de material?
r : radi de la base, h: alada del cilindre
100
pr 2 h = 100 m 3 h = 2
pr
100
200
+ 2pr 2 =
+ 2pr
2
r
pr
200
200
+ 2pr 2 f '( r ) = - 2 + 4 pr
f (r ) =
r
r

S = 2prh + 2pr 2 = 2pr

f '( r ) = 0 -

19. Fes un esquema senzill de la grfica de la

funci f(x) = ex + ex que posi en evidncia

els lmits quan x i els possibles mxims
i mnims. Explica raonadament tot el que
fas.
lim (ex + ex) = +

f '(x) = ex ex, f '(x) = 0 ex ex = 0 e2x =

= 1 2x = 0 x = 0 f(0) = 2
En el punt (0,2) hi ha un mnim ja que la funci
s decreixent en linterval (, 0) i creixent en
(0, + )

200
50
m
+ 4 pr = 0 r = 3
p
r2

400
+ 4 p,
r3
50 400
+ 4 p = 12 p > 0 s un mnim.
=
p 50
p

f ''( r ) =

f '' 3

h=

100
=
pr 2

100
50
p3
p

3
2

400
m
p

23. Entre tots els cilindres rectes de base circular

i drea total 6p m2, troba les dimensions del
que t volum mxim i calcula aquest volum.
r : radi de la base, h: alada del cilindre
6p - 2pr 2 3 - r 2
2prh + 2pr2 = 6p m2 h =
=
2p r
r
3-r2
= pr(3 r2) = 3pr pr3
r
f(r) = 3pr pr3 f '(r) = 3p 3pr2
f '(r) = 3p 3pr2 = 0 r2 = 1 r = 1 m
f ''(r) = 6pr, f ''(1) = 6p < 0 s un mxim
3-r2
h=
=2m
r
V = pr2h = 2p m3 s el volum mxim

V = pr2h = pr2

20. Troba dos nombres positius que sumant 30

tinguin mnima la suma dels seus quadrats.

La funci que cal optimitzar s f(x) = x2 + (30
x)2 = 2x2 60x + 900
f '(x) = 4x 60, f '(x) = 0 x = 15 s la soluci,
ja que minimitza la funci f(x).

21. La suma de totes les arestes dun prisma

recte de base quadrada s 36 cm. Calcula

les dimensions del prisma perqu tingui volum mxim.

24. Troba les dimensions del triangle issceles

drea mxima, inscrit en una circumferncia
de radi 10 dm. Calcula aquesta rea mxima.

Considerem x el costat del quadrat de la base i

y laltura del prisma, tenim que:
8x + 4y = 36 y = 9 2x
McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Matemtiques 2. Batxillerat
47

Emprant les variables x, y del dibuix, tenim

2

x + y = 10 y = 100 - x
S=

2 x(10 + y )
= x (10 + y ) = x(10 + 100 - x 2 ) =
2

= 10 x + x 100 - x 2 = 10 x + 100 x 2 - x 4

sin3 a 4
4
4
= tg3 a = tg a = 3 a = 47,74
3
3
cos3 a 3

f ( x ) = 10 x + 100 x 2 - x 4
f '( x ) = 10 +
= 10 +

200 x - 4 x 3
2

2 100 x - x
100 - 2 x 2

= 10 +

2 x(100 - 2 x 2)
2 x 100 - x

100 - x 2

f '( x ) = 0 10 +

100 - 2 x 2
100 - x 2

= 0 x = 5 3 dm

98

f '(1) = 10 +
> 0 f ( x)
99

s creixent en x < 5 3
x = 5 3 s un mxim
62
f '(9) = 10 < 0 f ( x)

19

s creixent en x > 5 3

base: b = 2x =10

3 dm

alada: h = 10 + y = 10 + 100 - x 2 =
= 10 + 100 - 75 = 10 +

25 = 15 dm

1
1
bh = 10 3 15 = 75 3 dm2 s lrea
2
2
mxima

S=

25. Una persona transporta un vidre molt prim

per un carrer en forma de L, de manera que

una de les parts del carrer t 4 m damplada
i laltra, 3 m. Quina ser la longitud mxima
que podr tenir el vidre per poder passarhi?

Emprant les variable x, a del dibuix, tenim

x
tg a = x = 3 tg a
3
l = l1 + l2 s la longitud del carrer
x
x
3 tg a
3
sin a = l1 =
=
=
l1
sin a sin a cos a
sin a =

f '(45 ) = - 2 < 0 f ( a) decreix per a < 47,74

8
f '(60 ) = 6 3 - > 0 f ( a) neix per a < 47,74
3

a = 47,74 s un mnim per lamplada del

carrer, per tant ser un mxim per la longitud
del mirall.
3
4
3
4
+
=
+
=
cos 47,74 sin 47,74 0,6724 0,7401
= 4,46 + 5,40 = 9,86 m = 986 cm s la longitud
mxima que pot tenir el mirall
l=

26. Considera una pirmide recta que t per ba-

se un hexgon regular d1 cm de costat. Laltura daquesta pirmide mesura tamb 1 cm.

Digues a quina distncia de la base sha de
situar un punt P sobre laltura per tal que la
suma de les distncies de P als vrtexs de
la pirmide sigui mnima.
f (x) = 6 x 2 + 1 + 1- x
f '( x ) = 6
f '( x ) = 0

2x
2

2 x +1
6x
x2 + 1

-1 =

6x
x 2 +1

-1

-1 = 0 6 x = x 2 +1

36 x 2 = x 2 + 1 35 x 2 = 1 x =

1
35

cm

1
35
x =
1
35

f '(0,2) > 0 f ( x ) creix per x >

35
s un mnim.
1
El punt P sha de situar a
cm del centre
35
de la base.
f '(0,1) < 0 f ( x ) decreix per x <

27. Un triangle issceles de permetre 27 cm gira

al voltant de la seva altura, i engendra un con.
Calcula la base del triangle perqu el con
generat tingui volum mxim, i determinal.

4
4
l2 =
l2
sin a

l = l1 + l 2 =

3
4
+
cos a sin a

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

48

3
4
3 sin a 4cos a
+
f '( x ) =
cos a sin a
cos2 a sin 2 a
3 sin a 4cos a
f '( x ) = 0
= 0 3 sin 3 a =
cos2 a sin 2 a
= 4cos3 a

f (x) =

Matemtiques 2. Batxillerat

2 x + 2 y = 27 cm x =
V =

27 - 2 y
2

1 2
1
py h = py 2 x 2 - y 2 =
3
3
2

1
27 - 2 y
2
= py 2
-y =
3
2

1 2
1
= py 729 - 108 y = p 729 y 4 -108 y
6
6
p
4
f (y ) =
729 y - 108 y 5
6
p 486 y - 90 y 2
f '( y ) =
6
81 - 12 y
f '( y ) = 0 y =

50
50
f '(r ) = 2 - 2
r
r
50
f '( r ) = 0 2 - 2 = 0 r 2 = 25 r = 5 m
r
100
4
f ''( r ) = 3 , f ''(5) = > 0 s un mnim
5
r
50
P = f (5) = 2 5 +
= 20 m
5
s el perimetre mnin
f ( r ) = 2r +

486
= 5,4 cm
90

f '(5) > 0 f ( y )

y = 5,4 s un mxim
f '(6) < 0 f ( y )
decreix en y > 5,4

creix en y < 5,4

b = 2y = 2 5,4 = 10,8 cm s la base del cilindre

p
V = f (5,4) =
729 5,4 4 - 108 5,4 5 =
6
= 198,36 cm3

s el volum mxim.

28. Hem de construir un parterre en forma de

sector circular amb permetre de 20 m.

Calcula el radi del sector per tal dobtenir-lo
drea mxima.

2r + x = 20 m x = 20 2r
xr (20 - 2r )r
S=
=
= (10 - r )r = 10r - r 2
2
2
f(r) = 10r r2 tindr un mxim
f '(r) = 10 2r; f '(r) = 0 10 2r = 0
r = 5 cm

30. Troba els punts de la grfica de la funci

y2 = 4x, tals que la distncia al punt (4, 0)
sigui mnima. Calcula aquesta distncia.
y2 = 4x y = 4x = 2 x P(x, 2 x ), Q(4, 0)

d(P, Q) = |QP | = ( x - 4)2 + (2 x ) 2 =

2
= x - 8 x + 16 + 4 x =

f(x) =

x 2 - 4 x + 16

x 2 - 4 x + 16 f '(x) =

x -2
2

x - 4 x + 16

f '(x) = 0 x = 2 y = 2 2
En x = 2, f '(x) passa de negativa a positiva, per
tant la funci f(x) passa de decreixent a creixent, en el punt x = 2 la funci presenta un
mnim.
Els punts soluci del problema sn
P1(2, 2 2 ) i P2(2, 2 2 ).

31. Considera un dipsit constitut per una semiesfera de radi r a la qual sha afegit un cilindre circular del mateix radi r i daltura h, tal
com sindica en la figura 4.35. Calcula r i h
de manera que lrea total de les parets i de
la tapa sigui de 5 m2 i tingui volum mxim.

29. Quin permetre mnim pot tenir un sector

circular de 25 m2 drea?

2prh + pr2 + 2pr2 = 5 2prh + 3pr2 = 5

5 - 3 pr 2
h=
2pr
xr
50
= 25 m 2 x =
2
r
50
P = 2r + x = 2r +
r

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

2 3
5 - 3 pr 2 2 3
pr = pr 2
+ pr =
3
2pr
3
5
3 3 2 3 5
5 3
= r - pr + pr = r - pr
2
2
3
2
6

V = pr 2 h +

Matemtiques 2. Batxillerat
49

f (r ) =
f '( r ) = 0

5
5
5 5
r - pr 3 f '(r ) = - pr
2
6
2 2

5 5 2
1
1
m
- pr = 0 r 2 = r =
2 2
p
p

1
f ''( r ) = -5 pr , f ''
= -5 p < 0
p
s un mxim.
1
5 - 3p
5 - 3 pr 2
p = 2 = 1 m
h=
=
1
2pr
2 p
p
2p
p

32. Troba el punt de la parbola y = 2x2 que est

ms a prop del punt (9, 0).

y = 2x2 P(x,2x2) s un punt de la parbola

uuur
2
Q(9,0); PQ = (9 - x, -2 x ) ,
uuur
PQ = (9 - x )2 + ( -2 x 2 ) 2 = 81 - 18 x + x 2 + 4 x 2

p
g ' - < 0 g ( x ) decreix
4
p
en - < x < 0
2
p
g ' > 0 g ( x ) creix
4
p
en 0 < x <
2

x = 0 s un

mnim de g( x)

m = g (0) = 1

y = x
y 0 = f (0) = 0 O(0,0)

35. Considera un triangle rectangle, de vrtexs

(0, 0), (x, 0) i (x, y), amb x > 0 i y > 0, i amb

el vrtex (x, y) sobre lellipse dequaci
x2 + 2y2 = 2, tal com sindica en la figura
4.36. Troba el punt (x, y) que fa que el triangle rectangle tingui rea mxima.

f ( x ) = 81 - 18 x + x 2 + 4 x 4
f '( x ) =

-9 + x + 8 x 3

, f '(x) = 0
81 - 18 x + x 2 + 4 x 4
8x3 + x 9 = 0 x = 1
f '(0) = -1 < 0

f ( x ) creix en x < 1

57
x = 1 s un mnim
>0
f '(2) =

113

f ( x ) decreix en x > 1
Si x = 1 y = 2x2 = 2 P(1,2)

33. Calcula els punts de la grfica de la funci

1
en qu la tangent t
1+ x2
pendent mxim.

segent f ( x ) =

g(x) = f '(x) =

6x2 - 2
-2 x
2 2 g'(x) = f "(x) =
(1 + x 2 )3
(1 + x )

g'(x) = 0 6x2 2 = 0 x = 1/ 3 . En x =
= 1/ 3 hi ha un mxim de g(x), y = f(1/ 3 ) =
= 3/4, el punt de la grfica que dna la soluci
al problema s P(1/ 3 , 3/4).

34. Entre totes les rectes que sn tangents a la

grfica de la funci f(x) = tg x, on x est

p p
situada entre
, escriu lequaci de la
2 i 2
que t pendent mnim.
1
2sin x
g '( x ) =
2
cos x
cos 3 x
g'(x) = 0 2 sin x = 0 sin x = 0 x = 0
g ( x ) = f '( x ) =

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

50

x 2 + 2y 2 = 2 x = 2 - 2 y 2
S=

1
1
1
xy = y 2 - 2y 2 =
2y 2 - 2y 4
2
2
2

f (y ) =

1
1 - 2y 2
2y 2 - 2y 4 f '( y ) =
2
2 - 2y 2

f '( y ) = 0 1 - 2 y 2 = 0 y =

1
2

f '(0) > 0

f ( x ) creix en y <
1
2
s un mxim
y =
f '(0,8) < 0
2

1
f ( x ) decreix en y <

x = 2 - 2y 2 = 2 - 2

1
1
= 1 P 1,

2
2

36. Quina s lrea ms gran que pot tenir un

rectangle de costats parallels als eixos de
coordenades inscrit a lellipse dequaci
4x2 + y2 = 1?
4x2 + y 2 = 1 y = 1- 4 x 2

Matemtiques 2. Batxillerat

S = 2x 2y = 4 xy = 4 x 1 - 4 x 2 = 4 x 2 - 4 x 4
f ( x ) = 4 x 2 - 4 x 4 f '( x ) =
f '( x ) = 0 1 - 8 x 2 = 0 x =

4(1 - 8 x 2 )
1- 4x2
1
8

1
2 2

f '(0) > 0 f ( x )

creix en x <
1
2 2
s un mxim
x =
f '(0,4) < 0 f ( x)
2 2
1
decreix en x >

2 2
y = 1- 4x2 = 1 - 4
S = 4 xy = 4

1
2 2

1
2

1
1
=
8
2

= 1 s lrea mxima

37. La resistncia de flexi duna biga de secci

rectangular s directament proporcional a

la base i directament proporcional, tamb,
al quadrat de laltura daquesta secci.
Calcula les dimensions que ha de tenir la
secci rectangular duna biga fabricada a
partir del tronc cilndric dun arbre que fa un
metre de dimetre per tal que tingui una
resistncia de flexi mxima.
x: base, y: altura
x2 + y2 = 1 m2 y2 = 1 x2
R = kxy2 = kx(1 x2) = kx kx3
f(x) = kx kx3 f '(x) = k 3kx2
1
f '( x ) = 0 k - 3kx 2 = 0 x =
3
1
6k
<0
f ''( x ) = -6 kx, f ''
=3
3

s un mxim
1
2
y = 1- x = 1- =
m
3
3
2

base: x =

1
3

m, alada: y =

2
m
3

f(x) = 0 k(1 + tg2 a)x2 + x tg a = 0

x[k(1 + tg2 a)x + tg a] = 0
x = 0 O(0,0), laltre punt, el que interessa s:
tg a
k(1 + tg2 a)x + tg a = 0 x =
s el
k (1 + tg2 a)
que cal optimitzar
tg a
k (1 - tg2 a)
'(
)
g (a) =
g

a
=
1 + tg 2 a
k (1 + tg2 a)
g'(a) = 0 1 tg2 a =0
g '(30 ) > 0 g( a) creix
en a < 45
g '(60 ) < 0 g( a) decreix
en a > 45

tg a = 1 a =45

a = 45 s un

mxim de g( a)

39. Per tal dilluminar una taula circular dun

metre de radi, volem penjar del sostre de
lhabitaci un llum situat en la vertical del
centre de la taula i que enfoqui cap avall.
Digues a quina alada hem de situar aquest
llum respecte a la taula per tal que els punts
de la seva vora tinguin una illuminaci
mxima. Si designem com a L el llum, que
se suposa puntual, i com a P un punt qualsevol de la taula, tal com indica el dibuix
(fig. 4.38), la illuminaci I del punt P s
donada per
I=K

cos a
d2

on K s una constant que depn de les

caracterstiques del llum, d s la distncia
entre P i L, i a s langle entre PL i la vertical.

38. La trajectria dun projectil disparat per un

can dartilleria situat a lorigen de coordenades s la parbola f(x) = k(1 + tg2 a)x2 +
+ (tg a)x, on k s una constant positiva que
depn de les caracterstiques del can, i a
s langle que formen leix de les x positives
i el can. Langle a se suposa comprs
entre 0 i 90 graus, tal com indica el dibuix
(fig. 4.37). Calcula langle a per al qual la
parbola anterior talla leix de les x positives al ms lluny possible de lorigen.

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

Fig. 4.38
I =k

cos a
h/d
h
d 2 -1
=
k
=
k
=
d2
d2
d3
d3

Matemtiques 2. Batxillerat
51

f (d ) = k

d2 -1
3 - 2d 2

f
'(
d
)
=
k
d3
d4 d2 -1

f '(d ) = 0 3 - 2d 2 = 0 d 2 =
f '(1,2) > 0
f (d ) creix en d <
f '(1,3) < 0

3
2

f (d ) decreix en d >
h = d2 -1 =

d =

3
2
3
-1 =
2

3
3
d =
m
2
2

3
s un mxim
2

1
1
=
m
2
2

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.

52

Matemtiques 2. Batxillerat