You are on page 1of 96

FAMILIA DE

ESTANISLAO GRANZOW

FRANCISCO JAVIER

PREZ ROJAS

FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW


JOAQUN SOROLLA

FAMILIA DE

ESTANISLAO GRANZOW

FRANCISCO JAVIER PREZ ROJAS

CONSEJO GENERAL
DEL CONSORCIO DE MUSEOS
DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

Presidente de honor
M. Hble. Sr. Francisco Camps Ortiz

INSTITUCIN JOAQUN SOROLLA


DE INVESTIGACIN Y ESTUDIOS

Presidente de la Comisin Cientfica


Ilmo. Sr. Rafael Mir Pascual
SECRETARIO AUTONMICO DE CULTURA

PRESIDENTE DE LA GENERALITAT

Presidenta
Hble. Sra. Trinidad Mara Mir Mira
CONSELLERA DE CULTURA I ESPORT

Vicepresidentes
Excma. Sra. Rita Barber Nolla
ALCALDESA DE VALENCIA

Excmo. Sr. Jos Joaqun Ripoll Serrano


PRESIDENTE DE LA DIPUTACIN
PROVINCIAL DE ALICANTE

Excmo. Sr. Alberto Fabra Part


ALCALDE DE CASTELLN DE LA PLANA

Pte. de la Comisin Cientfico-artstica


Ilmo. Sr. Rafael Mir Pascual
SECRETARIO AUTONMICO DE CULTURA

Vocales
Excma. Sra. Sonia Castedo Ramos
ALCALDESA DE ALICANTE

Excmo. Sr. Carlos Fabra Carreras


PRESIDENTE. DE LA DIPUTACIN

Vocales
Felipe V. Garn Llombart
M. Isabel Justo Fernndez
Francisco Javier Prez Rojas
Blanca Pons-Sorolla
Facundo Toms Ferr
Secretario
Nicols S. Bugeda

ESTE LIBRO SE PUBLICA CON


MOTIVO DE LA INAUGURACIN
DE LA EXPOSICIN HOMNIMA.

Organizacin, Coordinacin tcnica y


Comisariado
Institucin Joaqun Sorolla
de Investigacin y Estudios
Transporte y montaje
Free s.l.

PRESIDENTE. DE LA DIPUTACIN
PROVINCIAL DE VALENCIA

Ilmo. Sr. Vicente Ferrero Molina

Textos
Francisco Javier Prez Rojas
Fichas del catlogo y documentacin
M. Isabel Justo Fernndez

SERVICIO DE ASESORAMIENTO
LINGSTICO Y TRADUCCIN

Josepa Asensi Condomina


Diseo grfico
Tassen Estudio

Traduccin inglesa
Amanda Nolen

Miembros de Honor
Mitchell A. Codding
Victoriano Lorente Sorolla

Iluminacin
Jess Mara Martnez Manuel

CENTRE DEL CARME

Rotulacin
Molca

Fotografa
Francisco Alcntara (cat. II)
Ricardo Garca Avellana (il. 20-21)
Beniantic (il. 19, 22-25)

Carpintera y pintura
Sebastin Lpez Valero

Diseo y maquetacin
Tassen Estudio

Seguros
Corredura De Seguros Olmos
Axa
National Suisse

Impresin
Imprenta Romeu
.....................................

Directora General de Patrimonio


Cultural Valenciano
Ilma. Sra. Paz Olmos Peris
Jefa de rea de Patrimonio
Cultural Valenciano
Sra. D. Carmen Iborra Juan
Jefa de Servicio de Bellas Artes
y Bienes Musesticos
Sra. D. Susana Vilaplana Sanchis

Rplica del marco bforo original


BENIANTIC, (Valencia)
Acondicionamiento de las Obras
INSTITUTO VALENCIANO

REPRESENTANTE DEL CONSELL

DE CONSERVACIN Y RESTAURACIN

VALENCI DE CULTURA

DE BIENES CULTURALES

Secretario
Ilmo. Sr. Carlos Alberto Precioso Estigun

Directora Gerente
Carmen Prez Garca

SUBSECRETARIO DE LA CONSELLERIA
DE CULTURA I ESPORT

Coordinacin
Gema Ibez Barbern

Traduccin valenciana
Diseo del montaje
Joaqun Lara Rodrguez

PROVINCIAL DE CASTELLN

Excmo. Sr. Alfonso Rus Terol

PUBLICACIN

Supervisin tcnica
Julin Almirante Aznar
Fanny Sarri Martn
Restauradores de Pintura
Llanos Argudo Graca
Estudios Cientficos
Pilar Ineba Tamarit
(Museo de Bellas Artes de Valencia)
David Juanes Barber
Colabora:

Agradecimientos
Ayuntamiento de Valencia. Hemeroteca municipal
Banco de Espaa
Blanca Pons-Sorolla
Christies Madrid
Mara Marsans
Museo de Bellas Artes de Valencia
Museo Sorolla
The Hispanic Society of America
.....................................
ISBN: 978-84-482-5481-0
Depsito Legal: V-1082-2011
De los textos: los autores
De las imgenes:
los propietarios y/o depositarios,
Banco de Espaa
Muse Bonnat - A. Vaquero
Museo de Bellas Artes de
Valencia - F. Alcntara
Museo Nacional del Prado
Museo Sorolla
The Hispanic Society of America
De la presente edicin:
Institucin Joaqun Sorolla de
Investigacin y Estudios, 2011

Familia de Estanislao Granzow, 1905.


Archivo fotogrfico de The Hispanic Society of America

NDICE

17

FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW.


JOAQUN SOROLLA
Francisco Javier Prez Rojas

77

CATLOGO

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

Isabel Justo
84

REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS
Y EXPOSICIONES CITADAS

89

RPLICA DEL MARCO ORIGINAL PARA


EL DPTICO FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW.

Beniantic
93
139

El eminente pintor Joaqun Sorolla


en su estudio, al terminar de trabajar.
La Ilustracin Artstica, n 1.284. 6/VIII/1906, p. 507

VERSIN VALENCIANA
VERSIN INGLESA

Tras la exitosa exhibicin de Elena en la playa, la


Institucin Joaqun Sorolla de Investigacin y Estudios
prosigue en su lnea de trabajo organizando esta
nueva muestra contextualizada a partir del anlisis
de otra obra singular del pintor valenciano: La familia
de Estanislao Granzow, un retrato de grupo, resuelto en
forma de dptico y realizado en plena etapa de madurez
creativa y formal del artista, que desvela los detalles y
pormenores que envuelven a esta familia.

a prueba ms convincente tanto del rpido e


incuestionable xito que alcanz la obra de
Joaqun Sorolla y Bastida (Valencia, 1863-Cercedilla,
1923), como del amplio reconocimiento que tuvo
entre la propia sociedad valenciana, la tenemos en
la considerable serie de retratos que le encargaron
destacados representantes de la misma.
Muchos de estos retratos, conservados fundamentalmente en el Museo de Bellas Artes de Valencia, destacan, aparte de por la destreza tcnica y dominio del
oficio inherentes al maestro, por el claro valor testimonial que desprenden los personajes retratados, exponentes todos ellos de una burguesa emprendedora,
cosmopolita y avanzada.

A este respecto, cabe sealar que desde la Generalitat


hemos conseguido reunir de nuevo la obra completa
adquiriendo en el mercado el lienzo correspondiente
a su esposa e hijo, el cual haba sido separado de su
compaero, que ya obraba en el museo valenciano,
para terminar pasando por sucesivas colecciones particulares.
Resulta muy satisfactorio asistir a esta nueva demostracin del compromiso que desde las instituciones nos
mueve a difundir el legado de uno de nuestros artistas
ms universales, al tiempo que sigue acrecentndose,
en nmero pero sobre todo en valor referencial identitario, el patrimonio cultural valenciano, y por ello
invito a cuantos tengan inters por la obra sorollesca
a que no dejen pasar la oportunidad de visitar esta exposicin.

FRANCISCO CAMPS ORTIZ


President de la Generalitat

l propsito de la Institucin Joaqun Sorolla de


Investigacin y Estudios es investigar obras poco
conocidas, inditas o de especial inters pintadas por
Joaqun Sorolla o los artistas de su entorno y exponerlas y darlas a conocer al pblico valenciano en la sala
destinada a sus exposiciones en el Centro del Carmen.
En este contexto se sita la segunda muestra organizada por la Institucin, que lleva por ttulo Familia de
Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla y en la que se renen
dos obras que formaban parte de un dptico en el que
el pintor valenciano retrataba a los tres miembros de la
familia Granzow de la Cerda. La obra central de esta
exposicin es Seora de Estanislao Granzow e hijo (1905),
que perteneca hasta ahora a una coleccin particular
y que ser adquirida este ao por la Generalitat. El
segundo cuadro pertenece al Museo de Bellas Artes
de Valencia desde 1949. Como detalle singular de la
muestra, se expone el dptico en un marco que es rplica del original que encarg Sorolla y que fue elaborado expresamente para la ocasin. Junto al dptico se
exponen tres estudios y un boceto de la composicin
final para que el pblico valenciano pueda conocer de
cerca todo el itinerario del proceso creador del pintor
valenciano de esta obra. Sin duda, la labor de la Institucin Joaqun Sorolla de Investigacin y Estudios est
contribuyendo a difundir la vida y la obra de uno de
nuestros ms destacados pintores, pero tambin supone una importante aportacin a la difusin y el conocimiento de la historia del arte valenciano.

TRINI MIR
Consellera de Cultura i Esport

FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW

FAMILIA DE

ESTANISLAO GRANZOW

FRANCISCO JAVIER PREZ ROJAS

n estos momentos de apotesico encumbramiento


del arte de Joaqun Sorolla a nivel historiogrfico,
econmico y expositivo, la bibliografa es ya tan extensa que resulta ardua tarea cualquier intento de exploracin que lleve en mente trazar nuevas vas de documentacin o anlisis de su ingente obra1. Mxime si el
material del que se dispone para la ocasin se reduce a
un par de retratos que, a pesar de su calidad, no suelen
figurar entren los ms destacados del pintor y pocas
veces han sido expuestos en las ms recientes muestras
dedicadas al pintor valenciano2. Pero si algo caracte1 Entre la muy amplia bibliografa de carcter general sobre Sorolla
puede consultarse, Beruete 1901, Pantorba 1953, Manaut 1964, PonsSorolla 2001, Tomas y Garn 2006, y el reciente catlogo de la muestra
de 2009 del Museo del Prado comisariada por Diez y Barn. El presente trabajo se inscribe en el proyecto I+D del Ministerio de Ciencia e
Innovacin HAR 2009-14480-ARTE, La vida artstica valenciana.
2 La ms reciente fue la muestra Sorolla en las colecciones valencianas, Valencia 1997.
16

17

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

riza a la obra de Sorolla es una riqueza de registros.


Como toda personalidad creativa fuerte y poderosa,
Sorolla se nos presenta como un artista polidrico, con
lados iluminados y tenebrosos. De su obra se podran
hacer lecturas varias en funcin del criterio de una u
otra seleccin. Esta complejidad del pintor valenciano
puede ser hoy parte de su inters y curiosidad, tal es as
que Sorolla puede ser muy moderno y muy tradicional, acadmico y antiacadmico, mundano y localista,
naturalista e impresionista... En funcin de la faceta u
obras que se escojan la percepcin de su pintura puede
inclinarse hacia uno u otro campo. En vida del artista
ya se aprecia tambin una polarizacin de juicios que
refleja la exaltada admiracin que despertaba su pintura y los no menos acalorados rechazos3.

La exhibicin completa del retrato de la familia


Granzow de Sorolla, que ahora tiene lugar, nos sirve de
argumento o pretexto para volver a reflexionar sobre
su compleja valoracin como retratista. El lienzo de
los Granzow, realizado en 1905, formaba un dptico
con la figura del marido (Estanislao) a la izquierda, y la
de la mujer (Pilar) con su hijo (Casimiro) a la derecha,
divididos por una maria luisa en consonancia con el
resto del exuberante marco neorrenacentista. Tras la
muerte de Estanislao Granzow el conjunto se dividi,
quedando la composicin largo tiempo separada y
dispersa. Granzow falleci en 1905 sin haber pagado
por completo las doce mil pesetas del encargo, de las
cuales haba adelantado a Sorolla ocho mil. Tras una
serie de avatares, el retrato de Estanislao Granzow
fue adquirido en 1949 para el Museo de Bellas Artes
de Valencia por 35.000 pesetas. El lienzo estuvo
depositado en el Monte de Piedad y Caja de ahorros
de Valencia, ya que la entidad haba adelantado esa
cantidad a la viuda del retratado. Pilar de la Cerda
debi dividir el cuadro conservando slo el de ella
con su hijo, que es el que ha sido adquirido a sus
posteriores propietarios, permitiendo as ensamblar de
nuevo ambas piezas. La correspondencia entre Sorolla
y su mujer de 1907 ya alude al deseo de la propietaria
de desprenderse del lienzo: Fuimos a casa de Forns,
regresamos temprano y al momento me llamaron, baj
y me encontr con Miss Ana, la que les daba alemn
a los chicos que vena de parte de Pilar Granzow a
anunciarte! psmate! De parte de ella, que se haba
enterado que ibas a hacer una exposicin en Londres
y que si queras podas exponer el cuadro y venderlo si

Como retratista Sorolla realiz una de las galeras ms


impresionantes de la lite espaola de su tiempo, siendo un profesional muy solicitado que plasma en sus
lienzos las ambiciones y anhelos de distincin de la
alta sociedad de la poca4. El gnero del retrato experiment un auge extraordinario en las dcadas finales
del XIX. Tanto la literatura como la crtica le reconocen un valor y significado especial por su complejidad
y simbolismo. Los grandes maestros del pasado condensaron en buena medida su genio en los retratos. El
Greco, Velzquez y Goya, pintores que el fin de siglo
veneraba como maestros y guas, fueron geniales intrpretes del alma humana.
3 Sobre las crticas de Sorolla vase Gracia 1989, Toms y Garn
2009.
4 Sobre Sorolla y el retrato elegante de la poca vase Prez Rojas
2000.
18

19

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

encontrabas quin lo comprase Sin comentarios. El


motivo es que tiene una casa muy pequea y no tiene
donde colocar el cuadro. Yo le he comentado que no
ests aqu y que te lo escribira5. Sorolla le contesta a
su esposa: Tu carta de hoy est cargada de noticias,
todo me parece muy bien, y tiene mucha gracia lo
de la viuda de Granzow, es el colmo del desahogo6.
De todos modos, al margen del compromiso, Sorolla
deba sentir una cierta satisfaccin por este trabajo, ya
que incluy el retrato de los Granzow en exposiciones
internacionales tan importantes como la de Pars de
1906, Londres de 1908, la de Nueva York, Bfalo y
Boston de 1909, y las de Chicago y San Luis de 1911.
El cuadro de los Granzow apenas fue destacado por
los comentaristas de estas muestras, ya que eran
muchos los retratos seleccionados por el artista, entre
los cuales se encontraban la mayor parte de los que
podan considerarse sus piezas maestras en el gnero
hasta ese momento. En estas exposiciones la vertiente
de retratista de Sorolla fue objeto de una serie de
observaciones y juicios que es interesante repasar de
nuevo por cuanto suponen de visin crtica de una
faceta de Sorolla que hasta hace muy poco ha sido una
de las menos abordadas y valoradas.

americana con motivo de la muestra que le organiza


dicha institucin, es una fuente valiosa para conocer la
consideracin crtica de los retratos de Sorolla dentro
del conjunto de su produccin7. De la lectura de estos
textos se constata de nuevo cmo por parte de los
americanos sus retratos no fueron lo ms apreciado del
conjunto, aunque se reconoca su extraordinario oficio
en todos ellos. Pero si esta era la opinin especializada
de la crtica, no pensaban lo mismo buena parte del
pblico y en especial aquellos clientes que le encargaron
la realizacin de nuevos retratos. Pocos fueron los
franceses y americanos que no aludieron al velazquismo
de Sorolla como expresin de su conexin con lo mejor
de la tradicin artstica espaola. En este sentido ya
haban incidido algunas crticas y comentarios realizados
sobre Sorolla en Espaa, entre otras cabe recordar la
que Manaut le dedicaba con motivo de su presencia en
la Exposicin Nacional de Bellas Artes de Madrid de
1904 con una serie de retratos: A todos aquellos que
dudaban que Sorolla pudiera hacer retratos, les invito
a que vean los que tiene en la exposicin, y sin temor
a decir una hereja artstica, afirmo que los retratos
de Sorolla, puestos a lado de los de Velzquez, hacen
exclamar al inteligente: si extraordinarios son los del
maestro sevillano, no lo son menos los del valenciano
(Aguarrs 1904). El crtico Acebal consideraba la
presencia de Sorolla en la Nacional de 1904 como una
presentacin al gran pblico de su vertiente de retratista

La valoracin crtica de los retratos de Sorolla


La publicacin de los ocho ensayos sobre Sorolla por
parte de la Hispanic Society de Nueva York en 1909,
junto con los comentarios aparecidos en la prensa
5 Pons-Sorolla y Lorente Sorolla 2009, 168, nota 449.
6 Pons-Sorolla y Lorente Sorolla 2009, 168.
20

7 Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society of America, 1909; dos volmenes que recogan estudios sobre Sorolla de diversos autores, entre ellos Aureliano de Beruete y un segundo
con las crticas aparecidas en la prensa. La obra ha sido recientemente
reeditada y traducida por la Fundacin M Cristina Masaveu Peterson
(Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida), Asturias, 2009.
21

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

con: seis retratos y un grupo de familia le dan patente


de continuador castizo de un arte que tuvo en Espaa
rica veta. Con estas siete obras se ahonda en la tradicin
nacional y se contina el hermoso catlogo de los
grandes retratistas del alma espaola: Greco, Velzquez,
Pantoja, Goya () Ha sido siempre el retrato suprema
expresin del arte pictrico, llegan al retrato los grandes
pintores, haciendo de ella sntesis simplificada de toda su
tcnica, despus de muchos aos de manejar el pincel
(Acebal 1904; cfr. Pons-Sorolla 2001, 219).
En 1906, un ao despus de la realizacin del dptico
de los Granzow, Sorolla abra una magna exposicin
en la galera Georges Petit de Pars de 487 pinturas. En
dicha muestra abundaban los retratos, pero estos no
podan menos que marcar un agudo contraste con sus
escenas de playa y paisajes. Los crticos franceses no
se mostraron muy interesados por ellos, pues preferan
con mucho sus escenas al aire libre8. Vauxcelles consideraba discutibles los retratos de interior:
El defecto que percibo en esta exposicin tan
importante es que la personalidad del artista no
se ve siempre de forma muy clara. Se descubren
diversas influencias. Sin duda todos los pintores
las sufren pero, despus de pasar por ellas, el
verdadero artista se crea una personalidad, una
manera, un estilo. Sorolla, antes de ser el mismo,
ha oscilado entre varios maestros. Tomemos por
ejemplo su seductora serie de retratos: El Retrato de mis hijas recuerda un poco a Sargent; el de
8 De todas maneras la exposicin en Pars fue un xito a nivel comercial, vase Pons-Sorolla 2001, 241.
22

La seora [Elgun], con abrigo de noche de nutria


forrada de terciopelo oro viejo, es un Carolus,
un buen Carolus; el de Jos Echegaray, un Zorn
muy brillante; el de la Condesa de Casal, de gitana
con mantilla de seda negra y una rosa roja en los
cabellos de bano, es un bonito Zuloaga, menos
picante, menos flamenco (Vauxcelles 1906; cfr.
Gracia 1989, 84).

El crtico francs Mauclair reconoca la cantidad y diversidad de las obras que haba expuesto Sorolla para
que de este modo se apreciara su evolucin, aunque
lamentaba que no hubiese realizado una seleccin
ms apurada de sus pinturas. Consideraba el citado
crtico que los retratos adolecan de la originalidad
que manifestaban sus otras creaciones, aunque destacaba el fuerte carcter y vida que consegua infundirle
a muchos de ellos. Lo cual no deja de ser paradjico,
ya que la mayor parte de las crticas espaolas y de
otras americanas que a continuacin se citan, achacaban a los retratos de Sorolla y a parte del conjunto
de su obra, una falta de carcter y de profundidad
analtica, de fuerza psicolgica:
Haba, pues, retratos de hombres y de mujeres,
unos casi acadmicos, otros ms personales, tres o
cuatro muy bellos (). La diversidad de aquellas
obras revelaban que aunque el Sr. Sorolla siempre haba posedo un don increble, no por ello
sus tendencias y gustos eludiran la duda y casi
la inquietud: si su conciencia haba vagado, su
mano y sus ojos nunca haban fallado. Su serie
de retratos reflejaba sntomas interesantes en ese

23

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

sentido: algunos, efigies femeninas en vestidos de


baile o retratos de burgueses, constituan excelentes realizaciones dignas de honrar a nuestros ms
cotizados [aristcratas], pero sin demasiada originalidad. Otros tenan ms valor, por la bsqueda
acentuada del carcter: un retrato de la Seora
Guerrero en traje de teatro, otro de una dama
con mantilla negra recordando a Goya de la manera en que el Sr. Zuloaga lo haca. Por ltimo,
algunas figuras de espaoles clebres como por
ejemplo los seores Echegaray, Blasco Ibez,
el Dr. Cajal, Prez Galds, Beruete o Canalejas,
plasmados con mucha fuerza, con negros pro
fundos, grandes figuras, hermosas caras, carnaciones llenas de vida y energa, daban fe de un
pintor capaz de retratar en la carne real el alma,
el carcter, el pensamiento individual, los rasgos
profesionales de sus modelos. Un retrato de un
chiquillo de pie junto a dos chiquillas de rojo [se
trata del retrato de sus hijos] recordaba a las mejores figuras del Sr. Lavery. Sin embargo, todos
estos retratos resultaban un poco cargados en su
slida afirmacin de los tipos, un tanto demasiado uniformes en el contraste entre las caras iluminadas y los fondos o ropajes sombros.
Era una obra digna de un excelente obrero, de un
pintor escrupuloso, pero con una personalidad
insuficiente. Otro artista hubiera podid o
firmarlas(). En absoluto ocurre lo mismo con
las marinas y los bocetos. stos son propios del
mismsimo Sr. Sorolla y de nadie ms (Mauclair
1906, 63).
24

Mauclair, como la mayor parte de los crticos preferan


las escenas de playa o los paisajes a los retratos, que
era en donde encontraban al ms autntico Sorolla.
En una lnea similar se expresaba el crtico de
LIntransigeant:
Lo que menos me ha gustado de esta bella exposicin fueron dos grandes retratos de mujeres
algo impregnados de la Academia y que entraban en la categora de obras corrientes. Es cierto
que no ha nada ms difcil, para un pintor que
trabajar en el retrato de una mujer que nunca se
encuentra lo suficiente guapa ni joven (Rochefort
1906, 77).

En 1907 expuso en Berln, Dusseldorf y Colonia


280 obras sin demasiado xito9. Aunque no faltaron
algunas objeciones los retratos de Sorolla fueron ms
positivamente valorados en Inglaterra en la muestra
que realiz en 1908 de 278 obras. Tambin all se
hablaba de la influencia de Velzquez, Goya, Sargent
y Whistler. El crtico Charles M. Kurz detectaba la
rapidez con la que Sorolla realizaba sus retratos dando
el efecto de haber sido pintados en una sola sesin,
aunque luego al contemplarlos de cerca se descubra un
completo acabado y adecuacin, lo que haca pensar
que el pintor deba haber realizado mltiples estudios
de cerca: En otras palabras, parece que estudia a sus
modelos como un actor estudia su papel o como un
escritor se identifica con sus personajes.10

9 Pantorba 1953, 67 y ss. , Pons-Sorolla 2001, 263-266, Gracia 1989, 76 y ss.


10 Gracia 1989, 85.
25

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Sorolla debi de poner muchas expectativas en su


exhibicin en las Grafton Galleries de Londres, ya que
los ingleses mantenan muy viva la tradicin del retrato
y los retratistas britnicos eran puntos de referencia e
inspiracin para muchos especialistas en el gnero. En
Gran Bretaa resida Sargent, que era uno de los ms
aclamados y admirados intrpretes internacionales del
retrato aristocrtico. ste atendi con toda cortesa al
valenciano durante su estancia en Londres, invitndolo
en diversas ocasiones, como Sorolla bien refleja en
la correspondencia con su esposa. Sorolla no haba
podido sustraerse a su influjo. Y como se comentar
de nuevo, el mismo retrato de Granzow era un buen
ejemplo de este impacto. Sin embargo, no deja de ser
curioso y revelador lo que le comenta Sorolla a su mujer
de la vista de Sargent a su exposicin: Despus del
almuerzo con Sargent me llev al estudio suyo: ah! se
me olvidaba, ha visto la exposicin ma, la sorpresa ha
sido tremenda. El retrato de la Reina lo dej parado, se
deshizo en elogios, y esto es verdad pues ya tiene unos
aos para ver por dentro (). Sargent es uno de los
pocos que con Zorn cortan el bacalao en el mundo; he
viso su estudio y sus cosas, tiene talento, ahora quiere
sorollear un poquillo el retrato tuyo negro y el de Alba
tambin le impresionaron. En su correspondencia
con Sorolla Beruete le indicaba que Sargent estaba
cansado de realizar retratos (cfr. Marn Valds 2005,
48, carta 35; 17 de julio de 1907), provocando un
vaco que poda franquearle con mayor facilidad las
puertas hacia una nueva clientela cosmopolita. No est
de ms recordar a este respecto que tambin Sorolla
manifest en ms de una ocasin su cansancio del

retrato, pero no hay que olvidar que el retrato era una


sus principales fuente de ingresos, y que una seleccin
de sus buenos retratos seran suficiente para otorgarle
a Sorolla un protagonismo destacado en el mbito del
arte del fin de siglo. Entre los retratos expuestos en
Londres estaba el de Aureliano de Beruete [il.1], que
llam la atencin a alguien tan especial como Archer

26

27

1. Aureliano de Beruete y Moret, 1902.


Madrid, Museo Nacional del Prado, P04646.

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

M. Huntington, que inmediatamente se interes en


adquirirlo para la coleccin de la Hispanic Society de
Nueva York. Beruete no accedi a su venta ya que lo
destinaba al Museo de Arte Moderno (Muller 1989).
Pero este fue el inicio de una fructfera y transcendente
relacin con el mecenas americano.

la parte ms impersonal. Huneker observa, no sin


fundamento, que la calidad de los retratos est en
funcin de la proximidad afectiva o identificacin con
el retratado. Es un hecho fcilmente constatable que
los mejores retratos de Sorolla son los de su familia y
los de otros artistas. Los de Frazen, Beruete, Cosso o
Blasco Ibez figuraron entre los ms ponderados:

La muestra de la Hispanic Society de Nueva York en


1909, que aumentaba en nmero de obras a la de
Pars, fue un acontecimiento artstico en la ciudad,
ya que fue visitada multitudinariamente. Este xito
catapult el prestigio de Sorolla a sus mximos
niveles. Es decir, que el momento cumbre de Sorolla
a nivel internacional coincide con el del inicio de
su eclipse en Espaa y la reaccin contra la pintura
impresionista que trae el regionalismo. Las crnicas
de la Exposicin Nacional de 1908 daban cuenta de
cmo los artistas jvenes seguan ahora el estilo de
Zuloaga con la misma intensidad que antes haban
hecho con Sorolla (cfr. Prez Rojas 2007, 191). El
nmero de retratos era an mayor en la exposicin
de Nueva York, llevando un considerable nmero
de ellos de los miembros de la casa real. Algo que
en parte responda a una estrategia comercial y de
prestigio. Presentarse como pintor real revalidaba su
consideracin de retratista de las lites del poder, de
pintor conectado con el espritu del antiguo rgimen
que buena parte de su clientela simbolizaba. Durante
su estancia americana Sorolla recibi el encargo de
diversos retratos de la alta sociedad estadounidense.
Los juicios de los americanos fueron casi unnimes
a la hora de marcar preferencias de gneros. Salvo
muy honrosas excepciones los retratos le parecieron
28

Sus retratos, cuando muestra algn inters por sus


modelos, son excelentes. Beruete es real, como lo
es tambin Cosso, el autor de la biografa de El
Greco, y el novelista del Realismo Blanco Ibez.
Sin embargo, el mejor, despus de sus autorretratos y los cuadros de su mujer e hijos, es el de
Franzen, un fotgrafo a punto de apretar el disparador. Resulta una caracterizacin francamente
sincera. Los numerosos miembros de la realeza
y personajes de la aristocracia cuya artificial presentacin ejecuta con un esfuerzo verdaderamen
te genuino resultan interesantes, pero carentes de
corazn. Se puede apreciar su destreza en los retratos de Alfonso y el hermoso vestido que luce su
mujer debera ser la envidia de nuestros retratistas
ms populares. Sin embargo, Sorolla se muestra
ms cmodo bajo el azul del cielo. Monet, no lo
olvidemos, cumpli dos aos de servicio militar
en Marruecos. Srolla siempre ha vivido y pintado bajo la dura cpula azulada del cielo espaol, saturndose de los rayos de su clido sol. Me
pregunto cul sera el resultado si se encontrara
bajo nuestros cielos transparentes (cuando no hay
niebla ni llueve (Huneker 1909, 125-132).

29

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

Para el crtico Brinton Sorolla no tena ningn rival a


la hora de captar los efectos lumnicos y la fugacidad
atmosfrica, la realidad que lo rodeaba, pero se tornaba ms duro cuando se enfrentaba a un modelo:

cede el paso en sus retratos a un modo que identifica


con los retratistas ingleses, aunque seguramente se refiere ms a los contemporneos que a la gran tradicin
del XVIII:

As, aunque en resumidas cuentas presenta un


talento fenomenal para captar la realidad, no resulta tan aparente el hecho de que pueda situarse
enfrente de un modelo y plasmar su semblanza
tanto interior como exterior. Los cuadros de su
mujer e hijos rezuman un encanto sincero, pero
si exceptuamos los retratos de Christian Franzen,
el fotgrafo dans, y del novelista Blasco Ibez,
la mayora de estas representaciones de grandes
estudiosos, hombres de estado y artistas conocidos suyos, adems de aquellos de la familia real
espaola, de alguna manera carecen de profundidad e inevitabilidad. Ninguno de estos rostros
mira al espectador con la intensidad de espritu
de un Watts, con la concentracin mental mordazmente conseguida de un Lenbach o con la
autoritaria apariencia fsica de un Sargent. En el
caso de Sorolla, resulta meramente cuestin de
temperamento. Sorolla no es una persona contemplativa. En sus retratos, no aguarda pacientemente a que se presente esa revelacin confiada
que nicamente el tiempo puede hacer aparecer
(Brinton 1909, 144).

Las pinceladas de Sorolla son amplias en un cuadro y sutiles en el siguiente. Cubre sus lienzos con
una gruesa capa de pintura, o bien deja que se
entrevea su textura. En unas obras muestra una
tendencia hacia el impresionismo francs, pero
en otras pinta con la exactitud de los retratistas
ingleses. La nota predominante de la exposicin
es la sinceridad y la honestidad. (Annimo 1909a,
182).

En el ms breve comentario del New York Herald el retrato apenas era motivo de consideracin, aunque si
hay una observacin acerca del dualismo de Sorolla.
La libertad y precisin de la pincelada impresionista

30

En The New York Times (5 de febrero de 1909) se resalta el valor y distincin de sus retratos, encontrndolos
llenos de vida o graves y resplandecientes: segn la
ocasin lo requiera, pero en ambos casos resulta invariablemente espontneo y lleno de alegra de vivir.
Entre ellos se encuentran muchos personajes interesantes tanto por la posicin que ocupan en el mundo
espaol como por la interpretacin que de ellos hace
el artista. Hay seis retratos de miembros de la familia
real (), tambin hay un fascinante retrato del pequeo prncipe de Asturias. Entre los retratados se
encuentran adems Raimundo de Madrazo, el eminente retratista, y Alejandro Pidal y Mon, un estadista y hombre de letra, que aparenta gran distincin.
Los retratos de Menndez y Pelayo, Beruete y Vega
Incln son tambin objeto de mxima consideracin
en esta crtica.

31

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

El crtico de The Evening Post vea que Sorolla no llegaba a establecer una comunicacin expresiva en aquellos retratos que tenan como modelos a miembros de
la nobleza y la casa real. En estos casos su pintura era
menos grandiosa, aunque algunos de ellos estuviesen
realizados al aire libre:

que sirve como prueba de que el Sorolla retratista


es un digno sucesor de Velzquez y Goya (Annimo 1909b, 187-188).

El diario neoyorkino The Call, revisaba su relacin


con la tradicin y destacaba su casticismo, subrayando especialmente el valor de los retratos familiares:

Adems, como ya hemos dicho, no le agrada


pintar en interiores. Uno de los retratos del rey
de Espaa, aquel en el que aparece llevando el
uniforme de los hsares, es una escena al aire libre (). Otro retrato realizado al aire libre, el del
pintor Madrazo, resulta ms satisfactorio, pero
an as cuesta reconocer al Sorolla con el que
hemos estado paseando por La playa. Vuelve
a hacer acto de presencia, no obstante, en Mara
en la Granja, la cual se encuentra vestida de blanco
de manera deliciosamente sencilla, y, aunque no
se trata exactamente del Sorolla ms autntico,
en una obra de su esposa paseando por el jardn
vislumbramos la labor de un retratista de calidad
que presenta un tratamiento de blanco y negros
que verdaderamente llaman la atencin. El cuadro de la joven reina de Espaa envuelta en satn
blanco, con su armio, sus diamantes y su fondo
profundo carmes, resulta arduo. El pequeo retrato del nio prncipe de Asturias es encantador,
pero sigue sin ser un Sorolla, y lo mismo podra
decirse de un excelente retrato de la madre de la
reina, la princesa Beatriz de Battenberg, vestida
de negro y cubierta de diamantes. () Antes de
concluir esta crtica, resultara justo decir que en
Pars se expuso un retrato ecuestre de un general

11 Hay una errata en la traduccin al castellano que cambia completamente el sentido de la frase en ingls: He is alienated from past traditions in art, por ello aqu se ha eliminado el No... con que comenzaba el prrafo; cfr. la pgina 273, t. I de los Eight essays... o la versin
inglesa de este mismo artculo ms adelante.

32

33

... se distancia de antiguas tradiciones artsticas.11


Sus obras no son meras disposiciones de
lneas, colores o volmenes. No parece realizar
composiciones, deja que la naturaleza lo haga
por l. Con ella se muestra en comunin total.
Pinta la Espaa que conoce y adora, con mucha
celeridad, de manera pasional y sugerente. En
sus cuadros todo es espaol. Su tcnica es amplia,
vigorosa y sana, sacrificando los detalles por
la masa, pero consiguiendo siempre esos ras
gos sobresalientes que conforman el carcter.
Su ejecucin resulta maravillosa y a menudo
compensa sus retratos en interiores, donde su
color no resulta tan satisfactorio.
El retrato que hace de su mujer con un vestido
negro puede que sea el mejor ejemplo de su sutil
arte de toda la exposicin. Se nota que la encantadora dama est posando ligeramente y el lienzo
en su totalidad resulta algo estudiado. No obstante, pocas obras modernas conozco que estn

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

tan delicadamente modeladas, especialmente la


cabeza, un ejemplo maravilloso de sensibilidad al
pintar. Lo mismo sucede en su Seorita Doa
Mara Sorolla. En este retrato convence a su
pincel para que las formas se vayan confundiendo
unas con otras. Resulta gil, vigoroso y bello. En
el museo pueden adems verse otros muchos retratos que sirven para probar la destreza del pintor (Annimo 1909c, 207-208).

Uno de los anlisis ms amplios de los retratos de


Sorolla, dentro de estos ensayos que vieron la luz en
1909, fue el del pintor y discpulo del maestro valenciano William E.B. Starkweather
Es cierto que los mejores retratos de todos los
realistas no son nunca los encargos oficiales, sino
aquellos que realizan de su propia familia. Al pintar en un ambiente tranquilo y familiar a aqullos
que se conoce bien y que se ama, se consigue una
calma y una profundidad psicolgica que pocas
veces se consiguen en los retratos por encargo.
Esto resulta especialmente cierto en los deliciosos
e ntimos retratos que Sorolla hace de su familia,
como el de su suegro, el seor Garca, por poner
un ejemplo, de cuya generosa ayuda disfrut durante sus primeros aos como artista ().

ra fiel a Velzquez, cuyas obras copi de joven.


Resulta interesante observar que Sorolla no recomienda a sus alumnos que copien al gran maestro del arte espaol. Acercaros a l y estudiadlo,
reverenciadlo, pero no lo copiis. Os resultar
ms til pintar una cesta de naranjas que tengis
enfrente que repetir Las Meninas.
En su segundo modo de trabajar, Sorolla se muestra ms robusto, ms personal. Un ejemplo de
este talante es el grcil retrato de su mujer de pie
junto a una silla roja, el cual se encuentra entre
uno de los preferidos del artista. El fondo marrn,
oscuro y convencional que dominaba sus primeros retratos ha desaparecido y se puede ver una
tendencia hacia el gris y el negro.
Esta tendencia aparece todava ms marcada en
su ltimo retrato pintado en interiores, que muestra a su seora con una mantilla y constituye un
poderoso ejemplo de la ms alta calidad. No queda ya ningn rastro de influencia de Velzquez.
Sin embargo, hay un aire a Goya en lo furioso de
su pincelada y en los densos negros.

La actividad de Sorolla como retratista se ha visto tambin afectada por esas cuatro modalidades
que caracterizan a su obra en general, claramente
visibles en cuatro retratos de la esposa del pintor.
En su primera manera de pintar sigue de mane-

En su cuarta manera de pintar se pueden ver


las ltimas caractersticas que ha adquirido su
arte, totalmente novedosas en el mundo del retrato. En l se incluyen sus retratos al sol. No se
realiza ninguna concesin para con la cabeza,
como tampoco lo haca cuando pintaba retratos
convencionales. En un retrato de su mujer en La
Granja. Nos encontramos tanto ante una imagen

34

35

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

encantadora de una mujer junto a una fuente


como ante un increble estudio psicolgico ().
Posiblemente el retrato al sol que ms llama la
atencin es el de Alfonso XIII con el uniforme
de hsares. El monarca se encuentra de pie en el
jardn de La Granja. El brillo del sol y los reflejos
de la luz en los adornos militares dorados le han
servido al pintor para conseguir un resultado verdaderamente pintoresco.
El duque de Alba es una de las ltimas personas
que ha posado para Sorolla. Su retrato es una de
las obras ms satisfactorias y mejor caracterizadas
de la nobleza espaola que nos ha dado el pintor.
De Alejandro Pidal y Mon, estadista y hombre de
letras, Sorolla ha pintado un excelente cuadro de
su cabeza. Resulta interesante como ejemplo de
lo que el pintor es capaz en una nica sesin de
dos horas, ya que ejecut el retrato en ese tiempo.
La obra est marcada por la misma actitud pensativa presente en el sutil retrato que lleva a cabo
de Aureliano de Beruete, la autoridad espaola
en Velzquez.
En contraste con estos cuadros se puede encontrar el retrato de Blasco Ibez. El pintor ha pasado con destreza de utilizar el estilo suave y delicado que usa en el retrato de Beruete a emplear
un estilo brusco, brutal y mordaz que le sirve de
gran ayuda para expresar las caractersticas de la
fornida figura masculina del autor de Sangre y
arena.

36

En agudo contraste, nuevamente, se encuentra el


nervioso bosquejo de Franzen, el conocido fotgrafo espaol (Starkweather 1909, 151-174).

Dando un salto en el tiempo respecto a todas estas


consideraciones acerca del Sorolla retratista, si se
consulta a uno de los primeros y ms serios investigadores de Joaqun Sorolla como fue Bernardino de
Pantorba, que consolid los cimientos para posteriores
estudios, se constata cmo este estudioso sita honestamente el retrato en un segundo plano.
Pintor impresionista como reiteradamente se
afirma en este libro-, pintor de figuras movidas,
pintor de los efectos brillantes del aire libre, pintor de la mltiples variaciones que prende la luz
solar sobre las cosas, tal vez no exageremos al
decir que, por eso mismo no era el temperamento artstico de Sorolla el ms adecuado para la
pintura de retratos. Con todo, hacindolos, acert muchas veces, si bien en la generalidad de los
casos no se mantuvo a la envidiable altura de su
prestigio. El tamiz de una crtica honrada, como
la que nosotros aspiramos a ejercer, no tiene por
qu conceder a los retratos de Sorolla -sin negarles sus valores y bellezas de facturas- la misma
estimacin que suscitan sus vibrantes y soleadas
escenas de playa, cimiento indudable de la gloria
de un artista.
La nerviosa presteza de ejecucin, en ste, no poda lgicamente detenerse en el anlisis prolongado del carcter; no ahonda en l, eludiendo el

37

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

estudio de esa riqueza anmica que se asoma a las


expresiones del rostro, complacase, en cambio, en
registrar y con qu magistral fluidez de pincelada!- la gracia superficial de las fisonomas, la vivacidad del gesto momentneo. En esta direccin,
como pintor de gestos humanos, no cabe negarle
a Sorolla categora relevante. Ni las pinceladas
lamidas, cuya misin es la de hermosear, ni
esas otras falsas, que tienden a rejuvenecer, son
frecuentes en los retratos del maestro valenciano.
Pint Sorolla, -no hay por qu ocultarlo- algunos
de esos que denominamos retratos de saln, con
damas, seguramente, favorecidas; pero estn en
minora, y son los menos sorollistas. Tuvo necesidad de hacerlos en determinadas pocas de su
vida; mas cuando se hall en condiciones de no
admitir encargos de esa especie, hizo cuanto pudo
por librarse de ellos. As, en 1913, estando en Pars,
como le solicitaran para varios muy bien pagados, naturalmente- procur eludirlos, y a la postre
slo atendi a los que le parecieron inevitables, por
mediar amigos en el asunto. Fue entonces cuando
escribi a su mujer estas palabras que ya, con sus
signos de admiracin dicen bastante: Yo, pintor
de retratos y de retratos de seoras!! No salgo
de mi asombro!
Debemos a Sorolla retratos femeninos tan
hermosos y slidos de tcnica como el de su
esposa, adquirido en 1909 para el Metropolitan
Museum, de Nueva York, -trozo de factura
velazquea-; tan delicados y exquisitos, como el
de Raquel Meller alarde de fluidez-; tan serenos
38

y elegantes como el de la seora de Laiglesia y los


de las seoritas Mara Luisa Maldonado y Pilar
de la Bastida; pero es en el grupo de los retratos
masculinos, donde hemos de hallar los mximos
aciertos de un pintor cuya diccin alcanza, por
lo comn, sus acentos ms jugosos en la nota
varonil. Retratos de la altura de estos cinco:
el de D. Aureliano de Beruete (Museo de Arte
Moderno, de Madrid), el de Christian Franzen,
el de Cosso (propiedad de la Hispanic), el de
Ramn y Cajal y el de Echegaray, pintado en
1905, ponen de manifiesto, sin lugar a dudas, la
agudeza y el vigor del maestro (Pantorba 1953,
100-101).

Otro estudioso de la obra de Sorolla, Manaut Viglietti, le dedic tambin un importante trabajo en
el cual no hay un apartado especfico que comente el
conjunto de sus aportaciones retratsticas, pero merece la pena destacar el comentario y ponderacin
que hace del de Aureliano de Beruete, al que considera como una obra insuperable en su entonacin y
ejecucin:
El fondo y las ropas tambin estn tratados con
simplicidad velazquea; la materia es bastante
lisa sin densos empastes y la ejecucin se hace
ms breve, exacta y nerviosa. El conjunto merece
la consagracin de retrato antolgico y por el cual
Sorolla se sita en la lnea de Moro, Velzquez,
Goya y Federico de Madrazo (Manaut Viglietti
1964, 48).

39

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Difcilmente se puede dar en pocas lneas ms rango a


la tradicin en la que supone que se inserta el retrato
de Sorolla.
Cuando en 1996 tuvimos que organizar la muestra
itinerante de Sorolla en las colecciones valencianas
(Miami, Mxico, Ponce, Alicante, Burriana, Valencia),
comprobamos que un buen nmero de piezas eran
retratos, circunstancia que nos invit a plantear una
reivindicacin de esta actividad del pintor, escribiendo
que:
Desde el inicio de los aos noventa Sorolla
comienza a destacar en el retrato, siendo sta una
de las vertientes de su pintura que ms beneficios
y prestigio le reporta. Aunque por lo general
se considera esta faceta como secundaria y en
ocasiones hasta superficial, merecera la pena que
se estudiase ms a fondo. Sorolla alcanza una
personalidad y visin propia como retratista,
aunque lgicamente no est al margen de una serie
de influencias y estmulos: primero la de Velzquez,
modelo para tantos artistas de estos aos, y tambin
punto de mira de otro pintor valenciano, Emilio
Sala, con el cual coincidi en Roma () Otros
nombres como Sargent han sido citados a propsito
de los retratos de Sorolla, al cual se pueden aadir
Boldini, Whistler o recordar la afinidad con otros
artistas europeos como el ruso Serov. Desde el
punto de partida velazqueo Sorolla desarrolla un
tipo de retrato burgus en el que dominan el tono
distendido y mundano, la nobleza y respetabilidad.
Pero carece de todo fundamento considerar a

40

Sorolla un retratista superficial, tal como han


mantenido bastantes crticos e historiadores. El
carcter del retratado bien es cierto que parece
emanar ms de sus gestos y ademanes que de
una profundizacin psicolgica, pero observados
detenidamente muchos retratos destacan por una
extraordinaria fuerza y profundidad en la mirada.
La mirada, el ojo, es el alma de gran nmero
de retratos sorollescos. Zuloaga como Sorolla
sintieron una especial atraccin por Velzquez,
pero con resultados diferentes. Conforme avanza
el siglo XX, el retrato de Sorolla adquiere un tono
ms mundano, pero en otras muchas obras lo que
se impone es la elegancia o la inteligencia de sus
retratados; retratos como el del poltico Don Cristino
Martos (1893), el arquitecto Don Francisco Jareo y
Alarcn (h. 1890), Don Antonio Elegido, el del escritor
Benito Prez Galds (1894) o el del Doctor Gonzlez son
magnficas muestras del nivel que alcanza y un
fiel reflejo del espritu realista o naturalista que los
preside (Prez Rojas; de Plcido 1997, 60-63).

En fechas prximas Jos Luis Dez plante tambin


una llamada de atencin sobre la entidad de los retratos de Sorolla que guardaba el Museo del Prado:
...entre los que se encuentran algunas de sus
grandes obras en el gnero, adems de ser
piezas tambin esenciales de toda la retratstica
espaola. As, la maestra absoluta de Sorolla
en el dominio de todos los recursos pictricos
supo aunar a sus excepcionales cualidades para
este gnero su aprendizaje de los retratos de

41

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Velzquez, por quien siempre demostr una


especial admiracin, y cuya huella queda de
manifiesto de forma absolutamente soberbia
en rasgos de pura sabidura pictrica y ejercicio
tan difcil como el dominio de los negros en
sus infinitos matices, proverbiales en los lienzos
velazqueos, y resueltos con inusitada maestra
en casos como los esplndidos retratos de El pintor
Aureliano de Beruete, su esposa Mara Teresa Moret, o
su hijo Aureliano de Beruete y Moret [il.2 y 3.]. Dez
consideraba el retrato de Doa Mercedes Mendeville,
Condesa de San Flix, como uno de los ms
atractivos retratos de saln, en los que Sorolla
conjuga los recursos decorativos al uso en este
tipo de encargos sin perder por ello un pice de
su sensibilidad pictrica, al modo de los grandes
retratistas europeos ms afines a su esttica, como
Sargent o Boldini (Dez 1997, 86).

Cuando un poco ms tarde fue preciso abordar la


aportacin de Sorolla en un marco ms amplio del
retrato hispano del fin de siglo se incidi de nuevo
en su aportacin al gnero y como muchos de sus retratos de personalidades de la cultura: desprenden energa, traducen el espritu y rotundidad del
hombre de accin y de iniciativa, la capacidad de
estar alerta, la condicin de hombres de su tiempo,
y tambin la elegancia masculina como expresin,
no ya de un status, sino de una riqueza espiritual
y cultural que se proyecta sobre las figuras de los
intelectuales y artistas ms preclaros (Prez Rojas,
2000, 111).

Francisco Javier Prez Rojas

2. Mara Teresa Moret


y Remisa, seora de
Beruete, 1901.
Madrid, Museo Nacional
del Prado, P04655.

3. Aureliano de Beruete
y Moret, hijo, 1902.
Madrid, Museo Nacional
del Prado, P07683.

42

43

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

En la ltima dcada del siglo XX y en la primera


del XXI, sobre todo, se han sucedido un aluvin de
publicaciones y exposiciones en torno a Sorolla, que
poco a poco han ido ampliando el conocimiento y
anlisis de muy distintas facetas del pintor valenciano,
entre ellas la del retrato. Los ms recientes estudios de
Pons-Sorolla, Toms y Garn, y el catlogo del Museo
del Prado de Dez y Barn, dedican ya amplios captulos y espacios a glosar los retratos de Sorolla.

Don Estanislao Federico Granzow (1861-1905) era un


industrial polaco de aristocrtico origen, nacido en
Kawczyn, en las proximidades de Varsovia -la barona

de Granzow fue creada en el siglo XII en Pomerania-.


Los Granzow posean varias fbricas de material de
construccin en Varsovia. Estanislao Federico se cas
con M del Pilar de la Cerda, nacida en Valencia en
1877, despus Condesa del Villar, nieta de Jos de la
Cerda Rochefaucauld Marques de Barbales y Fuente
el Sol octavo conde de Parcent y de Contamina y del
Villar, y de su segunda mujer D Juana Corts y Valero
(Garca Caraffa 1995, Institut Salazar 1994). Estanislao
Granzow y Pilar de la Cerda y Seco se casaron en
Pars el 8 de noviembre de 1894. El nio del retrato,
Casimiro Florencio Granzow de la Cerda, que contaba
diez aos cuando Sorolla lo retrat, naci el 27 de julio
de 1895 en la poblacin de Kawczyn, perteneciente
al condado de Garwolin, a setenta y tres kilmetros de
Varsovia. Casimiro hered por va materna los ttulos
de II duque de Parcent, XI conde de Contamina y XI
conde del Villar. Su madre, la condesa del Villar, se
cas tras enviudar con Juan Megapano Papanicoli, sin
que haya constancia de que tuvieran descendencia.
Los Granzow vivieron entre Espaa y Polonia. La
unin de esta familia polaca y espaola es un claro
ejemplo del cosmopolitismo aristocrtico de la poca.
La familia Sorolla debi tener un trato correcto con
los Granzow, a juzgar por los comentarios de las
cartas antes aludidas. El hecho de que Pilar de la
Cerda fuera valenciana puede ser un motivo a tener
en cuenta en el encargo, pero no cabe duda que con
quien Sorolla mantendra una relacin ms cordial
y comunicativa fue con el marido. El mismo retrato
parece delatarlo y no deja de ser significativo en este
sentido que el pintor le regalase un estudio dedicado

44

45

Quizs resulte excesivo este repaso crtico o de estado


de la cuestin como introduccin al comentario de la
obra que analizamos del retrato de los Granzow, pero
probablemente ayuda a situarlo en el contexto general de los aos inmediatamente siguientes, as como el
sentido y valoracin del gnero del retrato en la obra
de Sorolla, ya que fue una pieza exhibida en el conjunto de las exposiciones internacionales que se han
comentado. Por otro lado se trata de un singular retrato familiar dentro de la produccin del artista, con
una disposicin que no volver a repetir. El prestigio
de Sorolla como uno de los principales retratistas a la
moda entre la alta sociedad espaola se hace patente
con composiciones como la que ahora ocupa, ya que
se trata de una familia de rancio abolengo por lo que
respecta a la lnea de la esposa.
Estudios del retrato de la familia Granzow

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO LLA

4. Bocetos para los retratos del Sr. y la Sra. Granzow (det.). 1905.
Madrid, Museo Sorolla.

que tiene como tema los bueyes de su gran lienzo Sol


de tarde (1903, Hispanic Society of America). Sorolla
pint los retratos en 1905, el ao de la muerte de
Estanislao Granzow. Ese mismo ao firm algunos
de los estudios y bocetos del conjunto del grupo, de
la cabeza y manos de Granzow, as como el rostro del
nio (Pantorba 1953, nm. cat. 177; Santa-Ana 1982,
nm. cat. 743, 744, 745). Sin embargo, no se conserva
ningn estudio de la figura femenina aislada.
Entre estos trabajos previos hay un estudio hecho al
gouache sobre cartn (Museo Sorolla), que recoge la
primera idea de la composicin (cat. n. III) [il.4]. Sorolla
tuvo claro desde el inicio la realizacin de un suntuoso
marco apaisado, dividido por un listn dorado, que hace
a la vez de frontera entre los dos personajes a modo de

46

Francisco Javier Prez Rojas

dptico, separando el marido de la mujer y el nio. En este


estudio la mujer y el marido miran hacia el espectador
mientras que el hijo tiene la cabeza en diagonal evitando el
encuentro directo con la mirada del espectador. El hecho
de que el esquema de marco, flanqueado por pilastras,
est esbozado a lpiz, sin colorear, apenas sugiriendo sus
formas, al igual que el listn de separacin, hace pensar
que Sorolla ha dibujado o concebido previamente la idea
de dos retratos independientes unidos en la estructura de
un marco al que se adaptan las figuras. El brazo del nio
hace de elemento de unin entre el marido y la mujer,
quedando la mano derecha del muchacho en el espacio
del retrato del padre. Algo que luego va a cambiar en la
composicin definitiva. Se ha visto en este retrato familiar
una inspiracin en los dpticos renacentistas: En efecto,
es este uno de los casos en que queda ms patente la
preocupacin de Sorolla por investigar nuevas frmulas
basadas en la tradicin histrica de la retratstica europea,
unida al papel determinante que ejercieron los marcos en
toda su obra y que, en muchas ocasiones como sta, hacen
cobrar todo el sentido a sus pinturas, que se desvanecen en
buena medida cuando pierden sus molduras originales
(Dez; Barn 2009, 87). Efectivamente, si se comparan las
fotos del cuadro con marco, a como estaba hasta fechas
muy recientes, es innegable que los retratos pierden
monumentalidad y empaque aristocrtico. De todas
maneras no est de ms recordar tambin que el fin de
siglo, y la corriente simbolista especialmente, pusieron de
moda las composiciones a modo de dpticos o retablos,
y que los marcos renacentistas o barrocos fueron muy
apreciados. Sin ir ms lejos cabe recordar cmo un
discpulo de Sorolla, Eduardo Chicharro Agera haba

47

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

obtenido una primera medalla en la exposicin de 1904,


un ao antes que Sorolla pintase este cuadro, con su
simbolista composicin Los amores de Armida y Reinaldo,
y que el mismo galardn haba conseguido Enrique
Martinez-Cubells Ruiz con Trabajo, descanso, familia, sin
olvidar tampoco al otro discpulo de Sorolla, Manuel
Benedito con Canto VII del Infierno de Dante. Romero de
Torres tambin sinti una especial predileccin por las
composiciones a modo de retablo. Los lienzos antes citados
de Chicharro o Martnez-Cubells se conciben a modo
de trptico, pero no siempre son escenas independientes,
sino que es el propio marco con sus divisorias el que
marca fronteras en un relato continuo, acentuando de
esta manera el valor decorativo de la creacin plstica,
a la vez que la sacraliza y sublima; la lleva al un terreno
de ensueo y evasin, e impone un mayor esteticismo.
Sorolla que no es un modernista en sentido estricto y
menos un artista simbolista12, se sirve de estos recursos
que conoce bien, pues es un hombre plenamente inmerso
en la plural cultura del fin de siglo, para exaltar el valor
de sus composiciones, el aristocratismo y la solera de sus
retratos en este caso, que es lo que en realidad desean
ver manifiesto sus clientes. Este tema tan aparentemente
irrelevante de la forma o el tipo de marco, es un detalle que
puede completar o enfatizar el matiz artstico e ideolgico
de un retrato que busca distinguir a sus propietarios,
destacar su excelencia social o espiritual.

Ante la presencia y protagonismo de este marco cabe recordar lo escrito por Ortega y Gasset sobre el tema (1921):

12 Las contaminaciones y conexiones de Sorolla con el modernismo y


simbolismo que varios trabajos recientes parecen descubrir, es algo que
apunt por primera vez en mi colaboracin en el catlogo de la exposicin Centro y periferia (Un perodo de esplendor: La pintura valenciana
entre 1880 y 1918, 1993, 163-173), y he desarrollado ms ampliamente, entre otros varios, en el catlogo de Sorolla en las colecciones valencianas
(1997, 76-91) y en especial en el de Tipos y paisajes (1998, 125-144).
48

Viven los cuadros alojados en los marcos. Esa


asociacin de marco y cuadro no es accidental.
El uno necesita del otro. Un cuadro sin marco tiene el aire de un hombre expoliado y desnudo. Su
contenido parece derramarse por los cuatro lados
del lienzo y deshacerse en la atmsfera. Viceversa, el marco postula constantemente un cuadro
para su interior, hasta el punto de que, cuando le
falta, tiende a convertir en cuadro cuanto se ve a
su travs.
La relacin entre uno y otro es, pues, esencial y no
fortuita; tiene el carcter de una exigencia fisiolgica, como el sistema nervioso exige el sanguneo,
y viceversa; como el tronco aspira a culminar en
una cabeza y la cabeza a asentarse en un tronco.

En el Museo Bonnat de Bayona hay tambin un retrato


de la cabeza de Granzow (n inv. 976, n cat. Bonnat
920). [il.5] Se trata un atractivo estudio de trazos sueltos,
esbozados directamente sobre el lienzo, que permiten
apreciar la seguridad de Sorolla a la hora de captar de
manera directa el rostro y el ser de sus modelos. La mirada
se dirige directamente al espectador con honda expresin
y una cierta melancola. Es un retrato que refleja la vida
interior y alma del modelo casi con ms fuerza que el retrato
definitivo. El boceto figur en la exposicin de Pars de 1906
donde Sorolla se lo regal el pintor francs Lon Bonnat
(Pantorba 1953, n cat. 1068), que le haba comprado otros
dos cuadros que hoy se conservan tambin en el Museo de

49

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

5. Retrato de hombre (busto). 1905.

6. Estudio para el retrato de Estanislao Granzow, 1905.

Bayona, Muse Bonnat.

Coleccin particular.

Bayona (Nios al borde del agua y Las rocas del cabo. Jvea). Es
bastante revelador de la calidad e inters de este estudio
el que el maestro valenciano lo ofreciese a un prestigioso
maestro del retrato decimonnico en Francia, el cual
sabra apreciar bien el valor de esta pequea obra.

cat. 195813) [il.6], es el que est en relacin ms directa


con el retrato definitivo de Granzow y el que refleja de
manera ms concisa todas las carcteristicas de su rostro:
mirada atenta, grueso bigote que apenas deja ver el gesto
de los labios, frente despejada En este estudio se ve
con ms detalle el silln rojizo de tapiceria estampada

Un segundo retrato, de casi de medio cuerpo y de


mayores dimensiones (51,2 x 30,7 cm, Pantorba 1953, n

50

13 Perteneci a D. Juan Antonio Garca del Castillo. Luego a su hijo


don Jaime.
51

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

7. Estudio para el retrato del Sr. Granzow (det.). 1905.


Coleccin particular.

que aparece en el retrato, al igual que ya se preludia


la elegancia severa del traje oscuro que se impone de
manera rotunda en la obra definitiva.

manchas irregulares oscuras cubren el fondo sin ocultar amplias zonas que permiten apreciar parte de la
imprimacin del lienzo. Sorolla activa en estos estudios
el efecto del no acabado, en el cual es un maestro consumado. El modelo lleva chaqueta negra que deja ver
el alto cuello blanco de la camisa. El rostro mantiene
un aire elegante y cuidado. En el archivo fotogrfico
de la Hispanic Society (n 123159) aparece en la foto
de este retrato la inscripcin Sketch for the Regencia. Debe
referirse a la Jura de la constitucin por la reina regente Mara
Cristina, porque en el cuadro La Regencia slo aparecen
retratados la citada reina y su hijo Alfonso XIII. Aunque en Jura de la Constitucin hay muchos personajes
y podra ser inicialmente un estudio para alguno de
ellos. Se trata de un estudio del rostro de Granzow que,
a diferencia de los otros dos, no guarda relacin con la
posicin del retrato familiar finalizado. Quedando as
abierta la posibilidad de considerarlo como un boceto
al margen o un estudio del rostro planteado de manera
independiente. Lo que s es cierto, a la vista de estos
tres pequeos retratos, es la frescura y capacidad de
captacin de Sorolla de sus modelos cuando realiza sus
trabajos de manera ms directa y libre, tal como ya
observaron muchos de sus crticos.

El tercer retrato, de dimensiones algo menores (leo


lienzo, 45 x 32 cm, coleccin particular; aqu n cat.
VI) [il.7], muestra el rostro de Granzow mirando hacia
el frente. La imagen est construida a base de pinceladas paralelas en distinta direccin y tonalidad que
destacan las sombras y contrastes de la cara. Amplias

La mirada de Granzow en este ltimo estudio est


llena de claves, es la condensacin de su experiencia
humana y vital, de su salud incluso. La expresin es
menos distante que en los otros lienzos, ya que esboza
un ademn de sonrisa en los pmulos. Los parpados
caen con cierta flacidez sobre sus ojos, al borde de las
pestaas, a pesar de no tratarse de un hombre demasiado mayor, pero su mirada es ya el anuncio de una

52

53

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

salud fracturada que pronto ha de depararle un fatal


destino. Sorolla hace este retrato con cierto afecto
hacia un modelo con el cual se ha ido familiarizando
a travs de los distintos estudios que le dedica. Esta
expresin de cansancio o agotamiento del personaje
se refleja en el conjunto de los retratos comentados,
pero aqu alcanza una dimensin especial al mirar
de frente hacia el espectador sin poder utilizar subterfugio alguno que lo oculte. El retratista franquea
el mundo ntimo del modelo, al cual desnuda plasmando los que pueden ser sus gestos y expresiones
ms genuinos.
El cuarto de los estudios de Granzow es el de sus manos con el libro y el puro (n cat. V) [il.8]. Es comprensible que Sorolla estudiase este detalle de las manos
cruzadas sobre el regazo, pues son una parte sumamente expresiva de la sociologa del modelo. La mano
derecha est sosteniendo un libro abierto, en el cual
ha metido el dedo ndice pero no perder la pgina de
lectura; la mano izquierda se apoya en la derecha sujetando un puro entre los dedos pulgar e ndice. Los
puos blancos de la camisa, que asoman por la manga
de la chaqueta, as como los anillos de ambas manos,
son los otros detalles llamativos en la combinacin y
dilogo de formas y gestos. Al fragmentar el cuerpo
del modelo en distintos detalles, que aqu se reducen
al rostro y las manos, stas adquieren en la presente
composicin un sentido de naturaleza muerta y es que
a veces el retrato ms que paisaje, como a veces se ha
dicho, es tambin una naturaleza muerta. Las manos
de Granzow con los dedos en extremo afilados son una
expresin de refinamiento aristocrtico, de decaden54

8. Estudio de manos para el retrato del Sr. Granzow (det.). 1905.


Madrid, Museo Sorolla.

tismo incluso. A la vistas de estas manos estaramos


tentados a apuntar que en ellas Sorolla ha cambiando
el modelo de Velzquez por El Greco. El libro y los
puos son un foco de refraccin luminosa que destaca
sobre el tono oscuro de la chaqueta.
El nio Casimiro Granzow (Madrid, Museo Sorolla,
leo sobre lienzo. 50 x 695 cm) es objeto tambin
de otro atractivo estudio (n cat. IV) [il.9], en el que
contrasta los pardos del fondo con el gris perla del
traje y el toque blanco del cuello y el pauelo14. La
14 Pantorba 1953 con el ttulo Estudio para el retrato del hijo del Sr. Granzow, n cat.
178; Santa-Ana 1982, n cat. 744; Prez Rojas y de Plcido 1996, 190; SantaAna 2002, n cat. 627, repr. b/n; Santa-Ana 2009 n cat. 719, repr. col.
55

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO LLA

Francisco Javier Prez Rojas

Ante esta composicin apetecera apartar al modelo y


dejar vibrar la abstraccin del fondo. La expresin de
Casimiro Granzow parece de nio algo contrariado
o aburrido, quizs por estar posando, ausente y con
la mirada fija en algo ajeno al espectador o al pintor.
Al destacar la habilidad de Sorolla como retratista
Pantorba subray:
No podemos olvidar tampoco lo obtenido por
Sorolla en uno de los planos ms difciles de la
pintura: el del retrato infantil. Ah no es posible
moverse con soltura, sin disponer de un pincel
muy gil y de una paleta diestra en finezas
de color. Teniendo por modelos a sus hijos, el
artista supo recoger en algunas obras preciosas
la candorosa gracia de la niez (Pantorba 1953,
100-101).
9. Retrato del nio Casimiro Granzow (det.). 1905.
Madrid, Museo Sorolla.

cabeza del nio est colocada en diagonal, tal como


la haba esbozado en el primer estudio al gouache del
conjunto de la familia. El jovencito tiene una mirada
pensativa, un tanto ausente. El pelo echado hacia
delante le da un aire ms informal y distendido. Los
trazos largos informales con que est resuelto el fondo
nos hablan de esa maestra de Sorolla con el pincel, de
toda su potencialidad plstica, del placer de la pintura
por s misma al margen del tema o motivo, haciendo
que el detalle brille como fragmento de pintura pura.

56

Una vez vistos y comentados todos estos estudios y bocetos del retrato de los Granzow cobra sentido y agudeza la observacin del crtico ingls Kurtz sobre el
modo de trabajar de Sorolla y el valor de estos estudios
previos como un modo de penetracin en el alma de
los modelos:
Los retratos de Sorolla hacen el efecto de haber
sido pintados en una sola sesin en verdad, es
bastante cierto que la ltima capa de pintura
cubre todo el lienzo por completo al examinar
una obra ms de cerca se descubre un grado tal
de acabado y adecuacin ejecucin y espritu
combinados que parece evidente que el artista
hubo de realizar estudios y pinturas previas para

57

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

llegar a absorber algo del espritu del modelo, al


que durante tiempo convierte en una parte de l
mismo, de manera que ve el mundo a travs de
sus ojos y, en cierto modo, une sus sentimientos a
los suyos. En otras palabras, parece que estudia a sus
modelos como un actor estudia su papel o como un
escritor se identifica con sus personajes (cfr. Gracia
1989, 85).

En esta misma lnea ya haba incidido Aureliano de


Beruete al comentar la dilatada produccin de Sorolla,
que en 1904 haba realizado un total de 250 obras
debido el considerable nmero de estudios y bocetos
que realiz:
a la ejecucin de cada obra precedi un perodo de preparacin, en el cual, por medio de
estudios numerosos de dibujo y de color, ya del
conjunto, ya del detalle, trat de familiarizarse
con el asunto que se propuso representar con los
contrastes de luz y color, con las proporciones,
forma y escorzo de cada figura, y, por ltimo, con
los efectos y relacin de unos tonos con otros. Una
vez penetrado de esto, colocaba los modelos en el
sitio y a la hora y luz que el cuadro haba de tener
y emprenda su ejecucin, libre de vacilaciones y
cambios (cfr. Pons-Sorolla 2001, 219).

La obra acabada
En el retrato definitivo Estanislao Granzow (n cat. I)
[il.10] aparece ocupando todo el lado izquierdo y en el
otro recuadro derecho, separados por el listn dorado
58

10. Retrato de Estanislao Granzow (det.). 1905.


Museo de Bellas Artes de Valencia.

divisorio, el de Pilar de la Cerda con su hijo. El pintor


abandona la idea primera de la colocacin del nio a los
pies de la madre con una parte del brazo en el que sera
el ficticio espacio de la representacin paterna, para finalmente situarlo al lado de la madre junto al silln. Ahora
es solo un pequeo trozo de la falda de la esposa la que
sobrepasa la lnea divisoria y hace de leve elemento de

59

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

unin entre las dos figuras, pues la otra solucin sin duda
era ms compleja al estar los retratos hechos en lienzos
con diferente bastidor, a la vez que producira un efecto
ms extrao el representar un miembro del cuerpo cabalgando entre dos mbitos y le restara unidad a cada uno
de las partes si se separaban, pues en definitiva era dos
lienzos independientes unidos por un marco. Las figuras
aparecen enfrentadas, el padre y el nio mirando directamente al espectador, la madre dirige la vista hacia el marido aunque no se puede hablar de un dilogo entre ellos,
sino de una cmoda convivencia. La mirada y expresin
de Pilar no es alegre, ms bien un poco distante y ausente.
Los retratados posan en una amplia estancia que el pintor
deja sumida en sombras, empleando un recurso claramente velazqueo, cual es el juego de planos de profundidad con distintas secuencias de luz en una intensidad que
van descendiendo gradualmente del frente a un fondo
mucho ms difuso, donde los objetos son apenas sombras
y siluetas sin relieve ni contornos precisos. Este tratamiento de la luz le permite al pintor tratar el fondo de manera
ms sinttica e impresionista, sin entrar en pormenores,
centrando toda su atencin en los primero planos iluminados, donde se encuentran los retratados. Es realmente
interesante cmo resuelve el fondo del cuadro creando a
un tiempo una amplia espacialidad no detallada. Exceptuando quizs los retratos familiares, Sorolla en sus retratos se centra de manera exclusiva en el modelo, que ocupa
siempre de manera potente el primer plano. Aunque este
fondo permite sugerir un paralelismo con el retrato de los
Errzuriz, hasta es posible que uno le haya de servido de
modelo al otro a la hora de abordar un mbito de representacin de tradicin velazquea. En este ltimo, por la

misma entidad del encargo y dimensiones, entra ms en


detalle, siempre desde la sntesis de los objetos y mobiliario. En el retrato de los Granzow esta cuestin la solventa
de manera taxativa al adelantar el segundo foco de luz de
la estancia y dejar ms oscurecido al fondo. Deca que Sorolla no era prolijo en descripciones de interiores, aunque
las sugiere con eficacia. Uno de los retratos ms detallistas
en cierto sentido podra ser el de Don Cristino Martos
(1893, Museo de Bellas Artes de Valencia) [il.11] que re-

60

61

11. Retrato de don Cristino Martos, 1893.


Museo de Bellas Artes de Valencia.

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

fleja el espacio de trabajo del poltico decimonnico. Es


en los retratos al aire libre y en los familiares donde pone
ms atencin a la recreacin del entorno.

rostro que ms interesaban a Sorolla. En una entrevista que Julio Camba le hace a Sorolla mientras pintaba
el retrato de Bartolom de Cosso lo coment:

Sorolla no puede evitar ciertas formulas de ostentacin del retrato burgus y aristocrtico de la poca,
tanto en la representacin de los roles de gneros,
como en los smbolos y poses externas que los caracterizan. El hombre sentado con un puro y un libro
en la mano y las piernas cruzadas, viene a ser como
expresin de masculinidad, dignidad, elegancia y relajacin a un tiempo. Tal aparecen estas posturas en
Errzuriz y Granzow entre otros muchos. Granzow
en su retrato est echado en un cmodo butacn con
un almohadn estampado rojizo en la cabeza. Tiene
un libro en la mano derecha y en la izquierda un puro
encendido, smbolos a la vez de sus afanes culturales y
mundanos, de bienestar econmico incluso. Lleva un
traje negro que le confiere una gran elegancia. Su fisonoma y cabello pelirrojo hablan de su procedencia
nrdica. La luz incide sobre el personaje realzando el
respaldo de terciopelo bermelln del silln, y estableciendo una atmsfera de tonos rojizos en el amplio
saln. Su imagen o ambiente es ms sosegado que el
de Errzuriz rodeado de su prolija prole en la cual
abundan las nias con cursilones vestidos y perifollos.
Un retrato de familia con un planteamiento mucho
ms historicista que el retrato de los Granzow donde
el velazquismo es ms atenuado y sutil.

Lo que ms me ha interesado siempre en el


hombre, lo que pinto con ms cuidado y con ms
respeto, es la frente
Y sonre para aadir
A veces hasta me excedo. En cierta ocasin,
la mujer de un retratado me dijo al ver la obra:
Est bien, muy bien; pero le ha puesto usted una
cara de talento que no tiene..
De la frente pasa al bigote. Las pinceladas ahora
son ms amplias (Camba 1918; cfr. Toms; Garn
2006, 323).

En la cabeza de Granzow destaca una despejada frente y los ojos denotan inquietud y curiosidad, aunque
tambin cansancio. La frente era una de las partes del

La condesa del Villar (n cat. II) [il.12] est sentada


en un silln cubierto con una tela estampada roja. El
respaldo es ms bajo que el del marido, lo cual hace
que destaque ms ntidamente su silueta sobre el fondo. Est echada hacia atrs sin perder la compostura
y severidad. Para contrarrestar la lnea inclinada de su
columna vertebral a la que le lleva la postura adoptada
en el silln, mantiene la cabeza vertical; una posicin
que hace que asome una incipiente papada y que sobresalga el pecho, cual si se quisiera destacar con esto
ltimo su condicin matronil, vitalidad y sensualidad
a un tiempo. Su piel es blanca y delicada y los labios
finos. Lleva el cabello recogido en un moo alto dejando la nuca despejada, que luego cubre el cuello de su
elegante chaqueta. Es un peinado moderno y un tan-

62

63

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

12. Seora de Estanislao Granzow e hijo


(det. Pilar de la Cerda), 1905.

13. Seora de Estanislao Granzow e hijo


(det. Casimiro Granzow), 1905.

to atrevido de la poca, que con ms contencin lleva


tambin la mujer de Errzuriz. Frente a otros retratos
femeninos de Sorolla ms de saln, en los cuales las
mujeres van vestidas con escotados trajes de noche y
joyas, aqu ha querido dar una imagen ms familiar,
ntima, hasta sobria. La condesa lleva traje gris y blusa
blanca; la larga chaqueta se dobla en la parte inferior
derecha dejando ver un forro de raso o seda claro que
contrasta en su proximidad al rojo del silln. El cuello
y los puos de la chaqueta estn adornados con un fino

encaje blanco. Apoya su mano derecha en el regazo y


la izquierda en el hombro del nio sin sujetarlo, con
una actitud laxa, como dejndola caer para mostrar al
espectador sus blanquecina y aristocrtica mano.

64

65

El nio Casimiro Granzow [il.13] aparece en una


posicin y aspecto muy diferentes a los de los estudios
iniciales, salvo en la vestimenta. Est sentado en un
taburete junto al silln de su madre, en el que se apoya
buscando la proximidad de sta, y coloca el otro

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO LLA

Francisco Javier Prez Rojas

detalles textiles del retrato de la madre y el hijo son


especialmente cuidados por Sorolla. Es el nio el que
con ms curiosidad y atencin observa al espectador.
Su cabello rubio aparece ahora ms cuidadosamente
peinado que en el boceto. La vestimenta del pequeo
deba estar muy a la moda en esas fechas, pues con trajes
casi idnticos retrata Sorolla a su hijo Joaqun en Mis
hijos (1904) (Museo Sorolla) y al hijo de los Errzuriz,
aunque el retrato ms elocuente e interesante en este
sentido es el muy poco conocido y reproducido del
nio Jos Mara Surez (coleccin particular) [il.14]
que tambin va con una vestimenta similar y el brazo
izquierdo en jarras como expresin de elegancia y
distincin.

14. Retrato del nio Jos Mara Surez, 1901.


Coleccin particular.

brazo en jarras como si quisiera dejar constancia de


su singularidad y condicin de heredero. Va vestido
con traje gris que, al igual que sucede con el de la
madre, hace destacar el cuello blanco y el pauelo
de lunares que lo complementan. El conjunto de los

66

Hay un detalle compositivo realmente singular en el


retrato del matrimonio Granzow que puede pasar
desapercibido a primera vista y que no se ha sealado
quizs debido a que han estado largo tiempo separadas
ambas pinturas. Si se observa detenidamente el dptico se aprecia cmo Estanislao Granzow se sita en un
primer plano de la composicin, mientras que el silln
de su esposa est ms echado hacia atrs. Pero tal distancia no se corresponde con el volumen de las figuras y
sensacin de proximidad. El grupo de la mujer y el hijo
disminuye la proporcin de la figura paterna. La madre
se coloca en un plano ms retrasado para encajar mejor
la figura del nio y al ser dos figuras llenan ms el plano,
pero esta posible alteracin de la escala o la perspectiva
es tambin el efecto de una mirada fotogrfica. El enfoque de ambos retratos no se sita en el centro de la
composicin, sino que est desplazado hacia la derecha
y es algo ms alto que las figuras. De hecho hay un vaco
67

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

en el lateral derecho de la composicin, en el lado de


la esposa con el nio, que no se corresponde en el otro
extremo. El punto de fuga de ambos retratos se sita a
la derecha de Granzow, en la puerta que hay sugerida al
fondo. De esta manera rompe la centralidad en favor de
un recorrido diagonal. El encuadre fotogrfico diagonal
tiende a agrandar ms el pleno primero. La experiencia
fotogrfica de Sorolla desde su juventud con su suegro
Antonio Garca es algo que hay que tener en cuenta en
ms de una ocasin para desentraar por completo sus
concepciones compositivas. Tambin cabra considerar
el uso de la fotografa por parte de Sorolla una vez realizados los estudios previos. De Pilar de la Cerda ya hemos dicho que no hay ningn boceto. Esta relacin con
las experiencias fotogrficas no se acaban con un posible uso o no de la fotografa como estampa modelo, sino
en mltiples efectos de la composicin. Se ha hablado
del retrato de los Granzow como un dptico que recrea
los modelos renacentistas, pero ira ms all en esta serie
de paralelismos o fuentes de inspiracin. Acaso no podramos recordar tambin la impresin de las fotografas estereoscpicas que eran tan comunes en esa poca.
Cierto que la fotografa estereoscpica convierte en tridimensional una imagen duplicada, pero esa manera de
presentar dividida la imagen lo sugiere en la pintura que
estudiamos. El caso es que en obras aparentemente ms
convencionales, como pueden son los retratos familiares
aristocrticos, la mirada de Sorolla juega con mltiples
recursos experimentales sin abandonar los umbrales de
una esttica ms conservadora.
Para situar el retrato de los Granzow en el contexto
de la produccin de Sorolla en ese momento puede
68

15. Jos de Echegaray, 1905.


Madrid, Coleccin Banco de Espaa, n cat. 242.

ser oportuno dar un leve repaso a lo que pint en


esa fecha. 1905 fue un ao muy fructfero y especial
en su creacin. El solo contraste entre la produccin
retratstica y las escenas de playa da la dimensin
de la variedad de registros de Sorolla, al igual que
sucede con otros grandes maestros valencianos como
Ignacio Pinazo. A parte de los ya aludidos retratos de
los Granzow (Valencia, Museo de Bellas Artes) y los
Errzuriz (Coleccin Masaveu) pint ese ao otros tan
significativos como el Retrato de Jos de Echegaray (Banco
de Espaa) [il.15], El matrimonio Garca (Los abuelos de mis
hijos) [il.16] (Valencia, Museo de Bellas Artes), Calixto
Rodrguez, la Condesa de lbox, Manuel Bartolom Cosso,
Antonio Gomar, Mara Lorente de Rodrguez, y los Retratos de
las nias Mara Luz y Ana Mara Icaza de Len (Pons-Sorolla

69

Francisco Javier Prez Rojas

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO LLA

16. Retrato del matrimonio Garca (los abuelos de mis hijos), 1905.

17. Nadadores, Jvea, 1905.

Museo de Bellas Artes de Valencia.

Madrid, Museo Sorolla.

2001, 226). El de Echegaray es una pieza brillantsima


en su produccin, pero no queda a la zaga el de sus
suegros como modelo de retrato entraable investido
de dignidad y afecto. Desde el punto de vista plstico
puede decirse que el verano de 1905 en Jvea fue uno
de los ms felices de Sorolla. Los paisajes rocosos y los
nios baistas [il.17] son toda una manifestacin de
la alegra de vivir de su pintura. Su pincelada se hace
ms vibrtil y el color ms intenso. Es adems en este
momento y con estas pinturas, cuando de manera ms
patente brilla el modernismo de Sorolla. Si realmente
se confronta esta doble realidad de los retratos y de
los nios baistas, es cierto que casi parecen obras
de artistas diferentes, como ampliamente seal la
crtica europea y americana entre 1906 y 1909. Los
70

18. Retrato de Julio Cruaes, 1905.


Coleccin particular.

71

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

retratos que afronta durante estas vacaciones estn


tambin investidos de un planteamiento diverso, algo
que puede ejemplificar bien el retrato que en 1905
efecta en Jvea de su amigo Julio Cruaes [il.18] por
su desenfado en la expresin y la vestimenta, as como
en el colorido a pesar de tratarse de un interior.

queda ms o menos clara y la otra las conexiones con


la obra de Sargent. Es bien sabido que Sorolla estudia
en su juventud la obra de Velzquez, pero no es hasta un tiempo despus cuando asimila y reinterpreta,
de un modo ms claro y esencializado, el espritu y
particularidad de sus composiciones, la sutileza atmosfrica de sus retratos. En cuanto a la relacin con
Sargent hay aspectos fundamentales que an quedan
pendientes de anlisis y concrecin, a pesar de haberse
realizado una exposicin que confrontaba la obra de
ambos comisariada por Toms Llorens. El conjunto
de los artculos de los colaboradores del catlogo de
la citada muestra, es impecable a la hora de abordar
el tema que se les ha encargado, pero lo que resulta
ms cuestionable es el criterio de estructuracin de los
apartados y se echa en falta el planteamiento de un
estado de la cuestin, pues las relaciones y confluencias
de ambos artistas es algo que ya se comenz a plantear
hace tiempo (Navascus 1985)15. Por otro lado sorprende que se sugiera como una nueva aportacin interpretativa el rechazar de pleno el trmino luminista
y reivindicar la obra de Sorolla como una produccin
que se mueve en las coordenadas del naturalismo. Una
conexin que ya apuntaron los primeros bigrafos de
Sorolla como Pantorba y Manaut, entre otros diversos
autores y que quien esto escribe contextualiz y desarroll ampliamente en los textos de los catlogos de las
exposiciones Sorolla en las colecciones valencianas y Tipos
y paisajes. Ms recientemente Toms y Garn (2009)
mantienen la opinin contraria de negar el naturalis-

Al describir por primera vez el retrato de Estanislao


Granzow comentamos cmo la atmsfera y espacialidad evocaban el modo de Velzquez, quien junto con
los retratistas ingleses del siglo XVIII influy decisivamente en un modelo de retrato aristocrtico y mundano
que encarnaron, cada cual en su estilo, Sargent, Boldini,
Serov y Sorolla (Prez Rojas; de Plcido, 1997, 190). Si
en el retrato de Granzow parece aflorar de alguna manera la leccin de Sargent, no se puede decir lo mismo
con respecto al de su esposa y el nio. El aspecto mundano cosmopolita y el aire decadente, es lo que ms
aproxima la imagen de Granzow hacia el universo esttico del pintor americano. Pero si se compara el retrato
de Granzow con el de Robert Louis Stevenson (1887)
(The Taft Museum of Art, Cinccinati) de John Singer
Sargent, realizado dieciocho aos antes, se constatan de
inmediato las diferencias: la intensidad, el desenfado, la
sofisticacin y el decadentismo de ste, frente a la mayor
contencin de Sorolla. Se suele indicar que el contacto
de Sorolla con la pintura de Sargent comenz en la exposicin de Pars de 1900, donde ambos participaron.
Tambin que la admiracin compartida por Velzquez
hace de nexo en ciertas realizaciones de ambos.
Ello nos lleva a dos cuestiones tambin importantes en
la pintura de Sorolla. Una es la del velazquismo que

72

15 En este sentido son interesantes las alusiones a Sargent en la correspondencia de Sorolla con su esposa (Lorente Sorolla; Pons-Sorolla
2009) y con su amigo Pedro Gil (Toms; Garn; Justo; Barrn 2007).
73

FA M IL I A D E E STAN I SL AO G RANZ OW JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

mo de Sorolla para plantear el acercamiento a su obra


desde presupuestos de autonoma plstica. Pero ello no
es impedimento para analizar la obra de Sorolla como
producto cultural de un momento determinado.

vas. Cierto que Sorolla sabe evolucionar mantenindose fiel a s mismo en los retratos de su ltima poca,
dando en ellos a veces lo mejor de su produccin. Un
hecho que hay que encuadrar en el rejuvenecimiento
que experimenta su pintura, que lejos de anquilosarse
se renueva de un modo que difcilmente se encontrara
en los retratos del americano, que por el contrario se
estereotipan conforme se adentran en el siglo XX. Lo
cual no impide que Sargent sea considerado como un
genio del retrato de la poca con un momento realmente brillantsimo que se sita preferentemente entre
1880 y 1890 (Ormond; Kilmurray, 1998, 2002). Si los
retratos de Sorolla no alcanzan de continuo esa especial distincin y decadentismo belle poque de Sargent,
es ms que nada porque no lo tenan tampoco sus modelos. Pues cuando Sorolla retrata a Beruete padre e
hijo o al Duque de Alba se sita al mismo nivel del
artista americano. Tras este breve recorrido se puede
resumir o cerrar estas pginas valorando el retrato individual de Granzow como una expresin del retrato
a lo dandi de Sorolla y el del conjunto de la familia
como un retrato que ana la tradicin velazquea con
la experimentacin de la mirada fotogrfica.

Quizs el retrato de Granzow no sea el ms sargentiano de Sorolla, pero es vlido para replantear algunas
dudas y cuestiones al respecto. Ms que el estilo, lo que
sin duda Sorolla admirara del pintor americano fuera
la singularidad de su mirada y su exquisito refinamiento mundano, sus formulas de sublimacin de un sofisticado retrato burgus y aristocrtico heredero de la
mejor tradicin histrica. En ocasiones se ha querido
ver a Sorolla tambin como un retratista moderno y
renovador, pero tanto uno como otro artista se eslabonan en gran medida con una tradicin retratstica
claramente antiguo rgimen. Al comentar el impacto
de los retratos de Sargent en los salones se ha apuntado cmo: Las imgenes que cre dan la impresin de
situarse entre lo antiguo y lo moderno, apuntando hacia la obra de los antiguos maestros, y, al mismo tiempo, definiendo una sensibilidad moderna (Kilmurray
2006, 95). El sentido eclctico o sntesis de experiencias
modernas, que en ciertos momentos puede apreciarse
en las obras de ambos lo ha definido de manera precisa
Rosenblum: A Sargent y a Sorolla, ms que calificarlos como postimpresionistas en el sentido que Fry daba a
este trmino, se les poda considerar como impresionistas
acadmicos, pues haban adaptado el lenguaje nuevo y
revolucionario de la pintura a las tradiciones propias de
la pintura de museos (Rosenblum 2006, 10). Aunque
muchas de las creaciones de ambos son esplndidas
piezas del gnero, no se puede decir que abran nuevas
74

75

FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW JOAQUN SOROLLA

CATLOGO

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla


Isabel Justo

76

C AT LO G O

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

I.- Retrato del Seor Granzow (1905).

Exposiciones del Retrato del Seor Granzow:

leo sobre lienzo


101 x 116 cm
Valencia, Museo de BBAA San Po V
(n inv. BBAA 0899/00000. SVI 00000939).
Fdo. inf. J. Sorolla Bastida, 1905
Pantorba 1953, n 1077; Garn 1955, n 899; BPS n 1733.

Miami et. al. 1996-1997, n cat. 19, repr. col. Valencia 1997, n cat. 28,
repr. col.

II.- Seora de Estanislao Granzow e hijo (1905).


leo sobre lienzo
101 x 116 cm
Fdo. ang. inf. dcho. J. Sorolla y Bastida1905
Pantorba 1953, n 1959; BPS n 2006
(Retrato de la Sra. de Granzow con su hijo).

Exposiciones del conjunto:


Pars 1906, n de cat. 438 (Portrait de M. et. Mme. Granzon et de leur fils).
Londres 1908, n 83 (Mme. Granzow and son), repr. b/n, p. 75 (Mr. Granzow),
repr. b/n, p. 107 (Mme. Granzow). Nueva York 1909, n cat. 317 (Seor
Granzn, sic.), repr. b/n, p. 133; Bfalo y Boston 1909, n cat. 180 (Seor
Granzn, sic.), repr. b/n, p. 90; Chicago 1911, n cat. 110 (Excelentsimos
seores de Granzow); Saint Louis 1911, n cat. 109 (Excelentsimos Seores de
Granzow).

Bibliografa sobre el conjunto:


Carretero 1906, 507, repr. b/n. VV.AA. 1909, t. II, n cat. 317 (Seor
Granzn, sic.), repr. b/n, p. 335. Pons Sorolla; Lorente Sorolla 2009, p. 168.

78

79

C AT LO G O

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

III.- Bocetos para los retratos del Sr. y Sra. Granzow (1905)

IV.- Retrato del nio Casimiro Granzow (1905)

Gouache sobre cartn


50 x 665 cm
Madrid, Museo Sorolla (n inv. 743)
BPS 2433

leo sobre lienzo


50 x 695 cm
Madrid, Museo Sorolla (n inv. 744)
Pantorba 1953, n 178 (Estudio para el retrato del hijo del Sr. Granzow); BPS n 2434.

Bibliografa:

Bibliografa:

Santa-Ana 1982, n cat. 743; Prez Rojas 1996, en n cat. 1077; SantaAna 2002, n cat. 626, repr. b/n. Santa-Ana 2009, n cat. 718, repr. col.

Santa-Ana 1982, n cat. 744; Prez Rojas-de Plcido 1997, en n cat.


1077; Santa-Ana 2002, n cat. 627, repr. b/n. Santa-Ana 2009, n cat.
719, repr. col.

80

81

C AT LO G O

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

V.- Estudio de manos para el retrato del Sr. Granzow (1905)

VI.- Estudio para el retrato del Sr. Granzow (1905)

leo sobre lienzo


34 x 523 cm.
Madrid, Museo Sorolla (n inv. 745)
Firmado y fechado en la parte superior derecha J. Sorolla Bastida 1905.
Pantorba 1953, n 177. BPS n 2435

leo sobre lienzo


45 x 32 cm
Coleccin particular
BPS n 875

Bibliografa:
Exposiciones:
Pars 1906 (tude), n cat. 339 (segn Pantorba y Santa Ana).

Aparece en el archivo de la Hispanic Society n 123159, junto a su foto en


blanco y negro, titulado Sketch for the Regencia.

Bibliografa:
Santa-Ana 1982, n cat. 745; Santa-Ana 2002, n cat. 628, repr. b/n.
Prez Rojas 1996, en n cat. 1077. Santa-Ana 2009, n cat. 720.

82

83

REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS Y EXPOSICIONES CITADAS

Referencias bibliogrficas

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

ACEBAL, Francisco, 1904, Quincenas Sorolla, La Vanguardia, Barcelona, mayo.


AGUARRS, 1904, Exposicin Nacional de 1904, Heraldo de Madrid, Madrid, 18
de mayo.
ANNIMO, 1909a, Mr. Sorollas art shown in array of 356 canvases: Spanish
painter opens exhibition in Museum of Hispanic Society, New York Herald, 5 de
febrero; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society
of America, t. II, pp. 142-153; trad. esp. Segio Mori: 365 lienzos de Sorolla. Un
maestro de la tcnica: el pintor espaol abre una exposicin en el Museo de la
Hispanic Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin
Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 181-182.
1909b, Spains great painter, The Evening Post, 5 de febrero; Eight essays on Joaqun
Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society of America, t. II, pp. 160-183;
trad. esp. Segio Mori: El gran pintor espaol, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y
Bastida, Asturias, Fundacin Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 184-188.
1909c, The Sorolla exhibition of paintings, The Call, Nueva York, 25 de
febrero; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society
of America, t. II, pp. 267-279; trad. esp. Segio Mori: La exposicin de obras de
Sorolla, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 206-208.
BARN, Javier, 2006, Sargent y Sorolla: Retratos de grupo, Sargent / Sorolla, (cat.
exp.; comisario Toms Llorens) Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza, Fundacin
Caja Madrid, pp. 145-169.
BERUETE, Aureliano de, 1901, Joaqun Sorolla y Bastida, La lectura. Revista de
Ciencias y de Artes, Madrid, ao I, nm. 1; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida,
Nueva York, The Hispanic Society of America, 1909, t. I, pp. 9-96.
BRINTON, Christian, 1909, Sorolla at the Hispanic Society, The International Studio,
marzo; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society
of America, 1909, t. I, pp. 407-450; trad. esp. Segio Mori: Sorolla en la Hispanic
Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 135-145.
CARRETERO, Manuel, 1906, Los maestros en la intimidad, La Ilustracin artstica,
Barcelona, 6 de agosto, ao XXV, nm. 1284, pp. 507-508.
DEZ, Jos Luis, 1997, La pintura valenciana del siglo XIX en el Museo del Prado,
Maestros de la pintura valenciana del siglo XIX en el museo del Prado (cat. exp.; comisario Jos
Luis Dez), Madrid, Museo del Prado; Autoridad Portuaria de Valencia, pp. 55-92.
DEZ, Jos Luis; BARN, Javier, 2009, Joaqun Sorolla, pintor, Joaqun Sorolla (cat.
exp.; comisarios Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museo Nacional del Prado;
Bancaja, pp. 19-142.
GARN ORTIZ DE TARANCO, Felipe Mara, 1955, Catlogo-gua del Museo Provincial
de Bellas Artes de San Carlos, Valencia, Institucin Alfonso el Magnnimo.
GRACIA, Carmen, 1989, El Sorollismo: Una aventura inslita, Joaqun Sorolla (cat.
exp.; ed. Edmund Peel), Londres, Philip Wilson, pp. 35-53.
1996, Sorolla y la crtica, Joaqun Sorolla, Barcelona, Ediciones Polgrafa, pp. 75-89.
HUNEKER, James Gibbons, 1909, Sorolla y Bastida, The New York Sun, 14 de
febrero; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society
of America, 1909, t. I, pp. 365-402; trad. esp. Segio Mori: Sorolla y Bastida,
Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin Cristina Masaveu
Peterson, 2009, pp. 123-132.

KILMURRAY, Elaine, 2006-2007, Sargent: los aos de los retratos, Sargent/


Sorolla, (cat. exp.; comisario Toms Llorens) Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza,
Fundacin Caja Madrid, pp. 95-103.
MANAUT VIGLIETTI, Jos, 1964, Crnica del pintor Joaqun Sorolla, Madrid, Editora
Nacional.
MAUCLAIR, Camille, 1906, Sr. Sorolla y Bastida, Art et Dcoration. Revue mensuelle
dart moderne, Pars, octubre; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The
Hispanic Society of America, 1909, t. I, pp. 101-186; trad. esp. Jos Borges: Sr.
Sorolla y Bastida, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin
Mara Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 57-70.
MARN VALDS, Fernando, 1985, Aureliano de Beruete: Cartas a Joaqun Sorolla,
Lio. Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, ao V, nm. 5, pp. 7-98.
1987, Aureliano de Beruete: crtica velazquea y velazquismo fin de siglo, Lio.
Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, nm. 7, pp. 115-136.
MULLER, Priscilla E.,1989, Sorolla y Amrica, Joaqun Sorolla (cat. exp.; ed.
Edmund Peel), Londres, Philip Wilson, pp. 55-73.
1998, Sorolla y Huntington: pintor y patrono, Sorolla y la Hispanic Society, Madrid,
Fundacin Coleccin Thyssen-Bornemisza; Generalitat Valenciana, pp. 119-146.
NAVASCUS BENLLOCH, Pilar, 1985, Sorolla y Sargent. Una relacin indita,
Goya, noviembre - diciembre, nm. 189, pp. 142-151.
1986, Sorolla y los pintores nrdicos, Conocer el Museo Sorolla, Madrid, Ministerio
de cultura, pp. 13-21.
ORMOND, Richard; KILMURRAY, Elaine, 1998, John Singer Sargent: The Early
Portraits. The Complete Paintings, vol.1. The Paul Mellon Centre for Studies in British
Art y Yale University Press, New Haven y Londres.
2002, John Singer Sargent: Portraits of the 1890s. The Complete Paintings, vol. 2. The
Paul Mellon Centre for Studies in British Art y Yale University Press, New Haven
y Londres.
2003, John Singer Sargent: The Later Portraits. The Complete Paintings, vol. 3. The Paul
Mellon Centre for Studies in British Art y Yale University Press, New Haven y
Londres.
ORTEGA Y GASSET, Jos, 1921, Meditacin del marco, Notas, Buenos Aires,
Austral, 1938.
PANTORBA, Bernardino de (Jos Lpez Jimnez), 1953, La vida y la obra de Joaqun
Sorolla: estudio biogrfico y crtico; 2 ed. ampl.: Madrid, Grficas Monterde, 1970.
PREZ ROJAS, Francisco Javier, 1993, Un periodo de esplendor: la pintura
valenciana entre 1880 y 1918, Centro y periferia en la modernizacin de la pintura espaola
1880-1918 (cat. exp.; comisaria Carmen Pena), Madrid, Ministerio de Cultura,
pp. 162-209.
1996, Los Sorolla de Valencia (cat. exp.), Valencia, Generalitat Valenciana.
1997, Joaqun Sorolla como cronista de la vida moderna, Joaqun Sorolla y
Bastida (cat. exp.), Salamanca, Caja Salamanca y Soria.
1998, Tipos y paisajes (cat. exp.), Valencia, Generalitat Valenciana.
2000, El retrato elegante (1874-1936): del realismo decimonnico a la vanguardia elegantizada
(cat. exp.), Madrid, Museo Municipal de Madrid.
2007, Lpez Mezquita (1893-1954). pocas e itinerarios de un pintor cosmopolita.
De Granada a Nueva York (cat. exp.), Valencia, Generalitat Valenciana.
2009, Sorolla y la pintura espaola de su poca, Joaqun Sorolla (cat. exp.; comisarios Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museo Nacional del Prado; Bancaja,
pp. 143-160.

84

85

REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS Y EXPOSICIONES CITADAS

PREZ ROJAS, Francisco Javier; PLCIDO, Juan de, 1997, Catlogo, Sorolla en
las colecciones valencianas (cat. exp.; comisario F.J. Prez Rojas), Valencia, Generalitat
Valenciana.
PONS-SOROLLA, Blanca, 2001, Joaqun Sorolla. Vida y Obra, Madrid, Fundacin de
apoyo a la Historia del Arte Hispnico.
2006, Sorolla: Retratos individuales, Sargent / Sorolla (cat. exp.; comisario
Toms Llorens), Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza, Fundacin Caja Madrid,
pp. 115-143.
PONS-SOROLLA, Blanca; LORENTE SOROLLA, Vctor (eds.), 2009, Epistolarios
de Joaqun Sorolla III. Correspondencia con Clotilde Garca del Castillo (1891-1911),
Barcelona, nthropos.
REYERO, Carlos, 2006, Sargent y Sorolla: Pintura de figuras tarda, Sargent/
Sorolla, (cat. exp.; comisario Toms Llorens) Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza,
Fundacin Caja Madrid, pp. 209-225.
2009, Sorolla y la pintura internacional de su tiempo, Joaqun Sorolla (cat. exp.;
comisarios Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museo Nacional del Prado;
Bancaja, pp. 161-176.
ROCHEFORT, Henri, 1906, Un astre qui se lve, LIntransigeant de jeudi, Pars, 28
de junio; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society
of America, 1909, t. I, pp. 173-186; trad. esp. Jos Borges: Un astro ascendente,
Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin Mara Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 73-79.
ROSENBLUM, Robert, 2006-2007, Sargent/Sorolla. Caprichos de la fortuna,
Sargent / Sorolla, (cat. exp.; comisario Toms Llorens) Madrid, Museo ThyssenBornemisza, Fundacin Caja Madrid, pp. 9-11.
SANTA-ANA LVAREZ OSSORIO, Florencio, 1982-2009, Catlogo de pintura del
Museo Sorolla, Madrid, Ministerio de Cultura, (1982: 1 ed.; 2 ed. rev.: 1992; 3
ed. rev.: 2002).
STARKWEATHER, William E. B., 1909, Joaqun Sorolla: The man and his
work, Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic Society of
America, 1909, t. II, pp. 7-123; trad. esp. Sergio Mori: Joaqun Sorolla, el hombre
y su obra, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Fundacin Mara
Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 149-175.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe, 2006, Joaqun Sorolla (1863-1923), Madrid, T.F.
2009, La fortuna crtica de Joaqun Sorolla, Joaqun Sorolla (cat. exp.; comisarios
Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museo Nacional del Prado; Bancaja, pp.
471-484.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe; JUSTO, Isabel; BARRN, Sofa, 2007,
Epistolarios de Joaqun Sorolla I. Correspondencia con Pedro Gil Moreno de Mora, Barcelona,
nthropos.
VAUXCELLES, Louis, 1906, Notes dart. Exposition Sorolla y Bastida, La Libert,
Pars, junio.
VV.AA., 1909, Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nueva York, The Hispanic
Society of America; ed. facsmil y trad. esp.: Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y
Bastida; Fundacin M Cristina Masaveu Peterson, Asturias, 2009.

86

Familia de Estanislao Granzow. Joaqun Sorolla

Exposiciones citadas
Boston. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America and
exhibited by The Hispanic Society of America. The Copley Society of Boston.
Bfalo. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America and exhibited by The Hispanic Society of America. The Buffalo Fine Arts Academy.
Chicago.1911. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under the management of
the Hispanic Society of America. The Art Institute of Chicago.
Londres. 1908. Exhibition of paintings by Seor Sorolla y Bastida. Grafton
Galleries.
Miami, Mxico D.F., Ponce, Burriana, Alicante. 1996-1997. Los
Sorolla de Valencia. Bass Museum of Art, Museo de San Carlos, Museo de
Ponce, Convento de la Merced, Palau de la Gravina.
Nueva York. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida. The Hispanic
Society of America.
Pars. 1906. Exposition Sorolla y Bastida, Galerie Georges Petit.
San Luis. 1911. A collection of oil paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under
the auspices of the Hispanic Society of America, The City Art Museum.
Valencia. 1997. Sorolla en las colecciones valencianas. Museo de Bellas
Artes.

87

RPLICA DEL MARCO ORIGINAL PARA EL DPTICO


FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW.
Beniantic

R PL I C A D E L M A RC O O RIG INAL PARA EL D PT IC O


FAMILIA DE ESTANISLAO GRANZOW.
B e ni a nt i c

19. Dibujos previos de las tallas sobre el detalle de las florituras de la cornisa inferior.

23. Esquina superior del marco


despus del estucado.

22. Corrida de cuentas. Cornisa superior.

24. Cornisa superior


a modo de entablamento.
20. Detalles de la basa y capitel de las columnillas de adoso.

21. Detalle de la talla. Grutesco de la cornisa superior.

90

25. Marco montado antes del estucado y dorado.

91

VALENCI

Desprs de la reeixida exhibici dElena en la playa,


la instituci Joaqun Sorolla de Investigacin y Estudios
prosseguix en la seua lnia de treball organitzant esta
nova mostra contextualitzada a partir de lanlisi
daltra obra singular del pintor valenci: La famlia de
Estanislao Granzow, un retrat de grup, resolt en forma de
dptic i realitzat en plena etapa de maduresa creativa i
formal de lartista, que desvela els detalls que envolten
esta famlia.

a prova ms convincent tant del rpid i


inqestionable xit que va aconseguir lobra de
Joaqun Sorolla i Bastida (Valncia, 1863-Cercedilla,
1923), com de lampli reconeixement que va tindre
entre la prpia societat valenciana, la tenim en la
nombrosa srie de retrats que li van encarregar alguns
del seus destacats representants.
Molts destos retrats, conservats fonamentalment en el
Museu de Belles Arts de Valncia, destaquen, a banda
de per la destresa tcnica i domini de lofici inherents
al mestre, pel clar valor testimonial que desprenen els
personatges retratats, exponents tots ells duna burgesia
emprenedora, cosmopolita i avanada.

A este respecte, cal assenyalar que des de la Generalitat


hem aconseguit reunir de nou lobra sencera i hem
adquirit en el mercat el llen corresponent a la seua
esposa i fill, el qual havia sigut separat del seu company,
que ja obrava en el museu valenci, i havia acabat
passant per successives colleccions particulars.
Resulta molt satisfactori assistir a esta nova
demostraci del comproms que des de les institucions
ens mou a difondre el llegat dun dels nostres artistes
ms universals, alhora que seguix acreixent-se, en
nmero per sobretot en valor referencial identitari,
el patrimoni cultural valenci, i per aix invite tots
els que tinguen inters per lobra sorollesca a qu no
deixen passar loportunitat de visitar esta exposici.

FRANCISCO CAMPS ORTIZ


President de la Generalitat

l propsit de la Instituci Joaquim Sorolla


dInvestigaci i Estudis s investigar obres poc
conegudes, indites o despecial inters pintades per
Joaquim Sorolla o els artistes del seu entorn i exposarles i donar-les a conixer al pblic valenci en la sala
destinada a les seues exposicions al Centre del Carme.
En este context se situa la segona mostra organitzada
per la Instituci, titulada Famlia dEstanislao Granzow.
Joaquim Sorolla, en la qual es reunixen dos obres que
formaven part dun dptic en qu el pintor valenci
retratava els tres membres de la famlia Granzow de
la Cerda. Lobra central desta exposici s Senyora
dEstanislao Granzow i fill (1905), que pertanyia fins ara a
una collecci particular i que ser adquirida enguany
per la Generalitat. El segon quadro pertany al Museu
de Belles Arts de Valncia des de 1949. Com a detall
singular de la mostra, sexposa el dptic en un marc
que s rplica de loriginal que va encarregar Sorolla i
que fou elaborat expressament per a locasi. Amb el
dptic sexposen tres estudis i un esbs de la composici
final, perqu el pblic valenci puga conixer de prop
tot litinerari del procs creador del pintor valenci en
esta obra. Sens dubte, la labor de la Instituci Joaquim
Sorolla dInvestigaci i Estudis esta contribuint a
difondre la vida i lobra dun dels nostres pintors ms
destacats, per tamb suposa una important aportaci
a la difusi i el coneixement de la histria de lart
valenci.

TRINI MIR
Consellera de Cultura i Esport

FAMLIA

dESTANISLAO GRANZOW

FRANCISCO JAVIER PREZ ROJAS

n estos moments dapotesic encimbellament de lart


de Joaquim Sorolla a nivell historiogrfic, econmic
i expositiu, la bibliografia s ja tan extensa que resulta
tasca rdua qualsevol intent dexploraci que porte en
ment traar noves vies de documentaci o anlisi de la
seua ingent obra1. Mximament si el material de qu es
disposa per a locasi es redux a un parell de retrats que,
a pesar de la seua qualitat, no solen figurar entren els ms
destacats del pintor i poques vegades han sigut exposats en
les mostres dedicades ms recentment al pintor valenci2.
Per si alguna cosa caracteritza lobra de Sorolla s una
riquesa de registres. Com tota personalitat creativa forta i
poderosa, Sorolla sens presenta com un artista polidric,
amb aspectes illuminats i tenebrosos. De la seua obra es

1 Entre la molt mplia bibliografia de carcter general sobre Sorolla pot


consultar-se Beruete, 1901, Pantorba 1953, Manaut 1964, Pons-Sorolla
2001, Toms y Garn 2006, i el recent catleg de la mostra de 2009
del Museu del Prado comissariada per Diez y Barn. El present treball
sinscriu en el projecte I+D del Ministeri de Cincia i Innovaci HAR
2009-14480-ARTE, La vida artstica valenciana.
2 La ms recent va ser la mostra Sorolla en les colleccions valencianes.
Valncia, 1997.
99

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

podrien fer lectures diverses en funci del criteri duna o


altra selecci. Esta complexitat del pintor valenci pot ser
hui part del seu inters i curiositat, i aix perqu Sorolla
pot ser molt modern i molt antic, acadmic i antiacadmic,
mund i localista, naturalista i impressionista... En funci
de la faceta o obres que es trien, la percepci de la seua
pintura pot inclinar-se cap a un o altre camp. En vida de
lartista ja saprecia tamb una polaritzaci de jus que
reflectixen lexaltada admiraci que despertava la seua
pintura i els no menys acalorats rebutjos3.
Com a retratista, Sorolla va realitzar una de les galeries
ms impressionants de lelit espanyola del seu temps, i va
ser un professional molt sollicitat que reflectix en els seus
quadres les ambicions i els anhels de distinci de lalta
societat de lpoca4. El gnere del retrat va experimentar
un auge extraordinari en les dcades finals del XIX. Tant
la literatura com la crtica li reconeixen un valor i significat
especial per la seua complexitat i simbolisme. Els grans
mestres del passat van condensar en gran manera el seu
geni en els retrats. El Greco, Velzquez i Goya, pintors que
el fi de segle venerava com a mestres i guies, van ser genials
intrprets de lnima humana.
Lexhibici completa del retrat de la famlia Granzow de
Sorolla, que ara t lloc, ens servix dargument o pretext
per a tornar a reflexionar sobre la complexa valoraci de
Sorolla com a retratista. El quadre dels Granzow, realitzat
en 1905, formava un dptic amb la figura del marit
(Estanislao) a lesquerra i la de la dona (Pilar) amb el seu fill
a la dreta, dividits per una mariallusa en consonncia amb
la resta de lexuberant marc neorenaixentista. Desprs de
la mort dEstanislao Granzow, el conjunt es va dividir, i
la composici va estar molt de temps separada i dispersa.
Granzow va morir en 1905 sense haver pagat per complet les
dotze mil pessetes de lencrrec, de les quals nhavia avanat
a Sorolla huit mil. Desprs duna srie davatars, el retrat
dEstanislao Granzow va ser adquirit en 1949 per al Museu
3 Sobre les crtiques de Sorolla vegeu Gracia, 1989, Toms i Garn,
2009.
4 Sobre Sorolla i el retrat elegant de lpoca, vegeu Prez Rojas, 2000.
100

de Belles Arts de Valncia per 35.000 pessetes. El quadre


va estar depositat en el Mont de Pietat i Caixa dEstalvis
de Valncia, ja que lentitat havia avanat eixa quantitat a
la viuda del retratat. Pilar de la Cerda va haver de dividir
el quadro i va conservar noms el della amb el seu fill, que
s el que ha sigut adquirit als seus posteriors propietaris,
la qual cosa ha perms acoblar novament ambds peces.
La correspondncia entre Sorolla i la seua dona de 1907
ja alludix al desig de la propietria de desprendres del
quadre: Vam anar a cals Forns, en tornrem enjorn i al
moment em van cridar, vaig baixar i em vaig trobar amb
Miss Anna, la que els donava alemany als xics, que venia
de part de Pilar Granzow a anunciar-te! preparat! De part
della, que shavia assabentat que faries una exposici a
Londres i que si volies podies exposar el quadro i vendrel
si trobaves qui el compre Sense comentaris. El motiu s
que t una casa molt xicoteta i no t on collocar el quadro.
Jo li he comentat que no ests ac i que tho escriuria5.
Sorolla li contesta a la seua esposa: La teua carta de hui
est carregada de notcies, tot em pareix molt b, i t molta
grcia aix de la viuda de Granzow. Quina barra!6. De tota
manera, al marge del comproms, Sorolla havia de sentir
una certa satisfacci per este treball, ja que va incloure
el retrat dels Granzow en exposicions internacionals tan
importants com la de Pars de 1906, Londres de 1908, la
de Nova York, Buffalo i Boston de 1909, i les de Chicago
i Saint Louis de 1911. El quadro dels Granzow a penes va
ser destacat pels comentaristes destes mostres, ja que eren
molts els retrats seleccionats per lartista, entre els quals es
trobaven la major part dels que podien considerar-se les
seues peces mestres en el gnere fins a eixe moment. En
estes exposicions el vessant de retratista de Sorolla va ser
objecte duna srie dobservacions i jus que s interessant
repassar novament pel que tenen de visi crtica duna
faceta de Sorolla que fins fa molt poc ha sigut una de les
menys abordades i valorades.

5 Pons-Sorolla y Lorente Sorolla 2009, 168, nota 449.


6 Pons-Sorolla y Lorente Sorolla 2009, 168.
101

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

La valoraci crtica dels retrats de Sorolla


La publicaci dels huit assajos sobre Sorolla de la Hispanic
Society de Nova York en 1909, junt amb els comentaris
apareguts en la premsa americana amb motiu de la mostra
que li organitza la dita instituci, s una altra font valuosa
per a conixer la consideraci crtica dels retrats de Sorolla
dins del conjunt de la seua producci7. De la lectura destos
textos es constata novament com tamb per part dels
americans els seus retrats no van ser el ms apreciat com a
conjunt, encara que es reconeixia el seu extraordinari ofici
en tots. Per si esta era lopini especialitzada de la crtica,
no pensaven el mateix bona part del pblic ni, en especial,
aquells clients que li van encarregar la realitzaci de nous
retrats. Pocs van ser els francesos i americans que no van
alludir al velazquisme de Sorolla com a expressi de la seua
connexi amb el millor de la tradici artstica espanyola. En
este sentit ja havien incidit algunes crtiques i comentaris
realitzats sobre Sorolla a Espanya, entre altres cal recordar
la que Manaut li dedicava amb motiu de la seua presncia
en lExposici Nacional de Belles Arts de Madrid de 1904
amb una srie de retrats: A tots aquells que dubtaven que
Sorolla poguera fer retrats, els invite que vegen els que t en
lexposici, i, sense por de dir una heretgia artstica, afirme
que els retrats de Sorolla, posats al costat dels de Velzquez,
fan exclamar la persona intelligent: si extraordinaris sn
els del mestre sevill, no ho sn menys els del valenci
(Aiguarrs 1904). El crtic Acebal considerava la presncia
de Sorolla en la Nacional de 1904 com una presentaci al
gran pblic del seu vessant de retratista amb: sis retrats i
un grup de famlia li donen patent de continuador casts
dun art que va tindre a Espanya una rica veta. Amb estes
set obres saprofundix en la tradici nacional i es continua
el bell catleg dels grans retratistes de lnima espanyola:
Greco, Velzquez, Pantoja, Goya () Ha sigut sempre el
7 Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of Amrica, 1909; dos volums que arreplegaven estudis sobre Sorolla de diversos autors, entre altres Aureliano de Beruete i un segon
amb les crtiques aparegudes en la premsa. Lobra ha sigut recentment
reeditada i traduda per la Fundaci Mara Cristina Masaveu Peterson
(Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida), Astries, 2009.
102

retrat suprema expressi de lart pictric, arriben al retrat


els grans pintors, i e fan la sntesi simplificada de tota la
seua tcnica, desprs de molts anys de manejar el pinzell
(Aceval 1904; cf. Pons-Sorolla 2001, 219).
En 1906, un any desprs de la realitzaci del dptic dels
Granzow, Sorolla inaugurava una magna exposici en la
galeria Georges Petit de Pars amb 487 pintures. En la dita
mostra abundaven els retrats, per estos no podien menys
que marcar un agut contrast amb les seues escenes de platja
i paisatges. Els crtics francesos no shi van mostrar molt
interessats, perqu preferien amb molt les seues escenes a
laire lliure8. Vauxcelles considerava discutibles els retrats
dinterior:
El defecte que percep en esta exposici tan important
s que la personalitat de lartista no es veu sempre de
forma molt clara. Es descobrixen diverses influncies.
Sens dubte tots els pintors les patixen per, desprs
de passar per estes, el verdader artista es crea una
personalitat, una manera, un estil. Sorolla, abans
de ser el mateix, ha oscillat entre diversos mestres.
Prenguem per exemple la seua seductora srie
de retrats: El retrat de les meues filles recorda un poc
Sargent; el de La senyora [Elgun], amb abric de nit de
lldria forrada de vellut or vell, s un Carolus, un bon
Carolus; el de Jos Echegaray, un Zorn molt brillant;
el de la Comtessa de Casal, de gitana amb mantellina
de seda negra i una rosa roja en els cabells de bans,
s un bonic Zuloaga, menys coent, menys flamenc
(Vauxcelles 1906; cfr. Gracia 1989, 84).

El crtic francs Mauclair reconeixia la quantitat i la


diversitat de les obres que havia exposat Sorolla, perqu
desta manera sapreciara la seua evoluci, encara que
lamentava que no haguera realitzat una selecci ms
preocupada de les seues pintures. Considerava el citat crtic
que els retrats patien de loriginalitat que manifestaven les
seues altres creacions, encara que destacava el fort carcter
i vida que aconseguia infondre a molts destos. Cosa que no
8 De tota manera lexposici a Pars va ser un xit a nivell comercial,
vegeu Pons-Sorolla, 2001, 241.
103

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

deixa de ser paradoxal, ja que la major part de les crtiques


espanyoles i daltres americanes que a continuaci se citen,
atribuen als retrats de Sorolla i a part del conjunt de la
seua obra, una falta de carcter i de profunditat analtica,
de fora psicolgica:
Hi havia, doncs, retrats dhmens i de dones, uns
quasi acadmics, uns altres de ms personals, tres
o quatre molt bells (). La diversitat daquelles
obres revelaven que, encara que el senyor Sorolla
sempre havia posset un do increble, no per aix les
seues tendncies i gustos eludirien el dubte i quasi la
inquietud: si la seua conscincia havia vagat, la seua
m i els seus ulls mai no havien fallat. La seua srie de
retrats reflectia smptomes interessants en eixe sentit:
alguns, efgies femenines en vestits de ball o retrats
de burgesos, constituen excellents realitzacions
dignes dhonrar els nostres ms cotitzats oficials,
per sense massa originalitat. Altres tenien ms
valor, per la busca accentuada del carcter: un retrat
de la senyora Guerrero amb un vestit de teatre, un
altre duna dama amb mantellina negra recordant a
Goya de la manera en qu el senyor Zuloaga ho feia.
Finalment, algunes figures despanyols clebres com,
per exemple, els senyors Echegaray, Blasco Ibez,
el Dr. Cajal, Prez Galds, Beruete o Canalejas,
plasmats amb molta fora, amb negres profunds,
grans figures, belles cares, carnacions plenes de vida
i energia, donaven fe dun pintor capa de retratar
en la carn real lnima, el carcter, el pensament
individual, els trets professionals dels seus models.
Un retrat dun xiquet dret junt amb dos xiquetes
de roig [es tracta del retrat dels seus fills] recordava
les millors figures del senyor Lavery. No obstant
aix, tots estos retrats resultaven un poc carregats
en la seua slida afirmaci dels tipus, un tant massa
uniformes en el contrast entre les cares illuminades
i els fons o vestidures ombriues.
Era una obra digna dun excellent obrer, dun
pintor escrupols, per amb una personalitat
insuficient. Un altre artista hauria pogut firmar-les.
(...) En absolut ocorre el mateix amb les marines i els
esbossos. Estos sn propis del mateix senyor Sorolla
i de ning ms (Mauclair 1906, 63).
104

Mauclair, com la major part dels crtics, preferia les escenes


de platja o els paisatges als retrats, que era on trobaven el
ms autntic Sorolla. En una lnia semblant sexpressava el
crtic de LIntransigeant:
El que menys mha agradat desta bella exposici van
ser dos grans retrats de dones un poc impregnats de
lAcadmia i que entraven en la categoria dobres
corrents. s cert que no hi ha res de ms difcil per a un
pintor que treballar en el retrat duna dona que mai
no es troba prou guapa ni jove (Rochefort 1906, 77).

En 1907 va exposar a Berln, Dusseldorf i Colnia 280


obres sense massa xit9. Encara que no van faltar algunes
objeccions, els retrats de Sorolla van ser ms positivament
valorats a Anglaterra en la mostra que va realitzar en 1908
de 278 obres. Tamb hi es parlava de la influncia de
Velzquez, Goya, Sargent i Whistler. El crtic Charles M.
Kurz detectava la rapidesa amb qu Sorolla realitzava els
seus retrats, que feien lefecte dhaver sigut pintats en una
sola sessi, encara que desprs, al contemplar-los de prop,
es descobria un complet acabat i adequaci, la qual cosa
feia pensar que el pintor havia dhaver realitzat mltiples
estudis de prop: En altres paraules, pareix que estudia els
seus models com un actor estudia el seu paper o com un
escriptor sidentifica amb els seus personatges.10
Sorolla degu posar moltes expectatives en la seua
exposici en les Grafton Galleries de Londres, ja que els
anglesos mantenien molt viva la tradici del retrat i els
retratistes britnics eren punts de referncia i inspiraci
per a molts especialistes en el gnere. A la Gran Bretanya
residia Sargent, que era un dels ms aclamats i admirats
intrprets internacionals del retrat aristocrtic. Este va
atendre amb tota cortesia el valenci durant la seua estada
a Londres, i el va invitar diverses vegades, com Sorolla
b reflectix en la correspondncia amb la seua esposa.
Sorolla no havia pogut sostraures al seu influx. I com es
comentar novament, el mateix retrat de Granzow era un
9 Pantorba 1953, 67 i s., Pons-Sorolla 2001, 263-266, Gracia 1989, 76 i s.
10 Gracia 1989, 85.
105

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

bon exemple deste impacte. No obstant aix, no deixa de


ser curis i revelador el que li comenta Sorolla a la seua
dona de la vista de Sargent a la seua exposici: Desprs
de lesmorzar amb Sargent em va portar al seu estudi: ah!
se moblidava, ha vist lexposici meua; la sorpresa ha sigut
tremenda. El retrat de la Reina el va deixar parat; es va
desfer en elogis, i a s veritat, perqu ja t uns anys per a
veure per dins (). Sargent s un dels pocs que amb Zorn
tallen labadejo en el mn; he vist el seu estudi i les seues
coses; t talent, ara vol sorollejar un poquet el retrat
teu negre i el dAlba tamb el van impressionar. En la
seua correspondncia amb Sorolla, Beruete li indicava que
Sargent estava cansat de fer retrats (cfr. Marn Valds 2005,
48, carta 35; 17 de juliol de 1907), i provocava un buit que
podia franquejar-li amb major facilitat les portes cap a una
nova clientela cosmopolita. No est de ms recordar a este
respecte que tamb Sorolla va manifestar en ms duna
ocasi el seu cansament del retrat, per no cal oblidar
que el retrat era una les seues principals font dingressos,
i que una selecci dels seus bons retrats serien prou per
a atorgar-li un protagonisme destacat en lmbit de lart
de la fi del segle. Entre els retrats exposats a Londres
estava el dAureliano de Beruete [il.1], que va cridar
latenci a alg tan especial com Archer M. Huntington,
que immediatament es va interessar a adquirir-lo per a la
collecci de lHispanic Society de Nova York. Beruete
no va accedir a vendrel, ja que el destinava al Museu
dArt Modern (Muller 1989). Per este va ser linici duna
fructfera relaci amb el mecenes americ.
La mostra de la Hispanic Society de Nova York de 1909,
que superava en nombre dobres la de Pars, va ser un
esdeveniment artstic en la ciutat, ja que va ser visitada
multitudinriament. Este xit va catapultar el prestigi de
Sorolla als nivells mxims. s a dir, que el moment lgid
de Sorolla a nivell internacional coincidix amb el de linici
del seu eclipsi a Espanya i la reacci contra la pintura
impressionista que porta el regionalisme. Les crniques
de lExposici Nacional de 1908 donaven compte de com
els artistes jvens seguien ara lestil de Zuloaga amb la
mateixa intensitat que abans havien fet amb Sorolla (cfr.

106

Prez Rojas 2007, 191). El nombre de retrats era encara


major en lexposici de Nova York, i un considerable
nombre portaven els noms dels membres de la casa reial.
Quelcom que en part responia a una estratgia comercial
i de prestigi, presentar-se com a pintor reial revalidava la
seua consideraci de pintor de les elits del poder, incls
de pintor connectat amb lesperit de lantic rgim que
bona part de la seua clientela simbolitzava. Durant la seua
estada americana, Sorolla va rebre lencrrec de realitzar
diversos retrats de lalta societat nord-americana. Els jus
dels americans van ser quasi unnimes a lhora de marcar
preferncies de gneres. Excepte molt honroses excepcions,
els retrats li van parixer la part ms impersonal. Huneker
observa, no sense fonament, que la qualitat dels retrats
est en funci de la proximitat afectiva o identificaci amb
el retratat. s un fet fcilment constatable que els millors
retrats de Sorolla sn els de la seua famlia i els daltres
artistes. Els de Frazen, Beruete, Cosso o Blasco Ibez van
figurar entre els ms ponderats:
Els seus retrats, quan mostra algun inters pels seus
models, sn excellents. Beruete s real, com ho s
tamb Cosso, lautor de la biografia dEl Greco, i el
novellista del realisme Blanco Ibez. No obstant
aix, el millor, desprs dels seus autoretrats i els
quadros de la seua dona i fills, s el de Franzen, un
fotgraf a punt destrnyer el disparador. Resulta una
caracteritzaci francament sincera. Els nombrosos
membres de la reialesa i personatges de laristocrcia,
lartificial presentaci dels quals executa amb un
esfor verdaderament genu, resulten interessants,
per faltats de cor. Es pot apreciar la seua destresa
en els retrats dAlfons, i el bell vestit que llux la seua
dona hauria de ser lenveja dels nostres retratistes
ms populars. No obstant aix, Sorolla es mostra ms
cmode davall el blau del cel. Monet, no ho oblidem,
va complir dos anys de servici militar al Marroc.
Sorolla sempre ha viscut i pintat davall la dura
cpula blavosa del cel espanyol, saturant-se dels rajos
del seu clid sol. Em pregunte quin seria el resultat
si es trobara davall els nostres cels transparents quan
no hi ha boira ni plou (Huneker 1909, 125-132).

107

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

Per al crtic Brinton, Sorolla no tenia cap rival a lhora


de captar els efectes lumnics i la fugacitat atmosfrica,
la realitat que lenvoltava, per es tornava ms dur quan
senfrontava a un model:
Aix, encara que comptat i debatut presenta un
talent fenomenal per a captar la realitat, no resulta
tan aparent el fet que puga situar-se davant dun
model i plasmar la seua semblana tant interior
com exterior. Els quadros de la seua dona i fills
traspuen un encant sincer, per si exceptuem els
retrats de Christian Franzen, el fotgraf dans, i
del novellista Blasco Ibez, la majoria destes
representacions de grans estudiosos, hmens
destat i artistes coneguts seus, a ms daquells de la
famlia reial espanyola, dalguna manera no tenen
profunditat ni inevitabilitat. Cap destos rostres
mira lespectador amb la intensitat desperit dun
Watts, amb la concentraci mental mordament
aconseguida dun Lenbach o amb lautoritria
aparena fsica dun Sargent. En el cas de Sorolla,
resulta merament qesti de temperament. Sorolla
no s una persona contemplativa. En els seus
retrats, no espera pacientment que es presente eixa
revelaci confiada que nicament el temps pot fer
aparixer (Brinton 1909, 144).

En el ms breu comentari del New York Herald, el retrat a


penes era motiu de consideraci, encara que si que hi ha
una observaci sobre el dualisme de Sorolla. La llibertat
i precisi de la pinzellada impressionista cedix el pas en
els seus retrats a una manera que sidentifica amb els
retratistes anglesos, encara que segurament es referix ms
als contemporanis que a la gran tradici del xviii:
Les pinzellades de Sorolla sn mplies en un
quadro i subtils en el segent. Cobrix els quadres
amb una grossa capa de pintura, o b deixa que
sen entreveja la textura. En unes obres mostra una
tendncia cap a limpressionisme francs, per en
altres pinta amb lexactitud dels retratistes anglesos.
La nota predominant de lexposici s la sinceritat i
lhonestedat. (Annim 1909a, 182).

108

En The New York Times (5 de febrer de 1909) es ressalta el


valor i la intenci dels seus retrats, que troba plens de vida
o greus i resplendents: segons locasi ho requerisca, per
en ambds casos resulta invariablement espontani i ple
dalegria de viure. Entre estos es troben molts personatges
interessants tant per la posici que ocupen en el mn
espanyol com per la interpretaci que en fa lartista. Hi
ha sis retrats de membres de la famlia reial (), tamb
hi ha un fascinant retrat del xicotet prncep dAstries.
Entre els retratats es troben a ms Raimundo de Madrazo,
leminent retratista, i Alejandro Pidal y Mon, un estadista
i home de lletra, que aparenta gran distinci. Els retrats
de Menndez y Pelayo, Beruete i Valle Incln sn tamb
objecte de mxima consideraci en esta crtica.
El crtic de The Evening Post veia que Sorolla no arribava a
establir una comunicaci expressiva en aquells retrats que
tenien com a models membres de la noblesa i la casa reial.
En estos casos, la seua pintura era menys grandiosa, encara
que alguns estigueren realitzats a laire lliure:
A ms, com ja hem dit, no li agrada pintar en
interiors. Un dels retrats del rei dEspanya, aquell en
qu apareix portant luniforme dels hssars, s una
escena a laire lliure (). Un altre retrat realitzat
a laire lliure, el del pintor Madrazo, resulta ms
satisfactori, per encara aix costa reconixer el
Sorolla amb qu hem estat passejant per La platja.
Torna a fer acte de presncia, no obstant aix, en
Mara a La Granja, la qual va vestida de blanc de
manera deliciosament senzilla, i, encara que no es
tracta exactament del Sorolla ms autntic, en una
obra de la seua esposa passejant pel jard albirem
la labor dun retratista de qualitat que presenta un
tractament de blanc i negres que verdaderament
criden latenci. El quadro de la jove reina dEspanya
embolicada en set blanc, amb ermini, diamants i el
fons profund carmes, resulta ardu. El xicotet retrat
del xiquet prncep dAstries s encantador, per
seguix sense ser un Sorolla, i el mateix podria dirse dun excellent retrat de la mare de la reina, la
princesa Beatriu de Battenberg, vestida de negre i
coberta de diamants. () Abans de concloure esta

109

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

crtica, resultaria just dir que a Pars es va exposar


un retrat eqestre dun general, que servix com a
prova que el Sorolla retratista s un digne successor
de Velzquez i Goya (Annim 1909b, 187-188).

Una de les anlisi ms mplies dels retrats de Sorolla dins


destos assajos, que van veure la llum en 1909, va ser la
del pintor i deixeble del mestre valenci William E.B.
Starkweather.

El diari novaiorqus The Call, revisava la seua relaci amb


la tradici i destacava el seu purisme, especialment el valor
dels retrats familiars:

s cert que els millors retrats de tots els realistes


no sn mai els encrrecs oficials, sin aquells que
realitzen de la seua prpia famlia. Al pintar en un
ambient tranquil i familiar aquells que es coneix b i
a qui es vol, saconseguix una calma i una profunditat
psicolgica que poques vegades saconseguixen en
els retrats per encrrec. Aix resulta especialment
cert en els deliciosos i ntims retrats que Sorolla fa
de la seua famlia, com el del seu sogre, el senyor
Garca, per posar un exemple, de la generosa ajuda
del qual va disfrutar durant els seus primers anys
com a artista ().

... es distancia dantigues tradicions artstiques.11 Les


seues obres no sn meres disposicions de lnies, colors
o volums. Sembla com si no realitzara composicions,
deixa que la naturalesa ho faa per ell. Amb esta es
mostra en comuni total. Pinta lEspanya que coneix
i adora, amb molta celeritat, de manera passional i
suggeridora. En els seus quadros tot s espanyol. La
seua tcnica s mplia, vigorosa i sana; sacrifica els
detalls per la massa, per aconseguint sempre eixos
trets excellents que conformen el carcter. La seua
execuci resulta meravellosa i sovint compensa els
seus retrats en interiors, on el seu color no resulta
tan satisfactori.
El retrat que fa de la seua dona amb un vestit
negre potser ser el millor exemple del seu subtil
art de tota lexposici. Es nota que lencantadora
dama est posant lleugerament i el quadre en la
seua totalitat resulta un tant estudiat. No obstant
aix, poques obres modernes conec que estiguen
tan delicadament modelades, especialment el cap,
un exemple meravells de sensibilitat al pintar. El
mateix succex en la seua La senyoreta Mara Sorolla.
En este retrat conven el seu pinzell perqu les
formes es vagen confonent les unes amb les altres.
Resulta gil, vigors i bell. En el museu poden, a
ms, veures molts altres retrats que servixen per a
provar la destresa del pintor (Annim 1909c, 207208).
11 Hi ha una errata en la traducci al castell que canvia completament
el sentit de la frase en angls: He is alienated from past traditions
in art, per aix ac sha eliminat el No... amb qu comenava el
pargraf; cfr. la pgina 273, t. I dels Eight essays... o la versi anglesa
deste mateix article ms avant.
110

Lactivitat de Sorolla com a retratista sha vist


tamb afectada per eixes quatre modalitats que
caracteritzen la seua obra en general, clarament
visibles en quatre retrats de lesposa del pintor.
En la seua primera manera de pintar seguix de
manera fidel Velzquez, les obres del qual va
copiar de jove. Resulta interessant observar que
Sorolla no recomana als seus alumnes que copien
el gran mestre de lart espanyol. Acostar-vos a ell
i estudieu-lo, reverencieu-lo, per no el copieu. Vos
resultar ms til pintar una cistella de taronges que
tingueu davant que repetir Las Meninas.
En la seua segona manera de treballar, Sorolla es
mostra ms robust, ms personal. Un exemple deste
tarann s el grcil retrat de la seua dona dreta, a
la vora duna cadira roja, el qual es troba entre
un dels preferits de lartista. El fons marr, fosc i
convencional que dominava els seus primers retrats
ha desaparegut i shi pot veure una tendncia cap al
gris i el negre.
Esta tendncia apareix encara ms marcada en el
seu ltim retrat pintat en interiors, que mostra la
seua senyora amb una mantellina i constitux un
poders exemple de la ms alta qualitat. No queda
ja cap rastre dinfluncia de Velzquez. No obstant

111

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

aix, hi ha un aire a Goya en el furis de la seua


pinzellada i en els densos negres.
En la seua quarta manera de pintar es poden
veure les ltimes caracterstiques que ha adquirit
el seu art, totalment noves en el mn del retrat.
En esta sinclouen els retrats al sol. No es realitza
cap concessi amb el cap, ni tampoc ho feia quan
pintava retrats convencionals. En un retrat de la
seua dona a La Granja ens trobem tant davant duna
imatge encantadora duna dona a la vora duna font
com davant dun increble estudi psicolgic ().
Possiblement el retrat al sol que ms crida latenci
s el dAlfons XIII amb luniforme dhssars. El
monarca hi est dret al jard de La Granja. La
brillantor del sol i els reflexos de la llum en els adorns
militars daurats han servit al pintor per a aconseguir
un resultat verdaderament pintoresc.
El duc dAlba s una de les ltimes persones que
ha posat per a Sorolla. El seu retrat s una de les
obres ms satisfactries i millor caracteritzades de la
noblesa espanyola que ens ha donat el pintor.
DAlejandro Pidal y Mon, estadista i home de
lletres, Sorolla ha pintat un excellent quadro del seu
cap. Resulta interessant com a exemple del que el
pintor s capa en una nica sessi de dos hores, ja
que va executar el retrat en eixe temps. Lobra est
marcada per la mateixa actitud pensativa present
en el subtil retrat que du a terme dAureliano de
Beruete, lautoritat espanyola en Velzquez.
En contrast amb estos quadros es pot trobar el
retrat de Blasco Ibez. El pintor ha passat amb
destresa dutilitzar lestil suau i delicat que usa en
el retrat de Beruete a emprar un estil brusc, brutal i
morda que li servix de gran ajuda per a expressar
les caracterstiques de la fornida figura masculina de
lautor de Sangre y arena.
En agut contrast, novament, es troba el nervis
esbs de Franzen, el conegut fotgraf espanyol
(Starkweather 1909, 151-174).

112

Fent un salt en el temps respecte a totes estes consideracions


sobre el Sorolla retratista, si es consulta un de les primers i
ms seriosos investigadors de Joaquim Sorolla com va ser
Bernardino de Pantorba, que va consolidar els fonaments
per a posteriors estudis de Sorolla, es constata com este
estudis situa honestament el retrat en un segon pla.
Pintor impressionista com reiteradament safirma
en este llibre, pintor de figures mogudes, pintor dels
efectes brillants de laire lliure, pintor de la mltiples
variacions que agarra la llum solar sobre les coses,
tal vegada no exagerem al dir que, per aix mateix,
no era el temperament artstic de Sorolla el ms
adequat per a la pintura de retrats. Amb tot, fentlos, va encertar moltes vegades, si b en molts dels
casos no es va mantindre a lenvejable altura del seu
prestigi. El tams duna crtica honrada, com la que
nosaltres aspirem a exercir, no t per qu concedir
als retrats de Sorolla sense negar-los els seus valors
i belleses de factures la mateixa estima que susciten
les seues vibrants i solejades escenes de platja,
fonament indubtable de la glria dun artista.
La nerviosa prestesa dexecuci, en este, no podia
lgicament detindres en lanlisi prolongat del
carcter; no hi aprofundix, i eludix lestudi deixa
riquesa anmica que aguaita en les expressions del
rostre, es complaa, en canvi, a registrar i amb
qu magistral fludesa de pinzellada! la grcia
superficial de les fisonomies, la vivacitat del gest
momentani. En esta direcci, com a pintor de
gestos humans, no cal negar a Sorolla una categoria
rellevant. Ni les pinzellades llepades, la missi de
les quals s la dembellir, ni eixes altres falses, que
tendixen a rejovenir, sn freqents en els retrats del
mestre valenci. Va pintar Sorolla, no hi ha per qu
ocultar-ho alguns deixos que denominem retrats
de sal, amb dames, segurament, afavorides;
per estan en minoria, i sn els menys sorollistes. Va
tindre necessitat de fer-los en determinades poques
de la seua vida; per quan es va trobar en condicions
de no admetre encrrecs deixa espcie, va fer tot el
que va poder per alliberar-sen. Aix, en 1913, estant
a Pars, quan lin demanaren uns quants molt ben
pagats, naturalment va procurar eludir-los, i a la fi
113

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

noms va atendre els que li van parixer inevitables,


perqu hi havia amics en lassumpte. Va ser llavors
quan va escriure a la seua dona estes paraules que
ja, amb els seus signes dadmiraci, diuen prou: Jo,
pintor de retrats i de retrats de senyores! !No isc
de la meua sorpresa!
Devem a Sorolla retrats femenins tan bells i slids de
tcnica com el de la seua esposa, adquirit en 1909
per al Metropolitan Museum, de Nova York, un
tros de factura velazquiana; tan delicats i exquisits,
com el de Raquel Meller ostentaci de fludesa;
tan serens i elegants com el de la senyora de Laiglesia
i els de les senyoretes Mara Luisa Maldonado i
Pilar de la Bastida; per s en el grup dels retrats
masculins on hem de trobar els mxims encerts dun
pintor, la dicci dels quals aconseguix, normalment,
els seus accents ms sucosos en la nota viril. Retrats
de laltura destos cinc: el dAureliano de Beruete
(Museu dArt Modern, de Madrid), el de Christian
Franzen, el de Cosso (propietat de la Hispanic), el
de Ramn i Cajal i el dEchegaray, pintat en 1905,
posen de manifest, sense cap dubte, lagudesa i el
vigor del mestre (Pantorba 1953, 100-101).

Un altre estudis de lobra de Sorolla, Manaut Viglietti,


li va dedicar un altre important estudi en el qual no hi
ha un apartat especfic que comente el conjunt de les
seues aportacions retratstiques, per val la pena destacar
el comentari i la ponderaci que fa del dAureliano de
Beruete, que considera com una obra insuperable en la
seua entonaci i execuci:
El fons i les robes tamb estan tractats amb
simplicitat velazquiana; la matria s prou llisa, sense
densos empastats, i lexecuci es fa ms breu, exacta
i nerviosa. El conjunt mereix la consagraci del
retrat antolgic, pel qual Sorolla se situa en la lnia
de Moro, Velzquez, Goya i Federico de Madrazo
(Manaut Viglietti 1964, 48).

Difcilment es pot donar en poques lnies ms rang a la


tradici en qu suposa que sinserix el retrat de Sorolla.

114

Quan en 1996 vam haver dorganitzar la mostra itinerant


de Sorolla en les colleccions valencianes (Miami, Mxic,
Ponce, Alacant, Borriana, Valncia), comprovrem que un
bon nombre de peces eren retrats, circumstncia que ens
va invitar a plantejar una reivindicaci desta activitat del
pintor, escrivint que:
Des de linici dels anys noranta, Sorolla comena a
destacar en el retrat, i sn estos uns dels vessants de la
seua pintura que ms beneficis i prestigi li reporten.
Encara que generalment es considera esta faceta com
a secundria i de vegades fins a superficial, mereixeria
la pena que sestudiara ms a fons. Sorolla aconseguix
una personalitat i visi prpia com a retratista,
encara que lgicament no est al marge duna srie
dinfluncies i estmuls: primer la de Velzquez, model
per a tants artistes destos anys, i tamb punt de mira
dun altre pintor valenci, Emilio Sala, amb el qual va
coincidir a Roma () Altres noms com a Sargent han
sigut citats a propsit dels retrats de Sorolla, al qual
es poden afegir Boldini, Whistler o recordar lafinitat
amb altres artistes europeus com el rus Serov. Des del
punt de partida velazqui, Sorolla desenrotlla un tipus
de retrat burgs en qu dominen el to dists i mund,
la noblesa i la respectabilitat. Per no t tot fonament
considerar Sorolla un retratista superficial, tal com
han mantingut prou crtics i historiadors. El carcter
del retratat s ben cert que sembla que brolla ms dels
seus gestos que dun aprofundiment psicolgic, per
observats detingudament molts retrats destaquen per
una extraordinria fora i profunditat en la mirada. La
mirada, lull, s lnima de gran nombre de retrats se
Sorolla. Zuloaga, com Sorolla, van sentir una especial
atracci per Velzquez, per amb resultats diferents.
Conforme avana el segle xx, el retrat de Sorolla
adquirix un to ms mund, per en moltes altres
obres, el que simposa s lelegncia o la intelligncia
dels seus retratats; retrats com el del poltic Cristino
Martos (1893), larquitecte Francisco Jareo y Alarcn
(c. 1890), Antonio Elegido, el de lescriptor Benito Prez
Galds (1894) o el del Doctor Gonzlez sn magnfiques
mostres del nivell que aconseguix i un fidel reflex de
lesperit realista o naturalista que els presidix (Prez
Rojas; de Plcido 1997, 60-63).

115

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

En dates prximes, Jos Luis Dez va plantejar tamb una


crida datenci sobre lentitat dels retrats de Sorolla que
guardava el Museu del Prado:
...entre els quals es troben algunes de les seues grans
obres en el gnere, a ms de ser peces tamb essencials
de tota la retratstica espanyola. Aix, la mestria
absoluta de Sorolla en el domini de tots els recursos
pictrics va saber unir a les seues excepcionals
qualitats per a este gnere el seu aprenentatge dels
retrats de Velzquez, per qui sempre va demostrar
una especial admiraci, i lempremta de la qual
queda de manifest de forma absolutament superba
en trets de pura saviesa pictrica i exercici tan difcil
com el domini dels negres en els seus infinits matisos,
proverbials en els quadres velazquians, i resolts amb
inusitada mestria en casos com els esplndids retrats
dEl pintor Aureliano de Beruete, la seua esposa Mara
Teresa Moret, o el seu fill Aureliano de Beruete y Moret
[il. 2 i 3.]. Dez considerava el retrat de Mercedes
Mendeville, comtessa de Sant Flix, com un dels ms
atractius retrats de sal, en els quals Sorolla conjuga
els recursos decoratius a ls en este tipus dencrrecs
sense perdre per aix un pex de la seua sensibilitat
pictrica, a la manera dels grans retratistes europeus
ms afins a la seua esttica, com ara Sargent o
Boldini (Dez 1997, 86).

ampliant el coneixement i lanlisi de molt distintes facetes


del pintor valenci, entre daltres la del retrat. Els ms
recents estudis de Pons-Sorolla, Toms i Garn, i el catleg
del Museu del Prado de Dez y Barn, dediquen ja amplis
captols i espais a glossar els retrats de Sorolla.
Potser resulte excessiu este reps crtic o destat de la qesti
com a introducci al comentari de lobra que analitzem, el
retrat dels Granzow, per probablement ajuda a situar-lo en
el context general dels anys immediatament segents, aix
com el sentit i la valoraci del gnere del retrat en lobra de
Sorolla, ja que va ser una pea exhibida en el conjunt de
les exposicions internacionals que shan comentat. Per un
altre costat, es tracta dun singular retrat familiar dins de la
producci de lartista, amb una disposici que no tornar a
repetir. El prestigi de Sorolla com un dels principals retratistes
a la moda entre lalta societat espanyola es fa patent amb
composicions com la que ara ens ocupa, ja que es tracta
duna famlia dantiga soca pel que fa a la lnia de lesposa.
Estudis del retrat de la famlia Granzow

En lltima dcada del segle xx i en la primera del segle


xxi, sobretot, shan succet una allau de publicacions i
exposicions entorn de Sorolla, que a poc a poc han anat

El senyor Estanislao Federico Granzow (1861-1905)


era un industrial polons dorigen aristocrtic, nascut a
Kawczyn, als voltants de Varsvia la baronia de Granzow
va ser creada en el segle XII a Pomernia. Els Granzow
posseen unes quantes fbriques de material de construcci
a Varsvia. Estanislao Federico es va casar amb Maria del
Pilar de la Cerda, nascuda a Valncia en 1877, desprs
comtessa del Villar, nta de Jos de la Cerda Rochefaucauld,
marqus de Brboles y Fuente el Sol, octau comte de
Parcent i de Contamina i del Villar, i de la seua segona dona
Juana Corts i Valero (Garca Caraffa 1995, Institut Salazar
1994). Estanislao Granzow i Pilar de la Cerda i Seco es van
casar a Pars el 8 de novembre de 1894. El xiquet del retrat,
Casimiro Florencio Granzow de la Cerda, que tenia deu
anys quan Sorolla el va retratar, va nixer el 27 de juliol de
1895 a la poblaci de Kawczyn, del comtat de Garwolin,
a setanta-tres quilmetres de Varsvia. Casimiro va heretar
per via materna els ttols de II duc de Parcent, XI comte de

116

117

Quan un poc ms tard va ser necessari abordar laportaci


de Sorolla en un marc ms ampli del retrat hisp de la fi
de segle, es va incidir novament en la seua aportaci al
gnere i en com molts dels seus retrats de personalitats
de la cultura: desprenen energia, traduxen lesperit i
la rotunditat de lhome dacci i diniciativa, la capacitat
destar alerta, la condici dhmens del seu temps, i tamb
lelegncia masculina com a expressi, no ja dun estatus,
sin duna riquesa espiritual i cultural que es projecta sobre
les figures dels intellectuals i artistes ms preclars (Prez
Rojas 2000, 111).

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

Contamina i XI comte del Villar. Sa mare, la comtessa del


Villar, es va casar desprs denviudar amb Juan Megapano
Papanicoli, sense que hi haja constncia que tingueren
descendncia. Els Granzow van viure entre Espanya i
Polnia. La uni desta famlia polonesa i espanyola s un
clar exemple del cosmopolitisme aristocrtic de lpoca.
La famlia Sorolla degu tindre un tracte correcte amb
els Granzow, si es jutja pels comentaris de les cartes abans
alludides. El fet que Pilar de la Cerda fora valenciana pot
ser un motiu a tindre en compte en lencrrec, per no hi
ha dubte que amb qui Sorolla mantindria una relaci ms
cordial i comunicativa va ser amb el marit. El mateix retrat
pareix delatar-ho i no deixa de ser significatiu en este sentit
que el pintor li regalara un estudi dedicat que t com a tema
els bous del seu gran quadre Sol de vesprada (1903, Hispanic
Society of Amrica). Sorolla va pintar els retrats en 1905,
lany de la mort dEstanislao Granzow. Eixe mateix any va
firmar alguns dels estudis i esbossos del conjunt del grup,
del cap i mans de Granzow, aix com el rostre del xiquet
(Pantorba 1953, nm. cat. 177; Santa-Ana 1982, nm. cat.
743, 744, 745). No obstant aix, no es conserva cap estudi
de la figura femenina allada.
Entre estos treballs previs hi ha un estudi fet al guaix sobre
cart (Museu Sorolla), que arreplega la primera idea de la
composici (cat. nm. III) [il.4]. Sorolla va tindre clar des
de linici la realitzaci dun sumptus marc apasat, dividit
per un llist daurat, que fa al mateix temps de frontera
entre els dos personatges a manera de dptic, que separa
el marit de la dona i el xiquet. En este estudi, la dona i
el marit miren cap a lespectador, mentres que el fill t el
cap en diagonal i evita la trobada directa amb la mirada
de lespectador. El fet que lesquema de marc, flanquejat
per pilastres, estiga esbossat al llapis, sense pintar, a penes
suggerint les seues formes, igual que el llist de separaci,
fa pensar que Sorolla ha dibuixat o concebut prviament
la idea de dos retrats independents units en lestructura
dun marc a qu sadapten les figures. El bra del xiquet
fa delement duni entre el marit i la dona, i la m dreta
del xic es queda en lespai del retrat del pare. Aix desprs
canviar en la composici definitiva. Sha vist en este

118

retrat familiar una inspiraci en els dptics renaixentistes:


En efecte, este s un dels casos en qu queda ms patent
la preocupaci de Sorolla per investigar noves frmules
basades en la tradici histrica de la retratstica europea,
unida al paper determinant que van exercir els marcs
en tota la seua obra i que, moltes vegades com esta, fan
cobrar tot el sentit a les seues pintures, que sesvaxen en
gran manera quan perden les motlures originals (Dez;
Bar 2009, 87). Efectivament, si es comparen les fotos del
quadro amb marc, a com estava fins dates molt recents,
s innegable que els retrats perden monumentalitat i
prestncia aristocrtica. De tota manera no est de sobra
recordar tamb que la fi del segle, i el corrent simbolista
especialment, van posar de moda les composicions a
manera de dptics o retaules, i que els marcs renaixentistes
o barrocs van ser molt apreciats. Sense anar ms lluny cal
recordar com un deixeble de Sorolla, Eduardo Chicharro
Agera havia obtingut una primera medalla en lexposici
de 1904, un any abans que Sorolla pintara este quadro,
amb la seua simbolista composici Els amors dArmida i
Reinaldo, i que el mateix guard havia aconseguit Enrique
Martinez-Cubells Ruiz amb Treball, descans, famlia, sense
oblidar tampoc laltre deixeble de Sorolla, Manuel Benedito
amb Cant VII de lInfern de Dant. Romero de Torres tamb
va sentir una especial predilecci per les composicions a
manera de retaule. Els quadres abans citats de Sorell o
Martnez-Cubells es conceben a manera de trptic, per
no sempre sn escenes independents, sin que s el mateix
marc amb les seues divisries el que marca fronteres en un
relat continu, i accentua desta manera el valor decoratiu
de la creaci plstica, al mateix temps que la sacralitza
i sublima; la porta a lun terreny de somni i evasi, i
imposa un esteticisme ms profund. Sorolla, que no s un
modernista en sentit estricte i menys un artista simbolista12,
12 Les contaminacions i connexions de Sorolla amb el modernisme i
simbolisme que diversos treballs recents pareixen descobrir, sn quelcom que
vaig apuntar per primera vegada en la meua collaboraci en el catleg de
lexposici Centre y perifria (Un perode desplendor: La pintura valenciana
entre 1880 i 1918, 1993, 163-173), i he desenrotllat ms mpliament, entre
altres diversos, en el catleg de Sorolla en las colecciones valencianas (1986-1987,
76-91) i en especial en el de Tipos y paisajes (1998, 125-144).
119

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

se servix destos recursos que coneix b, perqu s un home


plenament immers en la cultura plural de la fi del segle, per
a exaltar el valor de les seues composicions, laristocratisme
i la solera dels seus retrats en este cas, que s el que en
realitat desitgen veure manifest els seus clients. Este tema
tan aparentment irrellevant de la forma o el tipus de marc,
s un detall que pot completar o emfatitzar el mats artstic i
ideolgic dun retrat que busca distingir els seus propietaris,
destacar la seua excellncia social o espiritual.
Davant de la presncia i el protagonisme deste marc cal
recordar all que ha escrit Ortega i Gasset sobre el tema
(1921):
Els quadros viuen allotjats en els marcs. Eixa
associaci de marc i quadro no s accidental. Lun
necessita de laltre. Un quadro sense marc t laire
dun home espoliat i nu. El seu contingut pareix
vessar-se pels quatre costats del quadre i desfer-se en
latmosfera. Viceversa, el marc postula constantment
un quadro per al seu interior, fins al punt que, quan
li falta, tendix a convertir en quadro tot el que es veu
al seu travs.
La relaci entre lun i laltre s, doncs, essencial i no
fortuta; t el carcter duna exigncia fisiolgica,
com el sistema nervis exigix el sanguini, i viceversa;
com el tronc aspira a culminar en un cap i el cap a
assentar-se en un tronc.

En el Museu Bonnat de Baiona hi ha tamb un retrat


del cap de Granzow (nm. inv. 976, nm. cat. Bonnat
920). [il.5] s un atractiu estudi de traos solts, esbossats
directament sobre el quadre, que permeten apreciar la
seguretat de Sorolla a lhora de captar de manera directa
el rostre i el ser dels seus models. La mirada es dirigix
directament a lespectador amb fonda expressi i una
certa melancolia. s un retrat que reflectix la vida interior
i nima del retratat quasi amb ms fora que el retrat
definitiu. Lesbs va figurar en lexposici de Pars de 1906,
on Sorolla lil va regalar al pintor francs Lon Bonnat
(Pantorba 1953, nm. cat. 1068), que li havia comprat uns
altres dos quadros que hui es conserven tamb en el Museu
120

de Baiona (Xiquet a la vora de laigua i Les roques del cap. Xbia).


s prou revelador de la qualitat i inters deste estudi el fet
que el mestre valenci loferira a un prestigis mestre del
retrat huitcentista a Frana, el qual sabria apreciar b el
valor desta xicoteta obra.
Un segon retrat, de quasi de mig cos i de majors dimensions
(51,2 x 30,7 cm, Pantorba 1953, nm. cat. 195813) [il.6], s
el que est en relaci ms directa amb el retrat definitiu de
Granzow i el que reflectix de manera ms concisa totes les
caracterstiques del seu rostre: la mirada atenta, un gros
bigot que a penes deixa veure el gest dels llavis, un front
aclarit En este estudi es veu amb ms detall la butaca
rogenca de tapisseria estampada que apareix en el retrat,
igual que ja es preludia lelegncia severa del trage fosc que
simposa de manera rotunda en lobra definitiva.
El tercer retrat, de dimensions un poc menors (oli sobre
tela, 45 x 32 cm, collecci particular, ac nm. cat. VI)
[il.7], mostra el rostre de Granzow mirant cap al front. La
imatge est construda a base de pinzellades paralleles
en distinta direcci i tonalitat que destaquen les ombres
i contrastos de la cara. mplies taques irregulars fosques
cobrixen el fons sense ocultar mplies zones que permeten
apreciar part de lemprimaci del quadre. Sorolla activa
en estos estudis lefecte del no acabat, en el qual s un
mestre consumat. El model porta jaqueta negra que
deixa veure lalt coll blanc de la camisa. El rostre mant
un aire elegant i atenci. En larxiu fotogrfic de la
Hispanic Society (nm. 123159) apareix en la foto deste
retrat la inscripci Sketch for the Regencia. Deu referir-se a la
Jura de la constituci per la reina regent Maria Cristina, perqu
en el quadro La Regncia noms apareixen retratats
lesmentada reina i el seu fill Alfons XIII. Encara que en
Jura de la Constituci hi ha molts personatges i podria ser
inicialment un estudi per a algun dells. Es tracta dun
estudi del rostre de Granzow que, a diferncia dels altres
dos, no guarda relaci amb la posici del retrat familiar
finalitzat. Queda aix oberta la possibilitat de considerar13 Perteneci a D. Juan Antonio Garca del Castillo. Luego a su hijo
don Jaime.
121

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

lo com un esbs al marge o un estudi del rostre plantejat


de manera independent. El que s que s cert, a la vista
destos tres xicotets retrats, s la frescor i la capacitat de
captaci de Sorolla dels seus models quan realitza els seus
treballs de manera ms directa i lliure, tal com ja van
observar molts dels seus crtics.
La mirada de Granzow en este ltim estudi est plena de
claus; s la condensaci de la seua experincia humana
i vital, de la seua salut incls. Lexpressi s menys
distant que en els altres quadres, ja que esbossa un gest
de somriure en els pmuls. Les parpelles cauen amb una
certa flacciditat sobre els ulls a la vora de les pestanyes, a
pesar de no tractar-se dun home massa major, per la seua
mirada s al mateix temps anunci duna salut fracturada
que prompte ha doferir-li un fatal dest. Sorolla fa este
retrat amb un cert afecte cap a un model amb el qual
sha anat familiaritzant a travs dels distints estudis que
li dedica. Esta expressi de cansament o esgotament del
personatge es reflectix en el conjunt dels retrats comentats,
per ac aconseguix una dimensi especial al mirar de cara
cap a lespectador sense poder utilitzar cap subterfugi que
loculte. El retratista franqueja el mn ntim del model, el
qual despulla plasmant els que poden ser els seus gestos i
expressions ms genuns.
El quart dels estudis de Granzow s el de les seues mans
amb el llibre i el pur (nm. cat. V) [il.8]. s comprensible
que Sorolla estudiara este detall de les mans encreuades
sobre la falda, perqu sn una part summament expressiva
de la sociologia del model. La m dreta est sostenint un
llibre obert, en el qual ha ficat el dit ndex per no perdre la
pgina de lectura; la m esquerra es recolza sobre la dreta
subjectant un pur entre els dits polze i ndex. Els punys
blancs de la camisa, que aguaiten per la mnega de la
jaqueta, aix com els anells dambds mans, sn els altres
detalls cridaners en la combinaci i el dileg de formes i
gestos. Al fragmentar el cos del model en distints detalls,
que ac es reduxen al rostre i les mans, estes adquirixen en
la present composici un sentit de naturalesa morta, i s que
a vegades el retrat, ms que paisatge, com a vegades sha

122

dit, s tamb una naturalesa morta. Les mans de Granzow


amb els dits en extrem esmolats sn una expressi de
refinament aristocrtic, de decadentisme incls. A la vistes
destes mans, estarem temptats a apuntar que Sorolla hi
ha canviat el model de Velzquez pel Greco. El llibre i
els punys sn un focus de refracci lluminosa que destaca
sobre el to fosc de la jaqueta.
El xiquet Casimiro Granzow (Madrid, Museu Sorolla,
oli sobre tela, 50 x 695 cm) s objecte tamb dun altre
atractiu estudi (nm. cat. IV) [il.9], en el qual contrasta
els colors terrosos del fons amb el gris perla del trage i el
toc blanc del coll i el mocador14. El cap del xiquet est
collocada en diagonal, tal com lhavia esbossat en el
primer estudi al guaix del conjunt de la famlia. El xiquet
t una mirada pensativa, un tant absent. Els cabells caiguts
cap avant li donen un aire ms informal i dists. Els traos
llargs informals amb que est resolt el fons ens parlen
deixa mestria de Sorolla amb el pinzell, de tota la seua
potencialitat plstica, del plaer de la pintura per si mateixa
al marge del tema o motiu, fent que el detall brille com
a fragment de pintura pura. Davant desta composici
abelliria apartar el xiquet i deixar vibrar labstracci del
fons. Lexpressi de Casimiro Granzow pareix la dun
xiquet un poc contrariat o avorrit, potser per estar posant,
absent i amb la mirada fixa en quelcom ali a lespectador o
al pintor. Al destacar lhabilitat de Sorolla com a retratista,
Pantorba va subratllar:
No podem oblidar tampoc all que sha obtingut per
Sorolla en un dels gneres ms difcils de la pintura:
el del retrat infantil. Ac no s possible moures
amb soltesa, sense disposar dun pinzell molt gil i
duna paleta destra en fineses de color. Tenint com
a models els seus fills, lartista va saber arreplegar
en algunes obres precioses la candorosa grcia de la
infncia (Pantorba 1953, 100-101).
14 Pantorba 1953 amb el ttol Estudi per al retrat del fill del Sr. Granzow,
nm. cat. 178; Santa-Ana 1982, nm. cat. 744; Prez Rojas y de Plcido
1996, 190; Santa-Ana 2002, nm. cat. 627, repr. b/n; Santa-Ana 2009
nm. cat. 719, repr. col.
123

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

Una vegada vistos i comentats tots estos estudis i esbossos


del retrat dels Granzow pren sentit i agudesa lobservaci
del crtic angls Kurtz sobre la manera de treballar de
Sorolla i el valor destos estudis previs com una manera de
penetraci en lnima dels models:
Els retrats de Sorolla fan lefecte dhaver sigut pintats
en una sola sessi de fet, s ben cert que lltima
capa de pintura cobrix tot el quadre per complet. A
lexaminar una obra de prop es descobrix un grau tal
dacabat i adequaci execuci i esperit combinats
que pareix evident que lartista va haver de realitzar
estudis i pintures prvies per a arribar a absorbir
quelcom de lesperit del model, a qui durant temps
convertix en una part dell mateix, de manera que
veu el mn a travs dels seus ulls i, en certa manera,
unix els seus sentiments als seus. En altres paraules,
pareix que estudia els seus models com un actor
estudia el seu paper o com un escriptor sidentifica
amb els seus personatges (cf. Gracia 1989, 85).

En esta mateixa lnia ja havia incidit Aureliano de Beruete


al comentar la dilatada producci de Sorolla, que en 1904
havia realitzat un total de 250 obres degut el considerable
nombre destudis i esbossos que va realitzar:
a lexecuci de cada obra va precedir un perode
de preparaci, en el qual, per mitj destudis
nombrosos de dibuix i de color, ara del conjunt,
ara del detall, va tractar de familiaritzar-se amb
lassumpte que es va proposar representar amb els
contrastos de llum i color, amb les proporcions,
forma i escor de cada figura, i, finalment, amb els
efectes i relaci duns tons amb altres. Una vegada
penetrat da, collocava els models en el lloc i
en lhora i la llum que el quadro havia de tindre i
emprenia lexecuci, lliure de vacillacions i canvis
(cf. Pons-Sorolla 2001, 219).

Lobra acabada
En el retrat definitiu Estanislao Granzow (n cat. I) [il.10]
apareix ocupant tot el costat esquerre i en laltre requadre
124

dret, separats pel llist daurat divisori, Pilar de la Cerda


amb el seu fill. El pintor abandona la idea primera de
collocar el xiquet als peus de sa mare amb una part
del bra en qu seria el fictici espai de la representaci
paterna, per a finalment situar-lo al costat de sa mare al
costat de la butaca. Ara s noms un xicotet tros de la
falda de lesposa la que sobrepassa la lnia divisria i fa
de lleu element duni entre les dos figures, perqu laltra
soluci sens dubte era ms complexa per estar els retrats
fets en quadres amb diferent bastidor, al mateix temps
que produiria un efecte ms estrany el representar un
membre del cos cavalcant entre dos mbits i li restaria
unitat a cada una de les parts si se separaven, perqu en
definitiva era dos quadres independents units per un marc.
Les figures apareixen enfrontades, el pare i el xiquet mirant
directament lespectador, la mare dirigix la mirada cap al
marit encara que no es pot parlar dun dileg entre ells, sin
duna cmoda convivncia. La mirada i expressi de Pilar
no s alegre, ms ana un poc distant i absent. Els retratats
posen en una mplia estana que el pintor deixa sumida
en ombres, emprant un recurs clarament velazqui, quin
s el joc de plans de profunditat amb distintes seqncies
de llum en una intensitat que van descendint gradualment
de lenfront dun fons molt ms difs, on els objectes sn
a penes ombres i siluetes sense relleu ni contorns precisos.
Este tractament de la llum permet al pintor tractar el fons
de manera ms sinttica i impressionista, sense entrar
en detalls, i centra tota la seua atenci en els primer plans
illuminats, on es troben els retratats. s realment interessant
com resol el fons del quadro creant alhora una ampli espai
no detallat. Exceptuant potser els retrats familiars, Sorolla,
en els seus retrats, se centra de manera exclusiva en el
model, que ocupa sempre de manera potent el primer pla.
Encara que este fons permet suggerir un parallelisme amb
el retrat dels Errzuriz, fins i tot s possible que un haja de
servir de model a laltre a lhora dabordar un mbit de
representaci de tradici velazquiana. En este ltim, per
la mateixa entitat de lencrrec i dimensions, entra ms
en detall, sempre des de la sntesi dels objectes i mobiliari.
En el retrat dels Granzow esta qesti la resol de manera
taxativa a lavanar el segon focus de llum de lestada i

125

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

deixar ms enfosquit el fons. Deia que Sorolla no era prolix


en descripcions dinteriors, encara que les suggerix amb
eficcia. Un dels retrats ms detallistes en un cert sentit
podria ser el del senyor Cristino Martos (1893, Museu de
Belles Arts de Valncia) [il.11] que reflectix lespai de treball
del poltic huitcentista. s en els retrats a laire lliure i en els
familiars on posa ms atenci a la recreaci de lentorn.
Sorolla no pot evitar certes frmules dostentaci del retrat
burgs i aristocrtic de lpoca, tant en la representaci
dels rols de gneres, com en els smbols i poses externes que
els caracteritzen. Lhome assegut amb un pur i un llibre a
la m i les cames encreuades, ve a ser com una expressi
de masculinitat, dignitat, elegncia i relaxaci alhora. Aix
apareixen estes postures en Errzuriz i Granzow entre
altres molts casos. Granzow, en el seu retrat, est assegut en
un cmoda butaca amb un coix estampat rogenc al cap, t
un llibre a la m dreta i a lesquerra un puro encs, smbols
al mateix temps dels seus afanys culturals i mundans, de
benestar econmic incls. Porta un trage negre que li
conferix una gran elegncia. La seua fisonomia i cabell plroig parlen de la seua procedncia nrdica. La llum incidix
sobre el personatge i reala el respatler de vellut vermell
de la butaca, i establix una atmosfera de tons rogencs en
lampli sal. La imatge o lambient s ms assossegat que
el dErrzuriz, rodejat de la seua prolixa prole, en la qual
abunden les xiquetes amb cursis vestits i galindaines. Un
retrat de famlia amb un plantejament molt ms historicista
que el retrat dels Granzow, en el qual el velazquisme s ms
atenuat i subtil.
En el cap de Granzow destaca una front aclarida i els
seus ulls denoten inquietud i curiositat, encara que tamb
cansament. El front era una de les parts del rostre que ms
interessaven a Sorolla. En una entrevista que Julio Camba
li va fer Sorolla mentres pintava el retrat de Bartolom de
Cosso ho va comentar:
El que ms mha interessat sempre en lhome, el
que pinte amb ms atenci i amb ms respecte, s
el front

126

I somriu per a afegir


A vegades fins i tot mexcedisc. Una vegada, la
dona dun retratat em va dir al veure lobra: Est
b, molt b; per li ha posat vost una cara de talent
que no t.
Del front passa al bigot. Les pinzellades ara sn
ms mplies (Camba 1918; cf. Toms; Garn 2006,
323).

La comtessa del Villar (nm. cat. II) [il.12] est assentada


en una butaca coberta amb una tela estampada roja. El
respatler s ms baix que el del marit, la qual cosa fa que
destaque ms ntidament la seua silueta sobre el fons. Est
estirat cap arrere sense perdre la reparaci i ni la severitat. Per
a contrarestar la lnia inclinada de la seua columna vertebral
a qu el porta la postura adoptada en la butaca, mant el
cap vertical; una posici que fa que aguaite una incipient
papada i que sobresca el pit, com si es voldria destacar amb
aix ltim la seua condici matronil, vitalitat i sensualitat al
mateix temps. La seua pell s blanca i delicada, i els llavis
fins. Porta el cabell arreplegat en un monyo alt que deixa el
bescoll aclarit, que desprs cobrix el coll de la seua elegant
jaqueta. s un pentinat modern i un punt atrevit de lpoca,
que amb ms contenci porta tamb la dona dErrzuriz.
Enfront daltres retrats femenins de Sorolla ms de sal, en
els quals les dones van vestides amb escotats vestits de nit i
joies, ac ha volgut donar una imatge ms familiar, ntima,
fins i tot sbria. La comtessa porta un vestit gris i una brusa
blanca; la llarga jaqueta es doblega en la part inferior dreta
i deixa veure un forro de ras o seda clar que contrasta en la
seua proximitat al roig de la butaca. El coll i els punys de la
jaqueta estan adornats amb una fina randa blanca. Recolza
seua m dreta en la falda i lesquerra en el muscle del xiquet
sense subjectar-lo, amb una actitud laxa, com deixant-la
caure per a mostrar a lespectador la seua blanquinosa i
aristocrtica m.
El xiquet Casimiro Granzow [il.13] apareix en una posici
i aspecte molt diferents dels dels estudis inicials, excepte
en la vestimenta. Est assentat en un tamboret al costat

127

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

de la butaca de sa mare, en la qual es recolza buscant la


proximitat desta, i colloca laltre bra en gerres com si
voldria deixar constncia de la seua singularitat i condici
dhereu. Va vestit amb un trage gris que, igual que succex
amb el de la mare, fa destacar el coll blanc i el mocador de
pigues que el complementen. El conjunt dels detalls txtils
del retrat de la mare i el fill sn especialment cuidats per
Sorolla. s el xiquet el qui amb ms curiositat i atenci
observa lespectador. El seu cabell ros apareix ara ms
cuidadosament pentinat que en lesbs. La vestimenta del
xiquet debia estar molt de moda en eixes dates, perqu amb
vestits quasi idntics retrata Sorolla el seu fill Joaquim en
Els meus fills (1904) (Museu Sorolla) i el fill dels Errzuriz,
encara que el retrat ms eloqent i interessant en este sentit
s el molt poc conegut i reprodut del xiquet Jos Mara
Surez (collecci particular) [il.14] que tamb va amb
una vestimenta semblant i el bra esquerre en gerres com a
expressi delegncia i distinci.
Hi ha un detall compositiu realment singular en el retrat
del matrimoni Granzow que pot passar desapercebut a
primera vista i que no sha assenyalat potser pel fet que han
estat llarg temps separades ambds pintures. Si sobserva
detingudament el dptic saprecia com Estanislao Granzow
se situa en un primer pla de la composici, mentres que
la butaca de la seua esposa est ms tirada cap arrere.
Per esta distncia no es correspon amb el volum de les
figures i sensaci de proximitat. El grup de la dona i el
fill disminux la proporci de la figura paterna. La mare
es colloca en un pla ms retardat per a encaixar millor
la figura del xiquet i al ser dos figures omplin ms el pla,
per esta possible alteraci de lescala o la perspectiva s
tamb lefecte duna mirada fotogrfica. Lenfocament
dambds retrats no se situa en el centre de la composici,
sin que est desplaat cap a la dreta i s un poc ms alt
que les figures. De fet hi ha un buit en el lateral dret de la
composici, en el costat de lesposa amb el xiquet, que no
es correspon en laltre extrem. El punt de fuga dambds
retrats se situa a la dreta de Granzow, en la porta que hi
ha suggerida al fons. Desta manera trenca la centralitat en
favor dun recorregut diagonal. Lenquadrament fotogrfic

128

diagonal tendix a engrandir ms el ple primer. Lexperincia


fotogrfica de Sorolla des de la seua joventut amb el seu
sogre Antonio Garca s quelcom que cal tindre en compte
en ms duna ocasi per a desentranyar per complet les
seues concepcions compositives. Tamb caldria considerar
ls de la fotografia per part de Sorolla una vegada realitzats
els estudis previs. De Pilar de la Cerda ja hem dit que no hi
ha cap esbs. Esta relaci amb les experincies fotogrfiques
no sacaben amb un possible s o no de la fotografia com a
estampa model, sin en mltiples efectes de la composici.
Sha parlat del retrat dels Granzow com un dptic que
recrea els models renaixentistes, per aniria ms enll en
esta srie de parallelismes o fonts dinspiraci. Potser no
podrem recordar tamb la impressi de les fotografies
estereoscpiques que eren tan comuns en eixa poca. Cert
que la fotografia estereoscpica convertix en tridimensional
una imatge duplicada, per eixa manera de presentar
dividida la imatge ho suggerix en lobra que estudiem. El cas
s que en obres aparentment ms convencionals, com poden
sn els retrats familiars aristocrtics, la mirada de Sorolla
juga amb mltiples recursos experimentals sense abandonar
els llindars duna esttica ms conservadora.
Per a situar el retrat dels Granzow en el context de la
producci de Sorolla en eixe moment pot ser oport
donar un lleu reps al que va pintar en eixa data. 1905 va
ser un any molt fructfer i especial en la seua creaci. El
sol contrast entre la producci retratstica i les escenes de
platja dna la dimensi de la varietat de registres de Sorolla,
igual que succex amb altres grans mestres valencians com
Ignacio Pinazo. A part dels ja alludits retrats dels Granzow
(Valncia, Museu de Belles Arts) i els Errzuriz (Collecci
Masaveu) en va pintar eixe any uns altres significatius com el
Retrat de Jos dEchegaray (Banc dEspanya) [il.15], El matrimoni
Garca (Els iaios dels meus fills) [il.16] (Valncia, Museu de
Belles Arts), Calixto Rodrguez, La comtessa dlbox, Manuel
Bartolom Cosso, Antonio Gomar, Mara Lorente de Rodrguez, i
els Retrats de les xiquetes Mara Luz i Ana Mara Icaza de Len
(Pons-Sorolla 2001, 226). El dEchegaray s una pea
brillantssima en la seua producci, per no queda a la saga
el dels seus sogres com a model de retrat entranyable investit

129

Francisco Javier Prez Rojas

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

de dignitat i afecte. Des del punt de vista plstic pot dir-se


que lestiu de 1905 a Xbia va ser un dels ms felios de
Sorolla. Els paisatges rocosos i els xiquets banyistes [il.17]
sn tota una manifestaci de lalegria de viure de la seua
pintura. La seua pinzellada es fa ms vibrant i el color ms
intens. s a ms en este moment i amb estes pintures, quan
de manera ms patent brilla el modernisme de Sorolla. Si
realment es confronta esta doble realitat dels retrats i dels
xiquets banyistes s cert que quasi pareixen obres dartistes
diferents, com mpliament va assenyalar la crtica europea i
americana entre 1906 i 1909. Els retrats que afronta durant
estes vacacions estan tamb investits dun plantejament
divers, quelcom que pot exemplificar b el retrat que en
1905 efectua a Xbia del seu amic Julio Cruaes [il.18] per
la seua desimboltura en lexpressi i la vestimenta, aix com
en el colorit a pesar de tractar-se dun interior.
Al descriure per primera vegada el retrat dEstanislao
Granzow comentem com latmosfera i lespacialitat
evocaven el mode de Velzquez, el qual, junt amb els
retratistes anglesos del segle xviii, van influir decisivament
en un model de retrat aristocrtic i mund que van encarnar,
cada u en el seu estil, Sargent, Boldini, Serov i Sorolla (Prez
Rojas; de Plcido, 1997, 190). Si en el retrat de Granzow
pareix aflorar dalguna manera la lli de Sargent, no es
pot dir el mateix respecte al de la seua esposa i el xiquet.
Laspecte mund cosmopolita i laire decadent s el que ms
aproxima la imatge de Granzow a lunivers esttic del pintor
americ. Per si es compara el retrat de Granzow amb el
de Robert Louis Stevenson (1887) (The Taft Museum of
Art, Cincinatti) de John Singer Sargent, realitzat dhuit
anys abans, es constaten immediatament les diferncies: la
intensitat, la desimboltura, la sofisticaci i el decadentisme
deste enfront de la major contenci de Sorolla. Se sol
indicar que el contacte de Sorolla amb la pintura de Sargent
va comenar en lexposici de Pars de 1900, en la qual els
dos van participar. Tamb que ladmiraci compartida cap
a Velzquez fa de nexe en certes realitzacions dambds.

clara, i laltra la de les connexions amb lobra de Sargent. s


ben sabut que Sorolla estudia en la seua joventut lobra de
Velzquez, per no s fins a un temps desprs quan assimila
i reinterpreta, duna manera ms clara i essencialitzada,
lesperit i la particularitat de les seues composicions, la
subtilesa atmosfrica dels seus retrats. Quant a la relaci
amb Sargent, hi ha aspectes fonamentals que encara queden
pendents danlisi i concreci, a pesar dhaver-se fet una
exposici que confrontava lobra dels dos, comissariada per
Toms Llorens. El conjunt dels articles dels collaboradors
del catleg de lesmentada mostra sn impecables a lhora
dabordar el tema que sels ha encarregat, per el que
resulta ms qestionable s el criteri del responsable a lhora
destructurar els apartats i fer un estat de la qesti, perqu
les relacions i confluncies dels dos artistes s un aspecte que
ja es va comenar a plantejar fa temps (Navascus 1985)15.
Per un altre costat, sorprn que se suggerisca com una
original aportaci el fet de rebutjar de ple el terme luminista i
reivindicar lobra de Sorolla com una producci que es mou
en les coordenades del naturalisme. Una connexi que ja
van apuntar els primers bigrafs de Sorolla com Pantorba
i Manaut, entre altres diversos autors i que qui escriu a
va contextualitzar i va desenrotllar mpliament en els textos
dels catlegs de les exposicions Sorolla en les Colleccions
Valencianes i Tipus i Paisatges. Ms recentment Toms
i Garn (2009) mantenen lopini contrria de negar el
naturalisme de Sorolla per a plantejar lacostament a la seua
obra des de pressupsits dautonomia plstica. Per aix
no s impediment per a analitzar lobra de Sorolla com a
producte cultural dun moment determinat.
Potser el retrat de Granzow no s el ms sargenti de Sorolla,
per s vlid per a replantejar alguns dubtes i qestions
respecte daix. Ms que lestil, una cosa que sens dubte
Sorolla admirava del pintor americ era la singularitat de la
seua mirada i lexquisit refinament mund, les seues frmules
de sublimaci dun sofisticat retrat burgs i aristocrtic hereu

Aix ens porta a dos qestions tamb importants en la pintura


de Sorolla. Una s la del velazquisme, que queda ms o menys

15 En este sentit sn interessants les allusions a Sargent en la


correspondncia de Sorolla amb la seua esposa (Lorente Sorolla; PonsSorolla 2009) i amb el seu amic Pedro Gil (Toms; Garn; Justo; Barrn
2007).

130

131

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

de la millor tradici histrica. De vegades sha volgut veure


Sorolla tamb com un retratista modern i renovador, per
tant un artista com laltre sencadenen en gran manera amb
una tradici retratstica clarament antic rgim. Al comentar
limpacte dels retrats de Sargent en els salons, sha apuntat
com Les imatges que va crear fan la impressi de situarse entre lantic i el modern, apuntant cap a lobra dels
antics mestres i, al mateix temps, definint una sensibilitat
moderna (Kilmurray 2006, 95). El sentit eclctic o la sntesi
dexperincies modernes que en certs moments pot apreciarse en les obres dambds els ha definit de manera precisa
Rosenblum: A Sergent i a Sorolla, ms que qualificar-los
com a postimpressionistes en el sentit que Fry donava a este
terme, sels podia considerar com a impressionistes acadmics,
perqu havien adaptat el llenguatge nou i revolucionari de
la pintura a les tradicions prpies de la pintura de museus
(Rosenblum 2006, 10). Encara que moltes de les creacions
dambds sn esplndides peces del gnere, no es pot dir
que briguen noves vies. s cert que Sorolla sap evolucionar
mantenint-se fidel a si mateix en els retrats de la seua ltima
poca, donant en estos retrats, a vegades, el millor de la seua
producci. Cal enquadrar este fet en el rejoveniment que
experimenta la seua pintura, que lluny danquilosar-se es
renova duna manera que difcilment es troba en els retrats
de lameric, que al contrari sestereotipen a mesura que
sendinsen en el segle xx. Per aix no impedix que Sargent
siga considerat com un geni del retrat de lpoca amb un
moment realment brillantssim que se situa preferentment
entre 1880 i 1890 (Ormond; Kilmurray, 1998, 2002). Si els
retrats de Sorolla no aconseguixen de continu eixa especial
distinci i decadentisme belle poque de Sargent, s ms que
res perqu no ho tenien tampoc els seus models. Perqu
quan Sorolla retrata Beruete pare i fill o el duc dAlba se
situa al mateix nivell de lartista americ. Desprs deste breu
recorregut es pot resumir o tancar estes pgines valorant el
retrat individual de Granzow com una expressi del retrat a
lestil dandi de Sorolla i el del conjunt de la famlia com un
retrat que unix la tradici velazquenya amb lexperimentaci
de la mirada fotogrfica.

132

Catleg
I.- Retrat del Senyor Granzow (1905)
Oli sobre tela
101 x 116 cm
Valncia, Museu de Belles Arts Sant Pius V (nm. inv. BBAA
0899/00000. SVI 00000939).
Firmat inf. J. Sorolla Bastida, 1905
Pantorba 1953, nm. 1077; Garn 1955, nm. 899; BPS nm. 1733.
II.- Senyora dEstanislao Granzow i fill (1905)
Oli sobre tela
101 x 116 cm
Firmat ang. inf. dret J. Sorolla y Bastida1905
Pantorba 1953, nm. 1959; BPS nm. 2006 (Retrat de la senyora de
Granzow amb el seu fill).
Exposicions del conjunt:
Pars 1906, nm. de cat. 438 (Portrait de M. et Mme. Granzow et de
leur fils). Londres 1908, nm. 83 (Mme. Granzow and son), repr. b/n,
p. 75 (Mr. Granzow), repr. b/n, p. 107 (Mme. Granzow). Nova York
1909, nm. cat. 317 (Seor Granzow, sic.), repr. b/n, p. 133; Buffalo
i Boston 1909, nm. cat. 180 (Seor Granzow, sic.), repr. b/n, p.
90; Chicago 1911, nm. cat. 110 (Excelentsimos seores de Granzow);
Saint Louis 1911, nm. cat. 109 (Excelentsimos seores de Granzow).
Exposicions del Retrat del senyor Granzow:
Miami et. al. 1996-1997, nm. cat. 19, repr. col. Valncia 1997,
nm. cat. 28, repr. col.
Bibliografia sobre el conjunt:
Carretero 1906, 507, repr. b/n. D.A. 1909, t. II, nm. cat. 317
(Senyor Granzow), repr. b/n, p. 335. Pons Sorolla; Lorente Sorolla
2009, p. 168.
III.- Esbossos per als retrats del Sr. i la Sra. Granzow (1905)
Guaix sobre cart
50 x 665 cm
Madrid, Museu Sorolla (nm. inv. 743)
BPS 2433
Bibliografia:
Santa-Ana 1982, nm. cat. 743; Prez Rojas 1996, en nm. cat.
1077; Santa-Ana 2002, nm. cat. 626, repr. b/n. Santa-Ana 2009,
nm. cat. 718, repr. col.

133

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

IV.- Retrat del xiquet Casimiro Granzow (1905)


Oli sobre tela
50 x 695 cm
Madrid, Museu Sorolla (nm. inv. 744)
Pantorba 1953, nm. 178 (Estudi per al retrat del fill del Sr. Granzow);
BPS nm. 2434.
Bibliografia:
Santa-Ana 1982, nm. cat. 744; Prez Rojas-de Plcido 1997, en
nm. cat. 1077; Santa-Ana 2002, nm. cat. 627, repr. b/n. SantaAna 2009, nm. cat. 719, repr. col.
V.- Estudi de mans per al retrat del Sr. Granzow (1905)
Oli sobre tela
34 x 523 cm.
Madrid, Museu Sorolla (nm. inv. 745)
Firmat i datat en la part superior dreta J. Sorolla Bastida 1905.
Pantorba 1953, nm. 177. BPS nm. 2435
Exposicions:
Pars 1906 (tude), nm. cat. 339 (segons Pantorba i Santa-Ana).
Bibliografia: Santa-Ana 1982, nm. cat. 745; Santa-Ana 2002,
nm. cat. 628, repr. b/n. Prez Rojas 1996, en nm. cat. 1077.
Santa-Ana 2009, nm. cat. 720.
VI.- Estudi per al retrat del Sr. Granzow (1905)
Oli sobre tela
45 x 32 cm
Collecci particular
BPS nm. 875
Bibliografia:
Apareix en larxiu de lHispanic Society nm. 123159, junt amb
la seua foto en blanc i negre, titulat Sketch for the Regencia.

134

Referencias bibliogrficas
ACEBAL, Francisco, 1904, Quincenas Sorolla, La Vanguardia, Barcelona, maig.
AGUARRS, 1904, Exposicin Nacional de 1904, Heraldo de Madrid, Madrid, 18
de maig.
ANNIM, 1909a, Mr. Sorollas art shown in array of 356 canvases: Spanish painter
opens exhibition in Museum of Hispanic Society, New York Herald, 5 de febrer;
Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of America,
t. II, pp. 142-153; trad. esp. Segio Mori: 365 lienzos de Sorolla. Un maestro de
la tcnica: el pintor espaol abre una exposicin en el Museo de la Hispanic
Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 181-182.
1909b, Spains great painter, The Evening Post, 5 de febrer; Eight essays on Joaqun
Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of America, t. II, pp. 160-183;
trad. esp. Segio Mori: El gran pintor espaol, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y
Bastida, Astries, Fundaci Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 184-188.
1909c, The Sorolla exhibition of paintings, The Call, Nova York, 25 de febrer;
Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of America,
t. II, pp. 267-279; trad. esp. Segio Mori: La exposicin de obras de Sorolla, Ocho
ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Cristina Masaveu Peterson,
2009, pp. 206-208.
BARN, Javier, 2006, Sargent y Sorolla: Retratos de grupo, Sargent / Sorolla, (cat.
exp.; comissari Toms Llorens) Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza, Fundaci
Caja Madrid, pp. 145-169.
BERUETE, Aureliano de, 1901, Joaqun Sorolla y Bastida, La lectura. Revista de
Ciencias y de Artes, Madrid, ao I, nm. 1; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida,
Nova York, The Hispanic Society of America, 1909, t. I, pp. 9-96.
BRINTON, Christian, 1909, Sorolla at the Hispanic Society, The International Studio,
mar; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of
America, 1909, t. I, pp. 407-450; trad. esp. Segio Mori: Sorolla en la Hispanic
Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 135-145.
CARRETERO, Manuel, 1906, Los maestros en la intimidad, La Ilustracin artstica,
Barcelona, 6 dagost, any XXV, nm. 1284, pp. 507-508.
DEZ, Jos Luis, 1997, La pintura valenciana del siglo XIX en el Museo del Prado,
Maestros de la pintura valenciana del siglo XIX en el museo del Prado (cat. exp.; comissari Jos
Luis Dez), Madrid, Museu del Prado; Autoridad Portuaria de Valencia, pp. 55-92.
DEZ, Jos Luis; BARN, Javier, 2009, Joaqun Sorolla, pintor, Joaqun Sorolla (cat.
exp.; comissaris Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museu Nacional del Prado;
Bancaixa, pp. 19-142.
GARN ORTIZ DE TARANCO, Felipe Mara, 1955, Catlogo-gua del Museo Provincial
de Bellas Artes de San Carlos, Valencia, Instituci Alfons el Magnnim.
GRACIA, Carmen, 1989, El Sorollismo: Una aventura inslita, Joaqun Sorolla (cat.
exp.; ed. Edmund Peel), Londres, Philip Wilson, pp. 35-53.
1996, Sorolla y la crtica, Joaqun Sorolla, Barcelona, Edicions Polgrafa, pp. 75-89.
HUNEKER, James Gibbons, 1909, Sorolla y Bastida, The New York Sun, 14 de
febrer; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of
America, 1909, t. I, pp. 365-402; trad. esp. Segio Mori: Sorolla y Bastida, Ocho
ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Cristina Masaveu Peterson,
2009, pp. 123-132.

135

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

KILMURRAY, Elaine, 2006-2007, Sargent: los aos de los retratos, Sargent /


Sorolla, (cat. exp.; comisario Toms Llorens) Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza,
Fundaci Caja Madrid, pp. 95-103.
MANAUT VIGLIETTI, Jos, 1964, Crnica del pintor Joaqun Sorolla, Madrid, Editora
Nacional.
MAUCLAIR, Camille, 1906, Sr. Sorolla y Bastida, Art et Dcoration. Revue mensuelle
dart moderne, Pars, octubre; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The
Hispanic Society of America, 1909, t. I, pp. 101-186; trad. esp. Jos Borges: Sr.
Sorolla y Bastida, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci
Mara Cristina Masaveu Peterson, 2009, pp. 57-70.
MARN VALDS, Fernando, 1985, Aureliano de Beruete: Cartas a Joaqun Sorolla,
Lio. Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, any V, nm. 5, pp. 7-98.
1987, Aureliano de Beruete: crtica velazquea y velazquismo fin de siglo, Lio.
Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, nm. 7, pp. 115-136.
MULLER, Priscilla E.,1989, Sorolla y Amrica, Joaqun Sorolla (cat. exp.; ed.
Edmund Peel), Londres, Philip Wilson, pp. 55-73.
1998, Sorolla y Huntington: pintor y patrono, Sorolla y la Hispanic Society, Madrid,
Fundaci Collecci Thyssen-Bornemisza; Generalitat Valenciana, pp. 119-146.
NAVASCUS BENLLOCH, Pilar, 1985, Sorolla y Sargent. Una relacin indita,
Goya, noviembre - diciembre, nm. 189, pp. 142-151.
1986, Sorolla y los pintores nrdicos, Conocer el Museo Sorolla, Madrid, Ministerio
de cultura, pp. 13-21.
ORMOND, Richard; KILMURRAY, Elaine, 1998, John Singer Sargent: The Early
Portraits. The Complete Paintings, vol.1. The Paul Mellon Centre for Studies in British
Art i Yale University Press, New Haven i Londres.
2002, John Singer Sargent: Portraits of the 1890s. The Complete Paintings, vol. 2. The
Paul Mellon Centre for Studies in British Art i Yale University Press, New Haven
i Londres.
2003, John Singer Sargent: The Later Portraits. The Complete Paintings, vol. 3. The Paul
Mellon Centre for Studies in British Art i Yale University Press, New Haven i
Londres.
ORTEGA Y GASSET, Jos, 1921, Meditacin del marco, Notas, Buenos Aires,
Austral, 1938.
PANTORBA, Bernardino de (Jos Lpez Jimnez), 1953, La vida y la obra de Joaqun
Sorolla: estudio biogrfico y crtico; 2 ed. ampl.: Madrid, Grficas Monterde, 1970.
PREZ ROJAS, Francisco Javier, 1993, Un periodo de esplendor: la pintura
valenciana entre 1880 y 1918, Centro y periferia en la modernizacin de la pintura espaola
1880-1918 (cat. exp.; comissria Carmen Pena), Madrid, Ministerio de Cultura,
pp. 162-209.
1996, Los Sorolla de Valencia (cat. exp.), Valncia, Generalitat Valenciana.
1997, Joaqun Sorolla como cronista de la vida moderna, Joaqun Sorolla y
Bastida (cat. exp.), Salamanca, Caja Salamanca y Soria.
1998, Tipos y paisajes (cat. exp.), Valncia, Generalitat Valenciana.
2000, El retrato elegante (1874-1936): del realismo decimonnico a la vanguardia elegantizada
(cat. exp.), Madrid, Museu Municipal de Madrid.
2007, Lpez Mezquita (1893-1954). pocas e itinerarios de un pintor cosmopolita. De
Granada a Nueva York (cat. exp.), Valncia, Generalitat Valenciana.
2009, Sorolla y la pintura espaola de su poca, Joaqun Sorolla (cat. exp.;
comisarios Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museo Nacional del Prado;
Bancaixa, pp. 143-160.

PREZ ROJAS, Francisco Javier; PLCIDO, Juan de, 1997, Catlogo, Sorolla en
las colecciones valencianas (cat. exp.; comisario F.J. Prez Rojas), Valncia, Generalitat
Valenciana.
PONS-SOROLLA, Blanca, 2001, Joaqun Sorolla. Vida y Obra, Madrid, Fundacin de
apoyo a la Historia del Arte Hispnico.
2006, Sorolla: Retratos individuales, Sargent / Sorolla (cat. exp.; comissari Toms
Llorens), Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza, Fundaci Caja Madrid, pp. 115143.
PONS-SOROLLA, Blanca; LORENTE SOROLLA, Vctor (eds.), 2009, Epistolarios
de Joaqun Sorolla III. Correspondencia con Clotilde Garca del Castillo (1891-1911),
Barcelona, nthropos.
REYERO, Carlos, 2006, Sargent y Sorolla: Pintura de figuras tarda, Sargent /
Sorolla, (cat. exp.; comissari Toms Llorens) Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza,
Fundaci Caja Madrid, pp. 209-225.
2009, Sorolla y la pintura internacional de su tiempo, Joaqun
Sorolla (cat. exp.; comissaris Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museu Nacional
del Prado; Bancaixa, pp. 161-176.
ROCHEFORT, Henri, 1906, Un astre qui se lve, LIntransigeant de jeudi, Pars, 28
de juny; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of
America, 1909, t. I, pp. 173-186; trad. esp. Jos Borges: Un astro ascendente,
Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Mara Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 73-79.
ROSENBLUM, Robert, 2006-2007, Sargent/Sorolla. Caprichos de la fortuna,
Sargent / Sorolla, (cat. exp.; comissari Toms Llorens) Madrid, Museu ThyssenBornemisza, Fundaci Caja Madrid, pp. 9-11.
SANTA-ANA LVAREZ OSSORIO, Florencio, 1982-2009, Catlogo de pintura del
Museo Sorolla, Madrid, Ministerio de Cultura, (1982: 1 ed.; 2 ed. rev.: 1992; 3
ed. rev.: 2002).
STARKWEATHER, William E. B., 1909, Joaqun Sorolla: The man and his work,
Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of America,
1909, t. II, pp. 7-123; trad. esp. Sergio Mori: Joaqun Sorolla, el hombre y su
obra, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Astries, Fundaci Mara Cristina
Masaveu Peterson, 2009, pp. 149-175.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe, 2006, Joaqun Sorolla (1863-1923), Madrid, T.F.
2009, La fortuna crtica de Joaqun Sorolla, Joaqun Sorolla (cat. exp.; comissaris
Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Museu Nacional del Prado; Bancaixa, pp.
471-484.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe; JUSTO, Isabel; BARRN, Sofa, 2007,
Epistolarios de Joaqun Sorolla I. Correspondencia con Pedro Gil Moreno de Mora, Barcelona,
nthropos.
VAUXCELLES, Louis, 1906, Notes dart. Exposition Sorolla y Bastida, La Libert,
Pars, juny.
VV.AA., 1909, Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic
Society of America; ed. facsmil y trad. esp.: Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y
Bastida; Fundaci M Cristina Masaveu Peterson, Astries, 2009.

136

137

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO LLA

Exposicions esmentades

ndex dillustracions

Boston. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America


and exhibited by The Hispanic Society of America. The Copley Society of
Boston.

1. Aureliano de Beruete i Moret, 1902.

Buffalo. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America


and exhibited by The Hispanic Society of America. The Buffalo Fine Arts
Academy.

Madrid, Museu Nacional del Prado, P04655.

Chicago.1911. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under the management of


the Hispanic Society of America. The Art Institute of Chicago.

4. Esbossos per als retrats del Sr. i la Sra. Granzow (det.). 1905.

Londres. 1908. Exhibition of paintings by Seor Sorolla y Bastida. Grafton


Galleries.

5. Retrat dhome (bust). 1905.

Miami, Mxic D.F., Ponce, Burriana, Alacant. 1996-1997. Los


Sorolla de Valencia. Bass Museum of Art, Museo de San Carlos, Museo de
Ponce, Convento de la Merced, Palau de la Gravina.

Madrid, Museu Nacional del Prado, P04646.

2. Mara Teresa Moret i Remisa, senyora de Beruete, 1901.


3. Aureliano de Beruete i Moret, fill, 1902.
Madrid, Museu Nacional del Prado, P07683.
Madrid, Museu Sorolla.
Baiona, Museu Bonnat.

6. Estudi per al retrat dEstanislao Granzow, 1905.


Collecci particular.

7. Estudi per al retrat del Sr. Granzow (det.). 1905.


Collecci particular.

Nova York. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida. The Hispanic


Society of America.

8. Estudi de mans per al retrat del Sr. Granzow (det.). 1905.

Pars. 1906. Exposition Sorolla y Bastida, Galerie Georges Petit.

9. Retrat del xiquet Casimiro Granzow (det.). 1905.

San Luis. 1911. A collection of oil paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under
the auspices of the Hispanic Society of America, The City Art Museum.
Valncia. 1997. Sorolla en las colecciones valencianas. Museu de Belles
Arts.

Madrid, Museu Sorolla.


Madrid, Museu Sorolla.

10. Retrat dEstanislao Granzow (det.). 1905.


Museu de Belles Arts de Valncia.

11. Retrat del senyor Cristino Martos, 1893.


Museu de Belles Arts de Valncia.

12. Senyora dEstanislao Granzow i fill, 1905.


(det. Pilar de la Cerda).

13. Senyora dEstanislao Granzow i fill, 1905.


(det. Casimiro Granzow).

14. Retrat del xiquet Jos Mara Surez, 1901.


Collecci particular.

15. Jos dEchegaray, 1905.


Madrid, Collecci Banc dEspanya, n cat. 242.

16. Retrat del matrimoni Garca (els iaios dels meus fills), 1905.
Museu de Belles Arts de Valncia.

17. Nadadors, Xbia, 1905.


Madrid, Museu Sorolla.

18. Retrat de Julio Cruaes, 1905.


Collecci particular.

138

139

FA M L I A D E STA N I SL AO G RANZ OW JOAQU IM SO RO L LA

Rplica del marc original per al dptic Famlia dEstanislao


Granzow.
19. Dibuixos previs de les talles sobre el detall de les floritures de la
cornisa inferior.
20. Detalls de la basa i capitell de les columnetes dadossament.
21. Detall de la talla. grotesc de la cornisa superior.
22. Correguda de grans. cornisa superior.
23. Cant superior del marc desprs de lestucament.
24. Cornisa superior a manera dentaulament.
25. Marc muntat abans de lestucament i dauradura.

140

ENGLISH

Following the successful exhibition of Elena en la playa,


the Joaqun Sorolla Institute for Research and Study
continues to pursue its mission by organizing this show,
which analyzes and contextualizes another exceptional
work by the Valencian painter: The Estanislao Granzow
Family. It is a group portrait arranged as a diptych.
Produced at the peak of the artists creative and formal
maturity, it reveals the details about this family.

he most compelling proof both of the rapid,


unquestionable success obtained by the work of
Joaqun Sorolla y Bastida (Valencia, 1863-Cercedilla,
1923), as well as the widespread recognition that he
received from Valencian society itself, can be found in
the many portraits that key figures from this society
commissioned him to paint.
Many of these portraits, mostly conserved at the Fine
Arts Museum of Valencia, stand out other than for
Sorollas technical skill and command of his craft
for the clear testimonial value of the personalities that
they depict, all being examples of an entrepreneurial,
cosmopolitan, sophisticated bourgeoisie.

On this note, we should also point out that we at the


Valencian regional government have managed to
reunite the complete work by purchasing the painting
of his wife and son. After being separated from the
husbands portrait (already owned by the Valencian
museum), it went through a series of private collections
before we were able to acquire it.
It is very satisfying to see yet another demonstration
of the governments commitment to spreading the
legacy of one of our most world-famous artists, while
Valencian cultural heritage continues to grow in size
but also in referential value for our collective identity.
Thus, I urge all those interested in the work of Sorolla
not to miss the opportunity to see this exhibition.

FRANCISCO CAMPS ORTIZ


President, Valencian regional government

he mission of the Joaqun Sorolla Institute for


Research and Study is twofold: to examine littleknown, unseen or particularly interesting paintings by
Joaqun Sorolla and other artists of his milieu; and to
give the people of Valencia a chance to see and discover
them in the exhibition room reserved for this purpose
at the Centro del Carmen. This is the context of the
second show the Institute has organized, The Estanislao
Granzow Family. Joaqun Sorolla. It brings together
two paintings that formed a diptych, portraying the
three members of the Granzow de la Cerda family.
The centerpiece of this exhibition is Mrs. Estanislao
Granzow and Son (1905), which previously belonged
to a private collection and will be acquired this year
by the regional government of Valencia. The second
painting has been owned by the Fine Arts Museum
of Valencia since 1949. The diptych is presented in a
frame that is a replica of the original one that Sorolla
had made, reproduced expressly for the occasion.
Along with the diptych, three studies and a sketch
of the final composition have also been included in
the exhibition so that the Valencian public can see,
close-up, the entire creative process that went into this
work. Without doubt, the Joaqun Sorolla Institute for
Research and Study is helping spread the life and work
of one of our most exceptional painters, but it is also
making a major contribution to the dissemination and
knowledge of the history of Valencian art.

TRINI MIR
Minister of Culture and Sports,
Valencian regional government

THE

ESTANISLAO GRANZOW FAMILY

FRANCISCO JAVIER PREZ ROJAS

t a time when the art of Joaqun Sorolla is being


A
exalted tremendously on both a historiographic and
economic level, not to mention all the exhibitions that have

been organized, so much has already been written about


him that any attempt to explore new lines of research or
to analyze his vast oeuvre proves extremely difficult1. This
is especially true if the material one has to accomplish this
task is limited to a couple of portraits which, despite their
high quality, are usually not counted among the painters
most outstanding works, and have rarely been included in
the recent exhibitions dedicated to the Valencian painter2.
But if Sorollas work is characterized by one thing, it is
the range of themes and styles it covers. Like all strong,
influential creative personalities, Sorolla is a multifaceted
artist, with a darker and a lighter side. His work can be read
1 Of all the many general works about Sorolla, see Beruete 1901, Pantorba 1953, Manaut 1964, Pons-Sorolla 2001, Toms and Garn 2006,
and the recent catalog from the 2009 exhibition at the Prado Museum
curated by Diez and Barn. his work is part of the R&D project by the
Ministry of Science and Innovation, HAR 2009-14480-ARTE, La vida
artstica valenciana.
2 The most recent was the show Sorolla en las colecciones valencianas, Valencia
1997.
147

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

in a number of different ways, depending on the criteria of


each selection. This complexity may be part of the reason
for the recent interest in the Valencian painter: Sorolla can
be modern and very old-fashioned; academic and antiacademic; worldly and locally-oriented, naturalist and
impressionist, and so forth. Depending on the selected facet
or works, his painting can be perceived one way or another.
In the artists life, we also see a polarization of opinions that
reflect the great admiration aroused by its painting, as well
as no-less fervent rejection.3

Valencia (Pawnbroker and Savings Bank of Valencia), since


this institution had put up that amount to the sitters widow.
Pilar de la Cerda must have divided up the painting, keeping
only the picture of herself and her son. This is the part that
has been acquired from its subsequent owners, allowing the
pieces to be reunited. The correspondence between Sorolla
and his wife from 1907 mentions the owners desire to get
rid of the canvas: We went over to Forns, came home
early and right away they called for me. I went down and
found Miss Ana, the woman who used to teach the children
German, who had come on Pilar Granzows behalf to tell
you would you believe it! that she had heard that you
were going to do an exhibition in London and that if you
wished, you could show the painting and sell it if you found
a buyer No comment. The reason is that her house is very
small and she hasnt got the room for the painting.5 Sorolla
answered his wife: Your letter from today is full of news,
everything is fine by me, and the part about Granzows
widow is very funny; its the height of audacity6. In any
case, aside from the awkward position it put him in, Sorolla
must have felt quite satisfied with this work, as he included
the portrait of the Granzows in international exhibitions
as important as the 1906 show in Paris, the 1908 show in
London, his exhibitions in New York, Buffalo and Boston in
1909, and those in Chicago and St. Louis in 1911. The critics
of these exhibitions barely even mentioned the painting of
the Granzow family, as it was only one of many portraits
selected by the artist, including most of those that could be
regarded as his masterpieces in the genre up until that point.
In these exhibitions, Sorollas facet as a portrait-painter was
the object of a series of observations and opinions that it is
interesting to review again, insofar as they give us a critical
perspective of a side of Sorolla that has been, until very
recently, one of the least often addressed and valued.

As a portrait painter, Sorolla produced one of the most


impressive groups of pictures of the Spanish elite of his
day. He was a highly-solicited professional, who captured
on his canvases the ambitions and desire for distinction of
high society of the period4. Portraiture experienced a huge
boom in the last few decades of the 19th century. Scholars
and critics both attach special value and significance to
the genre, due to its complexity and symbolism. The great
masters of the past poured, to a large extent, all their genius
into portraits. El Greco, Velzquez and Goya, painters
revered as masters and leaders at the turn of the century,
were brilliant interpreters of the human soul.
The current exhibition of Sorollas complete portrait of the
Granzow family serves as an argument or an excuse to go
back and reflect on the complex assessment of Sorolla as a
portrait painter. The picture of the Granzows, painted in
1905, formed a diptych with the husband (Estanislao) on the
left and his wife (Pilar) and their son on the right, separated
by a liner in keeping with the rest of the elaborate NeoRenaissance frame. After Estanislao Granzows death the
diptych was split up, leaving the pieces of the composition
scattered for a long time. Granzow died in 1905 without
having fully paid the 12 million pesetas the commission had
cost, eight million of which he had given Sorolla in advance.
After a series of ups and downs, the portrait of Estanislao
Granzow was acquired in 1949 for the Fine Arts Museum
of Valencia for the sum of 35,000 pesetas. The canvas
was housed at the Monte de Piedad y Caja de Ahorros de
3 Regarding Sorollas critics, see Gracia 1989, Toms and Garn 2009.
4 Regarding Sorolla and the elegant portraiture of the period, see Prez
Rojas 2000.
148

The critical assessment of Sorollas portraits


The eight essays on Sorolla published by The Hispanic
Society of New York in 1909, together with the reviews that
5 Pons Sorolla and Lorente Sorolla 2009, 168, note 449.
6 Pons Sorolla and Lorente Sorolla 2009, 168.
149

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

appeared in the American press of the show organized by


that institution, are also valuable sources to see how the critics
regarded Sorollas portraiture vis--vis his overall work7.
Once again, these texts show that on the whole, his portraits
were not the most valued by the Americans either, although
his extraordinary skill as a painter was acknowledged in all
of them. But even if this was what the art critics thought,
much of the public didnt share their opinion, especially the
clients who commissioned him to paint new portraits. There
were few Frenchmen and Americans who did not allude to
Sorollas Velazquez-ism as an expression of his connection
with the finest tradition in Spanish art. In this regard, certain
criticisms and commentaries made about Sorolla in Spain
had already had a bearing. For one, we must remember
what Manaut said about the presence of a series of portraits
in the 1904 National Fine Arts Exhibition in Madrid: All
those who doubted that Sorolla could do portraits, I invite
them to see the ones in the exhibition, and without fear of
committing artistic heresy, I declare that Sorollas portraits,
placed alongside those of Velzquez, make the intelligent
man exclaim: if the Sevillian masters portraits are
extraordinary, the Valencian artists are no less so (Aguarrs
1904). The critic Acebal saw Sorollas presence in the
National Exhibition of 1904 as a presentation to the general
public of his facet as a portrait-painter, with six portraits
and a family group, fully authorizing him as the genuine
continuator of an art form that was very much ingrained
in Spain. With these seven works, he deepens the national
tradition and joins the list of great portrayers of the Spanish
soul: Greco, Velzquez, Pantoja, Goya () Portraiture has
always been the supreme expression of this art form; great
painters arrive at portraiture, making it a simplified synthesis
of all their technique after years and years of wielding the
brush (Acebal 1904; cf. Pons Sorolla 2001, 219).

in Paris, with 487 paintings. This show included a number


of portraits, but they only served as a sharp contrast to his
beach scenes and landscapes. The French critics werent
very interested in them; they preferred his outdoor scenes by
far8. Vauxcelles found his interior portraits questionable:

In 1906, one year after he did the Granzow diptych, Sorolla


inaugurated a major exhibition at the Georges Petit Gallery

There were, then, portraits of men and women,


some of them almost academic, others more
personal, three or four of them very beautiful
(). The diversity of those works showed that just
because Mr. Sorolla had always had an incredible

The flaw that I detect in this exhibition, as important


as it is, is that the artists personality is not always
seen very clearly. Different influences are revealed.
Without doubt, all painters suffer from this but
after getting past these influences, the true artist
creates a personality, a manner, a style. Sorolla,
before becoming himself, went back and forth
between several different masters. Let us take, for
example, his seductive series of portraits: His Portrait
of My Daughters is somewhat reminiscent of Sargent;
his Elena Ortzar de [Elgun], wearing an otter fur
evening coat lined in dark gold velvet, is a Carolus,
a good Carolus; his Jos de Echegaray, a very brilliant
Zorn; and his Countess of Casal dressed as a gypsy, with
a black silk mantilla and a red rose in her ebony hair,
is a beautiful Zuloaga yet less risqu, less flamenco
(Vauxcelles 1906; cf. Gracia 1989, 84).

The French critic Mauclair acknowledged the quantity


and diversity of the works on display in order to appreciate
Sorollas evolution, although he regretted that the artist
had not made a narrower selection. This critic thought
that the portraits lacked the originality of his other works,
although he stressed the strong character and life that he
managed to give many of them. This is still paradoxical,
since most of the Spanish critics and other Americans who
are subsequently cited accused Sorollas portraits and part
of his work as a whole of not having enough character and
analytical depth, enough psychological power:

7 Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society
of America, 1909; two volumes, one containing essays on Sorolla by
several authors, including Aureliano de Beruete; and the other with
reviews that appeared in the press. The work was recently reprinted
and translated by the M Cristina Masaveu Peterson Foundation (Ocho
ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida), Asturias, 2009.

8 At any rate, the Paris exhibition was a success, commercially-speaking.


See Pons Sorolla 2001, 241.

150

151

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

gift, this doesnt mean that his tendencies and tastes


shouldnt give cause for doubt and almost concern: if
his conscience had wandered, his hand and eyes had
never failed. His series of portraits showed interesting
symptoms in that regard; some of them, pictures of
women in ball gowns or portraits of the bourgeoisie,
were excellent works worthy of honoring our most
esteemed aristocrats, but not very original. Others
were more valuable, due to their marked search for
character: a portrait of Mme. Guerrero in theater
costume, another of a lady with a black mantilla
that evoked Goya just as Zuloaga did. Finally, some
figures of famous Spaniards such as Echegaray,
Blasco Ibez, Dr. Cajal, Prez Galds, Beruete
and Canalejas, portrayed very powerfully with
deep blacks, large figures, beautiful faces, skin tones
full of life and energy, showed a painter capable of
portraying in real flesh the soul, the character, the
individual thoughts and professional qualities of his
sitters. A portrait of a boy standing next to two little
girls dressed in red [it is a picture of his children]
recalled the best figures painted by Lavery. Yet all
these portraits seemed a bit too heavy in their solid
affirmation of stereotypes, a bit too uniform in the
contrast between the illuminated faces and the dark
backgrounds or clothing.
It was the work of a fine craftsman, a scrupulous
painter, but lacking in personality. () This is
absolutely not the case of his seascapes and sketches.
These belong to Mr. Sorolla alone and no one else
(Mauclair 1906, 63).

Mauclair, like most of the critics, preferred his beach scenes


and landscapes to his portraits, which was where they found
the most authentic Sorolla. According to the critic from
LIntransigeant:
What I liked the least about this gorgeous exhibition
were the two large portraits of women, somewhat
impregnated with the Academy, which fell into the
category of ordinary works. It is true that there is
nothing more difficult for a painter than working on
the portrait of a woman who never feels beautiful
enough or pretty enough (Rochefort 1906, 77).

152

Francisco Javier Prez Rojas

In 1907, he showed 280 pieces in Berlin, Dusseldorf and


Cologne without much success9. Although there were some
objections, Sorollas portraits received better reviews in
England for the exhibition he did in 1908 with 278 works.
In that country, the influence of Velzquez, Goya, Sargent
and Whistler was also noted. The critic Charles M. Kurtz
noted how fast Sorolla seemed to paint his portraits, creating
the effect of having been done in a single sitting. Although
later, when one studied them more carefully, one could
not help but feel that such a degree of completeness and
adequacy could only be reached through successive closeup studies: In other words, he seems to study his sitters as
an actor studies his parts, or as an author imagines himself
in the place of the characters of his tale.10
Sorolla must have had big expectations for his show at
the Grafton Galleries in London, as the English kept the
portrait tradition very much alive, and the British portrait
artists were role models and sources of inspiration for
many specialists in the genre. Great Britain was the home
of Sargent, one of the most acclaimed, admired portrait
painters of the aristocracy in the world. He attended to the
Valencian artist during his stay in London with the best of
manners, inviting him to be his guest on several occasions,
as Sorolla mentions in his letters to his wife. Sorolla hadnt
been able to avoid his influence. And, as we shall see again
later, the portrait of the Granzows is a good example of
this. Yet what Sorolla tells his wife about Sargents visit to
his exhibition is still quite interesting and revealing: After
having lunch with Sargent, he took me to his studio. Ah!
I forgot, he has come to see my exhibition; it was a great
surprise. The portrait of the Queen made him stop for a
good while; he showered me with praise (). Sargent is
one of the few people who, together with Zorn, call the
shots in the world; Ive seen his studio and his things; hes
got talent. Now he wants to Sorolla around a bit your
black portrait and the picture of Alba also impressed him.
In his letters to Sorolla, Beruete told him that Sargent was
tired of doing portraits (cf. Marn Valds 2005, 48, letter
9 Pantorba 1953, 67 and ff., Pons-Sorolla 2001, 263-266, Gracia 1989,
76 and ff.
10 Gracia 1989, 85.
153

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

35; July 17, 1907), creating a void that could make it easier
for him to access a new, cosmopolitan clientele. Its worth
recalling, in this regard, that Sorolla also expressed on more
than one occasion that he was sick of portraiture. But we
mustnt forget that portraits were one of his main sources
of income, and that a selection of his better portraits
would be enough to make Sorolla one of the key figures
in fin-de-sicle art. One of the portraits shown in London
was the picture of Aureliano de Beruete [il.1]. It drew the
attention of someone as special as Archer M. Huntington,
who immediately took an interest in purchasing it for The
Hispanic Society of New Yorks collection. Beruete did not
agree to its sale, since he had already decided it would go
to the Museum of Modern Art (Muller 1989). But this was
the beginning of a fruitful relationship with the American
patron.

portraits are those of his family and of other artists. Of


these, his pictures of Frazen, Beruete, Cosso and Blasco
Ibez were among the most praised:

The 1909 exhibition at The Hispanic Society of New York,


which was even larger than the Paris show, was a major
artistic event in the city and had a massive turnout. Its success
catapulted Sorolla to the height of his prestige. In other
words, the peak of Sorollas international career coincided
with the beginning of his eclipse in Spain, and the reaction
against impressionist painting brought by regionalism.
Accounts of the 1908 National Exhibition reflected how
young artists of the period followed the style of Zuloaga
just as intensely as they used to follow Sorolla (cf. Prez
Rojas 2007, 191). There were even more portraits in the
New York exhibition, a good number of them of members
of the royal family. This reflected, in part, a commercial,
prestige-building strategy. Presenting himself as a royal
painter reaffirmed his status as a painter of the ruling class,
perhaps even of an artist connected to the spirit of the old
regime that much of his clientele symbolized. During his
stay in the United States, Sorolla received commissions to
paint several members of high-society there. The Americans
were almost unanimous in their opinions when it came to
specifying which genre they preferred. Save for some very
honorable exceptions, they felt that his portraiture was his
most impersonal work. Huneker observed, not without
grounds, that the quality of the portraits depended on how
close Sorolla was emotionally to his sitters or how much he
identified with them. It is easy to verify that Sorollas best

154

His portraiture, when he is interested in his sitters, is


excellent. Beruete is real, so Cossio, the author of the
El Greco biography; so the realistic novelist Blanco
[sic Blasco] Ibez; but the best, after those of his,
Sorollas, wife and children, is that of Frantzen, a
photographer, in the act of squeezing the bulb. It is
a Frank characterization. The various royalties and
high-born persons whose counterfeit presentments
are accomplished with such genuine effort are
interesting; but the heart is missing. Cleverness there
is in the portraits of Alphonse; and his wifes gorgeous
costume should be the envy of our fashionable
portrait manufacturers. It is under the skies that
Sorolla is at ease. Monet, it must not be forgotten,
had two years military service in Morocco; Sorolla
has always lived, and saturated himself in the rays of
a hot sun and painted beneath the hard blue dome
of Spanish skies. What he will make of our crystal
clear atmosphere (when it isnt foggy or raining) we
are curious to see (Huneker 1909, 401-402).

For the critic Brinton, no one could rival Sorolla when


it came to capturing the effects of light and the fleeting
atmosphere the reality around him but he had a tougher
time when facing a sitter:
While it is manifest that Seor Sorolla has no peer in
his ability to seize the fleeting and momentary effects
of sun and shade, to depict a scene in all its transient
intimacy that, in brief, his powers of ready notation
are truly phenomenal- it is not so apparent that he
is able deliberately to face a sitter and reconstruct
upon canvas his inner as well as his outer semblence.
There is frank charm to the outdoor likenesses of
his wife and children, but, save for the portraits of
Christian Franzen, the Danish photographer,
and of the novelist, Blasco Ibez, the majority
of these versions of the great scholars, statesmen,
and artists of his acquaintance, as well as those of
the Spanish royal family, are somewhat lacking in
depth and inevitability. None of these faces gazes at

155

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

you with the spiritual intensity of a Watts, with that


mental concentration which Lenbach so trenchantly
achieved, or the assertive physical externalism of
a Sargent. He is not contemplative. He does not,
in portraiture, patiently await that confiding selfrevelation which comes with time alone (Brinton
1909, 449).

In a shorter review from the New York Herald, Sorollas portraits


are barely mentioned, although an observation about his
dualism is indeed made. The free, precise brushstrokes of
impressionist painting make way, in his portraits, for a style
that is identified with the English portrait artists, although
surely the author is referring more to contemporary artists
than the great masters of the 18th century:
Here Mr. Sorolla wields his brush broadly, and
there with smoothness. He covers this canvas
thick with paint and again leaves the texture of it
scarcely concealed. Here he tends toward French
impressionism; there he paints with the exactitude
of the early English portrait-painters. The dominant
note of the exhibition is sincerity and earnestness
(Anonymous 1909a, 147).

In The New York Times (February 5, 1909), the author


emphasizes the value and distinction of his portraits, finding
them grave or brilliant in treatment as the subject demands,
but invariably spontaneous and filled with life. Among them
are many personages interesting for the place they occupy in
the Spanish world as well as for their interpretation by the
painter. There are six portraits of the royal family (), there
is a bewitching portrait of the baby Prince of the Asturias.
There is also the Seor D. Raimundo de Madrazo, an eminent
portrait-painter, and there is the Seor D. Alejandro Pidal y
Mon, a statesman and man of letters, who looks his great
distinction. His portraits of Menndez y Pelayo, Beruete and
Vega Incln are also held in the highest regard in this review.
For the critic from The Evening Post, Sorolla didnt quite
manage to establish an expressive connection in his portraits
of members of the nobility and the royal family. In these
cases, his painting was less impressive, even though some of
them were done in the open air:
156

Francisco Javier Prez Rojas

And, as we have said before, he dislikes painting


indoors. One of the two portraits of the King of
Spain, that in which he wears a hussar uniform, is an
outdoor picture (). Another outdoor portrait, that
of Madrazo, the painter, is more satisfactory, but still
we do not recognize in it the Sorolla we have been
wandering with along The Playa We find him
again, however, in Maria at La Granja, dressed in
white and delightfully simple, and, if it is not exactly
the real Sorolla, we detect a find portrait-painter in a
picture of Seora Sorolla promenading in a garden
where some masterly work in black and white is
shown.. The picture of the young Queen of Spain in
white satin, wearing an ermine cloak, ropes of pearls,
a small crown, and pearl and diamond ornaments,
and with a deep crimson background, is hard. The
little picture of the baby Prince of the Asturias is
charming, but still not Sorolla, and the same may be
said of an excellent likeness of the Queens mother,
Princess Henry of Battenberg, dressed in black and
wearing many diamonds. () Before closing this
criticism, it is only fair to say that there was exhibited
in Paris the portrait of a mounted general, which
was generally conceded to prove Sorolla a worthy
successor as a portrait-painter of Velzquez and
Goya (Anonymous 1909b, 178-183).

The New York newspaper The Call reexamined his


relationship with tradition and the most authentic Spain,
stressing the value of his family portraits in particular:
He is alienated from past traditions in art. His works
are no mere arrangements in line, color, or mass.
He does not seem to compose, Nature composes for
him. With her he is in absolute sympathy. He paints
rapidly, passionately, suggestively the Spain he knows
and loves. All is Spanish in the exhibit. His craft is
big, vigorous, and healthy, sacrificing detail for mass,
but never missing the salient features which make
character. In this rendition he is wonderful, often
sustaining himself thereby when his color is not so
fortunate as in some of his indoor portraits.
The portrait of his wife in black dress is perhaps
the best example of subtile painting in the whole

157

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

exhibition. The figure of the charming woman


is slightly posed and the canvas is somewhat
arranged, but I know of few modern pictures that
are more delicately modeled; especially the head,
which is a marvel of sympathetic painting. So, also, is
his Seorita Doa Mara Sorolla. Here he cajoled
the brush into slipping one form into another. It is
snappy, crisp, and lovely. Numbers of portraits other
than these grace the walls of the museum and attest
the skill of the artist (Anonymous 1909c, 273-274).

Of all the essays that were published in 1909, one of the


broadest analyses of Sorollas portraits was the one made
by the painter and student of the Valencian master, William
E.B. Starkweather:
It is true of all artists that their best portraits are never
official portraits, but those made of their own families.
Painting in a tranquil and familiar atmosphere those
he knows and loves best, there is apt to be a quality
of ease and psychological understanding in these
portraits not so generally found in portraits painted
to order. It would be particularly fitting in the
considering of these delightful and intimate family
portraits of Sorolla, to commence with that of his
father-in-law, Seor Garca, who gave him generous
backing during his early years ().
Sorollas style as a portrait-painter has been marked
by four manners as well as has the style of his
general work. These are seen clearly in four portraits
of Seora de Sorolla. In his first style he distinctly
followed Velzquez, whose work he copied as a
young man. It is interesting to note in this connection
that Sorolla does not now advise students to copy
from this great master of Spanish art. Go to him
and study, reverence him, but do not copy him, he
says. It would be of more value to you to put up a
basket of oranges and paint them than to repeat Las
Meninas.
In his second manner Sorolla has become more
robust, more personal. An example of this manner
is the portrait of Seora de Sorolla standing beside
a red chair. This graceful portrait he considers one

158

Francisco Javier Prez Rojas

of his best works. The obscure and conventional


brown background that marked his early portraits
has disappeared and there is more of a tendency to
cool gray and black.
This tendency we find still more marked in his latest
portrait done indoors, showing Seora de Sorolla
wearing the Spanish mantilla, a very powerful work
of fine quality. All trace of Velzquez influence has
disappeared; there is, however, quite a hint of Goya
in the furious painting and the rich blacks.
His fourth manner in portrait-painting is one of the
very recent developments of his art and is something
entirely new in portraiture. This class includes his
portraits in sunlight. No sacrifices are made for the
head, as is so generally done in the usual portrait. In
a portrait of Seora de Sorolla at La Granja, we have
both a charming picture of a lady by a fountain, and
a remarkable character study as well (). Possibly
the most striking of the portraits in sunlight of this
painter is that of Alfonso XIII in the uniform of
the hussars. The King stands in the garden of La
Granja. The glitter of sun, the sparkle of light on
gilded military ornaments have given the painter
opportunity for remarkably picturesque effect.
The Duke of Alva [sic] is one of the last of a
long series of the distinguished sitters who have
come under Sorollas brush. It is one of the most
satisfactory and most strongly characterized portraits
he has given us of the Spanish nobility.
Of the Don Alejandro Pidal y Mon, statesman and
man of letters, Sorolla has painted an excellent
head. It is interesting as an example of what the
painter can do in a single session of two hours, the
entire picture having been finished in that time. The
work is marked by the same thoughtful qualities as
those which characterize a subtle rendering of Don
Aureliano de Beruete, the Spanish authority on
Velzquez.
In contrast to these men might be shown most
fittingly a portrait of Blasco Ibez. With what skill

159

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

the painter has changed his technic from the suave,


fine manner of the Beruete portrait, to the brusque,
brutal, trenchant style that aids so greatly in giving
proper character to the burly masculine figure of the
author of Blood and Sand.
In Sharp contrast again is the nervous sketch of
Franzen, the well-known Spanish photographer
(Starkweather 1909, 52-63).

Regarding all of these considerations about Sorolla the


portrait-painter, if we leap forward in time to Bernardino
de Pantorba one of the first and most serious Sorolla
scholars, who strengthened the foundations for subsequent
Sorolla studies we see how this researcher assigns, in all
honesty, a secondary status to his portraits:
An impressionist painter as it is argued repeatedly
in this book, a painter of restless figures, a painter
of the bright effects of the outdoors, a painter of
the multiple variations that sunlight gives things: it
may not be a stretch to say that, for that very reason,
Sorollas artistic temperament was not the most
suited to painting portraits. But doing them, he was
successful many times, even if in general, they didnt
quite live up to his enviable reputation. An honest
criticism, as we aspire to make, does not have to
hold Sorollas portraits without denying their values
and beautiful execution in the same estimation
inspired by his vibrant, sun-filled beach scenes, the
unquestionable foundation of an artists glory.
The swift, nervous brushstrokes could, in this case,
logically not be held up by a prolonged analysis of
character; he doesnt delve into this, avoiding the
study of the richness of temperament that surfaces
in facial expressions, yet taking pleasure in capturing
and with what brilliantly smooth brushstrokes!
the superficial grace of the features, the vivacity
of the fleeting gesture. In that respect, as a painter
of human gestures, Sorolla mustnt be denied the
status he deserves. Neither excessively smooth, flat
brushstrokes, whose goal is to beautify, nor other
false strokes that tend to rejuvenate are commonly
found in the portraits of the Valencian master.

160

Francisco Javier Prez Rojas

Sorolla painted there is no reason to hide it some


of what we call salon portraits, of ladies who have
surely been depicted in a flattering way; but they
represent the minority, and are less Sorollist. He
needed to do them at certain periods of his life; but
when he found himself in a position to turn down
such commissions, he did whatever he could to avoid
them. Thus, in 1913, when he was in Paris and was
asked to do several of these very well paid, of course
he tried to get out of them, and in the end only did
the ones that he saw as unavoidable, because there
were friends involved. This was when he wrote his
wife the following words that now, with their signs
of admiration, tell us a great deal: I, a painter of
portraits and portraits of ladies! I cant believe it!
We owe to Sorolla portraits of women as beautiful
and technically solid as that of his wife, acquired
in 1909 for the Metropolitan Museum of New
York, a piece done in the Velzquez style; one
as delicate and exquisite as the picture of Raquel
Meller a real display of smoothness; one as serene
and elegant as that of Mrs. Laiglesia and the young
Mara Luisa Maldonado and Pilar de la Bastida;
but it is in his pictures of men that we must find
the most accomplished portraits of a painter whose
diction generally takes on its most colorful accents
when speaking in the masculine. Portraits as fine
as the following five: that of Aureliano de Beruete
(Museum of Modern Art of Madrid), that of
Christian Franzen, that of Cosso (property of the
Hispanic Society), that of Ramn y Cajal and the
portrait of Echegaray, painted in 1905, demonstrate,
beyond a shadow of doubt, the masters shrewdness
and vigor.
Nor must we forget what Sorolla achieved in one
of the most difficult fields of painting: childrens
portraiture. There, it is not possible to move easily,
without having a very agile brush and a palette
skilled with subtle nuances of color. Having his
children as models, the artist knew how to capture
in some beautiful works the naive grace of childhood
(Pantorba 1953, 100-101).

161

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Another Sorolla scholar, Manaut Viglietti, did another


important study on him. It doesnt contain any specific
section on his portraits as a whole, but it is worth mentioning
what he says about the painting of Aureliano de Beruete,
which he regards as an unsurpassable work in tonality and
execution:
The background and clothing are also treated with a
Velazquezian simplicity; the material is quite smooth
without any thick impastos and the brushstrokes
become shorter, more precise and nervous. On
the whole it deserves to be regarded as a portrait
for the history books, putting Sorolla on par with
Moro, Velzquez, Goya and Federico de Madrazo
(Manaut Viglietti 1964, 48).

It is hard to give, in a few short lines, more distinction to the


tradition into which Sorolla supposedly falls.
When in 1996 we had to organize the travelling show Sorolla
en las colecciones valencianas (Miami, Mexico, Ponce, Burriana,
Valencia), we found that a good number of the works were
portraits. This made us call for a reassessment of this facet
of the painter:
As of the early Nineties, Sorolla begins to stand
out in portraiture, this being one of the facets of
his career that brought him the most profit and
prestige. Although in general, this facet is regarded
as secondary and sometimes even superficial, a
more in-depth study of it would be worthwhile.
Sorolla manages to develop his own personality and
vision as a portrait painter, although logically not
unaffected by a series of influences and stimuli: first
that of Velzquez, a role model for so many artists
from those years, such as another Valencian painter,
Emilio Sala, with whom [Sorolla] studied in Rome
() Other names like Sargent have been cited in
relation to Sorollas portraiture. To this we might add
Boldini and Whistler, or recall his affinity with other
European artists such as the Russian painter Serov.
Starting with Velzquez as a model, Sorolla develops
a kind of bourgeois portrait dominated by a relaxed,
sophisticated tone, by nobility and respectability. But
it is totally unfounded to consider Sorolla a superficial
162

Francisco Javier Prez Rojas

portrait-painter, as several critics and historians have


done. It may be true that the character of his sitters
seems to emanate more from their gestures and
expressions than from the depths of their psyche,
but when observed at length, many of the portraits
stand out for their extraordinary power and depth
of expression. The expression the eyes are the
soul of many of Sorollas portraits. Like Sorolla,
Zuloaga felt especially drawn to Velzquez, but
with different results. As the 20th century advances,
Sorollas portraiture takes on a more affluent tone,
but in many other works, the dominant element is
the elegance or intelligence of their sitters; portraits
like those of the politician Cristino Martos (1893), the
architect Francisco Jareo y Alarcn (h. 1890), Antonio
Elegido, the writer Benito Prez Galds (1894) or the
Doctor Gonzlez are magnificent examples of the high
level that he achieves and a faithful reflection of the
realistic or naturalistic spirit that dominates them
(Prez Rojas; de Plcido 1997, 60-63).

Around the same time, Jos Luis Dez also called attention
to the group of Sorolla portraits housed at the Prado
Museum:
...including some of his great works in the genre,
which are also essential pieces in Spanish portraiture
as a whole. Sorollas absolute command of all
pictorial devices brought together his exceptional
virtues for the genre and his knowledge of the
portraits of Velzquez. He had always felt a
particular admiration for this artist, and his influence
is superbly reflected in strokes of pure pictorial genius
and execution as difficult as his command of black in
all its infinite shades, proverbial in the paintings of
Velzquez, executed with rare skill in cases like the
splendid portraits of The Painter Aureliano de Beruete,
his wife Mara Teresa Moret and his son Aureliano
de Beruete y Moret[il. 2 y 3.]. Dez considered the
portrait of Mercedes Mendeville, Countess of San Flix to
be one of the most attractive salon portraits, where
Sorolla brings together all the decorative devices
usually found in such works, without for that reason
sacrificing the slightest bit of painterly sensitivity, in
the same way as the great European portrait artists

163

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

closest to his aesthetic, like Sargent and Boldini


(Dez 1997, 86).

When a bit further on the author had to address the role


Sorolla played in the broader context of fin-de-sicle
Spanish portraiture, once again he stressed his contribution
to the genre, like many of his portraits of cultural figures:
they exude energy, convey the spirit and categorical
nature of the man of action and initiative, the ability to be
alert, the condition of men of his time, and also masculine
elegance as an expression, not of a status, but of a spiritual
and cultural prosperity that is projected on the figures of
the most illustrious intellectuals and artists (Prez Rojas
2000, 111).
In the last decade of the 20th century and the first decade
of the 21st century in particular, there has been a barrage
of publications and exhibitions dedicated to Sorolla. This
has gradually expanded our knowledge and analysis of
very different facets of this Valencian painter, including
portraiture. The most recent studies by Pons-Sorolla,
Toms and Garn, and the catalog for the Prado Museum
by Dez and Barn already devote considerable space to
Sorollas portraiture.
This critical review or overview may seem excessive as an
introduction to this commentary on the work that we are
analyzing here, the portrait of the Granzow family, but it
will probably help put it in the overall context of the years
immediately subsequent to its creation. It may also give
us a better sense of the significance and consideration of
portraiture vis--vis Sorollas work as a whole, being a painting
shown in all of the mentioned international exhibitions. It
is also an exceptional family portrait in the artists oeuvre,
with a layout that he never repeats again. Sorollas status
as one of the most fashionable portrait painters among
Spanish high society is evident in compositions like the
one that concerns us here, the Granzows being a family of
noble origins on the wifes side.

164

Francisco Javier Prez Rojas

Studies for the portraits of the Granzow family


Estanislao Federico Granzow (1861-1905) was a Polish
industrialist of aristocratic origin, born in Kawczyn,
near Warsaw (the Barony of Granzow was created in the
12th century in Pomerania). The Granzows owned several
construction material factories in Warsaw. Estanislao
Federico married Mara del Pilar de la Cerda, born in
Valencia in 1877, subsequently the Countess of Villar,
the granddaughter of Jos de la Cerda Rochefaucauld
Marquis of Barbales and Fuente el Sol, VIII Count of
Parcent, Contamina and Villar; and his second wife Juana
Corts y Valero (Garca Caraffa 1995, Institut Salazar
1994). Estanislao Granzow and Pilar de la Cerda y Seco
were married in Paris on November 8, 1894. The child
in the portrait, Casimiro Florencio Granzow de la Cerda,
who was 10 years old when Sorolla painted him, was born
on July 27, 1895 in the town of Kawczyn, in Garwolin
Country (Poland), 73 kilometers from Warsaw. Casimiro
inherited from his mothers side the titles of II Duke of
Parcent, XI Count of Contamina and XI Count of Villar.
After being widowed by her first husband, his mother, the
Countess of Villar, married Juan Megapano Papanicoli,
leaving no known descendents. The Granzows divided their
time between Spain and Poland. The union of these Polish
and Spanish families is a clear example of the cosmopolitan
nature of the aristocracy of the period. The Sorolla family
must have had social dealings with the Granzows, judging
from the comments in the abovementioned letters. The fact
that Pilar de la Cerda was from Valencia may have been
one of the reasons to take into account in the commission,
but there is no doubt that Sorolla would have had a more
cordial, communicative relationship with the husband.
The portrait itself seems to reveal this. In this regard, it
is also significant that the painter gave Granzow a signed
study of the oxen from his big painting Afternoon Sun (1903,
Hispanic Society of America). Sorolla painted the portraits
in 1905, the year of Estanislaos death. That same year, he
did some of the studies and sketches of the entire group,
of Granzows head and hands, as well as the boys face
(Pantorba 1953, cat. no. 177; Santa-Ana 1982, cat. no.
743, 744, 745). However, there is no surviving study of the
female figure on its own.

165

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

Of all these preliminary studies, there is one done in gouache


on cardboard (Sorolla Museum) that captures the initial
idea of the composition (cat. n III) [il.4]. From the start,
Sorolla knew that he wanted to do a lavish frame, divided
by a gold strip, which would also serve as a border between
the two characters, separating the husband from the wife
and child in a kind of diptych. In this study, husband and
wife are looking straight at the viewer while the sons head
is tilted diagonally, avoiding direct contact with the viewers
gaze. The fact that the outline of the frame, flanked by
pilasters, is sketched in pencil without being colored in, its
forms barely suggested just like the dividing strip, makes
one think that Sorolla had previously drawn or come
up with the idea for two separate portraits joined in the
structure of a frame to which the figures adapt. The boys
arm serves as a connecting element between the husband
and wife, his right hand remaining in the space of the
fathers portrait. This is something that changes in the final
composition. For some, this family portrait was inspired
by Renaissance diptychs: In effect, this is one of the cases
where we can most clearly see Sorollas preoccupation with
investigating new formulas based on the historic tradition
of European portraiture, joined by the decisive role played
by frames in all his work and which, on many occasions
such as this, give full meaning to his paintings, which
fade away to a large degree when they lose their original
frames (Dez; Barn 2009, 87). In effect, if we compare
the photos of the painting in their frame with the way it
was until very recently, the portraits undeniably lose much
of their monumentality and aristocratic appearance. In any
case, it is also worth remembering that diptych or multiple
panel compositions came into vogue at the turn of the
century, and that Renaissance or Baroque frames were
highly prized. In fact, one of Sorollas disciples, Eduardo
Chicharro Agera had earned first prize in the 1904
exhibition, one year before Sorolla did this portrait, for his
symbolist composition Los amores de Armida y Reinaldo, and
that Enrique Martinez-Cubells Ruiz had won this same
award for Trabajo, descanso, familia, not to forget another
one of Sorollas students, Manuel Benedito, who took
the prize for his Canto VII del Infierno de Dante. Romero de
Torres also felt a special predilection for multiple panel
compositions. The abovementioned paintings by Chicharro

and Martnez-Cubells were conceived as triptychs, but not


always individual scenes; rather, it is the frame itself with its
dividers that separate the parts of a continuous narrative.
This serves to stress the decorative value of the painting
while consecrating it and exalting it; it takes the picture to
the terrain of fantasy and evasion, and imposes a greater
aestheticism. Sorolla who is not a modernist, strictly
speaking, much less a symbolist11 makes use of these
devices (which he knows well, being a man fully immersed
in the diverse fin-de-sicle culture) in order to enhance
the value of his compositions. In this case he uses them to
enhance the aristocratic nature of his portraits, which is
what his clients really wish to see exhibited. This apparently
irrelevant issue of the shape or type of frame is a detail that
may complete or emphasize the artistic, ideological nuance
of a portrait that is trying to distinguish its owners; to stress
their social or spiritual excellence.

166

167

In light of the presence of this frame and the prominent role


that it plays, we would do well to remember what Ortega y
Gasset wrote about the subject (1921):
Pictures live housed within their frames. This
association between frame and painting is not
accidental. They need each other. A picture without
a frame has the air about it of a naked, dispossessed
man. Its contents seem to spill out over the four sides
of the canvas and dissolve into the atmosphere. By
the same token, the frame constantly demands a
picture with which to fill its interior, to such an extent
that in the absence of one, the frame will tend to
turn whatever happens to be visible through it into
a picture.
The relationship between the two is, then, essential
and not fortuitous; it is of the nature of a physiological
requirement, just as the nervous system needs the
11 Sorollas ties to modernism and symbolism and the influence they had on
him, which various recent works seem to discover, is something that I first
noted in my contribution to the catalog for the exhibition Centro y Perifera
(Centro y Perifera: Un perodo de esplendor: La pintura valenciana entre 1880 y 1918,
1993, 163-173). I have also explored the subject more in-depth in the catalog for Sorolla en las colecciones valencianas (1986-1987, 76-91) and especially in
the catalog for Tipos y paisajes (1998, 125-144), among many others.

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

circulatory system, and vice-versa; just as the torso


aspires to culminate in the head and the head, to rest
on a torso.

In the Bonnat Museum of Bayonne, there is also a picture


of Granzows head (n inv. 976, n cat. Bonnat 920) [il.5].
It is an attractive study with loose strokes, sketched directly
on the canvas, which seems to show Sorollas confidence
when it came to capturing the face and the essence of
his sitters. Granzow is looking straight at the viewer, with
a profound, somewhat melancholic expression. It is a
portrait that reflects the sitters inner life and soul, almost
more powerfully than the final portrait. The picture was
shown in the 1906 exhibition in Paris, where Sorolla gave
it to the French painter Lon Bonnat (Pantorba 1953, n
cat. 1068), who had bought two other paintings from
him that are now also housed at his museum in Bayonne
(Child at the Waters Edge and Rocks of the Cape: Javea). The fact
that Sorolla chose to give it to a prestigious master of 19thcentury portrait-painting in France, who would know how
to appreciate this small work, tells us a great deal about the
quality and interest of this study.
A second picture, a larger, almost half-body portrait (51.2
x 30.7 cm, Pantorba 1953, cat. n 195812) [il.6], is the one
most closely related to the final portrait of the Granzows.
It also reflects most concisely all the features of his face: the
attentive gaze, the thick moustache that barely lets us see
the outline of his lips, the broad forehead, etc. In this study,
the reddish armchair with printed upholstery that appears
in the portrait can be seen in greater detail. Likewise, the
severe elegance of his dark suit prefigures the one that is so
imposing in the final work.
The third portrait, somewhat smaller in size (oil on canvas,
45 x 32 cm, private collection; here cat. n VI) [il.7], shows
Granzows face looking forward. It is done in parallel strokes
in various directions and tones which stress the shadows
and contrasts of the face. Large, dark irregular patches fill
the background without covering up large areas, allowing
some of the primer of the canvas to show through. In these
12 It belonged to Juan Antonio Garca del Castillo. Later to his son
Jaime.
168

Francisco Javier Prez Rojas

studies, Sorolla makes use of the unfinished effect, of which


he is a consummate master. The sitter is wearing a black
jacket and we can see the high white collar of his shirt. His
face has an elegant, impeccable look to it. In the Hispanic
Societys photography archive (n 123159) the inscription
Sketch for the Regencia appears in the photo of this portrait.
It must refer to the Pledge of Allegiance to the Constitution by
the Queen Regent Mara Cristina, because in the painting The
Regencia only the queen Mara Cristina and her son Alfonso
XIII appear. In Pledge of Allegiance to the Constitution, on the
other hand, there are many figures and it could be a study
for one of them. It is a study of Granzows face which,
unlike the other two, has nothing to do with the position
of the final family portrait. This leaves open the possibility
of seeing it as an unrelated sketch or a study of the face
considered separately. But one thing is clear, in view of
these three small portraits: Sorollas originality and ability
to capture his sitters when he paints more directly and
freely, as many of his critics have observed.
In this last study, Granzows expression is full of clues; it is
the condensation of his human, vital experience, even of
his health. It is less distant than in the other paintings, as
there is the hint of a smile on his cheeks. The lids fall over
his eyes with certain flaccidity, at the edge of his eyelashes,
even though he is not a very old man. But his eyes also
reveal that his health is not good, something that will soon
lead to his death. Sorolla paints this portrait with a certain
degree of affection for a sitter whom he has gotten to know
through the various studies he has done of him. Granzows
expression of tiredness or exhaustion is reflected in all
of the mentioned portraits, but in this case, it takes on a
special dimension by looking straight at the viewer, without
any subterfuges to hide his condition. The artist penetrates
his sitters inner world, which he exposes by capturing what
may well be his most genuine gestures and expressions.
The fourth study of Granzow is the one where he is
holding a book and a cigar (cat. n V) [il.8]. It is easy to
understand why Sorolla would study the hands folded
on his lap, as this detail is extremely expressive of the
sitters social status. The right hand is holding an open
book, into which he has inserted his index finger to

169

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

mark his page; the left hand is resting on the right, with
a cigar between the thumb and index finger. The white
cuffs of his shirt, sticking out of the sleeve of his jacket,
as well as the rings on both hands, are other striking
details in the combination and dialogue of forms and
gestures. By breaking the sitter up into various details,
reduced in this case to the face and hands, they take
on, in this composition, the quality of a still life. The
fact is, as has been said on occasion, that more than
a landscape, the portrait is also a still life. Granzows
hands with fingers tapering sharply at the tips suggest
aristocratic refinement, even decadence. Looking at
these hands, we would be tempted to say that in them,
Sorolla has traded the model of Velzquez for El Greco.
The book and the cuffs, sources of reflected light, stand
out against the dark color of the jacket.
The boy Casimiro Granzow (Madrid, Museo Sorolla,
oil on canvas. 50 x 69.5 cm) is the object of another
attractive study (cat. n IV) [il.9], in which the brownishgray hues of the background contrast with the pearl
gray of the suit and the white touches of the collar
and handkerchief13. The boys head is at a diagonal,
just as it was sketched in the first gouache study of
the whole family. He has a pensive, somewhat absent
expression. His hair, falling forward, makes him look
more casual and relaxed. The long, easy brushstrokes
of the background speak of Sorollas command of the
brush, of his full potential as an artist, of the pleasure
in painting for paintings sake regardless of the subject
or motif, making the detail shine as a fragment of
pure painting. When looking at this composition, one
feels the urge to remove the boy and let the abstract
strokes of the background vibrate. Casimiro Granzows
expression seems to be that of a boy who is somewhat
annoyed or bored, perhaps because he is posing; absent,
with his gaze fixed on something beyond the viewer and
the painter. When stressing Sorollas skill as a portrait
artist, Pantorba pointed out:
13 Pantorba 1953 with the title Study for the Portrait of Mr. Granzows Son,
cat. n. 178; Santa-Ana 1982, cat. n. 744; Prez Rojas y de Plcido
1996, 190; Santa-Ana 2002, cat. n. 627, b/w repr.; Santa-Ana 2009
cat. n. 719, col. repr.
170

Francisco Javier Prez Rojas

Nor must we forget what Sorolla achieved in one


of the most difficult fields of painting: childrens
portraiture. There, it is not possible to move easily,
without having a very agile brush and a palette
skilled with subtle nuances of color. Having his
children as models, the artist knew how to capture, in
some beautiful works, the naive grace of childhood
(Pantorba 1953, 100-101).

Having examined and commented on all of these studies


and sketches of the portrait of the Granzows, what the
English critic Kurtz said regarding Sorollas method of
working and the value of these preliminary studies as a way
to penetrate the sitters soul becomes particularly incisive
and meaningful:
Sorollas portraits have the effect of having been
painted at a single sitting indeed, it is almost
certain that the last painting covers the entire
canvas but when one comes to study one of
them, one cannot help feeling that such a degree
of completeness, of adequacy of realization and
spiritualization combined only could be reached
through successive studies and paintings until the
artist has come to absorb something of the character
of his sitter, making it for a time a part of himself,
so that he sees the world through his subjects eyes
and somewhat combines his or her feeling with his
own expression. In other words, he seems to study
his sitters as an actor studies his parts, or as an author
imagines himself in the place of the characters of his
tale. (cf. Gracia 1989, 85).

Aureliano de Beruete had already noted this when


commenting on Sorollas extensive oeuvre. By 1904 the artist
had produced a total of 250 works, due to the considerable
number of studies and sketches that he made:
the execution of each piece was preceded by
a preparatory period, during which, through
numerous studies of drawing and color, of the whole
and of the details, he tried to familiarize himself with
the theme that he was going to represent: with its
contrasts of light and color, with the proportions,
form and foreshortening of each figure, and finally,

171

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

with the effects and relationship between various


tones. Having seeped himself in this, he would place
his sitters, at the hour and in the light the picture was
to have, and he would set about painting it, without
having to hesitate or make any changes (cf. PonsSorolla 2001, 219).

The finished work


In the final portrait, Estanislao Granzow (cat. n I) [il. 10]
occupies the entire left-hand side of the picture. In the other
box on the right, separated by the gold dividing strip, is Pilar
de la Cerda with her son. The painter abandoned his initial
idea of putting the son at his mothers feet with part of his
arm in what would be the imaginary space of paternal
representation, ultimately opting to put him next to his
mother, by the armchair. Now it is only a small piece of the
wifes skirt that goes over the dividing line and serves as minor
connecting element between the two figures. The other
option was undoubtedly more complex, since the portraits
were painted on separate canvases on different stretchers.
Whats more, making part of the body straddle the two areas
would create a stranger effect, and if they were divided up,
each of the parts would look less complete; they were, after
all, two separate canvases joined by a frame. The figures are
facing one other. Father and son are looking straight at the
viewer, while the mothers gaze is directed at the husband,
although you cant really say there is any dialogue between
the two, but a comfortable coexistence. Pilars expression
is not happy, but rather somewhat distant and absent. The
sitters pose in a big room that the painter immerses in
darkness, using a clearly Velazquezian device: he plays with
different planes of depth, with different sequences of light
which get dimmer and dimmer from the bright foreground
to a much more diffused background, where the objects are
barely shadows and silhouettes without any precise outline
or relief. This treatment of light allows the painter to tackle
the background in a much more synthetic, Impressionist
way without going into detail, focusing all his attention on
the illuminated foregrounds where the sitters are located.
It is really interesting how he works out the background of
the painting, creating at once a broad, detail-free spatiality.
With the exception, perhaps, of his pictures of families, in
172

Francisco Javier Prez Rojas

his portraits Sorolla focuses exclusively on the sitter, who


always occupies the foreground in a powerful way. Although
this background allows us to draw parallels with the portrait
of the Errzuriz family, one of them might even have served
as a model for the other when it came to tackling the field
of representation as Velzquez did. In the latter portrait,
due to the characteristics and dimensions of the job, he
goes into more detail, always starting from a synthesis of
objects and furnishings. In the portrait of the Granzows,
he accomplishes this in a more specific way, by bringing the
second source of light in the room forward and leaving the
background darker. As we have seen, Sorolla was not overly
meticulous when it came to depicting details in his interiors,
but he was very effective at suggesting them. One of the
most detailed portraits, in a way, could be the one of Cristino
Martos [il.11] (1893, Fine Arts Museum of Valencia) which
reflects this 19th-century politicians place of work. It is in his
outdoor portraits and his pictures of families that he pays
more attention to recreating the surroundings.
Sorolla cannot avoid certain formulas of ostentation
commonly applied in bourgeois, aristocratic portraiture of
the period, both in the representation of gender roles as well
as in the symbols and outward poses that characterize them.
The man sitting with a cigar and a book in his hand, his
legs crossed, becomes an expression of distinction, dignity,
masculinity, and relaxation all at once. This is how Errzuriz
and Granzow appear, among many other sitters. Granzow
is sitting in a large, comfortable armchair with a reddish
printed cushion behind his head. In his right hand he is
holding a book; in his left, a lit cigar: symbols, respectively,
of his zest for culture and high-society, even for financial
well-being. He is wearing a black suit that makes him look
very elegant. His physical features and red hair denote
his Nordic origins. The light falls on the sitter, bringing
out the vermillion velvet of the cushion, establishing an
atmosphere of reddish hues in the large living room. His
appearance or manner is mellower than that of Errzuriz
who is surrounded by a brood of neatly-groomed children,
including several girls decked out in frilly dresses. It is a
family portrait tackled from a much more historicist angle
than that of the Granzows, where the Velazquezism is more
toned-down and subtle.

173

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

Granzows head stands out for its broad forehead and


eyes that indicate restlessness and curiosity, although also
exhaustion. The forehead was one of the parts of the face
that most interested Sorolla. In an interview Julio Camba
did of Sorolla while he was painting Bartolom de Cossos
portrait, the artist said:

of her jacket are trimmed in fine white lace. Her right hand
is on her lap and her left rests on the boys shoulder without
holding it, in a relaxed way, as if letting it fall there to show
the viewer her white, aristocratic hand.

The thing has always interested me most in men, the


thing that I paint the most carefully and respectfully,
is the forehead
With a smile, he adds:
Sometimes I even go too far. Once, a sitters wife
said to me when she saw the work: Its good, very
good; but youve made him look much more talented
than he really is.
He moves on from the forehead to the moustache.
The strokes are getting broader now (Camba 1918;
cf. Toms; Garn 2006, 323).

The Countess of Villar (cat n II) [il.12] is sitting on an


armchair upholstered in a red printed fabric. The back of
the chair is lower than her husbands, making her silhouette
stand out more sharply against the background. She is
leaning back in it, without losing her composure or severity.
To offset the slanted angle of her backbone caused by
her posture in the chair, she keeps her head vertical. This
position reveals an incipient jowl and makes her chest stick
out, as if the artist were trying to stress her matronly status,
full of vitality and sensuality all at once. Mrs. Granzows
skin is delicate and white and her lips are thin. Her hair is
drawn up in a high bun, exposing the nape of her neck,
which is then covered by the collar of her elegant jacket. It
is a modern, somewhat bold hairstyle for the period, which
Errzurizs wife also wears with more reserve. Unlike in
Sorollas other pictures of women, more like salon portraits
where the ladies are wearing low-cut evening gowns and
jewelry, here he chose to create a more informal, intimate,
even plain image. The countess is wearing a gray dress and
a white blouse; the bottom part of her long jacket is folded
open, revealing a light silk or satin lining that contrasts, in
its proximity, with the red of the chair. The collar and cuffs
174

The appearance and position of the boy Casimiro Granzow


[il.13] are very different from how they are in the initial
studies, except for his clothing. He is sitting on a stool next
to his mothers chair, leaning against it with his other arm
akimbo, as if trying to demonstrate his singularity and heir
status. He is wearing a gray suit which, like his mothers,
makes his white collar and polka-dotted handkerchief stand
out. Sorolla has paid special attention to the details of the
mother and sons clothing. It is the boy who observes the
viewer with the most curiosity and attention. His blond
hair looks more carefully arranged now than in the sketch.
The boys attire must have been very fashionable at the
time, as Sorollas own son Joaqun is wearing an almost
identical outfit in My Children (1904) (Sorolla Museum). So
is Errzurizs son, although the most eloquent, interesting
portrait in this regard is the very little-known and rarelyreproduced picture of the boy Jos Mara Surez (private
collection) [il.14]. He is also dressed in similar attire, with
his left arm akimbo as an expression of elegance and
distinction.
There is one really peculiar detail about the composition of
the Granzow family portrait that can go unnoticed at first
glance, and may not have been pointed out before because
the two parts of the painting have been separated for so
long. If you look closely at the diptych, you can see that
Estanislao Granzow is in the foreground, while his wifes
chair is much further in the background. But this distance
does not reflect the volume of the figures and the sensation of
proximity. Grouped together, the woman and the boy make
the father look small. The mother is situated further back to
make room for the boy. Since there are two of them, they
fill the plane more, but this alteration of scale or perspective
may also be the effect of a photographic eye. The focus
of both paintings is not in the center of the composition,
but off to the right, just above the figures. In fact, there is
a void on the right side of the composition, where the wife
appears with the boy, which does not exist on the other side.

175

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

The vanishing point of both portraits is to Granzows right,


on the door suggested in the background. Centrality is
therefore broken in favor of a diagonal axis. This diagonal
photographic frame tends to make the foreground look even
bigger. Sorollas experience with photography since he was
a young man, with his father-in-law Antonio Garca, must
be taken into account in order to figure out more than one
of his compositions. We should also consider Sorollas use
of photography after the preliminary studies were done.
As we have already noted, there is no sketch of Pilar de la
Cerda. This connection with his experiences in photography
doesnt stop at a possible use (or not) of photography as a
model to be followed; rather, it extends to many effects of
the composition. The portrait of the Granzows has been
described as a diptych that recreates Renaissance models, but
I would take this series of parallels or sources of inspiration
even further. We might also recall the impression made by
the stereoscopic photographs that were so common during
the period. Its true that stereoscopic photography creates a
three-dimensional effect by duplicating an image, but that
way of presenting an image divided into two is suggested
in the work we are examining here. The point is that in
apparently more conventional works, such as his portraits
of aristocratic families perhaps, Sorolla plays with many
experimental devices without going over the threshold of
an more conservative aesthetic.

(Pons Sorolla 2001, 226). The portrait of Echegaray is an


outstanding piece in Sorollas oeuvre, but the one of his
mother- and father-in-law is every bit as good, as the model
of a family portrait invested with dignity and affection. As
an artist, we can say that the summer of 1905 in Jvea was
one of the happiest of Sorollas life. The rocky landscapes
and children swimming [il.17] are a real manifestation of
the joie de vivre of his painting. His brushstrokes become more
vibratile and the colors more intense. It is also at this time,
and with these paintings, that Sorollas modernism shines
most clearly. If we really confront this dual reality of his
portraits and his paintings of children bathing, it is true that
they almost seem like the work of different artists, just as
the European and American critics pointed out extensively
between 1906 and 1909. The portraits that he painted that
summer also reflect a different approach. The portrait that
he did in 1905 of his friend Julio Cruaes in Jvea [il.18]
may be a good example of this, due to the casual nature
of the sitters expression and clothing, as well as of the
coloring, even though it is an interior painting.

To put the portrait of the Granzows into the context of


Sorollas work at that time, it might be worthwhile to
provide a brief summary of what he painted that year. 1905
was a very fruitful time, especially for his art. The mere
contrast between his portraits and his beach scenes shows
the range of the themes and styles that Sorolla tackled, as
is the case of other great Valencian masters such as Ignacio
Pinazo. Apart from the already-mentioned portraits of the
Granzow family (Valencia, Fine Arts Museum) and the
Errzuriz family (Masaveu Collection), that year he also
painted others as important as Portrait of Jos de Echegaray
(Bank of Spain) [il.15], Portrait of the Garcas (My Childrens
Grandparents) [il.16] (Valencia, Fine Arts Museum), Calixto
Rodrguez, the Countess of lbox, Manuel Bartolom Cosso,
Antonio Gomar, Mara Lorente de Rodrguez, and the Portraits of
the Girls Mara Luz and Ana Mara Ycaza de Icaza y de Len

When we first described the portrait of Estanislao Granzow,


we mentioned how the atmosphere and spatiality brought
to mind the style of Velzquez, who together with the
English portrait-painters of the 18th century had a decisive
impact on a certain type of aristocratic, high-society
portraiture embodied, each in his own way, by Sargent,
Boldini, Serov and Sorolla (Prez Rojas; de Plcido, 1997,
190). If in the portrait of Granzow, Sargents influence
seems to surface, the same cannot be said of the painting
of his wife and child. Its worldly, cosmopolitan appearance
and decadent air is what brings the picture of Granzow
closer to the aesthetic universe of the American painter.
But if we compare Sorollas picture of Granzow with John
Singer Sargents portrait of Robert Louis Stevenson (1887)
(The Taft Museum of Art, Cincinnati), painted 18 years
earlier, we can immediately see the differences: Sargents
intensity, lack of inhibition and sophistication as opposed
to the more restrained Sorolla. It is usually noted that
Sorolla first came into contact with Sargents painting at
the 1900 Paris exhibition, which both painters participated
in. Their shared admiration of Velzquez also serves as a
link between certain works by these two painters.

176

177

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Francisco Javier Prez Rojas

This brings us to two questions which are also important in


Sorollas painting: its Velazquezism, which is more or less
clear, and its ties with Sargent. It is widely known that as
a young man, Sorolla studied the work of Velzquez. But
not until much later did he assimilate and reinterpret in a
clearer, more essentialized way- the spirit and uniqueness of
his compositions, the subtle atmospheres of his portraits. As
for the connection between Sorolla and Sargent, there are
key aspects that have yet to be analyzed and specified, even
though there has already been an exhibition comparing the
work of the two artists, curated by Toms Llorens. All those
who contributed articles to the catalog for that exhibition
were impeccable when it came to tackling the subject they
were asked to address, but the criteria of the person in
charge of organizing the sections and making an overview
is more questionable, since the relationship and points of
convergence between the two artists were first considered
a long time ago (Navascus 1985)14. Also surprising is the
suggestion that it was original to totally reject the term
luminist and reconsider Sorolla as a naturalist artist.
This argument was already made by the early Sorolla
biographers such as Pantorba and Manaut, among many
others. UI myself also put it into context and explored it at
length in the exhibition catalogs for Sorolla en las colecciones
valencianas and Tipos y paisajes. More recently, Toms and
Garn (2009) defended just the opposite, rejecting Sorollas
naturalism and arguing that his work be examined based
on premises of plastic autonomy. But that does not prevent
us from analyzing Sorollas work as a cultural product of a
specific moment in time.

have also been made to see Sorolla as a modern, innovative


portrait painter, but both artists are connected, to a large
extent, to portraiture of the old regime. When remarking
on the impact Sargents portraits made at the salons, it has
been noted how his pictures seem to be situated between
the old and the new, evoking the old masters while defending
a modern sensibility (Kilmurray 2006, 95). Rosenblum
precisely defined the eclectic nature or synthesis of modern
experience that can occasionally be found in the works
of both artists: More than calling them post-Impressionists
in the meaning of the term that Fry gave it, Sargent and
Sorolla could be regarded as academic Impressionists, as they
had adapted the new, revolutionary language of painting
to the traditions of museum painting (Rosenblum 2006,
10). Although many of the works by both artists are fine
examples of the genre, it cannot be said that they took it
in new directions. It is true that Sorolla managed to move
forward, staying true to himself in the portraits of his late
period, at times producing some of his best work. This must
be put in the context of the renovation that his painting
underwent. Far from becoming stagnant, it evolved in a way
that is hard to find in the portraits of the American artist,
which on the contrary became more and more stereotypical
as the 20th century advanced. This does not keep Sargent
from being regarded as a genius of portrait-painting of his
day, with a truly brilliant period particularly between 1880
and 1890 (Ormond; Kilmurray, 1998, 2002). If Sorollas
portraits did not continuously attain the special distinction
and belle poque decadence of Sargents portraits, the main
reason is that his models didnt have it either. For when
Sorolla paints Beruete and the son of Beruete or the Duke
of Alba, he is on par with the American artist. After this
brief overview, we might sum up or conclude by assessing
the individual portrait of Granzow as an expression of
Sorollas dandy portraiture and the family portrait as a
painting that combines the tradition of Velzquez with
experimentation in photographic perspective.

The portrait of Granzow may not be Sorollas most


Sargentian work, but it allows us to reconsider certain
doubts and questions regarding this connection. More than
his style, what Sorolla would have undoubtedly admired
about the American painter was the uniqueness of his vision
and his worldly refinement; the ways in which he exalted
a sophisticated bourgeois and aristocratic portraiture that
was heir to the finest historic tradition. Occasional attempts
14 The references to Sargent in Sorollas correspondence with his wife
(Lorente Sorolla; Pons-Sorolla 2009) and with his friend Pedro Gil
(Toms; Garn; Justo; Barrn 2007) are particularly interesting in this
regard.
178

179

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Catalogue.
I.- Portrait of Mr. Granzow (1905)
Oil on canvas
101 x 116 cm
Valencia, San Po V Fine Arts Museum (nm. inv. BBAA
0899/00000. SVI 00000939).
Signed on the bottom: J. Sorolla Bastida, 1905
Pantorba 1953, n 1077; Garn 1955, n. 899; BPS n. 1733.
II.- Mrs. Estanislao Granzow and Son (1905)
Oil on canvas
101 x 116 cm
Signed on bottom right corner: J. Sorolla y Bastida1905
Pantorba 1953, n 1959; BPS n. 2006 (Retrato de la Sra. de Granzow
con su hijo).
Exhibitions of the group:
Pars 1906, cat. n 438 (Portrait de M. et Mme. Granzow et de leur fils).
London 1908, n. 83 (Mme. Granzow and son), b/w rep., p. 75 (Mr.
Granzow), b/w rep., p. 107 (Mme. Granzow). New York 1909, cat.
n 317 (Seor Granzow, sic.), b/w rep., p. 133; Buffalo and Boston
1909, cat. n 180 (Seor Granzow, sic.), b/w rep., p. 90; Chicago
1911, cat. n 110 (Excelentsimos seores de Granzow); St Louis 1911,
cat. n 109 (Excelentsimos seores de Granzow).
Exhibitions of Portrait of Mr. Granzow:
Miami et. al. 1996-1997, cat. n 19, col. rep. Valencia 1997, cat.
n 28, col. rep.
Works on the group:
Carretero 1906, 507, b/w rep. Various authors. 1909, vol. II, cat.
n. 317 (Senyor Granzow), b/w rep., p. 335. Pons Sorolla; Lorente
Sorolla 2009, p. 168.
III.- Sketches for the portraits of Mr. and Mrs. Granzow (1905)
Gouache on cardboard
50 x 665 cm
Madrid, Sorolla Museum (inv. n 743)
BPS 2433

IV.- Portrait of the Boy Casimiro Granzow (1905)


Oil on canvas
50 x 695 cm
Madrid, Sorolla Museum (n inv. 744)
Pantorba 1953, n 178 (Study for the Portrait of Mr. Granzows Son);
BPS nm. 2434.
Works:
Santa-Ana 1982, cat. n 744; Prez Rojas-de Plcido 1997, in cat.
n 1077; Santa-Ana 2002, cat. n 627, b/w rep. Santa-Ana 2009,
cat. n 719, col. rep.
V.- Study of Hands for the Portrait of Mr. Granzow (1905)
Oil on canvas
34 x 523 cm.
Madrid, Sorolla Museum (n inv. 745)
Signed and dated on the upper right of the canvas: J. Sorolla
Bastida 1905.
Pantorba 1953, n 177. BPS n 2435
Exhibitions:
Paris 1906 (tude), cat. n 339 (as per Pantorba and Santa-Ana).
Works:
Santa-Ana 1982, cat. n 745; Santa-Ana 2002, cat. n 628, b/w
rep. Prez Rojas 1996, in cat. n 1077. Santa-Ana 2009, cat. n
720.
VI.- Study for the Portrait of Mr. Granzow (1905)
Oil on canvas
45 x 32 cm
Private collection
BPS n 875
Works:
It appears in The Hispanic Society archive, n 123159, next to a
black and white picture of it, with the title Sketch for the Regencia.

Works: Santa-Ana 1982, cat. n 743; Prez Rojas 1996, in cat. n


1077; Santa-Ana 2002, cat. n 626, b/w rep. Santa-Ana 2009, cat.
n 718, col. rep.

180

181

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Works cited
ACEBAL, Francisco, 1904, Quincenas Sorolla, La Vanguardia, Barcelona, may.
AGUARRS, 1904, Exposicin Nacional de 1904, Heraldo de Madrid, Madrid, May
18.
ANONYMOUS, 1909a, Mr. Sorollas art shown in array of 356 canvases: Spanish
painter opens exhibition in Museum of Hispanic Society, New York Herald,
February 5; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society
of America, vol. II, pp. 142-153; Span. trans. Segio Mori: 365 lienzos de Sorolla.
Un maestro de la tcnica: el pintor espaol abre una exposicin en el Museo de
la Hispanic Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Cristina
Masaveu Peterson Foundation, 2009, pp. 181-182.
1909b, Spains great painter, The Evening Post, February 5; Eight essays on Joaqun
Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society of America, vol. II, pp. 160-183;
Span. trans. Segio Mori: El gran pintor espaol, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y
Bastida, Asturias, Cristina Masaveu Peterson Foundation, 2009, pp. 184-188.
1909c, The Sorolla exhibition of paintings, The Call, New York, February
25; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, Nova York, The Hispanic Society of
America, vol. II, pp. 267-279; Span. trans. Segio Mori: La exposicin de obras
de Sorolla, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Cristina Masaveu
Peterson Foundation, 2009, pp. 206-208.
BARN, Javier, 2006, Sargent y Sorolla: Retratos de grupo, Sargent / Sorolla,
(exhibition cat.; curated by Toms Llorens) Madrid, Thyssen-Bornemisza
Museum, Caja Madrid Foundation, pp. 145-169.
BERUETE, Aureliano de, 1901, Joaqun Sorolla y Bastida, La lectura. Revista de
Ciencias y de Artes, Madrid, year I, issue 1; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New
York, The Hispanic Society of America, 1909, vol. I, pp. 9-96.
BRINTON, Christian, 1909, Sorolla at the Hispanic Society, The International Studio,
March; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society
of America, 1909, vol. I, pp. 407-450; Span. trans. Segio Mori: Sorolla en la
Hispanic Society, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Cristina
Masaveu Peterson Foundation, 2009, pp. 135-145.
CARRETERO, Manuel, 1906, Los maestros en la intimidad, La Ilustracin artstica,
Barcelona, August 6, year XXV, issue 1284, pp. 507-508.
DEZ, Jos Luis, 1997, La pintura valenciana del siglo XIX en el Museo del Prado,
Maestros de la pintura valenciana del siglo XIX en el museo del Prado(exhibition cat.; curated by Jos
Luis Dez), Madrid, Prado Museum; Port Authority of Valencia, pp. 55-92.
DEZ, Jos Luis; BARN, Javier, 2009, Joaqun Sorolla, pintor, Joaqun Sorolla
(exhibition cat.; curated by Dez, Barn and Pons-Sorolla), Madrid, Prado
National Museum; Bancaja, pp. 19-142.
GARN ORTIZ DE TARANCO, Felipe Mara, 1955, Catlogo-gua del Museo Provincial
de Bellas Artes de San Carlos, Valencia, Alfonso el Magnnimo Institution.
GRACIA, Carmen, 1989, El Sorollismo: Una aventura inslita, Joaqun Sorolla
(exhibition cat.; ed. Edmund Peel), London, Philip Wilson, pp. 35-53.
1996, Sorolla y la crtica, Joaqun Sorolla, Barcelona, Ediciones Polgrafa, pp. 75-89.
HUNEKER, James Gibbons, 1909, Sorolla y Bastida, The New York Sun, February
14; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society of
America, 1909, vol. I, pp. 365-402; Span. trans. Segio Mori: Sorolla y Bastida,
Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Cristina Masaveu Peterson
Foundation, 2009, pp. 123-132.

KILMURRAY, Elaine, 2006-2007, Sargent: los aos de los retratos, Sargent / Sorolla,
(exp. cat.; curated by Toms Llorens) Madrid, Thyssen-Bornemisza Museum,
Caja Madrid Foundation, pp. 95-103.
MANAUT VIGLIETTI, Jos, 1964, Crnica del pintor Joaqun Sorolla, Madrid, Editora
Nacional.
MAUCLAIR, Camille, 1906, Sr. Sorolla y Bastida, Art et Dcoration. Revue mensuelle
dart moderne, Paris, October; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The
Hispanic Society of America, 1909, vol. I, pp. 101-186; Span. trans. Jos Borges:
Sr. Sorolla y Bastida, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Mara
Cristina Masaveu Peterson Foundation, 2009, pp. 57-70.
MARN VALDS, Fernando, 1985, Aureliano de Beruete: Cartas a Joaqun Sorolla,
Lio. Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, year V, issue 5, pp. 7-98.
1987, Aureliano de Beruete: crtica velazquea y velazquismo fin de siglo, Lio.
Revista del Departamento de Arte. Universidad de Oviedo, issue 7, pp. 115-136.
MULLER, Priscilla E.,1989, Sorolla y Amrica, Joaqun Sorolla (exhibition cat.; ed.
Edmund Peel), London, Philip Wilson, pp. 55-73.
1998, Sorolla y Huntington: pintor y patrono, Sorolla y la Hispanic Society, Madrid,
Thyssen-Bornemisza Collection Foundation; Generalitat Valenciana (Valencian
regional government), pp. 119-146.
NAVASCUS BENLLOCH, Pilar, 1985, Sorolla y Sargent. Una relacin indita,
Goya, November - December, issue. 189, pp. 142-151.
1986, Sorolla y los pintores nrdicos, Conocer el Museo Sorolla, Madrid, Ministery
of Culture, pp. 13-21.
ORMOND, Richard; KILMURRAY, Elaine, 1998, John Singer Sargent: The Early
Portraits. The Complete Paintings, vol.1. The Paul Mellon Centre for Studies in British
Art and Yale University Press, New Haven and London.
2002, John Singer Sargent: Portraits of the 1890s. The Complete Paintings, vol. 2. The
Paul Mellon Centre for Studies in British Art and Yale University Press, New
Haven and London.
2003, John Singer Sargent: The Later Portraits. The Complete Paintings, vol. 3. The Paul
Mellon Centre for Studies in British Art and Yale University Press, New Haven
and London.
ORTEGA Y GASSET, Jos, 1921, Meditacin del marco, Notas, Buenos Aires,
Austral, 1938.
PANTORBA, Bernardino de (Jos Lpez Jimnez), 1953, La vida y la obra de Joaqun
Sorolla: estudio biogrfico y crtico; 2nd. ed. (expanded): Madrid, Grficas Monterde,
1970.
PREZ ROJAS, Francisco Javier, 1993, Un periodo de esplendor: la pintura
valenciana entre 1880 y 1918, Centro y periferia en la modernizacin de la pintura espaola
1880-1918 (exp. cat.; curated by Carmen Pena), Madrid, Ministery of Culture,
pp. 162-209.
1996, Los Sorolla de Valencia (exp. cat.), Valencia, Generalitat Valenciana (Valencian
regional government).
1997, Joaqun Sorolla como cronista de la vida moderna, Joaqun Sorolla y
Bastida (exp. cat.), Salamanca, Caja Salamanca y Soria.
1998, Tipos y paisajes (exp. cat.), Valencia, Generalitat Valenciana (Valencian
regional government).
2000, El retrato elegante (1874-1936): del realismo decimonnico a la vanguardia elegantizada
(cat. exp.), Madrid, Madrid Municipal Museum.
2007, Lpez Mezquita (1893-1954). pocas e itinerarios de un pintor cosmopolita. De

182

183

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

Granada a Nueva York (exhibition cat.), Valencia, Generalitat Valencian (Valencian


regional government).
2009, Sorolla y la pintura espaola de su poca, Joaqun Sorolla (exhibition cat.;
curated by Dez, Barn and Pons-Sorolla), Madrid, Prado National Museum;
Bancaja, pp. 143-160.
PREZ ROJAS, Francisco Javier; PLCIDO, Juan de, 1997, Catlogo, Sorolla
en las colecciones valencianas (exhibition cat.; comisario F.J. Prez Rojas), Valencia,
Generalitat Valenciana (Valencian regional government).
PONS-SOROLLA, Blanca, 2001, Joaqun Sorolla. Vida y Obra, Madrid, Support for the
History of Hispanic Art Foundation.
2006, Sorolla: Retratos individuales, Sargent / Sorolla (exhibition cat.; curated
by Toms Llorens), Madrid, Thyssen-Bornemisza Museum, Caja Madrid
Foundation, pp. 115-143.
PONS-SOROLLA, Blanca; LORENTE SOROLLA, Vctor (eds.), 2009, Epistolarios
de Joaqun Sorolla III. Correspondencia con Clotilde Garca del Castillo (1891-1911),
Barcelona, nthropos.
REYERO, Carlos, 2006, Sargent y Sorolla: Pintura de figuras tarda, Sargent /
Sorolla, (exhibition cat.; curated by Toms Llorens) Madrid, Thyssen-Bornemisza
Museum, Caja Madrid Foundation, pp. 209-225.
2009, Sorolla y la pintura internacional de su tiempo, Joaqun Sorolla (exhibition
cat.; curated by Dez, Barn and Pons-Sorolla), Madrid, Prado National Museum;
Bancaja, pp. 161-176.
ROCHEFORT, Henri, 1906, Un astre qui se lve, LIntransigeant de jeudi, Paris,
June 28; Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society
of America, 1909, vol. I, pp. 173-186; Span. Trans. Jos Borges: Un astro
ascendente, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Mara Cristina
Masaveu Peterson Foundation, 2009, pp. 73-79.
ROSENBLUM, Robert, 2006-2007, Sargent/Sorolla. Caprichos de la fortuna,
Sargent / Sorolla, (exhibition cat.; curated by Toms Llorens) Madrid, ThyssenBornemisza Museum, Caja Madrid Foundation, pp. 9-11.
SANTA-ANA LVAREZ OSSORIO, Florencio, 1982-2009, Catlogo de pintura del
Museo Sorolla, Madrid, Ministery of Culture, (1982: 1st ed.; 2nd rev. ed.: 1992; 3
rev. ed.: 2002).
STARKWEATHER, William E. B., 1909, Joaqun Sorolla: The man and his work,
Eight essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York, The Hispanic Society of America,
1909, vol. II, pp. 7-123; Span. trans. Sergio Mori: Joaqun Sorolla, el hombre y su
obra, Ocho ensayos sobre Joaqun Sorolla y Bastida, Asturias, Mara Cristina Masaveu
Peterson Foundation, 2009, pp. 149-175.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe, 2006, Joaqun Sorolla (1863-1923), Madrid, T.F.
2009, La fortuna crtica de Joaqun Sorolla, Joaqun Sorolla (exhibition cat.;
curated by Dez, Barn y Pons-Sorolla), Madrid, Prado National Museum;
Bancaja, pp. 471-484.
TOMS, Facundo; GARN, Felipe; JUSTO, Isabel; BARRN, Sofa, 2007,
Epistolarios de Joaqun Sorolla I. Correspondencia con Pedro Gil Moreno de Mora, Barcelona,
nthropos.
VAUXCELLES, Louis, 1906, Notes dart. Exposition Sorolla y Bastida, La Libert,
Paris, June.
VARIOUS AUTHORS, 1909, Eight Essays on Joaqun Sorolla y Bastida, New York,
The Hispanic Society of America; facsimile ed. and Span. trans.: Ocho ensayos
sobre Joaqun Sorolla y Bastida; M Cristina Masaveu Peterson Foundation, Asturias,
2009.

184

Exhibitions cited
Boston. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America
and exhibited by The Hispanic Society of America. The Copley Society of
Boston.
Buffalo. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida brought to America
and exhibited by The Hispanic Society of America. The Buffalo Fine Arts
Academy.
Chicago.1911. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under the management of
the Hispanic Society of America. The Art Institute of Chicago.
London. 1908. Exhibition of paintings by Seor Sorolla y Bastida. Grafton
Galleries.
Miami, Mexico D.F., Ponce, Burriana, Alicante. 1996-1997. Los
Sorolla de Valencia. Bass Museum of Art, Museum of San Carlos, Museum
of Ponce, La Merced Convent, Gravina Museum of Fine Arts.
New York. 1909. Paintings by Joaqun Sorolla y Bastida. The Hispanic
Society of America.
Paris. 1906. Exposition Sorolla y Bastida, Galerie Georges Petit.
St Louis. 1911. A collection of oil paintings by Joaqun Sorolla y Bastida under
the auspices of the Hispanic Society of America, The City Art Museum.
Valencia. 1997. Sorolla en las colecciones valencianas. Fine Arts Museum.

185

TH E E STA N I SL AO GR ANZ OW FAMILY JOAQU N SO RO L LA

List of illustrations
1. Aureliano de Beruete y Moret, 1902.
Madrid, Prado National Museum, P04646.

2. Mara Teresa Moret y Remisa, Mrs. Beruete, 1901.

Replica of the original frame for the diptych Estanislao


Granzow Family.
19. Preliminary drawings of the carvings over decorations on lower
cornice.

Madrid, Prado National Museum, P04655.

20. Details of the base and capital of little side columns.

3. Aureliano de Beruete y Moret, Son of Beruete, 1902.

21. Detail of the carving. Grotesque of upper cornice.

Madrid, Prado National Museum, P07683.

4. Sketches for the Portraits of Mr. and Mrs. Granzow (det.), 1905.

22. Row of beads. Upper cornice.

Madrid, Sorolla Museum.

23. Upper corner of frame after plastering.

5. Portrait of a Man (bust). 1905.

24. Upper cornice, resembling an entablature.

Bayonne, Bonnat Museum.

25. Frame assembled before plastering and gilding.

6. Study for the Portrait of Estanislao Granzow, 1905.


Private collection

7. Study for the Portrait of Mr. Granzow (det.), 1905.


Private collection

8. Study of Hands for the Portrait of Mr. Granzow (det.), 1905.


Madrid, Sorolla Museum.

9. Portrait of the Boy Casimiro Granzow (det.), 1905.


Madrid, Sorolla Museum.

10. Portrait of Estanislao Granzow (det.), 1905.


Fine Arts Museum of Valencia.

11. Portrait of Cristino Martos, 1893.


Fine Arts Museum of Valencia.

12. Mrs. Estanislao Granzow and Son, 1905.


(det. Pilar de la Cerda).

13. Mrs. Estanislao Granzow and Son, 1905.


(det. Casimiro Granzow).

14. Portrait of the Boy Jos Mara Surez, 1901.


Private collection

15. Jos de Echegaray, 1905.


Madrid, Bank of Spain collection, n cat. 242.

16. Portrait of the Garcas (My Childrens Grandparents), 1905.


Fine Arts Museum of Valencia.

17. Swimmers, Jvea, 1905.


Madrid, Sorolla Museum.

18. Portrait of Julio Cruaes, 1905.


Private collection

186

187

Se acab de imprimir este libro en Valencia,


en los talleres de la imprenta
el da

Romeu,

4 de marzo de 2011,

festividad de

San Casimiro de Polonia.

You might also like