- Edat Mitjana

A. S.XII XIV
La Poesia Trobadoresca
poca
En la societat feudal (segles XI al XIII), hi havia dues classes de persones: els qui manaven i
no treballaven (nobles: senyors i dames) i els qui treballaven i obeen (serfs i serves). Els
primers vivien en palaus o castells i es dedicaven a ladministraci de les seves extenses
propietats. Els segons, en canvi, vivien en cabanes fetes de fang i canyes i es dedicaven al
conreu de les terres, a la cria \ mals i als serveis a que els obligaven els seus senyors.
Per tal de tenir sotmesos els serves i les serves i treure' n el mxim rendiment econmic, els
senyors feudals formaren un exercit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera
jerrquica per mitja dun jurament de fidelitat i dependncia. El resultat solia presentar una
estructura en forma de pirmide.
Tota aquesta xarxa de relacions socials tenia com a objectiu primordial tenir sotmesos els
serfs i les serves, gracies al treball dels quals els nobles podien viure sense treballar.
Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven a ms duns contractes
escrits, la celebraci duns rituals dhomenatge i jurament de fidelitat. El vasal es presentava
davant del senyor, i desprs de donar-li les mans i de besar-lo, feia pblic el seu jurament.
A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental dEuropa van anar configurant
una cultura prpia, caracteritzada per lexaltaci duna srie de virtuts heroiques o
cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortes havia de ser valent, geners,
gentil, lleial i elegant. A ms a ms havia destar enamorat duna dama.
En aquest context textual va nixer la poesia trobadoresca, una poesia de carcter aristocrtic
que reflecteix finalment la vida lambient social de la noblesa que feia vida en una cort
feudal.
Tot i que ne les corts havia molts homes i molt poques dones, la dona constitua el centre: tots
els cavaller havien de rendir homenatge a aquesta dama noble que, molt sovint, era culta rica
i poderosa. En lmbit de la poesia amorosa, la dona es la font de inspiraci, largument del
poema i, a ms a ms, la destinatria. Tot i que la poesia de joc corts era una mena de joc
galant no era del tot estrany que algun se sentis gels del trobador i respongus de manera
cruel i sanguinria.
Moviment Literari
Durant els segles XII i XIII es va estendre en totes les cors feudals la moda de compondre i
cantar canons damor. El trobador era lencarregat descriure la lletra i la msica i el joglar
era lencarregat dinterpretar-les pblicament.
Totes les canons damor corts presentaven unes caracterstiques semblants. El poeta canta
la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor mes profund i tot seguit li prega
que laccepti com a vassall i es digni a correspondre-li amb un simple gest complaent una
paraula, una mirada, un somriure... i noms amb ja se sentiria recompensat
Com que la dama era una senyora casada, el trobador si referia amb un senyal, es a dir un
nom o una expressi que el trobador sinventava per evitar el nom veritable de la dama.

La poesia damor corts va iniciar una manera nova de tractar la relaci amorosa entre un
home i una dona. En la literatura antiga sovint lhome (lheroi), quan sent la fora del amor
rapta la dona i se lenduu violentament com si fos un objecte de la seva propietat. En canvi en
la literatura trobadoresca lhome manifesta amb tendresa el seu enamorament i suplica a la
dona que li respongui amb un simple gest agradable. Aquest tractament de la relaci amorosa
simposar en lmbit literari i perdurar fins els nostres dies.
La poesia trobadoresca tamb estava al servei de les lluites poltiques i socials. Quan un
noble volia difamar un enemic, no se nestava pas: redactava un poema i aprofitant una
msica duna can coneguda, el feia cantar per castell i places. Aquest poemes rebien el
nom de sirventesos.
Per tamb sutilitzava com a can dedicada a recordar una persona que acabava de morir,
aquesta can sanomenava plany.
La poesia trobadoresca catalana fou tan prestigiosa que fins hi tot va adoptar loccit com a
llengua oficial per a la poesia del segle XII
Autor : Ramon Llull
Biografia
Ramon Llull va nixer a Palma el 1232. La seva vida va ser llarga per a lpoca, ats que va
morir el 1316, amb 84 anys. Es creu que la seva famlia pertanyia a la noblesa catalana que
va acompanyar el rei Jaume I en la reconquista de lilla de Mallorca. Llull creix en un
ambient de pluralitat religiosa, marcat per la subsistncia de tres cultures, la musulmana, la
bizantina i la llatina. Des de molt jove fa servir aquesta pluralitat per a centrar els seus
interessos en diverses matries. Va ser teleg, novellista, poeta i filsof.
Dels seus primers anys a lilla ens han quedat poques informacions. Va ser educat com un
cavaller, sempre prop de la Casa Reial, i va tenir dos fills del seu matrimoni. Cap al 1263 t
lloc un canvi considerable en la seva vida; arran duna srie dexperincies mstiques, Llull
abandona la seva posici social, i en part la seva famlia, i es concentra en la vida religiosa
preocupant-se especialment de la conversi dels musulmans que encara es trobaven a
Mallorca. Estudia rab i crea escoles per a lensenyament daquesta llengua als missioners.
En aquesta lnia de treballar per la conversi dels infidels, escriu els seus primers llibres en
rab Llibre de la contemplaci o Dileg del gentil amb els tres savis-, mentre les seves idees
el porten a fundar un monestir de franciscans a Mallorca, lobjectiu dels quals haur de ser
aprendre rab per a ms tard dur a terme les seves feines evangliques. El 1274 rep una
revelaci dorigen div que li serveix per a concebre un sistema per a lestudi de la veritat.
Daquesta idea surt lArt Lul.liana. La literatura ser un dels vehicles ms utilitzats per Llull
per a difondre la seva Art.
Desperit viatger, Llull va pensar que noms podria enfrontar-se a la religi musulmana amb
una experincia directa. Aix parteix el 1287 a Roma, on demanar suport per a les reformes
que predica. Tamb va visitar Paris, on va donar classes a la Universitat i du a terme diverses
missions a territoris llunyans: Xipre, sia menor i Jerusalem. En aquest ltim viatge
desapareix sense que shagi pogut esbrinar si va ser a causa duna mort sobtada. Altres
teories, per, situen la seva mort a Palma el 1316.

Ramon Llull va escriure ms de 400 obres i se li han atribut bastants ms al llarg dels anys.
La idea que ms va perseguir va ser la de la uni de la humanitat en una religi i uns
interessos comuns, tal com va deixar escrit al Llibre del gentil i els tres savis. Dentre
aquestes obres es podrien destacar moltes: Flix o Llibre de meravelles (1288-1289), lArt
breu (1308), lArbre de Cincia (1296-1297) o els poemes, com ara Desconhort (1295) i el
Cant de Ramon (1300), els nics que es conserven. A partir del 1308, Llull abandona la
producci artstica i es concentra en lassaig filosfic fins a la seva mort.
Obres
Les principals obres que podem destacar de Ramon Llull sn:
Llibre d'amic e amat (part del Flix)
Arbre de filosofia d'amor
Llibre de les bsties (part de Blanquerna)
Llibre dels mil proverbis
Flix, o, Llibre de les meravelles
Blanquerna
Ars magna

B. S.XIV S.XV
1. INTRODUCCI
Del trobador al poeta
En la baixa edat mitjana, la poesia en llengua vulgar experimenta canvis substancials que
expliquen l'aparici duna obra tan especial com la d'Ausis March. Aquests canvis
culminaren en una poca dor de la poesia catalana: el segle XV.
El panorama potic anterior a March era dominat per l'inters que suscitava la lrica
trobadoresca a les nostres terres, on, al final del segle XIV, es va crear el Consistori de
Barcelona a imitaci del de Tolosa. Tot i l'afici dels poetes catalans per la lrica provenal, a
la fi del segle XIV principi del segent hi va haver una srie de corrents literaris i de
pensament que van afectar profundament la ideologia dels autors.
A poc a poc, aquestes ideologies procedents de diversos pasos europeus van penetrar a casa
nostra i van deixar una empremta inesborrable en les composicions. Van configurar un psit
sobre el qual es va construir l'obra dun dels ms grans poetes de tots els temps. La
substituci progressiva de la llengua d'oc per la llengua catalana en les composicions dels
autors del segle XIV i principi del XV, els canvis en els metres a causa de la influncia
francesa, la proximitat del Renaixement, com ja havia apuntat l'humanisme, van implicar el
gust per fonts grecollatines.
La poesia italiana, que va eclipsar les possibles influncies de la literatura francesa, el triomf
del tomisme(doctrina de sant Toms d'Aquino, representant de 1'escolstica. Corrent filosfic i
teolgic de base aristotlica): i el canvi a una poesia moral i didctica en substituci de la poesia
amorosa trobadoresca, causat per la influncia de lescolstica i, en part, per la Inquisici, van
ser els motius mes destacats que van justificar les variacions experimentades en el context
potic catal entre els segles XIV i XV.

poca
Del feudalisme a la crisi del segle XIV
Durant 1'edat mitjana, 1'Esglsia va tenir un paper ideolgic fonamental en la societat,
bsicament per dos motius: perqu era 1'nica instituci que havia sobreviscut del temps
antic i perqu, com a instituci, shavia integrat en 1'estructura piramidal del feudalisme, ra
per la qual els bisbes i els abats dels grans monestirs tenien un poder semblant al de la
noblesa. Fou la mateixa Esglsia, a ms, qui bene 1'estructura feudal organitzada en tres
estaments: 1'eclesistic, dedicat a la pregria; el de la noblesa, sempre atrafegat per la guerra,
i el dels sbdits, que treballaven la terra. Des de lalta edat mitjana, 1'Esglsia san enfortint
cada cop ms fins a poder assegurar un ordre de solidesa que funcionava a partir del model
del cavaller cristi que: a) es fidel al senyor; b) lluita pel be com i c) sentesta, mitjanant
les croades, a cristianitzar el mn pag, vetllar per 1'ortodxia religiosa i recuperar Terra
Santa.
A partir, per, de la segona meitat del segle XII, tamb shavien desenvolupat les ciutats que
aprofitaven els parntesis de pau i de bonana per accelerar el comer. A les ciutats no hi
vivien sbdits vinculats a la terra, sin homes lliures que treballaven en lartesania, el comer
i les finances. Conformaven les beceroles duna nova classe social, la burgesia, els grups que
vivien en el burg, una paraula darrel germnica que significa ciutat. I s a les ciutats,
mercs als oficis burgesos, on corren els diners i prosperen els artesans i comerciants. El
fenomen de lascensi burgesa va ser com a tot Europa, es va consolidar durant el segle
XIII i va entrar en conflicte, a partir de mitjans segle XIV, amb la rigidesa del mn feudal.
Les propostes de canvi que plantejava aquesta burgesia van ser esperonades per la crisi del
segle XIV, un daltabaix produt per una successi danys de males collites i els estralls de la
temible Pesta Negra, que va delmar la poblaci europea i va influir en el tomb de mentalitat
de la societat. La presencia obsessiva de la mort a causa daquesta epidmia va contribuir a
1'exaltaci de 1'instant, i va inspirar la satisfacci de viure i la recerca continuada del plaer.
La vida va comenar a veures com un valor frgil que calia aprofitar i del qual shavia de
treure tot el fruit possible. Era la filosofia del carpe diem d'Horaci, per b que, en sentit
invers, tamb es van estendre moviments religiosos i predicadors apocalptics que parlaven
de cstigs divins i declaraven que la pesta i les males collites no eren sin una conseqncia
dels pecats dels homes.
El segle xv, la crisi de Catalunya
Lany 1410, en morir el rei Mart 1'Hum sense descendncia, va obrir-se a Catalunya la crisi
successria resolta amb el Comproms de Casp i 1'entrada de la dinastia castellana dels
Trastmara a travs de la figura de Ferran I, rei de Catalunya i Arag Mig segle abans, 1'any
1358, s'havia creat la Diputaci del General (la Generalitat), que, transformada en organisme
poltic, tenia la missi de controlar la monarquia i evitar els possibles abusos reials. La histria
feia via cap als canvis del Renaixement per, d'en una colla d'anys, la noblesa catalana vivia
en conflicte constant amb una monarquia que, per la seva banda, buscava la complicitat de la
burgesia i escoltava les queixes dels pagesos de remena subjectes als abusos feudals. A
mitjans segle XV, Barcelona havia esdevingut una geografia de tensions entre els mercaders i
menestrals de la Busca i la noblesa urbana de la Biga. Alfons IV el Magnnim, que hauria
pogut exercir les funcions d'rbitre, va triar quedar-se a Npols, desprs de la conquesta,
regalant-se amb la cultura del Renaixement Itali. La Generalitat, escarmentada per la llarga
deserci del Magnnim, va voler aprofitar la seva mort, al juny del 1458, per fer saber al nou
rei Joan II, que tenia fama d'autoritari, les velles reivindicacions dels catalans. No trig a

produir-se la ruptura entre el nou monarca i la Generalitat, que desemboca en la desastrosa

guerra civil que assol Catalunya i 1'arruin entre el 1462 i el 1472.

poca i moviment literari

Tres moralistes del XIV
En la literatura catalana del XIV sobresurten tres moralistes fns a un cert punt antagnics: el
francisc giron Francesc Eiximenis (1327-1409), el dominic valenci Sant Vicent Ferrer
(1350-1419) i el francisc mallorqu Anselm Turmeda (1352-1430). Tres escriptors
religiosos que representen b les tensions duna societat en procs de canvi. Francesc
Eiximenis va copsar la transformaci histrica que es produa al llarg del segle XIV i es va
proposar d'aplegar el compendi de la vida del seu temps en els tretze volums del projecte
anomenat Lo Cresti. Del conjunt enciclopdic noms va escriure'n quatre, a ms dun
tractat anglic, Llibre dels ngeis, i un Llibre de les dones, sobre les virtuts i els vicis dels
quatre estats femenins: les donzelles, les casades, les vdues i les monges. En la Literatura
catalana Sant Vicent Ferrer, per la seva banda, va ser un daquests predicadors apocalptics,
convenut de la propera fi del mn, i la seva obra es formada pels prop de tres-cents sermons
copiats al dictat, mentre predicava, pels frares del seu seguici. Finalment, Fra Anselm
Turmeda fou un personatge singular que apostat de la fe cristiana per convertir-s a
1'islamisme. Va escriure en rab la famosa Tufha, refutac raonada del cristianisme, i s
autor, en catal, de 1'apleg Di puta de l'ase, de les Cables de la divisi del regne de
Mallorques del Llibre de bons amonestaments, que inclou el conegut poema Elogi dlis
diners on, tal com fu el seu coetani castell Juan Ruz, Arcipreste de Hita, posa de manifest
el poder dels diners en 1a nova societat burgesa configurada per artesans i mercaders.
L'humanisme, Bernat Metge i la Cancelleria
Cap a la segona meitat del segle XIII s'havien comenat a dibuixar, a les ciutats italianes de
Florncia, Vencia, Npols i Siena, les lnes mestres dun seguit de canvis que, duna banda,
trencaven el rgid esquematisme de la societat medieval i, de 1'altra, anunciaven unes noves
maneres d'entendre la vida. En oposici a la ideologia medieval, que considerava la vida una
vall de llgrimes i un cam per guanyar el cel, a les ciutats italianes dels segles XIII i XIV la
vida es convertia en una fnalitat en ella mateixa, es posava 1'home al centre de 1'Univers i
es buscaven els mestres en els referents de 1'antiguitat grecollatina. Aquest moviment de
renovaci anomenat humanisme tingu tres precursors cabdals en lestat, fins llavors,
dipositaris del saber i la cultura: el clergat i 1'Esglsia. El temps medieval contemplava el
mn i els homes com a criatures de Du, mentre que 1'humanisme, sense necessitat de negar
cap divinitat, orientava el seus interessos cap a 1'estudi de 1'home, el funcionament del seu
cos, 1'observaci de la natura i el descobriment de les lleis que regeixen el mn. Quan els
pintors del Renaixement pintaven nu el cos hum, contribuen a la idea d'igualar en essncia
tots els homes, i alhora representaven una nova concepci de la vida que, a poc a poc,
desplaava el Du medieval del centre del mn per situar-hi 1'home, eix de la nova
mentalitat humanista i renaixentista.
A Catalunya, durant el regnat de Pere III el Cerimonis (1336-1387) s'estructur la
Cancelleria Reial, una nova organitzaci administrativa del regne, atesa per una xarxa de
funcionaris (escrivans, notaris i secretaris) que, per accedir al lloc de treball, havien de
demostrar el seu domini de tres llenges:el llat, llengua de comunicaci europea, ms les dues
que eren oficials de la Corona d'Arag, el catal i 1'aragons. El mateix monarca, sedut per la
cultura i atent als canvis del seu temps, afavor 1'entrada de 1'humanisme a la Corona d'Arag.

En l'ambient culte i modern de la Cancelleria Reial es cri Bernat Metge (1340-1413), un

home de lletres que fou dels primers a assimilar 1'humanisme i que introdu Petrarca i
Boccaccio en la cultura catalana. Entre les seves obres destaquen el poema allegric Llibre de
fortuna e de Prudencia (1381) i Lo somni (1399), tots dos ttols en la lnia d'influncies
literries que arribaven d'Itlia, rere els mestratges dels esmentats Dante, Petrarca i Boccaccio.
El rei Joan I succe el seu pare Pere III el Cerimonis i va instaurar, el 20 de febrer de 1393,
la festa de la Gaia Cincia a Barcelona. Ho fu responent a la crida del Consistori creat a
Tolosa de Llenguadoc, amb la qual cosa, la poesia d'imitaci provenal es va convertir en
oficial. Tot al llarg de mig segle, de finals del segle XIV a mitjans segle XV, durant els regnats
de Joan I, Mart 1'Hum, Ferran I d'Antequera i Alfons IV el Magnnim, la lrica culta catalana
va seguir el fil de la tradici trobadoresca que finalment trenca Ausis March i el seu vers tan
conegut Lleixant a part 1'estil dels trobadors. Es tractava, en termes generals, duna esttica
freda, artificial i acadmica, per b que hi va sobresortir la singularitat de Jordi de Sant Jordi,
Gilabert de Prixita i Andreu Febrer. Jordi de Sant Jordi era valenci, havia nascut a finals del
segle XIV i va viure vinculat a la cort d'Alfons el Magnnim, a qui va servir com a cambrer i
de qui va rebre importants quantitats de diners. Acompany el rei en les expedicions de
Crsega, Sardenya i Npols, fou adobat cavaller pel mateix Magnnim i va morir 1'any 1423 o
el 1425. Poc abans havia caigut presoner del condottiero Francesco Sforza i, en una breu
experincia a la pres, va compondre el poema conegut com El presoner. La poesia de Jordi
de Sant Jordi, malgrat una evident connexi trobadoresca, sesfor a obrir nous camins per a
la lrica catalana i va saber combinar els temes, els motius i les formes de la prpia tradici
amb els que assimil de la lectura de Petrarca i del seu amic de joventut igo Lpez de
Mendoza, el marqus de Santillana.
Valncia, capital literria
Mentre Catalunya vivia els horrors i les calamitats de la guerra, el Regne de Valncia passava
per un temps de prosperitat agrcola i mercantil. Fou una llarga bonana que va anar en
parallel a un temps desplendor literria amb noms cabdals com Isabel de Villena (14301490), 1'escriptora ms important de la literatura medieval catalana, el gran poeta Ausis
March, el prolfic escriptor Joan Ros de Corella, el narrador en vers Jaume Roig, autor de
1'Espill, i el novellista Joanot Martorell, que va escriu-re Tirant lo Blanc.
A partir de la segona meitat del segle xv. Valencia va agafar el relleu de Barcelona com a
ciutat de cultura i esdevingu una de les ciutats mes brillants de la Mediterrnia. Aquesta
situaci de poder demogrfic, econmic i poltic es reflect en la producci literaria. Aquesta
producci fou fonamentalment burgesa i ciutadana, i s'estengu en dos mbits que convivien
alhora i complementriament: l'aristocrtic i el burgs, representats respectivament per Joan
Ros de Corella i Jaume Roig. En un entorn ric i brillant com la Valencia del segle xv, l'accs
a la cultura dels laics -burgesos i aristcrates cada cop menys vinculats a la cort- va
manifestar-se mitjanant la tradici dels certmens literaris i les tertlies. Aquests actes van
ser un divertiment per a un nombres grup de ciutadans rics i intellectualment inquiets. A
ms, van posar de moda una srie de creacions literries majoritriament satriques que
tenien predilecci per uns temes concrets: duna banda, les relacions sexuals; de 1'altra, els
defectes i vicis de les dones, i tamb l'anticlericalisme. En el grup ms burgs es practic una
literatura satrica i realista, que volia divertir i alhora retratar la societat contempornia amb
un llenguatge entenedor i popu lar.
Com s'ha dit, fins a 1'arribada d'Ausis March (v. 1400-1459), la poesia catalana vivia sota la
influncia de la tradici trobadoresca. Ell fou el primer poeta que se nalluny de manera
explcita (Lleixant a part 1'estil dels trobadors / qui, per escalf, traspassen veritat) i que es

desmarc tamb, de la cultura de tradici feudal. Poeta de 1'amor, Ausis March eleva la
intensitat de la lrica amorosa fins a la transcendncia filosfica i religiosa, i en el conjunt de
la seva obra s'adverteix la presncia de cicles amorosos que corresponen a dones diferents.
Daquests cicles, s'acostumen a remarcar els designats amb els senyals Plena de seny i Llir
entre cars. L'excellncia de la seva obra assenyala Ausis March com un escriptor llegit i
culte, un poeta que havia reflexionat sobre aspectes transcendentals de la vida humana i que
coneixia molt de prop els textos de 1'escolstica medieval.
Joan Rois de Corella, cavaller i mestre en teologia, (Gandia(on nasqu tamb Ausis March),
1433-1443 - Valncia, 1497), descendent de la petita noblesa valenciana, va escollir la
carrera eclesitica tot i que no se sap del cert que fos ordenat sacerdot. Fou un autor
exuberant en prosa i en vers, i va combinar en la seva obra els temes religiosos, profans i
mitolgics. La seva obra presenta les peculiaritats d'aquells autor que, receptius als nous
corrents, propiciaren un clima adient a l'arribada de l'humanisme. El conjunt fou un aiguabarreig delements i d'influncies diversos que anaven des dels clssics, Ovidi per exemple,
fins a la Fiammetta de Bocaccio. Lobra amorosa ms destacada de Corella s La tragdia
de Caldesa, es considera que s el cim de la seva literatura, s una breu descripci en prosa
dun desengany amors.
Jaume Roig (Valncia, principis segle XV-Benimar, 1478), burgs i lletraferit, representa la
figura ms rellevant de la literatura realista i satrica valenciana.EI seu Espill, un clssic de
la literatura misgina en catal que va ser molt difs i celebrat, alhora que va generar una
rplica interessant en defensa de les dones: Vida i de Jesucrist, de sor Isabel de Villena.
El sector ms aristocrtic, en canvi, cultiv la recreaci dels clssics i una literatura elevada
de caire humanista que n'imitava els models mitjanant un llenguatge culte i retric.
El segle XV, que s un dels moments ms esplendorosos de la literatura catalana, es tanca
amb dues novel-les singulars escrites entre els anys 1456 i 1468: Curial e Gelfa, d'autor
annim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Encara que totes dues obres s'han de relacionar
amb la tradici artrica que origina els Ilibres de cavalleries, el Curial i el Tirant se'n
diferencien substancialment. Son novel-les esforcades a reflectir la realitat i a plantejar la
narraci com una historia versemblant, just a 1'inrevs dels llibres de cavalleries, narracions
d'escenari fantstic.
El canvi: dos periodes diferents
Al segle xv, a Catalunya podem parlar de dos perodes diferents. El primer seria un perde de
transici (el primer ter el segle), el dels predecessors de March, caracteritzat, duna banda,
per l'inici en l's de la llengua catalana en poesia (els representants daquest perode encara
empraven majoritriament el provenal, a diferencia del poeta de Gandia). I de l'altra, per
l's de metres trobadorescos units a les noves rimades (tirades isosillbiques d'octosllabs
apariats de rima consonant. Forma mtrica usada en la narrativa francesa fins al segle XIII. A
Catalunya tingueren una gran difusi des del segle XIII fins al xv) dinfluncia francesa,
procedents dels roman courtois (obres narratives escrites en francs a partir de la segona meitat
del segle XII, primer en vers i desprs en prosa. Situades en un passat mtic al voltant de la figura del
rei Arts i dels cavallers de la Taula Rodona, tamb foren conegudes com a materia de Bretanya. Els
seus precedents es troben en la literatura i el folklore celtes, i estaven destinades a un pblic corts i
refinat) i els lais narratius (narracions breus versificades, escrites en octosllabs apariats en la
poesia dels segles XII i XIII a Frana) que tant xit aconseguiren a les nostres terres, i que van

ajudar a depurar el concepte damor vigent i van conduir a una poesia mes seriosa de caire
moral. Es en aquest context de final del segle XIV i principi del segle xv en que trobem com

a poetes representatius el pare i l'oncle de March.

El segon perode abastaria fins a les acaballes del segle xv i seria representat per la poesia de
March, que analitzarem ms endavant.
Entre les influncies ms importants que provocaren el canvi de la lrica trobadoresca a la
poesia produda els segles XIV i XV, cal destacar l'evoluci que va patir la poesia a Itlia el
segle XIV, principalment a la Toscana i a Bolonya, resumida en un corrent anomenat Dolce
Stil Novo. Aquest estil aglutina els seguidors dels trobadors que van evolucionar cap a una
poesia prpia de l'ambient cultural del moment, de gust per l'abstracci i a la recerca de la
natura de les coses a travs de la filosofia i la teologia. Ramn Llull ja havia destacat per
desenvolupar en el segle XIII el gust per aquest tipus de poesia a Catalunya.
Un tret destacat daquest corrent es la concepci de la dona com un ngel -donna
angelicatta-, caracteritzada ms com un esperit que com una dona de carn i ossos, i cantada
fins i tot desprs de la seva mort. Els mxims representants van ser Dant, Petrarca i
Boccaccio. A Catalunya van influir sobre la poesia d'escriptors com Jordi de Sant Jordi i
Andreu Febrer.

Lautor: Ausis March

Ausis March va nixer probablement a Gandia, cap al 1397, en el si duna familia de
lletraferits de la petita noblesa valenciana, en un moment en qu la lrica trobadoresca, duna
manera excepcional, continuava essent un model prestigis i vigent a Catalunya. Aquesta s,
per tant, la seva prpia tradici, a la qual estar estretament vinculat i que li servir parcialment
de model per a les seves composicions. s, doncs, innegable que la seva poesia ser
determinada per les composicions dels seus familiars, especialment del seu pare, Pere March, i
el seu oncle, Jaume March, i per la dels seus contemporanis, com Jordi de Sant Jordi. Cal
matisar, per, que l'empremta daquesta tradici es va anar diluint a mesura que la seva obra
assolia la maduresa. Les darreres composicions de March s'allunyen tant per la forma com pel
contingut de la lrica trobadoresca.
March va viure a la Valencia del segle XV immers en una situaci peculiar, a causa en part de
la seva formaci personal i familiar i de les circumstncies culturals del moment. Aquest fet
justifica en gran mesura la seva excepcionalitat com a poeta, unida evidentment al seu propi
geni, grcies al qual conjumin tots aquests elements. El resultat va ser una obra peculiar i
personalssima, no deslligada, per, de la tradici catalana.
Podrem dir que March fou un trobador tard que introdu en la seva poesia idees filosfiques,
que analitza les passions i que va escriure una obra abstracta i rida, amb la qual s'alluny dels
occitans. Les fonts dinfluncia ms clares de les seves poesies amoroses foren els trobadors,
juntament amb Dant i Petrarca; per a lescolstica i la filosofia, sant Toms i Aristtil;i per a la
literatura clssica. Sneca i Ovidi, principalment.
Poesies damor:Ausis March i els trobadors
La poesia marquiana mant estrets lligams amb la lrica trobadoresca: lestructura de les
composicions (canons); l's de senyals (Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor,
Oh, folla amor, etc.); els temes i altres tpics manllevats als occitans i propis de ledat
mitjana (la didctica, la divinitzaci de la dama, el sofriment de lamant -que s similar a la
mort-, la idea de la mort com un sentiment agredol, el plany per no haver expressat lamor a
la dama), i tamb algunes analogies (timidesa de lamant que provoca el trasbals davant

lobjecte amors, la lluita interior expressada amb el contrast amor-odi, les actituds i
expressions feudals, els retrets a 1'amor i les disculpes sobre les dames dalgunes obres de
March).
En realitat, els contactes sn ms importants pel que fa a 1'expressi que als motius. Un
exemple clar es troba en ls de comparacions exemplificadores, tan caracterstiques de 1'obra
de March. Aquestes comparacions, que sn prpies de 1'obra dels trobadors i dels
contemporanis del poeta, han esdevingut una marca essencial de la poesia de 1'autor de Gandia.
La seva estructura sempre s la mateixa: es passa duna generalitzaci al cas particular, sovint
el del poeta que intenta amb voluntat didctica fer comprendre ben b quin s el seu estat.
Tenen, doncs, tres funcions: emotiva, persuasiva i explicativa. La majoria de les comparacions
de March inclouen imatges procedents del mn martim, religis, mdic i de comportament
hum.
Lestructura caracterstica daquestes comparacions s determinada per la divisi dels vuits
versos de cada cobla en dues parts: els quatre primers fan referncia a la generalitzaci i els
quatre darrers, a la situaci personal. Sovint aquests decasllabs amb cesura(pausa obligatria al
interior dun vers) (4+6) -el vers ms usat per March tot i que de vegades fa servir versos
estramps(decasllab clssic medieval blanc o lliure) -, sn introduts per formes que es repeteixen
en 1'encapalament de cada part, s a dir, en el primer hemistiqui(en poesia,cadascuna de les parts
dun vers separades per una cesura) dels versos primer i cinqu. Aquests encapalaments indiquen
el canvi dall general dall particular. Alguns dels ms utilitzats sn: aix com cell..., s
com..., ne pren a me..., etc.
De vegades, aquestes comparacions procedeixen del mn de la predicaci, naprofiten el sentit
moral i creen un efecte hiperblic. Lexemple ms clar seria el de les imatges dels condemnats a
mort.
March sacost ms als ltims representants daquest tipus de poesia, per tamb se nalluny,
ja que va utilitzar una altra llengua per als seus poemes, el catal. Cal constatar que va afegir-hi
alguns temes propis de la cultura dun cavaller del seu temps: les idees procedents dels clssics
i de 1'escolstica medieval.
Poesies damor: Dant i Petrarca
La poesia de March presenta similituds importants amb les obres de Dant i Petrarca.
Probablement, trobarem les coincidncies ms destacades amb 1'obra de del primer, ja que la
poesia de March i la de Dant sn ms medievals, estan ms infludes per la filosofia i
lescolstica que no pas la de Petrarca, que, amb actitud ms moderna, anuncia el Renaixement.
March comparteix amb Dant algunes fonts -els trobadors, els stilnovisti i lescolstica(moviment
filosfic i teolgic que predomina a Europa des del segle VII fins al principi del segle XVII. Era un
sistema de pensament propi del feudalisme, que pretenia coordinar la teologia i la filosofia, i buscava
1'entesa entre la fe i la ra), a ms de tenir inclinaci per la gravetat filosfica lautor

la Divina Comdia. Ambds especularen sobre la natura de lamor i les seves conseqncies, i
tendiren a lanlisi psicolgica. March fou un poeta que posa la seva formaci al servei de la
reflexi amorosa, reflexi centrada en la lluita entre el cos i lnima -o el que s el mateix, entre
lamor espiritual i lamor carnal- en qu es debat el poeta i que li valgu el apellatiu de poeta
escindit.

Pel que fa a Petrarca, tot i la coincidncia en les fonts, la divergncia bsica s formal. El itali
utilitz unes imatges fora allunyades de la cruesa marquiana a lhora dexpressar sentiments
ntims. Ambds autors escriviren poemes sobre la mort de les seves dames, tot i que amb
diferencies notables. Lamor pur desitjat per March i cantat en les seves composicions
perdurava ms enll de la mort.
La mort de lestimada va servir de pretext a March per compondre sis poemes de caire didctic
sobre lamor. Sha de destacar la inclusi de la seva esposa com a objecte literari en els cants de
mort.
Un fet en el qual March es distanci de la poesia daquests autors fou en el tractament de
lobjecte amors. Per als italians la perfecci de la dama ocupava tant espai en les seves obres
com el sofriment per lamor no correspost. En Ausis March, la dama quasi no participa daquest
amor i el poeta sovint es plany de no haver-li expressat el seu amor; no lenalteix, sin que en
veu les imperfeccions.
El poeta de Gandia, que usa senyals tal com feien els trobadors, es diferencia, un cop ms, dels
poetes del seu temps i descobr en una composici (poema XXIII) el nom de la dama, dona
Teresa, que esdevingu un model de perfecci ms espiritual que fsic.
Poesies morals i religioses
Al final de la seva vida, i en veure apropar-se la mort, March, tal com havien fet els trobadors, va
compondre una srie de poemes moralitzants que recorden, temticament parlant, algunes
composicions de joventut, sirventesos morals escrits seguint els cnons de lpoca. Es tracta de
composicions allunyades de la tradici, tant per la forma com pel contingut, de to confidencial i
que amaguen el pessimisme caracterstic del poeta de Gandia, que cerca refugi en la fe. Son
poemes didctics, molt filosfics, que responien al gust per la moralitzaci tan caracterstic del
moment. En aquestes composicions, dinfluncia bsicament aristotlica, March abandona la
temtica amorosa tal com apareixia en la seva obra anterior. Ho podem veure en aquests versos
del poema CVI, en qu intenta instruir-nos sobre els tipus de plaers que podem aconseguir: els
naturals i aquells que es basen en lopini personal, com els diners.
Caracterstiques generals de la poesia d'Ausis March
Lobra de March es formada per 128 composicions de tipus amors i moral que recullen els trets
ms rellevants del nostre poeta i el converteixen en un smbol de modernitat. Aquests trets
afecten tant el contingut com la forma de les composicions, i podrien resumir-se en:
s de la llengua catalana com a llengua literria.
Fidelitat a lestructura de la can trobadoresca: utilitzaci destrofes de vuit versos decasllabs
i una tornada de quatre versos. s de versos estramps (versos lliures o blancs).
Utilitzaci de senyals, malgrat la descoberta del nom de la dama en alguna composici.
Construcci caracterstica de les comparacions a partir dimatges de procedncia diversa.
Contingut de tipus moral i didctic dinfluncia escolstica i clssica.
Plantejament de la dicotomia amor sensual-amor espiritual o intellectual.
- s de versos estramps (versos lliures o blancs)

- Edat Moderna
C. S. XVI - XVIII
Durant aquests tres segles, tota la creaci literria catalana ha estat emmarcada dins del perode
conegut com a la Decadncia. Per a contextualitzar aquest perode ho farem des de dues
vessants, primerament analitzant concretament en qu va consistir aquest perode de la literatura
catalana de la Decadncia i desprs analitzant els moviments literaris que es van produir a nivell
europeu i de la Pennsula, ja que, com ja veurem, la creaci literria catalana va participar molt
poc en els mateixos per causes adverses que esmentarem a continuaci, parlant en el primer cas
de la literatura popular i en el segon de la literatura popular.
LA DECADENCIA
Aquest perode literari de la cultura catalana, certament s el ms fosc o obscur, perqu la creaci
literria disminueix en qualitat i quantitat dobres considerablement. s un perode on clarament
es combinen diversos factors negatius per a Catalunya: lafebliment de la personalitat poltica,
una davallada en la qualitat de les obres produdes i, en general, lestabliment duna situaci
radicalment diglssica en la conscincia lingstica dels agents culturals. Un procs que queda
totalment contrastat o oposat al perode anterior, considerat lpoca daurada de la literatura
catalana.
En aquest context histric tan desfavorable per a la Catalunya daleshores, trobem diversos actes
o fets que agreugeixen o sn causants directes daquesta situaci.
Entre aquests calen destacar la progressiva castellanitzaci de la cort, sobretot arran del casament
de Ferran II i Isabel la Catlica (1469), i la poltica uniformitzadora i centralista de la dinastia
dels ustries. Ja cap a segle XVIII, arriba el moment culminant de la situaci de diglssia
cultural i lingstica del catal i Catalunya en tot el seu mbit poltic, amb el Decret de Nova
Planta (1716), a travs del qual el rei Felip V impos labsolutisme monrquic a la tradici
constitucional catalana.
Malgrat aix, la llengua catalana va continuar emprant-se en lmbit oral i familiar malgrat
estigus prohibida i aix va permetre la seva transmissi en aquestes manifestacions literries
populars.
Persones com Cristfor Despopi (s. XVI) Baldiri Reixac (s. XVIII) o Josep P. Ballot, van ser
veus que van alar-se per criticar la situaci de prdua del catal i la seva prohibici i nulla
utilitzaci en lmbit social, recordant, a nivell oficial. Per van ser de forma allada, ja que la
dura repressi evitava la seva plena manifestaci.
La literatura popular i tradicional est formada a nivell del poble, segons les seves creences,
costums i tradicions i es forma a partir de limmediat, del que es viu dia a dia.
Les seves caracterstiques pel que fa a les seves obres o creacions literries, sens presenten,
doncs, clares: sn annimes (tot i que en un inici tenen un autor individual), sn transmeses
oralment de generaci en generaci i per aix tot sovint shi afegia un ritme meldic per a
facilitar-ne la seva memoritzaci. Al cap dels anys, aquestes melodies o canons, van ser
recopilades en els coneguts canoners o altres reculls.
LA POESIA
Centrant-nos concretament amb la lrica, no sn moltes les composicions que ens han pogut
arribar de la poesia popular medieval. Dins daquest gnere, podem classificar o observar dos
grups: el Canoner i el Romancer.

El Canoner
Dins del Canoner, hi trobem diferents composicions, que les podem classificar en quatre tipus:
Els goigs, composicions religioses acompanyades duna melodia senzilla, amb una lloana a
Jesucrist o a una verge. Per exemple, Los set goigs de la Mare de Du del Roser molt devots o de
tot lany.
Les nadales, composicions, com indica el seu nom, prpies dels temps de Nadal. Per exemple, El
rabad.
Les canons de bandolers i lladres de cam ral, que es tracta de poemes narratius que conten fets
concrets, com pot ser el bandolerisme a Catalunya. Un exemple en podria ser, la histria de Joan
de Serrallonga.
Les corrandes i canons de pandero, eren canons cantades per les majorales de les confraries de
la Mare de Du del Roser.
El Romancer
Els romanos provenen dels antics cantars de gesta, fragments que el poble guardava en memria
i homenatge a aquells llargs poemes creats per els joglars en temps passats que interpretaven en
places i castells.
Els romanos els podem classificar en tres grups segons la seva procedncia: procedncia
francesa o provenal, de segle XV, com per exemple La pres de Lleida; els de procedncia
castellana, que apareixen a partir de segle XVI, com ara el poema Santa Caterina, i finalment,
els romanos autctons, que van aparixer a partir dels segles XVII i XVIII, algun de fora
conegut, com ara Elm Compte Arnau.

ELS MOVIMENTS DE LPOCA

En aquests moviments literaris i culturals, lart catal no en va prendre massa part, per s que
ens trobem amb alguna obra corresponent a aquests.
EL RENAIXEMENT
Sinicia al segle XV a Itlia i acaba al segle XVI. Es va caracteritzar per un retorn als ideals de
lantiguitat clssica. Aix ens porta a parlar a un segon humanisme, centrat en la filosofia, la
filologia i la teologia, expressat en llat. Aix les idees de lantropocntrica respecte el
teocentrisme van ressorgir, deixant a part o de banda tot el perode de lpoca medieval. s en
aquesta poca quan comena la concepci i la creaci de estat modern, centrat en la Reforma i
la Contrareforma. En algunes de les manifestacions literries cultes, trobem barreges de la
llengua catalana i lespanyola.
La poesia del Renaixement va seguir tres lnies bsiques: una lnia medievalitzant, molt influda
per Ausis March, una lnia de clara influncia italiana, que intentava equiparar la creaci
catalana amb els models del Renaixement, i una darrera lnia, de caire popular, que imitava la
poesia popular i tradicional.
EL BARROC
s un moviment que es va donar per Europa des de finals de segle XVI fins a finals del XVII. Va
caracteritzar-se per una oposici al moviment anterior, el Renaixement. Aix tots els ideals i
valors daquest anterior moviment van ser substituts pels contraris, caracteritzant-se per levasi.
Aix el Barroc planteja un estil artificis, recargolat, recarregat i enfarfegat, donant-li un sentit o
visi pejorativa.

Dins daquesta evasi, els temes anaven totalment relacionats amb aspectes com el pas del temps
que destrueix la bellesa, les illusions ptimes que permeten defugir una realitat desagradable;...
Dins del barroc podem distingir dues actituds diferents pel que fa a lexpressi de sentiments:
El conceptisme, una lnia burlesca i satrica.
El culteranisme, que cercava la bellesa perfecta mitjanant lexageraci de les formes
renaixentistes.
LA ILLUSTRACI
Va ser un corrent de pensament que exalt la ra i impuls lesperit crtic i la idea de progrs. El
segle en el qual es manifest, tamb sel coneix com a segle de les Llums. Com a rerefons va
tenir el racionalisme i lempirisme i est contextualitzat histricament per un segle caracteritzat
per descobriments cientfics i tcnics, i per importants canvis poltics i socials. Es creu en la
llibertat i igualtat natural per a tots. Com a clar exemple trobem el lema de la Revoluci
Francesa, libert, fraternit, egalit (llibertat, fraternitat i igualtat), labolici de lantic Rgim.
s en aquest segle quan comena un inters clau per a la cincia i les lgies, que servir de
base per a posteriorment, iniciar la recuperaci literria i documental de la llengua catalana.
EL NEOCLASSICISME
s un corrent esttic que provenia del classicisme francs. Sabandonen els ideals barrocs i els
clssics retornen, on lharmonia i lordre ho s tot. Aquest moviment queda totalment
complementat amb la mentalitat racional del segle XVIII.
Aquests moviment, per no va influir prcticament gens per no afirmar que no hi va haver cap
creaci literria en el principat. Lnic lloc on potser es va crear un literatura catalana
neoclassicista, va ser a Menorca, amb Joan Ramis i Ramis (1746-1819), poeta i dramaturg
menorqu, com a capdavanter.

AUTOR DAQUEST PERODE: FRANCESC VICENT GARCIA

Vida:
Francesc Vicent Garcia neix a Tortosa, versemblantment, lany 1579, fill de Francesc Garcia,
dofici passamaner i de Margarida Ferrandis. De molt jove es queda orfe de pare. Pot molt ben
ser, malgrat que no hi ha referncies documentals, que una beca li permet estudiar a Lleida
(1595). Sembla que all es relaciona amb el company destudis en Pere de Montcada. Fruit
daquesta amistat, la poderosa famlia Montcada es converteix en la seva protectora.
A la diada de Corpus de 1599 s a Barcelona coincidint amb la visita del rei Felip III. Hom
pensa que aqu probablement hi continu els estudis. Fet prou clarificador s que a finals de
1601 hi rep la tonsura i els ordes menors, segons que consta en el Llibre dordes de larxiu
dioces de Barcelona.
Al setembre del 1605 es ordenat prevere en la capella de Santa Maria de la Rodona de Vic,
monument romnic de forma circular del segle XII malauradament ja desaparegut.
Al desembre del 1606 guanya unes oposicions i sel nomena rector de la parrquia de Vallfogona
de Riucorb, tenia aleshores vint-i-set anys.
Pren part al concurs literari de poesia (1610), que se celebrava a Girona per commemorar la
beatificaci de Sant Ignasi de Loyola. El tema, en llengua catalana, consistia a compondre una
glossa duna quintilla a "A Sant Ignasi de Loyola" que prviament proporcionaven els
convocants del certamen.
Al 1614 el trobem de bell nou a Barcelona on participa en les festes de beatificaci de Santa
Teresa. Daquell esdeveniment ens en queda una enginyosa composici dedicada a la Santa:

"Tanta temor, Teresa, tanta pena". Consisteix en un sonet acrstic, on pot llegir-se el nom Teresa
de Jess en diferents direccions.
Lany 1621 Pere Montcada va ser nomenat bisbe de Girona. Ben aviat, crida a Mn. Vicent
Garcia perqu es faci crrec de la secretaria particular del bisbat. En ocasi de lbit del rei
Felip III a la Catedral de Girona se celebraren unes exquies solemnes. El Prelat encoman la
prdica de loraci fnebre a mossn Vicent Garcia. Aquest serm ms endavant fou publicat i
s lnic text en prosa que coneixem del rector-poeta.
En 1622 s investit doctor en Teologia.
Consta una absncia a la parrquia de 8-9 mesos, durant la qual lanecdotari popular situa el
nostre Rector en un viatge a Madrid. Es diu que el rei Felip IV dispos que el Dr.
Garcia entrs a la cort. Durant lestada a Madrid es relaciona amb altres escriptors de lpoca,
entre ells Lope de Vega.
'Vox populi' diu que en el viatge de retorn a Vallfogona, el nostre poeta va emmalalt. Hi ha qui
fins i tot insinua un possible emmetzinament al pas per Saragossa. Mesos ms tard, ja a la seva
rectoria, a Vallfogona de Riucorb, expirava desprs de patir una llarga agonia, era el 2 de
setembre de lany 1623, quan noms tenia quaranta-quatre anys. Es creu que en aquests ltims
dies de la seva vida mortal es quan compos el celebrat poema "Lltim cant". Cal, no obstant,
senyalar que actualment es dubta de la seva autoria.
Estil:
Va ser un poeta del moviment literari del Barroc, concretament del conceptisme. Destacat per les
lletres catalanes per la varietat i diversitat de la seva poca, fou continuador dun corrent literari
catal a imitaci de la poesia castellana i va presentar dues actituds ben diferenciades: una
delegant i retrica, i una daltra de satrica, irnica, burlesca i escatagrica, que s la que ms
fama li va dur. El gust per la ironia i el humor permet la creaci daquestes composicions i don
lloc al vallfogonisme, corrent que augment la seva fama. Cal pensar, per, en la versatilitat dun
autor, capa de concebre unes composicions duna elegncia i una delicades extremes i alhora,
unes altres dobscenes i sarcstiques, que sacosten, de vegades, a la crueltat. Part de la seva
obra no fou publicada fins a lany 1703 i aparegu amb el ttol dharmonia DEL Parns.

- Edat Contempornia
D. S. XIX
1. poca i moviment literari:
En primer lloc parlarem de lpoca i desprs tot seguit introduirem el moviment literari o corrent
artstic que es seguia en lpoca que hem especificat.
El segle XIX es considera que fou una poca de grans i destacats canvis socials, tots aquests per
sentenien si es miraven des de la perspectiva del segle anterior, en el qual shavia establert una
poltica centralitzadora dels Borbons, que supos labolici de les institucions prpies de
Catalunya i la prohibici de ls oficial de la llengua catalana.
Aix doncs durant el segle XIX la societat de lantic Rgim va entrar en crisi i va ser substituda
per un nou model dissenyat per la burgesia sorgida a partir de la revoluci industrial.
La burgesia es desenvolupa grcies a laugment demogrfic de Catalunya, que unit a lextensi i
la intensificaci de la producci agrcola foment laparici dun capital que dna suport a la

creaci duna indstria que es convert en la base del creixement econmic de la Catalunya del
segle XIX.
A ms a ms just abans del inici del segle XIX i lligat amb aquest nou canvi la societat de
lpoca (institucions, personalitats, etc.) comencen a prendre inters per la histria i la llengua de
Catalunya fet que provoca que soriginin noves institucions com per exemple, la Real Acadmia
de Buenas Letras de Barcelona.
Per si encara fos poc tot el que va passar, lantic Rgim no va ser capa de donar resposta als
problemes viscuts al llarg del segle XIX, com ara la guerra del Francs, el Trienni Liberal i la
crisi del trfic colonial.
Per tant la situaci poltica del pas era desoladora i de misria , concretada en una agitaci social
i una crisi econmica persistent. Al mateix temps les classes socials sinteressaren per la identitat
del seu poble i aix feu que simpulss el moviment de la Renaixena.
El moviment literari de lpoca com haureu pogut veure s la renaixena i el romanticisme.
La Renaixena s el ttol que la histria ha concedit al perode que va des de 1833 fins a 1877 i
en el qual es dna impuls a la producci literria culta en llengua catalana desprs de tres segles
de decadncia.
Com deia anteriorment la causa directa del moviment de la Renaixena va ser lagitaci social
viscuda entre els segles XVIII-XIX com a conseqncia dels canvis poltics i dels problemes
econmics, com tamb el inters per lestudi i ls de la llengua catalana.
De totes maneres, cal afegir-hi tamb idees provinents del Romanticisme que van aconseguir
introduir alguns dels corrents ms innovadors del moment a Europa.
Aix doncs els objectius de la Renaixena estaven clarament marcats. En primer lloc recuperar i
depurar la llengua catalana, en segon lloc intentar conscienciar a la poblaci de la identificaci
entre llengua i naci, seguidament fomentar laparici de nous escriptors que permetessin
recuperar els diferents gneres literaris i per ltim impulsar el paper de les institucions com
tamb la creaci de noves entitats.
Anteriorment feia referncia al Romanticisme com a complement, cal dir que fou un moviment
literari sorgit a Alemanya al final del segle XVIII i que sestengu rpidament per Europa.
Cal dir que es caracteritza per la seva originalitat i la imaginaci en lacte de creaci, pel paper
de lartista com un sser superior, per la visi dinmica de la natura i per ls del mite, el smbol i
la ironia. Tamb es poden considerar caracterstiques lintegrs per la foscor, el caos, lagitaci i
tot all oposat a la ra. Alhora mostren inters pel passat remot, ledat mitjana i es que aquesta va
ser lpoca de mxim esplendor de la literatura culta en llengua catalana.
En aquesta poca la Renaixena es van tornar a instaurar els Jocs Florals. Es tractava duns
certmens literaris manllevats de la tradici trobadoresca, duna banda per inters romntic i de
laltra, per cercar mostres didentitat nacional en un passat gloris. En destaca daquest joc els
seu lema: Ptria, Fe i Amor, que alhora corresponien als premis que satorgaven en poesia:
Englantina, Viola i Flor Natural. El poeta que resultava ser el guanyador dels tres premis era
considerat Mestre en Gai Saber.
Cal dir que un dels aspectes i potser el ms important pels quals es van reintegrar el jocs florals
va ser perqu propiciaren laparici de noves generacions dautors.

2. Autors:
Bsicament lautor principal de poesia al segle XIX es Jacint Verdaguer, aix doncs lexplicar
aprofundint una mica en la seva vida com a poeta i per ltim anunciarem alguns poetes del segle
XIX que no van tenir tan dxit.
Jacint Verdaguer va nixer a Folgueroles el 1845, era fill duna famlia humil i com la majoria
ingress en un seminari per curses els estudis eclesistics. Per ben aviat es comena a interessa
en la poesia i participa en tertlies literries. El 1865 participa per primera vegada als Jocs

Florals i en va obtenir dos premis, conscient de les seves capacitats i de la seva malaltia
sembarc com a capell a la Companyia Transatlntica.
A partir daquest moment comena a escriure poesia i un cop recuperat de la seva malaltia i
establert a Barcelona comena a pblica les seves obres ms conegudes.
Per no tot va ser aix de fcil fins a la seva mort sin que va ser acusat de follia, fet que va
provocar que li retiressin les llicncies sacerdotals. Afortunadament ms endavant les pogu
recuperar.
Fruit daquesta crisi, Verdaguer va escriure una srie darticles titulats en defensa prpia (18951897), desgraciadament el 1902 mor a Vallvidrera, a causa de tuberculosi.
Potser si tan sols ens llegim la biografia anterior semblar que no sigui un poeta amb el que
sanomena una gran carrera, doncs no s molt important ja que va representar la recuperaci de
la poesia culta en catal desprs de tres segles de decadncia.
Si hagussim de definir la obra de Verdaguer breument podrem dir que es tracta duna obra de
tradici romntica combinada amb elements procedents de la Renaixena i influenciada per la
lrica trobadoresca, de la qual era hereu. Els principals temes que hi tract van ser Catalunya, la
ptria, Du i la fe.
Podem establir diferents criteris per establir una classificaci de la poesia de Verdaguer, creiem
que el ms adient seria:
- Poesia pica: Els dos grans poemes pics verdaguerians sn: Latlntida (1877) i Canig
(1886), aquest ltim el podem trobar en la selecci de poemes que ens hem hagut de llegir.
Centrant-nos doncs en Canig podem dir que s un poema pic format per dotze cants i u epleg.
Lacci transcorre pels volts de lany 1000 i connecta amb els orgens llegendaris de Catalunya.
- Poesia lrica: Dins de lobra de Verdaguer i tractant doncs exclusivament la poesia de carcter
lric cal que distingim entre poesia patritica i poesia religiosa. La poesia lrica verdagueriana s
la que connecta millor amb les arrels populars i sinspira en la poesia tradicional.
Com comentava en el principi de lapartat, no noms la poesia del segle XIX fou escrita per
Jacint Verdaguer, sin que tamb en destaquen altres actors de carcter ms secundari, en sn
exemples: Francesc Vicent Garcia, Bonaventura Carles Aribau, Teodor Llorente, etc.

E. S. XX
EL MODERNISME
A partir de lany 1892 sorgeix un grup dartistes i intellectuals que es defineixen com a
modernistes. Amb aquesta paraula de modernista volien expresar el seu desig de modernitat, que
es concretava en la voluntat dobrir la cultura catalana als corrents culturals ms moderns.
Lobjectiu dels modernistes era transformar la societat a travs de lart i lacci poltica per
situar-la a nivell europeu.
Els modernistes van reaccionar contra el moviment de la Renaixena, perqu el consideraven
massa endarrerit i massa tradicionalista.
El periode modernista
El modernisme catal comprn un perode duns vint anys : sinicia pblicament el 1989, amb la
celebraci de la primera Festa Modernista a la poblaci de Sitges, i es dna per acabat el 1911
any de la mort del poeta i periodista Joan Maragall.
Laspecte ms peculiar del Modernisme ctala s que aconsegueix introduir lart en totes les
manifestacions de la vida social.

Per donar a conixer les noves idees artstiques, els modernistes catalans saplegaven en actes;
disposaven de publicacions o es reunien a fer tertlies.
Una reacci romntica
Durant el segle XIX a Europa hi van ahaver dos grans moviments culturals artstics oposats: el
Romanticisme /defensaven la llibertat, la imaginaci, la sensibilitat...) i el Realisme (defensaven
lobjectivitat, la ciencia...). Els modernistesvan reaccionar contra el Realisme i es van sumar al
moviment romntic: anhelaven un mn ideal, creien en la intuci i lespontanetat, i els atreien
el misteri i lspiritualitat.
Lartitsta i la societat.
Els modernistes eren generalmet joves insatisfets de la societat que es rebellaven contra la
cultura anteriror (que consideraven vella) i contra els seus propis pares (burgesos que noms es
preocupaven pel seus negocis). Aquests joves volien ser artistes, marxar de cas ai portar una vida
bohemia, s a dir, una vida lliure i contrria a le snormes i les vonvencions socials de lpoca.
Pretenien viure exclusivament de la seva creaci artstica. El rebuig a la societat que sentien els
modernistes va donar lloc a dues reaccions diferents. Per una banda regeneracionista, volien
transformar la societat: creien que lart i la cultura eren els mitjans idonis per. aconseguir uns
scocietat nova, radicalment diferent, i per altra banda esteticista (on destacava Santiago
Russinyol), que va optar per desentender-sen completament dun Art entes com una religi.

JOAN MARAGALL (1860-1911)

Joan Maragall va nixer a Barcelona lany 1860 en una familia dedicada a la industria textil.
Com era lhereu el seu pare volia que sincorpors de seguida a lempresa perqu sen fes crrec.
Ell per, manifest la seva intenci de fer carrera universitaria. Aix que al 1879 amb el
consentiment familiar, Maragall va comenar la carrera de Dret. De fet el que linteressava era
relacionar-seamb la joventut illustrada i formar-se com a intellectual. Per. aix va alternar les
classes amb les comferncies i tertlies, lestudi didiomes i la lectura dels grans escriptors
europeus de lpoca.
Lany 1890, va iniciar la seva activitat periodstica: va entrar a ka redacci del Diario de
Barcelona i, pocs anys desprs, va collaborar a la revista LAven.
Com a peridista va destcar pels seus articles dopini i les seves ressenyes literries amb les
quals va a dur una tasca de divulgaci dels autors europeus ms importants daleshores.
La paraula viva
Joan Maragall va elaborar una teoria potica propia, que va definir amb el nom de paraula viva.
Segons aquesta teoria el poeta ha de contemplar la realitati esperar aquell moment, especialment
intens, en qu arriba lautntica inspiraci. Lesparaules que surten de dins sn les autenticament
vives.
En general, Maragall s un poeta que vol transemtre el seu esperit optimista : la seva obra potica
s una exaltaci de la vida i la natura. Maragall sap plasmar la seva actitud vitalista i positivista.
La vaca cega

Un dels temes principals de Joan Maragall s el de la natura. Com que ell s un home de ciutat,
al veure la natura queda impressionat i meravellat.
Maragall, veu en la natura la cara visible de Du, i el poeta t la missi de transmetre la gran
emoci que li produeix la contemplaci daquest espectacle bell i perfecte que s la natura.
Cada fet que emocionava a Maragall es convertia en un poema. Maragall va veure en la ceguesa
de la vaca un sentit ms profund: lacci cruel (un noi li buida lull) i lacci del dest (se li ha
posat un tel a lull), fan daquesta vaca, un sser solitari de presencia trgica, que simbolitza
lindividu allat i incomprs, tal com se sentien molts artistes modernistes.
Visions i cants (1900)
Visions i cants s el llibre que marc linici duna projecci pblica i cvica de Maragall com a
poeta.
Maragall volia que el carcter com dels herois del llibre, sovint allunyats de la personalitat real i
de les circumstncies biogrfiques del poeta, represents una carcter o idelogia essencial del
catal.
En la darrera versi, al final de la seva vida, Maragall va fer una interpretaci del mite molt
conservadora.
Els cants daquests llibre insisteixen en el carcter misteris i revelador de la poesia, associat al
geni nacional i popular. Altres cants subratllen ms un sentiment nacionalista, sense renunciar a
un programa regeneracionista
Seqncies (1911)
Aquest s el darrer recull potic de Maragall, que va ser publicat poc abans de la seva mort.
Cont el testimoni ideolgic i religis : el Cant espiritual, que es tanca amb la declaraci
explcita dun acte de fe catlica.

NOUCENTISME
En comenar el segle XX (al mil nou-cents), la societat catalana va sentir la necessitat de
renovar, amb elements i estils nous, lactivitat cultural i literria del segle XIX. Daqu va sorgir
el moviment noucentista: un moviment ideolgic i cultural nou per al segle del mil nou-cents.
Lpoca desplendor del Noucentisme abraa el perode que va de lany 1906 al 1923.
Un programa basat en lautoritat, la regla i lharmonia
El Noucentisme va ser possible grcies a lacci conjunta de les institucions poltiques catalanes
(sobretot la de la Mancomunitat de Catalunya) i els promotors de la cultura (Eugeni dOrs,
Pompeu Fabra i Josep Carner)
Eugeni dOrs, s linventor del terme Noucentisme, va ser el responsable de fixar lideari del nou
moviment, creia que el Noucentisme havia de transformar la societat perqu fos ms culta i
civilitzada. Que no tan sols shavien de crear biblioteques i escoles, sin que hi havia dhaver
una autoritat, una regla i una submissi dels individus a linters general.
Linstitut dEstudis Catalans i la codificaci lingstica
Els modernistes havien dut a terme una campanya lingstica molt favorable per a lestabliment
dunes normes gramaticals comunes per. a tots els usuaris de la llengua, s en lpoca del

Noucentisme quan es fa realment una normativa gramatical unificada. La creaci de lInstitut

dEstudis Catalans (1907), i lencrrec fet a Pompeu Fabra de tirar endavant la codificaci
lingstica representen un gran pas de gran transcendncia.
Aix doncs, lInstitut dEstudis Catalans s la instituci que assumeix la responsabilitat destablir
les normes de la llengua catalana.
Lobra cultural de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una instituci poltica que va dirigir una srie dactivitats
socials i culturals. Cal destacar lacci educativa, principalment a travs de la formaci tcnica i
professional, i la creaci dinstitucions dinamitzadores de lactivitat cultural com la Biblioteca de
Catalunya, la construcci descoles i museus...

La primacia del gnere poltic

En lmbit de la literatura, el Noucentisme va donar la primacia indiscutible a la poesia: la
novella i el teatre van ser considerats com a gneres menors.
L a poesia noucentista encaixa perfectament dins el programa de transformacions socials,
poltiques i culturals del moment ja que el poeta assumeix un paper educatiu i tic, en aquest el
sentit el poeta noucentista transmet una srie de valors com lordre, lharmonia, lequilibri...
En laspecte formal, la poesia noucentista es caracteritza per la perfecci de lobra ben feta:
expressi rica i precisa, abundncia dimatges i figures literries, compliment estricte de les
normes gramaticals i mtriques, harmonia i musicalitat.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep M. De Sagarra va nixer lany 1894. De la seva infantesa recordava amb especial
satisfacci les lectures fetes a la biblioteca familiar i els llargs estius a la finca de Santa Coloma
de Gramenet. All conegu la natura, la gent senzilla i la parla popular dels pagesos.
Acabat el Batxillerat, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i, al mateix
temps, comen a freqentar les tertlies de lAteneu Barcelons i la redacci del diari La veu de
Catalunya, on va entrar en contacte amb lactivitat del periodisme.
Lany 1914 Sagarra publica el seu primer llibre, un recull de poemes; el 1918 estrena la primera
obra teatral, i el 1919 inicia la seva activitat periodstica com a corresponsal dun diari de
Madrid. Fou en aquests anys quan va prendre la decisi de dedicar-se de manera exclusiva a
lactivitat literria: la poesia, el teatre, la novella , el periodisme i la traducci.
De 1920 a 1936 Sagarra va aconseguir ser lescriptor ms popular de Catalunya. Lxit que tenia
i la seva gran facilitat per escriure van fer que en aquests setze anys Sagarra publiqus set llibres
de poesia i estrens 32 obres de teatre.
En esclatar la guerra civil espanyola (1936), Sagarra va ser amenaat i, en conseqncia, es va
veure obligat a exiliar-se a Frana. Va tornar a final dagost de 1940.
Desprs de la guerra, Sagarra va continuar la seva activitat literria en tots els generes.
Destaquen, daquesta poca, la traducci de les obres de Shakespeare i la redacci de les
Memries (1954), una obra extensa en qu evoca els orgens familiars, els records dinfantesa i
les seves vivncies. Va morir a Barcelona a lany 1961.

El teatre potic de Sagarra

Sagarra va omplir els teatres catalans de 1920 a 1936. Es va guanyar, doncs, un pblic fidel, que
anava al teatre a passar lestona, sempre predisposat a emocionar-se davant les situacions
dramtiques i de vegades tamb cmiques- que vivien els personatges. Era un pblic que
valorava el sentimentalisme potic de Sagarra i que laplaudia amb entusiasme.
En les seves obres podem distingir cinc trets caracterstics: uns personatges darrel popular i
tradicional; uns ambients rurals o mariners genrics; uns conflictes sentimentals tractats amb una
certa dosi dhumor; un final feli i un dileg potic, sovint en vers.
Les obres que van tenir ms xit van ser Primer llibre de poemes (1914), Rondalla desparvers
(1918), Lhostal de la Glria (1931), Vida privada (1932), El Caf de la Marina (1933) i La
ferida lluminosa (1954).

LAVANTGUARDISME

- Els moviments davantguarda

Entre les darreries del segle XIX i el primer ter del segle XX es produren tot un seguit
de fets que modificaren leconomia, les relacions socials i, en definitiva, les formes de vida de la
humanitat. Totes aquestes transformacions acabarien esclatant amb les guerres mundials i les
revolucions socialistes i antiimperialistes, per la societat no tornaria a ser la dabans. La
humanitat del segle XX era molt ms dinmica que la del segle XIX, els canvis es produen
duna forma molt ms rpida, per lart i la literatura continuaven ancorades en el passat fins que
a lany 1905 aproximadament, en els ambients urbans europeus culturalment ms actius, va
aparixer lavantguardisme.
Van sorgir diferents grups davantguarda que des dels punts de vista ms diversos i plantejant
alternatives i objectius igualment diferents, qestionaren la cultura tradicional. Tenien un esperit
innovador i experimentador que va trencar completament les normes potiques tradicionals dels
moviments anteriors. Va trencar els motles esttics del passat i va introduir la llibertat absoluta en
el procs de crear el que a lautor li paregus millor, encara que no tingus res a veure amb els
altres. Va ser una llibertat en la qual es podia jugar amb la imaginaci lliurement sense cap
limitaci. La gran paradoxa de lavantguardisme fou quels escriptors i artistes tingueren que
trencar per a crear.
Els moviments davantguarda van ser nombrosos, per els que ms transcendncia han tingut sn
el Cubisme, el Futurisme, tots dos anteriors a la Primera Gran Guerra, i el Dadaisme i el
Surrealisme, posteriors i en part nascuts a conseqncia de la Primera Guerra Mundial.
Totes aquestes corrents es caracteritzen per una cosa molt especial, la qual s, que estaven en
contra del modernisme i volien canviar a la literatura i lart actuals, fer-les lliures, i aix fou el
que aconseguiren.

I. El cubisme
En lany 1907 va sorgir una nova corrent avantguardista que es contraposava a
limpressionisme: el cubisme. El cubisme s davant de tot un art mental perqu busca sempre
mostrar la veritat absoluta.
El cubisme proposava que en la natura existien tres formes fonamentals a partir de les quals es
formava la resta de coses, aquestes eren lesfera, el con i el cilindre. El cubisme no pinta les

aparences sin que les recrea descomposant lobjecte en diversos plnols geomtrics superposats
i baix angles de vista acumulats. El mateix objecte ser representat de front, desquena vist des
damunt, des de baix, per darrere, per obtenir lessncia del objecte que desprs ser reconstruda
en la ment com un tot no laspecte fragmentari que causa la mirada.
El cubisme tamb t altra finalitat, la de crear art.
Aquest es divideix en tres etapes principalment: el cubisme primitiu, que va estar caracteritzat
per els plans volumtrics per sense perspectiva, el analtic que el dota de perspectiva i
monocromia i el cubisme sinttic que introdueix la lnia corba.

II. Futurisme
Moviment artstic davantguarda, fundat per litali Tomasso Marinetti en Itlia a
principis del segle XX i que se proposa exalar la vida contempornia, basant-se en els seus dos
temes dominants: la mquina i el moviment.
Es un intent dadequaci a la literatura i el llenguatge a la meravella de la cincia, de la tcnica,
de la mquina. Es un canto als invents portentosos del segle: lautombil, la electricitat, la
locomotora... Entre les seves idees estan la negaci del passat, amor a la temeritat i al perill,
exaltaci de lo esportiu, de la velocitat.
Caracterstiques:
-El seu tema es la adoraci de la cincia, la tcnica
multiplicador dels poders de lhome.

de la mquina com instrument

-Entre les seves idees estan la negaci del passat, amor a la temeritat i al perill, exaltaci
de lo esportiu, de la velocitat.
-En la plstica els artistes han de
essencials, sin en el seu moviment.

mostrar una realitat, no en les seves formes

-Exaltaci de la intuci i els sentits en front a la intelligncia, aix com el nacionalisme,

militarisme i la guerra.
-Noves tcniques expressives que siguin ms suggeridores; per exemple: supressi del jo en el
poema; el verb deu expressar-se en infinitiu: superstici dadverbis i adjectius com innecessaris;
desaparici dels signes de puntuaci que son creadors de inactivitat; concepci espacial
tipogrfica del poema tales com lutilitzaci de tintes de diversos colors, distints tipus de lletres
para la expressi de distints sensacions, canvi complet del sentit de les lnies que han de dirigirse en totes direccions: verticals, obliqes, circulars, espaiades...
-Recerca de la connexi de lo literari amb la vida, traspassant les fronteres del primer.

III. El Dadaisme
Va nixer amb la primera guerra mundial, tingu mes auge a Frana i en Alemanya, trenca
amb totes les regles i amb la decncia, manifesta un odi a la violncia.
Aquest moviment va ser fundat a 1916 por Tzara, el escriptor alemany Hugo Ball, el artista
alsaci Jean Arp i altres intellectuals que vivien a Zuric, al mateix temps que es produa a Nova

York una revoluci en contra de l'art convencional. Aquesta corrent es la antecessora del
Surrealisme.
Amb la fi d'expressar loposici de tots els valors socials i esttics del moment els dadaistes
recorrien amb freqncia a la utilitzaci de mtodes artstics i literaris que no sentenien, que es
recolzen en labsurd, incoherent e irracional. Les seves presentacions teatrals i els seus
manifestos buscaven impressionar o deixar perplex al pblic amb lobjectiu que aquest
reconsiders els valors daquesta forma.
El dada va decaure a la dcada dels 20 i alguns dels seus membres es varen convertir en figures
destacades del Surrealisme. A meitat de la dcada de 1950 va tornar a sorgir en N.Y. cert inters
per el dada entre compositors, escriptors i artistes que van produir obres amb caracterstiques
similars.

IV. Surrealisme
Es un moviment artstic i literari fundant per el poeta i crtic francs Andr Bretn. Bretn
public el Manifest surrealista en Pars a lany 1924 i es va convertir, acte seguit, en el lder del
grup. El surrealisme sorgeix del moviment anomenat Dada, que reflectia tant el contra tots els
aspectes de la cultura occidental.Com el dadaisme, el surrealisme emfatitzat en paper del
inconscient en lactivitat creadora, per lo utilitzava duna forma molt ms ordenada i seriosa.
Els escriptors surrealistes ms puristes utilitzaren el automatisme com forma literria, es a dir,
escrivien per a no interferir en el pur acte de la creaci. Els artistes deixaven fluir lliurement el
seu pensament per a establir una via de comunicaci amb el subconscient dels seus lectors.
Un tpic exemple de escriptura surrealista el constitueix el proverbi de Paul luard que resa i els
elefants son contagiosos. Ls estricte del automatisme psquic fou modificat ms tard per l's del
conscient, sobre tot en la pintura amb smbols derivats de la psicologia freudiana. Com els seus
precursors los dadaistes, els surrealistes trencaren amb les regles del treball i la seva conducta
personal per a alliberar la seva veritat interior.
El pintor catal Salvador Dal estava associat a un grup de artistes surrealistas de lepoca, per
ms tard fou relegat per la majoria dels artistes surrealistes, ja que estava ms interessat en la
comercialitzaci de seu art que en les idees del moviment. A pesar de que durant cert temps fou
el artista ms representatiu del Surrealisme.

V. L'avantguardisme a Catalunya
Catalunya, receptiva de mena i oberta sempre als esdeveniments culturals, va propagar els
neguits i frustracions que esclaten a la resta d'Europa durant les primeres dcades d'aquest segle.
A Catalunya, l'avantguardisme en el terreny literari, no va suposar, en cap moment, una
alternativa a la literatura oficial, sin que va ser en tots els casos, una peripcia individualitzada,
sense cohesi ni adscripci, realitzada per uns pocs poetes.
A ms a ms, les avantguardes literries catalanes sorgiren a intermitncies, mentre que,
simultniament i parallela, es desenvolupava una esttica rigorosa, amb conscincia d'escola,
que volia afermar i ho feia, una literatura normalitzada en llengua catalana: el noucentisme.
L'avantguarda literria a Catalunya sacostuma estructurar en tres perodes entre els quals hi ha,
ms o menys llargs, espais de pausament artstic:
-La primera etapa que, cronolgicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre
1916-1924, s a dir fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a
conixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes.

-La segona poca engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influncia del
surrealisme francs. El pintor Dal apareix com a gran revolucionari ocupa l'atenci del pblic.
-El tercer perode es dona ja desprs de la Guerra d'Espanya i en una situaci de difcil
permanncia. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup
d'artistes plstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme.
-Es podria insinuar una quarta etapa que la representaria la poesia visual de Joan Brossa i
Guillem Viladot, dins la dcada dels setanta. s, per, prematur parlar-ne.
Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren,
fonamentalment, les revistes que van tenir, lgicament, una vida molt curta. Editades i
subvencionades pels seus mateixos autors, sovint de escasses possibilitats econmiques, anaven
destinades, inevitablement, a un pblic minoritari per definici.
Podem copsar la relaci de les ms significatives:
Les figures ms representatives de l'avantguardisme literari a Catalunya sn quatre poetes: Josep
M Junoy, Joaquim Folguera, J. V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.
Aquests dos ltims els explicarem amb ms detall unes lneas ms avall i ms detalladament.
La trajectria de J. M Junoy la podem valorar a travs de les revistes que fund o collabor. Va
passar d'una actitud netament avantguardista dels anys vint (Trossos) a una posici conservadora
en els anys trenta (La Nova Revista) per anar a raure a una de molt ms reaccionaria durant els
anys quaranta (Destino).
Joaquim Folguera, mort prematurament, significa un dels divulgadors ms intelligents de
l'avantguarda a Catalunya. Va treballar el poema en forma de calligrama per, molt aviat, la
seva poesia es decanta cap al llenguatge simbolista, degut, probablement, a una desolaci interior
personal causada per una malaltia.

J.V. Foix
J. V. Foix (Barcelona 1893-1987), desprs de la guerra civil, decideix romandre al pas i fer-se
crrec del negoci familiar de les pastisseries a Sarri. Barri on va nixer i va passar la resta de la
seva vida el poeta. Foix, exiliat a la pairal contrada com afirma al primer poema de Les irreals
omegues (1949), que havia estat un destacat periodista, collaborador i cap de cultura de La
Publicitat, des del 1922 fins al 1936, en la impossibilitat d'exercir el periodisme en catal, es
concentra, aleshores, en un particular exili interior, en la reelaboraci i la publicaci de la seva
obra. Com a testimoni de la tradici de l'avantguarda i fidel a les seves conviccions catalanistes,
amb la voluntat de contribuir a la represa cultural, collabora a les revistes ms destacades de la
immediata postguerra: Poesia, Ariel o Al Dau al Set.
L'investigador en poesia
Desprs d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), llibres escrits sota l'influx del
futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, Foix, intellectual i periodista de prestigi
durant la Segona Repblica, evoluciona cap a una posici esttica que s'allunya de la religiositat
de l'avantguarda sense abandonar, per, el comproms amb l'esperit de recerca de la modernitat.
Un poeta pot, sense sser detestable per ning, transcriure o descriure, en clssic, en acadmic,
en naturalista, en realista, en "cubista", etc." I va declarar:

"s ben cert que jo empro, tant com ning, el vers lliure en ritme automtic. Per ho s tamb,
perqu me n'he confessat, que fa temps, potser sempre, que escric els meus poemes en un pla
franc d'investigaci. No em satisf d'anomenar-me poeta, sin investigador en poesia.
El 1972, mostrant la vigncia, al llarg de la seva obra, d'aquestes idees essencials en la seva
potica, J. V. Foix torn a estampar aquest text, amb algunes variacions, com a prleg del seu
llibre de proses potiques Tocant a m. Fins als darrers moments de la seva dilatada prctica
literria, J. V. Foix, en un gest singular, emprant un terme ms habitual en el mn cientfic que en
el mn literari, es defin a ell mateix, doncs, no com a poeta sin com a investigador en poesia.

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894 - Barcelona, 1924)
s el mxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvoluparen a Catalunya
entre els anys 1917 i 1924.
Conegut sobretot com a poeta, s autor tamb d'articles, de manifestos, i d'altres proses de caire
poltic i social. Tamb va publicar diversos articles en castell. La seva obra s marcada per
l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort preco. Els seus poemes amb influncies
avantguardistes per tamb tradicionals evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919)
passant per La gesta dels Estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema
de la rosa als llavis (1923). Va morir de tuberculosi. La ciutat de Barcelona el recorda amb un
monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reprodut el poema Nocturn per a acordi
que fa referncia a l'poca en qu l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra potica ha
estat profusament difosa al gran pblic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Llus
Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat
i Rafel Subirachs, entre d'altres.
Els trets avantguardistes de Joan Salvat-Papasseit:
Segons el testimoniatge dels qui van tractar personalment el poeta i, per tant, van poder
constatar la forma ntima el seu procedir, sembla ser que la causa primera de l'actitud
avantguardista de Salvat-Papasseit rau en la condici social de la seva ascendncia, la qual va
impossibilitar la formaci universitria que l'home de lletres acostuma tenir.
Orfe als set anys d'un fogoner de vaixell mercant mort en accident en alta mar i amb una
migradssima formaci escolar bsica rebuda a l'Asilo Naval Espanyol plaat a la coberta d'un
vaixell al port de Barcelona, Joan Salvat-Papasseit va haver de bregar, des de molt jove, per la
seva subsistncia i la de la seva mare. Ja adult, una tuberculosi crnica li va ensorrar projectes i
li va segar, prematurament, la vida. Malgrat tot, el poeta, fou un home visceral i aferrat
obsessivament a la felicitat epicrica que les petites coses del seu entorn li oferiren.
Fou un self made man, de cultura autodidacta, i les lectures urgents i desordenades d'Ibsen,
Nietzsche i Gorki (Gorkiano s el pseudnim que va utilitzar com articulista) el menaren a una
posici d'individualisme ultrancer amb una forta crrega d'anarquisme. Les seves produccions
en prosa palesen aquesta realitat. El pes de les primeres i lgiques decepcions en el terreny
poltic, si ms no teric, van fer decantar el seu idealisme entusistic cap a un entusiasme potic.
Li calia, doncs, suplir el buit de la seva formaci intellectual, amb una voluntat dinnovaci i,
enfront dels poetes ms prestigiosos del noucentisme, s'autoanomen poeta avantguardista catal
en un full que va aparixer l'any 1920 amb el ttol Contra els poetes amb minscula. Primer
manifest catal futurista.

Fos com fos, l'aventura avantguardista del nostre escriptor s la de l'heroi, la de l'heroi-poeta,
com molt b deia ell mateix en el manifest de 1920. En aquest sentit el lligam vida-poesia era
absolutament cert.
Dos, d'entre tots els moviments d'avantguarda, van influir, especialment, sobre Salvat-Papasseit:
el cubisme i el futurisme.
Seguint les pautes del segon perode del cubisme, anomenat analtic, el poeta practica la
descripci fragmentada, a base de sintagmes que no sn completats i obliguen el lector a acabar
de construir la idea potica. Tamb els talls dels versos a mena de salt de falla.
Del tercer perode del cubisme, anomenat sinttic, el poeta utilitza el collage i el juga a quatre
bandes: lingstic, icnic, tipogrfic i calligramtic.
Els castellanismes que sovintegen a l'obra de Salvat-Papasseit no fan el cas perqu, ben segur,
sn involuntaris.
Del futurisme que postulava Marinetti, en manlleva la supressi parcial dels signes de puntuaci
(sovint mant els dos punts i el guionet equivalent al parntesis. La presncia, en els primers
poemes, de signes aritmtics. La desmembraci del discurs potic. Tamb l's dels espais en
blanc a l'interior del vers (el silenci com a element lexical nou).
En el pla del contingut exposa els postulats ideolgics de Marinetti talls com paraules en
llibertat, l'enaltiment de les invencions tecnolgiques, el culte a la mquina, la velocitat i
l'agressivitat (que en el cas de Salvat s de mena innocent). El bellicisme que tan plaa a Ma rinetti s sublimat en els poemes del nostre autor a travs de formes sinonmiques: lluita, combat,
gesta, brega; la figura del militar com a promotor de la guerra, s substituda per personatges
pintorescos d'indubtable adscripci romntica: lladres, pirates, corsaris i mariners de guerra.

Obres:
(1919) Poemes en ondes hertzianes. Llibre subversiu formalment i socialment. Reivindica un
anarquisme individualitzant. Advoca per una actitud de revolta per tamb dindependncia
personal.
(1921) L'irradiador del port i les gavines. El tema bsic s el maquinisme i a ms un realisme
intimista. Usa un to agressiu un pl ms conformista que l'anterior i ms realista. Fa servir per
primera vegada l'estrofa japonesa "Haikai" posant-la, a vegades, dins d'un calligrama: Vid. "Les
formigues".
Introdueix
un
tema
nou:
l'amor.
(1922) La gesta dels estels. s una sntesi de les propostes elaborades al llibre anterior.
S'eliminen les referncies maquinistes i s'amplien les simbliques, per ex. "la gavina".
(1922) Les conspiracions. De l'internacionalisme que defensava fins llavors passa a un
nacionalisme radical: sn poesies que reivindiquen la independncia de Catalunya. A banda del
tema de la lluita patritica catalana hi ha, tamb una descripci subjectiva (lgicament) de
Castella
i
d'Espanya.
(1923) El poema de la rosa als llavis.

- Va ser escrit entre 1921 i 1923.

- Segons Joaquim Molas aquest llibre: "s l'expressi ms pura de la potica salvatiana".
- Segons Joan Fuster :"Hi havia un Salvat que "poetitzava" una gloriosa i constant convocatria
al jubileu exaltador de la carn, per exemple. L'amor, en els seus versos, t sempre una pulsaci
jovial, innocent i abrupta, feta d'impacincies i de seguretats, que sembla resoldre's en el moment
just en qu la paraula troba la seva arrel en l'orgasme". [...] Se'l pot considerar el millor poema
ertic de la llengua catalana[...] i un dels millors poemes ertics de la literatura europea".
(1925) ssa menor. Poemari pstum (tenia el manuscrit sota el coix al moment de morir), que
presenta un cert desordre. Hi ha poemes de diverses poques. El temes sn, doncs, variats: mn
dels records, elogi dels oficis manuals, erotisme, cert medievalisme, etc.

Conclusions:
En la poesia de Salvat-Papasseit s'hi poden observar els tres objectius segents:
- Descripci intimista de la realitat quotidiana.
- Reivindicaci de l'amor i el sexe com a font de plaer.
- Afirmaci radical d'un pas: CATALUNYA.
LA POSTGUERRA
La guerra civil espanyola va representar un tall drstic en la trajectria ascendent de la creaci
literria catalana. A partir de 1939 lactivitat literria va estar collapsada durant anys. Un gran
nombre descriptors vivien exiliats a lestranger; i els que es van quedar al pas vivien una mena
dexili interior: la prohibici ms absoluta de publicar.
A pesar daquesta situaci realment crtica, les publicacions fetes a lestranger i les fetes aqu
clandestinament van permetre laparici dobres potiques duna gran importncia literria i
simblica, com Nab de Joseph Carner, Elegies de Bierville de Carles Riba i Sol, i de dol de
J.V.Foix.
La persecuci poltica del rgim franquista va posar la llengua catalana en perill de desaparixer.
Per aix, els poetes de la postguerra van convertir la llengua en smbol de la resistncia dun pas
i duna cultura que calia salvar.
La poesia de postguerra de 1939 a 1960 est marcada per les conseqncies de la guerra. s per
aix que sol tenir un to greu i angoixs, i molt sovint fa referncia al dolor, lexili i la mort.

Salvador Espriu (1913-1985)

Salvador Espriu i Castell va nixer lany 1913 a Santa Coloma de Farners (comarca de la
Selva), on el seu pare exercia de notari, per la seva infantesa i la seva joventut van transcrrer
entre Barcelona i Arenys de Mar, vila don era originria la famlia.
Lany 1930 va ingressar a la universitat i va estudiar-hi dues carreres alhora: Dret i Histria
Antiga. Dels anys duniversitari, en va guardar sempre molt bons records, tant del mestratge del
professorat com de les amistats que hi va fer; de manera especial, Espriu recordar sempre in
creuer per la Mediterrnia fet lestiu de 1933: un grup destudiants va visitar Grcia, Palestina i
Egipte. Espriu en va tornar entusiasmat per haver pogut conixer mites clssics, mites que ell
recrear ms endavant en algunes de les seves obres literries.

La guerra civil espanyola (1936-1939) va tallar en sec tots els seus projectes: en aquell moment
volia llicenciar-se en Filologia Clssica i continuar a lestranger els estudis degiptologia. Espriu
va ser mobilitzat i va haver de servir en el departament dAuditoria de Guerra.
La mort dun gran amic seu, el poeta Bartomeu Rossell-Prcel, lany 1938 i la derrota de lestat
republic el 1939 van marcar profundament la futura trajectria vital de Salvador Espriu; fins a
tal punt que va abandonar els seus projectes personals (volia continuar lestudi de les cultures
clssiques i, desprs, convertir-se en professor universitari) i es va apartar de les activitats socials
en senyal de rebuig de la dictadura militar i de protesta per la persecuci de la cultura catalana.
La seva actitud far que, ms endavant, la societat catalana el consideri smbol de la resistncia
interior contra el rgim franquista.
El primer llibre de poemes de Salvador Espriu va ser Cementiri de Sinera, publicat lany 1946.
El seguiren Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), El final del laberint
(1955), La pell de brau (1958), i Setmana Santa (1971). Alguns dels seus poemes foren divulgats
per cantautors com Raimon. La temtica destacada s la preocupaci per la mort i la consegent
reflexi sobre la vida i lhome, com tamb els temes relacionats amb la guerra civil.

Joan Oliver (Pere Quart) (1899-1986)

Joan Oliver, que va publicar la seva obra potica amb el pseudnim de Pere Quart, va nixer a
Sabadell el 1899.
Abans de la guerra civil espanyola, Joan Oliver ja havia conreat els tres grans gneres literaris: la
narraci, el teatre i la poesia. A ms a ms, collaborava en diverses publicacions peridiques.
Des de bon comenament, Oliver va fer s de la ironia, la stira i la pardia per criticar els
defectes que observava en la societat i, en especial, en la classe burgesa.
Lany 1939,com tants altres escriptors i artistes polticament compromesos, es va veure obligat
sortir del pas. Va viure a lexili nou anys, primer a Frana i desprs a Xile. De retorn a
Catalunya, lany 1948, va participar de manera molt activa tant en la resistncia poltica a la
dictadura militar com en les activitats culturals i literries que es realitzaven de manera
clandestina.
Joan Oliver va mantenir sempre la seva independncia i el seu esperit crtic i inconformista. Fidel
als seus plantejaments tics i als seus ideals poltics, es va manifestar pblicament en contra del
rgim monrquic que consagra la Constituci espanyola i mai no va confiar en el sistema
democrtic sorgit duna transici poltica dirigida pels mateixos franquistes.
Joan Oliver va morir a Barcelona lany 1986.

Poesia
En la poesia de Joan Oliver trobem tres etapes marcades per levoluci del poeta.

Primera etapa

La seva poesia sacosta a la ironia morda. En aquesta etapa recorre a mites bblics i els parodia.
Les obres ms destacades daquesta etapa sn Les decapitacions (1934) i Bestiari (1937).

Segona etapa

Escriu des de la visi racionalista i escptica , basada en lexperincia prpia. Trobem temes com
la mort, lexili i el dolor.
Les obres ms destacades sn Sal de Tardor (1947) i Terra de naufragis (1955).

Tercera etapa

El reconeixement dels joves poetes de les noves generacions i la revaloraci de la seva poesia
van fer que reprengus els camins potics de la preguerra: ironia, sarcasme, crtica de lactuaci
de la burgesia, etc.
La obra ms destacada s Vacances pagades (1960).