You are on page 1of 171

ISBN: 978-84-393-9071-8

Depsito Legal: GI-966-2012


Impresin: www.palahi.cat
Girona, 2012
de la edicin: Centro Iberia Graeca
de los textos e ilustraciones: sus respectivos autores

IBERIA GRAECA

El legado arqueolgico
griego en la pennsula Ibrica
El llegat arqueolgic
grec a la pennsula Ibrica
The Greek archaeological legacy
on the Iberian Peninsula

NDICE

IBERIA GRAECA. EL LEGADO ARQUEOLGICO GRIEGO


EN LA PENNSULA IBRICA

presentacin

15

(Consejo Rector del Centro Iberia Graeca)

LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE

Paloma Cabrera

17

(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Las fuentes clsicas griegas


y su relacin con Iberia

25

Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)

Historiografa de la arqueologa griega


en la pennsula Ibrica

35

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Las colonias griegas en Iberia

46

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

La cermica griega en Iberia.


Las vajillas de mesa y de representacin

58

Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)

La cermica griega en Iberia.


nforas y comercio de alimentos

66

Jos Prez Ballester


(Universitat de Valncia)

La numismtica griega en Iberia:


cecas y circulacin monetaria

74

Pere Pau Ripolls


(Universitat de Valncia)

La escultura griega en Iberia

Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

82

La epigrafa griega en Iberia

Mara Paz de Hoz

92

(Universidad de Salamanca)

10

La torutica y la orfebrera griegas en Iberia

103

Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

11

Indgenas y griegos en Iberia:


emulaciones e hibridismos

111

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)

12

Yacimientos, museos y colecciones del legado


arqueolgico griego en Espaa y Portugal

120

Eduardo Garca Alfonso


(Junta de Andaluca, Delegacin Provincial
de Cultura, Mlaga)

13

Mil aos de relaciones polticas, militares


y culturales hispanogriegas (siglos VI-XVI)

137

Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)

14

Las relaciones culturales Espaa-Grecia


desde el siglo XIX hasta la actualidad

145

Pedro Bdenas de la Pea


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterrneo)

15

El Centro Iberia Graeca

156

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Bibliografa y sitios web

Crditos

166
172

NDEX

IBERIA GRAECA. EL LLEGAT ARQUEOLGIC GREC


A LA PENNSULA IBRICA
PRESENTACI

15

(Consell Rector del Centre Iberia Graeca)

Els grecs a Occident

Paloma Cabrera

17

(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

2 Les fonts clssiques gregues

25

i la seva relaci amb Ibria

Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)

Historiografia de larqueologia grega


a la pennsula Ibrica

35

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Les colnies gregues a Ibria

46

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

La cermica grega a Ibria.


Les vaixelles de taula i de representaci

58

Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)

La cermica grega a Ibria.


mfores i comer daliments

66

Jos Prez Ballester


(Universitat de Valncia)

La numismtica grega a Ibria:


seques i circulaci monetria

74

Pere Pau Ripolls


(Universitat de Valncia)

Lescultura grega a Ibria

Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

82

Lepigrafia grega a Ibria

Mara Paz de Hoz

92

(Universidad de Salamanca)

10

La torutica i lorfebreria gregues a Ibria

103

Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

11

Indgenes i grecs: emulacions i hibridismes

111

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)

12

Jaciments, museus i colleccions del llegat


arqueolgic grec A Espanya i Portugal

120

Eduardo Garca Alfonso


(Junta de Andaluca, Delegacin Provincial
de Cultura, Mlaga)

13

Mil anys de relacions poltiques, militars i


culturals hispanogregues (segles VI-XVI)

137

Eusebi Ayensa
(Institut Cervantes dAtenes)

14

Les relacions culturals Espanya-Grcia


des del segle XIX fins lactualitat

145

Pedro Bdenas de la Pea


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterrneo)

15

El Centre Iberia Graeca

156

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Bibliografia i recursos web

Crdits

166
172

Presentacin

PRESENTACI

Consejo Rector del Centro


Iberia Graeca

Consell Rector del Centre


Iberia Graeca

Uno de los objetivos principales que llev a la creacin del Centro Iberia Graeca al Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte del Estado Espaol y al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, fue la difusin y divulgacin
del rico patrimonio arqueolgico griego
conservado en la pennsula Ibrica. La
web del Centro (www.iberiagraeca.org)
permitir en un futuro, gracias a las
actuales tecnologas de la informacin
y comunicacin, acceder de una forma
rpida y con un tratamiento homogneo a toda la documentacin existente
sobre este patrimonio.

Un dels objectius principals que va portar a la creaci del Centre Iberia Graeca
al Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte de lEstat Espanyol i al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, va ser la difusi i divulgaci
del ric patrimoni arqueolgic grec conservat a la pennsula Ibrica. El web
del Centre (www.iberiagraeca.org) permetr en un futur, grcies a les actuals
tecnologies de la informaci i la comunicaci, accedir duna forma rpida i
amb un tractament homogeni a tota
la documentaci existent sobre aquest
patrimoni.

Iberia Graeca. El legado arqueolgico griego en la pennsula Ibrica pretende ser


una carta de presentacin de nuestro
centro y acercar la presencia de la cultura griega de poca antigua en nuestro
pas al pblico no especializado. Queremos expresar nuestro agradecimiento a
los autores de la publicacin as como a
todas las personas e instituciones que,
de una forma u otra, han participado
en la misma; especialmente al Instituto
Cervantes de Atenas que, desde el primer momento, ha ayudado a difundir
la existencia y los objetivos de nuestro
centro en la sociedad griega.

Iberia Graeca. El llegat arqueolgic grec


a la pennsula Ibrica pretn ser una
carta de presentaci del nostre centre
i apropar el pblic no especialitzat a la
presncia de la cultura grega dpoca
antiga al nostre pas. Volem expressar
el nostre agrament als autors de la
publicaci aix com a totes les persones i institucions que, duna forma o
una altra, hi han participat. Donem les
grcies especialment a lInstitut Cervantes dAtenes que, des del primer
moment, ha ajudat a difondre lexistncia i els objectius del nostre centre
a la societat grega.

Centro Iberia Graeca, 18 de mayo de 2012

Centre Iberia Graeca, 18 de maig de 2012

15

LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE*

ELS GRECS A OCCIDENT*

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo
Arqueolgico Nacional)

El relato de la presencia de los griegos en


el extremo occidental del Mediterrneo
es la historia de una relacin fecunda
que se extendi desde el siglo viii a. C.
hasta la conquista romana de Iberia.
Fue sobre todo una historia de inter
cambios comerciales, pero tambin de
contactos culturales. Desde extremos
geogrficos opuestos, dos mundos di
ferentes contribuyeron a conformar
un complejo entramado de culturas
diversas y originales que beben en una
fuente comn, el Mediterrneo.

El relat de la presncia dels grecs en lex


trem occidental de la Mediterrnia s la
histria duna relaci fecunda que es va
estendre des del segle viii a. C. fins a la
conquesta romana dIbria. Fou sobre
tot una histria dintercanvis comer
cials per tamb de contactes culturals.
Des dextrems geogrfics oposats, dos
mons diferents varen contribuir a con
formar un complex entramat de cultu
res diverses i originals que beuen en
una font comuna, la Mediterrnia.

La historia comenz como mito. Los


viajes, la presencia de los antiguos
griegos en el extremo occidental de la
oikoumne o tierra habitada fue pre
cedida por los lenguajes ambiguos
del mito. La imagen del fabuloso Oc

La histria va comenar com a mite. Els


viatges, la presncia dels antics grecs
a lextrem occidental de la oikoumne o
terra habitada fou precedida pels llen
guatges ambigus del mite. La imatge del
fabuls Occident sencarna en laven
tura dHracles. Les seves riqueses en

*Este trabajo ha sido realizado en el marco del pro


yecto HAR2009-07448: Imgenes de Atenas en
el mundo ibrico. Estudio de la iconografa y de la
recepcin de los materiales griegos del siglo iv a. C.
en la pennsula Ibrica.

*Aquest treball ha estat efectuat en el marc del


projecte HAR2009-07448: Imatges dAtenes al
mn ibric. Estudi de la iconografia i de la recep
ci dels materials grecs del segle iv a. C. a la pe
nnsula Ibrica.
17

cidente se encarna en la aventura de


Heracles. Sus riquezas en metales y
ganados sern conquistadas por el h
roe. Un aura de misterio y fabulacin
envuelve tambin las primeras narra
ciones sobre la llegada de navegantes
griegos a Tartessos, que ser para el
imaginario griego el reino ubrrimo

metalls i bestiars seran conquerides per


lheroi. Una aura de misteri i fabulaci
envolta tamb les primeres narracions
sobre larribada de navegants grecs a
Tartessos, que ser per a limaginari
grec el regne ubrrim i esplendors,
encarnaci de lideal utpic del feli ex
trem del mn, exuberant de riqueses i
governat per reis savis i longeus.

Aviat la utopia es convertiria en rea


litat i el mite en histria. Recents ex
cavacions realitzades a Huelva tornen
a posar a debat la data de linici de les
navegacions comercials gregues cap a
la pennsula Ibrica. La presncia de
cermiques tiques i eubees datades
entre el 850 i 760 a. C., ens obliguen
a replantejar la identitat dels comer
ciants que varen portar fins a lempori
tartssic aquests productes cermics.
Si abans lExtrem Occident es conside
rava en aquestes dates una exclusivitat
fencia, avui en dia i a la llum daques
tes troballes, no es pot descartar la pos
sibilitat duna presncia efectiva eubea
en les costes onubenses, la riquesa de
Fig. 1.1.- Cermicas ticas (850-760 a. C.) procedentes
de las excavaciones de Huelva (segn Gonzlez Canales et alii 2004). Cermiques tiques (850-760 a.
C.) procedents de les excavacions de Huelva (segons
Gonzlez Canales et alii 2004).
18

Fig. 1.2.- Escifo eubeo (750-700 a. C.) procedente de las


excavaciones de Huelva (Museo de Huelva). Escif
eubeu (750-700 a. C.) procedent de les excavacions de
Huelva (Museo de Huelva).

y esplendoroso, encarnacin del ideal


utpico del feliz extremo del mundo,
exuberante de riquezas, gobernado por
monarcas sabios y longevos.

Pronto la utopa se convertira en rea


lidad y el mito en historia. Recientes
excavaciones realizadas en Huelva
vuelven a poner a debate la fecha del
inicio de las navegaciones comerciales
griegas hacia la pennsula Ibrica. La
presencia de cermicas ticas y eubeas
datadas entre el 850 y 760 a. C., nos
obligan a replantear la identidad de
los comerciantes que llevaron hasta el
emporio tartsico estos productos cer
micos. Si antes el Extremo Occidente
se consideraba para estas fechas una
exclusividad fenicia, hoy en da, y a la
luz de estos hallazgos, no se puede des
cartar la posibilidad de una presencia
efectiva eubea en las costas onubenses,
cuya riqueza en metales sera conocida
desde tiempo antes en el Mediterrneo
central y oriental. Durante la segunda
mitad del siglo viii y primeros aos del
siglo vii a. C. aumentan las importacio
Fig. 1.3.- Copa tica de Comastas (580-560 a. C.)
procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de
Huelva). Copa tica de Comastas (580-560 a. C.)
procedent de les excavacions de Huelva (Museo de
Huelva).

les quals en metalls seria coneguda des


de temps abans en la Mediterrnia cen
tral i oriental. Durant la segona meitat
del segle viii i primers anys del segle
vii a. C. augmenten les importacions
gregues a Huelva i en les factories fe
ncies de la costa mediterrnia anda
lusa. La identitat dels comerciants que
les varen portar es debat entre fenicis
i grecs, sense que puguem descartar
uns o als altres.

El panorama canvia a partir de finals


del segle vii a. C. ja que lOccident ser
freqentat pels navegants foceus. Ells
foren, com ens diu Herodot (I, 163-5),
Els primers entre els grecs que varen utilitzar grans naus i que varen descobrir
lAdritic, Tirrenia, Ibria i Tartessos.
Arriben al sud de la pennsula Ibrica
a la recerca de metalls, especialment
plata. Comercien amb Tartessos per
tamb estableixen relacions amb els fe
Fig. 1.4.- Casco griego de bronce procedente de la ra de
Huelva (580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia).
Casc grec de bronze procedent de la ria de Huelva
(580-550 a. C.) (Real Academia de la Historia).
19

nes griegas en Huelva y en las factoras


fenicias de la costa mediterrnea anda
luza. La identidad de los comerciantes
que las trajeron se debate entre feni
cios y griegos, sin que podamos des
cartar a unos o a otros.
El panorama cambia a partir de fines
del siglo vii a. C., pues el Occidente
ser frecuentado por los navegantes
foceos. Ellos fueron, como nos cuenta
Herdoto (I, 163-5), los primeros de
entre los griegos que utilizaron gran
des naves y que descubrieron el Adri
tico, Tirrenia, Iberia y Tartessos. Lle
gan al sur de la pennsula Ibrica en
busca de metales, especialmente plata.
Comercian con Tartessos, pero tam
bin establecen relaciones con los feni
cios de la costa malaguea y de Gadir,
aqu seguramente al amparo del gran
santuario de Heracles/Melcart.
Desde fines del siglo vii a. C. los fo
ceos se dirigen hacia la costa noro
riental de la Pennsula. Las recientes
excavaciones efectuadas en Sant Mart
dEmpries han proporcionado datos
de gran importancia para conocer las
primeras etapas de este asentamien
to. La tradicionalmente llamada Palaiapolis de Emporion no fue un cen
tro comercial fundado por los foceos,
sino un establecimiento indgena cuyo
inicio se sita con anterioridad al 850
a. C. Entre 650 y 580 a. C. se produce
la llegada incipiente de productos de
origen fenicio y etrusco. La presencia
focea se constata en los ltimos aos
del siglo vii. Hacia mediados del siglo
vi se inicia la ocupacin en tierra fir
me de un nuevo ncleo griego, dando
20

nicis de la costa malaguenya i de Gadir,


aqu segurament a lempara del gran
santuari dHracles/Melcart.

Des de finals del segle viii a. C. els fo


ceus es dirigeixen cap a la costa nordoriental de la Pennsula. Les recents
excavacions efectuades a Sant Mart
dEmpries han proporcionat dades
de gran importncia per conixer les
primeres etapes daquest assentament.
La tradicionalment anomenada Palai
polis dEmporion no fou un centre co
mercial fundat pels foceus sin un esta
bliment indgena linici del qual se situa
amb anterioritat al 850 a. C. Entre 650 i
580 a. C. es produeix larribada incipient
de productes dorigen fenici i etrusc. La
presncia focea es constata en els dar
rers anys del segle vii. Cap a mitjans del
segle vi sinicia locupaci en terra ferma
dun nou nucli grec que dna origen al
sector urb dEmporion que avui conei
xem com a Nepolis. Aviat aconseguir
un auge econmic extraordinari grcies
a les seves activitats comercials amb les
societats indgenes, que es traduir en
Fig. 1.5.- Copa de Grecia del Este (560-540 a. C.)
procedente de las excavaciones de Huelva (Museo de
Huelva). Copa de Grcia de lEst (560-540 a. C.)
procedent de les excavacions de Huelva (Museo de
Huelva).

origen al sector urbano de Emporion


que hoy conocemos como Nepolis.
Pronto alcanzar un auge econmico
extraordinario gracias a sus actividades
comerciales con las sociedades indge
nas, que se traducir en el crecimiento
urbano de la ciudad, de sus estructuras
arquitectnicas y de sus santuarios.
El mximo desarrollo del comercio
griego en Iberia coincide con la con
solidacin de la cultura ibrica. En
los siglos v y iv a. C. este mundo, es
pecialmente en la zona oriental de la
Pennsula, se convierte en un nuevo
y floreciente mercado que atrae a los
comerciantes mediterrneos, pnicos
y griegos. Es el momento en el que
llegan masivamente importaciones de
vasos ticos, bronces, vino y aceite grie
gos. Emporion ser el principal punto
de entrada de las importaciones ticas
y puerto de embarque de los produc
tos ibricos destinados al Mediterr
neo central y oriental. En su papel de
intermediario Emporion no se limita
a las producciones ticas, sino que se
ampla a los productos de alto valor
procedentes del Mediterrneo central,
como testimonia la llegada en un vo
lumen importante de nforas vinarias
procedentes de Magna Grecia, que se
rn tambin distribuidas a lo largo de
las costas ibricas hasta Cdiz. Manu
facturas cermicas ticas, perfume ti
co y pnico, vino de la Grecia continen
tal e insular, y de la Magna Grecia, y
bronces griegos y centromediterrneos
sern los productos obtenidos a modo
de valiosa contrapartida en pago de los
cereales y metales ibricos. La disper
sin de los productos griegos en tierras

el creixement urb de la ciutat, de les


seves estructures arquitectniques i
dels seus santuaris.
El mxim desenvolupament del comer
grec a Ibria coincideix amb la consoli
daci de la cultura ibrica. Als segles v
i iv a. C. aquest mn, especialment a la
zona oriental de la Pennsula, es con
verteix en un nou i florent mercat que
atreu als comer
ciants mediterranis,
pnics i grecs. s el moment en qu
arriben massivament importacions
de vasos tics, bronzes, vi i oli grecs.
Emporion ser el principal punt den
trada de les importacions tiques i port
dembarcament dels productes ibrics
destinats a la Mediterrnia central i
oriental. En el seu paper dintermediari
Emporion no es limita a les produccions
tiques sin que samplia als productes
dalt valor procedents de la Mediterr
nia central, com testimonia larribada
dun volum important dmfores vin

Fig. 1.6.- Ajuar de una tumba de la necrpolis ibrica


de Galera (Granada) de la segunda mitad del siglo v a.
C. (Museo Arqueolgico Nacional). Aixovar duna
tomba de la necrpolis ibrica de Galera (Granada) de
la segona meitat del segle v a. C. (Museo Arqueolgico
Nacional).
21

ibricas nos habla de la intensidad de


este comercio hasta el 300 a. C., y de la
complejidad de las redes de intercam
bio indgenas, que llevan estas cer
micas hasta Andaluca, Extremadura,
Meseta septentrional y meridional,
Sureste, Levante, Valle del Ebro, Ca
talua, Aragn, e incluso la regin de
Castilla-Len. Desde las ltimas dca
das del siglo v a. C. Emporion consolida
y fortalece sus relaciones comerciales
con otras dos ciudades importantes del
Extremo Occidente: Ibiza y Cdiz, que,
a su vez, actuarn como intermedia
rias y redistribuidoras de los productos
griegos en las regiones bajo su influen
cia econmica y cultural.

Fig. 1.7.- Cermicas ticas y figura de bronce griega de


la necrpolis ibrica de Pozo Moro (Albacete) de inicios del siglo v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
Cermiques tiques i figura de bronze grega de la
necrpolis ibrica de Pozo Moro (Albacete) dinicis del
segle v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
22

ries procedents de Magna Grcia, que


seran tamb distribudes al llarg de les
costes ibriques fins a Cdiz. Manufac
tures cermiques tiques, perfum tic
i pnic, vi de la Grcia continental i in
sular, i de la Magna Grcia, i bronzes
grecs i centromediterranis seran els
productes obtinguts a tall de valuosa
contrapartida en pagament dels cere
als i metalls ibrics. La dispersi dels
productes grecs en terres ibriques ens
parla de la intensitat daquest comer
fins el 300 a. C., i de la complexitat de
les xarxes dintercanvi indgenes que
porten aquestes cermiques fins a An
dalusia, Extremadura, Meseta septen
trional i meridional, Sudest, Llevant, la
Vall de lEbre, Catalunya, Arag i fins i
tot la regi de Castilla-Lle. Des de les
darreres dcades del segle v a. C. Emporion consolida i enforteix les seves rela
cions comercials amb altres dues ciu
tats importants de lextrem occident:
Eivissa i Cdiz. Aquestes, a la seva ve
gada, actuaran com a intermediries i
redistribudores dels productes grecs
en les regions sota la seva influncia
econmica i cultural.
Els vasos grecs adquireixen en lmbit
ibric noves funcions i significats, molt
diferents a vegades daquells pels quals
foren creats. Utilitzats en la vida i en
la mort, aquests vasos es converteixen
en objectes de prestigi, signes que ex
pressen la riquesa i poder de les lites
aristocrtiques, de difcil i redut accs,
atresorats, amortitzats, malbaratats en
accions de consum ostents. Transfor
mats en recipients cineraris, en ofrenes
funerries, convertits en vasos indivi
duals aliens al sentit festiu, a la comu

Los vasos griegos adquieren en el mbi


to ibrico nuevas funciones y significa
dos, muy diferentes a veces de aquellos
para los que fueron creados. Utilizados
en la vida y en la muerte, estos vasos
se convierten en objetos de prestigio,
signos que expresan la riqueza y poder
de las lites aristocrticas, de difcil y
reducido acceso, atesorados, amorti
zados, despilfarrados en acciones de
consumo ostentoso. Transformados
en recipientes cinerarios, en ofrendas
funerarias, convertidos en vasos in
dividuales ajenos al sentido festivo, a
la comunicacin y comensalidad del
mundo griego, dotados de imgenes
nicas, privilegio de unos pocos, imita
dos, miniaturizados, los vasos griegos
trazan nuevos senderos de existencia
en el paisaje de la muerte ibrica.
El impacto del mundo griego sobre las
comunidades ibricas tuvo diferentes
alcances. Las regiones ms prximas
a Emporion recibieron de forma ms
directa y continua sus influjos. Pero el
resto de las regiones tambin supieron
extraer y transformar las manifesta
ciones culturales griegas. La adopcin
de modelos y prototipos escultricos
griegos, reinterpretados siempre con
notable originalidad por los escultores
ibricos es uno de los factores ms des
tacados de este proceso. La influencia
tambin se puede rastrear en la adop
cin ibrica de expresiones artsticas e
iconogrficas de origen no tanto griego
como, ms ampliamente, mediterr
neo. Otra importante manifestacin
cultural debida a la accin griega es
el desarrollo en el siglo iv a. C. de uno
de los sistemas de escritura utilizados

nicaci i comensalitat del mon grec, do


tats dimatges niques, privilegi duns
pocs, imitats, miniaturitzats, els vasos
grecs tracen nous senders dexistncia
en el paisatge de la mort ibrica.
Limpacte del mn grec sobre les co
munitats ibriques va tenir un abast
diferent. Les regions ms prximes a
Emporion varen rebre de forma ms
directa i continua els seus influxos. La
resta de les regions per tamb varen
saber extreure i transformar les mani
festacions culturals gregues. Ladopci
de models i prototips escultrics grecs,
reinterpretats sempre amb notable ori
ginalitat pels escultors ibrics, s un
dels factors ms destacats daquest pro
cs. La influncia tamb es pot rastre

Fig. 1.8.- Plice de cermica tica de figuras rojas de


finales del siglo v a. C. procedente de la necrpolis del
Puig de Serra del poblado ibrico de Ullastret (MACUllastret). Plica de cermica tica de figures roges
de finals del segle v a. C. procedent de la necrpolis
del Puig de Serra del poblat ibric dUllastret (MACUllastret).
23

jar en ladopci ibrica dexpressions


artstiques i iconogrfiques dorigen
no tant grec com, ms mpliament,
mediterrani. Una altre important ma
nifestaci cultural provocada per lacci
grega s el desenvolupament en el se
gle iv a. C. dun dels sistemes descrip
tura utilitzats per transcriure la llengua
ibrica: lanomenat grecoibric, una es
criptura localitzada en el territori de la
Contestnia, de difusi limitada.

para transcribir la lengua ibrica: el lla


mado greco-ibrico, una escritura loca
lizada en el territorio de la Contestania,
de difusin limitada.
Las consecuencias de este encuentro,
dilatado a lo largo de los siglos, fueron
amplias y profundas: el comercio grie
go hizo mucho ms dinmico el desa
rrollo poltico y cultural ibrico, apor
t determinados instrumentos que,
dialcticamente interpretados, fueron
utilizados para expresar las estructuras
polticas e ideolgicas de estas socieda
des, y facilit la contribucin de Iberia
a la gestacin de la historia del Medite
rrneo anterior a Roma.

Fig. 1.9.- Crtera de campana de cermica tica de


figuras rojas del Pintor del Tirso Negro (360-340 a.
C.) procedente de Empries (MAC-Empries).
Crater de campana de cermica tica de figures roges
del Pintor del Tirs Negre (360-340 a. C.) procedent
dEmpries (MAC-Empries).
24

Les conseqncies daquesta trobada,


estesa al llarg dels segles, foren m
plies i profundes: el comer grec va fer
molt ms dinmic el desenvolupament
poltic i cultural ibric; va aportar de
terminats instruments que, dialctica
ment interpretats, foren utilitzats per
expressar les estructures poltiques i
ideolgiques daquestes societats i va
facilitar la contribuci dIbria a la ges
taci de la histria de la Mediterrnia
anterior a Roma.
Fig. 1.10.- Copa tica del grupo de Viena 116 procedente de la necrpolis ibrica de Baza (Granada) de
la primera mitad del siglo iv a. C. (Museo Arqueolgico
Nacional). Copa tica del grup de Viena 116 procedent de la necrpolis ibrica de Baza (Granada) de
la primera meitat del segle iv a. C. (Museo Arqueol
gico Nacional).

LAS FUENTES CLSICAS GRIEGAS Y SU


RELACIN CON IBERIA

LES FONTS CLSSIQUES GREGUES I LA


SEVA RELACI AMB IBRIA

Adolfo J. Domnguez Monedero


(Universidad Autnoma de Madrid)

Aunque parece cada vez ms probable


que navegantes y comerciantes griegos
pudiesen haber llegado a la pennsula
Ibrica durante el siglo viii a. C. (o, in
cluso, antes), acompaando o colabo
rando con los fenicios, los datos que
los mismos griegos pudieron aportar
son de un valor desigual. Quiz algu
nas referencias al Ocano en los Poe
mas Homricos as como en Hesodo
pueden haber llegado a Grecia como
resultado de esas tempranas explora
ciones. Alguna huella pudo quedar en
tradiciones mticas y legendarias, pero
como no afloran hasta bastante tiempo
despus, resulta difcil saber cundo se
han introducido en las mismas.

Encara que sembla cada vegada ms


probable que navegants i comerciants
grecs haguessin arribat a la pennsu
la Ibrica durant el segle viii a. C. (o,
fins i tot, abans) acompanyant o col
laborant amb els fenicis, les dates que
els mateixos grecs varen poder aportar
sn dun valor desigual. Potser algu
nes referncies a lOce en els Poemes
Homrics aix com en Hesode poden
haver arribat a Grcia com a resultat
daquestes primerenques exploracions.
Alguna empremta va poder quedar en
tradicions mtiques i llegendries per,
com que no afloren fins bastant temps
desprs, resulta difcil saber quan s hi
han introdut.

Hay que esperar al gran momento en


el que la presencia griega se atestigua
en la pennsula Ibrica, entre el ltimo
tercio del siglo vii a. C. y mediados del
siglo vi a. C. para ver cmo empiezan
a aparecer nuevas informaciones. Los
primeros datos los encontramos en

Sha desperar al gran moment en qu


la presncia grega es testimonia a la
pennsula Ibrica, entre lltim ter
del segle vii a. C. i mitjans del segle vi
a. C. per veure com comencen a apari
xer noves informacions. Les primeres
dades les trobem en els poetes, com
25

los poetas, como Estescoro de Hme


ra o Anacreonte de Teos, que abarcan
con sus obras buena parte del siglo vi
a. C. Mientras que el primero habla ya
del ro Tartessos y de la plata en la que
eran ricos los territorios peninsulares,
Anacreonte se hace eco de las noticias
transmitidas por los navegantes foceos
acerca de la riqueza de Tartessos y la
longevidad de su mtico rey Arganto
nio, aunque este nombre no aparece
mencionado por el poeta.
El creador de la geografa en Grecia,
Hecateo de Mileto, da en sus obras, de
las que por desgracia slo se conservan
fragmentos, algunos datos sobre lo
calidades y poblaciones situadas en la
pennsula Ibrica. Algunos loggrafos
algo posteriores a Hecateo, como He
rodoro de Heraclea, conservados tam
bin de forma fragmentaria, aportan
asimismo algunas informaciones so
bre las distintas poblaciones que viven

Estescor d Hmera o Anacreont de


Teos, que abasten amb les seves obres
bona part del segle vi a. C. Mentre que
el primer parla ja del rio Tartessos i de
la plata de qu eren rics els territoris
peninsulars, Anacreont es fa ress de
les notcies trameses pels navegants
foceus a lentorn de la riquesa de Tar
tessos i la longevitat del seu mtic rei
Argantoni, encara que aquest nom no
apareix mencionat pel poeta.
El creador de la geografia a Grcia, He
cateu de Milet, dna en les seves obres,
de les quals per desgrcia noms es
conserven fragments, algunes dades
sobre localitats i poblacions ubicades a
la pennsula Ibrica. Alguns loggrafs
una mica posteriors a Hecateu, com
Herodor dHeraclea, conservats tam
b de forma fragmentria, aporten aix
mateix algunes informacions sobre les
diferents poblacions que viuen al llarg
daquesta regi que va essent coneguda

Fig. 2.1.- Mapa del Mediterrneo con la situacin de las principales ciudades foceas documentadas arqueolgicamente (CIG). Mapa de la Mediterrnia amb la situaci de les principals ciutats focees documentades
arqueolgicament (CIG).
26

a lo largo de esa regin que va siendo


conocida por los griegos como Iberia,
un trmino creado por ellos mismos,
pero que, por el momento, abarca slo
las reas costeras puesto que los terri
torios del interior son desconocidos
por completo.
Es bastante probable que la existen
cia de Massalia desde el 600 a. C. y la
fundacin de Emporion, atestiguada ya
unos 25 o 30 aos despus, pudieran
servir para difundir algunas informa
ciones sobre Iberia en el mundo grie
go. La presencia de tropas mercenarias
procedentes de Iberia en los ejrcitos
de Cartago, tanto en el 480 a. C. (bata
lla de Hmera) como a partir del inicio
de las guerras entre los griegos de Si
cilia y los cartagineses en el 409 a. C.,
no dejaba de proporcionar datos sobre
esos individuos y sobre el pas del que
procedan.

pels grecs com Ibria, un terme creat


per ells mateixos, per que, pel mo
ment, compren noms les rees costa
neres ja que els territoris de linterior
sn desconeguts completament.
Es bastant probable que lexistncia de
Massalia des de lany 600 a. C. i la fun
daci dEmporion, testimoniada ja uns
25 o 30 anys desprs, poguessin servir
per difondre algunes informacions so
bre Ibria en el mn grec. La presn
cia de tropes mercenries procedents
dIbria en els exrcits de Cartago, tant
en el 480 a. C. (batalla dHmera) com
a partir de linici de les guerres entre
els grecs de Siclia i els cartaginesos a
Fig. 2.2.- Mapa de la pennsula Ibrica con la situacin
de los asentamientos griegos citados por las Fuentes
clsicas (A. Domnguez/EOSGIS). Mapa de la pennsula Ibrica amb la situaci dels assentaments grecs
que apareixen a les Fonts clssiques (A. Domnguez/
EOSGIS).
27

El primer autor preservado completo


que aporta algunos datos, escasos pero
valiosos, sobre Iberia, es Herdoto.
Aunque escribe durante la segunda mi
tad del siglo v a. C., recoge referencias
correspondientes a momentos mucho
ms antiguos. As, es l quien nos in
forma de los primeros viajes griegos a
Iberia ya durante el ltimo tercio del
siglo vii a. C., iniciados por Coleo de
Samos, as como de la intensificacin
y consolidacin de los contactos bajo
la iniciativa de los foceos. Es Herdoto
quien nos da tambin el nombre del
legendario rey tartesio Argantonio as
como de la amistad que trab con los
foceos, de la oferta que les hizo de ce
derles tierras para que se instalaran en
su territorio y de la ayuda econmica
28

lany 409 a. C. no deixava de propor


cionar dades sobre aquests individus i
sobre el pas del qual procedien.
El primer autor preservat completa
ment que aporta algunes dades, es
casses per valuoses, sobre Ibria, s
Herodot. Encara que escriu durant la
segona meitat del segle v a. C., recull
referncies corresponents a moments
molt ms antics. Aix, s ell que ens
informa dels primers viatges grecs a
Fig. 2.3.- Mapa de la pennsula Ibrica con la situacin
de los asentamientos coloniales (fenicios y griegos) y
los poblados ibricos del levante y sur peninsular (F.
Gracia/G. Munilla, El libro de los beros, Barcelona,
2000). Mapa de la pennsula Ibrica amb la situaci dels assentaments colonials (fenicis i grecs) i els poblats ibrics del llevant i sud peninsular (F. Gracia/G.
Munilla, El llibre dels ibers, Barcelona, 2000).

que les brind para que construyeran


las murallas de Focea.
No son demasiado frecuentes, sin em
bargo, las informaciones sobre Iberia
en autores griegos posteriores aunque
s hay datos sobre el papel que tropas
de Iberia y de las Baleares desempean
en las ya aludidas guerras greco-carta
ginesas en Sicilia. Algunas referencias
aisladas y sin contexto claro muestran
que Iberia no era el centro de atencin
de los autores griegos por ms que los
siglos v y iv a. C. fuesen unos siglos en
los que la actividad de la ciudad grie
ga de Emporion va en aumento. Tan
solo tenemos algunas referencias de
carcter geogrfico en algn periplo
como el del Pseudo-Esclax o las in
formaciones que pudieron derivarse
del viaje de Pteas de Massalia hasta
las islas britnicas, acogidas de forma
desigual por sus contemporneos y
por la posteridad. No sera improbable
que este navegante fuese el primero
en certificar el carcter peninsular de
la pennsula Ibrica merced a las ob
servaciones geogrficas que realiz
durante su viaje. En cualquier caso,
stas y algunas otras pocas referencias
desperdigadas en varios autores lo que
demuestran es que haba, sin duda,
temas que suscitaban mucho ms in
ters entre los escritores griegos que
lo que ocurra en el extremo occidental
del mundo conocido.
La situacin cambiar a partir de fina
les del siglo iii a. C. cuando la llegada
de los cartagineses con Amlcar Barca
propiciar un nuevo inters por los
asuntos de Iberia de la mano de algu

Ibria ja durant el darrer ter del segle


vii a. C., iniciats per Coleu de Samos
aix com de la intensificaci i consoli
daci dels contactes sota la iniciativa
dels foceus. s Herodot qui ens dna
tamb el nom del llegendari rei tarts
sic Argantoni aix com de lamistat que
va establir amb els foceus; de loferta

que els va fer de cedir-los terres perqu


sinstallessin en el seu territori i de
lajut econmic que els va oferir perqu
construssin les muralles de Focea.
Fig. 2.4.- Vista general de la colonia griega de Emporion (Empries, lEscala, Girona). A la izquierda y en
la parte superior de la imagen, el primer ncleo fundacional de la ciudad: la Palaiapolis o Ciudad Antigua (hoy el actual pueblo de Sant Mart dEmpries).
En primer plano, el sector de la Nepolis o Ciudad
Nueva (MAC-Empries). Vista general de la colnia grega dEmporion (Empries, lEscala, Girona). A lesquerra i a la part superior de la imatge, el
primer nucli fundacional de la ciutat: la Palaipolis
o Ciutat Antiga (avui lactual poble de Sant Mart
dEmpries). A primer terme, el sector de la Nepolis o
Ciutat Nova (MAC-Empries).
29

nos de los historiadores griegos que


vinieron con l ejerciendo alguno de
ellos, incluso, como Ssilo de Esparta,
de preceptores de Anbal. La Segunda
Guerra Pnica en Iberia atrajo la aten
cin de estos autores pero tambin de
otros que, aunque romanos, escriban
en griego como Fabio Pctor o Cincio
Alimento y que aportaron valiosos
datos sobre el territorio y sobre las
Fig. 2.5.- Reconstruccin de la ciudad de Empries a
principios del siglo i d.C. con los sectores de la Palaiapolis y de la Nepolis de la ciudad griega de Emporion, controlando el antiguo puerto, y la gran ciudad
romana de poca romano-republicana a la izquierda
del dibujo (MAC-Empries, F. Riart). Reconstrucci de la ciutat dEmpries a principis del segle i d. C.
amb els sectors de la Palaipolis i de la Nepolis de
la ciutat grega dEmporion, controlant lantic port, i
la gran ciutat romana dpoca romano-republicana a
lesquerra del dibuix (MAC-Empries, F. Riart).
30

No sn massa freqents, no obstant


aix, les informacions sobre Ibria en
autors grecs posteriors encara que, si
hi ha dades sobre el paper que tropes
dIbria i de les Balears desenvolupen
en les ja alludides guerres gregocar
tagineses a Siclia. Algunes referncies
allades i sense context clar mostren
que Ibria no era el centre datenci
dels autors grecs per ms que els se
gles v i iv a. C. fossin uns segles on lac
tivitat de la ciutat grega d Emporion va
en augment. Tant sols tenim algunes
referncies de carcter geogrfic en al
gun periple com el del Pseudo-Esclax
o les informacions que poguessin deri
var-se del viatge de Pitees de Massalia
fins a les illes britniques, acollides de
forma desigual pels seus contempora
nis i per la posteritat. No seria impro

poblaciones indgenas. Ser, sin em


bargo, Polibio de Megalpolis quien,
a mediados del siglo ii a. C., visitar
Iberia y aplicar la metodologa griega
de anlisis histrico al conocimiento
de la nueva realidad que los romanos
iban dando a conocer a la sombra de
sus conquistas en el interior de la Pe
nnsula.

La progresiva pacificacin de Iberia,


lograda por la fuerza de las armas ro
manas, har que la cultura griega, que
ya haba calado en Roma en los ltimos
siglos de la Repblica, se extienda a las
tierras conquistadas por ellos. As, toda
una plyade de escritores, sabios, edu
cadores acudir a ese territorio, al que
los romanos denominarn Hispania, a
indagar sobre su geografa y sobre su
historia. De todos ellos conservamos
poco ms que sus nombres, como Po

Fig. 2.6.- Ajuar funerario de la inhumacin nm. 55,


datada en la primera mitad del siglo v a. C., de la
necrpolis griega Bonjoan de Emporion (MAC-Empries). Aixovar funerari de la inhumaci nm. 55,
datada a la primera meitat del segle v a. C., de la necrpolis Bonjoan dEmporion (MAC-Empries).

bable que aquest navegant fos el pri


mer a certificar el carcter peninsular
de la pennsula Ibrica grcies a les
observacions geogrfiques que va rea
litzar durant el seu viatge. En qualsevol
cas, aquestes i algunes altres poques
referncies escampades en diferents
autors demostren que hi havia, sens
dubte, temes que suscitaven molt ms
inters entre els escriptors grecs que el
que succea en lextrem occidental del
mn conegut.
La situaci canviar a partir de finals
del segle iii a. C. quan larribada dels
cartaginesos com Amlcar Barca far
propici un nou inters pels assumptes
dIbria de la m dalguns dels histo
riadors grecs que varen venir amb ell.
Algun dells, fins i tot, com Ssil dEs
parta va exercir de preceptor dAnbal.
La Segona Guerra Pnica a Ibria va
atreure latenci daquests autors per
tamb daltres que, encara romans,

Fig. 2.7.- Detalle de un joven ebrio con un kylix que


aparece en una crtera de columnas de cermica tica
de figuras rojas del pintor de Agrigento (460-450 a. C.)
procedente de Empries (MAC-Empries). Detall
dun jove ebri amb un clix que apareix en un crater de
columnes de cermica tica de figures roges del pintor dAgrigento (460-450 a. C.) procedent dEmpries
(MAC-Empries).
31

escrivien en grec com Fabi Pctor o


Cinci Aliment i que varen aportar
valuoses dades sobre el territori i
sobre les poblacions indgenes. Ser,
no obstant aix, Polibi de Megalpolis
qui, a mitjans del segle ii a. C., visitar
Ibria i aplicar la metodologia grega
danlisi histrica al coneixement de la
nova realitat que els romans aportaven
a lombra de les seves conquestes en
linterior de la Pennsula.

sidonio de Apamea, Artemidoro de fe


so o Asclepiades de Mirlea, puesto que
sus obras se han perdido, si bien fue
ron citados, con cierta profusin por un
autor posterior, Estrabn de Amasia.
Estos autores del tardo helenismo, que
escriben ya en un mundo griego some
tido a Roma, demuestran su orgullo de
griegos llenando todo el extremo occi
dente de historias a cada cual ms fan
tsticas sobre antiguos viajes de hroes
griegos, sobre todo del ciclo troyano,
que habran acabado establecindose,
tras mltiples peripecias, en Iberia y
siendo en ella los creadores de nuevos
pueblos. Ni que decir tiene que ningu
na de esas historias tiene base histri
ca alguna pero servan para reforzar la
conviccin griega de haber sido pione
Fig. 2.8.- Crtera de campana de cermica tica de
figuras rojas (375-350 a. C.) procedente de la necrpolis ibrica de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura,
Alicante) (Museo Arqueolgico de Alicante). Crater
de campana de cermica tica de figures roges (375350 a. C.) procedent de la necrpolis ibrica de Cabezo
Lucero (Guardamar del Segura, Alacant) (Museu Arqueolgic dAlacant).
32

La progressiva pacificaci dIbria, as


solida per la fora de les armes roma
nes, far que la cultura grega, que ja
havia penetrat a Roma en els darrers
segles de la Repblica, sestengui a les
terres conquerides per ells. Aix, tota
una pliade descriptors, savis i educa
dors acudir a aquest territori al qual
els romans anomenaran Hispnia a
indagar sobre la seva geografia i sobre
la seva histria. De tots ells conservem
poc ms que els seus noms, com Posi
doni dApamea, Artemidor dEfes o As
clpiades de Mirlea ats que les seves
obres shan perdut, si be varen sser
citats, amb certa profusi per un autor
posterior, Estrab dAmsia. Aquests
autors del tardohellenisme, que escri
uen ja en un mn grec sotms a Roma,
demostren el seu orgull de grecs om
plint tot lextrem occidental dhistries
cada cop ms fantstiques sobre antics
viatges dherois grecs, sobretot del cicle
troi, que haurien acabat establint-se,
desprs de mltiples peripcies, a Ib
ria i, restant-hi, convertir-se en els crea
dors de nous pobles. No cal dir que cap
daquestes histries t cap base histri
ca per servien per enfortir la convic
ci grega dhaver estat pioners en el

ros en el conocimiento del


mundo aun cuando de su
efectiva conquista hubiesen
sido autores los romanos.
El ltimo gran escritor grie
go que se ocupa de Iberia es
el ya mencionado Estrabn;
en su obra encontramos re
cogida una gran cantidad de
informaciones, de calidad
desigual, que van desde los
Poemas Homricos hasta
informes procedentes de la administra
cin romana; todo su libro tercero se de
dica a Iberia e islas adyacentes y en l va
presentando un panorama geogrfico,
histrico y etnogrfico de los distintos
territorios ibricos. Siempre resaltando
la primaca griega en el conocimiento
(real o ficticio) de Iberia pero, fruto de
la poca y el ambiente en el que el escri
tor trabaja, alabando a veces de forma
desmesurada los beneficios de la ac
cin romana, Estrabn nos proporcio
na un abigarrado compendio de infor
maciones de enorme utilidad, aunque
no siempre fidedignas, para conocer la
vinculacin de la Pennsula al mundo
griego desde los periodos ms remotos.
Aunque a partir de ese momento las
informaciones sobre Hispania proce
dern sobre todo de autores romanos,
an cabe mencionar la ingente labor de
Claudio Ptolomeo de integracin de los
datos topogrficos referidos a Iberia en

coneixement del mn enca


ra quan de la seva efectiva
conquesta haguessin estat
autors els romans.
El darrer gran escriptor
grec que socupa dIbria
es el ja mencionat Estrab;
en la seva obra trobem re
collida una gran quantitat
dinformacions, de qualitat
desigual, que van des dels
Poemes Homrics fins in
formes procedents de ladministraci
romana. Tot el seu llibre tercer es dedi
ca a Ibria i illes adjacents i hi va pre
sentant un panorama geogrfic, hist
ric i etnogrfic dels diferents territoris
ibrics. Sempre en ressalta la primacia
grega en el coneixement (real o fictici)
dIbria per, fruit de lpoca i el am
bient en qu lescriptor treballa, lloa
de vegades de forma desmesurada els
beneficis de lacci romana, Estrab
ens proporciona un compendi variat
dinformacions denorme utilitat enca
ra que no sempre fidedignes, per co
nixer la vinculaci de la Pennsula al
mn grec en perodes ms remots. A
partir daquest moment encara les in
formacions sobre Hispnia procediran
sobretot dautors romans i sha des
mentar la ingent tasca de Claudi Pto
lomeu pel que fa a la integraci de les
dades topogrfiques referides a Ibria
en un sistema de coordenades geogr

Fig. 2.9.- Figura de terracota de tipo beocio con representacin de un panadero (siglos v-iv a. C.) procedente del
ajuar funerario de un enterramiento infantil de una de las necrpolis meridionales de la ciudad griega de Emporion
(MAC-Empries). Figura de terracota de tipus beoci amb representaci dun forner (segles v-iv a. C.) procedent
de laixovar funerari dun enterrament infantil duna de les necrpolis meridionals de la ciutat grega dEmporion
(MAC-Empries).
33

un sistema de coordenadas geogrficas,


de clara base geomtrica y matemtica,
que, aunque no exento de problemas,
representar la cumbre de la aproxima
cin griega a la realidad de la pennsula
Ibrica antigua.

fiques, de clara base geomtrica i ma


temtica. No est per encara exempt
de problemes per representar el cim
de laproximaci grega a la realitat de
la pennsula Ibrica antiga.

Fig. 2.10.- Emblema polcromo procedente de una casa de la ciudad romana de Empries (mediados del siglo i
a. C.) con la representacin de la escena del sacrificio de Ifigenia inspirada en la obra de teatro Ifigenia en ulide de Eurpides (MAC-Empries). Emblema policrom procedent duna casa de la ciutat romana dEmpries
(mitjans segle i a. C.) amb la representaci de lescena del sacrifici dIfignia inspirada en lobra de teatre Ifignia
a ulide dEurpides (MAC-Empries).
34

HISTORIOGRAFA DE LA ARQUEOLOGA
GRIEGA EN LA PENNSULA IBRICA

HISTORIOGRAFIA DE LARQUEOLOGIA
GREGA A LA PENNSULA IBRICA

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Los estudios histricos sobre la colonizacin griega en la pennsula Ibrica,


basados en las evidencias arqueolgicas, inician su andadura cientfica a inicios del siglo xx. Si bien es cierto que
con anterioridad se haba valorado esta
presencia griega en la historiografa
hispnica, no es menos cierto tambin
que la mayor parte de ella se basaba en
los testimonios escritos transmitidos
por las Fuentes de poca clsica. Eruditos, anticuarios e historiadores desde el
siglo xv intentan localizar y relacionar
hallazgos materiales y ruinas arqueolgicas con los asentamientos griegos
peninsulares. Es el caso, por ejemplo,
del cardenal gerundense Joan Margarit
i Pau que en la segunda mitad del siglo
xv identific correctamente los restos
arqueolgicos existentes en Empries

Els estudis histrics sobre la colonitzaci grega a la pennsula Ibrica, basats


en les evidncies arqueolgiques, inicien la seva marxa cientfica a inicis
del segle xx. Si b s cert que ja abans
shavia valorat aquesta presncia grega a la historiografia hispnica, no
s menys cert tamb que la seva major part es basava en els testimoniatges escrits transmesos per les Fonts
dpoca clssica. Erudits, antiquaris i
historiadors des del segle xv intenten
localitzar i relacionar troballes materials i runes arqueolgiques amb els
assentaments grecs i peninsulars. s
el cas, per exemple, del cardenal giron
Joan Margarit i Pau que, en la segona
meitat del segle xv, va identificar correctament les restes arqueolgiques
existents a Empries (lEscala, Girona)
35

(lEscala, Girona) con la colonia griega


de Emporion, y as lo public en su obra
pstuma Paralipomenon Hispaniae.

A inicios del siglo xx, la arqueologa


griega inicia su verdadero camino en
Espaa. Por una parte, el peso de la
tradicin de una arqueologa filolgica, donde no se discute la realidad
histrica reflejada por los textos clsicos, est representada por la figura del
alemn Adolfo Schulten, empeado en
descubrir la ciudad de Tartessos en la
zona del Coto de Doana (Huelva), y
la ciudad griega de Mainake en la costa malaguea. Por otra parte, algunos
historiadores empiezan a cuestionar la
veracidad de las informaciones escritas
y la necesidad de valorar las evidencias
arqueolgicas por encima de las primeras. Es el caso del tambin alemn
Fig. 3.1.- Portada del libro The Greeks in Spain de
Rhys Carpenter y una de las fotografas del Pen
de Ifach (Calpe, Alicante) relacionado con la colonia
griega de Hemeroscopeion. Portada del llibre The
Greeks in Spain de Rhys Carpenter i una de les fotografies del Penyal dIfac (Calp, Alacant) relacionat
amb la colnia grega de Hemeroscopeion.
36

amb la colnia grega dEmporion i aix


ho va publicar en la seva obra pstuma
Paralipomenon Hispaniae.
A principis del segle xx larqueologia
grega inicia el seu veritable cam a Espanya. Per una part, el pes de la tradici
duna arqueologia filolgica, on no es discuteix la realitat histrica reflectida pels
textos clssics, est representada per la
figura de lalemany Adolfo Schulten.
Estava obstinat a descobrir la ciutat de
Tartessos a la zona del Coto de Doana
(Huelva) i la ciutat grega de Mainake a
la costa malaguenya. Per altra banda,
alguns historiadors comencen a qestionar la veracitat de les informacions
escrites i la necessitat de valorar les
evidncies arqueolgiques en relaci
amb les primeres. s el cas del tamb
alemany Hugo Obermaier i sobretot de
lameric Rhys Carpenter, que a lany
1925 publica el seu llibre The Greeks in
Spain, on, entre daltres qestions, intenta demostrar la situaci de les colnies fundades pels grecs en el llevant
espanyol prenent com a base consideracions geogrfiques. A tots ells, cal
afegir-hi la figura de Josep Puig i Cadafalch que a lany 1908 inicia les excavacions sistemtiques a la ciutat grega
dEmporion i que, sense interrupci,
van continuar fins a linici de la Guerra
Civil espanyola. Va ser Pere Bosch Gimpera el seu director des de lany 1933
fins l'any 1939. Durant aquesta poca,
les excavacions i les troballes emporitanes es varen publicar a lAnuari de
lInstitut dEstudis Catalans. En foren els
autors J. Puig i Cadafalch, A. Frickenhaus, M. Cazurro, E. Ganda, P. Bosch
Gimpera, R. Casellas o E. Albertini. Les

Hugo Obermaier y sobre todo del americano Rhys Carpenter, que en 1925
publica su libro The Greeks in Spain,
donde, entre otras cuestiones, intenta
demostrar la situacin de las colonias
fundadas por los griegos en el levante espaol, en base a consideraciones
geogrficas. A todos ellos, hay que aadir la figura de Josep Puig i Cadafalch
que en el ao 1908 inicia las excavaciones sistemticas de la ciudad griega de Emporion, que sin interrupcin
continuaron hasta el inicio de la Guerra Civil espaola, siendo Pere Bosch
Gimpera el director de las mismas desde el ao 1933 hasta 1939. Durante esta
poca, las excavaciones y los hallazgos
emporitanos se publicaron en el Anuari del Institut dEstudis Catalans, por
parte de J. Puig i Cadafalch, A. Frickenhaus, M. Cazurro, E. Ganda, P. Bosch
Gimpera, R. Casellas o E. Albertini.
Las excavaciones de Empries proporcionaron una slida base arqueolgica
para reconstruir la colonizacin griega
en Espaa.
Despus de la Guerra Civil espaola,
en las dcadas de los aos 40 y 50, el
campo de la arqueologa griega est
monopolizado por Antonio Garca y
Bellido y Martn Almagro Basch. El
primero destaca por su obra Hispania
Graeca, publicada en 1948, una obra de
sntesis y de documentacin global de
la presencia griega en la pennsula Ibrica, donde todava es presente el peso
de la arqueologa filolgica. El segundo destaca por sus trabajos empricos
y positivistas fruto de sus excavaciones
efectuadas en Empries, donde a travs de la serie Monografias Ampuri-

excavacions dEmpries varen proporcionar una slida base per reconstruir


la colonitzaci grega a Espanya.

Desprs de la Guerra Civil espanyola, en les dcades dels anys 40 i 50, el


camp de larqueologia grega est monopolitzat per Antonio Garca y Bellido i
Martn Almagro Basch. El primer destaca per la seva obra Hispania Graeca,
publicada el 1948, una obra de sntesi i
de documentaci global de la presncia
grega a la pennsula Ibrica, on encara
s present el pes de larqueologia filolgica. El segon destaca pels seus treballs
emprics i positivistes fruit de les seves
excavacions efectuades a Empries on
a travs de la srie Monografias AmFig. 3.2.- Las excavaciones iniciadas en Empries en el
ao 1908 por Josep Puig i Cadafalch permitieron impulsar el conocimiento y el inters por la arqueologa
griega peninsular. Imagen del fotgrafo Josep Esquirol
de los primeros trabajos en la zona de los santuarios
griegos del sector meridional de la Nepolis de Emporion. Les excavacions iniciades a Empries lany 1908
per Josep Puig i Cadafalch van permetre impellir el coneixement i linters per larqueologia grega peninsular.
Imatge del fotgraf Josep Esquirol dels primers treballs
efectuats a la zona dels santuaris grecs del sector sud de
la Nepolis d'Emporion.
37

tanas publica las fuentes griegas, romanas y medievales escritas referidas


a la ciudad (1951), la epigrafa griega,
ibrica y romana (1952), y las diferentes necrpolis griegas, romanas e indgenas (1953 y 1955). En 1964, publicar
tambin en Excavaciones Arqueolgicas
en Espaa, los resultados de sus excavaciones en la Palaiapolis de Empries, el actual pueblo de Sant Mart
dEmpries.
Una visin ms ponderada, que trata
de conciliar posturas frente a los elementos arqueolgicos y a los textos, es
la de Gloria Tras. Su trabajo, Cermicas griegas de la Pennsula Ibrica, publicado en 1967, es una continuacin,
veinte aos ms tarde de la Hispania
Graeca de Garca y Bellido. El trabajo
de Tras fue concebido como un catlogo, ordenado geogrfica y cronolgicamente, de todas las cermicas griegas
halladas hasta esa fecha en Espaa. La
obra de Tras supuso un hito remarcable en los estudios de cermica griega
realizados en Espaa y su valor es todava incuestionable en la actualidad.
Siguiendo las lneas abiertas por el trabajo de Gloria Tras, ya en la dcada de
los 70, los trabajos denotan un marcado inters por definir la presencia griega en Espaa, acotando y perfilando el
trmino colonizacin e incidiendo en
los circuitos comerciales. Por otra parte, se profundizar en el estudio, clasificacin y caracterizacin de las facies
materiales y de los horizontes de las
importaciones griegas en Espaa. Destacan los trabajos de Pierre Rouillard
sobre la distribucin de las copas ti38

puritanas publica les fonts gregues, romanes i medievals escrites referides a


la ciutat (1951), lepigrafia grega, ibrica
i romana (1952) i les diferents necrpolis gregues, romanes i indgenes (1953
i 1955). Lany 1964 va publicar tamb
a Excavaciones Arqueolgicas en Espaa
els resultats de les seves excavacions a
la Palaipolis dEmpries, lactual poble
de Sant Mart dEmpries.
Una visi ms ponderada, que tracta
de conciliar postures enfront dels elements arqueolgics i els texts, s la de

Fig. 3.3.- Una de las lminas del artculo de August


Frickenhaus Griechische Vasen aus Emporion publicado en el Anuari de lInstitut dEstudis Catalans del
ao 1908. Una de les lmines de larticle dAugust
Frickenhaus Griechische Vasen aus Emporion publicat a l Anuari de lInstitut dEstudis Catalans lany
1908.

Gloria Tras. El seu treball, Cermicas


griegas de la Pennsula Ibrica, publicat
lany 1967, s una continuaci, vint
anys ms tard de la Hispania Graeca
de Garca y Bellido. El treball de Tras
fou concebut com un catleg, ordenat
geogrficament i cronolgicament, de
totes les cermiques gregues trobades
fins a aquesta data a Espanya. Lobra de
Tras va suposar una fita remarcable en
els estudis de cermica grega realitzats
a Espanya i el seu valor s encara inqestionable.
Seguint les lnies obertes pel treball de
Gloria Tras, ja en la dcada dels anys
70, els treballs denoten un marcat inters per definir la presncia grega a
Espanya tot acotant i perfilant el terme
colonitzaci i incidint en els circuits comercials. Per altra banda, saprofundir
en lestudi, classificaci i caracteritzaci
de les fcies materials i dels horitzons
de les importacions gregues a Espanya.
Destaquen els treballs de Pierre Rouillard sobre la distribuci de les copes
tiques dAndalusia o de les cermiques de Grcia de lEst a Empries i
la costa llevantina o els materials tics
procedents del poblat ibric dUllastret
publicats per Marina Picazo lany 1977 i
les primeres notcies sobre les troballes
gregues dEl Pecio dEl Sec, publicats
per Francisca Pallars lany 1974.

Fig. 3.4.- Portada del libro Hispania Graeca de Antonio Garca y Bellido del ao 1948 y una de las pginas
del inventario de los materiales griegos documentados
hasta ese momento. Portada del llibre Hispania
Graeca dAntonio Garca y Bellido de lany 1948 i una
de les pgines de linventari dels materials grecs documentats fins al moment.

Sens dubte, la dcada dels anys 80


marca un salt quantitatiu i qualitatiu
en el coneixement de la presncia grega a Ibria a causa de la multiplicaci
de les excavacions arqueolgiques. Les
troballes a Huelva de vasos grecs arcaics, tics, corintis, laconis, milesis,
39

cas de Andaluca o de las cermicas de


Grecia del Este en Empries y la costa
levantina o los materiales ticos procedentes del poblado ibrico de Ullastret
publicados por Marina Picazo en 1977
y las primeras noticias sobre los hallazgos griegos de El Pecio de El Sec, publicados por Francisca Pallars en 1974.
Sin duda, la dcada de los aos 80 marca un salto cuantitativo y cualitativo en
el conocimiento de la presencia griega
en Iberia debido a la multiplicacin
de las excavaciones arqueolgicas. Los
hallazgos producidos en Huelva de vasos griegos arcaicos, ticos, corintios,
laconios, milesios, samios, quiotas y
jonios (estudiados por Paloma Cabrera
y Ricardo Olmos), y las excavaciones
realizadas en Mlaga, Toscanos, Guadalhorce y Torre de Doa Blanca, por
diferentes investigadores, permiten
confirmar la importante presencia de
importaciones arcaicas griegas en Tartessos. As mismo, permiten plantear
nuevas propuestas sobre las caractersticas de los esquemas comerciales
de fenicios y griegos y sus relaciones
con las sociedades indgenas del sur
peninsular. Nuevos hallazgos de importaciones griegas en el interior de la
Pennsula, especialmente en Extremadura, en la zona sur de la Meseta o la
Alta Andaluca permiten profundizar
en el estudio de las redes comerciales
y, sobre todo, de la redistribucin interior de estos productos de prestigio a
partir de centros costeros. As mismo,
las nuevas excavaciones en el Levante
permitieron dejar asentada la prioridad de la presencia comercial fenicia
en esta zona y la escasa penetracin
40

samis, quiotes i jnics (estudiats per


Paloma Cabrera i Ricardo Olmos), i les
excavacions realitzades a Mlaga, Toscanos, Guadalhorce i Torre de Doa
Blanca, per diferents investigadors,
permeten confirmar la valuosa presncia dimportacions arcaiques gregues a
Tartessos. Aix mateix, permeten plantejar noves propostes sobre les caracterstiques dels esquemes comercials
de fenicis i grecs i les seves relacions
amb les societats indgenes del sud
peninsular. Noves troballes dimportacions gregues a linterior de la Pennsula, especialment a Extremadura, en
la zona sud de lAltipl o lAlta Andalusia permeten aprofundir en lestudi
de les xarxes comercials i sobretot de
la redistribuci interior daquests productes de prestigi a partir de centres
costaners. Aix mateix, les noves excavacions en el Llevant van permetre deixar assentada la prioritat de la presncia comercial fencia en aquesta zona
i lescassa penetraci comercial grega
en poca arcaica. Finalment, les excavacions efectuades per Enric Sanmart
a la Nepolis dEmpries han perms
establir la cronologia dalgunes de les
construccions ms significatives de la
ciutat del perode hellenstic i recuperar-ne diferents seqncies estratigrfiques des del segle v al segle ii a. C.
Lestudi dels materials cermics permeten constatar la importncia comercial dEmporion, importncia ratificada
tamb grcies als treballs sobre els
materials tics dEivissa efectuats per
Carmen Sanchez, on sha demostrat el
paper comercial que va jugar Emp
ries en el mn pnic.

comercial griega en poca arcaica. Finalmente, las excavaciones efectuadas


por Enric Sanmart en la Nepolis de
Empries han permitido establecer la
cronologa de algunas de las construcciones ms significativas de la ciudad
del perodo helenstico y recuperar diversas secuencias estratigrficas de la
misma desde el siglo v al siglo ii a. C.
El estudio de los materiales cermicos
permite constatar la importancia comercial de Emporion, importancia refrendada tambin gracias a los trabajos
sobre los materiales ticos de Ibiza realizados por Carmen Snchez, donde se

La darrera dcada del segle xx ha tingut


tamb una dinmica important quant
a les investigacions i les publicacions
sobre el llegat arqueolgic grec. Entre
les publicacions, cal destacar el llibre
Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie
au ive sicle avant Jsus-Christ de Pierre
Rouillard, editat lany 1991, una obra
de sntesi sobre la presncia grega a
Ibria. Tamb sn importants les actes
dels dos congressos celebrats a Empries el 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E.
Sanmart, ed., Iberos y griegos: lecturas
desde la diversidad) i el 1999 (P. Cabrera, M. Santos, ed., Cermicas jonias

Fig. 3.5.- Portada del volumen I de Las necrpolis de


Ampurias de Martn Almagro dedicado a las necrpolis griegas de Emporion publicado en 1953. Portada
del volum I de Las necrpolis de Ampurias de Martn
Almagro dedicat a les necrpolis gregues dEmporion
publicat lany 1953.

Fig. 3.6.- Portada de la obra de Gloria Tras Las


cermicas griegas de la pennsula Ibrica publicada en 1967. Portada de lobra de Gloria Tras Las
cermicas griegas de la pennsula Ibrica publicada
lany 1967.
41

ha demostrado el papel comercial que


jug Empries con el mundo pnico.
La ltima dcada del siglo xx ha tenido tambin una importante dinmica
en cuanto a investigaciones y publicaciones sobre el legado arqueolgico
griego. Entre las publicaciones, hay
que destacar el libro Les Grecs et la
Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle
avant Jsus-Christ de Pierre Rouillard,
editado en 1991, una obra de sntesis
sobre la presencia griega en Iberia.
Tambin son importantes las actas de
los dos congresos celebrados en Empries en 1991 (P. Cabrera, R. Olmos, E.
Fig. 3.7.- Portada del libro El barco de El Sec (Costa de
Calvi, Mallorca) publicado en el ao 1987 y destinado
a estudiar los materiales arqueolgicos recuperados en
el pecio. Portada del llibre El barco de El Sec (Costa
de Calvi, Mallorca) publicat lany 1987 i destinat a estudiar els materials arqueolgics recuperats al derelicte.
42

de poca arcaica. Centros de produccin


y comercializacin en el Mediterrneo
Occidental), que enfocaven problemes
dactualitat en el debat cientfic del moment: la interacci entre grecs i indgenes, i la realitat del comer grec arcaic a
Occident. En els anys 90 la relaci del
mn grec amb les societats indgenes
saborda des duna nova perspectiva,
on es qestiona labast real i el pes que
el comer grec va tenir en les transformacions culturals dIbria durant els
segles vi al iv a. C. i on es reivindica
el paper protagonista de les societats
autctones en el desenvolupament del
comer colonial. En aquest sentit, cal
assenyalar tamb els resultats de les
excavacions desenvolupades en la Palaipolis dEmporion en aquesta dcada
i publicats el 1999 (X. Aquilu, dir., Intervencions arqueolgiques a Sant Mart
dEmpries (1994-1996). De lassentament precolonial a lEmpries actual), on
es constata la existncia dun poblat indgena anterior al primer assentament
grec dEmporion.
Finalment, en els deu primers anys
daquest segle xxi les investigacions
sobre arqueologia grega a la pennsula Ibrica han continuat amb un gran
dinamisme, i han plantejat nous enfocaments i nous problemes tot valorant
sempre els processos dinteracci cultural i social a travs de les relacions
comercials. En el camp dels estudis
cermics cal destacar el treball de sntesi dAdolfo Domnguez i Carmen
Snchez, publicat lany 2001, Greek
Pottery from the Iberian Peninsula. Archaic and Classical Periods, i el treball
monogrfic de Maite Mir sobre la ce-

Sanmart, ed., Iberos y griegos: lecturas


desde la diversidad) y en 1999 (P. Cabrera, M. Santos, ed., Cermicas jonias
de poca arcaica. Centros de produccin
y comercializacin en el Mediterrneo
Occidental), que enfocaban problemas
de actualidad en el debate cientfico del
momento: la interaccin entre griegos
e indgenas, y la realidad del comercio
griego arcaico en Occidente. En los
aos 90 la relacin del mundo griego
con las sociedades indgenas se aborda desde una nueva perspectiva, en
la que se cuestiona el alcance real y el
peso que el comercio griego tuvo en las
transformaciones culturales de Iberia
durante los siglos vi al iv a. C. y donde
se revindica el papel protagonista de las
sociedades autctonas en el desarrollo
del comercio colonial. En este sentido,
hay que sealar tambin los resultados de las excavaciones desarrolladas
en la Palaiapolis de Emporion en esta
dcada y publicados en 1999 (X. Aquilu, dir., Intervencions arqueolgiques a
Sant Mart dEmpries (1994-1996). De
lassentament precolonial a lEmpries actual), donde se constata la existencia de
un poblado indgena anterior al primer
asentamiento griego de Emporion.
Finalmente, en los diez primeros aos
de este siglo xxi las investigaciones sobre arqueologa griega en la pennsula
Ibrica han continuado con un gran
dinamismo, planteando nuevos enfoques y nuevos problemas, y valorando
siempre los procesos de interaccin
cultural y social a travs de las relaciones comerciales. En el campo de los
estudios cermicos hay que destacar el
trabajo de sntesis de Adolfo Domn-

rmica tica de figures roges de la ciutat grega dEmporion, editat lany 2006.
La troballa realitzada a Huelva el 2004
de cermiques eubees, tiques, sardes
i villanovianes datades entre inicis del
segle ix i el 770 a. C. va aportar noves
dades al complex entramat del comer
internacional dels primers segles del
primer millenni a. C. Tamb de gran
valor pel comer dpoca arcaica s la
publicaci dels materials recuperats
en el vaixell grec de Cala de Sant Vicen, a Mallorca, editat lany 2008 per
Fig. 3.8.- Portada de la obra de Pierre Rouillard Les
Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle
avant Jsus-Christ publicada en el ao 1991. Portada de lobra de Pierre Rouillard Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ
publicada lany 1991.
43

guez y Carmen Snchez, publicado en


2001, Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Archaic and Classical Periods, y
el trabajo monogrfico de Maite Mir
sobre la cermica tica de figuras rojas
de la ciudad griega de Emporion, editado en el ao 2006. El hallazgo realizado en Huelva en 2004 de cermicas
eubeas, ticas, chipriotas, sardas y villanovianas fechadas entre comienzos
del siglo ix y el 770 a. C. aport nuevos
datos al complejo entramado del comercio internacional en los primeros
siglos del primer milenio a. C. Tambin de gran valor para el comercio
de poca arcaica es la publicacin de
los materiales recuperados en el barco
griego de Cala de Sant Vicen, en Mallorca, editado en el ao 2008 por Xavier Nieto y Marta Santos. De crucial
importancia es tambin la publicacin
en el ao 2006, de la monografa sobre
la colonia griega de Rode (Roses, Girona), editada por Anna M. Puig y Aurora
Martn, el segundo, despus de Emporion, de los asentamientos griegos documentados arqueolgicamente en la
pennsula Ibrica, monografa donde
se documenta el urbanismo del perodo helenstico de la ciudad, sus emisiones monetales y sus producciones de
cermica de barniz negro. Las nuevas
indagaciones afectaron tambin a la
relacin de la imagen ibrica con otros
sistemas iconogrficos mediterrneos,
entre ellos el griego. Las investigaciones, protagonizadas por Ricardo Olmos, subrayan la lectura interna de la
imagen, el establecimiento de cdigos
semnticos propios y su dinmica en
44

Xavier Nieto i Marta Santos. De gran


importncia s tamb la publicaci
lany 2006, de la monografia sobre la
colnia grega de Rode (Roses, Girona),
editada per Anna Ma. Puig i Aurora
Martn, el segon, desprs dEmporion,
dels assentaments grecs documentats
arqueolgicament en la pennsula Ibrica. Es tracta duna monografia on es
documenta lurbanisme del perode
hellenstic de la ciutat, les seves emissions monetries i les seves produccions de cermica de verns negre. Les
noves indagacions varen afectar tamb la relaci de la imatge ibrica amb
Fig. 3.9.- Portada del primer volumen de la revista
Huelva Arqueolgica nm. XIII que recoge las comunicaciones presentadas en el Simposio Iberos y griegos:
lecturas desde la diversidad celebrado en Empries en
1991. Portada del primer volum de la revista Huelva
Arqueolgica nm. XIII que recull les comunicacions
presentades al Simposi Iberos y griegos: lecturas desde
la diversidad celebrat a Empries lany 1991.

la construccin de estructuras sociales,


polticas y religiosas ibricas, siempre
en su interaccin con el mundo colonial mediterrneo.
Sin duda, las aportaciones de la Arqueologa en los ltimos aos permitirn plantear nuevos debates y nuevas
lneas de investigacin sobre la presencia griega en Iberia y esperamos
que puedan desarrollarse en espacios
abiertos como los que nos ofrecen las
actuales tecnologas de la informacin
y comunicacin.

altres sistemes iconogrfics mediterranis, entre ells el grec. Les investigacions, protagonitzades per Ricardo
Olmos, subratllen la lectura interna
de la imatge, lestabliment de codis semntics propis i la seva dinmica en la
construcci destructures socials, politiques i religioses ibriques, sempre
interactuant amb el mn colonial mediterrani.
Sens dubte, les aportacions de lArqueo
logia en els darrers anys permetran
plantejar nous debats i noves lnies
dinvestigaci sobre la presncia grega
a Ibria i esperem que puguin desenvolupar-se en espais oberts com els que
ens ofereixen les actuals tecnologies de
la informaci i comunicaci.

Fig. 3.10.- Portadas de las Monografies Emporitanes


9, 11 y 14 editadas por el Museu dArqueologia de Catalunya-Empries. Portades de les Monografies Emporitanes 9, 11 i 14 editades pel Museu dArqueologia
de Catalunya-Empries.

45

LAS COLONIAS GRIEGAS EN IBERIA

LES COLNIES GREGUES A IBRIA

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)

La colonizacin griega de la pennsula


Ibrica est estrechamente vinculada
con las actividades econmicas realizadas por los comerciantes foceos,
especialmente atrados por los ricos
recursos metalrgicos del suroeste
peninsular (plata, cobre y estao). El
inters por los foceos de acceder y consolidar el comercio de los metales con
la sociedad tartsica, controlado fsicamente por las factoras fenicias existentes en la zona, explica la creacin
de una ruta comercial desde el norte
del Mediterrneo y la fundacin de las
colonias foceas de Massalia (Marsella),
hacia el 600 a. C., y de Emporion (Empries), unos cuantos aos ms tarde.
Las Fuentes escritas del perodo clsico
citan una serie de factoras comerciales
foceas que desde Empries llegaran
hasta el sur de la Pennsula Ibrica. Sin
embargo, la Arqueologa no ha podido
localizarlas todava. Nada se sabe de
la ciudad griega de Mainake (Mlaga)
46

La colonitzaci grega a la pennsula


Ibrica est estretament vinculada
amb les activitats econmiques realitzades pels comerciants foceus, especialment atrets pels opulents recursos
metallrgics del sud-oest peninsular
(plata, coure i estany). Linters pels
foceus daccedir i consolidar el comer
dels metalls amb la societat tartssica,
controlat fsicament per les factories
fencies existents a la zona, explica la
creaci duna ruta comercial des del
nord de la Mediterrnia i la fundaci de les colnies focees de Massalia
(Marsella), cap el 600 a. C., i dEmpo
rion (Empries), uns quants anys ms
tard. Les Fonts escrites del pe
rode
clssic citen una srie de factories comercials focees que des dEmpries
arribarien fins al sud de la pennsula
Ibrica. No obstant aix, lArqueologia no ha pogut localitzar-les encara.
Res se sap de la ciutat grega de Mai
nake (Mlaga) citada per Estrab: A

citada por Estrabn: En la costa la primera ciudad es Mlaka, que dista tanto
de Calpe como de Gades; en ella hay un
mercado, que usan los nmadas que viven en la costa opuesta, y grandes talleres de salazn. Algunos creen que es la
misma Mainake, que la tradicin dice
haber sido la ltima de las ciudades de
los foceos en Occidente; pero no es as,
pues sta se halla ms lejos de Calpe,
y los vestigios de sus ruinas demuestran ser una ciudad griega, mientras
que Mlaka est ms cerca y presenta
planta fenicia (Estrabn, Geographik,
III, 4, 2). Tampoco se sabe nada sobre
las ciudades de Hemeroscopeion, Alons
y Akra Leuke, ubicadas supuestamente
en la costa valenciana: Entre el Sucro
y Cartagena, no muy lejos del ro, hay
tres fundaciones de los masaliotas; de
ellas, la ms conocida es Hemerosco
peion, que tiene sobre el promontorio
un santuario dedicado a Artemisa Efesia, muy venerado (Estrabn, Geogra
phik, III, 4, 6).
Hoy por hoy, Emporion es la colonia
griega ms occidental del Mediterrneo y junto a ella, dentro de su rbita
de influencia, se encuentra tambin
la colonia de Rode (Roses), ambas en
el Golfo de Roses, en el extremo del
nordeste peninsular. La Arqueologa
ha constatado, en estos dos casos, las
noticias proporcionadas por Estrabn: Emporion es una fundacin de
los masaliotas y dista del Pirineo y de
la frontera entre Iberia y Cltica unos
200 estadios. Toda esta costa es frtil
y tiene buenos puertos. Aqu est tambin Rode, una pequea ciudad, fundacin de los emporitanos, o segn otros,

la costa la primera ciutat s Mlaka,


que dista tant de Calpe com de Gades;
hi ha un mercat, que utilitzen els nmades que viuen a la costa oposada,
i grans tallers de salaons. Alguns creuen que s la mateixa Mainake, que la
tradici diu que havia estat la darrera
de les ciutats dels foceus a Occident;
aix no s aix ja que aquesta es troba ms lluny de Calpe, i els vestigis
de les seves runes demostren que era
una ciutat grega, mentre que Mlaka
est mes a prop i presenta planta fencia (Estrab, Geographik, III, 4, 2).
Tampoc se sap res sobre les ciutats de
Hemeroscopeion, Alons y Akra Leuke,
ubicades suposadament a la costa valenciana: Entre el Sucro i Cartagena,
no molt lluny del riu, hi ha tres fundacions dels massaliotes; delles, la ms
coneguda s Hemeroscopeion, que t
sobre el promontori un santuari dedicat a Artemisa Efsia, molt venerat
(Estrab, Geographik, III, 4, 6).

Fig. 4.1.- Situacin de las ciudades griegas en la pennsula Ibrica (CIG). Situaci de les colnies gregues
a la pennsula Ibrica (CIG).
47

de los rodios. Tambin aqu como en


Emporion se venera a Artemis de Efeso,
por los motivos que explicar al hablar
de Massalia. Primeramente, los emporitanos habitaban una islita delante
de la costa que hoy llaman Palaiapo
lis (Ciudad antigua), pero ahora viven
ya en tierra firme (Estrabn, Geogra
phik, III, 4, 8).

De fet, Emporion s la colnia grega


ms occidental de la Mediterrnia i,
juntament amb ella i dintre de la seva
rbita dinfluncia, es troba tamb la
colnia de Rode (Roses), ambdues en
el Golf de Roses, en lextrem del nordest peninsular. LArqueologia ha constatat, en aquests dos casos, les noticies
proporcionades per Estrab: Empo
rion s una fundaci dels massaliotes
i dista dels Pirineus i de la frontera
entre Ibria i Cltica uns 200 estadis.
Tota aquesta costa s frtil i t bons
ports. Aqu est tamb Rode, una petita ciutat, fundaci dels emporitans, o
segons altres, dels rodis. Tamb aqu
com a Emporion es venera rtemis
dEfes, pels motius que explicar en

Emporion y Rode, pues, son hasta hoy


las nicas factoras griegas localizadas
en Iberia y las nicas cuyos restos arqueolgicos pueden ser investigados,
documentados y presentados a la visita
pblica. La importancia histrica y el
conocimiento que se tiene de ambas
ciudades son muy desiguales, siendo
este ltimo extremadamente limitado
para la colonia de Rode. Emporion se
convierte de este modo en el nico yaFig. 4.2.- Bajo el actual ncleo urbano de Sant Mart
dEmpries (lEscala, Girona) se encuentra el primer
asentamiento fundacional griego de Emporion: la
Palaiapolis o Ciudad antigua (MAC-Empries).
Sota lactual poble de Sant Mart dEmpries
(lEscala, Girona) es troba el primer nucli fundacio
nal grec dEmporion: la Palaipolis o Ciutat vella
(MAC-Empries).
48

Fig. 4.3.- Vista del sector urbano de la Nepolis de Emporion, situado al sur de la antigua baha portuaria
y de la Palaiapolis fundacional (MAC-Empries).
Vista del sector urb de la Nepolis dEmporion,
ubicat al sud de lantiga badia porturia i de la
Palaipolis fundacional (MAC-Empries).

cimiento arqueolgico de la pennsula


Ibrica donde se puede entender la evolucin de una ciudad griega desde su
fundacin en el siglo vi a. C. hasta su
romanizacin efectiva a finales del siglo i a. C. Permite, asimismo, valorar el
impresionante legado cultural griego y
la enorme influencia que ejerci en las
comunidades indgenas peninsulares.
El primer asentamiento griego de Em
porion se sita, tal y como relata Estrabn de forma literaria, en una pequea isla (un istmo, en realidad), el cual
controlaba una hondonada portuaria
natural, apta como puerto de escala,
y la desembocadura del rio Fluvi, un
puerto fluvial que permita el comercio
con las comunidades indgenas del interior. Este primer ncleo fundacional
(de unas 3 hectreas), que los mismos
griegos denominaron posteriormente

parlar de Massalia. Primerament, els


emporitans habitaven una petita illa
davant de la costa que avui anomenen
Palaipolis (Ciudad antiga), per ara
viuen ja a terra ferma (Estrab, Geo
graphik, III, 4, 8).
Emporion i Rode sn, doncs, fins avui
les niques factories gregues localitzades a Ibria i les niques en qu les
seves restes arqueolgiques poden ser
investigades, documentades i presentades a la visita pblica. La importncia histrica i el coneixement que es t
dambdues ciutats sn molt desiguals i
s extremadament limitat en el cas de
Fig. 4.4.- Vista de la Nepolis de Empries con las murallas de poca helenstica (siglo ii a. C.) que cerraban
la ciudad por el sur (MAC-Empries). Vista de la
Nepolis dEmpries amb les muralles del perode
hellenstic (segle ii a. C.) que delimitaven la ciutat pel
sud (MAC-Empries).
49

la colnia de Rode. Emporion es converteix daquesta manera en lnic jaciment arqueolgic de la pennsula Ibrica on es pot entendre levoluci duna
ciutat grega des de la seva fundaci al
segle vi a. C. fins la seva romanitzaci
efectiva a finals del segle i a. C. Permet,
aix mateix, valorar limpressionant llegat cultural grec i lenorme influncia
que va exercir en les comunitats indgenes peninsulars.

Palaiapolis, se crea sobre un poblado


indgena de la Primera Edad del Hierro (siglo vii a. C.), cuyos orgenes se
remontan a la poca del Bronce Final
(siglos ix-viii a. C.). La fundacin colonial debe situarse entre el 580 y el 560
a C., realizada por foceos procedentes
de Massalia, la metrpolis occidental
focea. El carcter comercial del enclave queda bien reflejado en su nombre:
Emporion, el mercado.
Fig. 4.5.- En el sector de los santuarios de la Nepolis
emporitana, ubicado en la acrpolis de la ciudad, se
encontraba, entre otros edificios, el templo de Asclepios (MAC-Empries). Al sector dels santuaris de
la Nepolis emporitana, ubicat a lacrpolis de la ciutat, es trobava, entre altres edificis, el temple dAsclepi
(MAC-Empries).
50

El primer assentament grec dEmpo


rion se situa, tal i com relata Estrab de
forma literria, en una petita illa (un
istme, en realitat), que controlava una
fondalada porturia natural, apta com
a port descala, i la desembocadura del
riu Fluvi, un port fluvial que permetia
el comer amb les comunitats indgenes de linterior. Aquest primer nucli
fundacional (dunes 3 hectrees), que
els mateixos grecs varen denominar
posteriorment Palaipolis, es crea sobre un poblat indgena de la Primera
Edat de Ferro (segle vii a. C.), els orgens del qual es remunten a lpoca del
Bronze Final (segles ix-viii a. C.). La
fundaci colonial sha de situar entre
els anys 580 i el 560 a. C. i fou realitzada per foceus procedents de Massa
lia, la metrpolis occidental focea. El
carcter comercial de lenclavament
queda ben reflectit en el seu nom Em
porion, el mercat.
Conseqncia del creixement dEmpo
rion s la creaci, a mitjans del segle
vi a. C., dun nou sector urb, al sud
de la fondalada porturia. Aquest nou
espai urb s el que coneixem com la
Nepolis (ciutat nova), denominaci

Consecuencia del crecimiento de Em


porion es la creacin, a mediados del siglo vi a. C., de un nuevo sector urbano,
al sur de la hondonada portuaria. Este
nuevo espacio urbano es el que conocemos como la Nepolis (ciudad nueva), denominacin que fue dada por el
primer director de las excavaciones emporitanas, Josep Puig i Cadafalch, en el
ao 1908. A partir de la creacin de la
Nepolis, Emporion siempre fue una
ciudad formada por dos sectores urbanos separados por el mar. La Nepolis,
excavada en toda su extensin (unas
cinco hectreas) entre 1908 y 1936, es
el nico sector que permite acercarnos
a la arquitectura y al urbanismo griego
de la antigua Emporion. Hay que decir,
sin embargo, que la mayor parte de los
restos excavados de la ciudad pertenecen a las ltimas fases de sus reformas

que fou donada pel primer director


de les excavacions emporitanes, Josep
Puig i Cadafalch, lany 1908. A partir
de la creaci de la Nepolis, Emporion
sempre fou una ciutat formada per
dos sectors urbans separats pel mar.
La Nepolis, excavada en tota la seva
extensi (unes cinc hectrees) entre els
anys 1908 i 1936, s lnic sector que
permet apropar-nos a larquitectura i a
lurbanisme grec de lantiga Emporion.
Fig. 4.6.- La gran plaza pblica (gora) de la Nepolis
de Emporion es una construccin de poca helenstica (siglo ii a. C.). Por el norte, estaba cerrada por
el edificio de la estoa que albergaba diversos locales
destinados a las actividades comerciales de la ciudad
(MAC-Empries). La gran plaa pblica (gora) de
la Nepolis dEmporion s una construcci del perode
hellenstic (segle ii a. C.). Per la banda nord, estava
tancada per ledifici de lestoa que allotjava diferents
locals destinats a les activitats comercials de la ciutat
(MAC-Empries).
51

urbanas, datadas en los siglos ii-i a. C.,


cuando la griega Emporion era una ciudad federada de Roma y se encontraba
situada dentro de la provincia romana
de la Hispania Citerior. Los restos urbanos fundacionales de la Nepolis, as
como la trama de la ciudad de los siglos
v y iv a. C., se encuentran debajo de las
estructuras visibles en la actualidad.
Se desconoce en gran medida tanto su
articulacin urbana como la ubicacin
de los edificios ms significativos (por
ejemplo, el agora o plaza pblica), o
las caractersticas de las instalaciones
portuarias de esta poca. No obstante,
entre los siglos vi y iv a. C. la importancia comercial de la ciudad fue enorme.
Fig. 4.7.- Plantas de diferentes estoas de ciudades griegas de poca helenstica que presentan semejantes
esquemas compositivos: 1.- Sicin, 2.- Cmiros, 3.Atenas (estoa de Atalo II) y 4.- Empries. Plantes de diferents estoes de ciutats gregues del perode
hellenstic que presenten semblants esquemes compositius: 1.- Sici, 2.- Camiros, 3.- Atenes (estoa dtal
II) i 4.- Empries.
52

Cal dir, no obstant aix, que la major


part de les restes excavades de la ciutat pertanyen a les darreres fases de les
seves reformes urbanes, datades en els
segles ii-i a. C., quan la grega Empo
rion era una ciutat federada de Roma
i es trobava ubicada dintre de la provncia romana de la Hispania Citerior.
Les restes urbanes fundacionals de la
Nepolis, aix com la trama de la ciutat
dels segles v i iv a. C., es troben sota de
les estructures visibles en lactualitat.
Es desconeix en bona part tant la seva
articulaci urbana com la ubicaci dels
edificis ms significatius (per exemple,
lgora o plaa pblica), o les caracterstiques de les installacions porturies
daquesta poca. Aix no obstant, entre
els segles vi i iv a. C. la importncia
comercial de la ciutat fou enorme. Em
porion fou la primera ciutat que va encunyar moneda a la pennsula Ibrica
(les seves primeres emissions de plata
daten d'inicis del segle v a. C.) i les se-

Emporion fue la primera ciudad que


acu moneda en la pennsula Ibrica
(sus primeras emisiones de plata datan
de inicios del siglo v a. C.), y sus redes
comerciales permitieron distribuir los
productos griegos (cermicas ticas,
perfumes, bronces, vino, aceite, salazones,) en toda Iberia.
La trama urbana documentada en la
Nepolis de Empries en los siglos
ii-i a. C., muestra una ciudad articulada entorno a una calle principal en
direccin norte-sur, que conectaba el
puerto con el agora o plaza pblica, y
el principal sistema de acceso a la ciudad desde el sur. Es una ciudad helenstica donde no faltan los santuarios
religiosos dedicados a divinidades del
panten griego, como Asclepios; edificios pblicos como la estoa, que sigue los modelos arquitectnicos de la
estoa norte de Priene (150-125 a. C.) o
la estoa de Atalo II de Atenas (159-138
a. C.); o las casas de tipo helenstico
donde aparecen inscripciones en griego en los pavimentos de opus signinum
de las habitaciones principales. Por el
puerto griego de Emporion, desembarc en el ao 218 a. C. el ejrcito romano comandado por Gneo Cornelio Escipin, que en el marco de la Segunda
Guerra Pnica, inici la conquista y la
romanizacin de la pennsula Ibrica.
No obstante, Emporion, como ciudad
aliada de Roma, se mantuvo como una
ciudad social y polticamente independiente hasta la poca de Augusto, momento en el cual se fusion con la ciudad romana de Empries, dando lugar
a la creacin del municipium Emporiae.

ves xarxes comercials varen permetre


distribuir els productes grecs (cermiques tiques, perfums, bronzes, vi, oli,
salaons,...) a tota Ibria.
La trama urbana documentada a la
Nepolis dEmpries en els segles ii-i a.
C., mostra una ciutat articulada entorn
a un carrer principal en direcci nordsud, que connectava el port amb lgora
o plaa pblica, i el principal sistema
daccs a la ciutat des del sud. s una
ciutat hellenstica on no manquen els
santuaris religiosos dedicats a divinitats del pante grec, com Asclepi; edificis pblics com lestoa, que segueix els
models arquitectnics de lestoa nord
de Priene (150-125 a. C.) o lestoa dtal
II dAtenes (159.138 a. C.); o les cases
de tipus hellenstic on apareixen inscripcions en grec en els paviments
dopus signinum de les habitacions
principals. Pel port grec dEmporion, va
desembarcar en lany 218 a. C. lexrcit rom comandat per Gneu Corneli
Escipi que, en el marc de la Segona
Guerra Pnica, va iniciar la conquesta
i la romanitzaci de la pennsula Ibrica. No obstant aix, Emporion, com a
ciutat aliada de Roma, es va mantenir
com una ciutat social i polticament
independent fins a lpoca dAugust,
moment en el qual es va fusionar amb
la ciutat romana dEmpries i lloc a la
creaci del municipium Emporiae.
Respecte a Rode (Roses), com ja sha
dit, el seu coneixement es ms limitat. Avui es pot afirmar que es tracta
duna ciutat porturia, de dimensions indeterminades, la vida de la qual
sinicia a principis del segle iv a. C. i
53

Respecto a Rode (Roses), como ya se


ha dicho, su conocimiento es ms limitado. Hoy se puede afirmar que se
trata de una ciudad portuaria, de dimensiones indeterminadas, cuya vida
se inicia a principios del siglo iv a. C.,
y donde se han detectado algunas estructuras de habitacin y tramos de
su recinto defensivo, con unas caractersticas tcnicas que se encuadran
dentro de la tradicin edilicia griega.
Hay que descartar que esta colonia
fuese una fundacin rodia anterior a la
primera Olimpiada, es decir, anterior
al 776 a. C., tal y como algunos historiadores han intentado defender en
base al famoso texto de Estrabn: Se
cuenta tambin de los rodios que su
preponderancia martima no data slo
del tiempo en que fundaron la ciudad
actual, sino que antes del establecimiento de las Olimpiadas, y con el fin
de socorrer a los hombres, emprendieron largas travesas muy alejadas
de su patria, navegando por ello hasta
Iberia, donde fundaron Rode, que despus pas a ser posesin de los masaliotas (Estrabn, Geographik, XIV,
2,10). La fundacin de Roses por parte
de los rodios se trata, sin duda, de una
leyenda creada ya en la Antigedad
con la intencin de dotar a la ciudad
de un prestigio y de una singularidad
especfica respecto a los asentamientos griegos de Massalia y de Emporion.
Seguramente, esta leyenda surge en
el siglo iii a. C., cuando Roses alcanza
un cierto grado de autonoma poltica
como ciudad. La fundacin de Roses,
pues, debe situarse dentro de la orbita
de influencia de Massalia o de Empo
54

on shan detectat algunes estructures dhabitaci i trams del seu recinte


defensiu, amb unes caracterstiques
tcniques que senquadren dintre de
la tradici edilcia grega. Cal destacar
que aquesta colnia fos una fundaci
rdia anterior a la primera Olimpada,
s a dir, anterior a lany 776 a. C., tal i
com alguns historiadors han intentat
defensar sobre la base del fams text
dEstrab: Sexplica tamb dels rodis
que la seva preponderncia martima
no data nomes del temps en qu van
fundar la ciutat actual, sin que abans
de lestabliment de les Olimpades i
amb la finalitat de socrrer als homes,
varen emprendre llargues travessies
molt allunyades de la seva ptria tot
navegant per aix fins a Ibria, on van
fundar Rode, que desprs va passar a
ser possessi dels massaliotes (EstraFig. 4.8.- Dentro del recinto militar del siglo xvi de la
Ciudadela de Roses (Girona) se encuentran los restos
arqueolgicos de la antigua ciudad griega de Rode
(ICRPC-Globusvisi). Dins del recinte militar del segle xvi de la Ciutadella de Roses (Girona) es troben les
restes arqueolgiques de lantiga ciutat grega de Rode
(ICRPC-Globusvisi).

rion, en un momento cronolgico de


inicios del siglo iv a. C. Desde este ncleo inicial se produce un crecimiento
importante hacia el este (el denominado Barrio helenstico), crendose
en la primera mitad del siglo iii a. C.
una zona urbana de nueva planta, de
tipo ortogonal y con tipologas arquitectnicas griegas. Este hecho coincide
con una reafirmacin y posiblemente
independencia poltica de la ciudad,
como demuestra la acuacin de sus
dracmas con la leyenda RODHTWN,
y la fabricacin y comercializacin de
productos propios, como las cermicas de barniz negro del denominado
taller de Roses. Sin embargo, esta
etapa floreciente de la ciudad dura
poco. Los acontecimientos poltico-militares que se desarrollan en el Mediterrneo Occidental durante este siglo
entre Roma y Cartago y que afectan a
la pennsula Ibrica sobre todo a partir del 218 a. C., significaron para Rode
la perdida de su independencia como
ciudad y su vinculacin definitiva a
Emporion, como un punto defensivo
de la zona norte del golfo de Roses. De
este modo, cuando en el ao 195 a. C.
el cnsul Marco Porcio Catn es enviado por Roma para sofocar la sublevacin de los pobladores ibricos del
Empord, Tito Livio refiere que llegaron a Roses y desalojaron por la fuerza el destacamento de hispanos que
ocupaba la fortaleza. Desde Roses, con
viento favorable, llegaron a Empries:
all desembarcaron todas las tropas
excepto los aliados de marinera (Tito
Livio, Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4).
Roses, pues, era un castellum, una pe-

b, Geographik, XIV, 2,10). La fundaci de Roses per part dels rodis esdev,
sens dubte, una llegenda creada ja en
lAntiguitat amb la intenci de dotar
a la ciutat dun prestigi i duna singularitat especfica respecte als assentaments grecs de Massalia i dEmporion.
Segurament, aquesta llegenda sorgeix
en el segle iii a. C., quan Roses aconsegueix un cert grau dautonomia poltica com a ciutat. La fundaci de Roses
ha de situar-se, doncs, dins de lrbita
dinfluncia de Massalia o dEmporion,
en un moment cronolgic dinicis del
segle iv a. C. Des daquest nucli ini
cial es produeix un creixement important cap a lest (lanomenat barri hel
lenstic) i es crea en la primera meitat
del segle iii a. C. una zona urbana de
nova planta, de tipus octogonal i amb
tipologies arquitectniques gregues.
Aquest fet coincideix amb una reafir-

Fig. 4.9.- Estructuras urbanas del denominado ba


rrio helenstico de Roses datadas en la primera mitad
del siglo iii a. C. (ICRPC-Globusvisi). Estructures
urbanes de lanomenat barri hellenstic de Roses
datades a la primera meitat del segle III a. C. (ICRPCGlobusvisi).
55

quea fortaleza, que en estos momentos de rebelin haba sido ocupada por
los sublevados indgenas. A partir de
inicios del siglo ii a. C. no hay datos
arqueolgicos que permitan deducir la
continuidad de la ocupacin de Rode.
Esperemos que en un futuro la investigacin arqueolgica pueda documentar la presencia fsica de los comerciantes griegos en el resto de la pennsula
Ibrica, bien formando parte de barrios
comerciales dentro de los asentamientos indgenas conocidos, bien como
una realidad diferenciada en ncleos
urbanos propios. En este sentido, hay

Fig. 4.10.- El poblado ibrico de la Picola (Santa


Pola, Alicante) estuvo fuertemente helenizado y no se
descarta la existencia en el mismo de un ncleo estable de comerciantes griegos (Museo Arqueolgico de
Alicante). El poblat ibric de la Picola (Santa Pola,
Alacant) va tenir una forta influncia hellnica i es
possible que al seu interior exists un nucli estable de
comerciants grecs (Museu Arqueolgic dAlacant).
56

maci i possiblement independncia


poltica de la ciutat, com demostra
lencunyaci de les seves dracmes amb
la llegenda RODHTWN, i la fabricaci i
comercialitzaci de productes propis,
com les cermiques de verns negre
de lanomenat taller de Roses. No
obstant aix, aquesta etapa florent de
la ciutat dura poc. Els esdeveniments
poltico-militars que es desenvolupen
a la Mediterrnia Occidental durant
aquest segle entre Roma i Cartago i
que afecten a la pennsula Ibrica sobre tot a partir de lany 218 a. C., varen significar per a Rode la prdua de
la seva independncia com a ciutat i la
seva vinculaci definitiva a Emporion,
com un punt defensiu de la zona nord
del golf de Roses. Daquesta manera,
quan a lany 195 a. C. el cnsol Marc
Porci Cat s enviat per Roma per sufocar la sublevaci dels pobladors ibrics de lEmpord, Titus Livi explica
que varen arribar a Roses, amb vent
favorable, i tamb a Empries: all
desembarcaren totes les tropes excepte els aliats de marineria (Titus Livi,
Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4). Roses,
doncs, era un castellum, una petita
fortalesa que en aquests moments de
rebelli havia estat ocupada pels revoltats indgenes. A partir de principis
del segle ii a. C. no hi ha dades arqueolgiques que permetin deduir la continutat de la ocupaci de Rode.
Esperem que en un futur la investigaci arqueolgica pugui documentar
la presncia fsica dels comerciants
grecs a la resta de la pennsula Ibrica,
b formant part de barris comercials
dintre dels assentaments indgenes co-

que valorar la frase de Apiano relativa


a los restantes habitantes griegos, establecidos alrededor de Emporion y en
otros lugares de Iberia (Iberike, VI, 7),
cuando describe la situacin de la pennsula Ibrica con anterioridad al inicio de la Segunda Guerra Pnica.

neguts; b com una realitat diferenciada en nuclis urbans propis. En aquest


sentit sha de valorar la frase d'Api relativa als restants habitants grecs, establerts al voltant dEmporion i en altres
llocs dIbria (Iberike, VI, 7), quan descriu la situaci de la pennsula Ibrica
amb anterioritat a linici de la Segona
Guerra Pnica.

57

LA CERMICA GRIEGA EN IBERIA. LAS VAJILLAS DE MESA Y DE REPRESENTACIN*

LA CERMICA GREGA A IBRIA. LES VAIXELLES DE TAULA I DE REPRESENTACI*

Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)

Durante ms de cuatro siglos la cer


mica griega lleg de forma continua a
la pennsula Ibrica. Abarca este tiem
po distintas formas de comercio y va
cambiando el carcter de las importa
ciones. Los vasos griegos asumen, en
los tiempos ms antiguos, rasgos de
intercambio aristocrtico mientras que
los ltimos que llegan a la Pennsula
son objetos casi cotidianos. La plurali
dad del mundo peninsular provoca que
a lo largo del tiempo los vasos griegos
se concentren en unas regiones o en
otras, y que cada rea reaccione, selec
cione y utilice estos objetos importados
de diversas formas. Pero durante ms
de cuatro siglos la cermica fabricada
en Grecia, formalmente admirable, se
convirti en objeto de lujo necesario y
lleg a integrarse en el mundo ibrico
hasta el punto que se hicieron determi

Al llarg de ms de quatre segles la ce


rmica grega va arribar de forma con
tinuada a la pennsula Ibrica. Aquest
temps comprn diferents formes de
comer i va canviant el carcter de les
importacions. Els vasos grecs assu
meixen, en els temps ms antics, trets
dintercanvi aristocrtic mentre que els
darrers que arriben a la Pennsula sn
objectes quasi quotidians. La plurali
tat del mn peninsular provoca que al
llarg del temps els vasos grecs es con
centrin en unes regions o en unes al
tres i que cada rea reaccioni, seleccio
ni i utilitzi aquests objectes importats
de diferents formes. No obstant aix,
durant ms de quatre segles la cermi
ca fabricada a Grcia, formalment ad
mirable, es va convertir en objecte de
luxe necessari i va arribar a integrar-se
al mn ibric fins al punt que es van

*Este trabajo ha sido realizado en el marco del pro


yecto HAR2009-07448.

*Aquest treball ha estat efectuat en el marc del pro


jecte HAR2009-07448.

58

nantes para la propia reproduccin del


sistema social ibrico.

fer determinants per a la prpia repro


ducci del sistema social ibric.
Cap a finals del segle vii a. C. sobre
una nova poca amb la important ar
ribada dimportacions de vasos portats
per comerciants grecs, foceus, tal ve
gada samis o altres grecs orientals. Es
concentren en i al voltant de lrea de
Tartessos. Sn vasos de luxe, objectes
dun veritable comer aristocrtic. Apa
reixen copes tiques del tipus de Siana,
copes lacnies, calzes de Quios, escifs i
copes de comastes, vasos de perfums i
pxides cornties, una mfora amb pr
toma de cavall, copes de Samos i fins i
tot una olpe pintada per Cltias amb el
Judici de Paris.

Se abre una poca hacia finales del si


glo vii a. C. con la importante llegada
de importaciones de vasos tradas por
comerciantes griegos, foceos, tal vez
samios u otros griegos orientales. Se
concentran en y alrededor del rea de
Tartessos. Son vasos de lujo, objetos de
un verdadero comercio aristocrtico.
Aparecen copas ticas del tipo de Sia
na, copas laconias, clices de Quos,
escifos y copas de comastas, vasos de
perfumes y pxidas corintias, un n
fora con prtomo de caballo, copas de
Fig. 5.1.- Lcito de cermica tica de figuras negras,
de la segunda mitad del siglo vi a. C., procedente de
Empries (MAC-Empries). Lcit de cermica tica
de figures negres, de la segona meitat del segle vi a. C.,
procedent dEmpries (MAC-Empries).

Fig. 5.2.- Crtera de columnas de cermica tica de


figuras rojas del pintor de Agrigento (460-450 a. C.)
procedente de Empries (MAC-Empries). Crater
de columnes de cermica tica de figures roges del pintor de Agrigento (460-450 a. C.) procedent dEmpries
(MAC-Empries).
59

Samos e incluso una olpe pintada por


Cltias con el Juicio de Paris.
Es cierto que no volveremos a encon
trar vasos que, en esta proporcin, sean
de tal calidad. La tendencia general es
que, con el tiempo, aumente el porcen
taje de productos ms mediocres.

Un papel importante en el comercio


de vasos griegos lo jug la nica ciu
dad griega documentada en la penn
sula Ibrica, Empries, sobre todo a
raz de la fundacin del sector urbano
de la Nepolis, en la segunda mitad del
vi a. C. Los vasos que encontramos en
Emporion son aquellos que cabra espe
Fig. 5.3.- Crtera de campana de cermica tica de
figuras rojas con representacin de Nice y jinete, del
grupo de Polignoto (circa 440 a. C.), procedente de la
tumba 11 de la necrpolis ibrica de Ttugi (Galera,
Granada) (Museo Arqueolgico Nacional). Crater
de campana de cermica tica de figures roges amb
representaci de Nice i genet, del grup de Polignoto
(circa 440 a. C.), procedent de la tomba 11 de la
necrpolis ibrica de Ttugi (Galera, Granada) (Museo Arqueolgico Nacional).
60

Es cert que no tornarem a trobar vasos


que, en aquesta proporci, siguin de
tan alta qualitat. La tendncia general
s que, amb el temps, augmenti el per
centatge de productes ms mediocres.

Empries, la nica ciutat grega docu


mentada a la pennsula Ibrica, va ju
gar un paper important en el comer
de vasos grecs, sobre tot arran de la
fundaci del sector urb de la Nepolis,
a la segona meitat del vi a. C. Els va
sos que trobem a Emporion sn aquells
que eren desperar en una ciutat grega.
Sn abundants els escifos, sobre tot
els de verns negre, i copes a les zones
dhbitat i apareixen lcitos de figures
negres i de fons blanc a les necrpolis,
Fig. 5.4.- Crtera de columnas de cermica tica de
figuras rojas, de mediados del siglo v a. C., procedente
de la necrpolis ibrica de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alicante) (Museo Arqueolgico de
Alicante). Crater de columnes de cermica tica de
figures roges, de mitjans del segle v a. C., procedent
de la necrpolis ibrica de Cabezo Lucero (Guardamar
del Segura, Alacant) (Museu Arqueolgic dAlacant).

rar en una ciudad griega. Abundan los


escifos, sobre todo los de barniz negro
y copas en el hbitat y aparecen lcitos
de figuras negras y de fondo blanco en
las necrpolis, vasos stos ltimos liga
dos a las inhumaciones que no suelen
aparecer en los cementerios indgenas.

Desde Empries se distribuye la cer


mica de Grecia por el Levante espaol.
A finales del siglo vi a. C. y, sobre todo,
en el siglo v a. C. los vasos del comer
cio emporitano (copas de figuras rojas
del pintor de Marlay, copas decoradas
con lechuzas, copas-escifo de figuras
negras tardas, kntharoi de Saint Va
lentin, etc.) llegan hasta el sur penin
sular distribuyndose por el rea me
diterrnea y por el Sureste peninsular
y llegando al interior hasta zonas de la
meseta. Pero los griegos no estaban so
los en el comercio de vasos griegos, los
pnicos de Ibiza o de Cdiz jugaron un
importante papel.
Los vasos griegos de las zonas pnicas,
de tradicin anicnica, son fundamen
talmente aquellos de barniz negro.
Fig. 5.5.- Copa de tipo Cstulo de cermica tica, de
la segunda mitad del siglo v a. C., procedente de la
necrpolis pnica del Puig des Molins (Ibiza) (Museo
Arqueolgico Nacional). Copa tipus Cstulo de
cermica tica, de la segona meitat del segle v a. C.,
procedent de la necrpolis pnica del Puig des Molins
(Eivissa) (Museo Arqueolgico Nacional).

vasos aquests ltims lligats a les inhu


macions que no solen aparixer als ce
mentiris indgenes.
Des dEmpries es distribueix la cer
mica de Grcia pel Llevant espanyol.
A finals dels segle vi a. C. i sobretot
en el segle v a. C. els vasos del comer
emporit (copes de figures roges del
pintor de Marlay, copes decorades amb
libes, copes-escifos de figures negres
tardanes, kntharoi de Saint Valent,
etc.) arriben fins al sud peninsular, i es
distribueixen per lrea mediterrnia i
pel sud-est peninsular i arriben a lin
terior fins a la Meseta. De tota manera,
els grecs no estaven sols en el comer
de vasos grecs: els pnics dEivissa o
de Cdiz hi varen jugar un paper im
portant.
Els vasos grecs de les zones pniques,
de tradici anicnica, sn fonamental
ment de verns negre. Gaireb total
ment absents els craters i, en general,
els vasos figurats, sutilitzen en lai
xovar funerari per part dels habitants
pnics a les seves inhumacions (per
exemple, a la necrpolis eivissenca del
Puig des Molins), els contenidors doli
com lcitos de figures negres en el se
gle v a. C. o ms tard els petits lcitos
panxuts amb decoracions geomtri
ques o figuracions esquematitzades i,
evidentment, les llnties. El mn ib
ric preferir els vasos relacionats amb
el consum de vi.
Per no a totes les regions ibriques es
documenten els mateixos repertoris.
Al Llevant espanyol, on la influncia
pnica s ms forta, abunden els va
sos de verns negre com tots els tipus
61

Casi totalmente ausentes las crteras


y, en general, los vasos figurados, se
utilizan en el ajuar funerario por parte
de los habitantes pnicos en sus inhu
maciones (por ejemplo, en la necrpo
lis ibicenca del Puig des Molins), los
contenedores de aceite, como lcitos
de figuras negras en el siglo v a. C. o
ms tarde los pequeos lcitos panzu
dos con decoraciones geomtricas o
figuraciones esquematizadas y, desde
luego, las lucernas. El mundo ibrico
preferir los vasos relacionados con el
consumo de vino.

Pero no en todas las regiones ibricas


se documentan los mismos reperto
rios. En el Levante espaol donde es
ms fuerte la influencia pnica, abun
dan los vasos de barniz negro como to
dos los tipos de cuencos, copas-escifo,
bolsales y tambin kntharoi. En la
Fig. 5.6.- Base interior de una copa tica de figuras
rojas con representacin de la lechuza, datada en el
420-410 a. C., procedente del poblado ibrico de Castellones de Ceal (Hinojosa, Jan) (Museo Arqueolgico
Nacional). Base interior duna copa tica de figures
roges, amb representaci de lliba, datada al 420-410
a. C., procedent del poblat ibric de Castellones de Ceal
(Hinojosa, Jan) (Museo Arqueolgico Nacional).
62

de bols, copes-escifos, bolsals i tamb


kntharoi. A la important regi de lAl
ta Andalusia on es produeix una gran
concentraci dimportacions tiques,
sobretot des de finals del segle v a. C.
i durant tota la primera meitat del iv a.
C., seran els craters i copes figurades
les que hi predominen. Aquest feno
men es constata a les necrpolis per
qu en els escassos contexts de poblats,
com el de Castellones de Ceal a Jan,
sembla que abunden els escifos, sem
pre de figures roges.
A les necrpolis andaluses en poca
clssica apareixen craters de campana,
copes o pteres per amb un s diferent
per al qual varen sser concebudes. El
vas grec t per liber un valor dobjecte
preuat i perd, en el moment en qu es
produeix lintercanvi comercial, el seu
estatus originari com a pea de vaixe
lla. Els vasos grecs oberts sutilitzen
com els plats i bols ibrics i contenen
ofrenes o sutilitzen com a tapadores
durnes cinerries i moltes vegades
els grans vasos tancats com craters o
plices (molt escasses) sn conteni
dors de cendres. En aquesta regi la
cermica tica s un producte que es
destina sobretot a la seva amortitzaci
funerria en les tombes. s lelement
de prestigi necessari per a la reproduc
ci dun sistema social jerarquitzat i
lligat al consum ostents de les elits
aristocrtiques i dels seus clients. Els
temes que apareixen amb major fre
qncia sn les escenes dionisaques,
les de banquet i les amazonomquies
o griumquies. Es fuig en general de
la narraci mtica; no interessa tant a
liber lhistoria concreta sin el carcter

importante regin de la Alta Andaluca


donde se produce una gran concen
tracin de importaciones ticas, sobre
todo desde finales del siglo v a. C. y
durante toda la primera mitad del iv a.
C., sern las crteras y copas figuradas
las que predominen. Este fenmeno
se constata en las necrpolis porque
en los escasos contextos de poblados,
como el de Castellones de Ceal en Jan,
parecen abundar los escifos, siempre
de figuras rojas.
En las necrpolis andaluzas en poca
clsica aparecen crteras de campana,
copas o pateras pero con un uso dis
tinto al que fueron concebidas. El vaso
griego tiene para el ibero un valor de
objeto precioso y pierde, en el momen
to en que se produce el intercambio co
mercial, su estatus original como pieza
de vajilla. Los vasos griegos abiertos se
usan como los platos y cuencos ibri
cos, conteniendo ofrendas, o como
tapaderas de urnas cinerarias, y mu
chas veces los grandes vasos cerrados
como crteras o plices (muy escasas)
son contenedores de cenizas. En esta
regin la cermica tica es un produc
to que se destina en gran medida a su
amortizacin funeraria en las tumbas.
Es el elemento de prestigio necesario
para la reproduccin de un sistema so
cial jerarquizado y ligado al consumo
ostentoso de las lites aristocrticas y
de sus clientes. Y aqu juegan un im
portante papel las imgenes, muy esca
sas en el mundo ibrico. Los temas que
aparecen con mayor frecuencia son las
escenas dionisacas, las de banquete y
las amazonomaquias o grifomaquias.
Se huye en general de la narracin m

simblic de la representaci on abun


den figures alades, com Eros i Nice o
com grius assimilables a la seva prpia
iconografia funerria.
El valor daquests vasos fa que freqent
ment apareguin reparats i desgastats.
Es tracta duna reutilitzaci funerria
desprs dun s quotidi. Malgrat tot,
tamb apareixen peces adquirides no
ms per al seu dest funerari com a
limpressionant conjunt de la tomba 43
de Baza (Granada) de mitjans del segle
iv a. C.

La gran demanda de determinats vasos


en el mn ibric probablement va pro
vocar canvis en la producci dalguns
tallers dAtenes. Al segle iv a. C. hi ha
terrisseries que importen gran part
dels seus productes a lrea ibrica,
com els aplegats sota el grup de Telos.
Alguns pintors com el del Tirso Negro

Fig. 5.7.- Kantharos de cermica tica del estilo de


Saint Valentin, de la primera mitad del siglo iv a. C.,
procedente del poblado ibrico de Ullastret (MAC-Ullastret). Cntar de cermica tica de lestil de Saint
Valentin, de la primera meitat del segle iv a. C., procedent del poblat ibric dUllastret (MAC-Ullastret).
63

tica, no interesa tanto al ibero la histo


ria concreta sino el carcter simblico
de la representacin donde abundan fi
guras aladas, como Eros y Nice o como
los grifos asimilables a su propia ico
nografa funeraria.
El valor de estos vasos hace que fre
cuentemente aparezcan laados y des
gastados. Una reutilizacin funeraria
tras un uso cotidiano. Pero tambin
aparecen piezas adquiridas slo para
su destino funerario como en el impre
sionante conjunto de la tumba 43 de
Baza (Granada) de mediados del siglo
iv a. C.
La gran demanda de determinados va
sos en el mundo ibrico probablemen
te provoc cambios en la produccin
de algunos talleres de Atenas. En el
siglo iv a. C. hay alfares que importan
gran parte de sus productos al rea ib
rica, como los reunidos bajo el grupo
de Telos. Algunos pintores como el del
Tirso Negro reducen el tamao de sus
crteras acampanadas mientras que
otros vasos, como las pateras de borde
saliente, lo aumentan para ajustarse a
su nueva funcin en el mundo ibrico,
como tapaderas de las crteras-urnas.
Y hay productos de cermica tica que
se concentran de forma masiva en
nuestra pennsula. En el siglo v a. C.
fueron las copas tipo Cstulo y en el iv
a. C. son las copas de figuras rojas del
grupo del pintor de Viena 116.
Pero tambin en los alfares ibricos se
deja notar el peso de los vasos griegos.
Algunas cermicas ibricas imitan las
formas de los vasos importados aun
que, curiosamente, la ms popular no
64

redueixen la mida dels seus craters


acampanats mentre que altres vasos,
com les pteres de vora sortint, laug
menten per ajustar-se a la seva nova
funci en el mn ibric com tapadores
dels craters-urnes. Hi ha productes de
cermica tica que es concentren de
forma massiva a la nostra pennsula.
Al segle v a. C. foren les copes tipus
Cstulo i al iv a. C. sn les copes de fi
gures roges del grup del pintor de Vie
na 116.
Tamb als tallers dels terrissaires ib
rics es deixa notar el pes dels vasos
grecs. Algunes cermiques ibriques
imiten les formes dels vasos impor
tats encara que, curiosament, la ms

Fig. 5.8.- Lcito panzudo reticulado de cermica tica,


de la primera mitad del siglo iv a. C., procedente de la
necrpolis pnica del Puig des Molins (Ibiza) (Museo
Arqueolgico Nacional). Lcito panxut i reticulat de
cermica tica, de la primera meitat del segle iv a. C.,
procedent de la necrpolis pnica del Puig des Molins
(Eivissa) (Museo Arqueolgico Nacional).

suele aparecer en yacimientos ibri


cos, como es el caso de la crtera de
columnas.

popular no sol aparixer als jaciments


ibrics, com s el cas del crater de co
lumnes.
Durant ms de quatre segles varen ar
ribar a la pennsula Ibrica les impor
tacions de cermica grega per cap a
mitjans del segle iv a. C. comencen a
desaparixer i els darrers vasos, ja molt
espordics, coincideixen amb el final
de la fabricaci de les cermiques de
figures roges a Atenes.

Durante ms de cuatro siglos llegaron


a la pennsula Ibrica las importacio
nes de cermica griega pero hacia me
diados del siglo iv a. C. comienzan a
desaparecer y los ltimos vasos, ya
muy espordicos, coinciden con el fi
nal de la fabricacin de las cermicas
de figuras rojas en Atenas.

Fig. 5.9.- Crtera de campana de cermica tica de fi


guras rojas con escena de amazonomaquia, del 375-350
a. C., del crculo del York-Reverse Group, procedente
de la tumba 43 de la necrpolis ibrica del Cerro del
Santuario (Baza, Granada) (Museo Arqueolgico
Nacional). Crater de campana de cermica tica
de figures roges amb escena damazonomquia, del
375-350 a. C, del cercle del York-Reverse Group, procedent de la tomba 43 de la necrpolis ibrica del Cerro
del Santuario (Baza, Granada) (Museo Arqueolgico
Nacional).

Fig. 5.10.- Crtera de campana de cermica tica de


figuras rojas del taller del Retorted Painter, del 375350 a. C., con tapadera de cermica ibrica, procedente
de la tumba 52 de la necrpolis ibrica de Villaricos
(Almera) (Museo Arqueolgico Nacional). Crater
de campana de cermica tica de figures roges del
taller del Retorted Painter, del 375-350 a. C, amb tapadora de cermica ibrica, procedent de la tomba 52
de la necrpolis ibrica de Villaricos (Almera) (Museo
Arqueolgico Nacional).
65

LA CERMICA GRIEGA EN IBERIA: NFORAS Y COMERCIO DE ALIMENTOS

LA CERMICA GREGA A IBRIA: MFORES I COMER DALIMENTS

Jos Prez Ballester


(Universitat de Valncia)

El comercio de productos griegos en la


pennsula Ibrica lo documentamos ya
en la segunda mitad del siglo viii a. C.
en Huelva, la Baha de Cdiz y los asentamientos fenicios del sur peninsular
o del sureste. Llegaron por el intermediario fenicio en sus relaciones con las
primeras colonias griegas de Occidente. El aceite se transportaba en nforas
SOS de origen mayoritariamente tico,
y tambin en nforas corintias tipo A.
El vino es jonio, de Clazmenes y de
la isla de Quos. Durante todo el siglo vii la dinmica de importacin de
estos productos sigue en manos fenicias, aunque ahora el aceite procede
tambin de otros lugares jonios. En la
Palaiapolis de Emporion el vino y aceite
griegos los encontramos desde finales
del siglo vii a. C. junto a nforas fenicias y nforas de vino etruscas.
Desde los inicios del siglo vi a. C. los
comerciantes foceos se introducen en
las redes comerciales fenicias. Proce66

Documentem el comer de productes


grecs a la pennsula Ibrica ja en la segona meitat del segle viii a. C. a Huelva,
a la badia de Cdiz i als assentaments
fenicis del sud peninsular o del sudest. Van arribar a travs del mitjancer
fenici en les seves relacions amb les
primeres colnies gregues dOccident.
Loli es transportava en mfores SOS
dorigen majoritriament tic i tamb en mfores cornties tipus A. El vi
es jnic, de Clazmenes i de la illa de
Quios. Durant tot el segle vii la dinmica dimportaci daquests productes
segueix en mans fencies encara que
ara loli procedeix tamb daltres llocs
jnics. En la Palaipolis dEmporion el
vi i loli grecs hi sn des de finals del
segle vii a. C. juntament amb mfores
fencies i mfores de vi etrusques.
Des dels inicis del segle vi a. C. els comerciants foceus s'introdueixen en les
xarxes comercials fencies. Procedeixen de la costa jnica i les illes venes,

den de la costa jonia y las islas vecinas, aunque pronto llegarn desde sus
fundaciones occidentales como Velia
o Massalia. Vienen en busca especialmente de la plata, cobre y estao de la
Huelva tartsica. Tras la fundacin de
Emporion, sta se convertir en el punto de llegada y redistribucin de productos griegos en su territorio y ms
al sur. Al vino quiota se suma ahora el
de Mileto, Lesbos, Corinto y otros procedentes de los asentamientos griegos
occidentales. La exportacin del vino
de Massalia ir in crescendo durante
todo el siglo, en especial en su segunda
mitad. El aceite corintio sigue llegando posiblemente desde enclaves centro
mediterrneos; el aceite tico se envasa en las nforas la brosse, que se
fabrican tambin en otros enclaves jonios. Junto al vino y al aceite no debeFig. 6.1.- nfora tica del tipo SOS (750-675 a. C.),
destinada al transporte de aceite, procedente del asentamiento fenicio de Toscanos (Mlaga) (segn H.
G. Niemeyer). mfora tica del tipus SOS (750675 a. C.), destinada al transport doli, procedent de
lassentament fenici de Toscanos (Mlaga) (segons H.
G. Niemeyer).

encara que aviat arribaran des de les


seves fundacions occidentals com Vlia o Massalia. Vnen a la recerca especialment de la plata, coure i estany de
la Huelva tartsica. Desprs de la fundaci dEmporion, aquesta es convertir en el punt darribada i redistribuci
de productes grecs en el seu territori
i ms al sud. Al vi quiota safegeix ara
el de Milet, Lesbos, Corint i altres procedents dels assentaments grecs occidentals. Lexportaci del vi de Massalia
anir in crescendo durant tot el segle, en
especial durant la segona meitat. Loli
corinti segueix arribant possiblement
des denclavaments del centre medite
rrani; loli tic senvasa en les mfores
la brosse, que es fabriquen tamb en
altres enclavaments jnics. Juntament
amb el vi i loli no hem doblidar els olis
perfumats, especialment dorigen corinti o de Naucratis envasats en petits
i bells arbals i alabastrons que trobem
en assentaments costers i redistributs
per linterior peninsular.
A partir de la meitat del segle vi a. C.
i desprs de la caiguda de Focea, es registra una forta baixada en les importa
cions de productes grecs orientals a tota
Andalusia. A lrea emporitana encara
que creix exponencialment larribada de
vins procedents de Massalia, continuen
presents els vins i olis jnics i corintis.
Els derelictes que ja anem coneixent
(Punta Bracceto, Point Lequin, A. Giglio) ens parlen de vaixells amb els segents carregaments: mfores vinries
de diferents procedncies (incloses
etrusques i massaliotes) juntament
amb vaixelles cermiques, normal67

mos olvidar a los aceites perfumados,


especialmente de origen corintio o de
Naucratis envasados en pequeos y bellos arbalos y alabastrones que encontramos en asentamientos costeros y redistribuidos por el interior peninsular.
A partir de la mitad del siglo vi a. C.,
tras la cada de Focea, se registra una
fuerte bajada en las importaciones de
productos griegos orientales en toda
Andaluca. En el rea emporitana aunque crece exponencialmente la llegada
de vinos procedentes de Massalia, siguen presentes los vinos y aceites jonios y corintios.
Los pecios que ya vamos conociendo
(Punta Bracceto, Point Lequin A, Giglio) nos hablan de barcos con cargamentos compuestos: nforas vinarias
de diversas procedencias (incluidas
etruscas y masaliotas) junto a vajillas
cermicas, normalmente asociadas
al consumo de ese vino (por ejemplo,
copas jonias). En el pecio de Cala Sant
Vicen (Mallorca), de finales del siglo
vi a. C., predominan las nforas de vino
magno greco (Calabria), con presencia
minoritaria de las orientales: Corinto
y Quos entre otras. Responde, segn
sus investigadores, a un comercio de
tipo emprico, con cargamentos heterogneos (metales elaborados, productos alimenticios, vajilla cermica, etc.)
que desde un puerto como Emporion
recorreran diversos puntos costeros
de su rea de influencia.
El siglo v a. C. ser el de la presencia de
vasos cermicos ticos en la pennsula
Ibrica, que tendr su momento lgido
a inicios del siglo iv a. C. A cambio se
68

ment associades al consum daquest


vi (per exemple, copes jniques). En el
derelicte de Cala Sant Vicen (Mallorca), de finals del segle vi a. C., predominen les mfores de vi magne grec
(Calabria), amb presncia minoritria
de les orientals: Corinti i Quios, entre
altres. Respon, segons els seus investigadors, a un comer de tipus empric,
amb carregaments heterogenis (metalls elaborats, productes alimentaris,
vaixella cermica, etc.) que, des dun
port com Emporion, recorrerien diferents punts costaners de la seva rea
dinfluncia.
El segle v a. C. ser el de la presncia
de vasos cermics tics a la pennsula
Fig. 6.2.- Fragmentos de una nfora de Quos (600575 a. C.), destinada al transporte de vino, procedente
de Huelva (Museo Arqueolgico Nacional). Fragments duna mfora de Quios (600-575 a. C.), destinada al transport de vi, procedent de Huelva (Museo
Arqueolgico Nacional).

buscaba el cereal emporitano, as como


otros productos como lino y esparto en
la costa levantina o salazones de pescado del rea gaditana, cuyas nforas se
han documentado en Corinto o Atenas.

El papel de Emporion en la redistribucin de productos griegos debi ser decisivo, dentro de un complejo sistema
de intercambios donde al parecer los
intermediarios ibricos tuvieron ya un
papel destacado. En cuanto a la llegada del vino griego a nuestras costas, el
pecio de El Sec (400-375 a. C.), con
nforas de vino de diversas procedencias, propone un modelo de comercio
Fig. 6.3.- Fragmentos de una nfora de Quos (600575 a. C.) procedente del poblado de La Fonteta/La
Rbita, Guardamar del Segura (Alicante) (Museo Arqueolgico de Alicante). Fragments duna mfora
de Quios (600-575 a. C.) procedent del poblat de La
Fonteta/La Rbita, Guardamar del Segura (Alacant)
(Museu Arqueolgic dAlacant).

Ibrica, que tindr el seu moment lgid a inicis del segle iv a. C. A canvi, se
cercava el cereal emporit, aix com altres productes com lli i espart a la costa
de llevant o salaons de peix de lrea
gaditana, mfores dels quals shan documentat a Corint o Atenes.
El paper dEmporion en la redistribuci de productes grecs segurament va
ser decisiu dintre dun complex sistema dintercanvis on sembla ser que
els intermediaris ibrics varen tenir ja
un paper destacat. Pel que fa a larribada del vi grec a les nostres costes, el
derelicte dEl Sec (400-375 a. C.) amb
mfores de vi de diferents procedncies, proposa un model de comer on
el port del Pireu funcionaria com un
port principal. All semmagatzemarien mfores amb vins de tot lEgeu i
fins i tot del Mar Negre (Snope), que
juntament amb vaixelles tiques, es
carregarien en vaixells que podrien fer
escales en algun port de la Mediterrnia Central (Siclia?) i tornats a em-

Fig. 6.4.- Fragmento de una nfora de Samos (600-550


a. C.), destinada al transporte de aceite, procedente de
Huelva (Museo Arqueolgico Nacional). Fragment
duna mfora de Samos (600-550 a. C.), destinada al
transport doli, procedent de Huelva (Museo Arqueolgico Nacional).
69

donde el puerto del Pireo funcionara


como un puerto principal. All se almacenaran nforas con vinos de todo el
Egeo e incluso del Mar Negro (Sinope),
que junto a vajillas ticas se cargaran
en barcos que podran hacer escalas en
algn puerto del Mediterrneo Central
(Sicilia?) y vueltos a embarcar en otros
barcos que los llevaran junto a otros
productos a Iberia (Emporion?) y desde all redistribuidos. La presencia de
Fig. 6.5.- Tipologa de las nforas localizadas en la fase
de ocupacin de poca arcaica (580-500 a. C.) de la
colonia griega de Emporion, en el sector de la Palaiapolis (Sant Mart dEmpries, lEscala, Girona). Junto
a nforas fenicias, ibricas y etruscas, aparecen nforas
griegas de Clazmenes, Lesbos, Quos, Corintio y Massalia (X. Aquilu, dir, 1999, fig. 251). Tipologia de
les mfores localitzades a la fase docupaci del perode
arcaic (580-500 a. C.) de la colnia grega dEmporion,
al sector de la Palaipolis (Sant Mart dEmpries,
lEscala, Girona). Al costat dmfores fencies, ibriques i etrusques, es documenten mfores gregues de
Clazmenes, Lesbos, Quios, Corint i Massalia (X.
Aquilu, dir, 1999, fig. 251).
70

barcar en altres vaixells que els durien


juntament amb altres productes a Ibria (Emporion?) i des dall serien redistributs. La presncia dintermediaris
pnics es fonamenta en lorigen de la
vaixella a bord del vaixell dEl Sec i en
els grafits semtics trobats sobre vasos
tics daquest derelicte aix com en un
dipsit emporit de la mateixa poca.
El comer del vi de la Magna Grcia i
Siclia es detecta tant en el propi dereFig. 6.6.- Tipologa de las nforas localizadas en el
barco griego de Cala Sant Vicen (Pollena, Mallorca),
datado en el ltimo cuarto del siglo vi a. C. 1-4: nforas
ibricas, 5-6: nforas de la Magna Grecia, 7-8: Pequeas nforas griegas, 9: nfora de Quos, 10: nfora
corintia y 11: nfora del Norte del Egeo (X. Nieto/M.
Santos, 2008, fig. 61). Tipologia de les mfores localitzades al derelicte grec de Cala Sant Vicen (Pollena,
Mallorca), datat al darrer quart del vi a. C. 1-4: mfores ibriques, 5-6: mfores magnogregues, 7-8: Amforetes gregues de mdul petit, 9: mfora de Quios, 10:
mfora corntia i 11: mfora nord-egea (X. Nieto/M.
Santos, 2008, fig. 61).

licte dEl Sec com a Emporion i la seva


rea dinfluncia juntament amb el vi
massaliota i a percentatges cada vegada ms petits dmfores de vi corinti o
sami. Loli continua arribant de ltica
en les mfores la brosse encara en
petites quantitats. Crida latenci per
lescasssedat daquests envasos a terra
ferma enfront de labundant presncia
de vaixella tica de figures roges o de
verns negre en tota la franja costera
dIbria i fins i tot molt a linterior. Sha
esgrimit la manca dinvestigaci, lexistncia de producci de vi local o la ms
plausible: la utilitzaci de la vaixella
tica per a altres finalitats diferents del
consum del vi en els simposia.

intermediarios pnicos se fundamenta


en el origen de la vajilla de a bordo del
barco de El Sec y en los grafitti semticos hallados sobre vasos ticos de
ese pecio as como en un depsito emporitano de la misma poca.

Durant el perode hellenstic (segles


iii-i a. C.), predominen especialment

El comercio del vino de la Magna Grecia y Sicilia se detecta tanto en el propio


pecio de El Sec como en Emporion
y su rea de influencia, junto al vino
masaliota y a porcentajes cada vez ms
pequeos de nforas de vino corintio o
samio. El aceite sigue llegando del tica en las nforas la brosse aunque
en pequeas cantidades. Ha llamado,
Fig. 6.7.- nfora griega para el transporte de vino de
la segunda mitad del siglo iv a. C. procedente del pecio
de "El Sec" (Calvi, Mallorca) (Museo Arqueolgico
Nacional). mfora grega, de la segona meitat del
segle iv a. C., destinada al transport de vi, procedent del
derelicte dEl Sec (Calvi, Mallorca) (Museo Arqueolgico Nacional).

Fig. 6.8.- nfora de Massalia (Marsella) del siglo iv


a. C., destinada al transporte de vino, procedente de
la costa de Castelln, entre Benicarl y Penscola (Museo Arqueolgico Nacional). mfora de Massalia
(Marsella) del segle iv a. C., destinada al transport de
vi, procedent de la costa de Castell, entre Benicarl i
Penscola (Museo Arqueolgico Nacional).
71

sin embargo, la atencin la escasez de


estos envases en tierra firme, frente a
la abundantsima presencia de vajilla
tica de figuras rojas o de barniz negro
en toda la franja costera de Iberia e incluso muy al interior. Se ha esgrimido
la falta de investigacin, la existencia
de produccin de vino local, o la ms
plausible: la utilizacin de la vajilla tica para otros fines distintos del consumo del vino en los simposia.

les mfores de vi grec oriental de la illa


de Rodes per tamb daltres centres
productors com Quios o Cos. Aquestes
mfores arriben a la pennsula Ibrica
en el marc dun comer martim controlat per agents cartaginesos i, des
de final de la Primera Guerra Pnica,
per itlics sota el control de Roma.
Arriben en vaixells amb carregaments
homogenis de vi itlic, on el vi grec s
tant sols una part anecdtica.

Durante el perodo helenstico (siglos


a. C.), predominan especialmente
las nforas de vino griego oriental de
la isla de Rodas pero tambin de otros
centros productores como Quos o
Cos. Estas nforas llegan a la pennsula Ibrica en el marco de un comercio martimo controlado por agentes
cartagineses y, desde el final de la Primera Guerra Pnica, por itlicos bajo
el control de Roma. Llegan en barcos
con cargamentos homogneos de vino
itlico, en donde el vino griego es solo
una parte anecdtica.
iii-i

Ms adelante, despus de la Tercera


Guerra Pnica, con Roma duea del
Mediterrneo y tras la declaracin romana de Delos como puerto franco
(166 a. C.), Rodas dejar de ser el principal centro comercial del Egeo a favor
de Delos. En esta ltima ciudad, las
excavaciones francesas han documentado centenares de nforas de vino (especialmente rodio), que viajarn luego
a la pennsula Itlica junto a otra serie
de productos como vajilla cermica
oriental, dentro de un trfico comercial
dominado por el lucrativo comercio de
esclavos. El puerto de llegada era el de
72

Ms endavant, desprs de la Tercera Guerra Pnica i amb Roma


propietria del Mediterrani i desprs
de la declaraci romana de Delos com
a port franc (166 a. C.), Rodes deixar
de ser el principal centre comercial de
lEgeu a favor de Delos. En aquesta lFig. 6.9.- nfora masaliota del siglo iv a. C. procedente
de Emporion. Los emporitanos fueron los principales
intermediarios comerciales del vino masoliota en la pennsula Ibrica (MAC-Empries). mfora massaliota del segle iv a. C. procedent dEmporion. Els emporitans van ser els principals intermediaris comercials del
vi massaliota a la pennsula Ibrica (MAC-Empries).

Roma: Puteoli. El vino greco-oriental


seguir llegando a nuestras costas hasta la mitad del siglo i a. C., como se observa en pecios de esa poca, siempre
acompaando a cargamentos de vino
itlico. Asimismo, el tipo de nfora de
Cos, con sus caractersticas asas bfidas, ser adoptado en el agro pompeyano para envasar y exportar su vino
(nforas Dressel 2-4), y posteriormente se utilizar para transportar el vino
de toda la Tarraconense, desde Girona
hasta Alicante entre finales del siglo i
a. C. y todo el siglo i d. C.

tima ciutat, les excavacions franceses


han documentat centenars dmfores
de vi (especialment rodi), que viatjaran
ms tard a la pennsula Itlica juntament amb una altra srie de productes
com vaixella cermica oriental dintre
dun trfic comercial dominat pel lucratiu comer desclaus. El port darri
bada era el de Roma: Puteoli. El vi
grecoriental continuar arribant a les
nostres costes fins a la meitat del segle i a. C. com sobserva en derelictes
daquesta poca i sempre anir acompanyat de carregaments de vi itlic.
Aix mateix, el tipus dmfora de Cos,
amb les seves caracterstiques nanses
bfides, ser adoptat a lagrus pompei
per envasar i exportar el seu vi (mfores Dressel 2-4), i posteriorment
sutilitzar per transportar el vi de tota
la Tarraconense, des de Girona fins a
Alacant a partir de finals del segle i a.
C. i durant tot el segle i d. C.

73

LA NUMISMTICA GRIEGA EN IBERIA:


CECAS Y CIRCULACIN MONETARIA

LA NUMISMTICA GREGA A IBRIA:


SEQUES I CIRCULACI MONETRIA

Pere Pau Ripolls


(Universitat de Valncia)

Las monedas ms antiguas halladas en la


pennsula Ibrica llegaron en el marco
de los contactos comerciales y es probable que muchas de ellas lo hicieran
de la mano de los griegos o de gentes
helenizadas, por supuesto, siempre en
muy escasa cantidad. Pero la influencia numismtica griega ms importante procedi de la existencia en Iberia de
dos colonias griegas, Emporion y Rode,
que emitieron moneda.
Las fuentes literarias sealan la existencia de varias colonias griegas en
Iberia, situadas a lo largo de la costa
mediterrnea, aunque, excepto las dos
mencionadas, ninguna de ellas alcanz un grado de organizacin poltica
suficientemente desarrollado como
para iniciar sus propias emisiones. De
hecho, su localizacin contina siendo
una incgnita no resuelta.
Emporion y Rode fueron las dos colonias griegas ms occidentales que acu74

Les monedes ms antigues trobades a la


pennsula Ibrica varen arribar en el
marc dels contactes comercials i s
probable que moltes daquestes ho
fessin de la m dels grecs o de gents
hellenitzades i , per descomptat, sempre en molt escassa quantitat. De totes
maneres, la influncia numismtica
grega ms important va procedir de

Fig. 7.1.- Fraccionaria emporitana que presenta, en el


anverso, una cabeza de cordero y una cruz de puntos
con un crculo en el centro, en el reverso. Inicios del
siglo v a. C. (P. P. Ripolls). Fraccionria emporitana que presenta, a lanvers, un cap de xai i una creu
puntejada amb un cercle al centre, al revers. Principis
del segle v a. C. (P. P. Ripolls).

aron moneda, aunque de ellas la ms


importante e influyente fue Emporion,
por la amplitud temporal en la que lo
estuvo haciendo (siglos v-ii a. C.) y por
el volumen de produccin que puso
en circulacin, ya que Rode tuvo una
existencia bastante ms limitada en el
tiempo (siglos iv-iii a. C.).

El momento preciso en el que la colonia de Emporion inici sus acuaciones


es incierto, pero por la cronologa del
tesoro de Auriol, en el que aparecieron
algunas de las primeras emisiones,
se puede asegurar que el inicio de las
emisiones emporitanas se produjo en
poca arcaica, posiblemente en torno
al 500 a. C.
Las emisiones de los siglos v y iv a. C.
se caracterizan por su reducido peso y
pequeo mdulo, es decir se trata de
fracciones, que corresponden a bolos
con un peso de ca. 0,80-0,90 g, hemibolos de ca. 0,40-0,45 g y tetrartemoria de ca. 0,20 g, siguiendo un modelo monetario que tambin vemos en

Fig. 7.2.- Fraccionaria emporitana que presenta, en el


anverso, una cabeza con casco y un len, en el reverso,
con las letras EM retrgradas. Siglo iv a. C. (P. P.
Ripolls). Fraccionria emporitana que presenta, a
lanvers, un cap amb casc i un lle, al revers, amb les
lletres EM retrgrades. Segle iv a. C. (P. P. Ripolls).

lexistncia a Ibria de dues colnies


gregues, Emporion i Rode, que varen
emetre moneda.
Les fonts literries assenyalen lexistncia de diferents colnies gregues a
Ibria, ubicades al llarg de la costa mediterrnia, tot i que, excepte les dues
esmentades, cap delles va obtenir un
grau dorganitzaci poltica suficientment desenvolupat com per efectuar
les seves prpies emissions. De fet, la
seva localitzaci continua essent una
incgnita no resolta.
Emporion i Rode foren les dues colnies
gregues ms occidentals que varen encunyar moneda, encara que, delles, la
ms important i influent va ser Empo
rion, pel marc temporal en el qual va
desenvolupar la seva activitat (segles
v-ii a. C.) i pel volum de producci que
va posar en circulaci, ja que Rode va
tenir una existncia fora ms limitada
en el temps (segles iv-iii a. C.).
El moment precs en el qual la colnia
de Emporion va iniciar les seves encunyacions s incert, per, per la cronologia del tresor dAuriol on varen aparixer algunes de les primeres emissions,
es pot assegurar que linici de les emissions emporitanes es va produir en poca arcaica, possiblement cap al 500 a. C.
Les emissions dels segles v i iv a. C. es
caracteritzen pel seu redut pes i petit
mdul, s a dir, es tracta de fraccionries que corresponen a bols amb un
pes de ca. 0,80-0,90 g., hemibols de
ca. 0,40-0,45 g. i tetrartemoria de ca.
0,20 g., seguint un model monetari
que tamb veiem a la colnia grega
75

la colonia griega de Massalia. El hecho


de que las primeras acuaciones de
la pennsula Ibrica sean slo fracciones sugiere que estaban destinadas a
pagos de sumas poco elevadas; desde
el inicio, estas monedas tuvieron una
amplia base de usuarios, pues su reducido valor facilit el acceso a la misma
de amplios segmentos de la poblacin,
tanto la colonial como la indgena.
Las actividades de carcter comercial,
desarrolladas en y desde la ciudad de
Emporion, centradas en los intercambios de productos de lujo y manufacturados por materias primas agrcolas y
mineras, supuso el establecimiento de
relaciones con las poblaciones nativas,
a travs de las cuales las monedas de
Emporion y de otras procedencias, que
se encontraban en el circuito comercial, se dispersaron en esos territorios
e incluso un poco ms all. Los hallazgos son relativamente frecuentes en el
Languedoc-Roselln y en toda la franja
costera oriental de Iberia, donde se incorporaron como dinero que circulaba
en calidad de metal bruto.

Fig. 7.3.- Fraccionaria emporitana que presenta en el


anverso una cabeza de len y en el reverso un toro embistiendo. Siglo iv a. C. (P. P. Ripolls). Fraccionria
emporitana que presenta a lanvers un cap de lle i
al revers un brau que envesteix. Segle iv a. C. (P. P.
Ripolls).
76

de Massalia. El fet que les primeres


encunyacions de la pennsula Ibrica
siguin nomes fraccionries suggereix
que estaven destinades a pagaments
de quantitats poc elevades; des de linici, aquestes monedes varen tenir una
mplia base dusuaris ja que el seu redut valor va facilitar-ne laccs a amplis
segments de la poblaci, tant la colonial com la indgena.

Les activitats de carcter comercial, desenvolupades a i des de la ciutat de Em


porion, centrades en els intercanvis de
productes de luxe i manufacturats per
matries primeres agrcoles i mineres,
va suposar lestabliment de relacions
amb les poblacions natives a travs
de les quals les monedes dEmporion i
daltres seques, que es trobaven en el
circuit comercial, es varen dispersar en
aquests territoris i fins i tot una mica
ms enll. Les troballes sn relativament freqents en el Languedoc-Rossell i en tota la franja costera oriental
dIbria, on es varen incorporar com a
diner que circulava en qualitat de metall brut.
Fig. 7.4.- Fraccionaria emporitana con cabeza con
casco en el anverso y una cabra, en el reverso, con las
letras EM invertidas. Siglo iv a. C. (P. P. Ripolls).
Fraccionria emporitana amb cap amb casc a lanvers
i una cabra, al revers, amb les lletres EM invertides.
Segle iv a. C. (P. P. Ripolls).

A principios del siglo iii a. C. se produjo


un cambio sustancial en el valor de las
monedas acuadas en Emporion, poco
despus de que lo hiciera la vecina colonia griega de Rode (Roses, Girona).
Se abandon la emisin exclusiva de
fracciones (bolos, hemibolos y tetrartemoria), y se comenz a emitir dracmas, con un peso de ca. 4,70-4,80 g,
de acuerdo con el patrn de pesos utilizado hasta ese momento. Adems, en
este mismo siglo, se inici la tendencia
hacia la estandarizacin de los diseos,
abandonando la variabilidad constante
de los tipos empleados en las fracciones de los siglos v y iv a. C. Despus
de unas emisiones de dracmas con
reverso caballo parado, en lo sucesivo,
los diseos empleados fueron la cabeza
femenina rodeada de tres delfines en el
anverso y el Pegaso en el reverso con
la leyenda MPOITW. De la produccin del siglo iii a. C., los aos con
una mayor actividad emisora se sitan
a fines del mismo y han de relacionarse
con los acontecimientos histricos de
la Segunda Guerra Pnica, que provocaron que Emporion desempeara un
importante papel como suministrador
de la moneda con la que se sufragaron
buena parte de los gastos financieros
romanos. Estas emisiones, que apenas
rebajaron unas dcimas de gramo su
peso estndar, se caracterizan por tener en el reverso la cabeza de Pegaso
transformada en una figura humana
que con las manos se toca la punta de
los pies. En este contexto de incesante
movimiento de tropas y de acciones
blicas, las monedas emporitanas se
convirtieron en un tipo de acuacin

A principis del segle iii a. C. es va produir un canvi substancial en el valor


de les monedes encunyades a Empo
rion, poc desprs de que ho fes la vena
colnia grega de Rode (Roses, Girona).
Es va abandonar lemissi exclusiva de
fraccionries (bols, hemibols i tetrartemoria), i es va comenar a emetre
dracmes, amb un pes de ca. 4,70-4,80
g., dacord amb el patr de pesos utilitzat fins en aquest moment. A ms,
en aquest mateix segle, es va iniciar la
tendncia cap a lestandarditzaci dels
dissenys i es va abandonar la variabilitat constant dels tipus emprats a les
fraccions dels segles v i iv a. C. Desprs
dunes emissions de dracmes amb revers de cavall parat, dara endavant,
els dissenys emprats van ser el cap
femen envoltat de tres dofins a lanvers i el Pegs al revers amb la llegenda MPOITW. De la producci del
segle iii a. C. els anys amb una major
activitat emissora se situen a finals del
mateix segle i han de relacionar-se amb

Fig. 7.5.- Dracma emporitana con cabeza femenina y


leyenda de la ceca en el anverso y caballo parado coronado por una Nice alada en el reverso. Inicios del siglo
iii a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Dracma
emporitana amb cap femen i llegenda de la seca a
lanvers i cavall parat coronat per una Nice volant al
revers. Principis del segle iii a. C. (Museo Arqueolgico
Nacional).
77

que estuvo siempre presente en todo el


escenario blico, aunque en mayor medida en la mitad oriental de Iberia. En
consecuencia, las emisiones emporitanas se convirtieron en un tipo de moneda muy conocida, hasta el punto de
que un importante nmero de poblaciones ibricas tambin las fabricaron
imitando sus diseos, para que fueran
utilizadas en un contexto monetario
dominado por las dracmas emporitanas y, presumiblemente, en relacin
con la financiacin de los gastos blicos
de la Segunda Guerra Pnica.

A lo largo del siglo ii a. C., Emporion


continu acuando dracmas con los
mismos diseos, pero con un peso medio menor, entre 4 y 4,20 g. No existen
evidencias para establecer la cronologa precisa de su emisin, pero los tesoros en los que aparecieron se fechan
a fines del siglo ii a. C., por lo que algunas de ellas estaban en circulacin en
esa fecha.
La segunda colonia griega establecida
en Iberia y que durante un perodo de
Fig. 7.6.- Dracma emporitana con cabeza femenina
rodeada por tres delfines en el anverso y Pegaso, en el
reverso, con la leyenda de la ceca. Mediados del siglo
iii a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Dracma
emporitana amb cap femen envoltat per tres dofins a
lanvers i Pegas, al revers, amb la llegenda de la seca.
Mitjan segle iii a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
78

els esdeveniments histrics de la Segona Guerra Pnica, que van provocar


que Emporion desenvolups un paper
important com a subministrador de la
moneda amb la qual es varen sufragar
bona part de les despeses financeres romanes. Aquestes emissions, que amb
prou feines van rebaixar unes desenes
de gram el seu pes estndard, es caracteritzen per tenir al revers el cap de Pegs, transformat en una figura humana
que amb les mans es toca la punta dels
peus. En aquest context dincessant
moviment de tropes i daccions bl
liques, les monedes emporitanes es van
convertir en un tipus dencunyaci que
va estar sempre present en tot lescenari
bllic, encara que en major mesura a la
meitat oriental dIbria. En conseqncia, les emissions emporitanes es varen
convertir en un tipus de moneda molt
coneguda, fins al punt que un important nombre de poblacions ibriques
tamb les varen fabricar imitant els
seus dissenys perqu fossin utilitzades
en un context monetari dominat per
les dracmes emporitanes i, presumi
blement, en relaci amb el finanament
de les despeses blliques de la Segona
Guerra Pnica.
Al llarg del segle ii a. C., Emporion va
continuar encunyant dracmes amb els
mateixos dissenys, per amb un pes
mig inferior, entre 4 i 4,20 g. No existeixen evidncies per establir la cronologia precisa de la seva emissi per
els tresors en els quals van aparixer
es daten a finals del segle ii a. C., per
la qual cosa algunes delles estaven en
circulaci en aquesta data.

tiempo, quizs un siglo o un poco menos, mantuvo operativo un taller monetario fue Rode, localizada en la costa
norte de la baha de Roses (Girona);
una ubicacin que sorprendentemente est muy prxima a Emporion y que
hace pensar en una complementariedad entre ambas, antes que en una rivalidad.

A finales del siglo iv o comienzos del


iii a. C., Rode acu monedas de plata y
bronce bajo la forma de denominaciones diversas. Las dracmas, con un peso
medio de 4,70-4,80 g, se adaptaron al
peso estndar de las monedas en circulacin en la zona, acuadas preferentemente en Massalia y Emporion. Fue
una acuacin destacada, no slo por
el mayor valor de las piezas acuadas,
sino tambin por la calidad del grabado de los cuos, para lo cual se emplearon excelentes artesanos. Los tipos que
se eligieron para las dracmas fueron
una cabeza femenina, con la leyenda
RETW, para el anverso, modelada
segn el diseo siracusano de ArethuFig. 7.7.- Dracma emporitana con la cabeza de Aretusa
en el anverso y con el caballo Pegaso con la cabeza
modificada en forma de figura humana en el reverso.
Siglo ii a. C. (MAC-Empries). Dracma emporitana
amb el cap dAretusa a lanvers i amb Pegas amb el
cap modificat en forma de figura humana al revers.
Segle ii a. C. (MAC-Empries).

La segona colnia grega establerta a Ibria i que durant un perode de temps,


potser un segle o una mica menys, va
mantenir operatiu un taller monetari
va ser Rode, localitzada a la costa nord
de la badia de Roses (Girona), una ubicaci que sorprenentment est molt
propera a Emporion i que fa pensar en
una complementarietat entre ambdues
ciutats, abans que en una rivalitat.
A finals del segle iv o principis del iii a.
C, Rode va encunyar monedes de plata
i bronze sota la forma de denomina
cions diverses. Les dracmes amb un
pes mitj de 4,70-4,80 g. es van adaptar al pes estndard de les monedes en
circulaci en la zona, encunyades preferentment a Massalia i Emporion. Va
ser una encunyaci destacada, no noms pel major valor de les peces encunyades, sin tamb per la qualitat del
gravat dels encunys, els quals van ser
realitzats per excellents artesans. Els
tipus que es van triar per a les dracmes
van ser un cap femen, amb la llegenda RETW, per a lanvers, modelada
segons el disseny siracus dArethusa
creat per Evainetos, i en el revers una
rosa vista per sota, amb el tall de la tija
al centre i quatre ptals i spals (ocasionalment es va representar vista des
de dalt); aquesta forma peculiar de representar la rosa s una creaci prpia
i original de la colnia i constitueix la
representaci ms anmala possible
duna rosa.
Rode, a ms, va encunyar divisors de
plata i bronze i aquests ltims van
suposar una innovaci a lmbit grec
dIbria ja que dEmporion, com a col79

sa creado por Evainetos, y en el reverso


una rosa vista por debajo, con el corte
del tallo en el centro y cuatro ptalos y
spalos (ocasionalmente se represent
vista desde arriba); esta forma peculiar
de representar la rosa es una creacin
propia y original de la colonia y constituye la representacin ms anmala
posible de una rosa.

Rode, adems, acu divisores de plata y bronce, suponiendo estos ltimos


una innovacin en el mbito griego de
Iberia, ya que de Emporion, como colonia griega, no se conocen emisiones
de bronce. Por lo que se refiere a las
emisiones de bronce, Rode acu dos
valores, el mayor tiene un mdulo y
un peso similar a las dracmas; para el
anverso se eligi la cabeza femenina
de las dracmas y en el reverso la rosa
abierta y vista por la parte superior. Se
acuaron siguiendo un patrn de 4,09
g y muchas de ellas se reacuaron sobre monedas de bronce pnicas de
Cerdea, emitidas durante la primera
Fig. 7.8.- Dracma de la ceca de Emporion con cabeza
de Artemis/Diana en el anverso y con el caballo Pegaso, en el reverso, a cuyos pies aparecen los smbolos
de un jabal y un bastn. Inicios del siglo ii a. C. (P. P.
Ripolls). Dracma de la seca dEmporion amb cap
dArtemis/Diana a lanvers i Pegas, al revers, als peus
del qual apareixen els smbols de un porc senglar i una
clava. Principis del segle ii a. C. (P. P. Ripolls).
80

nia grega, no es coneixen emissions de


bronze. Pel que fa a les emissions de
bronze, Rode va encunyar dos valors, el
major t un mdul i un pes similar a
les dracmes; per a lanvers es va triar
el cap femen de les dracmes i per al
revers la rosa oberta i vista per la part
superior. Es varen encunyar seguint un
patr de 4,09 g. i moltes delles es reencunyaran sobre monedes de bronze
pniques de Cerdanya, emeses durant
la primera meitat del segle iii a. C. La
denominaci menor de bronze, amb
un pes mitj de 0,81 g., mostra a lanvers un cap femen i al revers una rosa
vista de perfil.

Les emissions de Rode constitueixen


una mostra de la seva maduresa poltica i econmica, ja que varen conformar
una estructura monetal fluida i efi
cient, mitjanant la qual la colnia i els
usuaris varen poder configurar amb
les monedes quantitats de cobrament
Fig. 7.9.- Dracma emporitana de las ltimas emisiones. Presenta en el anverso una cabeza femenina rodeada de delfines y el caballo Pegaso, en el reverso, a
cuyos pies aparece una punta de lanza y la leyenda
de la ceca. Siglo ii a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Dracma emporitana de les darreres emissions.
Presenta a lanvers un cap femen envoltat de dofins i
Pegas, al revers, als peus del qual apareix una punta
de llana i la llegenda de la seca. Segle ii a. C. (Museo
Arqueolgico Nacional).

mitad del siglo iii a. C. La denominacin menor de bronce, con un peso


medio de 0,81 g, muestra en el anverso
una cabeza femenina y en el reverso
una rosa vista de perfil.
Las emisiones de Rode constituyen
una muestra de su madurez poltica y
econmica, ya que conformaron una
estructura monetal fluida y eficiente,
mediante la cual la colonia y los usuarios pudieron configurar con las monedas cantidades de cobro y pago bien
definidas y precisas, a la vez que ponen
de manifiesto el reducido valor de los
bienes e intercambios que la moneda
fue capaz de cubrir. Su impacto en las
poblaciones nativas de Iberia estuvo limitado a su entorno, la zona indigete
y el rea del Languedoc-Roselln, ya
que es en esas zonas donde encontramos la mayor densidad de hallazgos,
aunque las relaciones comerciales lograron difundir la moneda de Rode por
diversos puntos de la costa mediterrnea de Iberia.

i pagament ben definides i precises.


Tamb a la vegada posen de manifest el
redut valor dels bns i intercanvis que
la moneda va ser capa de cobrir. El
seu impacte a les poblacions nadiues
dIbria va estar limitat al seu entorn,
la zona indigeta i lrea del LanguedocRossell ja que s en aquestes zones on
trobem la major densitat de troballes,
encara que les relacions comercials
van aconseguir difondre la moneda
de Rode per diversos punts de la costa
mediterrnia dIbria.

Fig. 7.10.- Dracma de Rode con cabeza femenina en el


anverso y una rosa vista desde abajo en el reverso. Inicios del siglo iii a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
Dracma de Rode amb cap femen a lanvers i una
rosa vista des de baix al revers. Principis del segle iii a.
C. (Museo Arqueolgico Nacional).
81

LA ESCULTURA GRIEGA EN IBERIA

LESCULTURA GREGA A IBRIA

Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

La escultura griega es una de las grandes creaciones de la cultura humana.


Sin embargo, no siempre se comprende todo su significado cultural, que
ofrece aspectos tan diferentes como la
tcnica y el estilo, ste relacionado con
el gusto esttico, su relacin con la economa y la estructura social, y, sobre
todo, como manifestacin de las creencias religiosas y de la ideologa. Todos
estos aspectos ayudan a comprender
su rico significado, que trasciende el
de una mera creacin esttica. En este
sentido, para no caer en un anacronismo, hay que tener en cuenta que lo
que nosotros consideramos creaciones
artsticas en su poca eran el producto
de artesanos ms o menos hbiles al
servicio de la demanda de su sociedad,
es decir, generalmente de las clases
dirigentes, para transmitir mensajes
ideolgicos que resaltaran su prestigio
y poder. Adems, la escultura nunca se
conceba como una creacin indepen82

Lescultura grega s una de les grans


creacions de la cultura humana. Tanmateix, no sempre es comprn tot el
seu significat cultural, que ofereix aspectes tant diferents com la tcnica
i lestil, aquest relacionat amb el gust
esttic, la seva relaci amb leconomia
i lestructura social, i sobretot, com a
manifestaci de les creences religioses
i de la ideologia. Tots aquests aspectes
ajuden a comprendre el seu ric significat, que transcendeix el duna mera
creaci esttica. En aquest sentit, per
no caure en un anacronisme, cal tenir
en compte que el que nosaltres considerem creacions artstiques en la seva
poca eren el producte dartesans ms
o menys hbils al servei de la demanda de la seva societat, s a dir, generalment de les classes dirigents, per transmetre missatges ideolgics que fessin
ressaltar el seu prestigi i poder. A ms,
lescultura mai no es concebia com una
creaci independent, sin que formava

diente, sino que formaba parte de monumentos sacros, como frisos o metopas de un templo o parte de una estela
funeraria o conmemorativa.
La escultura, como otras artes griegas,
procede de ideas llegadas de Oriente desarrolladas a partir del Periodo
Orientalizante, aunque el genio griego, en una de las ms interesantes
experiencias estticas de la historia de
la humanidad, desarroll un concepto de la belleza cada vez ms elevado,
que culmina en las geniales creaciones
del arte clsico, que asociaban el placer esttico a profundos conceptos filosficos y ticos. El desarrollo del arte
griego influy en las culturas circunmediterrneas, que lo adoptaron a sus
propias tradiciones culturales, con una
creciente asimilacin del estilo arcaico
y severo, pero con un progresivo distanciamiento a partir del arte clsico,
no tanto por incapacidad tcnica, sino
por razones culturales, divorcio superado a partir del helenismo.
La irradiacin del arte griego, concretamente de la escultura, por el Mediterrneo lleg hasta la lejana Iberia,
en el extremo Occidente del mundo
conocido. No tenemos noticias de creaciones geomtricas, ni siquiera del alto
arcasmo, pero en Carmona, la antigua
Carmo, una de las metrpolis tartesias,
ha aparecido una Magna Mater de tipo
jonio, cuyo estilo corresponde al 560540 a. C., en el momento de apogeo de
las relaciones de Focea con Tartessos.
La caracterstica decoracin tartesia de
lotos del vestido permiten considerarla como obra jonio-tartesia encargada

part de monuments sacres, com frisos


o mtopes dun temple o part duna estela funerria o commemorativa.
Lescultura, com altres arts gregues,
procedeix didees arribades dOrient
desenvolupades a partir del Perode
orientalitzant, encara que el geni grec,
en una de les ms interessants experincies esttiques de la histria de la
humanitat, va desenvolupar un concepte de la bellesa cada vegada ms
elevat, que culmina en les genials creacions de lart clssic, que associaven el
plaer esttic a profunds conceptes filosfics i tics. El desenvolupament de
lart grec va influir en les cultures circummediterrnies que el van adoptar
a les seves prpies tradicions culturals,
amb una creixent assimilaci de lestil
Fig. 8.1.- Antefija de piedra con decoracin de una
palmeta, datada en el siglo v a. C., procedente de la
cubierta de un templo, no localizado, de la Nepolis
de Emporion (MAC-Empries). Antefixa de pedra
amb decoraci de palmeta, del segle v a. C., procedent
de la coberta dun temple, no localitzat, de la Nepolis
dEmporion (MAC-Empries).
83

arcaic i sever, per amb un progressiu


distanciament a partir de lart clssic,
no tant per incapacitat tcnica, sin per
raons culturals, divorci superat a partir
de lhellenisme.

por el rey local a un escultor jonio de


calidad, quizs huido de Focea tras la
conquista por Ciro el 546 a. C., que se
adapt al gusto de quien encargaba y
pagaba su trabajo. De esas mismas fechas o ligeramente posteriores son los
primeros pequeos bronces de estilo
jonio aparecidos en los santuarios ibricos, junto a importaciones como el
Centauro de Rollos (Murcia), probablemente una obra laconia o magno-greca
fechable hacia mediados de siglo vi
a. C. La aparicin de estas piezas debe
asociarse con el comercio de copas jonias para vino y de otras importaciones
focenses, comercio que revela las relaciones de hospitalidad y federacin de
los griegos con las lites iberas filohelenas, las cuales actuaron como mercenarios contra los fenicios de las costas
meridionales.
Esta poltica de atraccin de las lites
indgenas se plasm en nuevas esculFig. 8.2.- Centauro de bronce procedente de Los Royos
(Caravaca, Murcia), datado en el siglo vi a. C. (Museo
Arqueolgico Nacional). Centaure de bronze procedent de Los Royos (Caravaca, Murcia), datat al segle vi
a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
84

La irradiaci de lart grec, concretament de lescultura, per la Mediterrnia va arribar fins a la llunyana Ibria,
en lextrem Occident del mn conegut.
No tenim notcies de creacions geomtriques, ni tant sols de lalt arcaisme,
per a Carmona, lantiga Carmo, una
de les metrpolis tartssies, ha aparegut una Magna Mater de tipus joni,
lestil del qual correspon al 560-540
a. C., en el moment dapogeu de les relacions de Focea amb Tartessos. La caracterstica decoraci tartssia de lotus
del vestit permeten considerar-la com
a obra joniotartssia encarregada pel
rei local a un escultor jnic de qualitat,
potser fugit de Focea desprs de la conquesta per Cir el 546 a. C., que es va
adaptar al gust de qui encarregava i pagava la seva feina. Daquestes mateixes

Fig. 8.3.- Relieve de las esfinges de Empries, procedente del sector de la Palaiapolis de Emporion, conservado en la actualidad en la sede de Barcelona del Museu
dArqueologia de Catalunya (MAC-Empries). Relleu de les esfinxs dEmpries, procedent del sector de
la Palaipolis dEmporion, que es troba actualment a
la seu de Barcelona del Museu dArqueologia de Catalunya (MAC-Empries).

turas, siempre realizadas en piedra


arenisca, cuya superficie era estucada y
pintada. Estas creaciones aparecen por
el Sureste, donde sustituyen monumentos anteriores realizados por artistas orientalizantes fenicios o tartesios.
Son animales mticos protectores de la
sepultura de personajes heroizados o
divinizados, como esfinges, grifos, leones y toros. Alguna de estas esculturas,
como la esfinge de Bogarra (Albacete),
pueden remontar a mediados del siglo
vi a. C., por su estilo del arcasmo medio, pero la mayora ofrecen un estilo
suelto y con creciente inters por el
movimiento propio del arcasmo final
y del inicio de arte severo, que permite
fecharlos a fines del siglo vi e inicios
Fig. 8.4.- Esfinge de Agost (Alicante) datada a finales
del siglo vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
Esfinx dAgost (Alacant) datada a final del segle vi a. C.
(Museo Arqueolgico Nacional).

dates o lleugerament posteriors sn


els primers petits bronzes destil jnic
apareguts en els santuaris ibrics, al
costat dimportacions com el Centaure
de Rollos (Murcia), probablement una
obra lacnia o magnagreca datable cap
a mitjans del segle vi a. C. Laparici
daquestes peces ha dassociar-se amb
el comer de copes jniques per a vi i
daltres importacions focenses, comer
que revela les relacions dhospitalitat i
federaci dels grecs amb les lits iberes
filhellenes, les quals van actuar com
a mercenaris contra els fenicis de les
costes meridionals.
Aquesta poltica datracci de les lits
indgenes es va plasmar en noves escultures, sempre realitzades en pedra
arenosa, la superfcie de la qual era
estucada i pintada. Aquestes creacions
apareixen pel sud-est, on substitueiFig. 8.5.- Esfinge de El Salobral (Albacete) datada a finales del siglo vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
Esfinx dEl Salobral (Albacete) datada a final del
segle vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
85

del v a. C. Con estas creaciones del siglo vi a. C. cabra situar un discutido


relieve de la Palaiapolis de Emporion
(Empries) con dos esfinges, que se
han relacionado con los relieves arcaicos de Assos por su estilo y por la
piedra arenisca utilizada, lo que permitira atribuirlo al Artemision o templo
polidico de la Emporion arcaica.
Estos artistas jonio-ibricos crearon
obras de evidente calidad, como las esfinges de Agost, la cabeza de Alicante
del Museo Arqueolgico de Barcelona
o el monumento de Monforte del Cid,
que se asocian a un nuevo horizonte de
importaciones griegas de calidad fechado en torno al 500 a. C. Este nuevo horizonte debe relacionarse con el esfuerzo blico de los focenses en Occidente
paralelo al de las Guerras Mdicas y la
sublevacin de las ciudades jonias contra el Imperio Persa en el Egeo, que finalizaron con los triunfos de Maratn
y Salamina y con la batalla de Himera
contra los pnicos en Sicilia. En este
contexto histrico llegaron a Iberia escultores jonios de calidad, con un estilo arcaico final y severo lleno de fuerza
y movimiento y con un profundo conocimiento de la tcnica escultrica que
reflejan bellas cabezas de proporciones
geomtricas para transmitir mayor
fuerza esttica. Entre estas esculturas
destaca el hern de Porcuna (Jan),
circa 480 a. C., la Dama de Elche (Alicante), circa 460 a. C. o el esplndido
caballo de Juan Nez (Albacete). Son
obras encargadas por reyes locales para
exaltar a sus antepasados heroizados y
afianzar as su poder poltico, lo que revela que la escultura, por su significa86

xen monuments anteriors realitzats


per artistes orientalitzants fenicis o
tartessis. Sn animals mtics protectors de la sepultura de personatges
heroitzats o divinitzats, com esfinxs,
grius, lleons i braus. Alguna daquestes escultures, com lesfinx de Bogarra
(Albacete), poden remuntar-se a mitjans del segle vi a. C. pel seu estil de
larcaisme mitj, per la majoria ofereixen un estil deslligat i amb creixent
inters pel moviment propi de larcaisme final i de linici dart sever, que permet datar-los a finals del segle vi i inicis del v a. C. Amb aquestes creacions
del segle vi a. C. es podria situar un
Fig. 8.6.- Escultura de La Dama de Elche (Alicante)
datada a mediados del siglo v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Escultura de La Dama dElx (Alacant) datada a mitjan segle v a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).

do ideolgico, era un poderoso medio


para pagar alianzas polticas. El mismo
estilo ofrecen algunos pequeos bronces jonio-ibricos, como el Guerrero
sacrificando un carnero de La Puerta
de Segura (Jan), de circa 490 a. C. o
los jinetes tipo La Bastida, de circa
470 a. C., obras de indudable calidad,
seguramente cetros regios, que pueden incluirse entre las mejores creaciones del arte griego en Iberia.
A partir de mediados del siglo v a. C.
los contactos disminuyen, pues ya no
aparecen pequeos bronces de estilo griego clsico. El mismo fenmeno ofrece la escultura en piedra, que
prosigue modelos anteriores, tanto en
la escultura humana como en la zoomorfa, con estilos cada vez ms locales
sin la finura de los prototipos iniciales.
Slo en el siglo iv a. C., en el Sureste,
el pilar-estela de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia) y la estela
de La Albufereta (Alicante) denotan
la llegada de nuevos estmulos ms
prximos al espritu clsico, sin excluir
la continuidad de tradiciones arcaizantes, muy evidentes en la escultura zoomorfa. Esta falta de evolucin revela el
menor desarrollo de la escultura, que,
junto a la destruccin de numerosos
monumentos anteriores, parece indicar una tendencia isonmica con nuevas lites aristocrticas que sustituyeron a las anteriores de carcter heroico
divinizado.
El Helenismo representa el final de la
escultura griega en Iberia. Alejandro
Magno introdujo profundos cambios
econmicos, sociales e ideolgicos en

discutit relleu de la Palaipolis dEmporion (Empries) amb dues esfinxs,


que shan relacionat amb els relleus
arcaics dAssos pel seu estil i per la pedra gres utilitzada, la qual cosa permetria atribuir-lo a lArtemision o temple
polidic de lEmporion arcaica.
Aquests artistes jonicoibrics varen
crear obres devident qualitat, com les
esfinxs dAgost, el cap dAlacant del
Museu Arqueolgic de Barcelona, o el
monument de Monforte del Cid, que
sassocien a un nou horitz dimportacions gregues de qualitat datat entorn
del 500 a. C. Aquest nou horitz ha de
relacionar-se amb lesfor bllic dels
focenses a Occident parallel al de les
Fig. 8.7.- Cabeza de grifo procedente de la necrpolis
de Cabezo Lucero (Guardamar de Segura, Alicante),
datada en la segunda mitad del siglo v a. C. (Museo
Arqueolgico de Alicante). Cap de griu procedent
de la necrpolis de Cabezo Lucero (Guardamar de Segura, Alacant), datat a la segona meitat del segle v a.
C. (Museu Arqueolgic dAlacant).
87

Guerres Mdiques i la sublevaci de


les ciutats jniques contra lImperi Persa a lEgea, que van finalitzar amb els
triomfs de Marat i Salamina i amb la
batalla dHimera contra els pnics a Siclia. En aquest context histric van arribar a Ibria escultors jnics de qualitat, amb un estil arcaic final i sever ple
de fora i moviment i amb un profund
coneixement de la tcnica escultrica
que reflecteixen bells caps de proporcions geomtriques per transmetre
major fora esttica. Entre aquestes
escultures destaca lheron de Porcuna
(Jan), circa 480 a. C., la Dama de Elx
(Alacant), circa 460 a. C. o lesplndid
cavall de Juan Nez (Albacete). Sn
obres encarregades pels reis locals per
exaltar als seus avantpassats heroitzats
i consolidar aix el seu poder poltic,
la qual cosa revela que lescultura, pel
seu significat ideolgic, era un poders mitj per pagar aliances politiques.
El mateix estil ofereixen alguns petits
bronzes jnicoibrics com el Guerrero sacrificant un molt de La Puerta
de Segura (Jan), de circa 490 a. C. o
els genets tipus La Bastida, de circa
470 a. C., obres dindubtable qualitat,
segurament ceptres regis, que poden
incloures entre les millors creacions
de lart grec a Ibria.
Fig. 8.8.- Diferentes modelos de monumentos funerarios ibricos. 1.- Monumento turriforme de Pozo Moro
(Albacete); 2-4.- Pilares estela de la zona levantina;
5-6.- Relieves mitolgicos de Pozo Moro; 7.- Tumba de cmara de Baza (Granada) (Extrado de A.
Ruiz/M. Molinos, Los iberos, Barcelona 1993, fig. 74).
Diferents models de monuments funeraris ibrics.
1.- Monument turriforme de Pozo Moro (Albacete);
2-4.- Pilars-estela de la zona llevantina; 5-6.- Relleus
mitolgics de Pozo Moro; 7.- Tomba de cambra de
Baza (Granada) (Extret de A. Ruiz/M. Molinos, Los
iberos, Barcelona 1993, fig. 74).
88

A partir de mitjan el segle v a. C. els


contactes disminueixen, ats que ja no
apareixen petits bronzes destil grec
clssic. El mateix fenomen ofereix lescultura en pedra, que segueix models
anteriors, tant en lescultura humana
com en la zoomorfa, amb estils cada
vegada ms locals sense la finor dels
prototips inicials. Noms al segle iv

todo el mundo urbano de la Antigedad, que se reflejan en la escultura y


que alcanzaron reas tan perifricas
como Iberia. La creciente presin pnica en el siglo iii a. C. apenas se percibe
en la plstica, como tampoco la griega
antes de la presencia de Roma en Hispania. Pero a lo largo del ii a. C. las regiones ms abiertas al Mediterrneo,
habitadas por Turdetanos, renuevan
sus tradiciones escultricas con nuevos
modelos helensticos llegados a travs
del mundo itlico. Entre estos modelos
destacan los leones barroquizantes del
helenismo final, que coronaban monumentos funerarios siguiendo la antigua tradicin de origen orientalizante,
cuya huella en el paisaje qued plasmada en topnimos de las vas romanas
como ad statuas o ad turres.

a. C. en el sud-est, el pilar-estela de
Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia) i lestela de lAlbufereta
(Alacant) denoten larribada de nous
estmuls ms prxims a lesperit clssic, sense excloure la continutat de
tradicions arcatzants, molt evidents
en lescultura zoomorfa. Aquesta falta
devoluci revela el menor desenvolupament de lescultura que, juntament
amb la destrucci de nombrosos monuments anteriors, sembla indicar una
tendncia isonmica amb noves lits
aristocrtiques que van substituir les
anteriors de carcter heroic divinitzat.
Fig. 8.9.- El santuario de Asclepios se ubica en el sector ms elevado de la Nepolis de Emporion (MACEmpries). El santuari dAsclepi es troba al sector
ms enlairat de la Nepolis d'Emporion (MAC-Empries).
89

LHellenisme representa el final de


lescultura grega a Ibria. Alexandre
el Magne va introduir profunds canvis
econmics, socials i ideolgics a tot el
mn urb de lAntiguitat, que es reflecteixen a lescultura i que van assolir
rees tan perifriques com Ibria. La
creixent pressi pnica al segle iii a. C.
amb prou feines es percep en la plstica, com tampoc la grega abans de la
presncia de Roma a Hispnia. Per al
llarg del ii a. C. les regions ms obertes a la Mediterrnia, habitades per
turdetans, renoven les seves tradicions
escultriques amb nous models hel
lenstics arribats a travs del mn itlic. Entre aquests models destaquen els
lleons barroquitzants de lhellenisme
final, que coronaven monuments funeraris seguint lantiga tradici dorigen orientalitzant, lempremta de la
qual al paisatge va quedar plasmada en
topnims de les vies romanes com a ad
statuas o ad turres.
Esta fase de creciente apertura al helenismo, ya bajo el poder de Roma, ofrece la ms importante escultura griega
hallada en Iberia, el famoso Esculapio
de Emporion. El dios, imponente con su
rostro severo y asociado a una serpiente, se ha interpretado como Asclepios,
dios de la medicina, y tambin como
Fig. 8.10.- La estatua de Asclepios (el denominado Esculapio de Empries) es una obra griega de poca helenstica (siglo ii a. C.). Fue localizada en el ao 1909
en el sector meridional de la Nepolis de Emporion
(MAC-Empries). Lesttua dAsclepi (lanomenat
Esculapi dEmpries) s una obra grega dpoca
hellenstica (segle ii a. C.). Va ser trobada lany 1909 al
sector meridional de la Nepolis dEmporion (MACEmpries).
90

Aquesta fase de creixent obertura a


lhellenisme, ja sota el poder de Roma,
ofereix lescultura ms important grega trobada a Ibria, el fams Esculapi
dEmporion. El du, imponent amb el
seu rostre sever i associat a una serp,
sha interpretat com Asclepi, du de la
medicina, i tamb com Serapis, la gran
divinitat dAlexandria i de lEgipte ptolemaic, el carcter sincrtic del qual amb
elements egipcis, orientals i grecs va
facilitar la seva difusi per la Mediterrnia. Tanmateix, la ubicaci del seu temple al costat de la torre-talaia de la ciutat
sembla indicar que tamb pugui ser
interpretat com Agaths Damon, heroi
fundador ancestral convertit en geni o

Serapis, la gran divinidad de Alejandra y del Egipto ptolemaico, cuyo carcter sincrtico de elementos egipcios,
orientales y griegos facilit su difusin
por el Mediterrneo. Sin embargo, la
ubicacin de su templo junto a la torreatalaya de la ciudad parece indicar que
tambin pueda ser interpretado como
Agaths Damon, Hroe Fundador ancestral convertido en Genio o dios protector de la poblacin. La escultura est
labrada en dos partes, una de mrmol
de Paros y otra del Pentlico, y es una
obra eclctica, propia de mediados del
siglo ii a. C., inspirada en modelos del
clasicismo tardo del siglo iv a. C.
El magnfico Esculapio de Empries representa el final de la escultura
griega en Iberia, sin contar obras de
talleres y artesanos griegos llegadas a
Hispania en el Imperio Romano, por
lo general de escasa fuerza creativa. El
largo desarrollo de la escultura griega
en Iberia, durante casi 500 aos, refleja, como ningn otro documento, el
proceso de helenizacin de Iberia y su
creciente imbricacin en las culturas
urbanas del Mediterrneo. Proceso en
el que la escultura fue, probablemente, el principal elemento transmisor de
sentimientos estticos y de ideas y, en
consecuencia, el ms importante instrumento de helenizacin y de propaganda del poder.

du protector de la poblaci. Lescultura


est llaurada en dues parts, una de marbre de Paros i una altre del Pentlic, i s
una obra eclctica, prpia de mitjan el
segle ii a. C., inspirada en models del
classicisme tard del segle iv a. C.
El magnfic Esculapi dEmpries representa el final de lescultura grega a
Ibria, sense comptar obres de tallers i
artesans grecs arribades a Hispania en
lImperi Rom, en general descassa fora creativa. El llarg desenvolupament
de lescultura grega a Ibria, durant gaireb 500 anys reflecteix, com cap altre
document, el procs dhellenitzaci
dIbria i la seva creixent imbricaci en
les cultures urbanes de la Mediterrnia.
s un procs en el qual lescultura va
ser, probablement, el principal element
transmissor de sentiments esttics i
didees i, en conseqncia, el ms important instrument dhellenitzaci i
de propaganda del poder.

91

LA EPIGRAFA GRIEGA EN IBERIA

LEPIGRAFIA GREGA A IBRIA

Mara Paz de Hoz


(Universidad de Salamanca)

Entre el 590 y 560 a. C. un griego que


de forma ms o menos temporal se en
contraba al otro lado de las columnas
de Hrcules, en el ambiente portuario
de la Huelva tartsica, dedic un cuen
co de pasta amarillenta y origen sa
mio a un indgena de la zona, o quiz,
como propone Martn Almagro, a una
divinidad local. En el labio del cuen
co, o de la tapa, inscribi: ]
([lo dedic] a Niethos). Por des
gracia no se conserva el nombre del
dedicante, aunque est claro que es de
origen jonio por el dialecto que utiliza,
posiblemente samio por el origen de la
cermica y por ser el comercio samio
el mejor atestiguado en la zona tartsi
ca a finales del siglo vii a. C. y prime
ra mitad del vi a. C. Hasta hace poco
tiempo, esta inscripcin era la primera
onubense que nos proporcionaba un
nombre entero, pero descubrimientos
recientes interpretados por Domn
guez Monedero nos han proporciona
92

Entre el 590 i 560 a. C. un grec que,


de forma ms o menys temporal, es
trobava a laltre costat de les columnes
dHrcules, en lambient portuari de
la Huelva tartssica, va dedicar un bol
de pasta groguenca i origen sami a un
indgena de la zona, o potser, com pro
posa Martn Almagro, a una divinitat
local. En el llavi del bol o de la tapa, va
inscriure: ] ([lo dedic]
a Niethos). Per desgrcia no es con
serva el nom del dedicant encara que
est clar que s dorigen jnic pel dia
lecte que utilitza, possiblement sami
per lorigen de la cermica i per ser
el comer sami el ms ben testificat a
la zona tartssica a finals del segle vi
a. C. i primera meitat del vi a. C. Fins
fa poc, aquesta inscripci era la prime
ra onubense que ens proporcionava
un nom sencer per descobriments
recents interpretats per Domnguez
Monedero ens han proporcionat unes
altres dues inscripcions datades a la

do otras dos inscripciones fechables


por la misma poca. Una est grabada
en una copa griega y, en letras propias
del alfabeto cnidio, dice [ ] ,
lo que con alta probabilidad tanto por
razones lingsticas como por los res
tos cultuales aparecidos en el lugar
del hallazgo, puede suplirse como []
(soy de [He]racles), propor
cionando as el primer testimonio epi
grfico de la existencia del culto a ese
dios griego con el que, como bien ates
tiguan las fuentes literarias, fue iden
tificado el famoso Melkart de Gades, y
la confirmacin del importante papel
que en dicha identificacin jug el co
mercio griego arcaico en la Pennsula.
Aparte de algunas inscripciones de
propiedad, dedicatorias o votivas como
stas, numerosos grafitos comercia
les consistentes en marcas o nombres
propios abreviados, a modo de identi
ficacin de comerciantes, y/o en n
meros correspondientes al nmero de
vasos includos en un lote demuestran
la presencia de griegos procedentes de
las costas de la Grecia oriental, funda
mentalmente de Samos, pero tambin
de otras ciudades jonias y de las dorias
Rodas y Cnido, as como de Eubea o
sus colonias suditlicas, desde el siglo
vii a. C. De esta poca datan los epgra
fes ms antiguos, hallados en Guadal
horce y Toscanos en la costa malague
a, donde el comercio griego aparece
en relacin sin duda con el intenso
comercio fenicio. Leyendas dipintas a
representaciones iconogrficas son re
flejo de la entrada de cermicas ticas
de lujo ya a comienzos del siglo vi a. C.,
de las que tenemos incluso un ejemplo

mateixa poca. Una est gravada en


una copa grega i, en lletres prpies
de lalfabet cnido, diu [ ] ,
el que amb alta probabilitat, tant per
raons lingstiques com per les restes
cultuals aparegudes en el lloc de la tro
balla, pot suplir-se com []
(sc d [He]racles), i proporciona aix el
primer testimoni epigrfic de lexistn
cia del culte a aquest du grec. Com b
testimonien les fonts literries, va ser
identificat amb el fams Melkart de
Gades. Aquesta identificaci va jugar
un important paper en el comer grec
arcaic a la Pennsula. A part dalgunes
inscripcions de propietat, dedicatries
o votives com aquestes, nombrosos
grafits comercials consistents en mar
ques o noms propis abreujats, a tall
didentificaci de comerciants, i/o en
nombres corresponents al nombre de
vasos inclosos en un lot demostren la
presncia de grecs procedents de les
costes de la Grcia oriental, fonamen
talment de Samos, per tamb dal
tres ciutats jniques i de les driques
Rodes y Cnido aix com dEubea o les
seves colnies suditliques, des del se
gle vii a. C. Daquesta poca daten els
epgrafs ms antics, trobats a Guadal
horce i Toscanos a la costa malague

Fig. 9.1.- Cuenco samio con grafito griego procedente


de Huelva datado entre el 590 y el 560 a. C. (segn
Jess Fernndez y Ricardo Olmos). Bol sami amb
grafit grec procedent de Huelva datat entre el 590 i el
560 a. C. (segons Jess Fernndez i Ricardo Olmos).
93

en Medelln (Badajoz) atribuible al pin


tor Eucheros, con una inscripcin de
propiedad: ] : <>[] /
[ ] (soy una her
mosa copa; me hizo Eucheros).
Una nueva etapa epigrfica, aunque
muy relacionada con la anterior, repre
sentan los numerosos grafitos griegos
comerciales y de propiedad, grabados
sobre todo en cermica tica y en me
nor medida suditlica y hallados en
asentamientos ibricos de toda la costa
mediterrnea, que reflejan los inter
cambios comerciales entre los griegos
que estn estableciendo asentamientos
comerciales ms o menos fijos en la
costa bera, y los pnicos e beros. De
los siglos v y iv a. C. tenemos muchos
epgrafes comerciales, a veces en griego
y pnico, procedentes de Tugia (Jan),
Cerro del Real (Granada), Cigarralejo,
Pozo de la Nieve (Murcia), Torre Uchea
(Albacete), Villaricos (Almera), Guar
damar del Segura y la Illeta dels Ban
yets (Alicante), Olocau (Valencia, copa
con la inscripcin ), y, sobre

nya, on el comer grec apareix sens


dubte en relaci amb lintens comer
fenici. Llegendes dipintas a represen
tacions iconogrfiques sn reflex de
lentrada de cermiques tiques de luxe
ja a comenaments del segle vi a. C.,
de la qual tenim fins i tot un exemple
a Medellin (Badajoz) atribuble al pin
tor Eucheros, amb una inscripci de
propietat: ] : <>[] /
[ ] (soc una bella
copa; em va fer Eucheros).
Una nova etapa epigrfica, encara que
molt relacionada amb lanterior, re
presenten els nombrosos grafits grecs
comercials i de propietat, gravats so
bre tot en cermica tica i a un nivell
inferior suditlica i trobats en assenta
ments ibrics de tota la costa mediter
rnia, que reflecteixen els intercanvis
comercials entre els grecs que estan es
tablint assentaments comercials ms o
menys fixos a la costa ibera, i els pnics
i ibers. Dels segles v i iv a. C. tenim
molts epgrafs comercials, de vegades
en grec i pnic, procedents de Tugia

Fig. 9.2.- Anverso y reverso del kylix tico del taller de Eucheros procedente de Medelln (Badajoz), datado a inicios
del siglo vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Anvers i revers del clix tic del taller de Eucheros procedent
de Medelln (Badajoz), dinicis del segle vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
94

todo, Ullastret. Pudo ser un bero y no


un jonio el que en el siglo v a. C. trajo
a la costa valenciana desde tica, Eu
bea o una colonia euboica la figurilla
de bronce con la dedicatoria
(Apolonio lo dedic).
Por supuesto, un caso aparte es el de
Empries, cuya fundacin como ciu
dad griega en el siglo vi a. C. la con
vierte no slo en el principal foco de
testimonios epigrficos, sino en el
lugar en que stos adquieren, ya en
la poca arcaica, una mayor variedad
acorde con el tipo de comunidad ciu

Fig. 9.3.- Transcripcin del alfabeto griego (1) junto a


sus equivalencias con el alfabeto jnico de finales del
perodo arcaico (2) y con el alfabeto greco-ibrico del
Levante peninsular (3), segn Javier de Hoz. Transcripci de lalfabet grec (1) amb les seves equivalncies
respecte a lalfabet joni de finals del perode arcaic (2)
i de lalfabet grec-ibric del Llevant peninsular (3), segons Javier de Hoz.

(Jan), Cerro del Real (Granada), Cigar


ralejo, Pozo de la Nieve (Murcia), Torre
Uchea (Albacete), Villaricos (Almera),
Guardamar del Segura i la Illeta dels
Banyets (Alacant), Olocau (Valncia,
copa amb la inscripci ) i sobre
tot, Ullastret. Devia ser un iber i no un
jnic el que al segle v a. C. va portar a
la costa valenciana des dtica, Eubea
o una colnia euboica la figureta de
bronze amb la dedicatria
(Apolonio ho va dedicar).
Sense dubte, un cas a part s el dEm
pries, la fundaci del qual com a ciu
tat grega en el segle vi a. C. la conver
teix no tant sols en el principal focus
de testimoniatges epigrfics sin en
el lloc en qu aquests adquireixen, ja
en lpoca arcaica, una major varietat
dacord amb el tipus de comunitat ciu
tadana i no de simple assentament co
mercial. Entre els principals represen
tants de lepigrafia arcaica daquesta
polis, estan, a part de diferents grafits
de propietat o autoria, grafits ldics del
tipus de
[] (Arkylos em va enviar al
seu fidel com[pany]) o ()
/ [] (Ets til
per buidar el ventre. Heracles) o de tipus
cultual com diferents grafits amb el
nom de Dions.
De totes maneres, el ms caracterstic
dEmpries (per les implicacions que
t en el mn iber ls daquest suport
aix com per linters del contingut
epigrfic, assimilable noms a textos
daltres llocs marginals del mn grec,
com Pech Maho a la Gllia o Olbia
i Berezan al Mar Negre) sn les tres
95

dadana y no de simple asentamiento


comercial. Entre los principales re
presentantes de la epigrafa arcaica de
esta polis estn, aparte de varios gra
fitos de propiedad o autora, grafitos
ldicos del tipo de
[] (Arkylos me envi a su fiel com[paero]) o ()
/ [] (Eres
til para vaciar el vientre. Heracles) o de
tipo cultual como varios grafitos con el
nombre de Diniso.

Pero lo ms caracterstico de Empries


-por las implicaciones que tiene en el
mundo bero el uso de ese soporte, as
como por el inters del contenido epi
grfico, asimilable slo a textos de otros
lugares marginales del mundo griego,
como Pech Maho en la Galia u Olbia y
Berezan en el Mar Negro- son las tres
cartas privadas, posiblemente de ca

Fig. 9.4.- Grafitos griegos sobre cermicas ticas de


los siglos v y iv a. C, procedentes de las excavaciones
de la Nepolis de Emporion (MAC-Empries).
Grafits grecs sobre cermiques tiques dels segles v i
iv a. C., procedents de les excavacions de la Nepolis
dEmporion (MAC-Empries).
96

cartes privades, possiblement de carc


ter comercial totes elles, inscrites en
plom. La ms complerta i amb segure
tat comercial data probablement de la
segona meitat del segle v a. C. i s una
carta en la qual lautor dna instruc
cions al destinatari i esmenta un tercer
individu, possiblement ibric pel seu
nom Basped, aix com els emporitans
en el seu conjunt. La carta cont una
terminologia prpia dels testimonis
comercials i concretament del comer
martim i reflecteix, juntament amb
els parallels de les cartes procedents
del sud de la Gllia i del Mar Negre, la
existncia en el segle v a. C. (remunta
ble al segle vi a. C. si jutgem alguna de
les altres cartes) dun complex comer
naval amb el seu sistema contractual i
legal particular on lescriptura juga ja
un paper important. A la vista de lex
tens s del plom per part dels ibers i
la seva adaptaci de lalfabet grec, sn
bvies les implicacions que, per la rela
ci entre grecs i ibers en la Pennsula,
t ls del plom per als grecs a Emp
ries on, a ms daquestes cartes, shan
trobat dues defixions en aquest suport
despecial inters sobre tot per lono
mstica i les caracterstiques lingsti
ques prpies de lrea jnica de la qual
procedeixen els foceus colonitzadors
de la ciutat.
La presncia hellenstica al mn grec
occidental es fa notar fonamentalment
pel que fa als testimonis escrits, per
les nombrosssimes estampilles amf
riques, sobretot procedents de Rodes
per tamb de Samos o Cnido, troba
des en fragments de nanses amfri
ques per tota la costa mediterrnia.

rcter comercial todas ellas, inscritas


en plomo. La ms completa y con se
guridad comercial data probablemente
de la segunda mitad del siglo v a. C. y
es una carta en la que el autor da ins
trucciones al destinatario y menciona a
un tercer individuo, posiblemente ib
rico por su nombre Basped, as como
a los emporitanos en su conjunto. La
carta contiene una terminologa propia
de los testimonios comerciales y con
cretamente del comercio martimo y
refleja, junto con los paralelos de las
cartas procedentes del sur de la Galia y
del Mar Negro, la existencia en el siglo
v a. C. (remontable al siglo vi a. C. a
juzgar por alguna de las otras cartas)
de un complejo comercio naval con su
sistema contractual y legal particular,
en el que la escritura juega ya un pa
pel importante. A la vista del extenso
uso del plomo por los beros y su adap
tacin del alfabeto griego, son obvias
las implicaciones que para la relacin
entre griegos e beros en la Pennsula
tiene el uso del plomo por los griegos
en Empries, donde adems de estas
cartas se han hallado dos defixiones en
este soporte, de especial inters sobre
todo por la onomstica y caractersticas
lingsticas propias del rea jonia de la
que proceden los foceos colonizadores
de la ciudad.
La presencia helenstica en el mundo
griego occidental se hace notar funda
mentalmente, en cuanto a los testimo
nios escritos se refiere, por las nume
rossimas estampillas anfricas, sobre
todo procedentes de Rodas, pero tam
bin de Samos o Cnido, halladas en
fragmentos de asas anfricas por toda

Aquestes mfores demostren lexistn


cia dun comer intens amb la costa
occidental dsia Menor, comer que
sembla recuperar el que, com revelen
els testimonis arcaics, va marcar els
inicis dels contactes grecs amb Ibria
encara que llavors de la m dels feni
cis. Encara que en un volum menor
tamb hi ha estampilles gregues en
mfores itliques, de les quals tenim
el millor exemple al derelicte de Na
guardis a Mallorca, de finals del segle
ii a. C./principis del segle i a. C. amb
carregament de vi pulls i campans,

Fig. 9.5.- Carta comercial griega inscrita en plomo del


siglo v a. C. procedente de la Nepolis de Emporion
(MAC-Empries). Carta comercial grega inscrita
en plom del segle v a. C. procedent de la Nepolis
dEmporion (MAC-Empries).
97

la costa mediterrnea. Estas nforas de


muestran la existencia de un comercio
intenso con la costa occidental de Asia
Menor, comercio que parece recuperar
el que, como revelan los testimonios
arcaicos, marc los inicios de los con
tactos griegos con Iberia, aunque en
tonces de la mano de los fenicios. Aun
que en menor medida, tambin hay
estampillas griegas en nforas itlicas,
de las que tenemos el mejor ejemplo
en el pecio de Naguardis en Mallorca,
de fines del siglo ii a. C./inicios del
siglo i a. C. con cargamento de vino
apulio y campano, como mnimo. Gra
cias a otro pecio, esta vez en la Baha
de la Albufereta (Alicante), tenemos
una muestra de cmo junto a nforas
y dems objetos comerciales que llega
ban en barcos procedentes de oriente
a nuestras costas, venan tambin otro
tipo de objetos que los comerciantes
traan consigo, bien como objetos par
ticulares de uso, o a modo de amuletos.
El texto inscrito en un fragmento cer
mico del pecio de la Baha de la Albufe
reta, quiz un ostrakon, es claramente
votivo por su mencin de los Kabeiroi,
y quiz tenga que ver incluso con una
respuesta oracular relacionada con el
viaje a Iberia?, a juzgar por las letras ]
[ de la primera lnea conservada,
correspondientes a alguna forma ver
bal o nominal de la raz que designa la
actividad oracular. Testimonio de una
presencia griega en poca helensti
ca estable son las estampillas con los
nombres de Ion y Nikias, propias de
un taller al parecer bien consolidado
de cermicas campanienses, que dis
tribuye en un amplio territorio de la ac
98

com a mnim. Grcies a un altre de


relicte, aquesta vegada a la Badia de la
lAlbufereta (Alacant), tenim una mos
tra de com al costat dmfores i altres
objectes comercials que arribaven en
vaixells procedents dorient a les nos
tres costes, venien tamb un altre tipus
dobjectes que els comerciants duien,
b com objectes particulars ds o a tall
damulets. El text inscrit en un frag
ment cermic del derelicte de la Badia
de lAlbufereta, potser un ostrakon, s
clarament votiu pel seu esment dels
Kabeiroi i potser tingui a veure fins i
tot amb una resposta oracular, relacio
nada amb el viatge a Ibria? Si jutgem
les lletres ][ de la primera lnia
conservada, corresponents a alguna
forma verbal o nominal de larrel que

Fig. 9.6.- En la publicacin de Martn Almagro del


ao 1952, Las inscripciones ampuritanas griegas,
ibricas y romanas, aparece el primer inventario exhaustivo de los epgrafes griegos de Emporion. Imagen
de la pgina 20 de la publicacin con la inscripcin del
masaliota Tespis. A la publicaci de Martn Almagro de lany 1952, Las inscripciones ampuritanas
griegas, ibricas y romanas, apareix el primer inventari exhaustiu dels epgrafs grecs dEmporion. Imatge
de la pgina 20 de la publicaci amb la inscripci del
massaliota Tespis.

tual Catalua, especialmente en Roses,


Ullastret y Empries.
Es a finales del siglo iii a. C. y sobre
todo durante el siglo ii a. C. cuando la
epigrafa griega en la Pennsula ms
se enriquece, sobre todo por dos moti
vos: uno es la llegada de los romanos,
el otro la aparicin por fin de la piedra
como soporte epigrfico. Los primeros
testimonios escritos de relacin entre
griegos y romanos en la Pennsula son
de carcter blico: glandes misiles apa
recidos en Sagunto con los nombres
de Euethidas y Arnias, y glandes en
contrados en Garray (Soria), con la ins
cripcin (de los etolios), inscri
tos en ambos casos seguramente por
miembros de los auxilia griegos que
lucharon en las guerras de conquista
romanas durante el siglo ii a. C., o en el
caso de los primeros, quiz ya a finales
del siglo iii a. C. en la toma de Sagunto.
La epigrafa en piedra hace su aparicin
con un interesante epitafio hallado en
Empries (fig. 9.8), datable entre el si
glo iii y i a. C. y dedicado a Thespis hijo
de Aristoleos, masaliota, reflejando la
continuacin de las relaciones entre
las colonias griegas del norte de la Pe
nnsula y el sur de Francia. Un epitafio
datable en los siglos ii-i a. C. proceden
te de las cercanas de Tarraco dedicado
a Euxenos de Neapolis posiblemente
sea reflejo a su vez de la relacin en
tre la costa Tarraconense, de ocupacin
romana, y el sur de Italia. Del siglo i
a. C. datan algunos ejemplos de epi
grafa privada domstica en mosaico,
hallada a las entradas de algunas habi
taciones y consistente en frmulas de

designa lactivitat oracular. Testimoni


duna presncia grega en poca hel
lenstica estable sn les estampilles
amb els noms dIon i Nikias, prpies
dun taller pel que sembla ben conso
lidat de cermiques campanianes, que
distribueix per un ampli territori de
lactual Catalunya, especialment a Ro
ses, Ullastret i Empries.
s a la fi del segle iii a. C. i sobretot du
rant el segle ii a. C. quan lepigrafia gre
ga a la Pennsula ms senriqueix so
bretot per dos motius: un s larribada
dels romans i laltre laparici per fi de
la pedra com a suport epigrfic. Els pri
mers testimonis escrits de relaci entre
grecs i romans a la Pennsula sn de ca
rcter bllic: glands mssils apareguts

Fig. 9.7.- Inscripciones griegas del siglo i a. C., realizadas en opus signinum, que se encuentran en los pavimentos de diferentes casas de la Nepolis de Emporion (MAC-Empries). Inscripcions gregues del segle
i a. C., realitzades en opus signinum, que es troben
als paviments de diferents habitatges de la Nepolis
dEmporion (MAC-Empries).
99

augurio o saludo:
[] , que de
muestran la perduracin del ambiente
helnico en Empries. De la misma
poca, la inscripcin en tejas de arcilla
de la abreviatura podra ser uno
de los pocos testimonios de epigrafa
pblica hallados en esta ciudad si la
abreviatura corresponde a (),
como es lo ms probable, o uno de los,
tambin pocos, testimonios cultuales
si corresponde a . Precisa
mente uno de los interrogantes que
plantea la epigrafa griega de Empries
es su escasez en general y la ausencia
de testimonios oficiales esperables en
alto nmero a lo largo de tantos siglos
teniendo en cuenta el modelo de la
polis griega clsica. Una serie de frag
mentos fechables en los siglos ii-i a. C.
podran pertenecer a inscripciones p
blicas a juzgar por el gran tamao de
las letras y el cuidado de los remates de
los campos epigrficos. En algunos de
dichos fragmentos se ha querido ver la
mencin de Zeus y de las ninfas. S es
segura una lpida preparada para ado
sar a la pared donde se lee (de
Themis), posiblemente demarcadora de
un altar o recinto dedicado a Themis,
con probabilidad situado en la zona de
los santuarios helensticos del sector
sur de la Nepolis. Desgraciadamente,
de este gran recinto cultual conocido
arqueolgicamente, la epigrafa slo
ha dejado, aparte de letras y fragmen
tos, una inscripcin de finales del siglo
ii a. C./inicios del siglo i a. C. que por
varias razones, entre otras ser el nico
testimonio seguro de la adscripcin de
uno de los recintos cultuales empori
100

a Sagunt amb els noms Euethidas i Ar


nias, i glands trobats a Garray (Sria),
amb la inscripci (dels etolis),
inscrits en ambds casos segurament
per membres dels auxilia grecs que
van lluitar en les guerres de conquesta
romanes durant el segle ii a. C., o en el
cas dels primers, potser ja a la fi del se
gle iii a. C., quan es va prendre Sagunt.
Lepigrafia en pedra fa la seva aparici
amb un interessant epitafi trobat a Em
pries, datable entre el segle iii i i a. C.
i dedicat a Thespis fill dAristoleus,
massaliota, que reflecteix la continua
ci de les relacions entre les colnies
gregues del nord de la Pennsula i el
sud de Frana. Un epitafi datable als
segles ii-i a. C. procedent de les roda
lies de Tarraco dedicat a Euxenos de
Nepolis possiblement sigui reflex al
seu torn de la relaci entre la costa Tar
raconense, docupaci romana, i el sud
dItlia. Del segle i a. C. daten alguns
exemples depigrafia privada doms
tica en mosaic, trobada a les entrades
dalgunes habitacions i consistent en
formules dauguri o salutaci:

Fig. 9.8.- Inscripcin de Emporion, datada en poca


helenstica, que estara relacionada con un santuario
dedicado a Themis (MAC-Empries). Inscripci
dEmporion, datada al perode hellenstic, que es pot
vincular amb un santuari dedicat a Themis (MACEmpries).

tanos a una divinidad determinada, es


el principal hallazgo epigrfico griego
en piedra de la Iberia preaugstea. El
texto dice, primero en latn y luego
en griego: Para [Isis y?] Sarapis hizo
el templo, las estatuas y la stoa Noumas
Noumenio, alejandrino, piadosamente.
Parece ser el texto conmemorativo de
la fundacin del templo de Serapis en
Empries, llevada a cabo por un griego
de Alejandra, posiblemente asentado
por razones comerciales en la ciudad,
como hicieron otros alejandrinos en
otros puertos comerciales del Medite

Fig. 9.9.- Inscripcin bilinge, en griego y latn, procedente del sector meridional de la Nepolis de Emporion, en la que el alejandrino Noumas dedica un templo a Serapis a inicios del siglo i a. C. (MAC-Empries).
Inscripci bilinge, en grec i llat, procedent del
sector meridional de la Nepolis dEmporion, en la
qual lalexandr Noumas dedica un temple a Serapis a
principis del segle i a. C. (MAC-Empries).

[]
, que demostren la perduraci
de lambient hellnic a Empries. De
la mateixa poca la inscripci en teu
les dargila de labreviatura podria
ser un dels pocs testimonis depigra
fia pblica trobats en aquesta ciutat
si labreviatura correspon a (),
com s el ms probable, o un dels, tam
b pocs, testimonis cultuals si corres
pon a . Precisament un dels
interrogants que planteja lepigrafia
grega dEmpries s la seva escasse
tat en general i labsncia de testimo
nis oficials que es podrien esperar en
un nombre alt al llarg de tants segles
tenint en compte el model de la polis
grega clssica. Una srie de fragments
datables en els segles ii-i a. C. podrien
pertnyer a inscripcions pbliques si
es t en compte la grandria de les lle
tres i la cura dels acabats dels camps
epigrfics. En alguns dels esmentats
fragments sha volgut veure lesment
de Zeus i de les nimfes. S s segura
una lpida preparada per adossar a la
paret on es llegeix (de Themis),
possiblement demarcadora dun altar o
recinte dedicat a Themis, amb probabi
litat situat a la zona dels santuaris hel
lenstics del sector sud de la Nepolis.
Desgraciadament, daquest gran recin
te cultual conegut arqueolgicament,
lepigrafia noms ha deixat, a part de
lletres i fragments, una inscripci de
finals del segle ii a. C./inicis del segle
i a. C. que per diferents raons, entre
altres sser lnic testimoni segur de
ladscripci dun dels recintes cultuals
emporitans a una divinitat determina
da, s la principal troballa epigrfica
101

rrneo de los que han dejado constan


cia las inscripciones. Aparte del inters
principalmente cultual del texto, desta
ca el hecho de que sea bilinge y con
el latn como primera lengua, lo que,
junto con el contenido, confirma el
carcter de la fundacin como acto re
conocido por el gobierno de la ciudad,
por entonces ya bajo la tutela romana.
Este contacto greco-latino, que refleja
tambin el epitafio bilinge de Dem
crito hijo de Sstrato y Paula Emilia en
el cambio de era, antecede el tipo de
epigrafa griega que vamos a encontrar
a partir de entonces en la pennsula
Ibrica. Por una parte, una epigrafa de
griegos o greco-orientales asentados en
ciudades romanas o enviados a Hispa
nia en el marco del ejrcito o la admi
nistracin romana. Por otra parte, una
epigrafa de la lite romana que presu
ma de su cultura helnica.

102

grega en pedra de la Ibria preaugus


tea. El text diu, primer en llat i desprs
en grec: Per a [Isis y?] Sarapis va fer el
temple, les esttues i lstoa Noumas Noumeni, alexandr, piadosament. Sembla
ser el text commemoratiu de la funda
ci del temple de Serapis a Empries,
duta a terme per un grec dAlexandria,
possiblement assentat per raons co
mercials a la ciutat, com van fer altres
alexandrins en altres ports comercials
de la Mediterrnia dels quals han dei
xat constncia les inscripcions. A part
de linters principalment cultual del
text, destaca el fet que sigui bilinge
i amb el llat com a primera llengua,
la qual cosa, juntament amb el contin
gut, confirma el carcter de la fundaci
com a acte reconegut pel govern de la
ciutat, que llavors ja estava sota la tute
la romana. Aquest contacte grecollat,
que reflecteix tamb lepitafi bilinge
de Demcrit fill de Sstrat i Paula Em
lia en el canvi dera, precedeix el tipus
depigrafia grega que trobarem a par
tir de llavors a la pennsula Ibrica.
Per una banda, tenim una epigrafia de
grecs o grecorientals assentats en ciu
tats romanes o enviats a Hispnia dins
de lexrcit o ladministraci romana.
Per altra banda, tenim una epigrafia de
llit romana que presumia de la seva
cultura hellnica.

10

LA TORUTICA Y LA ORFEBRERA GRIEGAS ENIBERIA

LA TORUTICA I LORFEBRERIA GREGUES


AIBRIA

Sebastin Celestino Prez


(Unidad Asociada Universidad Autnoma de Madrid/
Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

El enorme impacto de la colonizacin fenicia en el sur de la pennsula Ibrica


propici la introduccin generalizada
de objetos manufacturados procedentes del Mediterrneo oriental. Se limit
de este modo la presencia de los productos griegos, comercializados en el
mercado peninsular por los propios
fenicios desde los primeros momentos
de la colonizacin junto a otros objetos
de las reas ms occidentales del Mediterrneo. Por ello, la inmensa mayora
de las creaciones de orfebrera y torutica que se documentan en la pennsula Ibrica a partir del siglo ix a. C. son
de origen oriental. A penas un siglo
despus estos productos ya se elaboraban en talleres indgenas, imitando
los modelos orientales sin apenas alteraciones. Es precisamente en este
momento cuando cobran especial relevancia los objetos de bronce y oro procedentes de Grecia que, a pesar de su
escasa presencia, ejercen como bienes

Lenorme impacte de la colonitzaci fencia al sud de la pennsula Ibrica va


propiciar la introducci dobjectes manufacturats procedents de la Mediterrnia oriental. Es va limitar daquesta
manera la presncia dels productes
grecs, comercialitzats en el mercat peninsular pels propis fenicis des dels
primers moments de la colonitzaci
juntament amb altres objectes de les
rees ms occidentals de la Mediterrnia. Per aix, la gran majoria de les
creacions dorfebreria i torutica que
es documenten a la pennsula Ibrica a partir del segle ix a. C. sn dorigen oriental. Noms un segle desprs
aquests productes ja selaboraven en
tallers indgenes i imitaven els models
orientals sense amb prou feines alteracions. s precisament en aquest moment quan agafen especial rellevncia
els objectes de bronze i or procedents
de Grcia que, malgrat la seva escassa presncia, exerceixen com a bns
103

de prestigio entre las clases dirigentes.


Estos objetos suponen una alternativa
y un sello de distincin ante la homogeneidad y la elevada cantidad de piezas elaboradas en los talleres peninsulares, circunstancia que se mantendr
hasta bien entrado el siglo vi a. C.,
cuando los talleres etruscos y del sur
de Italia comienzan a introducir sus
propios productos imitando los originales griegos. Este proceso se prolongar hasta los inicios del siglo iv a. C.
As, hay ms bronces arcaicos griegos
que de los siglos v y iv a. C., cuando sin
embargo hay una verdadera invasin
de cermica tica. Los focos principales donde se han documentado objetos
griegos de mayor antigedad, especialmente de origen jonio, se restringen
a la costa catalana, ms expuesta a la
Fig. 10.1.- Casco corintio hallado en la desembocadura
del ro Guadalete (Cdiz) datado a inicios del siglo vii
a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Casc corinti
trobat a la desembocadura del riu Guadalete (Cdiz)
datat a principis del segle vii a. C. (Museo Arqueolgico
Nacional).
104

de prestigi entre les classes dirigents.


Aquests objectes suposen una alternativa i un segell de distinci davant
la homogenetat i lelevada quantitat
de peces elaborades en els tallers peninsulars, circumstncia que es mantindr fins ben entrat el segle vi a. C.
quan els tallers etruscos i del sud dItlia comencen a introduir els seus propis productes tot imitant els originals
grecs. Aquest procs es perllongar
fins als inicis del segle iv a. C. Aix, hi
ha ms bronzes arcaics grecs que dels
segles v i iv a. C. quan, no obstant aix,
hi ha una veritable invasi de cermica
tica. Els focus principals on shan documentat objectes grecs de major antiguitat, especialment dorigen joni, es
restringeixen a la costa catalana, ms
exposada a la colonitzaci grega i a

Fig. 10.2.- Cabeza de bronce de estilo orientalizante


que representa una leona o una pantera procedente de
una tumba de la necrpolis de El Portixol de Emporion
(Empries), datada hacia el 500 a. C. (MAC-Empries).
Cap de bronze destil orientalitzant que representa
una lleona o una pantera procedent duna tomba de
la necrpolis dEl Portixol dEmporion (Empries), datada entorn a lany 500 a. C. (MAC-Empries).

colonizacin griega, y a Huelva, donde


han aparecido algunas de las piezas
ms significativas dentro de contextos
funerarios. A partir del siglo vi a. C. se
documentan algunos objetos de fuerte tradicin griega, si bien parece que
fueron elaborados en talleres itlicos,
en las zonas perifricas del Levante,
Alto Guadalquivir y Extremadura.

Los bronces griegos de importacin


ms significativos son los jarros procedentes de Huelva, tanto por su antigedad como por haber sido hallados
en contextos funerarios que permiten
datarlos con solvencia, como ocurre
tambin con los broches de cinturn
de placa romboidal de origen jnico
hallados en varias tumbas del sur peninsular. Nos referimos a los jarros de
tipo rodio hallados en la tumba 5 de
Fig. 10.3.- Figura de bronce con representacin de una
sirena (550-500 a. C.) procedente de una tumba de la
necrpolis de les Corts de Empries (MAC-Empries).
Figura de bronze amb representaci duna sirena
(550-500 a. C) procedent duna tomba de la necrpolis
de les Corts dEmpries (MAC-Empries).

Huelva, on han aparegut algunes peces


ms significatives dintre de contexts
funeraris. A partir del segle vi a. C. es
documenten alguns objectes de forta
tradici grega si b sembla ser que varen sser elaborats en tallers itlics, en
les zones perifriques del Llevant, Alt
Guadalquivir i Extremadura.

Els bronzes grecs dimportaci ms


significatius sn els gerros procedents
de Huelva, tant per la seva antiguitat
com per haver estat trobats en contexts
funeraris que permeten datar-los amb
solvncia, com succeeix tamb amb els
fermalls de cintur de placa rombodal
dorigen jnic trobats en diferents tombes del sud peninsular. Ens referim a
gerros de tipus rodi trobats a la tomba
5 de La Joya (Huelva) i en el tmul 2 de
la necrpolis de Santa Marta (Huelva),
Fig. 10.4.- Stiro de bronce (550-500 a. C.) procedente
del yacimiento arqueolgico del Llano de la Conso
lacin (Montealegre del Castillo, Albacete) (Museo
Arqueolgico Nacional). Stir de bronze (550-500
a. C.) procedent del jaciment arqueolgic del Llano de
la Consolacin (Montealegre del Castillo, Albacete)
(Museo Arqueolgico Nacional).
105

La Joya (Huelva) y en el tmulo 2 de


la necrpolis de Santa Marta (Huelva),
encontrados junto a sendos recipientes rituales o braserillos que tradicionalmente se emparejaban con jarros
piriformes fenicios; es decir, aparecen
como un elemento de especial notoriedad social. Estos jarros se caracterizan
por su gran tamao de forma globular,
por su boca trilobulada y por los tpicos rodetes discoidales apoyados en
la zona trasera del borde desde donde arranca el asa maciza de bandas
rematada por una palmeta. Mientras
los jarros fenicios son de bronce fundido, los griegos peninsulares fueron
elaborados mediante la tcnica del batido, utilizando mayores cantidades de
plomo para garantizar su resistencia.
El ejemplar de mayor calidad, aunque

que estan al costat de sengles recipients


rituals o braserillos que tradicionalment
saparellaven amb gerros piriformes
fenicis. Apareixen, per tant, com un
element despecial notorietat social.
Aquests gerros es caracteritzen per la

seva gran grandria de forma globular,


per la seva boca triobulada i pels tpics
rodets discodals recolzats a la zona del
darrere de la vora des don arranca la
nansa massissa de bandes rematada
per una palmeta. Mentre els gerros fenicis sn de bronze fos, els grecs peninsulars van ser elaborats mitjanant la
tcnica del batut, que utilitzava majors
Fig. 10.5.- Sileno simposiasta de bronce (500-450 a. C.)
procedente de Tablas de las Caas (Capilla, Badajoz)
(Museo Arqueolgico Nacional). Sil simposiasta
de bronze (500-450 a. C.) procedent de Tablas de las
Caas (Capilla, Badajoz) (Museo Arqueolgico Nacional).
106

Fig. 10.6.- Estatua de bronce que representa al dios


Hypnos de Jumilla (Murcia), datada en poca helenstica (Museo Arqueolgico Nacional). Esttua de
bronze que representa al du Hypnos de Jumilla (Murcia), datada al perode hellenstic (Museo Arqueo
lgico Nacional).

tan slo se ha conservado el borde y el


asa, es el procedente de Granada, baado en plata y guardado en la Hispanic
Society of America de Nueva York. Aqu
se conserva tambin el denominado
vaso Vives, una imitacin posterior
como el de Valdegamas (Don Benito,
Badajoz), ya de mediados del vi a. C.,
o el del Museu dArqueologia de Catalunya-Barcelona procedente de Sevilla,
fechado en el siglo v a. C. No obstante,
el bronce griego de importacin ms

Fig. 10.7.- Guerrero de bronce de un posible taller de


la Magna Grecia de la segunda mitad del siglo v a. C.
procedente del yacimiento arqueolgico de Son Gelabert de Dalt (Sineu, Mallorca) (Museo Arqueolgico
Nacional). Guerrer de bronze dun possible taller
de la Magna Grcia de la segona meitat del segle v
a. C. procedent del jaciment arquelogic de Son Gelabert de Dalt (Sineu, Mallorca) (Museo Arqueolgico
Nacional).

quantitats de plom per garantir la seva


resistncia. Lexemplar de major qualitat, encara que tants sols sha conversat
la vora i la nansa, s el procedent de
Granada, banyat en plata i guardat en
la Hispanic Society of America de Nova
York. Aqu es conserva tamb lanomenat vas Vives, una imitaci posterior
com el de Valdegamas (Don Benito,
Badajoz), ja de mitjans del vi a. C, o el
del Museu dArqueologia de CatalunyaBarcelona procedent de Sevilla, datat
en el segle v a. C. No obstant aix, el
bronze grec dimportaci ms antic s
el casc corinti trobat a la desembocadura del riu Guadalete, de principis del
segle vii a. C., que ha estat interpretat
com una ofrena ritual. La mateixa interpretaci sha proposat per als cascos del
mateix tipus per de cronologies ms

Fig. 10.8.- Aplique de bronce griego con representacin


de Sileno (siglo iv a. C.) procedente, posiblemente, de
Pollena (Mallorca) (Museu dArqueologia de Catalunya). Aplic de bronze grec amb representaci de Sil
(segle iv a. C.) procedent, possiblement, de Pollena
(Mallorca) (Museu dArqueologia de Catalunya).
107

antiguo es el casco corintio hallado en


la desembocadura del ro Guadalete,
de principios del siglo vii a. C., el cual
ha sido interpretado como una ofrenda
ritual. La misma interpretacin se ha
propuesto para los cascos del mismo
tipo, pero de cronologas ms modernas, aparecidos en las desembocaduras
de los ros Odiel y Guadalquivir,
En Catalua, la escasez de bronces
griegos es notoria, a pesar del mayor
impacto de la presencia colonial griega. Los bronces hallados son de origen
jonio y de mayor antigedad, como es
el caso del aplique de lanza de carro
con cabeza de pantera o la cabeza de
Sirena procedentes de Empries o
el prtomo de toro conservado en el
Museu dArqueologia de CatalunyaBarcelona. A partir del siglo vi a. C.,
los hallazgos se dispersan por otras
reas costeras de la pennsula, principalmente Baleares, e incluso por el
interior. Aunque es difcil asegurar el
genuino origen griego de estas piezas,
Fig. 10.9.- Diadema de oro del siglo v a. C. del denominado Tesoro de Jvea (Alicante) (Museo Arqueolgico Nacional). Diadema dor del segle v a.
C. de lanomenat Tresor de Jvea (Alacant) (Museo
Arqueolgico Nacional).
108

modernes, apareguts a les desembocadures del Rius Odiel i Guadalquivir.


A Catalunya, lescassetat de bronzes
grecs s notria, malgrat el major impacte de la presncia colonial grega. Els
bronzes trobats sn dorigen jnic i de
major antiguitat, com s el cas de laplic
de llana de carro amb cap de pantera o
el cap de Sirena procedent dEmpries
o el prtom de toro conservat al Museu
dArqueologia de Catalunya-Barcelona.
A partir del segle vi a. C. les troballes
es dispersen per altres rees costaneres de la pennsula, principalment Balears, i fins i tot per linterior. Encara
que s difcil assegurar el genu origen
grec daquestes peces, no hi ha dubte
de la seva forta influncia iconogrfica,
en el cas de la figura femenina del cremaperfums de La Qujola (Albacete),
realitzada a lestil de las Korai gregues.
En aquest sentit destaquen tamb especialment el Centaure de Rollos de
Caravaca (Murcia), el Stir del Llano de
la Consolacin (Albacete), el Sileno de
Capilla (Badajoz) o el Hipnos de Jumilla (Murcia), ja dpoca hellenstica.
Els elements dorfebreria grega sn
dhuc ms escassos, per no obstant
aix simposa el seu estil i la seva tc-

no cabe duda de su fuerte influencia


iconogrfica, caso de la figura femenina del quemaperfumes de La Qujola (Albacete), realizada al estilo de las
korai griegas. En este sentido destacan
tambin especialmente el Centauro de
Rollos de Caravaca (Murcia), el Stiro
del Llano de la Consolacin (Albacete),
el Sileno de Capilla (Badajoz) o el Hipnos de Jumilla (Murcia), ya de poca
helenstica.
Los elementos de orfebrera griega son
aun ms escasos, pero sin embargo se
impone su estilo y su tcnica de elaboracin en la joyera ibrica, por lo que
sus mejores ejemplos los podemos seguir en el rea levantina peninsular entre los siglos v y iv a. C., coincidiendo
con el auge del estilo clsico griego que
se impondr en el resto del Mediterrneo. Son caractersticos de esta poca
los pendientes con la figura de Eros,
como los aros procedentes de Granada
o Alicante; los zoomorfos del Cabecico
del Tesoro (Murcia) y de otros lugares
del interior peninsular; los naviformes,
como el de Alt del Fort (Cullera, Valencia); y las arracadas de disco, donde
destacan las desaparecidas de Santiago
de la Espada (Jan). Un buen ejemplo
de la adopcin de la tcnica griega y de
su estilo ornamental es la diadema de
Jvea (Alicante), de clara tradicin indgena, lo que ha permitido a algunos
investigadores defender la existencia
de un taller de orfebres griegos en la
pennsula Ibrica hacia el siglo v a. C.
As al menos se puede deducir del arte
empleado en el granulado y la filigrana o de la introduccin de motivos
extraos en la orfebrera ibrica como

nica delaboraci a la joieria ibrica,


per la qual cosa els seus millors exemples els podem trobar a lrea llevantina peninsular entre els segles v i iv
a. C., tot coincidint amb lauge de lestil
clssic grec que simposar a la resta
de la Mediterrnia. Sn caracterstics
daquesta poca les arracades amb la
figura dEros, com els crcols procedents de Granada o Alacant; els zoomorfs del Cabecico del Tesoro (Murcia)
i daltres llocs de linterior peninsular;
els naviformes, com el dAlt del Fort
(Cullera, Valncia) i les arracades de
disc, on destaquen les desaparegudes
de Santiago de la Espada (Jan). Un
bon exemple de ladopci de la tcnica grega i del seu estil ornamental s
la diadema de Jvea (Alacant), de clara
tradici indgena, la qual cosa ha perms a alguns investigadors defensar
lexistncia dun taller dorfebres grecs
a la pennsula Ibrica cap el segle v
a. C. Aix, al menys es pot deduir de
lart emprat en el granulat i la filigrana
o de la introducci de motius estranys

Fig. 10.10.- Anillo de oro de la tumba nm. 69 de la


necrpolis Bonjoan de la ciudad griega de Emporion,
datado en la primera mitad del siglo v a. C., con re
presentacin de una esfinge (MAC-Empries). Anell
dor de la tomba nm. 69 de la necrpolis Bonjoan de
la ciutat grega dEmporion, datat a la primera meitat
del segle v a. C., amb representaci duna esfinx (MACEmpries).
109

son las grecas formadas por roleos y


rosetas. Al final, ya en poca helenstica, se generalizan las clsicas coronas
de hojas como la de roble procedente
de Valencia. Sin embargo, las piezas
de orfebrera ms antiguas se documentan nuevamente en el suroeste
peninsular, donde destaca el hallazgo
de las plaquitas de Giribailde (Jan) y
otras procedentes de Extremadura, de
estructura y simbolismo fenicio, pero
realizadas al estilo griego de poca arcaica. Estas piezas, datadas en torno a
la primera mitad del siglo vi a. C., coinciden con la crisis de Tartessos, una de
cuyas consecuencias es el auge de su
periferia territorial, abierta ahora al comercio griego procedente del Mediterrneo, cuando se introducen grandes
cantidades de cermicas griegas en la
Pennsula y se deja notar con fuerza su
estilo en la elaboracin de toda manifestacin artstica ibrica.

110

en lorfebreria ibrica com sn les greques formades per roleus i rosetes. Al


final, ja en poca hellenstica, es generalitzen les clssiques corones de fulles
com la de roure procedent de Valncia.
No obstant aix, les peces dorfebreria
ms antigues es documenten al sudoest peninsular, on destaca la trobada
de les plaquitas de Giribailde (Jan) i
altres procedents dExtremadura, destructura i simbolisme fenici, per rea
litzades a lestil grec dpoca arcaica.
Aquestes peces, datades entorn de la
primera meitat del segle vi a. C., coincideixen amb la crisi de Tartessos, una
de les conseqncies de la qual s lauge de la seva perifria territorial, oberta
ara al comer grec procedent de la Mediterrnia quan sintrodueixen grans
quantitats de cermiques gregues a la
Pennsula i es deixa notar amb fora
el seu estil en lelaboraci de qualsevol
manifestaci artstica ibrica.

11

INDGENAS Y GRIEGOS: EMULACIONES


E HIBRIDISMOS

INDGENES I GRECS: EMULACIONS I


HIBRIDISMES

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)

Cuando el prncipe Iltirtirti de Urgabo


(Arjona, Jan) fue enterrado en su cmara funeraria, se depositaron en su
ajuar cuatro crteras de figuras rojas de
fines del siglo v a. C. que completaban
un programa iconogrfico: primero se
mostraban individualmente al hombre
y a la mujer en sus trabajos, despus en
una tercera crtera juntos en el rito del
matrimonio y por ltimo en la cuarta
crtera se presentaba la divinizacin
del hroe en el templo rodeado de los
dioses. Lo sorprendente del caso es que
el enterramiento se realiz en el siglo i
a. C. y las crteras debieron llegar a la
pennsula Ibrica tres siglos antes. El
rito funerario seguramente pretenda
refundar un linaje ibero, cuya memoria se sostena sobre objetos griegos.
El intercambio de productos griegos
que sentaba sus races en los primeros
contactos con los grupos tartsicos en
Huelva, al occidente de Andaluca, en
los siglos vii y vi a. C., se haba gene-

Quan el prncep Iltirtirti dUrgabo (Arjona, Jan) fou enterrat a la seva cambra
funerria, es varen dipositar en el seu
aixovar quatre craters de figures roges
de finals del segle v a. C. que completaven un programa iconogrfic: als dos
primers es mostraven individualment
a lhome i a la dona en les seves tasques; desprs, en un tercer crater, junts
en el ritual del matrimoni i, per ltim,
en el quart crater, es presentava la divinitzaci de lheroi en el temple envoltat
dels dus. El sorprenent del cas s que
lenterrament es va realitzar al segle i a.
C. i els craters van haver darribar a la
pennsula Ibrica tres segles abans. El
ritual funerari segurament pretenia refundar un llinatge iber, la memria del
qual se sostenia sobre objectes grecs.
Lintercanvi de productes grecs que endinsava les seves arrels en els primers
contactes amb els grups tartssics a
Huelva, a loccident dAndalusia, als
segles vii i vi a. C., shavia generalitzat
111

ralizado para las tierras del interior del


valle del ro Guadalquivir a partir del
siglo v a. C., siguiendo un camino que
desde el rea de Alicante y Murcia, en
la costa mediterrnea, llegaba hasta las
altas tierras del interior. Precisamente
no lejos de las tierras del prncipe Iltirtirti, el prncipe de Ipolca (Porcuna,
Jan) hizo construir a mediados del siglo v a. C. un monumento dedicado a
su linaje con ms de cuarenta esculturas de hombres, mujeres, nios y todo
tipo de animales reales o hbridos. La
lectura que cabe hacer del monumento, seguramente una torre con la disposicin de las esculturas en diferentes
alturas, permite leer el mismo discurso
que Mario Torelli ha interpretado de
la estrategia que Klitias formul en el
Vaso Francois. Se trata de la secuencia
de la historia del hroe griego desde su
etapa formativa hasta su heroizacin
tras la muerte. En el caso del monumento de Cerrillo Blanco los talleres
de Ipolca bebieron en las mismas fuentes mediterrneas para representar la
historia de un linaje aristocrtico en
la que el prncipe primero realizaba el
aprendizaje de la caza y la lucha reglada, despus comparta con los iguales
de su generacin los duelos y las zoomaquias y por ltimo alcanzaba la mitificacin en el marco del oikos mtico
donde se mostraban los antepasados
con sus atributos, y entre ellos la pareja
fundadora del linaje. La atraccin por
los temas llegados del otro lado del mar
Mediterrneo se hace patente de igual
modo cuando algo ms al este el prncipe de Iltiraka (Ubeda la Vieja, Jan) edific en los inicios del siglo iv a. C. un
112

per les terres de linterior de la vall del


riu Guadalquivir a partir del segle v
a. C., tot seguint un cam que des de
lrea dAlacant i Murcia, en la costa
mediterrnia, arribava fins les terres
altes de linterior. Precisament no lluny
de les terres del prncep Iltirtirti, el
prncep dIpolca (Porcuna, Jan) va fer
construir a mitja del segle v a. C. un
monument dedicat al seu llinatge amb
ms de quaranta escultures dhomes,
dones, nens i tot tipus danimals reials
o hbrids. La lectura que cal fer del monument, segurament una torre amb la
disposici de les escultures a diferents
alades, permet llegir el mateix discurs
que Mario Torelli ha interpretat de les-

Fig. 11.1.- Vista de la necrpolis ibrica de Piqua del


oppidum de Urgabo (Arjona, Jan) donde en una
tumba principesca del siglo i a. C. se encontraron cuatro crteras de cermica tica de figuras rojas del siglo
iv a. C. (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).
Vista de la necrpolis ibrica de Piqua de loppidum
dUrgabo (Arjona, Jan). A una tomba principesca del
segle i a. C. daquesta necrpolis es va trobar quatre
craters de cermica tica de figures roges del segle iv a.
C. (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).

monumento a un hroe, acompaado


de grifos y leones, que se enfrentaba a
un enorme lobo para salvar a un joven,
escenificando una escena equiparable
a la que realiz Teseo en su lucha con
el Minotauro. El lugar que mostraba
ofrendas delante de la torre, donde estaban las esculturas, se construy en el
nacimiento de un ro que una treintena
de kilmetros despus, en su desembocadura en el ro Guadalquivir, alcanzaba el lugar donde se levantaba el oppidum de Iltiraka. El santuario heroico de
El Pajarillo (Huelma, Jan), que en su
zona trasera contaba con una batera
de almacenes, permiti al oppidum de
Iltiraka actuar como una autentica polis
en su estrategia poltica, pues posibilit
la colonizacin de un amplio territorio
de bosque salvaje y facilit la creacin

tratgia que Kltias va formular en el


Vas Franois. Es tracta de la seqncia
de la histria de lheroi grec des de la
seva etapa formativa fins la seva heroitzaci desprs de la mort. En el cas
del monument de Cerrillo Blanco els
taller dIpolca van beure de les mateixes fonts mediterrnies per representar la histria dun llinatge aristocrtic
en el qual el prncep primer realitzava laprenentatge de la caa i la lluita
reglada; desprs compartia amb els
iguals de la seva generaci els duels i
les zoomquies i finalment aconseguia
la mitificaci en el marc de loikos mtic
on es mostraven els avantpassats amb
els seus atributs i, entre ells, la parella
fundadora del llinatge. Latracci pels
temes arribats de laltre costat de la
mar Mediterrnia es testimoniada de

Fig. 11.2.- Guerrero alanceando a un enemigo herido


del grupo escultrico de Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Jan) (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).
Guerrer que ataca amb una llana a un enemic ferit
del grup escultric de Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna,
Jan) (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).

Fig. 11.3.- Detalle de la grifomaquia del monumento de


Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Jan), datado a mediados del siglo v a. C. (Centro Andaluz de Arqueologa
Ibrica). Detall de la griumaquia del monument de
Cerrillo Blanco (Ipolca, Porcuna, Jan), datat a mitjan
segle v a. C. (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).
113

de un corredor que comunicaba con la


costa mediterrnea, por donde llegaban
entre otros los productos griegos. Los
tres prncipes haban asumido con sus
actuaciones un modelo de poder poltico heroico, germen de un modelo ciudadano que comenzara a visualizarse
en el siglo iii a. C., que rompa con los
modelos orientales que haban regido
en la etapa orientalizante durante el siglo vi a. C. Los nuevos oppida del siglo
v-iv a. C. fundamentaban el poder del
prncipe en el nmero de clientes que

Fig. 11.4.- Vista area del valle del ro Jandulilla, que


conectaba el oppidum de Iltiraka (beda la Vieja,
Jan) y el santuario de El Pajarillo (Huelma, Jan).
Este ro constituy una va de penetracin del comercio
griego (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).
Vista aria de la vall del riu Jandulilla, que connectava
loppidum dIltiraka (beda la Vieja, Jan) i el san
tuari dEl Pajarillo (Huelma, Jan). Aquest riu va cons
tituir una via de penetraci del comer grec (Centro
Andaluz de Arqueologa Ibrica).
114

la mateixa forma ms cap a lest quan


el prncep dIltiraka (beda la Vieja,
Jan) va edificar, als inicis del segle iv
a. C., un monument a un heroi, acompanyat de grius i lleons, que senfrontava a un gran llop per salvar un jove tot
escenificant una escena equiparable a
la que va realitzar Teseu en la seva lluita amb el Minotaure. El lloc, que presentava ofrenes davant de la torre on
estaven les escultures, es va construir
en el naixement dun riu on una trentena de quilmetres desprs, a la seva
desembocadura en el riu Guadalquivir,
es localitzava loppidum dIltiraka. El
santuari heroic dEl Pajarillo (Huelma,
Jan), que comptava amb una bateria
de magatzems a la part de darrera, va
permetre a loppidum dIltiraka actuar
com una autntica polis en la seva estratgia poltica ja que va possibilitar
la colonitzaci dun ampli territori de
bosc salvatge i va facilitar la creaci
dun passads que comunicava amb la
costa mediterrnia, per on arribaven,
entre daltres mercaderies, el productes
grecs. Els tres prnceps havien assumit
amb les seves actuacions un model de
poder poltic heroic, llavor dun model
ciutad que comenaria a visualitzar-se
al segle iii a. C. i que trencava amb els
models orientals que havien existit a
letapa orientalitzant al llarg del segle
vi a. C. Els nous oppida del segles v-iv
a. C. fonamentaven el poder del prncep en el nombre de clients que residien a loppidum i el reconeixien com a
cap militar. Lefecte colonitzador grec,
sense grecs en la relaci indgena, de
lAlta Vall del Guadalquivir es fa patent
a les paraules del poeta Sili Itlic quan

residan en el oppidum y le reconocan


como jefe militar. El efecto griego, sin
griegos en la relacin indgena, colonizador del Alto valle del Guadalquivir se
hace patente en las palabras del poeta
Silio Itlico cuando reconoca en el topnimo de la ciudad de Cstulo (Jan),
capital de la Oretania, su origen etimolgico de la fuente Castalia de Delfos
de donde segn deca proceda el linaje
de la princesa Imilce, que despos con
Anbal.

Ms al este, ya en la costa de la actual


provincia de Alicante, algo mas tarde
de la fecha en que fue enterrado el
prncipe de Urgabo, un alfarero de Ilike
(Elche, Alicante), seguramente a peticin de un aristcrata local, mostraba
en la decoracin figurada de un vaso
cermico crateriforme la metfora de
la fundacin de la ciudad a travs de la
epifana de una ninfa-rbol. Como ha
confirmado Ricardo Olmos, ese acto
se produjo adems ante dos personajes extraordinarios, los hroes Herakles
Fig. 11.5.- Vista del santuario heroico de El Pajarillo
(Huelma, Jan) (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica). Vista del santuari heroic dEl Pajarillo (Huelma, Jan) (Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica).

reconeixia en el topnim de la ciutat de


Cstulo (Jan), capital de lOretnia, el
seu origen etimolgic de la font Castalia de Delfos, ciutat de la qual, segons
deia, procedia el llinatge de la princesa
Imilce, que es va casar amb Anbal.
Ms a lest, ja a la costa de lactual provncia dAlacant, una mica ms tard de
la data en qu va ser enterrat el prncep
de Urgabo, un terrissaire dIlike (Elx,
Alacant), segurament a petici dun
aristcrata local, mostrava a la decoraci figurada dun vas cermic en forma
de crater la metfora de la fundaci de
la ciutat a travs de la epifania duna
nimfa-arbre. Com ha confirmat Ricardo Olmos, aquest acte es va produir
davant dos personatges extraordinaris,
els herois Herakles y Zakynthos, que
tornaven de Tartessos amb els bous de
Geryon i que legitimaven amb la seva
presncia el fet sobrenatural i a ms
amb el sacrifici del segon dells, que
com es reflecteix a la pintura va morir
mossegat per una serp, la qual protegia
lespai sagrat on es produa lacte sobrenatural. Aquesta tradici hellenstica
dIlike, la ciutat on es va trobar a finals
del segle xix la Dama dElx, mostra la
importncia de lefecte grec a les terres
de linterior ja que al segle iv a. C. els
productes dAtenes es distribuen cap a
lAlt Guadalquivir per vies com la del
riu Jandulilla, on es va construir el Monument dIltiraka. El territori dIlike,
molt actiu en aquells anys, va formar
part de lespai on es va inventar lalfabet grecoibric i en el seu entorn, al
port de Santa Pola, al segle v a. C., es
va construir lassentament de la Picola,
que avui es reconeix com un lloc carac115

y Zakynthos, que volvan de Tartessos


con los bueyes de Geryon y que legitimaban con su presencia el hecho sobrenatural, adems con el sacrificio del
segundo de ellos, que como se refleja
en la pintura muri mordido por una
serpiente, que protega el espacio sagrado donde se produca el acto sobrenatural. Esta tradicin helenstica de
Ilike, la ciudad donde se hall a fines
del xix la Dama de Elche, muestra, la
importancia del efecto griego en las
tierras del interior, pues en el siglo iv
a. C., los productos atenienses partan
de all hacia el Alto Guadalquivir, por
vas como la del ro Jandulilla, donde
se construyo el Monumento de Iltiraka. El territorio de Ilike, muy activo
en aquellos aos, form parte del espacio donde se invent el alfabeto grecoibrico y en su entorno, en el puerto de
Santa Pola, en el siglo v a. C. se construyo el asentamiento de la Picola, que
hoy se reconoce como un lugar caracterizado por la existencia de espacios
hbridos en los que debieron encontrarse de forma cotidiana iberos y grie116

teritzat per lexistncia despais hbrids


en els quals van haver de trobar-se de
forma quotidiana ibers i grecs. Aquest
model, al contrari que en el cas de lAlt
Guadalquivir en el que segurament
no va haver-hi contactes directes entre
indgenes i colonitzadors excepte en limitades excepcions individualitzades,
va afavorir lencreuament de les dues
cultures si b a lempara duna ciutat
ibera i per un temps curt que va acabar
quan els cartaginesos van delimitar la
seva influncia poltica en aquest territori i la Picola va perdre el paper que
jugava fins aleshores.
Un cas molt diferent als dos models
anteriors el representa lrea dels voltants dEmporion (Empries, Girona)
perqu aqu la construcci dun espai
prpiament grec (encara que al seu
origen, a la Palaipolis, i durant la seva
evoluci tamb es realitzi en el marc
Fig. 11.6.- Propuesta de interpretacin del santuario de
El Pajarillo (Huelma, Jan) (Producciones El Bosco).
Proposta dinterpretaci del santuari dEl Pajarillo
(Huelma, Jan) (Producciones El Bosco).

gos. Este modelo, al contrario que en


el caso del Alto Guadalquivir en el que
seguramente no hubo contactos directos entre indgenas y colonizadores,
salvo limitadas excepciones individualizadas, propici el cruce de las dos culturas, si bien al amparo de una ciudad
ibera y por un tiempo corto que acab
cuando los cartagineses acotaron con
su influencia poltica su territorio y la
Picola perdi el papel que jugaba.
Un caso muy diferente a los dos anteriores modelos lo representa el rea
circundante a Emporion (Empries,
Girona) porque aqu la construccin
de un espacio propiamente griego,
aunque en su origen, en la Palaiapolis,
y durante su desarrollo tambin se realice en el marco de las relaciones con
un asentamiento indgena existente en
el lugar, marca definitivamente las re-

Fig. 11.7.- Representacin de la tumba 43 de la necr


polis del Cerro del Santuario (Baza, Granada), de mediados del siglo iv a. C., con el ajuar funerario formado
por cermicas ticas e indgenas (Museo Arqueolgico
Nacional). Representaci de la tomba 43 de la
necrpolis del Cerro del Santuario (Baza, Granada),
datada a mitjan segle iv a. C., amb laixovar funerari
format per cermiques tiques i indgenes (Museo Arqueolgico Nacional).

de les relacions amb un assentament


indgena existent al mateix lloc), marca
definitivament les relacions de la zona
per limportant pes cultural i poltic del
factor colonitzador. Loppidum de Mas
Castellar de Ponts (Girona) representa un cas de gran inters per constatar
aquest fet ja que que en una primera
etapa es comporta com una petit poblat
indgena fortificat. En canvi, en una segona etapa datada al segle iii a. C., es
constitueix en un ric centre de poblaci
ja sense fortificacions, amb cases familiars influenciades en el seu disseny i
activitats cultuals per la tradici grega
i que protegeix i distribueix cereal per
a la colnia a partir de la creaci dun
camp de sitges, un fet que es generalitza des daquest moment a tota lrea de
lentorn dEmporion. Aquest procs no

Fig. 11.8.- Vaso de cermica ibrica pintada de Ilike


(Elche, Alicante) con representaciones mitolgicas de
la fundacin de la ciudad (Fundacin LAlcdia).
Vas de cermica ibrica pintada dIlike (Elx, Alacant)
amb representacions mitolgiques de la fundaci de la
ciutat (Fundaci LAlcdia).
117

laciones de la zona por el importante


peso cultural y poltico del factor colonizador. Un caso de gran inters para
constatar este efecto lo representa Mas
Castellar de Pontos (Girona) que en
una primera etapa se comporta como
una aldea indgena fortificada, y en
cambio en una segunda, datada en el
siglo iii a. C., se constituye en un rico
centro, ya sin fortificacin, con casas
familiares influenciadas en su diseo
y actividades cultuales por la tradicin
griega, que protege y distribuye cereal
para la colonia a partir de la creacin
de un campo de silos, cuestin que se
generaliza desde ese momento en toda
el rea del entorno de Emporion. Este
proceso no es ajeno a las modificaciones detectadas en la Illa den Reixac y
en el Puig de San Andru de Ullastret
(Girona), seguramente la antigua Indika, capital de los indigetes, que desarroll el trazado urbano con una significativa ampliacin del asentamiento
118

s ali a les modificacions detectades a


lIlla den Reixac i al Puig de Sant Andreu dUllastret (Girona), segurament
lantiga Indika, capital dels indigets,
que va desenvolupar el traat urb amb
una significativa ampliaci de lassentament i va construir una rea sacra amb
temples a la part ms alta de loppidum
i tot aix amb la convivncia de prctiques rituals arrelades dins la tradici
indgena, com la deposici darmes
doblegades i caps humans clavetejats,
que convivien amb el ritual del simposi, com es demostra grcies al dipsit
arqueolgic descobert als anys seixanta
a Ullastret. Aquests rituals apareixen
Fig. 11.9.- El oppidum del Puig de Sant Andreu
dUllastret (Girona), capital de la tribu de los indiketas, es uno de los poblados ibricos de mayor
extensin del nordeste peninsular (MAC-Ullastret).
Loppidum del Puig de Sant Andreu dUllastret
(Girona), capital de la tribu dels indigets, s un dels
poblats ibrics de major extensi del nord-est peninsular (MAC-Ullastret).

y construy un rea sacra con templos


en la parte ms alta del oppidum, todo
ello en la convivencia de prcticas rituales enraizadas en la tradicin indgena, como la deposicin de armas dobladas y cabezas humanas claveteadas,
que convivan con el simposio como
lo demuestra el depsito descubierto
en los aos sesenta en Ullastret. Estos
ritos aparecen mezclados, mestizados,
en casos como la sala central de la casa
nm. 1 de Mas Castellar de Pontos,
donde junto a un gran hogar central,
con una pequea fosa para agua, exista un ara o pedestal realizado en mrmol blanco pentlico, todo ello junto
a restos de perro, un crneo humano
y espadas. En suma, Emporion como
centro distribuidor ejerci una fuerte
influencia poltica y econmica en su
entorno, muy diferente al modelo de
Ilike en el que sus gobernantes marcaban los ejes estratgicos de su entorno
territorial.

barrejats com succeeix a la sala central


de la casa nm. 1 de Mas Castellar de
Ponts, en la qual es trobava una gran
llar central, amb una petita fosa per
laigua, al costat dun ara o pedestal
realitzat en marbre blanc del Pentlic, juntament amb restes de gos, dun
crani hum i despases. En definitiva,
Emporion com a centre distribudor, va
exercir una forta influncia poltica i
econmica al seu entorn, molt diferent
al model dIlike en el qual els seus governants determinaven els eixos estratgics del seu entorn territorial.

Fig. 11.10.- Vista area del poblado indiketa de Mas


Castellar de Ponts (Girona), el cual mantuvo unas
estrechas relaciones comerciales con la ciudad griega
de Emporion (MAC-Girona). Vista aria del poblat
indiget de Mas Castellar de Ponts (Girona), el qual
va mantenir unes estretes relacions comercials amb la
ciutat grega dEmporion (MAC-Girona).
119

12

YACIMIENTOS, MUSEOS Y COLECCIONES DEL LEGADO ARQUEOLGICO


GRIEGO EN ESPAA Y PORTUGAL

JACIMENTS, MUSEUS I COLLECCIONS


DEL LLEGAT ARQUEOLGIC GREC A ESPANYA I PORTUGAL

Eduardo Garca Alfonso


(Junta de Andaluca. Delegacin Provincial
de Cultura, Mlaga)

La aficin por reunir obras griegas fue


una consecuencia del movimiento
neoclsico, fenmeno que en Espaa
estuvo vinculado a la monarqua. El
embrin de la primera coleccin espa
ola de arte griego fueron cuatro vasos
hallados en Capua y regalados a Isabel
de Farnesio, esposa de Felipe V, en
1739. Carlos IV ser el primer monarca
interesado realmente en estas piezas,
reuniendo cerca de sesenta vasos, al
gunos por compra y otros por regalo,
tambin procedentes del sur de Italia.

Lafici per aplegar obres gregues va ser


una conseqncia del moviment neo
clssic, fenomen que a Espanya va es
tar vinculat a la monarquia. Lembri
de la primera collecci espanyola
dart grec van ser quatre vasos trobats
a Cpua i regalats a Isabel de Farne
sio, esposa de Felip V el 1739. Carles
IV ser el primer monarca interessat
realment en aquestes peces i arribar
a tenir prop de seixanta vasos, alguns
per adquisici i altres per regal, tamb
procedents del sud dItlia.

La creacin en Madrid del Museo Ar


queolgico Nacional en 1867 incluy
las piezas griegas de la Corona y en
1871 el centenar de objetos aportado
por la expedicin de la fragata Arpiles al Mediterrneo oriental, la mayora
comprados en Atenas. Un importante
nmero de vasos ingres en el Museo
mediante la compra por el Estado en
1873 de la hasta entonces mayor colec

La creaci a Madrid del Museo Arqueo


lgico Nacional el 1867 va incloure les
peces gregues de la Corona i el 1871 el
centenar dobjectes aportat per lexpedi
ci de la fragata Arpiles al Mediterrani
oriental, la majoria comprats a Atenes.
Un important nombre de vasos va in
gressar al museu mitjanant la compra
per lEstat el 1873 de la fins aleshores
major collecci privada dart grec

120

dEspanya, aplegada pel marqus de


Salamanca i formada per peces italia
nes. Parallelament van sorgir alguns
museus provincials, nascuts del treball
de les Comissions Provincials de Mo
numents, institudes per Real Ordre
de 1844. Es van fundar, entre altres, els
museus arqueolgics de Girona (1846),
Crdoba (1867), Sevilla (1875), Granada
(1879) i Cdiz (1887). Posteriorment,
lEstat i diferents diputacions provin
cials i ajuntaments en crearan altres.

cin privada de arte griego de Espaa,


reunida por el Marqus de Salamanca
y formada por piezas italianas. Para
lelamente surgieron algunos museos
provinciales, nacidos del trabajo de
las Comisiones Provinciales de Monu
mentos, instituidas por Real Orden de
1844. Se fundaron, entre otros, los Mu
seos Arqueolgicos de Girona (1846),
Crdoba (1867), Sevilla (1875), Gra
nada (1879) y Cdiz (1887). Posterior
mente, se crearn muchos ms por el
Estado, diversas Diputaciones Provin
ciales y Ayuntamientos.
Fig. 12.1.- Portada del libro de Jos Ramn Mlida Sobre los vasos griegos, etruscos italo-griegos del
Museo Arqueolgico Nacional (1882). Portada
del llibre de Jos Ramn Mlida Sobre los vasos griegos, etruscos italo-griegos del Museo Arqueolgico Nacional (1882).

A Portugal, la primera collecci de va


sos grecs de la qual tenim notcia va ser
aplegada per Pedro de Sousa Holstein,
marqus de Palmela i ambaixador a
Londres. Sen t constncia des de 1834
i est formada per peces italianes. Les
primeres troballes gregues en sl por
tugus van tenir lloc en la necrpolis
dOlival do Senhor dos Mrtires (Alc
cer do Sal), descoberta casualment el
1874 i objecte de diferents campanyes
dexcavacions fins al 1927. Els mate
rials, tots vasos de figures roges de la
primera meitat del segle iv, es varen
dispersar parcialment encara que el lot
principal va passar a engrossir la col
lecci del Museu Nacional de Arqueolo
gia de Lisboa, fundat per Estcio da Vei
ga i Jos Leite de Vasconcelos el 1893.
A principis del segle xx, lambient
defervescncia cultural i poltica que vi
via Espanya cristallitz a Catalunya en
el noucentisme. Aquest moviment mira
al mn clssic com a inspiraci artstica
i origen duna identitat catalana oberta
al Mediterrani. Amb aquest planteja
ment, lantiga colnia grega dEmporion
era el lloc perfecte com a carta natal
121

En Portugal, la primera coleccin de


vasos griegos de la que tenemos noticia
fue reunida por Pedro de Sousa Hols
tein, marqus de Palmela y embajador
en Londres, constatada desde 1834 y
formada por piezas italianas. Los pri
meros hallazgos griegos en suelo por
tugus tuvieron lugar en la necrpolis
de Olival do Senhor dos Mrtires (Al
ccer do Sal), descubierta casualmente
en 1874 y objeto de varias campaas de
excavaciones hasta 1927. Los materia
les, todos vasos de figuras rojas de la
primera mitad del siglo iv, se disper
saron parcialmente, aunque el lote
principal pas a engrosar la coleccin
del Museu Nacional de Arqueologia de
Lisboa, fundado por Estcio da Veiga y
Jos Leite de Vasconcelos en 1893.
A principios del siglo xx, el ambiente
de efervescencia cultural y poltica que
viva Espaa cristaliz en Catalua en
el noucentisme. Este movimiento mira
al mundo clsico como inspiracin
artstica y origen de una identidad ca
talana abierta al Mediterrneo. Con di
cho planteamiento, la antigua colonia
griega de Emporion era el lugar perfec
to como carta natal de una Catalua
enraizada en la Antigedad. Los cons
tantes expolios movieron a la Junta de
Museos de Barcelona a adquirir terre
nos en Ampurias/Empries e iniciar
las excavaciones (1908). Los trabajos
fueron impulsados a nivel institucio
nal por Josep Puig i Cadafalch, arqui
tecto, historiador y poltico, mientras
que las actividades de campo fueron
encargadas a Emili Gandia, conserva
dor del Museo de Arte Decorativo y Ar
queolgico de Barcelona. Los esfuer
122

duna Catalunya arrelada en lantiguitat.


Els constants espolis van moure la Jun
ta de Museus de Barcelona a adquirir
terrenys en Ampurias/Empries i a ini
ciar les excavacions (1908). Els treballs
foren impulsats a nivell institucional
per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte,
historiador i poltic, mentre que les ac
tivitats de camp foren encarregades a
Emili Gandia, conservador del Museu
dArt Decoratiu i Arqueolgic de Bar
celona. Els esforos es van veure rpi
dament recompensats amb la troballa
el 1909 de lescultura dAsclepi, que va
ser traslladada poc desprs a Barcelona.
Aquests descobriments van impulsar la
construcci dunes installacions per
manents a la zona arqueolgica entre
1912 i 1916. El projecte va ser encarre
gat a Puig i Cadafalch. Ledifici alberga
va la primera exposici de la collecci
grega i romana que sanava aplegant.
Fig. 12.2.- Museo Arqueolgico Nacional, Madrid.
Montaje de parte de la coleccin de cermica griega
antes de 1931 (Museo Arqueolgico Nacional). Museo Arqueolgico Nacional, Madrid. Muntatge de part
de la collecci de cermica grega abans de lany 1931
(Museo Arqueolgico Nacional).

zos se vieron pronto recompensados


con el hallazgo en 1909 de la escultu
ra de Asclepio, que fue trasladada poco
despus a Barcelona. Estos descubri
mientos animaron a la construccin
de unas instalaciones permanentes
en la zona arqueolgica entre 1912 y
1916. El proyecto fue encargado a Puig
i Cadafalch, albergando el edificio la
primera exposicin de la coleccin
griega y romana que se iba reuniendo.
Igualmente, esta infraestructura sirvi
de apoyo para iniciar la puesta en valor
de las ruinas, que comenzaron muy
pronto a recibir visitas.
Paralelamente, en otras reas de la fa
chada mediterrnea de la Pennsula
la aparicin de piezas griegas estuvo
vinculada al descubrimiento del mun
do pnico e ibrico, especialmente en
el mbito funerario. Tras una poca
previa de intensos expolios, las exca
vaciones en la necrpolis ibicenca del
Puig des Molins se inician en 1903.
Conjuntamente con numerosas terra
cotas de factura pnica, pero que mos
traban gran influencia de la Magna
Grecia y Sicilia, aparecieron en los en
terramientos numerosos vasos ticos,
especialmente lucernas y lcitos. Una
parte sustancial de las piezas pasaron
a colecciones particulares, como la
reunida por Antonio Vives Escudero,
que finalmente fue a parar al Museo
Arqueolgico Nacional; otros lotes fue
ron el origen del actual Museu Arqueo
lgic dEivissa i Formentera. Situacin
similar les ocurri a las crteras de
figuras rojas aparecidas en Villaricos
(Almera) y Tutugi (Galera, Granada),
que engrosaron la coleccin de Luis

Igualment, aquesta infraestructura va


servir de suport per iniciar la posada en
valor de les runes, que ben aviat van
comenar a rebre visites.
Parallelament, a altres rees de la faa
na mediterrnia de la Pennsula lapari
ci de peces gregues va estar vinculada
al descobriment del mn pnic i ibric,
especialment en lmbit funerari. Des
prs duna poca prvia dintensos es
polis, les excavacions en la necrpolis
eivissenca del Puig des Molins sinicien
el 1903. Conjuntament amb nombro
ses terracotes de factura pnica que
mostraven, per, gran influncia de la
Magna Grcia i Siclia, varen aparixer
en els enterraments nombrosos vasos
tics, especialment llnties i lcitos.
Una part substancial de les peces varen
Fig. 12.3.- Primera publicacin sobre el casco griego hallado en la Ra de Huelva (1931). Primera publicaci
sobre el casc grec trobat a la Ra de Huelva (1931).
123

Siret, ingresando en los fondos del


Museo Arqueolgico Nacional por do
nacin de su propietario en 1934-1935,
salvo una pequea parte destinada a
los respectivos museos provinciales.
El expolio de la cmara de Toya (Peal
de Becerro, Jan) en 1909 proporcion
al menos trece crteras, la mitad de las
cuales correspondan al mismo artista
tico del siglo iv, denominado con todo
fundamento Pintor de Toya. Una parte
sustancial de estos hallazgos fueron
comprados por el Museo Arqueolgico
Nacional, mientras que otros fueron
depositados posteriormente en el Mu
seo de Jan.
En el difcil ambiente que sucedi a la
Guerra Civil, nicamente Empries
continu siendo un centro arqueolgi
co activo. El nuevo Rgimen va a pres
tar gran inters a la ciudad, pero ahora
con otro discurso. Emporion se inter
preta como puerta de entrada de la ro
manidad y del cristianismo en Espaa.
Las excavaciones no se detienen, dirigi
das por Martn Almagro. El incremen
to notable de los hallazgos impulsa a
abrir el Museo Monogrfico de Ampu
rias (1947), para albergar la parte de la
coleccin que no se haba trasladado al
Arqueolgico de Barcelona.
Coetneamente, en el vecino Portugal
salazarista recal el financiero arme
nio Calouste Gulbenkian, huyendo
de la convulsa Europa de la Segunda
Guerra Mundial. Gulbenkian, cuya
fortuna derivaba de sus negocios pe
troleros en el Irak britnico, era uno de
los grandes coleccionistas de arte del
momento. A su muerte (1955) don a
124

passar a colleccions particulars, com


laplegada per Antonio Vives Escudero,
que finalment va anar a parar al Museo
Arqueolgico Nacional; altres lots varen
sser lorigen de lactual Museu Arqueo
lgic dEivissa i Formentera. Situaci
similar els va ocrrer als craters de fi
gures roges aparegudes a Villaricos (Al
meria) i Tutugi (Galera, Granada), que
van engrossir la collecci de Luis Siret
i van ingressar en els fons del Museo
Arqueolgico Nacional per donaci del
seu propietari el 1934-1935, excepte una
petita part destinada als respectius mu
seus provincials. Lespoli de la cmera
de Toya (Peal de Becerro, Jan) el 1909
va proporcionar almenys tretze craters,
la meitat dels quals corresponen al ma
teix artista tic del segle iv, anomenat
de manera del tot justificada Pintor de
Toya. Una part substancial daquestes
troballes foren adquirides pel Museo
Arqueolgico Nacional, mentre que

Fig. 12.4.- Museu Fundao Calouste Gulbenkian. Lisboa. Moneda griega de Siracusa, 412-400 a. C. (Museu Fundao Calouste Gulbenkian, 302). Museu
Fundaci Calouste Gulbenkian. Lisboa. Moneda grega
de Siracusa, 412-400 a. C. (Museu Fundaci Calouste
Gulbenkian, 302).

altres foren dipositats posteriorment al


Museo de Jan.
En el difcil ambient que va succeir a
la Guerra Civil, nicament Empries
va continuar sent un centre arqueol
gic actiu. El nou rgim va prestar gran
inters a la ciutat per ara amb un al
tre discurs. Emporion sinterpreta com
a porta dentrada de la romanitat i del
cristianisme a Espanya. Les excava
cions no es detenen i sn dirigides per
Martn Almagro. Lincrement nota
ble de les troballes impulsa a obrir el
Museu Monogrfic dEmpries (1947)
per albergar la part de la collecci que
no shavia traslladat a lArqueolgic de
Barcelona.

Portugal toda su coleccin, hecho que


dio lugar al Museo y Fundacin que
lleva su nombre. Aunque Gulbenkian
fue un comprador eclctico, tena espe
cial predileccin por la moneda griega,
reuniendo piezas que se encuentran
entre las de mejor factura y conserva
cin del mundo.
En las dcadas de 1950, 1960 y 1970
los objetos griegos hallados en la Pe
nnsula continan procediendo ma
yoritariamente de contextos ibricos.
Las excavaciones en la necrpolis de El
Cigarralejo (Mula, Murcia), iniciadas
en 1948 por Emeterio Cuadrado, per
Fig. 12.5.- Museo de Almera. Montaje de parte de la
coleccin griega procedente de Villaricos en 1986.
Museo de Almera. Muntatge de part de la collecci
grega procedent de Villaricos lany 1986.

Coetniament, en el ve Portugal sa
lazarista va recalar el financer armeni
Calouste Gulbenkian que fugia de la
convulsa Europa de la Segona Guerra
Mundial. Gulbenkian, la fortuna del
qual derivava dels seus negocis petro
lers a lIraq britnic, era un dels grans
colleccionistes dart del moment. A la
seva mort (1955) va donar a Portugal
tota la seva collecci, fet que va donar
lloc al Museu i Fundaci que porta el
seu nom. Encara que Gulbenkian fou
un comprador eclctic, tenia especial
predilecci per la moneda grega i aple
g peces que es troben entre les de mi
llor factura i conservaci del mn.
En les dcades dels cinquanta, seixan
ta i setanta del segle passat els objectes
grecs trobats a la Pennsula continuen
procedint majoritriament de contex
tos ibrics. Les excavacions a la necr
polis de El Cigarrejo (Mula, Murcia),
iniciades el 1948 per Emeterio Cuadra
125

mitieron reunir una esplndida colec


cin, hoy conservada en el Museo de
Arte Ibrico de El Cigarralejo, inaugu
rado en 1993. Poco despus, en 1952,
comienzan las campaas anuales en
el Puig de Sant Andreu de Ullastret,
lugar cercano a Emporion y donde ya
en el ao 1947 se haban efectuado
las primeras excavaciones por parte de
Miquel Oliva. La riqueza de materiales
que aporta esta zona arqueolgica im
pulsar en 1961 la apertura de su Mu
seo Monogrfico, con una importante
coleccin de cermica tica. Por su
parte, las excavaciones en Castellones
de Cal (desde 1955), Baza y Cstulo
(ambas desde 1968) proporcionan nue
vos vasos de figuras rojas del siglo iv,
enriqueciendo los museos Arqueolgi
co Nacional y Arqueolgicos de Jan y
Granada, as como el Monogrfico de
Cstulo, en Linares. Estos materiales
del Sureste encuentran su conexin
martima en el pecio de El Sec (Mallor
ca), excavado entre 1970 y 1972, cuyos

Fig. 12.6.- Museo de Arte Ibrico de El Cigarralejo,


Mula (Murcia). Vista de la sala VII, con vitrina conteniendo material griego (AAVV, 2005, 78). Museo de
Arte Ibrico del Cigarralejo, Mula (Murcia). Vista de la
sala VII, amb vitrina que cont material grec (AAVV,
2005, 78).
126

do, varen permetre aplegar una espln


dida collecci, avui conservada en el
Museo de Arte Ibrico dEl Cigarralejo,
inaugurat el 1993. Poc desprs, el 1952,
sinicien les campanyes anuals en el
Puig de Sant Andreu dUllastret, lloc
proper a Emporion i on ja a lany 1947
shavien efectuat les primeres excava
cions per part de Miquel Oliva. La ri
quesa de materials que aporta aquesta
zona arqueolgica impulsar el 1961
lobertura del seu Museu Monogr
fic amb una important collecci de
cermica tica. Per la seva banda, les
excavacions a Castellones de Cal (des
de 1955), Baza i Cstulo (ambdues des
Fig. 12.7.- Museo de Mlaga. nfora griega procedente del Cerro del Villar (Mlaga). Principios del siglo vii
a. C. (Consejera de Cultura. Junta de Andaluca).
Museo de Mlaga. mfora grega procedent del Cerro
del Villar (Mlaga). Principis del segle vii a. C. (Consejera de Cultura. Junta de Andaluca).

hallazgos conformaran el ncleo de la


coleccin griega del Museo de la capital
balear. En 1975 la sorpresa la dio el des
cubrimiento casual del conjunto escul
trico de Porcuna (Jan), que mostraba
vnculos muy estrechos entre la plsti
ca ibrica del siglo v a. C. y los talleres
griegos. Este excepcional hallazgo se
conserva en el Museo de Jan y ser el
eje del futuro Museo de Arte Ibrico.
Nuevas reas se fueron incorporan
do al mapa a partir de 1970, caso de
la Meseta Sur. En la cuenca media del
Guadiana, la excavacin del santuario
de Cancho Roano entre 1978 y 1986
va a permitir recuperar un enorme lote
de copas Cstulo, que ingresarn en el
Museo Arqueolgico Provincial de Ba
dajoz. Por su parte, el Museo de Alba
cete result especialmente favorecido.
La excavacin de la necrpolis de Los
Villares de Hoya Gonzalo (1983-1986)
proporcion un magnifico silicernium,
formado por cermicas ticas de barniz
negro, algunos vasos de figuras rojas
y cntaros de tipo Saint Valentin. Pos
teriormente, el desmantelamiento por
labores agrcolas y la consecuente exca
vacin de urgencia de la necrpolis de
El Salobral (1994-1995) fue causa del
ingreso en el Museo de varias crteras
de figuras rojas y sus imitaciones ibri
cas. Poco antes, en 1991, la excavacin
en la vecina Murcia del poblado ibrico
de La Loma del Escorial (Los Nietos)
permiti descubrir un posible centro
de distribucin de cermica griega jun
to al Mar Menor, con ocho crteras de
la primera mitad del siglo iv, materiales
que ingresaron en el Museo Arqueol
gico Municipal de Cartagena.

de 1968) proporcionen nous vasos de


figures roges del segle iv i enriqueixen
el Museo Arqueolgico Nacional i els
museus arqueolgicos de Jan i Gra
nada, aix com el Museo Monogrfico
de Cstulo a Linares. Aquests materials
del sud-est troben la seva connexi ma
rtima en el derelicte dEl Sec (Mallor
ca), excavat entre 1970 i 1972, les troba
lles del qual confirmarien el nucli de la
collecci grega del museu de la capital
balear. El 1975 la sorpresa la va donar
el descobriment casual del conjunt es
cultric de Porcuna (Jan), que mostra
va vincles molt estrets entre la plsti
ca ibrica del segle v a. C. i els tallers
grecs. Aquesta excepcional troballa es
conserva en el Museo de Jan i ser leix
del futur Museo de Arte Ibrico.
Noves rees es varen anar incorporant
al mapa a partir de 1970 com s el cas
de lAltipl Sud. En la conca mitjana
del Guadiana, lexcavaci del santuari
de Cancho Roano entre 1978 i 1986 va
permetre recuperar un enorme lot de
copes Cstulo, que ingressaran al Mu
seo Arqueolgico Provincial de Bada
joz. Per la seva part, el Museo de Alba
cete va resultar especialment afavorit.
Lexcavaci de la necrpolis de Los Vi
llares de Hoya Gonzalo (1983-1986) va
proporcionar un magnfic silicernium,
format per cermiques tiques de ver
ns negre, alguns vasos de figures roges
i cntars de tipus Saint Valentin. Poste
riorment, el desmantellament per cau
sa de labors agrcoles i les conseqents
excavacions durgncia de la necrpolis
dEl Salobral (1994-1995) va ser causa
de lingrs en el museu de diferents cra
ters de figures vermelles i les seves imi
127

A partir de 1978, la consolidacin del


Estado de las Autonomas trajo una
nueva organizacin administrativa del
Patrimonio Histrico, con la transfe
rencia de la gestin y la titularidad de
muchos museos y zonas arqueolgicas
entre el Estado, las Comunidades Aut
nomas y la Administracin Local. Con
ello, se presenta un variadsimo pano
rama en la gestin. Paralelamente, el
desarrollo espectacular de las tcnicas
arqueolgicas en estos momentos coin
cidi con la puesta en marcha de la Ley
de Patrimonio Histrico Espaol (1985)
y las diversas legislaciones autonmi
cas. En general, se produjo una mejora
en la financiacin de la arqueologa y
su difusin, as como en las medidas
de tutela, para salvaguardar la herencia
histrica en un panorama caracteriza
do por la expansin urbanstica.
La puesta en valor de las zonas arqueo
lgicas fue uno de los objetivos a partir
de estos aos. Empries, como yaci
miento veterano, ser escenario de un
amplio proyecto de adecuacin museo
grfica, centrado en la conservacin,
definicin y sealizacin de los recorri
dos de visita, ajardinamiento y mejora
de servicios al pblico, potenciando
al tiempo la faceta investigadora. De
este modo, la especial significacin de
la ciudad ofreci su mejor aspecto de
cara a la llegada a Espaa de la Antor
cha Olmpica, camino de Barcelona, en
junio de 1992. Pocos meses despus,
en octubre de ese ao, se inaugura la
remodelacin del Museu Monogrfic,
tras ms de treinta aos sin cambios
de consideracin. Pero las actuaciones
de futuro para la antigua Emporion no
128

tacions ibriques. Poc abans, el 1991,


lexcavaci a la vena Murcia del poblat
ibric de La Loma del Escorial (Los Nie
tos) va permetre descobrir un possible
centre de distribuci de cermica grega
al costat del Mar Menor, amb vuit cra
ters de la primera meitat del segle iv,
materials que varen ingressar al Museo
Arqueolgico Municipal de Cartagena.
A partir de 1978, la consolidaci de
lEstat de les Autonomies va portar una
nova organitzaci administrativa del
Patrimoni Histric amb la transfern
cia de la gesti i la titularitat de molts
museus i zones arqueolgiques entre
lEstat, les Comunitats Autnomes i
lAdministraci Local. Amb aix, es
presenta un panorama molt variat en
la gesti. Parallelament, el desenvolu
pament espectacular de les tcniques
arqueolgiques en aquells moments
va coincidir amb la implantaci de la
Llei de Patrimoni Histric Espanyol
(1985) i les diferents legislacions au
tonmiques. En general, es va produir
una millora en el finanament de lar
queologia i la seva difusi, aix com en
les mesures de tutela, per salvaguardar
lherncia en un panorama caracterit
zat per lexpansi urbanstica.
La posada en valor de les zones arqueo
lgiques va ser un dels objectius a par
tir daquests anys. Empries, com a
jaciment veter, ser escenari dun am
pli projecte dadequaci museogrfica,
centrat en la conservaci, definici i
senyalitzaci dels recorreguts de visita,
enjardinament i millora de serveis al
pblic i es potenciar al mateix temps
la faceta investigadora. Daquesta ma

se detuvieron ah, combinadas con los


cambios institucionales. En 1998 se
aprueba el Plan Director para una ges
tin integral de la zona arqueolgica,
ahora convertida en una de las sedes
del Museu dArqueologia de Catalunya,
por mandato de la Llei de Museus auto
nmica de 1990. A partir de esa fecha
y, en especial, durante la primera d
cada del siglo xxi, muchos lugares del
mundo ibrico conocen actuaciones
encaminadas a favorecer su puesta en
valor o a mejorarla, mostrndonos los
contextos en que aparecen materiales
griegos. Estas intervenciones vienen
de la mano de las Comunidades Au
tnomas, Diputaciones Provinciales y
Consorcios Comarcales, con resulta
dos muy dispares. Frente a proyectos
bien articulados, con presupuesto ade
cuado, desarrollo de equipamiento y vi
sin de futuro, en bastantes yacimien
tos slo se va a proceder a una mera
Fig. 12.8.- Frontispicio del trptico de visita al Museu
dArqueologia de Catalunya-Empries (MAC-Empries). Frontispici del trptic de visita al Museu
dArqueologia de Catalunya-Empries (MAC-Empries).

nera, lespecial significaci de la ciutat


va oferir el seu millor aspecte en el mo
ment de larribada a Espanya de la tor
xa olmpica, cam de Barcelona, el juny
de 1992. Pocs mesos desprs, a loctu
bre daquell any, sinaugura la remode
laci del Museu Monogrfic, desprs
de ms duna trentena danys sense
canvis importants. De totes maneres,
les actuacions de futur per a lantiga
Emporion no es varen aturar aqu sin
que es varen combinar amb els canvis
institucionals. En 1998 saprova el Pla
Director per a una gesti integral de la
zona arqueolgica, ara convertida en
una de les seus del Museu dArqueo
logia de Catalunya, per ordre de la Llei
de Museus autonmica de 1990. A par
tir daquesta data i, en especial, durant
la primera dcada del segle xxi, molts
llocs del mn ibric coneixen actua
cions encaminades a afavorir la seva
posada en valor o a millorar-la, i ens
mostren els contextos en qu aparei
xen materials grecs. Aquestes interven
cions venen de la m de les comunitats
autnomes, diputacions provincials
i consorcis comarcals, amb resultats
129

limpieza de estructuras y a la coloca


cin de sealtica, sin haber previsto
ningn mantenimiento ni dotacin
de personal. Muchos de estos enclaves
se integrarn en redes ms amplias,
como la Ruta dels Ibers en Catalua,
la Ruta Ibrica Valenciana, el Consor
cio beros del Bajo Aragn, el Viaje al
Tiempo de los beros en Jan, la Red de
Espacios Culturales de Andaluca o la
Red de Parques y Yacimientos Arqueo
lgicos de Castilla-La Mancha.
A nivel de museos, las transferencias
hacen que se potencie la consolidacin
de las colecciones de titularidad auto
nmica y la proliferacin de museos lo
cales. Mientras, el Museo Arqueolgico
Nacional recurrir con frecuencia a la
compra para completar, entre otras, la
seccin griega. De estas adquisiciones,
la ms importante fue la Coleccin
Vrez Fisa en 1999. Igualmente, Por
tugal tambin aprob su nueva Lei do
Patrimonio Cultural (1985) y los estu
dios llevados a cabo en diversos asenta
mientos fenicios como Lisboa y Castro
Marim revelaron la dispersin de las
cermicas griegas en buena parte de la
fachada atlntica de la Pennsula.
Desde 1980 las nuevas lneas de inves
tigacin sobre la presencia griega y sus
redes comerciales en Iberia enrique
cern notablemente diversos museos.
En esos aos comenz a hacerse evi
dente la existencia de un horizonte de
importaciones griegas anterior al siglo
vi a. C., que se haba revelado tmida
mente con la aparicin de algunos ha
llazgos: cascos de Huelva (1930, Mu
seo de la Real Academia de la Historia,
130

molt dispars. Enfront de projectes ben


articulats, amb pressupost adient, des
envolupament dequipament i visi de
futur, en molts jaciments noms es
va procedir a una simple neteja des
tructures i a la collocaci de senyalit
zaci sense haver previst cap mante
niment ni dotaci de personal. Molts
daquests llocs sintegraran en xarxes
ms mplies, com la Ruta dels Ibers a
Catalunya, la Ruta Ibrica Valenciana,
el Consorcio Iberos del Bajo Aragn, el
Viaje al Tiempo de los Iberos a Jan, la
Red de Espacios Culturales de Andalu
ca o la Red de Parques y Yacimientos
Arqueolgicos de Castilla-La Mancha.
A nivell de museus, les transferncies
fan que es potencin les consolida
cions de les colleccions de titularitat
autonmica i la proliferaci de mu
seus locals. Mentrestant, el Museo
Arqueolgico Nacional realitza, amb
freqncia, compres per completar,
entre daltres, la secci grega. Daques
tes adquisicions, la ms important fou
la Collecci Vrez Fisa lany 1999.
Igualment, Portugal tamb va aprovar
la seva nova Lei do Patrimonio Cultural (1985) i els estudis duts a terme en
diferents assentaments fenicis com
Lisboa i Castro Marim van revelar la
dispersi de les cermiques gregues
en bona part de la faana atlntica de
la Pennsula.
Des de 1980 les noves lnies dinves
tigaci sobre la presncia grega i les
seves xarxes comercials a Ibria enri
quiran notablement diferents museus.
En aquells anys va comenar a fer-se
evident lexistncia dun horitz dim

Madrid) y Jerez de la Frontera (1938,


Museo Arqueolgico Municipal) y las
dos cotilas protocorintias de la necr
polis fenicia del Cerro de San Cristbal
de Almucar (1962, Museo Arqueol
gico de Granada). Fue el desarrollo de
la arqueologa urbana y la exploracin
de los niveles profundos de los asenta
Fig. 12.9.- Vista de la Illeta dels Banyets (El Campello,
Alicante), importante centro distribuidor de cermica
griega (Museo Arqueolgico de Alicante). Vista de
lIlleta dels Banyets (El Campello, Alacant), important
centre distribudor de cermica grega (Museu Arqueolgic dAlacant).

portacions gregues anterior al segle vi


a. C., que shavia revelat tmidament
amb laparici dalgunes troballes;
cascs de Huelva (1930, Museo de la
Real Academia de la Historia, Madrid)
i Jrez de la Frontera (1938, Museo Ar
queolgico Municipal) i les dues ctiles
protocornties de la necrpolis fencia
del Cerro de San Cristbal dAlmue
car (1962, Museo Arqueolgico de
Granada). Fou el desenvolupament de
larqueologia urbana i lexploraci dels
nivells profunds dels assentaments
el que va obrir aquesta nova etapa. El
131

mientos lo que abri esta nueva etapa.


El lugar pionero fue Huelva. El joven
Museo de esta ciudad, creado en 1972,
rene actualmente una importante co
leccin de cermica griega de los siglos
viii-vi a. C., que no deja de aumentar
constantemente. Es notable la presen
cia de grandes maestros ticos del siglo
vi a. C., sin faltar materiales de otros
talleres desde la poca Geomtrica.
Circunstancias similares coincidieron
en el Cerro del Villar y la propia M
laga a partir de 1986, abriendo nuevos
planteamientos a la cuestin de Mainake. Igualmente, por aquellos aos
tambin se documentaron algunos
fragmentos de cermica micnica en
El Llanete de los Moros (Montoro),
actualmente conservados en el Museo
Arqueolgico de Crdoba. Con este ha
llazgo, se generaron algunas noveda
des interpretativas para los momentos
finales del segundo milenio a. C. Ms
tarde, las excavaciones en Sant Mart
dEmpuries (1994-1998) aportaron va
liosa informacin sobre la primera eta
pa de la Palaiapolis de Emporion, engro
sando la coleccin de material arcaico
del Museo emporitano. Por otro lado,
nuestro conocimiento de la navegacin
y las rutas comerciales de finales del
mundo arcaico se ha visto impulsado
notablemente con la excavacin entre
2001 y 2004 del pecio griego de cala
Sant Vicen (Pollena), conservado en
el Museu de Mallorca. Como no poda
ser de otro modo, los hallazgos de po
ca tarda no han dejado de producirse
en estos aos. Cabe destacar el depsi
to de la calle Zacatn (1999), en pleno
casco urbano de Granada, con figuras
132

lloc capdavanter va ser Huelva. El jove


museu daquesta ciutat, creat el 1972,
aplega actualment una important col
lecci de cermica grega dels segles
viii-vi a. C., que no deixa daugmentar
constantment. s notable la presncia
de grans mestres tics del segle vi a. C.
sense que hi faltin materials daltres
tallers des de lpoca Geomtrica. Cir
cumstncies similars varen coincidir
en el Cerro del Villar i la prpia Mla
ga a partir de 1986 i van obrir nous
plantejaments a la qesti de Mainake.
Igualment, per aquells anys tamb es
varen documentar alguns fragments
de cermica micnica dEl Llanete de
los Moros (Montoro), actualment con
servats en el Museo Arqueolgico de
Crdoba. Amb aquesta troballa, es va
ren generar algunes novetats interpre
tatives pel que fa als moments finals
del segon millenni a. C. Ms tard, les
excavacions a Sant Mart dEmpries
(1994-1998) varen aportar una infor
maci valuosa sobre la primera etapa
de la Palaipolis dEmporion, que van
ampliar la collecci de material arcaic
del museu emporit. Per altra banda,
el nostre coneixement de la navegaci
i les rutes comercials de finals del mn
arcaic sha vist impulsat notablement
amb lexcavaci entre 2001 i 2004
del derelicte grec de cala Sant Vicen
(Pollena), que es conserva al Museu
de Mallorca. Com no podia ser daltra
manera, les troballes dpoca tardana
no han deixat de produir-se en aquests
darrers anys. Cal destacar el dipsit
del carrer Zacatn (1999), en ple nucli
urb de Granada, amb figures roges
del Grupo de Viena 116 i verns negre

rojas del Grupo de Viena 116 y barniz


negro tico, hoy en el Museo Arqueol
gico Provincial.
A partir de la ltima dcada del siglo xx
las exposiciones temporales se han con
vertido en uno de los ejes fundamenta
les de la funcin social de los museos.
En Espaa y Portugal las muestras cen
tradas en la antigua civilizacin griega
han constituido ocasiones nicas para
la difusin de este legado cultural y de
su significado, combinando objetos
hallados en Iberia con colecciones pro
cedentes de otros lugares. Un primer
paso se dio en 1992, con la exposicin
El mundo micnico. Cinco siglos de la
primera civilizacin europea 1600-1100
a. C., celebrada en el Museo Arqueol
gico Nacional con motivo de la designa
cin de Madrid como Capital Europea
de la Cultura. Posteriormente, el Mu
seo Centro de Arte Reina Sofa acogi
Esculturas de las islas Ccladas (1999) y
al ao siguiente se pudo ver la muestra
Los griegos en Espaa. Tras las huellas de
Heracles (Museo Arqueolgico Nacio
nal, 2000). Paralelamente, el Museu
dArqueologia de Catalunya-Empries
inici su lnea de exposiciones de pe
queo formato para difundir aspectos
concretos de la antigua Emporion. La
cermica griega ha disfrutado de una
atencin preferente, por su doble con
dicin de objeto de arte y de documen
to histrico, con muestras como El vaso
griego y sus destinos (Museo Arqueol
gico Nacional, Madrid, 2004-2005)
y Vasos gregos em Portugal. Aqum das
colunas de Hrcules (Museu Nacional de
Arqueologia, Lisboa, 2007).

tic i que es troben avui al Museo Ar


queolgico Provincial.
A partir de la darrera dcada del segle
xx les exposicions temporals shan con
vertit en un dels eixos fonamentals de
la funci social dels museus. A Espanya
i Portugal les exposicions centrades en
lantiga civilitzaci grega han consti
tut ocasions niques per a la difusi
daquest llegat cultural i del seu signi
ficat i han combinat objectes trobats
a Ibria amb colleccions procedents
daltres llocs. Un primer pas es va donar
el 1992 amb lexposici El mundo micnico. Cinco siglos de la primera civilizacin europea 1600-1100 a. C., que tingu
lloc al Museo Arqueolgico Nacional
amb motiu de la designaci de Madrid
com a Capital Europea de la Cultura.
Posteriorment, el Museo Centro de
Arte Reina Sofia va acollir Esculturas de
las islas Ccladas (1999) i lany segent
es va poder veure la mostra Los griegos
en Espaa. Tras las huellas de Heracles
(Museo Arqueolgico Nacional, 2000).
Parallelament, el Museu dArqueolo
gia de Catalunya-Empries va iniciar
la seva lnia dexposicions de petit for
mat per difondre aspectes concrets de
lantiga Emporion. La cermica grega
ha gaudit duna atenci preferent per
la seva doble condici dobjecte dart i
de document histric, amb exposicions
com El vaso griego y sus destinos (Museo
Arqueolgico Nacional, Madrid, 20042005) i Vasos gregos em Portugal. Aqum
das colunas de Hrcules (Museu Nacio
nal de Arqueologia, Lisboa, 2007).
Per finalitzar, hem dassenyalar que,
a nivell museogrfic, lany 2008 va
133

Para terminar, sealar que a nivel mu


seogrfico el ao 2008 supuso un hito
para las colecciones de arqueologa
griega que se conservan en Espaa. En
el marco de la celebracin del centena
rio de las excavaciones de Emporion, la
escultura de Asclepio fue trasladada
desde Barcelona e instalada definitiva
mente en Empries en un nuevo mon
taje efectuado ex profeso, donde se ofre
cen las nuevas interpretaciones de todo
el conjunto de piezas vinculadas a este
culto. El traslado era una reivindicacin
histrica y se efectu a propuesta del
Parlament de Catalunya. De este modo,
qued cerrado simblicamente un cr
culo que haba durado un siglo.

suposar una fita per les colleccions


darqueologia grega que es conserven
a Espanya. En el marc de la celebraci
del centenari de les excavacions dEmporion, lescultura de Asclepi fou tras
lladada des de Barcelona i installada
definitivament a Empries en un nou
espai museogrfic efectuat ex professo,
on sofereixen les noves interpretacions
de tot el conjunt de peces relacionades
amb el seu culte. El trasllat era una rei
vindicaci histrica i es va efectuar a
proposta del Parlament de Catalunya.
Daquesta manera, va quedar tancat
simblicament un cercle que shavia
traat un segle abans.

Fig. 12.10.- Museos y zonas arqueolgicas visitables de inters para la arqueologa griega en Espaa y Portugal (E.
Garca Alfonso). Museus i zones arqueolgiques visitables dinters per larqueologia grega a Espanya i Portugal
(E. Garca Alfonso).
134

MUSEOS Y ZONAS ARQUEOLGICAS VISITABLES DE INTERS PARA


LA ARQUEOLOGA GRIEGA EN ESPAA Y PORTUGAL
ANDALUCA
1. Museo de Almera
2. Museo Arqueolgico Municipal de Al
mucar
3. Museo Arqueolgico Municipal de Baza
4. Museo de Cdiz
5. Museo Arqueolgico de Crdoba
6. Museo Arqueolgico de Granada
7. Museo Instituto Gmez Moreno, Grana
da
8. Museo de Huelva
9. Museo de Jan
10. Museo Monogrfico de Cstulo, Linares

11. Museo Arqueolgico Municipal de Jerez


de la Frontera
12. Museo de Mlaga
13. Museo Arqueolgico de Sevilla
14. Museo Arqueolgico de beda
A. Castillo de Doa Blanca, Puerto de Santa
Mara
B. Cstulo, Linares
C. Cmara de Toya, Peal de Becerro
D. Necrpolis de Tutugi, Galera

ARAGN
15. Museo de Teruel

E. Azaila
CASTILLA-LA MANCHA

16. Museo de Albacete


17. Museo de Ciudad Real
18. Museo de Cuenca

F. Alarcos, Ciudad Real


G. Cerro de las Cabezas, Valdepeas
CATALUNYA

19. Museu Comarcal del Montsi, Amposta


20. Museu de Badalona
21. Museu Arqueolgic Comarcal de Banyo
les
22. Museu dArqueologia de Catalunya-Bar
celona
23. Museu dArqueologia de Catalunya-Em
pries
24. Museo dArqueologia de Catalunya-Giro
na
25. Museu Torre Balldovina, Santa Coloma
de Gramenet
26. Museu Nacional Arqueolgic de Tarra
gona
27. Museu Comarcal de lUrgell, Trrega

28. Museu dArqueologia de CatalunyaUllastret


H. Can nOliver, Cerdanyola del Valls
I. Castell, Palams
J. Ciutadella de Calafell
K. Ciutadella de Roses
L. Els Villars, Arbeca
M. Empries
N. La Moleta del Remei, Alcanar
. Mol dEspigol, Tornabous
O. Puig Castellar, Santa Coloma de Grame
net
P. Puig Castellet, Lloret de Mar
Q. Ullastret

135

COMUNIDAD DE MADRID
29. Museo Arqueolgico Nacional, Madrid

30. Museo de la Real Academia de la Histo


ria, Madrid

COMUNITAT VALENCIANA
31. Museu Arqueolgic Municipal Camil
Visedo Molt, Alcoi
32. Museo Arqueolgico de Alicante
33. Museu Arqueolgic Comarcal de la Pla
na Baixa, Burriana
34. Museu de Belles Arts de Castell
35. Museo Arqueolgico y de Historia de El
che

36. Museo Arqueolgico de Guardamar del


Segura
37. Museo Arqueolgico de Sagunto
38. Museo del Mar, Santa Pola
39. Museu de Prehistria de Valncia
R. Bastida de les Alcuses, Moixent
S. Illeta dels Banyets, El Campello
T. Puig de la Nau, Benicarl

EXTREMADURA
40. Museo Arqueolgico de Badajoz
41. Museo de Cceres

U. Cancho Roano, Zalamea de la Serena

ILLES BALEARS
42. Museu Arqueolgic dEivissa i Formen
tera, Eivissa
43. Museu de Mallorca, Palma de Mallorca

44. Museu de Menorca, Ma


V. Puig des Molins, Eivissa

PORTUGAL

MURCIA
45. Museo Arqueolgico Municipal Enri
que Escudero de Castro, Cartagena
46. Museo Nacional de Arqueologa Suba
cutica, Cartagena
47. Museo Arqueolgico Municipal Jerni
mo Molina, Jumilla
48. Museo Arqueolgico Municipal de Lorca
49. Museo de Arte Ibrico de El Cigarralejo,
Mula
50. Museo Arqueolgico de Murcia

51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.

136

Museu Municipal de Alccer do Sal


Coleco Universidade de Coimbra
Museu de Faro
Museu Municipal Dr. Santos Rocha,
Figueira da Foz
Museu Fundao Calouste Gulbenkian,
Lisboa
Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa
Museu de Presidncia da Repblica, Lis
boa
Campo Arqueolgico de Mrtola

13

MIL AOS DE RELACIONES POLTICAS,


MILITARES Y CULTURALES HISPANOGRIEGAS (SIGLOS VI-XVI)

MIL ANYS DE RELACIONS POLTIQUES,


MILITARS I CULTURALS HISPANOGREGUES (SEGLES VI-XVI)

Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)

La primera etapa de las relaciones entre


la pennsula Ibrica y Bizancio en po
ca medieval lo constituye la fundacin,
a mediados del siglo vi, de la provincia
bizantina de Spania como resultado de
las campaas militares de Justiniano I
en su afn por reconstruir el Imperio
Romano de Occidente. De esta provin
cia, que abarcaba una amplia zona del
sureste peninsular as como las Islas
Baleares y que permaneci en manos
bizantinas hasta el ao 624, no tene
mos prcticamente datos histricos y
de los restos arqueolgicos conserva
dos cabe destacar la denominada Lpida de Comenciolo, que da fe de la re
construccin de Cartagena destruida
completamente por los vndalos en el
425 y de su conversin en capital de
la provincia con el nombre de Carthago
Spartaria por parte del emperador bi
zantino Mauricio I.

La primera etapa de les relacions entre


la pennsula Ibrica i Bizanci en poca
medieval la constitueix la fundaci, a
mitjan segle vi, de la provncia bizan
tina de Spania com a resultat de les
campanyes militars de Justini I en
el seu afany per reconstruir lImperi
Rom dOccident. Daquesta provn
cia, que abastava una mplia zona del
sud-est peninsular aix com les Illes
Balears i que va romandre en mans
bizantines fins a lany 624, no tenim
prcticament dades histriques i en
tre les escasses restes arqueolgiques
conservades cal destacar lanomenada
Lpida de Comenciolo, que dna fe de
la reconstrucci de Cartagena des
truda completament pels vndals en
el 425 i de la seva conversi en capital
de la provncia amb el nom de Carthago Spartaria per part de lemperador bi
zant Maurici I.

Siete siglos despus asistimos al esta


blecimiento de un importante contin

Set segles desprs assistim a lestabli


ment dun important contingent de
137

gente de tropas de la Corona de Ara


gn en suelo bizantino, capitaneadas
por el caudillo almogvar Roger de
Flor, quien, con su ejrcito de soldados
mercenarios, acept, en 1303, el ofre
cimiento del emperador Andrnico II
Palelogo de contratarlos para neutra
lizar el peligro turco que amenazaba
seriamente las fronteras orientales de
un cada vez ms agonizante imperio
bizantino. Despus de una serie de
campaas victoriosas en el Asia Me
nor, las relaciones entre el emperador
y los mercenarios catalano-aragoneses
se deterioraron seriamente por dife
rentes motivos (violencia ejercida por
stos contra poblaciones griegas, actos
de insubordinacin ante altos digna
tarios bizantinos, asesinato, en 1305,
de Roger de Flor por parte del hijo de
Andrnico, el futuro Miguel IX Pale
logo, en Adrianpolis, etc.). A partir
de ese momento, los almogvares se
convirtieron en enemigos acrrimos
del imperio bizantino y, en su marcha
desesperada hacia el sur, acabaron por
establecerse definitivamente en el du
cado de Atenas en 1311 despus de la
victoria sobre las tropas del duque fran
138

tropes de la Corona dArag en sl bi


zant, capitanejades pel cabdill almog
ver Roger de Flor, qui, amb el seu exr
cit de soldats mercenaris, va acceptar,
lany 1303, loferiment de lemperador
Andrnic II Paleleg de ser contrac
tats per a neutralitzar el perill turc que
amenaava les fronteres orientals dun
cada cop ms agonitzant imperi bizan
t. Desprs duna srie de campanyes
victorioses a lsia Menor, les relacions
entre lemperador i els mercenaris
catalano-aragonesos es van deterio
rar seriosament per diferents motius
(violncia exercida per aquests contra
poblacions gregues, actes dinsubordi
naci davant alts dignataris bizantins,
assassinat, lany 1305, de Roger de Flor
per part del fill dAndrnic, el futur Mi
quel IX Paleleg, a Adrianpolis, etc.).
A partir daquest moment, els almo
gvers es varen convertir en enemics
acrrims de limperi bizant i, en la
seva marxa desesperada cap al sud, van
Fig. 13.1.- Lpida de Comenciolo (finales del siglo vi)
(Museo Arqueolgico de Cartagena). Lpida de
Comenciolo (finals del segle vi) (Museu Arqueolgic de
Cartagena).

co Gautier V de Brienne en la clebre


batalla del Cefiso, que no tuvo lugar en
Beocia, como se crea en un principio,
sino cerca de la ciudad de Halmirs, en
el sur de Tesalia. Los dominios catala
no-aragoneses se extendieron al vecino
ducado de Neopatria a raz de la exitosa
campaa militar realizada por Alfonso
Fadrique, vicario general del ducado
de Atenas, en 1319. Ambos ducados
fueron integrados en 1380 a la Corona
de Aragn, que los conserv hasta su
cada en manos florentinas y turcas a
finales del siglo xiv. As, por ejemplo,
el emblemtico Castell de Cetines que
no es otro que la Acrpolis de Atenas
cay en manos del mercader florenti
no Nerio Acciajuoli en mayo de 1388.
Pocos son los restos conservados de la
presencia catalano-aragonesa en sue
lo griego, si exceptuamos los castillos
francos habitados por nuestros antepa

Fig. 13.2.- Castillo de Livadi (Fotografa de R. Rhrer,


1909) (Instituto Arqueolgico Alemn de Atenas).
Castell de Livadi (Fotografia de R. Rhrer, 1909) (Institut Arqueolgic Alemany dAtenes).

acabar per establir-se definitivament


en el ducat dAtenes el 1311 desprs de
la victria sobre les tropes del duc franc
Gautier V de Brienne en la clebre ba
talla del Cefs, que no va tenir lloc a
Becia, com es creia en un principi,
sin prop de la ciutat dHalmirs, al
sud de Tesslia. Els dominis catalanoaragonesos es van estendre al ve du
cat de Neoptria arran de la reeixida
campanya militar realitzada per Alfons
Frederic, vicari general del ducat dAte
nes, lany 1319. Ambds ducats van
ser integrats a la Corona d'Arag, que
els va conservar fins a la seva caiguda
en mans florentines i turques a finals
del segle xiv. Aix, per exemple, lem
blemtic Castell de Cetines que no s
altre que lAcrpolis dAtenes va cau
re en mans del mercader florent Ne
rio Acciajuoli el mes de maig de 1388.
Poques sn les restes conservades de
Fig. 13.3.- Torre franco-catalana del Castillo de nfisa
(Fotografa de R. Rhrer, 1909) (Instituto Arqueolgico Alemn de Atenas). Torre franco-catalana del
Castell dmfissa (Fotografia de R. Rhrer, 1909) (Institut Arqueolgic Alemany dAtenes).
139

sados en las regiones que ocuparon y


entre los que podemos destacar el de
nfisa, Livadi, Lama, Hipati y Side
rcastro. Especialmente relevante es
tambin el famoso elogio de la Acrpo
lis de Pedro IV de Aragn, el Ceremo
nioso (1380), que constituye el primer
encomio occidental a ese esplndido
monumento, definido como la joya
ms rica del mundo, tanto que difcil
mente todos los reyes cristianos juntos
podran construir uno igual.

A pesar de la cada de los ducados de


Atenas y Neopatria a finales del siglo
xiv, los intereses comerciales y polti
cos de la Corona de Aragn en el Me
diterrneo oriental siguieron siendo
muy importantes hasta la expansin
del imperio otomano. Alfonso V el
Magnnimo, por ejemplo, ejerci una
autntica poltica militar en esa zona
para proteger y fomentar las transac
ciones comerciales con Oriente, y en
islas como Creta y Quos, as como en
la misma Constantinopla, llegaron a
Fig. 13.4.- Dinero tournois del infante Fernando de
Mallorca (Clarenza, 1315-1316) (Museo Numismtico
de Atenas). Diner tournois de lInfant Ferran de
Mallorca (Clarenza, 1315-1316) (Museu Numismtic
dAtenes).
140

la presncia catalano-aragonesa en sl
grec, si exceptuem els castells francs
habitats pels nostres avantpassats en
les regions que varen ocupar, entre els
quals podem destacar el dmfissa, Li
vadi, Lamia, Hipati i Sidercastro. Es
pecialment rellevant s tamb el fams
elogi de lAcrpolis de Pere IV dArag,
el Ceremonis (1380), que constitueix
el primer encomi occidental a aquest
esplndid monument, definit com la
joia ms rica del mn, tant que amb
prou feines tots els reis cristians junts
en podrien construir un digual.
Malgrat la caiguda dels ducats dAtenes
i Neopatria a finals del segle xiv, els in
teressos comercials i poltics de la Co
rona d'Arag a la Mediterrnia oriental
van seguir essent molt importants fins
a lexpansi de limperi otom. Alfons
Fig. 13.5.- Elogio de la Acrpolis redactado en 1380 por
Pedro IV de Aragn (Reg. 1.268, fol. 126 r.) (Archivo de
la Corona de Aragn). Elogi de lAcrpolis redactat
lany 1380 per Pere IV dArag (Reg. 1.268, fol. 126 r.)
(Arxiu de la Corona dArag).

existir, durante los siglos xiii-xvi, con


sulados de la Corona de Aragn, de los
que se deduce la existencia estable de
importantes comunidades de comer
ciantes catalanes.
Fig. 13.6.- Atenas en poca florentina (siglo xv). Acuarela de W. Gell (British Museum) y maqueta. Atenes en poca florentina (segle xv). Aquarella de W.
Gell (British Museum) i maqueta.

V el Magnnim, per exemple, va exer


cir una autntica poltica militar en
aquesta zona per protegir i fomentar
les transaccions comercials amb Ori
ent, i en illes com Creta i Quios, aix
com a la mateixa Constantinoble, van
arribar a existir, durant els segles xiiixvi, consolats de la Corona dArag,
dels quals es dedueix lexistncia esta
141

En el siglo xvi tenemos tambin docu


mentada una fugaz presencia militar
espaola en ciudades griegas del Pe
loponeso, como Corn (1532-1534). La
poltica de control militar de esta estra
tgica regin, iniciada por Carlos I, se
prolong hasta que la expansin im
parable del imperio otomano la hizo
completamente inviable, ya durante el
reinado de Felipe II, para quien pint
Domnicos Theotocpulos, ms cono
cido como El Greco por haber nacido
en la isla de Creta. En este contexto,
no debemos olvidar la famosa batalla
de Lepanto (1571), con la que las tropas
de marinera espaolas, vaticanas, ve
necianas y genovesas integradas en la
denominada Liga Santa consiguieron
vencer a la poderosa armada turca e im
pedir la expansin del imperio otoma
142

ble dimportants comunitats de comer


ciants catalans.
En el segle xvi tenim tamb documen
tada una fuga presncia militar espa
nyola a ciutats gregues del Pelopons,
com Coron (1532-1534). La poltica de
control militar daquesta estratgica re
gi, iniciada per Carles I, es va perllon
gar durant el regnat de Felip II, fins
que lexpansi implacable de limperi
otom la va fer completament inviable.
En aquest sentit, no hem doblidar la
famosa batalla de Lepant (1571), amb la
qual les tropes de marineria espanyo

Fig. 13.7.- Fresco de la denominada Virgen de los Catalanes, perteneciente a poca florentina (siglo xv)
(Museo Bizantino y Cristiano de Atenas). Fresc de
lanomenada Verge dels Catalans, pertanyent a poca
florentina (segle xv) (Museu Bizant i Cristi dAtenes).

les, vaticanes, venecianes i genoveses


integrades en lanomenada Lliga San
ta van aconseguir de vncer la pode
rosa armada turca i impedir lexpansi
de limperi otom cap a la Mediterrnia
occidental. s especialment ressenya
ble lactuaci en aquesta batalla de Joan
dustria, fill de Carles I, i de lalmirall
Llus de Requesens. En la catedral de
Barcelona es conserva encara el fams
Crist de Lepant, que protegia la nau de
Joan dustria i que, segons la tradici,
va aconseguir evitar miraculosament,
amb una inflexi del seu cos, una bom
ba llenada per una nau turca.
Finalment, no podem deixar desmen
tar la desesperada defensa de Cons
tantinoble, lany 1453, per les tropes de

no hacia el Mediterrneo occidental.


Es especialmente reseable la actua
cin en esa batalla de Juan de Austria,
hijo de Carlos I, y del almirante Luis de
Requesens. En la catedral de Barcelo
na se conserva an el famoso Cristo de
Lepanto, que protega la nave de Juan
de Austria y que, segn la tradicin,
consigui evitar milagrosamente, con
una inflexin de su cuerpo, una bomba
lanzada por una nave turca.
Fig. 13.8.- Juan Fernndez de Heredia, representado en
una inicial miniada de su Gran Crnica de Espaa
(1385-1386). Juan Fernndez de Heredia, representat en una inicial miniada de la seva Gran Crnica de
Espaa (1385-1386).

Fig. 13.9.- Cristo de Lepanto. Catedral de Barcelona.


Crist de Lepant. Catedral de Barcelona.
143

Finalmente, no podemos dejar de


mencionar la desesperada defensa de
Constantinopla, en 1453, por las tropas
de Pere Juli, as como la importante
participacin espaola en las rdenes
religioso-militares, como la de los Hos
pitalarios establecidos en la isla de Ro
das, la principal funcin de las cuales
era ayudar y dar proteccin a los pe
regrinos que se desplazaban a Tierra
Santa. En poca medieval, dos grandes
maestres del Hospital, Juan Fernndez
de Heredia y Antoni de Fluvi, a parte
de un importante contingente de caba
lleros, fueron espaoles.

Pere Juli, aix com la important parti


cipaci espanyola en les ordres religio
ses i militars, com la dels Hospitalaris
establerts a lilla de Rodes, la principal
funci de les quals era ajudar i donar
protecci als peregrins que es despla
aven a Terra Santa. En poca medie
val, dos mestres de lHospital, Luis
Fernndez de Heredia i Antoni de Flu
vi, a part dun important contingent
de cavallers, foren espanyols.

Fig. 13.10.- Puerta de San Romano, defendida por


Constantino XI Palelogo en el asedio y conquista de
Constantinopla por el sultn Mehmet II (1453). Porta de Sant Rom, defensada per Constant XI Paleleg
en lassetjament i conquesta de Constantinoble pel sult Mehmet II (1453).
144

14

LAS RELACIONES CULTURALES ESPAAGRECIA DESDE EL SIGLO XIX HASTA LA


ACTUALIDAD

LES RELACIONS CULTURALS ESPA


NYA-GRCIA DES DEL SEGLE XIX FINS
LACTUALITAT

Pedro Bdenas de la Pea


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterrneo)

Espaa y Grecia, fsicamente lejanas, en


los extremos de nuestro mar, no lo han
estado ni lo estn histricamente en el
plano humano y cultural. De un modo
u otro Grecia y lo griego siempre han
estado presentes en el devenir cultural de Espaa. Inters especial revisten las relaciones y paralelismos que,
desde el nacimiento de Grecia como
estado-nacin moderno, se han dado
en los planos poltico y cultural. Polticamente, Grecia y Espaa han tenido
vidas constitucionales paralelas. Justamente ahora, cuando se cumple el
bicentenario de la Constitucin liberal
de 1812, elaborada en Cdiz, durante
el asedio de las tropas napolenicas,
es obligado destacar las grandes semejanzas en los procesos para lograr
la superacin del absolutismo. En el
mbito griego, el audaz proyecto constitucional de Rigas de Velestino, previo al espaol, qued frustrado antes
de llevarse a la prctica, pero fue uno

Espanya i Grcia, fsicament allunyades,


en els extrems del nostre mar, no han
estat ni estan separades histricament
en el plnol hum i cultural. Duna
manera o una altra Grcia i el llegat
grec sempre han estat presents en
lesdevenir cultural dEspanya. Inters especial revesteixen les relacions i
parallelismes que, des del naixement
de Grcia com a estat-naci modern,
shan donat en els plnols poltic i cultural. Polticament, Grcia i Espanya
han tingut vides constitucionals paral
leles. Justament ara, quan es compleix
el bicentenari de la Constituci liberal
de 1812, elaborada en Cdiz durant el
setge de les tropes napoleniques, s
obligat destacar les grans semblances
en els processos per aconseguir la superaci de labsolutisme. En lmbit
grec, lauda projecte constitucional de
Rigas de Velestino, previ a lespanyol,
va quedar frustrat abans de portar-se
a la prctica, per va ser un dels de145

de los detonantes del levantamiento de


1821 por la libertad de Grecia. Los primeros pasos constitucionales, espaol
y griego, se veran pronto frustrados
con resultados dramticos y de larga
duracin por la reaccin absolutista emanada del Congreso de Viena y
del de Verona. En Espaa, el Trienio
liberal se trunc por la intervencin
armada francesa de los Cien Mil hijos
de San Luis; en Grecia, las injerencias
exteriores provocaran el conflicto civil
entre los liberales de Mavrocordatos
y los militares de Colocotronis. Los
liberales espaoles se solidarizaron
con la lucha por la libertad de Grecia
Soloms alude a ella en su Himno
a la Libertad, pero la nmina de filohelenos espaoles fue reducida por
las enormes dificultades que supona
la represin de Fernando VII.
Durante el siglo xx, Grecia y Espaa
conocieron perodos dramticos por
la atormentada historia constitucional
rota, en Espaa, por el golpe de estado
de 1936 y, en Grecia, por la dictadura
de Metaxs (tambin en 1936), a imitacin de la de Franco. Las respectivas
contiendas civiles (1936-39 en Espaa;
1946-49, en Grecia, con su preludio
en 1944) respondieron en el fondo a
la dinmica destructiva de los autoritarismos fascistas que asol Europa
durante los aos 30 y 40. Los aos de
la guerra fra arrojan tambin importantes paralelismos en nuestros dos
pases, pero con ciclos y ritmos distintos. A partir de los aos 60 el desarrollismo permiti en ambos pases
una reactivacin y crecimiento econmicos, pero dentro siempre del au146

tonants de laixecament de 1821 per la


llibertat de Grcia. Els primers passos
constitucionals, espanyol i grec, aviat
es veurien frustrats amb resultats
dramtics i de llarga durada per la
reacci absolutista emanada del Congrs de Viena i del de Verona. A Espanya, el Trienni liberal es va truncar
per la intervenci armada francesa dels
Cent Mil fills de Sant Llus; a Grcia,
les ingerncies exteriors provocarien

Fig. 14.1.- Referencia al filoheleno bilbano Serafn


Landzana, fallecido en Atenas el 15 de febrero de 1827
(Henri Fornsi, Le Monument des Filhellnes, Atenas, 1860) (Biblioteca Nacional de Grecia, Manuscrito
N 1697). Referncia al filhell bilba Serafn Landzana, mort a Atenes el 15 de febrer de 1827 (Henri
Fornsi, Le Monument des Filhellnes, Atenes, 1860)
(Biblioteca Nacional de Grcia, Manuscrit N 1697).

el conflicte civil entre els liberals de


Mavrocordatos i el militars de Colocotronis. Els liberals espanyols es van
solidaritzar amb la lluita per la llibertat
de Grcia Soloms alludeix a ella en
el seu Himne a la Llibertat, per la
nmina de filhellens espanyols fou
reduda per les grans dificultats que
suposava la repressi de Ferran VII.

toritarismo poltico y al precio de una


masiva emigracin de mano de obra
a Europa, adems del nutrido exilio
poltico. Grecia, con un sistema democrtico tutelado, sufrira incluso una
dictadura militar (1967-74) para cortar
las crecientes demandas de libertad.
A finales de los aos 70 se inician en
los dos pases procesos muy similares de recuperacin de la democracia
y con sendas constituciones que, por
fin, sentaron las bases polticas de la
convivencia nacional. Desde entonces
Fig. 14.2.- Antoni Rubi i Lluch, bizantinista y neohelenista cataln (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937), con
el uniforme oficial de cnsul general de Grecia en Barcelona (1904) (Biblioteca-Archivo Rubi de Barcelona).
Antoni Rubi i Lluch, bizantinista i neohellenista
catal (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937), amb
luniforme oficial de cnsol general de Grcia en Barcelona (1904) (Biblioteca-Arxiu Rubi de Barcelona).

Al llarg del segle xx, Grcia i Espanya


varen conixer perodes dramtics per
la turmentada histria constitucional
trencada, a Espanya, pel cop destat de
1936 i, a Grcia, per la dictadura de
Metaxs (tamb lany 1936), a imitaci
de la de Franco. Les respectives conteses civils (1936-1939 a Espanya; 19461949 a Grcia, amb el seu preludi el
1944) van respondre en el fons a la dinmica destructiva dels autoritarismes
feixistes que va assolar Europa durant
els anys 30 i 40. Els anys de la guerra freda ofereixen tamb importants
parallelismes als nostres dos pasos,
per amb cicles i ritmes diferents. A
partir dels anys 60, lanomenat desenvolupament va permetre en ambds pasos una reactivaci i creixement
econmics, per dintre sempre de
lautoritarisme poltic i al preu duna
massiva emigraci de m dobra a
Europa, a ms del nodrit exili poltic.
Grcia, amb un sistema democrtic
tutelat, sofriria fins i tot una dictadura militar (1967-1974) que tall les creixents demandes de llibertat. A la fi dels
anys 70 sinicien als dos pasos processos molt similars de recuperaci de
la democrcia i amb sengles constitu
cions que, per fi, van fixar les bases poltiques de la convivncia nacional. Des
147

la convergencia de Grecia y Espaa en


los procesos de construccin de la unidad europea ha discurrido en paralelo, con una interrelacin entre ambos
pases, a todos los niveles, como no la
haba habido antes en ciento cincuenta aos de historia.
En cuanto a la cultura, los contactos
entre Grecia y Espaa durante todo
el siglo xix y parte del xx son prcticamente nulos. En Espaa, debido al
tab antiliberal que sumi en el olvido
el indudable valor de nuestros pocos
filohelenos, motiv que la visin de
Grecia fuera sumamente incompleta
y deformada. Tan slo reparaba en el
esplendor de la Grecia Antigua, pero
con el agravante de una existencia muy
precaria de los estudios acadmicos sobre la misma. nicamente Antoni Rubi i Lluch abord el estudio cientfico
de las imbricaciones histricas entre
Bizancio y la Corona de Aragn. La relacin directa entre intelectuales griegos y espaoles empez a final de los
aos 20. Grecia conoci un apasionado inters por los cambios polticos y
sociales en la Espaa de la II Repblica
y por su renacimiento cultural. Costs
Palams, cre a finales de los aos 20,
la Unin Cultural Hispano-helnica
e impuls eficazmente los primeros
contactos culturales directos entre ambos pases. La admiracin de Palams
y otros escritores griegos por Miguel
de Unamuno fue uno de los elementos decisivos de este acercamiento. Palams, Venesis, Casandsakis, Uranis,
Prevelakis, Mels, etc. se relacionaron con Unamuno. En Elfceron Vima
aparecera, por ejemplo, el epistolario
148

de llavors la convergncia de Grcia i


Espanya en els processos de construcci de la unitat europea ha discorregut
en parallel, amb una interrelaci entre ambds pasos, a tots els nivells,
com no shavia produt abans en cent
cinquanta anys dhistria.
En relaci a la cultura, els contactes entre Grcia i Espanya durant tot el segle
xix i part del xx sn prcticament nuls.
A Espanya, amb motiu del tab antiliberal que va sumir en loblit lindubtable
valor dels nostres pocs filhellens, va
motivar que la visi de Grcia fos summament incompleta i deformada. Tan
sols reparava en lesplendor de la Grcia Antiga, per amb lagreujant duna
existncia molt precria dels estudis
acadmics sobre aquesta. nicament
Antoni Rubi i Lluch va abordar lestuFig. 14.3.- Crucero universitario de 1933. Ante las Caritides de la Acrpolis de Atenas, de izquierda a derecha
en la primera fila, Jaume Vicens Vives y Juan Maluquer
de Motes (13-07-1933) (Archivo del Departamento de
Historia Antigua y Arqueologa de la Universidad de
Barcelona). Creuer universitari de 1933. Davant les
Caritides de lAcrpolis dAtenes, desquerra a dreta,
en la primera fila, Jaume Vicens Vives i Joan Maluquer de Motes (13-07-1933) (Arxiu del Departament
dHistria Antiga i Arqueologia de la Universitat de
Barcelona).

entre Unamuno y Spiros Mels. Los


viajes tambin contribuyeron al conocimiento de Espaa, como demuestra
el impacto de libros como Espaa, sol
y sombra de Uranis o los numerosos
escritos de Casandsakis, que visit Espaa en tres ocasiones. Sus artculos
publicados por Cacimerin con el ttulo

di cientfic de les imbricacions histriques entre Bizanci i la Corona dArag.


La relaci directa entre intellectuals
grecs i espanyols va comenar a finals
dels anys 20. Grcia va conixer un
apassionat inters pels canvis poltics
i socials a lEspanya de la II Repblica
i pel seu renaixement cultural. Costs

Fig. 14.4.- Primera crnica de la Guerra civil espaola enviada por Nicos Casandsakis al peridico griego Cacimerin el 24 de noviembre de 1936, titulada Qu he visto durante 40 das en Espaa. Primera crnica de la
Guerra civil espanyola enviada per Nicos Casandsakis al diari grec Cacimerin el 24 de novembre de 1936, titulada
Qu he vist durant 40 dies en Espanya.
149

Espaa 1933 y su antologa de la poesa espaola de vanguardia, aparecida


entre 1933-34, en revistas, como Kiclos
y Neoelinic grmata, con poemas de
Unamuno, A. Machado, J. R. Jimnez,
F. Garca Lorca, R. Alberti, V. Aleixandre, etc., tuvo una honda repercusin
en Grecia. Este florilegio contiene as
las primeras traducciones a una lengua extranjera de estos autores y sigue
siendo una obra de referencia para
cualquier lector griego interesado en
la moderna poesa espaola. En 1936,
Fig. 14.5.- Portada de la Poesa completa de C. Cavafis traducida al espaol por Pedro Bdenas de la Pea
(Madrid, 1982). Portada de la Poesia completa de
C. Cavafis traduda a lespanyol per Pedro Bdenas de
la Pea (Madrid, 1982).
150

Palams va crear, a la fi dels anys 20,


la Uni Cultural Hispano-hellnica
i va impulsar eficament els primers
contactes culturals directes entre ambds pasos. Ladmiraci de Palams i
altres escriptors grecs per Miguel de
Unamuno va ser un dels elements decisius daquest acostament. Palams,
Venesis, Casandsakis, Uranis, Prevelakis, Mels, etc. es van relacionar amb
Unamuno. A Elfceron Vima apareixeria, per exemple, lepistolari entre Unamuno i Spiros Mels. Els viatges tamb
van contribuir al coneixement dEspaFig. 14.6.- Yorgos Seferis (Esmirna, 1900-Atenas,
1971). Premio Nobel de Literatura 1963. Iorgos
Seferis (Esmirna, 1900-Atenes, 1971). Premi Nobel de
Literatura 1963.

Cacimerin enva a Casandsakis a Espaa como corresponsal de guerra;


Unamuno concedi a Casandsakis, en
Salamanca, la quiz ltima entrevista
de su vida, recogida en su ensayo Viva
la muerte!, publicado conjuntamente
con su recopilacin de viajes por la Pennsula, titulada Espaa. Recin fallecido Unamuno, Cacimerin publica por
entregas la traduccin de Nada menos
que todo un hombre. La gran hispanista
y traductora Iula Iatridi, fundamental
para la difusin de nuestra literatura
en Grecia, tambin se ocupara repetidas veces de Unamuno a travs de las
prestigiosas pginas de Nea Esta.
Los cruceros universitarios, organizados en 1933 y 1934 por las universidades de Madrid y Valladolid, alentados
por las autoridades educativas de la
Repblica, significaron un cambio
sustancial en la profunda renovacin
que, en Espaa, empezaba a darse en
Fig. 14.7.- Collage de Odiseas Elitis (Heraclion,
1911-Atenas, 1996). Premio Nobel de literatura 1979
(Iulita Iliopulu). Collage d'Odisseas Elitis (Heraclion, 1911-Atenes, 1996). Premi Nobel de literatura
1979 (Iulita Iliopulu).

nya, com demostra limpacte de llibres


com Espanya, sol i ombra dUranis o els
nombrosos escrits de Casandsakis, que
va visitar Espanya en tres ocasions. Els
seus articles publicats per Cacimerin
amb el ttol Espanya 1933 i la seva antologia de la poesia espanyola davantguarda, apareguda entre 1933-34 a revistes, com Kiclos i Neoelinic grmata,
amb poemes dUnamuno, A. Machado, J. R. Jimnez, F. Garca Lorca, R.
Alberti, V. Aleixandre, etc., van tenir
una profunda repercussi a Grcia.
Aquest florilegi cont, aix, les primeres traduccions a una llengua estrangera daquests autors i segueix essent
una obra de referncia per a qualsevol
lector grec interessat en la moderna
poesia espanyola. Lany 1936, Cacimerin envia Casandsakis a Espanya com
a corresponsal de guerra; Unamuno va
concedir a Casandsakis, a Salamanca,
potser la darrera entrevista de la seva
vida, recollida en el seu assaig Visca
la mort!, publicat conjuntament amb
la seva recopilaci de viatges per la Pennsula titulada Espanya. Tot just mort
Unamuno, Cacimerin publica la traducci de Res menys que tot un home.
La gran hispanista i traductora Iula Iatridi, fonamental per a la difusi de la
nostra literatura a Grcia, tamb socuparia repetides vegades dUnamuno a
travs de les prestigioses pgines de
Nea Esta.
Els creuers universitaris, organitzats
els anys 1933 i 1934 per les universitats
de Madrid i Valladolid, recolzats per les
autoritats educatives de la Repblica,
van significar un canvi substancial en
la profunda renovaci que, a Espanya,
151

el enfoque de la formacin intelectual


de la juventud. En aquellos cruceros
por el Mediterrneo, durante su escala en Grecia, los profesores y estudiantes conocieron directamente a los
representantes ms destacados de la
vida intelectual y acadmica griegas,
fortaleciendo as las iniciativas que
al respecto haba impulsado ya Palams. Muchos de aquellos viajeros, tras
nuestra guerra civil, conformaran el
ncleo de especialistas (en arqueologa, historia del arte, filologa griega,
filosofa, etc.) que pusieron en marcha
en nuestras universidades estudios directamente relacionados con el mundo griego. Personalidades como E.
Tormo, M. Gmez Moreno, A. Garca
Bellido, J. Maras, A. Tovar, M. Almagro, J. Maluquer, J. Vicens Vives, etc.,
seran decisivos en la reconstruccin
del sistema acadmico espaol. En el
campo de los estudios clsicos, epgonos de aquella generacin, comenza-

comenava a donar-se a lenfocament


de la formaci intellectual de la joventut. En aquells creuers per la Mediterrnia, durant la seva escala a Grcia,
els professors i estudiants varen conixer directament els representants
ms destacats de la vida intellectual
i acadmica gregues, enfortint aix
les iniciatives que, al respecte, havia
impulsat ja Palams. Molts daquells
viatgers, desprs de la nostra guerra
civil, conformarien el nucli despecialistes (en arqueologia, histria de lart,
filologia grega, filosofia, etc.) que van
endegar, a les nostres universitats, estudis directament relacionats amb el

Fig. 14.8.- Empries: 100 aos de excavaciones. Actividad cultural organizada por el Museu d'Arqueologia de
Catalunya-Empries y el Instituto Cervantes de Atenas y celebrada en la capital griega el mes de noviembre de
2008 (Instituto Cervantes de Atenas). Empries: 100 anys d'excavacions. Activitat cultural organitzada pel
Museu de Arqueologia de Catalunya-Empries i lInstitut Cervantes dAtenes i celebrada a la capital grega el mes
de novembre de 2008 (Institut Cervantes dAtenes).
152

ran a cultivar los estudios neogriegos,


hasta entonces ausentes de nuestro
panorama cultural. En este sentido las
visitas que realizaran a Espaa los dos
premios Nobel griegos: Yorgos Seferis en 1964 y Odiseas Elitis en 1980,
fueron estimulantes para el impulso
del mejor conocimiento de la cultura
griega en nuestro pas. En los 60 aparecieron las primeras traducciones de
poesa neogriega, preludio de la publicacin, ya de los aos 80 en adelante,
de las ediciones de la poesa completa
de Cavafis y Seferis, de amplias antologas de Elitis y de Ritsos, as como traducciones de la prosa de Seferis, Rodis, Venesis, Sotiru, Tajtss, Tsircas,
etc. Igualmente ha sucedido con el
Fig. 14.9.- Edificio del Instituto Cervantes de Atenas
(Instituto Cervantes de Atenas). Edifici de lInstitut
Cervantes dAtenes (Institut Cervantes de Atenes).

mn grec. Personalitats com E. Tormo,


M. Gmez Moreno, A. Garca Bellido, J. Maras, A. Tovar, M. Almagro, J.
Maluquer, J. Vicens Vives, etc., serien
decisius en la reconstrucci del sistema acadmic espanyol. En el camp
dels estudis clssics, epgons daquella
generaci comenarien a cultivar els
estudis neogrecs, fins aleshores absents del nostre panorama cultural. En
aquest sentit, les visites que realitzaran
a Espanya els dos premis Nobel grecs,
Yorgos Seferis el 1964 i Odiseas Elitis
el 1980, foren estimulants per a limpuls dun millor coneixement de la poesia neogrega, preludi de la publicaci,
ja dels anys 80 en endavant, de les edicions de la poesia completa de Cavafis
i Seferis, dmplies antologies dElitis i
de Ritsos, aix com de traduccions de
la prosa de Seferis, Rodis, Venesis, Sotiru, Tajtss, Tsircas, etc. El mateix ha
passat amb el coneixement de la literatura neogrega en llengua catalana. Els
estudis sobre Bizanci han estat potenciats a Espanya des dels anys 90 fins a
lactualitat i pot parlar-se ja duna vertadera escola de Bizantinstica espanyola que, dhuc reduda, s molt activa,
com demostra la seva vigorosa poltica
cientfica i de publicacions especialitzades: revista Erytheia, collecci Nova
Roma, congressos peridics, etc.
Des de fa uns anys, institucions espanyoles estan duent a terme diversos
programes dinvestigaci arqueolgica
a Grcia, com s el cas dAdolfo Domnguez Monedero, catedrtic dHistria Antiga de la Universidad Autnoma de Madrid, que des de lany 2003
fins lactualitat ha portat a terme els
153

conocimiento de la literatura neogriega en lengua catalana. Los estudios


sobre Bizancio empezaron a cultivarse
en Espaa desde los aos 90 hasta la
actualidad y puede hablarse ya de una
verdadera escuela de Bizantinstica
espaola que, aun reducida, es muy
activa, como demuestra su vigorosa
poltica cientfica y de publicaciones
especializadas: revista Erytheia, coleccin Nueva Roma, congresos peridicos, etc.
Desde hace unos aos, instituciones
espaolas estn llevando a cabo diversos programas de investigacin arqueolgica en Grecia, como es el caso
de Adolfo Domnguez Monedero, catedrtico de Historia Antigua de la Universidad Autnoma de Madrid, que
desde el ao 2003 hasta la actualidad
ha realizado los proyectos Territorio,
identidad y colonizacin en la Grecia
central. pocas arcaica y clsica (20032005), Navegacin, contactos y etnicidad en la Grecia antigua: El Golfo de
Corinto (2006-2008) y Entre Grecia
y la Magna Grecia: construccin de
identidades, federalismo y ligas militares en poca arcaica y clsica (20092011). Tambin otros investigadores
han desarrollado sus tesis doctorales y
sus trabajos de excavacin, en colaboracin con Universidades o instituciones griegas, como es el caso de Manuel
Arjona Prez con su tesis doctoral sobre Mitos, cultos y santuarios de los
Eubeos. Perodos geomtrico y arcaico leda en la Universidad de Tesalia.
El profesor ngel Martnez Fernndez
(Universidad de La Laguna) realiza sucesivas campaas de recogida y estudio
154

projectes Territorio, identidad y colonizacin en la Grecia central. pocas


arcaica y clsica (2003-2005), Navegacin, contactos y etnicidad en la Grecia antigua: El Golfo de Corinto (20062008) y Entre Grecia y la Magna
Grecia: construccin de identidades,
federalismo y ligas militares en poca
arcaica y clsica (2009-2011). Tamb
altres investigadors han desenvolupat
les seves tesis doctorals i els seus treballs dexcavaci en collaboraci amb
Universitats i institucions gregues,
com s el cas de Manuel Arjona Prez
amb la seva tesis doctoral sobre Mitos,
Fig. 14.10.- Edificio de la Escuela Espaola de Historia y Arqueologa en Atenas (Instituto Cervantes de
Atenas). Edifici de lEscuela Espaola de Historia
y Arqueologa en Atenas (Institut Cervantes dAtenes).

de epigrafa griega. Hay que sealar


tambin la adquisicin hace unos aos,
por parte del Ministerio de Cultura, de
un edificio en el barrio de Placa para
ubicar la sede de la Escuela Espaola
de Historia y Arqueologa en Atenas,
centro que todava no est operativo.
Igualmente, realizan en Grecia estancias peridicas becarios pre- y postdoctorales espaoles para profundizar sus
investigaciones en bizantinstica y filologa neogriega.
En otro plano, no menos importante,
por su calado en la sociedad griega, es
obligado subrayar el decisivo papel realizado por la accin cultural y docente
del Instituto Cervantes de Atenas, desde su creacin en 1991.
En suma, la relacin cultural entre
nuestros dos pases, y el conocimiento
mutuo que implica, es relativamente
reciente, pero profunda y provechosa.

cultos y santuarios de los Eubeos. Perodos geomtrico y arcaico, llegida a


la Universitat de Tesslia. El professor
ngel Martnez Fernndez (Universidad de La Laguna) realitza successives
campanyes de recollida i estudi depigrafia grega. Cal assenyalar tamb ladquisici fa uns anys, per part del Ministerio de Cultura, dun edifici en el
barri de Placa per ubicar la seu de la
Escuela Espaola de Historia y Arqueologa en Atenas, centre que encara no est
operatiu. Igualment, realitzen a Grcia
estades peridiques becaris pre- i postdoctorals espanyols per aprofundir en
les seves investigacions en bizantinstica i filologia neogrega.
En un altre nivell, no menys important pel seu calat en la societat grega,
s obligat subratllar el paper decisiu
realitzat per lacci cultural i docent de
lInstitut Cervantes dAtenes, des de la
seva creaci lany 1991.
En resum, la relaci cultural entre els
nostres dos pasos, i el coneixement
mutu que implica, s relativament recent, per profunda i profitosa.

155

15

EL CENTRO IBERIA GRAECA

EL CENTRE IBERIA GRAECA

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

A lo largo de las dos ltimas dcadas del


siglo xx y los primeros aos del siglo
xxi, el incremento de las excavaciones
arqueolgicas de poca clsica en Espaa y Portugal fue paralelo al impulso
que se dio a los trabajos de catalogacin
de los fondos arqueolgicos de los museos y al desarrollo de una ambiciosa
poltica de difusin que se plasm en
la realizacin de numerosas exposiciones sobre el patrimonio arqueolgico.
En este sentido, cada vez han sido ms
numerosas las publicaciones de materiales griegos procedentes de las excavaciones arqueolgicas desarrolladas
en los enclaves comerciales y coloniales
(como Empries, Huelva o Cdiz, por
ejemplo) o en los asentamientos tartsicos e ibricos y sus correspondientes
necrpolis (como el palacio-santuario
de Cancho Roano, en Zalamea de la
Serena, Badajoz, o el oppidum indiketa
156

Al llarg de les dues darreres dcades del


segle xx i els primers anys del segle xxi,
lincrement de les excavacions arqueolgiques dpoca clssica a Espanya i
Portugal va ser parallel a limpuls que
es va donar als treballs de catalogaci
dels fons arqueolgics dels museus i
al desenvolupament duna ambiciosa
poltica de difusi que es va plasmar
en la realitzaci de nombroses exposicions sobre el patrimoni arqueolgic.
En aquest sentit, cada vegada han estat ms nombroses les publicacions
de materials grecs procedents de les
excavacions arqueolgiques desenvolupades en els enclavaments comercials i colonials (com Empries,
Huelva o Cdiz, per exemple) o en els
assentaments tartssics i ibrics i les
seves corresponents necrpolis (com
el Palau-santuari de Cancho Roano,
a Zalamea de la Serena, Badajoz, o el

de Ullastret, en Girona, por ejemplo).


Los trabajos de documentacin de los
materiales griegos depositados en los
almacenes de los museos espaoles y
portugueses sacaban a la luz catlogos
de los objetos griegos que llegaron a la
pennsula Ibrica fruto de los contactos
comerciales entre indgenas y comerciantes procedentes del Mediterrneo
Oriental (Museo Arqueolgico Nacional, Museu dArqueologia de Cata
lunya-Empries, Museo Arqueolgico
de Alicante,...). As mismo, diversas exposiciones relacionadas con la cultura
griega han propiciado la publicacin de
sus correspondientes catlogos donde,
adems de artculos de sntesis, se han
editado materiales que no se haban
dado a conocer hasta el momento. La
exposicin Los griegos en Espaa. Tras
las huellas de Heracles, presentada en
el Museo Arqueolgico Nacional de
Atenas en la primavera del ao 1998,
y en el ao 2000 en el Museo Arqueolgico Nacional de Madrid y en la sede
Fig. 15.1.- Vista de la fachada principal del Museo Arqueolgico Nacional con sede en Madrid (Museo Arqueolgico Nacional). Vista de la faana principal
del Museo Arqueolgico Nacional a Madrid (Museo
Arqueolgico Nacional).

oppidum indiketa dUllastret a Girona,


per exemple). Els treballs de documentaci dels materials grecs dipositats en
els magatzems dels museus espanyols
i portuguesos treuen a la llum catlegs
dels objectes grecs que van arribar a la
pennsula Ibrica fruit dels contactes
comercials entre indgenes i comerciants procedents de la Mediterrnia
Oriental (Museo Arqueolgico Nacio
nal, Museu dArqueologia de Catalunya-Empries, Museu Arqueolgic
d'Alacant...). Aix mateix, diferents
exposicions relacionades amb la cultura grega han propiciat la publicaci
dels seus corresponents catlegs on, a
ms darticles de sntesis, shan editat
materials que no shavien donat a conixer fins al moment. Lexposici Los
griegos en Espaa. Tras las huellas de
Heracles, presentada en el Museo Arqueolgico Nacional dAtenes a la primavera de lany 1998 i lany 2000 en el
Museu Arqueolgico Nacional de Madrid i a la seu de Barcelona del Museu

Fig. 15.2.- Detalle de una de las vitrinas de la exposicin


permanente del Museo Arqueolgico Nacional en el
ao 2000 con materiales griegos e ibricos (Museo Arqueolgico Nacional). Detall duna de les vitrines
de lexposici permanent del Museo Arqueolgico Nacional lany 2000 amb materials grecs i ibrics (Museo
Arqueolgico Nacional).
157

de Barcelona del Museu dArqueologia


de Catalunya, es un buen ejemplo del
inters suscitado por el legado griego
peninsular durante estos aos.
Las relaciones de colaboracin cientfica establecidas entre el Museo Arqueolgico Nacional, a travs del Departamento de Antigedades Griegas y
Romanas, y el Museu dArqueologia de
Catalunya, a travs de la sede de Empries, hicieron que en el ao 2005 se
planteara la propuesta de crear un centro destinado a la documentacin del
comercio y la presencia griega en Iberia. Se propuso para el centro el nombre de Iberia Graeca y se eligi como
logotipo del mismo un centauro, inspirado en el aplique de bronce con la
figura de un centauro de un recipiente
griego del siglo vi a. C. hallado en Los
Royos (Murcia).
En el ao 2006 se fueron perfilando
los objetivos del proyecto a medida que

Fig. 15.3.- El edificio que alberga la exposicin permanente del Museu dArqueologia de CatalunyaEmpries, as como otros servicios del conjunto arqueo
lgico, se encuentra ubicado en el sector noroccidental
de la Nepolis de Emporion (CIG). Ledifici que
allotja lexposici permanent del Museu dArqueologia
de Catalunya-Empries, aix com altres serveis del
conjunt arqueolgic, subica al sector nord-oest de la
Nepolis dEmporion (CIG).
158

dArqueologia de Catalunya, s un bon


exemple de linters suscitat pel llegat
grec peninsular durant aquests anys.

Les relacions de collaboraci cientfica establertes entre el Museo Arqueo


lgico Nacional a travs del Departamento de Antigedades Griegas y
Romanas, i el Museu dArqueologia de
Catalunya a travs de la seu dEmpries, van fer que a lany 2005 es plantegs la proposta de crear un centre
destinat a la documentaci del comer
i la presncia grega a Ibria. Es va proposar per al centre el nom dIberia
Graeca i es va optar com a logotip un
centaure, inspirat en laplic de bronze
amb la figura dun centaure dun recipient grec del segle vi a. C. trobat a Los
Royos (Murcia).
Fig. 15.4.- En el ao 2008, con motivo de la celebracin del centenario del inicio de las excavaciones de
Empries, se inaugur la nueva sala de la exposicin
permanente del museo que acoge la estatua original
de Asclepios, hallada en la Nepolis emporitana en
1909 (MAC-Empries). Lany 2008, amb motiu de
la celebraci del centenari de linici de les excavacions
dEmpries, es va inaugurar la nova sala de lexposici
permanent del museu que acull lesttua original
dAsclepi, trobada a la Nepolis emporitana lany
1909 (MAC-Empries).

avanzaban las gestiones administrativas para facilitar su creacin. La idea


inicial era crear una web cuyo peso
principal fuera una base documental
donde estuvieran recogidos todos los
objetos griegos publicados procedentes de yacimientos arqueolgicos de
la pennsula Ibrica. Se exclua de la
base de datos los objetos griegos de
procedencia desconocida y los que se
encontraban en colecciones o fondos
de museos, procedentes de compras o
de donaciones, cuyo origen se conoca
pero que correspondan a yacimientos
de fuera de la Pennsula. El objetivo era
unificar en una misma base de datos
todos los materiales que se encontraban publicados en diferentes artculos,

Fig. 15.5.- Portada del catlogo de la exposicin Los


griegos en Espaa. Tras las huellas de Heracles realizada en el Museo Arqueolgico Nacional de Atenas en
el ao 1998 (Museo Arqueolgico Nacional). Portada del catleg de lexposici Los griegos en Espaa.
Tras las huellas de Heracles realitzada al Museu Arqueolgic Nacional dAtenes lany 1998 (Museo Arqueolgico Nacional).

A lany 2006 es varen anar perfilant


els objectius del projecte a mesura que
avanaven les gestions administratives
per facilitar la seva creaci. La idea inicial era crear un web el pes principal
de la qual fos una base documental
on estiguessin recollits tots els objectes grecs publicats procedents de jaciments arqueolgics de la pennsula
Ibrica. Sexcloa de la base de dades
els objectes grecs de procedncia desconeguda i els que es trobaven en col
leccions o fons de museus, procedents
de compres o de donacions, lorigen de
les quals es coneixia per que corresponien a jaciments de fora de la Pennsula. Lobjectiu era unificar en una mateixa base de dades tots els materials que
es trobaven publicats en diferents articles, monografies o catlegs dexposicions. Algunes daquestes publicacions
eren de difcil consulta o quasi desconegudes per la seva escassa difusi. Per
aix, es va crear una fitxa de documentaci on es fixava la procedncia de lobjecte amb el seu context arqueolgic i
la seva cronologia. A ms, sassociaven
les fotografies i dibuixos publicats de la
pea i la seva bibliografia. Al costat daix, es van crear uns camps, per facilitar
la investigaci, que recollien la zona
de producci de lobjecte, la tcnica,
la forma, la tipologia i el seu estat de
conservaci. I tamb shi feia constar el
tipus de decoraci que presentava amb
la descripci de les escenes, els personatges, els elements secundaris i els
motius ornamentals (si es tractaven de
cermiques decorades, per exemple).
La base documental es preveia en castell, catal i angls i es concebia com
159

monografas o catlogos de exposiciones. Algunas de estas publicaciones


eran de difcil consulta o casi desconocidas por su escasa difusin. Para ello
se cre una ficha de documentacin
donde se contemplaba la procedencia
del objeto con su contexto arqueolgico
y su cronologa. Adems se asociaban
las fotografas y dibujos publicados de
la pieza y su bibliografa. Junto a ello,
se crearon unos campos, para facilitar
la investigacin, que recogan la zona
de produccin del objeto, la tcnica, la
forma, la tipologa y su estado de conservacin. Y tambin el tipo de decoracin que presentaban con la descripcin de las escenas, los personajes, los
elementos secundarios y los motivos
ornamentales (si se trataban de cermicas decoradas, por ejemplo). La base
documental se prevea en castellano,
cataln e ingls y se conceba como un
instrumento de documentacin necesario para avanzar en la investigacin
del patrimonio arqueolgico griego. Y
sobre todo tambin para difundir su conocimiento y potenciar los trabajos de
investigacin realizados hasta el momento. Junto a esta base documental
se cre tambin otros apartados, entre
ellos el de Museos, colecciones y yacimientos, Bibliografa y Novedades.
En el proceso de elaboracin del proyecto se crey tambin imprescindible
que el centro debera servir para formar
a jvenes investigadores en el campo
de la arqueologa griega, dada la actual
escasez de especialistas en este campo. As mismo, se entendi que Iberia
Graeca deba plantear en un futuro diferentes programas de investigacin
160

un instrument de documentaci necessari per avanar en la investigaci del


patrimoni arqueolgic grec. I era tamb per difondre el seu coneixement i
potenciar els treballs dinvestigaci realitzats fins al moment. Juntament amb
aquesta base documental es van crear
tamb altres apartats, entre ells el de
Museus, colleccions i jaciments, Biblio
grafia i Novetats.
En el procs delaboraci del projecte
es va considerar tamb imprescindible que el centre hauria de servir per a
formar joves investigadors en el camp
de larqueologia grega, donada lactual
escassetat despecialistes en aquest
camp. Aix mateix, es va entendre que
Iberia Graeca havia de plantejar en un
futur diferents programes dinvestigaFig. 15.6.- El logotipo del Centro Iberia Graeca, segn
diseo de Sara Olmos, se inspira en el centauro griego
de bronce procedente de Los Royos (Caravaca, Murcia) (CIG). El logotip del Centre Iberia Graeca,
segons disseny de Sara Olmos, est inspirat en el centaure grec de bronze procedent de Los Royos (Caravaca, Murcia) (CIG).

Fig. 15.7.- Diferentes pantallas de la web actual del


Centro Iberia Graeca: www.iberiagraeca.org (CIG).
Diferents pantalles del web actual del Centre Iberia
Graeca: www.iberiagraeca.org (CIG).
161

relacionados con el horizonte cultural


griego mediterrneo, sin el cual no se
entiende la colonizacin de Iberia ni su
interaccin con las sociedades ibricas
de la Antigedad.

ci relacionats amb lhoritz cultural


grec mediterrani, sense el qual no sentn la colonitzaci dIbria ni la seva
interacci amb les societats ibriques
de lAntiguitat.

Finalmente, el 16 de noviembre de
2006 se firma por parte de la Ministra de Cultura, Sra. Carmen Calvo Poyato, y el Conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran
Mascarell Canalda, el convenio de colaboracin para la creacin del Centro
de Documentacin sobre el comercio
y la presencia griega en Iberia (Iberia
Graeca), para el desarrollo de proyectos de investigacin, documentacin,
conservacin y difusin del patrimonio
arqueolgico (BOE nm. 56, de 6 de
marzo de 2007).

Finalment, el 16 de novembre de 2006


signen la Ministra de Cultura, Sra.
Carmen Calvo Poyato i el Conseller de
Cultura de la Generalitat de Catalunya,
el Sr. Ferran Mascarell Canalda, el conveni de collaboraci per a la creaci
del Centre de Documentaci sobre el
comer i la presncia grega en Ibria
(Iberia Graeca) per al desenvolupament de projectes dinvestigaci, documentaci, conservaci i difusi del
patrimoni arqueolgic (BOE nm. 56,
de 6 de mar de 2007).

A inicios del ao 2007 se abre la web


del proyecto (www.iberiagraeca.org), se
realizan las primeras reuniones y los
primeros trabajos de documentacin.
No obstante, no ser hasta el mes de
octubre de 2010 cuando las diferentes
administraciones pblicas deciden impulsar el centro, dotarlo de medios personales y materiales para su desarrollo
y ampliar sus objetivos.
En la actualidad, los objetivos del centro son:
1.- Crear y mantener una web (www.iberiagraeca.org) en la que se pueda disponer de toda la informacin proporcionada por la Arqueologa sobre la cultura
material griega de la pennsula Ibrica.
La base documental presenta los diferentes objetos que formaron parte del
comercio griego (cermicas, monedas,
162

A principis de lany 2007 sobre el web


del projecte (www.iberiagraeca.org),
i sefectuen les primeres reunions i
els primers treballs de documentaci.
No obstant aix, no ser fins al mes
doctubre de 2010 quan les diferents
administracions pbliques decideixen
impulsar el centre; dotar-lo de mitjans
personals i materials per al seu desenvolupament i ampliar el seus objectius.
En lactualitat, els objectius del centre
sn:
1.- Crear i mantenir un web (www.iberiagraeca.org) on es pugui disposar de
tota la informaci proporcionada per
lArqueologia sobre la cultura material
grega de la pennsula Ibrica. La base
documental presenta els diferents objectes que formaven part del comer
grec (cermiques, monedes, inscrip
cions, escultures, elements arquitect-

inscripciones, esculturas, elementos


arquitectnicos,) con su correspondiente ficha de documentacin, aparato
grfico y procedencia, con la finalidad
de poder facilitar su investigacin y difusin a travs de Internet. As mismo,
la web informa sobre las novedades de
la arqueologa griega en Espaa y Portugal, sobre los museos, colecciones y
yacimientos arqueolgicos y sobre las
publicaciones cientficas relacionadas
con el patrimonio cultural griego.

nics...) amb la seva corresponent fitxa


de documentaci, laparell grfic i la
procedncia, amb la finalitat de facilitar-ne la investigaci i la difusi a travs
dInternet. Aix mateix, el web informa
de les novetats de larqueologia grega a
Espanya i Portugal, dels museus, col
leccions i jaciments arqueolgics i de
les publicacions cientfiques relacionades amb el patrimoni cultural grec.
2.- Desenvolupar projectes de recerca
propis que facilitin el coneixement de
la presncia cultural grega i la seva interacci amb les societats de la pennsula Ibrica en poca antiga.
3.- Potenciar els projectes de recerca de
lEstat espanyol en larqueologia grega
mediterrnia i establir collaboracions
culturals amb les diferents institucions
cientfiques i universitats que desenvolupen aquesta lnia dinvestigaci.

2.- Desarrollar proyectos de investigacin propios que faciliten el conocimiento de la presencia cultural griega
y su interaccin con las sociedades de
la pennsula Ibrica en poca antigua.
3.- Potenciar los proyectos de investigacin del Estado espaol en la arqueologa griega mediterrnea, estableciendo
Fig. 15.8.- El cuento de Ricardo Olmos La dracma emporitana. Un relato de la antigua Empries, editado
en el ao 2008, es un ejemplo de la difusin cultural
del legado arqueolgico griego que quiere realizar el
Centro Iberia Graeca (MAC-Empries). El conte de
Ricardo Olmos La dracma emporitana. Un relat de
lantiga Empries, editat lany 2008, s un exemple
de la difusi cultural del llegat arqueolgic grec que vol
desenvolupar el Centre Iberia Graeca (MAC-Empries).

4.- Formar joves investigadors en el


camp de larqueologia grega i vincular-los als diferents projectes de documentaci i recerca del centre.
5.- Disposar dun programa de difusi
cultural i social del llegat com grec a la
Mediterrnia, com un element de cohesi de la identitat cultural mediterrnia.
El centre Iberia Graeca s gestionat per
un Consell Rector format per representants del Ministeri de Cultura de Espanya, del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i de lAjuntament de lEscala. Les seves activitats sn
coordinades pel Museo Arqueolgico
Nacional i pel Museu dArqueologia de
Catalunya i disposa dun Consell Cientfic constitut per diferents investiga163

colaboraciones culturales con las diferentes instituciones cientficas y Universidades que desarrollan esta lnea
de investigacin.
4.- Formar a jvenes investigadores
en el campo de la arqueologa griega
y vincularlos a los diferentes proyectos
de documentacin e investigacin del
centro.
5.- Disponer de un programa de difusin cultural y social del legado comn
griego en el Mediterrneo, como un
elemento de cohesin de la identidad
cultural mediterrnea.

dors de reconegut prestigi en el camp


de larqueologia grega peninsular.
Fsicament, la seu dIberia Graeca se
situa a ledifici de la Casa dels Forestals de Sant Mart dEmpries (lEscala,
Girona). Aquest edifici, destil modernista i construt lany 1910, es troba a
la Palaipolis dEmporion i des daqu
es coordinen les actuacions del centre.
En lactualitat, hi ha diferents investigadors treballant a la base documental
(que disposa ja de 2.500 fitxes dobjectes grecs) des del mateix Centre, el Mu-

El centro Iberia Graeca es gestionado


por un Consejo Rector formado por representantes del Ministerio de Cultura
de Espaa, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya y del
Ayuntamiento de lEscala. Sus actividades son coordinadas por el Museo
Arqueolgico Nacional y por el Museu
dArqueologia de Catalunya y cuenta
con un Consejo Cientfico constituido
por diversos investigadores de reconocido prestigio en el campo de la arqueologa griega peninsular.
Fsicamente, la sede de Iberia Graeca
se ubica en el edificio de la Casa de los
Forestales de Sant Mart dEmpries
(lEscala, Girona). Este edificio, de estilo
modernista y construido en el ao 1910,
se sita en la Palaiapolis de Emporion, y
desde l se coordinan las actuaciones
del centro. En la actualidad, hay diversos investigadores trabajando en la base
documental (que dispone ya de 2.500
fichas de objetos griegos) desde el mismo Centro, el Museo Arqueolgico
164

Fig. 15.9.- Fotografa de Josep Esquirol de los Ingenieros


Forestales del Estado una vez finalizada en el ao 1910
la construccin de la Casa de los Forestales en el ncleo
urbano de Sant Mart dEmpries, la Palaiapolis de
Emporion. Fotografia de Josep Esquirol dels Engi
nyers Forestals de lEstat un cop finalitzada lany 1910
la construcci de la Casa dels Forestals al nucli urb
de Sant Mart dEmpries, la Palaipolis dEmporion.

Nacional de Madrid y el Institut Catal


dArqueologia Clssica de Tarragona,
estando prevista la futura incorporacin al mismo de otras instituciones
del Estado espaol, como la Consejera
de Cultura de la Junta de Andaluca, y
tambin del Estado portugus.

seo Arqueolgico Nacional de Madrid i


lInstitut Catal dArqueologia Clssica
de Tarragona. Hi est prevista la futura incorporaci daltres institucions de
lEstat espanyol, com la Consejera de
Cultura de la Junta de Andaluca i tamb de lEstat portugus.

Esperemos que en un futuro cercano


Iberia Graeca pueda desarrollar sus programas de investigacin y difusin del
patrimonio arqueolgico griego y sea
tambin un foro de relacin entre los
distintos pases del Mediterrneo que
formaron parte, y que siguen formando
parte, del legado cultural griego.

Esperem que en un futur proper Iberia Graeca pugui desenvolupar els seus
programes dinvestigaci i difusi del
patrimoni arqueolgic grec i sigui tamb un frum de relaci entre els diferents pasos de la Mediterrnia que varen formar part, i continuen formant
part, del llegat cultural grec.

Fig. 15.10.- Estado actual de la Casa de los Forestales de Sant Mart dEmpries, junto a la iglesia del siglo xvi,
despus de los trabajos de adecuacin y restauracin efectuados en el ao 2011 para ubicar la sede del Centro
Iberia Graeca (CIG). Estat actual de la Casa dels Forestals de Sant Mart dEmpries, al costat de lesglsia del
segle xvi, desprs dels treballs dadequaci i restauraci efectuats lany 2011 per a ubicar la seu del Centre Iberia
Graeca (CIG).
165

BIBLIOGRAFA Y SITIOS WEB


BIBLIOGRAFIA I LLOCS WEB

AA.VV., Josep Puig i Cadafalch, Empries i LEscala, Catlogo de la exposicin, Sant Mart
dEmpries (junio-septiembre de 2001), Girona, 2001.
AA.VV., El Museo de Arte Ibrico El Cigarralejo de Mula. Murcia. La coleccin permanente, Murcia,
2005.
AA.VV., LEsculapi. El retorn del du, Catlogo de la exposicin, Museu dArqueologia de Catalunya-Barcelona (octubre 2007-febrero 2008), Girona, 2007.
AA.VV., 1908-2008. 100 anys dexcavacions arqueolgiques a Empries, Catlogo de la exposicin,
Sant Mart dEmpries (julio-septiembre 2008), Girona, 2008.
Almagro, M., Las inscripciones ampuritanas griegas, ibricas y latinas, Monografas Ampuritanas
II, Barcelona, 1952.
Almagro, M., Las necrpolis de Ampurias, Vol. 1. Introduccin y necrpolis griegas, Monografas
Ampuritanas III, Barcelona, 1953.
Aquilu, X. (dir.), Intervencions arqueolgiques a Sant Mart dEmpries (1994-1996). De
lassentament precolonial a lEmpries actual, Monografies Emporitanes 9, Girona, 1999.
Aquilu, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J., Empries. Guies del Museu dArqueologia de
Catalunya, Tarragona, 1999 (versin en ingls 2000 y en griego 2008).
Arribas, A. et alii, El barco del Sec (Costa de Calvi, Mallorca). Estudio de los materiales, Palma de
Mallorca, 1987.
Barber, J., Sanmart, E., Arte griego en Espaa, Barcelona, 1987.
Bolaos Atienzi, M.J., Historia de los museos en Espaa. Memoria, cultura, sociedad, 2 ed., Gijn,
2008.
Buscat, Ll., La colnia grega de Rhode, Roses, 1999.
Cabrera, P., La presencia griega en Iberia: un siglo de investigaciones, Boletn del Museo Arqueolgico Nacional 19, Madrid, 2001, 52-71.
Cabrera, P., Snchez, C. (eds.), Los griegos en Espaa. Tras las huellas de Heracles, Catlogo de la
exposicin en el Museo Arqueolgico Nacional de Atenas (mayo-julio de 1998), Madrid, 1998.
Cabrera, P., Santos, M. (eds.), Cermiques jnies dpoca arcaica: centres de producci i comercialitzaci al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empries els dies 26 al
28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 2000.
Cabrera, P., Olmos, R., Sanmart, E. (eds.), beros y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio
Internacional celebrado en Empries (3-5 abril de 1991), Huelva Arqueolgica XIII (2 vols),
Huelva, 1994.
166

Cabrera, P., Rouillard, P., Verdanck-Pirard (eds.), El vaso griego y sus destinos, Catlogo de la
exposicin en el Museo Arqueolgico Nacional (2004-2005), Madrid, 2004.
Cans, I., Lepigrafia grega a Catalunya, Debrecen, 2002.
Carpenter, R., The Greeks in Spain, New York, 1925.
Chaves, F. (ed.), Griegos en Occidente, Sevilla, 1992.
Da Rocha Pereira, M.H. (coord.), Vasos gregos em Portugal: aqum das Colunas de Hrcules,
Catlogo de la exposicin, Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa (enero-septiembre 2007),
Lisboa, 2007.
De Hoz, J., Ensayo sobre la epigrafa griega de la pennsula Ibrica, Veleia 12 (1995), Vitoria,
1997, 51-179.
De Hoz, M. P., Epigrafa griega en Hispania, Epigraphica LIX, Faenza, 1997, 29-96.
Domnguez, A., Los griegos en Iberia. Protohistoria y Antigedad en la pennsula Ibrica, vol. I,
Madrid, 2007.
Domnguez, A., Snchez, C., Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Archaic and Classical Periods, Leiden, 2001.
Fernndez Gmez, J.H., Gua del Museo Monogrfico del Puig de Molins, Madrid, 1983.
Fernndez, J. H., Maluquer, J., Picazo, M., Corpus Vasorum Antiquorum. Muse dEivissa 1, Espagne 6, Barcelona, 1987.
Garca y Bellido, A., Los hallazgos griegos en Espaa, Madrid, 1936.
Garca y Bellido, A., Hispania Graeca, I-III, Barcelona, 1948.
Garca Cano, J. M., Cermicas griegas de la regin de Murcia, Murcia, 1982.
Garca Alfonso, E., Martnez Enamorado, V., Morgado, A., Museos Arqueolgicos de Andaluca,
2 vols, Mlaga, 1995 y 1999.
Gonzlez Canales, F., Serrano, L., Llompart, J., El emporion fenicio precolonial de Huelva (ca
900-700), Coleccin Historia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2004.
Jimnez, J., Ortega, J., La cermica griega en Extremadura, Cuadernos Emeritenses 28, Mrida,
2004.
Lpez de la Orden, M.D., Garca Alfonso, E., Cdiz y Huelva, puertos fenicios del Atlntico, Catlogo de la exposicin en el Museo de Cdiz, Museo de Huelva y Centro Cultural Cajasol de
Sevilla (2010-2011), Madrid, 2010.
Maluquer, J., Picazo, M., Martn, A., Corpus Vasorum Antiquorum. Muse Monographique
dUllastret, Espagne 5, Barcelona, 1984.
Manso, E., La coleccin de materiales de Galera en el Museo Arqueolgico Nacional. Historia
de su formacin y exposicin, en J. Pereira, T. Chapa, A. Madrigal, A. Uriarte, V. Mayoral
(eds.), La necrpolis ibrica de Galera (Granada). La coleccin del Museo Arqueolgico Nacional,
Madrid, 2004, 169-183.
Mir, M. T., La cermica tica de figures roges de la ciutat grega dEmporion, Monografies Emporitanes 14, Barcelona, 2006.
167

Nieto, X., Santos, M., El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicen, Monografies del CASC 7, Girona,
2008.
Olcina, M., Ramn, J. J. (eds.), Huellas griegas en la Contestania ibrica, Catlogo de la exposicin
en el Museo Arqueolgico de Alicante (abril-octubre 2009), Alicante, 2009.
Olmos, R., Historiografa de la presencia y del comercio griego en Espaa, Boletn de la Asociacin de Amigos de la Arqueologa 30-31, Madrid, 1991, 123-133.
Olmos, R., Las inquietudes de la imagen ibrica: diez aos de bsquedas, Revista de Estudios
Ibricos 2, Madrid, 1996, 65-90.
Prez, R., Olcina, M., Soler, J., Musealizacin de la Illeta dels Banyets. Gua de Visita (El Campello, Alicante), Alicante, 2006.
Picazo, M., La cermica tica de Ullastret, Barcelona, 1977.
Puig, A. M., Martin, A., La colnia grega de Rhode (Roses, Alt Empord), Srie Monogrfica 23,
Museu dArqueologia de Catalunya-Girona, Girona, 2006.
Rodrguez-Ariza, M.O., Tutugi. Nuevos trabajos, en A. M. Adroher, J. Blnquez (eds.), Ier
Congreso Internacional de Arqueologa Bastetana (Baza, 2008), Serie Varia, n. 9, Universidad de
Granada y Universidad Autnoma de Madrid, Madrid, 2008, 317-333.
Rodrguez Somolinos, H., Inscriptiones Graecae Antiquissimae Iberiae, en J. Mangas, D. Plcido (eds.), Testimonia Hispaniae Antiquae II A, Madrid, 1998, 333-362.
Rouillard, P., Les Grecs et la Pninsule Ibrique du VIIIe au IVe sicle avant Jsus-Christ, Paris,
1991.
Ruiz, A., Rsquez, C., Hornos, F., Las necrpolis ibricas en la Alta Andaluca, en J. Blnquez,
V. Antona (eds.), Congreso de Arqueologa Ibrica: las necrpolis (Madrid, 1991), Madrid, 1992,
397-430.
Tras, G., Cermicas griegas de la pennsula Ibrica, 2 vols., The William L. Bryant Foundation,
Valencia, 1968.
Villaronga, L., Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC., Complements dActa Numismtica 2, Barcelona, 1997.
Villaronga, L., Les monedes de plata dEmporion, Rhode i les seves imitacions. De principi del segle
III aC fins a larribada dels romans, el 218 aC., Complements dActa Numismtica 5, Barcelona,
2000.
Villaronga, L., Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC, Complements dActa Numismtica 7, Barcelona, 2002.
Villaronga, L., La plata emporitana: de la Segona Guerra Pnica, final del segle III aC, Complements dActa Numismtica 8, Barcelona, 2003.

168

SITIOS WEB

LLOCS WEB

ASOCIACIN PROFESIONAL DE MUSELOGOS


DE ESPAA

ASSOCIACI PROFESSIONAL DE MUSELEGS


DE ESPANYA

Web de esta asociacin privada, cuyo principal recurso es la Revista de Museologa, que
publica artculos sobre el mundo de los museos, gestin, historia, colecciones...

Web daquesta associaci privada, el principal


recurs del qual s la Revista de Museologa, que
publica articles sobre el mn dels museus,
gesti, histria, colleccions

www.apme.es

www.apme.es

CONSORCIO BEROS DEL BAJO ARAGN

CONSORCI IBERS DEL BAIX ARAG

Proyecto, de contenido turstico, creado para


promocionar el patrimonio ibrico del Bajo
Aragn. Se trata de una red de centros de
interpretacin temticos que abordan los
diversos aspectos de la cultura ibrica y sus
relaciones con otros pueblos. Se ofrece, tambin, informaciones para visitar diferentes
yacimientos.

Projecte, de contingut turstic, creat per promocionar el patrimoni ibric del Baix Arag.
Es tracta duna xarxa de centres dinterpretaci temtics que tracten diversos aspectes de
la cultura ibrica i les seves relacions amb
altres pobles. Sofereix, tamb, informacions
per visitar diferents jaciments.
www.iberosenaragon.net

www.iberosenaragon.net
DIRECTORI DE MUSEUS ESPANYOLS
DIRECTORIO DE MUSEOS ESPAOLES

Web del Ministerio de Educacin, Cultura


y Deporte que permite acceder a informaciones sobre numerosos museos espaoles:
direcciones, telfonos, correos electrnicos,
horarios y datos sobre colecciones.
www.mcu.es/directoriomuseos

Web del Ministerio de Educacin, Cultura y


Deporte que permet accedir a informacions
sobre diversos museus espanyols: adreces, telfons, correus electrnics, horaris i dades de
les colleccions.
www.mcu.es/directoriomuseos

Especialmente, es interesante para las colecciones arqueolgicas griegas la web del Museo
Arqueolgico Nacional: http://man.mcu.es/

Especialment, s interessant per les col


leccions arqueolgiques gregues el web del
Museo Arqueolgico Nacional: http://man.
mcu.es/

MUSEO ARQUEOLGICO DE ALICANTE

MUSEO ARQUEOLGIC DALACANT

Web de uno de los museos arqueolgicos


ms innovadores en la museografa espaola. Informaciones prcticas sobre la visita y
sobre la coleccin. Igualmente acceso al yacimiento de la Illeta dels Banyets, con datos
prcticos e histricos.

Web dun dels museus arqueolgics ms innovadors en la museografia espanyola. Informacions prctiques sobre la visita i sobre la
collecci. Igualment facilita informaci sobre el jaciment de la Illeta dels Banyets, amb
dades prctiques i histriques.

www.marqalicante.com

www.marqalicante.com

169

MUSEOS DE PORTUGAL

MUSEUS DE PORTUGAL

Pgina que recoge informaciones sobre los


museos portugueses, con datos de contacto
y reseas sobre las colecciones y su historia.

Pgina que recull informacions sobre els


museus portuguesos, amb dades de contacte i ressenyes sobre les colleccions i la seva
histria.

www.museusportugal.org

www.museusportugal.org
MUSEU DARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

Web sobre los museos y yacimientos arqueolgicos gestionados por la Generalitat de Catalunya con informacin sobre su situacin,
horarios, actividades y servicios. Igualmente
permite acceder a la Ruta dels Ibers, con informaciones y actividades sobre los yacimientos arqueolgicos ibricos abiertos al pblico
en Catalunya.

MUSEU DARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

www.mac.cat

www.mac.cat

Hay que resaltar que dentro de esta web se


encuentra toda la informacin relacionada
con la colonia griega de Emporion, el conjunto
arqueolgico de Empries, una sede del Museu dArqueologia de Catalunya: www.mac.
cat/Seus/Empuries

Cal destacar que dins daquest web es troba


tota la informaci relacionada amb la colnia grega dEmporion, el conjunt arqueolgic
dEmpries, una seu del Museu dArqueologia de Catalunya: www.mac.cat/Seus/Empries

PATRIMONIO DE CASTILLA-LA MANCHA

PATRIMONI DE CASTELLA-LA MANXA

Web de esta Comunidad Autnoma que recoge tanto la red de Parques Arqueolgicos
como los yacimientos y museos de gestin
directa. Est especialmente enfocada a la planificacin de visitas culturales.

Web daquesta Comunitat Autnoma que recull tant la xarxa de Parcs Arqueolgics com
els jaciments i museus de gesti directa. Est
especialment destinat a la planificaci de visites culturals.

www.patrimoniohistoricoclm.es

www.patrimoniohistoricoclm.es

PORTAL DE MUSEOS DE ANDALUCA

PORTAL DE MUSEUS DE ANDALUSIA

Recoge los museos y conjuntos arqueolgicos


y monumentales gestionados por la Comunidad Autnoma, con informaciones prcticas
de visita, colecciones y actividades. Igualmente, recoge tambin datos de los museos municipales y privados. Permite descargar los artculos completos de la Revista Musa, dedicada
al mundo de la museologa en general, con
especial incidencia en Andaluca.

Recull els museus i conjunts arqueolgics i


monumentals gestionats per la Comunitat
Autnoma, amb informacions prctiques de
visita, colleccions i activitats. Igualment,
recull tamb dades dels museus municipals
i privats. Permet descarregar els articles complerts de la Revista Musa, dedicada al mn de
la museologia en general, amb especial incidncia a Andalusia.

www.juntadeandalucia.es/cultura/museos

www.juntadeandalucia.es/cultura/museos

170

Web sobre els museus i jaciments arqueolgics gestionats per la Generalitat de Catalunya amb informaci sobre la seva ubicaci,
horari, activitats i serveis. Igualment permet
accedir a la Ruta dels Ibers, amb informa
cions i activitats sobre els jaciments arqueolgics ibrics oberts al pblic de Catalunya.

RUTA IBRICA VALENCIANA

RUTA IBRICA VALENCIANA

Recoge datos e informaciones sobre los yacimientos ibricos de la provincia de Valencia,


la mayora de ellos de visita libre.

Recull dades i informacions sobre els jaciments ibrics de la provncia de Valncia, la


major part dells de visita lliure.

www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_iberica_valenciana

www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_iberica_valenciana

VIAJE AL TIEMPO DE LOS IBEROS

VIATGE AL TEMPS DELS IBERS

Web del Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica que ofrece informaciones para visitar diversos museos y zonas arqueolgicas ibricas
puestas en valor, especialmente, en la provincia de Jan.

Web del Centro Andaluz de Arqueologa


Ibrica que ofereix informacions per visitar
diversos museus i zones arqueolgiques ibriques posades en valor, especialment, a la
provncia de Jan.

www.viajealtiempodelosiberos.com

www.viajealtiempodelosiberos.com

171

IBERIA GRAECA.
EL LEGADO ARQUEOLGICO GRIEGO EN
LA PENNSULA IBRICA
Instituciones editoras | Institucions editores |
Editing institutions |
Centro Iberia Graeca (Ministerio de Educacin,
Cultura y Deporte de Espaa; Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ajuntament de lEscala)
Instituto Cervantes de Atenas

Coordinadores | Coordinadors | Coordinators


|
Xavier Aquilu (Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca-Museo
Arqueolgico Nacional)

Autores | Autors | Authors |


Martn Almagro-Gorbea (Real Academia de la
Historia)
Xavier Aquilu (Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)
Eusebi Ayensa (Instituto Cervantes de Atenas,
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona)
Pedro Bdenas de la Pea (CSIC-Instituto de
Lenguas y Culturas del Mediterrneo)
Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca -Museo
Arqueolgico Nacional)
Sebastin Celestino (Unidad Asociada Universidad Autnoma de Madrid/Instituto de
Arqueologa de Mrida del CSIC)
Mara Paz de Hoz (Universidad de Salamanca)
Adolfo J. Domnguez (Universidad Autnoma
de Madrid)
Eduardo Garca Alfonso (Junta de Andaluca,
Delegacin de Cultura de Mlaga)
Ricardo Olmos (CSIC-Instituto de Historia)
Jos Prez Ballester (Universitat de Valncia)
Pere P. Ripolls (Universitat de Valncia)
Arturo Ruiz (Centro Andaluz de Arqueologa
Ibrica. Universidad de Jan)
Carmen Snchez (Universidad Autnoma de
Madrid)

Fotografas | Fotografies | Photographs |

Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica


Fundacin LAlcdia
172

Globusvisi
Instituto Cervantes de Atenas
Museo Arqueolgico de Alicante
Museu dArqueologia de Catalunya-Barcelona
Museu dArqueologia de Catalunya-Girona
Museu dArqueologia de Catalunya-Empries
Museu dArqueologia de Catalunya-Ullastret
Museo Arqueolgico Nacional (Madrid)
Y las instituciones o referencias que se relacionan en las figuras/I les institucions o referncies que es relacionen en les figures/ And the
institutions or references that are given in the
figures/ .

Diseo grfico | Disseny grfic | Graphic


design |
Sara Olmos

Traducciones | Traduccions | Translations |

Traduccin catalana/Traducci catalana/Catalan


translation/ :
Sara Martnez (Centre Iberia Graeca-Museu
d'Arqueologia de Catalunya)
Jordi Nierga (Generalitat de Catalunya)
Traduccin inglesa | Traducci anglesa | English
translation | :
Veronica Lambert
Traduccin griega | Traducci grega | Greek
translation | :
Nanna Papanicolau (Instituto Cervantes de Atenas)

Agradecimientos | Agraments | Acknowledgements |


David Aquilu
Gaiet Bigars (Arquitecto tcnico)
Beatriz Domingo (Museo Arqueolgico Nacional)
Aurora Martn (Museu dArqueologia de Catalunya-Ullastret)
Manuel Olcina (Museo Arqueolgico de Alicante)
Antoni Rojas (Institut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural)
Helena Romags (Generalitat de Catalunya)
Paquita Saballs (Ajuntament de lEscala)
Mercedes Tendero (Fundacin LAlcudia)

CENTRO IBERIA GRAECA


(www.iberiagraeca.org)

Consejo Rector | Consell Rector | Advisory


Board |
Jess Prieto de Pedro
Director General de Bellas Artes y Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas. Ministerio
de Educacin, Cultura y Deporte
Joan Pluma
Director General del Patrimonio Cultural.
Generalitat de Catalunya
Estanislau Puig
Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de
lEscala (Girona)
Carles Jaume
Subdelegado del Gobierno en Girona. Delegacin del Gobierno de Espaa en Catalunya
Enrique Varela
Subdirector General de los Museos Estatales.
Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte
Andrs Carretero
Director del Museo Arqueolgico Nacional
Xavier Llovera
Director del Museu dArqueologia de Catalunya
Paloma Cabrera
Jefa del Departamento de Antigedades Griegas
y Romanas del MAN
Xavier Aquilu
Responsable cientfico del Centro Iberia Graeca

Consejo Cientfico | Consell Cientfic | Scientific Board |


Sebastin Celestino (Investigador de la Unidad
Asociada Universidad Autnoma de Madrid/
Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)
Adolfo J. Domnguez (Catedrtico de Historia
Antigua de la Universidad Autnoma de Madrid)
Jos M. Garca Cano (Conservador del Museo
de Murcia)
Maite Mir (Arqueloga territorial de Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya)
Ricardo Olmos (Profesor de Investigacin del
Instituto de Historia del CSIC)
Jos Prez Ballester (Profesor titular de Arqueologa de la Universitat de Valncia)
Pierre Rouillard (Director del Centre Ren Ginouvs, CNRS, Paris)
Arturo Ruiz (Catedrtico de la Universidad de
Jan. Director del Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica)

Carmen Snchez (Profesora titular de Arte Antiguo de la Universidad Autnoma de Madrid)


Joan Sanmart (Catedrtico de Arqueologa de la
Universitat de Barcelona)

Responsables cientficos | Responsables


cientfics | Scientists responsable |
Xavier Aquilu (Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera (Centro Iberia Graeca-Museo
Arqueolgico Nacional)

Documentalistas | Documentalistes | Documentalists |


Beatriz Domingo (Museo Arqueolgico Nacional)
Javier Sicilia (Museo Arqueolgico Nacional)
Faustino Prez (Institut Catal dArqueologia
Clssica)

Gestin informtica | Gesti informtica |


Computer Management |
Diego Javier Gil

Gestin Administrativa | Gesti Administrativa | Administrative management |


Sara Martnez (Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)

Diseo grfico | Disseny grfic | Graphic


design |
Sara Olmos

Direccin postal | Adrea postal | Postal


address |
Centro Iberia Graeca
Casa dels Forestals de Sant Mart dEmpries
C/ de la Miranda, 4
E-17130 Sant Mart dEmpries (LEscala, Girona, Espaa)
Tel. 972 77 05 84; Tel. 972 77-20-83
email: informacin@iberiagraeca.org

173

INSTITUTO CERVANTES
(www.cervantes.es)

Director | Director | Director |


Vctor Garca de la Concha

Directora de Cultura | Directora de Cultura |


Director of Culture |
Montserrat Iglesias Santos

Subdirectora de Cultura | Sotsdirectora de


Cultura | Assistant Director of Culture |
Juana Escudero Mndez

Jefe del Departamento de Actividades Culturales | Cap del Departament dActivitats


Culturals | Head of the Cultural Activities
Departament |
Ernesto Prez Ziga

Responsable del rea de Ciencia e Historia |


Responsable de lrea de Cincia i Histria |
Head of the Science and History Area |

Almudena Prez de Armin

174

Instituto Cervantes de Atenas


DEPARTAMENTO DE CULTURA
http://atenas.cervantes.es

Director | Director | Director |


Eusebi Ayensa

Gestora Cultural | Gestora cultural | Cultural


Management |

Nanna Papanicolau

Auxiliar de cultura | Auxiliar de cultura |


Assistant cultura |

Brbara Papadopulu

Direccin postal | Adrea postal | Postal address |


Instituto Cervantes de Atenas
Mitropleos 23,
GR-10557 ATENAS (GRECIA)
Tel. +30 210.3634117
Fax. +30 210.3647233
email: cultate@cervantes.es

You might also like