Professional Documents
Culture Documents
509
510
BULLETIN HISPANIQUE
511
syllables are customarily applied to the thatched farrahouses set in the midst of Valen cian market gardens. But this barraca will be unusually versatile, taking to wheels and
travelling about the countryside when it wearies of staying in one place, setting up
its house in the squares and the market places of towns and villages ail over Spain.
For this barraca is a theatrical venture, undertaken with government sanction by students at the University of Madrid who are planning to revive the old Spanish classics
and produce the newest experimental plays.
The project was announced in Decemberwith all the impressiveness which accompanies officiai acts of the new Spanish Republic2. No one person has taken crdit for
it, but one of its moving spirits s Federico Garcia Lorca., and anyone who knows the
sociable ways of that young poet can set the scene in which the plan was probably
evolved a Madrid caf after midnight, blue smoke blurring the lights, a group of
students around a marble-topped table spotted with tall glasses of caf con leche, everybody bursting with ideas, talking all together, until gradually the conversation and
the attention focussed on the thtre, the things Garca Lorca was saying about it,
the possibility of having one of their own.
But this is much more than a bit of midnight enthusiasm. It has been acceptad by
the Republic as an integral part of its educational plan, has been granted the officiai
approval of the Minister of Education 3 and given a state subsidy of three hundred
thousand pesetas with which to meet expenses. The expenses will be limited to materials demanded by the productions, for none of the people engaged in the enterprise
will be professionals or receive salaries. All of them will be students, or friends of the
idea. The prsident of the board of directors will be the prsident of the Spanish Stu
dents Union 4.
The project will center at first in Madrid. Its sponsors hope that it will sprea^d from
there to other university centers of Spain such as Granada, Sevilla, Salamanca, Bar
celona 6.
La Barraca , says 6 Seor Garca Lorca, explaining the enterprise, a will
really be two barracas, one permanent, in Madrid, placed preferably in a
2. C'est peu prs vers cette date que le projet d'organisation et le budget de
La Barraca, dress au cours d'un congrs de la Union Federal de Estudiantes Hispanos
(U. F. E. H.) en octobre 1931, est prsent avec succs par le professeur et dput
socialiste Fernando de los Ros Marcelino Domingo, alors ministre de l'Instruction
publique. Tmoignage oral de M. Pedro Miguel Gonzlez Quijano, actuellement haut
fonctionnaire la Direction du Tourisme de Madrid, qui fut secrtaire gnral de La
Barraca depuis sa fondation jusqu'au Congrs de l'U. F. E. H. tenu Valence en
fvrier 1933. Selon lui, un remaniement serait alors intervenu dans l'quipe de La Bar
raca, dont le recrutement aurait t dsormais plus dlibrment orient gauche .
Dclarations de M. Gonzlez Quijano Marie Laffranque, 18 septembre 1957.
3. Le budget propos par l'U. F. E. H. avait t dfendu devant las Cortes par
Fernando de los Ros, devenu entre temps ministre de l'Instruction publique : tmoi
gnage oral de M. Gonzlez Quijano, mme entrevue.
4. Ces dispositions, presque toutes confirmes par Lorca au cours d'interviews ult
rieurs, devaient rester en vigueur jusqu' la guerre civile. Le dernier point se trouve
encore confirm publiquement en avril 1936. Cf. : t L'actuaio de La Barraca , La
Publicitat, Barcelone, 12 avril 1936, p. 3. (Mise au point au sujet d'une dissension
probable entre Lorca et certains lments de La Barraca, ou plus gnralement de
l'U. F. E. H.)
5. De tels centres dramatiques universitaires furent, en effet, crs Barcelone
{Teatre Universitari de Catalunya), Valence (El Buho).
6. Cet interview a srement eu lieu en espagnol. Lorca lisait le franais et tait
capable de le parler ; mais il ne parlait pas anglais.
512
BULLETIN HISPANIQUE
public park, where plays will be presented while the students are at work in
the wmter time7; the other, the wandering barraca, the caravan thtre,
will go on wheels through the outskirts of Madrid and into La Mancha on
week-ends and holidays. And in the suramer we will tour Spain. We will
hve an omnibus for the actors, and a truck with two tents, one for men
and one for women. That will also carry the scenery. Students will do ail the
work -students in Architecture will make the barracas and go along with
us in the caravan to do the stage setting and the assembling, students in
Philosophy will collborate with the group of poets on the executive committee 8.
I myself will be writing new things and helping with the od ones 9. So
will Vicente Aleixandre, our critic, ail serenity and sens of balance. So will
Manolo Altoguirre, the ngel of La Barraca, who is going to the Amazon 10
to write a poem. And Luis Cernuda11, and many others.
The thtre is especially adapted to educational purposes hre in Spain.
It used to be the most important means of popular instruction, popular
exchange of ideas. In the days of Lope de Rueda it was just such a thtre
on wheels as we are planning now. It went into ail the villages, and gave ail
the famous old plays which foreigners fnd so marvpllous, and which are so
badly neglected in Spain. Outside of Madrid today the thtre, which is in
its very essence a part of the life of the people, is almost dead, and the
people suffer accordingly, as they would if they had lost eyes or ears or
sens of taste. We are going to give it back to them in the terms in which
they used to know it, with the very plays they used to love. We are also
7. Cette partie du projet nous a t confirme par M. Gonzalez Quijano au cours
de l'entrevue dj mentionne (18 septembre 1957) ; selon ses dclarations, la Bar
raque madrilne, projete, laquelle la troupe elle-mme devait emprunter son nom,
rpondait une intention particulire ; elle aurait abrit une sorte de thtre-tmoin,
qui aurait oppos son exprience aux ralisations du thtre commercial de la capi
tale, tant par la qualit des spectacles que pour leur accessibilit au public le moins
fortun.
8. La Barraca compta effectivement parmi ses collaborateurs de nombreux tu
diants
de lettres ( Philosophy quivaut ici Filosofa y Letras ), et des tudiants
en architecture tels que Luis Felipe Vivanco, Luis Garnir, Lacasa et C. Senz de la
Calzada, auteur d'un article sur cette troupe (Senz de la Calzada, C. : El teatro uni
versitario
espaol La Barraca. Amrica, Mxico, agosto 1940, p. 35-37). Ces rense
ignements,
que nous tenons de M. Gonzalez Quijano (18 septembre 1957), concordent
avec les prcisions recueillies par Mlle E. Trpanier, ibid., p. 8.
9. Ce projet ne fut pas ralis.
10. Il voulait y suivre la mission d'exploration ds lors projete par le capitaine
d'aviation Francisco Iglesias, avec l'appui du gouvernement rpublicain, mais dcom
mande en novembre 1935, la suite d'intrigues politiques. Cf. Carlos Morla Lynch,
En Espaa con Federico Garcia Lorca, Magrid, Aguilar, 1957, p. 1 86 et 468.
11. Le pote Luis Cernuda devait participer galement aux activits des Missions
pdagogiques. Sa prsence parmi les missionnaires est signale deux reprises dans
les Comptes rendus des Missions : cf. Patronato de Misiones Pedaggicas, sept. 1931diciembre 1933, Madrid, 1934, et Memoria de la Misin pedaggico-social en Sanabria
(Zamora). Resumen de trabajos realizados el ao 1934, Madrid, 1935 ; il aurait aussi
collabor l'organisation gnrale des Missions (dclaration orale de M. Jos Luis
Cano Marie Laffranque, Toulouse, 15 novembre 1957).
513
going to give them new plays, plays of today 12, done in the modem manner,
explained ahead of time very simply, and presented with that extreme sim
plification
which will be necessary for the success of our plan and which
makes the experimental thtre so interesting.
We are going to try ail sorts of things at first, and gradually work out
the type and the technique that wins the best response. For instance, we
want to put on the famous El mgico prodogioso in two ways, on two succeeding nights -the first oldfashioned, realistic, the second simplified, stylized, as new as the latest experiment and as old as the most ancient tech
nique of stage setting and gesture. We will watch to see which the audience
prefers 13.
12. Projet non ralis, part le montage dialogu de la Tierra de Alvar Gonzlez,
d'Antonio Machado, cr (selon MUe Trpanier, ibid., p. 36) durant l't 1933.
13. Ce projet ne fut pas men bien. Mais il faut signaler, dans un esprit analogue,
la prsentation de l'Auto Sacramental La vida es sueo, et celle de Fuenteovejuna, dans
des dcors trs modernes de Benjamin et Alberto Snchez (voir les photographies
prsentes par M11* Trpanier en appendice sa thse complemen.ta.ire, ibid., et celle
qui illustre l'article En la Universidad La Barraca , La Libertad, Madrid, Io de
noviembre 1932, p. 5). Selon le premier secrtaire gnral de La Barraca, qui assista
et participa au montage de Fuenteovejuna, une discussion pralable eut lieu entre les
membres de la troupe pour savoir si on prsenterait une reconstitution archologique,
ou une transposition de la pice dans le style moderne. On sait par Lorca lui-mme
que cette dernire solution prvalut. La Barraca prsentait, et annonait une anthol
ogiede Fuenteovejuna
. Son directeur avait mis de ct tout le drame politique et
"
s'tait born suivre le drame social (cf. A proposit de La dama boba . Garca
Lorca i el teatre classic espanyol , Mirador, Barcelona, 19 septembre 1935, p. 5 ;
reproduit in Bull, hisp., LVIII, n 3, juillet-septembre 1956, p. 336-338). Cela consis
tait
notamment couper tous les passages de la pice de Lope o apparaissent les
Rois Catholiques : tmoignages de M. Enrique Canito, directeur de nsula ( Marie
Laffranque, Madrid, 13 septembre 1957), qui assistait aux reprsentations de Santan
der
en 1933, de M. Charles David Ley (voir ci-dessous) et de M. Gonzlez Quijano.
Ce dernier affirme que les personnages portaient des costumes, conus par Alberto
Snchez, inspirs de l'habillement contemporain. Le commandeur tait habill en
cacique de village et portait un costume en velours ctel trs raide, symbole de la
rigidit de son pouvoir ; les personnages de sa suite portaient l'uniforme des gardes
jurs , gardes arms contrls par les autorits publiques, mais pays par les grands
propritaires fonciers pour lutter contre le maraudage sur leurs domaines. Dclara
tions
de M. Gonzlez Quijano Marie Lalranque, 18 septembre 1957. M. Charles
David Ley ajoute qu'en 1934, Santander, on projetait sur le rideau baiss, la fin
de Fuenteovejuna, l'image d'une faucille, d'un symbolisme clair et nettement orient
son avis (cf. ci-dessous, n. 2) : lettre de M. C. D. Ley, publie par The Times Litterary
Supplment, London, 30th August 1957 ; lettres et dclarations orales Marie Laf
franque
: London, 19 janvier 1958, Salamanca, 28 mars 1958, Arras, 23 juin 1958.
L'une au moins des coupures pratiques par Lorca dans Fuenteovejuna l'intention
de La Barraca, la suppression de l'pisode final des Rois Catholiques, est confirme
publiquement par un autre tmoin : le regrett Silvio D'Amico, professeur et historien
du thtre, qui assistait aux reprsentations de l't 1935 Santander. Il rapporte
aussi la conversation, mi en espagnol, mi en italien, qu'il eut cette occasion avec le
directeur de La Barraca. Les circonstances politiques retardrent malheureusement
d'une dizaine d'annes la publication de ce tmoignage, paratre dans la prochaine
dition Aguilar des Obras Completas de Lorca, et dj recueilli par M. Ubaldo Bardi,
qui a eu l'amabilit de nous le communiquer. Cf. Silvio D'Amico, Incontro con Fede-
514
BULLETIN HISPANIQUE
515
His popularity with the students is echoed by the students popularity with the
new Republican government. Behind the officiai sanction of this venture, behind the
tangible vidence of approval in that three hundred thousand pesetas subsidy for La
Barraca17, is a tale that has not yet been told the story of the students part in the
rvolution, and in the prerevolutionary activities, that made the Republic possible.
This caravan thtre, which is to take od dramas and new ones to the people, is the
direct outcome of drama in real life.
Mildred ADAMS.
II
En la Universidad La Barraca1
La Barraca de los estudiantes se ha instalado por unos das en el Paraninfo de la
Universidad. Nos ha tocado asistir a la representacin del auto de Caldern : La vida
es sueo . Primeramente hubo unas palabras del poeta Garca Lorca, animador de
esta empresa artstica.
Lorca nos habl de Caldern, contrastndole con Lope y con Cervantes.
Caldern es el poeta del cielo ; Cervantes es el poeta de la tierra. Los perso
najes de Caldern son ngeles ; los de Cervantes son hombres. Algo as vino
a decir el exegeta. Y en cuanto a la relacin de Caldern con Lope, cabe
observar que en Caldern los smbolos son siempre eso : smbolos. La tierra,
el fuego, el aire, el agua. El poeta no los humaniza, sino que se vale de ellos
en su pura condicin de elementos. Lope, no. En Lope aade Lorca
los smbolos se vuelven figuras de carne y hueso. Y el amor ms divino se
hace humano.
Concluy el poeta agradeciendo su proteccin a las artes. Los estudiantes
de La Barraca estn dispuestos dice a colaborar con entusiasmo en
esta hora de Espaa desde su sitio y en aquello que a ellos les concierne 2.
III
De arte El teatro universitario La Barraca1
Como se dijo en las cuartillas que sirvieron de prlogo prtico admid'un Mystre du Moyen Age, Y Auto (ou Misterio) de los Reyes Magos, illustr de trans
criptions
musicales de Pedrell et de Romu. Cf. : Chronologie de M. Arturo del Hoyo,
in Federico Garca Lorca, Obras Completas, Madrid, Aguilar, 1955, p. 1722 ; A. de
Ro, Ibid., p. 29, n. 8.
17. C'est le chiffre qu'indiquent les Mmoires de La Barraca conservs par M. Gonz
lez Quijano.
1 . En la Universidad La Barraca , La Libertad, Madrid, Io de noviembre 1932,
p. 5. Photographie reprsentant une scne de l'Auto Sacramental La vida es sueo,
probablement pendant la sance laquelle cet article fait allusion.
2. Rapprocher cette conclusion, textuellement cite par le journaliste, de l'inte
rviewqui prcde.
3. Nous omettons l'logieux commentaire de l'entreprise de La Barraca, qui fait
suite ce rsum : le journaliste anonyme insiste notamment sur les possibilits
qu'offre, pour le public de Madrid et pour les auteurs dramatiques, ce t thtre en
marge des intrts industriels et, sur le rle de guide et d'exemple qu'il pourrait jouer
auprs des troupes d'amateurs gtes par l'imitation du thtre commercial. Cf. cidessus, texte I, n. 6.
1. t De arte El teatro universitario La Barraca , El Luchador, Alicante, 3 de
516
BULLETIN HISPANIQUE
517
518
BULLETIN HISPANIQUE
com conv en una tragedia, he introduit a Yerma uns cors que comenten
els fets, o el tema de la tragedia, que es constantment el mateix. Fixeu-vos
que die : tema. Repeteixo que Yerma, d'argument no en t. En molts mo
ments,
el public li semblar que n'hi ha, pero es un petit engany... Ah ! Els
actors no parlen amb naturalitat. Res de. naturalitat. Aigu potser ho censur
ar... Si la censura es produis, consti que jo sc el responsable, l'unie re
sponsable.
Garcia Lorca somriu...
Una tragedia autntica!... Yerma vull creure que s quelcom de nou
tot i sser la tragedia un genere antic. Davant de Yerma que2 hauran desaparegut vint o trenta anys de teatre d'art .
Per fortuna I Ja fa temps que en sentir parlar de teatre d'art toco ferro de
seguida.
Joan TOMAS.
VI
D'NA CONVERSA A5?. GARCA LORCA1
No aneu a trobar Garca Lorca amb un programa dtermint ni amb preguntes
concretes. Tt aix sera cohibir el seu natural desordenat i evasiu. Salta d'un tema
a un altre contnuament, destruint per tant tota pregunta que, per sser concreta,
ser sempre limitada i mesquina per a un poeta, com ello ho s per damunt de tot.
En el transcurs d'una conversa introdum preguntes mes o menys a tomb sobre
Yerma i altres coses de tealre. Interroguem :
Com classifiqueu la vostra obra Yerma ? Se'ns havia parlt d'una tragedia, els
cartells de la companyia l'anuncien com a dr?ma poemtic, hi ha qui la califica de
poema simplement.
Yerma contesta Garca Lorca , s una tragedia de cap a cap,
amb el cor i totes les coses que aquest genere comporta. Comencen a parlar
els personatges, i ja tt seguit s'endevina que passar alguna cosa de serios,
de gran.
Com que le Uoances per part de la crtica han estt gaireb sense reserva i crdent
que el vritable artista no en t prou amb aix, preguntem:
Ultra les Uoances deis critics, que no ens atrevirem a escatie, sentiu que l'obra
ha estt vritablement compresa per la premsa barcelonina?
La crtica m'ha tractat molt b. A voltes amb fora encert... I, aqu,
afegeix rpid : Encara que he d'advertir-vos que no faig cas de les cr344). Rapprocher du prsent interview, et du suivant, celui intitul : Garcia Lorca
en la Plaza de Catalua , El Da Grfico, Barcelona, 17 de septiembre 1035, p. 18;
Bull, hisp., ibid., p. 335. Sur l'emploi du catalan dans le prsent article et dans plu
sieurs des textes qui suivent, cf. Bull, hisp., ibid., p. 336, n. 1.
2. Sic. Ou ce que est superflu et constitue un castellanismo, ou il y a une lacune
dans l'original. Nous remercions M.. Alfons Serra Bald, professeur de catalan et lec
teur la Facult des lettres de Toulouse, qui a eu l'obligeance de nous signaler les
ngligences de style des textes catalans, et d'en rtablir l'accentuation.
1. D'una conversa amb Garcia Lorca , La Humanitat, Barcelona, 4 octobre 1935,
p. 2.
519
tiques, ni les llegeixo. Pero a vegades rae'n mostren una, em diuen que est
b, i llavors el que faig s passar-hi la vista pe damunt.
A Madrid, la premsa...? insinuem.
A Madrid, part de premsa em tracta malament, i fins hi hagu qui
m'insulta personalment.
A Nova York, amb motiu de la representado de Bodas de Sangre , tamb us
tractarem malament, segons tinc entes.
No cal dir que a Nova- York a el fracas de public fou complet, complet.
Les critiques deien bestieses, com, per exemple, que no es conceba que la
gent rustega parls d'aquella manera 8, i coses semblants. El critic de The
Times era l'unie que parlava amb solta, perqu comenava confessant que
no havia entes absolutament res, i desprs afegia que una obra com aquella
mai no podra plaure a un americ, ni penetrar en la seva civilitzaci 4. De
totes maneres aqu hi ha un concepte fais sobre tt aix, perqu si b tt
l'anterior s cert, va haver-hi, per altra banda, en el mateix The Times r
una enquesta entre els intel-lectuals, i tots contestaren afirmativament amb
elogis a la meva obra5. Ja us he dit, per, que no faig cas de les critiques.
Mes que qualsevol altra cosa m'entusiasma, per exemple, veure que Yerma
agrada a la classe menestral catalana. Aix s per a mi el mes gran deis
triomfs.
La nit de l'estrena a Barcelona fou imponent. Sembleva que no us volien deixar
fugir.
La resposta de Lorca ens ve inesperada :
No em plau sortir a saludar a la escena. Jo pateixo, s una cosa que
si pogus deixaria de fer. I fins sent una mena d'odi al public llavors. Gom
unes ganes de venjar-me, perqu pateixo vritablement, fins cree que em
traspua una mica aquesta mena d'odi. No hi pue fer mes. Aixo esta b per a
aquells que els agrada una gloria passatgera. Qu aplaudeixin l'obra, per
que deixin estar tranquil l'autor I
Provem de remomorar el dia de l'eslrena, i recordem Garcia Lorca saludant en una
posici de reserva, sens sortir al prosceni completament. Recordem, tamb, el molt
que cost de fer-lo parlar, i encara les sves darreres paraules :
Lliuro tots aquests aplauduments a Margarida Xirgu 6.
2. Tmoignages concordants, d'aprs la presse amricaine de l'poque, de A. del
Ro (Ibid., p. 49, n. 19 et 137), de John A. Crow (Federico Garcia Lorca, Los Angeles,
University of California, 1945, p. 72-73 et n. 42) et de Maria Teresa Babn (Garca
Lorca, Vida y obras, New- York, Las Amricas, 1955, p. 75).
3. Ce reproche, injuste en effet, a t galement adress au pote en France, et
mme en Espagne 1
4. S'agit-il du compte rendu de The New York Times, february 12, 1935, qualifi
de tide par M. John A. Crow, Ibid., p. 73?
5. Mme incertitude que prcdemment. Cf. ci-dessus, n. 4.
6. Attitude constante de Lorca l'gard de sa principale interprte. Voir, par
exemple, ci-dessous, texte XII.
520
BULLETIN HISPANIQUE
Parlant de Margarida Xirgu el popular autor del Romancero gitano empra l'admiraci :
Quina dona mes bona i simptica!... I quina gran actriu !... I quina
gran catalana !
No cal dir que troba impecable la seva interpretado de Yerma . Els decorats de
Tobra, de Francesc Fontanals, li semblen insuperables.
Garca Lorca apronta totes les ocasions per a manifestar el seu gran entusiasme per
Salvador Dali. Ens assabenta amb alegra que hi escriur una obra amb col-laboraci,
i que els dos faran tamb els decorats.
Som ens diu , dos esperits bessons. Aqu ho teniu : set anys sense
haver-nos vist i hem coincidit en totes les coses talment com si ens hagussim parlt cada dia. Genial, genial, Salvador Dali7.
Tornem a parlar del teatre, i ens comunica que amb motiu de les dues-centes representacions de Yerma que s'escauran a la nostra ciutat, hi haur al teatre Barcelona
une festa. En aquesta festa no sabe m si ens s perms anunciar-ho d'antuvi
Margarida Xirgu probablement recitar integre el Llanto por Ignacio Snchez
Mejas , la seva darrera obra 8.
J. PALAU-FABRE.
VII
Un xit de l'Ateneu Enciclopdic
La poesa de Garca Lorca dita per ell i per Margarida Xirgu,
ARRIBA AL COR d'N PUBLIC POPULAR I ENTUSIASTA1
Ahir al mat, el poeta andals Federico Garca Lorca recita posies sves davant
d'un public popular que omplia, fins a vessar, el teatre Barcelona.
Abans, el doctor Vctor Colomer, prsident de l'Ateneu Enciclopdic Popular, entitat organitzadora de l'Acte, pronuncia un parlament enaltint la figura del poeta i la
de l'actriu senyora Margarida Xirgu, scia honoraria de l'esmentat Ateneu s, la qual
tamb prenia part al recital.
7. Lorca n'avait donc pas revu Dali depuis 1928 environ, poque o le peintre cata
lanva rejoindre le groupe surraliste parisien. Deux mois et demi plus tard, il voque
nouveau en public cet ami retrouv. Cf. ci-dessous, texte XIII, n. 3.
8. Voir le compte rendu et l'allocution ci-dessous ; cf. galement Bull, hisp., ibid.,
p. 338-340.
1. Un xit de l'Atenea Enciclopdic La poesa de Garcia Lorca dita per ell i
per Margarida Xirgu, arriba al cor d'um public popular i entusiasta , La Rambla de
Catalunya, Barcelona, 7 octobre 1935, p. 4. Photographie par Centelles : Margarida
Xirgu Uegeig a l'escenari del teatre Barcelona els pomes de Federico Garcia Lorca, el
quai es troba, assegut, a la dreta de la fotografa. Nous croyons ncessaire de repro
duire, avec l'allocution intgrale lue par le pote cette occasion, le compte-rendu
complet de cette sance, dont nous n'avions retrouv et publi jusqu'ici que deux
brefs rsums trouvs dans la presse barcelonaise de langue castillane : cf. En el
Barcelona, Lectura de poesas por Federico Garca Lorca , El Da Grfico, Barcelona,
10 de octubre 1935, p. 1 ; Bull, hisp., ibid., p. 338-340. Sur 1' Ateneu Enciclopdic
Popular de Barcelona , voir Bull, hisp., ibid., p. 338, n. 3.
2. Ne Badalona, banlieue de Barcelone, Margarita Xirgu avait fait ses dbuts
dans la capitale catalane, laquelle elle restait trs attache, et qui, rciproquement,
la considre dans cette priode comme une de ses gloires. Cf. ci-dessous, texte XVI.
521
El doclor Colomer gloss, tamb, la tasca de l'Ateneu Enciclopdic, i les seves campanyes pro Universitat popular i a favor de l'augment de les escoles publiques.
A continuado, Garca Lorca prengu la paraula.. A la sala es feu aquell silenci
expectant que revela l'inters portt al mxim. El poeta assegut darrera una taula,
el micrfon de Radio Barcelona a la seva esquerra, els bracos plegats damunt deis seus
llibres de versos, s'adre simplement al public. Foren els seus primers mots una inlroducci senzilla i bella que tendia a situar el poeta i la lectura. Nosaltres ens fem l'honor
de rcproduir-la textualment :
Seoras y Seores
Aceptando con mucho gusto la invitacin del Ateneo Enciclopdico de
Barcelona voy a leer para sus socios una seleccin de poemas de mi modesta
obra potica con toda la buena fe y la intencin pura de que soy capaz y con
el ansia que tiene todo verdadero artista que lleguen a vuestro espritu y se
establezca la comunicacin de amor con otros en esa maravillosa cadena de
solidaridad espiritual a que tiende toda obra de arte y que es fin nico de
palabra, pincel, piedra y pluma.
Estamos aqu reunidos y como yo no tengo la tcnica ni el paisaje del
actor y veo este gran teatro s lleno de un pblico distinto y expectante, tengo
cierto miedo de que mis poemas o bien por ntimos o bien por obscuros o bien
por demasiado escuetos, sin esa hojarasca musical que entra por las orejas
sin llegar al tutano del sentimiento, pueden quedar ateridos bajo esta
bveda temblando como esos gatos sucios que los nios matan a pedradas
en los arrabales de las poblaciones.
Yo nunca he ledo mis versos delante de tantos espectadores, no porque
no sea capaz, puesto que lo voy a hacer ahora, sino porque es indudable que
la poesa requiere cuatro paredes blancas, unos pocos amigos ligados por
una harmona de amistad y un dulce silencio donde gima y cante la voz del
poeta.
Mi amor a los dems, mi profundo cario y compenetracin con el pueblo,
como me ha llevado a escribir teatro para llegar a todos y confundirme con
todos, me trae esta tibia maana de Barcelona a leer ante gran pblico lo que
yo considero ms entraable de mi persona.
Por eso yo ruego a todos que por un momento nos sintamos amigos nt
imos todos, que olvidemos las proporciones de la sala, las curvas de tercio
peloque orlan palcos y platea y nos hagamos la ilusin de que estamos en
una pequea sala donde un poeta con toda su modestia y sencillez va a daros
sin desplantes ni orgullo lo mejor, lo ms hondo que tiene.
Un recital de poemas es un espectculo con todas las bellezas y agravantes
del espectculo, todos los das los escuchis y algunas veces muy bien ; una
lectura de versos por el propio poeta es un acto ntimo, sin relieve, donde el
poeta se desnuda y deja libre su propia voz.
Ante un gran pblico tengo siempre recelo de leer versos porque la poesa
es todo lo contrario a la oratoria. En la oratoria, el orador estira una idea
ya conocida del pblico y le va dando vueltas y ms vueltas en juego simple
que la multitud acoge con entusiasmo, es como una larga bandera que el
3. C'est le thtre o jouait alors la compagnie Margarita Xirgu Cipriano Rivas
Cherif (10 septembre-1 4 octobre 1935).
Bulletin hispanique.
34
522
BULLETIN HISPANIQUE
orador hace jugar con el viento, cambiando pliegues pero sin alterar lneas ;
en la poesa se ha de estar alerta para cazar imgenes y sentimientos que
salen pulverizados como agua de tormenta y en todas direcciones como ban
dada de pjaros espantados por el tiro del cazador.
Precisamente por eso yo no hablo sino que leo lo que escribo y no impro
visopara no tener ni un solo momento de divagacin 4. Por eso yo recuerdo
con ternura a aquel hombre maravilloso, a aquel gran maestro del pueblo
don Benito Prez Galds, a quien yo vi de nio en los mtines 5, sacar unas
cuartillas y leerlas, teniendo como tena la voz ms verdadera y profunda de
Espaa. Y eran aquellas cuartillas lo ms verdadero, lo ms ntido, lo exacto
al lado de la engoladura y d las otras voces llenas de bigotes y manos con
sortijas que derramaban los oradores en la balumba ruidosa del mitin.
Sean mi pudor, mi sinceridad y vuestra buena fe los tres elementos que
formen el aire ntimo y claro donde se pierdan los poemas y ojal sirvan para
elevar y afirmar el nimo de los que me oyen.
Aqestes paraulesde Garca Lorca guanyaren immedia tament el public. La primera
ovaci esclat, uns aplaudiments que l'entusiasme feia irreprimibles i que ja no cessaren durant tota la lectura.
L'autor de Yerma lleg, primerament, unes composicions del seu primer llibre
titulat Canciones6 . Desprs segu la Petenera del Poema del Cante jondo7 .
Conservant aquest ordre cronolgic, Garca Lorca recita, desprs, alguns deis famosos,
pomes del Romancero gitano 8 els gitanos, l'aristocrcia d'Andalusia, com digu
en un comentan prcis...
Del seu llibre, encara indit, Poeta en Nueva York , destaca el poema titulat
El Rey de Harlem , que s una excitado vibrant a qu es deixondeixin i retrobin
llur 9 esperit. Com prviament advert Garcia Lorca 10, en Poeta en Nueva York un
accent social s'incorpora en la seva obra, accent inspirt pe contacte del poeta amb la
vida nord-americana, en la qual els ngres son la nica manifestado d'espiritualitat.
Tamb en els ngres, per b que d'un carcter totalment distint es tracta ara de
4. D'o l'importance et le crdit qu'il est permis d'accorder aux. dclarations pu
bliques
de Federico Garcia Lorca.
5. Il s'agit, videmment, de meetings libraux, auxquels le futur pote a.vait pro
bablement
assist Grenade ou Almera, soit avec son pre, soit en compagnie de
parents ou d'amis tels que don Antonio Rodrguez Espinosa, militant rpublicain
convaincu.
6. Notamment plusieurs Canciones para nios, parmi lesquelles Cancin tonta. Cf.
Margarita Xirgu i Garca Lorca donaren diumenge a les onze del mat, al teatre Bar
celona,
un recital de poesa organitzat per l'Ateneu Enciclopdic Popular , sign
J. J. (Jordi Jou?) ; La Humanitat, Barcelona, 8 octobre 1935, p. 2.
7. Selon La Humanitat, ibid., ce sont : Campana (Bordn? Obras Completas, ed.
Aguilar, p. 240), El amor gitano (?), De profundis (Lamentacin de la muerte? Obras
Completas, ed. Aguilar, p. 249). Ces trois pomes sont inconnus de nous, du moins sous
ces titres.
8. Selon La Humanitat, ibid., Romance de la luna, luna, Prendimiento de Antoito el
Camborio e\ Muerte de Antoito el Camborio.
9. Sic. S'agit-il des Amricains du Nord en gnral? ou (c'est le plus probable) des
noirs seulement?
10. Ce commentaire semble donc reproduire celui de l'auteur. Il s'accorde avec ses
autres dclarations connues sur Poeta en Nueva York. Mais nulle part ailleurs Lorca ne
s'exprime aussi nettement, notre connaissance.
523
Cuba cal trobar la inspirado <tel Son de negros , amb el qual Garca Lorca clogu
la seva dissertaci.
Els aplaudiments entusistics amb qu el public regracia el poeta s'ajuntaren amb
Povaci fervent que saludava l'aparici de Margarida Xirgu a l'escenari. La. il-lustre
actriu, figura embellida per una llum interior, silueta gaireb d'aparici vestit
blanc, groe pl-lid i rosa- llegi magistralment l'emocionant Llanto por la muerte
de Ignacio Snchez Mejas i una petita i graciosa composici del Romancero g
itano1 .
Actriu i poeta escoltarem, junts, els darrers aplaudiments d'aquell public popular
i autnticament slecte. El posar-se en contacte amb ell, fou per a Gracia Lorca una
satisfacci intenssima. Aixl ho afirma va desprs as seus a mies :
Mai deia , no m'havia trobat amb un auditori tan vid de comprendre. Mai
no havia rcitt tan a gust, ni m'havia lliurat ais oients d'una manera tan absoluta 1S.
VIII
LECTURA-CONFERENCIA SOBRE ROMANCERO GITANO x
La poesa i els estudiants.
el recital de garca lorca i margarida xlrgu
a la Residencia2
Ha tingut Hoc a la Residencia d'Estudiants l'anunciat recital de Garca Lorca i
Margarida Xirgu amb comentaris del primer a la seva obra Romancero Gitano .
L'acte era organitzat per l'Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Cal
remarcar l'activitat i la cura desplagada en l'organitzaci pe director general de l'Ins
titut d'Acci Social Universitaria, senyor Antoni Maria Sbert.
La festa comen a les set de la tarda, tal com estava anunciat. La sala estava plena
a vessar. Obr l'acte un breu parlament del doctor Pijoan, director de l'Escola. Digu
11. La monja gitana. Cf. En el Barcelona. Lectura de poesas por Federico Garca
Lorca , El Da Grfico, Barcelona, 8 de octubre 1935, p. 17.
12. Cf., de mme, dans La Humanitat, ibid., cette courte dclaration de Lorca
t J. J. .
En sortir, preguntem a Garcia Lorca : Content? Contentissim 1 Mai no havia
trobat un public tan intelligent per le meva poesa. 1 1 com hi ha entrt de seguida el
public ; est una cosa admirable I
De mme, le 23 octobre 1935, l'occasion de la reprsentation de Fuenteovejuna
FOlimpia, en hommage, caractre de manifestation politique de gauche , Marg
arita Xirgu : t Quin poble I observaba a l'escenari Federico Garca Lorca (t Homenatge popular a Margarida Xirgu Vuit mil personas reunides a l'Olimpia aclamen
entusiasticament la gran actriu catalana , La Publicitat, Barcelona, 24 octobre 1935,
p. 1).
1. Nous groupons sous ce litre trois comptes-rendus. Le premier se rfre une
lecture-confrence faite Barcelone, les deux autres une sance tenue cinq mois plus
tard l'Ateneo de San Sebastin. Nous croyons ncessaire des les publier tous trois
trois et ensemble, car ils se compltent ; le texte catalan et les deux extraits de la
presse basque se correspondent, d'autre part, si exactement que les paroles prononc
es
par Lorca semblent tre pratiquement les mmes dans les deux cas. Elles ne sont
donc pas improvises, mais mdites, selon l'habitude dclare du pote, et probable
ment
crites l'avance pour l'essentiel : cf. ci-dessus, texte VII, n. 4.
2. La poesa i els estudiants. El recital de Garcia Lorca i Margarida Xirgu a la
Residencia , La Humanitat, Barcelona, 12 octobre 1935, p. 5.
524
BULLETIN HISPANIQUE
que un deis mbils principis que portaren a organitzar aquest recital era el veure
aplegada la joventut catalana.
Seguidament pren la paraula el poeta Federico Garcia Lorca.
El que va a parlar- vos comen dient , no es un poeta ni un incipient autor de teatre, sino un vritable amie. Parla de les conferencies
avorrides. En elles diu , el conferenciant prova de dir all que sap,
all que s'ha estudiat i prpart, sens internar-se ni introduir-se en l'auditori. Jo no vine, dones, a donar una conferencia sobre all que pugui haver
prpart o estudiat, vine a parlar amb vosaltres. He escollit a aquest fi el
Romancero , per sser la me va obra mes popular i la de mes unitat fins
avui. L'anomeno gitano , no perqu sigui prpiament gitano, sino perqu
canto Andalusia i el gitano n's la cosa mes pura i mes vritable. Els gitanos
no son aquelles gents que van pels pobles, espellifats i bruts ; aquells son
hongaresos. Els vritables gitanos son una gent que mai no han robat ni van
espellifats 3. En el meu llibre, per tant, no hi ha panderetes ni americanes
fins a la cintura ni res de tt aix, corn est pot suposar equivocadament.
En el meu llibre hi ha un sol personatge. Un sol personatge que omple do
cap a cap l'obra. Aquest personatge s la pena , que no t res a veure amb
la tristesa, amb el dolor, ni amb la desesperado. La pena s una mena d'ombra interior, profunda. Es mes aviat del cel que de la terra*.
Des de l'any 1919, vaig trobar en el romane la forma que mes s'emmotllava al meu sentir. El romane t dues modalitats : el lric i el narratiu.
Jo vaig proposar-me fondre'ls en un de sol6.
Ac f a el panegfric deis ronanos de Gngora, Zorrilla, etc. 6.
El misteri potic continua Lorca , s tamb misteri per al poeta,
que el comunica, per que l'ignora.
Llegeix a continuaci un poema escrit fora abans del Romancero pero
que ja porta els caractre essencials d'aquest, com son el barrejar els astres
amb els insectes, el cel amb una minscula cosa concreta6. A continuaci
llegeix el Romancero Gitano . Recita esplndidament el Romance de la
luna luna i Preciosa y el aire , que obtenen nodrits aplaudiments. Abans
de recitar el Romance sonmbulo , fa notar que ultra sser un deis mes
misteriosos, ha tingut diferents interpretacions. Sigui la que es vulgui, la
interpretaci diu , t un gran fons andals. Hi ha un tros que diu :
Mil panderos de cristal heran la madrugada. Dones b, si em preguntessin
de quin lloc he tret aquests mil panderos de cristal jo us dira que els he
vistos. En els arbres, en el fullatge, en els ngels, en el cel... no sabra
explicar-ho, pero els he vistos7 .
Deixa sense llegir La casada infiel perqu s massa una ancdota ex
plicada7
. Com a oposici a Panterior, fa notar el Romance de la pena
3. Cf. ci-dessous, 2o. Sur la pena andalouse, voir, ds 1922, la confrence de
Lorca : El Cante Jondo (primitivo canto andaluz) , Noticiero Granadino, febrero
1922 ; Bull, hisp., LV, n 3-4, 1953, p. 313-314. Federico Garca Lorca, Ibid., p. 15231524.
4. Cf. ci-dessous, 2 o et 3.
5. Cf. ci-dessous, 2.
6. Probablement Los encuentros de un caracol adventurero , de Libro de poemas.
7. Cf. ci-dessous, 2.
525
526
BULLETIN HISPANIQUE
527
528
BULLETIN HISPANIQUE
pena que llora zumo de limn , pena de gitanos y de cante jondo , evo
cacin
de los arcngeles San Miguel, San Rafael y San Gabriel, relacionn
dolos
respectivamente, con Granada, Crdoba y Sevilla, afirmacin de que
las guitarras lloran por San Gabriel, biznieto de la Giralda, el orgullo de
Antonio el Cantaor, el nico que no vende su alma a los ricos, el Amargo ,
ngel de la muerte y la desesperanza, los cuchillos de oro y plata, que sirven
slo para partir corazones desde que el pan se parte con las manos, todo esto
que expuesto en breve forma de resea periodstica parece algo ilgico resul
taba altamente real en los versos recitados por la magia de la belleza cauti
vante de la poesa que tiene la virtud de que las audacias ms estridentes de
smiles sean aceptadas con entusiasmo si en ellas se nota la huella del genio
creador.
No quiso Garca Lorca recitar su Casada Infiel por estimar que, aunque
sobradamente conocida y pura ancdota andaluza, resultaba demasiado
cruda sensualmente para ciertos oidos21; pero luego, al final de su confe
rencia, cambi de criterio a nuestro juicio no debi hacerlo y recit
versos del romance bblico de Thamar y Amnn, de los terribles amores
incestuosos, y con ello termin su lectura-conferencia, que result de poca
duracin para los oyentes, encantados, no por conocer, sino por oir rimas
conocidas, y que seguramente hubiese dejado mejor sabor si al citado r
omance
hubiera sucedido cualquier otro recitado de manera distinta.
Garca Lorca fue aplaudido al terminar su conferencia.
IX
Garca Lorca i la gaireb estrena de Bodas de Sangre r
per Margarida Xirgu1
Hem retrobat Garca Lorca.
Sortia de l'assaig del Principal.
I en sortia en gresca dssim.
Es tracta d'una vritable estrena ens ha dit.
Ara veureu Pobra per primera vegada.
Garca Lorca, realment, parla de l'obra com si es tracts d'una obra nova.
Bodas de Sangre , quam [...]* pels intrprets segueix dient.
Ara es representar integra.
Garca Lorca es detura i ens diu :
Imagineu-vos que ja han post ais cartells el nom real amb qu havia
d'anar batejada l'obra. Tragedia . Les companyies bategen les obres com
a Drames . No s'atreveixen a posar-hi Tragedia 8 . Jo, sortosament, he
21. Nous doutons que tel soit le motif vritable de cette omission (voir ci-dessus,
note 13), bien que les remarques finales du journaliste refltent sans doute la pudeur
sourcilleuse d'une partie du public de l'Ateneo.
1. t Garcia Lorca y la gaireb eslrena de Bodas de Sangre per Margarida Xirgu ,
L'Instant, Barcelona, 21 novembre 1935, p. 6.
2. Ici, un mot illisible, termin par... da.
3. Es tracta d'una tragedia andalusa , digue Pautor, i aix es. Cf. Principal Palace
529
topat amb una actriu intel-ligent corn Margarida Xirgu, que bateja les obres
com s'hagin * de batejar.
Els decorats son nous segueix dient Garca Lorca. Son deguts a un
xicot jovenssim : Caballero. Un noi de dinou anys, un gran artista que ha
il-lustrat el meu darrer poema : Llanto por la muerte de Ignacio Snchez
Majas6. Els figurins son d'ell tamb. Son una cosa naturalment extraor
dinaria. Ja els veureu. Ha interprtt delment el dramatisme deis meus
personatges.
Quin paper hi fa Margarida Xirgu? li preguntem.
El de mare. El que, quan l'estrena, interpretava Josefina Tapies. I el
que interpretava Pepita Daz el fa aquella noia i gran actriu que en Yerma
f eia de mare feli 6. Estic contentssim de com s'ha muntat Pobra. Veureu
quins decorats. I la Xirgu hi esta mes b que mai. No hauria pogut somniar
trobar.una intrpret mes feli que ella.
Garca Lorca esta reaiment engrescat. Fins a tal punt que ens ha encomanat l'engrescament i no ens podem estar d'acabar aquesta nota amb tres signes d'admiraci ! I !
X
Abans de l'estrena L'autor ens di1
Amb Doa Rosita la soltera o el lenguaje de las flores he volgut realitzar
un poema de la meva infantesa a Granada en el qual surten criatures i ambients que jo he conegut i he sentit.
Aquest s el drama profund de la solterona andalusa i espanyola en gener
al.Espanya s el pas de les solteres decents, de les dones pures, sacrificades
per l'ambient social que les envolta.
Per a descansar de Yerma i Bodas de Sangre que son dues tragdies,
jo volia realitzar una comedia senzilla i amable ; no m'ha sortit pero, perqu
el que m'ha sortit s un poema que a mi em sembla que t mes llgrimes que
les meves dues anteriora produccions.
Pe que veig m'ha tocat en sort la part seria del teatre, degut al meu tem
prament
de poeta per damunt de tot.
Frdric2 GARCIA LORCA.
Bodas de Sangre , per Margarida Xirgu, Rambla de Catalunya, Barcelona, 25 no
vembre
1935, p. 11.
4. Sic. Accord incorrect ; il faudrait : han.
5. Cf. photographie : Frontispice de J. Caballero per al llibre de Garca Lorca ,
illustration de l'article d'Ernest Guasp, Un nou llibre de Garcia Lorca ; Llanto por
Ignacio Snchez Mejas , Mirador, Barcelona, 19 septembre 1935, p. 6.
6. C'tait Amalia de la Torre. Cf. sa photographie, La Humanitat, Barcelona, 29 no
vembre
1935, p. 2.
1. Abans de l'estrena L'autor ens diu , La Humanitat, Barcelona, 12 dcembre
1935, p. 2.
2. Sic. Forme catalane du prnom.
530
BULLETIN HISPANIQUE
XI
Gomo canta una ciudad de noviembre a noviembre1
531
532
BULLETIN HISPANIQUE
a este pblico, ejemplar salvo raras excepciones, las primicias de su libro de poemas
granadinos Diwan de Tamarit 6 , dedicado a los poetas moros que escribieron sus
poemas en las paredes de la Alhambra.
No puedo en esta breve resea de una sesin de Audicions Intimes dedicar el espa
cioque merecen y requieren estas bellsimas Gacelas y Casidas de Garca Lorca ;
dir solo que en estos poemas de amor he hallado todo el amor y toda la clida y fina
ternura de la mejor Poesa Oriental, y que en ellos, a pesar de la esclavitud estilstica,
la personalidad de Garca Lorca es ms insobornablemente original que nunca.
Lus GNGORA.
XII
A proposit de Dona Rosita la Soltera
Garca Lorca i les floristes de la Rambla.1
El diumenge passt, en acabar-se al Principal Palace la representado de Doa
Rosita la Soltera dedicada a les floristes de la Rambla, Garca Lorca lleg, a honor
d'aquestes, les ratlles segents :
Esta noche, mi hija ms pequea y ms querida, Rosita la soltera, la Seor
itaRosita, Doa Rosita, sobre el mrmol y entre cipreses Doa Rosa, ha
querido trabajar para las simpticas floristas de la Rambla, y soy yo quien
tiene el honor de dedicar la fiesta estas mujeres de risa franca y manos
mojadas donde tiembla de cuando en cuando el diminuto rub causado por
la espina.
La rosa mudable, encerrada en la melancola del carmen granadino, ha
imprim d'abord par Audicions Intimes comporte : Los cuatro muleros, Los >eregrinitos, Por la calle abafito, Bamba de la nia y el mecedor, El caf de Chinitas, Las tres
hojas, Romance del Duque de Alba et Cancin de Otoo; une feuille additionnelle
annonce : Los cuatro muleros, Los peregrinitos, Romance del Duque de Alba, Tango de
don Cristbal, Cancin de la ventana, Sorongo gitano (sic) et A qu buscas la lumbre?
Ces documents nous ont t gnreusement communiqus par M. Ricart Albert i
Llaur. Il faut remarquer que A qu buscas la lumbre? est le premier vers du der
nier couplet de Los cuatro muleros (cf. Federico Garcia Lorca, ibid., p. 564). Nous
ignorons si le Tango de don Cristbal a quelque chose voir avec le personnage de
marionnettes cher Lorca. Enfin, une information du jour mme annonce que le pote
interprtera quelques compositions pour piano seul , dont nous n'avons pas trouv
trace ailleurs : cf. Avui, a Audicions Intimes, sessi Garca Lorca , El Mati, Barce
lona, 19 dcembre 1935, p. 7.
6. Sic. Selon une information rcemment publie par son ami le pote Luis Cernuda, Lorca aurait d'abord pens donner cet ouvrage le titre de Tierra y Luna (Luis
Cernuda, Estudios sobre poesa espaola contempornea, Madrid, Guadarrama, 1957,
p. 211 et note). C'est donc le livre intitul ensuite Divn de Tamarit qu'il annonait
sous ce nom : cf. Un reportaje El poeta que ha estilizado los romances de pla
zuela, , El Debate, Madrid, Io de octubre 1933, p. 17 ; cf. Bull, hisp., LVIII, n 3,
juillet-septembre 1956, p. 316. On ne connaissait jusqu'ici sous ce titre que le pome
de mme titre publi dans Tiempo Presente, Madrid, 1931 ; cf. Federico Garcia Lorca,
ibid., p. 557-558 et notes, p. 1733 et 1793-1794.
1. A propsit de Doa Rosita la Soltera Garca Lorca i les floristes de la
Rambla , La Publicitat, Barcelona, 25 dcembre 1935, p. 8. L'allocution de Lorca est
reproduite galement par L'Instant, Barcelona, 24 dcembre 1935, p. 6 : Garcia
Lorca ha marxat avui a Madrid.
533
querido agitarse en su rama al borde del estanque para que la vean las
flores de la calle ms alegre del mundo. La calle donde viven juntas a la vez
las cuatro estaciones del ao, la nica calle de la tierra que yo deseara que
no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de
encuentros, antigua de sangre, la Rambla de Barcelona.
Gomo una balanza la Rambla tiene su fiel y su equilibrio en el mercado
de las flores, donde la ciudad acude para cantar bautizos y bodas sobre
ramos frescos de esperanza y donde acude agitando lgrimas y cintas en las
coronas para sus muertos. Estos puestos de alegra entre los rboles ciudadan
os,
son como el regalo del ramblista y su recreo, y aunque de noche aparez
can
solos, casi como cadafalcos de hierro, tienen un aire seor y delicado que
parece decir al noctmbulo levntate maana para vernos, nosotros somos
del da . Nadie que visite Barcelona puede olvidar esta calle que las flores
convierten en insospechable invernadero, ni dejarse de sorprender la locura
mozartiana de estos pjaros, que si bien se vengan a veces del transente de
modo un poco incorrecto, dan en cambio a la Rambla un aire acribillado de
plata y hacen caer sobre sus amigos una lluvia adormecedora de invisibles
lentejuelas que colman nuestro corazn.
Se dice, y es verdad, que ningn barcelons puede dormir tranquilo si no
ha paseado por la Rambla, por lo menos una vez, y a m me ocurre otro
tanto estos das que vivo en vuestra hermossima ciudad. Toda la esencia de
la gran Barcelona, la perenne, la insobornable, la grande, est en esta calle ;
que tiene un ala gtica donde se oyen claras fuentes romanas y lades del
quince, y otra ala abigarrada, cruel, increble, donde se oyen los acordeones
de todos los marineros del mundo, y hay un vuelo nocturno de labios pinta
dos
y carcajadas del amanecer.
Yo tambin * tengo que pasar todos los das por esta calle para aprender
de ella como puede persistir el espritu propio de una ciudad.
Amigas floristas, con el cario que os salud bajo los rboles como tran
sente desconocido, os saludo esta noche aqu como poeta y os ofrezco con
franco ademn andaluz esta rosa de pena y palabras : es la granadina Rosita
la Soltera.
XIII
Apostillas a una cena de artistas1
Ayer por la noche, en el Hotel Majestic, se celebr UDa cena de homenaje a Federico
Garca Lorca, por haber ofrecido a Barcelona este gran poeta, las primicias ele su bella
comedia dramtica Doa Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores .
Unos cien comensales se reunieron alrededor de Garca Lorca, unos cien comensales
2. Une des premires rsidences du pote Barcelone avait t l'htel Condal, calle
Roqueda, 23, qui avait vue sur la Rambla. Tmoin un billet de sa main, que le desti
nataire,
M. Sebasti Gasch, a bien voulu nous communiquer.
1. Apostillas a una cena de artistas Dice Garca Lorca, el poeta granadino :
Quisiera estrenar aqu cuanto hago para el teatro El amor de Garca Lorca por
Granada Su viaje a Mxico con Margarita Xirgu Los muecos de Cachi porra , La Noche, Barcelona, 24 de diciembre 1935, p. 1. Autographe (dont nous
reproduisons le texte) et photographie par Rozas : Los concurrentes al banquete en
honor de Garcia Lorca.
534
BULLETIN HISPANIQUE
535
de ella hagis para que vea como siento yo a mi tierra, y le dir : soy ms
alcalde de Granada que Usted.
Y acto seguido, una carcajada que quitaba a este desplante toda su posible acritud..
Ests contento de cmo ha acogido tus obras el pblico de Barcelona? le pre
gunto :
Contento es poco nos dice . Como que quisiera estrenar aqu todo
cuanto haga para el teatro.
Y seguidamente escribe en una cuartilla estas palabras que reproducimos autografiadas8 :
Desde el ao 1927 en que la gran Margarita Xirgu estren mi Mariana
Pineda hasta el 1935 en que la misma actriz ha dado a conocer Doa Rosita la
soltera o el lenguaje de las flores el pblico de Barcelona ha dado con su aten
cin y su afecto un aliento definitivo a mi labor de poeta dramtico.
Federico Garca Lorca
Y en Granada? le decimos Aprecian como merece la calidad de tu obra de
poeta lrico y de poeta dramtico?
Granada es una ciudad encerrada, maravillosa, pero encerrada. Y debe
ser as. ngel Ganivet, el ms ilustre granadino del XIX, deca : Cuando
voy a Granada, me saluda el aire.
Pero eso no importa prosigue. Granada es Granada, y as est bien.
Y ahora, qu planes tienes?
Seguramente me ir a Mjico con Margarita Xirgu y despus volver
en cuanto pueda, pues tengo que acabar varas obras en las que tengo une
gran fe y hacer que se estrenen Los muecos de cachiporra , por los
que ha compuesto Federico Elizalde una msica que es una maravillosa 7.
Luis GNGORA.
5. Autographe photocopi dans l'original.
6. Notamment, sans cloute, Poeta en Nueva York, Divan de Tamarit (ditions*
posthumes partielles), Sonetos (annoncs en avril 36 ci. ci-dessous, texte XV,
n. 11, et plus connus sous le nom de Sonetos del Amor Oscuro, indits), Introduccin
a la muerte, volume de trois cents pomes annonc dix mois auparavant par Lorca
(t Galera Federico Garcia Lorca, el poeta que no se quiere encadenar Infancia
de campo El paisaje y el hombre El teatro semiintelectual Amrica. Obra en
proyecto Una sana risa para todo , La Voz, Madrid, 18 de febrero 1935, p. 3 ;
Bull, hisp., LIX, n 1, janvier-mars 1957, p. 71), et La Casa de Bernarda Alba, acheve
en juin 1936 ; peut-tre aussi d'autres pices de thtre, certaines de contenu hu
main et social , religieux et conomico-social , ou mme politique , dont l'auteur
parle dans ses interviews d'octobre 1933 avril 1936 ; ou des uvres signales par cer
tains de ses amis : un drame raliste abordant de front notamment, selon M. Rivas
Cherif, le problme de la condamnation sociale de l'homosexualit, La Bola Negra
(cf. C. Rivas Cherif, Poesa y drama del gran Federico La muerte y la pasin de
Garcia Lorca , III, Excelsior, Mxico, Suplemento dominical, n 14335, 27 de enero
1957,p. 1) ; un livre de pomes intitul La sangre no tiene voz (C. Rivas Cherif, ibid.;
Francisco Monterde, lettre John A. Crow, cite dans John A. Crow, ibid., p. 109,
n. 71).
7. Sic. Il faut lire sans doute que es una maravilla . Nous ne connaissons pas la
536
BULLETIN HISPANIQUE
XIV
Federico Garca. Lorca y Gabriel Celaya1
537
(El poeta se ha mstido ms dentro de s mismo. Sus ojos, vistos por m en el espejo
de la pared de enfrente, miran sin mirada.)
Por eso yo no concibo la poesa como abstraccin, sino como cosa real
existente, que ha pasado junto a mi. Todas las personas de mis poemas han
sido. Lo principal es dar con la llave de la poesa. Cuando ms tranquilo se
est, entonces | zas ! se abre la llave y el poema acude con su forma brillante.
No se puede hablar de si el hombre es un objeto ms sugeridor que la mujer.
Con ello respondo a tu pregunta. No, no se puede hablar.
Lo que buscan los poemas
Naturalmente que en la poesa vive un problema sexual, si el poema es de
amor, o un problema csmico, si el poema busca la batalla con los abismos.
La poesa no tiene lmites. Nos puede esperar sentada en el quicio de la
puerta en las madrugadas fras, cuando se vuelve con los pies cansados y el
cuello del abrigo subido. Puede estar esperndonos en el agua de una fuente,
subida en la flor de un olivo, puesta a secar en la tela blanca de una azotea.
Lo que no puede hacerse es proponerse una poesa con la rigurosidad mate
mtica del que va a comprar litro y medio de aceite.
(Federico Garca Lorca tiene el rostro sombreado de una tristeza de la que l mismo
no se ha dado cuente. En sus poemas pueden reir el alhel y la albahaca ; pero de su
frente ancha se deducen canciones de patios angostos, Henos de ventanas pequeas.
Es el poeta de una tribu, porque jams podr ser el poeta de una raza. Canta a Pre
ciosa y al aire, al carabinero valiente, a la sangre que gime muda cancin de ser
piente
; pero si dice del ingls, lo pone borracho, y si alude a la Benemrita, le pone
de plomo la calavera).
Las cigeas de Avila
Mi primera poesa fue la cosa menos andaluza que se puede esperar
de un andaluz. Fue el producto de mis escritos en prosa. Mi primer libro
todo el mundo lo sabe fue un libro en prosa. Y cuando me decid a hacer
el verso, obedeciendo a unas rdenes categricas del espritu, abandon el
propsito del tema andaluz y cant las cigeas de Avila % . Esto puede
estar razonado por el hecho de que durante mis ausencias de Espaa, cuando
me separa de ella el mar y la tierra, yo concreto mi nostalgia, no en mi tierra
de Granada, no en la extensin de los olivos, sino en una maana de marzo
profunda al pie de las murallas profundas de Avila. Cuando miro a Espaa
desde lejos, Espaa en Castilla es el silencio de la plaza sola y abandonada,
de la viejuca que cruza para el rosario.
Y el teatro?
(Garcia Lorca en pie, Garca Lorca de arriba abajo, Garca Lorca ntegro.)
El teatro es la poesa que se hace humana 3
El teatro fue siempre mi vocacin. He dado al teatro muchas horas de mi
vida. Tengo un concepto del teatro, en cierta forma personal y resistente.
2. Nous ne connaissons pas d'autre mention de ce pome.
3. Ce paragraphe et les deux suivants, amputsv chacun de sa dernire phrase,
taient seuls connus jusqu'ici de la part des critiques lorquiens (voir ci-dessus, Intro
duction,
note 2). C'est sous cette forme qu'ils les avaient trouvs cits, ou reproduits,
Bulletin hispanique.
35
538
BULLETIN HISPANIQUE
El teatro es la poesa que se levanta del libro y se hace humana. Yal hacerse
habla y grita, Hora y se desespera. El teatro necesita que los personajes
que aparezcan en la escena lleven un traje de poesa y al mismo tiempo que
se les vea los huesos, la sangre. Han de ser tan humanos, tan horrorosamente
trgicos y ligados a la vida y al da con una fuerza tal, que muestren sus
traiciones, que se aprecien sus olores *, y que salga a los labios toda la valen
ta
de sus palabras llenas de amor o de ascos. Lo que no puede continuar es
la supervivencia de los personajes dramticos que hoy suben a los escenarios
llevados de las manos de sus autores. Son personajes huecos, vacos tota
lmente, a los que slo es posible ver a travs del chaleco un reloj parado, un
hueso falso o una caca de gato de esas que hay en los desvanes. Hoy en
Espaa la generalidad de los autores y de los actores ocupan una zona ape
nas intermedia. Se escribe en el teatro para el piso principal y se quedan sin
satisfacer la parte de butacas y los pisos del paraso. Escribir para el piso
principal es lo ms triste del mundo. El pblico que va a ver cosas queda
defraudado. Y el pblico virgen, el pblico ingenuo, que es el del pueblo,
no comprende como se le habla de problemas despreciados por l en los pa
tios de vecindad. En parte tienen la culpa los actores. No es que sean malas
personas ; pero... Oiga, Fulanito (aqu un nombre de autor), quiero que me
haga Ud una comedia en la que yo... haga de yo. S, s, yo quiero hacer esto
y lo otro. Quiero estrenar un traje de primavera. Me gusta tener 23 aos.
No lo olvide. Y as no se puede hacer teatro. As lo que se hace es perpe
tuarune dama joven a travs de los tiempos y un galn a despecho de la
arterieesclerosis.
Las comedias impresentables que van a ser representadas
Y tu teatro?
Yo en el teatro he seguido una trayectoria definida. Mis primeras
comedias son irrepresentables. Ahora creo que una de ellas, Asi que pasen
cinco aos, va a ser representada por el Club Anfistora. En estas comedias
imposibles est mi verdadero propsito. Pero para demostrar una personali
dad
y tener derecho al respeto, he dado otras cosas. Escribo cuando me
place. No soy de los autores al uso que siguen la teora de una obrita todos
sus aos. Mi ltima comedia Doa Rosita o el lenguaje de las flores la con
ceb en el ao 1924. Mi amigo Moreno Villa me dijo un da : Te voy a contar
la historia bonita de la vida de una flor : La rosa mutabile de un libro de rosas
del siglo xviii. Venga. Haba una vez una rosa... Y cuando acab el
cuento maravilloso de la rosa, yo tena hecha mi comedia. Se me apareci
terminada, nica, imposible de reformar. Y sin embargo, no la he escrito
comme nous-mmes, dans deux journaux de l'poque : cf. Declaraciones de Garcia.
Lorca sobre teatro , Heraldo de Madrid, 8 de abril 1936, et Unas interesantes decla
raciones
de Federico Garca Lorca El joven e ilustre autor ha dicho : El teatro, es
la poesa que se hace humana... , La Noche, Barcelona, 10 de abril 1936, p. 14, tous
deux postrieurs la publication de La Voz ; Cl. Couffon, El crimen fue en Granada,
Quito, Imp. de la Universidad, 1953, appendice ; Bull, hisp., LVI, n 3, 1954, p. 292294 ; Federico Garcia Lorca, ibid., p. 1634-1636. Nous croyons ncessaire de les repro
duire aujourd'hui intgralement, et dans leur important contexte.
4. Sic. Lire : dolores?
539
hasta 1936 5. Han sido los aos los que han brdalo las escenas y han puesto
versos a la historia de la flor5.
Dos hombres a la orilla de un ro
(Federico Garca Lorca dice que Crdoba y Granada y la feria de Sevilla. Lo dice
constantemente con su acento ceceante 6.)
Ahora estoy trabajando en una nueva comedia. Ya no ser como las
anteriores. Ahora es una obra en la que no puedo escribir nada, ni una lnea,
porque se han desatado y andan por los aires la verdad y la mentira, el
hambre y la poesa. Se me han escapado de las pginas. La verdad de la co
media
es un problema religioso y econmico-social. El Mundo est detenido
ante el hambre que asla a los pueblos. Mientras haya desequilibrio econ
mico, el Mundo no piensa. Yo lo tengo visto. Van dos hombres por la orilla
de un ro. Uno es rico, otro es pobre. Uno lleva la barriga llena, y el otro
pone sucio al aire con sus bostezos. Y el rico dice : Oh que barca ms linda
se ve por el agua ! Mire, mire Vd. el lirio que florece en la orilla. Y el pobre
reza : Tengo hambre, no veo nada. Tengo hambre, mucha hambre. Natur
al.El da que el hambre desaparezca va a producirse en el Mundo la explo
sinespiritual ms grande que jams conoci la Humanidad. Nunca jams
se podrn figurar los hombres la alegra que estallar el da de la Gran Revol
ucin. Verdad que te estoy hablando en socialista puro7?
Mientras espera el cable de Margarita
Y ahora, a Mjico.
Espero un cable de Margarita Xirgu 8. Ser en este mes. Pienso marchar
directamente a Nueva York, donde ya estuve viviendo un ao. En Nueva
York quiero saludar a antiguos amigos, que son yanquis amigos de Espaa.
Nueva York es terrible 9. Algo monstruoso. A m me gusta andar por las
5. Phrase supprime dans El Heraldo de Madrid et dans La Noche.
6. A parte supprim dans El Heraldo de Madrid et dans La Noche.
7. Phrase supprime dans El Heraldo de Madrid et dans La Noche, et non cite
jusqu' ce jour.
Le drame que Lorca dfinit dans ce paragraphe ne semble pas tre La Casa de Ber
narda Alba, d'ailleurs peu prs termine l'poque, mais plutt l'une des pices
auxquelles Lorca fait allusion dans ses interviews des 15 dcembre 1934, 18 fvrier
1935 et 17 septembre 1935 : cf. Bull, hisp., LVI, n 3, 1954, p. 286 ; LIX, n 1, janviermars 1947, p. 69-70, et LVIII, n 3, juillet-septembre 1956, p. 335. C'est peut-tre
celui dont M. Jos Luis Cano dit avoir entendu lire des fragments par Lorca, et dont
une des scnes .se droulait au bruit des avions de bombardement (dclarations de
J. L. Cano Marie Laffranque, Madrid, septembre 1956). M. Cano affirme formelle
ment
(dclarations Marie Lairanque, septembre 1957) qu'il ne s'agissait pas de El
Pblico, dont la signification politico-sociale vient d'tre mise en lumire par le r
sum
d'un de ses passages indits (cf. C. Rivas Charif, Ibid., III, 27 de enero 1957).
Voir aussi Charla sobre teatro (fvrier 1935?), in Federico Garcia Lorca, ibid., p. 33-36.
8. L'actrice tait dj Cuba avec sa compagnie. Cf. C. Rivas Cherif, ibid., I, 6 de
eDero 1957, p. 1.
9. L'apprciation de Lorca n'a donc pas vari depuis son sjour aux tats-Unis et
la rdaction de Poeta en Nueva York.
540
BULLETIN HISPANIQUE
calles, perdido ; pero reconozco que Nueva York es la gran mentira del
Mundo. Nueva York es el Sngal con mquinas. Los ingleses han llevado all
una civilizacin sin raices. Han levantado casas y casas ; pero no han ahon
dado en la tierra. Se vive para arriba, para arriba. Pero as como en la Amr
ica de abajo nosotros dejamos a Cervantes, los ingleses en la Amrica de
arriba no han dejado su Shakespeare.
(Hay tina pausa.)
Desde Nueva York voy directamente a Mjico. Cinco das de tren. | Qu
felicidad ! En el tren veo cambiar las cosas, sucederse los paisajes y las vacas
tristes. Pero nadie me habla. Tu te habrs fijado que en el tren no cabe el
dilogo. Te preguntan algo y tu dices : \ Hum ! con la cabeza, y ya est.
Lo contrario que en el barco, donde siempre te encuentras acodadas en la
borda a todas las personas que te son antipticas. En Mjico presenciar mis
estrenos y dar una conferencia sobre Quevedo 10. Ah 1 j Qu gran injusticia
se ha cometido con Quevedo I Es el poeta ms interesante de Espaa. Mi
amistad con Quevedo data de pocos aos. Fue un acercamiento melancl
ico.
En un viaje por la Mancha, me detuve en el pueblo de Infantes. La
plaza del pueblo, desierta. La torre de Juan Abad. Y muy cerca, la iglesia
obscura, con cartulas de los Austrias. En la iglesia sin luz se oan los aulli
dosde una nia del pueblo que cantaba a los dioses. Entr sobrecogido. Y
all estaba Quevedo, solo, enterrado, perpetuando la injusticia de su muerte.
Me pareca que acababa de asistir a su entierro. S ; yo le haba acompaado
en una comitiva de golillas y golfainas. Hablar en Mjico de Quevedo,
porque Quevedo es Espaa.
Los cuatro libros por publicar
Como final, el poeta nos habla de su obra. De su prxima produccin.
Tengo cuatro libros escritos que van a ser publicados. Nueva York ,
Sonetos , la comedia sin ttulo y otro11. El libro de Sonetos significa la
vuelta a las formas de la preceptiva despus del amplio y soleado paseo por
la libertad de metro y rima. En Espaa, el grupo de poetas jvenes em
prende
hoy esta cruzada12.
La calle, peinada por el viento
(Todo esto nos deca Garca Lorca, asomado a su ventana. En la calle, sucia por el
agua y peinada por el viento, unos hombres pasan, acompaados por el misterio de sus
propias poesas.)
Felipe MORALES.
10. Nous ignorons si le pote a.vait dj crit tout ou partie de cette confrence.
11. Cf. ci-dessus, texte XIII, n. 6, ei texte XV, n. 7. La comdie sans titre est
vraisemblablement celle dont l'auteur a parl plus haut. L'achvement des Sonnets
est attest par les potes Vicente Aleixandre ( Eplogo, Federico , in Federico
Garcia Lorca, ibid., p. 1649-1652) et Luis Cernuda (ibid., p. 220), qui l'auteur en
avait donn lecture.
12. Cf. ci-dessus texte XIV.
541
XVI
La mes gran actualitat
els teatres castella i ctala,
a travs de t'inters i de la passi de margarida xlrgu *
2
El comentan de Un da de octubre ens porta a parlar i a enyorar
aquella temporada d'anys enrrera al teatre Goya durant la quai fou estr
enada l'obra de Kaiser.
Aquesta temporada que iniciem ara ens diu el senyor Rivas Cherif , no tindr res a envejar a aquella. Fixeu-vos en les obres que farem 3...
I en les que deixarem de fer I
Hem caat Pal-lusi, i per aix somriem. s amb horror que en ve a la
memoria alguna de les comdies que la senyora Xirgu ha reprsentt en les
sves darreres actuacions barcelonines.
Convenincies de... Deixem-ho correr, i continuem preguntant :
Esteu contenta, senyora Xirgu, de la recepci que us ha fet el nostre
public?
Molt I Els barcelonins han estt sempre molt amables amb mi. Pero
Pacolliment d'ara s quelcom d'emocionant.
Deu sser pel temps que tardarem a reveure-us.
Si ; aquesta excursi a Italia4 i a Amrica ens prendra molt de temps.
Pero, s tan temptadora!...
Figureu-vos interv el senyor Rivas Gherif , que nosaltres anem
a Itlia patrocinats pels feixistes, en una actuado en la quai estan directament interessades unes quantes personalitats importants del rgim ! Aix
vol dir que, sortosament, no a tt arreu s'estableix el confusionisme entre
art i poltica que impera a Espanya.
I la vostra actuado a Amrica?
Comenarem per Mxic6 ens diu la senyora Xirgu , i gaireb
seguirem per tota l'Amrica espanyola. No sabeu la il-lusi que em fa portar
a aquelles terres el nostre teatre rnovt, els nostres actors joves.
Creieu en la renovado del teatre espanyol?...
Com voleu que no hi cregui ! Naturalment que per ara aquesta reno1. La mes gran actualitat. Els teatres castell i ctala a travs de Pin ters i de la
passi de Margarida Xirgu , Rambla de Catalunya, Barcelona, 10 septembre 1935,
p. 6.
2. Nous omettons la brve introduction de cet interview, donn dans un petit salon
du thtre Barcelona, o jouait alors leur troupe, par Margarita Xirgu ( medies paraules, insinuados , dit le journaliste) et Cipriano Rivas Cherif ( airmacins rodones ).
3. Notamment La dama boba et Fuenteovejuna, de Lope de Vega, Yerma, de Feder
icoGarcia Lorca, La sirena varada et Otra vez el diablo, d'AIejandro Casona, Como tu
me quieres, traduit de Pirandello. Voir annonces dans la presse barcelonaise.
4. La compagnie devait renoncer ce premier projet en octobre, par suite de la
dclaration de guerre de l'Italie l'Ethiopie. Cf. Para el entreacto. Margarita Xirgu
no ir a Italia , El Da Grfico, Barcelona, 12 de octubre 1935, p. 17.
5. En ralit, le voyage commena par Cuba. Cf. Rivas-Cherif, Ibid., I.
542
BULLETIN HISPANIQUE
543
544
BULLETIN HISPANIQUE
molrssim haver d'interpretar obres que no responen pas a les meves exigncies espirituals. M'hi he vist obligada, pero, per les convenincies deis
meus compagnys, actrius i actors, que10 eren aqestes les uniques obres que
podien representar sens ncessitt d'estudis i assaigs especiis.
La senyora Xirgu t por de no haver-nos convenut. Rpidament, afegeix:
Perqu sempre s'ha tractt de representacions improvisades a correcuita. I malgrat aix, a mi em tocava d'estudiar, els papers, car si ara era
demanen o Maria Rosa , per exemple, em veur obligada a aprendre'm
l'obra de nou.
Desprs l'actriu ens diu que alguna vegada, no fa pas molt, proposa une
actuado catalana de carcter anual, precisament per a poder interpretar
obres classiques i modernes. La proposta no fou pas presa en considerado
pels qui havien de fer-ho.
La senyora Xirgu, parlant de teatre ctala, de les sves relacions amb el
nostre public, hi aboca l'anima. Ens diu que ella no abandona la nostra
escena pas per gust, sino gaireb obligada. Esmenta dates, noms, fets... El
dileg amb elle s'ha convertit gaireb en discussi oberta, en la qual intervenen, per reforar els seus arguents, alguns vells aficionis catalans que
aquesta tarda han acudit a saludar-la.
Nosaltres hem col-eocat ja les preguntes en el terreny de la pura hiptesi :
I si algn dia, temps a venir, hom reclamava el vostre talent, el vostre
esfor, a beneflci de l'escena catalana, qu fareu?
Pe rostra serenssim de Margarida Xirgu passen les ombres de la perplexitat. Ens adonem, per, que l'actriu es incapa de trair el seu pensament
ntim. I, greument, ens diu :
Em costara molt, molt, de desintegrar-me del teatre espanyol. Ho
considero gaireb impossible. Vint-i-dos anys de contacte amb Castella!
Penseu que em sent entranyablement lligada ais pies de Gredos. Penseu
que la visi d'vila, per exemple, desperta dintre meu tots els ressorts de
Pemoci...
Per a nosaltres, les paraules de la senyora Xirgu, dites amb el to que ho
han estt, no teen rplica. Aix s que no s'ens acut altre cosa sino dir :
Es Ustima !
A mes afegeix vivament ella , el teatre ctala compta amb actrius
notables, que jo admiro i estimo. Ning no s indispensable11...
Els impacieiits de fora el salonet ja no volen esperar-se mes. Gaireb mig
estirada per ells, i acomiadant-nos, ens diu Pactriu :
Si us he dit alguna cosa que em pugni comprometre, us prego que no ho
escrigneu.
Ais nostres ulls, i ais deis nostres lectors, admirada senyora Xirgu, no
us pot comprometre res.
10. Sic. CastellaDisme. Lire : car.
11. Le projet mixte indiqu ci-dessus (monter une uvre catalane par an) aurait
rsolu un problme que Margarita Xirgu ne mentionne pas, celui de la rentabilit du
thtre en langue catalane, au public forcmeat plus limit que le thtre en langue
castillane. Ce problme, d'ordre conomique, proccupait alors les hommes de
thtres catalans.
545
ERRATA ET VARIANTES
Quelques erreurs importantes se sont glisses dans notre reproduction du texte
d'hommage Luis Cernuda ; on voudra bien prendre note des rectifications ci-dessous.
Les autres diffrences entre le texte du Bull, hisp., LVI, 1954, p. 290-292, et
celui de l'dition Aguilar des Obras Completas de Federico Garcia Lorca, p. 48-50,
correspondent des errata de celle-ci.
No vengo para saludar... Lire : Yo vengo. vctor de fe. Lire : vtor. que manara
reir de sangre. Lire : hilos de sangre. ola inmensa en Alberti. Lire : ala inmensa.
voz de mstico entraable. Lire : voz domstica. la voz de Luis Cernuda suena. Lire :
erguida suena. frenes del rocfo. Lire : de roco. lnea de leer. Lire : de luz.
Saludamos. Lire : Saludemos (deux fois).
Signalons, d'autre part, un erratum possible et quelques variantes retrouves en
consultant la presse catalane.
1 Soneto a Isaac Albiz. Erratum possible : au vers 8, au lieu de nombre (d.
Aguilar, p. 1644), lire sombra ( En honor a Isaac Albniz ha sido colocada sobre su
tumba una hermosa escultura de Florencio Cuatran (lire : Cuarin), La Noche,
Barcelona, 14 de diciembre 1935, p. 2).
2 Mariana Pineda Romance de la muerte de Torrijos. Variantes d'aprs
El Da Grfico, Barcelona, 25 de junio 1927, p. 11 : vers 2 : Una infamia de Gonzlez
Moreno (version originale suivie par l'd. Aguilar, p. 753-754 : idem ; d. La Farsa :
El canalla de Gonzlez Moreno). Vers 45 : no deshizo su... (version d. Aguilar et d.
La Farsa : no deshoj). vers 46 : las barcas (version d. Aguilar et d. La Farsa : los
barcos).
3o Madrigal cibd de Santiago. Variantes (ou errata) d'aprs Quaderns de
Poesa, Barcelona, nov. 1935, Any I, n 4, p. 30 : vers 4 : brilla enfebrecido 6 sol (au
lieu de entebrecida : d. Aguilar, p. 477). Vers 8 : valdeira (au lieu de valeira).
Vers 15 : de manan (au lieu de : do manan).
4 Gacela de la terrible presencia. Variantes, d'aprs Quaderns de poesa, Barce
lona,oct. 1935, Ang I, n 3, p. 16 : vers 4 : . final (au lieu de ; dans l'd. Aguilar,
p. 486). Vers 6 : Idem. Vers 13 : no me ensees (au lieu de : no ilumines).
Signalons enfin, pour Son de Negros en Cuba, d'aprs la presse madrilne, les
variantes suivantes par rapport l'd. Aguilar, p. 458-459 : selon Ir a Santiago
Poema de Nueva York en el cerebro de Garcia Lorca , Blanco y Negro, Madrid,
5 de marzo 1933 ; cf. Bull, hisp., LVI, n 3, 1954, p. 273, n. 1 : vers 22-23 : ... flor de
tabaco, (au lieu de !). Vers 27 : en las mechas (au lieu de : en las ruedas).
Selon El poeta en Nueva York Conferencia y lectura de versos por Federico
Garcia Lorca en la Residencia , El Sol, Madrid, 17 de marzo 1932 ; cf. Bull, hisp.,
ibid., pp. 268-269 : mmes variantes qus celles indiques par M. del Hoyo dans l'd.
Aguilar, pp. 1787-1788, et qui sont celles des d. Sneca (Mxico, 1940), de Poeta en
Nuea York et Losada (Buenos Aires, 1938-1942) des Obras Completas.
M. L.