JIA2010 [Sesión-La arquitectura en arqueología]

JIA2010 UAB,

5-7 de Mayo de 2010

LA ARQUITECTURA EN ARQUEOLOGÍA:
La arquitectura en arqueología: nuevas perspectivas para una vieja
disciplina.
Motivación
La arquitectura, como consecuencia del uso social del espacio, es el elemento estructurador
principal de la mayoría de los hábitats que estudia la arqueología y, como tal, ha tenido, desde los
inicios de ésta como ciencia, un papel importante en su desarrollo, cuando no principal. El
tratamiento que se le ha dado ha estado directamente relacionado con las diferentes tradiciones
teóricas, y sobretodo en las franjas cronológicas estudiadas. El resultado ha sido el desarrollo de
perspectivas notablemente diferentes, como pueden ser la arquitectura en la arqueología griega,
máximo exponente de la influencia de la historia del arte en la arqueología clásica, o la arquitectura
en protohistoria.

Las perspectivas clásicas, a pesar de que frecuentemente hayan tenido y tengan un amplio
fundamento histórico, arquitectónico y artístico, han tenido tendencia a obviar gran parte de la
cultura material y del registro arqueológico, como pueden ser la arqueozoología y la arqueobiología
en general. Así, se han ido definiendo tipologías, asociándolas a funcionalidades, sin contrastar con
otra información arqueológica que pueda matizar una visión muchas veces demasiado historicista,
basándose, en el caso de la arqueología etrusca y romana, casi exclusivamente en fuentes como
Vitruvio, por otro lado de gran valor.

Este uso de las tipologías, a veces definidas por fuentes antiguas, otras muy condicionadas por
las características de los ejemplos mejor conservados, ha llevado a restituciones y reconstrucciones
de los hallazgos arquitectónicos que, más allá del uso social del edificio concreto, tienden a
homogeneizar los tipos, en una especie de “recorta y pega”, sin tener en cuenta circunstancias
específicas del lugar, posibles reformas, etc. Cabe mencionar que esta tendencia no es universal ni
afecta por igual a todos los ámbitos geográficos y cronológicos que estudia la arqueología.

Por otra parte, a partir de los años '80 del siglo XX se ha venido desarrollando la arqueología
espacial, con los múltiples sistemas de análisis espacial tomados de la arquitectura y el urbanismo
contemporáneos, y que suelen conocerse bajo el término anglosajón space syntax. Estos estudios
han sido útiles a la hora de definir características de los edificios en su distribución interna, y
cambios en la concepción y distribución del espacio. Por desgracia, estos tipos de análisis y las
posibilidades que ofrecen no son conocidos extensamente y, por lo tanto, solo se utilizan en algunos
casos.
 JIA2010 [Sesión-La arquitectura en arqueología]

En arquitectura se contemplan, fundamentalmente, las estructuras que han sobrevivido hasta la

actualidad, normalmente constituidas por materiales pétreos o por arcilla cocida. Son más escasos
los casos en que hayan sobrevivido in situ estructuras de tierra o arcilla cruda, como el tapial,
aunque suelen conservarse restos, como estratos de arcilla, indicadores de la descomposición de
estas estructuras.

Objetivos
− Puesta en común de diferentes corrientes y metodologías del estudio de la arquitectura en
arqueología, casi siempre relacionadas con el ámbito cronológico y cultural estudiado.
− Valoración de las tipologías: discusión del papel que deben jugar las tipologías en el estudio
de la arquitectura. Hasta qué punto son útiles y como se pueden combinar con otros análisis.
− El uso de la arqueología espacial en la arquitectura: siguiendo el punto anterior, la relación
que se puede establecer con las tipologías y la evolución de los edificios.
− Discusión sobre la identificación de estructuras perecederas, como muros de tapial o
estructuras de madera, hoy normalmente desaparecidos como tales, que pudieron jugar un
importante papel en la estructuración del espacio.
− Criterios de conservación y consolidación: cuáles son las estructuras que se conservan, y
con qué metodología.
− Discusión de la necesidad de interdisciplinariedad en arquitectura desde un punto de vista
interno de la disciplina, teniendo en cuenta factores técnicos y estructurales, como la estabilidad y
los procesos geológicos que puedan afectar al edificio, muchas veces causa de reformas.
− Necesidad de colaboración con otras especialidades de la arqueología para definir la
funcionalidad de los espacios arquitectónicos.

Guión

− La arqueología de la arquitectura versus fuentes históricas. Es Vitruvio un Cicerone, o más

bien un daimon maligno?
− Identificación de edificios y conjuntos “ideológicos”. El problema de la identificación de
cultos y ritos cuando no existen pruebas documentales.
− “Elisabeth, no veas qué frío hace en el atrio!”. La tipología: existe la casa romana de tipo
itálico en Britannia?
− “Me dejas tu hueso?” La arqueobiología como indicador del uso social del espacio
arquitectónico. La interdisciplinariedad entre las especialidades arqueológicas.
− “Esta piedra no debería estar aquí”. Los tipos arquitectónicos en arqueología y su estudio en
relación a la vida del edificio. Los cambios estructurales.

Organizador

Bartomeu Vallori Márquez

-Correo electrónico: bartomeu.vallori@ub.edu
-Dirección postal: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de
Barcelona, c/ Montalegre, 6. CP: 08001, Barcelona
-Teléfono de contacto: 627839033
 JIA2010 [Sesión-La arquitectura en arqueología]
L'arquitectura en arqueologia: noves perspectives per a una vella disciplina

Motivació

L'arquitectura, com a conqüència de l'ús social de l'espai, és l'element estructurador principal de

la majoria dels hàbitats que estudia l'arqueologia i, com a tal, ha tingut, des dels inicis d'aquesta
com a ciència, un paper important, si no cabdal, en el seu desenvolupament. El tractament que ha
rebut ha estat directament relacionat amb les diferents tradicions teòriques i, sobretot, amb les
franjes cronològiques estudiades. El resultat ha estat el desenvolupament de perspectives
notablement diferents, com poden ser l'arquitectura en l'arqueologia grega, màxim exponent de la
influència de la història de l'art en l'arqueologia clàssica, o l'arquitectura en protohistòria.

Les perspectives clàssiques, encara que freqüentment han tengut i tenen un ampli fonament
històric, arquitectònic i artístic, han tendit a obviar gran part de la cultura material i del registre
arqueològic, com poden ser l'arqueozoologia i l'arqueobiologia en general. D'aquesta manera, s'han
anat definint tipologies, associant-les a funcionalitats, sense contrastar amb altra informació
arqueològica que pugui matisar una visió moltes vegades massa historicista, basant-se, en el cas de
l'arqueologia etrusca i romana, quasi exclusivament en fonts com Vitruvi, d'altra banda de gran
valor.

Aquest us de les tipologies, de vegades definides per fonts antigues, altres vegades molt
condicionades pels exemples millor conservats, ha portat a restitucions i reconstruccions de les
troballes arquitectòniques que, més enllà de l'ús social de l'edifici concret, tendeixen a
homogeneitzar els tipus, en una mena de “copy-paste”, sense tenir en compte circumstàncies
específiques del lloc, possibles reformes, etc. Val a dir que aquesta tendència no és universal, ni
afecta igualment a tots els àmbits geogràfics i cronològics que estudia l'arqueologia.

D'altra banda, a partir dels anys '80 del segle XX s'ha anat desenvolupant l'arqueologia espacial,
amb múltiples sistemes d'anàlisi espacial presos de l'arquitectura i l'urbanisme contemporanis, i que
són comunament coneguts amb el terme anglosaxó space syntax. Aquests estudis han estat útils a
l'hora de definir característiques dels edificis pel que fa a la seva distribució interna i als canvis en
la concepció i distribució de l'espai. Per desgràcia, aquests tipus d'anàlisis i les possibilitats que
ofereixen no es coneixen extensament i, per tant, només s'empren en alguns casos.

En arquitectura es contemplen, fonamentalment, les estructures que han sobreviscut fins a

l'actualitat en el registre arqueològic, normalment formades per materials petris o per argila cuita
(maons). Són més escassos els casos en que han sobreviscut in situ estructures de terra o argila
cruus, com el paredat comú, encara que es solen conservar restes, com ara estrats d'argila,
indicadors de la descomposició d'aquestes estructures.

Objectius

− Posada en comú de diferents corrents i metodologies de l'estudi de l'arquitectura en

arqueologia, quasi sempre relacionades amb l'àmbit cronològic i cultural estudiat.
− Valoració de les tipologies: discussió sobre el paper que han de jugar les tipologies en
l'estudi de l'arquitectura. Fins a quin punt són útils i com es poden combinar amb altres anàlisis.
− L'ús de l'arqueologia espacial en arquitectura: seguint el punt anterior, la relació que es pot
establir amb les tipologies i l'evolució dels edificis.
− Discussió sobre la identificació de les estructures peribles, com els murs de paredat comú o
estructures de fusta, avui normalment desapareguts com a tals, que varen poder jugar un paper
important en l'estructuració de l'espai.
 JIA2010 [Sesión-La arquitectura en arqueología]
− Criteris de conservació i consolidació: quines són les estructures que es conserven, i amb
quina metodologia.
− Discussió de la necessitat d'interdisciplinarietat en arquitectura des d'un punt de vista intern
de la disciplina, tenint en compte factors tècnics i estructurals, com ara l'estabilitat i els processos
geològics que poden afectar l'edifici, i que moltes vegades són causa de reformes.
− Necessitat de col·laboració amb altres especialitats de l'arqueologia per a definir la
funcionalitat dels espais arquitectònics.

Guió

− L'arqueologia de l'arquitectura versus fonts històriques. És Vitruvi un Cicerone, o més bé un

geni maligne?
− Identificació d'edificis i conjunts “ideològics”. El problema de la identificació de cultes i
rites quan no existeixen proves documentals.
− “Elisabeth, quin fred que hi fa a l'atri!”. La tipologia: existeix la casa romana de tipus itàlic a
Britannia?
− “Em deixes el teu os?” l'arqueobiologia com a indicador de l'ús social de l'espai
arquitectònic. La interdisciplinarietat entre les especialitats arqueològiques.
− “Aquesta pedra no hauria d'estar aquí”. Els tipus arquitectònics en arqueologia i el seu estudi
en relació a la vida de l'edifici. Els canvis estructurals.

Organitzador

Bartomeu Vallori Márquez

-Correu electrònic: bartomeu.vallori@ub.edu
-Direcció postal: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de
Barcelona, c/ Montalegre, 6. CP: 08001, Barcelona
-Telèfon de contacte: 627839033